8 d’octubre de 2010
Genial! Na Sara ja m’havia
comentat que aquesta classe
estava molt bé, encara que quan
em va dir que havien dibuixat un
retrat, vaig pensar que seria prou
difícil.
Avui al matí quan m’ha
comentat que havíem de portar
bloc de dibuix i “ceres manley”
m’ha fet gràcia i, quan he anat a
comprar-ho, encara més, pareixia
que estava comprant el material
escolar d’un dels nenes. Però no,
ja ja!, era per jo, tota una doneta
de 39 anys!
Bé, he arribat tard a classe, ja
saps que no puc anar-hi abans, i
realment estava cansadíssima,
però a set de profit.
La primera impressió que tenia era
que em costaria molt, però ha set
meravellós. He començat dibuixant a
na Marta, que a posat
tranquil· lament, deixant la seva
feina, perquè jo pogués fer el retrat i
encara que no he fet justícia a la seva
careta (gràcies Marta pel teu temps i
perdona pel resultat), estic contenta,
m’he llançant a dibuixar com si ho
fes cada dia, sense vergonya i
gaudint de l’activitat.
Na Carmen, sa profe, m’anava
dient i explicant el que havia de fer.
No és que fos fàcil, simplement el
llapis es deixava portar mentre jo
anava parlant amb na Dámaris, na
Laura i na Marina .
M’ha sorprès la sensació de relax
que aquesta activitat em dóna. Ja
tenc ganes de tornar.
FONDO: Dibujo Jordi realizado el 25/04/2010
(practicando la escritura)
22 d’0ctubre de 2010
Divendres, són les 7 de la tarda,
estic cansadíssima, però, així i tot,
agafo el bloc, les ceres, el llapis i la
goma i me’n vaig cap a classe de
plàstica. Tenc ganes!! Desprès de la
classe passada, no m’ho puc perdre.
Bé, sempre m’ha agradat dibuixar,
però na Carmen t’explica les coses en
tanta paciència, te motiva i t’ensenya a
gaudir de l’activitat, que he d’aprendre
a tenir paciència, ho voldria dibuixar
tot en cinc minuts. Parec una nena amb
sabates noves.
Avui, li he demanat que m’expliques
les activitats que els meus companys ja
han realitzat, per poder posar-me al dia
Com deia abans, m’agrada com
explica na Carmen (quan hem sortit de
classe, na Pilar, na Lucia i jo ja ho
comentàvem): com s’han d’utilitzar les
ceres, perquè quan difuminem amb el
dit quedi prou bé; com explica perquè
ho fem d’aquesta manera i així
experimentam la textura..., en
definitiva, que un es fa una idea de
perquè fem les coses, és a dir, tenen un
sentit.
Jo no record que ningú
m`expliques mai quan havia de
dibuixar alguna cosa, la manera de
fer-ho, com l’explicació detallada que
ha fet na Carmen: que allò realment no
és el que representa, sinó que són línies
corbes i rectes, no un cavall (en el
nostre cas) i per allí on es comença i la
manera de continuar. I llavors t’adones
que els exercicis que has fet abans et
serveixen ara per aplicar a la pròxima
activitat i em sent capacitada per fer-
ho, sigui quin sigui el resultat.
També és interessant i aprenc molt
de les experiències pròpies que conta. Bé,
ara anem per feina!!, el bloc, el llapis i
les ceres m’esperen.
29 d’octubre de 2010.
Avui no hi ha classe. Però com tenc
molta feina per fer aprofitaré per
avançar.
He començat el dibuix del cavall,
però no agafo bé les proporcions o les
distancies, l’he esborrat moltes vegades.
El deixaré per a un altre moment, quan
hagi fugit del meu cap que és un cavall
i pugui centrar-me només en la
distancia que hi ha entre línees.
Anem pels peixos i les ceres. Dons
mans a l’obra! He de dibuixar un fons
marí i almenys 15 peixos, desprès a la
pàgina següent traçar línees rectes,
corbes, mixtes i pintar amb ceres.
Finalment, repassant els peixos,
quedarant marcats al darrera del full
de colors. La meva imaginació i la
forma de plasmar-la estan molt
influenciades per les pel· lícules dels
meus fills i perquè estic acostumada a
fer dibuixos per a ells, no són mica
realistes, però jo ho veig així. Finalment
a quedat un fons marí amb dofins, un
pop, coral, peixos, eriçons, algues, etc,
ple de colorins, molt bonic. M’agradat
molt aquest dibuix, perquè a més a més
em recorda quan anem amb el vaixell
del meu pare a navegar, pescar i passar
els caps de setmana a la Torreta, quina
Pau!! Algun dia provaré de remarcar
per dins els dibuixos, perquè quedin ben
acolorits, crec que el resultat deu ser
molt polit.
Als meus fills també els hi ha
agradat molt el dibuix del fons marí.
M’ha tocat fer dos fons marins més
perquè ells els poguessin pintar. (En
Jordi ha repassat les línies del pop en
diferents colors, tal i com havia quedat
al meu dibuix)
En Jordi és un gran seguidor de les
ceres, combina les ceres i els retoladors
per a fer les seves “feinetes”
5 de novembre de 2010.
Avui no he pogut anar a classe. Ha
set un dia dolent per les emocions.
Encara que és una classe que em
relaxa molt i que a la vegada que
treball em permet parlar amb les
companyes i gaudeix de l’ambient, el
meu estat d’ànim necessitava el refugi
de casa.
Així i tot, aprofitant l’absorció i la
pau que em proporciona pintar, he
aprofitat per fer les feines amb ceres.
Una vegada que els nens se’n han
anat a dormir he començat. S’han fet
les “tantes de la matinada”, no tenc
consciència del temps!!! A més a més, he
aconseguit allò que necessitava: defugir
del món real per una estona i gaudir de
la tranquil· litat i la relaxació que em
produeix pintar.
Sensacions amb les ceres....!!!
Pel que fa a difuminar les ceres,
m’ha agradat més la sensació de fer-ho
amb la mà, és més suau, en canvi
prefereixo difuminar amb paper, pel
resultat. Com canvia el color de la cera
una vegada difuminat!!!
La plana amb ceres difuminades
amb la mà ha quedat una mica bruta.
Pot ser que l’adrenalina que circulava
dins jo encara m’atabalés. Però en la
següent fulla, difuminant les ceres amb
paper, la relaxació ja havia guanyat el
pols a l’adrenalina i el resultat ha set
més nítid.
Encara em fa falta una dosi de
paciència, tenc tantes ganes de vora el
resultat, que ho faig tot a 100 km/hora.
12 de novembre de 2010.
Quedava per fer les tires de paper
tallades en línies rectes i corbes i desprès
difuminar les ceres que pintam sobre les
tires.
Mentre realitzava aquesta feina,
na Natalia m’ha comentat que havíem
d’inventar un conte i utilitzar les
tècniques que em practicat per fer les
il· lustracions. Ja em venen idees al cap:
fer ones amb aquesta tècnica, retallant
el paper en forma d’ona i difuminant
dos tons de color blau, però encara he
d’inventar la història.
He seguit retallant formes rares al
paper i després coloretjar la forma al
full. M’ha agradat molt utilitzar dos
colors per a una mateixa figura... um!!!!
Puc retallar l’escenari del conte i
utilitzar aquesta tècnica per pintar-lo.
Desprès toca utilitzar la tinta xina.
La veritat, no record la sensació quan
s’utilitza i no m’atreu molt, però hi
haurà que esperar a provar-ho.
26 de novembre de 2010.
Avui no hi ha classe, és el dia del
patró de la Universitat. Molts anys!!!
Una petita història ja ronda pel
meu cap. Un nen agafa un peixet del
riu i el porta a casa. Finalment, retorna
el peix al riu amb
els seus amics
perquè el
peixet,tot sol
dins una
peixera, està
molt trist. Però
l’amistat entre
el nen i el peix
segueix perquè
el nen visita
al peix cada
cap de
setmana.
Bé, abans de començar amb la
tinta, queda una nova feina amb ceres.
Que bé!!! A vora si aquesta vegada
aconsegueixo dominar a les ceres i no
que elles em dominin a jo.
Na Laura em va explicar en que
consistia la feina: una vegada més
dividim el full mitjançant línies rectes i
corbes. Desprès pintam amb ceres, però
aquesta vegada un color damunt
l’altra.
Desprès havia que dibuixar i pintar
dos cercles, dos triangles i dos quadrats
per dalt. Finalment havia que rascar la
cera d’aquestes figures.
Aquesta vegada ha anat millor, ja
coneixia el comportament de les ceres i
com utilitzar-les. A més, repassar les
línies divisòries amb color blanc, ha
ajudat a amagar les imperfeccions.
Per fi, he guanyat la batalla a la
pressa per acabar les coses i veure el
resultat!!! Vora les feines de les meues
companyes de classe, m’espitja per fer-ho
tot apressa i passar a la següent
activitat. Però
m’havia proposat
gaudir de l’activitat
present sense pensar
en fer la següent i ho
he aconseguit!!!!
Bé, per ser
sincera, també he de
dir que començar
amb la tinta no
m’apassiona i crec
que això ha influït
amb el temps dedicat
a aquesta làmina.
M’ha quedat ben polida aquesta
mescla de colors!!!!! M’agrada com
surten els colors de sota a les línies
divisòries, envoltant les figures
resultants o, les combinacions de colors
dins el triangle, el cercle o el quadrat.
M’han sorprès els colors resultants
d’aquestes
figures, a
primera
vista no
pareixia
que
quedessin
així.
Ja acaba desembre i això vol dir:
Bon Nadal
He decidit no posar més dates. Això
és un diari d’experiències, que prefereix
contar amb conjunt sobre una activitat
determinada, que moltes vegades
necessita més d’un dia per fer-la.
He tornat al dibuix del cavall. Ja
ja!! Qualsevol cosa es bona abans de la
tinta!!!!
No sé com quedarà finalment, però
aquesta vegada no m’he atabalat tant i
estic contenta, encara que no he
examinat molt el resultat. Segur que
trobaria un munt de desproporcions i
errades i hauria de tornar a començar.
Vist aquí, no pareix que estigui tan
malament. Ja vorem quan estigui
acabat i li doni la volta al full.
Any nou, material nou, toca tinta!
Ja tenc pensats uns quans materials que
vull utilitzar: un palet de fusta de gelat,
cotó, cartró, fulles seques, pell de taronja,
paper......... Però abans de començar amb
ells, provaré amb el pinzell.
Desprès de 7 o 8
textures diferents, costa
trobar-ne de noves. El paper
allí on faig les proves està
més negre que blanc desprès
de tantes pinzellades. Poc a
poc, van sortint coses noves i
mira per on, que això de la
tinta no es tan avorrit com
jo pensava!
Ara anirem per les textures amb diversos
materials. Em pareix prou difícil això de fer
tantes textures diferents, però té la seva
gràcia. Fins i tot he deixat la meva
empremta com al DNI.
Desprès de parlar amb na Carmen i
explicar-me que el bodegó l’haurem de
pintar amb tinta i anar utilitzant aquestes
textures, he trobat un sentit a aquesta feina
i les idees amb els materials han sorgit més
fàcilment. Si ja ho diuen, ja, no hi ha res
com l’aprenentatge
significatiu!!!!!
Finalment, he
utilitzat un mocador
de paper i un cordó,
per fer 16 textures
diferents en cada un
d’ells. Com deia, ha
set més fàcil saber la
textura que volia
pensant l’objecte que
podria pintar i l’aspecte que li voldria
donar.
Ja tenc una nova amiga en el món
artístic, LLLAAA TTTIIINNNTTTAAA...
Sorpresa!!!!! Com sempre arribo tard a
classe i no se que toca per a la classe següent.
Quan he arribat pensava que feria els
bodegons, però no, he trobat a les meus
companyes tafanejant amb fang. Que guay!!
Però abans de començar amb aquest
material, toca una experiència prèvia, per a
desprès donar forma a les sensacions
viscudes damunt del fang.
Na Carmen m’ha tapat
els ulls i tocant les puntetes
dels seus dits, havia de
deixar-me dur. Segons el seu
comentari, pareixia nerviosa,
però tot el contrari, he
gaudit, em sentia volar i en
bones mans.
Per expressar allò que he sentit, he fet
una figura d’un infant dins el palmell
d’una mà grossa. També una figura
envoltada per una abraçada gegant i també
una ala, quasi quasi pareixia que havia de
començar a volar.
He provat l’experiència del mocador a
casa, bé millor dit, al pati de l’escola dels
meus fills. Com tots els dilluns, mentre en
David és a classe d’anglès, en Jordi, na
Paula i jo jugam pel pati de l’escola. Avui
també estava el meu home, que té vacances.
Anem a provar l’activitat!!!!
He començat pel meu home,
quin desastre!!!!, desprès de 24 anys
junts, no ha mostrat ni un pel de
confiança amb jo. Desprès tocava
provar amb en Jordi i na Paula,
però crec que són massa petits (4 i
2,5 anys), agafaven les meves
mans com si els anés a deixar. Hem
canviat els rols, m’he posat el mocador als
ull (he fet trampa, perquè veia una miqueta)
i m’he deixat guiar per en Jordi i na Paula.
Pareixia una baldufa de tantes voltes que
m’han donat. Almenys em passat una estona
molt divertida!!!!!
http://fotos-bebes.net/tag/bebes
I les darreres pinzellades.....
He començat amb les témperes. Com no
podia ésser d’altra manera, he començat a
gaudir i a tafanejar amb els colors. Em
venen al cap les “pastetes” que feia amb terra
o sorra i aigua quan era petita, mentre
barrejo els colors. Això de mesclar colors és
divertit i sorprenent.
Primer he
començat amb un
color tot sol. El pinzell
s’ha portat molt bé i
ha fet el que jo li
manava. Desprès,
recordant els colors
secundaris, he ajuntat
dos colors primaris, i
naturalment dos i dos
són quatre i groc i
blau fan verd. Però la
gràcia és trobar la
tonalitat que busc. El
verd oliva no m’ha quedat gaire bé!!!!
Com deia, és sorprenent, quin gris tirant
a marró m’ha quedat amb el groc, magenta,
blanc i blau. Sempre m’han agradat els
experiments i aquesta activitat és una bona
ocasió per experimentar amb els colors.
Encara em queden hipòtesis per a comprovar:
quedarà més lluminosa
la làmina de colors
mesclada amb blanc que
la mesclada amb negre?,
Obtindré el blau fosc del
fons de la mar, quan
ajunti el blau amb el
negre?, trobaré un verd
llimó? I la gamma de
taronges i marrons de la
tardor?.........
Dons si que m’ha
sorprès això de fer
mescles! Amb el color
blanc , el groc i el blau,
he trobat una bona
gamma de verds. Qualcun d’ells em recorda
a les diferents tonalitats d’aigua que trobam
quan anem amb el llaüt cap a Formentera.
Però, el que no pensava , és que
ajuntant una
miqueta de negre i
groc i afegint blau,
aconseguís les
tonalitats verdoses
de les oliveres. La
veritat és que en un
primer moment
creia que només
aconseguiria
enfosquir molt els
colors. Però ha set
fantàstic
comprovar, que
posant una
quantitat minúscula de negre, podia variar
el groc i, ajudat del magenta, convertir-lo
en una gran varietat de taronges.
Ah!!!, el blau fosc del les profunditats
oceàniques també l’he trobat.
Contràriament al que jo pensava, la mescla
amb color negre, es tan polida o més que
l’altra.
La meva filla petita també
estava entusiasmada amb
l’activitat. Mira quins gargots,
controlats o no, tant polits.
Rosa Marí Cardona
La novel alumna de Educación Plástica
i Estética.
En un lugar de la UIB, de cuya
clase no puedo olvidarme, no ha
mucho tiempo que pintaba una
alumna de las de pincel, en
astillero, tinta, témpera, lápiz i bloc
en la mano……..
