REVISTA SIÓ. Núm 487 - Any XLI - Setembre 2004

sió 1SETEMBRE de 2004

2 sió SETEMBRE de 2004

❚ Josep BertranIMATGES D’ACTUALITAT

L’ofrena floral a la plaça de l’Onze de Setembre i una ballada de sardanes, van ser els actesorganitzats amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. L’alcalde, Ramon Muixí, va llegirel Manifest i la cobla Jovenívola interpretà els Segadors.

A primers de juliol es va inaugurar a Verdú el Museu dels Joguets i dels Autòmats, un originali espectacular equipament amb més de 600 peces exposades, moltes relacionades amb futbol.En referència a la nostra vila, s’exposa un cartell anunciador d’una jornada de futbol a Tàrregaamb la participació del Real Madrid, el Tàrrega i l’Agramunt.

Dos germans agramuntins, encara que actualment residents a Andorra, Maribeli Josep Ramon Artigues i Llanes, van morir el dia 7 de setembre quan el seuvehicle va ser arrossegat per la força de l’aigua, quan travessava una riera propde Cambrils. El marit de la Maribel, Enric Salvadó i Fuentes, també va moriren l’accident; mentre que el seu fill Guillem va poder sortir sa i estalvi del vehicle.

Una de les novetats de la passada edició de la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega, va ser la invitacióque el patronat organitzador va fer a dos directors, Xavier Alvertí i Carles Santos, perquè creessin unmuntatge especial per la Fira. La del primer va ser una molt original acció teatral, en què participà laCobla Jovenívola, que va merèixer els elogis dels crítics especialitzats i de la direcció del certamen.

JAU

ME

SE

LLA

RT


Núm. 487Any XLISetembre 2004

Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola

Redacció i Administració:C/. Ensenyament, 17Apartat de Correus, 10Agramunt (Urgell)

Subscripció anual: 26,00 €Número solt: 2,35 €

Dipòsit Legal: L-138-1964

Per a subscripcions i anuncis:Ester Solé. Tel. 973 39 23 56

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989

A C P C( )A s s o c i a c i óC a t a l a n ad e l a P r e m s aC o m a r c a l

Membre de l'AssociacióCatalana de laPremsa Comarcal

Redactors:Josep Bertran, Pasqual Castellà,Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig,Josep Rovira i Anna Santacreu.

Col·laboradors:Serafina Balasch, Ramon Bernaus,Ricard Bertran, Jaume Cots,Ramon Creus, Montse Guerrero,Deudat Pont, Paulí Riberai Rosa Maria Sera.

Responsable pàgina web:Ramon Bernaus Vila.

Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt

Amb la col·laboració del departament deCultura de la Generalitat, l'IEI de la Dipu-tació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes icadascuna de les col·laboracions rebudes.Per altra banda, la publicació dels articles signats, no signi-fica l'acceptació implícita del seu contingut per part de l'equipredactor.Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors aSIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça iel D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre queels autors ho vulguin. Es prega també, que no passin defoli i mig.Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicatsen el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats ala redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

[email protected]

ESTIMATS LECTORS

Enguany s’ha complert el 25è aniversari de la “instauració” dela festa major popular, una filosofia i un programa que vanobrir un camí pel que encara se circula avui en dia. Moltes deles activitats que es van iniciar aleshores configuren, avui en-

cara, la base de l’actual festa. El primer Ajuntament democràtic vadonar un nou esperit a la manera d’entendre la cultura i la festa. El mesde setembre de 1980, es començà a veure els primers fruits d’aquestanova manera de fer amb la inauguració del Museu Municipal, la posadaen marxa de l’Escola Municipal de Música, (que aquest curs celebraràel 25è aniversari), i la celebració, per primera vegada, d’una festa majorpopular i participativa.

Aquell any es va programar la primera cantada d’havaneres a Agramunt,un gènere musical gairebé desconegut; es van instaurar els tresespectacles infantils de la tarda; es van organitzar les populars cercavilesamb la incorporació del cuc, al cel sigui; concurs de pintura de murals;Marina Rossell va protagonitzar un recital de la Cançó; orquestres derenom van oferir concerts de música clàssica al Casal; es va inaugurarel flamant Museu Municipal amb una exposició sobre el PatrimoniArquitectònic de la Ribera del Sió; moltes entitats de la Vila van organitzaractivitats; es van portar esports diferents com una demostració dewaterpolo, de gimnàstica rítmica, d’aeromodelisme, entre altres.

El nou Ajuntament va recuperar l’envelat amb un èxit de públicimpressionant. Durant una bona colla d’anys va ser el centre festama-joraire per excel·lència i també escenari de concerts com el multitudinaride Lluís Llach, Tomeu Penya, Elèctrica Darma, Salseta del Poble Sec imolts altres. En aquella època, encara tothom trobava natural i teniaassumit haver de pagar una entrada per a participar en segons quinsespectacles o activitats. Per l’Ajuntament, la festa major de 1980 varepresentar un superàvit de més de 225 mil pessetes, tot pagat.

Això avui és impensable. Ara tots els actes, absolutament tots, sóngratuïts. El cost que representa per a les nostres arques és una incògnitadonada la tradicional opacitat informativa de Ca la Vila. Si a laprogramació festamajoraire hi sumem els concerts de l’estiu i els de lapropera Fira del Torró, el pressupost per la festa i la gatzara deu pujarun Potosí.

Com que aquesta tendència a la gratuïtat deu ser, ara per ara, inevita-ble, el que cal fer és reclamar un tracte d’igualtat. Per quins set soushaurem de pagar per veure una obra de teatre?, per exemple. Reclamemuna programació teatral amb entrada gratuïta per a tothom; uns recitalsde cançó amb entrada franca; projeccions de cine-fòrum finançadesíntegrament per l’Ajuntament; concerts de música, (que no sigui dejazz que ja n’hem tingut tot l’estiu), també a càrrec de la casa gran,entre altres activitats festivo-culturals que també mereixen un tracted’igualtat.

Ben afectuosament,Bernat Jofre

Setembre de 2004


Núm. 487 - Any XLI - Setembre 2004 OPINIÓEl celobert- Gats, braus i ases ............................. 21

Gent, fets, coses...- Plantats i deixats .............................. 23

L’acudit d’en Creus ............................. 23

Els lectors escriuen- Hi serem a temps? ........................... 25- El "meu" perer ................................... 27- Potser caldria més rigor històric ...... 29- Sí que hi hem estat a temps! ............ 29- I els del poble, què? ......................... 31

SOM A RIELLAHistòries- Un conte japonès ............................. 33

COL·LABORACIONS LITERÀRIESEl conte- Violència domèstica ......................... 34Coses de la vida- ...i sempre els diners ........................ 35Espurnes- La Vall d'Aran ................................... 35

CULTURAFinestra educativa- L'Institut estrena una aula d'acollida .. 36De llibres- La saviesa dels adagis ...................... 37

ESPORTS- Club Futbol Agramunt ...................... 39- Club Ciclista Agramunt ..................... 40- Club Handbol Agramunt ................... 41- Patronat Municipal d'Esports ........... 42

REGIDORIES MUNICIPALS- Prevenir, evitar, eludir, advertir, avisar ................................................ 45

PARTITS POLÍTICS- Catalanisme integrador: justícia social efectiva ................................... 47

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS- La veu del grup CiU a Agramunt ....... 48

L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 51

ALMANAC ........................................... 52

LLEURE- Amenitats ......................................... 53

LA FOTO ............................................ 54

LA CALAISERA .................................. 54

sumariPORTADA:Els Castellers de Lleida s'han convertit en unsassidus a la Festa Major agramuntina. En lanostra plaça es van presentar fa nou anys,quan encara no ho havien fet a la seva ciutat.Enguany es va celebrar el desè aniversari,amb la participació dels Castellers deBarcelona.

(Josep Bertran)

ESTIMATS LECTORS ......................... 3

ACTUALITATFets del mes- La Diada ........................................... 5- Festa Major ...................................... 7

EL REPORTATGE- Un tomb per un escorxador ............. 9

ENTITATSAgrupament escolta- Què es cou al CAU? .......................... 13Escola Municipal de Música- Anagrama 25è aniversari .................. 14Cobla Riella- La cobla Riella a Àustria ................... 15Penya Barcelonista- Nova temporada ............................... 17La parròquia- Restauració de les set campanes del nostre campanar ......................... 18

Els "ramassadors" de "cal Marsà" hananat evolucionat al llarg dels anys is'han convertit en un escorxadorindustrial punter dins de l'àmbit estatal.

9

Del 2 al 6 de setembre es va celebrar laFesta Major agramuntina amb unaprogramació curulla d'actes.

7 i l’Última

▼

▼


FETS DEL MES❚ Josep Bertran

ACTUALITAT

La DiadaLa Diada es va celebrar amb la tradicional ofrena floral d'entitats i institucions

a la plaça Onze de Setembre i una ballada de sardanes.

C ada any veiem una mica méslluny aquell 11 de setembre de1714 que va marcar la nostra

història col·lectiva i que continuamarcant-la. La Diada Nacional, també lad’enguany, ens porta a la memòria unsfets que segrestaren les nostres llibertats

MANIFEST LLEGIT PER L'ALCALDE

Per un nou Estatut que ens faci més lliures

nacionals i, a la vegada, aquests mateixosfets ens estimulen a recuperar, sensedefallir, la nostra llibertat global.Celebrem que, malgrat tot, som un pobleque ha tingut la voluntat de no sucum-bir, que vol viure el present i que optaper orientar els seus passos cap als

horitzons que el portin a la plena vidaque ha de tenir un poble alliberat.

Sabem prou bé que si mirem cap aaquest futur, amb la certesa quel’aconseguirem, amb la serenor, lavalentia i la perseverança que calguin,farem els passos que siguin necessaris

JOS

EP

BE

RTR

AN

▼


FETS DEL MESACTUALITAT

per afrontar els reptes immediats o a curttermini.

Són molts els reptes que marcaran elnostre camí col·lectiu i que ara la nostraDiada Nacional ens posa al davant. Algunsd’aquests reptes adquireixen una espe-cial transcendència per les importantsrepercussions que ja tenen en la nostravida col·lectiva:

1) S’ha engegat ja el procés que duràa redactar el nou Estatut de Catalunya.Des de la societat civil reivindiquem queaquest nou Estatut tingui com a objectiupoder avançar nacionalment, a partir del’aprofundiment i l’ampliació dels dretsdemocràtics de la ciutadania, i sigui unagarantia que reforci la nostra fermadecisió d’autogovernar-nos. El nouEstatut, amb un finançament adequat ijust, ha de ser un mitjà per consolidar lacohesió social i el desenvolupament sos-tenible; ha de dissenyar una Catalunyaque, tot incorporant els nous dretssocials, econòmics, polítics, culturals iambientals, millori la participaciódemocràtica i permeti la inclusió socialigualitària de totes les persones, tant enles diverses ocupacions i tasques com enles disponibilitats de serveis dignes,

sobretot en l’educació i la sanitat. UnEstatut que faci un salt cap a l’exercicidel dret a l’autodeterminació al qual, combé ha aprovat el mateix Parlament deCatalunya, mai no hem renunciat. Un dretque no separa ni exclou, sinó que posa almateix nivell la convivència entre Pobles,la dignitat i els drets de cada un d’ells.

2) En vista de la nostra participació mésactiva en la construcció de la Unió Euro-pea, denunciem una Constitució europeaque no reconeix la realitat nacional cata-

lana, la seva llengua i la seva cultura, comtampoc no incorpora amb prou èmfasiels drets socials de les persones. No ensconformem amb una Constitució que ensignora com a poble distint i com a pobleque, des de fa molts anys, està treballantper una Europa de tots els Pobles. Volemtenir una presència directa en elsorganismes de la Unió Europea ireclamem que la nostra llengua siguireconeguda oficialment amb tots els seusefectes. En definitiva, volem viureplenament en català dins de l’Europa queestem contribuint a edificar, senseexclusions ni subordinacions, com a na-ció que participa d’una sobirania compar-tida, com a poble que aposta per la unióen la diversitat. De la mateixa manera,lamentem els dèficits i les contradiccionsque aquesta Constitució europeareflecteix en limitar, de fet, l’exercici dela democràcia en els camps social ieconòmic, a causa del model de societatinsolidari i individualista que preconitza.

3) Finalment, des de la cultura de lasolidaritat i de la pau volem avançar capa l’horitzó del benestar, tot posantl’èmfasi en el retrobament dels qui, perla història, la llengua i la cultura, formemels Països Catalans en un territoricompartit, que desitgem equilibrat. A lavegada, reafirmem que ens sentim a propdels pobles que malden per sortir delsseus nivells d’opressió nacional id’empobriment, especialment en elnostre context del Mediterrani. El FòrumSocial del Mediterrani que d’aquí a pocsmesos se celebrarà a Barcelona serà unaòptima oportunitat per renovar la nostradecisió de cooperar i construir ponts ambtots els Pobles que un mateix maragermana.

L’11 de setembre de 1714 va ser el dela pèrdua de les nostres llibertatsnacionals. Altres onze de setembre delmón, més recents, han posat en relleuque les llibertats són valors humans queens dignifiquen i per als quals val la penamantenir la memòria i reprendre-lasempre per caminar conjuntament cap al’horitzó de la plena realització de lesaspiracions humanes més nobles.

El pregó oficial el llegí l'alcalde, Ramon Muixí.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

L'ofrena del Consistori la protagonitzaren l'alcalde (ERC) i el primer tinent d'alcalde (PSC).

▼



Festa Major

E l pregó oficial el pronuncià el director dels serveisterritorials d'educació a Lleida, Carles Vega.

La tradicional cantada d'havaneres va anar a càrrecdels grups "Peix Fregit" i "Boira". Més tard actuà el

popular grup de música tradicional "Pont d'Arcalís".

Les cucanyes és un acte que maino pot faltar en una festa major.

V íctor Torres va ser l'encarregatde glossar la figura humana i

política del president de la Gene-ralitat, Lluís Companys, en motiu del'exposició de la "Maleta Companys"que es pot veure a l'Espai.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

▼



E ls bastoners agramuntins van partici-par en una nova edició de la Tradi-Sió. Ton Farran ha estat el coreògraf del recuperat

Ball Pla d'Agramunt, que es va presentar eldiumenge de la Festa Major.

Un representant dels Castellers de Lleida lliura al'alcalde, Ramon Muixí, una placa commemo-

rativa de la desena actuació a la nostra vila. E ls Timbalers de l'Aula de Música Tradicional,es van estrenar durant la Festa Major.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

▼


❚ Anna Santacreu

Un tomb per un escorxador

EL REPORTATGE

Agramunt compta en l’actualitat amb un escorxador industrial de conills que ocupael segon lloc en importància dins de l’àmbit espanyol. Al llarg dels anys han anatincrementant el nombre de metres quadrats destinats a matar, desfer i envasar ungran nombre de conills destinats al mercat nacional i estranger.

– És el Josep M. qui con-testa les nostres preguntes.Per començar digues-nosd’on traieu els conills?

– Actualment tots són degranges. La gran majoria vénend’Aragó, la Franja i Lleida. Aratambé arriben dos camions deGalícia cada setmana, quetraduït a conills són 10.000.

– Com feu el transport?– Nosaltres disposem d'onze

camions, quatre dels quals sónfrigorífics i un destinat alresidu. Amb aquest transportcobrim la recollida del conill enviu, i fem el seu repartimentquan és mort, menys el queve de Galícia, que ens el por-ten.

Un tomb per un escorxador

Ens hem de remuntar a l’any 1951 quan el pare del’actual Joan Figuera, el Tomàs Figuera, juntamentamb els seus fills van iniciar el negoci de la com-

pra-venda d’animals, que llavors s’anomenava“ramassadors”.

Compraven i venien tota mena d’aviram: conills, galli-nes, oques, ànecs, ous, caragols, animals de caça… Apartir d’aquí van iniciar la matança del conill d’una mane-ra casolana i la mà d'obra eren veïns del mateix carrer.

Al cap dels anys, i per raons sanitàries, es va prohibirfer-ho en aquestes condicions i es va obligar a la cons-trucció d’escorxadors controlats i especialitzats.

De llavors en queden molt bons records, tot i que tre-ballaven nit i dia, diu en Joan. Encara guarda llibretesamb apunts d’aquella època. Les fullegem i trobem unasèrie de preus que en reproduïm uns quants en requadresa part.

Actualment l’empresa Matadero Figuera, S.A. està re-gentada per la família Figuera Fusté i Figuera Gasull. Elpare, Joan Figuera i quatre dels seus sis fills,el Josep M., el Ramon, el Joan i la Maite estan vinculatsa l’empresa. L’any 1988 constitueixen aquesta societatamb la llicència fiscal de: "Escorxador Industrial de co-nills i sala de desfer". ▼

JOS

EP

BE

RTR

AN


EL REPORTATGE UN TOMB PER UN ESCORXADOR

– Quin procés seguiu unavegada els conills són al’escorxador?

– El procés és llarg. Tan bonpunt arriben, un veterinari,que la Generalitat ens obliga atenir, fa la primera inspecció.A partir d'aquí ja comença el

que en diem el "Diagrama defluxes". Aquest procés consis-teix a treballar en cadena ianar separant el rebuig de lapart bona de l'animal, tot pas-sant una sèrie de processos.Uns arribant a la sala dedesfer, pesatge i etiquetatge i

altres a les cambres de refri-geració del producte acabat ipreparat per a expedir.

– Quants empleats teniu?– El nombre d’empleats

depèn una mica segons la tem-porada. En aquest negocitambé hi ha temporada alta itemporada baixa. Podem serde 45 a 55 persones. El 90%són homes immigrants, delsud d’Àfrica. Tan sols 12 somdel país. Abans que m'hopreguntis, ja et diré que araamb aquesta gent no tenimcap mena de problema. Alcomençament, quan els immi-grants eren del nord d’Àfrica,havíem tingut problemesseriosos fins que vam de-cidir tenir tan sols africans delsud.

– Qui són els vostresclients?

– El principal client és laCooperativa de Guissona, ambel 25% de la nostra producció.Després servim a supermer-cats de Barcelona, tan cone-guts com Condal, Bon Preu,Consum; i en un petit percen-tatge conservem clients delsmercats de Barcelona.

– No és perillós tenir unclient amb el 25% de lavostra producció?

– Tot té avantatges i incon-venients. Amb la Cooperativade Guissona sempre ens hementès d’allò més bé. Ells rebende nosaltres una qualitat i unservei que aquí a Catalunya nohi ha cap escorxador que els hopugui oferir. Són uns clients

SETMANA DE NADAL DE L'ANY 1956

COMPRES:

Dia 22-12-56 2 pollastres per un valor de 127 ptes.

2 ànecs ” 100 ”

2 gallines ” 100 ”

2 oques ” 123 ”

2 capons ” 250 ”

PREUS OUS ANY 1959

1ª .................................. 29,00 ptes.

2ª .................................. 26,00 ”

3ª .................................. 23,50 ”

4ª .................................. 18,50 ”

5ª .................................. 17,00 ”

▼

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN


EL REPORTATGE UN TOMB PER UN ESCORXADOR

El Joan ensensenya a títolpersonal un petitmuseu dedicat alconill, oncol·lecciona totamena de conills.N‘hi ha de totamanera i forma iper a tots elsgustos. Gairebé700 són lesmascotes que allíhi té exposades.

JOS

EP

BE

RTR

AN

molt exigents en els controlsanalítics i sanitaris i mai no hemtingut el mínim problema.

– Quina producció teniu?– La nostra producció és de

3.500.000 / 3.600.000 uni-tats a l'any. Els mesos d’estiusón els de més producció, encanvi el setembre i l'octubreels que menys. Això fa, preci-sament, que sigui la tempora-da en què el conill va més car.

– Quins horaris feu?– L’horari d'escorxador

comença a les 8 del matí finsa la 1 i, a la tarda, de 3 a 6 obé a les 7 o a les 8, fins ques’acaba de matar.

A la nit fem la feina d'es-pecejament. Ho fem de 10 dela nit a 8 del matí. El fet detreballar a la nit és perquè, en

fer el conill a trossos, neces-sitem que la temperatura del'animal sigui més baixa.

– De quines manerespresenteu el producte?

– Servim el conill sencer, ameitats o a trossos i tambéamb safates on només hi haespatlles, altres només cuixes,altres lloms; o sigui que servimel que demana el mercat.

Havíem provat de desossarel conill i fer-ne elaborats, comhamburgueses, mandongui-lles, salsitxes, però la cosasortia molt cara i ho vam des-estimar.

– Parla’ns de les dei-xalles?

– De deixalles en fem de di-versos tipus. Quan arriben elscamions ja porten porqueria i

tot aquest residu, junt amb lestripes, orelles i peus ho portema diari a una planta de com-postatge que hi ha a la Sentiu.Aquest servei abans era gratuït,en canvi ara ens costa diners elpoder deixar les deixalles enaquestes instal·lacions.

Un altre rebuig és la pell.Ens les vénen a buscar quatreo cinc vegades cada dia. Vénende Ventoses, i ho fan tantesvegades perquè per treballar-les va millor si encara no sónseques.

Els ossos que surten de ferl'especejament, ens els recullsetmanalment una empresa deVic, que ho dedica a fer menjarper a gossos.

– I del tema exportació?– L’exportació no és un

servei de manera continuada.I no ho és perquè als païsosals quals exportem vigilen elpreu. Miren que el que nosal-tres els podem oferir siguisempre més interessant que el

del seu país. És a dir, si aFrança tenen una manca deconills i això fa que el preu pugimolt, proven el preu d’Espa-nya i si és interessant com-pren. Ho hem fet amb França,Bèlgica, Holanda, Itàlia iAlemanya.

Precisament enguany no haestat un any de massa ex-portació. L'embalum exportatpot anar des d’un 10% l’anyque menys al 30-40% l’anyque més.

Segurament que al tinterqueda alguna que altraqüestió, però a grans tretsaquesta conversa descriuel que passa un dia feineren un escorxador que, vistaixí de passada, no dóna lasensació que per aquestesinstal·lacions hi passi tantconill, sigui viu o mort.

Agraïm a la família Fi-guera la seva col·laboraciói dedicació per poder teniraquesta conversa. ■

La nostra producció és de3.500.000 / 3.600.000 unitatsa l'any.


AGRUPAMENT ESCOLTAENTITATS

Què es cou al CAU?❚ Agrupament Escolta d’Agramunt

L ’estiu és temps de contrastos; éstemps de fer vacances, recórrermón, fer activitats diverses i,

alhora, és temps de descans. El Cautambé el viu així. Després d’un mes dejuliol d’intensos campaments, s’arriba al’agost amb la melangia d’haver passatbons moments entre nosaltres i amb laplacidesa d’uns dies per endavant dedescans merescut. La festa major ve aser la fi d’aquest temps màgic d’estiu il’inici d’un nou curs, d’unes noves expe-riències, d’uns nous horitzons,...

De ben segur que quan tingueu aquestSió a les mans ja haurem passat el CACAU2004. Amb aquesta trobada, l’Agru-pament Escolta pretén donar a conèixera la vila la manera que tenim de treballari viure l’escoltisme. Potser a vegades, lesentitats pequem d’una certa introversió.I és per aquest motiu que ens obrim atothom, a curiosos, a simpatitzants, aamics, a crítics, a les institucions, a lesaltres entitats, etc.

I després del CACAU, encetem el noucurs. Ho fem el dia 25 de setembre.L’equip de caps, però, ja fa setmanes quehi treballa. Hi posem il·lusió, hi posemesforç, però sobretot, creiem en aquestprojecte i ens el sentim molt nostre.

Des d’aquí també volem animar-vos a

formar part del Cau. Podeu venir sempreque vulgueu, provar-ho uns dies, parlar-ne,... Només cal que ens ho comuniqueuo que us arribeu el dissabte 25 a casanostra. Vosaltres sereu benvinguts inosaltres serem bentrobats.

Aquest mes us proposem visitarl’exposició “President Lluís Companys”que el Consell Comarcal i l’Ajuntamentd’Agramunt han dut a l’Espai Guinovart.En una de les fotografies que s’hi

exposen, podem observar la recepció queel President Companys oferí als MinyonsEscoltes al Palau de la Generalitat, en laquè li manifesten la seva adhesió a la cau-sa republicana. Anys més tard, elMoviment Escolta prendria un paper moltrellevant tant en la mateixa guerra civil(ajut a refugiats, recollida i tramesa depaquets al front, defensa passiva,...) comen la lluita contra el franquisme i el retornde la democràcia. ■


ENTITATS ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA

Corria l'any 1980, quan elsintegrants del primerajuntament democràtic,

després de la dictadura, engegaven,amb més il·lusió que recursos, el quearribaria a ser una de les entitats mésimportants de la vila d'Agramunt icomarca, generadora d'activitats,formacions i cultura musical. Ja hatranscorregut molt de temps, i lanostra (la vostra) Escola Municipal deMúsica es prepara aquest curs percomplir 25 anys. Un fet que ens omplede satisfacció i d'orgull, en observartota la feina que s'ha fet en aquestespai de temps.

Més endavant us informarem delsactes que hem preparat per aquestcurs 2004-05, per celebrar aquestesdeveniment.

Tot seguit us podem mostrarl'anagrama que ens acompanyarà totel curs. Aquest nou anagrama del 25èaniversari és obra de l'artista CristinaCuñat, que ha fusionat en una imatge,el motiu (25 anys), la música (el

Anagrama 25è aniversari

pentagrama), i el que potser és el llocmés característic i identificatiu de lanostra vila (la portalada de l'esglésiade Santa Maria). Aquest nou anagra-ma, durant tot el curs, anirà al costatdel que ja ens va dissenyar el Sr. JosepGuinovart.

Volem agrair públicament lacol·laboració desinteressada de Cris-tina Cuñat i presentar-vos la sevaobra, que a partir d'ara és el nostreanagrama del 25è aniversari. Gràcies,Cristina.

Aprofitem l'avinentesa per recor-dar-vos que encara resta oberta lamatrícula a l'Escola de Música, i quepodeu venir de dilluns a divendres,de 6 a 8 de la tarda, al carrerEnsenyament, 18. ■

Complir 25 anys és un fet que ens omple desatisfacció i d'orgull, en observar tota lafeina que s'ha fet en aquest espai de temps.

COL·LEGI IMMACULADA CONCEPCIÓ MARE DE DÉU DELS SOCORS

ANIVERSARI 1880-2005125 anys fent escola

Enguany el nostre col·legi celebra el 125è aniversari de la seva fundació per part de la germana Montserrat Pons. Un delsactes previstos consistirà en una exposició de material que il·lustri els diferents moments de la història del col·legi. Per aixòdemanem la col·laboració de totes aquelles persones que puguin aportar qualsevol tipus de material per poder realitzar-la:fotografies, labors, quaderns, uniformes, llibres, etc. El material el poden dur al mateix col·legi o trucar al telèfon 973 390555 i el passarem a recollir. No cal dir que tractarem amb la màxima cura tot allò que ens vulgueu confiar, i que us seràretornat amb la màxima puntualitat.

Molt agraïts.Comissió organitzadora 125 anys


ENTITATS COBLA RIELLA

La cobla Riella a Àustria

Com tots sabem, les cobles de lanostra vila hem estat treballantdur durant tot l’estiu per a

oferir la nostra música arreu de les terrescatalanes. Enguany, però, la sardana hatravessat les fronteres i ha viatjat,juntament amb nosaltres, la Cobla Riella,cap a Graz, una bonica ciutat d’Àustriadel dia 4 al 10 d’agost.

Aplec internacionalde la sardana

Des de fa anys, Adifolk organitza, ambel suport de la Generalitat, l’aplec inter-nacional de la sardana i mostra de grupsfolklòrics que es realitza a una ciutat del’estranger. Aquest agost es va dur aterme, per dissetena vegada, en aquestpaís centreeuropeu, on ens vam sentircom a casa.

Els components de la cobla Riella jahavíem viatjat a l’Alguer quatre anysenrera i, quan vam tenir l’oportunitat detornar a participar-hi, no ens ho vampensar dues vegades.

Ens van acompanyar castellers, sar-

danistes, esbarts dansaires, diables,bandes de música, bastoners, gegan-ters... realment un gran moviment decultura catalana.

La Cobla Riella va participar molt

activament en l’aplec, va realitzar cer-caviles, ballades de sardanes conjun-tament amb la Cobla dels Lluisos deTaradell i un concert. Cal remarcar l’èxitque vam tenir durant el concert quanvàrem interpretar “Girona m’enamora” i“Marinada” juntament amb l’Orfeó dePuig-Reig el qual realitzava una giracentreeuropea.

Malgrat l’enfeinats que vam estar,disposàrem de temps per a visitar la ciutati fer gresca amb la resta de catalans queparticipaven activament o no a l’aplec.

El viatge es va fer una mica llarg, i finsi tot vam haver de fer nit a Milà. Tot iaixò, ens sentim orgullosos d’haverrealitzat aquest viatge ja que ha estat unaexperiència molt enriquidora, no tan solsmusicalment sinó també per les bonesestones que vam poder viure en un paísestranger i les nombroses amistats quevan sorgir des del primer moment.

L’any vinent se celebrarà a Amster-dam, la Cobla Riella tenim moltesganes de poder-hi tornar a participar...tan de bo. ■

La cobla Riella acompanyant l’Orfeó de Puig-Reig.

La cobla Riella durant la seva actuació a Graz.

CO

BLA

RIE

LLA

CO

BLA

RIE

LLA


ENTITATS

Nova temporada

PENYA BARCELONISTA

L a Penya Barcelonista encaraaquesta nova temporada ambmés il·lusió que mai, ja que

enguany se celebra el seu 30è aniversari.A hores d’ara ja s’estan fent gestions perorganitzar una sèrie d’actes commemo-ratius que encara s’han de concretar. L’actecentral seria un dinar de germanor, al qualens agradaria poder comptar ambl’assistència d’alguna persona significativadins de l’entorn blau-grana. La celebraciód’aquest dinar està prevista per finalsd’octubre o bé a primers de novembre.

SORTIDES AMB AUTOCAR

Enguany també es volen potenciar lessortides amb autocar per assistir alspartits del Camp Nou per veure jugar elBarça en directe. De moment ja se’n vaorganitzar un per anar al Gàmper i vaser tot un èxit que, la veritat sigui dita,va sorprendre tothom, ja que no vampoder atendre totes les sol·licituds quehi van haver. Això ens motiva i a l’ensemsens il·lusiona per continuar organitzantaquestes sortides.

ESTAND FIRA DEL TORRÓ

En aquests moments som 214 socis iesperem poder-ne ser molts més. Peraixò, tal com es va fer l’any passat, laPenya tornarà a estar present amb unestand en la propera edició de la Fira delTorró i la Xocolata a la Pedra, al qual espodrà adreçar tothom que estiguiinteressat a fer-se soci. Així mateix,atendrem els que vulguin informació otinguin alguna cosa a comentar. Tambées podrà adquirir loteria de Nadal i uns

plats molt bonics que s’han fet percommemorar el 30è aniversari de laPenya agramuntina.

MODIFICACIÓ DELS ESTATUTSI NOVA JUNTA

S’han hagut de modificar els anticsestatuts, que dataven de l’any 1974, anyen què es va constituir l’entitat, perquèestaven completament desfasats. Peraquest motiu es va celebrar unaAssemblea Extraordinària, en la quales va aprovar el text refós dels nousestatuts per adaptar-los a la normativade la Direcció General de Dret id’Identitats Jurídiques del Departa-

ment de Justícia de la Generalitat deCatalunya.

En un dels seus apartats s’indica queel nombre de components de la JuntaDirectiva s’havia de reduir a vuit. Enl’Assemblea es van elegir els nouscomponents i va quedar de la següentmanera:President: Josep Esteve i RosetTresorer: Joan-Ramon Majoral i SeguraSecretari: Salvador Sallés i SalaVocals: Ramon Cuñat i Marquilles,

Josep Esteve i Ingla, JoanManuel Guixé i Cirera, MariaRosa Salvadó i Fornieles iIsidre Solé i Marquilles. ■

Els directius de l'àrea social del Barça ens van oferir una recepció a les instal·lacions del Camp Nou en un desplaçamentefectuat la temporada passada.

❚ La Junta

Envieu les vostres col·laboracions a través del correu electrònic de SIÓ

[email protected]

F.C

. BA

RC

ELO

NA


Restauració de les set campanesdel nostre campanar

D iem i escrivim sovintque la joia indiscuti-ble, el cor de la Vila

d'Agramunt és el seu temple:portalades, façana, absis,retaules... i també el seucampanar. Avui fem referènciade forma preferent en el seucampanar per la restauraciódefinitiva de totes les sevescampanes. El nostre cam-panar, amb els seus 31,30 m.d'alçària, possiblement foucomençat al segle XIIIè i finalitzàen període gòtic. La part supe-rior té forma d'una enormellanterna. Es diu que és un delsmillors exemplars de torregòtica d'Espanya i de Catalunya(junt amb els de les catedralsde Lleida i Barcelona, SantaMaria del Mar). Al pis de lescampanes s'hi puja per una es-cala interior de 70 esglaons depedra en forma de cargol.

Abans de l'any 1936 el cam-panar ja tenia set campanes.Així ens ho descriu Mn. JoanPons: "Les cinc campanes quees balancegen en els espaiososfinestrals del campanar, es-guardant el poble en totesdireccions, s'anomenen vulgar-ment: la "Grossa", la "Mit-jana", la "Manca", la "Sorda"i la "Garranyeu". Durant laguerra, les tres més grossesforen estimbades a la plaça.

Va ser al cap d'uns anys, jaen plena restauració del tem-ple, quan novament unafamília de la vila regala les tresnoves campanes. El dia 1 demaig de 1957, d'una maneramolt solemne i festiva i amb

Quinta campana, dita també"Garranyeu", degut al seu soargentí, o també dels "Per-duts": Any 1763. Pes bronze:80 quilos. Pes total: 120quilos. També es restauraperquè així mateix es puguitocar.

Aquestes campanes erentocades totes manualment.L'últim sagristà i campaner fouel Sr. Silvestre Bonet (a.c.s.) iamb la seva mort, l'agost de1990, calgué plantejar unanova forma de tocar-les. Quanes va reformar el rellotge, quees canvià de lloc, s'aprofità perefectuar l'electrificació de tresde les cinc campanes. Aquestarestauració es va poder inau-gurar durant les festes deNadal de 1991, i fou subvencio-nada per la Diputació, l'Ajun-tament i els donatius d'agra-muntins i també amb la grancol·laboració de l'empresaMartorell que hi aportà ma-terials, treballs i personal.Calgué despenjar les campanesamb una grua, canviar coixinetsi altres estructures. D'aquestarestauració, malgrat el seuelevat cost, i degut a sovin-tejades tempestes, s'haviamalmès la part elèctrica, restantla majoria de les vegades sensepoder funcionar.

Darrerament, l'empresa ex-perta i experimentada enaquesta mena de restaura-cions, Carvajal Corredera,d'Alcoletge, ha fet la primerafase de restauració. Durant laPasqua d'enguany es va poderposar en marxa el nou fun-

l'assistència de les autoritats,vilatans i l'Excm. Sr. BisbeRamon Iglesias Navarri, esbeneeixen aquestes tres novescampanes i es col·loquen, ambl'expectació de la multitud, alsseus llocs respectius del cam-panar i que actualment encaraocupen. (D'aquesta diada hi haun bonic i emotiu reportatge).

De les actuals campanes delnostre campanar hi ha algunsdetalls i curiositats:

La més gran: Inscripció:"SANTÍSSIM SACRAMENT""ANY DEL SENYOR" "1957""BENEÏT I ALABAT SIGUI ELSANTÍSSIM SACRAMENT".

ENTITATS LA PARRÒQUIA

Pes bronze: 736 quilos. Pestotal: 1.060 quilos.

L'altra campana: Inscripció:"ASSUMPTA". Pes bronze:484 quilos. Pes total: 735quilos.

La tercera: Inscripció:"ESPERIT SANT". Pes bronze:280 quilos. Pes total: 435quilos.

Quarta campana: Inscripció:any 1687. Pes bronze: 200quilos. Pes total: 310 quilos.Dita també la "Sorda". Aquestano fou estimbada i es conservaal mateix lloc. És la queactualment es restaura perquènovament pugui voltejar.

LA P

AR

RÒ

QU

IA


ENTITATS LA PARRÒQUIA

cionament d'una part de lescampanes, i que ara totspodem comprovar el seu bonresultat. El cost d'aquestarestauració ha estat de9.617,65 euros, que hemanat pagant amb l'ajut icol·laboració de donatiusparticulars, amb fons de laparròquia i amb la col·labo-ració de 600 euros que haaportat l'Ajuntament.

Ara, però, encara quedavaen aquesta segona fase lesdues últimes campanes: la

"sorda", de la qual cal canviartot el jou deteriorat i el batalli posar un motor amb els seuscomplements per poderbandejar; i també la campanamés petita de totes, la dita"dels perduts" amb unelectromartell.

Les campanes d'un cam-panar en cada poble tenen elseu to peculiar i són com unaveu que senyala i recordamoments importants d'unavila: la festa, el dolor, lainvitació a la pregària i el pas

del temps. Les campanes fanfesta i ajuden a viure la festa.També són espectacle, com hodemostra el fet que sovint ala Plaça hi veiem algun avi ambel seu nét mirant, contemplanti sentint com les campanes

Cost total de la restauració:

Primera fase .............................. 9.617,65 eurosSegona fase (actual) ................... 3.996,49 euros

TOTAL ............................ 13.614,14 euros

voltegen.Així doncs, amb aquesta

segona fase quedaran del totrestaurades i en ple funcio-nament totes les set campanesdel nostre meravellós cam-panar. ■

LA P

AR

RÒ

QU

IA


OPINIÓ EL CELOBERT

Gats, braus i ases❚ Joan Puig

Des de fa uns mesos alguns auto-mobilistes porten al vehiclel’adhesiu d’un gat. Més darre-

rament, altres hi han posat un ase. Tambén’hi ha que hi llueixen un brau. En totstres casos es tracta d’una simple siluetade l’animal pintada de negre. Elsestrangers que ens hagin visitat aquestestiu s’hauran preguntat a què ve tantaafecció per la fauna i de ben segur quemolts han tornat al seu país sensecomprendre’n la simbologia i la nostradèria per aquests animals.

En canvi, els d’aquí sabem que el toroés el dibuix de la marca de conyacsOsborne que aquests darrers anys algunshan pres com a símbol d’hispanitat. Eltoro, que no té ulls ni cara, mostra encanvi unes banyes ben afuades i unsatributs considerables, cosa que elconverteix en una al·legoria de força imasculinitat. A més, el brau és un ani-mal perillós, enèrgic, valent i, per si fospoc, l’autèntic protagonista (i víctima) dela Fiesta nacional. No és rar, doncs, veurepersones que llueixen orgulloses el toroa la samarreta o en una bandera espa-nyola. Fins i tot els soldats que se’n vananar a l’Iraq per decisió del governd’Aznar van plantar un toro d’aquests alcampament militar.

El gat i el ruc han sorgit en contrast altoro espanyol. No és estrany veure per lesnostres contrades vehicles amb les lletresCAT, abreviatura de Catalunya. En elmoment que el govern del PP va modifi-car el sistema de les matrícules dels cotxes,suprimint el distintiu de la província, moltsvan considerar que l’afer de les xapes erauna maniobra centralista que pretenia igua-lar-nos a tots i llavors es va difondre elCAT. Qui el llueix, doncs, es declara comun reivindicador de la nostra terra. Els quesaben anglès, per altra part, entendran queha estat fàcil de substituir les lletres CATper un gat, ja que és així com s’escriu enaquella llengua.

Després d’una temporada de veuregats, fa menys temps que han començata aparèixer els ases, en considerar queaquest és un animal molt més autòcton.Qui no coneix les qualitats de l’ase català!I l’adhesiu del ruc, ase o burro (que espot dir igualment de les tres maneres) téuna gran similitud amb els altres dos.

La veritat és que posats a agafarsímbols, als catalans se’ns fa difícil com-partir les simpaties pel toro. De tots éssabut que no som gaire entusiastes deles curses de braus. En canvi, el gat ésun animal de set vides i, tot i serdomèstic, esdevé esquerp i temible quanataca; trets que es podrien aplicar moltbé a la supervivència de la nostra culturai també al nostre refús d’ésser assimilatspel centralisme. L’ase, en contrast, és unanimal amb molta història; fins i tot n’hiha hagut que s’han fet famosos, com eld’Apuleu, el de Buridan o el de fra AnselmTurmeda. També s’ha de dir que la famapopular i rondallística més aviat l’handifamat fins al punt que dir a algú que ésun ase, un burro o un ruc és insultar-lo itractar-lo de curt d‘enteniment. Encaraque s’ha d’admetre que l’ase ha estat unanimal molt treballador, sacrificat i fidelque ha fet molt pels humans, al marged’haver estat sempre l’ase dels cops, mai

més ben dit. Potser s’hauria de retreureals rucs el ser tossuts: ja pots xiular, sil’ase no vol beure, fa l’adagi; però aquestatambé és una qualitat que encaixa en lamanera d’ésser dels catalans quanrefusem amb tossuderia ser assimilatsdins l’estat com una autonomia més. Peraltra part, la saviesa popular declara quede Joans, Joseps i ases, n’hi ha a totesles cases (cosa que ara, amb el dibuixet,torna a ser veritat, si més no, pel que faals darrers).

Crec que està bé que hagin sorgit elgat o el burro com a rèplica del toro.Sobretot si es té en compte que alcapdavall de la nostra reivindicació hi hauna clara ironia. Així, els catalansmostrem, com alternativa a un animalperillós i sanguinari, bèsties molt méstranquil·les i domèstiques.

De totes maneres, ara que s’està fentconsultes per preparar el nou estatut,seria molt escaient que en el texts’inclogués un animal com a mascotanacional. Podria ser el gat o el burro, ésclar; però també podria ser la vaca (encontraposició al toro) molt més femeni-na i que amb la seva llet ens alimenta atots (a més de posseir dues vaquesfamoses com són la Vaca cega de JoanMaragall i la Vaca de la mala llet d’enPere Quart). I si optéssim per unapapallona, per allò de la novel·la de NarcísOller? O potser un colom en homenatgea Mercè Rodoreda? Tanmateix, si elnou estatut contempla la inclusió d’unanimal com a símbol nostrat, jo crec queel consistori d’Agramunt hauria de pre-sentar la candidatura del pardal. Perquèel pardal és un ocell modest, quasidomèstic, que dóna vida als nostrespaisatges; no fa mai mal a ningú; nomolesta... I, de retruc, potenciaríem elsmuseus de la vila i la poesia visual d’enGuillem Viladot. Que tal, doncs, si a par-tir d’ara posem darrera l’utilitari unaenganxina amb lo pardal? ■


Plantats i deixats❚ A. Ponsa

OPINIÓ GENT, FETS, COSES...

L’ACUDIT D’EN CREUS

Sistema inofensiu i eficaç per dissoldre manifestacions.Les forces d’ordre públic, abans d’actuar, agafen ànims

amb un àpat de fesols en abundància.

H i ha una dita molt antiga queserveix per referir-se a aquellsnens, o jovenalla, que es passen

d’entremaliats i campen per les seves comsi no rebessin cap mena de redreçamentni formació per part de ningú, els seuspares inclosos: «fets i deixats estar».

Personalment trobo la dita forçaencertada, ja que és conseqüent i defineixperfectament les característiques d’unsegment de la societat que, tant abanscom ara, es fa adulta sense guia ni patró;i també crec que es pot aplicar a d’altrescamps de la vida.

Justament, encara no fa una setmana,tot donant un tomb per la Serra d’Alme-nara em vingué a l’esment la menciona-da dita que, en aquest cas seria: «plantatsi deixats estar».

encara dels qui no havien tingut mai en-tre les seves mans cap mànec d’aquellsestris, i estaven dubtant si agafar-lo perl’un extrem o l’altre. I ara disculpeu-mesi algú s’hi sent identificat. Sóc conscientque ningú no ho sap fer tot, i que allòque té mèrit de veritat és la finalitat deles pròpies accions.

Bé, tornant als pins, i després d’haverpassat uns anys, avui dia ja es pot veurel’esmentada zona, sinó amb satisfaccióplena, sí amb un resquitx d’esperança decara a l’esdevenidor, ja que molts arbreshan aconseguit superar les dificultatsprimeres i s’exhibeixen com a futurshabitants d’aquell indret, això sí, semprei quan se’ls miri aviat algú i decideixi tenir-ne cura i posar fi a l’abandó en quèsemblen estar immersos.

Al meu entendre aquests demanen acrits que se’ls netegi l’habitatge, comen-çant pel brossam de diverses herbes iarbusts que els envolten i, sobretot, quese’ls esporgui el brancatge baix, cosa queno se’ls ha fet mai, motiu pel qual fa quel’arrosseguin pel terra i, a més, els impe-deixi una evolució més sana i esvelta, comha de ser. Ja se sap per experiència queel sotabosc i el brossegar no són res mésque uns traïdors, i que si no te la fanavui, te la fan demà. Una simple guspirai tot se’n va en orris!

El fet de reforestar una zona és unaactuació impactant, més encara si elsmitjans informatius se’n fan ressò, peròsi no es té cura del seu manteniment ésuna feina deixada a mig, capaç de fer gi-rar la cara de vergonya. ■

Els pins demanen a critsque se’ls netegil’habitatge, començant pelbrossam de diversesherbes i arbusts que elsenvolten...

Són els pins amb els quals un dia, gràciesa la iniciativa d’algú d’un estament oficial,es va dur a terme l’intent de reforestaciód’un indret sec i àrid típic d’aquests entornsque, malgrat les dificultats que els ofereixel sòl, es pot dir que van reeixir força bé,tot i que un tant per cent elevat no vanaconseguir arrelar.

L’objectiu de la plantada va semblarexcel·lent, i, per tant, l’acceptació de lagent va ser massiva, oferint-se volun-tàriament per a fer la feina de posar laplanta del pinet al clot (obert d’antuvi) iacostar-li terra que li cobrís les arrels iuns centímetres de tronc. Després elcorresponent raig d’aigua i, finalment,desitjar-li molta sort, cosa que, de veritat,li calia per a sobreviure.

No cal dir que la diada tingué un cairede gran festa, tot i el cansament ques’apoderà de molts participants, molt més


Hi serem a temps?❚ Una agramuntina

OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

E ls ciutadans, en termes generals,no acostumem a mostrar interèsper temes, que encara que ens

afecten molt directament, consideremque no ens toca resoldre’ls a nosaltres iper tant no ens han de preocuparexcessivament. A voltes sentim a parlara la televisió, llegim als diaris o trobemnavegant per internet temes relacionatsamb economia, amb política, amb lasocietat en general... però defugimd’endinsar-nos en valoracions de segonsque! Hauríem de pensar que el nostreparer és també molt important a l’horaque els governants prenguin decisionsque a la curta o a la llarga, amb més omenys mesura, tenen a veure amb la for-ma de viure i els drets dels ciutadans.Darrerament es parla molt d’un tema quem’ha despertat un interès especial: “LaConstitució Europea”. La curiositat emva néixer arrel de les discrepàncies delsdiferents partits polítics sobre si SÍ o siNO a la Constitució Europea. Emsemblava que en un tema d’aquesta mag-nitud que afecta a tots els països de laUnió havia d’haver-hi unanimitat, però noés així. He llegit una mica i he fet diferentsconsultes del tema i he pogut comprovarque el projecte presentat per la conven-ció europea ha estat fet a esquenes de lasocietat civil, però que hi han ficat el nasels lobbys empresarials. S’hauria dedefensar una Europa dels drets socials idels pobles, però es veu que limita deforma important els drets civils, socials,nacionals i polítics, i representa un

retrocés en les legislacions actuals. Con-sagra l’Europa dels estats, és patriarcal ireforça la desigualtat dels drets ioportunitats entre homes i dones. Quanta economia només parla de la producti-va i manté un model de desenvolupamentecològicament no sostenible. No podemestar a favor d’una Constitució que estàa favor de multinacionals i no delstreballadors i tampoc podem estar a fa-vor d’una Constitució que nega el dret al’autodeterminació. Com a opinió modes-ta d’una ciutadana europea dic que NO aaquesta Constitució Europea, i així homanifestaré en el referèndum que es faràal febrer, si no ho tinc mal entès. Ja hidirem tots la nostra!

La veritat és que aquesta no és pasl’única cosa per la qual em decanto capal no. Es fan també algunes actuacionsque no considero afortunades a nivelllocal: La famosa rotonda de l’Av.Catalunya que portarà cua i la de l’actualpolígon. La intenció potser és bona, peròel resultat és pèssim. Jo estic de sort enconduir un cotxet petit i manejable, peròmolt em temo que en voler sortir de lavila per aquest vial, més d’un no serà atemps d’anar a comprar a la capital de lacomarca i es trobarà, sense adonar-se’n,dins d’alguna botiga de la zonadirectament i avançarà feina. Això per noparlar dels camions o vehicles volumino-sos, que o bé hauran de fer maniobra iaturar el trànsit o bé hauran d’anar a ferruta turística per la vila. No sé si això és

una estratègia a favor del comerç o si ésuna estratègia per augmentar els milersde turistes que ens visiten últimament.Tot el que sigui per reduir la velocitat dedins del poble és convenient, però cal queNO sigui un obstacle que “toqui el nas”als conductors que actuen prudentmenti tampoc cal que perjudiqui a les botiguesde la zona amb el tema d’aparcaments.De ben segur, que aquesta rotondadesplaçada més al mig i no tan gran,acompanyada d’illetes que anuncienprogressivament la rotonda, complirial’objectiu i no seria una gran nosa ni unperill per a ningú. De fet ja he deciditque quan hagi de sortir d’Agramunt hofaré per qualsevol altra sortida perquèsegur que em serà més fàcil, ràpid imenys perillós. Quant a la del polígon,després d’acostumar-nos a unes pecesprovisionals de plàstic, s’hi ha disposatuna mena de tanca metàl·lica que noméss’utilitza com a protecció a la carretera.Tant és així que va durar un sol dia, estanaparcades en un tros de la vora i ara ja hitornem a tenir les de plàstic. Haurem dexiular al cap pensant d’aquestesactuacions o potser la millora serà irre-sistible?

El refranyer ens diu (Ref.5775) “ Malshi ha que vénen per bé”, espero que tothi acabi i que els errors es puguin corre-gir i com molt bé deia un article del mespassat, que se sàpiguen reconèixer. Iparlant de reconèixer, la Festa Major delcanvi i dels xiules, què? ■


El «meu» perer❚ Agnès Escolà


A casa havíem tingut un hort.El pare hi esmerçava molteshores i el tenia net i polit com

un jardí. Anàvem regalats de verdura,enciam, cols, bledes, tomàquets...depenent de l’època de l’any.

Les meves germanes i jo, totes decurta edat, de tant en tant anàvem aberenar a l’hort situat més enllà del Pontde Ferro. Per a nosaltres era una festaanar tan lluny.

Recordo que, sobresortint els cul-tius, hi havia una prunera tan i tanufanosa que les branques gairebétocaven el terra. Nosaltres, caganius comérem, ens acurrucàvem al seu redós, nosé si per buscar ombra, protecció, osimplement perquè ens agradavarecollir-nos prop d’aquella frondositatque, vista amb ulls d’infant, encara eramés impactant.

Les prunes que ens oferia eren tandolces que semblaven vingudes del cel i,alguna vegada, assegudes ran de terra,havíem collit la fruita groguenca isaborosa d’aquell arbre majestuós que,dit sigui de passada, ens feia llepar elsbigotis. Mireu si n’era de grossa aquellaprunera que uns marrecs assegutspodien averar les prunes.

A l’hort també hi havia un perer. Noera tan imponent com la prunera peròla guanyava en edat i, per tant, enexperiència. Era molt intel·ligent aquellarbre, tant que ens donava fruita abun-dosa a l’hivern quan ell sabia que n’eratemps d’escassetat. Jo me’l mirava iremirava sense arribar a entendre compodia servar tanta càrrega de peres en-tre les branques. Era generós i valent,aquell perer. Any rere any ens regalavaun bé de Déu de peres grosses i sucosesque nosaltres menjàvem amb delit.

Però vet aquí que, per circumstànciesde la vida, l’hort va passar a unes altresmans i jo, pels mateixos motius, vaigdeixar de viure al meu poble. D’això jaen fa uns quants anys.

Quan arriba l’estiu, però, retorno fidelals meus orígens, a les meves arrels, ivisc i veig la meva casa, el meu carrer, elmeu poble, els meus amics, la mevagent... i el «meu» perer. Sí, aquell arbrede quan jo era una nena encara aguantaen un hort avui erm. Plantat prop delcamí sembla dir als vianants: mireu sien sóc de lluitador, he resistit fred i ca-lor, pluja i vent, neu i tempestes. Ja sócvellet i ningú no em poda ni m’alimenta,ni em mima quan estic malalt, però ací

em teniu amb les branques sadolles defruit, com sempre. Els anys han minvatla meva agilitat, ja no sóc altiu, tinc lacara plena d’arrugues i el meu vestit noés tan verd ni llustrós com era, m’hequedat una mica calb i encongit, esticsol; a l’hort ja no hi ha la prunera però...aguanto com un guerrer valent. Apreneude mi.

Quan arriba la calor i retorno per unsdies a Agramunt, invariablement vaig aveure el «meu» perer, l’acaronodolçament i li dic: veus, ja torno a seraquí! Llavors me’l miro uns instants i tincla sensació que ell m’ha sentit, ha copsatels meus sentiments i fins i tot diria quebelluga el fullam (o potser és el vent?)com volent dir: gràcies per la tevafidelitat. Llavors, com en un ritual quefa anys que dura, cullo una pera, mel’emporto a casa i la guardo fins l’estiuvinent quan de nou tornaré a visitar el«meu» perer.

P.D.: Aquestes lletres són fruit d’unaconversa tinguda amb una agramuntinaforana que actualment viu en unapoblació del Vallès. El relat és autèntic.Vagi dedicat a ella. ■


Potser caldria mésrigor històric

❚ Montserrat Cots Exdirectora de l'Escola Municipal de Música d'Agramunt


Com a subscriptora i lectora de la revista Sió, fa temps que em vincadonant d'una sèrie d'irregularitats respecte a l'Escola Municipal deMúsica d'Agramunt i la meva persona. Davant la publicació del

número 468 (agost 2004), he decidit que ja era hora d'aclarir un seguitd'incoherències. Cito textualment: "el 1987 els professors Ricard Bertran,director i Robert Oró, Cap d'Estudis de l'Escola Municipal de Música d'Agramunt,van veure la necessitat d'unir una sèrie d'instruments orquestrals en unaagrupació de cambra estable. Va ser llavors quan es va crear l'Orquestra deCambra d'Agramunt (OCA), sota la tutela de l'Escola Municipal de Músicad'Agramunt...".

Durant els cursos 1983-84 fins al 1987-88, en base als documents delsquals disposo, vaig exercir el càrrec de directora. Potser també caldria recor-dar que va ser durant aquestes dates quan es va formar l'Orquestra de Cambra(presentada a Agramunt amb la presència de Marta Ferrussola) conjuntamentamb alumnes de l'Escola de Música de Balaguer, de la mateixa manera que esva començar a projectar la que esdevindria la primera cobla d'Agramunt.Considero que no estranyarà a ningú la meva perplexitat davant aquesta omissió,tant en aquest número com en d'altres; 447 (maig de 2001) en el reportatgeVint anys de l'Escola de Música i en el Converses... Parlem de l'Escola deMúsica (11.09.1987). Si a algú li queda algun dubte del meu càrrec i funciódurant aquells anys, en el col·leccionable de Sió Un segle de vida musicald'Agramunt (1890-1990) en l'apartat Escola Municipal de Música, ho potcorroborar.

Senyors, la meva intenció a l'hora de decidir-me a escriure en aquesta revis-ta, en cap cas ha estat motivada per ànsies de protagonisme ni per despresti-giar els mèrits i l'esforç de ningú. Ara bé, com comprendran, no puc deixarpassar per alt aquest seguit de veritats a mitges, fonamentalment perquèconsidero que obeeixen més a una intenció força subtil de fer caure en l'oblit"quelcom", més que no pas a un oblit en si mateix. ■

Nota de la redacció: Volem advertir, donat que el redactat de la carta potportar a alguna confusió, que totes les informacions de SIÓ a les quals esrefereix l'autora de l'article no es poden atribuir a la revista, sinó quecorresponen a opinions i informacions que expressen els entrevistats o elsrepresentants de l'Escola Municipal de Música.

Encara recordo, no fa pas massatemps, les tertúlies de joves enrebre el programa de la Festa

Major. De fet, poc podíem discutir ja queen la majoria dels casos en desconeixíemels qui hi prenien part. Potser més queuna Festa Major, es tractava d'una firaper tal d'intentar descobrir nous talents.La festa dels joves podia ser objected'experiment, mentre que la festa delsno tan joves s'assegurava l'èxit amb lesorquestres més cotitzades del país.

❚ Un agramuntí

Sí que hihem estat atemps!

No recordo pas havervist un pavelló tan plei engrescat com elque es va poderveure el dissabte deFesta Major.

Sembla, però, que hem canviat d'aires.No recordo pas haver vist un pavelló tanple i engrescat com el que es va poderveure el dissabte de Festa Major. Els jovesd'Agramunt i comarca teníem unreferent, sigui en qualitat musical, siguien catalanitat. Sabíem que el que anàvema veure i escoltar era el que volíem veurei escoltar. Per fi vam sentir-nos orgullo-sos de la nostra Festa Major. Perqüestions climatològiques va haver decanviar-se de lloc el concert. També vaestar encertat. Almenys, aquesta ferma idifícil decisió demostrà que es pensa ennosaltres i que deixava enrera la rigidesadecisòria d'anys passats. Per tot això ipel que ha de venir, moltes felicitats alConsell de Festes d'enguany! ■


I els del poble, què?❚ Grup d'Havaneres Marinada d'Agramunt


E l grup d’havaneresMarinada d’Agra-munt va néixer l’any

2001, i des de llavors no hemperdut cap oportunitat de ferproselitisme del nostre pobleen totes les actuacions quehem fet en diferents indretsde Catalunya. Ens sentim partd’una comunitat on destaca lagran vitalitat cultural i, mésparticularment, el gran nom-bre d’agrupacions musicalsque hi conviuen. D’això ensen sentim orgullosos i així hofem notar en la presentació decada un dels concerts querealitzem.

Com per a tota altra agru-pació de qualsevol tipus, lesactuacions que més il·lusió ensfan, són les que tenen lloc almateix poble, davant del“nostre” públic: amics, parents,coneguts... I hem tingut el goigde presentar-nos davant vostreen totes les edicions de laMarató i en la vigília de la FestaMajor de fa dos anys. Per aixòva ser una sorpresa molt des-

agradable quan, l’any passat, elnou ajuntament no va comptaramb nosaltres per la tradicio-nal cantada de la Festa Major.Ens vàrem posar en contacteamb la flamant regidora defestes per saber-ne el motiu, iens va dir que no sabia queexistíssim, que es pensava queja no actuàvem. Nosaltres, perla nostra banda, ens posàrema la seva disposició per futurescol·laboracions.

Enguany, com molts devosaltres sabreu, vàrem actuaral pavelló per la Marató. En

aquella actuació, l’esmentadaregidora hi era present. Peraixò estem segurs que ja sapque existim, i també per aixòens ha tornat a sorprendreque per segona vegada hagitornat a prescindir de nosal-tres a l’hora de programar leshavaneres d’aquesta FestaMajor. Ni una explicació, ni uncomentari..., res. Potser algúpensarà que l’Ajuntament noté l’obligació de llogar un grupdel poble; nosaltres pensemque sí, ja que, si més no, ésuna manera d’agrair el fet queduguem el nom d’Agramuntamb dignitat en totes lespoblacions on actuem. Nooblidem que la de la FestaMajor és “l'única” cantada queprograma en tot l’any l’Ajun-tament, el mateix que desprésproclama a tort i a dret la sevasatisfacció per la vitalitat cul-tural d’Agramunt. És “curiós”recordar ara que la regidorade festes, en el míting final decampanya que féu al Casal, esva comprometre públicamenta llogar els grups de “casa”.Doncs senyora: nosaltres som

de casa. El País sempre escomença a construir des de lapròpia casa.

Sabem que en un poble deles dimensions del nostre, ésinevitable trobar algun grupde descontents de qualsevolentitat que funcioni. Potser nocaiem bé a algú del Consell deFestes, però aquest no es potmoure per favoritismes detipus personal, sinó per allòque es va comprometre a fer.

Des de bastants dies abansde la Festa Major molta gentens anava preguntant sienguany cantaríem i, en saberque no, ens en demana elmotiu. Per tota aquesta genti també per nosaltres ma-teixos, demanem a la Sra.Regidora de Festes que ensl’expliqui.

Atentament. ■

(Aquesta carta fou presen-tada a l’Ajuntament abans dela seva publicació, peròmalauradament no va servirper aclarir els dubtes queteníem).


Violència domèstica❚ J. Pijuan

COL·LABORACIONS LITERÀRIES EL CONTE

E s trobava dempeus darrera lafinestra contemplant l’altra pun-ta de carrer. Tremolava de dalt a

baix i tenia els ulls plorosos pel ques’esdevindria properament. Malgrat queja havia pres la determinació no estavadel tot segura d’ella mateixa i pregavaper no haver de donar aquell gran pas.La interminable espera l’estava angoixant,però havia de ser valenta i aguantar finsal final, no podia defallir abans d’hora sino volia penedir-se més endavant.L’angoixa augmentà quan va veure la fi-gura girar la cantonada i dirigir-se carreramunt. Durant uns instants contemplàcom avançava aquella imatge encaradesdibuixada en la llunyania. En el seuinterior el subconscient intentava fer-licreure que no era ell sinó qualsevol altreindividu, però la llarga canya que duia ales espatlles li refermava que se’ns dubteera ell. El cor començà a bategar-li a milper hora en veure com l’individu s’anavaatansant pas a pas amb aquell aire desuperioritat i de prepotència que tan béconeixia i brandant aquella canya a lesmans. Aleshores no va dubtar ni uninstant més i va trucar els Mossos.

Des del primer dia el seu company haviaprocurat que ningú no s’assabentés queli posava la mà a sobre esborrantqualsevol rastre visible. Per part seva, apesar dels maltractaments a què estrobava sotmesa, no tenia prou força devoluntat per enfrontar-s’hi obertamentmalgrat que cada any es plantejava aban-

donar-lo d’una vegada per totes i acabaramb el seu patiment.

Es trobava palplantada al bell mig deljardí, observant com la intensa calor del’estiu marcia la vegetació que l’envoltava,quan va percebre la seva presènciadarrera seu. Es va girar i el va veure allàmateix escrutant-la fixament, amb unaestranya mirada i duent a les mans unallarga vara que no havia vist mai. De copi volta i sense dir paraula va començar aestovar-la sense parar amb aquellinstrument. Els cops eren tan contun-dents que percebia com el seu coss’esmicolava a poc a poc. A mesura queels seus sentits defallien cap a lainconsciència, entrellucà com el terra esrecobria de les seves pròpies engrunes.Al final va perdre el coneixement. Quanal cap d’una estona va recobrar de nouels sentits, s’adonà que ell continuava ala seva vora arreplegant amb molta curatotes les traces de l’escomesa escampadespel terra i va veure astorada com el seurostre mostrava una gran satisfacció amesura que omplia el cabàs a vessar.Mentrestant, ella romania atuïda pal-plantada en aquell lloc sense comprendreel per què de tot plegat. L’endemà, la sevaparella es comportà com si no haguéspassat res oferint-li tota classe d’aten-cions per al seu benestar. El dolor delscops anà minvant a mesura que cica-tritzaven les nafres produïdes. Desprésd’aquell fatídic encontre, els dies van anarpassant amb absoluta normalitat.

Després de la calor vingué el fred inovament la calor. En aquell moment estrobava passejant pel jardí, reconfortant-se de la calitja del temps, amb el poc ventque feia, quan el va veure aparèixer denou amb aquella llarga vara a les mans.En veure’l avançar amb aquell instru-ment, es recordà de la batussa de l’anyanterior i decidí de sortir esperitadad’allà. Però no podia, els seus peusromanien arrelats a aquell indret com siesperessin el seu destí. En arribar a laseva alçada va estendre una gran catifa alseu voltant mentre ella imploravacompassió, però fent cas omís als seusprecs, de nou la va colpejar sensecontemplacions. Després de la batussaenretirà la catifa i arreplegà totes lesengrunes que havien caigut fora d’ella. Ellloc quedà ben net. Un cop enllestida latasca, contemplà el treball realitzat i sortíd’allà completament satisfet. L’endemà s’hipresentà com si res no hagués passat.

Durant anys aguantà aquella violènciasense oposar resistència. Però al final escansà de rebre tants cops i va agafarforces per a denunciar-lo. Quan el vaveure avançant pel carrer amb aquellallarga vara a les mans, va fer la trucada.Van arribar en el precís moment quel’anava a apallissar de nou i el van detenir.Mentre se l’enduien emmanillat el seurostre mostrava una gran sorpresa, jaque no podia creure’s el que li estavapassant: ”si sempre havia collit lesametlles a cops de canya!”. ■

NOTA DE LA REDACCIÓ

Es necessita Secretari/a de Redacció per encarregar-se de l’administració i la publicitat de lanostra revista. És una dedicació a temps parcial per a la qual cal disposar de nocions decomptabilitat i d’informàtica. Les persones interessades poden adreçar-se per escrit a l’Apartatde Correus número 10 d’Agramunt.


Aquell poble d’estiueig era unadelícia. Cada any s’hi trobavenels mateixos, tots es coneixien,

la gent era amable, comunicativa i cadaestiu hom explicava el que li havia passatdes de l’estiu anterior. Un dels temespredilectes era parlar de diners. Una deles persones assistents a les tertúlies que

COL·LABORACIONS LITERÀRIES COSES DE LA VIDA

❚ Jordi Viladot Puig

...i sempre els diners

es feien al casal del poble, tafanerota comella sola, no deia «fulano ha comprat...»sinó «fulano s’ha fet amo de...». Estavaal corrent de tot.

Entre estiu i estiu va morir un delsestiuejants molt conegut. Era un homeque va viure una època de gran esplen-dor econòmic, però darrerament les co-

ses no li anaven pas massa bé. Aquelladefunció va ser motiu de comentaris en-tre la colònia d’estiueig i aquella senyoratafanerota li va preguntar al gendre deldifunt:

– ...i, la seva sogra com ha quedat?La contesta va ser ràpida i definitiva:– Doncs ha quedat vídua. ■

Uns dies entre cel i muntanya éscom una teràpia que t'alliberade tots els fantasmes acu-

mulats durant l'any. La naturalesa esmostra generosa, acollidora, senseartificis. És aquí on trobes l'essència delviure, la pau interior, la serenitat quet'imposa la panoràmica d'unes muntanyeseternes i acollidores. Semblen talment els

custodis perpetus de les petites Valls quese senten protegides i emparades.

Qualsevol ruta que exploris et porta percarreteres sinuoses, per rius i cascadesimponents i per panoràmiques semprecanviants i agrestes. Cada revolt és unadescoberta de paisatge i vegetació. Éscom si t'infiltressis per les entranyesd'una eternitat boscosa i perenne. Els

verds intensos es confonen i s'abracenamb uns núvols allargassats que, a voltes,inesperadament, deixen caure una plujarefrescant i sempre ben rebuda.

Sembla que el món s'hagi encongit i etproporciona un recés en el viure quotidià.Deixes, per uns dies, tota la càrrega emo-cional que et pertorba i com una moder-na Salomé et vas despullant dels vels deles inquietuds.

Una teràpia que ens hauríem d'imposarper renovar les energies i veure el mónamb una altra perspectiva més serena,més realista i a voltes més humil. ■

COL·LABORACIONS LITERÀRIES ESPURNES

❚ Teresa

La Vall d'Aran


CULTURA FINESTRA EDUCATIVA

L'Institut estrena una aula d'acollida❚ per J. P. R.

E l curs 2004/2005 s’hainiciat a l’institutd’Agramunt amb una

nova classe: l’aula d’acollida,destinada als alumnes immi-grants del centre que tenenproblemes amb la llenguavehicular. El nostre és un dels600 centres de tot Catalunyaque disposa d’un professormés per escolaritzar immi-grants. L’aula d’acollida és comuna pista d’aterratge que hade permetre fer l’acollimentinicial als alumnes vinguts defora i, a partir de l’aula, anarfent successives aproxima-cions a les aules ordinàries finsque els alumnes aconsegueixinuna plena integració. Aixòsuposa la implicació de totel centre. L’aula d’acollidacompta amb un professor/tu-tor amb dedicació exclusivaque comptarà amb una do-tació informàtica, materialdidàctic especialitzat i un plade formació per a tot l’equipdocent. El centre, per la seva

part, destina unes hores d’al-tres professors perquè impar-teixin una part de l’horari enl’aula d’acollida que estaràfuncionant totes les horeslectives. Es considera que elprojecte implica a tot elclaustre de professors. A més,el departament ha disposatd’equips de suport en llengua,interculturalitat i cohesió so-cial per donar assessorament Aquests darrers anys,

l’alumnat de l’institut deprocedència estrangera haaugmentat en proporciógeomètrica i molt més del ques’ha incrementat a la resta deCatalunya. Del 0,81% que hihavia el curs 1991/1992 a totCatalunya, es va passar el curspassat al 7,65%. En canvi, pelque fa al nostre centre, el curs1991/1992 pràcticament nohi havia immigrants, mentreque el 2000/2001 es va arri-bar al 6,9% i, el curs passat,2003/2004 hi havia 32alumnes immigrants matri-culats d’un total de 281, cosaque fa l’11,39%. Donat quela tendència de creixement nos’ha parat, es preveu que elsimmigrants en el present cursseran més, encara que val adir que no tots necessiten anara l’aula d’acollida, perquèalguns ja fa uns anys que viuenentre nosaltres i dominen elcatalà bé o força bé (prin-cipalment els immigrantsd’Europa de l’est). Esperemque aula d’acollida acompleixitots els objectius i que sigui unèxit tant per als alumnesimplicats com per la nostrafutura societat. ■

Immigració Institut (curs 2003/2004)

àrabs Amèrica llatina Europa de l’est resta d’Àfrica total

nois noies nois noies nois noies nois noies

1 ESO 2 1 1 1 5

2 ESO 1 2 3

3 ESO 3 1 2 1 7

4 ESO 6 3 1 1 1 12

1Batx 4 1 5

2Batx 0

Total 12 11 1 3 1 3 1 0 32

23 71,90% 4 12,50% 4 12,50% 1 3,10%

a les aules d’acollida recent-ment estrenades.

El departament pretén queel català es consolidi com allengua vehicular i de comu-nicació als centres educatius ique sigui l’eix vertebradord’un projecte plurilingüe. S’hitreballarà la cohesió social i escrearan condicions que facinpossible la igualtat d’opor-tunitats.

El nostre és undels 600 cen-tres de totCatalunya quedisposa d’unprofessor mésper escolaritzarimmigrants.

AR

XIU

SIÓ

/ JO

SE

P B

ER

TRA

N


CULTURA DE LLIBRES

La saviesa dels adagis❚ J. Puig

F a uns anys, GuillemViladot deixà unscalaixos amb fitxes a

una professora de la Univer-sitat de Lleida. Es tractavad’adagis i frases fetes que elseu pare havia recopilat al llargdel temps. Aquell material,després d’un llarg període deminuciós repàs i estudi, és elque ha permès a Mercè Bioscai Maria-Pau Cornadó quepreparessin per a l’edició Elrefranyer de Joan Viladot. Quiconeix la biografia de JoanViladot i Puig sap que era unentusiasta de la cultura popu-lar que no solament tinguécontactes amb Joan Amades(segons vam poder explicar enel número anterior de Sió) ialtres folkloristes, sinó que ellmateix recollí material diversque posteriorment ha possi-bilitat la confecció de Els jocsdels infants d’Agramunt i, ara,del seu refranyer particular.

El llibre conté un llarg llistatde 7.490 refranys enumerats,encara que en realitat n’hi hamés, ja que algunes ditescontenen variants sense enu-merar. Les curadores del llibreexpliquen en una petita intro-ducció que s’han limitat arecollir els adagis, mentre quehan deixat de costat leslocucions i les frases fetes quehi eren en menys abundància.

Els refranys es presenten

JOAN VILADOT i PUIGEl refranyer de Joan ViladotEdició a cura de M. Biosca i M. CornadóPagès editors, Lleida 2003253 pàgines. Preu: 18 euros

ordenats alfabèticament envint-i-un camps semàntics: elcos humà, l’alimentació,l’habitatge, les edats de lavida, la salut i la malaltia, ladona i l’home, la família, eltreball, els diners, la capacitatintel·lectual, el lleure, lacomunicació lingüística, lesrelacions interpersonals, elssentiments i les actituds, elsmites i les creences, la terra ila llibertat, el poder instituït,la roda de la fortuna, el pasdel temps, la natura i elsanimals. Per si fos poc, cadacamp semàntic està subdividiten altres apartats, fins a untotal de cent cinquanta-tres,cosa que en facilita la lectura ila recerca.

A més a més, El refranyerde Joan Viladot té un extens iútil índex de paraules clau queva de la pàgina 171 a la 251que ajuda el lector a buscar, apartir d’un mot, els adagis quehi ha relacionats amb laparaula en qüestió. Així, perexemple, si busquem el motbèstia, podem veure que hi ha23 refranys en què hi surtaquesta paraula i localitzar-lostots amb facilitat i rapidesa.

Si alguna cosa podemretreure al volum és el tipusde lletra emprat, ja que latipografia és molt petita i, sihom està una estona llegint-lo, pot acabar amb els ulls que

li facin pampallugues. Peraltra part, les curadorespodien haver fet una intro-ducció més complerta, ja queels lectors que no coneguin quiera Joan Viladot i què vaescriure, es quedaran mésaviat a l’escapça.

El dia que es va fer lapresentació del llibre a l’edificidel Pardal, Mercè Biosca iMaria-Pau Cornadó van mos-trar i retornar públicament elscalaixos amb les fitxes a lafamília Viladot. Pel que hemdit més amunt, elles no vanrecollir-ne les locucions i fra-ses fetes, cosa que vol dir queaquesta pot ser una altra fontd’estudi per qui vulguiescorcollar en l’obra de Joan

Viladot. Potser anys a venir espodrà confeccionar i oferir alpúblic un nou exemplar quecontingui aquestes locucions ifrases fetes que hom va des-estimar incloure-hi per ser unamatèria diferent.

En resum, es tracta d’unllibre de lectura d’estones per-dudes o de consulta amenaque fa de molt bon recomanarno només perquè és d’un au-tor de la vila, sinó per la sevautilitat; principalment avui endia que una part dels refranysha caigut en l’oblit. Adagis queconserven una bona dosi de lasaviesa tradicional delsavantpassats i que nosaltres,a partir d’ara, podem tenirfàcilment a l’abast. ■


❚ R. Mendoza

Notícies i pretemporada delmes d'agost C.

F.AG

RAM

UNT ESCOLA

G.GATELL

www.geocities.com/fcagramunt

ESPORTS CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»

Acabades les vacances d'estiu, elsequips comencen a preparar-seper la temporada 2004-05. A

continuació us informem dels resultatsdels partits disputats:

Juneda 2 Agramunt G. Gatell 1Barbens 1 Agramunt G. Gatell 2Tàrrega 3 Agramunt G. Gatell 3

Primera Nit Futbol-RockUna activitat que agrada molt al

jovent és l'esport, i una altra és la músi-ca. Amb aquesta idea es va pensard'organitzar un concert de rock ambl'actuació dels grups: SOMBRAS, ZAKZZIAK i CODIGO.

Agenda del mesAquesta temporada, com a novetat, us

informem dels partits més interessantsdel mes que es disputaran al campd'esports:

Primera Regional26 de setembreAgramunt G. Gatell - Juneda

10 d'octubreAgramunt G. Gatell - Pobla de Segur

24 d'octubreAgramunt G. Gatell - Organyà

El proper dia 12 d'octubre, esdisputarà el VI torneig FIRA DEL TORRÓamb la participació de nombrosos clubsde la província, en les categories deBenjamins i Prebenjamins. ■

Pretemporada equip Primera Regional.

FUTB

OL

AG

RA

MU

NT


ESPORTS CLUB CICLISTA AGRAMUNT

Pedalada llunàtica

A ls que ens agrada la bicicleta,cada vegada més, ens estimulala idea d’aconseguir nous

reptes, noves fites que ens portin unamica més enllà i, això no sempre vol diraugmentar l’esforç o el patiment, pot serperfectament fer coses noves i gaudir dela nostra passió per la bicicleta des deperspectives poc habituals. Per això, alC.C. Agramunt ens vam plantejarorganitzar una pedalada nocturna, queens allunyés de la forta calor de l’estiu, iens permetés gaudir del nostre entorndamunt d’una bicicleta de muntanya desd’un altre punt de vista, LA NIT.

El divendres 27 d’agost, més d’un cen-tenar de valents, quan la llum del sol ja

havia desaparegut, es van donar cita a laplaça de l’Església, disposats a gaudird’una pedalada apta per a tots els nivellsi edats, hi havia inscrits entre els 7 i 71anys d’edat. Els únics requisits eren ve-nir amb bicicleta, portar casc protector(això sempre!) i un focus de llum ollanterna que ens ajudes a veure millor elcamí. De totes maneres, l’organització jadisposava d’un sistema d’enllumenatcomunitari i d’energia quasi infinita, LALLUNA, que aquella nit era pràcticamentplena.

Aproximadament vam necessitar dueshores per recórrer els 18 km d’unrecorregut apte per a tothom, quecirculava per Puigverd d’Agramunt,Renan, Castellblanc...

Durant tot el trajecte vam rodaragrupats i sense cap incidència, fentalgunes parades tècniques al llarg delrecorregut per reagrupar-nos i recupe-rar forces. La col·laboració de la PoliciaLocal i els Bombers, ens van assegurarun trajecte tranquil tot i l’important nom-bre de participants.

Cap a les 23.45h ja tornàvem a ser aAgramunt i al recinte de les piscines ensesperava un refrigeri amb coca, xocolatai refrescs, d’aquesta manera recuperàvemenergies i posàvem fi, amb molt bonregust, a la primera experiència dePedalada Llunàtica.

Moltes gràcies a tothom per laparticipació!

P.D.: Recordem que a l’oficina deturisme es pot passar a recollir l’obsequide record.

I a la pàgina web del club, hi podreutrobar el resum fotogràfic de la pedalada:www.clubciclistagramunt.net ■

CLU

B C

ICLI

STA

CLU

B C

ICLI

STA


ESPORTS CLUB HANDBOL AGRAMUNT

TROFEU 24 H. DE FUTBOLSALA A HIGUERA LA REAL

En primer lloc us volem fer cinc cèntimsde la participació de la secció de futbolsala en la XVa Edició del Trofeu 24 h. deFutbol Sala d’estiu, que es va celebrar aHiguera la Real, els passats dies 31 dejuliol i 1 d’agost respectivament.

L’expedició va sortir el divendres dia30 d’agost rumb cap a Higuera, peraquest desplaçament es van llogar dosfurgons per donar una millor cabuda alsjugadors, tècnics i material que necessi-taven. El mateix divendres els tocava ju-gar a les 11 de la nit i amb els guanyadorsde l’any passat, però el nostre equip vajugar molt bé aguantant la pressió quesuposava jugar amb els campions, es vaacabar el partit amb un resultat d’empata zero i es va decidir el triomf pel nostreequip en la tanda de penals, quedant unresultat definitiu de C.H. AGRAMUNT 3- C.D. REPILADO 1. L’eufòria va serimmediata per als jugadors. Després demenjar alguna cosa, se'n van anar a dor-mir tres hores, ja que a les cinc de lamatinada els tocava de jugar el segonpartit. En aquest, no van tenir la mateixasort i va quedar un resultat de C.D.ENCINASOLA 7 - C.H. AGRAMUNT 4.Sempre ens ha quedat el dubte quepotser si no haguéssim anat a dormiraquelles tres hores, haguéssim estat ambles aptituds molt més despertes, tal i comva fer el nostre rival; suposem que tambévam caure en aquest petit error per man-ca d’experiència en aquest tipus decampionats. De fet, molts equips ens vanfelicitar pel nostre bon joc i desprésd’observar el nostre primer partit ensveien uns del favorits. Ja no vam jugarmés, ja que si no guanyaves dos partitsseguits t’anaven eliminant.

Cal destacar la gran rebuda i l’atencióque vam tenir per part de tots, de l’Ajun-tament de la localitat, dels organitzadorsdel Trofeu, dels participants i de tota lapoblació. Moltes gràcies per haver-nos fetsentir com a casa i gaudir d’un bon capde setmana. També volem agrair al’Ajuntament d’Agramunt el seu ajut

econòmic per poder suportar millor ladespesa que ens ha suposat aquestesdeveniment.

INICIEM UNA NOVATEMPORADA AL CHA

La majoria dels equips del Club hancomençat la pretemporada. Algunsequips ho han fet més aviat segons elcalendari amb què inicien les sevesrespectives competicions. Cada any, comés habitual, les pretemporades són moltdures en l’aspecte físic però també sónmolt importants per començar amb unesbones aptituds la temporada, mitjançantels projectes de treball fets pels seustècnics.

Cada temporada és diferent, hi haurannous equips i se n’elimina altres, nousjugadors i altres que marxen, nousentrenadors, delegats... Els equips queaquest any formaran part del CHA sónels següents:

En l’apartat d’handbolSènior Masculí (3a Catalana)Sènior Femení (1a Catalana)Juvenil Masculí (2a Catalana)Cadet Masculí (2a Catalana)Infantil Masculí (Lliga Catalana)

Infantil Femení (Lliga Catalana)Aleví Masculí (Lliga Territorial)Aleví Femení (Lliga Territorial)

Aquests equips començaran a jugar endiferents dates del mes d’octubre, faltaconcretar els calendaris per part de laFederació.

En l’apartat de futbol sala

Sènior Masculí(1a Divisió d’Honor Provincial)

Aquest equip ja podem confirmar quecomença la competició el dissabte 18 desetembre a casa, amb l’horari fix de ju-gar sempre a les 16.30 h.

Les altres seccions que formen partdel CHA com l’atletisme, bàdminton,motociclisme Trial i motociclismeMotards, també preparen les activitatsdel seu programa de Competició.

El Club, juntament amb els seusentrenadors, hem proposat uns objectiusconcrets per als nostres equips, i que endefinitiva han d’assolir juntament amb elsjugadors. Desitgem que amb esforç iconstància per part de tots, puguemaconseguir tots els objectius i fitesmarcades. ■

Equip que va participar a les 24 h. de futbol sala a Higuera la Real.

CH

A


ESPORTS PATRONAT MUNICIPAL D'ESPORTS

Activitats Festa Major i Activigran

X OBERT DE BÀDMINTON

IV OBERT DETENNIS TAULA

El Tennis Taula es realitzà eldivendres, en un espai popu-

lar i agradable com és la plaçadel Pou, i amb una participacióque s’atansava al centenar. Desis a vuit de la tarda, aprofitantels últims raigs de sol, gairebétothom va provar sort amb lapala. La franja d’edat parti-cipant fou molt extensa. Lesclassificacions quedaren així:

• Fins a 10 anys:1r Júlia Solé2n Gerard Amigó3r Xavier Sangrà4t Ricard Boncompte

• D’11 a 14:1r Sergi Bertran2n Marc Fernàndez3r Marc Viles4t Genís Guixé

• De 15 a 17:1r Albert Marsol2n Roger Perucho3r Marc Martín4t Josep Anguera

• 18 o més:1r Manel Grau2n Oriol Pla

Dos petits participants que també van jugar a bàdminton.

Imatge de la plaça del Pou en un moment de la competició.

El dijous 2 de setembre, alpavelló municipal d’esports, secelebrà l’Obert de bàdmintonde la Festa Major. Aquest obertporta celebrant-se deu anys, ija és un clàssic de la vigília. Laparticipació fou notable.

Cal destacar, a més, elcaràcter lúdic que adquirí lacompetició. Tots els partici-pants van marxar satisfets perl’estona gaudida. La classi-ficació final en les diferentscategories fou la següent:

• Fins a 10 anys:1r Xavier Sangrà2n Jordi Farré3r Genar Esteve4t Mohamed Amin

• D’11 a 14:1r Adrià Vidal2n Eloi Díaz3r Oriol Padullés4t Samir Hanafi

• De 15 a 17:1r Marc Martín2n Roger Perucho

• 18 o més:1r Albert Marsol2n Marc Noró3r Francesc Torra4t Jordi Lluch

Categoria femenina:1r Maite Ruiz2n Mònica Fernàndez3r Rocío Ruiz4t Sílvia Puigarnau

PA

TRO

NA

T E

SP

OR

TS

PA

TRO

NA

T E

SP

OR

TS


L'ACTIVIGRAN de la temporada passada va ser tot un èxit.

ESPORTS PATRONAT MUNICIPAL D'ESPORTS

3r J.M. Morenate4t Ricard Boncompte

Categoria femenina:1r Montserrat Soler2n Clara Gregori3r Laura Roca4t Betina Costafreda

LA CURSA DE LAFESTA MAJOR

El dissabte al matí es realitzàla cursa. Davant de la plaça del’Església es produïa la sortida,per després anar recorrent elcasc antic. Es tracta, doncs,d’una cursa de marcat caràcterpopular i/o cultural. Tots elsparticipants van ser valoratsamb un obsequi. Fins i tot,l’organització, va voler oferirun trofeu al participant mésjove, i també al més gran,invitant així als dos a unapròxima participació. Elsprimers classificats van ser:

Categoria masculina

• Fins a 7 anys:1r Sergi Tarruella2n Armand Ortiz3r Gerard Tarruella

• De 8 a 14:1r Eloi Díaz

2n Xavier Verdejo3r Genís Guixé

• De 15 a 99:1r Gerard Creus2n Joan Cuñat3r Ramon Bovet4t Francesc Galan

Categoria femenina

• Fins a 7 anys:1r Iris Marrot2n Magalí Ortiz3r Júlia Marrot

• De 8 a 14:1r Laura Roca2n Ivette Penella3r Rocío Ruiz

• De 15 a 99:1r Maite Ruiz2n Josefina Rovira3r Núria Sorribes

ACTIVIGRAN 2004-05

El proper 27 de setembres’iniciarà una nova tempora-

da de l’Activigran. Aquesta ésuna activitat adreçada a la gentgran, amb un caràcter social,lúdic i esportiu.

Es realitza activitat físicade manteniment a travésd’exercicis i jocs. A més a méss’estableixen tot un conjuntde relacions socials moltenriquidores, així com hàbitsesportius molt saludables.

Aquesta activitat es realitzatots els dilluns i els dijous decinc a sis de la tarda. ■

PA

TRO

NA

T E

SP

OR

TS


Prevenir, evitar, eludir, advertir, avisar❚ Teresa Añé Regidoria de Benestar

REGIDORIES MUNICIPALS

T otes aquestes paraules ensdefineixen una feina que cal feramb temps per tal d’aconseguir

un objectiu a llarg termini. El que cal evi-tar és el malbaratament de l’harmoniad’una comunitat per l’actuació d’unaminoria que no s’avé a respectar lesnormes de convivència.

La prevenció en el camp de la salut ésreconeguda i aplicada amb molt bonaacceptació per part de polítics, profes-sionals i societat civil. S’ha demostrat deltot efectiva la seva aplicació al llarg delsdarrers anys i cada dia es valora com lamillor forma de mantenir la qualitat devida que proporciona el bon estat de salutde la població.

Ningú no ens ha de convèncer dels bonsresultats que reporta l’alimentació equi-librada, la pràctica de l’ esport i l’abandódel tabac per mantenir la nostra salut.

Aquest mes s’ha donat a conèixer lamesura que ha aprovat la Generalitat deCatalunya d’administrar la “píndola deldia després” a les adolescents que hosol·licitin a la xarxa pública de salut.Potser amb una bona educació sexual es

podria haver estalviat aquesta mesuraque és contraproduent en molts aspectesde la salut física i psíquica de les noies.

En el camp del Treball Social també ésuna eina de reconeguda vàlua per acon-seguir els objectius de bona convivència ibenestar social en la comunitat.

En aquest sector, els recursos pertreballar en la prevenció de problemessocials futurs són més escassos. Lescompetències de les administracionspúbliques en aquest camp estan mésrepartides i la manca de pressupostossuficients fan difícil dur a terme accionsen tots els àmbits.

L’Administració local no disposa decompetències en aquest tema, però segurque posant una mica d’imaginació i esforçes poden dur a terme moltes iniciativesque facilitin la tasca preventiva.

A Agramunt fa molts anys que es tre-balla des de moltes entitats per educarels nens i joves en construir una societatmillor. És una població amb una granriquesa associativa de treball comunitarigràcies a les persones que donen partdel seu temps lliure als altres per cons-

truir un món millor.Els valors que es transmet tot fent

teatre, cant coral, esport, música, dansa,acampada, etc., serveixen als nois i noiesper descobrir la solidaritat, la respon-sabilitat, el compromís, l’altruisme, lagenerositat, etc.

En un món en què tot sembla valorar-se pel valor monetari, això és com unoasi on les hores no es comptabilitzencom hores extra a cobrar i tots els ques’hi dediquen posen el telèfon, el vehiclei el que faci falta perquè allò tiri endavant.

Hi ha sempre les excepcions que con-firmen la regla i sempre tenim nens i jovesque no disposen de la capacitat d’integrar-se en el sector “constructiu” i es donen aconèixer fer fets “destructius” que ensgeneren inseguretat i malestar.

És molt desesperançador veure com elmobiliari urbà no es respecta i cal repo-sar-lo constantment perquè algú trobala diversió trencant papereres, bancs,fanals i tot allò que fa bonic un poble.

És aquí on ens adonem que no s’arribaa tothom i cal fer servir la imaginacióper integrar millor.

La xarxa de serveis públics no és el recursidoni per encaminar-los i per aquest motius’ ha de prevenir des del primer símptomaque s’arribi a aquesta situació.

En aquest sentit s’està valorant lapossibilitat de signar un conveni ambJustícia Juvenil, per tal de crear un recursper aquells joves que han dut a termeactes delictius, i que han de complir lacondemna amb serveis a la comunitat.Cal tenir el recurs ben definit i realitzarel seguiment corresponent perquè lamesura tingui l’efecte reeducatiu quepersegueix.

És als responsables públics a qui elscorrespon vetllar perquè això es dugui aterme amb l’ajuda dels professionals i detots els ciutadans, que cada dia amb elseu treball silenciós i anònim col·laborengenerosament. ■


Catalanisme integrador: justícia social efectiva❚ Agrupació local del PSC

PARTITS POLÍTICS

S i haguéssim de definir elcatalanisme com a tal, podríemexpressar-ho dient que és aquell

moviment social, cultural i polític quepretén dignificar i donar a conèixer lallengua, els costums i la tradició catalana.

Precisament dins d'aquest marcd'activitats s'emmarca el PSC, un partitque històricament ha lluitat molt perdefensar una llengua, una cultura i unaforma de ser que durant molts anys vaser injustament perseguida i claramentdiscriminada.

Amb l’anhelada desaparició delfranquisme i la recuperació de lademocràcia, el partit de la majoria es vaposar a treballar perquè tothom es po-gués sentir identificat amb una Cata-lunya pròspera, integradora i sobretotmés social.

Prohoms de la importància de JoanRaventós, Narcís Serra, Raimon Obiols oel mateix Pasqual Maragall, van aportarel seu gra de sorra en la clandestinitat iposteriorment a través de l'exercici decàrrecs públics a fi d'assolir la norma-lització d'un poble i una cultura greumentflagel·lada.

Els catalans som gentoberta, dialogant irespectuosa amb lapluralitat cultural,capaços de conviure ensituació d'harmoniaamb els diferentscol·lectius existents.

Amb el pas del temps s'ha posat demanifest que, malgrat les penúriessofertes, els catalans som gent oberta,dialogant i respectuosa amb la pluralitatcultural, cosa que demostra que somcapaços de conviure en situació d'harmoniaamb els diferents col·lectius existents.

Ara bé, molts cops s'ha intentat intoxi-car de forma menyspreable el concepte de

catalanisme tot desvirtuant-ne el seusignificat original. El catalanisme no sig-nifica excloure aquell que pensa diferentde la resta, sinó que comporta l'intentd'integració, comprensió i sobretot diàleg.I ni tan sols és rellevant el lloc deprocedència de la persona o l'origen delseu cognom. Tothom que se senti catalàserà reconegut com a tal malgrat elsintents d'alguns d'estigmatitzar aquestsaspectes.

L'agrupació local del PSC té molt clarque si per una cosa val la pena lluitar ésper aconseguir una Catalunya integradora,no excloent i amb unes polítiques socialsjustes, equilibrades i coherents. Ésquelcom que anomenem justícia social.

Aquest principi bàsic, fonamental pelbon desenvolupament de la societat, nosempre ha estat observat pels governants.En el cas de Catalunya durant dues dècadess'han barrejat l'apatia conservadora i lamanipulació interessada. Apatia que es vafer palesa per la inactivitat del governcatalà respecte qüestions bàsiques com sónles polítiques migratòries destinades a laintegració. En aquest sentit i de formaestricta i rigorosa es pot afirmar que hafet més el govern tripartit en sis mesosque l'anterior govern en vint-i-tres anys.

Les Oficines del Servei d'Ocupació deCatalunya per primera vegada des del seufuncionament tenen competència per atramitar la renovació de permisos deresidència i treball dels ciutadansestrangers. A més a més es requereix elseu empadronament en territori catalàcom a element indispensable per a realitzarla gestió, la qual cosa acosta el ciutadà nonacional al territori i li fa veure que ésbenvingut entre nosaltres. A nivell local,des del si del nostre ajuntament, ens constaque es fa un treball acurat d’acollimentals nouvinguts.

Pel que fa a la manipulació interessada,solament cal fer referència a les últimesmanifestacions de l'expresident Pujolreferides al perill del mestissatge sobre la

població autòctona. Unes manifestacionssectàries i fora de context que demostrenque encara alguns no han paït l'actual pa-norama polític català i allò que és més greu,que no han entès res durant més de vintanys en el govern.

La immigració no és quelcom que puguiser objecte de broma ni demagògia sinóque és un dret bàsic que tot ciutadà té pera defensar el seu benestar social.

A més, Catalunya ha hagut d'acudir al’emigració com a única sortida en deter-minats casos. I sinó que els ho preguntina exiliats com Pere Calders, Avel·lí ArtísGener, Tísner, i tants d'altres il·lustratscatalans que van haver de fer via cap aAmèrica per por de repressions polítiques.Per tant, parlar despectivament delfenomen migratori significa desprestigiara aquells que es van veure obligats, con-tra la seva voluntat, a pernoctar durantllarg temps fora de la seva nació estimadai a no reconèixer un dret que és vàlid en simateix.

Diada Nacional de CatalunyaAprofitant l'avinentesa de la celebració,

el proppassat 11 de Setembre, de la diadanacional de Catalunya, l'agrupació local delPSC vol remarcar l’acte simbòlic iparticipatiu de molts agramuntins que ambindependència de la seva ideologia, vanaplegar-se a la plaça on hi ha el monumentque la nostra vila va erigir en honor delconseller en cap de Barcelona. Vam servint-i-dues les entitats que dipositàrem lesflors en record de tots els que moriren endefensa de les llibertats nacionals.

I recordeu companys, que quan RafaelCasanova va defensar Barcelona per lallibertat del poble català, no va fer-hoperquè existissin conflictes i baralles en-tre nosaltres sinó que el seu somni eraveure un poble unit, ferm i solidari. Aixídoncs, seguim el seu exemple: Agramuntencara serà millor, Catalunya serà el mirallon tothom voldrà reflectir-se. ViscaAgramunt i Visca Catalunya! ■


GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS

La veu del grup CiU a Agramunt

L ’estiu ja és acabat i amb ell tambés’acaben les vacances pràcti-cament per a tothom, els nens i

els joves del poble ja s’han incorporat aestudi i en la majoria de pares sents adir: ja era hora que poguéssim anar totsmés ben arrenglerats!, o aquella altra, jaen teníem unes ganes, tantes vacances,al final la canalla s’avorreix! De fet,sembla que quan portem un horari mésmarcat anem tots més a l’hora.

Retribucions dels regidors

Canviant de tema, en el número delmes passat d’aquesta revista vam llegiruna carta publicada, per segona vegada,d’un veí que volia saber el que cobrenl’alcalde i els regidors de l’Ajuntamentd’Agramunt. El nostre grup no té capinconvenient d’informar a tots elsciutadans i en especial a aquest veí quedemana reiteradament el que cobrem,però també hem de dir que hagués estatmés satisfactori, si l’equip de governhagués publicat en l’apartat del’Ajuntament informa de la revista, laBase 29a d’execució del pressupost2004, on s’indiquen totes les assig-nacions per dedicació exclusiva, dedi-cacions parcials, assistència a sessions iindemnitzacions per dedicació delsmembres de la corporació i, a més, pu-blicar les retribucions que cobremaproximadament cada regidor al mes.Trobem molt lamentable que ho hàgimde fer per separat, insistim que s’hauriad’haver informat des de l’actual equip degovern i publicar amb anterioritat totesles remuneracions que té l’alcalde i elsaltres dotze regidors (inclosos nosaltres).És el primer cop que a Agramunt l’equipde govern decideix tenir una persona ambdedicació exclusiva de 37,5 horessetmanals i donada d'alta al règim gene-ral de la seguretat social, o bé quel’alcalde, que no dubtem dediqui prou

hores en la seva tasca, no ha hagut deplegar, ni demanar reducció de jornada ala feina fora de l’ajuntament. Cada equipde govern té la capacitat suficient pertriar el que convé més en cada momentper al seu poble.

Bé, tornant al tema de les retribucions,tal com es va aprovar en el passat Pleextraordinari del dia 22 de desembre de2003, el nostre grup com a regidors del’ajuntament cobrem per assistència efec-tiva a cada sessió plenària: 97,59 €.Normalment es fa una sessió ordinàriabimestral i entremig també es pot con-vocar alguna sessió plenària extraordi-nària quan l’equip de govern ho creguiconvenient.

es convoquen: 65,07 €.Una regidora nostra cobra indemnit-

zacions per dedicació amb una activitatduta a terme a l’Ajuntament que és“l’Activigran”. Normalment dedica dueshores setmanals, encara que algun cophagin estat quatre i al final del mes oscil·laentre les vuit i deu hores, amb unaremuneració mensual entre 52 i 62euros. Aquesta dedicació va ser aprovadaa la sessió ordinària de l’Ajuntament elpassat 30 de març de 2004.

En el número de la revista del mes dejuny vam llegir, com molts de vostès, lesretribucions d’un dels regidors de l’equipde govern en solitari, com si la cosa no-més anés per a ell, i és aquí on lamentemque no s’hagués donat la resposta desde tot l’equip de govern i incloure tambéel que cobrem els regidors de l’oposició.Volem fer una petita observació ambaquest regidor i és que d’indemnitzacionsper dedicació a l’Ajuntament vam veureque no en va posar cap, només va ferconstar les assistències als Plens i a lesComissions, llavors se’ns passa pel capquatre qüestions: potser no hi dedica caphora a l’Ajuntament? Potser hi dedica tanpoc que no li val la pena de posar-ho?Potser no cobra les hores que hi dedica?O bé, que simplement es va descuidar deposar-ho?

Desitgem que puguem complaure enuna part a aquest veí i potser d’altresque es fan la mateixa pregunta, o bé quetenien una informació errònia vers aquesttema.

Actuem segons el "rol"que ens toca

També voldríem comentar que elsdarrers esdeveniments en la política es-tatal, nacional i local ens fa pensar queles persones actuem segons el “rol” queen una determinada etapa de la nostravida ens toca. Sense anar més lluny, per

És el primer cop quea Agramunt l’equipde govern decideixtenir una personaamb dedicació ex-clusiva de 37,5 horessetmanals i donadad'alta al règim gene-ral de la seguretatsocial...

Tres dels cinc regidors del nostre grupassisteixen a les Comissions InformativesPermanents: 65,07 €, aquestes tenenla mateixa periodicitat que els Plens, ésa dir, que cada cop que es fa un Ple unasetmana abans es convoquen lesComissions.

Normalment també hi ha dues Co-missions més on es cobra i que són laComissió Especial de Comptes, que és unaa l’any, i la Comissió Informativa d’Urba-nisme, que són dues a l’any. Ambaquestes Comissions assisteixen tresregidors del nostre grup, sempre i quan


explicar això cal recordar que unprestigiós polític català fins fa poc teniael “rol” d’estar a l’oposició respecte algovern de l’estat i del país i així no paravade criticar, qüestionar i queixar-se de lesformes d’actuar del govern i del molt queperjudicava al nostre país. Passa el tempsi els ciutadans, alguns, se’l creuen arribantamb el seu vot a súper ministre de l’Estat,això evidentment suposa un canvi de “rol”i tot allò que tant criticava queda aparcati la seva forma d’actuar és diferent a lade mesos enrere no acceptant lespeticions del nou govern del nostre paísencara que abans les tenia moltassumides.

En la política municipal de casa nostrasembla que passa exactament el mateix iallò que temps enrere tant criticavenalguns polítics locals, alguns ciutadansse’ls van creure i, il·lusionats amb el canvi

i gent fresca, els varen votar. Però noiha hagut un canvi de “rol” i aquellesactituds que tant criticaven, amb raó osense, avui actuen de la mateixa manerai, com alguns ciutadans comenten, pitjorque els d’abans. Tot això és degutsegurament a aquest “rol” que ensinflueix tant i podem quasi afirmar queles persones actuem segons el paper que

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS

tenim en cada moment de la nostra vida,sigui a l’Ajuntament o en qualsevol càrrecde responsabilitat. Això sí, tant el súperministre com els polítics que actualmentens governen a l’Ajuntament, la culpa detot és de l’anterior govern o grup muni-cipal. Tal com comentava un escriptorlocal, la culpa sempre la tenen els altres.

El trist de tot això és que per culpad’actuar segons el paper que ens imposala vida, deixem de banda aquells ideals,aquelles il·lusions, i alguns ciutadans quanveuen els canvis dels seus líders quedendecebuts provocant moltes vegadesl’abstenció política i social. Desitgem queal nostre poble hi hagi un canvi pled’il·lusió i que aquest no sigui nomésmoltes floretes en segons quines places icarrers.

Desitgem que tingueu una bona fira delTorró i fins ben aviat. ■

...les personesactuem segons elpaper que tenim encada moment de lanostra vida, sigui al’Ajuntament o enqualsevol càrrec deresponsabilitat.


L’AJUNTAMENT INFORMA

LLICÈNCIES D'OBRESROSA AMANÓS GENÉ, per enderrocar un corral. C. Costa dels

Dipòsits.ROSA AMANÓS GENÉ, per l’ocupació de la via pública. C. Costa

dels Dipòsits.FRANCESC RAMON MARCH ALTARRIBA - ROSA MARIA MAJORAL

JOSA, per un dret de connexió d’aigua potable. C. Horts.L’ASSESSORIA D’AGRAMUNT, SLL, per un dret de connexió de

clavegueram. C. Raval de Puigverd.MARIA LLUÏSA SOLANS ESTEVE, per un dret de connexió d’aigua

potable. C. Horts.JOAN CAHELLES PINTÓ, per l’arranjament del terra del rebost

dels baixos de la casa. C. Ntra. Sra. de la Mercè.IMAGINART CUSTOM, SL, per la reforma de 2 habitacions de banys.

Av. Marià Jolonch.TERESA CANELA MINGUELL, per un dret de connexió d’aigua po-

table. C. Horts.M. ANTÒNIA TRASSERRA PUIG, per l’arranjament del terra de

l’habitació de bany. Donzell.RAÜL RODRÍGUEZ HERNÀNDEZ, per un dret de connexió d’aigua

potable. Av. Esports.COMUNITAT DE VEÏNS C. DON PERE DE GOMAR, NÚM. 4, per un

gual permanent. C. Don Pere de Gomar.ÀNGEL FLORENSA GARCIA, per un dret de connexió d’aigua pota-

ble. Av. Esports, 41.FRUITES I VERDURES, B. SERRA S.L., per arranjament del terra,

de les parets, canviar la porta d’entrada i tancament d’una altra por-ta. C. Sant Joan.

PERE MARTÍN SÀNCHEZ, per l’arranjament del terra d’unahabitació i de l ‘habitació de bany. C. Clos.

PERE ALONSO ARCOS, per un dret de connexió d’aigua potable.Av. Catalunya, 1, esc. A, 2-4.

ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L. per obrir una rasa perla instal·lació d’una línia subterrània de baixa tensió per a dotar desubministrament elèctric a l’immoble situat al C. Petronel·la.

ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L., per obrir una rasa perla instal·lació d’una línia subterrània de baixa tensió per a dotar desubministrament elèctric a l’immoble situat al C. Raval de Puigverd.

TERESA CORTÉS SALUD, per canviar la canalera de la teulada,arranjar el terra del pis i de les golfes i reformar la cuina. C. Raval dePuigverd.

MANEN 2000, SL, per la distribució interior de 3 habitatges enedifici plurifamiliar. Av. Marià Jolonch.

RICARD INVERNON HERNÀNDEZ, per un dret de connexió d’aiguapotable. Av. Esports.

XAVIER BURGUÉS BORRÀS, per arranjar i pavimentar el terra, ienguixar el sostre. C. Sió.

MONTSERRAT MAS BOSCH, per pintar la façana de l’habitatge. C.Raval de Puigverd.

CINTO MITJAVILA MOLINS, per pavimentar una part del terra deljardí. Urb. Verge dels Socors.

JAUME MARQUILLES LLORENS, per arrebossar una part de lafaçana i ampliar la porta del corral. Les Puelles.

JOAN BRILS ROVIRA, per la construcció d’una piscina. C. Raval dePuigverd.

FRANCISCA SAMARRA LLUCH, per acondicionar l’interior d’unagranja. Montclar.

MARTÍ PALLÀS SOLSONA, per un dret de connexió d’aigua pota-ble. Av. Catalunya.

JORDI BERTRAN PARÍS, per pintar la façana de l’habitatge. Av.Jaume Mestres.

COMUNITAT DE VEÏNS C. SABATERIA DE BAIX, per l’arranjamentdel ràfec de la porta d’entrada i arrebossar una part de la paret delterrat C. Sabateria de Baix.

CANAL 44 UHF

A partir del dia 27 de setembresintonitza la TELETORRÓal Canal 44 UHF.

Si no el pots sintonitzar, posa't en contacteamb el teu tècnic d'antenes.

En cas de comunitat de veïns, posa't encontacte amb el teu tècnic d'antenes.


ALMANACOCTUBRE: Mes de 31 dies, desè de l’any segons elnostre calendari (Gregorià) i vuitè del primitiucalendari romà anomenat October. Amb ell s’acabavael temps de l’any destinat a fer la guerra que haviacomençat el mes de març.

La calenda era el primer dia de cada mes segonsel calendari Julià i el còmput era regressiu, a partirdel dia 14 o 16, segons els mesos. Així, per exemple,a partir de mitjans de mes de març els dies escomptaven 17, 16, 15,... de les calendes d’abril. Perla mateixa raó quan a la peana de la Verge del portalmajor de l’església d’Agramunt es diu “Els teixidorsd’Agramunt van fer aquesta imatge de Santa Maria ala calenda cinquena d’octubre de l’any del Senyor de1283”, en realitat ens està dient que faltaven cincdies per a la calenda d’octubre.

40

35

30

25

20

15

10

5

0

l./m2

El dia 1 el sol surt a les 5h 47m, i es pon a les 17h 34mEl dia 31 el sol surt a les 6h 21m, i es pon a les 16h 48m

Demografia

(Mes d’agost de 2004)

NAIXEMENTSEster Roca i OlivaAbril Lloret i TorresPaula Aguza i ChaerMiquel Anguera i SansAdrià Salat i PachecoSekou DiakiteAlba Espinal i AlfaroMar Badia i Riera

dia 29-7dia 1dia 10dia 13dia 14dia 14dia 20dia 30

Temps

PLUJA CAIGUDA DURANT L’AGOST

Dia 3Dia 4Dia 7Dia 9Dia 23Dia 29TOTAL

9,0 l./m2

5,8 l./m2

InapreciableInapreciable

9,5 l./m2

29,5 l./m2

53,8 l./m2

TEMPERATURES EXTREMES DE L’AGOST

Màxima del mesMínima del mesOscil·lació extrema mensualMitja de les màximesMitja de les mínimesMitja de les mitjanes

37°, dia 112°, dia 21

25°31,129°17,935°24,532°

L'Observador: Deudat Pont

El dia 23 el sol entra a la constel·lació de l’ESCORPÍ.

�

GRÀFICA DE LES TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES I DE LES PRECIPITACIONS CORRESPONENTS AL MES D’AGOST

9 10 11 12 13 14 151 2 3 4 5 6 7 8 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

40

35

30

25

20

15

10

5

0

–5

°C

DIES

Temperatura màxima:Temperatura mínima:Precipitacions:➵

DATES ASSENYALADES I COSTUMARI:

Ens diu l’Amades que és el mes més trist i pobrede l’any pel que fa a costums, ja que durant el seucurs no s’escau cap festa assenyalada ni cap diaexcepcional ni remarcable. Al camp, però, s’acabavala verema i començaven les feines de llaurar la terrai començar la sembra. Aquest mes era tingut coma molt dolent per a la salut, segurament perquècomencen a baixar les temperatures.

Dies 9, 10, 11 i 12: Fira del Torró d’Agramunt.Dia 11: Beat Joan XXIII, papa. Joan XXIII (1958-

1963) és el nom que prengué Angelo GiuseppeRoncalli en ser elegit papa. Havia estat consagratbisbe el 1925, va ser nomenat visitador apostòlicde Bulgària i més tard delegat apostòlic de Turquiai Grècia. Pius XII el va enviar el 1944 com nunci aParís, i el 1953 el va nomenar cardenal patriarca deVenècia. Tot just elegit papa va convocar un sínodea Roma i el concili ecumènic Vaticà II, que començàles seves sessions el 1962. Obrí l’Església Catòlica

al diàleg amb el món i va afavorir les relacions ambels cristians de les diverses confessions. El seumagisteri quedà reflectit en les encícliques Mater etMagistra (1961) i Pacem in Terris (1963).

Dia 15: Santa Teresa de Jesús. Santa Teresa eral’advocada dels somnis.

EFEMÈRIDES DEL MES:7 d’octubre de 1780: Epidèmia de febres ter-

çanes a Agramunt. El paludisme o malària és unamalaltia infecciosa provocada pels protozous espo-rozous hemosforidis del gènere plasmodium,inculcats a l’home quan el mosquit femella del gènereAnopheles li xucla la sang. El nom que es dóna alsdiferents tipus de paludisme, obeeix als ritmes febrilsque es produeixen en cada cas i en l’evolució de lamalaltia. S’anomenen febres terçanes a aquellesvariants del paludisme en què els accessos febrilss’esdevenen cada 48 hores (cada tercer dia), alter-nant-se un dia amb febre i un sense. A les quartanes,les pujades de febre es produeixen cada 72 hores(cada quart dia), intercalats dos dies no febrils. Lesterçanes malignes presenten ritmes irregulars delsaccessos febrils. El mosquit Anopheles es criavaals patamolls i aigües entollades de la vora del riuSió.

Segons els documents de Ramon de Siscar, hiva haver a Agramunt una epidèmia de febres terçanesque va alertar la Junta de Sanitat de Barcelona laqual va enviar a Agramunt el doctor Josep Vidal.Aquest va fer un informe indicant que des del 7d’octubre de 1780, que es van donar els primerscasos, fins el dia 11 de maig de 1781 havien morta Agramunt 71 persones (48 adults i 23 infants),quan la mortalitat mitjana d’un any era de 19 adultsi 26 infants. De tota manera no es va poder aclarirsi aquesta mortaldat fou deguda a la febre tifoide oa unes febres terçanes malignes. El 1783 es vantornar a repetir aquestes febres i per posar-hi remeiva venir a la vila el doctor Josep Masdevall. Peraltres documents de l’Arxiu de cal Siscar sabemque es va tornar a reproduir la malaltia el 1785 iaquesta vegada va afectar de forma generalitzadatota la comarca de l’Urgell.

El 28 d’octubre de 1781, arran de la primeraepidèmia, l’Ajuntament d’Agramunt va prohibir lesbasses per estovar el cànem a les rodalies de lapoblació, ja que l’aigua entollada feia mala olor,criava mosquits i eren nocives per a la salut pública.Van determinar que es fessin al Torrent dels Salats,a la banda nord de la vila.

R. Bernaus i Santacreu

DEFUNCIONSFaustí Mateu i BalagueróAlexandre Omedes i GelabertConsol Riba i TristanyTeresa Gili i JovéIndalècia Bernal i Martínez

96 anys, dia 6 75 anys, dia 12

76 anys, dia 1397 anys, dia 1461 anys, dia 18

El dia 28 d’octubre, eclipsi total de lluna visible aCatalunya. El principi de la fase parcial comença a la 1h14m de la matinada i acaba a les 4h 53m. El punt màximde l’eclipsi es dóna a les 3h 4m.

Les fases de la lluna:Quart minvantLluna novaQuart creixentLluna plena

el dia 6el dia 14el dia 20el dia 28

a les 10h 12ma les 02h 48ma les 21h 59ma les 03h 07m


ARITJOC

Quines xifres del 0 al 9 haureu de posar a cadarequadre per tal que es verifiquin les igualtats?

❚ Coordina Rosa Maria Sera

❚ per Ricard Bertran

Les 7diferències

Solu

ció

a le

s7

dif

erèn

cies

Ofrena floral almonument de laplaça Onze deSetembre.

La de l’esquerra ésl’original, mentre quea la de la dreta s’hanfet set modificacions.

A veure si les trobeu!

Solució al Desert

LLEURE AMENITATS

Solució a l'Aritjoc

EL DESERT

Dividiu el dibuix en quatre parts igualsde manera que en cada una hi hagi

una piràmide i una palmera.


LA FOTO

LA CALAISERA ❚ Serafina Balasch

❚ Josep Bertran

Amb motiu de l'exposiciófotogràfica d'una mostra delcontingut de la maleta queel president Lluís Companyses va dur a l'exili, i que laGeneralitat va recuperarl'any passat, Josep Gui-novart va crear una obracommemorativa sobre elPresident Màrtir. Semblacom si Companys l'estiguésmirant.


❚ Josep BertranIMATGES D’AHIR i D ’AVUI

IMATGE D’AHIR: La imatge d’aquest mes és una vella fotografia d’un dels angles del Mercadal, concretament del que dóna al carrer Sabateriai es pot fixar als anys vint, de quan la part central de la plaça no estava encerclada amb l’actual perimetral que li corregeix el desnivelloriginal. El Mercadal va estar sempre, de fet fins fa ben poc, ocupat per carreters com els que es veuen a la fotografia.

IMATGE D’AVUI: L’indret del Mercadal aquest mes de setembre.

❚ Josep BertranL’ÚLT IMA

Dediquem aquesta secció a un reculld’imatges de la Festa Major d’enguany, quees va celebrar entre els dies 2 i 6 de setembre.

REVISTA SIÓ. Núm 487 - Any XLI - Setembre 2004

Documents