REVISTA SIÓ. Núm 505 - Any XLIII - Març 2006

2 MARÇ 2006sió

Núm. 505 - Any XLIII - Març 2006

PORTADA:Els participants a la rua del carnaval agramuntí cada vegada s’hi llueixen més. Possiblement la d’enguany ha estat la millor, tant en parti-cipació com en l’originalitat i la qualitat de les disfresses i carrosses. Una mostra n’és aquest espectacular drac que il·lustra la portada. (Josep Bertran)

ESTIMATS LECTORS ......................... 3

ACTUALITAT

Fets del mes- Carnaval ............................................ 5- Mercat de les rebaixes ...................... 15- Clausura del cicle .............................. 15- 25 aniversari ..................................... 17- Expo a l’Espai ................................... 17- Enderroc ........................................... 17- Aigua sí, ZEPAS no ........................... 19

OPINIÓ

El celobert- Com una rella que es clava a la terra ............................................ 21

Gent, fets, coses...- Ofi cis: ferrer i ferrador ...................... 23

Els lectors escriuen- Curs de català ................................... 25- L'acudit d'en Creus ........................... 25- Un nou color per a la nostra memòria ............................................ 27

- Les obres de restauració del nostre temple parroquial ................... 29- Espurnes cristianes encara a la nostra Vila .................................. 39

CULTURA

Història d'Agramunt i de la Ribera- Agramunt i la Ribera del Sió: Centre comarcal històric de les Terres de Ponent (i V) ....................... 33

ENSENYAMENT

Finestra educativa- Un nou premi CIRIT .......................... 43

SOM A RIELLA

Històries- Faula titulada moment històric d’en Deudat Camamilla ..................... 45

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

El conte- Pescador d’aigua dolça ..................... 47

ESPORTS- Club Futbol Agramunt ....................... 49- Bàsquet Agramunt Club .................... 52- Club Billar Agramunt ......................... 55- Club de Bitlles Sió d’Agramunt ......... 57

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS- Normes Subsidiàries del Planejament Urbà d’Agramunt .......... 58

L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 60

ALMANAC .......................................... 63

LLEURE- Amenitats ......................................... 65

LA FOTO ............................................ 66

LA CALAISERA ................................... 66

IMATGES D'AHIR I D'AVUI ................. 67

A la rua del Carnaval hi van desfi lar gairebé nou-centes persones amb comparses i carrosses molt lluïdes.

5

Es va celebrar la cinquena edició d’Agr’auto amb un temps gens favorable.

L’última

3MARÇ 2006 sió

Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964

Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell)

Subscripció anual: 30,30 € - Número solt: 2,75 €

Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42

Membre de l'Associació Catalanade la Premsa Comarcal

Redactors: Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu.Col·laboradors: Serafi na Balasch, Ramon Bernaus, Ricard Bertran, Jaume Cots, Ramon Creus, Montse Guerrero,

Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila.

Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt

La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes.Per altra banda, la publicació dels articles signats, no signifi ca l'ac ceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor.

Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig.

Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 ■ Torronaire d'Honor 2004

Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat,l'IEI de la Dipu tació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

CRÈDITS

ESTIMATS LECTORS...

Diuen que des de fa temps el diner no dóna gran cosa, és a dir que no porta interes-sos, i que per això els qui disposen d’un raconet o els qui en fan a ca-bassos compren totxos.

L’altre dia el meu com-pany de botifarra em co-mentava un xic preocu-

pat, mentre esperàvem el mo-ment de començar la partida, tot assaborint un “carrajillet”, que estava un xic preocupat davant el fenomen construc-tiu que viu la nostra Vila. Ell, com jo, és un home del carrer que no acaba d’entendre com pot ser possible tot aquest en-renou. Ell, com jo, no té cap mena de coneixements rela-cionats amb el món de la im-mobiliària ni de les fi nances, com no siguin els terminis de la hipoteca que paga cada mes des de fa una colla d’anys.

Els que hi entenen i els qui en tenen, diuen que des de fa temps el diner no dóna gran cosa, és a dir que no porta interessos, i que per això els qui disposen d’un raconet o els qui en fan a cabassos com-pren totxos. Totxos posats a preu d’or, dic jo. Sigui com si-gui com que la llei del mercat

diu que a més demanda més encariment, els pisos valen un Perú.

Però com que la gent que vi-vim a Agramunt no augmen-tem tan ràpid com ho fan els habitatges, alguna cosa deu voler dir. Doncs que hi deu ha-ver molts pisos buits, cony, diu el meu company. Pisos, cases adossades, cases unifamiliars, xalets aïllats o xalets apare-llats. D’això se’n diu inversió o especulació, segons qui parla.

A aquest “boom” constructiu també hi ha ajudat que d’aquí a poc, bé quan s’hagin aprovat les noves normes urbanísti-ques, que no sabem pas quan serà, no es podrà construir a una certa distància del Sió. Seran terrenys inundables. Cony, i ara què? Què no ho són? Sigui com sigui ja es veu quina pressa a urbanitzar els terrenys prop del riu.

El meu company refl exiona amb la muntanya d’interessos

i de diners que es deuen mou-re al voltant d’aquesta febre constructiva. Voldríem enten-dre que són interessos i diners legítims; fets amb les lleis del mercat i dins de la més es-tricta legalitat. Som, el meu company i jo, gent de bona fe, confi ats, malgrat les coses que se senten a dir.

Però al marge d’aquesta con-fi ança personal en el sector, esperem que hi hagi algú, Ajuntament i Generalitat, que vetlli perquè les coses es facin dins la més estricta legalitat: sense picaresca o fets consu-mats que després ja es lega-litzaran d’una manera o altra i... tots tan contents. Ep, diu el company, tots no; el ciutadà de peu no. El contribuent, no. El de la hipoteca, no.

Afectuosament,

Bernat Jofre

Agramunt, març de 2006

5MARÇ 2006 sió

▼

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOSEP BERTRAN

Carnaval

ACTUALITAT FETS DEL MES per JOSEP BERTRAN

El darrer cap de setmana del mes de febrer, dies 25 i 26, Agramunt va

celebrar una nova edició del Carnaval, enguany dedicat a l’Astèrix i l’Obèlix. Va ser un Carnaval amb els actes habi-tuals. El dissabte va fer bon temps, però el diumenge va fer molt fred; tot i així es van poder celebrar tots els actes com l’enterrament de la sardi-na i la sardinada popular.

L’acte més participatiu va ser, com és habitual, el de la rua amb vint-i-vuit compar-ses i sis grans carrosses molt ben guarnides, amb un total d’unes 900 persones. Pos-siblement aquesta va ser la desfi lada amb més participa-ció i amb més públic.

La relació de comparses, carrosses i premis dels boti-guers els detallem en requa-dres a part.

1

2

6 MARÇ 2006sió

ACTUALITAT FETS DEL MES

3

1. Som zem peus.

2. El grup Teatredetics van celebrar una nova edició de “Lo Cagarro”.

3. Els empleats de l’Ajuntament es van sumar a la festa del Carnaval.

4. Modes Athenea va guanyar el premi a la millor ambientació, dins l’apartat de botigues.

5. Cafeteria Més Cafè, va obtenir el de les millors disfresses.

6. A palla focs

7. Crazy of River, la comparsa més puntuada.

8. Lliurament de premis per part del rei Carnestoltes, a la mitja part del ball.

9 i 10. Carrossa del rei Carnes-toltes.

11. Cats.

4

5 6

7

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

▼

7MARÇ 2006 sió

Comparses PuntsCrazy of river 178Tradició de Festa Major 138Som zem peus 128Tirotococau 113Cornuts babosos i arrastrats 97Estem a la lluna 94Els samurais 90A palla focs 88Pren-te el teu temps... amb o sense 69Semos revoluxion 60La fulla follet 55Chicago no ens abandona 50Ai, perdó, en primera posició:Anem calents i traiem foc 47

Cats 47Sweet Fly 43Epi i Blas multiplicats 36Geishas de lux 36Moto GP 36Angel and Devil 30Or que brilla 29Disco Stoo 23L’església Maradoniana d’Agramunt 23A vegades àngel a vegades dimoni 20AAA 19The Woman Vikings 19King Kong 13Lo cagarro 12Sant Paul’s School 2Comparsa premiada amb vehicle PuntsPren-te el teu temps... amb o sense 60Carrosses PuntsDrac Queen 77Vencem i convencem 36Cocodrilus circus 24Illa dels jamaicans 21Devil and Angel 13Disco 70 9

11

10

9

8

▼

Totes les comparses i carrosses pel sol fet de par-ticipar rebien un corder valorat en 100 €. A més les deu comparses més votades tenien un premi de 180 €; les tres primeres carrosses, 300 €, i un premi es-pecial de 150 € per al millor vehicle de comparsa.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

RO

VIR

A

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

8 MARÇ 2006sió

ACTUALITAT FETS DEL MES

12. Chicago no ens abandona.

13. Angel and Devil.

14. Ai, perdó, en primera posició: anem calents i traiem foc.

15. Cocodrilus Circus.

16. Disco Stoo.

17. Epi i Blas multiplicats.

18. Geishas de lux.

19. Tradició de Festa Major.

20. Disco 70.

21. La fulla follet.

12 13

14 15

16

▼

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

9MARÇ 2006 sió

▼

17 18

19 20

21

Guanyadors delconcurs de disfresses per a les botigues:

Millor aparador:Cal Sangrà

Millor ambientació:Modes Athenea

Millors disfresses:Cafeteria Més Cafè.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

10 MARÇ 2006sió

ACTUALITAT FETS DEL MES

22. AAA.

23. Illa dels jamaicans.

24. Semos revoluxion.

25. Estem a la lluna.

26. Vencem i convencem.

27. Pren-te el teu temps... amb o sense.

28. L’església maradoniana d’Agramunt.

29. Sweet Fly.

30. Moto GP.

31. Tirotococau.

32. Al llarg de la rua, es troben grups de gent disfressada que no concursen, com els que ens mostra aquesta imatge.

22 23

24 25

26

▼

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

11MARÇ 2006 sió

ACTUALITAT FETS DEL MES

27 28

29 30

31 32

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

▼

13MARÇ 2006 sió

ACTUALITAT FETS DEL MES

33 34

35 36

37

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

RO

VIR

A

JOS

EP

RO

VIR

A

33. Algunes comparses participen amb el públic assistent, la qual cosa fa que la rua sigui més animada.

34. Drac Queen, la carrossa més votada.

35. Els samurais.

36. Hi ha gent disfressada que es munta la festa pel seu compte.

37. La sessió de ball va estar força animada i va anar a càrrec de l’orquestra “Anònima” i el grup orquestral “Tremendos”.

▼▼

15MARÇ 2006 sió

ACTUALITAT FETS DEL MES

Mercat de les rebaixes

La Unió de Botiguers va celebrar, el diumenge 12

de març, el Mercat de les Re-baixes que es va suspendre el diumenge anterior, estava programat conjuntament amb Agr’auto, a causa del mal temps.

Hi van participar una dot-zena de parades de diversos

sectors del comerç agramun-tí. L’escenari va ser la plaça del Pou i el bon temps va fer que durant tot el matí, de les 10 a les 15 hores, hi hagués una bona afl uència de públic que va mirar, remenar i com-prar.

Clausura del cicle

L’Ajuntament va clausurar, el dia 19 de febrer, el cicle

sobre la recuperació de la me-mòria històrica, “Fets per a no

oblidar” celebrat durant els darrers mesos amb diverses activitats. Aquesta clausura va consistir en una conferèn-

cia titulada “Personatges en el record”, centrada en tres persones relacionades amb Agramunt i els períodes de la República, la Guerra Civil i la Postguerra. El regidor de cul-tura, Ernest Caufapé, va parlar sobre Jaume Ros, que de jove va lluitar al front i posterior-ment es va exiliar fi ns arribar a ser conseller del president Tarradellas.

Josep Bertran i Mitjavila va presentar el perfi l bio-gràfi c del polític republicà Marcel·lí Domingo, fi ll adop-tiu d’Agramunt, on va residir uns 8 anys durant la seva in-fantesa, que en el càrrec de Ministre d’Instrucció Pública autoritzà la construcció del centre Macià-Companys. Fi-nalment Màrius Torrents va parlar d’Enric Brufau, un des-tacat militant socialista, que va morir a l’exili.Els tres ponents de la conferència.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

▼▼

17MARÇ 2006 sió

ACTUALITAT FETS DEL MES

Expo a l’Espai

L’Espai Guinovart exposa-rà fi ns el proper dia 5 de

maig una mostra de l’artista de Toledo, Rafael Canogar. Es tracta d’una “proposta estètica entre les fronteres de la sensibilitat i la raó: una recerca estètica radical i ago-

sarada”, segons la va defi nir el comissari de l’exposició, Miguel Angel Muñoz, que va representar l’autor en l’acte d’inauguració que va comptar amb l’assistència de l’alcal-de, Ramon Muixí, i el regidor de Cultura, Ernest Caufapé.

25 aniversari

Fa 25 anys, la llavors Agència d’Extensió Agrà-

ria d’Agramunt, dirigida per Jaume Gregori, va començar unes feines relacionades amb l’experimentació del cereal. Es va comptar amb una bona colla de col·laboradors de la Vila i d’altres poblacions de les comarques properes. Cada any s’organitza una jornada de

treball per tractar d’aquests resultats. Per commemorar aquests 25 anys de feina, el dia 3 de març es va celebrar un sopar de germanor entre els col·laboradors d’aquests treballs. També va servir per fer un homenatge al respon-sable i “alma mater” de totes aquestes activitats, Jaume Gregori.

Al sopar homenatge hi van participar unes 40 persones.

Enderroc

Els primer dies de març, l’empresa que ha de cons-

truir els pisos de protecció ofi -cial del carrer de Sant Joan, va treballar en l’enderroc de l’immoble que feia cantonada entre aquest carrer i la seva travessia. El pati resultant for-marà part del solar on s’han d’aixecar una vintena de pisos de protecció familiar a càrrec de l’Institut Català del Sòl. La

resta dels patis ja feia molts anys que estaven desocupats i servien com a zona d’apar-cament.

Finalment s’ha desbloque-jat el tema i sembla, segons fonts municipals, que aviat es començaran les obres de construcció d’aquests habi-tatges i, per tant, resoldre un dels problemes urbanístics del nostre centre urbà.

Al sopar homenatge hi van participar unes 40 persones.

Cal Cisteller a mig enderrocar.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOSEP BERTRAN

▼

19MARÇ 2006 sió

ACTUALITAT FETS DEL MES

Aigua sí, ZEPAS no

Una vintena de membres del col·lectiu opositors

a les ZEPAS, Zones d’Es-pecial Protecció de les Aus Estepà ries de la comarca de l’Urgell, es van manifestar davant el conseller de Medi Ambient de la Generalitat, el dia 10 de març, durant la seva visita a la seu de la co-munitat de regants del canal Segarra-Garrigues, que pre-sideix l’agramuntí, Josep Pa-rís. Agramunt i la Ribera del Sió és un dels indrets més afectats per aquesta ZEPA.

El conseller va reiterar que sense zones de protec-ció no hi podrà haver canal perquè la Unió Europea, qui és qui paga essencialment el Segarra-Garrigues, així ho exigeix. Milà va dir, però, que el Govern treballa per establir la major zona possi-ble de reg i que els pagesos que estiguin afectats per les ZEPAS mantindran la mateixa renda agrària que els que no, amb unes ajudes que la UE especifi carà a través del cor-responent pla d’usos i gestió.

En primer terme, Josep París i el conseller de Medi Ambient de la Generalitat, durant la manifestació del col·lectiu opositor a les ZEPAS.

JOSEP BERTRAN

GRUP CARAMELLAIRE“AIRES DEL SIÓ”

Per celebrar el 25è aniversariel proper dia 7 de maig farem un dinar de germanor

al Passeig, al que queden invitades totes aquelles personesque hagin participat alguna vegada en el Grup com a cantaires

o hagin col·laborat en la capta.

Cal apuntar-se a Ca l’Esparter (Cal Torres)abans del dia 26 d’abril.

Telèfons de contacte per als de fora Vila:Ca l’Esparter 973 39 08 39 (en horari comercial)Josep Mª Lluch 658 98 97 35 (a partir de les 18 h)

Telèfons de contacte per als de fora Vila:Ca l’Esparter 973 39 08 39 (en horari comercial)Josep Mª Lluch 658 98 97 35 (a partir de les 18 h)

21MARÇ 2006 sió

Com una rella que es clava a la terra

OPINIÓ EL CELOBERT per JOAN PUIG

Fa uns dies vaig estar parlant amb l’amic Ferran Rella. Em deia

que Agramunt hauria de tenir un centre representatiu de la Ribera del Sió. Un centre en què s’aplegués la història i la vida d’aquesta petita sin-gularitat nostrada. Un museu com ara el que tenim, però molt millor; més gran i més viu. Perquè ens entenguem: una mena d’ecomuseu a l’estil del que hi ha a Esterri d’Àneu. Perquè ell creu que la vila d’Agramunt, talment una mare amb els seus plançons, ha d’acollir i, alhora, obrir-se amb generositat als poblets que la circumden. Per alguna cosa defensa la capitalitat de la Ribera del Sió, no? I aques-ta magnífi ca idea sé que la va exposar al nostre regidor de cultura de l’ajuntament.

Potser hi haurà algun vilatà, però, que es preguntarà qui és aquest Ferran Rella. Ho explicaré perquè, tot i venir de les valls pirinenques, té al-gunes arrels ben fi xades entre nosaltres. Va néixer a Esterri d’Àneu fa poc més d’una cin-quantena d’anys; es llicencià en fi losofi a i lletres i des de fa temps treballa de professor de català a l’institut Màrius Tor-res de Lleida. Ja fa anys que es casà amb una fi lla de cal Llenç de Mafet (Llenç escrit amb ç perquè intueix que és l’hipocorístic de Llorenç), on va sovint a visitar la família i a passar caps de setmana i dies d’estiu. D’aquí arrenca, doncs, el lligam amb el nostre

municipi. Pel seu casament i pel modus vivendi hom podria malpensar que ha fet com les aigües de la Noguera Ribagor-çana que fugen esperitades de la muntanya per escolar-se plana enllà; però res més lluny de la realitat; perquè ell mai no ha deixat d’estar aferrat a la terra que el va veure néixer. Això explica que hagi estat president del Consell Cultural de les valls d’Àneu, membre fundador del Centre d’Estudis del Pallars i de l’Associació Catalana del Patrimoni Etno-lògic, director de la revista Àr-nica, impulsor de l’ecomuseu de la seva vila natal, i un llarg etcètera. Ha publicat articles de divulgació històrica, lin-güística i literatura de viatges a les revistes Lo Raier, Colle-gat, Crònica d’Ensenyament, Ressò de Ponent, Cavall Fort, Descobrir Catalunya i Sàpi-ens. Quant al seu vincle amb Agramunt, podem assenyalar que ha col·laborat també a Sió en uns articles referits a Mafet i que, més recentment, ha es-tat el principal instigador per-què la biblioteca de la família Benet de cal Segarrenc de Ma-fet passi a ser patrimoni comú i esdevingui accessible a tots (cosa en la qual les autoritats estan treballant). En Ferran Rella és un home inquiet com pocs n’hi ha. Ha estat un nota-ble impulsor de moltes inicia-tives culturals que s’han fet al Pallars: des de l’elaboració de l’extraordinària revista Àrnica fi ns a la publicació modèlica i envejable dels Dossiers de

cultura pirinenca, Nàbius, de recent aparició. Sense oblidar, és clar, les famoses trobades d’escriptors als Pirineus, que, si no vaig errat, ja van pel número dotze i que han do-nat com a fruit un grapat de llibres, essencialment relats, d’autors coneguts i diversos: Temps de fogony (relats his-tòrics de l’Alt Pallars), Aigua-neix (relats de la Vall Fosca), Parnassius Apollo (relats de l’Alt Pirineu), Set claus (relats d’Andorra), Te de roca (lite-ratura de la Ribagorça), Cua de bou (literatura a les valls d’Àneu), El darrer comte del Pirineu, Lux mundi (relats de la Ribagorça), etc., en algun dels quals hi ha també narra-cions del mateix Ferran.

Coneixedor i entusiasta com és de la seva terra, no ha d’es tranyar que fa tretze anys publiqués una extraordinària guia il·lustrada de Les Valls d’Àneu. Com tampoc que ara recentment hagi tret, amb la col·laboració del fotògraf Joan Blanco, el volum El Pallars Sobirà; magnífi c en tots els sentits.

Si m’he de quedar amb una característica d’en Ferran Re-lla, diré que és un agitador, un home inquiet que promou i empeny iniciatives culturals que moltes vegades, des del quasi anonimat, esperona amb entusiasme. Talment una rella que es clava a la terra i obre solc perquè el pagès hi sembri la llavor. Ara que també el te-nim entre nosaltres, val la pena que n’aprofi tem l’empenta. ■

Ferran Rella em deia que Agramunt hauria de tenir un centre represen-tatiu de la Ribera del Sió. Un centre en què s’aplegués la història i la vida d’aquesta petita singularitat nos-trada.

23MARÇ 2006 sió

Ofi cis: ferrer i ferrador

OPINIÓ GENT, FETS, COSES... per A. PONSA

És cert que les paraules es moren, però no es moren soles. Pensem per un moment, en paraules que ja no s’usen; en els noms dels ofi cis extingits, per exemple, i veurem que junt a una paraula perduda hi resta un bocí de món o un mitjà d’ingressos per guanyar-se la vida.

Així, el baster, el boter, el ferrer, el sereno o d’altres són paraules i

persones que temps enrera eren imprescindibles, però que en l’actualitat ningú no les necessita i rara és la vega-da que se les posa a la boca. Els noms d’aquests ofi cis no és que no es conservin, sinó que rauen com a mòmies en les pàgines dels diccionaris esperant que algú que els ha llegit i li han cridat l’atenció els busqui com si es tractés de paraules d’un idioma di-ferent del seu. Com diu Pere Rovira: “fi ns i tot els qui vam

ser petits en un poble de car-rers enfangats, i vam veure la força enrabiada i submisa d’una mula estirant un carro, hem de furgar en la memòria per omplir d’una mica de vida passada les paraules que en la nostra infància sentíem i dèiem cada dia.

Si ara, en la llunyania del temps, pensem en l’ofi ci de ferrer i ferrador, podrem ado-nar-nos que les dues variants eren incloses en un sol ofi ci, perquè la mateixa persona era normal que treballés el ferro tan bé com ferrava les cava-lleries.

Els ferrers eren una espècie abundosa, regularment repar-tida al llarg i l’ample del país, tant pel que fa al sector agra-ri, com pel que fa a l’indus-trial. I l’extraordinari era que els elements indispensables del ferrer fossin el foc, l’aigua i l’aire. El foc era bàsic, ja que per treballar el ferro amb con-dicions, primer de tot s’ha-via d’escalfar a temperatura roent en el fornal alimentat amb carbó, el qual s’havia de ventar sovint mitjançant l’aire que produïa el manxó perquè no s’apagués. Quan el ferro prenia el color vermell trans-parent era al seu punt dolç per treballar-lo, i quan retor-nava al color negre habitual, volia dir que calia escalfar-lo de nou. El tremp, o la dure-sa se li donava introduint-lo a l’aigua de sobte quan tenia

els graus ideals d’escalfor. El bon ferrer havia d’escollir el moment adequat.

El ferrer de poble feia i arre-glava la major part dels estris de ferro com és ara, reixes, baranes, almolls, engraellats, així com arades i aixades, etc. I, sobretot, aprimava (llucia-va) i acerava les relles i els ta-llants de les arades quan eren massa esmussats.

Com he dit, també ferrava les cavalleries, una feina que, encara avui, la fan alguns amb el nom de mestres ferradors, els quals empren diferents mètodes i estris de treball.

Artesà fervent, el ferrer d’abans, i malgrat la mancan-ça de mitjans mecanitzats, sabia fer-se les ferradures a mà i rebaixar exactament a mida el casc de la bèstia per implantar-li la ferradura, la qual clavava amb sis claus. El botavant era l’eina de tall amb què afi nava el casc després d’haver-lo rebaixat amb unes potents i afi lades estenalles. Els claus els clavava esbiai-xats de dins cap a fora i des-prés els rebregava les puntes perquè resultés materialment impossible desclavar-se.

Al primer cop de vista hom podia apreciar el grau de des-tresa d’un ferrador. N’hi havia prou observant si els claus re-bregats al voltant de la peülla estaven perfectament alineats. Si era així, s’esvaïa qualsevol dubte. ■

El ferrer de poble feia i arreglava la major part dels estris de ferro com és ara, reixes, baranes, almolls, engraellats, així com arades iaixades, etc.

Una de les tasquesdel ferrer era ferrarles cavalleries.Del llibre "Vocabulari del pagès" de Miquel Pont.

25MARÇ 2006 sió

L’ACUDIT D’EN CREUS

MERCAT

– Però, què fan tantes dones en aquesta parada?– “Doonenn eurosss”.

Curs de català

OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

Pere Mora i Giribet(Mestre de català)

"A tota edat es pot aprendre" (popular)

He tingut la sort que per la Regi-doria de Benestar i Família del nostre ajuntament se'm propo-

sés la realització d'un curs de català per a no catalanoparlants dins la cam-panya de la Generalitat "Dóna corda al català" el qual va començar el dia 6 d'octubre fi ns el 7 de febrer d'enguany; al meu parer, aquesta experiència ha estat molt enriquidora per a tots els qui hi hem participat.

Amb anterioritat, ja havia fet bas-tants cursets de català, però mai cap per a persones nouvingudes. En co-mençar, la primera i peculiar impressió va ser el llegir i sentir els noms dels meus alumnes: Aisha, Edwin, Georget-

te, German, Gervasio, Graciela, Hafi da Hayad, Yonela, Magaly, Mariela, Najia, Pilar, Raul, Yakhouba, Yamila, Yolanda i Zhara. Com es pot veure i endevinar, tots ells ens parlen de diferents països conformats per deserts, muntanyes, palmeres, platges, vegetació tropical, ciutats del centre d'Europa, continents (Àfrica, Amèrica). Aquesta diversitat es veu brillant en els seus ulls quanes conversa sobre el seu lloc de nai-xença.

Al llarg de quatre mesos, amb els que han assistit a la classe, hem conviscut, viscut, estudiat i parlat la llengua ca-talana i això ens ha comportat, també, una singular coneixença; ells hi han aportat particulars experiències prò-pies dels seus entorns, detalls, parau-les, dites, costums... i a l'últim s'arriba

al convenciment que tots som diferents en molts aspectes, però que les perso-nes tenim els mateixos sentiments i sensibilitats. Una de les coses que em van impactar va ser que en preguntar pels alumnes que havien deixat de ve-nir a classe, una noia va respondre amb una dita àrab: "Han desaparegut com una tenda plantada a la nit i que es plega al matí". És la realitat punyent amb la qual es troben moltes persones nouvingudes.

I al fi nal el que crec que ha estat més positiu i també afectable és que en els col·loquis que s'establien a la classe (sempre que era possible) en el temps de conversa, persones de tan diverses procedències canviàvem impressions i experiències conversant i entenent-nos en català. ■

Per a subscripcionsi anuncisde la revista,us podeu adreçar a

Pilar FigueraTel. 973 39 20 42

27MARÇ 2006 sió

Un nou color per a lanostra memòria

OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

Ignasi RodaDirector de teatre i dramaturg

Telèfon: 973.390.425

El passat 25 de desem-bre vaig assistir a la representació del mun-

tatge Tnumarga, els colors de la memòria, presentat pel grup Teatredetics d’Agramunt. Feia alguns anys que no assistia a la tradicional posta en escena dels muntatges del grup en dates nadalenques per coin-cidència de muntatges al meu càrrec pels mateixos dies. En-guany, però, ho he pogut fer i em plau d’haver-ho fet. Sóc poc donat, per no dir gens, a

fer articles sobre espectacles amateurs que no em plauen i sí en canvi, fer-ho i amb fervor, d’aquells que em sorprenen i m’aporten riquesa. Tnumarga n’és un d’ells. Hi ha, en primer lloc un exercici de memòria història que caldria fer més sovint. El teatre és una bona plataforma per a fer-ho i cal que ho faci. Els grups de teatre amateur, per la seva proximitat amb els pobles de pertinença, tenen a les severs mans fer aquests exercicis de memò-ria. Teatredetics ho ha fet. Ho ha fet, a més, amb una gran dignitat escènica. M’explicaré. Aquests tipus de muntatge po-den caure fàcilment en un dis-curs pamfl etari que difícilment arriba al públic. També poden esdevenir superfi cials si no s’és valent en l’aposta. A això cal afegir el risc d’incorporar ele-ments audiovisuals que, molt sovint es poden descontrolar o quedar a mig aire per la manca de recursos o de tècniques de realització. En el cas del mun-tatge de Teatredetics, hi ha una molt bona qualitat de rea-

lització de les tècniques audio-visuals que adquireixen el grau de poesia visual. La posta en escena, tot i semblar sòbria, és del tot complexa. La coordi-nació dels diferents elements escenogràfi cs que apareixen i la seva implicació amb els in-tèrprets, n’és un “tot” al servei de l’espectacle. Vull destacar algunes molt belles imatges aconseguides, carregades de simbologia i d’emotivitat. El conjunt resulta un muntat-ge agosarat, ric i imaginatiu, però sobretot, compromès. Un compromís que va més enllà de l’estètica per l’estètica, del teatre experimental sen-se fons. Com és lògic, estem davant d’un treball farcit de matisos i fragmentacions que, en algunes parts pateix algun desequilibri. Però la refl exió s’ha de fer en el seu conjunt i, sens dubte, la proposta de Teatredetics cal valorar-la en tota la seva dimensió i agrair-la pel compromís que d’ella se’n deriva. Un espectacle un nou color que retindrem en la nostra memòria. ■

La proposta de Teatredetics cal valorar-la en tota la seva dimensió i agrair-la pel com-promís que d’ella se’n deriva.

AR

XIU

SIÓ

/ JO

SE

P B

ER

TRA

N

29MARÇ 2006 sió

Les obres de restauració delnostre temple parroquial

OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN Mn. LLORENÇ UTGÉS, Rector de la Parròquia

Són moltes les perso-nes que ens pregunten: Quan s'acabaran les

obres? Voldríem donar avui resposta d’una forma clara i senzilla. Però ho fem explicant una mica el procés o la història d’aquesta restauració.

Havien estat molts el pas-sos que des d’Agramunt ha-víem fet les diferents admi-nistracions durant molts anys: viatges, reunions, projectes, promeses... i per fi , el Diari Ofi cial de la Generalitat Núm. 4378, del dia 5 de maig de 2005, publicava des del De-partament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que

s’havia concedit una subven-ció de 179.979,31 € per a la restauració de les cobertes i voltes de l’església, que calia distribuir a parts iguals entre els anys 2005 i 2006 i que per tant s’anunciava el con-curs públic per a l’adjudica-ció del contracte d’aquestes obres.

Fets els projectes per part dels arquitectes correspo-nents i els altres requisits convenients es procedeix ja a la restauració.

Era el 25 de juliol quan l’Empresa Construccions Mon-jo SCCL, que dirigeix el Sr. Joan Reñé Ros, començava a

descarregar a l’església mate-rial de construcció: bastides i altres estris per començar les tan esperades, urgents i reivindicades obres del nostre Temple Parroquial.

Després d’aixecar la prime-ra gran bastida fi ns al sostre en una de les naus, es va pro-cedir a la neteja amb pols de vidre i aigua a pressió i així es continuà en les altres naus.

Es van anar rejuntant les moltes esquerdes que anaven apareixent i que aparentment des de baix no es veien i que eren un autèntic perill.

En alguns llocs s'han subs-tituït pedres que estaven molt desgastades per altres de no-ves i també s’han fi xat, amb morter especial i claus, aque-lles pedres més esquerdades, deixant-ne, però, altres com a imatges d’autenticitat i anti-guitat.

Si ho recordem, en les tres naus hi havia un arrebossat entre morter i calç i també un pintat ennegrit que s’anava desfent. Ho notàvem freqüent-ment sobre els bancs on sè-iem: polsim, sorra i fragments de pedres que calia netejar sovint per celebrar-hi el culte. Tots en som testimonis.

S’han consolidat els frag-ments en perill. Hi havia tros-sos de maó en moltes clivelles i altres fragments de carreus separats.

S’han netejat els bonics i valuosos capitells, alguns de preciosa iconografi a religio-

Havien estat molts el passos que des d’Agramunt ha-víem fet les dife-rents administra-cions durant molts anys: viatges, reunions, projec-tes, promeses...

Obres a les voltes de la nau esquerra.

JOS

EP

BE

RTR

AN

▼

30 MARÇ 2006sió

OPINIÓ LES OBRES DE RESTAURACIÓ DEL NOSTRE TEMPLE PARROQUIAL

sa, com l’adoració dels Reis. Aquí em ve ara aquelles pa-raules que freqüentment fa servir l’arquitecte de l’obra Josep Mora Castellà, i penso que amb encert, en pregun-tar-li què hi fan tan amunt

aquests bonics capitells, i ell respon somrient amb aquell adagi “el que l’home no veu, ho veu Déu”. I per sort aques-ta vegada, mentre durant uns dies hi han hagut les basti-des, també ho hem vist de molt a prop alguns homes. Aprofi tant aquesta avinentesa hi van accedir, entre altres, alguns reporters i també el Sr. Alcalde, regidors i empleats de l'ajuntament. Què bonics aquests capitells!

Al centre de la nau, com es pot observar, hi havia uns forats i es deixen igualment oberts consolidant-los, amb la possibilitat que s’aprofi tin perquè sigui un lloc per a la ventilació (com així, diuen els entesos, deuria ser en un principi).

Alguns dels arcs torals que serveixen de suport estaven molt malmesos i els carreus havien perdut volum. Ara s’han recuperat amb carreus

nous, clavats amb varetes d'acer. En ser pedra sorrenca gairebé tot el monument, ha fet que l’erosió amb el pas dels anys, les temperatures i altres elements els haguessin malmès.

També s’ha fet la restaura-ció dels fi nestrals que estaven força malmesos. S'ha refet la part ornamental dels brancals i s’hi ha aplicat morter de calç amb una part de grifi .

No solament s’ha actuat a les voltes, que eren les més perjudicades, sinó que s’han netejat totes les parets, els ab-sis en el seu interior i també les grosses columnes, fent-hi el mateix treball que s’havia fet a les voltes.

També s’han substituït mol-tes pedres d’algunes colum-nes que en un cert temps, per ignorància i com a cosa pràctica, es varen trencar per encabir el cor de fusta situat durant uns anys al centre del temple. També en algunes altres columnes i arcs s’han consolidat aquells carreus que havien perdut volum i es-taven més deteriorats.

Darrerament, i per fi nalitzar aquesta primera fase, es trau-rà amb un gran elevador la pols que encara hi pot haver a les voltes i s’aplicarà un hi-drofugant per evitar novament l’erosió.

Aquest hidrofugant també s'aplicarà damunt la teulada de tot el monument, després de netejar la part erosionada. S’espera, però, que millori el temps.

Tot un treball de molt volum i grandiositat, per les grans bastides i per la molta sorra a pressió que ha calgut fer servir per aquesta obra i amb la corresponent pols inevita-

En un dels capitells de l'interior del temple hi ha representada l'adoració dels Reis.

L'arquitecte Josep Mora, ha estat sempre present controlant les obres.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

▼

31MARÇ 2006 sió

ble en aquesta mena d’actua-cions.

Així doncs donarem per aca-bada aquesta primera fase, i després de netejar i treure la pols podrem novament ce-lebrar el culte. Esperem que sigui aviat: Setmana Santa. Així ens ho han promès els responsables i així treballa-rem perquè sigui possible.

Què caldrà fer en la següent fase?

Des del 15 de desembre de l’any 2003 hi ha signat un altre conveni entre el Bisbat d’Urgell, Direcció del Patri-moni Cultural, Ajuntament d’Agramunt i l’Institut Català del Sòl amb un pressupost de 170.000 €.

Així doncs, ara s’estan fent els projectes per continuar els treballs i que, una vegada aprovats pels respectius de-partaments i licitats, es pro-cedirà a aquesta segona fase que possiblement serà ja a la tardor.

Què hi ha previst en aquesta segona fase?

1. Enllosar el terra de tot el temple en aquelles parts

més deteriorades, respectant, però, les sepultures que hi ha encara en el seu lloc (moltes altres van ser destruïdes per fer-hi el refugi). S’aprofi taran, això sí, les lloses bones que encara hi ha.

2. Enllumenat totalment nou. Situar els llums en llocs adients al monument i substi-tuint les làmpades actuals per una altra llum d’acord amb la celebració del culte.

3. Restaurar la capella del Socors. Polir, si és el cas, el marbre actual del terra; pin-tar tota la capella, respectant els colors actuals i, també, un nou enllumenat.

4. Canviar tot el cancell de l’església amb fusta i vidre per deixar veure l’interior.

5. Construir una rampa des de la porta lateral a l’interior del temple per a facilitar-hi l'entrada.

I la portalada, façana principal i escales?

També en aquests moments s’està treballant perquè, inde-pendentment d’aquesta se-gona fase que abans hem descrit, es pugui treballar ja el més aviat possible en la restauració d’aquesta part del

monument, on tenim ja assig-nada també una subvenció que ha fet l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona per un total de 120.000 €.

Aquesta obra es podria fer igualment tot fent servir el temple per al culte. Esperem doncs que també aviat pugui ser realitat aquesta altre res-tauració de la Portalada, que és també l’admiració de tot aquest gran Monument.

Cal constatar que els tre-balls d’aquestes restauracions les porten amb molta cura i il-lusió Josep Mora, arquitecte, i Ramon Hernández, arquitecte tècnic, amb la supervisió de Xavier Rodríguez, arquitecte de la Generalitat de Catalunya de Lleida, que cada setmana es presenten a les obres i als quals des d’aquí agraïm tot els seus esforços i competèn-cia.

Amb aquestes ralles vol-dríem haver complagut tots els vilatans i totes aquelles persones que aquí o des de fora, que són moltes, estimen Agramunt.

No podem deixar d’agrair aquí l’esforç, entre les mol-tes altres persones que en tot aquest afer han posat, als res-ponsables del nostre Bisbat d’Urgell, Mn. Josep Mª Mauri, Vicari Episcopal per als as-sumptes econòmics, i també les administracions com és el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; el Regidor de Cultura de l’Ajun-tament de la Vila, Sr. Ernest Caufapé; l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona; l’empresa Cons-truccions Monjo i a tots els treballadors que dia a dia hi han treballat. Gràcies. ■

JOSEP BERTRANTres operaris dalt d'una bastida efectuant les tasques de restauració.

No solament s’ha actuat a les voltes, que eren les més perjudicades, sinó que s’han netejat totes les parets, els absis en el seu interior i també les grosses columnes, fent-hi el mateix treball que s’havia fet a les voltes.

39MARÇ 2006 sió

Espurnes cristianes encaraa la nostra Vila

OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN CONCEPCIÓ VILÀ CAÑADELL

Un bon dia passant pels porxos del carrer de Sió un nen pregunta

a la seva àvia: "Què és aquell forat àvia?", assenyalant una petita capelleta que hi ha es-culpida a la pedra d'un pilar de la cantonada dels porxos; i l’àvia, de la manera més sen-zilla, explica al nen que allí antigament hi havia un sant al qual tenien molta devoció els veïns d’aquell carrer… Àvia i nét van anar marxant carrer enllà, sense saber com va acabar aquella infantil i encuriosida pregunta del nen

a la seva àvia.També jo vaig seguir el meu

camí. Però aquest fet del nen i l’àvia m’obrí certs interro-gants sobre aquests signes religiosos que gairebé s’estan perdent.

Pensant una i altra vegada en aquest fet de la pregunta de l’infant, intento repassar de memòria llocs i signes cristians que encara avui te-nim a la nostra històrica i es-timada Vila. I sí, en veig i ara vull repassar-ne alguns, amb la possibilitat que potser en deixi d’altres.

Recorro mentalment car-rers i places i precisament aquí, en aquests carrers i pla-ces faig una mica d’atenció i m’adono que són molts els carrers de la nostra Vila que tenen noms o relació amb al-gun personatge vinculat amb la vida cristiana.

Mireu sinó, per començar, sense cap ordre geogràfi c:

Carrer i travessia de Sant Joan, una de les parts més antigues de la vila. El nom possiblement li vingui, se-gons expliquen, que aquí hi havia una església que porta-va aquest nom. Carrer bonic i que encara conserva els seus porxos.

Paral·lel amb el mateix, i ben a prop, trobem el carrer de la Germandat de la Sang que ens porta a la memòria aquella benèfi ca institució que hi havia anys enrere i que precisament enguany, el 9 d’abril, es compliran els 200 anys de la seva fundació.

De passada serà bo recordar que aquesta institució tenia un motiu molt altruis ta, com era ajudar els malalts mitjan-çant ajudes econòmiques que recollien mensual ment els qui hi pertanyien. En aquesta institució tan sols hi podien formar part els homes.

Som ara al carrer Nostra Senyora de la Mercè, aquest nom li ve perquè aquí hi havia el convent de la Mercè i que abans de la Guerra Civil era

Capelleta esculpida al pilar de la cantonada del carrer de Sió

Són molts elscarrers de la nos-tra Vila que tenen noms o relació amb algun perso-natge vinculat amb la vida cristiana. ▼

JOS

EP

BE

RTR

AN

40 MARÇ 2006sió

ocupat com a col·legi públic de nens.

Aquest convent es construí durant el regnat de Jaume I, entre els anys 1218 i 1276, i fou enderrocat l’any 1936. Actualment tota aquesta contrada, després d’haver-se construït com a plaça del Mercat i que durant uns anys va complir amb aquesta mis-sió, ocupa l’Espai Guinovart, Museu de la Vila, plaça del Mercat i Foment Parroquial.

Passem ara al carrer de la Verge del Socors. És un carrer ample, modern i pla que ho-nora la Patrona de la Vila.

Amb el mateix nom, Verge del Socors, tenim la urbanit-zació que comprèn dos car-rers que donen als bonics i moderns xalets.

Un altre carrer amb referèn-cia cristiana és el de Santa Esperança. El seu nom es deu a la partida del terme, carrer que va des de l’avinguda de Marià Jolonch fi ns al riu Sió.

Una mica més lluny tenim el carrer de Santa Magdalena. Aquí, encara que no se sap exactament on es trobava, hi havia hagut una ermita dedi-cada a aquesta santa.

Carrer de la Capella. Aquest carrer segueix paral·lel al riu Sió, fi ns al carrer del Camí Vell de Tàrrega. Hi trobem l'antiga i bonica Capella basti-da el 1678 i destruïda també durant la guerra l'any 1936 i restaurada el 1978. En aquest lloc ens ve a la memòria la bonica història-llegenda de la troballa de la nostra Patrona la Mare de Déu del Socors. Qui no la recorda!

I encara seguim. I no podem pas tampoc deixar d'esmen-tar el carrer del Pare Jeroni Viladàs, la d’un insigne vilatà avantpassat membre d’una família agramuntina. El Pare Jeroni Viladàs, fou missioner de Sant Vicent de Paül a l'Ha-vana (illa de Cuba). Sabem que la seva memòria és molt ben recordada en aquelles ter-res pel seu treball apostòlic.

I qui no recorda els popu-

lars “Hermanos”? Agramunt no podia tampoc oblidar aquestes persones estimades i trobem, dedicat al seu nom, el carrer dels Germans de les Escoles Cristianes. Durant 26 anys el seu treball fou gran entre la joventut que passà per les seves aules durant aquesta època. Molts encara ho recorden amb nostàlgia i gran simpatia.

Un carrer llarg i molt típic és també el raval de Sant Francesc, que va des del Mer-cadal fi ns dalt del tossal. És el camí més directe que conduïa al convent dels Franciscans. Es trobava al mateix cim del tossal on hi havia antigament la capella de Santa Llúcia, que ocupà la primera comu-nitat franciscana cap als anys 1614. Actualment s’ha des-cobert la bonica Cisterna del Convent i el Pou del Gel, dues obres de gran valor però que encara no són mostrades.

Aquí mateix i molt a prop tenim també el carrer del Con-vent que fa referència a l'es-mentat convent dels Francis-cans situat en aquest indret. Aquest carrer va planejant pel mateix peu del tossal fi ns al límit de la zona urbana.

I seguint encara amb perso-natges interessants de la Vila, ens trobem ara amb una altra plaça amb el nom de plaça de Montserrat Pons i Pedrós, re-ligiosa Concepcionista funda-dora del Col·legi d’Agramunt l’any 1880, on esmerçà la totalitat del seu modest patri-moni.

I parlant de places no po-dem pas oblidar la plaça del Pare Gras. Se li donà aquest nom perquè s'hi troba la casa on nasqué aquest també in-signe i erudit fi ll d’Agramunt

OPINIÓ ESPURNES CRISTIANES ENCARA A LA NOSTRA VILA

Creu de les missions situada davant del cementiri. Antiga-ment havia estat ubicada a la façana del temple parroquial.

Primer pla d'un medalló del Sagrat Cor.

Agramunt no podia tampoc oblidar els populars "Herma-nos" i així trobem, dedicat al seu nom, el carrer dels Germans de les Escoles Cristianes.

▼

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

41MARÇ 2006 sió

(1834-1918). Fou Canonge del Sacro-Monte (Granada) i fundador de les Religioses de Crist Rei. Actualment està en procés de beatifi cació.

Fins aquí noms de carrers i places, però encara trobem altres referències cristianes i religioses en la nostra Vila.

Un altre edifi ci força em-blemàtic, i que porta també un nom cristià, és el Col·legi Mare de Déu del Socors. Pre-cisament el passat curs cele-brava els 125 anys de la seva fundació i actualment acull una bona colla d’infants.

Al mateix carrer de Sió tro-

bem l’antiga Farmàcia Viladot amb les següents dates, 1776 fundació de la farmàcia i 1993 l’any que es construí la casa. A d’alt de la façana hi ha una bonica majòlica on trobem dos sants: Sant Cosme i Sant Damià, patrons de met-ges i farmacèutics.

Sagrat CorTambé és curiós veure en-

cara, en cinc llocs concrets incrustats en la mateixa fa-çana, un medalló ben visible amb la imatge del Sagrat Cor de Jesús. Els trobem a la pla-ça Hospital núm. 1, carrer Estudis Nous núm. 17, plaça de la Dula núm. 10, plaça de l’Amball núm. 19 i baixada del Mercadal núm. 1.

I encara un altre nom amb regust cristià, el tenim a la nostra Vila amb l'Associació d’Agricultors que porta el nom de “la Verge del Socors” des del 23 de setembre de l’any 1993.

I tampoc no podem deixar d’esmentar les dues creus que actualment hi ha. Una al cim dels dipòsits, de pedra, record de la Missió de l’any 1949, i l’altra de ferro davant l’entra-da del nostre actual cementi-ri, possiblement també record d’una missió que tingué lloc el 1924 i que amb motiu de les obres de restauració de l’església fou col·locada aquí, ja que anteriorment estava a la façana del temple parro-quial.

Vet aquí, doncs, que aquest recorregut comença amb aquell infant que pregunta a l’àvia so-bre el forat o capella del carrer de Sió i això m’ha ajudat a re-cordar i a recórrer totes aques-tes “espurnes” que encara te-nim amb regust cristià.

Però si hi ha una espurna, que podríem dir que és un “far”, i que sobresurt més que totes les altres, és sens dubte el nostre meravellós temple de Santa Maria, orgull de tots els vilatans i de tots els qui ens visiten, monument nacional des del l’any 1931 i que actualment es troba en fase de restauració. Vuit-cents anys d’història… i de molta història.

Per això avui voldria acabar amb aquell paràgraf que es troba en el llibre Beata Maria Acrimontis, del gran sacerdot Mn. Joan Pons i Farré, i que jo mateixa subscric. Hi llegim sobre aquest mateix temple:

“Oh bell i sagrat temple!… tu n’ets l’arca dels corsdels bons fi lls que naveguen dins la segura nau,abraça tot el poble, enlaira llurs amorsi plasma · hi ta divisa: força, treball i pau.Que tu sempre els recordis la fe d’avantpassats, que sigui ta Creu dolça llur benamat penó,sota el qual s’aixopluguin llurs cors agermanatsperquè hi faci fl orida la Santa Religió. ■

Començament del carrer de Santa Esperança, que dóna al riu Sió.

El medalló del Sagrat Cor, que en la pàgina anterior reproduïm un primer pla, es pot veure encara en algunes façanes de la nostra Vila.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOSEP BERTRAN

33MARÇ 2006 sió

CULTURA HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA

Agramunt i la Ribera del Sió: Centre comarcal històric de les Terres de Ponent (i V)

7.3. La Ribera del Sió dintre de la Segarra i l’Urgell.

L’estudi més recent que torna a fer propostes força raonades des del punt de vista territorial, cultural i eco-nòmic, per encaixar de forma més ra-cional les terres que es troben entre la Segarra i l’Urgell, l’han dut a terme l’any 2000, Jesús Burgueño, Jaume Espinagosa i Ramon Ramon. En el treball es proposa un retoc general de les actuals comarques de l’Urgell, la Segarra, l’Anoia i la Conca de Barberà; afectant també la Noguera i les Garrigues.

Pel que fa als noms, i per no crear suspicàcies, proposen fer servir com a nom de les noves comarques el nom de les capitals i denominacions neu-tres com ara ”demarcacions”, “roda-lia” o ”municipalia”. També proposen, si de cas, adaptar els noms de les comarques populars, tal i com es pot veure en el mapa que reproduïm.

Pel que fa a l’actual comarca de l’Urgell, es desdoblaria entres noves comarques, agafant a vegades po-blacions de les comarques veïnes: L’Urgell-Vallbona, amb capital a Bellpuig (10.800 habitants); L’Urgell-Segarra del Corb, amb capital a Tàrrega (18.800 habitants), i La Ri-

14. Mapa de la Regió de Ponent on apareixen les possibles noves comarques: Urgell-Vallbona, capital Bellpuig; Urgell-Segarra del Corb, capital Tàrrega i Ribera del Sió, capital Agramunt.(J. Burgueño, J. Espinagosa, R. Ramon. La Segarra i l’Urgell tan a prop i tan lluny).

11. Gràfi c i mapa confeccionat per la Po-nència de la Divisió Territorial (terres de po-nent) a partir de les preguntes 2) A quin lloc aneu principalment? i 3) Aneu també a un altre mercat? Només quatre municipis de la Ribera del Sió van reconèixer Agramunt com el seu mercat habitual (Preixens, la Donzell d'Urgell, Puigverd i Ossó de Sió). La futu-ra comarca de l'Urgell estarà formada per les zones de mercat de Tàrrega, Bellpuig i Agramunt. Tàrrega, la població amb més zona d'atracció i també la més ben comuni-cada, serà el futur cap de comarca. (J. Bur-gueño, J. Espinagosa, R. Ramon. La Segarra i l'Urgell tan a prop i tan lluny).

Al capítol anterior, degut a una errada de com-paginació, el mapa número 11 estava equivocat. El correcte és el que publiquem aquí, reproduint altra vegada el peu corresponent per a una bona inter-pretació:

34 MARÇ 2006sió

bera del Sió, amb capital Agramunt (5.900 habitants).

Cal assenyalar que ara a la Ribera del Sió tornen a aparèixer només els cinc municipis que a l’enquesta del 1932 van declarar venir al mercat d’Agramunt. Actualment només són quatre ja que Donzell d’Urgell avui forma part del municipi d’Agramunt. Aquests municipis són: Preixens, Agramunt, Puigverd i Ossó de Sió.

Aquí seria on el nom legal de la nova demarcació comarcal coincidiria perfectament amb el nom popular i la comarca administrativa i històrica serien la mateixa cosa. Pensem que el problema més greu d’aquesta nova demarcació comarcal seria la migra-desa de la població (5.900 hab.), que potser en una zona de muntanya i

més despoblada no seria cap impe-diment, però que aquí al pla algú la podria considerar innecessària.

7.4. L’Informe Roca (2001).L’any 1999 el Parlament de Catalu-

nya adopta una resolució on fa referèn-cia a la necessitat d’instaurar la divisió de Catalunya en regions. A tal efecte es va crear una Comissió d’experts presidida per Miquel Roca. L’encàrrec que va rebre no es limitava només a les regions, sinó que els demanava també revisar el model d’organitza-ció territorial de Catalunya. L’informe emès per la Comissió va ser traslladat al Parlament al gener de 2001. S’hi proposava fer confl uir, amb el nom de vegueries, les demarcacions supraco-marcals i metropolitanes, esdevenint

la diputació ens local i administració perifèrica de la Generalitat. Es pro-posava també, entre altres coses, la creació de sis noves comarques es-sent la més propera a nosaltres el Segre Mitjà amb capital a Ponts, for-mada amb municipis de la Noguera, de l’Alt Urgell i el Solsonès. També proposaven que cap municipi tingués menys de 250 habitants i es suggeria la creació d’agrupaments municipals que apleguessin un mínim de 1.000 habitants. Un d’aquests agrupaments municipals dintre de la comarca de l’Urgell seria la Ribera del Sió, de la qual Agramunt seria el centre.

Algunes refl exions fi nals

Volem concloure aquest informe amb unes refl exions que creiem que mostren la importància que tindria per Agramunt recuperar l’antiga i his-tòrica capitalitat comarcal.

Històricament Agramunt des dels segles XI i XII havia estat una de les poblacions més importants dintre del comtat d’Urgell: la famosa carta de poblament, l’església de Santa Maria o l’encunyació de la moneda comtal en són la mostra d’aquesta capitalitat. Al segle XIV quan el comtat d’Urgell ja pertany a la família reial i solament agafava des del Pre-pirineu fi ns a la plana de Mascansà i a les envistes de Lleida, Agramunt era cap d’una vegueria comtal, situada a la partida de Sa Segre, a llevant d’aquest riu. La demarcació agramuntina abasta-va des de la mitja muntanya (Oliana, Ponts) fi ns a la terra plana i entre els molts pobles que en formaven part es trobaven també els de la Ribera del Sió. Aquesta vegueria comtal es manté gairebé intacta a partir del segle XV quan desapareix el comtat d’Urgell i els seus territoris i jurisdic-cions són integrats a la corona. Ara la nova vegueria, que s’anomena Urgell o Agramunt, continua tenint com a capital Agramunt, i es manté amb molt poques variacions fi ns al decret de Nova Planta (1714).

Restes de l’antic castell de Montfalcó d’Agramunt.

35MARÇ 2006 sió

Durant tot aquest llarg període Agramunt també és centre d’una demarcació fi scal de la Generalitat, la col·lecta. És molt coneguda la col·lecta del fogatge de 1553, on a la demarcació agramuntina hi ha assignats un total de 93 pobles que van des d’Oliana, Ponts i Artesa de Segre (Segre Mitjà), fi ns a Bellcaire, Barbens, Tornabous i la Fuliola, més tots el pobles de la Ribera del Sió.

Amb l’arribada dels borbons i la centralització d’arrel caste-llana, Agramunt perd part de la seva històrica capitalitat, ja que la seva demarcació és integrada al corregiment de Cervera, però continua essent cap de partit (alcaldia major) de la majoria de les poblacions que formaven l’antiga vegueria. Durant les últi-mes dècades del segle XVIII el rei Carles III crea els ofi cis d’hipote-ques (registres de la propietat) i Agramunt és cap d’un d’aquests ofi cis. També manté la capitali-tat religiosa en ser ofi cialat ecle-siàstic dintre del bisbat de la Seu d’Urgell. Aquesta capitalitat administrativa i judicial la manté Agramunt fi ns a la fi de l’Antic Rè-gim (1834).

Els intents d’implantar el règim liberal-constitucional i abolir les institucions de l’Antic Règim són molt negatius per Agramunt. Pri-mer els francesos napoleònics i després els liberals (els naciona-listes espanyols del romanticis-me), van aconseguir el seu propòsit d’esborrar de la memòria les anti-gues arrels del país i la pertinença a un territori que mai la gent no havia perdut del tot. A partir d’aleshores ja no existeix Catalunya, ara hi ha la província de Lérida on tots són “leri-danos” i espanyols. Tampoc existeix l’antic comtat d’Urgell i enlloc de les vegueries que mantenien el seu nom, ara hi ha els partits judicials que es reparteixen els pobles i municipis de manera tan aleatòria com ho fan les províncies. Al cap de dues o tres generacions d’aquesta volguda desin-

formació es perd la memòria històri-ca, com ho demostra l’enquesta de la Ponència del 1932 en què, al pregun-tar als ajuntaments a quina comarca pertanyen, la ignorància és general i sovint es troba mesclada amb mala fe. Per acabar de reblar aquest des-arrelament i de trencar defi nitiva-ment el contacte amb poblacions que sempre havien estat unides, es va dissenyar i construir l’actual xar-

xa de comunicacions que va deixar Agramunt al marge dels grans eixos viaris, especialment els que comuni-quen les terres planes i la muntanya, potenciant altres nuclis i indrets que avui són caps de comarca.

Quan es creen els partits judi-cials, tot i els esforços que realitza Agramunt per mantenir-lo, no ho aconsegueix ni amb els francesos, ni amb els liberals de Cadis (1812), ni amb els liberals del Trienni 1820-23, i molt menys amb l’arribada defi niti-va dels liberals el 1833. És ara quan Agramunt perd la seva capitalitat co-

marcal de forma quasi defi nitiva. És, juntament amb Tàrrega, una de les tres alcaldies majors a les quals no respecten els seus drets històrics i no es manté com a cap de partit.

Tàrrega, afavorida per les bones comunicacions, recupera la capitali-tat comarcal amb la Generalitat repu-blicana, però Agramunt, marginada dels grans eixos viaris dels segles XIX i XX, encara no ho ha aconseguit.

En totes les propostes de divi-sions comarcals fetes entre els segles XIX, XX i en l’actualitat, sempre apareix sobre el paper Agramunt i la Ribera del Sió. Però el problema més greu per concretar aquesta comarca na-tural ha estat sempre la migrada demografi a de la zona, que sem-pre ha oscil·lat entre els cinc i set mil habitants. Si la comarca estigués situada al Pirineu o Pre-pirineu, mai no s’hauria perdut la capitalitat comarcal.

D’uns anys ençà, i sobretot amb l’actual govern de la Genera-litat, hi ha una manifesta voluntat de redefi nir el mapa comarcal i supracomarcal. Ha arribat el mo-ment que Agramunt ha de recu-perar la seva capitalitat i amb ella el seu prestigi i fer el gran salt qualitatiu tant demogràfi c com econòmic i cultural cap al segle XXI. Si no s’aconsegueix, corre el risc de diluir-se defi nitivament com una població més dins la co-marca de l’Urgell; és a dir, la si-

tuació actual encara s’agreuja. Com diu Jesús Burgueño a les con-

clusions del seu llibre sobre la divisió comarcal de Catalunya, Agramunt ha de ser el centre de la comarca de la Ribera del Sió, des dels Plans de Sió (les Pallargues) fi ns a Montgai, amb una demografi a de més de 7.000 ha-bitants.

Però amb això pensem que no n’hi ha prou, ja que continuaríem lligats a Tàrrega i, com a màxim, seríem una subcomarca o municipalia dins de l’Urgell. Agramunt ha de tenir comar-ca pròpia, sigui petita (la Ribera del

CULTURA HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA

El riu Sió, que dóna nom a la nostra comarca natural, neix a la pobla-ció de Gàver, on l’any 1992 van construir aquesta font.

36 MARÇ 2006sió

Castell de les Pallargues, dins del municipi dels Plans de Sió.

Sió) o, si és possible, més gran.Repassant la història podem ser

optimistes. Agramunt durant vuit-cents anys era cap de vegueria i des-prés alcaldia major. Vila situada a la plana i capital de part de la mateixa (Ribera del Sió i Mascançà), però també era capital de la mitja mun-tanya (Mig Segre), amb pobles com Oliana, Tiurana, Ponts, Oliola, a tem-porades Artesa de Segre i la Coma de Meià. Aquesta és la comarca històri-ca i natural d’Agramunt, trencada a la plana per la carretera N-II i sobretot per la carretera de Lleida a la Seu d’Urgell que no va pujar pel seu lloc natural (Balaguer-Agramunt-Ponts) i així desfeia la cohesió forjada amb els segles.

Tot i això quan l’any 1973 es va obrir l’Institut d’Agramunt, la vila es convertí durant una bona colla d’anys en concentració escolar i centre de l’ensenyament secundari comarcal. Va tornar a funcionar en aquest aspecte

i de forma espontània una gran part de l’antiga vegueria. Venien al nostre poble els nois i les noies de la Ribera del Sió (des de Montgai a les Pallar-gues), però també els del Mig Segre (Ponts, Artesa de Segre i la Coma de Meià). Es va negociar i Artesa man-tenia el centre de Formació Profes-sional i Agramunt el de Batxillerat. Creiem que aquesta seria una bona solució general i de futur: compartir capitalitat comarcal i serveis bàsics.

El futur és de la gent jove i aquests fa molts anys que troben normal des-plaçar-se fi ns a Agramunt per cer-car diversió. Si aquí aconseguíssim serveis bàsics comarcals tampoc no seria cap cosa extraordinària el seu desplaçament.

Ara que sembla que la cosa va serio-sament i hi torna a haver moviment comarcal, és el moment de jugar fort. Ja fa massa anys que som cua d’un elefant massa gros. Procurem ser cap de ratolí, i recuperar, ni que sigui

compartida, la nostra capitalitat co-marcal. I tant que serveix la història per mostrar-nos la línia que ve d’un passat llunyà i normalitzat i ens enca-ra cap a un futur il·lusionat. Només cal que ens ho proposem.

BIBLIOGRAFIA

– BURGUEÑO J., ESPINAGOSA J., RAMON R. La Segarra i l’Urgell. Tan a prop i tan lluny. Edita Consell Comarcal de la Segarra, Consell Comarcal de l’Urgell i altres. Guissona 2000.

– BURGUEÑO, Jesús. Història de la divisió comarcal. Edita Rafael Dalmau. Barcelona 2003.

– GENERALITAT DE CATALUNYA. Conse-lleria d’Economia. La divisió territorial de Catalunya. Barcelona 1937.

– Geografi a General de Catalunya. Vol. VIII. Lleida I. Edicions Catalanes S.A. Edita La Gran Enciclopedia Vasca. 1980.

– CARRERAS CANDI F. Gran Geogra-fi a Comarcal de Catalunya. La Segarra, l’Urgell i la Conca de Barberà. Vol. 9. Edi-ta Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona 1983.

– GRUP DE RECERCA PEDAGÒGICA DE TÀRREGA. Les nostres contrades. L’Urgell. La geografi a i la població. Edita ICE de la UAB, Barcelona 1983.

– HURTADO V., MESTRE J., MISERACHS T. Atles d’Història de Catalunya. Edicions 62. Barcelona 1985.

– MADOZ, Pascual. Diccionario geo-gráfi co-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Articles sobre el Principat de Catalunya. Vol I. Editat en facsímil per Curial. Barcelona 1985.

– PONS I SERRA, Lluís. Notícia d’Agramunt. Edita Diputació de Lleida. Lleida 1990.

– PONS I SERRA, Lluís. Conferència “La Ribera del Sió”, pronunciada a l’IES Ribera del Sió d’Agramunt el 23-04-93.

– SERRA, Ricard. Comarques i subco-marques de Catalunya. Vol. 3. Comarques de ponent. Edita Virgili & Pagès, S. A. Mollerussa 1988.

– VILA, Marc-Aureli. Les comarques de Catalunya. Notes geogràfi ques. Edita Ge-neralitat de Catalunya. Barcelona 1983.

– VILA, Marc-Aureli. Les comarques i els municipis de Catalunya. Edita Generalitat de Catalunya. Departament de Presidència de Governació. Barcelona 1989.

– VILA, Pau. La divisió territorial de Catalunya. Selecció d’escrits de geografi a. Edita Curial. Barcelona 1979.

43MARÇ 2006 sió

Un nou premi CIRIT

ENSENYAMENT FINESTRA EDUCATIVA per ÀNGELS ESCOLÀ i CARME BERNAUS

La feina dels treballs de recerca no és molt co-neguda fora dels àmbits

dels estudiants de batxille-rat. Cada any l’alumnat de segon de batxillerat realitzen un “treball de recerca” indi-vidualitzat amb l’ajuda d’un professor que guia i assessora l’alumne. Normalment el tre-ball de recerca es comença a primer de batxillerat i s’acaba i exposa davant d’un tribunal a segon. Totes les àrees oferei-xen diverses i variades línies d’investigació. L’alumnat es-cull, segons els seus interes-sos o inquietuds, l’objectiu de la recerca. Si tenen una idea diferent de les proposades, també se’n poden suggerir-ne

de noves als departaments. La fi nalitat d’aquest treball de recerca és que cada noi/noia afronti el repte de fer una pe-tita investigació, tot fi xant-se uns objectius, realitzant unes proves i tasques d’investi-gació i arribant a un resultat amb les pertinents conclu-sions. Així s’aconsegueix que l’alumnat es familiaritzi amb la recerca i amb el treball se-riós, rigorós i sistemàtic. Un treball al qual ha d’abocar tot el que ha après durant els seus estudis de secundària i batxillerat.

El treballL’alumna Sílvia Puignarnau

Coma va confeccionar el tre-ball de recerca El Sol, salut o bellesa? Les cremes solars, al llarg d’un any, inclòs l’estiu; fou tutorat per la professora de ciències Carme Bernaus Vilardosa. El treball es pre-sentà a dos premis i en les dues convocatòries li ha estat concedit un guardó. D’aques-ta manera es pot dir que l’IES Ribera del Sió ha sumat un nou premi CIRIT per fomentar l’esperit científi c del jovent en l’apartat de medicina ipsicologia, alhora que se li donà un dels II Premis a Tre-balls de Recerca d’Estudiants de Batxillerat i Cicles Forma-tius de Grau Superior la Uni-versitat de Lleida, en l’àrea de

Ciències de la Salut.Del treball, la Sílvia en des-

taca els objectius següents:– Analitzar com són les ra-

diacions solars, com és la pell humana i els efectes de les radiacions.

– Estudiar i elaborar cre-mes solars i avaluar la seva efi càcia sobre la pell mitjançant un mètode ex-perimental.

Quant a la metodologia, es va fer:

– Recerca bibliogràfi ca, re-cerca a Internet i recerca a l’hemeroteca.

– Treball de laboratori per avaluar i elaborar les di-ferents cremes.

La conclusió més important del treball és:

– L’índex de radiació ultra-violada solar, a Catalunya, és molt alt a l’estiu fi ns i tot els dies ennuvolats, per tant cal protegir-se del sol ja que quan la radiació incideix sobre la pell humana causa malal-ties cutànies greus. Les cremes solars, amb uns índexs de protecció alts, són un sistema efi caç de prevenció.

Un dels resultats experi-mentals del treball és que les cremes solars perden molta efi càcia amb el temps, per la qual cosa s’aconsella que es canviïn un any per l’altre. ■

El Sol, salut o bellesa? Les cremes solars. És el doble títol del treball de recerca amb què l’alumna de segon de batxillerat, Sílvia Puigarnau i Coma, ha aconseguit aquesta darrera edició un dels premis CIRIT; premis creats per estimular l’esperit científi c dels alumnes.

Joan Puig, director de l'Institut; Sílvia Puigarnau, autora del treball de recerca, i Carme Bernaus, la seva tutora.

El treball de la Sílvia Puigarnau es presentà a dos premis i en les dues convo-catòries li ha estat concedit un guardó.

INS

TITU

T

45MARÇ 2006 sió

MO

NTS

E G

UE

RR

ER

O

Faula titulada moment històricd'en Deudat Camamilla

SOM A RIELLA HISTÒRIES per GUILLEM VILADOT

Fa dies que estic malhu-morat, deshidratat i api-rètic. Pensant-ho bé, em

sembla que no acabo d'en-caixar amb l'època en què vivim. Jo més aviat tiro pel cantó romàntic, reumàtic i confi dencial de les coses. La llum i el soroll, la carn viva i espasmòdica, el tedi i el medi indolent em provoquen quel-com semblant a la malària. A més, acostumo agafar el tomb de la vida seriosament: si llegeixo, penso que qui es-criu té raó, doncs del contrari, per què escriure? Si treballo, hi poso el coll, per tal que el jornal sigui màxim i les vacan-ces resultin dilatades. I quan

a taula estem tots reunits, crec que un mínim de sentit sociològic de la carndolla, im-posa o demana un diàleg que transcendeixi els comensals i els plats. Però avui sembla que tots, malgrat haver nas-cut a la mateixa llar, vivim a pensió i entrem i sortim de les quatre parets maternes, com si mai no les haguéssim vist o com si els cromosomes de pares i fi lls no haguessin compartit mai cap carioqui-nesi. En fi , per què seguir el rosari de les contradiccions internes que m'esqueixen l'hi-pocondri?

A les penes punyalades. Ja he pres un determini i no penso tornar-me enrere. La solució és la cançó. Deixaré la ciència, abominaré la família, renegaré del baptisme, tren-caré els camins recorreguts fi ns ara i començaré de nou. La guitarra serà el meu únic company, la meva única famí-lia, la meva ciència, la meva única religió. Ho veig ben clar, ara. Tots els valors són convencionals, pura utopia, pura falòrnia, pures ganes de fer la punyeta... Només exis-teix una cosa: la llibertat.

La llibertat! Em donaré a la llibertat de fer el que em doni la gana. Ja ho tinc: protesta-ré! Però, de què? Si a més de lliure cal ser honest, jo només puc protestar d'una cosa: dels que protesten. El meu destí, d'ara endavant, consistirà en

protestar de la protesta i, ben mirat, ningú no m'hi pot dir res. O sí? És clar, també pot sortir algú que protesti per-què jo protesto dels que pro-testen...

Convençut, però, del nou sentit de la meva existència, ahir vaig escriure la meva pri-mera cançó de protesta. Fa així:

Ai, tu, noiet barbamec,de bigoti en teranyina,cabellera en serpentina,i casaca en lloc de gec.

Ai, noiet de pit estret,d'un esguard sense mirar,que a les noies fas penarde tan guaitar-les distret.

James Bond de barriada,pixatinters disfressat,suspès en batxillerato amb carrera inacabada.

Gràcies a tu tot es mou,tot s'esmena i tot progressa.Gràcies a la teva fressatot canvia i tot es mou.

Aquesta és la teva meta:protestar del món burgès.Que el teu pare... No hi fa resque hagi estat sempre de dreta.

Si ell et posa a taula el plat,pots fer d'home de protestasense trencar-te la testai amb futur assegurat.

Noiet, noiet barbamecmig hormona i mig eunucque professes fer el ruci no veus que fas el mec. ■

La guitarra seràel meu úniccompany, la meva única família,la meva ciència,la meva únicareligió.

47MARÇ 2006 sió

JOAN PIJUAN

Pescador d'aigua dolça

COL·LABORACIONSLITERÀRIES EL CONTE per J. PIJUAN

A dalt del Sioner s’hi res-pirava un ambient força carregat d’estrès. La

tripulació es trobava treba-llant a marxes forçades per deixar-ho tot enllestit el més aviat possible. Mentre ells rondaven atrafegats per co-berta, el Miquel, que n’era el patró, feinejava dins la cabi-na del pont; per uns instants deixà la tasca que tenia a les mans i es plantà darrera el vi-dre de la cabina per escrutar com anaven els preparatius a la coberta, en observar el bon ritme de treball de la tripula-ció tingué la total seguretat que podrien llevar àncoresen qüestió de moments –els altres pesquers de la con-fraria ja feia força estona que havien salpat– i aleshores el seu rostre manifestà momen-tàniament una certa satisfac-ció.

El Sioner era una petita em-barcació dedicada a la pesca de la famosa truita del Sió. El Miquel l’havia heretat del seu pare continuant d’aquesta manera la tradició de la famí-lia. Una tradició que es perdia en la memòria del temps. Du-rant molts anys no tingueren embarcació pròpia i per tant els homes s’havien d’enrolar en altres pesquers. Amb el temps, però, van aconseguir comprar una petita embarca-ció de segona mà, el Sioner, i des de llavors ençà la nau ha-via passat de generació en ge-neració ininterrompudament. A pesar dels anys que portava a sobre, el pesquer funcionava

la mar de bé gràcies a l’acurat manteniment que rebia.

De ben petit el Miquel s’ha-via sentit atret per la pesca i anhelava continuar la tradició familiar quan fos gran. Tots els dies anava al port a acomia-dar el seu pare quan sortia a pescar. Durant una llarga es-tona romania palplantat dalt del pont que creuava de ban-da a banda el port observant com l’embarcació s’allunyava fi ns a desaparèixer en l’horit-zó. Mentre veia allunyar-se la barca l’envaïa el desig enor-me de poder acompanyar el seu pare, però encara era un infant i no li deixaven anar, així que s’havia d’acontentar en esperar. Quan la barca re-tornava de nou a port acaba-da la jornada ja hi era present esperant impacient per veure, amb gran satisfacció, com descarregaven les caixes ben atapeïdes amb les captures. I allí es quedava totalment embadalit observant fi ns que havien estat descarregades del tot. Però el dia que retor-naven amb poca pesca o feia mal temps per sortir se sentia molt trist, no obstant no per-dia l’esperança que l’endemà canviaria la sort.

Els caps de setmana eren dies de felicitat per al Miquel ja que el seu pare el convida-va a donar un tomb amb la barca pel port. Durant la sorti-da li deixava portar el timó tot sol i aleshores se sentia comun veritable capità guiant la nau. Durant hores anaven amunt i avall. De tant en tant

observava el rostre del seu pare que transpirava felicitat i se sentia encara més feliç i segur d’ell mateix. L’aroma que emanava del riu s’im-pregnava en tot el seu ésser i el feia refermar en el seu de-sig de ser pescador.

Els anys d’espera passaren lentament per al Miquel, però al fi nal li arribà el momenttan somniat de poder sortira pescar amb el seu pare. Aquell dia estava molt con-tent i alhora nerviós. Quan va posar els peus dalt la co-berta del Sioner notà sobre les seves espatlles el pes de la tradició familiar i tingué el pressentiment com si cada un dels moviments que feia fos-sin observats per una munió d’espectres familiars. A par-tir d’aquell moment, aquella sensació l’acompanyà en cada una de les sortides i l’ajudà a formar-se un bon pescador. Amb el temps es convertí en el nou patró del Sioner i quan sortien a pescar era el seu pare qui els acomiadava des de dalt del pont.

Al port sols quedava amar-rat el Sioner, els altres pes-quers ja feia estona que ha-vien salpat. El Miquel estava neguitós en veure la tardança i començà a burxar la tripu-lació perquè s’afanyessin. Al cap d’una estona enllestiren els preparatius i el Miquel va poder engegar els motors. A poc a poc la nau començà a endinsar-se cap al riu per iniciar una nova jornada de pesca. ■

El Sioner erauna petitaembarcaciódedicada ala pesca dela famosatruita del Sió.

49MARÇ 2006 sió

❚ R. Mendoza

Resultats i classifi cacions del mes de febrerwww.geocities.com/fcagramunt

▼

Equip Infantil 05/06. Drets, d'esquerra a dreta: X. Pons (delegat), X. Pons, G. Guixé, A. Solé, J. Riera, J. Esteve, I. Bonet, M. Guixé (entrenador). Ajupits, d’esquerra a dreta: Z. Vilella, D. Sàiz, A. Infante, M. Novau, J. Galan, S. Tolosa, J. Esteve, A. Aguza.

ES

CO

LA F

UTB

OL

ESPORTS CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»

C.F.

AGRA

MUN

T ESCOLAG.GATELL

Segona RegionalRibera d’Ondara 0 Agramunt G. Gatell 1Agramunt G.Gatell 1 Ivars d’Urgell 0Bellcairenc 4 Agramunt G. Gatell 1

Classifi cació J G E P F C Pt

Ponts 18 13 4 1 49 22 43

Seu d’Urgell 18 12 2 4 54 24 38

Ivars d’Urgell 19 11 2 6 37 23 35

R. Ondara 18 8 6 4 33 25 30

Tornabous 18 8 5 5 36 30 29

Sant Ramon 18 9 2 7 28 29 29

Barbens 18 7 6 5 33 33 27

Vva. Aguda 18 8 1 9 28 29 25

Oliana 18 7 4 7 32 35 25

Rialp 19 6 5 8 36 32 23

Bellcairenc 19 5 7 7 27 32 22

Sort 18 5 6 7 39 39 21

Butsènit 19 5 3 11 30 53 18

Agramunt 18 4 4 10 27 36 16

Artesa Lleida 19 4 4 11 24 44 16

Gerb 19 3 3 13 25 52 12

JuvenilBalaguer 4 Agramunt G. Gatell 1Agramunt G. Gatell 1 Andorra 2Tàrrega 3 Agramunt G. Gatell 3Agramunt G. Gatell 4 Artesa de Segre 1

Classifi cació J G E P F C Pt

Balaguer 20 16 2 2 59 20 50

AEM 18 14 0 4 79 17 42

Andorra 18 12 2 4 55 25 38

Mollerussa 17 12 1 4 39 23 37

Almacelles 20 11 2 7 41 33 35

Guissona 18 11 1 6 37 24 34

Orgel·lia 18 10 3 5 45 37 33

Borges 19 9 4 6 45 30 31

At. Segre 19 7 6 6 37 29 27

Seròs 18 5 5 8 31 35 20

Mig Segrià 20 5 4 11 34 69 19

Baix Segrià 20 3 6 11 35 55 15

Tàrrega 20 3 6 11 40 70 15

Agramunt 18 4 1 13 26 60 13

Artesa Segre 17 4 1 12 28 54 13

Cervera 18 0 2 16 14 64 2

CadetAgramunt G. Gatell 4 Bellpuig 2Oliana 1 Agramunt G. Gatell 1

Classifi cació J G E P F C Pt

Bordeta 14 10 3 1 50 15 33

Guissona 13 10 1 2 42 20 31

Agramunt 13 7 3 3 42 32 24

Bellpuig 13 6 3 4 30 30 21

Tàrrega 11 6 3 2 35 20 21

Oliana 15 6 1 8 31 40 19

Pobla Segur 13 5 2 6 32 27 17

Balaguer 14 4 2 8 24 33 14

Rialp 14 2 2 10 33 60 8

Arbeca 14 1 0 13 16 58 3

InfantilPla d’Urgell 1 Agramunt G. Gatell 0 Agramunt G. Gatell 5 AEM 1

Classifi cació J G E P F C Pt

Mollerussa 18 16 1 1 79 17 49

Cervera 18 11 2 5 76 51 35

Bellpuig 18 10 2 6 53 35 32

Pobla Segur 18 10 2 6 44 41 32

Linyola 18 9 4 5 61 51 31

Agramunt 16 10 0 6 58 32 30

Arbeca 17 9 2 6 46 37 29

Guissona 16 9 0 7 34 31 27

Es. F. Urgell 17 7 4 6 40 30 25

Oliana 17 7 1 9 46 63 22

Pla Urgell 18 5 5 8 36 45 20

AEM 18 4 3 11 29 48 15

Artesa-Ponts 17 3 5 9 31 41 14

Ivars d’Urgell 18 2 2 14 14 69 8

Tàrrega 18 1 3 14 32 88 6

AlevíAgramunt G. Gatell 1 Guissona 0

Classifi cació J G E P F C Pt

Pobla Segur 14 11 1 2 74 13 34

Es. F. Urgell 14 11 1 2 57 19 34

Bellpuig 14 11 1 2 46 10 34

Cervera 14 10 1 3 39 18 31

Tàrrega 15 8 1 6 31 19 25

Tremp 13 7 1 5 34 32 22

Agramunt 12 4 1 7 15 31 13

Balaguer 14 4 1 9 33 56 13

Guissona 13 3 3 7 23 32 12

Rialp 14 3 3 8 32 66 12

Arbeca 15 2 2 11 21 56 8

Artesa-Ponts 14 1 0 13 14 67 3

51MARÇ 2006 sió

▼

ESPORTS CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»

BenjamíAgramunt G. Gatell 2 Lleida 0Artesa-Ponts 3 Agramunt G. Gatell 0 Agramunt G. Gatell 1 Tàrrega 1

Pre-Benjamí –A–Agramunt G. Gatell 5 Lleida 5Artesa-Ponts 2 Agramunt G. Gatell 6 Agramunt G. Gatell 2 Borges Garrigues 4

Pre-Benjamí –B–Agramunt G. Gatell 1 Lleida 8 Bellpuig 4 Agramunt G. Gatell 3 Agramunt G. Gatell 5 Tàrrega 2

(Aquestes categories no disposen de

classifi cació).

Agenda del mes d’abril

Partits que es jugaran al camp d’esports

Segona Regional: Dia 9, a les 17.00 h Agramunt G. Gatell - Gerb

Juvenil: Dia 8, a les 17.30 h Agramunt G. Gatell - Borges Blanques Dia 29, a les 17.30 h Agramunt G. Gatell - Mig Segrià

Cadet: Torneig de Primavera (pendent de la Federació)

Infantil: Dia 12, a les 11.45 h Agramunt G. Gatell - Guissona

Benjamí: Dia 8, a les 10.30 h Agramunt G. Gatell - At. Segre

Pre-Benjamí –A–: Dia 11, a les 1130 h Agramunt G. Gatell - Mollerussa

Pre-Benjamí –B–: Dia 11, a les 12.30 h Agramunt G. Gatell - Mollerussa

52 MARÇ 2006sió

Resultats dels equips del BAC

▼

ESPORTS BÀSQUET AGRAMUNT CLUB

Aquest any hem pogut celebrar un bon Carnestoltes, ja que la trajectòria dels equips del BAC Agramunt està essent més que satisfactòria. Des de feia molts mesos

que no teníem un saldo positiu de victòries/derrotes.

SÈNIOR MASCULÍResultats del mes de febrer:04/02/06 BAC AGRAMUNT 76 FINQUES OLESA 7312/02/06 BÀSQUET BERGA 60 BAC AGRAMUNT 4318/02/06 BAC AGRAMUNT 75 C.B. VILADECANS “B” 6125/02/06 MARTINENC BÀSQUET 72 BAC AGRAMUNT 93

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS

C.E.B. PALLEJÀ “A” 19 14 5 0 1355 1207 33

SPAI RECOVER SÚRIA “B” 19 14 5 0 1460 1254 33

FINQUES OLESA 18 13 7 0 1325 1103 31

DEVELOP TREMP 19 12 8 0 1427 1387 31

C.B. ESPARREGUERA “B” 19 11 8 0 1459 1432 30

C.B. CERVERA 19 10 9 0 1344 1319 29

CENG ARTESA DE SEGRE 19 10 9 0 1238 1287 29

C.B. IGUALADA “B” 19 9 10 0 1366 1352 28

BAC AGRAMUNT 19 9 10 0 1354 1386 28

ASFE SANT FRUITÓS “B” 19 9 10 0 1356 1351 28

BÀSQUET BERGA 18 9 9 0 1267 1234 27

C.B. VILADECANS “B” 19 8 11 0 1182 1211 27

C.B. SANT BOI “B” 20 7 13 0 1323 1427 27

C.B. VILATORRADA 19 7 12 0 1324 1437 26

SEDIS LA SEU D’URGELL 19 6 13 0 1151 1262 25

MARTINENC BÀSQUET 20 4 16 0 1182 1464 24

Per fi !!, hem guanyat a fora, al cuer, però de la manera com està aquesta competició, les victòries a domicili són vitals per la desitjada salvació. L’important és que l’equip continua fort a casa (derrota del líder, en aquells moments, de la categoria, l’Olesa) i cada cop està més mentalitzat, esperem que les forces aguantin fi ns al fi nal.

JÚNIOR FEMENÍResultats del mes de febrer:05/02/06 C.B. LLEIDA “B” 66 BAC AGRAMUNT 4412/02/06 BAC AGRAMUNT 57 C.B. BELLVÍS 5419/02/06 CENG ARTESA DE SEGRE 34 BAC AGRAMUNT 6226/02/06 BAC AGRAMUNT 45 C.B. TORREGROSSA 62

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS

C.B. LLEIDA “B” 15 14 1 0 1097 613 29

C.B. SECÀ SANT PERE 15 13 2 0 973 649 28

C.B. TORREGROSSA 15 10 5 0 822 660 25

C.B. BELLVÍS 16 8 8 0 795 757 24

BAC AGRAMUNT 15 9 6 0 754 718 24

B.C. ANDORRA 15 9 6 0 739 684 24

C.B. PARDINYES 16 4 12 0 672 873 20

C.B. CERVERA 17 3 14 0 730 1058 20

MARISTES MONTSERRAT 15 4 11 0 538 716 19

CENG ARTESA DE SEGRE 15 3 12 0 596 988 18

Del que dèiem en la crònica del mes passat, s’han com-plert els objectius a mitges, és a dir, hem guanyat el Bellvís, però hem perdut contra el Torregrossa. Per quedar de les quatre primeres ens haurem de jugar les garrofes a un camp molt advers, Andorra. Veurem com els va a les nostres, ànims que falta poc!!

JÚNIOR MASCULÍResultats del mes de febrer:04/02/06 BAC AGRAMUNT 69 C.B. CAPPONT 6211/02/06 C.B. BALAGUER 59 BAC AGRAMUNT 6519/02/06 UNIPREUS LLEIDA 67 BAC AGRAMUNT 5025/02/06 BAC AGRAMUNT 66 C.B. CERVERA 62

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS

SEDIS FORNESA 8 8 0 0 578 450 16

UNIPREUS LLEIDA 8 7 1 0 536 463 15

C.B. BELLPUIG 9 5 4 0 623 603 14

C.B. PARDINYES 8 5 3 0 537 493 13

C.B. MOLLERUSSA “A” 8 5 3 0 534 469 13

BAC AGRAMUNT 8 4 4 0 483 532 12

C.B. CAPPONT 8 2 6 0 500 544 10

C.B. CERVERA 8 2 6 0 471 534 10

C.B. ALPICAT “A” 8 2 6 0 497 561 10

C.B. BALAGUER 7 0 7 0 408 518 7

Bon mes per als júniors, situats a mitja taula i empatats a victòries i derrotes. Els partits es van traient endavant amb bastant d’ofi ci, però tots esperem aquell plus, que se’ls su-posa i que els dugui a intentar quedar entre els quatre pri-mers.

CADET FEMENÍResultats del mes de febrer:19/02/06 C.B. LLEIDA “A” 88 BAC AGRAMUNT 3025/02/06 B.C. ANDORRA 56 BAC AGRAMUNT 31

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS

C.B TREMP 5 4 1 0 299 236 9

C.B. LLEIDA “A” 4 4 0 0 280 136 8

B.C. ANDORRA 5 2 3 0 200 208 7

53MARÇ 2006 sió

▼

ESPORTS BÀSQUET AGRAMUNT CLUB

C.B. BALAGUER 4 2 2 0 205 178 6

C.B. SECÀ SANT PERE 3 2 1 0 166 114 5

BAC AGRAMUNT 4 1 3 0 129 259 5

C.B. BELLPUIG 5 0 5 0 195 343 5

Això no rutlla, aquesta competició no està ben estructura-da, hi ha massa partits de descans seguits, el que provoca falta de ritme, que és el que els falta a les cadets.

CADET MASCULÍResultats del mes de febrer:12/02/06 CEP VALLFOGONA 44 BAC AGRAMUNT 9319/02/06 BAC AGRAMUNT 42 C.N. TÀRREGA 9826/02/06 BAC AGRAMUNT 75 C.B. PARDINYES “B” 63

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS

C.B. BELLPUIG 6 5 1 0 382 258 11

C.N. TÀRREGA 4 4 0 0 300 134 8

C.B. PARDINYES “B” 5 2 3 0 280 278 7

CENG ARTESA DE SEGRE 4 3 1 0 261 149 7

C.B. SECÀ SANT PERE “B” 5 1 4 0 199 340 6

BAC AGRAMUNT 4 2 2 0 253 277 6

C.B. BALAGUER 4 2 2 0 248 209 6

CEP VALLFOGONA 6 0 6 0 188 466 6

Sembla molt clar que aquest grup té dos nivells ben dife-rents, els nostres hauran de guanyar els equips del seu nivell i intentar defensar-se el millor possible contra els millors. Esperem que acabin bé la temporada.

PRE-INFANTIL MASCULÍResultats del mes de febrer:05/02/06 BAC AGRAMUNT 57 C.B. BALAGUER “B” 726/02/06 BAC AGRAMUNT 30 BÀSQUET ALPICAT 63

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS

C.N. TÀRREGA “B” 5 5 0 0 320 125 10

CENG ARTESA DE SEGRE 5 5 0 0 320 156 10

BÀSQUET ALPICAT 5 4 1 0 276 199 9

C.B. ALMACELLES 5 3 2 0 238 198 8

BAC AGRAMUNT 4 3 1 0 211 114 7

LLEIDA BÀSQUET “2” 5 2 3 0 280 278 7

C.B. BALAGUER PRE “B” 6 1 5 0 148 358 7

C.B. CERVERA PRE 6 1 5 0 238 314 7

C.B. CAPPONT 7 0 7 0 141 400 7

Continuen amb la bona ratxa, però han topat amb l’Alpicat que és un equip bastant bo i un any més gran. Falta veure la reacció dels nostres amb els equips de categoria infantil, que són l’Artesa i el Tàrrega “B”.

MINI MASCULÍResultats del mes de febrer:05/02/06 B.C. PRINCIPAT 60 BAC AGRAMUNT 912/02/06 BAC AGRAMUNT 47 C.B. ALTA RIBAGORÇA 3619/02/06 BAC AGRAMUNT 66 C.B. CERVERA “A” 7725/02/06 PEÑA FRAGATINA “B” 63 BAC AGRAMUNT 5926/02/06 BAC AGRAMUNT 79 UNIPREUS LLEIDA “B” 50

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS

B.C. PRINCIPAT 12 12 0 0 682 73 24

PEÑA FRAGATINA “B” 12 8 4 0 496 552 20

CEP VALLFOGONA 12 6 6 0 602 551 18

UNIPREUS LLEIDA “B” 12 5 7 0 464 573 17

BAC AGRAMUNT 12 4 8 0 490 650 16

C.B. ALTA RIBAGORÇA 12 4 8 0 344 527 16

C.B. CERVERA “A” 12 3 9 0 440 592 15

Esprint fi nal per als minis, abans de començar la segona volta. Per ser el primer any i amb un equip amb tres edats diferents, el resultat és per estar contents. Si en algun partit ens hagués ajudat una mica la sort el casiller de victòries hagués estat més gran.

MINI FEMENÍDesprés de més de sis mesos entrenant-se, per fi , els arri-

ba l’hora de començar a competir. El dia serà el dissabte 11 de març contra l’Alpicat; un equip que, com elles, inicia la seva trajectòria en la segona volta. Les nenes esperaven amb deliri competir, doncs ja els toca; sort!!! ■

Us fem saber que el proper 13 de maig de 2006 se celebrarà, a la Casa del Cau, un sopar d’ex-caps i caps que han passat per l’Agrupament Escolta d’Agramunt al llarg dels seus 25 anys d’història.Per confi rmar la teva assistència cal que truquis, abans del 4 de maig de 2006, al telèfon 973 390872 (Esther) o 680 509 600 (Jordi), a partir de les 22 h.Si ets cap o ex-cap i vols venir a recordar vells temps, apunta’t!!!Sempre a punt!

Comissió organitzadora

SOPAR DE CAPS I EX-CAPS DE L’AGRUPAMENT ESCOLTA D’AGRAMUNT

55MARÇ 2006 sió

❚ La Junta

ESPORTS CLUB BILLAR AGRAMUNT

Competició Lliure i Quadre 47/2

Durant el darrer mes de febrer hem acabat la competició combinada de Lliure i Quadre 47/2 amb la participació de dos grups de 12 jugadors cadascun. En aquest campionat, a l’igual que en l’anterior de Tres Bandes, cada jugador tenia un límit de caramboles perso-

nalitzat, en funció de la mitjana que havia fet la temporada anterior. Els resultats van ésser els següents:

GRUP A

Classifi cació per punts i millora sobre la mitjana de l’anterior campionat:

1r. Ivet Penella (lliure) 10 punts 2,15 mitjana (prevista 1,2)2n Laureà Giménez (quadre) 10 punts 4,69 mitjana (prevista 3,0)3r. Ignasi Aragon (quadre) 10 punts 3,89 mitjana (prevista 3,0)4t. Deudat Pont (lliure) 10 punts 1,65 mitjana (prevista 1,2)5è. Miquel Ripoll (lliure) 10 punts 1,31 mitjana (prevista 1,2)

El Laureà Jiménez va ser el guanyador del grup que jugava al Quadre 47/2 i la Ivet Penella campiona del grup que jugava a la Lliure.

GRUP B

Classifi cació per punts i millora sobre la mitjana de l’anterior campionat:(en aquest grup tan sol es jugava la modalitat de Lliure)

1r. Jordi Berzosa 10 punts 0,98 mitjana (prevista 0,8)2n Pere Boncompte 10 punts 0,94 mitjana (prevista 0,8)3r. Francesc Ros 10 punts 0,67 mitjana (prevista 0,8)4t. Jaume Novell 8 punts 0,60 mitjana (prevista 0,4)5è Joan Martínez 6 punta 0,87 mitjana (prevista 0,8)

L'Isaac Castells va jugar a Manresa el Campionat d’Espanya de Tres Bandes en la catego-ria SUB 25. No va estar afortunat i no va aconseguir passar la primera ronda per entrar enel grup dels 8 fi nalistes. Esperem que tingui més sort en el proper Campionat de Cata-lunya de Lliure en categoria Júnior que tindrà lloc a fi nals de març i en què també participarà la Ivet Penella. ■

L'Isaac Castells no va estar afortunat en el Campionat d'Espanya de Tres Bandes disputat a Manresa. Esperem que tingui més sort en el proper Cam-pionat de Catalunya modalitat Lliure.

57MARÇ 2006 sió

❚ La Junta

ESPORTS CLUB DE BITLLES SIÓ D'AGRAMUNT

Comença la segona volta

A fi nals de gener va començar la segona volta del campionat de bitlles catalanes. El Club de Bitlles Sió d'Agramunt l'ha

iniciat amb molta força, il·lusió i encert. Hem passat de ser tercers d'últims a la classifi cació a ser l'equip tercer de segona divisió grup B. A aquesta progressió ens hi ha ajudat el fet d'entrar en una dinàmica guanyadora, ja que hem guanyat els quatre partits disputats fi ns ara d'aquesta segona volta. Esperem que l'en-cert continuï i puguem afi ançar-nos als primers llocs de la classifi cació.

Els resultats dels últims partits han tingut la puntuació següent:

Bellpuig 478 Sió d'Agramunt 525Sió d'Agramunt 546 La Fuliola 521Tàrrega 510 Sió d'Agramunt 534Sió d'Agramunt 511 Mas Duran (Cervera) 448

CLASSIFICACIÓ J G E P PTS

Del Huerto 14 12 1 1 25

Montgai 14 8 2 4 18

Sió d'Agramunt 15 8 1 6 17

La Fuliola 14 8 0 6 16

Tàrrega 14 7 1 16 15

L'Eral 14 7 0 7 14

Cabanabona 13 7 0 6 14

Plans de Sió 14 6 1 7 13

Ivars B 13 6 1 6 13

La Guàrdia 14 5 0 9 10

Bellpuig B 14 3 1 10 7

Mas Duran 13 2 0 11 4

D'entre els components del nostre club és just destacar el Joan Rovira, ja que és un dels millors tiradors de Catalunya.

És un honor tenir-lo entre nosaltres, i espe-rem que amb l'esforç de tots els components del nostre club ens anirem consolidant i po-drem representar la nostra vila dignament ar-reu de les nostres contrades. ■

Un dels compo-nents del nostre club, el Joan Rovira, és un dels millors tiradors de Catalunya.

Components del Club de Bitlles Sió d'Agramunt abans de començar una competició.

CLU

B B

ITLL

ES

58 MARÇ 2006sió

Normes Subsidiàries del Planejament urbà d'Agramunt

GRUPS POLÍTICSMUNICIPALS LA VEU DEL GRUP CiU A AGRAMUNT

Aquest mes ens agradaria comentar un tema que sembla que passa una

mica desapercebut, almenys així ens ho sembla a nosal-tres. Molts ciutadans s’han assabentat sobre aquest tema després de llegir alguna notícia que ha sortit a la premsa. Es tracta, per si algú no ho sap encara, de l’aprovació inicial de les Normes Subsidiàries del Planejament urbà d’Agramunt 2006, àmbit de sòl urbà defi -nit per l’avinguda Catalunya i del carrer Santa Esperança i que es troba dividit pel riu Sió. Aquest tema es mereix uns titu-lars més grans, perquè es trac-ta de desencallar un assumpte que antigament va portar molta polèmica a l’Ajuntament.

Volem fer una mica de resse-nya sobre aquest tema perquè sembla ser que anteriorment, quan l’Ajuntament va haver d’anar al jutjat per defensar la seva propietat on actualment està ubicada la fàbrica Ros Roca, amb molt interès per part d’algun regidor de l’actual equip de govern, es va determinar que a l’any 2008 aquesta propietat havia de retornar a l’Ajuntament; així ho confi rma un conveni que hi ha a la casa de la Vila i que qualsevol ciutadà pot consultar sobre aquest tema.

El primer cop que vàrem sentir a parlar sobre la millora de la zona del pont del Sió i la passarel·la de l'Av. Catalunya i del carrer de Santa Esperan-ça, va ser en el passat Ple del dia 22 de novembre de 2005, on un dels punts de l’ordre del

dia era l’aprovació del conve-ni urbanístic. S’ha de dir que aquest punt, en la comissió in-formativa permanent anterior a la sessió Plenària, no es va fer cap comentari al respecte. En el punt de l’ordre del dia deia que s’havia presentat a l’Ajun-tament una proposta de conve-ni presentada per dos arquitec-tes de les empreses mercantils Madero Metalúrgicas Ros Roca SL i Residencial Riu Sió SL. En aquest Ple es tractava d’apro-var el conveni urbanístic entre l’Ajuntament d’Agramunt i les dues empreses esmentades per a la tramitació d’una modifi ca-ció puntual de NNSS en l’àmbit de banda i banda del riu Sió, on hi ha el pont romànic. En aquell moment, el nostre grup es va abstenir en la votació i vam pensar que estaria bé conèixer els tractes que havia fet l’equip de govern i com quedaria la propietat de l’Ajuntament que s’havia de retornar al 2008.

Ple tardanerRepassant aquest punt, hem

observat que en el punt sisè dels pactes de l’annex diu CONDICIONAMENT A L’APRO-VACIÓ PEL PLE DE LA COR-PORACIÓ. La validesa i efecti-vitat del present conveni resta condicionada a la seva aprova-ció pel Ple de la Corporació, que s’haurà de produir dins del termini de dos mesos a comp-tar d’aquesta data (22 de no-vembre de 2005). Els nostres càlculs ens diuen que el pro-per Ple per aprovar el conveni havia de ser com a molt tard

el 22 de gener de 2006, això vol dir que aquest conveni no té validesa?

Aquest Ple tardaner es va celebrar el passat dia 21 de febrer de 2006, en una sessió extraordinària i un dels punts a tractar fou l’aprovació inicial de les Normes Subsidiàries del Planejament urbà d’Agramunt 2006, en la zona que hem fet esment anteriorment. Volem recalcar que en la informativa permanent tampoc no es va fer esment del tema, però l’ende-mà es convoca una comissió in-formativa d’Urbanisme pel di-lluns dia 13 de febrer. L’equip de govern tenia molt interès que aquest punt s’aprovés en el proper Ple del dijous i ens van explicar a grans trets les mo-difi cacions de les normes que consistiran en deixar edifi car planta baixa més tres d’alçada, quan fi ns ara sols es permetia construir planta baixa més dos. A canvi, l’empresa Metalúrgicas Ros Roca SL i Residencial del Sió SL, adequaran l’entorn amb l’execució de vials, exe-cució de verd públic, l’obertura i adequació de l’arc del pont antic del Sió, col·locació d’una passarel·la per al trànsit rodat lleuger, el trasllat de la clave-guera que actualment passa per sota el pont i l’enderroc de l’edifi ci de la fàbrica vella.

Membres del nostre grup vam anar el mateix dijous a veure el conveni urbanístic i la memòria justifi cativa feta per les empre-ses constructores, però era molt extens i no hi havia temps mate-rial per a estudiar-lo detinguda-

Quan l’Ajuntament va haver d’anar al jutjat per defensar la seva propietat on actualment està ubicada la fàbrica Ros Roca, amb molt interès per part d’algun regidor de l’actual equip de govern, es va determinar que a l’any 2008 aquesta propietat havia de retornar a l’Ajuntament.

59MARÇ 2006 sió

ment i a més nosaltres no som experts en temes d’urbanisme. El que sí vam veure en el dibuix del projecte és que aquesta mo-difi cació es faria no només a la zona on actualment hi ha la fà-brica en la propietat de l’Ajun-tament, sinó que també estava afectada al canvi l’altra banda del riu, on també l’empresa hi té un terreny a la seva propietat. Tot això ho comentem perquè en la informativa d’Urbanisme no se’ns va explicar i creiem que deu haver-hi moltes coses que no sabem.

Manca d’informacióEl nostre grup manifesta que

respectem la proposta presen-tada per les empreses Madero Metalúrgicas Ros Roca SL i Residencial del Sió SL, però

en el Ple vam votar en contra perquè no hem tingut temps d’estudiar millor el conveni ur-banístic i no se’ns ha facilitat prou informació, encara que l’equip de govern així ho pensi, i més amb un tema com aquest tan important per a la població. També hem pogut apreciar un gran augment de sostre edifi -cable i a canvi no acabem de veure l’interès públic per al po-ble. Potser perquè no hem vist xifres per fer les comparatives pertinents.

Abans que algú s’atreveixi a fer demagògia al respecte, el nostre grup insisteix que tot el que pugui ser benefi ciós per al poble està molt bé, però sempre i quan es facin convenis o altres similars, s’ha de procurar que la balança sigui el més equita-

tiva possible i sempre amb el màxim benefi ci per al poble i no per a les empreses. Conti-nuem pensant que no s’han de variar tantes normes abans de l’aprovació del POUM perquè comporta un endarreriment en la seva aprovació defi nitiva i potser després molts canvis que ara es fan, ja no es podrien fer. Ens plantegem una pregun-ta: calia fer totes aquestes mo-difi cacions, si l’any 2008 l’em-presa Ros Roca SL ho havia de retornar a l’Ajuntament?

Acabarem aquest escrit amb un refrany clàssic sobre com n’és de traïdor el mes de març, que de vegades sembla que ja ve la bonança, però encara ha de fer fred intens: “Març mar-çot, mata a la vella vora del foc, i a la jove si pot!”. ■

GRUPS POLÍTICSMUNICIPALS LA VEU DEL GRUP CiU A AGRAMUNT

En el dibuix del projecte vam veure que també estava afectada al canvi l’altra banda del riu, on també l’empresa hi té un terreny a la seva propietat.

60 MARÇ 2006sió

L'AJUNTAMENTINFORMA

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 24-01-2006

ACCEPTACIÓ SUBVENCIÓ DEL CONSORCI ADMINISTRACIÓ OBERTA ELECTRÒNICA DE CATALUNYA

S’aprovà acceptar la concessió de la subvenció de l’any 2005 concedida pel Consorci Administració Oberta Electrò-nica de Catalunya per l’adequació del sistema informàtic a les directrius de la Llei de protecció de dades de caràcter personal i també per la seguretat del tractament automatitzat de dades, per un import de 10.000, 00 €.

SOL·LICITUD SUBVENCIÓ PROJECTES PER A JOVES DINS EL PLA NACIONAL DE JOVENTUT DE CATALUNYA

S’acordà aprovar els projectes per a joves elaborats dins el Pla Nacional de Joventut de Catalunya, els projectes per activitats anomenats “Polítiques d’accés a la mobilitat” i “Fo-ment de la cultura de la participació” i el projecte d’inversió d’obres de reforma a l’immoble de l’Ajuntament d’Agramunt, l’antic escorxador municipal.

Així mateix, es procedí a concórrer a la convocatòria d’ajuts per a projectes per a joves per als ajuntaments elaborats dins el marc del Pla Nacional de Joventut de Catalunya, dins la lí-nia d’ajuts de projectes amb activitats i pel projecte d’inversió d’obres a béns immobles, pels projectes esmentats.

PLE, 26-01-2006

APROVACIÓ DELS PREUS DE L’AIGUA DE PUIGVERD D’AGRAMUNT

Atès l’estudi acurat que ha efectuat CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per a l’establiment de nou dels preus de l’aigua que Puigverd d’Agramunt rep del subministrament d’Agramunt, preus que s’hauran d’aprovar dins de l’Ordenan-ça fi scal núm. 20. Així s’aprovà provisionalment la modifi ca-ció de les ordenances fi scals reguladores dels tributs següents afegint-hi un nou preu:

SUBMINISTRAMENT D’AIGUAConceptes: € / bimensualsD.- PREU de l’aigua en alta per Puigverd d’AgramuntQuota fi xa: .................................... 370,81 €/mes1r. Bloc fi ns a 2.100 m3 ................ 0,2149 €/m3

2n. Bloc, excés de 2.100 m3 .......... 0,2686 €/m3

RECTIFICACIÓ ANUAL DE L’INVENTARI

S’acordà aprovar la rectifi cació anual de l’inventari de béns i drets d’aquest Ajuntament, les altes i baixes de l’inventari de béns i drets municipals des de l’1 de gener al 31 de desembre de 2005, són:

EPÍGRAF 1r. Béns Immobles.Altes (valor): ................................. 219.537,26Baixes (valor): ............................... TOTAL .......................................... 219.537,26EPÍGRAF 3r. Mobles històrics i artísticsAltes (valor): .................................

Baixes (valor): ...............................TOTAL .......................................... EPÍGRAF 5r. Vehicles.Altes (valor): ................................. 300,00Baixes (valor): ............................... 300,00TOTAL .......................................... 0 EPÍGRAF 7è. Mobles no compresos en apartats anteriorsAltes (valor): ................................. 68.937,95 Baixes (valor): ...............................TOTAL .......................................... 68.937,95

CONTRACTACIÓ DE MODERNITZACIÓ DE LES PISCINES I REFORMA DE LA INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA DE BT DEL COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL D’AGRAMUNT

S’acordà declarar la tramitació urgent de l’expedient de contractació del projecte de les obres denominades “Moder-nització de les piscines i reforma de la instal·lació elèctrica de BT del complex esportiu municipal d’Agramunt”, aprovant-se la despesa per import de 374.678,81 €, segons el fi nança-ment següent:

Pressupost Execució: ..................... 374.678,81 €Subvenció Governació: ................... 243.541,22 €Subvenció Esports: ........................ 131.137,59 €

DECLARACIÓ BÉ CULTURAL D’INTERÈS LOCAL: POU DEL GEL D’AGRAMUNT

Atès que es considera necessari rehabilitar i recuperar el Pou de Gel trobat en el parc del convent d’Agramunt i fer-lo visitable millorant l’entorn i els accessos, essent necessari la seva catalogació.

S’acordà declarar com a bé cultural d’interès local el Pou del Gel situat al parc del convent d’Agramunt, i es comunicà al Departament de Cultura, perquè en faci la inscripció en el catàleg del patrimoni cultural català.

EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ DE LES OBRES D’INFRAESTRUCTURA DEL CARRER SANT JOAN I EL CAMÍ DE DONZELL AL NUCLI AGREGAT DE MAFET

S’aprovà l’expedient de contractació del projecte de les obres denominades: “Infraestructura del carrer Sant Joan i el camí de Donzell al nucli agregat de Mafet”, i la despesa per un import de 41.553,08 €, segons el fi nançament següent:

Pressupost Execució: ..................... 41.553,08 €Subvenció PUOSC MN: .................. 27.098,50 €Fons Propis ................................... 10.840,9 €CE per Mafet: ............................... 3.613,68 €

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 06-02-2006

SOL·LICITUD SUBVENCIÓ CREACIÓ DE PLACES PER A INFANTS EN LA LLAR D’INFANTS MUNICIPAL “NINS”

S’acordà concórrer a la convocatòria del Departament d’Educació, per a la concessió de subvencions per a la crea-ció de places per a la llar d’infants municipal “NINS” i per a la fi nalitat d’ampliació del centre existent.

61MARÇ 2006 sió

SOL·LICITUD SUBVENCIÓ PER LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA PER A LA REDACCIÓ DEL POUM

Es procedí a concórrer a la convocatòria per a la conces-sió de subvencions per al foment i difusió de la participació ciutadana amb motiu de la redacció del POUM, d’acord amb l’Ordre del Departament de Relacions Institucionals i Partici-pació i se sol·licità una subvenció per un import de 6.300,00 €, per al foment i difusió de la participació ciutadana amb motiu de la redacció del POUM.

ADQUISICIÓ MATERIAL ESPORTIU PEL PATRONAT MUNICIPAL D’ESPORTS

S’acordà aprovar l’adquisició de divers material esportiu (joc de cistelles, marcatge de les pistes de mini handbol i de bàsquet, etc.) necessari per realitzar les activitats esportives i s’adjudicà l’adquisició de divers material esportiu per un import de 3.353,56 €, inclòs IVA a l’empresa PL, SPORTS INSTAL·LACIONS, SL.

SOL·LICITUD SUBVENCIÓ AL MINISTERI D’ADMINISTRACIONS PÚ-BLIQUES PEL PROJECTE D’ADEQUACIÓ DEL SISTEMA INFORMÀTIC A LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES

S’acordà concórrer a la concessió de subvencions que d’acord amb el modifi cat Reial Decret 1263/2005, de 21 d’octubre es regula la cooperació econòmica de l’Estat a les inversions de les entitats locals per l’adequació del sistema informàtic a les directrius de la Llei de protecció de dades de caràcter personal i també per la seguretat del tractament automatitzat de dades, i es sol·licità una subvenció per un import de 3.480,00 €.

ADQUISICIÓ PLAQUES DE GUAL NUMERADES

S’aprovà l’adquisició d’un total de 35 plaques de gual nu-merades a l’empresa Viprosersa i la despesa que ascendeix a la quantitat de 869,54 €.

SETMANA CULTURAL DE L’EMMAS’aprovà tots els actes organitzats amb motiu de la setmana

cultural musical de l’EMMA.

PINTAR FAÇANA DE L’EDIFICI “CAL MAS VELL”S’acordà adjudicar els treballs de pintar la façana de l’edi-

fi ci de “Cal Mas Vell”, per un import de 11.449,20 €, inclòs IVA, a l’empresa AMBIENTS ACTUALS, que va presentar la proposta més avantatjosa.

ADJUDICACIÓ DEL SERVEI D’ADAPTACIÓ A LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES DE CARÀCTER PERSONAL

S’aprovà adjudicar a l’empresa CADEserv, Complementos de gestión, SL el servei d’adaptació a la normativa de la Llei de Protecció de dades de caràcter personal, i la despesa que ascendeix a la quantitat de 6.960 €, (IVA, inclòs).

AUTORITZACIÓ PANNELLS DE SENYALITZACIÓ INFORMATIVA D’EMPRESES

S’aprovà l’autorització a l’empresa VIAL PÚBLIC, Serveis auxiliars d’informació urbana, SL per a la instal·lació dels pannells de senyalització informativa d’empreses al polígon industrial, concretament el lloc d’ubicació dels pannells seria al C. Camí Vell de Tàrrega i a l’Av. de la Generalitat.

APROVACIÓ MODIFICACIÓ DEL PROJECTE D’URBANITZACIÓ DEL POLÍGON INDUSTRIAL LA TORRE (PP7.I)

Atès que per part de l’INCASÒL s’ha presentat una proposta de modifi cació del projecte d’urbanització esmentat pel que fa al tema de la xarxa de clavegueram.

S’acordà aprovar inicialment la modifi cació del projecte d‘Urbanització del Pla Parcial núm. 7 “La Torre” promogut per l’INCASÒL i redactat per l’àrea del sòl, unitat d’urbanització.

Els avis de la residència Mas Vell van celebrar el carnestoltes el dimarts de carnaval. El passat dia 27 de febrer un equip de TV3 gravà el projecte d’integració d’immigrants que es duu a terme a la seu de l’associació l’Esbarjo, per emetre’l el proper diumenge 19 de març al programa “Tot un món”, abans del Telenotícies migdia.

NOTES INFORMATIVES:

CASAL D’AVIS:La junta de l’associació del Casal d’Agramunt i comarca va acordar, en l’assemblea general el dia 7 de març, con-vocar eleccions el proper dia 2 d’abril per escollir els nous membres que han de regir l’entitat els propers anys.

SERVEIS TÈCNICS:Horari d’atenció al públic: Divendres, de 12 a 14 h.

AJU

NTA

ME

NT

AJU

NTA

ME

NT

65MARÇ 2006 sió

❚ Coordina Rosa Maria Sera

❚ per Ricard Bertran

Les 7diferències

Tot terreny exposat en la darrera edició d'Agr'auto celebrada a la nostra Vila.

La foto de l'esquerra és l’ori ginal, mentre que a la de la dreta s’han fet set mo difi -cacions.

A veure si les tro beu!

SOPA DE LLETRES

En aquest embolic de lletres hi trobareu el nom de dotze sinònims que hi ha del mot ROBUST.

Solució a la SOPA DE LLETRES, per P.R.:

Ben plantat, cepat, codolenc, corpulent, ferm, fort, gord, gros, puixant, resistent, sòlid i vigorós.

T A T N A L P N E B T A

B E H L S C F I M N D G

J O S O Q N M R E F P T

R X R T Z T U L V A N N

V G B T C A U D G A E E

F I R H L P I D X J M T

N O G A R E B I R O Q S

F P U O R C U L S O V I

T A C X R P Z O B G G S

C I M D H O J S E L N E

O F S V Q T S P U X A R

C N E L O D O C B P R ZSolució a les 7 diferències:

Solució a PERFECCIONEMLA NOSTRA LLENGUA:

PERFECCIONEM LA NOSTRA LLENGUA

1: a 6: b2: b 7: a3: a 8: b4: a 9: a5: a 10: a

LLEURE AMENITATS

65MARÇ 2006 sió

66 MARÇ 2006sió

Malgrat el que pogués semblar el primer pla

d’aquesta fotografi a, no va ser feta en un bucòlic prat prop d’un riu muntanyenc. Aquestes vaques, amb un esguard que sembla ple de saviesa, no pasturen pas en un indret de l’alta muntanya, sinó que ho fan en plena Ribera del Sió, a uns centenars de me-tres del nucli de Puigverd d’Agramunt, la silueta del qual s’albira en un segon terme de la imatge. Qui ho diria!

LA FOTO per JOSEP BERTRAN

LA CALAISERA per SERAFINA BALASCH

67MARÇ 2006 sió

Josep Bertran