REVISTA SIÓ. Núm 523 - Any XLIV - Setembre 2007

1sió 523[SETEMBRE 2007]

la revista d’Agramunti de la Ribera

Núm. 523 • Any XLIV • Setembre 2007www.revistasio.cat • [email protected]

SIÓ protagonitzael Pregó de la

Festa Major enun acte moltconcorregut

Per primera vegadaofrena unitària delsgrups municipalsen la Diada

Agredeixen l’alcaldei un regidor de Puigverd

2 [SETEMBRE 2007]sió 523

Núm. 523 - Any XLIV - Setembre 2007

PORTADA:Aquesta Festa Major la nostra parella de ge-gants ha fet 50 anys. No ho sembla, perquè ballen amb l’agilitat de quan eren jovencells. La nostra portada és un homenatge al Rei i la Reina que han il·lusionat moltes generacions d’infants agramuntins.

(Josep Bertran)

ESTIMATS LECTORS ......................... 3

ACTUALITAT

Fets del mes- Pregó de la Festa Major .................... 5- Parlament de l’alcalde ....................... 7- Agraïments ....................................... 9- Pregó a càrrec de la revista SIÓ ........ 10- Presentació ....................................... 13- La Ribera .......................................... 15- La Història ........................................ 23- Festa Major ....................................... 27- Diada Nacional .................................. 33- Manifest 11 de setembre .................. 34- Ofrena fl oral de les entitats ............... 35- Festa Major ....................................... 37- Greus incidents a Puigverd ............... 42- Cotxe al canal ................................... 42- Sopar de veïns .................................. 43- Obres carretera de Balaguer ............. 43- Nou curs escolar ............................... 43- Jornada sobre la sembra directa ....... 43- Restauració del monument al torronaire ..................................... 44- 20è aniversari de la Cobla Jovenívola .............................. 45- Roca de la Delfi na ............................. 45

- Captació d’aigua a Puigverd .............. 45- Nou pou ............................................ 45

OPINIÓ

El celobert- El dret al repòs nocturn .................... 47

Gent, fets, coses...- Ofi cis: tractant de fures ..................... 49

Els lectors escriuen- A la Ribera del Sió, secà o regadiu? .... 51- Informació de la Plataforma .............. 53- Carta oberta a Joan Puig ................... 55- L’acudit d’en Creus ........................... 55- Afedelisto .......................................... 57- Aclariment dels fets de Puigverd ...... 59- La foto dels lectors ........................... 59

PUBLICITAT

Grupo Consist- Secció de Taller de Manteniment ...... 60- Secció de Control de Qualitat ............ 61- Activitats del Consist Parc ................ 63

SOM A RIELLA

Històries- El Castell ........................................... 65

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

El conte- L’operació ......................................... 67

Microrelats- Aquest any sí .................................... 69

ESPORTS- Club Futbol Agramunt ....................... 71- Club Ciclista Agramunt ..................... 72- Club Tennis Agramunt ...................... 73

PARTITS POLÍTICS MUNICIPALS- Festa Major d’estrena ....................... 75

L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 76

ALMANAC .......................................... 79

LLEURE- Amenitats ......................................... 81

LA FOTO ............................................ 83

LA CALAISERA ................................... 83

La Diada Nacional de l’11 de Setembre d’enguany es va caracteritzar perquè l’ofrena fl oral institucional la van fer conjunta els tres grups municipals.

33

La Cercavila Popular Tradicio-nal cada any aplega molta gent, que gaudeix de les actuacions que es fan al llarg del recorre-gut i especialment a la plaça de l’Església.

37


Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell)

Subscripció anual: 32 € - Número solt: 2,90 €

Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42

Membre de l'Associació Catalanade la Premsa Comarcal

Redactors: Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu.Col·laboradors: Serafi na Balasch, Ramon Bernaus, Ricard Bertran, Jaume Cots, Ramon Creus, Montse Guerrero,

Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila.

Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt

La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes.Per altra banda, la publicació dels articles signats, no signifi ca l'ac ceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor.

Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig.

Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 ■ Torronaire d'Honor 2004Pregoner Festa Major d’Agramunt 2007

Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat,l'IEI de la Dipu tació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

CRÈDITS

ESTIMATS LECTORS...

Per tirar amb més empenta la nostra comunitat, caldria abandonar els partidismes mal entesos, perquè hi ha moltes més coses que ens uneixen que no pas ens separen.

Veritablement estem contens i agraïts, i molt sorpresos, per la nom-

brosa assistència a l’acte del Pregó Ofi cial de la Festa Major que va pronunciar la nostra Revista a la sala del teatre del Casal atenent la invitació de l’Ajuntament.

En el número del mes passat pregàvem als nostres esti-mats lectors d’acompanyar-nos en aquesta celebració. Els agraïm la resposta, com també ho fem pels nombro-sos comentaris i felicitacions que ens han arribat a la gent de SIÓ.

Reiterem també el nostre agraïment a l’Ajuntament, a l’equip de govern i a l’oposi-ció, per la invitació, el suport i l’escalf durant l’acte. La nostra revista sempre ha tingut una voluntat de servei al conjunt de la població i la resposta unitària que hem

rebut en aquest acte ens esperona a seguir en aquesta línia de treball.

Som uns ferms partidaris del treball conjunt. Vivim en una petita comunitat, tant local com nacional, on cal l’esforç de tots per seguir endavant en una línia de progrés especialment en els aspectes socials, culturals i polítics.

El nostre carro, la Nació Ca-talana, fa molts anys que va pel pedregal i únicament el farem avançar si tots empe-nyem. Però cal fer-ho en una sola direcció. Estem desil-lusionats de veure com molta gent empeny en direccions contràries, moltes vegades per interessos particulars i egoistes. Això fa que el carro, no únicament no avanci, sinó que retrocedeixi.

Aquest raonament també el podem aplicar, en una certa

mesura, en la nostra comuni-tat local. A Agramunt de feina també n’hi ha per a tots, si s’hi vol posar el coll. No ens l’acabarem.

Per tirar amb més empenta la nostra comunitat, caldria abandonar els partidismes mal entesos, perquè hi ha moltes més coses que ens uneixen que no pas ens se-paren. La majoria de diver-gències no són pas de fons. Són petiteses de forma que s’engrandeixen per simples egoismes.

Moltes vegades, per mesqui-neses i, perquè no dir-ho, per molts interessos particulars que entenen el servei públic com un autoservei.

Afectuosament,

Bernat Jofre

Agramunt, setembre de 2007


▼

Pregó de la Festa Major

ACTUALITAT FETS DEL MES per JOSEP BERTRANFO

TO-E

STU

DI C

AB

ALL

ER

Canviant el que havia estat habitual a l’hora d’escollir el Pregoner

Ofi cial de la nostra Festa Ma-jor, enguany l’Ajuntament es va decantar per encomanar-lo a una entitat local. Com sia que la nostra revista, SIÓ, és la més veterana, i a la vega-da també n’és el portaveu de totes, el Consistori ens ho va demanar. Malgrat la premura del temps, la redacció de la revista es va sentir honorada i va acceptar el repte.

Una altra de les novetats FOTO

-ES

TUD

I CA

BA

LLE

R


▼

ACTUALITAT FETS DEL MES

▼

va ser traslladar el Pregó des de la Sala de Sessions deCa la Vila al Casal, preveient que l’afl uència de públic po-dria ser més nombrosa. I així va ser, donat que la sala del teatre del Casal va aplegar moltes persones que, en aca-bar, van ser obsequiades amb un refrigeri popular a la sala del cafè, una altra de les no-vetats.

Al fi nal de l’acte, que va durar una hora llarga, els as-sistents van rebre un número especial de SIÓ on es publi-cava el contingut de les in-tervencions amb una seleccióde les fotografi es que es van projectar d’Agramunt i la Ri-bera.

Els pregoners i les autoritats es van concentrar a l’Ajun-tament on tots els membres

de la redacció van fi rmar en el Llibre d’Honor, com és pre-ceptiu en tots els pregoners. A l’acte hi van ser presents l’al-calde, Amadeu Padullés, el regidor de Cultura, Domènec Llop i els dos portaveus de l’oposició, Ramon Muixí i Àn-gel Jubete. També es va fer una fotografi a de família dels membres de la Redacció i del Consistori.

Parlament de l’alcalde

Allò que distingeix i dóna personalitat pròpia a Agramunt és la seva vitalitat associativa i cultural en totes les seves

facetes i vessants, i és la revista SIÓ una de les entitats més veteranes, i alhora més es-timades, amb quaranta-tres anys d’història ininterrompuda.

Des d‘aquell llunyà mes de març de 1964 quan vau treure al carrer el primer número, com un butlletí informatiu de l’Ajuntament, fi ns avui, no ha faltat ni una sola vegada a la cita mensual amb els seus lectors. I això, tot i que no costa gaire de dir-ho, cal molt esforç per aconseguir-ho.

Políticament han canviat molt els temps,

ja que vau començar en ple franquisme, i han passat per les vostres pàgines els fets més importants de la vida nacional i agra-muntina.

Quan vau néixer, escriure en català era encara tot un acte de resistència, i SIÓ ja ho començava a fer. Des de la transició cap a la democràcia, les vostres pàgines van viu-re la il·lusió de la recuperació nacional pre-constitucional i pre-estatutària, quan sem-blava que tot encara era possible. Amb el temps també s’ha imposat el realisme de la democratització constitucional i estatutària actual, que ha portat al desencís d’una part important de la població.

S’han refl ectit a les vostres pàgines els es-deveniments generals i nacionals, però sobre-tot el dia a dia agramuntí, i també el que fa referència a la nostra comarca natural de la Ribera del Sió. Sabeu que aquesta idea i sen-timent de Ribera, està fortament arrelada a la nostra Vila i en els propers temps busca-rem la complicitat dels municipis que en for-men part, per si, tots junts, podem empènyer aquest projecte que ens il·lusiona. Vosaltres, heu estat, i segur que en sereu capdavanters.

Tot allò que no es troba a diaris ni revistes generalistes, es troba a SIÓ, i aquesta és la seva singularitat i grandesa.

Dins de l’afany de ser objectius al màxim, a vegades heu rebut crítiques, però sempre

FOTO

-ES

TUD

I CA

BA

LLE

R

Al fi nal de l’acte, que va durar una hora llarga, els assistents van rebre un número especial de SIÓ.



▼

heu donat la paraula a tothom, i per les vos-tres pà gines han quedat plasmades les di-verses maneres d’entendre el món i la vida agramuntina. Tot això fa que la revista SIÓ sigui la història viva de l’Agramunt de la se-gona meitat del segle XX i del començament del segle XXI.

Avui per conèixer qualsevol fet relacionat amb Agramunt dels últims quaranta anys, s’ha de consultar necessàriament l’hemero-teca del SIÓ.

Un altre mèrit que vull destacar, és que SIÓ ha servit de plataforma per a la publica-ció, en forma de fascicles, d’una bona colla de llibres relacionats amb molts diversos as-pectes agramuntins, que sense les vostres pàgines mai no haurien vist la llum i que ara són l’orgull del nostre poble.

El mèrit més destacable, és que la revista l’han feta sempre i la fan els redactors i els col·laboradors de forma voluntària i desinte-ressada.

Aquesta característica tan important pel que té d’altruisme, és també un fet remar-cable en totes les entitats culturals, cíviques i esportives que tenim a Agramunt.

Actualment la revista SIÓ, el nostre SIÓ, és una publicació excel·lent, amb uns con-tinguts, un maquetatge i una tirada de pri-mer ordre. Uns 1.200 exemplars aproxima-dament.

Heu rebut diversos reconeixements per la vostra tasca: Premi Humbert Torres d’Òm-nium Cultural 1988, Premi “Tassis-Torrent” de la Diputació de Barcelona 1989 i Torro-naire d’Honor 2004. Crec que sou vosaltres la punta de l’iceberg del moviment cultural agramuntí.

Per tot això en nom propi, de l’Ajunta-ment i en nom dels ciutadans de la vila, es-tem molt contents i alhora és un gran honor que sigueu els pregoners de la nostra Festa Major.

Amadeu Padullés i Serra

Des d‘aquell llunyà mes de març de 1964 quan vau treure al carrer el primer número, com un butlletí informatiu de l’Ajuntament,fi ns avui, no ha faltat ni una sola vegada a la cita mensual amb els seus lectors.

La gent de SIÓ mai no ens hauríem imagi-nat que algun dia ens encarregarien fer elPregó Ofi cial de la nostra Festa Ma-

jor. Però així ha estat. Abans de començar la nostra intervenció que obrirà el company Joan Puig, és obligat fer un agraïment a l’Ajuntament que ha tingut a bé encomanar-nos l’acte amb què s’obre ofi cialment la nos-tra principal festa.

El membres de la Redacció ho hem accep-tat, sorpresos i agraïts, en nom propi però especialment pensant en totes aquelles per-sones, que són moltes, que al llarg de 43 anys hi han col·laborat amb les seves aporta-cions personals o en nom d’altres entitats.

Tots han fet possible que la nostra Revista fos la primera entitat de la Vila, quant a ve-terania. Ells han col·laborat en l’esforç de fer que puntualment, mes rera mes, des d’en fa

522, la nostra revista arribés als seus lectors de forma ininterrompuda.

Estem segurs que a l’hora d’escollir SIÓ per fer el Pregó d’enguany, l’Ajuntament ha tingut en compte que la revista és també una entitat de tots els agramuntins, perquè ells en són els veritables protagonistes.

El nostre pregó es dividirà en dues parts, millor dit, en tres. La primera anirà a càr-rec del company Joan Puig que llegirà el que podríem dir el Pregó més formal; en la sego-na es projectaran unes imatges dels poblesde la Ribera del Sió; unes altres per fer una pinzellada de la nostra història i, fi nalment, en passarem unes sobre la Festa Major. La tercera part arribarà a tots vostès en acabar l’acte amb un número extraordinari de SIÓ on es publica, perquè en quedi constància per a la història, el contingut d’aquest Pregó.

AgraïmentsEstem segurs que a l’hora d’escollir SIÓ per fer el Pregó d’enguany, l’Ajuntament ha tingut en compte que la revista és també una entitat de tots els agra-muntins, perquè ells en són els veritables prota-gonistes.

▼



▼

Pregó a càrrec de la revista SIÓ

Quan els pagesos, amb el treball de tota l’anyada i l’esforç ingent de l’estiu, havien pogut guardar el blat a casa;

quan els avis, que havien anat al tros, tenien el fruit madur i la verema a punt; quan els nostres avantpassats, després dels regalims de suor a l’era, assolien la satisfacció de la bona feina feta... venia el premi i el gaudi: la Festa Major. La festa dels infants, dels avis i els grans. La festa dels parents, dels amics i dels veïns. La festa dels vilatans i dels benvinguts de més enllà. La festa per antonomàsia. La festa de totes les festes que es fan i es desfan.

La Festa Major era la celebració i el goig. Era l’esperança i la il·lusió. Era un passar comptes i un tornem-hi. Era la porta prin-cipal del cicle natural de la terra. Era els

dies somniats d’infants, joves i grans. Els menuts s’apuntaven a la xerinola, als jocs i a la gresca dels carrers. Els joves somniaven amb el ball a l’envelat i la parella desitjada. Els grans s’esforçaven perquè aquests dies d’alegria fossin reunió de família al voltant de la taula ben parada amb l’escudella, els canelons i el pollastre cuinats pel millor cui-ner del món que és aquell que ens estima amb amor autèntic.

També la Festa Major era un donar gràcies per tot el que teníem i per tot el que havíem segat i recollit. Era un demanar allò que an-helàvem. Era un anar a la Mare de Déu del Socors, la patrona de la vila, i agenollar-se al seu davant o passejar-la en processó per-què ens beneís i ens donés ajut i empenta enfront les adversitats i trencacolls. La Fes-

FOTO

-ES

TUD

I CA

BA

LLE

R

La Festa Major era la celebra-ció i el goig. Era l’esperança i la il·lusió. Era un pas-sar comptes i un tornem-hi. Era la porta principal del cicle natural de la terra. Era els dies somniats d’infants, joves i grans.


▼

ta Major era gaubança i recolliment; repòs i animació; crit i pregària.

* * *

Han passat els dies i el món ha canviat molt. La nostra manera de viure, també. L’activitat pagesa, que emmarcava l’àmbit de la vida de les persones, s’ha vist reduïda a una mínima expressió. Ara, la majoria de nosaltres només veiem la terra des de la fi -nestra del cotxe quan passem brunzents per anar a un altre poble. Ironies de la vida o del pas del temps, com vulgueu. Tanmateix, la Festa s’ha mantingut. Amb tots els canvis que els nous dies hagin portat. Amb l’evolu-ció normal de totes les activitats humanes. Fins i tot amb el trasllat d’uns dies per uns altres. Però la Festa de les festes continua indissoluble, impertèrrita, ferma any rere any. Sempre igual i renovada, excelsa, espe-rada i desitjada com mai.

La revista Sió, al llarg dels seus quaran-ta-tres anys de vida, ha dedicat centenars de pàgines a la Festa Major. Si les pogués-sim veure en un cop d’ull, en només aquest temps veuríem amb tot detall la nostra festa i l’evolució que ha tingut. A més d’anun -ciar a l’avançada el contingut de les diades festives en algunes ocasions, Sió sempreha donat explicació puntual, àmplia i de-tallada de com s’han celebrat i del que ha estat més notori. Hom podria fer un llibre de gruix respectable només reproduint tot el que hi apareix de la Festa. Hi trobaríem molts escrits de tots tipus, editorials, críti-ques, lloances, dibuixos, fotografi es... Hi trobaríem també moltes portades emotives i signifi catives com el dibuix d’en Creus de l’envelat que es bastia a la plaça del Merca-dal de 1972, la portada censurada de 1974 en què es jugava amb un visca a la Festa Major i a Catalunya, la imatge de la Mare de Déu dels Socors dialogant amb el Nen en què es demanava als agramuntins que no marxessin fora vila i participessin de la Fes-ta de 1975... I no només això, sinó que en ocasions Sió ha col·laborat directament en la Festa Major, com quan el 1979, havent-hi a la casa de la vila el primer consistori de-mocràtic, l’equip de redactors de la revista

assumí la confecció del programa ofi cial de mà; fet que es perllongà uns anys fi ns que l’Ajuntament se’n féu càrrec de nou.

Es pot afi rmar, sense caure en la pedan-teria, que Sió sempre ha recollit a les seves pàgines les expressions festives de la vila perquè sap conscientment que no només és un mer butlletí informatiu, sinó que és sobretot un notari de la història. Informant i inventariant, escrivint i publicant, doncs, ha estat la seva manera de participar adés i ara de la Festa en majúscula.

Un altre element que batega en el cor de Sió és el seu afany d’informar no només d’Agramunt, sinó de tota la Ribera. Des de fa molts anys, l’encapçalament de la revis-ta així ho anuncia clarament i al llarg del temps n’ha donat repetides mostres. Qui no recorda les pàgines informatives que durant uns anys es van dedicar als pobles de la Ri-bera del Sió? Qui no recorda les primeres pà-gines destinades als pobles de Ribera amunt i Ribera avall, en un primer moment, amb dibuixos d’en Creus i, en una altra tongada, anys després, amb fotografi es a tot color? O l’exposició de “Els nostres pobles” que va muntar Sió i la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament?

* * *

Per totes aquestes coses, els redactors de Sió, pregoners de la Festa Major de 2007, criden els agramuntins, els de fora vila i, d’una manera especial, els comarcans de la Ribera a participar-hi.

És cert que els anys han canviat, però tam-bé, que la diada per excel·lència es manté viva com mai. Per això volem i expressem que La Festa Major continuï sent celebració i goig, esperança i il·lusió, un acabar les va-cances i un tornem-hi. Que la Festa sigui la materialització dels somnis d’infants, joves i grans; que sigui el moment de donar gràcies per tot el que tenim i per tot el que anhelem; que sigui, en defi nitiva, gaubança i recolli-ment; repòs i animació; crit i pregària; premi i gaudi.

Així doncs, pregonem, amb ànim alegre i esperit obert, que comenci la Festa Major!!

Redactors de Sió

Es pot afi rmar, sense caure en la pedanteria, que Sió sempre ha recollit a les seves pàgines les expressions festives de la vila.

És cert que els anys han canviat, però també, que la diada per excel·lència es manté viva com mai. Per això volem i expressem queLa Festa Major continuï sent ce-lebració i goig, esperança i il·lusió.



▼

Presentació

Com molt bé ha dit el Joan, SIÓ ha mantin-gut sempre la voluntat

de ser una mitjà d’informa-ció de tota la Ribera. L’any

1980, amb els importants canvis que va portar la de-mocràcia municipal, la re-vista explicita aquesta vo-

luntat en la capçalera i passa a ser el Butlletí Informatiu d’Agramunt i la Ribera del Sió. Tam-bé comença una secció informativa de la majo-ria dels seus municipis, amb la creació d’una xarxa de corresponsals que ens fan arribar tot allò de més destacat del que hi succeïa. El pas del temps i la falta de relleu generacional en els joves corres-ponsals va fer que la secció anés llanguint fi ns desaparèixer com a tal.

També va desapa-rèixer la possibilitat i l’esperança que la Ribera del Sió es constituís com a co-

marca dins la reorganització territorial que va comportar la creació dels Consells Co-marcals. Altres comarques a Catalunya sí que ho van aconseguir. Van tenir més voluntat política, més ente-sa i més lideratge. Malgrat el desencís, SIÓ va conti-nuar publicant informacions de la Ribera i podem anun-ciar que ben aviat tornarem a una secció fi xa adequada als temps actuals.

Ara quan s’albira una nova possibilitat que la Ribera pugui ser reconeguda ofi ci-alment amb la nova llei ter-ritorial, SIÓ hi posarà el coll. Ara, si això no arriba a bon port la Revista continuarà en la seva voluntat de treballar per la comarca. Perquè al marge de la política creiem en aquesta comarca, creiem en la Ribera del Sió i per això li hem dedicat el Pregó de la nostra Festa Major.

SIÓ ha mantingut sempre la voluntat de ser una mitjà d’informació de tota la Ribera.L’any 1980, amb els importants canvis que va portar la democràcia mu-nicipal, la revista explicita aquesta voluntat en la capçalera i passa a ser el Butlletí Infor-matiu d’Agramunt i la Ribera del Sió.

FOTO

-ES

TUD

I CA

BA

LLE

R

Portada del número especial de SIÓ que es va editar. ▼



1

Durant la Festa Major de l’any 1980 es van inaugurar les instal·lacions del fl amant Museu Municipal sota l’edifi ci del Mercat, avui Espai Guinovart. Es va fer amb una exposició fotogràfi ca sobre el patrimoni arquitectònic de la Ribera del Sió i amb unes projeccions de diapositives. Ara, 27 anys després, tornem a dedicar un acte a la Ribera. Són fotografi es noves, actuals, que hauríem volgut més nombroses però tenim limitacions en el temps.

La Ribera del riu Sió és una franja allargada de terreny d’uns 80 quilòmetres que va des del seu naixement a la font de Gàver, en el municipi d’Estaràs fi ns a la desembocadura al Segre, prop de Balaguer. Té tres trams ben diferenciats en el paisatge: oriental, central i occidental. El que els agramuntins en diem Ribera amunt i Ribera avall. És un conjunt ric en paisatge i en monuments, esglésies, castells, creus de terme, que val la pena visitar. Ara en farem un tast.

1. Font de Gàver.

2. Senyalització des de la carretera.

3. Torre Majà.

3

2

La Ribera

▼▼


6

4

5

7

8

9

▼


4. Estaràs.

5. Les Oluges.

6. Tarroja.

7. Sedó.

8. Riber.

9. Hostafrancs.

10. Concabella.

11. Ratera.

12. Pelagalls.

13. Les Pallargues.

14. Mont-roig.

12

13

10

11

14▼


19

15

17 18

16

20

▼


21

25

24

23

22

15. Bellver.

16. Ossó de Sió.

17. Montfalcó.

18. Castellnou.

19. Puigverd d’Agramunt.

20. Santa Maria d’Agramunt.

21. Passeig del Sió.

22. Pont de Ferro.

23. Almenara Alta.

24. Pilar d’Almenara.

25. Mafet.

▼


30

31

29

28

26

27

▼


36

34

32

35

33

26. Montclar.

27. Donzell d’Urgell.

28. Les Puelles.

29. Coscó.

30. Preixens.

31. Pradell.

32. Les Ventoses.

33. Butsènit.

34. Montgai.

35. La Sentiu.

36. Posta de sol a la Ribera. ▼



La Història La nostra revista, a més d’oferir informació i opinió, ha tin-gut i té un especial interès per difondre el nostre passat.A través dels números ordinaris o en els col·leccionables hem anat recuperant la nostra història, des de la Guerra Civil fi ns a les imatges del Segle XX. De la mostra de fotografi es que oferim n’hi ha algunes d’inèdites. És només un tast.

3

1. Mapa més antic conegut d’Agramunt, 1708.

2. Mapa de fi nals del segle XIX.

3. Portada de la revista “Actualidad”, 1908.

4. Un enterrament, 1901.

1

2

4

▼▼


9

5. Safareigs, segle XIX.

6. Trona davant la façana.

7. Canal d’Urgell, 1911.

8. Altar Major sense les primeres columnes.

9. Pont romànic a principis del segle XIX.

10. El Pou, a primers del segle XX.

11. Vista panoràmica de Mafet a primers del segle XX.

12. Arribada al Pou de Francesc Macià, 1931.

13. Francesc Macià saluda des del balcó de l’Ajuntament.

14 i 15. Regions Devastades canalitza el Sió.

8

7

6

5

▼


10

11

12 13

14

15

▼


19

16. Escoles Macià-Companys durant la República.

17. Nevada grossa del 1944.

18. Estralls dels bombardeigs a la plaça de l’Església.

19. Estralls dels bombardeigs des del carrer Castell.

20. Vista panoràmica de Puigverd, 1933.

16

17

18

20

▼


3

De la Festa Major d’antany poques fotografi es en tenim. És a partir de 1979, amb la democratització de l’Ajuntament i l’arribada de la popularització de les festes quan se’n fa un seguiment gràfi c. La col·lecció de la nostra revista n’és un bon testimoni. Aquí en projectarem unes quantes, gairebé testimonials.

5

1

2

4

1. Colla d’amics, 1947.

2. Colla d’amics al Roserar.

3. Cucanyes, anys 60.

4. Cercavila any 1979.

5. Primera pintada de murals, 1980.


Festa Major

▼


6

8

9

10

7

6. Mural a la plaça de l’Església.

7. El cuc, 1980.

8. La Trinca a la pista poliesportiva.

9. L’Envelat de 1985.

10. L’Envelat de 1980.

11. Espectacle infantil pel Grup EscènicAgramuntí.

12. Pintors de mural.

13. Jocs per a petits i grans al Passeig.

14. Sardanes al Passeig.

15. Cafè-concert al Casal pels antics Acrimont’s.

16. Els gegants agramuntins.

▼


13

14

16

15

11

12

▼


17

18

22

19

20

21

▼


24

23

25

26

27

17. Pujant al pal.

18. Bastoners d’Agramunt.

19. L’Àliga agramuntina.

20. Exposició d’artistes locals al Foment.

21. Anunci programa de la Festa Major.

22. El drac a la cercavila popular.

23. Plaça castellera per la colla de Lleida.

24. Cursa de sacs a Donzell d’Urgell.

25. Portada modifi cada per la censura.

26. El primer Onze de Setembre.

27. Referèndum sobre la Festa Major.


Diada Nacional


La Diada d’enguany es va celebrar amb els actes que estan establerts des de

fa anys. La vigília, més de 300 persones van pujar a peu al Pi-lar d’Almenara on es va posar la bandera catalana, es repartí un entrepà i es va fer un petit con-cert amb un piano i un xelo. El dia 11 es va fer la tradicional ofrena al monument de Rafael de Casanova, a la plaça de l’Onze de Setembre; l’alcalde va llegir el manifest i la Cobla Jovenívola va interpretar Els Segadors. Des-tacar que, per primera vegada, l’ofrena ofi cial de l’Ajuntament la van fer els tres grups municipals, el govern i l’oposició. Al migdia es tancà la celebració amb una ballada de sardanes amb la Jo-venívola.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

▼



Manifest 11 de setembre

Senyores regidores, senyors regidors, benvol-guts vilatans.

La guerra de Successió va enfrontar Catalunya i la resta de països de la Corona

d’Aragó amb Castella, en el marc d’un confl ic-te internacional d’abast europeu.

La matinada del dia 11 de setembre de 1714, les tropes que assetjaven Barcelona van iniciar l’assalt a la ciutat, a través de set bret-xes de la muralla obertes per l’artilleria.

La resistència va obligar al duc de Berwick, cap de l’exèrcit atacant, a fer entrar en com-bat les tropes de reserva. A primera hora de la tarda, la ciutat va capitular, després d’haver pactat amb el duc la rendició sense represà-lies. Res d’això no fou respectat.

Es confi rmava el daltabaix més gran de la història de la nació catalana.

Una de les principals conseqüències de la derrota va ser l’abolició de les Constitucions del Principat, el desmantellament institucional del país, s’aboliren de cop el Consell de Cent, la Diputació del General, els Braços, la Cort, la Coronela, i tants altres drets de Catalunya. En resum: la fi de l’Estat Català.

Posteriorment, el 9 d’octubre de 1714, es promulgà el famós DECRET DE NOVA PLAN-TA, decret que, a dia d’avui, encara no ha estat derogat.

Després de la derrota, l’antic conseller en cap Rafael Casanova va aconseguir repòs molt a prop dels murs que havia defensat tan afer-rissadament, defensant amb ells els drets his-tòrics d’aquesta terra.

Per a les generacions posteriors, l’heroi de la resistència va esdevenir un símbol que va mantenir durant decennis el somni d’una Catalunya democràtica, avançada, plural i in-tegradora.

L’objectiu de la celebració de la Diada Na-cional de Catalunya, és també retre homenat-ge a aquells que ens han precedit en la lluita i, a la vegada, actualitzar el nostre compromís i el nostre missatge davant els reptes de futur.

La història de la nació catalana contempo-rània, s’ha confi gurat en l’intent de buscar la plenitud, és a dir, la capacitat plena i legítima de regir el seu propi destí. Tenim la legitimitat per establir les nostres pròpies normes, amb la capacitat de buscar les solucions més ade-quades als nostres problemes, aquí, on s’ori-ginen, hem de gestionar la riquesa aquí on es pro dueix, i no hem de demanar permís per ser el que volem ser.

Avui, des d’Agramunt, el símbol es renova. Catalunya és una nació, formada per un con-junt de ciutats i pobles, que han realitzat un es-forç seriós perquè tothom pugui gaudir d’unes altes quotes de benestar i que avui en dia són espais de trobada, d’il·lusions, de projectes, d’inquietuds de ciutadans i ciutadanes.

Ara és el moment de projectar la realitat ca-talana arreu, mostrant l’engrescadora realitat d’un poble que ha sabut superar extraordina-ris obstacles històrics, fent servir el diàleg, la capacitat d’integració i l’acció emprenedora i dinàmica, sense renunciar als seus trets es-sencials: la llengua, la història, la cultura i les tradicions.

Hem de continuar sent una nació capaç d’aprofundir en la democràcia, capaç de pro-gressar en els aspectes materials i en els valors universals de la llibertat, la igualtat i la justí-

La història de la nació catalana contemporània, s’ha confi gurat en l’intent de buscar la plenitud, és a dir, la capacitat plena i legítima de regir el seu propi destí.

JOS

EP

BE

RTR

AN


cia, amb la mentalitat oberta que caracteritza la pluralitat social que ens ha confi gurat com a poble i amb la mateixa voluntat d’integració que ens ha fet ser un bressol de cultures des de fa mil anys.

Hem de renovar les nostres demandes d’acord amb el nou context social i polític.

Catalunya està immersa en una nova realitat europea en què els reptes prenen una dimen-sió internacional.

La globalització econòmica, la sostenibilitat, els moviments migratoris, la revolució tecnolò-gica, donen pas a noves situacions que recla-men l’atenció de totes les institucions i de tota la societat.

Catalunya pot ensenyar al món com avançar, mantenint la fermesa en els valors que han confi gurat el seu passat i present, i una ade-quada fl exibilitat en els comportaments que ens han fet més catalans en la diversitat i més lliures en l’universalisme.

El camí dels pobles, mai no s’acaba, i avui Catalunya sempre fi del al seu passat, és ara una realitat projectada cap al futur.

Avui dia acostuma a passar que les coses més estranyes s’accepten i les més òbvies es qüestionen: s’accepta, per exemple, que la Constitució espanyola sigui tan intocable com les taules de la llei, però en canvi es qüestio-nen els drets històrics de Catalunya.

Catalunya no va néixer el 1978. Catalunya és una Nació molt antiga d’Europa, amb his-tòria i drets, també molt antics. Catalunya no ha renunciat mai lliurement als seus drets i llibertats. Se li van prendre.

Aquesta situació de no normalitat que pateix la nostra nació, la podem palesar per exemple en l’aprovació del nou Estatut, que ha estat recorregut al Tribunal Constitucional. En canvi, altres modifi cacions estatutàries amb articles semblants al nostre estatut, no han merescut la mateixa atenció, i no han estat recorreguts, en un acte de cinisme com mai no s’ha vist darrerament. I la llista de greuges seria llarga.

Ser catalanista és no tenir cap inconvenient a presentar una devoció als interessos nacio-nals catalans, i defensar el reconeixement de la personalitat política d’aquest país. És pre-servar allò que fa que una comunitat nacional sigui ella mateixa, procurant elevar al màxim el seu prestigi. És reivindicar la pròpia identitat, i contribuir a l’assoliment de les màximes co-tes d’autogovern, sense excloure en cap cas la plena sobirania.

Catalunya necessita i nosaltres ho reclamem, el reconeixement de la nació catalana.

VISCA CATALUNYA

Agramunt, 11 de setembre de 2007

Ofrena fl oralde les entitats

Catalunya no va néixer el 1978. Catalunya és una Nació molt antiga d’Europa, amb història i drets, també molt antics. Catalunya no ha re-nunciat mai lliure-ment als seus drets i llibertats. Se li van prendre.

▼

1. Agrupació del Partit dels Socialistes de Catalunya

2. Agrupació Sardanista Barretina

3. AMPA Llar d’Infants Nins

4. AMPA col·legi Mare de Déu dels Socors

5. AMPA IES Ribera del Sió

6. Colla Sardanista Estol-Espígol

2 3

4 5 6

1FOTO

-ES

TUD

I CA

BA

LLE

R

FOTOS: JOSEP BERTRAN



▼

7. Associació d’Amics dels Escoltes

8. Associació de Dones l’Esbarjo

9. AMPA de l’Escola de Música

10. AMPA col·legi Macià-Companys

11. Ràdio Sió

7 8 9 10

11 12 13 14

15 16 17

18 19 20 21

22 23 24 25

12. Bàsquet Agramunt

13. Casal d’Avis d’Agramunt i Comarca

14. Club Ciclista d’Agramunt

15. Club Bitlles Sió d’Agramunt

16. Escola de Futbol Gerard Gatell

17. Club Handbol d’Agramunt

18. Convergència i Unió

19. Coral d’Avui i Bon Cant

20. Fundació Guillem Viladot

- Lo Pardal

21. Fundació Privada Espai Guinovart

22. Grup Escènic Agramuntí

23. Grup i Secció local d’ERC

24. Partit Popular

25. Penya Barcelonista

FOTO

S: J

OS

EP

BE

RTR

AN

FOTO

-ES

TUD

I CA

BA

LLE

R


Festa Major


El programa d’actes de la Festa Major va ser molt semblant al dels

darrers anys. Les novetats van ser el nou espai dels Dipòsits pel concert del diumenge a lanit; l’actuació de pagament d’Els Pets en un recinte tancat a la Fondandana i la instal·lació d’una cinquante-na de llotges al Poliesportiu per a les sessions de ball,

dues de les quals van serde pagament, el que va com-portar la crítica d’un sectordel públic. Hi va haver actes per a tots els públics i de la Cercavila Popular del diu-menge a la tarda destacar la presència de la fl amant Àliga de Tàrrega i la participació de la nova colla castellera, Els Margeners de la vila de Guissona.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

1

2▼


ACTUALITAT FETS DEL MESJO

SE

P B

ER

TRA

NJO

SE

P B

ER

TRA

N

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

RO

VIR

AJO

SE

P B

ER

TRA

N

3 4

5 6

7

1. Com ja és tradicional, els caste-llers de Lleida van tornar a actuar en la Cercavila Popular.

2. La mulassa passejant-se per la plaça de l’Església.

3. El grup local “Marinada” durant la seva actuació en la tradicional cantada d’havaneres.

4. Xocolatada popular.

5. Cursa popular de festa major.

6. Les fi retes són un lloc obligat d’atracció per als més menuts.

7. El grup Xip-Xap durant la cercavila del seu espectacle infantil.

8. Públic assistent al concert de rock.

9. Actuació d’Els Pets.

10. Actuació dels bastoners.

11. Lliurament de premis delII concurs de músiques per aball de bastons.

▼


JOS

EP

RO

VIR

A

JOS

EP

RO

VIR

A

JOSEP BERTRAN

JOS

EP

BE

RTR

AN

8

9

10 11 ▼


ACTUALITAT FETS DEL MESJO

SE

P B

ER

TRA

N

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

12 13

14 15

1612. L’Esbart dansaire Sant Martí de Barcelona va actuar al Casal interpretant el seu darrer espectacle, que va fer les delícies dels nombrosos assistents.

13. La nova colla castellera Els Margeners deGuissona en plena actuació.

14. L’Àliga agramuntina.

15. La recent estrenada Àliga de Tàrrega.

16. En alguns balcons de cases particulars, a més de la senyera hi havia una bandera de la Mare de Déu dels Socors, que enguany és la protagonista del Certamen Literari de l’Acadèmia Mariana de Lleida.

17. Exposició de “puzles” d’Albert Tarrazona.

18. Exposició col·lectiva al Foment Parroquial.

19. Mercè Llordés en l’exposició a la casa de la Coral.

20. Pilar Creus Lacasa va exposar la seva obra a la Caixa del Penedès.

21. Anna Ribó ho féu a la sala d’actes de l’Ajuntament.

22. Josep Farreny va exposar obra nova a les golfes de casa seva, on féu una xerrada.

▼


JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

RO

VIR

A

17

18

2019

21 22



El clima enrarit que viu un sector del veïnat de Puigverd va esclatar la

matinada del diumenge 16 de setembre quan, després d’acabar el ball, uns joves van atonyinar l’alcalde Joan Eroles i el regidor d’urbanisme Xavier Infante. Els fets van esclatar quan l’alcalde va requerir auns joves, que estaven dins un cotxe, perquè baixessin el volum de la música. Segons la versió dels agredits, no en

van fer cas i van anar contra l’alcalde al que van agredir. Altres persones que hi havia al lloc hi van intervenir per frenar l’incident. Alcalde i re-gidor van anar fi ns al CAP per curar-se de les ferides, cops per tot el cos, i amb l’informe mèdic van anar a denunciar els fets als Mossos d’Esqua-dra.

Joan Eroles va lamentar els fets “protagonitzats per un grup que forma part d’una minoria radicalitzada i intole-rant que encara no ha acatat els resultat de les darreres eleccions”. Segons l’alcalde, “determinades famílies de Puigverd, no tenen cultura democràtica i això comporta actes tan lamentables com aquests i altres que van pas-sar fa uns mesos”.

L’endemà un dels joves acu-sats dels incidents, Ramon Lluch, va explicar la seva ver-sió dels fets. “Mentre estaven escoltant música va venir l’al-calde i sense dir ni una pa-

raula va tancar la música. Lla-vors nosaltres vam protestar perquè no hi tenia cap dret. Com a resposta va donar una escopinada a la cara a un dels meus companys”. Segons en Lluch allò va provocar que co-mencessin els aldarulls que els van provocar també con-tusions i ferides. El diumenge a la tarda van anar al CAP de Tàrrega i després a presentar una denúncia davant els Mos-sos d’Esquadra acusant l’al-calde d’agressions.

El dilluns 17, el president de la Diputació, Jaume Gi-labert, va convocar a la seu de la institució una roda de premsa per informar que la Diputació es podria personar com acusació particular con-tra els joves. Gilabert va dir que “actuacions com aquesta no es podien tolerar, ja que els alcaldes representen la voluntat democràtica dels po-bles”, i va donat tot el suport, institucional i particular, a l’alcalde i al regidor.

Greus incidents a Puigverd

1. Cotxe al canalPer causes no aclarides, el

dia 16 de setembre a la tar-da un cotxe propietat d’un immigrant magribí va caure dins el canal, un centenar de metres abans del pont del camí vell de Mafet. L’aigua el va arrossegar fi ns sota el pont on va quedar retingut pels enclatxes de la parada. Fins al lloc es van desplaçar bom-bers, ambulància i Mossos

d’Esquadra. En comprovar, per les declaracions del pro-pietari, que no hi havia ningú a l’interior, el dispositiu es va desmantellar i el vehicle es va retirar l’endemà.

2. Sopar de veïnsEls veïns de l’entorn dels

coberts dels Estudis Nous van celebrar, a primers de se-tembre, el tradicional sopar de germanor amb una assis-

Uns joves van ato nyinar l’alcalde Joan Eroles i el re-gidor d’urbanisme Xavier Infante.

1

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN


tència d’una trentena llarga de persones. Durant l’estiu altres carrers també celebren aquests àpats de germanor, com el de Sió, Clos o la zona del Cap. Si ens passen algu-nes imatges les publicarem amb molt de gust.

3. Obres carreterade Balaguer

A mig mes de setembre l’empresa encarregada de les obres de millora de la carrete-ra de Balaguer va treballar en

el tram urbà que va des del Control fi ns al pont del canal. Els treballs van consistir en aixecar la capa de sobre de la carretera i substituir-la per dues de conglomerat asfàltic.

4. Nou curs escolarEl dia 12 els centres d’en-

senyament de la Vila i la ZER del Sió, van començar les classes del curs escolar 2007-08. S’ha fet amb el ne-guit propi però amb tota nor-malitat. Destacar que el CEIP

Macià-Companys ha introduït la sisena hora, com corres-pon als municipis de més de 5.000 habitants.

5. Jornada sobre lasembra directa

Agramunt és, amb un 90%, la zona on es practica més la sembra directa. En canvi a la de Tàrrega i Cervera en prou feines arriba al 30 per cent, segons va dir el responsable del sindicat de la UP, Alejan-dro Domingo, durant la jorna-

2 3

4 5

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOSEP BERTRAN JOSEP BERTRAN


da que es va celebrar el dia 14 de setembre a la nostra vila per divulgar aquest sistema. Hi van participar més de 150 pagesos arribats d’arreu de Catalunya, l’Aragó i les Illes.

6. Restauració delmonument al torronaire

A fi nals de setembre es va fer la restauració del monu-ment al Torronaire que fa uns mesos va ser objecte d’algu-nes destrosses per part d’uns desconeguts. Aquest monu-ment, que va ser traslladat de la plaça de l’Onze de Setem-bre, ja ha estat objecte d’al-gunes modifi cacions.

7 8

6JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

▼


7. 20è aniversari de la Cobla Jovenívola

L’Onze de Setembre d’en-guany s’ha complert el 20è aniversari de la presentació ofi cial al públic de la Cobla Jovenívola, després de molt temps de formació musical i instrumental.

Van ser el primer fruit de l’Escola Municipal de Músi-ca i van obrir el pas a dues formacions més. Amb motiu d’aquest aniversari, el proper mes en publicarem un repor-tatge-entrevista.

8. Roca de la Delfi naA rel de la presentació de

la gegantona Pom d’Or, s’ha tornat a posar d’actualitat la llegenda sobre Pretronel·la d’Agramunt i la Roca de la Delfi na que es troba al cos-tat del camí vell de Mafet. És l’únic element material de l’única llegenda, a part de la de la Mare de Déu dels So-cors, que tenim i per això s’ha de demanar que se’n faci una protecció especial.

9. Captació d’aiguaa Puigverd

L’Ajuntament de Puigverd construirà, al costat de la captació d’aigua del canal, una gran bassa per emmagat-zemar-ne durant les tanques. Ara l’agafen de la d’Agramunt. També renovaran la conducció fi ns al nucli urbà, construïda

fa 54 anys per Regions De-vastades. La inversió prevista és de 300.000 euros.

10. Nou pouJa fa uns dies que s’han en-

llestit les obres del nou pou. Com es pot veure, aquest és sencer i molt més reforçat que el seu predecessor.

A rel de la pre-sentació de la gegantona Pom d’Or, s’ha tornat a posar d’actualitat la llegenda so-bre Pretronel·la d’Agramunt i la Roca de la Delfi na.

9

10JOSEP BERTRAN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN


El dret al repòs nocturn

OPINIÓ EL CELOBERT per JOAN PUIG i RIBERA

Els telèfons poden ar-ribar a ser molt indis-crets. Sovint ens fan

sentir converses alienes, en-cara que nosaltres no tinguem aspiracions de detectius o de tafaners. Simplement perquè la circumstància ens fa ser en el lloc i en el moment en què una altra persona rep unatrucada, mentre nosaltres, al seu costat, fem el desin-teressat o ens allunyem un xic de l’indret (quan no ho fa l’altra) en sentit de pudorosa dis creció.

Pocs dies abans de la nostra festa gran vaig sentir com una persona explicava per telèfon el que pensava fer els pròxim dies:

– ...no, no... nosaltres no ens quedarem a la Festa Ma-jor... és que el nen és petit i l’any passat ja vam marxar... fa dos anys ho vam passar molt malament... com que vi-vim en aquell carrer, va resul-tar que a la nit es va despertar perquè sentia la música molt forta... ja ens havia passat l’any anterior... plorava i no sabíem què fer, perquè tot ressonava a casa.... com que nosaltres tampoc podem sor-tir, perquè no el podem deixar sol... doncs l’any passat vam marxar i així evitem proble-mes... no, no... és que no es pot resistir el soroll... hem reservat un hotel a la platja... i així estem tranquils els tres dies... i fora problemes...

Ja dic que encara que no volia escoltar el que deien, em va ser del tot inevitable. Jo vaig fer cara de no haver

sentit res i, un cop va haver penjat, vam parlar de les nos-tres coses sense referir-nos per res al tema.

La conversa que vaig sentir, després, no l’he comentada a ningú més, encara que el primer dia de la Festa Major a les tantes de la nit la vaig recordar. I també el segon i el tercer. Va ser en el mo-ment de posar-me a dormir, perquè sentia la música dels actes que havia organitzat el Consell de Festes amb una estridència que semblava que tenia els músics allà mateix. Val a dir que enguany no va ser el de més “soroll”, enca-ra que Déu n’hi do del pet de música. Els petits de la famí-lia no es van despertar, si bé recordo que ho havien fet en anys anteriors i que m’havia passat d’una manera similar a la descrita per la persona de la conversa.

També he viscut situacions semblants durant l’estiu. Val a dir que no crec que l’ob-servació sigui només meva. Sé que hi ha altres famílies que es lamenten de la gatzara que es fa algunes nits en el nostre poble. Puc entendre que s’organitzin activitats per al jovent a altes hores de la matinada. Puc entendre que la música s’hagi de posar no fort, sinó a rebentar, tant com donen els bafl es. Puc enten-dre que es programi, no un conjunt, sinó tres, perquè així hom arriba a l’alba amb el nervi tibat i l’alegria d’ha-ver superat una nit de dansa, que és el que ara es porta...

I així podria anar dient... Però el que no acabo d’entendre és com pot ser que les nostres autoritats, quan programen un acte d’aquesta tipologia, no tinguin en compte el dret al repòs de la resta de vilatans que optem per anar a dormir. És a dir, que s’anteposi el dret a la diversió per davant del dret al descans. Com que és Festa Major..., tot cola! Les nostres autoritats, i el Consell de Festes en depèn, quan pla-nifi quen els actes ho han de tenir present. No es pot estar tota una Festa Major sense dormir o mal dormint. És clar que la festa és alegria, gresca, música i soroll, però també s’ha de pensar amb el repòs. I cal pensar que no tothom vol xerinola a les quatre de la ma-tinada. Hi ha també els petits i els més grans que mereixen un respecte.

Al cap i a la fi , tampoc és impossible que els dos drets siguin compatibles; només cal que els actes que es mun-ten al carrer amb uns decibels molt pujats acabin a una hora prudent, com poden ser les dotze del vespre, i que, a par-tir d’aquí, si es vol fer rock o qualsevol altra cosa de soroll pujat, es faci en llocs tancats o llunyans de manera que no afecti els convilatans que vo-len reposar. Es tracta, simple-ment, de saber compaginar les dues eventualitats. Si es fa així, estic segur que jo no seré l’únic que ho agrairà. Potser n’hi haurà altres que optaran per no allunyar-se de la vila en dies de festa. ■

JOSEP ROVIRA

El que no acabo d’entendre és com pot ser que les nostres autoritats, quan programen un acte d’aquesta tipologia, no tinguin en compte el dret al repòs de la resta de vilatans que optem per anar a dormir.


Ofi cis: tractant de fures

OPINIÓ GENT, FETS, COSES... per A. PONSA

El tractant en fures era la persona que anava a les fi res i mercats per comerciar (comprar, vendre o deixar prestats) aquests petits mamífers carnívors de coll llarg i fl exible i pèl grisenc, els quals feien una fetor considerable a causa de la secreció d’unes glàndules anals; fet que en percebre’l els conills fugien esperitats intuint la gravetat del perill que els envoltava.

Els caçadors les empra-ven per fer sortir els conills dels seus caus,

encara que en moltes zones del país, aquesta modalitat de caçar-los era il·legal i, per tant, completament prohibida sota la pena de la multa cor-responent i retirada temporal de llicència si s’esqueia; a més a més de la confi scació i el sacrifi ci imminent de l’es-mentada bestiola.

La guàrdia civil i els guardes de les societats de caçadors eren els encarregats de vetllar perquè els caçadors complis-sin estrictament aquestes dis-posicions que, per altra ban-da, l’esmentada modalitat de caçar s’entenia que vulnerava els principis més fonamentals de la vida animal en forçar-los a sortir del seu refugi natural.

Com que els tractants de fures havien de ser uns perso-natges secrets i ocults difícils d’identifi car pels seus perse-guidors i, a la vegada fàcils de percebre pels caçadors, es van haver d’inventar camufl ar-se sota algun distintiu. Per la qual cosa van optar portar un tros de corda gruixuda o un cinturó penjat a l’espatlla. D’aquesta manera, els inte-ressats en la matèria, ho te-nien més fàcil per aconseguir establir contactes entre els uns i els altres; i les transac-cions efectuades en cada fi ra i mercat importaven diverses desenes de duros.

Complement perals pagesos

Per a molta gent de la pa-gesia, dedicar-se al negoci de les fures els representava un bon complement que els aju-dava a reforçar una mica la feble economia familiar. Per això, a més a més del fet de

comprar i vendre aquests ani-malons, també hi havia qui en criava a casa. L’única condi-ció és que es disposés d’un lloc adequat; estança, cam-bra o corralina, on ubicar-los i així poder-se lliurar de l’excés de pudor que aquesta bestiola produïa.

Qui volia criar fures n’havia de saber. Possiblement era més difícil que criar qualse-vol altre animal de corral, o potser era perquè mancava aquell toc que s’anava trans-ferint de pares a fi lls, el qual capacitava tothom per haver-se-les amb els porcs, conills, gallines i tot l’assortiment d’animals que eren indispen-sables en les cases de pagès.

La base principal de l’ali-mentació de la fura era la llet. És clar que la fura, igual que la seva germana salvatge la mostela, també és carnívora i, sobretot, sanguívora, però aquests aliments eren poc menys que prohibitius.

Alguns tractants de fures també venien el caixonet on es posava l’animal en sortir de caça, ja fos de manufac-tura pròpia o no. Aquest re-ceptacle solia ser de forma semicircular perquè s’adaptés a l’esquena i disposava d’una corda o cinturó de cuir sem-blant a la d’una bossa feme-nina actual. ■

Qui volia criar fures n’havia de saber. Possiblement era més difícil que criar qualsevol altre animal de corral.


OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

A la Ribera del Sió, secà o regadiu?Ramon Jové i Torra. Enginyer Agrònom

En els últims mesos s’ha revifat aquesta qüestió, donada la immediatesa

de la construcció dels trams I i II del Canal Segarra-Garri-gues, i que són els que porta-ran l’aigua per regar les terres de part de la nostra comarca.

L’agricultura de secà i de regadiu passen moments de-licats per motius diversos i di-ferents en cada cas. Les per-sones joves en la gran majoria no continuem en les explo-tacions agràries tal i com ho havien fet els nostres pares i aquests a dia d’avui pensen més en la jubilació que no en realitzar-hi inversions.

Secà o regadiu? Si féssim una enquesta amb aquesta pregunta probablement la resposta seria; ni una cosa ni l’altra i jo pregunto i de la terra què en fem?, la deixem erma?

L’agricultura en les condi-cions del nostre secà té una rendibilitat molt baixa, els cultius són poc productius o els que es produeixen, al preu de venda, surt per cobrir des-peses i poca cosa més.

A partir de principis dels anys 90 la Unió Europea, per motius diversos, va deci-dir concedir ajuts econòmics directes als agricultors, ajuts importants que a grans trets suposen per a l’agricultor el benefi ci empresarial net de la seva explotació agrària i pel senyor que arrenda les terres un ingrés net, segur i

econòmicament acceptable. Aquests ajuts s’estan veient retallats de forma notòria, no només no s’incrementen al nivell que ho fa l’IPC sinó que en els propers anys i en el pe-ríode 2005 - 2013 s’hauran vist retallats al voltant d’un 15% - 20%, si se suma una dada i l’altra la retallada és quantiosa.

Ambdós factors, la baixa productivitat dels nostres se-cans i la forta retallada dels ajuts econòmics directes, fan pensar que els camps de secà de la Ribera del Sió serà un recurs que només uns pocs agricultors en podran treure algun benefi ci en base a con-rear grans superfícies i està per veure si per gaire temps.

Transformacióen regadiu

El Canal Segarra-Garrigues, suposa la possibilitat de trans-formació en regadiu de bona part d’aquestes terres. I val la pena regar aquestes terres? És econòmicament viable? Quins conreus es faran?... Aquestes són preguntes que a dia d’avui fan de mal res-pondre ja que no està fi xat el preu defi nitiu de la transfor-mació, ni el preu de l’aigua, ni estan implantades part de les possibles indústries que podran absorbir la producció dels nous camps de regadiu, però també és ben veritat que a aquestes preguntes s’hi

poden començar a trobar res-postes més satisfactòries que fa uns anys endarrere gràcies en bona mesura a la feina feta per l’actual junta directiva del Canal Segarra-Garrigues.

Aigua a les parcel·lesEl canal Segarra-Garrigues

el que sí que farà és portar aigua a les parcel·les, i poca broma, que això vol dir elimi-nar el principal factor limitant de les nostres terres i no no-més això, a diferència del Ca-nal d’Urgell, ho farà en unes condicions, el reg a pressió, que permetrà una major pro-ducció en quantitat i qualitat en comparació amb els regs tradicionals. En resum, el Canal Segarra-Garrigues és una eina potent que ha de permetre ser a l’agricultura de la comarca un motor eco-nòmic. Amb aquesta eina a la mà, el reg, s’obren les portes a un ventall de cultius ampli, tant fruiters, herbacis, hortí-coles... cultius a dia d’avui en molts casos desconeguts ja sigui perquè no s’han conreat mai o coneguts que avui en dia es conreen amb tècniques diferents de les que es feia 30 o 40 anys endarrere en les nostres contrades (ametller, olivera, vinya...).

I doncs com ens ho farem per conrear-los?, realitzar la transformació?...

Doncs amb els coneixe-ments de l’agricultor que és

L’agricultura en les condicions del nostre secà té una rendibilitat molt baixa, els cultius són poc productius o els que es pro-dueixen, al preu de venda, surt per cobrir despeses i poca cosa més.

El canal Segarra-Garrigues el que sí que farà és portar aigua a les parcel·les, i poca broma, que això vol dir eliminar el principal factor limitant de les nostres terres,i ho farà en unes condicions que permetrà una major producció en quantitat i qualitat en comparació amb els regs tradi-cionals.



qui millor coneix les seves parcel·les i amb l’ajut de tècnics agrícoles, d’agents econòmics... entenc que es tracta de formar una xarxa de persones, un sector econò -mic renovat, dinàmic, viable, amb problemes i també amb solucions i sense anar més lluny comparable al sector ra-mader.

El sector agrícola a l’igual que la gran majoria d’indús-tries de les nostres contrades necessita d’innovació, de buscar nous cultius, noves formes de fer negoci, el Ca-nal Segarra-Garrigues obre les portes a tot això i perme-trà deixar al marge, al qui ho desitgi, un període llarg de monocultiu de cereal que ha

permès a moltes famílies anar fent.

L’agricultura, avui en diaés un sector econòmic més i, al costat de l’agroindústria,un sector molt important pel que respecta a la província deLleida i notori a nivell de Catalunya, tant com ho pu-guin ser altres sectors econò-mics. ■

Informació de la Plataforma

Com ja havíem anunciat en anteriors ocasions, el mes de març passat,

l’empresa FERESP, gestora de la planta, va sol·licitar a Medi Ambient un canvi con-sistent a modifi car la tipologia i percentatges de residus es-tablerts en el projecte vigent, per tal d’acceptar l’entrada d’una totalitat de residus de procedència industrial. Cal dir que aquesta modifi cació es vol camufl ar entre les me-sures correctores que Medi Ambient li exigeix, les quals en principi, haurien de solu-cionar el problema de les pu-dors, que deixen un medi am-bient inacceptable a la zona.

Informe deMedi Ambient

El mes de juliol, Medi Am-bient va emetre un informe, després d’haver tingut en compte les al·legacions que vam fer des de la Plataforma. A l’apartat d’antecedents de dit informe, Medi Ambient re-

marca que FERESP no té la llicència ambiental correcta i fa esment dels dos expe dients sancionadors. L’informe in-clou algunes consideracions tècniques i també fa esment dels controls que s’hauran de dur a terme com ara que el producte fi nal haurà de complir les prescripcions dels productes fertilitzants i que dita instal·lació haurà de ser sotmesa a un estudi d’olors. Aquí és on animem els nos-tres polítics que prenguin part en tot això. Ens agradariaque l’Ajuntament d’Agramunt, com a part afectada, exigís aquest estudi urgentment.

Molestes pudorsAquest estiu passat hem

pogut tornar a sentir les mo-lestes pudors provinents de la planta, ens sembla que ja n’hi ha prou (amb això no vo-lem entrar en el tema d’altres pudors que se senten ara. Les autoritats municipals sabran què han de fer en cada cas).

Tot això estarà molt bé, si es compleix, però el principal problema continua essent el mateix. En aquesta instal-lació hi podran entrar un per-centatge il·limitat de residus industrials, llots de depurado-ra… És per això que des de la plataforma volem continuar lluitant, per intentar que els residus que entrin a aquesta instal·lació, siguin bàsicament no industrials, com l’empresa pretenia inicialment, i provin-guin de la nostra zona.

Associació deplataformes

Ja vàrem anunciar que ha sorgit una associació de pla-taformes per a la defensa de les terres de Ponent amb un objectiu comú: intentar sal-vaguardar en la mesura del possible el nostre Medi. Es van realitzant actes per les diferents poblacions que en formen part i el pròxim es farà a Agramunt. Ja en seran de-gudament informats. ■

L’informe inclou algunes conside-racions tècniques i també fa esment dels controls que s’hauran de dur a terme, com ara que el producte fi nal haurà de complir les prescripcions dels productes fer-tilitzants i que dita instal·lació haurà de ser sotmesa a un estudi d’olors.


Carta oberta a Joan Puig


Montserrat Felip Iglesias

Estimat: dieu en el vos-tre article “Una alegria a mitges” publicat al dar-

rer número de la revista Sió, que s’ha canviat la voluntat de l’autor, que no està publicat ín-tegrament, que n’hi falten tres quartes parts.

He de dir-vos que s’ha publi-cat la versió datada el 1992, que sembla ser l’última cor-recció. Hi falten quatre contes que foren publicats a “Quartet ponentí”:

“Els porters”“Un cavall per Samarcanda”“El tren”“L’Ot estornudaire”i un cinquè conte que he

cregut convenient no publicar. Observeu que tinc el dret legal de publicar o no les obres d’en Guillem.

Feu un comentari de les tres col·leccions o versions ordena-des per l’autor, labor molt docta que aprovo, però que crec total-ment innecessari. És un treball de règim intern, on l’autor can-via títols, els capgira, tatxa fulls, suprimeix i combina segons la seva necessitat.

– Què ha passat entre l’origi-nal i la publicació actual?, pre-gunteu.

Ha passat exactament el que us acabo de dir. Feu un co-mentari sobre “La Secretària”

perquè està publicada al Sió del novembre de 2002. El no-vembre de 2002 no es va publi-car “La Secretària” al Sió, sinó “D’on ve, digues, aquest silen-ci”, molt semblant a “La Secre-tària”. “La Secretària” la tenim a “Orgànic”.

Per tant no hi ha res inaccep-table ni desaparegut. No s’ha retocat ni manipulat res i molt menys encara potinejat, com vós dieu, i afegiu que si s’ha de retocar quelcom és millor no pu-blicar-ho. És exactament el que s’ha fet.

Dono totes aquestes explica-cions perquè us crec un home de lletres com el meu marit. ■

L’ACUDIT D’EN CREUS

Per a subscripcionsi anuncis de la revista,us podeu adreçar a

Pilar FigueraTel. 973 39 20 42 – N’hi ha que porten un vestuari, que...

– N’hi ha que, per sort, porten més roba, que sinó...

No s’ha reto-cat ni manipu-lat res i molt menys encara potinejat, com vós dieu.


Afedelisto


Arnald d’Acrimonts

Un any més ja ha passat la Festa Major i, com cada any, hem tingut entre nosal-

tres la presència d’una particulari-tat molt nostrada en la nostra festa gran, com són les males olors.

Tant per la Festa Major com per la Fira és tradicional que Agramunt rebi els visitants fo-rans amb unes aromes de purí i gallinassa característics que ens diferencien de la resta de les po-blacions de ponent. Temps ha, aquest fet havia provocat que en més d’una ocasió l’escriptor agra-muntí Guillem Viladot hagués emprès una mena de croada lite-rària contra les pudors des de la seva columna de “La Mañana”.

Aquestes olors que tradicio-nalment solien acompanyar-nos durant els mesos d’estiu, darre-rament semblava com si ens vol-guessin abandonar, motivat pot-ser perquè ara sembla que gràcies a alguna normativa nova els dies per poder escampar els productes causants d’aquestes fragàncies estan més acotats en el temps.

Afortunadament perquè això no fos així ara tenim una plan-ta de compostatge al terme de Puigverd, a tocar de la nostra

Vila, i que diàriament ens obse-quia amb les seves pestilències perquè els soferts agramuntins en puguem gaudir tot l’any, i a més resulta que és un negoci rodó... Quines coses.

Tenia un amic enginyer avui ja difunt que sempre em deia:

– Encara en muntaré una de planta d’aquestes.

– Aquests tios es folren. Et paguen quan entres la merda a la instal·lació i et tornen a pagar quan la treus, i si a sobre entres al joc d’acceptar alguna merca-deria d’aquestes que no són mas-sa cristianes, barrejada per allà al mig dels cagallons o les pelle-ringues dels cadàvers d’animals, encara et treus un souet extraor-dinari. És clar que això a més de dir-ho s’ha de demostrar.

El que sí sembla bastant pro-bable, segons algunes informa-cions que circulen per aquests ambients i també per la vila, és que de calerons Déu n’hi do dels que es fan. I és que no falla, tal com diu la dita “feines brutes quartos nets”; encara que això sigui a costa de molestar tot el veïnat d’una població de més de 5.000 habitants amb el consen-

timent dels ajuntaments i altres administracions implicades.

Però cal ser positius, i donat que això té tot el caire de no solventar-ho ni Déu, jo proposo a l’ajuntament de la nostra Vila que aprofi ti aquesta situació per donar un nou impuls industrial a la població ara que té el llegat del nou polígon.

Es podria crear una indústria autòctona de perfums i cremes hidratants, amb “pedigrí”, de-nominació d’origen i tot. Ara que estem en temps reivindicatius es podria dir “Perfums i cosmètics de La Ribera del Sió”, o també “Fragàncies de Riella” per tenir-ho una mica més localitzat.

Fins i tot es podrien batejar els diferents productes amb noms al·legòrics a la merda d’on pro-venen. “Arôme du Cuchon” per exemple si el producte és un de-rivat del purí o bé “Eau de toilete Vartoo” si l’extracte prové de la fragància que emet la planta de compostatge.

Jo ho provaria, al capdavall aquí ens escalfem tots o fotem puntada a l’estufa.

Afedelisto si l’amic Guillem ai-xequés el cap. ■

Ara tenim una planta de compostatge al terme de Puigverd, a to-car de la nos-tra Vila, i que diàriament ens obsequia amb les seves pestilències.


Com Alcalde de l’Ajunta-ment de Puigverd d’Agra -munt, i com a persona,

vull condemnar els fets esde-vinguts la passada matinada del diumenge dia 17 de se-tembre sobre les agressions que vam patir jo i el regidor d’aquest Ajuntament, Sr. Xa-vier Infante.

Aquests actes vandàlics van ser promoguts per uns joves als quals se’ls va demanar que re-tiressin el seu vehicle del pati de les escoles, a fi de poder ne-tejar-lo i endreçar el mobiliari de l’envelat (carpa), cosa que a més de no fer-ho va provocar una resposta totalment airada i fora de context que tan sols pretenia ocasionar agressions a

la meva persona, fet que, per sort, no va ser més greu per la defensa incondicional de tota la gent que restava a aquelles hores de matinada a l’envelat.

Vull mostrar el meu agraï-ment al suport que ens varen prestar en tot moment els regi-dors de l’Ajuntament, que van intentar aturar les agressions a la meva persona. Cas especial el del Sr. Xavier Infante que ha patit una fractura al braç a conseqüència de voler aturar un cop de puny que anava di-rectament a mi.

Igualment donar les gràcies als veïns de Puigverd que tam-bé restaven a l’envelat; així com també molt especialment als jo-ves d’Agramunt, que eren al lloc

dels fets i van intentar impedir l’agressió. El seu objectiu era la meva persona i el que represen-to, l’Alcaldia de Puigverd.

Els responsables dels fets són els agressors i solament ells han de respondre dels actes i no es pot vincular de cap de les maneres la Plata-forma Antiresidus de Puigverd d’Agramunt, ni cap altre grup com a nucli de caliu o provoca-dor d’aquests actes.

Finalment desitjo que fets com els esmentats no tornin a succeir enlloc, i agrair en nom de la Corporació totes les mostres de suport i solidaritat d’institucions, entitats i parti-culars rebudes durant aquests dies. ■

Aclariment dels fets de Puigverd


Joan Eroles i SamarraAlcalde de Puigverd d’Agramunt

Aquests actes vandàlics van ser promoguts per uns joves als quals se’ls va demanar que retiressin el seu vehicle del pati de les escoles.

La foto delslectors

Un lector ens ha fet arribar aquesta foto de protesta,

amb el següent text:

“Senyors de l’administra-ció, el Sió és riu i no riera; per tant, Ribera”.

Riberenc

Tal com es pot apreciar a la foto, es refereix a la inscrip-ció en què es pot llegir: “Pavi-mentació del camí de Cubells a Montgai fi ns a la carretera de la Riera de Sió”.


REPORTATGEPUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT

GRUPO CONSIST, S.A. per dinsLa incorporació de les noves màquines a les diferents seccions que hem estat descrivint durant els últims mesos, indubtablement, ha possibilitat l’ampliació de les capacitats de producció de l’empresa, però també aquesta moderna maquinària d’alta tecnologia ens ha permès donar un salt important i signifi catiu en la qualitat dels productes que oferim i que els nostres clients valoren positivament.

Igualment, per mantenir aquest ritme de producció i els nivells de qualitat dels productes en les millors condicions és imprescindible la millor conservació de la maquinària.

Secció de Taller de Manteniment

La conservació i manteni-ment de la maquinària és una tasca important dels

operaris que treballen en les di-ferents màquines: feines com la lubricació, neteja i altres de ca-ràcter general són desenvolupa-des pels propis operaris de cada màquina i d’ells depèn en gran mesura l’estat de la maquinà-ria, però indiscutiblement hi hatreballs de reparació i manteni-

ment que requereixen la inter-venció de personal més especia-litzat.

Els primers treballadors mecà-nics de manteniment integrants en aquesta secció van ser Joan Serra, Rosendo Badia, aquest úl-tim recentment jubilat de l’em-presa i Àngel Capdevila.

La plantilla d’aquesta secció s’ha incrementat en els últims anys incorporant personal de

formació mecànica i d’electri-citat. Lògicament, a vegades per feines de més complexitat i de llarga duració, hem comptat amb el suport d’altres empreses externes de les quals parlarem en una altra ocasió.

Avui en dia en el Taller de Manteniment treballen tres me-cànics que cobreixen els dife-rents torns de treball i un elec-tricista.

Treballadors del Taller de Manteniment.

La plantilla d’aquesta secció s’ha incremen-tat en els últims anys incorporant personal de for-mació mecànica i d’electricitat.

Actualment l’estructura de l’assegurament de la qualitat es complementaamb un laboratori de control de qua-litat, que compta amb el personal necessari per cobrir totes les fases del procés de producció.


PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT

A l’igual que en el cas de la conservació de la ma-quinària, l’atenció con-

tínua del procés de producció per part dels operaris i ajudants és fonamental per garantir lamillor qualitat del producte aca-bat.

Aquesta premissa continua sent bàsica com un objectiu pri-mordial per mantenir el més alt nivell de qualitat, i encara que la maquinària d’alta tecnologia instal·lada disposa de diferents sistemes de control de qualitat automatitzats, actualment l’es-

tructura de l’assegurament de la qualitat es complementa amb un laboratori de control de qualitat, que compta amb el personal ne-cessari per cobrir totes les fases del procés de producció tant de fabricació de plàstic com de sacs i bosses de paper, durant tots els torns de treball.

Els sistemes actuals de control de qualitat queden molt lluny d’aquella època en què el grau de perfecció de l’acabat que do-nava la maquinària aconsellava fer revisions manuals de la pro-ducció, i per tant era necessari comptar amb un personal que es dediqués a comprovar els sacs que semblaven dubtosos des del punt de vista de la seva qualitat i intentar arreglar tots els que eren possibles.

Operàries com Elvira Vilapri-ñó, Carmen Ortiz, Nuri Bernadó i Engracia Vallecillos, entre al-tres, van estar dedicades a aques-tes feines durant molts anys fi ns a la seva jubilació. Avui en dia aquesta activitat ja no es realitza si no és de manera excepcional.

La Secció de Control de Qua-litat està integrada per cinc per-sones, actuant Josep Maria Pe-rarnau com a responsable. ■

Secció de Control de Qualitat

Integrants de l’equip de Control de Qualitat.

Elvira Vilapriñó. Carmen Ortiz. Nuri Bernadó. Engracia Vallecillos. Rosendo Badia.


PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT

Activitats del Consist Parc

“Trobada dePenyes Ciclistes”

El passat dissabte dia 8 de setem-bre, els ciclistes d’Agramunt,

Cambrils i Salou, van canviar la bi-cicleta i el seu equipament esportiu habitual per trobar-se conjuntament amb les seves respectives famílies al CONSIST PARC per participar en un dinar de germanor que el Sr. Llurba va organitzar amb motiu del 50è Aniversari de Grupo Consist.

Precisament aquest any se ce-lebra el 25è aniversari de la Penya

Ciclista d’Agramunt. Sembla molt lluny aquell diumenge del mes de setembre en què quatre treballadors de Grupo Consist, per iniciativa de Joan Llurba, van agafar la bicicleta i, sense cap experiència ni prepara-ció, van fer un curt recorregut fi ns a Tàrrega. Diumenge a diumenge es van anar incorporant nous partici-pants i es feien etapes més llargues, que llavors semblaven més difícils degut a la poca experiència dels cor-redors.

Aquell petit grup va ser l’em-brió de l’actual Penya Ciclista

d’Agramunt i dos dels seus funda-dors, Joan Llurba i Àngel Capdevila encara continuen participant activa-ment en les sortides dominicals que s’organitzen.

La representació dels ciclistes va estar encapçalada pels presidents de les respectives penyes com són: de Cambrils, Jordi Mariné, ciclista pro-fessional de gran experiència, parti-cipant en diverses edicions del Tour de França i de la Volta a Espanya; de Salou, per Ko Stendal i d’Agramunt per Joan Loscos. A tots els repre-sentants el Sr. Llurba va lliurar una copa com a record d’aquest acte. Igualment es va fer un obsequi a Carlos Bermejo, de Logroño, per ser el participant més llunyà, i a Ignasi Bonet, de Salou, com a participant de més edat que es van despla-çar especialment per participar en aquesta trobada de ciclistes.

Els representants de les pe-nyes ciclistes de Cambrils, Salou i Agramunt van dir unes emotives paraules d’agraïment, i Joan Loscos va destacar que actualment la Penya d’Agramunt consta de 80 membres i va obsequiar Joan Llurba amb la nova vestimenta que utilitzaran els ciclistes agramuntins. ■

Lliurament de copes commemoratives a Josep Bonet i Jordi Mariné, representants de les penyesde Salou i Cambrils, respectivament.

Joan Loscos lliurant el nou equipament de la Penya d’Agramunt.

Alguns dels partici-pants de la Trobada de Ciclistes.


El Castell

SOM A RIELLA HISTÒRIES per GUILLEM VILADOT

1 Temps d’estrena, Editorial Selecta, Barcelona (1959).

MO

NTS

E G

UE

RR

ER

O

Era un turonet d’argila vermella amb vetes ver-des i grogues que un dia

fou el basament del Castell dels Comtes d’Urgell. Des de dalt d’aquest turó, qualsevol tarda en sortir d’estudi, dis-tret de jocs i amics, mirava les teulades grises de les cases i dels corrals. Damunt d’elles, el temps hi havia deixat una em-premta tristíssima que arribava als meus ulls amb una grisor de vent aturat, de pluja seca, d’herba desarrelada, de pot ro-

vellat, de sabata perduda, de cul de cadira... Tot detingut en un no-ser lleig, ignorat, re-motíssim, com si tot allò mai no hagués estat –nou i net– als ulls i la mà de l’home.

Des de dalt del Castell, més enllà d’aquestes teulades, hi havia, voltant el poble, les pa-rades i els bancals –verds de blat i terrossos de guaret– com un signe constant de la presèn-cia, en ells, de tot el poble. Tra-vessant-los, passava el canal limitat per dues fi leres d’arbres

que, com una espurna de ma-ragda, estava disposat a recórrer tot el Pla d’Urgell. A l’esquerra, prop, tancant el conreu, es veia la Serra d’Almenara. A la dre-ta, un xic més lluny, la Serra de Montclar i, darrera d’ella, al fons –ondulada i blavosa–, la Serra del Montsec.

A la tardor, l’arbreda inventa-va un desmai de fulla marcida i de rama arrugada. L’aire perdia profunditat i el vent passava lent, com si portés missatges d’enyor. Els camins s’allunya-ven, itineraris de llargs comiats. I el canal, com si s’hagués des-plaçat en fer-se més dolç, se li feia d’or l’espurna Urgell enllà.

Tot semblava anar-se’n. No-més jo em quedava, fi del a la terra i al temps. Però alguna vegada el meu desig també marxava per aquests camins a la recerca de coses que havien estat, allà mateix, abans que tots nosaltres. Llavors l’argila es badava per una grossa fesa i dels seus nítols sortien cavalls i senyeres que galopaven dar-rera del moresc. 1 ■

Des de dalt d’aquest turó, qualsevol tar-da en sortir d’estudi, distret de jocs i amics, mirava les teula-des grises de les cases i dels corrals.


L’operació

COL·LABORACIONSLITERÀRIES EL CONTE per J. PIJUAN

JOAN PIJUAN

Estava cansada de tot plegat. A aquestes al-çades estava convençu-

da que la cosa no s’acabaria fi ns que no hi posés una data límit. Per enèsima vegada ro-mania estirada sobre la tau-la esperant l’inici de la nova intervenció. Al voltant de la taula hi havia molta belluga-dissa. Una colla d’operaris hi traginaven amb molt de cura per enllestir els preparatius d’aquella delicada operació que s’esdevindria tot seguit. Els segons transcorrien tan lentament que ja comença-va a impacientar-me. El cor bategava desmesuradament. Davant d’aquest neguit que afl orava del meu interior de-sitjava plenament que tot s’hagués acabat d’una vega-da per totes per no pensar-hi més. Encara que no era la pri-mera vegada que em sotmetia a aquesta situació no m’hi havia acostumat del tot. Al començament em venia una certa ansietat que desaparei-xia tan bon punt començaven el procés.

Tinc una edat molt avan-çada amb una fesomia que no passa desapercebuda, la qual cosa fa que la gent que deambula pel carrer s’aturi quan estic a la seva alçada i observi descaradament la meva fi sonomia envellida. Sé que el meu aspecte exterior mostra visiblement el pas del temps –l’edat no perdona– i per això em desagrada que la gent m’observi com si es trobessin davant d’una anti-

galla. Però realment el pro-blema està que ni jo mateixa em puc veure tal com sóc i per aquest motiu he enretirat tots els miralls de casa per no veure el meu refl ex. No puc suportar veure la meva dema-crada fi gura refl ectida en ells encara que sigui d’esquitllada malgrat que interiorment em senti jove i plena de vitalitat. El meu esperit juvenil no ac-cepta de cap de les maneres la realitat del pas del temps. Així que cansada de veure dia rere dia com s’esmicolava a poc a poc el meu aspecte vaig optar per desempallegar-me de tots els objectes refl ec-tants que tenia al meu abast. No obstant, encara que no em vegi, el fet de saber que m’estic marcint exteriorment sense que hi pugui fer res em fa decantar per a anar a veure un especialista.

No m’agradava gens ni mica que gent estranya hagués de tafanejar en la meva nuesa i molt menys que m’haguessin de grapejar, però vaig haverde claudicar davant l’opinió dels especialistes que si volia rejovenir el meu aspecte ha-via de passar immediatament per cirurgia. També vaig ha-ver d’acceptar molt a contra-cor que el procés seria molt llarg, no n’hi hauria prou amb una sola intervenció, sinó que m’hauria de sotmetre a successives operacions. Així doncs mentre m’imaginava com seria de bonic el meu aspecte al fi nal del procés no tingué més remei que pren-

dre-m’ho amb molt de pa -ciència.

I Déu n’hi do de la pacièn-cia que he hagut de tenir per a aconseguir canviar d’as-pecte. Durant anys he passat per diverses operacions, unes més llargues que d’altres. Diferents cirurgians m’han reconstruït tant interiorment com exteriorment. En cada una de les fases molta gent ha aplaudit les millores que m’han fet, però particular-ment no n’he tingut prou amb la feina feta i he continuat sotmetent-me a retocs i més retocs. A hores d’ara em sen-to cansada de tants anys de cirurgia però el meu aspecte encara no el considero perfec-te. La gent no ho veu així i em diuen que estic carregada de manies. Mes no els faig cap cas i continuo amb la meva dèria d’aconseguir la perfec-ció. Per una banda em queixo de les molèsties que m’oca-sionen amb tant de tocament, però quan em puc contemplar bé de dalt a baix, em conven-ço a mi mateixa que encara hi ha molta feina a fer.

De nou estic ajaguda sobre la taula d’operacions. Els ci-rurgians acaben d’enllestir els preparatius i es col·loquen al meu voltant per començar l’operació. Em veuen tan ner-viosa que em posen una mà sobre l’espatlla per tranquil-litzar-me. Aleshores la visió comença a fer-se borrosa i a viat entro en un somni pro-fund. L’operació ha comen-çat. ■

A hores d’ara em sento cansada de tants anys de ci-rurgia però el meu aspecte encara no el considero perfecte. La gent no ho veu així i em diuen que estic car-regada de manies. Mes no els faig cap cas i continuo amb la meva dèria d’aconseguir la perfecció.


Aquest any sí

COL·LABORACIONSLITERÀRIES MICRORELATS per RICARD BERTRAN

ROSA MARSÀ

El primer dia de feina, després de les vacan-ces d’estiu, havia estat

sempre el pitjor de l’any. Tots els companys del taller veni-en carregats de fotografi es de llocs remots on havien viscut mil i una aventures, d’on ha-vien gaudit de plàcides postes de sol, de paisatges exòtics. Amb rialla forçada i fent veure que realment li interessaven, intentava trobar algun comen-

tari escaient sobre aquelles imatges que li plantifi caven davant la cara de Salou, Cam-brils, Lloret... Quan tothom havia ensenyat les seves, amb mal dissimulada ironia li preguntaven què havia fet ell durant l’estiu, invariable-ment contestava, amb el cap cot, que havia anat al poble,a casa dels pares, com sem-pre. La pensió que passavaa la seva ex i el lloguer delpis, no li permetien gaires ale-gries.

Enguany, però, la situació havia canviat radicalment. Quan va entrar al taller, amb un bronzejat generós i una rialla d’orella a orella, tots els companys van deixar de passar-se les fotografi es i es quedaren mirant-lo en silenci i amb cara d’infi nita sorpresa. Es plantà al mig de la rotllana i, amb gest teatral, es va treu-re un feix de fotografi es i les va anar repartint:

– Mireu, aquí estic a la plat-ja de Varadero, a Cuba... Aquí em podeu veure fent surf, encara em falta una mica de pràctica... Aquesta és de quan vaig visitar La Havana...

El silenci amb què es mira-ven les fotos demostrava cla-

rament que els havia corprès. Havia de fer veritables esfor-ços per apaivagar l’eufòria que el cremava per dins en veure l’enveja pintada en els rostres de tots els presents.

Va guardar, com a traca fi -nal, una ampliació d’una foto-grafi a on estava abraçant-se a una mulata impressionant:

– Aquesta és la Lupita, una noia amb qui ens vam fer molt amics. I per si quedava algun dubte, amb una rialla malèvola i tot fent-los l’ullet, va reblar: –però “molt” amics, eh?

Dissimuladament, tots els companys desaren aquelles insignifi cants imatges de les seves no menys insignifi cants vacances i desfi laren en silen-ci cap als respectius racons del taller.

Ell va dedicar els primers minuts de la jornada a penjar la fotografi a de la Lupita en un lloc ben visible. Mentre com-provava que estava ben recta pensà:

– Realment ha pagat la pena el sacrifi ci d’estar tantes hores al terrat cremant-me al sol, amb la inquietud constant de ser descobert, i els vuitanta euros del curs on-line “Pho-toshop per a principiants”. ■

Va guardar, com a traca fi nal, una ampliació d’una fotografi a on estava abraçant-se a una mulata impressio-nant.


❚ R. MendozaResultats de pretemporadawww.geocities.com/fcagramunt

ESPORTS CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»

C.F.

AGRA

MUN

T ESCOLAG.GATELL

Segona RegionalBarbens 1 Agramunt G. Gatell 3Mangraners 1 Agramunt G. Gatell 0Agramunt G. Gatell 0 Cervera 3

JuvenilE.F.U. 7 Agramunt G. Gatell 3

AlevíAgramunt G. Gatell 1 Artesa-Ponts 3

Partit de Festa Major. En aquesta foto hi surt, entre altres, el Marc Puebla. Des d’aquesta pàgi-na li desitgem una prompta recuperació.Ànims! R

. ME

ND

OZ

A

Segona RegionalEl dia 21, a les 16 h Agramunt G. Gatell - Castellciutat

Juvenil - Cadet - Infantil - AlevíPendent de la Federació que confecioni els calendaris

Benjamí i Pre-BenjamíEl dia 12, a les 9 h “IX Torneig Fira del Torró”Partits durant tot el dia, entre equips de la província.

Presentació dels equips del club (Data per confi rmar)

Agenda del mes d’octubreal camp d’esports


El Club Ciclista Agramunt va organitzar la 4ª edició

de la Pedalada Llunàtica eldivendres dia 24 d’agost. Hi van assistir una seixantena

de persones, menys que en edi cions anteriors degut a lapluja que va fer acte de pre-sència moments abans de la sortida.

Des de sempre la pedalada ha tingut un format de passeig amb bicicleta, on les famílies amb els fi lls poden fruir d’una volta pels camins al voltant d’Agramunt a la llum de la lluna i de les seves llanternes, amb un recorregut total de 19 km, plans i suaus, i fets a un ritme tranquil per anar tots junts. També cal recordar que durant el recorregut es realitza un avituallament de coca de sucre i xocolata a la pedra per-què ningú no defalleixi de l’es-

forç. Esperem, des del Club Ciclista d’Agramunt, conti nuar i millorar aquest format de pedalada nocturna, ja que la resposta dels vilatans sempre ha estat important i les ganes de continuar-la fruint cada any han estat renovades.

Finalment, agrair a l’Ajunta-ment d’Agra munt, i especial-ment a la Regidoria de Fes-tes, la col·laboració i suport permanent que ens permeten organitzar aquest esdeveni-ment i anunciar, tot cridant a la participació dels vilatans, la propera Transiscar 2007, que se celebrarà el 13 d’octubre, durant la Fira de Torró i la Xo-colata a la Pedra. ■

Pedalada Llunàtica Jaume Areny

ESPORTS CLUB CICLISTA AGRAMUNT

Foto de grup a la portalada de l’església, abans de començar la pedalada.

IMM

A C

OB

ER

O


ESPORTS CLUB TENNIS AGRAMUNT

Un any més va tenir lloc el torneig de tennis de Festa

Major, el dia 2 de setembre a les instal·lacions del club. Com ja és habitual, l’equip convidat va ser el C.T. Ponts, a qui es va guanyar per 3 a 2.

Els enfrontaments van ser els següents:

PERE A. PIJUAN - DAVIDFRANCESC SANGRÀ - J. FERNANDEZROBERT CLUET - ANGEL MATEOJORDI SANGRÀ - JORDI FERNANDEZMANEL OLLÉ - PERE GUÀRDIA

Dues setmanes després, con-cretament el dia 16, vam ser nosaltres els que ens vam des-

plaçar a Ponts a jugar el seu torneig de Festa Major. Allí el resultat va ser favorable als lo-cals per 4 a 1.

En aquest cas els enfronta-ments van ser els següents:

PERE MASSANA - FRANCESC SANGRÀJORDI FERNANDEZ - CORNEL DOLHAJORDI FERNANDEZ - PERE A. PIJUANDAVID - EDUARD SAEZANGEL MATEO - MONTSE VALLÉS

A banda dels resultats que es van produir, el més important és el bon ambient que va regnar en ambdos torneigs, alhora que es fomenten les activitats del nos-tre club. ■

Torneig de Festa Major La Junta

CLU

B T

EN

NIS

AG

RA

MU

NT

Els participants d’Agramunt i de Ponts al torneig de la Festa Major d’Agramunt.


PARTITS POLÍTICSMUNICIPALS ERC

Festa Major d’estrenawww.esquerra.cat/agramunt

Secció local d’Agramunt

Com cada any, el mes de setembre i, més con-cretament, la Festa Ma-

jor, és punt d’inici d’un nou cicle després de l’estiu en què tot sembla que reposi del brogit acumulat durant l’any. La Festa Major, com sempre, és una prova evident per tal que tothom pugui valorar si la gestió de l’ajuntament va per bon camí. Tot i que la major part de la programació la va deixar enllestida l’anterior re-gidora d’Esquerra, s’han po-gut veure canvis substancials en el plantejament dels actes. S’ha evidenciat un excés de protocol polític fora de llocen temps en què precisament la política ha d’apropar-se molt més a la societat. S’ha perdut l’emblemàtic ball al Mercadal, però en canvi s’han habilitat amb encert nous es-pais com el Parc del Convent, sempre i quan es tinguin

en compte els veïns que en surten perjudicats. Per altrabanda, hem passat d’unaFesta Major totalment gratuï -ta a una cartellera d’especta -cles a la carta en què engaudeix només qui paga. No entrarem en el debat simplis -ta de si s’han cobert lesdespeses o no. Les expecta-tives, segur que no. Menys afl uència de gent i poc èxit en aquest concepte tant ar-caic de les llotges. En can-vi, Sió ens oferia un acura-díssim pregó dedicat a la Ribera del Sió i una aposta ferma cap a la reivindica ció de la comarca natural. Pre-cisament el pregó comença-va amb aquestes paraules: “... quan els nostres avant-passats, després dels rega -lims de suor a l’era, assolienla satisfacció de la bonafeina feta, venia el premi i el gaudi”. I és així com nosal-tres entenem la Festa Major. Un premi, un accés a la cul-tura i a la festa, un espaid’integració als nous agramun-tins. Enrere queden aquells anys en què molts agramun-tins marxaven durant aques-tes dates. Ara que hem acon-seguit situar Agramunt en el calendari de festes d’arreu, no ho tornem a espatllar.

Referent a l’acte celebrat amb motiu de l’11 de setem-bre, el Grup Municipal d’Es-querra també hi va participar tal i com era d’esperar en funció de la responsabilitat assumida vers la institució municipal i els electors, i ho comentem d’aquesta mane-

ra perquè el manifest que l’equip de govern ens va fer arribar amb anterioritat a la data de la seva lectura era tan poc ambiciós i tan autocom-plaent que gairebé no era me-reixedor ni d’una crítica. Vam decidir no sumar-nos al con-sens i potser per aquest mo-tiu el text que fi nalment es va llegir no tenia res a veure amb l’original. Cal dir, però, que del contingut d’aquest darrer manifest ens en vam assaben-tar en el mateix moment de la seva lectura pública.

Finalment, des de la secció local d’Esquerra volem retre un homenatge a una perso-na que ha dedicat la seva vida a lluitar per les llibertats d’aquest país i fa poques set-manes que ens ha deixat. Par-lem de Lluís Maria Xirinacs, i ho fem reproduint les seves darreres paraules:

“He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adul-ta. Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers. Però una naciómai no serà lliure si els seus fi lls no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i de-fensa. Amics, accepteu-me aquest fi nal absolut victori-ós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massifi cadors del poble. Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. ¡Ella és una mica més lliure perquè jo estic en vosaltres, amics!”. ■

ERC

Hem passat d’unaFesta Major to-talment gratuï ta a una cartellera d’especta cles a la carta en què en gaudeix només qui paga. No entrarem en el debat simplis-ta de si s’han cobert lesdespeses o no. Les expectatives, segur que no.


L'AJUNTAMENTINFORMA

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 30-7-2007

CERTIFICACIÓ

Es van aprovar les següents certifi cacions:

– Certifi cació núm. 1 de l’obra denominada “Construc -ció d’un mur a la cara nord del dipòsit del castell”, exe -cutades per l’empresa Macotec 905, SL, per un import de 69.383,85 €.

– Certifi cació núm. 1 de l’obra denominada “Rehabilitació de l’edifi ci de l’ajuntament del nucli agregat de Montclar, fase 2” executades per l’empresa CONSTRUCCIONS I REFORMES SORCAT, SL, per un import de 87.658,21 €.

– Certifi cació núm. 1 de l’obra denominada “Ampliació de l’Ajuntament d’Agramunt” executades per l’empresa Promo-cions Saball-Sala SL, per un import de 16.322,08 €.

– Certifi cació núm. 1 i única de l’obra denominada “Mur de contenció de gavions a Montclar” executades per l’empresa EXCAVACIONS I ANIVELLAMENTS LLUÍS DE TORRES, SL, per un import de 16.734,53 €.

ADQUISICIÓ PLAQUES DE GUAL PERMANENT i LLICÈNCIES D’OBRES

S’aprovà l’adquisició d’un total de 24 plaques de gual per-manent que ascendeix a la quantitat de 784,62 €, inclòs IVA i de 200 plaques de llicències d’obres que ascendeix a la quantitat de 1.635,60 €, inclòs IVA a l’empresa Viprosersa.

ACCEPTACIÓ DE LA CESSIÓ GRATUÏTA DE 194,06 M2

PER A VIALS PÚBLICS DEL C. SANT JOAN, 24 DE MAFET,PER ASETLAB, S.L.

S’acordà acceptar la cessió gratuïta realitzada pel Sr. Ignasi Gilabert Hernández, en nom i representació de l’empresa ASETLAB, SL de 194,06 m2 per a ser destinats a vials pú-blics en el C. Sant Joan, 24 de Mafet.

CONVENI D’URBANITZACIÓ ASETLAB, S.L.

S’aprovà el conveni d’urbanització, a signar amb el Sr. Ignasi Gilabert i Hernández, en nom d’ASETLAB, SL per a la realització de les obres d’urbanització necessàries al C. Sant Joan de Mafet, núm. 24, d’aquesta localitat.

CONTRACTE DE MANTENIMENT DE LA PROTECCIÓ DE DADES DE CARÀCTER PERSONAL

S’acordà aprovar el servei de manteniment a la normativa de la protecció de dades de caràcter personal pels fi txers de l’Ajuntament d’Agramunt, el Patronat municipal d’Esports i el Patronat de la Residència Geriàtrica Mas Vell i s’adjudicà a l’empresa CADEserv Complementos de gestión, SL, el servei de manteniment per l’anualitat del 2007, podent-se prorrogar per anualitats successives, que ascendeix a la quantitat total de 900 €.

APARELL PUNT TÀCTIL D’INFORMACIÓ TURÍSTICA

Atès que en els darrers anys des de l’ofi cina de turisme s’ha augmentat el nombre de visitants i de consultes, i que cada vegada més es demana informació del municipi i dels voltants.

Atès que l’Àrea de Turisme d’Agramunt per millorar els seus serveis considera convenient la instal·lació d’aparell d’un punt tàctil d’informació turística, que permeti al turista obte-nir informació les 24 hores del dia.

S’aprovà l’adquisició d’un aparell d’informació turísticatàctil (Punt 24 hores) que ascendeix a la quantitat de 3.254,80 €, exclòs IVA, de les quals el Consell Comarcal en subvenciona la quantitat de 1.627,40 €, exclòs IVA.

LLICÈNCIES D’OBRESSTRABERES EMPRESARIAL, SL per llicència de primera uti-

lització dels locals, 2, 4, 5B. Av. Catalunya.XAVIER PÉREZ MARTÍNEZ, per un dret de connexió d’aigua

defi nitiva a la xarxa general. Donzell. RAMON PENELLA FITÓ, per un dret de connexió d’aigua pro-

visional per obres. C. Ronda Comtes d’Urgell. ROSA MARIA TORRES PUIG, per un dret de connexió d’aigua

provisional per obres. C. Sabateria de Dalt. MARIA ANTÒNIA CAIRO CLARET, per un gual permanent.

Av. Esports. ANTÒNIA TRASSERRA PUIG, per un gual permanent. C.

Manuel de Pedrolo. EVA MARTÍNEZ SARIÑENA, per un gual permanent. Av. Es-

ports. ALVARO CARRASCO GONZÁLEZ, per un gual permanent. Av.

Esports. CARME PEDROL PLA, per un gual permanent. C. Institut. JESSICA PÉREZ MEDINA, per un dret de connexió d’aigua

defi nitiva a la xarxa general. Av. dels Esports. PEDRO SÁNCHEZ PINEDA, per un dret de connexió d’aigua

defi nitiva a la xarxa general. C. Aspi. AGUSTÍN FERNÁNDEZ SAN SEGUNDO, per un dret de con-

nexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Urgell. PURA CAMPDERROS BATALLER, per un dret de connexió

d’aigua denifi tiva a la xarxa general. Av. Esports. CÈLIA PADULLÉS VIDAL, per treure un envà d’una sala per

tal de traslladar-hi la cuina de l’habitatge. Pl. Mercadal. ROSA MARIA TORRES PUIG, per canviar l’enrajolat i el mo-

biliari de la cuina i del lavabo, adequar la instal·lació elèctrica i canviar 3 portes de l’habitatge. C. Sabateria de Dalt.

ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L.U. per obrir una rasa per instal·lar un línia subterrània de BT, per donar un nou subministrament elèctric. C. Costa dels Dipòsits.

REMEI SOLANS ANTONIJUAN, per canviar les teules mal-meses de la teulada. Mafet.

ROSA OMEDES FARRANDO, per arrebossar façana. Mafet. JOAN PEDRÓS MIRALLES, per arreglar forat de la vorera. C.

Sabateria de Baix.


L'AJUNTAMENTINFORMA

VÍCTOR MARTÍ MORA, per enrajolar el magatzem i fer fals sostre amb pladur. Urb. Verge Socors.

JOAN JOSEP CASTRO VEGA, per pintar la façana. C. Màrius Torres.

SANDRA CRUZ CÁRDENAS, per un dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Capella.

CARMEL GASSÓ CARBONELL, per un dret de connexió d’ai-gua defi nitiva a la xarxa general. Mafet.

MIREIA BOSA SALA, per un dret de connexió d’aigua defi ni-tiva a la xarxa general. Av. Esports.

CARME GILI PAMPALONA, per un dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. Av. Esports.

RAMON LÓPEZ MACAYA, per un dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Urgell.

BASSA & ARTIAGA, SL per llicència de primera utilització. C. dels Horts.

JESSICA PÉREZ MEDINA, per un gual permanent. Av. Es-ports.

JESÚS VILLALBA SÁNCHEZ, per ocupar la via pública amb un contenidor i una bastida. C. Asgous.

REPSOL BUTANO, SA per obrir una rasa per donar nous sub-ministraments de gas. C. Horts, C. Agustí Ros, C. Firal.

PROMOCIONS BERCO 22, S.L. per obrir una rasa a la via pública per posar el cablejat de la llum. C. Portalada.

JOSEP MARIA MARTÍNEZ PONS, per un gual permanent. C. Carabassa.

MIQUEL FIGUERA FONTANET, per canviar les teules malme-ses de la teulada. Urb. Verge Socors.

CARME CONESA RAMON, per adequar un local en planta baixa. C. Sabateria de Baix.

CARME CONESA RAMON, per ocupar la via pública amb un contenidor. C. Sabateria de Baix.

JOAN GARCIA ARTIGAS, per netejar la façana de l’habitatge. Av. Jaume Mestres.

JOAN GARCIA ARTIGAS, per ocupar la via pública amb un camió cistella. Av. Jaume Mestres.

RAMONA VALLS ARNAU, per pintar la façana de la casa. C. Comtes d’Urgell.

ROSA ALSINA BRESCÓ, per arranjar xemeneia de la teulada. Montclar.

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per ar-ranjar una avaria d’aigua. Crtra. Puelles,

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per instal·lar una arqueta elevada. Raval Puigverd.

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per a la col·locació d’un comptador soterrat. C. Carabassa.

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per a la col·locació d’un comptador soterrat. C. Raval Sant Francesc.

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per a la col·locació d’un comptador soterrat. C. Sabateria de Dalt.

ROBERTO CRUZ SILIO, per un dret de connexió d’aigua defi -nitiva a la xarxa general. Av. Esports.

JOSEP BOBET BOIXADERA, per construir una “barbacoa” al jardí. C. Ronda Molinal.

ROSA MARIA TORRES PUIG, per obrir una rasa per canviar el tub malmès de clavegueram. C. Sabateria de Dalt.

NICOLAU CARRION FERNÁNDEZ, per pintar la façana. C. Ronda Molinal.

MARIA ANTÒNIA TRASSERRA PUIG, per rebaixar la vorera de davant del garatge. C. Manuel de Pedroso.

RELIGIOSES MISSIONERES, IC per reforçar una volta amb una biga de ferro i enrajolar el rebedor. C. Àngel Guimerà.

NÍNXOLS CEMENTIRIEs concedí, previ el pagament dels drets d’Ordenança corres-

ponents, els drets funeraris següents:FELICIDAD PRIETO MARTÍNEZ, nínxol núm. 42. Galeria

MARE DE DÉU DEL CASTELL.JOSEP I JOAQUIM CARBÓ SOLSONA, nínxol núm. 42. Gale-

ria MARE DE DÉU DEL CASTELL.

Així mateix, es concedí el canvi de nom dels drets funeraris del nínxol núm. 32 de la Galeria de Sant Ramon del Cemen-tiri Municipal, per successió hereditària, de la Sra. Àngela Vila Solé, anterior titular, al Sr. Leopoldo Figuera Vila.

S’aprovà adquirir els drets funeraris del nínxol núm. 38 de la Galeria de Ntra. Sra. del Carme, de titularitat de la Sra. Ramona Marquilles Balltondre, fent-li efectiu el pagament de la quanti-tat de 47,08 € estipulada en l’Ordenança per aquesta adqui-sició.


ALMANAC

GRÀFICA DE LES TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES I DE LES PRECIPITACIONS CORRESPONENTS AL MES D’AGOST

Temperatura màxima: Temperatura mínima: Precipitacions:

40

35

30

25

20

15

10

5

0

–5

40

35

30

25

20

15

10

5

0

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

°C l./m2

Dies

Demografi a

(Mes d’agost de 2007)

NAIXEMENTSMartí Brils i Creus dia 1Damià Vilella i Azor dia 10Andrei Catanas dia 20Aleix Núñez i Cadvall dia 31

MATRIMONISRicard Poch i Massegú, i Núria Salvia i Fuentes dia 4Albert Boneu i Coma, i Blanca Garcia i Omedes dia 25

DEFUNCIONSJosep Bertran i Porta 88 anys, dia 10Manuela Martínez i Mahugo 61 anys, dia 15Bernardo Jiménez i Merino 93 anys, dia 19Maria Penella i Tarragona 79 anys, dia 19

Temps

PLUJA CAIGUDA DURANT L’AGOST

Dia 1 ........................................ InapreciableDia 6 ........................................ 0,3 l./m2

Dia 7 ........................................ InapreciableDia 12 ........................................ 5,0 l./m2

Dia 18 ........................................ 0,3 l./m2

Dia 21 ........................................ 5,0 l./m2

Dia 22 ........................................ InapreciableDia 24 ........................................ InapreciableDia 28 ........................................ InapreciableDia 29 ........................................ InapreciableTOTAL ........................................ 10,6 l./m2

TEMPERATURES EXTREMES D’AGOST

Màxima del mes ............................. 40°, dia 28Mínima del mes .....................12°, dies 22 i 23Oscil·lació extrema mensual ........................28°Mitja de les màximes ...........................31,064°Mitja de les mínimes ...........................16,612°Mitja de les mitjanes ...........................23,838°

L’observador: Deudat Pont

DATES ASSENYALADESI COSTUMARI

L’octubre era antigament un dels mesos de l’any més tris-tos i pobres en festes i costums populars. Durant el seu curs no s’escau cap festa assenyalada ni cap dia excepcional i remarcable. Al camp, de tota manera, acaba el cicle de les veremes i l’elaboració del vi, i començava la feina de llaurar la terra i preparar-la per a la sembra. Aquest mes era tingut com a molt dolent per a la salut.

Dia 2: l’Àngel de la Guarda. Segons conta la llegenda, sant Vicenç Ferrer tornava cap a Barcelona seguit d’una gran gentada que escoltava les seves predicacions. En arribar al peu del portal dels Orbs, va veure al seu damunt un àngel que portava una espasa a la mà en actitud de fer guàrdia. El sant li va preguntar qui era i què feia en aquell lloc. L’àngel li va contestar: “Guardo la ciutat, per ordre de l’Altíssim”.

Al cap d’uns quants anys, Barcelona va patir una gran epidèmia de còlera. Els consellers municipals, desenganyats dels remeis de la terra, van acudir als del cel i van creure que ningú millor que l’Àngel de la Guarda, enviat pel Senyor per vetllar per la ciutat, els guariria del fl agell de la malaltia. Així ho va fer i per això van ordenar fi car una imatge de l’Àngel damunt del portal, tal i com l’havia vist sant Vicenç. Per això encara es coneix l’indret on es trobava aquest portal, com el portal de l’Àngel. Moltes poblacions de Catalunya els van imitar, per això el portal major d’Agramunt que sortia al camí de Tàrrega i a l’esplanada del Pou, es deia també el portal de l’Àngel. Segurament també hi havia al seu damunt una imatge de l’àngel de la guarda, de la mateixa manera que encara hi és al portal de l’Àngel de Guissona.

Dia 4: Sant Francesc d’Assís.Dia 7: Mare de Déu del Roser.Dia 12, 13 i 14: La Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra

d’Agramunt.

EFEMÈRIDES DEL MES25 d’octubre de 1924: S’acorda construir el safareig

petit per rentar roba de les persones malaltes. Quant feia vint anys que baixava l’aigua pel canal d’Urgell, l’any 1882, l’Ajuntament d’Agramunt que presidia el senyor Jaume Mestres, va fer construir els safareigs, que foren un avenç molt important per a les mestresses de casa d’aquella època. Estan fets de pedra picada i tenen forma d’una doble U, amb una capacitat per una setantena de rentadores. Estan construïts al peu del canal, a prop del pont del camí vell de Mafet. L’aigua l’agafaven del canal, i abans d’entrar als safareigs, omplia unes grans piques que servien per abeurar-hi els animals. Al centre i enmig d’una decoració amb aires neo-barrocs, brollava una font amb una canella de grans dimensions.

Tal dia com avui de 1924 la corporació municipal que aleshores presidia l’alcalde Josep Garcia, van acordar construir el safareig més petit per rentar la roba de les persones malaltes i així evitar possibles contaminacions. També van acordar construir la teulada situada entremig dels safareigs que servia per poder rentar a l’ombra i per aixoplugar-se en cas de mal temps.

Aquests safareigs són uns dels més importants que es conserven a les nostres comarques i un record encara viu de la dura feina de les dones, fi ns que van aparèixer i popularitzar els electrodomèstics, especialment les ren-tadores de roba, cap a la dècada dels anys seixanta. És una sort per Agramunt que després de tants anys sense fer-se servir encara es conservin en tan bon estat. Creiem que seria important recuperar-los defi nitivament, dignifi -car el seu entorn i convertir-los en un parc públic. També formen part de la recuperació de la memòria històrica conèixer aquestes feines tan dures que ocupaven la major part del temps de les nostres àvies i mares.

R. Bernaus i Santacreu

OCTUBRE

Mes de 31 dies, desè de l’any segons el nostre ca-lendari i vuitè del primitiu calendari romà, anome-nat October per aquesta raó.El dia 1 el sol surt a les 5h 47m, i es pon a les 17h 34m. El dia 31 el sol surt a les 6h 21m, i es pon a les 16h 48mEl dia 23 el sol entra a la constel·lació de l’ES-CORPÍ.

Les fases de la lluna:

Quart minvant el dia 3 a les 10h 06m

Lluna nova el dia 11 a les 05h 01m

Quart creixent el dia 19 a les 08h 33m

Lluna plena el dia 26 a les 04h 51m


❚ Coordina Rosa Maria Sera

❚ per Ricard Bertran

Les 7diferències

Amb el fi nal de l’estiu, es desen tau-les, cadires i para-sols esperant altra vega-da el bon temps. La foto de l'esquerra és l’ori ginal, mentre que a la de la dreta s’han fet set mo difi -cacions.

A veure si les tro beu!

Solució a les 7 diferències:

ARITJOC

LLEURE AMENITATS

SOPA DE LLETRES

En aquest embolic de lletres hi trobareu el nom de dotze sinònims que hi ha del mot GANDUL.

Solució a la SOPA DE LLETRES, per P.R.:

Colgafocs, deixat, desaplicat, esquenadret, ganso, mandra, matapà, pixavagant, pòtol, romancer, torrapipes i vagabund.

P S E P I P A R R O T D

I A E L B F I C G J D E

X H V R E C N A M O R S

A M R A N S P O T P T A

V U A D G A N S O A V P

A Q M X T A Z B X C L L

G E H A R E B I R F O I

A O M G N I E U J P T C

N L Q S X D M R N N O A

T T Z A D V R U B D P T

C E G S C O F A G L O C

F T E R D A N E U Q S E

Solució al’ARITJOC


Quines xifres del 0 al 9 haureu de posar a cada requadre per tal que es verifi quin les igualtats?


LA FOTO per JOSEP BERTRAN

LA CALAISERA per SERAFINA BALASCH

Després dels incidents amb el pou-monument,

que van suposar la seva destrucció i retirada, l’Ajun-tament en va encarregar un altre de més valent, almenys que fos sencer i construït amb pedra bona i mate rial adequat. I així ho van fer aquest equip de paletes que van treballar amb la vigilàn-cia i l’assentiment dels habi-tuals del Pou. “Ara sí que ho sembla un pou”, van dir més contents. Esperem que duri.


REVISTA SIÓ. Núm 523 - Any XLIV - Setembre 2007

Documents