REVISTA SIÓ. Núm 500 - Any XLII - Octubre 2005

la revista d’Agramunti de la Riberawww.revistasio.info • [email protected] Núm. 500 • Any XLII • Octubre 2005

SIÓ ha arribat alnúmero 500

La plaça del Pouja torna a estaroberta, però noacabada del tot

El públic omple laFira del Torró i de laXocolata a la Pedra

2 sió OCTUBRE de 2005

Núm. 500 - Any XLII - Octubre 2005

PORTADA:El conseller d'Agricultura, Antoni Siurana, va inaugurar la passada edició de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra, que va renovar l'èxit de públic que registra habitualment. L'acte de remenar el perol amb el rem va ser una mena d'inauguració simbòlica; si més no, simpàtica.(Josep Bertran)

ESTIMATS LECTORS ......................... 3

ACTUALITATFets del mes- 12 d'octubre ..................................... 5- Presentació col·leccionable ............... 7- Protesta veïnal .................................. 8- Lo Pardal .......................................... 8- Canal Segarra-Garrigues ................... 9- Jornada sardanista ........................... 9- Fira del Torró .................................... 11Reportatge- SIÓ, 500 números ............................ 16- La plaça del Pou ............................... 18

ENTITATSLa Coral- Curs coral 2005-06 ........................... 21Amics de l'Arquitectura Popular- Art i Arquitectura Popular ................. 23

OPINIÓ

El celobert- Les entitats culturals ......................... 25

Gent, fets, coses...- Ofi cis: sembrador de cereals a mà .... 27

Els lectors escriuen- Recordant els Germans de les Escoles Cristianes de la Salle ........... 29- Comentaris sobre dos articles .......... 31- A la pagesia ...................................... 31- I l'opinió de les veïnes i dels veïns que no compta? ............................... 33

Hi serem a temps?- Finalment la plaça del Pou està acabada ..................................... 35

ENSENYAMENT

Finestra educativa- Inici de curs amb canvis i normalitat . 37

SOM A RIELLA

Històries- Altres contes: La nova frontera ......... 39

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

El conte- Calitja ................................................ 41

ESPORTS- Club Futbol Agramunt ....................... 43- Bàsquet Agramunt Club .................... 47- Club Tennis Agramunt ...................... 51

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS- Actualitat política i social .................. 53- L'estatut, la plaça del Pou i la rotonda ....................................... 55

REGIDORIES MUNICIPALS- Qui fa la política al poble? ................. 57- Millores a la plaça del Pou ................ 57- Un moment dolç per Agramunt ........ 59

L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 60

ALMANAC .......................................... 63

LLEURE- Amenitats ......................................... 65

LA FOTO ............................................ 66

LA CALAISERA ................................... 66

IMATGES D'AHIR I D'AVUI ................. 67

Atac contra el monument a "los caídos" de la Donzell, el dia de la "Hispanidad".

5Ampli recull d'imatges de la XVII edició de la Fira del Torró.

11

sió 3OCTUBRE de 2005

( )

Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964

Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell)

Subscripció anual: 28,50 € - Número solt: 2,60 €

Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42

Membre de l'Associació Catalanade la Premsa Comarcal

Redactors: Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu.Col·laboradors: Serafi na Balasch, Ramon Bernaus, Ricard Bertran, Jaume Cots, Ramon Creus, Montse Guerrero,

Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila.

Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt

La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes.Per altra banda, la publicació dels articles signats, no signifi ca l'ac ceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor.

Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig.

Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 ■ Torronaire d'Honor 2004

Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat,l'IEI de la Dipu tació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

CRÈDITS

Estimats lectors...

( )

Aquest número que teniu a les mans, estimats lectors, és el que fa 500 de la nostra revista. Mes rera mes, des del llunyà març de 1964, SIÓ ha

sortit puntualment per oferir als agramuntins els fets més destacats i les opinions que els veïns hi hagin volgut exposar. Generacions de convilatans tenen la revista com un fet absolutament integrat a la seva vida quotidiana i, com hem dit en altres ocasions, amb el pas del temps ha esdevingut una mena d’àlbum familiar comú a tots nosaltres.

En aquest sentit gosaríem recomanar als nostres lec-tors que fullegin la col·lecció de SIÓ perquè passaran una estona, o moltes estones, molt agradables. És com mirar un àlbum de fotografi es antigues on trobes mil i una evocacions personals i col·lectives. És que més de 40 anys són ja molts anys. I una altra recomanació: no llanceu la revista una vegada llegida. Guardeu-la, col·leccioneu-la. És un patrimoni que, com més temps passi, més valorareu.

El mes d’octubre és gairebé obligat parlar de la Fira del Torró que, un any més, ha estat molt visitada. És un certamen que des dels seus inicis ha mantingut una progressió constant quant a millores i acceptació del públic. Ja fa temps que ha esdevingut la tercera fi ra de les comarques de Ponent, després de les de Mollerussa

i Lleida. L’horitzó de la nostra gairebé no té límit. Però cal aprofundir en els productes gastronòmics, que són els que més atreuen l’atenció, obrint-se cada vegada més als torrons, varietats del dolç i altres relacionats amb la qualitat alimentària que és el que té futur. Cal ser ago-sarats i, especialment, tenir en compte que la Fira del Torró no és patrimoni exclusiu d’uns quants, per molt protagonistes que vulguin ser o es puguin sentir.

Un altre dels temes d’actualitat aquests dies és la plaça del Pou. Ja està pràcticament enllestida, almenys en l’aspecte urbanístic. Sembla que l’opinió majoritària dels veïns no li és pas favorable ni pel disseny, que ja es va haver de retocar, ni pel material que s’ha utilitzat. Ara falta col·locar-hi aquell element que li dóna nom: un pou. Molta atenció. Caldria assegurar el tret per no vessar-la encara més. Ha de ser un monument digne del lloc i dels seus orígens. Que conjumini la tradició i la modernitat. L'ornamentació, però també la funcionalitat.

A veure si entre tots aquesta vegada l’encertem.

Afectuosament,

Bernat Jofre

Agramunt, octubre de 2005


❚ Josep Bertran

▼

ACTUALITAT

12 d'octubre

FETS DEL MESJO

SE

P B

ER

TRA

N

Coincidint amb la celebració del dia 12 d’octubre, uns des-coneguts van actuar contra el

monument franquista de la Donzell, retirant la placa i tallant amb una mola la creu de ferro que el presidia. A la base on se sustentava la creu i hi havia col·locada la placa, els autors de l’acte van pintar amb esprai verd una senyera estelada i la frase “12 d’octubre, res a celebrar”, com es pot apreciar a la fotografi a. La placa que es van endur portava la inscripció: “A los caídos por Dios y por España”.

El monument, ubicat al cim d’un turó prop de l’ermita de Sant Roc, va ser instal·lat l’any 1970, a les aca-balles del franquisme, en el decurs d’una de les habituals concentracions que feien els membres de la Guardia de Franco. Segons l’Ajuntament, feia temps que s’estudiava la possibili-tat de retirar-lo, a petició d’algunes persones “però davant els desacords que manifestaven els mateixos veïns

entre ells, van optar per estudiar el tema més a fons”, va explicar l’alcal-

de d’ERC, Ramon Muixí, tot criticant l’acció dels desconeguts.

JOS

EP

BE

RTR

AN


▼

ORGÀNICARestes de fruita, verdura, carn i ossosClosques d’ous, fruites seques i mariscMarro de cafè i restes d’infusionsTaps de suro, paper de cuina, tovallons de paper usats,restes de plantes, flors seques i serradures

Utilitzeu preferentment bosses compostables

ENVASOSTota mena d’envasos i bosses de plàstic d’ús domèsticBrics i llaunes de begudes i conservesEmbolcalls plastificats i d’aluminiSafates de porespan alimentari

Envasos destapats i amb la bossa sense lligarComprimir els envasos

VIDREAmpollesPots i objectes de vidreGots i copes de vidre trencatsEnvasos de vidre nets i sense taps

No hi tireu els vidres plans, els fluorescents i les bombetes.Cal que els porteu a la deixalleria

PAPER I CARTRÓDiaris, revistes i papersCapses i embalatges de cartró

Ben plegat i dins del contenidor

REBUIGRestes d’escombrarBolquers i compresesCendra i burilles de cigarretesExcrements d’animalsRestes de ceràmica

Una bossa cada vegada més petita

A AGRAMUNTFEM RECOLLIDA SELECTIVA

Ajuntament d’AgramuntRegidoria de Medi Ambient

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient i Habitatge

Agència de Residus de Catalunya

TREU-NE MÉS PROFIT!SEPARA L’ORGÀNICA

Recollida selectivade matèria orgànica

Cubell

Contenidors


▼

Presentació col·leccionable

La presentació ofi cial del darrer col·lec-cio nable de SIÓ, “Les entitats culturals

d’Agramunt”, va tenir lloc el dissabte, dia 24 de setembre, a la sala del teatre del Casal amb l’assistència d’unes dues-centes persones, en-tre representants d’entitats, especialment con-vidades a l’acte, i públic en general que va te-nir la gentilesa d’acompanyar-nos en aquesta presentació-celebració. L’acte es dividí en tres parts. En la primera es va fer la presentació pròpiament dita amb la intervenció de Josep Bertran i Joan Puig, en nom de la nostra revis-ta; del regidor de Cultura, Ernest Caufapé i de l’alcalde, Ramon Muixí. A la taula també hi va-ren ser presents dos dels altres autors, Jaume Cots i Joan Pijuan.

La segona part comptà amb la col·laboració de tres entitats, en representació de totes amb les que compta la nostra Vila, més de seixanta, com l’Escola de Música, amb una orquestra de cambra; una cobla en representació de les tres que hi ha a Agramunt i el grup d’havaneres Marinada que, malgrat la seva trajectòria, és poc conegut entre nosaltres.

Després de les actuacions, molt aplaudides pel públic assistent, es va fer lliurament, per part de la nostra revista, d’un exemplar del col·leccionable a totes les entitats que hi sur-ten. La majoria de les entitats van atendre la invitació de la revista per assistir a la presen-tació i acudir a recollir l’exemplar. Es va lamen-tar la falta d’unes poques que, sense justifi car la seva absència, no es van dignar atendre la invitació que SIÓ els va fer perquè ens acom-panyessin en aquest acte. Als que sí que ho van fer els ho tornem a agrair.

JOS

EP

RO

VIR

AJO

SE

P B

ER

TRA

NJO

SE

P B

ER

TRA

NJO

SE

P B

ER

TRA

N

▼


Protesta veïnal

La construcció de la rotonda de la carretera de Cervera a l’entra-

da del polígon industrial, continua portant polèmica per part dels més afectats, després que l’empresa con-cessionària paralitzés les obres sense que es donés cap tipus d’informació ofi cial. El dia 27 de setembre, l’em-presa Autocars Agramunt va denun-ciar aquesta paralització, amb la col·locació d’una pancarta a la paret d’una de les naus d’aquesta empre-sa al costat de la rotonda. Dos dies després, la Direcció General de Car-reteres va obrir l’entrada al polígon que estava tancada i van pavimentar l’altre accés. El dia 10 d’octubre, la mateixa setmana de la Fira, les mà-quines tornaven a ser al lloc per con-tinuar les obres de la rotonda de cara a la seva entrada en servei.

Lo Pardal

La Fundació Guillem Viladot Lo Pardal, reunida el dia 6 d’octubre, va aprovar una sèrie d’ac-

tivitats cara la temporada vinent, entre les que destaca especialment l’edició del llibre-catàleg del contingut de Lo Pardal. És un projecte començat fa molts anys, però que fi ns ara no s’ha dut a la pràc-tica. Les peces més signifi catives de les 700 que hi ha a Lo Pardal, s’agruparan cronològicament i per conceptes, per facilitar la comprensió de l’obra viladotiana. Els textos que s’inclouran seran, majo-ritàriament, del propi artista. També s’editarà, amb col·laboració amb el diari La Mañana, una selec-ció dels articles que, durant cinc anys (1994-99), Guillem Viladot va publicar sota el títol de “diós”. El mateix dia es va inaugurar una exposició amb una trentena de “Pòsters Poemes” els originals dels quals daten de 1968. La mostra s’exposarà també a Lleida i a diverses ciutats espanyoles.

Vista de la mostra "Pòsters Poemes".

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

ACTUALITAT FETS DEL MES

▼


ACTUALITAT FETS DEL MES

▼

CanalSegarra-Garrigues

La Confederació Hidrogràfi ca de l’Ebre, CHE, va treure a informació pública, el dia 4 d’octu-

bre, el projecte de construcció de 20 quilòmetres del canal principal del Segarra-Garrigues, els més propers al nostre terme municipal i els que més afecten la Ribera de Sió, que benefi ciarà un total de 4.250 hectàrees entre els marges dret, de ple reg, i l’esquerra, de reg de suport.

Aquesta obra inclou la construcció de dos aqüe-ductes, un sobre el Sió de 658 metres i un altre sobre l’Ondara de 150 metres, a més d’un túnel d’uns 2,5 quilòmetres. També hi haurà un viaduc-te a la carretera entre Agramunt i Cervera; 18 passos a nivell per refer camins afectats i un pas inferior.

Jornadasardanista

Organitzat pel Grup Sardanis-ta Estol, el dia 1 d’octubre

es va celebrar la tercera edició de “Sardana 01/10” amb els actes habituals: concurs de Re-vesses amb la cobla Jovenívola; concurs de colles sardanistes amb la cobla Riella; Sopar po-pular al pavelló Firal i una ses-sió de ball.

El concurs se celebrà a l'avinguda d'Agustí Ros.

Al mapa es pot veure la zona per on hauran de passar els 20 quilòmetres del canal, el projecte de construcció dels quals ha sortit a informació pública.

JOS

EP

BE

RTR

AN


SIÓ, 500 númerosAmb aquest número corresponent al mes d’octubre, SIÓ arriba a les 500 edicions. Aviat està dit. És una xifra d’aquelles que fan goig. Són gairebé 42 anys de sortir cada mes. Com sigui que l’any passat vam celebrar amb diversos actes el 40è aniversari, ara no ho farem per commemorar el mig miler d’edicions. El que sí fem és publicar les portades dels números cent per tal que els lectors puguin veure l’evolució que ha fet la revista al llarg d’aquests 500 números. Com es constata amb aquestes portades, únicament es va destacar les dels primers 100 i 200 números; ni en el 300 ni 400 no es va fer cap menció de la fi ta.

ACTUALITAT REPORTATGE

L’arribada al número 100, el mes de juny de 1972, es va destacar especialment amb l’edició d’un número ex-

traordinari amb la publicació a la portada d’un 100 ben destacat. A l’interior totes les autoritats locals i la majoria de col·laboradors habituals van participar-hi amb un es-crit. Rellegint aquest número ens adonem del canvi que ha sofert la nostra societat. Coincidint amb aquesta cele-bració, SIÓ va publicar un número especial amb motiu de l’aplec de corals de les terres de Lleida, organitzat per la Coral d’Avui.

Per al número 200, octubre de 1980, també es va editar un número extraordinari de 40 pàgines.

SIÓ refl exa a bastament que el nostre país ja és en una democràcia i que el nou ajuntament bull d’acti-vitats de tot tipus amb l’objectiu de posar a l’abast dels veïns tot allò que la dictadura els havia negat. A nivell d’edició la revista encara no havia fet el salt endavant, mantenint un presentació molt modesta amb molt poques i excepcionals il·lustracions.




Això ha canviat quan s’arriba al número 300, febrer de 1989. La portada, amb un disseny

modern, està il·lustrada amb una fotografi a del darrer carnaval del que a l’interior es publica una àmplia informació gràfi ca. Ja s’han començat a publicar els col·leccionables, som al de la Guerra Civil i s’anuncia la celebració del 25è aniversari de la nostra revista que tindrà lloc el mes vinent.

El juny de 1997, número 400, ja fem la por-tada i l’última pàgina a tot color i s’ha fet

un salt important en la maquetació de la revista, que es presenta amb molta informació gràfi ca. El nombre de pàgines creix amb les noves col-laboracions i una de les seccions amb més èxit era les entrevistes a persones de la vila.

Els canvis més espectaculars en l’edició de la revista s’han fet poc temps abans de l’arriba-

da als 500 números, octubre de 2005. Des de fa uns mesos s’edita íntegrament a tot color. Això signifi ca un salt endavant inimaginable fa poc temps, en una revista mensual que surt en una vila de poc més de cinc mil veïns. Ja s’ha arribat al novè col·leccionable i el nombre de pàgines és d’una setantena de mitjana.



ACTUALITAT REPORTATGE

❚ Josep Bertran

La plaça del Pou

La plaça del pou ha sofert aquest estiu la darrera ordenació urbanística. Ho ha fet enmig de la

polèmica i de les crítiques de molts agramuntins, que no creuen que hagi estat la més convenient per aquest cèntric indret, el rovell de l'ou, de la Vila. Per afegitó ha desaparegut el pou; la part visible del pou, perquè sota la plaça continua havent-hi el gran dipòsit amb milers i milers de litres d'aigua que no serveixen per a res.

No es coneix la data de la construcció del pou. La primera referència que se’n fa és

en el cadastre de l'any 1716, però sembla que és molt anterior. L'any 1764 Dom Pere de Go-mar, un personatge que arribà a ser llegendari a la Vila, va fer construir la part monumental del pou d'estil barroc, un conjunt monumental que devia fer molta patxoca en aquella època i encara en faria si s'hagués conservat. L'únic que es conserva es l’escut que el presidia, amb data de 1847, que es va posar sobre la porta d'entrada del Dipòsit del Castell.

JOS

EP

BE

RTR

AN

AR

XIU

SIÓ

JOS

EP

BE

RTR

AN


L'any 1931 la plaça de Pou te-nia aquest aspecte i comprenia

l'espai que hi ha entre la carretera i els dos primers arbres de l'actual plaça. Davant el monument hi havia la bàscula municipal. L'any 1936 l'ajuntament decidí ampliar la plaça amb els horts que hi havia al darrera i se li va donar les actuals dimensions. De les pedres del monument no se n'ha sabut mai res més.

Als anys quaranta Regions Devastades van construir la caseta de la bàscula, a l'extrem sud de la plaça,

que a la dècada dels cinquanta tenia aquest aspecte.

A la dècada dels seixanta es va fer una altra rehabilitació, amb

la col·locació del brocal del pou al mig de la plaça, que és la que ens ha arribat fi ns ara amb molt poques modifi cacions.

A finals del segle XX aquest és l'aspecte de la plaça que, amb

el pas del temps, ha esdevingut, encara més, el punt neuràlgic de la Vila, a mesura que urbanísticament la població s'estenia cap al sud. Els plàtans s'han fet frondosos i a l'estiu confi guren una volta de verd i ombra per a gaudi dels nombrosos agramun-tins que hi passen bones estones, observant el brogit cada vegada més intens de l'indret.

AR

XIU

SIÓ

AR

XIU

SIÓ

JOS

EP

BE

RTR

AN

/ A

RX

IU S

IÓ


Curs coral 2005-06

❚ per J. Pijuan

ENTITATS LA CORAL

A fi nals d’agost la Coral d’Avui va reemprendre els assajos per preparar les actuacions que te-

nia previstes per al mes de setembre amb les quals iniciaria el nou curs co-ral. La primera fou la participació al I Festival de Música de Concabella i Ratera, que es va fer el diumenge dia 18 a l’església parroquial de Conca-bella; i la segona, l’actuació a l’Espai Guinovart el diumenge 25.

El repertori dels concerts estava estructurat en dues parts. Una pri-mera part de música catalana: em-peradriu joiosa, del Llibre Vermell de Montserrat (s. XIV); la cançó del lladre, de Francesc Vila; la dama d’Aragó, de Lluís Millet; cançó de ta-verna, de Josep Lluís Guzman; pare, de Joan Manuel Serrat; i dues can-çons tradicionals valencianes; bolero de Guadassuar i xumba, xumba, de Diego Ramon Lluch. La segona part estava dedicada a músiques d’ar-reu del món: On suuri, popular de Finlàndia; el balaio, brasilera d’Hec-tor Villa-Lobos; Rei’ach tapu’ach ve’odem shani, popular d’Israel; dos espirituals: good news, de Wolfgang Kelber i great day, de Bjorn Lund; tres cançons africanes; ti mamasa ta ge, de Namíbia; O-re-mi, de Nigèria; i mangwani m’pulele, de Sud-Àfrica; i per acabar when i’m sixty-four, de John Lennon i Paul McCartney.

El nombrós públic assistent als con-certs va quedar molt content de l’ac-tuació de la coral que va haver de tre-ballar de valent per preparar aquest ampli repertori.

Quant a la Coral Bon Cant els assa-jos van començar el divendres 12 de setembre. De moment està formada

per uns quaranta cantaires agrupats, com en els cursos anteriors, en tres grups: grup petit (de 4 a 7 anys), assa-gen de 18:30h a 19:15h; grup mitjà (de 8 a 10 anys), assagen de 20:00h a 21:00h; i grup gran (d’11 a 14 anys), assagen de 21:00h a 22:00h.

Pel que fa a la Coral d’Avui compta amb una trentena de cantaires, dels quals 4 són noves incorporacions, tres d’elles han pujat de la coral infan-til. Assagen els divendres de 22:00h a 23:30h.

Un cop més remarquem que la casa de la Coral és oberta a tots els qui

gaudeixen cantant i ho volen fer des d’una agrupació coral, perquè la mú-sica no és més que això: una porta oberta.

CATALUNYA CORAL 2005Des de fa uns anys la Federació

Catalana d’Entitats Corals (FCEC) organitza durant els mesos d’octu-bre i novembre el cicle de concerts CATALUNYA CORAL amb la partici-pació de corals d’arreu de Catalunya. Aquest any la Coral d’Avui ha es-tat seleccionada per organitzar un d’aquests concerts a Agramunt.

El concert es farà el diumenge 27 de novembre, a les 6 de la tarda, al Casal Agramuntí. Hi participaran les corals: Cor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i Coral Nit de Juny de Palafrugell. Hi esteu tots con-vidats. ■

La Coral d'Avui compta amb una trentena de can-taires, dels quals quatre

són noves incorporacions...

Actuació de la Coral d'Avui a l'Espai Guinovart, el 25 de setembre.

J. M

. PIJ

UA

N


Art i Arquitectura PopularUna nova col·lecció d'Amics de l'Arquitectura

ENTITATS AMICS DE L'ARQUITECTURA POPULAR

❚ Josep Mora

Aquest estiu es va presentar la carpeta de gravats que duu el nom Art i Arquitectura Popular.

La col·lecció pretén unir els artis-tes, mitjançant diferents tècniques, com el gravat, la pintura o la foto-grafi a, en diverses carpetes que es volen anar fent anualment.

Amb els gravats, els artistes han realitzat una obra concreta que dóna suport als Amics de l’Arquitec-tura Popular (AAP), cosa que perme-trà poder continuar realitzant activi-tats de catalogació, estudi, difusió i preservació de les arquitectures que uneixen construcció i bellesa.

Cal agrair als artistes participants la seva col·laboració en aquesta pri-mera edició, així com al públic que ha adquirit l’esmentada carpeta. Els artistes que hi intervenen, tenen el comú denominador del seu contacte amb la terra; tots han passat la infàn-cia, total o parcialment, a la Segarra, a l’Urgell o a la Noguera. En la seva obra hi ha un refl ex de la ruralia i una mostra de la preocupació per la si-tuació actual.

En total hi han participat quatre artistes.

Serafi na Balasch, que hi represen-ta una pleta amb un text, en el qual, entre altres frases, es llegeix: “Diuen que fa temps s’hi guardava el ramat. Ara..., res”. Val a dir que Serafi na Balasch també ha dissenyat la car-peta i ha maquetat els textos junta-ment amb el seu company Gerardo. El gravat mostra una successió d’arcs que segueixen la diagonal del paper, com un traç repetitiu i a la vegada diferent, ja que està dibuixat en pers-pectiva cònica, cosa que fa que un

pla vertical sigui robust i a la vegada lleuger per connectar la part de dins –coberta– amb la part exterior –des-coberta–. Com que la imatge serveix per mostrar la unitat entre rural i urbà, tant pot evocar una pleta com els porxos del carrer Sió o de la plaça Mercadal.

El segon artista, també vinculata Agramunt, és Josep Guinovart.Tracta el tema de l’era en la seva màxima dimensió. El dibuix en plan-ta d’una era, és una circumferència. El dibuix en volum, és el planeta. I precisament el seu text és titula Era un planeta. És un text difícil de resu-mir, que invita a llegir. Només a tall de resum podríem sintetitzar amb les paraules: “l’inevitable progrés ha guanyat, però he perdut un planeta”. El gravat refl ecteix i sintetitza l’Espai Guinovart d’Agramunt. L’era com a centre i símbol del lloc on es destria

el blat de la palla.Joan Hernández Pijoan és un fi del

col·laborador i soci de l’AAP. Ell ha preparat un text que defi neix aquest territori, que denomina la Segarra lleidatana, com són paisatges sobris, austers, durs, de plans horitzontals, monocroms, amb colors de calor a l’estiu i boira a l’hivern, caracte-ritzats per construccions populars massa sovint descuidades. “Potser ve d’aquí aquesta radicalitat del color”, escriu. Després de llegir el seu text, s’endevina com és el seu gravat: sobri, contundent, com un solc a la terra.

Gemma Rufach, de Balaguer, presenta un gravat on hi ha una representació abstracta d’un camí i un rierol, amb la impressió dela textura que l’aigua provoca a

les pedres, amb dues ratlles horit-zontals com a símbol del camí i un blau conduït per unes línies negres que mena la preuada aigua. Ella par-la de l’emoció i de l’instint en la seva obra, però amaga una racionalitat que hom descobreix i que es reco-neix quan escriu: “Estructuro l’obra d’una manera equilibrada i formal al conjunt”.

En total s’han fet 50 gravats. Si algú hi està interessat, pot contactar amb l’agramuntí Vicent Loscos, actual pre-sident de l’AAP o mitjançant la web de l’associació:

www.arquitecturapopular.com ■

Portada de la carpeta.

En l'obra dels artistes hi ha un refl ex de la

ruralia i una mostra de la preocupació per la

situació actual.


Les entitats culturals

❚ Joan Puig

OPINIÓ EL CELOBERT

El passat 24 de setembre es va presentar el llibre col-leccionable de Sió Les entitats

culturals d’Agramunt. Com aquell que fa la feina sense remor, el nostre but-lletí ha enllestit el novè volum referit a la vila. Es tracta d’un exemplar que és a la vegada homenatge a totes les entitats i persones que col·laboren en la difícil tasca de fer que la nos-tra vila sigui més agradable. Es va dir, parafrasejant la Bíblia, que les enti-tats són la sal de la terra del nostre poble; i encara es pot afegir que les entitats són l’esperó que ens anima a viure i a moure’ns, són una feliç excu-sa per sortir de casa i trobar-nos amb aquells vilatans amb qui ens uneixen inquietuds, il·lusions, projectes...

En les paraules que es van dirigir al públic assistent a la presentació, es va demanar a les autoritats que bus-quin un punt de trobada per a les en-titats. Seria bo que un cop a l’any, si més no, representants de les diverses entitats vilatanes es trobessin i par-lessin dels seus afers, dels projectes i dels entrebancs. Potser en podria sortir d’aquesta trobada un consell o òrgan superior que els aplegués i els unís. I qui millor, per organitzar una cosa semblant, que el propi ajunta-ment? La idea no és senzilla, perquè som molts i diversos, però pensem amb l’exemple de l’escriptor medieval Muntaner i la mata de jonc: si estirem un jonc nascut al marge del riu, fàcil-ment l’arrencarem del seu patamoll; mentre que, si ho intentem de fer amb un manat, comprovarem que ni amb molta dedicació i empenta els fa-rem moure un mil·límetre. La unió fa la força, que diuen. Crec, doncs, que, si es busqués un punt o moment de

trobada, es podrien fer grans coses; com elaborar un calendari de totes les activitats previstes al llarg de l’any (o dels trimestres), organitzar una jornada conjunta, buscar intercol-laboracions, treballar tots plegats en actes solidaris, intercanviar idees, etc.

És just reconèixer que la casa de la vila dedica esforç i diners a les diver-ses entitats culturals. Val a dir, però, que ho fa d’una manera desigual i amb uns criteris que sovint responen a la fi losofi a d’ajudar una miqueta a aquell que ho demana. Caldria que

es fi xessin uns criteris més objectius i que es fessin saber. També caldria que, com si miméssim una criatura, el consistori demanés sempre que po-gués l’actuació a les entitats de casa (no voluntària, sinó pagant com es fa als de fora). Aquest hauria de ser un principi sagrat i inqüestionable. Quin pagès se’n va a comprar l’enciam al mercat de la plaça, quan té mates de l’hort?

Algunes de les entitats de la vila tenen locals propis. Altres el tenen cedit pel mateix ajuntament en punts

diversos. Finalment, altres el tenen de lloguer o no en tenen. La casa de cultura és un projecte del qual ja fa temps que se’n parla. Potser ara se-ria un bon moment per començar-lo a empènyer. Perquè seria ideal que hi hagués una casa de cultura ben gran on moltes de les entitats “sense sostre” es poguessin reunir, assajar i conservar el seu material i documen-tació.

En fer referència als documents, penseu que hi ha entitats que guar-den els seus papers en cases parti-culars. Els presidents o secretaris de

torn, sovint els tenen a casa seva a falta d’un lloc millor. I no es pot oblidar que la major part de les entitats fan reunions, tenen llibre de comptes, reben i envien cor-respondència, etc.

En buscar material per confec-cionar el volum de les entitats, ens vam adonar que n’hi ha que tenen mancances: no saben quan es va iniciar, no tenen un llistat dels seus afi liats (amb les altes i baixes posades al dia), no han fet estatuts o bé no els compleixen, no tenen fotografi es dels actes... En fi , es dóna tota mena de ca-suístiques. Si hi hagués un òrgan que ens aplegués, potser des de dalt es podria demanar i controlar aquestes petites coses de detall

que fan que, a l’hora de fer història, puguem saber, qui som, d’on venim i cap a on anem. Caldria recomanar a tothom que tingui un inventari dels propis béns, un arxiu on es conservin les actes, els documents, les propa-gandes, les fotografi es, els vídeos, etc. En cas que l’entitat es desfés, si hi hagués un òrgan com diem, aquest podria rebre i conservar els béns i la paperassa de l’entitat dissolta. Així evitaríem pèrdues irreparables. Se-ria una bona manera de preservar el passat. ■

JOS

EP

RO

VIR

A


Ofi cis: sembrador de cereals a mà

❚ A. Ponsa

OPINIÓ GENT, FETS, COSES...

El pagès actualment disposa de diversos aparells de tracció mecànica quan ha de sembrar els cereals als seus camps; aparells que, per altra banda, distribueixen, amb regularitat i perfecció, les llavors per tota la superfície sembrada, així com, també, tota mena d’adobs, tant si són de fabricació sòlida com líquida.

Del llibre "Vocabulari del pagès", de Miquel Pont.

Anys enrera era impensable pro-nosticar que s’arribés tan ràpi-dament a la total mecanització

de la pagesia que es viu en aquests moments, i, de fet, això ens permet d’adonar-nos que la gent del camp d’aquell temps no dispo-sava d’avenços tècnics que l’ajudessin en la seva àrdua tasca, i per aquest motiu havia de valer-se exclusivament del seu art, del seu bon fer, o diguem-li, del seu enginy, per a suplir les mancances ma-terials amb les quals esta-va prou familiaritzat.

D’entre els ofi cis o es-pecialitats que s’encabien en el món de la pagesia, avui li toca el torn a la fi -gura del sembrador, per-què ell era l’encarregat d’espargir el cereal (i l’adob), a mà, al terreny que s’anava a sembrar. A vegades era el mateix llaurador, però si la casa disposava de perso-nal sufi cient, se n’encarregava una altra persona, sempre la més ente-sa en la feina, la qual també tirava l’adob o espargia el fem i colgava les llavors cavant al voltant dels arbres i marges on no arribava l’arada.

Amb el fi de facilitar l’acte de sembrar un tros, i perquè la sem-bra quedés més uniforme, aquest s’anava dividint en pórques, és a dir, en franges d’unes nou passes apro-

ximadament d’amplada. Els senyals per marcar-les podien ser diversos: des d’un cop d’aixada aquí i allà, fi ns a pessics de palla deixats a una dis-tància prudent l’un de l’altre. Aques-tes pórques facilitaven enormement la feina del sembrador, ja que així podia distribuir més bé les llavors.

Un cabàs amb dues nanses era l’eina indispensable del sembrador.

Per dins d’una de les nanses hi feia passar un tros de corda o un cintu-ró que servia per poder-se’l penjar a l’espatlla quan el tenia ple de llavor, mentre que amb la mà del mateix costat subjectava l’altra nansa; així l’altra mà restava lliure per engrapar el gra i ruixar-lo a un ritme que sor-tia sincronitzat amb les passes de l’individu.

Tot i així, hi havia algunes diferèn-cies entre uns i altres a l’hora d’es-pargir els cereals. Hi havia qui opta-va per llençar el grapat del gra d’un sol cop anant i tornant d’una punta

a l’altra de la pórca. I també hi havia qui el llençava amb dos temps anant i tornant pels costats de la pórca i després feia una tercera passada pel centre.

Era una feina rigorosa, ja que la llavor havia d’estar perfectament repartida. En cas contrari, quan el sembrat començava a verdejar ja s’apreciaven els defectes del sem-

brador. El camp apareixia clapat com un mapamun-di amb ratlles i indrets on les plantes eren disperses, i altres llocs on afl oraven massa atapeïdes. Com és normal, això feia que la consideració de qui havia fet la feina baixés estrepi-tosament.

A l’hora de tirar l’adob era diferent, ja que no s’exigia la mateixa regu-laritat que amb la llavor. A més, les característi-ques del terreny infl uïen en la distribució d’aquest,

també. És a dir, de vegades lesvores, costers i racons poc produc-tius requerien un ajut extra per compensar la seva feblesa, cosa que s’aconseguia incrementant el fer-tilitzant.

Un cas especial era haver de sem-brar llavors diminutes com és ara alfals, naps i algunes altres. Per fer-ho calia fer una barreja amb terra fi na o arena i la llavor corresponent. La proporció de la primera sempre havia de ser molt superior al de la segona. Això permetia una millor distribució. ■


Fa més de 65 anys que els Ger-mans de La Salle van deixar Agramunt. Ja queden pocs

alumnes d’aquells germans tan exem-plars que formaven la comunitat del Col·legi d’Agramunt. El seu record encara segueix ben viu. S’ha anat transmetent de pares a fi lls, el bon record d’aquella ensenyança tan aus-tera i sacrifi cada dels Germans de La Salle, que ensenyaven amb tanta professionalitat i entrega. Els alum-nes, tots anaven molt contents als “Hermanos” ja que al col·legi s’hi tro-baven molt bé, aprenent: matemàti-ques, francès, gramàtica... i sobretot una cal·ligrafi a perfecta. Tan sols per la cal·ligrafi a ja es distingia el qui havia anat a La Salle, juntament amb la bona formació humana i religiosa que els nois rebien d’aquells germans tan entregats a la bona formació dels alumnes. El meu pare, Josep Llavall, estava tan agraït a l’ensenyança i for-mació rebudes dels Germans de les Escoles Cristianes que sempre deia: El qui ha anat a La Salle, allà on vagi es distingirà. M’explicava que les classes eren magistrals. Els germans te nien molta austeritat i disciplina, volien que l’ensenyança fos la millor en tots els aspectes i hi havia una gran confi ança entre els germans i els alumnes. No es podia faltar ni un dia a classe, ja que aquell dia era irrepeti-ble. Anaven a l’escola amb moltes ga-nes d’aprendre i amb molta il·lusió.

Amb el pas del temps, les coses han anat canviant i ara La Salle ja no és el mateix d’aquells anys que el pare anava als Germans d’Agramunt. Ara no hi ha vocacions i han de tenir

molts professors als col·legis de La Salle. L’esperit i la manera d’ensenyar encara és diferent avui, l’ensenyança de La Salle es distingeix. Voldria tenir unes paraules per al Col·legi de La Salle de Mollerussa que aquest any compleix 100 anys de la seva arriba-da en aquesta població. Vull donar-li el meu reconeixement per la sevatasca de formació professional i hu-mana que han rebut tants i tants nois i noies de Mollerussa i la seva co marca. El col·legi de La Salle Mo-llerussa ha estat i és un Col·legi de molt prestigi, d’on han sortit uns grans professionals que ara ocupen

llocs de gran responsabilitat per tot l’estat.

També voldria donar les gràcies a tots els Germans que han fet que si-guin possibles aquests 100 anys de permanència a Mollerussa, i molt es pecialment al Germà José Luis Ro-dríguez, que ha estat durant 20 anys Director del Col·legi, entregat plena-ment al bon funcionament de l’escola, amb la mateixa abnegació i professio-nalitat que ho va fer el seu Fundador: Sant Joan Baptista de La Salle.

Que aquesta Institució pugui seguir fent el bé a Mollerussa i la seva co-marca per molts anys! ■

Recordant els Germans de les EscolesCristianes de la Salle

OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

❚ M. Dolors Llavall

L’ACUDIT D’EN CREUS

– Vinga, nena! Para la taula!– Però mama!... No es belluga pas!


Comentari sobre dos articles


❚ Josep M. Almarcha

Sr. Director,

De tot el contingut del SIÓ del mes de setembre m'ha cridat molt l'aten-ció dos articles.

El de Pasqual Castellà m'ha fet riu-re d'allò més (cosa gens fàcil llegint SIÓ), en conèixer la seva original i equitativa manera de repartir el goig de sentir els milidecibels en què s'ha convertit l'expressió melòdica de la música moderna.

No m'ha passat el mateix amb la lectura de “Sardanes”.

Sóc de la generació dels que, al principi del anys 50, ballàvem sarda-nes amb violins i clarinets; repartidor d'una de les dues colles d'Agramunt que vàrem participar en el Primer Concurs de Sardanes celebrat a la

Vila després de la guerra i... lamen-to profundament la situació en què es troba la ballada de sardanes en l'actualitat quan hi ha tres cobles al poble...!

No ho entenc. La sardana és la més universal de les danses catalanes, úni-ca al món, i la més democràtica que existeix... i la volem deixar perdre.

Us explicaré una vivència. Fa uns anys, un diumenge al matí acom-panyava un alt càrrec de la televi-sió portuguesa i la seva esposa pel Barri Gòtic de Barcelona. De sobte, vaig sentir la música de les sardanesque es ballaven a la plaça de laCatedral i vaig pensar que era unabona ocasió per mostrar-los la nostra dansa, la seva fi losofi a i la seva actu-alitat. Així els ho vaig explicar: queballar sardanes no és específi c de grups dansaires experts, ni és un es-pectacle, que no cal “uniformar-se” per ballar i és accessible a tots els

que hi vulguin participar i en el mo-ment que vulguin fer-ho. També els vaig explicar la norma estricta de no partir les parelles i per demostrar-los tot el que els havia dit, vestit amb americana i corbata, vaig entrar a la rotllana de davant nostre i vaig ballar, com un més, fi ns que es va acabar la sardana.

Se'n feien creus i jo, us ho assegu-ro, em vaig sentir molt orgullós de ser català i sardanista.

Crec, sense cap mena de dubte, que subvencionar ballades de sarda-nes, estimular el seu aprenentatge i aprofi tar l'existència de tantes cobles que hi ha a la vila és una responsa-bilitat de l'Ajuntament que ha de fomentar amb cura tot el que ens faser i sentir més catalans. Perquè jo, sense voler ofendre a ningú, m'esti-maria més veure un nen d'Agramunt negre ballant sardanes que tirantpetards. ■

Sense ànim de molestar ningú, aquest escrit va dirigit als page-sos, que sense la seva dedicació

les terres no podrien dur a terme els productes que són tan necessaris per

a tothom, i des d'aquí animar els jo-ves, fi lls d'agricultors, a seguir la seva labor.

Doncs bé, la fi nalitat d'aquestes línies té com a objectiu fer un petit suggeriment als que conreen les nos-tres terres. Un bé molt preat en són els purins com a adob,... Fins aquí em sembla de primera. Ara bé, una ve-

gada estès el fertilitzant haurien de passar el motocultor, per enrunar la purina, ja que l'olor que desprèn arri-ba fi ns i tot a les nostres llars, i no di-guem quan passem per la carretera.

Crec que tenint cura d'aquest petit procés ens en benefi ciaríem tots els vilatans.

Mercès. ■

A la pagesia❚ Rosa Maria

Per a subscripcions i anuncis de la revista, us podeu adreçar a

Pilar Figuera - Tel. 973 39 20 42


I l'opinió de les veïnes i dels veïnsque no compta?


❚ Candidatura d'Unitat Popular de l’Urgell (CUP)

La ubicació de la polèmica presó, prevista inicialment a Estaràs, sembla que recaurà defi nitiva-

ment a la ciutat de Tàrrega. Tot i que l’impacte negatiu d’aquesta instal-lació en una població de més de 15.000 habitants és inferior a l’oca-sionat en un petit poble de menys de 100, entenem que les poblacions i les comarques rurals no han d’assumir el cost de problemàtiques generades majoritàriament en les grans aglome-racions urbanes del país. Això és vàlid per a totes aquelles instal·lacions in-còmodes, perilloses i/o contaminants, alienes als interessos col·lectius de la població i al desenvolupament soste-nible d’aquestes comarques.

S’ha de remarcar que aquesta uti-lització arbitrària i irrespectuosa amb el territori rural s’ha produït i es pro-dueix tant amb l’actual govern tripartit suposadament “catalanista i d’esquer-res” (PSOE-ERC-ICV) com en l’època en què governava la dreta regionalista (CiU), amb o sense suport de la dreta

espanyolista més rància (PP).A més, cal qüestionar la necessitat

de construir més centres penitenciaris al nostre país i recordar que les prò-pies lleis penitenciàries preveuen que les persones recluses han de complir condemna prop dels seus domicilis i de les seves famílies –en aquest sen-tit cal recordar que la major part de la població reclusa del Principat pro-cedeix de la regió metropolitana de Barcelona.

En el cas de Tàrrega, és espe cial-ment preocupant que el tripartit local s’oblidi de la participació ciutadana, de la qual alguns dels seus integrants havien fet bandera, a l’hora de decidir acceptar aquest centre peniten ciari. Així el govern progressista de la ciu-tat rebutja la possibilitat d’un referèn-

dum, amb els mateixos arguments que els “demòcrates” de la Unió Euro-pea han paralitzat la convocatòria de consultes sobre la constitució europea un cop s’han trobat que els ciutadans i ciutadanes de dos estats no vota-ven correctament; evidentment els governs per molt “progressistes” que pretenguin ser només acostumen a convocar referèndums quan saben del cert que el poble beneirà les decisions que ells ja han pres.

Cal destacar també el paper hipò-crita de la dreta conservadora de les nostres comarques, posant-se darrera la pancarta del “No a la presó” i quei-xant-se de les imposicions de la Ge-neralitat contra el territori... quan ells havien fet el mateix durant 24 anys!

La lluita contra la presó de la Corbe-lla no ha de fer seguidisme dels inte-ressos electoralistes de la dreta local o autonòmica; ha de ser la lluita dels ciutadans i les ciutadanes pel dret a decidir lliurement entre totes i tots el model de ciutat i de comarca que vo-lem.

Volem una consulta popular vincu-lant!!

“El poble que lluita pot perdre. El que no lluita està perdut”. ■

La lluita contra la presó de la Corbella no ha

de fer seguidisme dels interessos electoralis-tes de la dreta local o

autonòmica...


OPINIÓ HI SEREM A TEMPS?

Finalment la plaça del Pou està acabada

❚ Una agramuntina

Els ciutadans, tant si és signant, com si és sota un pseudònim, tenim

tota la llibertat d'opinar i dir la nostra...

Sembla que darrerament estant de moda les cartes obertes a la nostra revista. És ben curiós

reparar en el fet succeït en la darrera edició del mes de setembre, en què hi ha dues cartes que fan referència a les manifestacions d’un ciutadà descontent en temes d’urbanisme i d’obres. Ja no es deu poder ni opi-nar a la nostra vila, per evitar de ser contestat o referenciat en escrits que semblen tenir l’última paraula. Aquest cop ha quedat ben clarifi cat el tema gràcies a l’espontaneïtat de la veïna que aclareix la suposada ig-norància o desinformació de qui amb tot el dret vol assabentar de la seva queixa als lectors.

Llibertat d'opinarEls ciutadans, tant si és signant,

com si és sota un pseudònim, tenim tota la llibertat d’opinar i dir la nos-tra, només faltaria! Els personatges públics ostenten el càrrec les vint-i-quatre hores del dia i les actuacions que considerin oportunes de realitzar, van destinades a tots i cada un de no-saltres, per la qual cosa les podem aplaudir o criticar. La factura fi nal, a totes aquestes desafortunades con-testes, actuacions de govern que no

agraden i rampells de prepotència, ja arribarà quan sigui l’hora, mentres-tant, cal ser valent, saber encaixar amb elegància els comentaris, recti-fi car els errors i mirar de tenir més contents els ciutadans. Les queixes, les pancartes i les explicacions de carrer són prou clares com per dei-xar-se de romanços, escrits per a tot i posar-se mans a la feina.

Plaça del PouFinalment la PLAÇA DEL POU està

acabada. Ara el problema és un al-tre, si es continuarà dient Plaça del Pou, o si li posaran un altre nom. De tota manera em pregunto, on deu de ser el Pou? Potser s’haurà de tornar a aixecar el paviment per posar-n’hi un? Potser serà un pou sobreposat que no tindrà aigua? La intriga està servida! Però val més no preguntar-ho per si encara algú no ho sap! Tot plegat ha estat una obra ben curiosa de seguir, i fi nalment per a veure un acabat que no és pas el que la plaça mereix, ni per ubicació, ni per histò-ria. De ben segur que es tracta d’una de les places més visitades de la vila, en tractar-se del punt per rebre els visitants i informar-los. Per altra banda, tots recordem aquelles foto-grafi es antigues en què es veu una plaça amb una mena de font o punt d’aigua aleshores situat on ara hi ha la caseta d’informació i turisme. Enmig de tant fer i desfer, es podia haver caigut en fer alguna mena de rèplica d’aquell, si més no emble-màtic monument a l’aigua, i no pas, fi ns i tot perdre el simbòlic pou que hi havia fi ns ara. No s’entén aquesta manera de fer, però almenys devem tenir sort que la Fira sigui al tombà, del contrari es podria projectar i des-projectar, tapar i aixecar la plaça fi ns per Nadal.

L'oposicióAmb tot això i més, em pregunto

sovint si l’oposició hi diu alguna cosa. Cert és que deu haver-n’hi, però mol-tes vegades em qüestiono si volten pels mateixos carrers que jo mateixa, o si tal i com vam veure en el darrer Sió, han desistit de fer escrits. Deixar de manifestar tot el que pensen, ni que sigui amb comentaris molt edu-cats per no ferir sensibilitats, con-sidero que és no tenir cap mena de consideració als que pensant fer el millor els vam votar. Sempre he sentit a dir que el TRETZE és un mal nom-bre i deu de ser així, perquè si més no, entre el mal fer d’uns i el no fer res dels altres va transcorrent una le-gislatura que passarà a la posteritat sense pena ni glòria.

No voldria deixar de felicitar-nos per l’aprovació de l’Estatut al Parla-ment. Desitjo poder dir ben aviat: Bon Estatut, bon viatge a Madrid i millor tornada!

Benvolguts lectors, cada mes m’agrada acabar citant un refrany del llibre d’en Joan Viladot, però aquest cop voldria acabar amb un proverbi jueu que vaig llegir no fa pas massa en un article de la premsa encapçalat amb el títol Cites per a refl exionar, que deia el següent: “Amb una menti-da se sol anar molt lluny, però sense esperances de tornar”. Fins aviat. ■

Moltes vegades em qüestiono si l'oposició volta pels mateixos car-rers que jo mateixa, o si tal i com vam veure en el darrer Sió, han desistit de fer escrits.


Inici de curs amb canvis i normalitat

❚ JPR

ENSENYAMENT FINESTRA EDUCATIVA

Es pot dir que la normalitat en l’inici del present curs escolar ha estat la tònica dominant. Això

que podria semblar superfl u d’expli-car, no ho és, si es té en compte que hi ha hagut una colla d’elements que podien haver alterat el ritme normal i previst pel principi. Tot i que uns dies abans s’estava pendent de l’acaba-ment de les obres i millores que s’ha fet al centre, ja que no se sabia del cert si s’haurien pogut acabar, el dia 12 de setembre es va començar les classes de tots els grups amb norma-litat absoluta. Encara que les millores no s’havien acabat al cent per cent, el centre estava en condicions accep-tables, de manera que es va optar per començar com estava prescrit. El primer dia, durant les dues primeres hores, la direcció i els tutors van re-bre i donar la benvinguda als alum-nes. Després de l’esbarjo es feren les primeres classes segons l’horari del nou curs.

Millores i canvisDurant l’estiu es van fer millores i

canvis en el conjunt del centre. L’ac-cés a l’interior s’ha adaptat per a mi-nusvàlids, així com s’ha construït un ascensor al bell mig de l’edifi ci que afecta part del menjador, la sala d’ac-tes i les dues classes del segon pis; també s’han canviat totalment les fi -nestres, els vidres i les persianes dels costats nord i oest de l’edifi ci. La sala del professorat s’ha eixamplat, s’ha dividit una aula normal per convertir-la en dues destinades a l’atenció de la diversitat i fi nalment s’han arreglat i condicionat de nou tots els serveis d’alumnes i professors. També s’ha fet una redistribució de les aules de

manera que tot l’alumnat resta dins l’edifi ci principal.

Una altra novetat que s’ha produït en el nou curs és de funcionament in-tern. Ens referim al canvi de directiva que es va produir el mes de juliol. Des de llavors ençà l’equip directiu està format per Joan Puig, a la direcció;

Jaume Rovira, cap d’estudis; Ramon Bernaus Santacreu, secretari; Àngels Escolà, coordinadora pedagògica, i Pepita Serramona, coordinadora d’ac-tivitats extraescolars.

Augment d'alumnesJa és habitual que cada curs hi

hagi uns quants canvis en la planti-lla del professorat. En aquesta oca-sió hi ha 9 professors nous. En total són 36 professionals que atenen els 310 alumnes repartits en 12 classes

de secundària i batxillerat. Mentre la quantitat de professors és la ma-teixa que el curs anterior, el nombre d’alumnes ha crescut un 16’5 %, cosa que es tradueix en el fet que les aules estan més atapeïdes. Per segon any, el centre gaudeix d’una aula d’acolli-da per atendre els immigrants que fa

poc han arribat entre nosaltres. En aquest sentit es pot dir que la immigració total del centre és d’un 10,3% i que incideix, sobre-tot, en els cursos de secundària.

Reunió ambels pares

Durant la reunió mantinguda amb els pares a principis d’oc-tubre, la direcció i els tutors van presen-tar el número 36 de l’Instinotícies, el full informatiu del centre, amb el desig que el butlletí faci d’unió en-tre professors, pares, alumnes i poble. Es dóna la coincidència que l’Instinotícies va

néixer fa dotze anys a partir d’una iniciativa del director del centre, Joan Puig, que ara ha tornat a acceptar el càrrec. Al nou número de l’Instinotí-cies, la directiva es dirigeix al pares per recordar alguns consells que es van dir en la recepció de principi de curs respecte la puntualitat, la nete-dat, el respecte envers els altres, la prohibició del tabac, etc. En el butlle-tí, a més, s’hi exposen les activitats extraescolars previstes pel primer tri-mestre, així com també moltes dades i dates acadèmiques. ■

FOTO

: JP

R

Entrada recentment remodelada de l’institut (octubre, 05).


Altres contes: La nova frontera

❚ Guillem Viladot

SOM A RIELLA HISTÒRIES

MO

NTS

E G

UE

RR

ER

O

Anar a Mercat, anar de Fira, concórrer en aquestes trobades comercials, sovint tenia només

l'aspecte testimonial, és a dir, estar en la commemoració del comprar i del vendre. Potser aquest sentit és el que encara persisteix i fa que les fi res, per exemple, siguin un èxit per la quantitat de gent que s'hi troba i, conseqüentment, actua projectant-lo i atorgant-li nom i prestigi. Ultra aquesta dinàmica, en el cas de la Fira del Torró s'ha aconseguit marcar una fi ta signifi cativa: la porta que tanca el bon temps i que obre les mesades llargues del fred. Per les persones que som fredoliques fi ns al moll de l'os, aquesta fi ra esdevé un llibant que voldríem autor d'un mira-cle: aturar el temps, no permetre que els termòmetres depassin els 20° C positius, o que, almenys, no fossin mai negatius. L'hivern és, per causa del fred, l'antivida. Les granotes, per exemple, en són una mostra: elles, arribat el fred, es colguen i aturen tot el seu metabolisme fi ns que torna

la primavera. A cops he pensat de convertir-me en granota i cobrir-me amb clara d'ou, mel i avellana fi ns que la calor ho desfaci. És a dir, convertir-me en torró conservat, com es feia antigament, dintre de caixes de fusta folrades de zinc que no

deixaven passar el meteor. Fins no fa gaire, aquesta fi ta era la Festa Major. Ara és la Fira. Com diu el poeta Joan Vinyoli, ens hem d'acontentar, men-trestant, que "un dia clar de somnis i de foc ens torni al lloc on vàrem començar". ■


Calitja

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

❚ per J. Pijuan

EL CONTE

Era l’hora del seu passeig. Quan va obrir la porta de casa per sor-tir, una alenada de xafogor s’es-

munyí precipitadament cap a l’interior i el va embolcallar completament dei-xant-lo gairebé sense respiració. Per uns instants es va sentir marejat, que li faltava aire. La xafogor que planava en l’ambient era tan enganxosa que la seva percepció en tot el cos el va fer dubtar per uns moments de sortir al carrer. Malgrat l’angúnia que li provo-cava aquella calda no es deixà acovar-dir pel seu tacte apegalós i ben decidit es disposà a traspassar el llindar de la porta per anar a passejar tal com feia cada dia a aquella mateixa hora.

El cel es trobava completament serè. La situació que s’estava vivint es per-llongava des de feia molt de temps i no donava signes de voler canviar. En tota aquella immensa mar blava no es veia ni un míser trist núvol erràtic. Sense cap obstacle al seu davant el sol tenia el camí lliure per propagar la seva llum en totes direccions.

Va sortir de casa. La xafogor a fora era insuportable, però estava del tot decidit a fer la passejada. No havia fet més que donar quatre passes que el seu subconscient ja l’instava a do-

nar mitja volta i retornar cap a casa a resguardar-se de la calor. No en va fer cas. Malgrat l’adversitat que l’acom-panyava havia pres una determinació i per tant va decidir de tirar endavant tant sí, com no.

La calor se li arrapava cada vegada més al cos. A mesura que caminava ai-xecava instintivament els ulls cap al cel i observava la incessant brillantor del sol tot preguntant-se quan afl uixaria. La seva profunda mirada es clavava en tot el seu ésser i li provocava una sensació de burla, com si des del seu pedestal s’alegrés de la situació en què es trobava. Sense fer cas dels embats del sol, continuà caminant xano-xano i suportant a les seves espatlles el pes cada vegada més feixuc de la xafogor.

Mentre avançava l’envaïa la solitud. La seva visió no copsava cap ànima vi-vent en tot el seu entorn. Es trobava sol. Caminava per una terra grisa mal-mesa per la falta d’aigua i tiranitzada pel poder absolut del sol. Avançava per entre enormes i variades estructu-res rocoses que s’alçaven fi ns al cel i s’estenien més enllà de l’horitzó. La ve-getació gairebé era inexistent i la poca que s’hi podia apreciar sobresortint d’entre les escletxes presentava un as-pecte mústic deplorable, tot i així llui-tava per sobreviure. El terra cremava sota els seus peus fent de mal caminar, però continuava avançant.

De sobte un esquifi t núvol sorgí del no-res i es postrà damunt seu obsta-culitzant la incidència dels rajos del sol. De seguida la xafogor començà a minvar. Va aturar la caminada per as-saborir aquell moment de glòria, i tot d’una el cel esclatà. El núvol s’esquinçà i del seu interior començà a caure ai-gua a bots i barrals. L’inesperat xàfec el va agafar al bell mig del carrer i el va deixar ben xop. En un tres i no res el carrer va anar a l’ample. Totalment moll es resguardà sota una balconada a l’espera que parés. Malgrat que l’aiguat va durar poc, l’espera se li va fer eterna. Quan va parar de ploure el núvol s’esvaí ràpidament tal com havia arribat i el cel tornà a lluir amb tota la seva esplendor. Aleshores va sortir del seu resguard i va iniciar el retorn cap a casa. Mentre caminava va percebre de nou la forta abraçada del sol i una estranya sensa-ció com si estigués rient. ■


❚ R. Mendoza

Resultats i classifi cacions del mes d'octubrePartits de pretemporada i campionat de lliga

C.F.

AGRA

MUN

T ESCOLAG.GATELL

CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»ESPORTS

www.geocities.com/fcagramunt

AGENDA DEL MES DE NOVEMBRE:

Partits que es jugaran al camp d'esports

Segona Regional: Dia 6, a les 15.45: Agramunt G. Gatell - Ponts Dia 20, a les 15.30: Agramunt G. Gatell - RialpJuvenil: Dia 5, a les 15.30: Agramunt G. Gatell - Guissona Dia 20, a les 15.30: Agramunt G. Gatell - Baix SegriàCadet: Dia 26, a les 15.30: Agramunt G. Gatell - TàrregaInfantil: Dia 6, a les 11.45: Agramunt G. Gatell - Tàrrega Dia 20, a les 11.45: Agramunt G. Gatell - LinyolaAleví: Dia 13, a les 11.45: Agramunt G. Gatell - CerveraBenjamins i Pre-Benjamins:Començaran el campionat el dia 29 d'octubre (calendari pendent de la federació).

Segona RegionalAgramunt G. Gatell 1 Barbens 3Sort 1 Agramunt G. Gatell 1Agramunt G. Gatell 0 Ribera d'Ondara 0

Classifi cació J G E P F C PuntsPonts 4 3 1 0 8 3 10Ivars d'Urgell 4 3 0 1 8 5 9Barbens 4 2 2 0 7 4 8Tornabous 4 2 2 0 7 4 8La Seu 4 2 1 1 8 5 7Rialp 4 2 0 2 6 4 6Sant Ramon 3 2 0 1 6 6 6Bellcairenc 4 1 2 1 4 3 5R. d'Ondara 4 1 2 1 2 4 5Gerb 3 1 1 1 5 5 4Butsènit 4 1 1 2 6 7 4Oliana 3 1 1 1 5 7 4Vva. Aguda 4 1 0 3 5 7 3Agramunt 4 0 2 2 4 8 2Sort 3 0 1 2 4 8 1Artesa Lleida 4 0 0 4 5 10 0

JuvenilsAgramunt G. Gatell 0 Mollerussa 2Cervera 1 Agramunt G. Gatell 2

Classifi cació J G E P F C PuntsTàrrega 1 1 0 0 5 2 3AEM 1 1 0 0 4 1 3Borges Blan. 1 1 0 0 4 2 3Balaguer 1 1 0 0 3 1 3Andorra 1 1 0 0 3 2 3Agramunt 1 1 0 0 2 1 3Baix Segrià 1 0 1 0 4 4 1At. Segre 1 0 1 0 4 4 1Seròs 1 0 0 1 2 3 0Cervera 1 0 0 1 1 2 0Guissona 1 0 0 1 2 4 0Almacelles 1 0 0 1 1 3 0Mig Segrià 1 0 0 1 2 5 0Orgel·lia 1 0 0 1 1 4 0

CadetsGuissona 10 Agramunt G. Gatell 3Agramunt G. Gatell 2 Pla d'Urgell 1

Agramunt G. Gatell 2 Balaguer 1

Classifi cació J G E P F C PuntsBordeta 1 1 0 0 5 1 3Bellpuig 1 1 0 0 5 2 3Tàrrega 1 1 0 0 3 1 3Agramunt 1 1 0 0 2 1 3Balaguer 1 0 0 1 1 2 0Oliana 1 0 0 1 1 3 0Rialp 1 0 0 1 2 5 0Arbeca 1 0 0 1 1 5 0Guissona 0 0 0 0 0 0 0Pobla Segur 0 0 0 0 0 0 0

InfantilsAgramunt G. Gatell 3 Pla d'Urgell 1Pla d'Urgell 3 Agramunt G. Gatell 2

Classifi cació J G E P F C PuntsArtesa-Ponts 1 1 0 0 5 1 3Mollerussa 1 1 0 0 4 0 3Bellpuig 1 1 0 0 4 0 3Pla d'Urgell 1 1 0 0 6 3 3Oliana 1 1 0 0 3 2 3Urgell 1 1 0 0 3 2 3AEM 1 0 1 0 2 2 1Tàrrega 1 0 1 0 2 2 1Guissona 1 0 0 1 2 3 0Agramunt 1 0 0 1 2 3 0Cervera 1 0 0 1 3 6 0Ivars d'Urgell 1 0 0 1 1 5 0

Arbeca 1 0 0 1 0 4 0Pobla Segur 1 0 0 1 0 4 0Linyola 0 0 0 0 0 0 0

AlevinsAgramunt G. Gatell 0 Mollerussa 1Agramunt G. Gatell 0 Pobla de Segur 6

Classifi cació J G E P F C PuntsUrgell 1 1 0 0 10 0 3Bellpuig 1 1 0 0 10 1 3Guissona 1 1 0 0 8 1 3Pobla Segur 1 1 0 0 6 0 3Cervera 1 1 0 0 4 0 3Tremp 1 0 0 1 0 4 0Agramunt 1 0 0 1 0 6 0Balaguer 1 0 0 1 1 8 0Rialp 1 0 0 1 1 10 0Artesa-Ponts 1 0 0 1 0 10 0Arbeca 0 0 0 0 0 0 0Tàrrega 0 0 0 0 0 0 0Ivars d'Urgell 0 0 0 0 0 0 0

BenjaminsAgramunt G. Gatell 2 Guissona 7

Pre-BenjaminsAgramunt G. Gatell 6 Guissona 5Agramunt G. Gatell 0 Tàrrega 1Agramunt G. Gatell 2 Tàrrega 0(Aquestes categories no disposen de classifi -cació).

▼


El dissabte dia 17 de setembre es va fer la presenta-ció dels equips que jugaran aquesta temporada. Enguany amb vuit equips del club, repartits en diferents categories i grups.

Amateur (Segona Regional, grup XIV). Entrenador: Mi-quel SàizJuvenil (Primera Divisió). Entrenador: David MarsolCadet (Segona Divisió, grup 8). Entrenador: Narcís Repi-lado

Infantil (Segona Divisió, grup 7). Entrenador: ManelGuixéAleví (Segona Divisió, grup 11). Entrenador: Òscar GilBenjamí. Entrenador: Andrés RamosPre-Benjamí - A. Entrenador: Aleix MiróPre-Benjamí - B. Entrenador: Marc PueblaEntrenadors dels porters: Carles Areny i Gerard CreusCoordinador esportiu: Ramon Capdevila ■

Presentació dels equips - Temporada 2005/2006:

▼

FUTBOL AGRAMUNT


Resultats dels equips del BAC

BÀSQUET AGRAMUNT CLUBESPORTS

▼

Comencem la temporada 05/06 amb molt d’ànim, com no podia ser d’altra manera. Amb un gran rep-te que és mantenir la categoria de 3a catalana, que

tants esforços ens va costar aconseguir. Pel que fa a la base, esperar que els equips funcionin i quant a resultats, ja veurem. De fet el que interessa amb un club com el nostre és formar persones, i si poden ser jugadors/es amb futur, millor que millor.

SÈNIOR MASCULÍResultats del mes de setembre:

17/09/05 BAC AGRAMUNT 67 C.B. ESPARREGUERA “B” 9325/09/05 FINQUES OLESA C 78 BAC AGRAMUNT 57

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS

SPAI RECOVER SÚRIA “B” 2 2 0 0 168 112 4

FINQUES OLESA 2 2 0 0 159 115 4

ASFE SANT FRUITÓS “B” 2 2 0 0 153 130 4

CENG ARTESA DE SEGRE 2 2 0 0 128 111 4

C.B. IGUALADA “B” 2 1 1 0 175 165 3

DEVELOP TEMP 2 1 1 0 155 146 3

C.B. VILATORRADA 2 1 1 0 144 139 3

C.E.B. PALLEJÀ “A” 2 1 1 0 128 138 3

C.B. CERVERA 2 1 1 0 156 163 3

C.B. SANT BOI “B” 2 1 1 0 121 135 3

C.B. ESPARREGUERA “B” 2 1 1 0 156 144 3

BÀSQUET BERGA 2 1 1 0 132 129 3

SEDIS SEU D’URGELL 2 0 2 0 116 146 2

MARTINENC BÀSQUET 2 0 2 0 113 143 2

C.B. VILADECANS “B” 2 0 2 0 93 134 2

BAC AGRAMUNT 2 0 2 0 124 171 2

Els dos primers partits són un toc d’atenció, claríssim que hem canviat de categoria. El debut a casa no va po-der ser més desafortunat. L’Esparreguera es va mostrar molt superior a l’Agramunt, sobretot en ritme de partit. A Olesa gairebé el mateix guió, però ja es va aguantar més el resultat, únicament al fi nal es va esgarrar la bona feina feta durant el partit.

JÚNIOR FEMENÍResultats del mes de setembre:

25/09/05 BAC AGRAMUNT 59 C.B. TREMP 30


C.B. SECÀ SANT PERE 1 1 0 0 73 26 2

BAC AGRAMUNT 1 1 0 0 59 30 2

C.B. BELLVÍS 1 1 0 0 60 46 2

C.B. PARDINYES 1 1 0 0 54 48 2

B.C. ANDORRA 1 1 0 0 43 39 2

C.B. TORREGROSSA 1 0 1 0 39 43 1

C.B. CERVERA 1 0 1 0 48 54 1

CENG ARTESA DE SEGRE 1 0 1 0 46 60 1

C.B. TREMP 1 0 1 0 30 59 1

MARISTES MONTSERRAT 1 0 1 0 26 73 1

C.B. LLEIDA “B” 0 0 0 0 0 0 0

Les noies comencen amb bon peu, a costa del mateix equip que l’any passat van debutar. Les sensacions són bones, a veure si aquest any disfrutem d’un equip que té ganes de fer un salt de qualitat.

JÚNIOR MASCULÍResultats del mes de setembre:

24/09/05 PEÑA FRAGATINA 61 BAC AGRAMUNT 52


C.B. ALPICAT “A” 1 1 0 0 119 41 2

PEÑA FRAGATINA 1 1 0 0 61 52 2

BAC AGRAMUNT 1 0 1 0 52 61 1

C.B. BELL.LLOC 1 0 1 0 41 119 1

C.B. MOLLERUSSA “A” 0 0 0 0 0 0 0

Equip renovat, amb nou entrenador i una barreja de ju-gadors dels dos júniors de l’any passat. Algunes baixes inesperades ens han deixat amb un equip de només deu jugadors. El primer partit no va ser del tot satisfactori, esperem que de cara a pròxims partits comencin a agafar el ritme i es diverteixin a la pista.

CADET FEMENÍResultats del mes de setembre:

25/09/05 BAC AGRAMUNT 44 C.B. SECÀ SANT PERE 49


C.B. LLEIDA “B” 1 1 0 0 65 14 2

C.B. SECÀ SANT PERE 1 1 0 0 49 44 2

BAC AGRAMUNT 1 0 1 0 44 49 1

C.B. TREMP 1 0 1 0 14 65 1

C.B. BELLPUIG 0 0 0 0 0 0 0

El canvi de categoria ha anat bé, en aquest grup denoies. El primer partit ens dóna molta confi ança que aquest equip ja ha acabat la seva travessa pel desert. Si continuem amb el mateix esperit de lluita durant tota la temporada, podrem donar-nos per molt satisfets.


▼

BÀSQUET AGRAMUNT CLUBESPORTSB

AC

PRE-INFANTIL MASCULÍAquest mes presentem el nostre pre-infantil. Un equip

que canvia de categoria. La primera volta la disputaran els equips únicament pre-infantils que acabarà per Nadal amb una fi nal a quatre, després es barrejaran amb els equips infantils que no vagin a competir en el campionat interterritorial Lleida-Tarragona.

Els integrants de l’equip són: Drets: Víctor Puebla, Jaume Riasol, Jan Paelinck, Sergi Mata, Sergi Solé, Frankie In-glés, Genar Esteve, Javi Salat. Ajupits: Josep M. Penella, Albert Salat, Joan Cama, Rachid Douz, Gerard Solé i Ramon Cuñat.

Resultats del mes de setembre:25/09/05 LLEIDA BÀSQUET 1 69 BAC AGRAMUNT 18


LLEIDA BÀSQUET 1 1 1 0 0 69 18 2

B.C. ANDORRA 1 1 0 0 51 22 2

LLEIDA BÀSQUET 3 1 1 0 0 34 28 2

C.B. CERVERA 1 0 1 0 28 34 1

ALTA RIBAGORÇA 1 0 1 0 22 51 1

BAC AGRAMUNT 1 0 1 0 18 69 1

A l’igual que el sènior, el partit inaugural va ser massa fort per als joves jugadors de l’Agramunt. El Lleida els va passar literalment per damunt. De fet aquesta no és la seva lluita. El que han de fer és entrenar fort i dia a dia anar millorant.

NOTÍCIES DE L’ESCOLA

Ja hem començat l’Escola. Som poquets, però amb mol-tes ganes d’aprendre a jugar a bàsquet.

PELS PARES/MARES QUE TINGUIN GANES I L’HORA-RI DISPONIBLE, SÀPIGUIN QUE L’ESCOLA DE BÀSQUET LLUDRIBAC HA COMENÇAT A RODAR ELS DIMARTS I DIJOUS DE 18 A 20 h AL PAVELLÓ FIRAL.

DE 18 a 19 h pels de P5, 1r, 2nDE 19 a 20 h pels de 3rPer a més informació truqueu al telèfon 629 51 98 11

(Ramon). ■

AQUESTA ÉS LANOSTRA MASCOTAI TAMBÉ ELNOSTRE LOGO


CLUB TENNIS AGRAMUNTESPORTS

Assemblea general i nova temporada

Assemblea general isopar vetllada social

El dissabte 24 de setembre es va celebrar l’assemblea general de socis en què es va passar balanç de l’an-terior temporada i es va presentar el pressupost i les activitats per a la pre-sent. Es van acordar tota una sèrie de mesures encaminades a arranjar les instal·lacions i a donar suport, una vegada més, a l’escola de tennis que tants bons fruits està donant.

Pel que fa a la vetllada social hem de dir que va ser força participativa, amb un nodrit grup de joves espor-tistes. Enguany també vam comptar amb la presència de l’alcalde, Ramon Muixí, i de la regidora d’esports, Jo-sefi na Verni, als qui volem agrair la seva presència i la col·laboració en-vers el nostre club.

Com ja és habitual, durant la vetlla-da es van lliurar els trofeus als gua-nyadors dels campionats socials en les seves diferents categories:

Individual absolut:1r David Gassió2n Eduard Sàez

Aleví masculí:1r Joel Cuberes2n Xavier Sangrà

Aleví masculí (consolació):1r Genar Esteve2n Jaume Avellana

Aleví masculí (dobles):1r Joel Cuberes i Julià Solé2n Xavier Massip i Joan Bonet

Aleví femení:1a Núria Niubó2a Laura Alfaro

Benjamí masculí:1r Xavier Massip2n Joan Coll

Prebenjamí:1r Marc Serentill2n Anton Zurita

En fi nalitzar la vetllada, s’efectuà el tradicional sorteig amb obsequis cedits per diferents comerços i em-preses agramuntines a qui agraïm la seva desinteressada col·laboració.

Torneig Festa MajorSeguint la tradició, el diumenge dia

4 de setembre al matí, es va disputar

el torneig de Festa Major. L’Agramunt va guanyar al C.T. Ponts per cinc a un. Es van jugar cinc individuals i un do-ble. L’equip agramuntí estava format per: Eduard Sàez, Montse Vallés, Pere A. Pijuan, Jordi Sangrà i Manel Ollé.

Quinze dies més tard, el torneig de Festa Major es va disputar a Ponts. El C.T. Agramunt va tornar a guanyar per dos a tres. Aquesta vegada es van jugar cinc partits individuals i l’equip d’Agramunt estava format per: Joan Saball, Francesc Sangrà, Pere A. Pi-juan, Joan Canudes i Manel Ollé.

Escola de tennisDesprés de l’aturada estiuenca, una

vegada més s’ha tornat a endegar l’es cola de tennis per a petits i grans, amb una nombrosa participació. De les noves incorporacions d'enguany, la majoria són noies. Formar un bon grup femení, era una de les assigna-tures pendents que teníem a l'escola de tennis. Ja era hora que les noietes d’Agramunt i comarca s’animessin i po-guessin formar un grup competitiu.

Una vegada més, recordem que aquests cursets estan oberts a tot-hom i qui hi vulgui participar es pot adreçar a les pistes del club en horari d’entrenament. ■

❚ La Junta

Quatre dels cinc jugadors que van disputar el torneig de Festa Major a Agramunt: Jordi Sangrà, Montse Vallés, Eduard Sàez i Pere A. Pijuan. Falta Manel Ollé.

Guanyadors dels diferents campionats socials junt amb l'alcalde i la regidora d'esports.

JOS

EP

RO

VIR

A

CLU

B T

EN

NIS

sió 53AGOST de 2005 sió 53

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS

❚ Grup local Partit Popular de Catalunya

OCTUBRE de 2005

Actualitat política i social

Un cop més, tenim la necessitat de donar la nostra opinió sobre l’actualitat política i social d’Agramunt, de Catalunya i d’Espanya. Per això, ho fem a través de la revista Sió, que és una de les organitzacions culturals del nostre poble, i que gràcies a l’esforç del dia a dia i dedicació d’hores dels seus col·laboradors, ha fet possible que els agramuntins/ines estiguem informats de tot el relacionat amb Agramunt i rodalies. Però sabem que a part de la dedicació voluntària es necessita ajuda administrativa.

Des del partit popular de Catalunya volem donar tot el nostre suport a totes les en-

titats d’Agramunt. Com vam poder comprovar durant la presentació de l'últim col·leccionable de la revista Sió “Les entitats culturals d’Agramunt”, temin una riquesa i una diversitat cultural traduïda amb entusiasme de cadascun dels integrants de les diver-ses entitats locals, però, com hem dit abans, també sabem que a vegades es necessita quelcom més que la de-dicació, és a dir, ajudes econòmiques per portar a terme projectes. El grup local del Partit Popular de Catalunya vol prometre que si forma part del pròxim govern local, les entitats lo-cals que necessitin subvencions les tindran assegurades, ja que el PPC pensa que cultura local és patrimo-ni que s’ha de conservar i promoure, per això les administracions, com la regidoria local, com la conselleria de cultura de la Generalitat, el ministe-ri de Cultura i la comunitat europea, han d’aportar ajudes econòmiques.

Nou estatutEn el terreny de la política catala-

na, després de 25 anys de democrà-cia i de buscar una identitat catalana oberta a la resta d’Espanya, en què hem aconseguit un prestigi a nivell internacional envejable, ara estem

vivint uns moments delicats per continuar sent el que érem després d’anys de treball tots units. Des de les passades eleccions a la Generalitat estem vivint una situació, si més no, estranya. Volem canviar l’estatut de tots els catalans per un estatut parti-dista, ja que no va ser el poble català qui va demanar un nou estatut a les passades eleccions, sinó que van ser els qui volien estar al poder pagant el preu que fos, doncs potser ara, l’estatut que els va portar al govern, es tornarà en contra seva, enganyats tots els ciutadans per les bones pa-raules del president Zapatero, el qual va passar de dir: “que no tocaria res” a dir: “s’han de fer alguns canvis”, i el pitjor de tot és que Catalunya acaba-rà sent humiliada institucionalment i rebre un fort cop moral.

Al costat de les personesEl PPC ha estat, està i estarà al cos-

tat de les persones que demanen que no se’ls apugi els impostos (gas, gaso-lina, aigua...), que es puguin comprar un habitatge i que el puguin pagar, que vulguin viure sense preocupar-se de perdre el lloc de treball, etc. En resum, el partit popular pensa en el que realment interessa als ciutadans i deixa a part tot l’espectacle que s’ha pogut veure des de fa un temps, com per exemple tornar a remoure la his-

tòria, i el més sorprenent és que di-guin que solament podran solucionar els problemes dels catalans si s’apro-va el seu estatut.

Preparats per a governarEn defi nitiva, solament volem dir,

com a representants locals del PPC, que el nostre partit està preparat per entra a formar part del pròxim govern de la generalitat i també a nivell nacional, el PP, està preparat per tornar a entrar al govern central per solucionar els autèntics proble-mes de la població i no confrontar els pobles d’Espanya com està passant, i volem recordar el que va dir el nos-tre president, el Sr. Mariano Rajoy, al president Zapatero després de les eleccions. "El PP deixa la caixa plena i els comptes clars”, ja veurem com els deixaran! ■

El grup local del Partit Popular de Catalunya

vol prometre que si for-ma part del pròxim go-vern local, les entitats locals que necessitin

subvencions les tindran assegurades.

sió 55OCTUBRE de 2005 sió 55AGOST de 2005 sió 55

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS

❚ La veu de CiU a Agramunt

OCTUBRE de 2005

L'estatut, la plaça del Pou i la rotonda

Voldríem començar aquest escrit manifestant la nostra gran ale-gria per l’aprovació del nou Esta-

tut per Catalunya. Estem contents per-què gairebé tots els grups que repre-senten al nostre país, han demostrat un gran interès i una gran voluntat de lluita per la mateixa fi nalitat, pensant i vetllant pels interessos de tots els catalans. Després de moltes hores de treball, moltes converses mantingu-des entres tots els grups, molts estira i arronsa, fi nalment s’ha arribat a un gran acord que ha esdevingut una fi ta històrica; el 30 de setembre del 2005 és una data que quedarà gravada a la memòria de tot el poble català.

Un dels punts més importants d’aquest nou Estatut, era l’aprovació d’un nou model de fi nançament per al nostre país, però també és el que ha estat més costós per arribar a un acord, per no dir a les vigílies del Ple de l’aprovació de l’Estatut. En la sessió Plenària, en el punt del fi nançament, van intervenir els diferents represen-tants dels grups polítics que van asso-lir una fi ta important.

A partit d’ara, haurem d’estar al cor-rent del que passarà quan el nostre projecte de Nou Estatut de Catalunya arribi al Congrés de Madrid. Encara queden moltes converses i hores de feina que no resultaran gens fàcil, però creiem que els nostres represen-tants catalans al Congrés de Diputats sabran defensar els interessos del po-ble català.

Parlant de temes que ens afecten més a casa nostra, esperem que quan hagi sortit el número d’aquesta revis-ta, la plaça del Pou estarà fi nalitzada i més amb l’esdeveniment tan impor-tant que viurà el poble, com és la Fira del Torró i de la Xocolata a la Pedra. La plaça del Pou ha estat un dels te-mes principals de conversa per molts

vilatans de la població durant aquest estiu. Primerament per l’aturada de les obres, que en un principi segons declaracions fetes pel nostre alcalde en un mitjà de premsa, el passat mes d’agost, deia que desconeixia el motiu pel qual s’havien aturat les obres, però en l’última sessió Plenària del mes de setembre, ens va manifestar que l’atu-rada de les obres va estar per culpa del període de vacances. Pensem que és prou motiu per no efectuar les obres en uns mesos on no hi hagi pel mig el trimestre d’estiu, fet que tam-bé ha produït que les obres s’hagin endarrerit un mes. Quan al mes de setembre l’empresa torna a treballar en l’obra, tots els ciutadans que pas-sen prou sovint pel davant de la plaça, poden apreciar com es fa i desfà en pocs dies, se senten molts comentaris al respecte, però el que més predo-mina i el que sembla més creïble per molta gent, és que es va fer el vessant de la plaça malament, i el dia que ha-gués plogut tota l’aigua hagués entrat a totes les cases i els pàrquings que toquen a la plaça. Respecte al material emprat per a fer la plaça, només volem dir que després de l’experiència viscu-da en el Passeig Josep Brufau, sembla que aquest material no és prou pràctic i menys per una plaça, on els padrins i no tan padrins que s’hi passejaran, ja podran vigilar a aixecar bé els peus, perquè aquell gravat amb tan sols uns mil·límetres que sobresurti, ja és su-fi cient per a caure. Sembla que quan es decideix de fer una obra com és la plaça del Pou, hauria de ser d’unes ca-racterístiques semblants a la plaça del Mercadal, és a dir, amb uns materials i acabats que no calgui restaurar amb anys i panys, en segons quins àmbits el que resulta més econòmic, a la llarga acaba sent més car.

Referent al monument del Pou, de ben segur que molts de vosaltres us preguntareu què se n’ha fet? O bé, si es tornarà a posar? Doncs a aquesta

qüestió, que també ens fèiem nosal-tres, l’alcalde ens va respondre en el passat Ple de setembre, dient que de moment, el Pou no es posaria, si més no aquell mateix, perquè s’hau-ria de restaurar o bé es podria fer una maqueta nova. Una altra idea que va comentar era d’encomanar algun dis-seny de font, aprofi tant la gran quan-titat d’artistes que hi ha en la nostra població.

Un altre tema que preocupa a molts vilatans, són les obres de la rotonda d’accés al polígon, esperem que defi -nitivament s’acabin aviat, perquè ja fa molts dies que duren, amb totes les molèsties que produeixen als veïns de la població, que no són pas pocs els que transiten per aquella zona. Encara que sigui competència de carreteres fer aquestes obres, l’Ajuntament té el deure de vetllar i assessorar-se per-què les obres s’efectuïn correctament pel bé de la població.

En el passat número d’aquesta re-vista, en una publicació d’una carta oberta a un ciutadà de la Vila, dóna la sensació, almenys així ens ho sem-bla a nosaltres, que a mesura que vas llegint, a aquest ciutadà se’l fa quedar com a un ignorant, i no creiem que aquest tracte sigui massa correcte. Segurament que, en el seu moment, aquest ciutadà algun motiu el deuria empènyer a fer el seu escrit a la re-vista. Sense voler donar cap lliçó de modes a ningú, potser hauria estat més correcte invitar aquest senyor a la casa de la Vila, per parlar sobre aquests assumptes, i més motiu enca-ra, quan es tracten de temes munici-pals. Pensem i creiem que quan una persona en algun moment determinat de la seva vida, ocupa algun càrrec públic, ja sigui com a president, alcal-de, regidor, etcètera, ho és les vint-i-quatre hores del dia, almenys així ho sentim nosaltres.

Desitgem que hàgiu passat una dol-ça Fira del Torró i fi ns la propera. ■


REGIDORIES MUNICIPALS

❚ Teresa Añé Regidora de Benestar

Qui fa la política al poble?

Un articulista comentava ja fa temps que les persones que valen real-ment es dediquen als seus negocis i els que són mediocres es de-diquen a la política. Aquesta és una descripció genèrica que, com

totes les generalitzacions, no pot ser encertada plenament. Cadascú pot pensar el que cregui que l’afavoreix més. El pensament és lliure. La realitat ens fa adonar que no és fàcil trobar gent que es vulgui posar a la tribuna i estar al punt de mira en un poble on la confi ança a estones apreta massa. Només cal pensar tots uns segons: jo seria capaç de ser-hi quatre anys en aquest projecte?

Els polítics catalans han estat molt enfeinats durant el mes de setembre per enllestir l’estatut que ha de governar els propers anys el destí de casa nostra. Els polítics d’aquest nivell poden teoritzar per aconseguir millor fi nançament i legislar amb més garantia per al bé de la ciutadania.

Els polítics de poble tenen el marge tan curt per maniobrar que és im-possible elaborar teories i dissenyar noves fórmules de treball.

El dia a dia de tot el moviment municipal s’emporta el 99% de la dedica-ció i la capacitat dels que volen treballar per al poble. La preparació dels que es dediquen a la tasca pública molt sovint no té res a veure amb la responsabilitat encomanada. Cal posar molta dosi de sentit comú i molta confi ança amb els tècnics per avançar amb bon criteri.

En els darrers mesos s’ha criticat molt l’equip de govern municipal, amb els arguments de sempre plens de demagògia.

És molt curiós que sempre es tendeix a utilitzar un dubte per tendir a la suposició menys favorable.

La plaça del Pou, el bar del Pavelló, l’enllumenat del carrer Agustí Ros, una pancarta al polígon, i tants altres temes que serveixen per trobar quei-xes contra els que governen.

Mai no es recorda els encerts i les millores que es van convertint en recursos que milloren la vida dels ciutadans i amb el temps fan el poble més atractiu i més confortable. Hi ha quantitat d’iniciatives que van donant oportunitats de lleure i de promoció a tots nivells, començant per obtenir la possibilitat de disposar en poc temps d’un polígon industrial, gaudir d’un poble net i polit, tenir a la punta dels dits la recollida selectiva de residus, organitzar la circulació als carrers amb més difi cultats, disposar d’una deixalleria, oferir l’aprenentatge de l’idioma als nouvinguts, ampliar els espais d’entrenament esportiu, realitzar els manteniments als edifi cis municipals, disposar d’un servei d’informació radiofònica diària, recuperar el parc del Sió amb millores pels mesos d’estiu, ampliar els serveis de la guarderia municipal, tenir un altre equip mèdic a l’atenció primària del CAP i totes les altres que no hi caben en un espai tan petit.

Per què sempre ens agrada ser pessimistes tirant per terra tot el que es belluga?, sense voler reconèixer que tothom té encerts i entrepussades. Això ens fa humans.

El que compta són les ganes que hi posen les persones que s’han com-promès durant quatre anys.

La convivència dels ciutadans serà millor si la nostra tolerància ens per-met entendre que l’únic objectiu és avançar amb Agramunt. ■

Les obres de la plaça del Pou han entrat en la seva fase fi nal. Des-prés de quatre mesos i mig po-

dem dir que el resultat de l’actuació ha permès millorar la pròpia adap-tabilitat a l’entorn urbà. Com a lloc i punt d’encontre entre el nucli antic i l’eixample del marge esquerra del riu Sió, la fa necessàriament funcionar com a zona de pas i cruïlla bàsica en els desplaçaments de tot tipus. Això ha condicionat que la calçada hagi ha-gut de ser respectada tal com era per-què altrament no permetria un enllaç idoni entre els dos tramats urbans es-mentats. En un futur, quan la travessia que passa pel seu costat, sigui un car-rer més, segur que la plaça serà més apta per ser ocupada pels vianants i així allunyar d’ella el trànsit pesat que encara hi circula. Per tant, l’aposta de l’actual equip de govern és fer de la plaça del Pou un lloc més humà, on s’equilibri l’ús comercial i viari amb una zona d’oci i d’esbarjo, lluny dels sorolls del trànsit rodat.

Aquesta ha estat la nostra idea que ha culminat amb la fase més important d’una actuació que no s’acaba aquí. Tenim la voluntat de posar-hi algun element que recordi la seva primitiva funció: punt d’abeurador d’animals i de recollida d’aigua. Volem encetar un període de refl exió per donar pas a un concurs les bases del qual es faran pro-perament públiques per redissenyar una peça escultòrica que, col·locada adientment, permeti donar-li un aire modern i alhora propi de l’indret, per esdevenir una plaça que mantingui l’equilibri entre els diversos usos ciu-tadans sense renunciar a la memòria que ens evoqui els seus orígens. ■

Millores a laplaça del Pou

❚ Equip de Govern


REGIDORIES MUNICIPALS

Agramunt va acollir el passat cap de setmana del 15 i el 16 d’oc-tubre la dissetena edició de la

Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Van ser 40.000 persones les que, fi ns i tot desafi ant la pluja d’enguany, van visitar el certamen que una vegada més ha confi rmat el seu èxit de con-vocatòria. Com a director del certa-men vull agrair molt sincerament a tots aquells que han tornat, als que han vingut per primer cop, als mit-jans de comunicació pel seu suport incondicional, a l’escola d’Hostaleria de Lleida, al Departament d’Agricul-tura, al sindicat Unió de Pagesos i a les moltes entitats, estandistes i so-bretot, als agramuntins, que durant dos dies han viscut la fi ra com una gran festa.

I és que la nostra és una fi ra que no para de créixer en tots els sentits i ja s’ha consolidat com un motor eco-nòmic i social de la nostra vila, que durant dos dies es converteix en la capital del dolç a nivell català però també a nivell europeu. Perquè tal i com hem pogut constatar en un es-

tudi presentat a la fi ra, Agramunt és una de les cinc zones d’Europa on es conserva l’elaboració del torró tal i com ja l’elaboraven els àrabs quan el van introduir a la Mediterrània. Cu-riosament la recepta continua essent la mateixa que fa segles, amb els ma-

teixos ingredients i tot i que els mes-tres torronaires no paren d’innovar, el torró genuí d’Agramunt continua regnant per sobre de tots.

Hem de ser conscients que Agra-munt ha heretat i mantingut aques-

ta tradició i la Fira n’ha fet de pre-gonera, sempre sota l’auspici de la Identitat Geogràfi ca Protegida Torró d’Agramunt, però el nostre deure és també saber-la transmetre per a les generacions venidores. És a les nostres mans convertir Agramunt,

i per extensió Lleida i Catalunya, en un centre de referència en el món del dolç dins de l’arc mediterrani. És un mo-ment dolç, mai millor dit, i cal saber aprofi tar-lo per treballar plegats en la mateixa direcció, tant des del sector com des de les institucions. És responsabilitat de tots. Tenim els ingre-dients per una recepta infalible: els torronaires i xocolaters, una Fira exitosa que fa d’apara-dor dels seus productes i un poder de convoca-tòria extraordinari per aconseguir que entre

tots convertim una gran tradició en una gran oportunitat de futur: ser un certamen de referència del dolç en el panorama internacional. Amb uns in-gredients com aquests la recepta no pot fallar. Pels segles dels segles. ■

Un moment dolç per Agramunt

❚ Àngel Jubete Director de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d'Agramunt

Àngel Jubete, director de la Fira, entrevistat per la Tele Torró.

JOS

EP

BE

RTR

AN

N O TA I N F O R M AT I VA

NOU SERVEI DE RECOLLIDA DE ROBA DE LA DEIXALLERIA MUNICIPAL

La deixalleria municipal ara recull la roba usada. Es pot dur en capses neta i plegada.

Recordem l’horari de la deixalleria: Dilluns a divendres: 9h a 13h Dissabte: 9h a 14h Dijous tarda: 15h a 18h


L'AJUNTAMENT INFORMA

PLE, 28-07-2005

MODIFICACIÓ ORDENANCES FISCALS 2005S’aprovà provisionalment la modifi cació de l’Ordenança

Fiscal reguladora dels tributs següents:

ORDENANÇA FISCAL NÚM. 16- FIRA DEL TORRÓ1 - a) Ocupació via pública establiments comercials, per m2. 5,00 €/m2

b) Per metre quadrat de parada 8,00 €/m2

2.- Estands activitat fi ral 9 m2. Agramunt (1sopar expositor inclòs) 210,35 3.- Estands activitat fi ral 9 m2. (1sopar expositor inclòs) 225,004.- Estands activitat fi ral 12 m2. Agramunt (1sopar expositor inclòs) 210,35 4 - Altres estands 12 m2 (1sopar expositor inclòs) 425,004 - Estands automoció 12 m2

(1sopar expositor inclòs) 372,655 - Estands exteriors 5,00 €/m2

6 - Estacionament vigilat aparcament recinte fi ral 1,507 - Neteja moqueta estand 12 m2

(els quatre dies) 30,008 - Fraccions de 1100 W monofàsica 220 V 15,039 - Fraccions de 3300 W trifàsica 380 V 30,0510.- Atraccions de la fi ra (preu per dia) 3,25 €/m2

ORDENANÇA FISCAL NÚM. 21 - TAXA PER PRESTACIÓ DEL SERVEI DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA

1.- La quantia de la taxa es determinarà aplicant les tarifes següents:

1.- Material anual: ................................................ 12 €2.- Lloguer d’instrument: ..........................................7 €

Nivell Elemental1.- Matrícula anual: ............................................... 35 € 2.- Música P5 mensual: ......................................... 20 €3.- Curs primer i segon mensual: ........................... 40 €4.-Curs tercer mensual: ......................................... 45 €5.- Curs quart mensual: ......................................... 50 €

2n Instrument- 1/2 h. instrument mensual: ................................. 15 €- 3/4 h. Instrument mensual: ................................. 20 €- 1 h. Instrument mensual: .................................... 25 €

Grau Mitjà 1.- Matrícula anual: ............................................... 35 €2.- Primer, segon, tercer i quart mensual: ............. 55 €

Mòdul - (Instrument + Cambra ogrup d’instrument +cant coral)1.- Matrícula anual: .............................................. 35 €

Instrument - 1/2 h. Instrument mensual: ................................ 40 €- 3/4 h. Instrument mensual: ................................. 45 €- 1 h. Instrument mensual: .................................... 50 €

Adults 1.- Matrícula anual: .............................................. 40 €2.- Llenguatge musical (1h. set.): .......................... 20 €3.- Instrument- 1/2 h. instrument mensual: ................................. 30 €- 3/4 h. Instrument mensual: ................................. 45 €- 1 h. Instrument mensual: .................................... 60 €

2n. Instrument (Mitjà, Mòdul i Adults)- 1/2 h. instrument mensual: ................................. 25 €- 3/4 h. Instrument mensual: ................................. 30 €- 1 h. Instrument mensual: .................................... 35 €

ORDENANÇA FISCAL NÚM. 22 - TAXA PER PRESTACIÓ DEL SERVEI DE GUARDERIA INFANTIL

La quantia de la taxa es determinarà aplicant les ta-rifes següents:

Servei de la Guarderia Municipal:1.- Matrícula: ...................................................27,06 €2.- Mensualitat: ................................................ 61,03 €3.- Material: ..................................................... 32,61 €4.- Servei d’hora complementària: 8:15 a 8:45 i de 19:00 a 19:30

- 1 hora tot el mes: ...................................22,00 €- 1 hora eventual: ....................................... 5,40 €- ½ hora tot el mes: .................................. 11,00 €- ½ hora eventual: ...................................... 2,70 €

APROVACIÓ DELS COMPTES GENERALS 2004S’aprovà els Comptes Generals Municipals correspo-

nents a l’exercici econòmic del 2004.

CORRELLENGUA 2005Es donà suport al Correllengua 2005 com a instrument

reivindicatiu de la societat a favor de la plena normalitza-ció i de l’ús social de la llengua catalana arreu dels territo-ris de parla catalana i a favor de la seva unitat.

LLICÈNCIES D'OBRESPROSANBER, SL per obrir una rasa per dur el subminis-

trament elèctric a l’habitatge. Av. Marià Jolonch.STRABERES EMPRESARIAL, SL per construir 1 edifi ci

plurifamiliar de 14 habitatges, 7 cases adossades, 23 pla-ces de pàrquing i un local. Av. Marià Jolonch.

PONT ARGENT BLAU, SL per un dret de connexió a la xarxa, d’aigua per obres. P.P.3. VIAL B (PARC. 21, 22).

PONT ARGENT BLAU, SL per 2 drets de connexió a la xarxa, de clavegueram. P.P.3. VIAL B (PARC. 21, 22).

FRANCESC BATALLA PUJOL, per canviar la barana mal-mesa del balcó. Av. Jaume Mestres.


JAUME SANTACREU TARRAGONA, per arranjar i pintar la façana frontal i lateral de color beige de l’habitatge. C. Vilavella.

JAUME SANTACREU TARRAGONA, per ocupar la via pública. C. Vilavella - Trav. Vilavella.

ROSER MARTORELL BRAGAT, per arranjar el balcó de la façana. C. Baixada Mercadal.

ROSER MARTORELL BRAGAT, per ocupar la via pública. C. Baixada Mercadal.

JOAN JOSEP HERNÀNDEZ ASENSIO, per ocupar la via pública. C. Aspi.

JOAN JOSEP HERNÀNDEZ ASENSIO, per pintar la faça-na de l’habitatge. C. Àngel Guimerà.

FRANCISCO TOBAJAS MAQUEDA, per col·locar una tanca metàl·lica. Partida Les Planes.

DAMIÀ MIRÓ PAMPALONA, per construir una “barba-coa” al jardí. C. Jaume I.

NÚRIA BULLICH MASES, per substituir la banyera del lavabo per un plat de dutxa. C. Raval de Puigverd.

ÀFRICA BONCOMPTE BALAGUÉ, per pintar la tanca de davant de la façana . Pl. Pou.

MIQUEL PLA PUIG, per pintar la façana de l’habitatge. C. Raval de Puigverd.

PONT ARGENT BLAU, SL per llicència de primera utilit-zació. C. Clos, 18 A

MARIA PILAR SANGRÀ BALASTEGUI, per ocupar la via pública. Av. Jaume Mestres.

MARIA PILAR SANGRÀ BALASTEGUI, per un dret de connexió a la xarxa, d’aigua per obres. Av. Jaume Mes-tres.

MARIA PILAR SANGRÀ BALASTEGUI, per un dret de connexió a la xarxa, de clavegueram. Av. Jaume Mestres.

STRABERES EMPRESARIAL, SL per un dret de connexió a la xarxa, d’aigua per obres. Av. Marià Jolonch.

STRABERES EMPRESARIAL, SL per 22 drets de conne-xió a la xarxa, de clavegueram. Av. Marià Jolonch.

HABITATGES AGRAMUNT, SL per obrir una rasa per a

la instal·lació d’una línia subterrània 25 KV, per dur el subministrament a la Ctra. de Balaguer.

ÒPTICA SOLÂ, SL per col·locar un rètol lluminós. Pl. Pou.

JOSEP MARIA SINCA ESPINAL, per obrir una rasa per connectar la claveguera a la xarxa general. Donzell.

JOSEP MARIA SINCA ESPINAL, per 2 drets de connexió a la xarxa, de clavegueram. Donzell.

FRANCESC SÀNCHEZ BALASCH, per un dret de conne-xió a la xarxa d’aigua potable. C. Clos.

ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA, SL per l’obertura d’una rasa per instal·lació de línia soterrània de BT. C. Costa Dipòsits.

XAVIER OLIVA ALFONSO, per un dret de connexió a la xarxa d’aigua potable. C. Clos.

ANTONIO CUESTAS MENGIBAR, per cobrir l’escala del pati posterior amb uralita i treure un envà. C. Raval de Puigverd.

ANTONIO CUESTAS MENGIBAR, per ocupar la via pú-blica. C. Raval de Puigverd - C. Eres.

ANTÒNIA ALBERICH VIDAL, per canviar les rajoles de la terrassa de l’habitatge. C. Verge del Socors.

ANNA MARIA BABRA PÉREZ, per ampliar l’obertura de dues fi nestres de la façana de l’habitatge. Puelles.

DOLORS SOLA ARENY, per arranjar les parets interiors i canviar les rajoles de l’entrada de l’habitatge. C. Comtes Urgell.

PERE SÚRIA CAMATS, per arranjar i pintar la façana. C. Raval Sant Francesc.

PERE SÚRIA CAMATS, per ocupar la via pública. C. Ra-val Sant Francesc.

MARIA DOLORS VILADRICH XURIGUERA, per pavimen-tar el terra del garatge. C. Institut.

JOSEP ORTIZ LLENA, per obrir una rasa per connectar la claveguera a la xarxa general. C. Raval de Puigverd.

JAUME HERNÀNDEZ REVIRIEGO, per canviar les rajo-les de la terrassa. Av. Esports.

NOTA D’AGRAÏMENT

Personalment i en nom de l’equip de govern de l’Ajuntament d’Agramunt vull agrair a tothom la gran acollida i la res-posta que ha obtingut la campanya de recollida selectiva de matèria orgànica que ha promogut la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament.

El compromís adquirit amb la ciutadania i amb el medi ambient és ferm i un dels objectius municipals és seguir millo-rant els serveis. Per tant, demanem col·laboració perquè tots des de les nostres llars realitzem la selecció de matèria orgànica i aconseguir així l’èxit absolut de la campanya.

Joan Esteve i ClaramuntRegidor de Medi Ambient


ALMANAC

Mes de 30 dies, onzè de l’any segons el nostrecalendari i novè del primitiu calendari romàanomenat November.

40

35

30

25

20

15

10

5

0

l./m2

El dia 1 el sol surt a les 6h 22m,i es pon a les 16h 47mEl dia 30 el sol surt a les 6h 56m,i es pon a les 16h 23mEl dia 22 el sol entra a la constel·lacióde SAGITARI.

Demografia

(Mes de setembre de 2005)

NAIXEMENTSCarla Silvestre Marcos dia 1

TempsPLUJA CAIGUDA DURANT EL SETEMBRE

Dia 5Dia 7Dia 8Dia 12Dia 13Dia 16Dia 17Dia 25TOTAL

10,3 l./m2

9,0 l./m2

6,5 l./m2

Inapreciable4,2 l./m2

5,0 l./m2

0,3 l./m2

Inapreciable35,3 l./m2

TEMPERATURES EXTREMES DEL SETEMBRE

Màxima del mesMínima del mesOscil·lació extrema mensualMitja de les màximesMitja de les mínimesMitja de les mitjanes

35°, dies 3 i 46°, dia 19

29°25,366°

13,4°19,383°

L'Observador: Deudat PontGRÀFICA DE LES TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES I DE LES PRECIPITACIONS CORRESPONENTS AL MES DE SETEMBRE

9 10 11 12 13 14 151 2 3 4 5 6 7 8 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

40

35

30

25

20

15

10

5

0

–5

°C

DIES

Temperatura màxima:Temperatura mínima:Precipitacions:

DATES ASSENYALADESI COSTUMARI

Dia 1: Tots Sants. El costum de visitar elsdifunts als fossars és d’origen romà i per aixòés comú a totes les cultures influïdes per l’antigaRoma. El cristianisme el van adoptar, peròaquestes visites no es feien en aquestes datessinó en les èpoques de les collites. Els cristiansvan tractar de traslladar aquestes visites a lesfestes dels sants patrons o festes majorsderivades o continuadores de les collites. Peraixò a moltes poblacions l’últim dia de la festamajor és dedicat als difunts. Durant el dia d’avuiera el primer dia que paraven les castanyeres.

De Tots Sants a Sant Martí,sembra, si vols collir.Tots Sants porta les vetllesi Sant Josep se les emporta.

Dia 22: Santa Cecília. És la patrona de lamúsica. També és invocada contra els malsdonats i els embruixaments i contra tota menade malures donades pel diable i per les bruixes.Acudien a la seva imatge els neuròtics i aquellsque es dedicaven a treure els diables del cos.Tot i el grau tant elevat de reconeixement queavui té l’exercici de la música, antigament aquestofici havia estat molt mal vist i poc consideratper la població, potser perquè el practicaven elsjoglars. Una cosa semblant també passava ambels comediants.

Quan Santa Cecília vegis arribar,planta el favar.

EFEMÈRIDES DEL MESTardor de 1741: Els industrials i comerciants

d’Agramunt. L’any 1716 amb el Decret de NovaPlanta, Felip V va imposar a Catalunya el ReialCadastre, un impost global i directe, segons elprojecte del seu ministre José Patiño (el mésassemblat a l’actual IRPF). Aquest impost constavade tres parts: el Cadastre reial, que gravava ambun 10% del valor dels béns mobles i immobles idels préstecs hipotecaris; el Cadastre personal,que gravava amb un 8% les rendes del treball; eltercer aspecte del cadastre era el Cadastreganancial, que gravava els beneficis obtinguts enla indústria i el comerç.

Gràcies a aquest últim impost coneixem elnombre d’industrials i comerciants d’Agramunt el1741: 5 cirurgians, 4 apotecaris, 3 notaris, 1botiguer, 2 menescals o veterinaris, 4 sastres, 5sabaters, 2 carreters, 2 soguers, 2 espardenyers,2 ferrers, 3 fusters, 4 mestres d’obra, 4 teixidors,2 teulers, 1 adroguer, 1 marxant, 1 dorador i 7torronaires. La dada referida als torronaires ensfa recular 37 anys la primera referència alstorronaires d’Agramunt, que fins ara era del 2 dejuliol de 1778 quan s’esmentava el torronaireMiquel Balcells. Llàstima que amb aquesta ressenyadels papers de l’Arxiu del Sr. Ciscar no s’esmentaels noms de les persones que feien aquests oficis.

R. Bernaus i Santacreu

DEFUNCIONSMiquel Terré i PlaRamon Farrés i SalaFrancesca Altés i CostaCèlia Farreny i CastellàManuel Ortiz i GarciaJordi Cases i HernàndezJosep Padullés i Puig

78 anys, dia 183 anys, dia 596 anys, dia 1667 anys, dia 2562 anys, dia 2869 anys, dia 2893 anys, dia 30

Les fases de la lluna:

Lluna nova

Quart creixent

Lluna plena

Quart minvant

el dia 2

el dia 9

el dia 16

el dia 23

a la 01h 25m

a la 01h 57m

a les 00h 57m

a les 22h 11m

MATRIMONISJaume Boix i Olives, iElisabet Roman i NogalesAlbert Bocos i Alagon, iÚrsula Delgado i VillalbaIvan Lara i Sicilio, iMaria Carme Moreno i Marina

dia 2

dia 10

dia 17

N O V E M B R E


❚ Coordina Rosa Maria Sera

❚ per Ricard Bertran

Les 7diferències

La mainada ja gau-deix del tobogan i dels gronxadors instal·lats a la plaça que hi ha en la nova urbanització de la carretera de Balaguer.

La foto de l'esquerra és l’ori ginal, mentre que a la de la dreta s’han fet set mo difi cacions.

A veure si les tro beu!

TESTNUMÈRIC

SOPA DE LLETRES

En aquest embolic de lletres hi trobareuel nom d'onze sinònims que hi ha del mot ENVEJÓS.

Solució a la SOPA DE LLETRES, per P.R.:

Ambiciós, anhelós, assedegat, carestiós, cobdiciós, desitjós, egoista, famolenc, golut, mesquí i roí.

M A S T A G E D E S S A E S S O B F I C O G T A S H O J I L O L M S N S Q P U I Q T E R I S O T U X A D C H S O V J Z B I I F H N I G E T C G I E O T A R E B I R J S P L R M U N Q S M O A O R F A M O L E N C A S C T U A G Z D O V B E H E X C I L N P D G J M Q G F S O I C I D B O C S O R

AMENITATSLLEURE


Solució a les7 diferències:

Solució alTEST NUMÈRIC:

MANERA DE RESOLDRE'S:

Després de cada cinc números, que se-gueixen un ordre corre-latiu, heu de col·locar el número cor-responent.

17 / 27 / 76 / -216 / 28 / 49 / 4284 / 6 / 384 / -30


❚ Serafi na Balasch

❚ Josep Bertran

Aquesta foto del Sió amb ru-binada, és del matí de dilluns 26 de setembre. Durant el cap de setmana a la nostra Vila no hi va caure ni una gota. Però sí que el diumenge a la tarda va ploure amb força intensi-tat vers la capçalera del riu. Espanta el pensar com hauria baixat si aquestes pluges ha-guessin estat més extenses i durables per tota la conca oriental del Sió. I encara n'hi ha que es fan el niu al costat del riu.

LA FOTO

LA CALAISERA


Josep BertranIMATGES D’AHIR i D ’AVUI

IMATGE D’AHIR: Gairebé 25 anys separen aquestes dues imatges de la cruïlla de l’avinguda de Catalunya amb el carrer de les Planes.Tot just s’acabava de fer la petita illa al voltant del pal central de la línia elèctrica, actualment convertida en una rotonda. El palde l’esquerra en ple carrer, encara hi és, i l’arbre que es troba una mica més a prop, ha crescut bastant en aquests anys. La gàbiaper assecar panís ha esdevingut un bloc de pisos, i el malmès paviment del carrer s’ha substituït amb un bon conglomerat asfàltic.

IMATGE D’AVUI: Estat actual de la cruïlla de l’avinguda de Catalunya amb el carrer de les Planes.

L’ÚLT IMA

En el decurs de les obres de restauració del nostre temple de Santa Maria, s’ha localitzat una estança situada sotacoberta i per sobre de la volta que no estava documentada, segons va explicar l’arquitecte, Josep Mora, quejuntament amb l’aparellador, Ramon Maria Hernàndez, i mossèn Llorenç, van accedir al seu interior. Es tracta d’unespai d’1,5 metres d’ample per uns quatre de llarg, cobert per una volta i que s’hi accedeix per la finestra rodonaque hi ha a 14 metres d’alçada, entre el primer i segon pilar de la dreta al costat del presbiteri, amb la qual cosaés impossible entrar-hi si no és amb una bastida. En un extrem de l’estança, que està plena de runa, hi ha unesescales de pedra que se suposa que donen accés a la teulada. A l’interior es va trobar una ampolla amb un escrit al’interior, en què consten els noms dels picapedrers gallecs que van treballar en la restauració dels absis l’any 1968.

REVISTA SIÓ. Núm 500 - Any XLII - Octubre 2005

Documents