Top Banner
44

REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

Mar 14, 2016

Download

Documents

Exemplar complet
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Page 1: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006
Page 2: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

2 sió FEBRER de 2006

Núm. 504 - Any XLIII - Febrer 2006

PORTADA:La neu sempre és notícia a casa nostra. La que va caure el darrer cap de setmana de gener, amb un gruix d'uns 40 centímetres, és la més important dels darrers 40 anys. No va ser, però, la que més va molestar, ja que no va anar seguida per les fortes gelades d'altres ocasions. A primera hora del diumenge les màquines treballaven de valent.(Josep Bertran)

ESTIMATS LECTORS ......................... 3

ACTUALITATFets del mes- La nevada ......................................... 5- Teatre ................................................ 9- Visita conseller ................................. 9- Exposició .......................................... 11- Catàleg de masies ............................. 11- Semàfors .......................................... 11

Reportatge- Refugi antiaeri .................................. 12

ENTITATSEscola Municipal de Música- Activitats de l'escola ......................... 15

REPORTATGEPapers de Salamanca- Els papers ja són aquí ....................... 17

OPINIÓEl celobert- Amb entusiasme i alegria .................. 23

Gent, fets, coses...- Ofi cis: esquilador o xollador ............. 25

Els lectors escriuen- Connexions imprevisibles ................. 27- L'acudit d'en Creus ........................... 27- C.A.P. mena d'urgències a la Vila ...... 29

ENSENYAMENT

Finestra educativa- El CEIP Macià-Companys viatja a Sòria ..................................... 31

CULTURA

Història d'Agramunt i de la Ribera- Agramunt i la Ribera del Sió: Centre comarcal històric de les Terres de Ponent (IV) ........................ 33

SOM A RIELLA

Històries- Una fl or d'ametller ............................ 39

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

El conte- Solitud .............................................. 41

ESPORTS- Club Futbol Agramunt ....................... 43- Bàsquet Agramunt Club .................... 46- Club Billar Agramunt ......................... 49

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS- Febrer 2006: Gestió i Planifi cació de l'equip de govern .......................... 51- Un ple poc realista i molt imaginatiu ......................................... 53

REGIDORIES MUNICIPALS- Una bona previsió per a una bona actuació .................................... 55- Política estatal i municipal ................ 57

L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 58

ALMANAC .......................................... 63

LLEURE- Amenitats ......................................... 65

LA FOTO ............................................ 66

LA CALAISERA ................................... 66

IMATGES D'AHIR I D'AVUI ................. 67

Els dies 28 i 29 de gener van caure un parell de pams de neu.

5 i 68

Noves descobertes en el refugi de l'església.

12

Page 3: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 3FEBRER de 2006

( )

Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964

Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell)

Subscripció anual: 30,30 € - Número solt: 2,75 €

Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42

Membre de l'Associació Catalanade la Premsa Comarcal

Redactors: Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu.Col·laboradors: Serafi na Balasch, Ramon Bernaus, Ricard Bertran, Jaume Cots, Ramon Creus, Montse Guerrero,

Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila.

Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt

La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes.Per altra banda, la publicació dels articles signats, no signifi ca l'ac ceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor.

Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig.

Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 ■ Torronaire d'Honor 2004

Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat,l'IEI de la Dipu tació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

CRÈDITS

Estimats lectors...

( )

Des que van començar les obres de restauraciódel nostre temple de Santa Maria, SIÓ n’ha fet un seguiment per donar-ne puntual informació

als nostres lectors, donada la importància que té elmonument dins el nostre patrimoni. Han estat molts mesos de feina, el resultat de la qual es podrà veureamb tot el seu esplendor d’aquí un temps quan es torni a obrir al culte. Les obres principals estan pràcti-cament acabades. Falta ara dotar-lo d’un bon sistema d’il·luminació que destaqui tota la bellesa que té el monument.

Aquestes obres, fetes per especialistes, han permès aprofundir en el coneixement del temple que ens ha ofert diverses sorpreses. Però com més s’avança, més en surten. Fa poc s’ha apuntat la hipòtesi que el temple s’hagués aixecat sobre una edifi cació anterior, de la qual no se'n té cap notícia. Les restes d’uns fonaments que sembla que no lliguen amb l’edifi cació, així ho fan pensar.

Una altra de les novetats que s’han descobert ésl’existència de criptes de grandària diversa, distribuïdes sota les tres naus. La més important seria una de ro-dona situada entre els quatre primers pilars de la nau central. Aquestes criptes, de les quals no hi ha cap referència històrica, es van utilitzar quan es va fer el

refugi antiaeri entre el juny i el desembre de 1938.Els tècnics han corroborat aquesta hipòtesi apuntada en el moment que es va trobar l’escala d’accés des de la nau de la dreta.

Les parets de pedra que hi ha en molts trams del refugi correspondrien a aquestes construccions funeràries, que estaven plenes d’enterraments que es van destruir a l’hora de fer el refugi. S’han trobat les restes d’una vuitantena d’esquelets barrejats amb runa que es van desenterrar amb les obres i que ara s’han tornat a so-terrar, tots junts, en una de les tombes.

La recuperació del refugi com a patrimoni històric ex-cepcional per aquest tipus d’instal·lacions, singularitzarà encara més la nostra Vila als ulls dels forasters i pot ser un important atractiu turístico-cultural. Amb tot, el principal interès el té pels propis agramuntins que recuperarem una part molt important, breu però intensa, de la nostra història col·lectiva.

Amb afecte,

Bernat Jofre

Agramunt, febrer de 2006

Page 4: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 5FEBRER de 2006

❚ Josep Bertran

ACTUALITAT

La nevada

FETS DEL MESJO

SE

P B

ER

TRA

NJO

SE

P B

ER

TRA

N

La nevada dels dies 28 i 29 de gener, les matinades del dissab-te i del diumenge, va ser una

mica atípica en el sentit que era molt anunciada des de feia dies. A ningú no va agafar desprevingut, i menys a les autoritats que van preparar un bon dispositiu que va sortir al carrer gairebé mentre queien les primeres volves de neu. En total en va caure uns 40 centímetres. El primer dia no van arribar a deu i la resta entre les 12 i les 8 de la matinada del diumen-ge.

Va ser una nevada important pel que estem acostumats aquí. Segura-ment la tercera en quantia des que se’n té memòria històrica. La més im-portant, de llarg, va ser la del 24 de

Page 5: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

6 sió FEBRER de 2006

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

RO

VIR

A

Page 6: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 7FEBRER de 2006

febrer de l’any 1944 que va caure un metre de neu i va causar grans des-trosses amb l’ensorrament de moltes teulades i un gran aïllament. Es diu que al mes de juny els segadors posa-ven el vi a refrescar als munts de neu que encara quedaven als ombradius.

La segona nevada en importància segurament és la del mes de desem-bre de l’any 1961, però no n'ha que-dat constància ja que l’observatori no s’instal·là fi ns poc després. La se-güent nevada important, segons l’ob-servador Deudat Pont, va ser la de Sant Esteve de 1970 amb un gruix de 15 centímetres. Les baixes tempe-ratures que van seguir fi ns el dia 16 de gener van signifi car greus inconve-nients, ja que es va gelar tot.

La vigília de Reis de 1985 va tornar a nevar uns 15 centímetres. De nou les temperatures gèlides van ocasio-nar greus desperfectes a les xarxes privades i públiques de l’aigua i cla-vegueram. La penúltima nevada sig-nifi cativa la vam tenir fa poc, el 14 de desembre de 2001. La neu va roman-dre fi ns el darrer dia de l’any. Si en voleu més informació, des del 1964, podeu consultar la col·lecció de SIÓ.

JOS

EP

RO

VIR

A

JOS

EP

RO

VIR

A

Page 7: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 9FEBRER de 2006

ACTUALITAT FETS DEL MES

El teatre del Casal va acollir, el dis-sabte 11 de febrer, una represen-

tació de l’obra La ruta d’abans de l’al-ba, a càrrec del grup lleidatà, Tàlem de Lux. L’acte formava part del cicle d’activitats “Fets per a no oblidar” que organitza el nostre Ajuntament. L’espectacle té com a argument les vivències de diverses persones d’al-gunes comarques lleidatanes durant l’immediata postguerra.

Visita conseller

El conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Salvador Milà, va

fer una visita privada a la Vila, el dis-sabte dia 11 de febrer. Va ser rebut a l’Ajuntament. Després de fi rmar en el llibre d’honor, va visitar les obres de restauració de l’església i la recupera-ció del refugi. Posteriorment va anar fi ns a l’Espai Guinovart, on va ser re-but pel propi artista que li va mostrar tot l’equipament i la mostra que hi ha actualment titulada “Projecte de me-mòria personal”.

Teatre

Dues escenes de l'obra.

El conseller Milàdins la cabanade l'Espai.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

Page 8: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 11FEBRER de 2006

Les obres es van exposar a l'Ajuntament.

El públic omplí la sala de conferències.

JOS

EP

BE

RTR

AN

Exposició

Amb motiu dels 25 anys de la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega, la galeria d’art de Cal

Talaveró de Verdú va muntar una exposició dedica-da al teatre, especialment a aquest esdeveniment multitudinari, amb la participació de sis artistes: Josep Guinovart, Josep Minguell, Pere Munné, Sa-nahuja, Rosa Siré i Miquel Solé. Cada un dels artis-tes va crear dues obres, una des del punt de vista de l’actor i l’altra de l’espectador.

Catàleg demasies

En el marc del cicle "Fets per a no oblidar", el diu-menge 23 de gener es va presentar, a la sala de

conferències del Casal, l’inventari de masies i cases rurals del terme municipal d’Agramunt que es va fer per ser inclòs en el nou Pla d’Ordenació Urbana Mu-nicipal que s’està redactant. El seu autor és Ermengol Puig que es va passar molt de temps recorrent el nos-tre terme per recollir dades. Durant l’acte de presen-tació, que va omplir la sala, va destacar la importàn-cia i el nombre de publicacions de caràcter històric que hi ha a Agramunt i l’ajuda que havia trobat en la informació recollida en la col·lecció de SIÓ.

Semàfors

L’Ajuntament ha instal·lat dos semàfors lluminosos d’alerta als extrems de l’avinguda d’Àngel Guimerà,

on es conservaven els suports dels que ja hi havia feia anys. Inicialment els dos es van posar encarats en un sol sentit, en el de les monges, amb la qual cosa no servien pels vehicles que venien des de l’avinguda de Marià Jolonch. Passats uns dies, es devien adonar de l’error i els van canviar. També s’anuncia que la Genera-litat instal·larà, ja seria hora, semàfors de limitació de velocitat a la travessia de la carretera Artesa-Tàrrega.

Els semàfors es van col·locar a fi nals de gener.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

Page 9: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

12 sió FEBRER de 2006

ACTUALITAT EL REPORTATGE

JOS

EP

BE

RTR

AN

❚ Josep Bertran

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, d’Ini-ciativa-Verds, va visitar el refugi

el dia 11 de febrer a la tarda, en el decurs d’una curta estada de caràc-ter privat a la nostra Vila. El conseller va quedar gratament sorprès per la singularitat d’aquest equipament. Cal tenir en compte que tots els te-

mes relacionats amb la recuperació de la memòria històrica, depenen del departament de Relacions Institucio-nals del que es titular el seu company de partit, Joan Saura.

Durant les darreres setmanes s’ha continuat treballant en la rehabilita-ció del refugi de sota l’església. A ho-res d’ara totes les galeries estan pràc-ticament netes i ja es pot accedir als extrems, com és el cas de les escales de sota la capella del Socors, una de les entrades del refugi.

Segons els arqueòlegs es van con-fi rmant les hipòtesis inicials que per a la construcció del refugi es van apro-fi tar les criptes i tombes que hi havia, que encara hi ha, sota l’església. La tipologia de les escales de l’entrada de la nau esquerra, la de les parets de pedra de molts trams i l’espai cir-cular que hi ha enmig de la nau cen-tral, confi rmen aquesta hipòtesi que també sosté l’arqueòleg dels Serveis d’Arqueologia de la Generalitat. Tots els trams de les galeries estaven ple-

Refugi antiaeriRefugi antiaeriPer fer el refugi antiaeri es van aprofi tar les criptes i les tombes de sota el temple

Per fer el refugi antiaeri es van aprofi tar les criptes i les tombes de sota el temple

JOS

EP

BE

RTR

AN

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, va visitar el refugi acompanyat de l'alcalde, Ramon Muixí.

Escales que donen a la capella del Socors. La runa s'ha hagut de retirar manualment amb carretons fi ns a l'exterior del temple.

Page 10: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 13FEBRER de 2006

nes de terra i runes i s’han hagut de retirar manualment amb carretons fi ns a l’exterior del temple.

L’única entrada exterior del refugi es trobava al mig de la plaça, segons les mides que s’han pogut fer una ve-gada s’ha arribat al fi nal de la galeria que travessa per sota la nau central.

Durant les obres s’han observat algunes restes, que podrien ser part dels fonaments d’alguna edifi cació anterior a la construcció del nostre temple al segle XII. Aquests indicis s’han localitzat en obrir una ossera a la capella de la nau esquerra, on es van trobar molts fragments d’ossos barrejats amb terra i diverses estruc-tures de pedra, que en principi sem-bla que no es corresponen a l’edifi ci actual. Els tècnics han extret mostres per analitzar-les i conèixer la seva an-tiguitat.

El diumenge 5 de febrer l’Ajunta-ment organitzà una visita guiada per alguns dels indrets més afectats pels bombardejos durant la Guerra Civil. Una cinquantena de persones hi van participar. El recorregut va comen-çar a la plaça de l’Església davant la façana que es va protegir amb sacs terrers.

Els participants a la visita van tenir l’oportunitat d’entrar a l’interior del refugi i conèixer alguns dels detalls d’aquesta obra singular que enriquirà el nostre patrimoni comú. ■

Ossera a la capella de la nau esquerra.

Indret on es trobava l'única entrada al refugi des de l'exterior.

Visita guiada a l'interior del refugi.

Una cinquantena de persones van participar a la visita guiada.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

Page 11: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 15FEBRER de 2006

Activitats de l'escola

ENTITATS ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA

Concert a l’Espai GuinovartEl passat 5 de febrer va tenir lloc un concert de l’or-

questra de Cambra d’Agramunt, sota la direcció d’Agustí López Piñol, amb una molt bona resposta del públic que omplí l’espai i gaudí de l’acurada interpretació de l’OCA amb obres de diferents autors i èpoques. Va destacar el concert per a dos violoncels de Vivaldi en què les solistes, Montse Sanahuja i Marta Canes, van saber transmetre el caràcter propi del compositor, aconseguint una emotivitat molt especial en el Largo del segon moviment.

Stage 2006L’OCA té previst realitzar un "stage" el darrer cap de set-

mana de març a Les Obagues, on prepararan un programa conjunt amb les orquestres de cambra de Tàrrega i Lleida. Aquest treball el mostraran al públic de les diferents po-blacions els dies 31 de març i 1 i 2 d’abril.

V Setmana MusicalL’EMMA ja té a punt els tallers i concerts de la V Set-

mana Musical. Com ja sabeu és una setmana on tota la comunitat de l’EMMA canvia les activitats habituals per altres més lúdiques i obertes al públic en general.

En el requadre del costat podeu veure tots els con-certs que tindran lloc entre els dies 19 i 25 de març, encol·laboració amb la fundació Guillem Viladot “Lo Par-dal” i l’Espai Guinovart i amb el patrocini de l’Ajuntament d’Agramunt.

Us hi esperem a tots. ■

L'OCA en la prova acústica.

EM

MA

V SETMANA MUSICAL

Del 19 al 25 de març de 2006

Diumenge 19 - 13:00h. Espai GuinovartPresentació de la Setmana MusicalOrquestra de Cambra d’AgramuntDirector: Agustí López Piñol

Dilluns 20 - 20:30h. Lo PardalConcert de Joves IntèrpretsGuitarra - Adrià Acosta

Dimarts 21 - 20:30h. Lo PardalConcert de Joves Intèrprets Grup de violoncels:G.Reeken, M. Sanahuja, M. Cama, M. Canes,C. Farré, M. MarsolPiano: A. Illa

Dimecres 22 - 20:30h. Lo PardalConcert de Joves Intèrprets Tenora: Jordi GuixéPiano: Fernando Aventin

Dijous 23 - 19:00h. Espai Guinovart“Música del Brasil”Escola de Música Orfeó Lleidatà: Toni Santos

Divendres 24 - 19:30h. Espai Guinovart“Concert de Música Llatina”Piano: Toni RodríguezBaix elèctric: Milton RiveraPercussió: Robert Fontova

Dissabte 25 - 20:00h. Lo PardalConcert de cloenda del “IV Curs de Piano”Júlia Supinova

T o t s e l s a c t e s s ó n g r a t u ï t s

Page 12: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 17FEBRER de 2006

REPORTATGE PAPERS DE SALAMANCA

Els papers ja són aquí!A propòsit del retorn dels mal anomenats “papers de Salamanca” hem volgut recordar que alguns dels documents que s’hi retenien fan referència a la nostra vila. Esperem que “els nostres papers” ara ja siguin a l’Arxiu Nacional de Catalunya.1

L’estiu del 97 m’ho vaig fer ve-nir bé per deixar-me caure uns dies per la il·lustre ciutat de

Salamanca. Ja feia temps que em pi-cava el cuquet de la curiositat i més des que coneixíem que a l’arxiu de la Guerra Civil s’hi havia localitzat certa informació relacionada amb la nos-tra vila. La veritat és que, tot i haver editat el llibre de “La Guerra Civil a Agramunt”, és sorprenent la manca d’informació que posseïm relativa a l’Ajuntament de la nostra vila durant aquell temps. Per això m’havia fetla il·lusió que potser a Salamancahi podien haver anat a parar coses que il·luminarien un xic aquell fosc període.

Un cop em vaig assegurar telefò-nicament dels tràmits que em calia seguir per tal d’accedir a la consulta de l’arxiu salmantí, el dia 21 d’agost del 97 em vaig presentar de bon matí a l’Archivo Histórico Nacional Sección Guerra Civil de Salamanca situat en un carreró de darrera la ca-tedral. Després de l’espera de rigor i de les comprovacions pertinents i un cop vaig haver entregat el DNI per tal que miressin el meu “currículum” via Internet o Ministeri de l’Interior, aneu a saber, em comunicaren que no podia consultar l’arxiu perquè ne-cessitava dues fotografi es i havia de fer-me un carnet d’investigador. Jo, com que ja estava informat, els vaig lliurar les fotografi es i els vaig dir que ja em podien fer el carnet. Una esto-

1 Per a una informació més detallada, remetem els lectors al número de març de 1999 de la nostra revista, pàgs. 34-41. ▼

❚ Joan Puig

Page 13: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 19FEBRER de 2006

na d’espera més i em digueren que el carnet no calia, si bé m’anunciaren que no podia consultar el que dema-nava perquè era complex trobar-ho; i afegiren que valia més que no hi ha-gués anat, perquè podia demanar els papers desitjats per escrit, donat que disposaven d’un equip de personal molt efi cient que m’haurien tramès fotocòpies dels documents. Com es pot veure, la rebuda que ens feren, a mi i a la meva esposa que m’hi acompanyava, fou apoteòsica: d’un recel i d’una manca de tacte (per no dir una altra cosa) dignes dels millors funcionaris de l’Espanya profunda en l’època de la dictadura. Suposo que la rebuda que ens oferiren es pot ex-plicar pels papers que demanàvem (de la Generalitat de Catalunya) i pel fet d’ésser d’on érem, ja que la multi-tudinària manifestació de Salamanca (amb el propòsit de salvar els papers aconseguits “por derecho de conquis-ta”) la servaven tendra en el record. Després de parlar una llarga estona amb un parell de funcionaris, el trac-te es va anar suavitzant fi ns al punt que l’endemà, quan hi vaig tornar, el mateix funcionari em donà mil i una explicacions que jo no li demanava talment volgués disculpar-se del cap-teniment del dia anterior.

Pel que fa als documents quasi im-possibles de localitzar –segons ells–, va resultar que jo en tenia la referèn-cia exacta, ja que la Generalitat de Catalunya hi havia destinat durant cert temps uns historiadors per tal d’inventariar-los. Quan van saber que volia veure concretament el Plec núm. 1 del lligall 212 (sobre Justícia i Seguretat Interior) i la carpeta núm. 1, lligall 305 (sobre Seguretat Inte-rior) de la Generalitat de Catalunya, acceptaren que potser sí que podria veure els referits documents. Tanma-teix, l’alegria va ser efímera perquè no em permeteren fer la consulta amb els papers autèntics (tot i estar la sala controlada amb videocàmeres), sinó que l’havia de fer mitjançant micro-fi lms. Les condicions em semblaren realment fora mida, donat que a la

REPORTATGE PAPERS DE SALAMANCA

Page 14: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

20 sió FEBRER de 2006

consulta hi havia més de mitja dot-zena de persones remenant tot tipus de papers originals, diaris i revistes. Vaig acceptar-les tanmateix. Així que vaig poder mirar els negatius mitjan-çant un aparell d’ampliació de micro-

fi lms que no rutllava gaire bé i que els mateixos funcionaris no sabien com fer-lo anar. Finalment vaig veure o malveure allò que retenen a l’Arxiu esmentat de Salamanca relatiu a la nostra vila. Tot i que els papers em

semblaren de poca transcendència, vaig demanar que me’n lliuressin fo-tocòpies. Al cap i a la fi , si havia anat fi ns allí, bé em podia permetre el luxe de pagar una vuitantena de fotocò-pies al mòdic preu de 10 pessetes la unitat (tal i com em repetí insistent-ment el funcionari).

Cap al migdia del dia 22 d’agost vaig tornar per segona vegada a l’Archivo Histórico Nacional Sección Guerra Civil per tal de recollir-ne la comanda del dia abans. Quan em presentaren la factura resultà que el preu de les fotocòpies s’havia apujat aquella mateixa nit i de les 10 pesse-tes havien passat a 25. Tal volta per aquella vella creença que els catalans tenim molts calerons. Jo, sense im-mutar-me ni protestar, vaig treure’m la cartera i vaig pagar religiosament el que em demanaven. Poc sabien ells que si m’haguessin cobrat les fotocò-pies a vint duros també les hauria volgut.

ContingutEls papers en qüestió apareixien

agrupats en dues subcarpetes.A) La subcarpeta classifi cada com

Leg. 305/1 contenia 13 documents de poca extensió relatius a l’Ajunta-ment d’Agramunt.

Amb les dades dels documents d’aquesta carpeta podem dir que sa-bem exactament quan es va formar l’Ajuntament d’Agramunt un cop ha-via esclatat la guerra i qui en va for-mar part en un principi (documents 1-3). En segon lloc, descobrim que els greus Fets de maig també reper-cutiren a la nostra vila, ja que fou quan “es muntaren unes guàrdies en previsió que a Agramunt no s’in-fi ltressin elements estranys” cosa que molt probablement fa referència a l’episodi de l’incident amb Cervera a conseqüència del qual hi hagué un autèntic aldarull a la vila, cosa que suposà la dimissió de dos regidors. L’afer devia ser greu, ja que la matei-xa Generalitat va enviar dos repre-sentants de Barcelona perquè resol-guessin el confl icte, encara que pel

REPORTATGE PAPERS DE SALAMANCA

Page 15: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 21FEBRER de 2006

que es desprèn de la resta de papers, la cosa va continuar portant cua.

B) La subcarpeta classifi cada com Leg. 212/1 conté 49 documents d’extensió desigual relatius, sobretot, a persones de la vila.

Aquest lligall contenia un edicte de l’Ajuntament d’Agramunt (del 29 de gener de 1937) en què es co-munica la incautació de les fi nques rústiques dels veïns Mario Mestres Montull, Francesc Iglesias Carulla, Josep Folguera Torres, Carme Ci-vit Vilaplana, Ramon Ros Llauder, Ramon Viladàs Folguera, Manuel i Miquel Cardona, Baldomer Trepat Galceran, Jaume Trepat Galceran i les anomenades fi nques de la casa Ciscar.

A més a més, el lligall incloïa els expedients de Carme Casades Tor-res, Francesc Iglesias Carulla, Ma-rio Mestres Montull, Joan Romeu Tort, Ricard Trilla Balaguer i Ramon Viladàs Folguera; en els quals hi ha també les al·legacions que presenta-ren en defensa pròpia els encausats.

CloendaCom a conclusions de tota aquesta

informació podem dir:– Primer, que els únics documents

que se sap que es retenien a l’Ar-xiu de Salamanca relacionats amb Agramunt o persones de la vila, són d’expedients que posseïa la Generali-tat de Catalunya durant el període de la guerra.

– Segon, el valor i l’interès que te-nen aquests documents és més aviat històric i/o personal, i aporten molt poc de nou a tot el que es digué re-ferit a la guerra i la nostra vila en el col·leccionable que edità SIÓ.

– Tercer, a Salamanca ja no hi ha pròpiament papers de l’Ajuntament d’Agramunt. Si bé encara no es pot descartar del tot la possibilitat, do-nat que els mateixos funcionaris de l’arxiu van dir-nos que els quedaven saques i saques de documentació per mirar i classifi car, tasca que havien iniciat feia pocs anys. ■

Page 16: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 23FEBRER de 2006

Amb entusiasme i alegria

❚ Joan Puig

OPINIÓ EL CELOBERT

Els llibres d’autoajuda tenen un gran èxit de vendes. També es venen molt els que parlen de

la felicitat, la tranquil·litat, l’optimis-me... En uns moments en què la so-cietat nostra ha esdevingut laica en un percentatge important, sembla que el refugi que abans trobàvem en la religió, ara el cerquem en manuals que parlen i aconsellen sobre el paci-fi sme, la quietud, la pau interior...

Fa uns dies van fer una entrevista a Àlex Rovira, un psiconomista (no em pregunteu què és perquè no ho sé) de Barcelona de 36 anys que ha publi-cat dos llibres de gran èxit: La buena suerte i La brújula interior. Aquest se-nyor explicà que tots hem de magne-titzar la nostra brúixola interior per tal de donar sentit a la pròpia vida. Per fer-ho, Àlex Rovira aconsella que

cadascú de nosaltres s’escrigui una carta a si mateix on enumerem allò que volem i allò que no volem; i des-prés que hi detallem què cal fer per aconseguir-ho; en acabar la carta, abans de signar-la, hi hem de posar que ens comprometem a fer-ho. Es tracta d’un compromís pactat amb nosaltres mateixos, si bé posat per escrit (per allò de donar més autori-tat i efi càcia a l’acord).

És com fer una carta als reis, enca-ra que en aquesta ocasió el rei mag sigui un mateix. La carta pot ser un llistat a doble columna: a la dreta l’enumeració d’allò que funciona i que cal mantenir; a l’esquerra el que hem de millorar o superar. No cal dir que la carta l’hem de tenir sempre a la vista, com qui diu enganxada a la capçalera del llit, per poder veure com anem afrontant el pas dels dies i si anem assolint i esmenant els ítems de la columna sinistra.

Àlex Rovira explica també que cal que actuem sense deixar res per l’en-demà; cal que actuem perquè és més frustrant lamentar-se de no haver ac-tuat que no pas d’actuar i descobrir que t’has equivocat. Àlex Rovira és d’aquelles persones que quan miren el vas no diuen si està mig ple o mig buit, sinó que es preocupa per anar a buscar l’aigua que falta per omplir-lo ben aviat. I si l’aigua és lluny, creu que cal posar-se a caminar de segui-da perquè, així, abans hi arribarem i podrem omplir-lo.

Es tracta, doncs, d’actuar, de ser optimistes, de lluitar per fer canviarel nostre entorn i la nostra vida. De què serveix lamentar-nos i plorar pel que no tenim? De què serveix està trist i moix quan les coses no surten? Val la pena capfi car-se pels problemes que ens assetgen? Potser sí que la millor actitud que podem te-nir enfront de la vida és la d’afrontar amb entusiasme els trencacolls amb què ens topem. Si ho fem amb deci-sió i alegria, ja partim d’una posició d’avantatge, perquè la disposició i els ànims ens ajuden d’entrada a superar amb més facilitat i rapidesa els mals moments.

Aquesta resposta d’optimisme i vitalisme recorda un xic la fi losofi a kumbaià dels anys seixanta: “si plores per haver perdut el sol, les llàgrimes

no et deixaran veure les estrelles”, dèiem en aquells temps. O tal volta les paraules d’un entrenador del Bar-ça que amb un castellà macarrònic afi rmava com s’havia de ser: “siem-pre positivo, nunca negativo”.

A partir d’ara, doncs, res de la-mentar-se ni de maleir l’adversitat o l’adversari. Lluitem amb entusiasme per saltar els obstacles que ens apa-reguin pel camí. No ens podem es-borronar ni acoquinar. Si ho fem amb bona cara i decisió, cal que pensem que la meitat dels obstacles ja els tindrem superats i que, a més a més, no serem tan propensos a patir una nafra a l’estómac o un atac de cor. Senzillament apliquem el que ja ha-vien predicat els nostres avantpas-sats: A qui està content, del poc o del molt no li faltarà consol. Qui no sap riure, no sap viure. L’alegria allarga la vida. Sàvies paraules! ■

Es tracta d'actuar, de ser optimistes, de lluitar per fer canviar el nostre en-torn i la nostra vida. De

què serveix lamentar-nos i plorar pel que no tenim?

Page 17: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 25FEBRER de 2006

Ofi cis: esquilador o xollador

❚ A. Ponsa

OPINIÓ GENT, FETS, COSES...

Es pot dir que aquest ofi ci és un ofi ci de temporada, ja que, tant les mules com les ove-lles, no se solien xollar sinó un cop a l'any, ben entrada la primavera, abans que els ramats emprenguessin el camí que els havia de dur a estiuejar a l'alta muntanya fi ns ben avançat el mes de setembre. (No deixa de ser curiós que els primers que van gaudir d'un estiueig reconfortable fossin els bens, molt abans que la societat s'adonés dels grans valors recons-tituents que això suposava).

Quan arribava l'hora (general-ment entre maig i juny) s'ha-vien d'esquilar les ovelles. Ac-

tualment crec que es fa el mateix als pocs ramats que campen en aquests mons de Déu, però molts anys abans aquesta feina era feta per uns reduïts grups d'especialistes que anaven de poble en poble, de casa en casa i de ramat en ramat, amb les tisores i el "pessola-dor" a la bossa, com a úni-ques eines de treball, dispo-sats a fer feina a preu fet per treure's un bon jornal. La jornada la imposava la cla-ror del dia, trencada noméspels indispensables àpats, per cert, força opulents.

Primer de tot, s'havia de "pessolar" l'animal, és a dir, se li havien de lligar amb una corda (el pessolador) les dues potes del da-vant amb les dues del darrera; així restava completament immobilitzat, la qual cosa era indispensable, tant per a la seguretat de l'animal, com per fer una feina més polida. Un cop complerts aquests requisits, eina en mà i cop d'estisora ve i cop d'estiso-ra va, tot tenint cura de no fer cap tall al cos de la bèstia, i procurar que les estisorades es notessin poc, com també, tallar la llana com més arran de la pell millor. Si el xollador aconse-

guia aquestes premisses, tenia mol-tes probabilitats de ser contractat la temporada següent, si no, segur que hauria de buscar nova clientela.

A mesura que el xollador anava tallant la llana de l'ovella, l'anava en-ritllant en una sola peça, la qual, un cop acabada, rebia el nom de velló, i alguns d'aquests vellons, després de

rentar-los amb cura, els fi lava, retor-cia i en feia mitjons i jerseis la padrina de la casa. Això sí que era fabricació casolana!

Quant al xollador de mules, cal dir que les seves eines de treball eren ben diferents. Aquest usava una mà-quina manual semblant a la dels bar-bers, però més grossa, i unes tisores especials de fulla més ampla. Amb la màquina feia la feina més essencial, que consistia en rapar el pèl a la mida desitjada, per la qual cosa disposava d'un assortiment de pintes fàcils de

canviar segons les necessitats del moment. I amb les tisores feia la fei-na més delicada, o sigui, les ratlles i adornaments que, en molts casos, enaltien la xollada de forma especta-cular.

Xollar una mula no volia pas dir rapar-li el pèl de tot el cos, sinó fer-ho d'un indret determinat, el qual

es corresponia amb la part on creixia més, i aquesta part es delimitava amb una ratlla feta amb les tisores, la qual començava prop deles orelles i seguia cap a les espatlles entre el coll i la part superior d'aquest, continuant cap a les anques entre el ventre i l'esquena, per acabar a les cuixes; amb la qual cosa, el cos de l'ani-mal restava dividit en dues parts: la part superior que és la més poblada de pèl, i la inferior amb menys pèl que restava intacta.

Tant la xollada de les ovelles com la de les mules calia fer-la per raons diverses. Per una banda, calia allibe-rar els animals de l'excés de calor que els produïa conviure amb tant de pèl, i per altra banda, d'aquest pèl que se'ls tallava se'n podien treure uns calerons, que sempre eren benvin-guts al compte familiar. En especial la llana, que va tenir uns anys de molta requesta. Si no, que ho preguntin als contrabandistes que la passaven a Andorra a coll en bosses de quaranta quilos. ■

Xollant ovelles. Del llibre "Vocabulari del pagès" de Miquel Pont.

Page 18: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 27FEBRER de 2006

OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

Connexions imprevisibles

❚ Ot d'Acrimonts

L’ACUDIT D’EN CREUS

– Qui és aquest?– No el coneixes?, és el metge!– Oooh!!, si el trobés pel carrer, tindria por que em robés la bossa!– L'important és que en la consulta ens robi les malalties.

Una màxima anglesa diu: "Bar-king up the wrong tree". Traduï-da literalment, més o menys,

seria: "Lladrar o cridar en l'arbre equi-vocat o erroni". Però, és clar, que el seu signifi cat té moltes més subtileses. Com, per exemple, trucar al taller del bicicliste per l'avaria d'un cotxe, al ve-terinari en comptes del metge, etc.

El passat novembre, passejant per la banqueta del canal en direcció a Mafet, en la dilatada corba enfront del dipòsit d'aigua de Puigverd, entre "cal Botifar-ra" i el pont del camí de la Donzell, vaig adonar-me, perplex, que havien tallat trenta o quaranta plàtans, potser més, de tronc alt i ample que, durant molts anys, donaven al paisatge una perspec-tiva elegant i delicada; sobretot, vista des de l'indret del cementiri. Si el mòbil fou perquè en aquest lloc hi havia set o vuit arbres cremats amb perill d'esfon-drar-se, era necessari tallar-los tots? En desconeixes el motiu, però amb un emprenyament subjectiu, amb forçada resignació, no pots evitar preguntar-te quina fi nalitat ho justifi ca. De tota ma-nera, amb arbres cremats o no, durant els darrers set o vuit anys com a mínim, aquesta ha estat una constant al llarg del canal (al llarg del país): una tala indiscriminada i, aparentment, sense massa sentit.

Durant les festes nadalenques vaig visitar l'Espai Guinovart dues vegades. El geni "guinovartià" es mostrava (es mostra) sorprenent una vegada més. Fotos antigues i entranyables acom-boiades per la presència familiar i una mica inquietant del mussol; la projecció universal –i futura– de la feina d'antics torronaires; la bellesa idealitzada i gai-rebé cinematogràfi ca de "la Farines"; la façana única de l'església d'Agramunt conjurada misteriosament i cronològica per una caterva de mussols; l'horror de la guerra; els colors fascinants: ocres, marrons, blaus...; el record d'un temps,

d'un país: la seva idealització i el desig de conservar-ne l'essència en la seva actualització. La força abassegadora i esclatant de l'art projectada a través d'una individualitat; amb el poder mis-teriós de multiplicar-se en cada indivi-du. Això ajuda a crear societats lliures.

Enmig de l'Espai, davant l'immens mu-ral, s'hi alçava un collage de materials simbolitzant un arbre. Si no vaig errat, obra d'alumnes de l'IES d'Agramunt. L'al·legoria de l'arbre constituïa un crit d'atenció ecològica envers la contami-nació i desertització del planeta, i un clam contra les guerres. En retalls de fulls de diari o revistes, es podien ob-servar fotografi es de selves tropicals al costat de piles de troncs enormes d'ar-bres talats i polits, com a punt de ser lliurats a les empreses fustaires. En un rètol podia llegir-se: "Per què destruïm

el pulmó del nostre planeta?". Magní-fi c! Cal prendre consciència dels fets que ens perjudiquen o poden perjudi-car tothom: sigui en el punt que sigui del planeta. Totalment d'acord.

A primers de gener, tornant a passe-jar pel mateix indret del canal, pensa-va en tot això. Però, tot i estar d'acord amb la fi nalitat expressada per l'arbre contemplat al Guinovart, m'assaltaren diferents dubtes: l'ecologia només s'ha de defensar a distància, quan els proble-mes succeeixen en un territori llunyà? Els arbres que es talen davant nostre, a casa nostra, no compten, no tenen cap valor? Em sembla molt bé preocupar-se per les grans problemàtiques distants, però, tot i les bones intencions, potser sense adonar-nos-en, considero una ac-titud enganyosa, ratllant la hipocresia, no inquietar-se pels esdeveniments que ens passen a fred dels nassos.

Vaig barrinar que, entre la dita an-glesa, l'Espai Guinovart i l'Economia, s'establia, sorprenentment, una curio-sa connexió. ■

Page 19: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 29FEBRER de 2006

OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

C.A.P. mena d'urgències a la vila d'Agramunt

❚ Fèlix Mendoza Pérez

Indignació, impotència o ira són alguns dels sentiments que hem hagut de patir amics, familiars i

un servidor, gràcies al sistema orga-nitzatiu d’atenció a urgències al centre d'assistència primària (C.A.P.) de la vila d’Agramunt. Però anem per parts i comencem pel principi. La desgràcia va caure sobre meu quan, la nit de cap d’any, vaig patir un tall força contun-dent just al tendó d’Aquil·les, el qual va quedar gairebé totalment seccionat i, per fer un símil comparatiu, la ferida bombejava sang com la típica mànega d'aigua de jardí. No vull entrar més al detall, ja que va ser una situació bas-tant desagradable. Simplement comen-tar que vaig haver d’esperar aproxima-dament 30 minuts, estirat en un banc, amb els amics taponant la ferida i aju-dant-me en tot el possible en aquells moments ingrats, moments en calent, que amb l’estat que em tocava patir no podia valorar el que fredament un pot concloure d’aquesta situació. Una si-tuació a què s'arriba gràcies al sistema d’administració d’urgències que “supo-so” que tothom sap com funciona:

1.- Arribes al C.A.P. i et trobes un centre totalment tancat, on a la porta fi gura un cartell on es mostren núme-

ros de telèfon pel servei d’urgències. Ah!, i un timbre que té la mateixa fun-ció que el servei d’urgències del centre: funció nul·la.

2.- Com que el timbre no funciona, truques al número del cartell, el qual està destinat a la central d’ordres (Tàrrega).

3.- La central d’ordres donen la veu d’alerta perquè els assistents d’urgèn-cies vagin al centre a atendre la urgèn-cia.

En fi , tot un tràmit de gestió que pot arribar a tenir discrepàncies de temps i relativitat de la gravetat dels accidents, que fa que perdem el servei d'urgència del nostre C.A.P. ja que s’elimina el pur signifi cat de la paraula "URGÈNCIA”.

Però aquí no s'acaba la història, per-què el més angoixant de tot va ser que les assistents que tenien guàrdia aque-lla nit van sortir de dins del centre!, és a dir, eren a dins del centre però si no reben el senyal d’alerta no poden obrir, QUIN DESASTRE!!! Era una situació lí-mit entre la realitat i el surrealisme que hi podem trobar valors de temps i fets increïbles com reals que van ser, i que vam haver de patir.

Qui hagi llegit aquesta seqüència dels fets traurà les seves pròpies con-clusions. Jo aprofi to aquest mitjà per fer una crítica, en tot el sentit de la pa-raula, als responsables encarregats de fer funcionar el centre d’aquesta mane-

ra, perquè s’ha de tenir poca sensatesa per aprovar un sistema de direcció d’ur-gències il·lògic i inefi caç. Em refereixo als responsables del lideratge de la vila i més concretament als encarregats de l'àrea de sanitat de la vila, perquè algu-na cosa tindran a dir o potser es nete-jaran les mans i donaran el pes del pro-blema a departaments superiors. Sóc concloent i ferm perquè, si això conti-nua així, algun dia algú arribarà amb altres circumstàncies i es quedarà just davant de la porta del centre i llavors serà quan vindran les lamentacions i no hi haurà marxa enrere. No podem cau-re en l’error d’aprendre dels errors.

També puc entendre que no hi hagin molts mitjans al centre per fer front a certes necessitats sanitàries en un cas d'urgència, però de ben segur que una atenció ràpida i un embenat profes-sional, podrien evitar que una persona es dessagnés com a exemple urgent. Per tant, per què no podem tenir un personal de guàrdia nocturna al nostre centre? Un centre que engloba els habi-tants de la pròpia vila d’Agramunt i els habitants dels pobles propers que ne-cessiten del servei sanitari en moments determinats. Quants milers d’habitants són? Per què les urgències això no ho tenen en compte? Si la vila d’Agramunt vol tirar endavant ho ha de fer en tots els sentits i més amb les persones, que són el més important. ■

Page 20: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 31FEBRER de 2006

El CEIP Macià-Companys viatja

a Sòria

ENSENYAMENT FINESTRA EDUCATIVA

Quinze alumnes de sisè de primària i un mestre del nostre centre, van tenir la sort de poder viatjar a la província de Sòria,

la passada tardor, per participar en el projecte “Escoles Viatgeres” subvencionat i promogut pel Ministeri d’Educació de l’Estat.

Allí es van relacionar durant una setmana amb alumnes i professors d’altres indrets de l’Estat, concretament amb l’escola de Tuineje (Fuerte-ventura) i l’escola Dion Casio de Mèrida.

D’aquesta intensa setmana de convivència en van treure coses molt positives, tant d’aprenen-tatges com de formació humana. Explicar en unes quantes ratlles les experiències viscudes no és gens fàcil, però en direm algunes per fer-vos una idea del viatge.

Dins els aspectes humanístics comentar que la relació que es va establir entre les quatre co-munitats presents va ser magnífi ca. Vam poder aprendre els trets identifi catius d’altres realitats socials així com poder manifestar, amb plena lli-bertat, la nostra cultura, tradicions i perquè no dir-ho, van fer una mica de país. La millor mane-ra d’entendre altres realitats és la convivència a l’aula, la taula i l’espai del moment on fem vida.

Si anem al camp dels aprenentatges més espe-cífi cs ens podem centrar en l’estudi dels avant-passats: primers pobladors, celtíbers, romans, visigots, àrabs, regnes cristians...

La importància de l’Església a l’edat mitjana. El despoblament rural cap a les grans ciutats d’in-fl uència. Els treballs derivats de l’explotació dels boscos de pins com la fusta i la resina. El treball artesanal de la ceràmica.

Tot un seguit de coses que moltes vegades al llibre o a l’aula tradicional no s’aprenen amb tant d’interès.

Que per molt de temps es pugui fer aquesta mena d’activitats i així enriquir la persona en as-pectes cognitius i humans. ■M

AC

IÀ-C

OM

PAN

YS

MA

CIÀ

-CO

MPA

NY

SM

AC

IÀ-C

OM

PAN

YS

Page 21: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 33FEBRER de 2006

CULTURA HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA

Agramunt i la Ribera del Sió: Centre comarcal històric de les Terres de Ponent (IV)

El croquis del mapa de les comar-ques seguint la pregunta núm. 1) va ser molt desorientador i caòtic i va fer escriure als membres de la Ponència: “Encara que dolgui de dir-ho, tractant-se d’una qüestió arrelada tradicio-nalment a l’esperit de la nostra gent arreu de Catalunya, el que es dedueix del resultat és el concepte de l’abso-luta vaguetat que domina respecte al nom comarcal i respecte al concepte de comarca en la major part de les terres catalanes”. De fet suposava un esmicolament tal del país amb molt poques possibilitats que fos útil per a la futura divisió comarcal. Cal cons-tatar la desaparició de la memòria col·lectiva de quan Agramunt havia estat centre d’una extensa vegueria durant quasi tres segles i d’una alcal-dia major durant més de cent anys. Només es consideren que formen part de la Ribera de Sió i que tenen com a centre Agramunt les pobla -cions de Preixens, Agramunt, Ossó de Sió, una part dels pobles que formen ara els Plans de Sió, una part dels que formen el municipi de Torrefeta i Florejacs i Tarroja de Segarra. Ni tan sols a Puigverd es consideren de la Ribera del Sió.

Amb les respostes de les preguntes 2 i 3, en què es demanava el mercat on la gent acudia, es va confeccionar aquest altre mapa. En aquest mapa i el gràfi c que el complementa és on queda més palès l’atracció que el mercat d’una població exerceix sobre les localitats de la rodalia, aquesta serà la base de la futura divisió co-marcal. En l’enquesta sobre el mer-cat, Agramunt era el centre principal dels pobles que formen els municipis d’Ossó de Sió, Puigverd i Preixens. Alhora que era el centre secundari de Castellserà, Claravalls, Montgai i Oliola. Tàrrega, però, era el centre de mercat secundari de tota aquesta rodalia.

De fet la comarca de l’Urgell es va

confi gurar a partir de la unió de les zones de mercat de les tres pobla-cions importants: Bellpuig, Tàrrega i Agramunt. Es va convertir en capital comarcal Tàrrega, la població que te-nia una atracció més gran, sense tenir en compte cap raó històrica. Només cal tenir present que la capital de la comarca i tota la part meridional de la mateixa mai no havien format part del comtat d’Urgell i ni tan sols són

regades pel canal d’Urgell. La raó perquè s’hagi convertit en un centre econòmic notable rau en les bones comunicacions: la línia de ferrocarril i, sobretot, la carretera N2, avui au-tovia. Per anar al mercat falten bones comunicacions i la històrica vila del Sió s’ha anat quedant al marge dels grans eixos de carreteres. Aquestes raons, i no d’altres, van ser les que més van infl uir a l’hora de no conce-

10. Croquis del mapa comarcal publicat per la Ponència de la divisió territorial de Catalunya (1932) (detall de les terres de ponent), on es contestava la primera de les preguntes de l'en-questa: A quina comarca creieu que pertany el vostre poble? Aquí es fa palesa la poca conei-xença del fet comarcal de la majoria de la gent en aquell moment i l'esmicolament del país en una munió de petites comarques, moltes de les quals no sortien del límit del terme municipal. Tot i això cal deixar constància de l'aparició de la Ribera del Sió, de la qual Agramunt n'és el cap natural, tot i la poca consciència comarcal dels pobles que en formaven part. (Jesús Bur-gueño. Història de la divisió comarcal).

Page 22: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

34 sió FEBRER de 2006

dir a Agramunt la capitalitat d’una co-marca (la Ribera del Sió), a la qual no-més venien a mercat la gent de qua-tre municipis de la rodalia: Preixens, la Donzell d’Urgell, Puigverd i Ossó de Sió, i fi ns fa ben poc amb unes carreteres en estat lamentable.

Amb la xarxa de carreteres cons-truïdes al segle XIX, Agramunt va per-dre també la seva ascendència sobre les poblacions de l’antiga vegueria (Artesa de Segre, Ponts, Oliana), és a dir el Segre Mitjà, ja que la carre-tera de la Seu d’Urgell no la van fer passar per la Ribera del Sió, camí més natural i lògic per anar des de Balaguer fi ns a Ponts. Avui aquesta zona que durant cinc-cents anys ha-via tingut forts vincles històrics amb Agramunt, es troba integrada a la Noguera i té serioses possibilitats de

convertir-se en un futur en comarca de la qual es disputaran la capitalitat Ponts i Artesa.

A partir d’aquesta informació, l’e-quip d’experts de la Ponència va ar-ribar a l’acord de dividir el territori català en trenta-vuit comarques i nou regions (dites també vegueries), que agrupaven els 1.070 municipis del país. El febrer de 1933 es va aprovar el nomenclàtor ofi cial dels municipis. El projecte de la divisió territorial, però, es va aturar l’octubre de 1934 en què es va interrompre el funciona-ment de la Generalitat i no es va tor-nar a reprendre de nou fi ns al febrer de 1936. L’esclat de la Guerra Civil, el 18 de juliol de 1936, va interferir de nou en el debat parlamentari so-bre les comarques. Finalment el 27 d’agost de 1936 la Generalitat va aprovar per decret la nova divisió ter-

11. Gràfi c i mapa confeccionat per la Ponència de la Divisió Territorial (terres de ponent) a partir de les preguntes 2) A quin lloc aneu principalment? i 3) Aneu també a un altre mercat? Només quatre municipis de la Ribera del Sió van reconèixer Agramunt com el seu mercat habi-tual (Preixens, la Donzell d'Urgell, Puigverd i Ossó de Sió). La futura comarca de l'Urgell estarà formada per les zones de mercat de Tàrrega, Bellpuig i Agramunt. Tàrrega, la població amb més zona d'atracció i també la més ben comunicada, serà el futur cap de comarca. (J. Bur-gueño, J. Espinagosa, R. Ramon. La Segarra i l'Urgell tan a prop i tan lluny).

12. Mapa de les Comarques i Regions o Vegueries de Catalunya, aprovat per decret de la Generalitat el dia 27 d’agost de 1936. La co-marca natural de la Ribera del Sió es va repartir entre la Segarra, l’Urgell i la Noguera. (Jesús Burgueño. His-tòria de la divisió comarcal).

Page 23: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 35FEBRER de 2006

ritorial del país en Regions i Comar-ques. Al desembre, un altre decret, especifi cava els municipis que inte-graven cada comarca i s’assenyalava els centres comarcals.

En aquesta divisió comarcal, vigent en l'actualitat en la majoria dels as-pectes, la comarca natural de la Ri-bera del Sió es repartia entre tres comarques: la part més oriental fi ns a les Pallargues, s’integrava a la Segarra. La part més occidental, a partir de Preixens, es va unir a la Noguera. Mentre que la part central formada per Ossó de Sió, Puigverd i Agramunt, passava a formar part de la comarca de l’Urgell que tenia com

a capital Tàrrega.Tenint en compte que un dels prin-

cipis de la Ponència era respectar els interessos creats a fi de no perjudi-car les ciutats de vida preferentment ofi cial, i que, segons alguns ponents (Rovira i Virgili), les comarques havien de ser molt semblants als partits judi-cials. Podem afi rmar que Agramunt va perdre la seva capitalitat comarcal el 1834, quan no va aconseguir for-mar el seu partit judicial. Avui encara en patim les conseqüències.

Amb aquesta divisió comarcal les províncies, ofi cialment, havien mort. Però aviat van tornar a “ressuscitar” quan les tropes franquistes van entrar

a Catalunya. El dia 5 d’abril de 1938 Franco derogava per decret l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

La divisió territorial de Catalunya va quedar en no-res fi ns a la tornada de la Generalitat provisional el 1977. Aquella divisió comarcal que pràctica-ment mai no havia estat vigent es va mitifi car i va prendre nova embranzi-da el 1987 amb la Llei d’Organització Comarcal de Catalunya.

6. Agramunt dintre l’actual divisió comarcal

La mitifi cació que es va fer de la divisió comarcal de Catalunya apro-vada per la Generalitat en temps de la 2ª República i la difi cultat de des-encaixar les peces (els municipis) del trencaclosques que tant havia costat de lligar, sense provocar una gran trencadissa, va fer que la Llei d’Or-ganització Comarcal de Catalunya de 1987 deixés les coses tal i com estaven, i en tot cas fent petites re-modelacions, sempre per voluntat ex-pressa dels municipis interessats. Les variacions més notables respecte al mapa de 1936 es donen en un altre mapa comarcal de 1990 on, després de consultes als municipis, es féu la creació de tres noves comarques: l’Alta Ribagorça, el Pla de l’Estany i el Pla d’Urgell, amb municipis segre-gats d’altres comarques i de nou reu-nits per pròpia voluntat. Ben a prop ens va tocar la nova comarca amb capital a Mollerussa, però de la Ri-bera del Sió i de la possible comarca d’Agramunt no se’n va parlar, en tot cas queda constància de la reivindica-ció d‘una comarca o subcomarca que es correspon a la Ribera del Sió.

7. Cap a una nova comarcalització?

Ara que sembla que tornem a en-cetar una nova època de remodela-cions i canvis comarcals, pensem que és important fer un petit recull dels estudis més recents que avalarien la

CULTURA HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA

13. Mapa de les comarques de 1990 amb la formació de les tres noves comarques (Pla de l’Estany, Alta Ribagorça i Pla d’Urgell) i les reivindicacions de noves comarques o subcomar-ques. (Jesús Burgueño. Història de la divisió comarcal).

Page 24: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

36 sió FEBRER de 2006

possibilitat i conveniència de crear ofi cialment una nova comarca que tingués com a centre Agramunt.

7.1. La Ribera del Sió i Agramunt a les municipalies (1981).

Lluís Cases i Joaquim Clusa van proposar l’any 1981 la creació d’una nova divisió territorial de Catalunya diferent de les comarques dels anys trenta: les municipalies. Aquestes

havien de ser una comarca natural a partir de l’existència d’un àmbit sig-nifi catiu de relacions quotidians, amb un mínim de població de 10.000 ha-bitants, distàncies no superiors als sis quilòmetres entre nuclis compactes de població i la necessitat d’establir ser-veis públics o contrapesos polítics en front de municipalies de dimensions més grans. La Generalitat els havia de delegar competències locals.

Entre aquestes noves comarques (municipalies) que de moment no han reeixit apareix de nou la Ribe-ra del Sió, amb capital a Agramunt, agafant d’oest a est els municipis de: Preixens, Castellserà, la Fuliola, Agramunt, Puigverd, Ossó de Sió i els Plans de Sió.

7.2. La Ribera del Sió a “Les nos-tres contrades”.

El Grup de Recerca Pedagògicade Tàrrega va publicar l‘any l983 LES NOSTRES CONTRA-DES. L’Urgell. Vol. I: la geografi a i la població. En aquest treball diversos experts fan un estudi en profunditat de l’aleshores comarca de l’Urgell i per concre-tar-lo la subdivideixen en sub-comarques: la Ribera del Sió, la Conca de l’Ondara, la Vall del Corb i el Pla d’Urgell.

Tot i que no coincideix exac-tament amb la proposta que feien, el Pla d’Urgell es va con-vertir ofi cialment en comarca el 1987, mentre que les restants, de moment, encara no.

Trobem molt interessant re-produir les poblacions atribuï-des a la Ribera del Sió que s’acosta força a les municipalies ja esmentades.

Municipis i poblacions:

ELS PLANS DE SIÓ: Les Pa-llargues, Mont-roig, Pelagalls i Sisteró.

OSSÓ DE SIÓ: Ossó de Sió, Bellver de Sió, Castellnou de Montfalcó i Montfalcó d’Agra-munt.

PUIGVERD: Puigverd.

AGRAMUNT: Agramunt, Ma-fet, Al menara Alta, la Donzell d’Urgell, Montclar, les Puelles i Rocabertí.

PREIXENS: Preixens, Pradell i les Ventoses.

MONTGAI: Montgai i Butsènit d’Urgell.

CULTURA HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA

Una imatge de Puigverd d'Agramunt a principis del segle XX.

Page 25: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 39FEBRER de 2006

Una fl or d'ametller

❚ Guillem Viladot

SOM A RIELLA HISTÒRIES

MONTSE GUERRERO

Acabava d’arribar del tros. El tros pot ésser moltes coses: pot és-ser un bancal, una planta, una

parada... el tros és el defora. I el defo-ra és l’horitzó, el cel, l’ametller. Tenia unes fl ors d’ametller als dits quan a la tele van passar coses dramàtiques: una força entrava al palau de la de-mocràcia i engegava trets enlaire. L’afer esdevenia en un país llunyà, remot, foras-ter. No era la meva terra. La meva terra és una altra: és aquesta de la qual acabava d’arribar amb un branquilló d’ametller fl orit a la mà.

L’entrada i sortida del personal i els trets van es-tar molta estona a la tele. Va ser com una estampa de primera comunió o com un recordatori de difunts que passa pels palmells dels convidats i no para fi ns que tothom n’està ple. A mi em va costar d’estar-ne ple d’aquelles entrades i sorti-des i d’aquells trets. Mai no havia vist com podia ésser tan fàcilment assaltat un parlament. Eren els acòlits de la festa? No, no ho eren: eren precisament les persones que tenien el deure que la festa fos bonica. I no ho va ser, perquè ells la van espatllar.

Jo, ja us ho he dit: acabava d’ar-ribar del defora, amb un branquell d’ametller als dits. Potser també por-tava una fl or als llavis. No ho recordo. Em deuria caure, en tot cas, en obrir la boca de l’espant que em produí el primer tret de la tele. No era una pel-lícula de cow-boys i d’indis, no. Era un parlament democràtic. Ni era tampoc

una seqüència entre lladres i policies, no. Ni era la màfi a d’un padrino que passava comptes amb la màfi a d’un altre padrino, no. Era un palau, un congrés, una assemblea de diputats i de governants. En tot cas era la lli-bertat perseguida, un cop més, per la repressió: pel sectarisme, per la intransigència, pel desordre que vol imposar el seu ordre.

En acabar aquella saragata, Madrit (amb “t”) em semblà cada cop més

remot, i més arcaic, i més reculat, i més fora de la història. Jo acabava d’arribar del tros. El meu tros és molt petit. O és molt gran, depèn de com es mira. De fet no en tinc de tros, per-què tot el defora és meu: m’hi assec i ningú no em diu res. El palau de les corts, a Madrid (amb “d”) no em per-toca, no és meu: no m’hi puc seure. Hi ha moltes cadires, que en diuen escons. Però jo, no m’hi puc seure.

En tancar la tele vaig sentir vergo-nya, com si algú s’hagués posat da-vant meu i m’hagués ensenyat el llom-brígol tot ple de cagarades de mosca.

Era un melic que a cops restava mut i a cops deia “coño”. Un llombrígol que manava que tothom s'ajagués a terra. Es diria que era un llombrígol que s’ha-via apoderat de la història, com si tots els capítols li pertanyessin. Deu ésser fascinant poder tenir tota la història d’un instant de tot un país al palmell de la mà. Potser per això aquelles pis-toles van ser dins el parlament tanta estona: per poder gaudir de tots els instant que fossin possibles.

Mentre les imatges de la tele em rebotaven per dins el cap, em semblà que el meu melic em picava. No, no em picava, però hi vaig plan-tar el branquilló d’ametller fl orit. I me’l vaig quedar con-templant una llarga estona. Us he de ser franc: vaig tro-bar que feia bonic tot jo dins meu amb un brot d’ametller fl orit per bandera.

Allò era la pàtria. Era el meu tros on em sentia im-mensament lliure, immensa-ment sa, immensament feliç tan lluny d’aquell Madrit (amb “t”) tan barroer, tan sull, tan eixorc, tan irracio-nal, tan descarat, tan macu-lat, tan amarg. Fa anys que

hi vaig ser a Madrid (amb “d”). Hi es-tudiava. A la pensió del carrer del Pez, a nosaltres ens deien “afrancesados”. Al fi nal vaig saber per què ens mote-javen així: resulta que nosaltres érem uns cartesians i ells uns espasmòdics. La pàtria és la nostra simetria. Quan torni la fosca d’una altra nit, cadascú somniarà la seva pàtria. Mentre per a uns, però, el destí serà la paraula, per a uns altres seran les pistoles. ■

Nota de Sió: Aquest article fou escrit en re-ferència a l’intent de cop d’estat batejat com a “23-F” de 1981.

Page 26: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 41FEBRER de 2006

Solitud

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

❚ per J. Pijuan

EL CONTE

Un dia més em trobava davant l’entrada del recinte observant com una colla de marrecs gau-

dien empaitant-se i rebolcant-se pel terra. La porta era tancada, sempre ho estava. Des de temps immemo-rials que hi acudia cada dia sens fal-ta amb l’esperança que tard o d’hora obririen la porta i podria accedir al recinte lliurement sense entrebancs. Però aquest dia que tant anhelava no acabava d’arribar i m’havia d’acon-tentar a romandre a l’exterior tant sí, com no. En aquest costat de la porta les hores transcorrien molt lentament i es feien molt pesades. Quan arri-bava la nit me’n tornava cap a casa ben cansat i amb els peus infl ats de romandre tot el sant dia dret, però sobretot amb l’ànim per terra de no veure acomplides les expectatives. Feia tant de temps que em plantava en aquell mateix lloc sense moure’m ni un mil·límetre en cap direcció, que els qui cada dia passaven pel meu da-vant i m’observaven detingudament estaven ben convençuts que havia arrelat en aquell indret.

El recinte estava envoltat per una gran tanca. Des de l’altra banda po-dia sentir la cridòria que feien els de dins mentre jugaven. Els seus crits eren com una mena de reclam per a mi. Quan els escoltava em venien unes ganes enormes de trobar-me allà dins per ser un més de la colla. Durant molts dies vaig intentar enfi -lar-me a la tanca per accedir a l’interi-or del recinte d’amagatotis. Malaura-dament l’esforç realitzat va ser infruc-tuós perquè no vaig poder aconseguir l’objectiu proposat. El que sí que vaig aconseguir per desgràcia és que se’m produís una deformació a l’esquena.

Els primers dies van transcórrer con-templant les estrelles pel fort dolor que m’envaïa, no obstant semblava que no en tenia prou amb les molès-ties que m’ocasionava la deformació que encara continuava esforçant-me inútilment a intentar saltar la tanca. Uns dies després ho vaig haver de deixar córrer –la cosa no pintava massa clara–, el dolor havia aug-mentat considerablement en lloc de disminuir i es feia cada vegada més insuportable. Al fi nal vaig aconseguir esvair-lo, però no vaig poder fer res per curar la deformació que encara avui dia tinc. Des d’aquell dia esguar-do davant el reixat de l’entrada.

Actualment no es veu gaire multi-tud deambulant per allà dins. Temps enrera s’hi podia observar moltamés concurrència, però amb el pas dels anys la gran majoria han anat canviant d’aires fi ns a quedar qua-tre arreplegats ben comptats. A pe-sar de tot els pocs galifardeus que hi

queden es fan notar de valent amb el rebombori que armen cada dia. Des de l’altra banda de la reixa els observo quan surten al pati a jugar. Ho fan tots a la desbandada, sense excepció, com si estiguessin ansiosos per sortir a respirar l’aire fresc. Se’ls veu tan contents corrent amunt i avall pel pati que fi ns i tot m’encomanen la seva alegria. L’atracció que m’info-nen és tant forta que m’entren ganes d’obrir la porta i entrar. Però no puc de cap de les maneres, una força mis-teriosa m’aferra fortament al terra i no em deixa donar ni un sol pas ni tan sols moure’m per molt que ho de-sitjo. I allà resto tot immòbil amb el cos malmès rebent les inclemències del temps a tort i a dret.

Ningú no em fa cap cas. Em sento abandonat. Però no defalleixo, no perdo l’esperança que arribarà el dia que m’obriran la porta i podré entrar amb el cap ben alt i aleshores l’ale-gria serà plena. ■

JOA

N P

IJU

AN

Page 27: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 43FEBRER de 2006

❚ R. Mendoza

Resultats i classifi cacions del mes de gener

C.F.

AGRA

MUN

T ESCOLAG.GATELL

CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»ESPORTS

www.geocities.com/fcagramunt

Segona RegionalVilanova de l'Aguda 1 Agramunt G. Gatell 0

Classifi cació J G E P F C PuntsPonts 15 12 2 1 43 17 38Seu d'Urgell 15 10 2 3 41 19 32Ivars d'Urgell 16 10 2 4 32 18 32Sant Ramon 16 9 1 6 27 25 28R. Ondara 15 7 5 3 26 18 26Tornabous 16 7 5 4 33 28 26Rialp 16 6 5 5 33 25 23Oliana 15 6 4 5 25 27 22Bellcairenc 16 4 7 5 23 24 19Vva. Aguda 15 6 0 9 23 27 18Barbens 15 4 6 5 24 28 18Sort 15 4 5 6 33 33 17Artesa Lleida 16 3 3 10 19 36 12Butsènit 16 3 3 10 23 47 12Gerb 16 3 2 11 20 44 11Agramunt 15 2 4 9 21 30 10

JuvenilsMig Segrià 4 Agramunt G. Gatell 2 Agramunt G. Gatell 1 Seròs 2Almacelles 3 Agramunt G. Gatell 1

Classifi cació J G E P F C Punts

Balaguer 17 13 2 2 44 18 41

AEM 16 3 0 3 67 14 39

Andorra 15 10 2 3 46 21 32

Borges 16 9 3 4 43 25 30

Mollerussa 14 10 0 4 34 20 30

Guissona 15 10 0 5 32 19 30

Almacelles 17 9 1 7 33 29 28

Orgel·lia 15 7 3 5 38 34 24

At. Segre 16 6 5 5 33 25 23

Seròs 16 4 5 7 24 31 17

Mig Segrià 16 4 3 9 27 51 15

Artesa Segre 15 4 1 10 26 47 13

Tàrrega 16 3 4 9 31 53 13

Agramunt 16 4 0 12 22 55 12

Baix Segrià 17 2 5 10 32 53 11

Cervera 15 0 2 13 13 50 2

CadetsAgramunt G. Gatell 11 Arbeca 0

Classifi cació J G E P F C Punts

Bordeta 12 8 3 1 44 11 27

Guissona 11 8 1 2 32 17 25

Bellpuig 10 6 2 2 24 21 20

Tàrrega 10 5 3 2 32 20 18

Agramunt 11 5 3 3 35 29 18

Pobla Segur 10 5 1 4 28 19 16

Oliana 12 5 1 6 24 31 16

Balaguer 12 4 1 7 19 27 13

Rialp 12 1 1 10 26 56 4

Arbeca 12 1 0 11 15 48 3

InfantilsAgramunt G. Gatell 7 Artesa-Ponts 0Oliana 3 Agramunt G. Gatell 2Agramunt G. Gatell 2 Bellpuig 1

Classifi cació J G E P F C Punts

Mollerussa 13 12 1 0 61 10 37

Cervera 15 9 2 4 61 46 29

Agramunt 14 9 0 5 53 29 27

Guissona 15 9 0 6 32 27 27

Pobla Segur 14 8 2 4 36 29 26

Bellpuig 15 8 1 6 42 30 25

Linyola 15 7 4 4 51 43 25

Arbeca 15 7 2 6 39 36 23

Urgell 15 6 4 5 39 28 22

Pla Urgell 15 4 5 6 33 40 17

Oliana 14 5 1 8 35 56 16

Artesa-Ponts 13 3 4 6 27 33 13

AEM 15 3 3 9 23 39 12

Tàrrega 15 1 3 11 29 67 6

Ivars Urgell 15 1 2 12 9 57 5

AlevinsBellpuig 3 Agramunt G. Gatell 1

Classifi cació J G E P F C Punts

Pobla Segur 12 11 1 0 73 7 34

Urgell 12 10 1 1 51 17 31

Bellpuig 11 8 1 2 38 9 25 ▼

Equip Cadet 05/06. Drets, d'esquerra a dreta): J. Bertran, F. Puebla R., J. París, J. Huguet, A. Vidal, S. Berné, J. Manias,O. Padullés, C. Sànchez, B. Razvan, N. Repilado (entrenador). Ajupits, d'esquerra a dreta: J. Villanueva, O. Puebla M.,X. Bertran, M. Saki, S. Bertran V., X. Verdejo.

ES

CO

LA F

UTB

OL

Per raons climatològiques es van suspendre vàries jornades del

campionat, que han afectat els nos-tres equips. La Federació determina-rà els dies que es jugaran els partits.

Page 28: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 45FEBRER de 2006

CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»ESPORTS

Cervera 11 8 0 3 27 14 24

Tremp 12 7 0 5 31 29 21

Tàrrega 12 6 1 5 23 16 19

Guissona 11 3 3 5 23 26 12

Rialp 12 3 2 7 26 58 11

Agramunt 11 3 1 7 14 31 10

Balaguer 11 3 0 8 27 48 9

Arbeca 12 1 2 9 16 47 5

Artesa-Ponts 11 0 0 11 8 55 0

BenjaminsAt. Segre 7 Agramunt G. Gatell 2

Pre-Benjamí AMollerussa 4 Agramunt G. Gatell 1

Pre-Benjamí BMollerussa 4 Agramunt G. Gatell 0

(Aquestes categories no disposen de classi-fi cació). ■

Agenda del mes de març:

Partits que es jugaran al camp d'esports

2ª Regional Dia 12 a les 16.30 h Agramunt G. Gatell - Artesa Lleida Dia 26 a les 16.45 h Agramunt G. Gatell - Oliana

Juvenil Dia 11 a les 17.00 h Agramunt G. Gatell - AEM Dia 25 a les 17.15 h Agramunt G. Gatell - At. Segre

Cadet Dia 4 a les 17.00 h Agramunt G. Gatell - Pobla Segur Dia 18 a les 17.00 h Agramunt G. Gatell - Bordeta

Infantil Dia 12 a les 11.45 h Agramunt G. Gatell - Cervera Dia 26 a les 11.45 h Agramunt G. Gatell - Mollerussa

Aleví Dia 5 a les 11.45 h Agramunt G. Gatell - Balaguer Dia 26 a les 11.45 h Agramunt G. Gatell - Arbeca

Benjamí Dia 11 a les 10.30 h Agramunt G. Gatell - Tremp Dia 25 a les 10.30 h Agramunt G. Gatell - Balaguer

Pre-Benjamí A Dia 11 a les 11.30 h Agramunt G. Gatell - AEM Dia 29 a les 11.30 h Agramunt G. Gatell - Balaguer

Pre-Benjamí B Dia 11 a les 12.30 h Agramunt G. Gatell - La Noguera Dia 25 a les 12.30 h Agramunt G. Gatell - Urgell

Page 29: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

46 sió FEBRER de 2006

Resultats dels equips del BAC

BÀSQUET AGRAMUNT CLUBESPORTS

Aquest mes ve marcat per la gran nevada de la dar-rera jornada, que va impedir celebrar la major part dels partits del calendari. El començament d’any ha

estat en general bo, a nivell de resultats totals, potser al-guns equips més que d’altres, però és que tots els equips del club són diferents i els objectius marcats no són els mateixos.

SÈNIOR MASCULÍResultats del mes de gener: 15/01/06 SEDIS SEU D’URGELL “B” 60 BAC AGRAMUNT 53 22/01/06 BAC AGRAMUNT 95 ASFE ST. FRUITÓS “B” 84

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTSFINQUES OLESA 15 12 3 0 1118 896 27C.E.B. PALLEJÀ “A” 15 11 4 0 1024 946 26DEVELOP TREMP 15 10 5 0 1130 1071 25C.B. CERVERA 15 10 5 0 1107 1032 25SPAI RECOVER SÚRIA “B” 15 10 5 0 1150 1020 25CENG ARTESA DE SEGRE 15 9 6 0 946 979 24ASFE SANT FRUITÓS “B” 15 8 7 0 1086 1053 23C.B. ESPARRAGUERA “B” 15 8 7 0 1166 1157 23BÀSQUET BERGA 15 7 8 0 1055 1056 22C.B. VILADECANS “B” 15 7 8 0 916 915 22C.B. VILATORRADA 15 6 9 0 1049 1136 21BAC AGRAMUNT 15 6 9 0 1067 1102 21C.B. IGUALADA “B” 15 6 9 0 1080 1094 21SEDIS LA SEU D’URGELL “B” 15 5 10 0 908 1008 20C.B. SANT BOI “B” 15 4 11 0 967 1062 19MARTINENC BÀSQUET 15 1 14 0 855 1097 16

Segueixen al seu ritme, guanyar a casa i perdre a fora. No acabem de trobar l’equilibri, encara que el rival sigui igual o inferior a nosaltres. Els dos partits d’aquest mes són la cara i la creu, passem de fer un mal partit a la Seu a un soberbi partit a casa contra un dels equips que han donat més bona impressió a Agramunt.

JÚNIOR FEMENÍResultats del mes de gener: 15/01/06 BAC AGRAMUNT 52 MARISTES MONTSERRAT 39 22/01/06 C.B. PARDINYES 36 BAC AGRAMUNT 44

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTSC.B. SECÀ SANT PERE 12 10 2 0 756 525 22C.B. LLEIDA “B” 10 10 0 0 740 380 20C.B. TORREGROSSA 12 7 5 0 638 528 19C.B. BELLVÍS 12 7 5 0 578 568 19BAC AGRAMUNT 11 7 4 0 546 502 18B.C. ANDORRA 11 6 5 0 530 530 17C.B. CERVERA 12 3 9 0 554 715 15

CENG ARTESA DE SEGRE 11 3 8 0 456 714 14C.B. PARDINYES 11 3 8 0 447 586 14MARISTES MONTSERRAT 12 1 11 0 407 604 13

Les noies estan en la línia, guanyant els equips que estan per sota seu amb força solvència. Ara sols cal esperar que contra el Torregrossa i el Bellvís a casa guanyin i si es pot tenir el bàsquet average a favor, millor. Aquesta seria una gran fi ta per a les nostres i la veritat és que ho poden fer.

JÚNIOR MASCULÍResultats del mes de gener: 15/01/06 C.B. ALPICAT “A” 60 BAC AGRAMUNT 64 21/01/06 BAC AGRAMUNT 65 C.B. BELLPUIG 74

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTSSEDIS FORNESA 4 4 0 0 291 226 8C.B. BELLPUIG 4 3 1 0 295 267 7UNIPREUS LLEIDA 4 3 1 0 245 227 7C.B CERVERA 4 2 2 0 268 247 6C.B. ALPICAT “A” 4 2 2 0 266 273 6C.B. MOLLERUSSA “A” 4 2 2 0 260 225 6C.B. CAPPONT 4 2 2 0 273 268 6C.B. PARDINYES 4 1 3 0 249 287 5BAC AGRAMUNT 4 1 3 0 233 282 5C.B. BALAGUER 4 0 4 0 238 316 4

Una de cal i l’altra d’arena. Bona victòria contra els ja amics d’Alpicat, i derrota dolorosa contra un rival, hones-tament inferior als nostres, però el bàsquet és punts i si no en fas no guanyés, cosa que va passar als júniors que no van tenir el dia en atac.

CADET FEMENÍResultats del mes de gener: 15/01/06 BAC AGRAMUNT 55 C.B. BELLPUIG 54 22/01/06 C.B. TREMP 61 BAC AGRAMUNT 13

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTSC.B. SECÀ SANT PERE 2 2 0 0 130 60 4C.B TREMP 2 1 1 0 108 103 3BAC AGRAMUNT 2 1 1 0 68 115 3C.B. BALAGUER 2 1 1 0 95 96 3C.B. LLEIDA “A” 1 1 0 0 90 47 2C.B. BELLPUIG 2 0 2 0 78 129 2B.C. ANDORRA 1 0 1 0 40 59 1

Aquest equip en comptes d’anar endavant va endarrera, a mesura que la competició avança. Cal un canvi d’actitud, perquè els fonaments són bons. Esperem que tots plegats, entrenador i jugadores ho aconsegueixin.

Page 30: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 47FEBRER de 2006

A pesar de perdre, els minis van fer un bon partit contra els de Vallfogona. A casa seva van perdre de 48 punts de diferència i ara únicament de la meitat. Això vol dir que els nostres van millorant dia a dia.

NOTICIES DE L’ESCOLAEl diumenge 5 de febrer es va disputar a Agramunt la

tercera trobada d’escoles de bàsquet. Hi hagué una gran participació, cinc pistes (tres de pre-minis i dues d’escola) i més de 15 equips de les dues edats.

La veritat és que fa molt goig veure tanta canallacorrent darrera la pilota. Aquesta sí que és l’essència de l’esport. ■

BÀSQUET AGRAMUNT CLUBESPORTS

CADET MASCULÍResultats del mes de gener: 22/01/06 BAC AGRAMUNT 43 C.B. BELLPUIG 72

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS

C.B. BELLPUIG 2 2 0 0 148 67 4

C.B. BALAGUER 2 2 0 0 137 76 4

CENG ARTESA SEGRE 1 1 0 0 74 22 2

C.N. TÀRREGA 1 1 0 0 81 31 2

C.B. SECÀ SANT PERE 2 0 2 0 53 149 2

CEP VALLFOGONA 2 0 2 0 46 150 2

C.B. PARDINYES “B” 1 0 1 0 54 69 1

BAC AGRAMUNT 1 0 1 0 43 72 1

Res a pelar amb un dels equips que ve del nivell “A”, i sobretot si fa una zona escarransida durant tot el partit. Als nostres els fa molt tir exterior i el resultat ho demostra tot. Ànims nois!!!

PRE-INFANTIL MASCULÍResultats del mes de gener: 15/01/06 C.B. CERVERA - PRE 40 BAC AGRAMUNT 64 18/12/05 BAC AGRAMUNT 60 C.B. ALMACELLES 35

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS

C.N. TÀRREGA “B” 2 2 0 0 158 67 4

BAC AGRAMUNT 2 2 0 0 124 75 4

BÀSQUET ALPICAT 2 2 0 0 96 67 4

CENG ARTESA DE SEGRE 1 1 0 0 62 12 2

C.B. BALAGUER “B” 2 0 2 0 38 136 2

C.B. CERVERA PRE 2 0 2 0 82 109 2

C.B ALMACELLES 1 0 1 0 35 60 1

C.B. CAPPONT 1 0 1 0 25 51 1

C.B. LLEIDA BÀSQUET “2” 1 0 1 0 41 84 1

Bon començament de la segona volta, l’equip cada dia està més consolidat i les coses comencen a sortir de me-mòria. Sols cal lamentar la lesió del Jaume Riasol, que s’ha trencat el braç, esperem que es recuperi aviat.

MINI MASCULÍResultats del mes de desembre: 22/01/06 BAC AGRAMUNT 42 CEP VALLFOGONA 66

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS

B.C. PRINCIPAT 7 7 0 0 392 36 14

PEÑA FRAGATINA “B” 8 6 2 0 337 335 14

CEP VALLFOGONA 8 5 3 0 433 340 13

UNIPREUS LLEIDA “B” 8 3 5 0 284 383 11

C.B. CERVERA “A” 7 2 5 0 272 364 9

BAC AGRAMUNT 7 2 5 0 230 364 9

C.B. ALTA RIBAGORÇA 7 1 6 0 194 320 8

BA

CB

AC

Page 31: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 49FEBRER de 2006

❚ La Junta

Segon títol de campió de Catalunyaper a Isaac Castells López

Interessats enviar Currículum Vitae amb fotoal següent correu: [email protected]

CLUB BILLAR AGRAMUNTESPORTS

CLU

B B

ILLA

R

Per segon cop aquesta tempora-da el nostre jugador ha acon-seguit un trofeu de Campió de

Catalunya, si bé en aquesta ocasió ha estat en la modalitat de Quadre 47/2, en categoria Júnior. També va accedir a la fi nal la Ivet Penella que aconseguí classifi car-se en sisena posició. L’Isaac va fer la millor mitja-na general: 4,139, la millor mitjana particular: 5,263 i la millor sèrie ma-jor: 30 caramboles. La Ivet va fer un excel·lent campionat amb una me-ritòria mitjana general: 1,800, una particular d'1,950 i una sèrie major de 10 caramboles.

El bon estat de forma de l’Isaac ha donat lloc a una invitació de la Fede-ració Catalana de Billar per participar en el proper Campionat d’Espanya en la modalitat de Tres Bandes, categoria Sub-25, que es disputarà del 6 al 12 de febrer a Manresa. En principi no sembla que tingui moltes possibilitats de quedar en els primers llocs, donat que el nivell general és molt alt (entre els jugadors hi haurà l’actual campió

del món en categoria Júnior, el Javier Palazón), encara que si té un bon dia pot donar la sorpresa (ja ho va fer fa poc més de dos anys aconseguint el títol de Campió d’Espanya en la cate-goria Cadets, modalitat Lliure).

Per altra part volem felicitar els nos-tres cinc jugadors més joves pel seu in-terès en aprendre la tècnica d’aquest difícil joc i els seus evidents i ràpids avenços. Pel proper mes estem inten-tant organitzar un campionat amb un

grup de joves jugadors de la locali-tat de Binèfar. Aquest campionat es disputarà en el nostre Club, esperem que a primers del mes de febrer. Des d’aquí aprofi tem per convidar els nois i noies de més d’onze anys a fer-se

socis del club i gau-dir d’aquest esport olímpic en què pri-ma la precisió, l’au-tocontrol, la creati-vitat, la imaginació i la fantasia.

Quant als adults, Ramon Penella va disputar al Club la 1a eliminatòria de Lliure en 5a. cate-goria, guanyant els seus dos rivals amb una mitjana gene-ral de 3,35, però en la 2a eliminatò-ria, que es disputà

a Premià de Mar, va ser eliminat.En els Campionats Social s’estan

jugant actualment les modalitats de Lliure i Quadre 47/2, amb participa-ció de 28 jugadors. El seu acabament està previst per al mes de febrer. ■

D'esquerra a dreta: David Duart, Aleix López, Ivet Penella, Jonathan Daniel i Genís Bobet.

Page 32: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 51FEBRER de 2006

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS

Febrer 2006: Gestió i Planifi cacióde l'equip de govern

❚ Agrupació local del PSC

L’aplicació del pla d’emergència per part de l’equip de govern va fer possible minimitzar un feno-

men natural molest quant a la circu-lació interna i externa del municipi. Això, combinat amb un gran treball del personal de serveis de l’Ajunta-ment, va permetre que en poques ho-res la nostra vila tornés a la més gran de les normalitats. L’agrupació local del PSC vol felicitar tots aquells que amb el seu esforç, treball i dedicació van permetre la normalització de la nostra vila i encoratjar la tasca de con-tinuar planifi cant les possibles situaci-ons amb les que ens hàgim d'acarar.

Un altre aspecte destacat és lacreació de la nova rotonda a la C-14 que substituirà la cruïlla actual amb la fi nalitat d’aconseguir un millor trànsit i un increment de la seguretat viària. D’aquesta manera es fa encara més evident el compromís que l’actual equip de govern va prendre en el mo-ment de la seva presa de possessió per tal de millorar la circulació viària a la nostra vila.

La regulació de la circulació de ve-hicles pesants per fora de la vila, amb la futura variant, contribuirà a fer pos-sible un entorn més segur i ajustat a les necessitats del poble. Aquest és un punt en què l’agrupació sempre ha manifestat el seu desig de regulació i ens consta que el departament de Po-lítica Territorial i Obres Públiques de la Generalitat s’ha mostrat molt recep-tiu amb la proposta, de la qual cosa

en queda constància amb el projecte d’enllaçar per fora el nucli urbà les vies que actualment el creuen.

També s’han començat a instal·lar semàfors informatius en algunes tra-vessies urbanes amb la fi nalitat de re-duir la velocitat dins la localitat.

Altrament s’ha aprovat per unanimi-tat en l’últim ple municipal declarar el pou de gel com a bé cultural d’interès local. D’aquesta manera s’ha fet reali-tat la possibilitat futura de rebre aju-des econòmiques destinades a recu-perar el patrimoni cultural i afavorir la seva rehabilitació. Ens consta que des de l’àrea de cultura s’ha treballat força en aquest aspecte per tal d’ampliar el catàleg de béns protegits d’Agramunt. També ens agradaria destacar el paper de l’oposició que ha entès la importàn-cia de valorar la proposta presentada per incorporar aquest nou equipament. A la llarga tots hi sortim guanyant si s’utilitza l’esforç comú per tirar enda-vant els projectes municipals.

D’altra banda, és tot un èxit el cicle de conferències, exposicions i projec-cions cinematogràfi ques anomenat Fets per a no oblidar. Esdeveniments com aquest contribueixen a la recupe-ració de la memòria històrica i perme-

ten que la gent jove actual es faci una idea del molt que es va haver de lluitar per accedir a la normalitat democràti-ca. Sí senyor, un gran encert la posada en marxa d’aquest cicle que posa de manifest que el vessant cultural i his-tòric de la vila està ben tractat amb les actuacions de l’equip de govern.

Inversions realsTambé ens agradaria destacar que

en els últims pressupostos aprovats pel ple municipal s’ha previst la par-tida d’inversions reals quantifi cada en més d’un milió d’euros, la qual cosa do-bla les xifres de l’anterior pressupost. Així és com el consistori farà possible entre d’altres coses la rehabilitació de les piscines municipals, tan menystin-gudes anteriorment. I és que amb la gestió diària es fa palès que, aquells que acusen l’actual govern municipal d’inactivitat i manca de planifi cació amb el propòsit de presentar-lo d’ino-perant a l’opinió popular, menteixen descaradament.

Però bé, diuen que el temps posa a tothom al lloc on es mereix, i unes vegades la veu de la justícia i d’altres el resultat fi nal de les gestions demos-tren que Agramunt no va tan mala-ment com alguns volen fer-nos creure. Ja ho hem dit més d’una vegada i no ens cansarem de repetir-ho: Agramunt és ara millor que tres anys enrera i les actuacions de l’Ajuntament evidencien el treball diari per millorar la nostra vila. Esperem que en els pròxim me-sos la inversió municipal en propostes socials sigui una realitat i ens podem continuar sentint orgullosos de la tas-ca del nostre consistori. ■

Quan les coses es planifi quen amb sentit comú i lògica sempre surten bé. Això ho podem ben bé aplicar a la gestió del consistori davant la gran nevada que es va produir el proppassat mes de gener.

Catalogar el pou de gel com a bé cultural d’interès local permetrà fer-lo visitable i

millorar l’entorn i els acces-sos en una futura ruta turís-tica que recorri els llocs més emblemàtics d’Agramunt.

sió 51FEBRER de 2006

Page 33: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 53FEBRER de 2006

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS

Un ple poc realista i molt imaginatiu

sió 53FEBRER de 2006

❚ La veu de CiU a Agramunt

Encetarem el nostre article d’aquest mes amb l’esperança que els reis mags, amb la seva

vareta màgica, facin canviar el taran-nà d’alguns membres de l’equip de govern.

Cal que el govern sigui més obert a la informació, més receptiu a les crí-tiques, més comunicatiu en els temes que realment nosaltres creiem que poden interessar... en fi el canvi tan esperat que algun sector del poble proposava. Ja fa cert temps que ve-nim observant que, en els temes que es presenten en els Plens, la informa-ció es dóna a corre-cuita o més aviat escassa. Ens donen la paperassa poc detallada i ja t’ho llegiràs, així com més aviat acabem millor. Les expli-cacions no són realment el seu fort. Això ens fa pressuposar dues coses o que no volen o no poden donar més informació. Ambdues coses són lamentables en l’època que ens ha tocat viure. Els projectes s’han d’ex-plicar al poble i com més entenedors i detallats millor.

En el Ple més important de l’any, el de desembre, on es presenta el

pressupost per a l’any vinent, ens va semblar que aquest era poc realista i molt imaginatiu. Ens va sorprendre la capacitat que tenen, els nostres go-vernants, per fer quadrar els comp-tes. Posar subvencions que encara no estan signades, proposar la venda d’una parcel·la d’un lloc que encara no s’ha fet ni el projecte de reparcel-lació i un munt de despeses sense detallar específi cament el seu destí, això sí englobades en grans blocs. Per altra part les respostes que ens donaven eren dubitatives, poc clarifi -cadores, els calia consultar dades o simplement els fallava la memòria. També, de mica en mica, sembla que ens anem venent el patrimoni perquè els comptes surtin. Ens comenten que s’ha rebaixat l’endeutament, però ens sembla que no és real perquè no re-baixem l’endeutament si ens venem el que tenim. Les futures generacions trobaran un Agramunt sense patri-moni. Hauran de viure al dia, tant tinc tant gasto. Estem faltant als principis de sostenibilitat que consisteixen en plantar un arbre ara perquè els nos-tres fi lls agafi n els fruits. Amb aquest govern mal anem.

En aquest Ple també va haver-hi una frase, entre altres, ben refl ectida a l’acta que ens va deixar perplexos.

El nostre batlle, a una pregunta nos-tra, va contestar: “Massa informació intoxica”. Aquesta frase ens fa pensar que donar massa informació als regi-dors de l’oposició sobre el pressupost del dos mil sis podria fer mal i així com més ignoren més salut tindran. Almenys gaudirem d’una bona salut si es inversament proporcional a la informació que es rep. Creiem que el que intoxica, és la "no informació”, ja que dóna lloc a dubtes, males in-terpretacions i desconfi ança.

Articles de l'oposicióPer altra part estem molt con-

tents que els articles que escrivim en aquesta revista tinguin tant de ressò en els membres del govern. Fins i tot semblen més importants els nostres comentaris que els temes que es por-taran al Ple. Esperem que en properes reunions que haguem d’anar a l’Ajun-tament, el tema central no siguin els articles de l’oposició. Els que estan en càrrecs públics o privats és normal que rebin crítiques i més per part de l’oposició, que és part de la seva fei-na. Com ens va dir el batlle en un Ple, si no vols pols no vagis a l’era.

Esperant que la neu hagi apaivagat la sequera dels camps, desitgem que tingueu un bon Carnaval. ■

Per a subscripcionsi anuncisde la revista,us podeu adreçar a

Pilar FigueraTel. 973 39 20 42

Page 34: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 55FEBRER de 2006

REGIDORIES MUNICIPALS

Una bona previsió per a una bona actuació

❚ Àngel Jubete i Comenge 1r Tinent d'alcalde Àrea de Governació i Via Pública

AJU

NTA

ME

NT

El cap de setmana dels dies 28 i 29 de gener la nostra vila va so-frir una de les majors nevades

de les últimes dècades. Amb gruixos de més de 40 cm., es va superar els temporals ocorreguts en els anys 1985 i 2001. Hauríem de remun-tar-nos a les dècades dels anys 40 i 60 del segle passat per tenir cons-tància de quantitats semblants. La gran diferència que trobem entre els fets ocorreguts durant el darrer cap de setmana de gener i els temporals precedents, fou la ràpida resposta en la posada en marxa i execució del Pla d’emergències municipal establert prèviament.

L’Ajuntament d’Agramunt disposa d’un Pla d’emergències que conté qualsevol eventualitat a nivell meteo-rològic (neu, vent o pluja) o de ca-tàstrofe natural (foc) per tal d’actuar coordinadament i amb rapidesa. En aquesta ocasió, el Pla d’emergències es va activar la matinada de divendres a dissabte, just quan s’iniciava el pri-mer dels temporals del cap de setma-na. La rapidesa amb què es va actuar va permetre controlar la situació des

d’un bon inici evitant grans acumula-cions de neu. Això va comportar que la xarxa viària d’Agramunt i la dels pobles agregats restés sempre neta i que no hi haguessin problemes de mobilitat, tant a les vies rodades com per les voreres dels carrers.

Aquest Pla d’emergència, planifi cat des de l’inici de l’actual legislatura i amb la coordinació de la Regidoria de Governació, comporta el treball coordinat i en equip de diferents ser-veis com són: els Bombers, la Policia Local, els Serveis Mèdics, els Ser-veis Municipals i diversos industrials contractats. A tots ells voldria agrair públicament l’esforç i l’encert en les diferents tasques encarregades. Vull agrair, també, la col·laboració de tots els veïns que van esforçar-se per mantenir net l’entorn dels seus edi-fi cis ajudant, així, en les tasques de-senvolupades pel Pla d’emergència.

Voldria destacar, també, la impor-

tància de la planifi cació per a un bon funcionament del Pla. És essencial la previsió en la identifi cació dels dife-rents serveis implicats gràcies a les reunions prèvies, així com l’estructu-ració dels diferents equips d’acció. I són fonamentals per a un bon funcio-nament del Pla d’emergències la loca-lització de la maquinària necessària i la previsió de potassa (24 tones de forma permanent) per part del Ser-veis Municipals. Només d’aquesta manera es van poder evitar situa-cions complicades que temps enrera havia patit la població després d’una nevada d’importants dimensions.

Per acabar voldria agrair, una vega-da més, l’esforç i la dedicació de tots aquells que van treballar incansable-ment per tal de garantir la seguretat i normalitat a la nostra vila. Des dels equips del Pla d’emergències fi ns a la resta de convilatans. Moltes gràcies a tots. ■

La xarxa viària es va netejar ràpidament.

És essencial la previ-sió en la identifi cació dels diferents serveis implicats gràcies a les reunions prèvies, així

com l'estructuració dels diferents equips d'acció.

Page 35: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 57FEBRER de 2006

REGIDORIES MUNICIPALS

Política estatal i municipal

❚ Teresa Añé i Ros Regidora de Benestar

L’oposició que realitza el partit popular a l’Estat espanyol con-té una càrrega de ràbia i odi

contra el partit socialista que només s’entén pel desassossec que va patir en perdre les eleccions.

En aquests moments s’estan reco-llint signatures per demostrar a la ciutadania que l’estatut català no té l’aprovació del poble espanyol.

Com és que no se’ls va acudir fer la mateixa tàctica per saber si els ciutadans volien la implicació amb la guerra d’Iraq? No volien veure les manifestacions dels que sortien al carrer per dir que no i l’Aznar es fo-tografi ava amb els grans de la guerra de les mentides tal com s’ha acabat demostrant.

Aquí l’oposició del grup de CiU uti-litza la mateixa tàctica del desgast mitjançant l’atac frontal a l’equip de govern des del primer dia que van perdre el poder.

Aquest mes han presentat al-legacions als pressupostos aprovats el 29 de desembre passat amb l’ar-

gumentació legal de defectes de for-ma.

Aquests defectes seran subsanats i presentats per segona votació en el proper Ple municipal del mes de fe-brer però no faran canviar el contin-gut dels pressupostos municipals que ens continuen semblant adients per a l’exercici del 2006.

La pregunta en relació amb la tàc-tica és: amb quina fi nalitat s’ha pre-sentat aquest any la impugnació als pressupostos? tenint en compte que en els dos exercicis anteriors no es va dur a terme i eren confeccionats de la mateixa manera, com sempre s’ha fet, i no hi ha objeccions amb el seu contingut.

Aquest any hi ha altres circumstàn-cies que propicien la presentació de les al·legacions esmentades.

Si es vol posar en evidència alguna mala praxis s’ha de fer al Ple munici-pal, que és l’espai per exercir la polí-tica municipal, en lloc de fer política als jutjats tal com anem comprovant des de fa gairebé tres anys.

D’altra banda, s’ha presentat un contenciós administratiu contra l’a-cord de l’Ajuntament de desnona-ment de l’arrendatari del bar del pa-velló fi ral. Aquest senyor té un deute

acumulat amb l’Ajuntament de més de 7.000€ per incompliment de les obligacions que conté el contracte d’arrendament. Aquí l’objectiu del contenciós és tenir inutilitzat durant molts mesos el servei de bar delpavelló fi ral? I l’altra pregunta és, com pot fi nançar les despeses judi-cials un senyor que no pot pagar l’ar-rendament mensual del negoci que regenta?

Des de l’inici de la present legislatu-ra la tàctica del desgast polític l’hem patit rebent denúncies i hem hagut d’anar en moltes ocasions als jutjats a explicar els motius de les nostres actuacions; malgrat això, hem callat i no hem volgut esbrinar com com-plien legalment els anteriors gestors municipals. Creiem més convenient dedicar el temps a treballar per i per a Agramunt que entretenir-nos a fur-gar en la legalitat de les actuacions dels oponents que tant plaer troben a denunciar-nos.

Millorarà el nostre poble si canvia la formalitat dels pressupostos ac-tuals? Potser li convé més a Agramunt que algú es preocupi d’eixugar una part del monumental deute heretat dels formalismes que exigeixen im-pugnacions. ■

Vols treballara la Ràdio?

Si t’agrada desenvolupar una tasca apassionant en el món de la ràdio, no t’ho pensis, a Ràdio Sió Agramunt t’oferim un lloc de treball. Es tracta d’una oferta a mitja jornada (5 hores) amb alta a la seguretat social i amb retribució segons conveni; horari fl exible, i formació a càrrec de l’entitat. No és necessària experiència, tot i que si en tens se’t valorarà. És aconsellable que disposis de coneixements mínims en informàtica.

Si hi estàs interessada o interessat truca a les tardes al 666 75 17 04, o bé deixa un missatge al telèfon 973 39 04 21, o escriu-nos a [email protected]

Page 36: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

58 sió FEBRER de 2006

L'AJUNTAMENT INFORMA

AJU

NTA

ME

NT

PLE, 29-12-2005

PRESSUPOST GENERAL DE L’AJUNTAMENT DE L’EXERCICI 2006S’aprovà inicialment el Pressupost Municipal consolidat per a l’exercici econòmic de l’any 2006, restant fi xats els estats

d’ Ingressos i Despeses i en els termes que expressa el resum per capítols següents:

ESTAT D’INGRESSOS

CAP DENOMINACIÓ PRESSUPOSTMUNICIPAL

PATRONATM. ESPORTS

P. RESIDÈNCIAG. MAS VELL

TOTALCONSOLIDAT

1 Impostos Directes 1.276.500,00 0 0 1.276.500,00

2 Impostos Indirectes 180.000,00 0 0 180.000,00

3 Taxes i altres ingressos 549.842,12 87.878,00 203.900,00 841.620,12

4 Transferències corrents 960.121,28 58.000,00 16.000,00 1.034.121,28

5 Ingressos patrimonials 30.037,00 70,00 100,00 30.207,00

6 Venda d’inversions reals 282.636,24 0 0 282.636,24

7 Transferències de capital 633.976,60 0 0 633.976,60

9 Passius fi nancers 265.674,15 0 0 265.674,15

TOTAL INGRESSOS 4.178.787,39 145.9480,00 220.000,00 4.544.735,39

ESTAT DE DESPESES

CAP DENOMINACIÓ PRESSUPOST MUNICIPAL

PATRONATM. ESPORTS

P. RESIDENCIAG. MAS VELL

TOTALCONSOLIDAT

1 Despeses de personal 1.183.655,69 95.158,00 155.032,00 1.433.845,69

2 Compra béns corrents 1.063.530,32 35.140,00 62.968,00 1.161.638,32

3 Despeses fi nanceres 84.000 0 0 84.000,00

4 Transferències corrents 309.700,18 14.000,00 0 323.700,18

6 Inversions reals 1.229.654,25 1.650,00 2.000,00 1.233.304,25

9 Passius fi nancers 308.246,95 0 0 308.246,95

TOTAL DESPESES 4.178.787,39 145.948,00 220.000,00 4.544.735,39

MODIFICACIÓ DE CRÈDIT 3/05S’aprovà provisionalment l’expedient núm. 03/05 de su-

plement de crèdit i/o crèdit extraordinari que cal fi nançar mitjançant romanent de tresoreria per despeses generals i/o, majors i/o nous ingressos efectivament recaptats i/o, anul·lacions o baixes dels crèdits de partides de despeses, del pressupost vigent de la corporació.

Despeses a fi nançar:

1) Suplements de crèdit:

CF CE DENOMINACIÓ INCREMENT121 130 Personal laboral 98.136.58121 141 Altre personal 191,93313 16000 Seguretat Social 55.000,00121 203 Arrendament maquinària 17.572,53121 204 Material transport 574,17Darrer dia de classe de català en horari de matí amb un professor voluntari.

Page 37: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 59FEBRER de 2006

L'AJUNTAMENT INFORMA

121 210 Reparació infrastructures 36.097,79121 22001 Premsa, llibres 757,04121 22002 Material informàtic 3,39121 22103 Combustibles 36.934,96121 22104 Vestuari 21,11121 22105 Aliments 211,42121 22200 Telefòniques 4.831,65222 22400 Assegurances 2.502,42121 22500 Tributs 5.203,68121 22603 Jurídics 1.079,38451 22607 Festes 929,08222 22704 Dipòsit vehicles 4,60121 22706 Estudis i treballs tècnics 14.933,17511 60140 Reparació infrastructures 18.681,97511 60170 Arranjament Pl. Pou 9.888,17121 62300 Maquinària i estris 5.701,82451 64001 Llibre contes F.Major 500,34

TOTAL 309.757,20

2) Crèdits extraordinaris:

511 60175 Rehabilitació edifi ci Montclar 87.417,56

511 60176 Urbanitz.Peixeres-Xarxa pluvials 136.847,99

TOTAL 224.265,55

TOTAL ALTRES CRÈDITS 534.022,75

Finançament que es proposa :

1) Majors i/o nous ingressos efectivament recaptats

282 Impost construccions 50.000,00

45508 Fons de Cooperació Local 15.144,02

45509 Subvenció Generalitat-Treball 128.922,55

75555 Generalitat-Xarxa pluvials Urbanitz.Peixeres 136.847,99

76155 Diputació-Petita ajuda obres infrastructura 12.000,00

76156 Diputació-Adquisició edifi ci 6.000,00

TOTAL 348.914,56

2) Romanent líquid de tresoreria:

Romanent líquid de tresoreria disponible 86.690,63

3) Anul·lacions o baixes dels crèdits de partides de despeses:

011 310 Interessos 11.000,00511 60171 Enllumenat Av.Catalunya-A.Ros-

Pl.Pou 87.417,56TOTAL 98.417,56

Total fi nançament 534.022,75

Festa del col·lectiu de jubilats a Cal Mas Vell el dia 4 de febrer.

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 12-12-2005

ACCEPTACIÓ SUBVENCIÓ PER A LA REDACCCIÓ DE MAPES D’INSTAL·LACIONS I EQUIPAMENTS ESPORTIUS DEL MUNI-CIPIS DE CATALUNYA per al període 2005-2006

S’acordà acceptar la subvenció concedida en la resolució del president del consell català de l’esport de data 2 de de-sembre de 2005 per a la redacció del mapa de les instal-lacions i equipaments esportius del municipi d’Agramunt, per un import de 3.042,00 €.

PETICIÓ EXEMPCIÓ IBIS’ acorda informar favorablement la concessió de l’exemp-

ció de l’Impost sobre Béns Immobles al Col·legi “Mare de Déu del Socós”, respecte de la fi nca situada al Carrer d’Àn-gel Guimerà, núm. 1 d’Agramunt, atès que s’acredita que l’esmentada institució gaudeix de la condició de centre con-certat, tal com requereix la vigent legislació.

REALITZACIÓ DEL MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICAS’aprovà adjudicar a l’enginyer industrial, el Sr. Bernat

Solé Barril, els treballs de realització del mapa de capacitat acústica i de mesures acústiques del municipi d’Agramunt i els nuclis agregats per a la quantitat de 1.229,60 €.

OBRES DE REFORMA I MODIFICACIÓ DE L’OFICINA DE TURISME

S’aprovà les obres de reforma i modifi cació de l’Ofi cina de Turisme, amb un pressupost d’execució per contracta que ascendeix la quantitat de 5.869,60 €, inclòs IVA i s’ad-judicà les obres a l’empresa Bernaus Constructors, SCP.

AJU

NTA

ME

NT

Page 38: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

60 sió FEBRER de 2006

Festa de l’Esbarjo al pavelló municipal el dia 2 de febrer.

PLA PARCIAL NÚM.4 FONTANILLES EXECUCIÓ OBRES D’URBANITZACIÓ

S’acordà requerir a l’empresa CONSTRUCCIONS I CON-TRACTES D’AGRAMUNT, SA la fi nalització de les obres d’ur-banització en el termini màxim de dos mesos a comptar de la notifi cació d’aquest acord, seguint les indicacions ja establertes pels serveis tècnics i per LOCALRET així com les fi xades en el projecte d’urbanització.

I s’advertí que un cop transcorregut aquest termini sense que aquestes obres d’urbanització hagin fi nalitzat l’Ajunta-ment les realitzarà pel seu compte. En aquest cas l’Ajunta-ment executarà l’aval dipositat en aquest ajuntament.

ALIENACIÓ SUBHASTA BÉ PATRIMONIAL MITJANÇANT SUBHASTA I PROCEDIMENT OBERT D’UNA FINCA D’ALMENARA ALTA

S’acordà alienar, mitjançant subhasta pública la fi nca qualifi cada com a bé patrimonial, la descripció del qual és la següent: Finca rústica en l’agregat d’Almenara, municipi d’Agramunt, partida Serra, d’extensió superfi cial 2,4456 ha, referència cadastral: Polígon 13, parcel·la 67 del ca-dastre de rústica d’Agramunt.

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 09-01-2006

ADQUISICIÓ VEHICLE BRIGADA MUNICIPAL

Atesa la necessitat de dotar a la Brigada Municipal d’un vehicle per al servei complementari de trasllat del perso-nal als indrets d’actuació, s’acordà adquirir el vehicle mar-ca Ford, model Courier, matrícula L-3932-V, aprovant-se la despesa que ascendeix a la quantitat de 600,00 euros.

LLICÈNCIES D'OBRESANTONI MIRASO PASCUET per reformar i ampliar un edifi ci

unifamiliar en testera. C. Verge del Socors. JOSE LUIS MARTINS NASCIMENTO, per un gual perma-

nent. C. Carabassa. RAMON PREÑANOSA VIÑALS per gual permanent. Pl. Hos-

pital. BISMEL PROCON, SA per ocupar la via pública amb una

caseta d’obres i materials. Trav. Del Blat - C. Teixidors. PROSANBER, SL, per ocupar la via pública amb una grua.

C. Pau Casals. ANNA NURI MITJAVILA MORÀ, per ocupar la via pública

amb materials d’obres. Av. Marià Jolonch. CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL, per obrir una rasa per

anular una escomesa d’aigua. C. Nostra Sra. Dels Socors. JORDI CASES CANALS, per l’arranjament de la vorera, can-

viar les rajoles de la cuina, netejar el corral, pintar la façana, can-viar les fi nestes i netejar la teulada i els canals. Ctra. Tàrrega.

MARIA ROSA SALVADO FORNIELES, per un gual perma-nent. C. Clos.

OSCAR MARTINEZ SALMERON, per un gual permanent. C. Raval de Puigverd.

CASSA AIGÜES I DEPURACIO, SL per obrir una rasa per ar-ranjar una avaria d’aigua. C. Pompeu Fabra.

CASSA AIGÜES I DEPURACIO, SL per obrir una rasa per ar-ranjar una avaria d’aigua. Pl. Mercadal.

CARLES MOLERO GRACIA, per un gual permanent. C. Costa dels Dipòsits.

MIQUEL SERRA GAÑET, per un gual permanent. Av. Marià Jolonch.

JOAN SORRIBES FREIXES, per canviar les rajoles de la ter-rassa de l’habitatge. C. Clos.

ANTONIO BALAGUERO ROVIRA, per enrajolar el terra del garatge. C. Molí Vell.

AUTONET, SCP per instal·lar un rentador manual de vehi-cles. Av. Jaume Mestres.

ROCA-FARINERA, SA per ampliar l’obertura de dues portes, obrir una porta interior d’accés als despatxos i arranjar el lava-bo. C. Comtes d’Urgell.

JOSEP MARIA TORNE CORTES, per rebaixar la vorera del davant del garatge de casa. C. Fontanilles.

EDILAPLANA, SL per un dret de connexió d’aigua provisio-nal per obres a la xarxa general. C. Horts.

ANTONIETA GILI BONET, per un dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Safareig.

MARIA CARME LUQUE CARRASQUER, per un dret de con-nexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Clos.

RAMON ESPINAL CABECERAN, per 4 drets de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Institut.

ANTONIO BALAGUERÓ ROVIRA, per rebaixar la vorera de davant del garatge. C. Molí Vell.

DOLORS MURO, per rebaixar la vorera de davant del garat-ge. C. Molí Vell.

SERVIDEU, SL per canviar les rajoles i el mobiliari de la cui-na. Av. Agustí Ros.

SALVADOR SALLES SALA, per fer una obertura en una paret interior per col·locar uns tubs de sortida de fums a la xeme-neia. Av. Esports.

L'AJUNTAMENT INFORMA

AJU

NTA

ME

NT

Page 39: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 61FEBRER de 2006

RAFAEL GUTIERREZ ZURITA, per enrajolar la terrassa de l’habitatge. C. Convent.

STRABERES EMPRESARIAL, SL per instal·lar una grua de classe 2. Av. Marià Jolonch.

PROMOCIONS BERCO 22, SL per construir un edifi ci com-post de 6 habitatges amb traster i 3 locals sense ús. C. Escor-xador.

STRABERES EMPRESARIAL, SL per construir 1 edifi ci pluri-familiar de 38 habitatges, 10 habitatges unifamiliars adossats, 80 places de garatge i 6 locals. Av. Catalunya.

PRUDENCI ESTEBAN GARCIA, per un dret de connexió d’aigua provisional per obres de la xarxa general. C. Pilar Almenara.

TERESA FLAQUE MIRO, per substituir una biga de fusta de la teulada de l’habitatge. C. Eres.

TERESA FLAQUE MIRO, per ocupar la via pública amb ma-terials d’obres. C. Eres.

JOSEFINA NOVELL PRUNIER, per un dret de connexió d’ai-gua defi nitiva a la xarxa general. Av. Marià Jolonch.

RAMON JOVE PIJUAN, per un dret de connexió d’aigua de-fi nitiva a la xarxa general. Av. Marià Jolonch.

JOSEFINA NOVELL PRUNIER, per un dret de connexió d’ai-gua defi nitiva a la xarxa general. Av. Marià Jolonch.

CASSA AIGÜES I DEPURACIO, SL per obrir una rasa per ar-ranjar una avaria d’aigua. Pl. Amball.

SERVIDEU, SL per ocupar la via pública amb un contenidor. Av. Agustí Ros.

OSMAPE, SL per un dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. Av. Marià Jolonch.

ANTONIO MANUEL DOMINGUEZ GARCIA per un dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. Av. Marià Jo-lonch.

TECNICAS MECANICAS ZAGRA, SL per ocupar la via pública amb materials de l’activitat. C. Teixidors.

SONIA MARTINEZ HEREDIA, per un dret de connexió d’ai-gua defi nitiva a la xarxa general. C. Màrius Torres.

JOSEP MARIA BALAGUERO VILELLA, per un gual perma-nent. Av. M. Jolonch.

ESCOMOBLE, SL per un gual permanent. C. Control. ARLEY CHACON CORTES, per un dret de connexió d’aigua

defi nitiva a la xarxa general. Av. Marià Jolonch. TECNICAS MECANICAS ZAGRA, SL per canviar la porta

d’entrada al local. C. Teixidors. TECNICAS MECANICAS ZAGRA, SL per cobrir una part de la

terrassa amb uralita de plàstic. C. Teixidors. PROMOCIONS BERCO 22, SL per 6 drets de connexió a la

xarxa general de clavegueram. C. Escorxador. PROMOCIONS BERCO 22, SL per un dret de connexió d’ai-

gua provisional per obres a la xarxa general. C. Escorxador. PROMOCIONS BERCO 22, SL ocupar la via pública amb

una grua. C. Escorxador. STRABERES EMPRESARIAL, SL per 54 drets de connexió a

la xarxa general de clavegueram. Av. Catalunya. MARIA PILAR SANGRA BALASTEGUI, per obrir una rasa per

connectar la claveguera a la xarxa general. Av. Jaume Mes-tres.

SERVIDEU, SL per ocupar la via pública amb materials d’obres. Av. AgustÍ Ros - C. Horts.

MARTA BURGUEÑO MIRASO, per un dret de connexió d’ai-gua defi nitiva a la xarxa general. Av. Marià Jolonch.

ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA, S.L.U. per obrir dues rases per instal·lar un línia subterrania de BT, per donar nous subministraments elèctrics (Promocions Lluch-Figuera, SL).C. Molí Vell, 13

CASSA AIGÜES I DEPURACIO, SL per obrir una rasa per ar-ranjar una avaria d’aigua. C. Vilavella - C. Firal.

MARIA REMEI SOLANS ANTONIJUAN, per arrebossar la façana del cobert. Mafet.

FRANCESC SARRI FARRUS, per arranjar i pintar de color beige la façana de l’habitatge. Montclar

CONSTRUCCIONS BLANCO-ROVIRA, SA per pintar la faça-na de l’habitatge. C. Sabateria de Baix.

AMPLIACIÓ D’HORARID’ATENCIÓ AL PÚBLIC

ATENCIÓ AL PÚBLIC:De dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 hores.I els dijous a la tarda de 16.30 a 19.00 hores.

REGISTRE D’ENTRADA: De dilluns a divendres de 9 a 14 hores.

I els dijous a la tarda de 16.30 a 19.00 hores.Dissabtes de 10.30 a 13 hores.

CEMENTIRI MUNICIPALS’acordà adquirir els drets funeraris, previ el pagament dels

drets d’Ordenança, del nínxol núm. 20 de la Galeria del Santa Cecília, propietat del Sr. Josep Nogué i Felip.

Es concedí previ el pagament dels drets d’Ordenança corres-ponents, els drets funeraris següents:

JUANITO VARGA, nínxol núm. 18. Galeria Mare de Déu del Castell.

Així mateix es concedí, el canvi de nom dels drets funera-ris:

– Del nínxol núm. 96 de la Galeria de Ntra. Sra. de Montserrat del Cementiri Municipal, per successió hereditària, de la Sra. Teresa Castellà Espuña i del Sr. Daniel Secanell, anteriors titu-lars, al Sr. Xavier Secanell Castellà.

– Dels drets funeraris del nínxol núm. 15 de la Galeria del Sagrat Cor de Jesús del Cementiri Municipal, per successió he-reditària, de la Sra. Rosina Carulla Sangrà, anterior titular, al Sr. Mario Gili Carulla.

– Dels drets funeraris, per successió hereditària, de la Sra. Leontina Espuña Espuña, anterior titular, al Sr. Xavier Secanell Castellà, del següents nínxols del Cementiri municipal:

– Nínxol núm. 7 de la Galeria de Santa Cecília– Nínxol núm. 16 “ “ “ “ “ “– Nínxol núm. 40 “ “ “ “ “ “– Nínxol núm. 74 “ “ “ “ Ntra. Sra. del Carme– Nínxol núm. 68 “ “ “ “ Sant Joan

L'AJUNTAMENT INFORMA

Page 40: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006
Page 41: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 65FEBRER de 2006

❚ Coordina Rosa Maria Sera

❚ per Ricard Bertran

Les 7diferències

Imatge de la vilacompletamentnevada.

La foto de l'esquerra és l’ori ginal, mentre que a la de la dreta s’han fet set mo difi -cacions.

A veure si les tro beu!

SOPA DE LLETRES

En aquest embolic de lletres hi trobareu dotze mots entre el de fl equer i les eines bàsiques i matèries imprescindibles que hi ha a la fl eca per elaborar el PA.

Solució a la SOPA DE LLETRES, per P.R.:

Aigua, balança, electricitat, farina, fl equer, forn, llenya, llevat, pala, pastera, sal i taulell.

E A G D A L A P B E H A J L P L C F I M P N Ç O L L E L U A T A Q N R T R S U C V Z S A A X A E E B F J T T C L V D L G U F O H E R A I M E L N Q Q A R E B I R P S L R E T A R U Z G C V A E L L F X B I C U D I E N F F G O L H N A I M T Y J L P A R N Q A O R U A S T S V A N X B D Z C E T

AMENITATSLLEURE

sió 65FEBRER de 2006

Solució a les7 diferències:

Solució al TEST NUMÈRIC:

TEST NUMÈRIC

MANERA DERESOLDRE'S:Després de cada quatre números, que segueixen un ordre correlatiu, heu de col·locar el correspo-nent.

240 / 40 / 50 / 15 /–5 / 0 / 25 / 115 / 85 /200 / 95 / 90 / 15

Page 42: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

66 sió FEBRER de 2006

❚ Serafi na Balasch

❚ Josep Bertran

Aquest arbre que es veu plantat d'estranya manera, és el que presidia la plaça de l'Església durant les darreres festes de Nadal. Ara el trobem en un nou espai urbà i com a pri-mer element d'una nova zona verda que ocuparà el terreny que hi ha entre els Xalets i el polígon in-dustrial. L'explicació a la forma com està plantat, tan elevat del nivell de terra, és que al seu voltant hi haurà una petita mun-tanyeta perquè es vol que la nova zona verda no sigui totalment plana. Això és el que ens han explicat.

LA FOTO

LA CALAISERA

Page 43: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006

sió 67FEBRER de 2006

Josep Bertran

Page 44: REVISTA SIÓ. Núm 504 - Any XLIII - Febrer 2006