REVISTA SIÓ. Núm 509 - Any XLIII - Juliol 2006

2 [JULIOL 2006]sió 509

Núm. 509 - Any XLIII - Juliol 2006

PORTADA:El segon cap de setmana de juliol es van inau-gurar les obres de les piscines municipals, en-cara que la inauguració ofi cial tingué lloc el dia 1. L’equipament es va construir l’any 1982 i les obres actuals han consistit en la posada al dia d’unes instal·lacions que han estat molt utilitza-des durant tots aquests anys.(Josep Bertran)

ESTIMATS LECTORS ......................... 3

ACTUALITAT

Fets del mes- Fill il·lustre ........................................ 5- Dimissió a la Fira del Torró ............... 6- Obres en el nou polígon .................... 6- Restauració ....................................... 7- Zona blava ........................................ 7- Espai Guinovart ................................ 9- Rodatge cinematogràfi c .................... 9- Sardana 08/07 .................................. 11- Sant Cristòfol .................................... 11

MEMÒRIA HISTÒRICA

70 aniversari de l’aixecament militar- El 18 de juliol del 36 a Agramunt ...... 13

ENTITATS

Escola Municipal de Música- La cobla “Quatre Vents” a Bilbao ...... 17

Casal d’Avis- Diada de Sant Joan ........................... 17

OPINIÓ

El celobert- Afers estivals .................................... 21

Gent, fets, coses...- Ofi cis: pastor .................................... 23

Els lectors escriuen- Ensurt a Cal Vidrié ............................. 25- Pont del Sió ...................................... 27- L’acudit d’en Creus ........................... 27- Des de les golfes del Besora ............. 29

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

El conte de l’estiu- Els colors .......................................... 31

El conte- Guardià de les altures ....................... 31

SOM A RIELLA

Històries- La farmàcia ....................................... 41

ESPORTS- Club Futbol Agramunt ....................... 43- Bàsquet Agramunt Club .................... 45- Club Bitlles Sió d’Agramunt .............. 47

REGIDORIES MUNICIPALS- Agramunt col·labora... i molt! ........... 49- Les piscines municipals .................... 51

L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 53

ALMANAC .......................................... 55

LLEURE- Amenitats ......................................... 57

LA FOTO ............................................ 58

LA CALAISERA ................................... 58

IMATGES D'AHIR I D'AVUI ................. 59

El dia 8 de setembre, l’equip de govern municipal lliurarà el títol honorífi c de Fill Il·lustre de la Vila a Joan Llurba i Vicens.

3 i 5

Finalment s’han acabat les obres de remodelació de les piscines munici-pals i ja en podem gaudir plenament.

51

3sió 509[JULIOL 2006]

Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964

Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell)

Subscripció anual: 30,30 € - Número solt: 2,75 €

Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42

Membre de l'Associació Catalanade la Premsa Comarcal

Redactors: Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu.Col·laboradors: Serafi na Balasch, Ramon Bernaus, Ricard Bertran, Jaume Cots, Ramon Creus, Montse Guerrero,

Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila.

Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt

La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes.Per altra banda, la publicació dels articles signats, no signifi ca l'ac ceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor.

Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig.

Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 ■ Torronaire d'Honor 2004

Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat,l'IEI de la Dipu tació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

CRÈDITS

ESTIMATS LECTORS...

El govern del nostre Ajuntament, republi-cans i socialistes, han

decidit donar el títol honorí-fi c de Fill Il·lustre de la Vila d’Agramunt a l’industrial Joan Llurba i Vicens. És el tercer agramuntí que osten-tarà aquest honor. El primer va ser l’apotecari, escriptor i poeta, Guillem Viladot, i el segon el pagès, periodista i historiador, Lluís Pons. Tam-bé tenim un Fill Adoptiu, l’artista Josep Guinovart.

D’entrada veiem que entre els dos primers fi lls il·lustres i el tercer hi ha una clara diferència. Als primers se’ls reconeix uns mèrits que no tenen res a veure amb la seva feina habitual, amb allò que feien per guanyar-se la vida; mentre que al tercer se li agraeix, precisament, la seva feina professional,

però pel mèrit d’haver-la fet transcendir més enllà de la seva individualitat.

El Guillem i el Lluís van fer i van deixar una feina intel-lectual més que meritòria, que ha servit i servirà per portar el nom d’Agramunt per altres contrades, perquè generacions d’agramuntins coneguin la seva història col-lectiva, perquè s’enriqueixin espiritualment i es projectin vers el futur.

La feina d’en Joan també ha servit per dur el nom de la Vila arreu del món, a través d’un producte de prestigi dins del seu sector i que ha manufacturat a casa nostra. La trajectòria del Joan ha ajudat que generacions dels nostres veïns tinguessin un lloc de treball al costat de casa, en una empresa que aviat s’integrà en el teixit

social agramuntí i de la qual tota la comunitat se’n sent orgullosa perquè en coneix els orígens i n’ha seguit la seva trajectòria.

El guardó al Joan és també un reconeixement a la fi delitat a la Vila, la seva, i especialment la de l’empresa, que ha de-mostrat que des d’Agramunt es pot arribar a tot el món sense cap necessitat de tras-lladar-se al cap de comarca o als peus de vies de comunica-ció més importants, com han fet altres indústries nascudes i arrencades entre nosal-tres i amb la col·laboració dels agramuntins que, en un moment donat, ens han abandonat.

Afectuosament,

Bernat Jofre

Agramunt, juliol de 2006

El guardó al Joan és també un reconeixement a la fi delitat a la Vila, la seva, i especialment la de l’empresa, que ha demostrat que des d’Agramunt es pot arribar a tot el món.


▼

Fill il·lustre

ACTUALITAT FETS DEL MES per JOSEP BERTRAN

L’equip de govern del nos-tre Ajuntament, ERC-PSC, ha acordat no-

menar Fill ll·lustre de la Vila a l’empresari Joan Llurba i Vicens, (Agramunt 1933), propietari de l’empresa Gru-consa, que l’any que ve com-plirà cinquanta anys de la seva fundació. Aquest serà el tercer fi ll il·lustre agramuntí

després de Guillem Viladot i Lluís Pons. L’artista Josep Guinovart és fi ll adoptiu.

Segons el govern municipal, la distinció s’ha decidit “com un reconeixement a la trajec-tòria empresarial del funda-dor de l’empresa Gruconsa”. És també “un reconeixement al mèrit del treball, a l’em-penta i, molt especialment, a

la creació de llocs de treball que, indiscutiblement con-tribueixen al benestar econò-mic de moltes famílies de la Vila”.

L’acte de lliurament del tí-tol honorífi c es farà el dia 8 de setembre. Per a més in-formació sobre l’empresa i el seu propietari consultar la col·lecció de SIÓ.

AR

XIU

SIÓ

/ JO

SE

P B

ER

TRA

N

Joan Llurba envoltat de bobines de paper.

6 [JULIOL 2006]sió 509

ACTUALITAT FETS DEL MES

▼

Dimissió a la Fira del Torró

El regidor de l’equip de govern, Jordi Padullés,

ERC, va presentar a fi nals de juny la seva dimissió com a membre del comitè organit-zador de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Els mo-tius que va esgrimir són que, després de quatre edicions, l’actual govern municipal (ERC-PSC) encara no ha can-viat la normativa que fi xa que a la Fira únicament hi tenen dret a vendre el torronaires d’Agramunt. Padullés ha ex-plicat que “quan era a l’opo-sició vaig manifestar la meva opinió contrària a aquesta norma que frena l’evolució

del certamen com un referent del sector. En entrar al go-vern vaig manifestar la neces-sitat de canviar la normativa i a hores d’ara encara no s’ha fet”.

Per la seva part el director de la Fira, Àngel Jubete, PSC, va dir, després de lamentar la dimissió del seu company de govern, que durant els quatre anys s’han potenciat els productes agroalimentaris de qualitat i del dolç, “però encara no ha arribat el mo-ment oportú d’obrir el sector del torró donada l’especial idiosincràcia dels torronaires agramuntins”.

Àngel Jubete i Jordi Padullés.

Obres en el nou polígon

L’empresa concessionària, Benito Arnó, ha comen-

çat les obres d’urbanització del nou polígon industrial que promou l’empresa pú-blica Incasòl. La nova àrea industrial està situada a l’entrada de la zona del Po-lígon des de la carretera de Tàrrega i les obres d’urba-nització tenen una durada prevista de 12 mesos.

AR

XIU

SIÓ

/ JO

SE

P R

OV

IRA

JOS

EP

BE

RTR

AN

Les màquines ja treballen en l’esplanació del terreny.


▼

Restauració La Generalitat ha comen-

çat aquest mes de juliol una nova fase de restauració del temple de Santa Maria. Ara els treballs tenen com a objectiu la façana principal, tant la portalada central, amb les escales, com els laterals.

A principis dels anys 80 ja es va fer una primera actua-ció a la portalada que ara es complementarà aprofundint en la restauració de la part més important i signifi cativa del temple.

Una de les actuacions afec-tarà els nius d’orenetes que s’hi fan i que perjudiquen greument les arquivoltes de la portalada. En fi nalitzar l’obra caldrà trobar la forma d’impedir que s’hi tornin a fer.

Zona blava

Un mes després de l’entra-da en funcionament de

les zones d’aparcament res-tringit tant l’Ajuntament con la majoria dels veïns valoren positivament l’experiència.

Als llocs on hi ha establerta la limitació horària pràctica-ment sempre hi ha un lloc on aparcar per fer alguna gestió. Els que han de deixar el cot-xe moltes hores també s’han espavilat a trobar algun indret

proper. La mesura, doncs, s’ha considerat un èxit.

Durant aquestes primeres setmanes, la policia munici-pal s’ha dedicat a informar, sense sancionar, els vehicles que estaven estacionats sen-se el rellotge de delimitació horària. A partir del dia 17de juliol es començava a posar multes de 20 euros a aquells que no respectin la normativa.

La bastida a punt per les obres.

Els municipals han distribuït 500 avisos de la nova zona.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN



▼

Espai GuinovartL’Espai Guinovart va inau-

gurar, el dia 9 de juliol, la tercera mostra sobre el fons artístic de la Fundació Pri-vada Espai Guinovart que, amb el títol genèric de Petita Antologia de Tres, s’ha pogut veure aquests darrers dos anys. En aquesta ocasió es tracta d’una selecció de les obres més volumètriques i, per tant, les que tenen una major relació amb l’escultu-ra, encara que també se n’ex-posaven altres que es podien catalogar com a poesia vi-sual, segons va explicar el propi artista. Amb aquesta mostra es clouen les exposi-cions que es van organitzar amb motiu del desè aniversa-ri de la fundació de l’Espai.

Rodatge cinematogràfi cLa cobla Riella, amb la col-

laboració de d’altres mú-sics locals, va participar, el dia 13 de juliol, en el rodatge de la pel·lícula “El coronel Macià”, una biografi a del jove Francesc Macià dirigida per Josep Maria Forn. El rodatge es va fer a les Borges Blan-ques i l’escena on van parti-cipar els músics agramuntins era la de l’arribada triomfal del polític i la seva dona, Eu-gènia Lamarca, a la població, després d’haver estat escollit diputat per aquesta demarca-ció. Després d’un calorós matí de rodatge, els músics agra-muntins van qualifi car l’expe-riència de molt positiva.

Josep Guinovart davant una de les obres del fons.

Al fons, la cobla agramuntina toca en honor de Macià.

JOS

EP

BE

RTR

AN

AM

AD

O F

AR

RO

LLA

▼



▼

Sardana 08/07El Grup Sardanista Estol

va organitzar, el dissabte 8 de juliol, una nova edició de la festa de la sardana, amb

una programació que comen-çà amb un concurs individual de sardanes revesses al Casal, amb la cobla Jovenívola; a la tarda se celebrà un trobada de colles joves amb la cobla Qua-tre Vents i el grup d’animació Pocasoltes. A la plaça de la Fondandana tingué lloc el con-curs de colles sardanistes amb la cobla Riella i al pavelló el sopar popular, que acabà amb un concert jove animat pels grups Cercavins i Cronistes.

Sant CristòfolEl dissabte, dia 15

de juliol, es va cele-brar la festivitat de Sant Cristòfol, patró dels con-ductors, amb els actes habituals: una missa a

les 12 del migdia i a la 1 la benedicció dels ve-hicles participants a la desfi lada que arrenca de l’avinguda d’Àngel Guimerà.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

RO

VIR

A

Trobada de colles joves al passeig,al costat del pavelló fi ral.

Benedicció dels vehicles participants.


A Agramunt les primeres no-tícies de l’alçament militar no van arribar fi ns l’en-

demà, 19 de juliol, diumenge. De moment, no va passar res a la vila. El diumenge i dilluns al matí es van celebrar les misses

normalment. Però el nerviosis-me creixia a mesura que anaven amuntegant-se les informacions i rumors. El dimarts 21 de juliol va començar la revolució local.

Que a Agramunt la revolució tri-gués uns dies a esclatar i que no hi hagués execucions fou degut al fet que els rics, els elements dretans i els capellans més mal vistos van fugir de seguida. Així, el Sr. Viladàs i el metge Ramírez ja haurien marxat el primer dia de la guerra. Sembla que ben aviat un grup d’elements esquerrans van anar a fer un registre a cal Ramírez, però ja no van trobar el cap de la casa. Hom va obligar la gent a tenir alçades les persia-nes de les cases. També van fugir en Màrius Mestres i Montull, que tenia fama de ser molt ric i un dels poders fàctics de la vila, i en Ramon Ros i Llauder (a) “Mun-dí”, un dels elements dretans més signifi cats al poble i antic al-calde d’Agramunt. Podria ser que el Sr. Ros marxés amb la família, cosa que sembla que no van fer altres, que haurien marxat sols. Així mateix, el dilluns 20 o bé el dimarts 21 van marxar d’improvís l’ecònom Ramon Gimó i el bene-fi ciat Ramon Puig, capellans de la parròquia.

El dilluns a la tarda, un cop confi rmat el fracàs de l’alçament militar a Barcelona, les esquerres

de la vila van mobilitzar-se i van formar el Comitè del Front Popu-lar Local, integrat per represen-tants de tots els partits i organit-zacions antifeixistes existents a la població. Foren donades armes als principals elements revolu-cionaris i hom va fi xar l’endemà, dimarts 21, com a dia d’actuació revolucionària. La desorientació era general i a primera hora del dimarts encara es va celebrar la missa. Tanmateix, ben aviat tota la vida local es va veure trasbal-sada. Aquell matí els elements revolucionaris van visitar els tre-balladors i van fer plegar de batre a les eres, en una mena de vaga general. A la tarda es van posar a buscar els capellans fugits, van fer marxar les monges concep-cionistes del convent i van anar a l’església a fer un escorcoll. Tal com es pot veure, tots els primers actes revolucionaris practicats a la vila van anar dirigits, com en moltes altres poblacions, contra la religió.

L’incident de l’església par-roquial el coneixem en detall. Aquell dimarts tres individus van tractar de violentar la porta prin-cipal del temple, la de la plaça, que era tancada. El sagristà ho va veure i els va dir que no la forcessin, que ell els obriria. Els tres revolucionaris van entrar i, en ser a la capella del Socors, el

MEMÒRIAHISTÒRICA 70 ANIVERSARI DE L’AIXECAMENT MILITAR

El 18 de juliol del 36a AgramuntEnguany es commemora el 70 aniversari de l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936, que va donar pas a una llarga i cruenta Guerra Civil. Per recordar com es va viure els dies que seguiren a la revolta, publiquem un extracte del que en diu el primer col·leccionable de SIÓ, “La Guerra Civil a Agramunt”.

Façana de l’església l’any 1931.

▼


cap de colla assegurà que hi ha-via armes a la sagristia i manà a un company que anava armat de pistola que anés a buscar mos-sèn Llorenç Perelló, benefi ciat del Socors, que ell sabria on eren amagades les armes. Els visitants duien pics i pales i no paraven de repetir que els capellans havien amagat armes al temple. En arri-bar mossèn Llorenç Perelló, van obrir la sagristia, segurament per-què mossèn Llorenç tenia la clau. No van trobar res de sospitós.

Formaven el grup el capellà, el sagristà, el cap de la colla, el de la pistola i un acompanyant. Com que les armes no sortien, els visitants van calcular que eren ben amagades i que el capellà havia de saber on. El sagristà i l’acompanyant es van asseure en un banc i els altres dos visitants es van posar a interrogar mossèn Llorenç. El cap de colla, en un moment donat, sembla que digué al de la pistola que apuntés el capellà i es veu que va dir –però amb una veu que li tremolava una mica–:

– Que li toqui la pistola al front i, si no xerra on té l’amagatall, dispara!

En veure allò, el sagristà, es-verat, es va aixecar i, cridant, va demanar que deixessin estar el capellà, que allí d’arma no n’hi havia cap. Finalment, van deixar d’apuntar mossèn Llorenç i el cap de colla va provar d’obrir el sagrari, on encara hi havia sagra-des formes. El sagristà es va atre-vir a advertir-lo que no hi posés

les mans. Sembla que aleshores l’acompanyant, assegut al banc de la sagristia, va dir al sagristà:

– No en quedarà cap, de cape-llà!

Enmig del lògic nerviosisme, sembla que, fi nalment, els visi-tants van escorcollar el sagrari, però no hi van trobar res. Els vi-sitants van abandonar l’església sense que passés altra cosa digna de ressenya.

Poc temps després del frustrat escorcoll es produïa el saqueig de l’església, un dels successos més importants de l’Agramunt revolu-cionari.

Segons tots els testimonis consultats, la invasió del temple degenerà en un autèntic pillat-ge caòtic i descontrolat. Sembla ser que el van fer només gent d’Agramunt, sense cap partici-pació d’individus d’altres pobles. Haurien pogut passar-hi més d’un dia, perquè la quantitat de material sagrat a destruir era molt gran. Es veu que hi va haver gent que es va emportar la roba a car-retonades i, en concret, hom parlade tres dones que es van endurles millors vestimentes sagra-des cap al carrer del Castell. Els elements revolucionaris van fer malbé les imatges i els altars, llevat dels més importants. Es van endur imatges i retaules –al-menys, una part– en un vehicle i ho van portar al pont de Puigverd, ho van tirar cap avall en uns des-munts i hi van calar foc. Van fer diversos viatges repetint aquesta acció.

Només van quedar estalvis el retaule del Roser i el de la Pu-ríssima (antigament havia estat de la Mare de Déu del Castell; actualment és el de la Mare de Déu dels Socors). No queda clara la raó de com van poder salvar-se aquests retaules. Sembla que al-gun líder esquerrà –diuen que el Sr. Enric Brufau– hauria pogut or-denar que aquells fossin respec-tats, atenent el seu valor artístic. Posteriorment, els van paredar fent-hi un envà. És possible que la imatge de la Verge dels Socors també fos salvada aleshores per la gent del comitè; de qualsevol manera, la història d’aquesta talla fou més accidentada, car marxà d’Agramunt i protagonitzà un perible fi ns fer cap a terres aragoneses; sembla que aquell juliol fou duta a Lleida, on fou guardada, per fer cap fi nalment a Saragossa.

En la invasió de l’església par-roquial d’Agramunt el gran orgue barroc que hi havia fou desmun-tat i destruït en el decurs del sa-queig. Les trompes de fusta les van cremar. Les que eren d’estany se les van vendre. Durant alguns dies la quitxalla de la vila va jugar amb els tubs, que eren tirats a la plaça. Sembla, d’altra banda, que alguns dels assaltants van prendre la iniciativa de guardar les cendres d’algunes de les co-ses cremades, ensacades, i que les van posar a la capella dels So-cors. Ho haurien guardat perquè pensaven que hi havia or. Temps després, un camió de la Generali-tat es va endur aquells sacs.

Un cop acabat el saqueig, al-guns particulars de la vila es van emportar a casa algunes coses, amb el desig de salvar-ho. Passa-da la guerra, ho van reintegrar al temple.

Els elements revolucionaris van posar una bandera roja al capda-munt del campanar. A la seu del comitè –en deien “la caserna”– en van posar una altra. ■

Carrer d’Àngel Guimerà, l’any 1931. En primer terme, a la dreta, local d’Esquerra Republicana.

▼

En la invasió de l’església parroquial d’Agramunt el gran orgue barroc que hi havia fou desmuntat i destruït en el decurs del saqueig.


ENTITATS ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA

La cobla “Quatre Vents” a BilbaoRicard Bertran

Els dies 23 i 24 de juny, la cobla “Quatre Vents” va participar en el vintè

“Festival Folklórico” de Ses-tao (Bilbao), acompanyant l’esbart “Sant Martí” de Barcelona.

La relació de les cobles agramuntines amb aquest es-bart ja ve de lluny, i tant la

Riella com la Jovenívola ha-vien actuat anteriorment amb ell en diverses ocasions i en diferents llocs de Catalunya i també en localitats d’alguns països d’Europa.

Aquí a casa nostra varem poder gaudir de les coreogra-fi es de l’Esbart Sant Martí en dues ocasions; una vegada

al Casal Agramuntí en motiu dels actes de celebració del desè aniversari de l’Escola de Música, i una altra vegada al pavelló poliesportiu, en el marc del “Repicó”, que es va organitzar per celebrar el 10è aniversari de la Cobla Jovení-vola i el 5è de la Cobla Riella.

Sortida de matinadaEls components de la co-

bla “Quatre Vents” sortiren d’Agramunt a les 6 del matí del dia 23, cosa que compor-tà que gairebé tots pugessin a l’autocar just després de cele-brar la revetlla i sense dormir. Arribaren a Sestao a migdia i, després d’instal·lar-se a l’ho-tel, pogueren fer turisme per Bilbao durant tota la tarda/nit del dissabte i també durant el matí del diumenge. A la tarda es féu l’actuació que fou molt ben acollida pel nombrós pú-blic assistent.

El repertori que es presentà fou un petit recull de danses populars de Catalunya, del País Valencià i de les Illes.

En acabar l’actuació torna-da cap a casa, on s’arribà al voltant de les 7 del matí del dilluns.

Un dels aspectes que paga la pena remarcar, a banda de l’estrictament musical, és la bona relació que s’establí en-tre els components de la co-bla i de l’esbart, cosa que fa pensar que en un futur proper es podria repetir l’experiència. De ganes n’hi ha per amb-dues parts. ■

MA

GD

A M

IRÓ

MA

GD

A M

IRÓ

Ambdues imatges mostren l’actuació de la cobla “Quatre Vents” acompanyant l’esbart “Sant Martí” de Barcelona.


ENTITATS CASAL D’AVIS D’AGRAMUNT I COMARCA

Diada de Sant Joan La Junta

CA

SA

L D

’AV

IS

La junta del Casal d’Avis va organitzar el ball de la diada de Sant Joan

al pavelló fi ral, amb la parti-cipació d’uns 160 socis de l’entitat.

La celebració va ser força animada i en el decurs de la mateixa van fer acte de pre-sència, totalment per sorpre-sa, el conseller de Governació, Xavier Sabaté, i els regidors del nostre Ajuntament, Àn-gel Jubete, Ernest Caufapé i Josefi na Verni. No cal dir que la junta va correspondre amb gratitud aquesta visita. ■


Afers estivals

OPINIÓ EL CELOBERT per JOAN PUIG

Agramunt mai no podrà ser una vila d’atractiu turís-tic, si no canvien les olors que ens embolcallen i ens persegueixen a diari.

Els humans tendim a viure sovint de l’espe-rança que dipositem

en petites coses: un sopar amb la família, un viatge, la lectura d’un llibre, veure una pel·lícula que està bé... Tot plegat ens ajuda a anar tirant de manera que sense adonar-nos-en, com aquell qui diu, anem passant els dies, les setmanes i els mesos. Gràcies a molts petits detalls, la vida ens resulta molt més atractiva i agafa sentit per ella matei-xa fi ns al punt que ningú que es trobi bé no se’n vol anar d’aquest barri.

Dic això perquè ara que estem a l’estiu, qui més qui menys ha fet els seus plans i ha posat l’esperança en la realització d’algunes petites coses. Potser anar a la plat-ja uns dies, tal volta anar una setmaneta a l’estranger o quedar-se a casa i fer una vida plaent i més tranquil·la que durant la resta de l’any. Tot gira, d’alguna manera, al voltant de petits projectes en la nostra vida. Moltes de les coses que voldríem haver fet durant l’any i que no hem pogut fer (sigui perquè la fei-na ens ho impedeix, sigui pel que es vulgui), ens les reser-vem per ara.

Més endavant, però, la tris-ta realitat ens demostrarà que només haurem realitzat una petita part del que havíem calculat per aquest temps; potser perquè hem estat mas-sa ambiciosos i hem estirat més el braç que la màniga en els nostres projectes; potser

perquè algun imprevist ha convertit en aiguapoll allò que havíem programat amb ambi-ció. Tot plegat ens confi rma que els humans som més li-mitats del que ens pensem i que una cosa és el que ens proposem i una altra de ben diferent és el que assolim.

Durant els mesos d’estiu, donada la calor sufocant d’al-guns dies, és inevitable que els vilatans obrim portes i fi nestres perquè entri un xic de fresca a l’hora baixa. De fet, és una il·lusió efímera, perquè els dies de xafogor són molts i la marinada, en la clotada en què està situa-da la nostra població, només hi corre molt de tant en tant. Encara que no hi ha mal que per bé no vingui. Els instal-ladors d’aires condicionats no donen l’abast i estan fent el seu agost.

Abans dèiem que en ves-prejar tots tendim a esbata-nar obertures a la recerca de fresqueta. El cas és, però, que vivim en terra pagesa i ra-madera, cosa que implica que molt sovint per tots els rodals es difonguin efl uvis poc agra-dables. Hi ha nits que hom dubta entre morir ofegat de calor o morir ofegat de pesta. Si una opció és dolenta, l’al-tra és pitjor. Defi nitivament, Agramunt mai no podrà ser una vila d’atractiu turístic, si no canvien les olors que ens embolcallen i ens perseguei-xen a diari. En aquest sentit, també és de denúncia pública el tuf que se sent a uns qua-tre quilòmetres de la carretera

direcció a Tàrrega. Diuen que hi ha en una zona pròxima una planta de compostatge; els indicis i les olors són re-alment nauseabunds; fet que no deu pas passar per alt a les autoritats sanitàries correspo-nents.

Per altra part, la climatolo-gia no ens ajuda gens. Quants dies fa que no plou ni vol ploure? (Estaria molt content que el dia que llegiu aquest article hagi de rectifi car aquestes ratlles). La veritat és que, després d’un hivern i una primavera eixuts, no tenim ni aquelles tempestes típiques d’estiu en què una nuvolada fosca com la nit descarregava uns quants litres i refrescava la tarda. Els camins estan polsosos i els ametllers, més tristos que mai, demanen a crits un xic d’humitat per poder suportar les altes tem-peratures. També males llen-gües diuen que a l’escassetat pluvial s’hi afegeix el fet que al pla de l’Urgell tenen unes avionetes preparades per llen-çar a l’alçada del Montsec certes substàncies que ajuden a desfer la bromada, fet que explica que aquells nuvolots amenaçadors d’aiguat que es formen en poques ocasions acabin passant de llarg i sen-se deixar caure ni una minsa gotellada.

Potser al fi nal haurem de recórrer a la nostra Mare de Déu del Socors per entonar: “Del Socors, Reina Gloriosa, / simulacre de pietat, / donau-nos aigua copiosa / en tan gran necessitat”. ■


Ofi cis: pastor

OPINIÓ GENT, FETS, COSES... per A. PONSA

No cal dir que l’ofi ci de pastor sempre ha estat una feina molt escarrassada i, sovint, menys-preada.

L’ofi ci de pastor crec que podríem dir que és tan antic com la mateixa humanitat. De fet, les històries pri-mitives ja parlen de persones que tenien cura dels seus ramats, els quals no sempre eren d’ovelles, posat que en aquells temps criaven diversos animals, els quals els eren indispensables per proporcionar-los l’alimentació necessària que els calia per a subsistir.

Amb el temps el mot “pastor” es va anar defi nint per acabar re-

caient, quasi únicament, so-bre la persona encarregada d’ocupar-se d’un grup deter-minat d’ovelles o cabres més o menys nombrós, al qual te-nia l’obligació de menar tots els dies de l’any cap al defora, en camps i boscos, en busca de l’herba i altres vegetals que, de sempre, han estat l’aliment preferit d’aquesta espècie de bèsties.

No cal dir que l’ofi ci de pas-tor sempre ha estat una feina molt escarrassada i, sovint, menyspreada. Escarrassada en el sentit de la implicació que comporta fer-la, posat que és una feina de cada dia, tant si plou com si neva, tant

si fa calor com si fa fred. No hi ha treva. Les bèsties han de menjar tots els dies de l’any. I menyspreada perquè al pastor sempre se l’ha tin-gut, crec que indignament, com una persona poc culta que no arriba gaire més enllà del seu propi nas.

Apreciacions que, al meu entendre, estan completa-ment fora de lloc, perquè ser pastor no és, ni molt menys, ser un ruc ni un ignorant, i l’ofi ci en si mateix és tan dig-ne com el que més.

Molta gent creu que tothom és apte per a l’ofi ci de pastor, i que la feina no és pesada, però qui pensa així s’equivo-ca. En primer lloc, per a ser bon pastor, cal haver-hi es-merçat molts anys de rodatge;

i en segon lloc, hi ha persones que s’han passat la major part de la seva vida guardant bes-tiar i mai no han tingut cap idea de tot allò que ha de sa-ber un bon pastor.

I quant a la feina, mirada de portes enfora, sembla talment que sigui tranquil·la, però no és pas així, perquè cal tenir ben clar la classe de pasturat-ge que és més adient al bes-tiar segons les peculiaritats de cada dia, ja que el pastor ha de saber dosifi car amb criteri els pasturatges del camp per diverses raons. Si no és així, podria tenir problemes greus per haver deixat que el ramat hagués ingerit una classe de-terminada d’herba en condi-cions poc adients, com per exemple que fos molla, mas-sa calenta del sol o excessiva-ment tendra.

En temps de cria, el pastor ha de conèixer tots els xais novells recent nascuts i n’ha d’ajudar alguns a mamar si ells no són capaços de fer-ho pel seu compte.

Si entre el pastor i el gos d’atura hi ha bona sintonia, tot rutlla perfectament i el ra-mat creu al primer avís.

El vell de cal Genera era un pastor excel·lent. Governava el ramat a base de potents xiu-lets de diferents tonalitats que el bestiar entenia exactament, encara que fos a una distància de cinc-cents metres. ■


OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

Ensurt a Cal Vidrié Família Cal Vidrié

La matinada del dissabte 1 de juliol algú va posar foc a l’entrada de Cal

Vidrié, mentre una parella jubilada hi dormia tranquil-

lament. Per sort, un fort es-petec els va despertar i van poder demanar ajuda i sortir-ne sans i estalvis. La gravetat dels fets ha cridat l’atenció de

tots els agramuntins.No sabem si ha estat una al-

tra dolenteria de les habituals, després d’una nit de discote-ca, o un acte intencionat amb una fi nalitat desconeguda. En qualsevol cas, lamentem l’existència de gent capaç de fer aquests tipus d’actes van-dàlics i/o criminals.

Cal Vidrié ha superat els obstacles del pas del temps, guerres incloses, essent ara una de les cases més anti-gues d’Agramunt. Amb les seves arcades emblemàtiques d’interès turístic, forma part del patrimoni històric de la vila, és a dir, de tothom.

Des de SIÓ, la revista del poble, volem agrair les mos-tres de suport i l’ajuda rebu-da per part dels agramuntins que ens aprecien i/o aquells que comparteixen el nostre ensurt.

Desitgem que incidents com aquest no es repeteixen i que cap família hagi de passar per una situació semblant. ■



Pont del Sió Un agramuntí perjudicat

Sóc un agramuntí que per la meva feina he de vol-tar molt per Agramunt

i la tallada de la carretera de Cervera, amb motiu de les obres del pont, em porta molts perjudicis. Primer es va dir que estaria tallada un mes. Paciència, vaig pensar. Però ja n’han passat gairebé tres de mesos i això ja és in-suportable. A més dels incon-venients d’haver de donar el tomb pel polígon, amb totes les molèsties que m’ocasiona, també em perjudica econòmi-

cament ja que donar la volta signifi ca gairebé un quilòme-tre de recorregut, i al preu que està avui el gasoil i la gasolina això no és cap broma. Aquest quilòmetre cal multiplicar-ho per tots els que hem de donar la volta, el que signifi ca molts i molts diners. A qui hem de presentar la factura dels euros que haurem gastat de més?: a l’Ajuntament, a l’empresa constructora, a la companyia del gas, a la Generalitat... o haurem d’anar a cobrar a la bassa? Quin país. ■

L’ACUDIT D’EN CREUS

Per a subscripcionsi anuncis de la revista,us podeu adreçar a

Pilar FigueraTel. 973 39 20 42

– T’escarrasses molt en aquesta fi nca!– Ooh!, no sé que passa, però d’un temps ençà treballo al màxim i no en trec res!– Saps què?, creu-me! On no hi ha pervenir, n’hi ha per marxar.



Des de les golfes del Besora per JOSEP FARRENY

Mai com ara les perso-nes estem informades de tot tipus de coses,

i això a nivell mundial. És bo, naturalment. Però jo diria que a voltes és excessiva i tot, la informació, i impossible d’as-similar; no la que es dóna, sinó la que rebem. Per altra part hi ha, jo no diré que d’una mane-ra desitjada, que potser sí en alguns casos i a certs nivells, em refereixo a la falsedat de les notícies donades a la TV, de grans mandataris, no solament polítics, sinó també de ge-rents de grans multinacionals, bancs, etc.

El problema rau per hom, a quina i a qui pot donar fi abi-litat del que es diu, sigui undiari, revista, ràdio o bé TV. Tampoc no li és fàcil determi-nar a l’ésser humà quina cosa li és més convenient llegir, veure o escoltar. Està clar que en l’immens ventall de possibi-litats per fer, a les quals tenim opció (impossible i tot de sa-ber-les totes), val molt la for-mació de la persona a l’hora de decidir per què ho fa.

En la societat actual ens es-tem convertint, majoritàriament, o si no, almenys una quantitat de persones considerable, en convençuts, millor dit, semiad-dictes a maneres de comportar-nos, de ser. Hi ha una cosa fona-mental i que no té volta de full, i és l’actitud que hom adopta en la seva vida, la qual cosa supo-sa tirar per un camí o bé per un altre. Un camí d’egoisme pur i dur és el de: “M’interessen sols, jo i els meus”. O bé el de: “No sols sóc jo i els meus, sinó que som tots amb tots solidaris els del món sencer”.

Són dues actituds que estan a les antípodes l’una de l’altra. Que pot ajudar a prendre, no la radicalitat de cap de les dues? No som cap persona ni àngels ni dimonis, segur emperò que tenim quelcom dels dos. Ir-remeiablement, a la fi hem d’anar a parar a la consciència, a aquella mena de veu interior que tots sentim i que ens avisa davant de cada decisió a pren-dre en la vida.

No sé, potser a algú li han fet riure i tot aquestes últimes

frases, i sols ja pel fet de par-lar de consciència, cosa que va lligada per algú a la religió, que jo no crec que sigui exclu-siu d’ella, sinó que qualsevol agnòstic o ateu, només amb ser persona de bona voluntat en té prou, crec jo, per fer una cosa o altra, pensant, tenint en compte, l’efecte que pot oca-sionar, una paraula només, en segons quines circumstàncies, o el fer una cosa determinada o bé altra en la vida, respecte a ser bona o dolenta, o bé positi-va o negativa.

I és que l’altre dia una entra-nyable amiga, agnòstica i atea, casada i afi llada, però divorcia-da, em deia, lamentant-se de la seva situació: – Josep, si no fos pels sentiments molt bé, però... els sentiments et trinxen”.

Em vaig adonar que a la meva amiga no la satisfeia tots els béns materials dels quals gaudia. Hi havia quelcom que l’angoixava, i era senzillament el misteri, allò que no es pot entendre, però que és allí dins nostre i que és un problema a resoldre, i no sabem com. ■

En la societat actual ens estem convertint, majo-ritàriament, o si no, almenys una quantitat de persones consi-derable, en con-vençuts, millor dit, semiaddictes a maneres de comportar-nos, de ser.


S’havia quedat cega quan encara no havia fet l’any. Els seus pa-

res li deien que havia estat per culpa d’una malaltia de la qual mai no recordava el nom.

Com que era tan petita, va aprendre a fer-ho tot sense que li semblés que hagués de fer cap esforç més gran que els altres nens; va aprendre a vestir-se, a voltar per dins de casa i pel jardí amb tota nor-malitat, a reconèixer els qui l’envoltaven per la veu o per la manera de caminar, a llegir amb la punta dels dits... A ella li hauria semblat que la seva vida era tan normal com la de qualsevol altre si no hagués estat per la impossibilitat de

veure els colors; entenia què volia dir rodó i quadrat, calent o fred, trist o alegre... i fi ns i tot podia sentir coses que als qui l’envoltaven els passaven per alt. Però els colors no po-dia ni imaginar-se’ls.

Quan algú anomenava algun color davant seu, i ella pre-guntava què volia dir aquella paraula, es feia un silenci que la neguitejava. Fins que va sospitar que no hi havia res-posta per a aquella pregunta i, per tant, va deixar de fer-la.

Sort de l’avi! El pobre havia hagut de fer alhora les fun-cions d’avi i de pare des que aquest va morir en un acci-dent de trànsit ara feia cinc anys. L’avi va saber veure el desencís que li produïa el fet

de no entendre el verd, el groc o el vermell. I, com sempre, no va parar fi ns complaure-la i empescar-se una manera per fer-li “sentir” els colors.

L’avi era l’únic de la família que havia nascut on vivien ara i d’on se n’havia hagut d’anar quan encara no havia fet els deu anys per culpa d’una guerra que hi va haver. Però no d’una guerra qualsevol, sinó del que ell en deia una “guerra civil”! que, per la ma-nera com ho deia, devia ser encara més dolenta que una de normal. Llavors va haver de marxar a un país molt llu-nyà, on va néixer el seu pare i d’on era la seva mare, fi ns que un dia varen decidir tor-nar a la masia de l’avi.

El canvi li suposà un es-forç afegit durant el període d’adaptació, però l’avi no la deixava ni un moment. En ar-ribar li va explicar on eren to-tes i cadascuna de les coses; de dins la casa primer, per passar a anar fent passejades cada vegada més llargues pels camps que l’envoltaven. Al cap d’un temps va començar a sospitar que quan l’avi parlava dels llocs on abans feien els pallers o com era l’era, on rea-litzaven la batuda, no ho deia només per fer-li conèixer amb els seus ulls aquells indrets, sinó que d’alguna manera s’ho estava explicant també a ell mateix per tal de mantenir viu el record d’aquells anys de la seva infantesa. Gaudia rememorant el poc temps que va viure aquí, el més feliç de la seva vida, segons ell. La vi-

Els colors

COL·LABORACIONSLITERÀRIES

per RICARD BERTRAN

▼

Il·lustracions de JOSEP GUINOVART

EL CONTE DE L’ESTIU


talitat i la il·lusió que li notava a la veu li eren desconegudes. Semblava que s’hagués rejo-venit trenta anys.

Cada dia s’asseien una esto-na en una curra que hi havia en un marge i parlava, parlava

i parlava... eren tantes les co-ses que li volia explicar (o que volia reviure) que fi ns i tot a vegades s’entortolligava amb les seves pròpies paraules:

– Saps? davant teu, a uns cent metres, hi estenien el blat acabat de segar i llavors una mula hi anava donant tombs per damunt per separar el gra de la palla. Després en-ganxaven una dolça al darrere de la mula per tal d’arreplegar la palla i dur-la on construïen el paller, i jo i els altres nens ens hi muntàvem. Quines tombarelles que fèiem! I quin riure quan algú queia damunt

la palla que s’estenia per tota l’era. Semblava que nedéssim en un mar groc...

– Avi, què vol dir groc?L’avi intentava no dir mai el

nom de cap color davant de la seva néta, però l’entusias-me que li infonien els records de la seva infantesa li feien perdre el control. Després de cada pregunta d’aquestes es produïa un silenci dens, du-rant el qual l’avi se la mirava amb llàstima. No es podia ni imaginar com serien els seus records sense els colors.

Per dissimular aquest senti-ment, convençut que la néta notava, intentava buscar al-guna manera per explicar-li la sensació que associava al co-lor que se li havia escapat.

– Doncs el groc és com quan a l’hivern et poses davant del foc i sents aquella escalforeta que et fa sentir tan a gust. La mateixa escalforeta que dóna el sol en un dia de primavera quan et besa la cara.

– Ah! –contestava amb el front arrugat. Deu ser bonic el color groc, oi avi?

– Molt, i sobretot el del blat quan és a punt de segar! I quan està esquitxat de rose-lles, el camp sembla un qua-dre.

– I de quin color són les ro-selles, avi?

– Vermelles.– Vermelles?– ...saps el dia de Reis que

baixes les escales cridant i saltant per anar a buscar els regals a l’avet?

– Sí.– O quan balles amb aque-

lla música que a tu t’agrada tant?

– Sí.– Doncs, així és el color ver-

mell: alegre i descarat.

– Avi, i quin és el color que t’agrada més a tu?

L’avi va haver de pensar una mica, però fi nalment digué:

– A mi m’agrada el blau més que cap altre.

– Per què avi?– Perquè és el color del cel

a l’estiu, i del mar.– I com és el blau.– Ja ho saps prou.– Jo?– Sí, tu! Digues, quina és

la cosa que t’agrada més de totes?

Ella va pensar un moment fi ns que digué tota convençu-da:

– La veu de la mare quan en estar acotxada al llit m’expli-ca un conte.

– Doncs ja ho tens! Vet aquí el color blau.

Llavors va pensar que no hi podia haver res més bonic que estar a la vora del mar, esti-rada sobre la sorra de panxa enlaire i de cara al cel un dia d’estiu, amb el cap damunt la falda de la seva mare, men-tre li explicava un conte amb aquella veu tan suau. La mare havia après a parlar el català quan havia conegut el pare. I per això tenia un accent que li endolcia les paraules, fi ns i tot un renec en la seva boca dei-xava de ser una mala paraula.

Mentre pensava tot això (i que la cosa que més greu li sabia de ser cega era no poder veure la seva mare), l’avi con-tinuava parlant i parlant. Deia coses desconegudes per a ella: rampill, saó, garbellar... Però no l’escoltava i el va ta-llar a mitja explicació de com anaven a caçar al ram:

– Avi, i quin és el color que menys t’agrada.

– El negre, –va contestar sense dubtar.

COL·LABORACIONSLITERÀRIES

▼▼

EL CONTE DE L’ESTIU

34 [JULIOL 2006]sió 509

– Per què el negre, avi?– Perquè és el color de la

mort i de la tristesa. Aquí la veu de l’avi va perdre aquella alegria que la caracteritzava i va prendre un to greu i so-lemne:

– Quan era com tu, aquí hi va haver una guerra.

– Ja ho sé avi.– Era el temps de la batuda

quan van arribar uns avions molt grans que volaven ran de terra com aus de mal ave-rany. Quan eren damunt nos-tre obrien el ventre i deixaven anar les seves bombes que ho esmicolaven tot, la casa, l’era, la collita... i fi ns i tot els nostres jocs i els nostres somnis. Quan se n’anaven, darrera seu només deixaven

foc, fum i destrucció, i tot es tornava de color negre; el ros-toll, les alzineres... Per això no m’agrada el negre.

Parlar d’allò entristia l’avi, que encara avui, seixanta anys després, guardava molt endins seu aquells fets que li estron-caren la infantesa de soca rel.

Ella ho va notar i va voler ser solidària amb l’avi.

– A mi tampoc no m’agrada el negre, avi!

Llavors es varen fondre en una forta abraçada durant la qual va pensar que ara ente-nia allò que una vegada li va dir un dels primers nens que va conèixer en arribar:

– Així que tu ets cega?– Sí.– I no t’avorreix veure-ho

sempre tot de color negre?– Què vol dir negre?Però aquell mocós no li

contestà, es posà a riure i se’n va anar corrents. El color més lleig que existeix i era l’únic que ella podia veure, allò era injust!

Néta i avi encara estaven abra çats quan els va arribar la veu de la mare que els cridava:

– A dinar!Quan estaven asseguts a la

taula, davant d’un fumejant plat de sopa, va dir a la seva mare:

– Mare, a l’avi i a mi el color que ens agrada menys és el negre. Oi que a tu tampoc no t’agrada el negre?

Va notar com aquella pre-gunta l’havia sobtat, i va deixar de trafi quejar amb els coberts. Podia sentir la seva mirada damunt seu, però l’avi no va deixar contestar la mare i va trencar aquell moment dient:

– Vinga noia! comença a menjar aquesta sopa. Sembla

feta pels mateixos àngels! I sobretot tasta la carn d’olla i entendràs per què vam tornar a casa de l’avi!

Però la veritable raó del per què havien tornat no era pas la carn d’olla, sinó l’es-perança que els havia infós un prestigiós oftalmòleg de Barcelona amic de l’avi. Sem-bla que una moderníssima tècnica amb làser podia gua-rir la ceguesa de la Marta. I sense dubtar-ho havien vingut a viure a la masia per estar a la disposició dels metges com més aviat millor.

A ella no li havien dit res, per tal de no crear-li unes il·lusions que després es po-guessin veure escapçades. Li deien que les habituals vi-sites que feien a la consulta d’aquell metge eren una cosa normal i que ho feien a tots els nens i, com que ella gai-rebé no tenia amics, s’ho va creure.

I fi nalment va arribar el gran dia. Durant el viatge a Barcelona, notava l’excitació de l’avi i de la mare, que no encertaven a lligar una frase amb sentit. En arribar la varen fi car en un llit d’una habitació que feia olor a medicament i li feren un munt d’anàlisis i de radiografi es. Fins que al cap de tres dies entrà al qui-ròfan.

Quan es va despertar tenia els ulls embenats, i llavors va ser quan l’avi i la mare li van explicar, amb la veu trencada per l’emoció, que hi tornaria a veure. Ella no s’ho acabava de creure i preguntava una i una altra vegada si allò que li deien era veritat:

– Avi, mare; així que ja no hauré de veure més aquest color negre tan fastigós?

El negre és el color més lleig que existeix iera l’únic queella podia veure, allò era injust!

▼▼

COL·LABORACIONSLITERÀRIES EL CONTE DE L’ESTIU


Però encara no havia tingut gaire temps per a fer-se capaç del que s’estava esdevenint, quan un grup de gent va en-trar a l’habitació. Va reconèi-xer la veu del metge que l’ha-via operat i que ara es dirigia a ella amb frases endolcides.

– Escolta maca, ara et co-mençarem a treure les benes. Tu has de tenir els ulls tancats i no els has d’obrir fi ns que no t’ho diguem, d’acord?

No va poder ni contestar i no-més va ser capaç de fer un gest d’assentiment amb el cap.

Mentre notava com anava disminuint la pressió de les benes, el cor se li anava ac-celerant fi ns al punt d’estar convençuda que li sortiria del pit d’un moment a l’altre.

De sobte es va adonar que fi ns i tot amb els ulls tancats podia veure una mica de cla-ror. Es va espantar tant que va prémer les parpelles amb tota la seva força.

– Ja pots començar a obrir els ulls.

La veu del metge la va es-

pantar. Li va costar una bona estona reunir les forces ne-cessàries per iniciar aquell gest tan senzill, però que ara li semblava una tasca de ge-gants.

Primer va veure unes om-bres borroses i llum, molta llum. Va haver de tancar una altra vegada els ulls pel mal que li feien. Ho va tornar a intentar i va veure la cara del seu avi molt a prop de la seva. Era tal com se l’havia imagi-nat; amb la pell colrada pel sol i solcada per centenars d’arrugues.

– Avi, on és la mare? Vull veure la mare!

– L’avi només feia que repe-tir el seu nom una i una altra vegada mentre li passava la mà pels cabells, però no con-testava a la seva pregunta

– Avi! vull veure la mare!Volia saber quina cara tenia

aquella veu que li guaria tots els mals, que li infonia con-fi ança en els moments dedesànim. Tenia por que allò no sortís bé i que d’un moment a

l’altre tot tornés a ser negre sense haver tingut temps de veure la seva mare ni que fos un instant.

– La mare és al passadís.– Doncs corre, vés i digues-

li que vingui! L’avi, però, no es va moure.

Llavors, va apartar els llençols d’una revolada i va córrer cap a fora. Va mirar amunt i avall del passadís, i va veure una fi -gura de dona d’esquena. Ha-via de ser ella.

– Mare?La dona es va girar a poc a

poc i se la mirà. Plorava, i ella sabia per què. I també sabia per què no era a prop seu feia un moment. La seva mare era negra.

Sense dubtar ni un moment va córrer cap a ella i s’hi va llençar als braços:

– Mare, perdona’m. T’esti-mo, t’estimo molt.

L’avi es va reunir amb elles i es varen fondre tots tres en una llarga i forta abraçada.

Després, es va encarar amb l’avi i li digué:

– Avi, saps què? Ara el color que més m’agrada és el negre. Potser hauries de començar a oblidar allò que va passar fa tants anys.

I mirant amb els ulls ploro-sos la seva mare continuà:

– Segur que hi ha d’haver un munt de coses meravello-ses d’aquest color.

I així fou com va poder veu-re i conèixer tot allò que l’avi li havia anat explicant. Va fer treballar de valent els seus ulls; hi havia tants colors per aprendre! I quan fi nalment ja no podia més i estava apunt d’adormir-se, els aclucava i ja no sentia cap mena d’angú-nia, perquè llavors veia, amb els ulls tancats, la mare. ■

Primer va veure unes ombres bor-roses i llum, molta llum. Va haver de tancar una altra vegada els ulls pel mal que li feia. Ho va tornar a intentar i va veure la cara del seu avi molt a prop de la seva.


Guardià de les altures

COL·LABORACIONSLITERÀRIES EL CONTE per J. PIJUAN

Des d’aquella prominent talaia, que sobresurt per sobre de la resta dels blocs que té al voltant, té una visió immillorable de l’entorn.

J. P

IJU

AN

Avui l’hem vist. Ja feia bastants dies que no teníem notícies seves.

Quan l’hem vist treure el cap per sobre la barana hem tin-gut una gran alegria i ens ha envaït una sensació d’assosse-gament com si ens haguéssim tret un gran pes de sobre, ens hem quedat ben descansats. Tants dies de no veure movi-ment al pis que ja pensàvem que havia fet un pensament i havia canviat d’aires defi niti-vament. Pel que es veu no ha estat així. Segurament en tots aquests dies no s’ha mogut del pis, però no hem coincidit a veure’l en cap moment, o bé es trobava de vacances.

El nostre veí viu a l’àtic de l’edifi ci de davant de casa. És l’únic inquilí que s’hi veu

rondar per allà. No ens ha d’estranyar gens ja que l’im-moble resta tancat amb pany i clau des de fa molts anys. El tancament no li ha signifi cat cap impediment per accedir a l’edifi ci quan li ve de gust. No sabem com s’ho fa, perquè la porta està ben tancada i no es veu cap obertura per en-lloc per on pugui passar, però sempre hi entra. Encara que pensem que és un imprudent per viure en un lloc on, ves a saber en quin estat es troba, fi ns ara ningú de nosaltres ha tingut el coratge d’atansar-s’hi i barrar-li el pas per se-guretat.

Normalment fa vida a la terrassa. No és massa gran que diguem. Des que s’hi va instal·lar s’ha esmerçat molt per deixar-la ben acollidora; contràriament, de la resta del pis, no en podem opinar gens ni mica. Sempre el veiem allà dalt dret, palplantat com un estaquirot amb la mirada fi xa a l’horitzó, com si estigués hipnotitzat. Se’l veu tan quiet que de lluny se’l podria con-fondre amb una mena d’està-tua. Però en realitat aquesta percepció és una il·lusió òp-tica ja que si ens aturem un moment i l’observem detingu-dament podem veure que de tant en tant es mou una mica per tornar després a immobi-litzar-se.

Gairebé sempre el veiem rondar per allà dalt sol, enca-ra que hi ha temporades que el podem veure acompanyat i fi ns i tot algun que altre dia s’observa la presència d’uns

marrecs que de segur podrien ser també parents seus, els quals es fan fonedissos ben aviat i no els tornem a veure més.

Des d’aquella prominent ta-laia, que sobresurt per sobre de la resta dels blocs que té al voltant, té una visió immillo-rable de l’entorn. Es passa les hores observant i observant. No importa el temps que s’es-devingui, allà roman palplan-tat al bell mig de la terrassa escrutant-nos de dalt a baix. I quan no hi és, sovint el po-dem veure voletejant per da-munt dels nostres caps amb els braços ben oberts i mos-trant-nos tota la seva esvelta fi gura. Quan l’observo des de terra estant m’entra unes ga-nes de ser com ell, per poder fruir de la quietud i el silenci de les altures.

Després de dies d’absència ha tornat a fer acte de pre-sència. M’he alegrat molt de veure’l novament. De fet sem-pre que el veig postrat dalt de la talaia m’envaeix una gran satisfacció. Però avui el noto estrany. El seu rostre, la seva mirada fi xa en l’horitzó mos-tra inquietud. No sé ben bé el motiu, però observo l’entorn que l’envolta. En veure els canvis urbanístics que s’estan produint al poble, aleshores intueixo que el seu neguit pot anar per aquest camí. No és estrany que pateixi pel seu futur. Potser es veu expulsat d’aquest lloc en un dia no massa llunyà perquè puguin bastir-hi un nou equipament en aquest indret. ■


La farmàcia

SOM A RIELLA HISTÒRIES per GUILLEM VILADOT

La farmàcia no és al mateix lloc però és a la vora i porta el mateix

nom. De l’alquímia sempre se’n pot esperar qualse-vol teúrgia. El dependent d’aquesta farmàcia tenia una cama de fusta. I la seva fesomia era d’un caient so-cràtic. Quan caminava pel carrer semblava unes balan-ces sense equilibri. La quit-xalla li anàvem al darrera i esperàvem que, de cop, es produís el prodigi, sobretot

les nenes. Aquell home tan lleig i tan malairós deixa-va rera seu, una atmosfera trasvalsadora. Les nenes no en tenien prou i, més sovint del compte, se n’anaven a la farmàcia i es quedaven plantades davant del de-pendent i se’l guaitaven tan fort com podien. Després, al carrer, explicaven que ha-vien vist com del seu nas en sortien muriacs que xiscla-ven. O que de la seva boca n’eixien mots en forma de

llimacs o de llambrics. Al-guna d’aquestes nenes fi ns i tot assegurava que li ha-via tocat la cama de fusta, al dependent. I mentre ho explicava, el llavi se li om-plia d’escuma, i les calces se li humitejaven. Aquest dependent es deia Sigmond i era de cal Cendra, i l’any trenta-tres s’afi lià a la Fa-lange Espanyola i el juliol de 1936 el tancaren a la presó i, un cop lliure, tornà a peu de Lleida a Riella. ■

MO

NTS

E G

UE

RR

ER

O

El dependent d’aquesta far-màcia tenia una cama de fusta.La quitxalla li anàvem al darrera i es-peràvem que, de cop, es produís el prodigi, so-bretot les nenes.


❚ R. Mendoza

Resultats i classifi cacions del mes de junywww.geocities.com/fcagramunt

Equip Pre-Benjamí-B 05/06. Drets, d'esquerra a dreta: G. Olalla, T. Carro, N. Romeu, A. Figuera, M. Puebla (entrenador).Ajupits, d’esquerra a dreta: M. Caelles, J. Solé, Raül, G. Tarruella.

ES

CO

LA F

UTB

OL

ESPORTS CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»

C.F.

AGRA

MUN

T ESCOLAG.GATELL

BenjamíTORNEIG CIUTAT DE TÀRREGA

Mollerussa 2 Agramunt G. Gatell 0Agramunt G. Gatell 2 Bellpuig 0Garrigues 1 Agramunt G. Gatell 2Agramunt G. Gatell 1 Artesa-Ponts 0

Pre-Benjamí A

TORNEIG CIUTAT DE TÀRREGAMollerussa 3 Agramunt G. Gatell 0Agramunt G. Gatell 1 Guissona 1Balaguer 1 Agramunt G. Gatell 3

Semifi nal:

Tàrrega 1 Agramunt G. Gatell 0

Final 3r i 4rt

Agramunt G. Gatell 1 Artesa-Ponts 0

TORNEIG DE LA BORDETAMollerussa 4 Agramunt G. Gatell 1Agramunt G. Gatell 0 At. Segre 3E. Ponent 0 Agramunt G. Gatell 0Balaguer 3 Agramunt G. Gatell 0

Pre-Benjamí BTORNEIG DE GUISSONAAgramunt G. Gatell 0 Garrigues 1Cervera 2 Agramunt G. Gatell 1Agramunt G. Gatell 1 Tàrrega 2E.F.U. 4 Agramunt G. Gatell 1

Sopar cloendatemporada 2005-2006

Com ja ve sent habitual, es dóna per acabada la temporada amb un sopar. Enguany es va celebrar el divendres dia 16 de juny, i hi van assistir juga-dors, cos tècnic, socis i simpatitzants del club. En el decurs d’aquest sopar, el president Damià Miró va fer balanç de com ha anat la temporada en les

diferents categories i els objectius per a la propera.

Entrenaments preparació temporada 2006-2007

El club comunica l’inici dels entre-naments en les categories:

Juvenil i Cadet: 16 d’agostInfantil i Aleví: 6 de setembreBenjamí i Pre-Benjamí: 13 setembre.


Notícies fi nal de temporada

ESPORTS BÀSQUET AGRAMUNT CLUB

VACANCES A CAN BAC AGRAMUNTAquest any durant el mes de juny ja no hi

ha hagut competició, tothom de vacances, que ja ho necessitaven jugadors, entrenadors i co-ordinadors. L’únic que ens hem deixat per al fi nal és l’organització dels equips de cara a la propera temporada, que serà el debut dels que van engegar aquest projecte l’any 2000 en la categoria sènior. Un llarg camí des d’infantils fi ns a júniors. Alguns no han arribat, però la gran majoria sí que ho han fet, esperem que el canvi no els sigui massa fort.

Si tot va com esperem la tempora-da 2006/2007 al club de bàsquet hi haurà vuit equips: Sènior masculí 3a catalana, Sènior masculí territorial, Sè-nior femení territorial, Cadet femení i masculí territorial, Infantil femení i masculí, Mini masculí. I és clar tornarem a iniciar l’Escola de bàsquet “Lludribac” amb dos grups.

III JORNADES OBERTES DE BÀSQUETJa va essent tradició que després de Sant

Joan, tots els nens/es que vulguin saber què és això del bàsquet tenen una cita al pavelló fi ral, on els entrenadors del club els intentaran ensenyar els inicis d’aquest esport. Aquest any també ha estat un èxit amb més de 50 nens/es participant durant la setmana del 26 al 30 de juny. Aquesta setmaneta és el preludi del que es poden trobar si a partir de l’inici escolar

(setembre) volen tornar a provar-ho a l’Escola del club.

FESTA DEL BÀSQUET LLEIDATÀEl divendres 30 de juny a Fraga es va cele-

brar el fi de festa del bàsquet, amb rècord in-clòs de participació, 350 persones. Com cada any el BAC Agramunt rep algun premi, aquest any li va tocar al Marc Solé que es va endur el trofeu al millor jugador de la categoria sènior 3a catalana, des d’aquí l’enhorabona al Marc perquè ha fet una temporada brillant.

L’ADÉU AL RAMON SOLÉ, PRIMER PRESI-DENT DEL BAC AGRAMUNT

El dimecres 28 de juny ens va deixar el Ramon Solé Miralles, més conegut pel “Reu-la”. Ell va ser el primer president del BAC Agramunt. Conjuntament amb el Sisco Farràs i altres pares, van crear el club com a tal l’any 1991. El club vol agrair la feina que va fer durant els anys que va estar al capdavant del club i també durant tots els anys que com a afi cionat, ell i la seva dona, van venir a animar-nos. Gràcies Ramon, allà on siguis, per la de-dicació sense fi ssures que vas tenir i la fe que vas dipositar envers nosaltres quan les coses no ens anaven del tot bé.

Des del club desitgem a tots els lectors de la revista SIÓ, unes bones vacances d’estiu. ■

Les III Jornades de Bàsquet van ser tot un èxit amb una partici-pació de més de 50 nens/es.

La propera tem-porada es tornarà a iniciar l’Escola de bàsquet “Llu-dribac” amb dos grups.


ESPORTS CLUB BITLLES SIÓ D’AGRAMUNT

Ramona Solé,sotscampiona de Catalunya

Ramona Solé va quedar sotscam-piona de Catalu-

nya en el VIII Campionat de Catalunya individual de Bitlles Catalanes, que es va celebrar a Begur (Girona), el diumenge 16 de juliol.

Aquest campionat aple-gava les 40 millors tira-dores i els 60 millors tiradors de tot Catalunya, i la Ramona representava el nostre club. Va passar

la primera ronda com a primera del seu grup, amb 77 punts. A la se-gona tirada també va ser primera de grup, repetint el mateix resultat de 77 punts. Aquests resultats li van permetre plantar-se a la fi nal, on hi havia les quatre millors tiradores.

En començar la dispu-ta d’aquesta fi nal, a la Ramona se la veia una mica nerviosa, però a mesura que passava el

temps s’anava centrant en la partida, fi ns que fi nalment va aconseguir 78 punts que li van do-nar el sotscampionat. Val a dir que la campiona va assolir 90 punts, que era la màxima puntuació.

Des d’aquestes ratlles volem felicitar la Ramona per l’èxit aconseguit tant per al nostre club com per a la vila d’Agramunt. Tan de bo es pugui anar repetint. ■

Ramona Solé Martínez somrient amb el trofeu que l’acredita com a sotscampiona de Catalunya.

RA

MO

N J

OVA

L

La Junta


REGIDORIESMUNICIPALS GOVERNACIÓ

Agramunt col·labora... i molt!

Des de fa uns mesos, la vila d’Agramunt està im-mersa en una sèrie de

canvis i millores a la via pública que estan transformant la seva fi sonomia. Una sèrie de millo-res encaminades a racionalitzar la circulació viària, a poten-ciar la seguretat dels vianants i conductors i, en defi nitiva, a millorar la qualitat de vida dels agramuntins.

La creació de noves rotondes, la instal·lació de semàfors a les entrades de la vila i al tram de carretera que travessa el centre

urbà o la nova ordenació dels sentits d’alguns dels carrers més transitats d’Agramunt són algunes de les accions que s’ha vingut realitzant des de l’Àrea de Governació i Via Pública de l’Ajuntament d’Agramunt.

Però l’acció més destacada i que ha comportat un major impacte en el dia a dia dels agramuntins ha estat la creació de les noves zones d’estacio-nament limitat. Ja sabem que les novetats són difícils d’as-similar en un primer moment. I més quan aquestes afecten els nostres hàbits diaris. Però en aquest cas, hem de dir que des de la Regidoria de Gover-nació hem restat gratament sorpresos de la resposta dels ciutadans. Tant els conductors en particular com els ciutadans en general, s’han adaptat al nou sistema ràpidament i es-tant col·laborant en la posada en marxa d’aquest nou projecte municipal. Un mes després de l’inici del projecte la resposta dels agramuntins ha estat molt positiva, en especial el sector comercial, que ha vist com en unes vies saturades de vehicles s’augmentaven la rotació amb

tots els aspectes positius que comporta per a l’usuari.

Estació autobusosAquesta millora, però, anirà

acompanyada de nous canvis a conseqüència de la construcció de la nova estació d’autobusos a la plaça Fondandana. Una esta-ció que, a més a més de ser uti-litzada per part de les diferents línies de transport públic, tam-bé serà el lloc triat per ubicar-hi la parada de taxis. Amb aquesta mesura, s’augmentarà el nom-bre de places d’estacionament en una de les zones més cèntri-ques d’Agramunt, mentre s’ac-centua el caràcter d’espai de serveis de la plaça Fondandana.

Totes aquestes noves me-sures, però, no serien possi-bles sense la complicitat i col-laboració de tots els usuaris. És en aquest punt on, des de la Regidoria de Governació i Via Pública, volem donar les gràcies públicament a tots els agramun-tins per la seva col·laboració en la implantació d’unes mesures que, a vegades, ens són incò-modes pel canvi d’hàbits que comporta. Gràcies. ■

per Àngel Jubete i Comenge(1r tinent d’Alcalde i regidor de Governació i Via Pública)

Obres a la nova estació d’autobusos.

AJUNTAMENT


REGIDORIESMUNICIPALS ESPORTS

Les piscines municipals

per Josefi na Verni (Regidora d’Esports)

Malgrat que tothom ha fet el que ha pogut s’han ne-cessitat uns dies de proves, ja que per garantir el bon funcionament de la maquinària ens han aconsellat que ho retardéssim uns dies més. I així ho hem fet.

Ja s’han obert. Amb dues setmanes de retard, però ja funcionen.

Primer que res, demanar disculpes pel retard, i tot se-guit donar gràcies per la com-prensió dels usuaris que, qui més, qui menys, s’ha fet càr-rec que no tot és previsible ni tot es pot controlar per molt que es vetlli i s’hi estigui a so-bre. La coordinació de molts dels professionals qualifi cats és complexa i malgrat que tothom ha fet el que ha pogut s’han necessitat uns dies de proves, ja que per garantir el bon funcionament de la ma-quinària ens han aconsellat que ho retardéssim uns dies més. I així ho hem fet.

S’ha dit que es podien ha-ver començat abans. Això ens hauria garantit que es compli-rien els terminis? En alguna població no ha estat pas així.

També s’ha dit que s’havien apujat molt les tarifes. Doncs com a tot arreu. Al seu mo-ment, quan encara no s’havia previst la remodelació, es va aprovar l’increment del nivell de vida, com sempre, i així s’ha mantingut. El fet que s’hagin fet noves no justifi -ca que s’hagin d’alterar els preus. Considerem que és un servei públic i com a tal no s’ha de tenir la pretensió de tenir benefi cis.

No s’ha suprimit cap ac-tivitat de les que es tenien previstes. Lamentem que el primer torn dels cursets de natació s’hagin escurçat una setmana. Es va fer en consi-deració de les famílies que planegen les seves vacances en funció dels torns dels cur-sets. Per tant és millor que tots s’acabin dins dels termi-nis previstos.

Que el primer torn hagi es-tat de quinze dies no implica que no s’hagin desenvolupat els continguts previstos. Cada torn parteix d’una programa-ció amb uns objectius a acon-seguir. Que aquests objectius s’hagin d’assolir amb menys temps, obliga als monitors a fer una programació diferent de l’habitual. De fet en algu-nes poblacions els torns són de dues setmanes.

Sabem de l’interès que tenen els acompanyants als cursets d’estar prop del nen o nena quan fa el curset. Com a novetat aquest any s’ha res-tringit l’entrada només pels menors de sis anys. S’ha con-siderat que a partir d’aquesta

edat el nen ja té una autono-mia per valer-se per si ma-teix i que si es vol fomentar aquest hàbit és millor que ho faci sol, això sí, sota el con-trol dels monitors que conei-xen molt bé els nens i saben com actuar en cada cas. En ells s’ha de confi ar.

Màquina digitalI per acabar: la màquina

digital. En un principi ens ha portat una mica d’enre-nou. Està pensada per agilitarles entrades i sortides dels usuaris i simplifi car-nos lafeina al moment de treure dades estadístiques que ens demanen des del Consell Ge-neral de l’Esport a fi de jus-tifi car les activitats que es desenvolupen en aquest es-pai i la incidència que té en la població.

Sabem que algunes d’aques-tes decisions han estat molt qüestionades per la població. Cal dir que cada una ha estat ben meditada i ens hem mo-gut pel que hem considerat més prudent i efectiu.

I parlant de prudència, és una actitud a tenir en compte per part de tothom. Només la prudència farà que es pugui gaudir d’aquest espai amb la garantia que en fi nalitzar la temporada en quedin els bons moments passats en aquestes instal·lacions. Les hem de sentir com a nostres i en el bon o mal ús que hem puguem fer hi haurà la dife-rència entre sentir-nos-en sa-tisfets o decebuts. ■

AJUNTAMENT


L'AJUNTAMENTINFORMA

LLICÈNCIES D’OBRES

MIAMI-ALEJANDRIA, SLU per construir un edifi ci plurifamiliar de 9 habitatges, garatge i trasters, per 1 dret de connexió d’aigua provisional per obres a la xarxa general i 9 drets de connexió a la xarxa general de clavegueram. C. Carabassa.

OSMAPE, SL per construir dos edifi cis plurifamiliars de vuit habitatges entre mitgeres, sobre un magatzem existent destinat a aparcament i per 8 drets de connexió a la xarxa general de clave-gueram. C. Pau Casals - C. Pompeu.

SERENTILL SALA, MARIA CARME per la reforma parcial i am-pliació de l’edifi ci per a residència - casa de pagès. Mafet.

GUERRERO GRANADOS, MIQUEL ÀNGEL - RODRÍGUEZ HER-RANZ, ELENA per construir un habitatge unifamiliar aïllat amb garatge i per 1 dret de connexió a la xarxa general de clavegueram. C. Pilar Almenara.

SERENTILL SALA, MARIA CARME per obrir una rasa de 1 metre lineal i per connectar la claveguera a la xarxa general. Mafet.

GIL ORTIZ, ROSA MARIA per col·locar un rètol lluminos. C. Bai-xada Mercadal.

REHABILITACIONS RONCAL CORTIÑES, SL per treure runa del celler de l’edifi ci i per ocupar la via pública amb un contenidor. Raval de Puigverd.

CARALPS GIMÉNEZ, JOAN per canviar les rajoles del jardí i per ocupar la via pública amb materials de construcció. C. Passeig Nou.

COM. DE PROPIETARIS C. CAPELLA, 5 per 1 dret de connexió d’aigua. C. Capella.

VAYOS, NICOLAE per 1 dret de connexió d’aigua defi nitiva. C. Capella.

BONET RIBAS, EUGENI per 1 dret de connexió d’aigua defi niti-va. C. Ronda Molinal.

SOLANS MUR, DOLORS per 1 dret de connexió d’aigua defi ni-tiva. Ctra. de Cervera.

MÀRQUEZ MÉNDEZ, SEBASTIÀ per enrajolar el terra. C. Vilavella.

ALBAREDA VILADROSA, SEBASTIÀ per arranjar la teulada i al-çar-la uns 2 m per fer dues pendents. C. Raval de Puigverd.

ALBAREDA VILADROSA, SEBASTIA per ocupar la via públia amb materials de construcció i una bastida. C. Raval de Puigverd.

TUGUES PAGÉS, BENITA per arranjar les parets de l’entrada i el balcó de la façana i per ocupar la via pública. C. Estudis Nous.

SÀNCHEZ MARTÍNEZ, MARIA ROSA - SANZ GIRBAU, OSCAR per 1 dret de connexió d’aigua defi nitiva. C. Capella.

REPSOL BUTANO, SA per obrir una rasa per a la construcció i connexió d’una nova xarxa pel subministrament de gas propà. Camí Vell de Tàrrega - Av. Catalunya - C. Capella - Av. Generalitat. - C. Indústria - Av. Maria Jolonch - Trav. Vilavella - C. Costa Fassina - C. Safareigs.

GARCIA GARCIA, JOAQUIM, per 1 dret de connexió d’aigua de-fi nitiva. C. Institut.

PEDRERA GARCIA, CRISTINA per 1 dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Capella.

ZAMBRANO GÓMEZ, ANTONI per 1 gual permanent. C. Canal. CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per arran-

jar una avaria d’aigua. Urb. Verge del Socors. CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per a la

col·locació d’un comptador soterrat. C. Batedors.

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per anular una escomesa d’aigua. Pl. Pou.

VIÑALS VILALTA, CARME per rebaixar la vorera de davant del pati. Av. Catalunya.

SANTANA MARTÍNEZ, VERÓNICA per 1 dret de connexió d’ai-gua defi nitiva a la xarxa general. C. Capella.

MANCEBO CALDERON, ANNA per 1 dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Ronda Molinal.

FERRANDO CARRASCO, ALEJANDRO - PARRA LOPEZ, DO-LORS per 1 dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Ronda Molinal.

MÀRQUEZ BAÑOS, RAFAELA per 1 dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Capella.

PALACIOS BASTARRAS, MARIANO per pintar la façana de l’ha-bitatge. Pl. Amball.

VALLE DOMÍNGUEZ, PILAR per arranjar i pintar la façana de l’habitatge i el sòcol. C. Passatge de les Flors.

PROMOCIONS SABALL SALA, SL per ocupar la via pública amb una grua. C. Clos.

ARTIGAS RIBERA, ANTONI per ampliar 30 cm l’obertura de la porta de l’entrada al garatge i canviar-la. Montclar.

CINCA FONTANET, REMEI per instal·lar energia fotovoltaica connectada a la xarxa, a la teulada de la casa. C. Pompeu Fabra.

HERNÀNDEZ EROLES, PEDRO RAFAEL, per 1 dret de connexió d’aigua defi nitiva. C. Capella.

PROMOCIONS GRAU CERCÓS, SL per enderrocar un edifi ci en-tre mitgeres. Pl. Amball.

RAFEL BALAGUERÓ, MARIA ANTÒNIA per reformar la coberta de l’habitatge. Donzell.

RIBES CARBONELL, JOAN JOSEP per enderrocar un edifi ci en testera. C. Comtes d’Urgell.

STRABERES EMPRESARIAL, SL per llicència de primera utilit-zació. C. Piscines.

ESTEVE I RIUS, SL, divisió horitzonal per convertir un local dels baixos amb quatre. Av. Maria Jolonch.

GUERRERO GRANADOS, MIGUEL ANGEL - RODRIGUEZ, 1 dret de connexió d’aigua provisional per obres i connexió defi niti-va. C. Pilar Almenara.

PLANES CASES, MARIA NEUS, 1 dret de connexió d’aigua de-fi nitiva. C. Capella.

GAÑAN MATOS, DAVID, 1 dret de connexió d’aigua defi nitiva. C. Ronda Molinal.

BLANCO SIMÓ, CARME, 1 dret de connexió d’aigua defi nitiva i 1 dret de connexió a la xarxa general de clavegueram. C. Baixada del Convent.

ALÓS XANDRE, NÚRIA, 1 dret connexió d’aigua defi nitiva i 1 dret connexió a la xarxa general de clavegueram. Raval de Puigverd.

PADULLÉS OMEDES, ALBERT, 1 dret de connexió d’aigua defi -nitiva. C. Molí Vell.

BONCOMPTE JOVÉ, JOSEP, substituir les teules de la teulada del cobert per uralita. Partida Eres (Puelles).

ESTEBAN GARCIA, ANGELA, 1 dret de connexió d’aigua defi ni-tiva. C. Molí Vell.

GARCIA ACEDO, DOLORS, 1 dret connexió d’aigua. C. Capella.SEXMILO VILALTA, NÚRIA, 1 dret de connexió d’aigua defi niti-

va. C. Capella. IBÀÑEZ GIMÉNEZ, SERGI, 1 dret de connexió d’aigua defi niti-

va. C. Molí Vell.


❚ Coordina Rosa Maria Sera

❚ per Ricard Bertran

Les 7diferències

Els mercats estiuencs dels dimecres sónforça concorregutsi a les paradeshi abunda la fruita. La foto de l'esquerra és l’ori ginal, mentre que a la de la dreta s’han fet set mo difi cacions.

A veure si les tro beu!

Solució a les 7 diferències:

V I S U A L

LLEURE AMENITATS

SOPA DE LLETRES

En aquest embolic de lletres hi trobareu catorze cognoms catalans que hi ha, sen-se menysprear els molts que sortosament encara es conserven a la nostra Vila.

Solució a la SOPA DE LLETRES, per P.R.:

Balagueró, Bernaus, Bertran, Boncompte, Escolà, Figuera, Marquilles, Miralles, Penella, Pla, Puig, Serra, Solé i Vicens.

S A N B A A L O C S E C

D U E A F L G J E L O S

A H A I R L L L M Q S N

O R P N R T L E E T O U

A V E X R I R T N R Z S

L A C U U E P E E E E E

P D G Q G M B U B L P R

B J R E O I G F L G C R

N A H C I A F A L I M A

M O N P L Q R R B U S P

T O U A V I X A Z P A R

B B B C M S N E C I V M

Solució alVisual:

12 triangles i 11 quadrats.

Quants triangles i quadrats hi ha?


58 [JULIOL 2006]sió 509

Un empresari local, cansat que els clients donessin

conversa als seus treballadors i els distreguessin de la feina, va posar aquest rètol al seu taller. Segons sembla, la mesura no ha estat pas massa efi caç i els clients continuen xerrant amb els operaris, sense tenir en compte que el temps és or, da-vant la impotència i desespe-ració del petit empresari. Tam-bé és or el temps que hem de pagar dels operaris que vénen a casa per qualsevol reparació. Conec més d’una persona que lloga tècnics murris perquè així no es distreuen xerrant i no li cal pagar les inevitables estones de conversa.

LA FOTO per JOSEP BERTRAN

LA CALAISERA per SERAFINA BALASCH


REVISTA SIÓ. Núm 509 - Any XLIII - Juliol 2006

Documents