REVISTA SIÓ. Núm 518 - Any XLIV - Abril 2007

1sió 518[ABRIL 2007]

2 [ABRIL 2007]sió 518

Núm. 518 - Any XLIV - Abril 2007

PORTADA:Els més menuts són els grans protagonistes de la festa de Sant Jordi. Els llibres i les roses en són els protagonistes conceptuals, però els infants ho són en sentiment. Les carones que posen davant la munió de contes de tota mena n’és un bon exemple.

(Josep Bertran)

ESTIMATS LECTORS ......................... 3

ACTUALITAT

Fets del mes- Sant Jordi ......................................... 5- Puigverd celebra la Festa de la Gent Gran ...................................... 11

Entrevista amb el Delegat del Govern- “La Ribera del Sió té totes les carac- terístiques per ser una comarca” ...... 12

ENTITATSEscola de Música- VI Setmana Musical .......................... 14- V Cicle de Joves Intèrprets ............... 14- La cobla “Quatre Vents” guanya el concurs mundial de Palma ................ 15Ràdio Sió- Cobertura de les eleccions municipals a Ràdio Sió ..................... 17Associació de Dones “Esbarjo”- Renovació junta ................................ 17La Coral- Cloenda del 40è aniversari ................ 18

OPINIÓEl celobert- Hotelers que defensen el medi ambient ............................................. 21Gent, fets, coses...- Ofi cis: pescador mitjançant mètodes originals ............................. 23Els lectors escriuen- Pornoecologia ................................... 25- A la tia Rosario ................................. 27- Curs de català ................................... 29- Quina Pasqua! .................................. 29- Medi ambient .................................... 31- Prova de la mala gestió de FERESP .. 33- Tala de plàtans centenaris ................. 35- L’acudit d’en Creus ........................... 35

L’ENTREVISTARos Roca, S.A. - La multinacional- Ramon Roca i Enrich ........................ 37

PUBLICITATGrupo Consist, S.A. per dins- Secció d’extrusió .............................. 42

ENSENYAMENTFinestra educativa- L’IES es mou ..................................... 45- Què en fem dels nostres nens? ........ 47- Esmorzars saludables ....................... 48- Projecte europeu .............................. 48

COL·LABORACIONS LITERÀRIESEl conte- Ànims encesos ................................. 51Microrelats- Una rosa per a ningú ........................ 53

ESPORTS- Club Futbol Agramunt ....................... 54- Bàsquet Agramunt Club .................... 56

PARTITS POLÍTICS MUNICIPALS- Nou local d’esquerra al Mercadal ...... 59- La meva opinió ................................. 61

REGIDORIES MUNICIPALS- Política a la xarxa .............................. 63- A les acaballes de la legislatura ........ 64

L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 67

ALMANAC .......................................... 71

LLEURE- Amenitats ......................................... 73

LA FOTO ............................................ 75

LA CALAISERA ................................... 75A la Biblioteca es van celebrar diverses activitats programades per la diada de Sant Jordi.

5

Les Caramelles, un any més, van tornar a amenitzar la Pasqua amb els seus cants pels carrers de la Vila.

9


Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964

Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell)

Subscripció anual: 32 € - Número solt: 2,90 €

Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42

Membre de l'Associació Catalanade la Premsa Comarcal

Redactors: Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu.Col·laboradors: Serafi na Balasch, Ramon Bernaus, Ricard Bertran, Jaume Cots, Ramon Creus, Montse Guerrero,

Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila.

Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt

La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes.Per altra banda, la publicació dels articles signats, no signifi ca l'ac ceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor.

Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig.

Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 ■ Torronaire d'Honor 2004

Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat,l'IEI de la Dipu tació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

CRÈDITS

ESTIMATS LECTORS...

Sabrem els agra-muntins, especial-ment l’Ajuntament, aglutinar tots els municipis de la Ri-bera per demanar la constitució de la nova comarca?

El Govern de la Ge-neralitat està prepa-rant les bases del que

ha de ser la nova Llei so-bre la divisió territorial de Catalunya, que s’accelerarà passades les properes elec-cions municipals perquè es pugui aplicar durant l’actual legislatura. Aquesta nova ordenació territorial preveu, entre moltes altres coses, la possibilitat de creació de noves comarques. És, doncs, una nova oportunitat, segu-rament la darrera, perquè la Ribera del Sió pugui ser reconeguda ofi cialment com una comarca.En aquest número es publica una entrevista amb l’actual Delegat de la Generalitat a les comarques de Lleida, Jaume Gilabert, en què ex-plica que la Ribera del Sió reuneix les característiques necessàries, per poder ser

una nova comarca; sempre, és clar, que així ho vulguin tots i cada un dels municipis que l’han de conformar, amb Agramunt al capdavant.

Hem parlat moltes vegades de la importància que té ser cap de comarca en l’actual ordenament políticoadmi-nistratiu de Catalunya i, evi-dentment, els inconvenients de no ser-ho, especialment si ets una població important dins la pròpia comarca, com és el cas d’Agramunt. En aquesta entrevista, Jaume Gilabert també diu que la nostra Vila no ha sabut apro-fi tar les oportunitats que per les subcomarques, com la Ribera, possibilita l’actual ordenació administrativa.

Bé, el passat, passat. I el futur? Sabrem els agramun-tins, especialment l’Ajun-tament, aglutinar tots els

municipis de la Ribera per demanar la constitució de la nova comarca? O tal vegada hauríem de començar per preguntar-nos si els agra-muntins, amb l’Ajuntament al davant, ens creiem la Ribera del Sió i estem dis-posats a exigir-la, a treballar per obtenir-la?

Jo crec que val la pena intentar-ho. Però, ull viu!! Si l’Ajuntament i tots els grups municipals, de govern i d’oposició, no van a una; si no es fi xa aquest objec-tiu de forma absolutament unitària, sense cap mena de partidismes i protagonismes, no farem res.

Sí que farem: el ridícul.

Afectuosament,

Bernat Jofre

Agramunt abril de 2007


▼

Sant Jordi

ACTUALITAT FETS DEL MES per JOSEP BERTRANJO

SE

P R

OV

IRA

Els més menuts van ser els principals protago-nistes de les activitats

organitzades amb motiu de la festivitat de Sant Jordi. La Biblioteca va acollir, a partir del divendres dia 20, una ex-posició dels dibuixos presen-tats amb motiu del Certamen Literari de Sant Jordi que

enguany arribà a la trentena edició. També es van fer ses-sions i tallers sobre contes per a petits i grans i es van lliurar uns reconeixements als “su-perlectors” del 2006.

També el divendres es va fer l’acte de lliurament de premis de les diferents cate-

gories del Certamen de Sant Jordi, en un acte al Casal, amb l’actuació de Xavi Deme-lo. Els treballs guanyadors se-ran publicats, com sempre, a la nostra revista en el número del mes de maig. Al vespre, i també al Casal, l’Ajuntament va programar un recital a càr-rec del duo de cantants for-

1


▼

ACTUALITAT FETS DEL MES

▼

mat pel tenor Conrad Gaspar i la soprano Montserrat Raï-mat acompanyats al piano per Marta Mesalles.

Lo Pardal va ser l’escenari de la presentació d’un nou lli-bre pòstum de Guillem Viladot,

“Orgànic”, editat per Editorial Fonoll i que recull 10 contes escrits l’any 1992. El pròleg és obra de l’escriptor Sebastià Alzamora. En la franja del llibre es diu que el contingut és “el Viladot inèdit i obscè, l’home com a criatura sexual”. L’acte

el va presidir l’alcalde, Ramon Muixí, amb la presidenta del patronat, Montserrat Felip i l’editor Jordi Quer. El dia de Sant Jordi l’Espai Guinovart acollí també la presentació del llibre “Enlloc”, del poeta lleidatà Jaume Pont.

2 3

4

4. Durant uns quants dies el Sió ha baixat com feia temps que no es veia. Les pluges continuades i generals, més d’un centenar de litres per metre quadrat, ho han propiciat i han assegurat que els sembrats poguessin arribar a bon fi .

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

1. Taller de contes a la Biblioteca.

2. Lliurament de premis del Certamen Literari.

3. Presentació del llibre pòstum de Guillem Viladot, “Orgànic”.

8 [ABRIL 2007]sió 518

▼

5 6

7 8

9

5. L’artista Gerard Sala exposa, des del 15 d’abril, una mostra de la seva obra recent a l’Espai Guinovart.

6. La Fundació Guillem Viladot Lo Pardal es va reunir el dia 26 de març en sessió ordinària, en què es van aprovar les activitats a dur a terme entre les que destaca la mostra “Pa-raules en Llibertat” que s’inaugurarà a Berlín el 27 de juny.

7. La Secció Local d’ERC va inaugurar la seva seu el dissabte 14 d’abril, aniversari de la República, en un acte públic amb l’assistència de militants i simpatitzants locals.

8. El PSC va presentar, el mateix dissabte, la candidatura a les properes municipals en un acte celebrat al Casal. Ha estat la primera força en fer pública la totalitat de la candidatura.

9. Els actes religiosos de la Setmana Santa van ser força concorreguts, com la Processó del Divendres Sant.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

RO

VIR

A

JOS

EP

RO

VIR

AJO

SE

P R

OV

IRA



▼

10

11

12

10, 11 i 12. Des de fa 26 anys, anual-ment el Grup Caramellaire “Aires del Sió” surt a cantar la Pasqua durant tot el matí. Cantaires, músics i encarregats de la recapta van passar per places i carrers seguint una tradició que cada vegada costa més de mantenir.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

10 [ABRIL 2007]sió 518

▼

13 14

15 16

17

13 i 14. Unes 3.000 persones, segons l’organització el col·lectiu “A les Trinxeres”, van assistir al concert celebrat al poliesportiu el 17 de març amb l’actuació, entre altres, del grup Piperrak. Hi van assistir joves d’arreu de l’Estat, que van omplir tots els establiments de restauració de la Vila. Una minoria va ocasionar algun desperfecte en façanes, aparadors i entitats bancàries.

15. En alguns punts de la Vila els contenidors són un sac de sorpreses. Un aparell de televisió, una bicicleta estàtica i un matalàs, entre moltes altres andròmines, s’hi poden trobar qualsevol dia.

16. El monument al Torronaire va ser objecte d’un atac vandàlic que va ocasionar diversos desperfectes i mutilacions en el grup escultòric. El més greu han estat les agressions físiques que va patir un ancià que viu sol a la zona dels Safareigs, instal·lacions que fa unes setmanes també van ser objecte d’un altre atac vandàlic, com ho va ser un establiment a qui van destrossat tot el gènere. Ganes de fer mal. 17. Pepita Anton Torregrossa va ser l’afortunada en el Sorteig de Primavera organitzat per la Unió de Botiguers amb un televisor de pantalla plana de 32” com a premi. També es van distribuir un total de 15 caixes de cava.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

11sió 518[ABRIL 2007]


Relació dels jubilats: Teresa Castellà Trullols, Josep Corrales Pedrós, Maria Solé Terré, Miquel Vila Pera i Àngela Balcells Companys, Jaume Sangrà Añé, Marcel·lí París Armengol i Remei Antonijuan Bureu, Teresa Rovira Armengol, Andreu Gonzàlez Saavedra i Teresa Piera Añé, Domènec Serra Mallol i Cristina Grau Castellà, Justí Vila Argelich i Margarida Piber-nat, Ramir Marbà Marsà i Montserrat Antonijuan

Bureu, Ramon Pla Balagué i Carme Torra March, Jaume Prat Marsol i Ramona Gomà Vila, Joan Infante Martínez i Isabel Màrquez Juàrez, Jaume Bobet Carulla i Lourdes Boixadera Castellà, Joan Guixé Puig i Ramona Cirera Bosch, Manel Ribas Ollé i Blanca Rosa Carbassa, Marià Grau Castellà i Maria Ros Gomà, Cèlia Samarra Bernaus, Francesc Castellà Mallol i Mercè Vall Porta, Joan Sala Arnau, Miquel

Arnau, Lola Arnau, Joan Salvadó Castellà i Rosa Solé Solsona, Jaume Abellana Areny i Josefi na Riera Pedrol, Dolors Sorribes Torra, Manel Esteve Amorós i Àngels Mateu Torres, Valentí Blanch Piqué, Josep Castellà Gabernet, Josep Cubero Espallargas, Jaume Castellà Gabernet, Jaume Solé Orrit i Ramona Sangrà Añé, Jaume Serra Mallol, Jordi Balagueró Serra, Antoni Viladrich Grajera, Antoni Cuestas Mengíbar.

Puigverd va celebrar, el diumenge 15 d’abril, la

tercera edició de la Festa de la Gent Gran, organitzada per la comissió de festes de l’Ajuntament, amb la partici-pació de 67 veïns majors de 65 anys.

Els actes van consistir en una missa, seguida d’un con-cert a càrrec de la parella de cantants integrada pel tenor, Conrat Gaspar i la soprano

Montserrat Raïmat acompa-nyats al piano per Marta Me-salles. Després del concert es va lliurar una placa a la veïna més anciana, Teresa Castellà i Trullols, de 94 anys. En un envelat situat a l’entrada del poble es va fer un dinar de germanor, prèvia l’actuació de l’Esbart Dansaire Joaquim Ruyra de Blanes, i amb un fi -nal de festa amb una sessió de ball.

Puigverd celebra la Festa de la Gent Gran

Sobre aquestes ratlles, foto de família dels veïns homenatjats.A l’esquerra, lliurament d’una placa a Teresa Castellà, com la veïna més anciana de Puigverd.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOSEP BERTRAN

12 [ABRIL 2007]sió 518

“La Ribera del Sió té totes les característiques per ser una nova comarca”

ACTUALITAT ENTREVISTA AMB EL DELEGAT DEL GOVERN

Per a Gilabert, prou bon coneixedor de la zona, ja que és de Montgai, “la

Ribera del Sió és una subco-marca àmpliament reconeguda i la seva capitalitat inqüestiona-ble” Per a aquesta teòrica futu-ra comarca “Agramunt és una localitat totalment consolidada i important. No és una població que s’hagi quedat estancada, tot el contrari ja que en aquests últims anys ha crescut molt i exerceix una clara capitalitat tant des del punt de vista de-mogràfi c com econòmic”.

Per a la Ribera del Sió aquest és l’últim tren per a aconseguir el reconeixement polític com a comarca. En aquests moments una comissió creada per la con-selleria de Governació està tre-ballant en l’esborrany de la fu-tura llei de la divisió territorial a partir dels estudis que es van redactar per l’anterior Govern. Per a la creació de la comarca el paper que ha de jugar l’Ajunta-ment d’Agramunt serà clau. De forma peremptòria ha de portar a terme els contactes amb tots el municipis de la Ribera per a conèixer la viabilitat de la crea-ció de la nova comarca.

Gilabert comenta que Agra-munt “no ha sabut aprofi tar les possibilitats que permet l’actual normativa a les subcomarques. A la zona del Sió hi ha una sèrie de poblacions, que pertanyen a diferents comarques, estan molt ben interconnectades i amb les quals s’hauria pogut mancomunar serveis”. Segons Gilabert “Agramunt no ha d’as-pirar únicament a ser, només, una població gran, ha d’aspirar a una mica més”.

Límits comarcalsPer a Gilabert els límits co -

marcals són imprecisos. En aquest sentit posa com a exemple “que la Sentiu podria ser de la comarca de la Ribera del Sió i, no obstant això, rebre alguns serveis de Balaguer, pel tema de proximitat”. Això ja passa a Agramunt, que presta alguns serveis de Salut i Edu-cació a municipis de la Nogue-ra i la Segarra.

Segons Gilabert, el Govern té la voluntat política que, des-prés de les eleccions munici-pals, es comenci a fons amb el contingut de la futura llei que només s’aprovarà amb el

màxim consens de les forces polítiques catalanes.

L’objectiu “és reconvertir les diputacions actuals en Con-sells de Vegueries, per a això el govern central haurà d’aprovar una llei orgànica de modifi ca-ció dels actuals límits provin-cials i adaptar-los als nous que aprovi el Parlament, segons està previst en el nou Estatut. D’aquesta manera les set no-ves vegueries actuaran com les antigues diputacions.

La reorganització territorial també contempla la creació de

Segons el Delegat Territorial de la Generalitat, Jaume Gilabert, “la Ribera del Sió compta amb les característiques necessàries per a optar a ser una nova comarca. Té una població important com és Agramunt, i una sèrie de nuclis que se senten identifi cats amb la Ribera que, geogràfi cament i històricament, és una comarca molt defi nida”.

Per a la creació de la comarca el paper que ha de jugar l’Ajuntament d’Agramunt serà clau. De forma peremptòria ha de portar a ter-me els contactes amb tots el muni-cipis de la Ribera per a conèixer la viabilitat de la creació de la nova comarca.

13sió 518[ABRIL 2007]

per JOSEP BERTRAN

noves comarques o modifi ca-ció de les actuals. En aquests moments alguns ajuntaments de Catalunya ja s’han mani-festat a favor de la creació d’una comarca, com el Moia-nès. “En les comarques de Lleida, de moment, no s’ha registrat cap moviment a favor de la creació de noves comar-ques, el que no impedeix que puguin manifestar-se en el moment que s’obri el període corresponent”. Històricament qui han reclamat les comar-ques són la Ribera del Sió, l’Alta Segarra i el Mig Segre.

Situació estratègicaPel Delegat del Govern, la

Ribera del Sió es troba situa da estratègicament a poca distàn-cia dels gran eixos de comu-nicació i amb una continuada millora en les vies internes con la de les carre teres Agramunt-Cervera i Agramunt Balaguer. No obstant això, “el principal dèfi cit que té Agramunt és la falta d’una variant en la car-retera de Cervera, que obliga tot el trànsit pesat a circular per l’interior del centre urbà, amb la qual cosa aquesta va-riant es fa molt necessària i urgent”. ■

JOSEP BERTRAN

14 [ABRIL 2007]sió 518

ENTITATS ESCOLA DE MÚSICA

▼

Per tal de canviar la dinàmica habitual dins el funcionament lectiu de l’EMMA, el claustre de professors juntament amb

l’associació de pares i mares de l’escola, un curs més organitzem la VI Setmana Cultural, on es realitzen unes activitats que ens servei-xen per gaudir del fet musical d’una manera més lúdica.

Aquesta VI Setmana Cultural es duu a terme la setmana del 23 al 27 d’abril a les instal-lacions de l’escola.

Dilluns 23Percussió: Boom!!! musica amb tubs de

boom-wackersJocs Musicals: Fem màgia, vine a conèixer

l’aprenent de bruixotPictionary: concurs de música moderna.Projecció comentada: l concert d’any nou de

Viena.

Dimarts 24Vent - Fusta: Construïm el soJocs musicalsDel Rock a la disco: La història més recent

de la nostra músicaProjecció comentada: Violí espectacular.

Dimecres 25D. J. Virtual, crea el proper èxit de l’estiu.Els colors de la músicaDel Rock a la disco: La història més recent

de la nostra música

Toca i tria el teu instrumentManxa i pua!

Dijous 26Vols fer de Pere o de llop? interpretació mu-

sico-teatralEndevina què falta? Jocs auditius1 i 3 Blues! Improvisa que fa fort!!Toquem junts. Interpretació col·lectivaJazz - Projecció comentada.

Divendres 27O.T. Porta el teu instrument però que no si-

gui la veuToquem junts. Interpretació col·lectivaManualitats musicals.Anem de canyes - Tible, tenora agafades de

la màJocs Musicals.

Dissabte 28Orquestra divertida - Toca la corda fl uixa

VI Setmana Musical

V Cicle de Joves IntèrpretsL’EMMA, en col·laboració amb l’AMPA, or-

ganitza una vegada més el Cicle de Joves Intèrprets. Els participants de l’esmentat cicle són joves que, tot i estar a l’inici de les seves carreres, tenen una sòlida formació musical, i fi ns i tot alguns han obtingut els seus primers èxits en certàmens de prestigi.

La principal fi nalitat del cicle és servir de promoció d’aquestes joves promeses, així com ser una plataforma de difusió de la cultura mu-sical al públic.

El format del V Cicle de Joves Intèrprets, en la present edició té la novetat de no estarinclòs dins la programació de la VI Setmana Musical, per tal de donar-li la rellevància que una activitat d’aquestes característiques re-quereix.

Des del primer cicle existeix una estreta col-laboració amb la “Fundació Espai Guinovart” i la “Fundació Guillem Viladot” que ens cedei-xen les seves sales i la infraestructura neces-sària per celebrar els concerts.

La principal fi nalitat del cicle és servir de promoció d’aquestes joves promeses, així com ser una plata-forma de difusió de la cultura musical al públic.

15sió 518[ABRIL 2007]

ENTITATS ESCOLA DE MÚSICA

La cobla “Quatre Vents” d’Agramunt ha parti-cipat en el prestigiós

concurs mundial de dan-ses folklòriques de Mallorca, acompanyant l’Esbart Sant Martí de Barcelona. Ambdues formacions varen ser escolli-des per la Generalitat per tal de representar Catalunya en l’esmentat concurs. Es realit-zaren diverses actuacions en diferents places de Palma de Mallorca, durant la setmana

que va del 9 al 15 d’abril. El dia 14 es va fer l’actuació

davant del jurat, format per experts de diferents països i presidit per Geraldine Rayan, de la delegació australiana. L’últim dia es féu el lliura-ment de premis, durant el qual la cobla “Quatre Vents” fou guardonada amb el primer premi en l’apartat de música. Val a dir que tots els grups participants eren d’una gran qualitat. Hi estaven represen-

tats 34 països, amb un total de 55 grups que aplegaren unes 1.600 persones.

Aquest premi és un reconei-xement no només a la feina de la cobla “Quatre Vents” en concret, sinó que també ho hem de prendre com un reco-neixement a la nostra cultura popular en general, molt rica i d’una gran qualitat. L’èxit en un concurs d’aquestes di-mensions ens hauria de fer refl exionar sobre la necessitat de potenciar i de valorar en la seva justa mesura la nostra música tradicional.

Els components de la cobla “Quatre Vents” es varen mos-trar molt satisfets d’aquesta experiència, remarcant so-bretot l’oportunitat que han tingut de conèixer altres estils de música popular i també de relacionar-se amb molts mú-sics d’altres països.

Esperem que aquest reco-neixement obtingut a Mallorca tingui continuïtat entre nosal-tres. ■

La cobla “Quatre Vents” guanya el concurs mundial de Palma de Mallorca

Moment en què la cobla “Quatre Vents” amb el seu director, Ricard Bertran, rep el reconeixement com a guanyadors del premi, acompa-nyats de l’esbart Sant Martí.

ES

BA

RT

SA

NT

MA

RTÍ

Divendres 27 d’abril 21 h. - Espai Guinovart

Quartet de corda ArethuseAlberto Navas,Virgínia Sanagustín,Carlos Pacheco, iCarlos Torrijo

Divendres 4 de maig21 h - Lo Pardal

Carla FernàndezPiano

Divendres 18 de maig 21 h - Lo Pardal

Roser LoscosViolíPiano: Toni Rodríguez

Divendres 25 de maig 21 h - Lo Pardal

Anna GuixéSopranoPiano: Asun Illa

Tots els actes són gratuïts.

Concertsdel V Ciclede JovesIntèrprets

▼

17sió 518[ABRIL 2007]

ENTITATS RÀDIO SIÓ

Benvolgudes sòcies,

El proppassat dia 27 de març va tenir lloc, al Foment Parroquial, una nombrosa trobada de sòcies per celebrar, com cada any, el dia de la Panada. Aquest any va tornar a coincidir amb eleccions, seguint així el que marquen els nostres es-tatuts. Una vegada fet l’escrutini, la junta queda constituïda de la se-güent manera:

Presidenta:Pilar Marquilles

Sotspresidenta:Pilar Pampalona

Secretària:Paquita Càrceles

Tresorera:Teresa Barbachano

Vocals: Magda Tallaví Carme Cercós Vicenta Asensio

Després de les moltes felicita-cions, la junta es va comprometre a continuar treballant pel bé de l’As-sociació. ■

Ràdio Sió, amb la voluntat de mitjà públic i de transmetre la millor informació possible, ha

preparat un seguiment especial de tota la campanya electoral de les properes Eleccions Municipals, que es duran a terme el diumenge 27 de maig. A con-tinuació us informem de tots els esde-veniments previstos (podeu consultar el calendari adjunt):

ENTREVISTES: Un a un, els caps de llista respondran les preguntes sobre els principals temes d’interès. Emès per Ràdio Sió i per www.radiosio.cat. Duració: 30 minuts.

PPC – Agustí CorralesDilluns 14 de maig(Emesa dos cops: 12:00 i 20:00h)

PSC – Àngel JubeteDimarts 15 de maig(Emesa dos cops: 12:00 i 20:00h)

ERC – Ramon Muixí Dimecres 16 de maig(Emesa dos cops: 12:00 i 20:00h)

CiU – Amadeu PadullésDijous 17 de maig(Emesa dos cops: 12:00 i 20:00h)

DEBAT ELECTORAL: Els quatre al-

caldables participaran en un debat cara a cara al Casal Agramuntí. Obert al pú-blic i amb possibilitat d’intervenció. Si no us hi podeu acostar també serà emès en directe per Ràdio Sió i per www.radi-osio.cat. Duració: 150 minuts.

Dissabte 19 de maig, 19:00 h.Casal Agramuntí.

NIT ELECTORAL: Seguiment en di-recte dels resultats des dels estudis, amb connexions amb els partits, con-vidats especials, dades, comentaris,... Duració: 120 minuts (aprox.). Diumen-ge 27 de maig, 20:30 h. Emès per Rà-dio Sió i per www.radiosio.cat.

A part d’aquests programes espe -cials, es farà un seguiment en els But-lletins diaris, i més extens durant el Noticiari del dissabte a les 13:00 h.

Hem habilitat un correu electrònic ([email protected]) per tot allò que cregueu oportú.

Agraïm la bona predisposició de to-tes les forces polítiques per dur a ter-me tots aquests programes, i al mateix temps esperem que tots aquests actes siguin d’allò més útils i interessants. Feu córrer la veu i participeu-hi.

Gràcies i us esperem. ■

Cobertura de les eleccionsmunicipals a Ràdio Sió

ESBARJO

EleccionsLa Junta

107.9

18 [ABRIL 2007]sió 518

Cloenda del 40è aniversari

ENTITATS LA CORAL

J. Pijuan

El diumenge 1 d’abril, diumenge de Rams a la tarda, la Coral d’Avui i

la Infantil Bon Cant van realit-zar el seu tradicional Concert de Pasqua a l’església parro-quial. El concert d’enguany va ser especial perquè era la clo-enda dels actes de celebració del 40è Aniversari de la Coral d’Avui que es van iniciar per la Pasqua de l’any passat. El públic assistent va omplir l’església de gom a gom.

Encetà el concert la Co-ral Bon Cant en els seus tres grups: petits, mitjans i grans dirigits per l’Anna Baltral, l’Esther Cabós i la Joana Tol-mos, respectivament, amb acompanyament de piano per la Judit Domingo i la Dolors Ricart.

Seguidament actuà la Co-ral d’Avui dirigida per la Do-lors Ricart. El repertori que van cantar, onze cançons en total, eren una selecció de

les cançons cantades al llarg d’aquests 40 anys: On suuri, popular de Finlàndia; O vos o galo comadre, popular ga-llega; Signore de le cime, de Giuseppe De Marzi; Plomes al vent, de Francesc Vila; Balaio, d’Heitor Villa-Lobos; La truita, de Franz Schubert; Marichú, popular basca; Ti mama, tradi-cional de Namíbia; Hey Jude, de John Lennon & Paul Mc-Carney; Blue Moon, de Richard Rogers; i Great day, gospel.

Més d’una setan-tena d’antics cantaires van par-ticipar en aquesta celebració.

▼

JOS

EP

BE

RTR

AN

19sió 518[ABRIL 2007]

ENTITATS LA CORAL

En la foto superior moment en què es va retre homenatge als directors.A la dreta, actuació del grup mitjà i gran de la Coral Bon Cant.

Tots els cantaires interpretaren junts les tres darreres cançons.

▼

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

J. P

IJU

AN

Tots els cantairesActe seguit hi hagué la part

més emotiva d’aquest con-cert, quan es va demanar la presèn cia de tots els cantaires que havien passat per la Co-ral al llarg d’aquests 40 anys, i que ara ens acompanyaven, que pu gessin per cantar junts les tres darreres cançons. Més d’una setan tena d’antics can-

taires van participar en aques-ta celebració.

Abans de començar hi ha-gué uns breus parlaments a càrrec de l’alcalde de la vila, Ramon Muixí, de la Delega-da de Terres de Lleida de la FCEC, Elisabet Talavera, i del president de l’entitat, Xavier Cots. I es va fer una recordan-ça al primer director que havia

tingut la coral, n’Antoni Cano-sa, i d’en Josep Martorell.

Les cançons que van cantar plegats la Coral d’Avui i els an-tics cantaires van ser: L’orques-tra, de Helmut Brautigam, que la va dirigir en Ramon Casals –va dirigir la Coral d’Avui més de 30 anys, de 1970 a 2001, i va ser el fundador de la Coral Bon Cant l’any 1971 i la dirigí amb altres col·laboradors fi ns al 1994–; L’esbarzer, de Jordi Domingo Mombiela, dirigida per Ricard Bertran –va dirigir la coral uns 5 anys i gairebé 10 anys un dels grups de la Coral Bon Cant–; i El Cant de la Senyera, de Lluís Millet, que la va dirigir la Dolors Ri-cart, que és l’actual directora des del 2001.

Després d’aquestes cançons hi hagué una breu intervenció de la Núria Solé en represen-tació dels antics cantaires. El concert fi nalitzà amb el cant del Rossinyol.

Per als actuals cantaires de la Coral d’Avui ha estat una gran satisfacció poder comp-tar amb la presència de més d’una setantena d’antics can-taires que van voler sumar-se en aquesta celebració. ■

21sió 518[ABRIL 2007]

Hotelers que defensen el medi ambient

OPINIÓ EL CELOBERT per JOAN PUIG

La transformació que ha fet el nostre litoral en pocs anys ha estat for-

midable. Des que el govern franquista va descobrir les possibilitats turístiques del territori i els especuladors van comprovar que era fàcil enriquir-se a base d’edifi car apartaments i grans hotels a primera línia de mar, el boom constructor no ha tingut atu-rador. Si anem a Salou, Ro-ses, Lloret... es pot comprovar com ens hem anant venent el país a base de trinxar-ho tot. I el més trist és que la cons-trucció continua i sembla un cavall desbocat que va llen-çat a la bona de Déu. I el que diem de les zones costaneres es pot aplicar cada vegada més a les zones turístiques de muntanya on s’estan edi-fi cant grups residencials per a centenars de persones quan els que hi viuen tot l’any són quatre gats.

Potser els que ens hem sal-vat un xic d’aquest desgavell hem estat els que no som ni carn ni peix; és a dir, els que vivim en indrets amb poc atractiu turístic. Perquè en-cara que ens estimem molt la nostra vila, la Ribera del Sió o el mateix Urgell, hem d’admetre que el sol i la calor xafogosa de l’estiu atrau pocs turistes; i no cal ni parlar de les boires d’hivern o de la manca de neu la major part de les anyades. Ras i curt, si algú ve a Agramunt, pot molt ben ser per raons familiars o

d’altres tipus, però no turísti-ques.

Tornant al que apuntàvem en principi, els canvis de les zones de la platja han estat (i continuen sent) tan forts que quasi es podrien qualifi car de traumàtics. Els vells recorden amb nostàlgia com jugaven de petits a la platja, com els pescadors varaven les bar-ques que estiraven els bous, com regalimaven els coves de sardines d’escata platejada o com menuts i grans prenien la fresca al sorral en nits d’estiu. Les poblacions marineres eren senzilles i, en conseqüència, la vida prenia un carés pací-fi c, tranquil, modest...

Va arribar el turisme. Es va començar amb l’especulació dels terrenys i hom va fer di-ners. Diners que han servit per fer més diners i per trans-formar els pobles i paisatges, però que a la vegada ens han allunyat de la pau, de la tranquil·litat, de la modèstia, de la senzillesa... Sovint els que han guanyat una picossa-da de bitllets amb la venda de la pròpia casa o de terrenys que temps enrere valien ben poca cosa, s’han dedicat a la inversió i a l’especulació. En aquest sentit es pot dir que ha estat una especulació sense entranyes. S’ha arri-bat a l’extrem que més d’un s’hauria venut la pròpia mare si l’oferta de compra hagués estat prou temptadora.

Per això, enmig de tanta especulació i d’esgarrapar

la muntanya per guanyar un pam més de terreny, m’ha admirat moltíssim que en aquests hotels mastodòntics de tres o quatre estrelles en què t’ofereixen confort i repòs i en què llencen més menjar del que s’aprofi ta (perquè amb el sistema del bufet lliu-re s’estalvien un fotimer de cambrers) m’aconsellessin que col·laborés en la defensa del medi ambient. No us sem-bla que és tot un detall per part seva? En un cartell escrit en cinc llengües (la nostra no hi és, perquè deuen con-siderar que gastarien massa paper i tinta si l’imprimissin en sis) expliquen conciliadors (tra dueixo): “es renten tones de tovalloles cada dia, per la qual cosa es fan servir tones de detergent que pot perjudi-car la qualitat de l’aigua exis-tent; pel bé del nostre medi am bient i, en conseqüència, pel de tothom (i de la nostra butxaca –afegeixo jo), li dema-nem que ens ajudi en la lluita contra la contaminació de les aigües. / Deixi les tovalloles a la banyera, si vol que les can-viem. / Deixi les tovalloles a la barra per seguir usant-les. Li agraïm la seva ajuda en la defensa del medi ambient”.

Podem estar contents, doncs, perquè, malgrat es-tiguem trinxant la costa i la muntanya, tenim uns hotelers i uns empresaris que mostren una autèntica consciència mediambiental. Congratulem-nos-en! ■

Es va començar amb l’especulació dels terrenys i hom va fer diners. Di-ners que han servit per fer més diners i per transformar els pobles i pai-satges, però que a la vegada ens han allunyat de la pau, de la tranquil·litat, de la modèstia, de la senzillesa...

23sió 518[ABRIL 2007]

Ofi cis: pescador mitjançantmètodes originals

OPINIÓ GENT, FETS, COSES... per A. PONSA

Ben al contrari, aquesta modalitat de pescar és molt difícil de catalo-

gar en cap dels dos vessants esmentats, encara que, molt de tant en tant, s’aconseguís arreplegar algun grapat de peix (sobretot de barbs) que, si més no, servien perquè, a l’hora de fregir-los, es renoves-sin per uns moments aquelles constants olors de cols i can-salada que omplien les cuines de les cases de pagès.

Tanmateix és lícit fer constar que la gent gran, homes o do-nes, quasi no intentessin mai provar sort per veure si podien

menjar-se un plat de peix com Déu mana. Si ho feien algun cop sempre era en hores lliu-res quan no els urgia cap altra feina. La canalla, en canvi, s’ho prenia més a la forta i, so-vint, eren més afortunats que els grans.

Anem, ara, a veure els mè-todes que més s’empraven.

En primer lloc hi havia eldel cove. Un cove normal i corrent fet de vímet, canya o corner i, si podia ser , tirant a gran, havia de ser el recepta-cle, gàbia o trampa on havien de caure els peixos. Per això, primer de tot s’havia d’ade-quar el toll o bassa del cor-rent on es pretenien pescar els peixos.

Per començar, es canalit-zava cap al centre del corrent l’espai de sortida dels peixos, no l’aigua, sinó el pas dels peixos, i això s’aconseguia mitjançant grans manats de sarga, boix o altres arbustos tendres col·locats en sen-tit convergent des de la riba cap al centre de la llera, amb força pedres al damunt per fi xar-los bé, en la intersecció dels quals s’hi posava el cove encarat a la bassa amb un grapat d’herba tendra al seuinterior, llavors era el moment de començar a remoure l’ai-

gua i pedres del toll amb for-ça amb uns bastons gruixuts que no es trenquessin fàcil-ment. Començant per l’en-trada i remenant-ho tot fi ns a arribar davant mateix del cove que els havia barrat el pas. Tan sols restava aixecar-lo cu-rosament però amb rapidesa i allunyar-lo com més millor de l’aigua per extreure’n el con-tingut sense perill que amb els seus salts tornessin altre cop a l’aigua.

La sort podia ser diversa. Tot depenia de...

Una altra especialitat con-sistia en adonar-se sota qui-nes pedres s’amagaven els peixos quan advertien la pre-sència d’algú.

Un cop haver ullat on eren amagats, s’hi posaven les mans i es palpava fi ns atro bar-los. Sovint, però, en comptes de treure’n un peix, allò que es treia era una serp d’aigua; una bestiola, això sí, que era completament ino-fensiva.

En indrets on la llera del riu era força ampla i, en canvi, el cabal era reduït, una de les tàctiques a seguir era la del desviament del corrent per fora del toll on eren els peixos amb el fi de poder eixugar el bassal. ■

D’entrada deixeu-me dir que el pescador al qual em refereixo en el present escrit té molt poc a veure amb les maneres tradicionals que generalment es té de concebre la pesca, tant pel que fa a l’esportiva, com pel que fa a la pesca com el mitjà d’ocupació que permeti aportar alguns profi ts a la prou mancada economia familiar.

Dos pescadors utilitzant el mètode tradicional de la canya.

Fregir peix servia, si més no, perquè es renovessin per uns moments aquelles constants olors de cols i can-salada que omlien les cuines de les cases de pagès.

25sió 518[ABRIL 2007]

OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

Pornoecologia Ot d’Acrimonts

Busco dues paraules en el diccionari: pornogra-fi a i ecologia. Referent

a la primera, diu: Immoralitat d’una obra literària, artística, etc., pel que té d’obscè, de llicenciós. Sobre la segona, expressa: Ciència que estudia les relacions d’una espècie viva amb el seu medi i amb les altres espècies vives. Per tant, dedueixo, potser errònia-ment, però convençut, que quan es cometen obscenitats en el medi on vivim d’una manera absolutament frívola, se’n podria denominar porno-ecologia. Més endavant ex-plicaré com se m’ocorregué. Tant se val si el diccionari no té registrada aquesta accep-ció; una llengua és sempre una manifestació viva i en evolució constant.

El número de SIÓ correspo-nent al passat mes de març, publica diversos articles de temàtica ecologista. Perso-nalment els he trobat molt encertats i, alhora, encorat-jadors: els agramuntins –al-menys una bona part– demos-tren estar conscienciats per oposar-se a actuacions per-judicials o contràries envers el medi ambient. Fantàstic! Els escrits parlen de la planta de compostatge de Puigverd i la multitudinària manifes-tació en contra, i, un, sobre la nova tala inexplicable –una més– d’arbres a la banqueta del canal d’Urgell. Esperonat per aquesta alenada social en favor de la vida, i d’acord amb un principi fonamental de l’Ecologia: la preservació de l’aigua i dels aqüífers, vaig decidir fer un recorregut pel curs del riu Sió en el seu pas per Agramunt. Relativament curt: des del pont de la car-retera de Cervera, fi ns al pont de Ferro. Amics meus! Fou al-lucinant!

Marges escabrososNomés donar els primers

passos per uns marges esca-brosos plens d’herbassar, en la llera del riu s’hi acumu-laven, a més de llac espès i abundant, munts d’arbusts transportats pel vent des de temps immemorial, ampolles de plàstic, llaunes de begu-des, i materials diversos en abundància. A prop d’arribar al pont següent, el que comu-nica el passeig amb el polígon

industrial, al mig del corrent, ben visible, hi havia una mena de gran roda de fusta. Dones que anant a caminar passen per allà diàriament, diuen que l’hi han vist du-rant tot l’hivern; la qual cosa fa suposar que, en comptes d’una enorme deixalla, podria tractar-se d’un monument de-dicat al riu Sió, encara sense nom (al revés de la plaça del Pou, que té nom, però no té pou). A partir d’aquí, el marge dret en direcció oest està més ben arranjat. Però, en el llit del riu, el cúmul de plàstics, capses de cartró, brics, aug-menten “in crescendo”... tota una barreja diversa de detri-tus, s’amuntega i s’estén. I continua, escampant-se sen-se respecte, per sota del pont romànic, del de la carretera de Tàrrega, fi ns quasi a tocar del pont de Ferro. Potser, sen-se adonar-nos-en, comencem a formar part d’un nou corrent social emergent: el dels COM.CON.IN. No sé si pot trobar-se a Internet. Vol dir: comunitat de consumidors incivilitzats.

Tala de plàtansPel què fa a la nova tala

de plàtans a la banqueta del canal, els més grossos i sans, i en plena renovació de la saba, per expressar la meva total disconformitat, almenys a tal com la justifi quen els propietaris, el Canal d’Urgell, necessitaria molt més espai. No pot acceptar-se que argu-mentin: “no és pròpiament una tala, sinó un procés de

A prop d’arribar al pont següent, el que comunica el passeig amb el polígon industrial, al mig del corrent, ben visible, hi havia una mena de gran roda de fusta.▼

27sió 518[ABRIL 2007]


A la tia Rosario La teva nevoda

regeneració”. Per la senzilla raó que mai no s’han preocu-pat de regenerar-ne cap; al-menys, per aquí. Em faig dues preguntes: han estat interes-sos particulars els que han fet claudicar el Canal d’Urgell? S’han considerat mai els ar-bres de la banqueta del canal com a patrimoni paisatgístic natural? Comentant-ho amb un amic, també absolutament contrari a la tala, em deia: “eduquem la canalla perquè facin servir les papereres cí-vicament, els ensenyem que s’ha de preservar el medi, a reciclar, etc., però no els fem prendre consciència de la na-

tura que es destrueix o anem destruint en el nostre entorn. Quina hipocresia!”. Vaig con-testar-li que, segons la meva opinió, la paraula hipocresia, encara que encertada, resul-tava curta, poc expressiva. No sé com, pensant en aquesta mena de perversió, se’m va ocórrer que podria denomi-nar-se’n: pornoecologia.

També, alguns comentaris referits a la planta de compos-tatge, diuen: “els han marcat un gol”, o “ens han marcat un gol”. Desconeixia que des-preocupació, negligència, i ineptitud, tinguessin aquests sinònims.

IndiferènciaSuposo que la indiferència

davant de la brutícia d’un riu o de la pèrdua accelerada de la nostra cultura tradicio-nal en favor del respecte als arbres, no ens portarà a la robotització exposada en la pel·lícula “Farenheit 451”. En ella, els dominadors d’una societat alienada, apàtica, conformista, i teledirigida, per segueixen els qui tenen llibres, confi scant-los-hi per a cremar-los. L’autor, Ray Bradbury, va demostrar una clarividència simbòlica i futu-rista admirable. Tot comença per alguna cosa. ■

Has arribat al fi nal de la teva vida amb molts anys; tot segueix el seu

curs, tot s’acaba. Com tantes dones d’abans de la guerra, has estat una lluitadora. De jove te’n vas anar, amb la teva germana Conxita, a ser-vir a Barcelona, amb aquells senyors amb qui sempre més vas continuar tenint-hi una bona relació.

La guerra us va obligar a tornar. Vau passar moltes misèries. Cal Passapena del carrer Castell va caure, i amb tota la família us vau haver de refugiar al Clot de Burrec. Quan els bombardejos per fi es van acabar, vas començar a treballar a Cal Mundí, com

tantes dones d’Agramunt... I hi vas conèixer el Bep, bon buscador de bolets i caragols. Us vau casar a l’altar del So-cors –qui t’havia de dir que, després de tants anys, fóra el lloc on et diríem adéu per sempre!–, i amb penes i glò-ries vau formar una família.

De ca l’Agnès, on vau anar a viure, en recordo perfecta-ment la cuina... i l’oncle fent la migdiada. Recordo que quan feies el berenar, amb el dit sucat d’oli, te’l passaves per les dues llesques de pa, per estalviar una mica més d’oli! La meva mare sempre deia que una pesseta la sa-bies fer tornar un duro. Amb el Bep vau viure anys molt

feliços. Ell era una bellíssima persona, sempre amb el cali-quenyo a la boca... Treballava a l’escorxador. Qui no coneixia el Bep de cal Passapena?

Però la vida dóna moltes voltes i vas haver de passar pel pitjor que pot passar una mare: haver d’enterrar un fi ll. No és just, però la vida mai no és justa del tot.

Ara em sap greu no haver-te vingut a veure més sovint, però tu prou bé que saps que la vida ens estira cap a moltes bandes...

Sàpigues, però, que sempre recordaré que la primera cap-sa de bombons que vaig tenir me la vas regalar tu.

Adéu, tia Rosario. ■

▼

S’han considerat mai els arbres de la banqueta del canal com a patri-moni paisatgístic natural?

Amb el Bep vau viure molt feliços. Ell era una be-llíssima persona, sempre amb el caliquenyo a la boca... Treballava a l’escorxador. Qui no coneixia el Bep de cal Passapena?

29sió 518[ABRIL 2007]

Pere Mora i Giribet(Mestre de català)


Curs de català

“Aprecio els meus alumnesi ells, també m’aprecien”.

(P. Fabra)

Organitzat per la Regido-ria de Benestar Social del

nostre ajuntament, i dins el curs acadèmic 2006-2007, el dia 1 del passat mes de de-sembre va començar, a la Sala de Conferències de Casal, un curs de català destinat a per-sones nouvingudes, el qual va fi nalitzar el dia 30 del passat mes de març.

Amb un considerable nombre d’alumnes i un bon percentatge d’assistència hem desenvolupat les classes en un afable ambient. No obstant la primera preocupa-ció va ser, que en ser l’alumnat majoritàriament de llengua àrab el poder assolir una fàcil i mú-tua comunicació, però aquesta inquietud va quedar ben resolta des del primer dia de classe per l’oferiment de traducció de la Nassira, una noieta estudiant de l’institut, el concurs de la qual ens va donar una bona facilitat per a la recíproca comprensió en molts aspectes lingüístics i humans. Al meu parer cal fer un públic agraïment a tots els ensenyants que han aconseguit, en pocs anys, que tota aquesta esclatant joventut nouvinguda sigui capaç d’expressar-se en català. Crec que aquesta és una de les principals fi tes que ha aconseguit l’Administració a través de la dedicació i vocació dels nostres mestres.

Al llarg de quatre mesos, en la classe, no solament la millo-

ra en el llenguatge sinó també en el bon afecte han afl orat cada setmana d’una manera remarcable i és de creure que potser gràcies, en part, a di-ferents activitats realitzades i tal com crec que ha expressat molt bé la regidora responsable Teresa Añé, potser a més de “bons records i experiències” tal vegada “haurem contri buït a posar un granet d’arena a una bona convivència”.

Cal agrair a les alumnes de llengua materna àrab i ucraïne-sa: Alena, Amal, Aixa, Farida, Fatel, Fatima, Hakima, Hayad, Hasna, Hanane, Ikram, Jami-la, Khamissa, Karima, Kloria, Lyudmila, Malika, Meryem, Naïma, Nassira, Najima, Rabi-ana i Zahra la seva assistència i interès al curs de català per-què, naturalment, sense el seu sacrifi ci i esforç d’assimilar la nostra llengua i cultura res no hauria estat possible d’aconse-guir, a més cal tenir en compte que aquest canvi cultural és bastant laboriós d’assolir. ■

Jordi LluchQuina Pasqua!El diumenge de Pasqua, com

cada any, en passar les ca-ramelles pel raval de Puigverd, m’hi vaig incorporar fi ns arribar a la plaça de l’Església, on es fa la cantada principal i es posa la cinta de la temporada. Aquest any, a part de poder comprovar altre cop que és una festa que va a la baixa a marxes forçades,

també vaig poder comprovar que al nostre ajuntament li importa un rave, o almenys això sembla. Com pot ser que al balcó, altres anys plens tots tres, només hi hagués l’alcalde i el Lluís amb la senyera de les caramelles? Quina pena feia! No entenc que una festa tradicional que actualment pocs pobles tenen

(em sembla que tres en tota la província), i que aquí s’aguanta pels pèls, l’ajuntament tiri per terra les ganes dels pocs que queden. Està molt bé anar de vacances i fer altres coses, però crec que ser regidor comporta unes obligacions.

Felicitats a tots els que ho tiren endavant! ■

Hem desenvolu-pat les classes en un afable ambient.

Sembla que al nostre ajunta-ment les carame-lles li importen un rave.

AJU

NTA

ME

NT

El dia 30 de març es va acabar el curs de català per a immi-grants que havia començat el passat mes de novembre, amb el professor voluntari, Pere Mora. La participació ha estat d’una mitja de 20 dones estran-geres mestresses de casa.

31sió 518[ABRIL 2007]


FERESPMedi ambientInforme dels possibles efectes negatius de la planta de compostatge de Puigverd d’Agramunt sobre les espècies vegetals veïnes

En relació als efectes de la planta de compostatge sobre els cultius, s’han realitzat tres visites tècniques per tal de determinar el grau d’infl uència de l’activitat d’aquesta planta sobre les

espècies vegetals veïnes:

– Primera visita: Realitzada el 23/09/2004 es van agafar mostres vegetals de les rodalies, concretament d’ametllers, xops i pruneres. Una vegada analitzades les mostres, el laboratori va confi rmar la NO presència de símptomes de fi totoxicitat. En el cas de les mostres d’amet-ller es determina la presència d’algunes malalties i d’atac fort d’escolítids, que és un paràsit propi d’arbres debilitats per la sequera.

– Segona visita: Realitzada el 12/07/2005, es van observar les fi nques properes a la planta de compostatge i no es va detectar cap problemàtica relacionada amb alguna mena de conta-minació.

– Tercera visita: Realitzada el 21/11/2006 les conclusions d’aquesta tercera visita és que no s’evidencien símptomes de contaminació o fi totoxicitats, atribuïbles a gasos o vapors provi-nents de la planta de compostatge, sobre cap de les espècies arbòries o d’altres presents a la zona (ametllers, alzines, xops, cereals, etc.).

En les tres visites tècniques realit-zades no s’ha tro-bat cap símptoma de contaminació sobre les espècies vegetals veïnes.

33sió 518[ABRIL 2007]


Plataforma antiresidus industrialsde Puigverd d’Agramunt

Proves de la mala gestió de FERESP

Per tal d’evitar confusions arran de les informacions donades en el passat nú-

mero d’aquesta revista pel ge-rent de la planta de Puigverd, basant-se en l’aparició d’in-formacions (sense concretar quines), la Plataforma Antire-sidus Industrials de Puigverd d’Agramunt voldria matisar so-

bre les següents afi rmacions:– Estem parlant d’una instal-

lació de tractament de residus industrials la qual té permís per fer compost a partir dels llots de depuradores de certes indústries. L’apartat de la pà-gina web de la Generalitat ho corrobora.

– Com ja hem dit en altres ocasions, inicialment la planta havia de tractar 51% de dejec-cions ramaderes, 24% de llots de depuradora, 14% restes vegetals i 11% altres residus orgànics. FERESP ha demanat que se li suprimeixin aquests percentatges inicials, per tant si Medi Ambient li dóna l’auto-rització pertinent podrà entrar residus, els quals, en la seva totalitat poden ser residus in-dustrials amb els llots de depu-radora corresponents. Aquí és quan parlem d’augment. Aug -mentarien els residus presumi-blement més tòxics.

– Per aclarir els dubtes sobre les sancions, a l’esquerra po-deu veure un retall de l’infor-me tècnic referent a la planta emès pel Departament de Medi Ambient l’any 2006 i una foto on es pot observar quin tipus de compost es fabricava. Com-provareu les informacions que la Plataforma ha anat fent sor-tir a la llum. Va tenir dos expe-dients oberts per passar-se en quantitats molt importants les permeses a tractar i Medi Am-bient li va requerir que fes el compost correctament ja que varen detectar que reduïa ex-

cessivament el temps de des-composició i que li mancava material estructurant.

– El gerent de la planta tam-bé assegura que només entren a la planta residus de matèria orgànica compostable proce-dents del sector agroalimen-tari i de depuradores d’aigües residuals públiques i privades. Si és aquest el cas, hem de dir que aquests tipus de residus també són portadors de metalls pesants i fàcilment poden por-tar altres substàncies tòxiques no biodegradables a l’hora de compostar.

Correu electrònicPer acabar voldríem posar a

disposició de tothom el correu electrònic de la Plataforma per tal que qualsevol persona que es vulgui posar en contacte amb nosaltres per corroborar qualsevol informació o dubte, per demanar pancartes o sa-marretes, etc..., ho pugui fer: [email protected]

Mostra de compost.

Retall de l’expedient.

35sió 518[ABRIL 2007]


L’ACUDIT D’EN CREUS

Per a subscripcionsi anuncis de la revista,us podeu adreçar a

Pilar FigueraTel. 973 39 20 42 – Ai! Quins nens més monos! Són teus?...

Tala de plàtans centenaris M. Teresa Riera Martorell

Apreciats redactors,

Amb interès he llegit l’escrit de Bernat Jofre sobre Ferran Rella, i no és que em sembli malament un museu per a en-tendre la Ribera del Sió, però no puc deixar de pensar en l’estat llastimós en què es tro-ba el nostre riu. No s’hauria de començar primer cuidant l’en-torn i després explicar-lo?

Pont de FerroNo puc deixar de referir-me

també al pont de Ferro. El pas-seig que duu allí pel costat del

riu, jo encara el recordo una mica més ben endreçat que no pas ara, tot i que quan jo era petita es notava que havia tin-gut èpoques millors. El pont de Ferro és una meravella de l’en-ginyeria del s. XIX, i el passeig que hi arriba podria ser deli ciós només que ho volguéssim. Per què el tenim tan deixat?

És estrany que vingui a Agramunt darrerament i no m’emporti un disgust relacio-nat amb l’entorn. El darrer ha estat la tala dels plàtans cen-tenaris que guarnien la vorera del canal, justament al costat

del pont de Ferro. Qui ha es-tat capaç d’aquesta salvat-jada? Quan era petita el meu pare m’hi duia en bicicleta i ara m’agradava de passejar-hi sempre que podia. Ara ja no hi són…

Arbres del passeigI ja posada a parlar d’arbres:

al passeig queden molt pocs dels extraordinaris xops blancs centenaris que hi havia. Mirem de preservar-los perquè són monuments vius del passat.

Agraint-vos la vostra atenció, rebeu el meu afecte. ■

És estrany que vingui a Agramunt darrerament i no m’emporti un disgust relacionat amb l’entorn.

37sió 518[ABRIL 2007]

Ramon Roca i Enrich *

L’ENTREVISTA ROS ROCA, S.A. - LA MULTINACIONAL per PASQUAL CASTELLÀ

– “ROS ROCA, la Industria del Remolque”, crec que va ser ”l’eslògan” amb què va iniciar a Agramunt els primers passos la vostra empresa allà a la dè-cada dels anys cinquanta del segle passat. Podries fer-nos-en un breu resum històric?

– Mira, això va començar l’any 1953. En aquell temps el meu pare es dedicava a tractar amb bestiar, és a dir, comprava porcs per tota la comarca que duia a vendre a Barcelona. En una ocasió es va dirigir a Talleres Ros, que regentava el Sr. Fernando Ros, per demanar-li si podia

fer un arranjament a la caixa del seu camió per ampliar-ne la capacitat i augmentar el nombre de caps de bes tiar que transportava. Això va propiciar l’inici de relacionar-se fi ns que un dia el Sr. Ros digué al meu pare: “Mira ets jove, tens coratge comercial, això de pujar i baixar cada dia amb el camió no sé si va gai-re amb tu, perquè no fem de manera de treballar conjunta-ment?”. Dit i fet, el meu pare es va vendre el camió i amb el que en va treure va comprar el 50% del negoci de Talleres Ros. I fou llavors quan es va

constituir la fi rma ROS ROCA, S.A. En aquells inicis es de-dicaven únicament a fabricar remolcs per als tractors i al-tres complements per a l’agri-cultura, movent-se pràctica-ment només dins de l’àmbit provincial.

– Potser ni el teu pare, amb tot i l’empenta i iniciativa co-mercial que sense cap dubte posseïa, no es va imaginar en els seus inicis que s’arribés al desenvolupament que ha assolit l’empresa.

– Home, jo crec que sí con-fi ava arribar lluny, però tant com ara penso que no s’ho imaginava ni ell ni jo mateix, he, he, he... Francament puc dir que la il·lusió sempre hi era present però arribar on hem arribat… doncs no, sin-cerament, no ho esperàvem.

– El fet d’anar deixant la fabricació de remolcs agrícoles i orientar la vostra activitat cap els equipaments per a la recollida de brossa, va afavorir el vostre creixement?

– Sí, això és veritat. Va ser un canvi, no? En el sector agrícola hi havia molta més competència, els marges co-mercials eren més justos, i el mercat era molt més petit. La visió estratègica que va tenir

Alt i esprimatxat, quaranta-cinc anys, casat i amb dos fi lls (nen i nena), mirada clara que fi ta directament la cara de l’interlocutor, front ample d’on arrenca una cabellera prematurament canosa que li dóna un cert aire de distinció, parlar suau però mesuradament segur, posat seriós i alhora de rialla fàcil, és la impressió que em va causar en Ramon Roca i Enrich quan, acompanyat de la seva esposa i fi ll, em va obrir la porta de casa seva. Declino l’acceptació de l’amable oferiment que em fan d’una beguda i asseguts en un còmode sofà, encetem la següent conversa.

Ramon Roca i Enrich, l’any 2003.

Diversos remolcs davant la fàbrica d’Agramunt.

▼

38 [ABRIL 2007]sió 518

el meu pare va ser la d’apostar per temes del medi ambient. Això va originar un gran canvi i em sembla que fou per allà l’any 1973 quan vàrem deixar del tot el sector agrícola per dedicar-nos, de ple, a l’activi-tat actual.

– He voltat una mica per Espanya i arreu he constatat l’empremta de ROS ROCA, des de ciutats importants fi ns a llogarets de difícil localització. Bona prova de l’amplitud de la vostra penetració en el sector, veritat?

– Sí, els nostres productes tenen una bona incidència en tot l’Estat i la nostra quota de mercat que hi tenim és d’un 60% aproximadament.

– Fins que vàreu decidir anar fronteres enllà. A quants

països envieu els vostres fa-bricats?

– Doncs mira, nosaltres tractem amb més de setanta països però la incidència més forta la tenim a Europa i sobre-tot gràcies a les adquisicions que hem fet darrerament. D’aquests setanta països es-mentats, 70% són d’Europa, 20% de sud-Amèrica i el 10% restant de l’Àsia i nord d’Àfrica més o menys.

– Trobeu molta competència fronteres enllà?

– Sí, sí que n’hi ha. Saps què passa?, que en el nostre negoci estem molt lligats a establir-nos en el país. Per-què clar, quan vens un vehi-cle necessites facilitar recan-vis, donar servei d’assistència tècnica, manteniment... no-saltres no podem vendre un producte i desaparèixer, sinó que estem obligats a muntar una estructura o bé una em-presa que ens faci presents en cada país.

– Ho comprenc perfecta-ment. Potser fou la vostra amplitud el que va fer que el teu pare (q.p.r.), el gran impulsor de l’empresa, digués en alguna ocasió fent gala d’un irònic sentit de l’humor, que segurament era el “primer escombriaire” d’Europa. Hi estàs d’acord?

– Ha, ha, ha! Sí, és veritat. Ara, de tota aquesta activitat se’n diu medi ambient, però abans en deien “basureros”.

– És veritat, ell també en deia “basurero”.

– El què passa és que ens hem dignifi cat també. Nosal-tres hem canviat les tecnolo-gies, car no ens limitem sola-ment a fabricar els recollidors

de la brossa, sinó que també fem productes per al tracta-ment dels residus: plantes de compostatge, plantes de ma-terialització... ha canviat una mica això. Abans només arri-bàvem fi ns a la seva recolli-da, mentre que ara apliquem noves tecnologies per al poste-rior aprofi tament del residu.

– Això deu comportar fer una renovació constant en els vostres fabricats.

– Sí, és una evolució cons-tant perquè és clar que cada dia el residu necessita més tractament, car no hi ha prou abocadors i el que fem és bus-car solucions que el minimit-zin i poder-lo reciclar millor.

– Hem sabut per la premsa que ROS ROCA té instal·lacions industrials en diferents països d’Europa, podries dir-nos en quins són?

– Sí, mira, nosaltres tenim presència a Anglaterra, més ben dit no solament a Angla-terra sinó que a tota la Gran Bretanya, on podem dir que hi tenim una penetració en el mercat del 55%, i a més estem presents a Alemanya, França, Itàlia i Portugal, això com a empreses pròpies i, a més, tenim distribuïdors pràc-ticament en tot el món.

– Participeu en fi res i expo-sicions? Per la magnitud de l’empresa suposo que gairebé deu ser obligat.

– Doncs sí, participem en tots aquells certàmens d’ex-posició que creiem que poden afavorir el desenvolupament de l’empresa.

– I parlant de fi res, ens hem assabentat que ets el president d’una que se celebra a Barce-lona nomenada ECO-CITY. Ens

Activitat al taller d’Agramunt que anava lligada al tractament de la fusta i la construcció de remolcs.

Els nostres pro-ductes tenen una bona incidència en tot l’Estat i la nostra quota de mercat que hi tenim és d’un 60% aproximadament.

39sió 518[ABRIL 2007]

pots dir de què va el tema?– Sí, és una fi ra dedicada

exclusivament a temes del medi ambient que se celebra a Barcelona cada dos anys. Com el seu nom indica, ECO-CITY, abasta tot el que fa refe-rència a la qüestió mediambi-ental de les ciutats, i el passat mes de novembre Josep Lluís Bonet, president de la Fira de Barcelona i de Freixenet, i l’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, em varen proposar que jo fos el president i bé, vaig acceptar. Perquè resul-ta que també presideixo una associació que es diu Fòrum Ambiental a la qual pertanyen les principals empreses del país (Endesa, Gas Natural, Foment, Dragats...), és a dir totes les empreses que d’una manera o altra infl ueixen en el medi ambient en són patrons i l’altra meitat són de l’admi-nistració. Nosaltres ja organit-zàvem totes les jornades tèc-

niques i ponències de la fi ra ECO-CITY i fou per això que em varen dir: bé, compaginem les dues coses i fem un PAC. En fi , que vaig dir que sí.

– Al marge dels equipaments esmentats per a la recollida i tractament de residus, la vostra empresa participa en altres activitats: Automoció, hostaleria, equipaments per al transport de mercaderies es-pecials i/o perilloses, agrícola-ramadera, fàbrica de farines... o sigui molta diversifi cació.

– Sí, és variat. Però al fi nal són només tres àrees, no? La industrial o mediambiental, que engloba tot el què és ROS ROCA pròpiament dita; l’àrea del transport, que cobreix la fi rma INDOX, de la qual té cura el meu germà; i les al-tres ocupacions són pràcti-cament patrimonials, com els hotels que tenim a Rialp, les concessions com és ara la d’automòbils Peugeot, la de camions Renault, i quant al tema agrícola és més una qüestió patrimonial i vocacio-nal on rauen les nostres arrels que no hem de perdre.

– Si no vaig errat em sembla recordar que també heu fet al-guna cosa per a l’exèrcit, con-cretament com una mena de robot. Seguiu fabricant-ho?

– Sí, havíem fet un robot desactivador d’explosius que utilitzava l’exèrcit per retirar artefactes (bombes o ginys semblants) que durant unes maniobres no haguessin ex-plotat; es tractava d’un vehi-cle 4x4 que les recollia o bé les desactivava, però ja no en fem en l’actualitat.

– Sobre aquest tema recordo una cosa curiosa: Quan vàreu inaugurar aquí a Agramunt

la vostra fi lial EMIROS, hi va assistir el llavors Conseller d’Indústria de la Generalitat, Joan Hortalà (actual president de la Borsa de Barcelona), a qui va fer donació d’un petit pre-sent (un bolígraf), un d’aquells robots davant l’admiració de tots els presents a l’acte.

– Caram!, si que tens bona memòria (riu), perquè jo no ho recordo.

– I tornant al tema que ens ocupa, de tot plegat i atès el nombre d’empreses en què participeu, podríem dir que el conjunt és el “holding” ROCA, veritat? Llavors, quants llocs de treball genereu?

– Dons sí, som un grup d’empreses. Quant a llocs de treball, donem ocupació di-recta a unes 2.300 persones de les quals, aproximadament la meitat, 1.200/1.300, són a Espanya i la resta, altres tan-tes, són a l’estranger, distri-buïts entre les nacions abans esmentades, Anglaterra, Ale-manya, França, etc.

– Anualment la premsa pu-blica la llista del rànquing d’empreses més importants, tant de Lleida com de Cata-lunya. En quin lloc us situa aquesta llista?

– Bé, aquí cal distingir en-tre les grans empreses que hi ha establertes com són bancs, elèctriques, companyies d’as-segurances, etc. i les de ca-pital exclusivament familiar com és la nostra. En aquest grup ocupem el vuitè lloc de Catalunya quant a volum de facturació, pel que fa a bene-fi cis ja és qüestió d’unes altres estadístiques. Fa ben poc així ho va publicar el diari que no-més tracta d’assumptes eco -nòmics “Expansión”.

L’ENTREVISTA ROS ROCA, S.A. - LA MULTINACIONAL

Parlament durant la inauguració de la fàbrica de Tàrrega, el dia 8 de gener de 1968.

▼

Donem ocupació directa a unes 2.300 persones de les quals, aproximadament la meitat, són a Espanya i la resta, altres tantes, són a l’estranger.

40 [ABRIL 2007]sió 518

– Déu n’hi do. Pel que res-pecta aquí a Agramunt, que es on vàreu iniciar les activitats, encara hi manteniu un centre de treball, oi? En realitat, què s’hi fa?

– Aquí el que hi fem és tot el que podríem defi nir com a treballs de caldereria, com són el plegament de plan-xes metàl·liques, soldadura i muntatge de tot el que és el recol·lector de la brossa que, una vegada enllestit, s’envia a Tàrrega on es fa l’acoblament fi nal sobre el camió.

– I quanta gent hi teniu ocupada?

– Doncs mira, exactament no t’ho puc dir; però em sem-bla que hi treballa una cin-quantena de persones.

– La mort sobtada i per descomptat inesperada del teu pare, va trastocar d’alguna manera la bona marxa de l’empresa?

– No, perquè en això el meu pare va ser un home molt organitzat, cosa que li hem d’agrair. Havia delegat moltes funcions molt temps abans,

exacta ment els darrers deu anys ell ja no estava involu-crat amb el dia a dia de l’em-presa. Hi érem el meu germà Salvador (més dedicat en els temes d’INDOX i de trans-port), i jo, que assumia les qüestions mediambientals. El cert és que ja teníem un consell extern, el meu pare fi gurava com a president ho-norífi c... No, per a l’empresa no va ser un trastorn gràcies a la bona planifi cació que ell havia previst. A part que el meu pare va saber delegar fun-cions des de sempre. Això fou avantatjós. A més ja hi havia un bon equip directiu que va saber continuar amb la dinà-mica industrial habitual.

– Suposo que no et sorpren-drà que et digui que quan va faltar el teu pare es va comentar que potser sofriríeu com una mena de handicap empresarial i potser era degut que no se’l coneixia prou bé. La creença general era que es tractava d’un home molt tancat en ell mateix.

– Bé, la imatge que se’n te-nia era totalment equivocada. El que passa és que es tracta-va d’un home de caràcter fort, però a l’empresa va delegar moltes funcions, va deixar fer... Estava molt absorbit per la seva feina, la família, en fi , que ja tenia prou treball.

– Sembla ser que, darre-rament, també us inseriu en el món immobiliari. La urba-nització que es duu a terme al carrer de la Capella amb el nom de “Promocions Sió Argelaga” o una cosa semblant s’atribueix al Grup Roca. Què hi ha de veritat?

– Em parles d’aquella ur-banització que s’està fent al

costat de l’institut, veritat? Doncs sí, sí,... això són coses de la família. S’hi construiran cases adossades. Em sembla que hi ha el projecte de fer-ne trenta-dues, però de moment es construirà una primera fase de vuit. Serà una cosa molt maca, tant és així que no crec que hi hagi a Agramunt cap casa comparable amb les que s’hi faran.

– I la fi nca de Can Balagué que recentment heu adquirit, serà remodelada o bé ender-rocada amb vistes a una nova edifi cació?

– Sí, ho vàrem comprar, sí. Bé, no sé què hi farem enca-ra, n’estem parlant..., (aquí em va semblar copsar una ullada de complicitat amb la seva esposa que assistia a la conversa), però no tenim res decidit al respecte. Ho vàrem comprar perquè era una qües-tió de veïnatge... la veritat és que encara no en tenim una idea clara.

– I fi nalment, ja per acabar Ramon, no puc deixar passar per alt l’assumpte de la re-modelació i urbanització del recinte de la plaça del Pou que fa uns mesos van publicar al-guns diaris. Hi ha hagut entesa amb l’Ajuntament? S’obrirà de nou l’arcada del pont romànic sobre el riu Sió? Es modifi carà la passarel·la per a vianants? Segons tinc entès, es va fer una cessió d’aquell terreny per un termini de cinquanta anys que es compliran el 2008, o sigui l’any que ve, i a partir d’aquí s’ha de prendre una determinació.

– Veritablement aquella pas-sarel·la és un desastre, però sobre aquest punt no puc ser gaire explícit ja que és

L’ENTREVISTA ROS ROCA, S.A. - LA MULTINACIONAL

Sopar d’homenatge aFernando Ros, l’any 1973.

▼

Del tema immobi-liari se n’ocupen les meves germanes, però sé que la re-modelació i urba-nització del recinte de la plaça del Pou serà una bona cosa en què guanyarà tothom, car s’ha fet un projecte mol bonic.

41sió 518[ABRIL 2007]

un tema, aquest de la cons-trucció, que el porta la Lot, la meva germana, la que està a la Farinera. De veritat que jo no sé en quina fase està aquest

assumpte. Sé que s’ha arribat a un acord amb l’Ajuntament i que està a Urbanisme, però el que no et sabria dir és com està d’avançat. Sí sé que serà una bona cosa en què gua-nyarà tothom, car s’ha fet un projecte mol bonic. Creu que lamento no poder-te donar més informació, però és que tal com t’he dit abans, del tema immobiliari se n’ocupen les meves germanes.

– Jo ja dono per esgotat el meu torn de preguntes. Desit-ges afegir alguna cosa més?

– No, només fer ressaltar que bona part del que hem assolit és mèrit de l’equip de gent que tenim. És veritat que nosaltres podem tenir lesidees, podem tenir les inicia-tives, etc., però repeteixo,

l’equip de persones que for-men part de la nostra empre-sa ens han ajudat molt en el nostre progrés, i sobretot ara que estem assolim un nivell d’internacionalització tan im-portant. Pensa que ens hem convertit en la primera empre-sa del món en el nostre sector. Amb les compres que hem fet a Anglaterra, a França,... amb tot el que tenim..., repeteixo, som la primera empresa mun-dial en el nostre sector.

– O sigui que allò del primer “basurero” no és d’Europa sinó del món.

– Ha, ha, ha, (riu), doncs sí, del món... i que duri! ■

* RAMON ROCA I ENRICH és el President de l’Empresa multinacio-nal ROS ROCA, S.A.

Ramon Roca i Enrich en una reunió de l’Associació del Pla Estratègic. Barcelona 2000.

42 [ABRIL 2007]sió 518

REPORTATGEPUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT

GRUPO CONSIST, S.A. PER DINS

Secció d’extrusió

L’inici de la producció d’extrusió de polietilè es remunta l’any 1977

amb l’adquisició de dues ex-trusores usades que treballaven a dos torns durant cinc dies a la setmana. Aproximadament dos anys més tard, amb la po-sada en marxa de cinc extruso-res més comprades a la fi rma “SOPLANA”, que fi nalitzava la seva producció industrial, i dos de la fi rma COVEX, és

quan es pot dir que l’activitat de producció d’extrusió ad-quiria el caràcter de secció i s’incrementava la capacitat de producció.

L’activitat d’extrusió va co-mençar amb Josep Maria Ca-sanova i Pere Perarnau com els primers operaris incor-porant-se més tard Baptista Balagueró, Antonio Huguet i Antonio Alcalde.

La producció de la secció

d’extrusió no va estar dirigi-da solament pel seu ús en elssacs de paper, sinó que va permetre obrir noves línies de producció que detallarem pos-teriorment.

L’any 1983 es va incorpo-rar la primera extrusora per treballar amb Polietilè d’Alta Densitat, ja que les màquines existents fi ns aquesta data so-lament produïen Polietilè de Baixa Densitat.

L’ús cada vegada més generalitzat dels envasos de paper i la necessitat de satisfer els diver-sos reque-riments d’aconseguir un sac més hermètic per obtenir la màxima preservació de les característiques del producte envasat, va aconsellar desenvolupar un tipus de sac combinant paper i plàstic que pogués garantir les propietats de resistència mecànica a la manipulació que ofereix el paper i les propietats barrera dels materials plàstics.

Grupo Consist, S.A. va ser uns dels primers fa-bricants de sacs en introduir al mercat nacional els sacs de paper amb una bossa interior de polietilè, capaç d’oferir un envàs més hermètic, apte per complir amb les exigències més rigo-roses dels diversos productes.

En la fase inicial de producció d’aquest tipus d’envàs, la col·locació de la bossa a l’interior del sac de paper es feia manualment, fi ns l’any 1982 que la incorporació d’una màquina tubera de tecnologia alemanya va possibilitar fer-ho mecànicament.

Durant els inicis de la producció dels primers sacs combinats paper-plàstic, el subministra-ment del polietilè era a través d’empreses externes. L’increment de la producció d’aquest tipus d’envasos, va aconsellar la creació d’una nova gamma de producció diferent de la de sacs de paper, és a dir la fabricació de polietilè.

L’any 1999 aquesta secció va rebre un impuls importat amb la incorporació de la primera extrusora tipus “reversing” de tecnologia ale-manya.

Prospecte publicitari del sac de paper amb bossa interior de polietilè.

43sió 518[ABRIL 2007]

PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT

L’any 1984 amb la construc-ció d’una nau annexa d’alçada especial per aquests tipus de maquinària es van traslladar les extrusores existents i es van crear les condicions per a l’adquisició de nova maquinà-

ria i la instal·lació d’un siste-ma automàtic per a l’alimenta-ció i dosifi cació dels diversos materials, eliminant els proce-diments manual de mescla que s’utilitzava fi ns aleshores.

No va ser fi ns l’any 1986 quan, a més de la producció de tub de polietilè, Grupo Con-sist, S.A. va estar en condici-ons de fabricar làmina per a la producció de sacs de paper amb una pel·lícula que feia de barrera contra la humitat. Això va ser possible amb la compra d’una extrusora de la fi rma ita-liana M.A.M.

L’any 1990 l’empresa ad-quireix la primera extrusora per Polietilè de Baixa Densitat amb la tecnologia tipus “re-versing”, que permet fabricar unes bobines més planes, grà-cies a una millor distribució de l’espessor del material.

Entre els anys 1990 i 1996 la secció es va millorar amb la in-corporació de cinc extrusores de més capacitat que les exis-tents. Precisament l’any 1996 aquesta secció va començar a treballar en quatre torns amb el sistema “Non Stop”, ja que les aturades dels caps de setmana creaven molts problemes en iniciar la producció cada di-lluns. Aquest sistema de tre-ball s’ha implantat en totes les fàbriques del sector de plàstic i ha demostrat ser més efi cient i rendible que l’anterior.

L’any 1999 aquesta secció va rebre un impuls importat amb la incorporació de la primera extrusora tipus “reversing” de tecnologia alemanya de la fi r-ma KIEFEL, per a la producció de làmina de Polietilè d’Alta Densitat d’un ample fi ns a 1,80 m. i també amb l’entrada en funcionament d’una extrusora austríaca de la fi rma EREMA destinada al reciclatge de poli-etilè, i que va substituir l’antic molí-compactador que s’utilit-zava anteriorment donant un producte de qualitat amb un millor rendiment que ens ha permès, a més, convertir-nos en gestor de residus de plàstic per altres empreses.

En aquesta secció van treba-llar durant molts anys, fi ns a la seva jubilació, Rafael Mendo-za, Adrián Olmedo, Baptista Balagueró i, com cap de sec-ció, Pere Ignaci.

Precisament durant aquest any de la celebració del 50è Aniversari entrarà en funcio-nament una nova extrusora d’última generació de la fi rma alemanya Windmöller & Höls-cher per a la fabricació de làmi-na de tres capes de plàstic amb un modern sistema de control d’espessor i canvi automàtic de treball. Aquesta extrusora permetrà produir un material més tècnic i la introducció a nous mercats de sectors indus-trials més especialitzats.

Del total de la producció de la secció d’extrusió, aproxi-madament 20% s’utilitza en la fabricació de sacs de paper i la resta per a l’elaboració d’altres productes de plàstic.

Actualment en la secció d’ex trusió i reciclat de polie-tilè treballen 14 persones, fent les funcions de supervisor An-tonio Alcalde. ■

Grup de treballadors d’extrusió i recuperació de plàstic.

Rafael Mendoza. Adrián Olmedo. Baptista Balagueró. Pere Ignaci.

45sió 518[ABRIL 2007]

L’IES es mou

ENSENYAMENT FINESTRA EDUCATIVA

Pepita Serramona i Àngels Escolà

INS

TITU

T

A l’Institut no només fem classes de matè-ries com matemàtiques,

català, castellà, dibuix... sinó que fem treballs en grup com els crèdits de síntesi (durant els quatre cursos d’ESO), proves de classe, exàmens, avaluacions de les competèn-cies bàsiques...; també orga-nitzem sortides fora del cen-tre a Itàlia, a Alemanya, o a Barcelona, Lleida, Balaguer, Tàrrega...; i comptem amb una aula d’acollida i els ser-veis setmanals del pla català de salut, dels professionals de l’EAP, del servei LIC. A més de tractar la diversitat en grups reduïts, durant aquest curs escolar hem endegat el “Pla català de l’esport a l’es-cola” i una aula oberta. I a tota aquesta colla d’activitats

i serveis educatius encara se n’hi pot afegir un reguitzell d’extraescolars: xerrades, ex-posicions i conferències que completen l’educació acadè-mica dels aspectes que més preocupen els joves i les fa-mílies.

Una part molt rellevant de l’evolució personal dels nos-tres adolescents és el creixe-ment físic i emocional. Po-dríem dir que és la part més important del jo que s’està formant. Per això treballem molts vessants relacionats amb la salut física i l’educa-ció postural, per mantenir en bon estat tota la nostra base òssia; la prevenció de les dro-godependències, tabaquisme i alcoholisme; també organit-zem xerrades molt completes d’educació sexual i tallers de

refl exió de la sida i com ac-tuar per la seva prevenció. A més a més, són fonamentals les conferències i refl exions sobre el tema de l’alimenta-ció.

Aquests ciutadans que cir-cularan d’aquí a pocs anys amb vehicles de motor neces-siten unes pautes per moure’s en la societat com a persones responsables. Així l’educació viària i les conseqüències dels traumatismes pels acci-dents de trànsit són el punt de refl exió tan necessari en les edats tendres.

I també, per què no?, po-dem fer dels nostres alumnes unes bones persones mitjan-çant la solidaritat i temes de refl exió humana com el racis-me, la multiculturalitat, l’èxo-de jueu de la 2a guerra mun-dial, la Marató de TV3 sobre diferents malalties. Tractant aquests temes amb educació, ben segur que aconseguirem sensibilitzar el cor de la nos-tra jovenalla.

Un món millor és possible si tots tenim les idees clares pel que fa al medi ambient. Per això “Som escola verda”, no només de nom, sinó també de fets. Per això fem xerrades, crèdits de síntesis, vídeos i activitats diverses com plan-tar arbres i la celebració del dia del medi ambient.

I tot plegat no fóra possible sense l’ajut i col·laboració, sovint desinteressada, de molts professionals de cada tema, de l’AMPA i d’altres esta ments ofi cials. Així com la feina dels tutors i de tot l’equip docent en general. ■

Alumnes de 2n de batxi-llerat a Berchtesgaden (Alemanya). Desembre 06

Una part molt rellevant de l’evolució perso-nal dels nostres adolescents és el creixement físic i emocional. Po-dríem dir que és la part més im-portant del jo que s’està formant.

47sió 518[ABRIL 2007]

Què en fem dels nostres nens?Agramunt necessita una llar d’infants amb condicions


AMPA de la Llar d’infants Nins d’Agramunt

Des de fa vuit anys que l’AMPA de la llar d’in-fants Nins d’Agramunt

està demanant l’ampliació de les seves instal·lacions i ser-veis: aula de nadons (a partir de quatre mesos), aula poliva-lent (hamaques per a dormir, zona de jocs, psicomotricitat i vídeo), servei de menjador i zona d’ombra.

Curs 1999 - 2000La primera constància que

tenim que es van començar a demanar els diferents serveis data del novembre de 1999. Aleshores el regidor d’ense-nyament el senyor Xavier Se-canell s’hi va negar al·legant mancances d’espai i de perso-nal (quan hi ha una parcel·la enorme i el personal es con-tracta).

Al mes de juliol de l’any 2000 es tornà a parlar de la possibilitat d’oferir el servei de menjador, però la quarta aula encara no estava construïda, tot i que hi havia massifi cació a les aules.

Cada curs escolar s’ha anat insistint en el tema, encara que mai no hi ha hagut respos-ta per part de l’Ajuntament.

Curs 2003 - 2004A l’octubre de 2003 es tor-

nà a insistir en el tema i els representants de l’AMPA s’en-trevisten amb la nova regidora d’ensenyament, la senyora Jo-sefi na Verni, la qual els respon que estudiarà la proposta i que

a ella li sembla viable engegar el servei de menjador de cara al curs vinent (a quin curs es referia?). Al mes de novem-bre de 2003, el Departament d’Ensenyament aprova la pro-posta però el Departament de Sanitat la denega per no com-plir els requisits sanitaris per-tinents (s’han de fer obres).

Curs 2004 - 2005Les places que oferta la llar

d’infants estan totes cobertes.

Curs 2005 - 2006Les places de la llar d’infants

també estan totes plenes.S’insisteix un altre cop en

l’ampliació de la llar d’infants. Els representants de l’AMPA s’entrevisten amb la regido-ra d’ensenyament la senyora Josefi na Verni i amb l’alcalde el senyor Muixí, que els mos-tren el projecte d’ampliació. Aquest és del tot insufi cient perquè no preveu l’ampliació de places, sinó que per fer l’aula de nadons es per drien places de P-1. Tampoc no s’augmenta el nombre d’aules i continua fent falta una aula polivalent. Els representants de l’Ajuntament comenten també que hi ha molts pocs diners (segons per a què!!!) i adrecen als representants de l’AMPA als Serveis Territorials del Departament d’Educació a Lleida. Es redacta una carta dirigida al delegat d’Educació exposant la situació i dema-nant una entrevista.

Curs 2006 - 2007

Dos representants de l’AM-PA, la directora de la llar d’in-fants i la regidora d’ensenya-ment, la senyora Verni, van mantenir una entrevista amb el delegat adjunt d’Educació, ja que el delegat territorial no les va atendre tot i tenir cita concertada. El delegat adjunt comenta que per ampliació de places hi ha ajuts, però per ampliació de serveis no i que ho ha de desemborsar l’Ajun-tament.

La senyora Verni posterior-ment tornà als Serveis terri-torials d’Educació per tal d’en -trevistar-se, aquest cop sí, amb l’actual delegat territorial d’Educació, però aquest li va dir que ha de ser l’Ajuntament d’Agramunt qui ha de dotar una partida als pressupos-tos per tal de dur a terme les obres pertinents.

Durant tots aquests anys no hem estat escoltats, sembla ser que dins les prioritats de l’Ajuntament d’Agramunt no hi tenen cabuda els nostres fi lls... Que si el poliespor-tiu, el Casal, les piscines, la FIRA DEL TORRÓ i un llarg etcètera. (I ELS NENS DE LA LLAR D’INFANTS QUAN?)

Ja està bé de tant marejar la perdiu, i mans a la feina. Esperem que ara que vénen eleccions el nou Ajuntament tiri endavant la Llar d’Infants que Agramunt es mereix. ■

Durant tots aquests anys no hem estat escoltats, sem-bla ser que dins les prioritats de l’Ajuntament d’Agramunt no hi tenen cabuda els nostres fi lls...

ARXIU SIÓ

48 [ABRIL 2007]sió 518


Esmorzars saludables CEIP Macià-Companys

El passat 21 i 22 de març vam tenir la sort de comp-

tar amb la presència de la directora i la cap d’estudis de l’escola de Dubicko, de la República Txeca. Com ja vam anunciar en un article ante-rior, la nostra escola està im-mersa en un projecte europeu amb dues escoles més, una

txeca i l’altra italiana.L’objectiu de la seva visita

no era ben bé de treball, sinó conèixer l’escola i l’entorn educatiu que l’envolta.

Durant aquests dos dies van poder observar els diferents nivells de la nostra escola, així com, en alguns casos, la metodologia emprada. També

A la nostra escola, tots els alumnes d’Educa-ció Infantil esmorzen

fruita i/o fruits secs. Aquesta expe riència va començar ara fa tres anys, el curs 2003/ 2004, arran d’anar veient que la varietat d’esmorzars que portaven els alumnes no sem-pre eren d’aquells considerats adequats per a una alimenta-ció saludable.

Abans d’iniciar-ho, les mes-tres ens vàrem entrevistar amb la pediatra de la nostra vila. Ens va recordar que un esmorzar complet consis-teix amb l’ingest d’un lacti, hidrats de carboni i fruita, i vam acordar que a l’escola es duria fruita, entenent que l’esmorzar abans de l’esbarjo és una manera d’arribar mi-llor a l’àpat principal que és el dinar i que molts cops és un aliment que costa d’intro-duir a casa.

Cada inici de curs, a la reu-nió que es fa amb els pares i mares dels alumnes d’Infantil de 3 anys, se’ls dóna la infor-mació necessària de la nova etapa que comencen els seus fi lls i fi lles. Una d’aquestes informacions és el desenvo-lupament dels esmorzars a l’aula.

Es dóna l’opció a cada alumne de portar-ho preparat de la manera més còmoda (pelada i tallada o sencera).

Després de l’activitat de l’au-la i abans d’anar al pati, cada nen/a estén el tovalló de roba, agafa la fruita i la forquilla si li cal i esmorza. Dependrà de cada nivell (P-3, P-4 o P-5) l’estona que s’hi dedica.

Al llarg de tota l’etapa d’Educació Infantil els resul-tats són positius i evidents, ja que gradualment es van asso-lint tota una sèrie d’objectius com: potenciar el consum de la fruita, adquirir hàbits saludables, ampliar gustos i sabors, conèixer la dieta me-diterrània, valorar el consum de productes naturals, for-mar part a nivell de centre del projecte d’escoles verdes utilitzant envasos reciclables (tuperwares), tovalló i tovallo-la de roba, recollida selectiva (matèria orgànica).

A nivell d’educació primària també es considera una expe-riència positiva, ja que són els mateixos alumnes qui en fan una continuïtat. ■

Projecte europeu

Els de quart lliurant uns obsequis.

CE

IP M

AC

IÀ-C

OM

PAN

YS

CE

IP M

AC

IÀ-C

OM

PAN

YS

CEIP MACIÀ-COMPANYS

49sió 518[ABRIL 2007]

vam trobar interessant que poguessin veure altres reali-tats d’ensenyament fora de la nostra escola. Van visitar la llar d’infants municipal, l’escola municipal de música, l’institut d’educació secun-dària i una petita escola ru-ral, com la de Preixens. Amb

aquestes visites es van poder fer una idea del nostre siste-ma d’ensenyament.

Van voler conèixer coses de la nostra vila. Així van visitar, amb una agenda molt ata-peïda, el batlle d’Agramunt, l’església romànica, l’Espai Guinovart, la biblioteca muni-

cipal, Ràdio Sió, carrers, di-ferents places i la fàbrica de torrons Roig. La veritat és que potser van veure moltes coses en poc temps. Cal esmentar, però, que en tot moment mos-traven el seu interès per co-nèixer el nostre món.

En els e-mails que rebem ens fan constar que tot els va agradar molt. Segons elles, van trobar l’escola molt mo-derna; l’església romànica molt gran i majestuosa i, per-què no dir-ho, la xocolata a la pedra exquisida.

Esperem que per molts anys els duri aquest agradable record de la seva estada a Agramunt. Nosaltres també tenim una bona sensació de la seva com-panyia a casa nostra. ■

Visita a la Casa de la Vila.

Us hi esperem a tots.Sigueu solidaris!

51sió 518[ABRIL 2007]

J. PIJUAN

Ànims encesos

COL·LABORACIONSLITERÀRIES EL CONTE per J. PIJUAN

Semblava una ciutat fan-tasma. No es veia cap ànima vivent rondant

pels carrers. La gent romania reclosa a casa seva tancats amb pany i clau. Ningú no go-sava posar els peus al carrer innecessàriament per por a rebre en la seva pròpia pell. La poca gent que de tant en tant s’hi podia veure transitar anava a pas lleuger i amb la mirada posada a tots costats. Sallaven a fi i efecte de ro-mandre el mínim temps pos-sible a la intempèrie fora de la protecció que els donava la seva llar.

Des de feia un cert temps la ciutat estava sotmesa al van-dalisme d’una colla d’energú-mens que es creien els amos

de tot. Durant un cert període les seves accions havien estat considerades com a simples bretolades ja que es pro duïen escadusserament de tant en tant contra la propietat pú-blica. Però ben aviat van co-mençar a adquirir un caire més violent quan les accions ja no es van centrar solament en aquest sentit, sinó que van començar a manifestar-se contra la propietat privada i els seus hostes.

El vandalisme havia ad-quirit tals proporcions que la gent no gosava sortir al carrer per por de ser abordada en plena via o bé de tornar a casa i trobar-se-la capgirada de dalt a baix. La gent romania ben tancada a casa i en tot moment a l’aguait. Qualsevol soroll provinent de fora els posava en estat d’alerta. Des de darrera la fi nestra observa-ven el carrer i escodrinyaven atentament l’aspecte de tota persona que veien deambular pel lloc.

Nosaltres treballàvem a l’o bra dor sense mostrar cap interès pels fets que se suc-ceïen a l’exterior. Era com si forméssim part d’un altre món. La nostra preocupa-ció se centrava en no deixar de produir per satisfer amb promptitud les nombroses comandes que ens feien els incondicionals clients. La de-manda era tan copiosa que no donàvem l’abast. Teníem tanta feina que ens passàvem tot el dia treballant. Gairebé no sortíem del lloc de treball.

Nit i dia romaníem al peu del canó. Donava la sensació que hi fèiem vida allà dins. De fora es veia la claror dels llums per la fi nestra i hom se’ns podia imaginar trescant amunt i avall sense parar.

Un fort terrabastall pro-vinent de l’altra punta de l’obrador ens va fer aturar el ritme de treball. De cop i volta ens vam trobar envoltats per una colla de galifardeus amb cara de buscar brega. Sense dir paraula se’ns abraonaren a sobre i ens van començar a atonyinar. L’agressió va durar pocs segons però fou molt con-tundent. Quan abandonaren l’obrador, per on havien en-trat tot havia quedat de potes enlaire. Tots els treballadors restàvem mig estabornits pel terra amb els rostres mig des-fi gurats per les patacades, un dels quals més greument ferit restava consternat mirant-se les mans esmicolades.

De seguida ens van dur a ur-gències. La sala era plena de gom a gom, així que els sanita-ris ens van haver de deixar en un dels passadissos per falta d’espai. No sé pas quant de temps ha passat però encara restem asseguts en el mateix lloc. Em sento com una atrac-ció de fi ra. La gent passa pel nostre davant i no deixa d’ob-servar-nos descaradament. Vol -dria fugir esperitat però no puc, no tinc prou forces per aixecar-me de la cadira. Da-vant la impotència només puc pregar que ens vinguin a curar el més aviat possible. ■

De cop i volta ens vam trobar envol-tats per una colla de galifardeus amb cara de bus-car brega. Sense dir paraula se’ns abraonaren a sobre i ens van començar a atonyinar.

53sió 518[ABRIL 2007]

Una rosa per a ningú

COL·LABORACIONSLITERÀRIES MICRORELATS per RICARD BERTRAN

Avui no hauria d’haver sortit de casa. Potser amb una mica de sort

m’hauria pogut distreure una mica amb la tele, o llegint algun llibre... però, no! Jo he hagut d’anar a donar un tomb cregut que era la millor mane-

ra despolsar-me les cabòries.Mentre pujava pel carrer de

sempre ja he vist les primeres paradetes de llibres i de roses, he trencat pel carreró de la vora i he decidit que avui no com-praria el diari, així no m’hauria d’enfrontar a aquest ambient de festa. Què podia celebrar jo? Ara m’adonava que no hi pot haver res més trist que comprar-se un llibre un mateix el dia de Sant Jordi.

He girat cua disposat a tornar-me’n cap a casa, però just a la cantonada m’he to-pat amb un grup de canalla de l’institut que voltaven pels carrers venent roses:

– Ens en compra una? És per al viatge de fi de curs! Va!

Aquella noia em va po-sar entre les mans una rosa acompanyada per una espiga, embolicades en paper de cel-lofana.

– Són dos cinquanta!No em deixaven cap opció;

com dir-li que no tenia a nin-gú per oferir aquella rosa? I, a més, a ella què coi li im-portava? Jo no vull despertar

compassió, prou que en tinc de mi mateix!

He pagat, he agafat la rosa amb dos dits i una mica sepa-rada del cos, com si dugués un gat mort.

I ara estic aquí, assegut a la taula amb el cony de rosa da-vant meu. He recordat l’únic cop que vaig estar enamorat, l’estimava tant... Per primer cop al dia em trobo fent una rialleta en rememorar aquells anys en què vàrem ser feli-ços. Després ella se’n va haver d’anar a treballar a fora, es va distanciar de mi fi ns que tot es va acabar. El primer any, però, per Sant Jordi li vaig fer enviar una rosa. Amb quina il-lusió esperava després la seva trucada! De sobte em ve una idea al cap: I si... però no! La imagino obrint la porta i mirant sorpresa la rosa que li ofereix l’operari d’Interfl ora. I de dins una veu d’home dient-li:

– Vine al llit carinyo! No em deixis a mitges!!

Obro la tapa del cubell de les escombraries i hi llenço el cony de rosa amb ràbia. ■

MONTSE GUERRERO

54 [ABRIL 2007]sió 518

❚ R. Mendoza

Resultats i classifi cacionswww.geocities.com/fcagramunt

ESPORTS CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»

C.F.

AGRA

MUN

T ESCOLAG.GATELL

Segona RegionalBellcairenc 2 Agramunt G. Gatell 1Agramunt G. Gatell 1 Ivars d’Urgell 2Rialp 2 Agramunt G. Gatell 3Agramunt G. Gatell 1 Barbens 1

Classifi cació J G E P F C Pt

Ribera Ondara 24 18 4 2 66 31 58

Seu d’Urgell 23 15 5 3 52 17 50

Tornabous 24 15 4 5 49 26 49

Oliana 24 13 4 7 50 37 43

Agramunt 24 11 4 9 34 31 37Vielha 23 9 7 7 39 38 34

Bellpuig 24 8 7 9 43 44 31

Rialp 23 9 4 10 43 43 31

Ivars d’Urgell 24 8 6 10 36 37 30

Rosselló 24 8 4 12 29 46 28

Castellciutat 24 6 9 9 34 39 27

Sort 23 8 2 13 47 54 26

Vilanovenca 24 7 5 12 30 41 26

Sant Ramon 23 6 4 13 34 53 22

Bellcairenc 24 7 1 16 25 55 22

Barbens 23 1 10 12 24 43 13

JuvenilLinyola 3 Agramunt G. Gatell 3Agramunt G. Gatell 1 At. Segre 1AEM 3 Agramunt G. Gatell 1Agramunt G. Gatell 1 Magraners 1


Bordeta 22 18 1 3 62 17 55

Mollerussa 23 14 4 5 59 26 46

Andorra 21 14 1 6 51 28 43

AEM 23 13 2 8 53 39 41

Tàrrega 22 12 4 6 57 35 40

Balàfi a 22 10 5 7 62 55 35

Orgèl·lia 22 10 2 10 41 48 32

EFAC 22 9 3 10 36 51 30

Borges Blanques 22 9 0 13 32 47 27

Tremp 23 8 3 12 43 58 27

Magraners 22 6 7 9 61 55 25

At. Segre 22 6 4 12 39 39 22

Linyola 23 5 7 11 46 57 22

Agramunt 21 5 4 12 33 60 19Guissona 22 2 3 17 23 83 9

CADETAgramunt G. Gatell 1 Artesa de Segre 1Tàrrega 4 Agramunt G. Gatell 1

Balàfi a 6 Agramunt G. Gatell 1Cervera 1 Agramunt G. Gatell 1


Tàrrega 22 17 2 3 82 23 53

Andorra 23 15 6 2 59 22 51

Bordeta 22 17 0 5 83 23 51

Mollerussa 23 15 1 7 66 25 46

Orgèl·lia 22 13 3 6 50 27 42

Baix Segrià 22 12 1 9 53 48 37

At. Segre 23 10 3 10 55 50 33

Borges-Garrigues 22 7 7 8 45 40 28

AEM 22 7 6 9 43 50 27

Balaguer 21 5 6 10 44 57 21

Agramunt 22 6 3 13 27 60 21Tremp 20 5 3 12 25 45 18

Balàfi a 22 5 3 14 49 96 18

Pobla Segur 20 3 2 15 21 73 11

Cervera 22 2 4 16 22 85 10

INFANTILAgramunt G. Gatell 2 Artesa-Ponts 3Cervera 0 Agramunt G. Gatell 4Agramunt G. Gatell 1 Linyola 3Agramunt G. Gatell 1 AEM 1


Guissona 23 20 2 1 85 16 62

Linyola 22 20 0 2 81 24 60

Pobla Segur 21 15 1 5 108 35 46

AEM 23 14 4 5 79 27 46

Urgell 22 13 2 7 66 35 41

Bellpuig 23 13 0 10 47 45 39

Oliana 22 12 2 8 46 37 38

Tàrrega 22 9 0 13 52 46 27

Cervera 22 7 2 13 39 72 23

Rialp 20 7 1 12 41 75 22

Pla Urgell 23 6 2 15 25 66 20

Agramunt 22 6 2 14 41 65 20

Artesa-Ponts 21 4 2 15 33 64 14

Fondarella 21 4 2 15 20 85 14

Balàfi a 23 3 2 18 33 104 11

ALEVÍAgramunt G. Gatell 1 Ivars d’Urgell 1Agramunt G. Gatell 1 Bordeta 1


Artesa-Ponts 17 15 1 1 82 24 46

Bellpuig 17 14 2 1 60 19 44

Agramunt 16 10 3 3 51 17 33

Tàrrega 16 8 4 4 39 18 28

Bordeta 17 8 2 7 35 24 26

Pardinyes 17 6 4 7 55 37 22

Intercomarcal 18 6 4 8 38 36 22

Equip Benjamí A 06/07. D’esquerra a dreta, drets:X. Pedrol (delegat), R. Aleu, X. Pedrol, J. Palomino, A. Miró (entrenador), C. Ca-minero, S. Tarruella, A. Tapia.Ajupits: M. Vilella,J. Planes, R. Cuñat, M. Antequera,P. Farré. FU

TBO

L A

GR

AM

UN

T

▼

55sió 518[ABRIL 2007]

ESPORTS CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»

AGENDA DEL MES DE MAIG AL CAMP D’ESPORTS

Segona Regional: Dia 6, a les 17.00 h Agramunt G. Gatell - Castellciutat Dia 20, a les 17.00 h Agramunt G. Gatell - Vilanovenca

Juvenil: Dia 5, a les 17.30 h Agramunt G. Gatell - Borges Blanques

Cadet: Dia 12, a les 17.30 h Agramunt G. Gatell - Balaguer

Infantil: Dia 13, a les 11.45 h Agramunt G. Gatell - Guissona

Aleví: Dia 12, a les 16.30 h Agramunt G. Gatell - Artesa-Ponts

Benjamí A: Dia 12, a les 10.30 h Agramunt G. Gatell - At. Segre Dia 26, a les 10.30 h Agramunt G. Gatell - Artesa-Ponts

Benjamí B: Dia 5, a les 11.30 h Agramunt G. Gatell - Pla d’Urgell

Pre-Benjamí: Dia 12, a les 12.30 h Agramunt G. Gatell - Bellpuig Dia 26, a les 12.30 h Agramunt G. Gatell - Lleida

▼

Tremp 18 6 4 8 39 47 22

Ivars Urgell 19 5 3 11 24 47 18

Pla Urgell 17 4 5 8 45 48 17

Balaguer 17 5 2 10 27 47 17

Fondarella 19 0 0 19 8 139 0

Benjamí AAgramunt G. Gatell 10 Pla Urgell 0Guissona 9 Agramunt G. Gatell 2Agramunt G. Gatell 8 Gimenells 0

Benjamí BGuissona 5 Agramunt G. Gatell 2Agramunt G. Gatell 2 Intercomarcal 1AEM 3 Agramunt G. Gatell 1

Pre-BenjamíAgramunt G. Gatell 0 Intercomarcal 2Guissona 8 Agramunt G. Gatell 2Agramunt G. Gatell 1 At. Segre 1

Aquestes categories no disposen de classifi cació. ■

56 [ABRIL 2007]sió 518

Resultats dels equips del BAC

ESPORTS BÀSQUET AGRAMUNT CLUB

▼

❚ R. Boncompte

Està vist que aquest any no és el del BAC Agramunt, tots els equips a nivell classifi catori no estan on en principi s’esperava que fossin. Mal any, mala planifi -

cació, més nivell en les competicions,... una mica de tot fa que la temporada no es doni gaires alegries. Per tant hem d’apretar aquests dos mesos que falten, per acabar el cam-pionat de la manera més digna.

SÈNIOR MASCULÍ 3a CATALANAResultats del mes de març:04/03/07 C.P. FONT CASTELLANA “A” 102 BAC AGRAMUNT “A” 8710/03/07 BAC AGRAMUNT “A” 80 C.B. IPSI “B” 7017/03/07 C.E. LAIETÀ “B” 74 BAC AGRAMUNT”A” 6224/03/07 BAC AGRAMUNT “A” 75 C.B. IGUALADA “B” 9501/04/07 CENG ARTESA DE SEGRE 81 BAC AGRAMUNT “A” 61

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS

C.P. FONT CASTELLANA “A” 25 20 5 0 1862 1607 45

C.B. IGUALADA “B” 25 18 7 0 1736 1631 43

U.E. LIMA-HORTA “A” 25 17 8 0 1818 1644 42

LA SALLE BONANOVA 24 15 9 0 1800 1673 39

PORT DE BARCELONA 25 14 11 0 1734 1692 39

C.E. UNIVERSITARI 25 14 11 0 1804 1737 39

BÀSQUET ALPICAT 25 14 11 0 1888 1912 39

C.E. LAIETÀ “B” 24 15 9 0 1609 1468 39

C.B. IPSI “B” 25 12 13 0 1710 1630 37

C.B. CIUTAT VELLA “B” 25 12 13 0 1631 1695 37

C.B. CERVERA 25 11 14 0 1732 1781 36

S.E.S.E. “B” 25 9 16 0 1553 1740 34

BAC AGRAMUNT “A” 25 8 17 0 1781 1921 33

IMMA “A” 25 8 17 0 1637 1698 33

CENG ARTESA DE SEGRE 25 6 19 0 1518 1773 31

ATENEU MONTSERRAT 25 6 19 0 1546 1757 31

Mes de març complicat, més que res pels adversaris. En una cosa sempre ensopeguem, el seu nom és Artesa de Segre. No hi ha manera de poder jugar bé i guanyar el derbi per antonomàsia. Van fer els deures contra l’IPSI, es va jugar bé amb el Laietà, però la derrota amb el CENG esperem que no ens faci massa mal i puguem continuar l’escalada cap amunt, a la recerca de la salvació.

SÈNIOR FEMENÍResultats del mes de març:04/03/07 BAC AGRAMUNT 43 EFU 6911/04/07 BAC AGRAMUNT 57 C.B. LLEIDA “B” 7117/03/07 C.B. CERVERA 65 BAC AGRAMUNT 4325/03/07 BAC AGRAMUNT 40 C.B. SANT GUIM 4931/03/07 CEP VALLFOGONA 64 BAC AGRAMUNT 61


C.B. SANT GUIM 2 2 0 0 99 78 4


CEP VALLFOGONA 2 1 1 0 96 114 3

BAC AGRAMUNT 2 0 2 0 101 113 2

No se’n surten, malgrat estar en el darrer grup les victòries no arriben i estan enfonsades al fi nal del grup. Continuen les desconnexions en moments puntuals que ens condemnen de manera irreversible a la derrota. Cal fer un esforç més, es mereixen estar més amunt.

SÈNIOR MASCULÍ TERRITORIALResultats del mes de març:03/03/07 C.B. MOLLERUSSA “B” 75 BAC AGRAMUNT “B” 3010/03/07 CEP VALLFOGONA 70 BAC AGRAMUNT “B” 4524/03/07 BAC AGRAMUNT “B” 44 C.B. SANT GUIM 4630/03/07 JOVENTUT ATL. ARBECA 63 BAC AGRAMUNT “B” 5631/03/07 BAC AGRAMUNT “B” 63 C.B. BORGES GARRIGUES 50


C.B. MOLLERUSSA “B” 9 8 1 0 506 414 17

BÀSQUET TORREFARRERA 9 7 2 0 576 495 16

C.B. SANT GUIM 9 7 2 0 545 457 16

JOVENTUT ATL. ARBECA 9 5 4 0 498 466 14


CEP VALLFOGONA 9 3 6 0 567 558 12

BAC AGRAMUNT “B” 9 2 7 0 434 554 11

C.B. BORGES GARRIGUES 9 0 9 0 419 595 9

Potser s’ha fet una mica més de pinya entre tots, però pel que fa a resultats, la cosa va per un altre cantó. Lleugera millora de joc en els darrers tres encontres, que fa encarar les darreres jornades amb una mica més d’optimisme.

CADET FEMENÍResultats del mes de març:03/03/07 C.B. CERVERA 72 BAC AGRAMUNT 3911/03/07 BAC AGRAMUNT 38 PEÑA FRAGATINA 3318/03/07 BAC AGRAMUNT 41 C.B. SECÀ ST. PERE 5025/03/07 C.B. SANT GUIM 43 BAC AGRAMUNT 4601/04/07 BAC AGRAMUNT 48 CEP VALLFOGONA 51


C.B. CERVERA 11 10 1 0 684 490 21

MARISTES MONTSERRAT “B” 12 9 3 0 655 593 21

C.B. SANT GUIM 12 8 4 0 717 642 20

CEP VALLFOGONA 12 8 4 0 728 723 20

C.B. TREMP 11 7 4 0 621 525 18

C.B. LLEIDA “B” 12 6 6 0 661 642 18

57sió 518[ABRIL 2007]

ESPORTS BÀSQUET AGRAMUNT CLUB

▼

BAC AGRAMUNT 12 4 8 0 552 633 16

PEÑA FRAGATINA 12 3 9 0 534 619 15

C.B. BALAGUER 12 3 9 0 630 682 15

C.B. SECÀ 12 1 11 0 494 727 13

Aquest és un equip de contrasts, no saps mai com afron-taran els partits, quan el rival és inferior es perd o bé és complicat de guanyar; en canvi si el rival és superior, llavors els surt el bon partit. Ja ho diuen els entesos, la regularitat és la clau de l’èxit.

INFANTIL MASCULÍResultats del mes de març:04/03/07 BAC AGRAMUNT 79 C.B. CERVERA 5310/03/07 B.C. ANDORRA 99 BAC AGRAMUNT 5625/03/07 BAC AGRAMUNT 45 C.N. TÀRREGA 6901/04/07 C.B. MOLLERUSSA “A” 71 BAC AGRAMUNT 54


B.C. ANDORRA 9 8 1 0 690 434 17

C.B. BALAGUER “A” 9 8 1 0 599 448 17

BÀSQUET ALPICAT 10 6 4 0 632 583 16

C.N. TÀRREGA 10 5 5 0 586 498 15

BAC AGRAMUNT 9 4 5 0 549 577 13

C.B. CERVERA 9 4 5 0 413 549 13

C.B. MOLLERUSSA “A” 9 2 7 0 475 568 11

SEDIS INTECOM 9 0 9 0 366 653 9

Un dels equips que semblava que la temporada els anava bé, doncs s’han empeltat dels altres i el mes de març no ha estat gens bo. Els partits duren 40 minuts, no val jugar-ne bé un o dos per guanyar. Esforç, ganes i fe de victòria és el que els convé.

INFANTIL FEMENÍResultats del mes de març:03/03/07 C.B. CERVERA 61 BAC AGRAMUNT 1011/03/07 BAC AGRAMUNT 17 C.B. BELLPUIG 6718/03/07 BAC AGRAMUNT 4 MARISTES MONTSERRAT PRE 5501/04/07 BAC AGRAMUNT 14 C.B. BELLVÍS 64


MARISTES MONTSERRAT PRE 10 9 1 0 544 225 19

LLEIDA BÀSQUET PRE 8 7 1 0 464 235 15

C.B. BELLPUIG 9 6 3 0 487 333 15

C.B. BELLVÍS 10 5 5 0 326 386 15

C.B. LLEIDA PRE 9 4 5 0 370 407 13

C.B. CERVERA 9 3 6 0 373 408 12

BÀSQUET ALPICAT 8 2 6 0 245 410 10

BAC AGRAMUNT 9 0 9 0 72 477 9

Les noies ja suen una mica més i, encara que continuïn perdent, la millora d’aptitud en els entrenaments i en els partits ha propiciat que facin més punts i juguin cada cop una mica millor.

MINI MASCULÍResultats del mes de març:04/03/07 BAC AGRAMUNT 35 C.B. ALTA RIBAGORÇA 5811/03/07 C.B. CERVERA “B” 43 BAC AGRAMUNT 5118/03/07 BAC AGRAMUNT 68 CENG ARTESA DE SEGRE 2725/03/07 ACLE GUISSONA 75 BAC AGRAMUNT 2531/03/07 C.B. TREMP 56 BAC AGRAMUNT 501/04/07 BAC AGRAMUNT 39 C.B. BELLVÍS 43


C.B. TREMP 19 19 0 0 1214 288 38

LLEIDA BÀSQUET ”C” 18 16 2 0 1219 679 34

BÀSQUET ALPICAT 18 13 5 0 1014 667 31

SÍCORIS CLUB 18 11 7 0 914 888 29

C.B. BELLVÍS 18 10 8 0 841 805 28

C.B. ALTA RIBAGORÇA 17 11 6 0 896 628 28

SEDIS SUMA 17 10 7 0 878 786 27

C.B. CERVERA “B” 19 7 12 0 857 904 26

ACLE GUISSONA 18 7 11 0 747 980 25

BAC AGRAMUNT 19 6 13 0 573 940 25

C.B. BALAGUER “B” 19 4 15 0 569 1135 23

C.N. TÀRREGA “B” 18 3 15 0 453 966 21


Aquesta millora en la planifi cació dels entrenaments ha donat els seus fruits. Els minis han guanyat els equips del seu nivell i contra els altres no han perdut mai la cara, ex-cepte enfront el súper líder.

NOTÍCIES DEL BAC• Ja us havíem anunciat que la federació a mitjans de

març volia fer una lligueta de Minis femenines, amb equips de nova creació. Degut a la falta d’àrbitres, la lligueta ha passat a ser un conjunt de mini trobades a diferents pobles. Les nostres nenes hi participaran i la competició s’iniciarà durant el mes d’abril. ■

59sió 518[ABRIL 2007]

PARTITS POLÍTICSMUNICIPALS ERC

Nou local d’esquerra al Mercadalwww.esquerra.cat/agramunt

Si retrocedim en el temps i ens situem en l’Agramunt de l’any

1932, en les eleccions al Par-lament celebrades en aquest mateix any Esquerra Republi-cana obtenia 356 vots a favor d’un total de 581 votants. Un any després, al 32, se cele-braven les generals amb la novetat que era el primer cop que hi participaven les dones. En aquest cas, els resultats

obtinguts van ser del 60%, a l’igual que en les municipals celebrades el gener del 34. En aquests temps, tal i com es pot comprovar en el col-leccionable Agramunt Segle XX, publicat per Sió l’any 99, el local d’Esquerra s’ubicava al bell mig del carrer Àngel Guimerà, just al costat de la Ferreria J. Martorell. Dos anys després, amb l’esclat de la guerra civil del 36, tota aquesta activitat política quedava estroncada i no se-ria fi ns al cap de gairebé 40 anys quan tornaria a veure la llum. Anys més tard, en ple-na democràcia, la militància d’Esquerra es trobava en un petit local situat al carrer Sa-bateria de Baix. Eren temps difícils i portàvem molts anys a la foscor, però això no fou obstacle per a assolir aquella llibertat que tothom anhela-va. Ara ja han passat 28 anys des d’aquell primer ajunta-ment democràtic. El debat continua establert entre les dretes i les esquerres i entre el nacionalisme entès com a sobirà o entès com a estat de

les autonomies. Han hagut de passar gairebé 75 anys per a situar la dona més a prop de la igualtat, amb aquesta nova llei de paritat. I Esquerra con tinua treballant, formant part d’aquest entramat social cada cop més complex. Tot just farà dues setmanes que vam inaugurar el nou local de la secció local situat sota els coberts del Mercadal. Vol ser un espai de debat, de treball i de crítica constructiva. Ha de ser una eina per a fer avançar Agramunt. Ara estem davant d’unes eleccions municipals en què tothom podrà dir-hi la seva. Caldrà valorar la gestió duta a terme i sospesar la co-herència de les propostes de futur. Compararem candidats i compararem equips. I fi nal-ment prendrem una decisió. Però cal tenir present que aquest dret tan fonamental d’escollir els nostres represen-tants ens ha estat privat durant gairebé 70 anys i cal exercir-lo amb orgull i gairebé en honor a aquells que no ho van poder fer en el seu moment. No ens ho deixem perdre. ■

ER

C

Brindis dels diferents polítics que van assistir a la inauguració del nou local a la plaça del Mercadal.

Vol ser un espai de debat, de treball i de crítica constructiva.

61sió 518[ABRIL 2007]

PARTITS POLÍTICSMUNICIPALS CiU

La meva opinió

Faltant un mes aproxima-dament per a les elec-cions municipals, el meu

equip i jo ja fa dies que estem preparant la campanya que avancem que serà en positiu i mirant cap al futur.

Avui, però, vull donar-vos la meva opinió sobre alguns as-pectes de com han anat les coses durant aquests últims quatre anys. Així ja estarà fet.

RelacionsPel que fa a les relacions vull

centrar-me en tres aspectes.Entre els membres de l’equip

de govern m’ha semblat que les relacions eren cordials de cara enfora i fredes i distants de cara endins. Això, al meu entendre, ha transmès una fal-ta d’unió i d’objectius comuns, com si cadascú anés a la seva.

De l’equip de govern a l’opo-sició, les relacions han semblat desastroses. Això ha fet que s’anés gestant una divisió més enllà del consistori.

De l’Ajuntament a les en-titats i poble en general, han estat quasi inexistents.

És evident que per mantenir uns bons contactes s’ha de ser dos, però el qui té el govern té l’obligació de ser el primer, aguantar i facilitar que les bo-nes relacions siguin possibles i així crear una cadena d’un am-bient més positiu.

UrbanismeUn altre aspecte que vull

comentar és el d’urbanisme. Quants anys fa que parlem del POUM? I encara no l’hem co-

mençat d’una manera ofi cial, malgrat anunciar diverses ve-gades que es faria. Això és con-traproduent, i per assumptes d’aquesta envergadura, quant se’n comença a parlar, s’ha de marcar un calendari encara que sigui aproximat.

S’han donat permisos d’o-bres que requerien més estudi previ, diàleg i pacte. Les em-preses promotores és lògic que defensin els seus interessosal màxim, però al davant hi ha de trobar un Ajuntament que defensi els seus criteris en benefi ci del conjunt i amb fermesa.

Polígon industrialTambé vull donar la meva opi-

nió sobre el tema del polígon. Com a industrial i necessitant des de fa temps poder am pliar la meva indústria, aquest és un problema que l’he viscut de prop i l’he treballat a fons.

A principis de l’any 2003 a Agramunt, com tots sabeu, hi havia dues possibilitats reals d’ampliació de terrenys indus-trials. Es varen passar tot l’any 2003 i 2004 muntant l’espec-tacle de si públic o privat, que si Fecsa no sé què, etc., etc.

Va ser a principis de l’any 2005 que Incasol i l’Ajunta-ment es varen posar en contac-te per si es podia desbloquejar el problema. L’Ajuntament va suggerir que s’havia de comen-çar per la compra dels terrenys del polígon privat. Incasol, se-guint aquestes indicacions va comprar aquets terrenys durant el mes de juny del 2005.

A mitjans del 2006, van co-mençar les obres de l’esmentat polígon i a fi nals del mateix any Incasol va comprar vàries parcel·les de “l’impossible” polígon públic.

Fi del serialEstic content perquè fi nal-

ment s’ha acabat el serial, també perquè hi hagi entrat l’Incasol i perquè durant molts anys, d’aquest assumpte ja no se’n parlarà. També estic con-tent com a industrial, perquè al novembre del 2005, vaig signar la compra de 4.142 m2 que, juntament amb les nos-tres actuals instal·lacions, ens ha de permetre fer l’ampliació que fa temps tenim pendent.

Conclusió: en aquesta histò-ria hi ha intervingut més gent de la que es diu, i en assump-tes d’aquesta transcendència la discreció és fonamental. S’ha demostrat que els dos po-lígons eren possibles.

L’únic que em sap greu de tot aquest afer, és que començant les negociacions amb el propie-tari del polígon privat, l’Ajunta-ment no posés com a condició que havia de fer la seva am-pliació a Agramunt. Home, no fotem! Demano a l’empresa en qüestió que s’ho repensi i es quedi a Agramunt. Aquí també es poden fer grans empreses, tal com d’altres industrials i ell mateix han demostrat.

A partir d’ara, a parlar del futur. Si ens arromanguem tots plegats, podem fer un Agra-munt esplèndid, tenim els fo-naments per a fer-ho. ■

Amadeu Padullés i SerraCap de llista per Convergència i Unió a

les eleccions municipals

Entre els mem-bres de l’equip de govern m’ha semblat que les relacions eren cordials de cara enfora i fredes i distants de cara endins.

S’han donat permisos d’o bres que requerien més estudi previ, diàleg i pacte.

A fi nals de l’any 2006 Incasol va comprar vàries parcel·les de “l’impossible” polígon públic.

63sió 518[ABRIL 2007]

Teresa Añé (Regidora de Benestar)

REGIDORIESMUNICIPALS BENESTAR

Política a la xarxa

Les darreres setmanes de les legislatures, siguin de l’administració que

siguin, sempre s’han destacat per actuacions anomenades d’electoralistes.

Inauguracions de carrers, ins -tal·lacions, equipaments pú-blics i tota mena de novetats perquè la memòria dels elec-tors sigui ben fresca de fets positius per a la seva ciutat, vila, municipi o masia.

Es discuteix en aquestes set-manes si un acte és electora-lista o no. Es lluita per sortir a les fotografi es dels mitjans de comunicació amb una fal·lera gairebé malaltissa.

A Agramunt les inaugura-cions no han aparegut en els quatre anys de legislatura de pacte i no apareixeran en ple-na campanya electoral.

Els electors tenen una me-mòria més llarga i una intel-ligència superior a la que fan referència els seus polítics. Te-nir tota la informació no apor-ta un valor afegit al que n’és dipositari.

La política no interessa a

la població en general, vist el grau de participació de les dar-reres convocatòries. Els segui-dors dels esdeveniments són una minoria cada vegada més decebuda de la classe política.

També cal tenir en compte que els polítics de cada país són una petita mostra del ta-rannà de la ciutadania i mos-tren en certa manera, el refl ex de la seva població.

Els interessats en la política local darrerament tenen una magnífi ca font d’informació i un espai formidable pel de-bat al fòrum de Ràdio Sió, on apareix tot el que passa a ca la vila.

És sorprenent el nivell d’in-formació de les actuacions mu-nicipals dels internautes que han trobat un lloc ideal per de-batre la política local.

En aquest fòrum s’endevi-na la poca participació de la gent gran que té menys hàbitd’utilització de les noves tec-nologies. Els joves són més espontanis i més àgils a l’ho-ra de fer córrer les idees i les notícies. L’èxit de participació

pot ser molt bé, l’anonimat dels participants que sense do-nar el nom poden “carregar-se” els personatges públics sense cap por.

El que queda molt clar és que la informació fl ueix i els electors no estan desinformats. Si l’abstenció augmenta no serà per manca de saber el que passa, sinó perquè no agrada el que s’està observant.

Les dades de Ràdio Siósón altes en consulta, malgrat els que opinen s’endevina que siguin un grup reduït.

Aquesta campanya, es dispo-sarà de més elements de valo-ració gràcies a aquesta iniciati-va de l’emissora local. D’altra banda, els polítics aspirants a governar els propers quatre anys no podran enganyar ningú perquè tot va sortint a la xarxa i les notícies volen sense atu-rador encara que no agradi a tothom.

Per tant, la democràcia ha guanyat un aliat que facilita la informació a la ciutadania in-teressada en saber què passa a la casa gran. ■

Els interessats en la política local darrera-ment tenen una magnífi ca font d’informació i un espai formida-ble pel debat al fòrum de Ràdio Sió, on apareix tot el que passa a ca la vila.

64 [ABRIL 2007]sió 518

A les acaballes de la legislatura

Jordi Padullés i Serra(Tinent d’alcalde, responsable de l’àrea d’indústria)

REGIDORIESMUNICIPALS INDÚSTRIA

Benvolguts agramuntins:Ara que s’atansa la fi de la

present legislatura, és hora de fer una mica de balanç del que ha donat de si aquest període que s’acaba.

Un dels temes més punyents al començament d’aquest man-dat i que a la vegada va fer córrer més tinta, girava entorn de la construcció d’un polígon industrial, ja que com és ben sabut, el creixement de l’activi-tat industrial a l’Agramunt dels darrers anys ha estat aturat en bona mesura per la manca de sòl industrial, cosa que ha com-portat que alguna empresa nas-cuda a la nostra vila marxés i d’altres es plantegessin fer-ho.

Com a responsable de l’àrea encarregada d’aquesta qüestió, avui puc afi rmar que aquesta mancança de sòl industrial és cosa del passat i, com molts

haureu pogut comprovar per l’estat de les obres, el nou po-lígon serà una realitat d’aquí a molts pocs mesos, fet que ha infl uït molt positivament en les intencions sobre futurs projec-tes dels empresaris locals. Em consta que empreses agramun-tines que havien fet gestions per ubicar-se i fi ns i tot alguna amb els terrenys comprats en d’altres indrets fora del nos-tre municipi, ara l’única opció que es plantegen és ampliar a Agramunt mateix donades les noves circumstàncies.

Gràcies a la tenacitat de l’ajuntament, i a la col·labora-ció i a l’interès de l’Institut Ca-talà del Sòl, en breu disposarem d’una nova zona industrial de 128.000 m. quadrats de su-perfície bruta, amb 84.000 m. quadrats de sòl edifi cable distri-buït en parcel·les petites, mit-

janes i grans amb uns acabats constructius de gran qualitat i el subministrament elèctric ga-rantit amb la nova sub-estació de transformació elèctrica situa-da al poble veí de Mont-roig.

Aquesta nova àrea indus-trial es troba situada al costat cara sud de l’actual polígon i pròxima a la carretera de Tàrrega, amb molt bon accés i a 15 quilòmetres de l’autovia Barcelona-Lleida, la qual cosa li garanteix una bona comuni-cació amb l’atractiu empresa-rial que això pot representar.

Però no solament hem de par-lar de la urbanització d’aquest polígon industrial que tenim a punt d’acabar, sinó que també cal fer esment de les previsions per un futur pròxim.

Aquest ajuntament sempre ha cregut que la construcció d’aquest nou polígon donaria una solució a la immediatesa del problema de la manca de sòl industrial al nostre municipi, però no el resolia d’una manera defi nitiva a mitjà i llarg termini, i per aquest motiu va continuar negociant amb l’Institut Català del Sòl perquè continués inver-tint en el nostre poble, la qual cosa ja ha donat els seus fruits, i és que en l’actualitat aquest ja és propie tari d’una gran part dels terrenys amb qualifi cació de sòl industrial que comprenen una àmplia zona de 338.000 m. quadrats que s’estenen des de l’actual polígon en construc-ció fi ns al límit amb el terme de Puigverd, i que són els que han de garantir que en un futur Agramunt no es torni a trobar en una situació de col·lapse com en els darrers anys.

Amb les pers-pectives que ens ofereix la situació actual, els futurs ajun-taments podran fer política industrial de debò i aquest ha de ser el seu gran repte.

65sió 518[ABRIL 2007]

Cal tenir present que segons un informe del catedràtic Gon-zalo Bernardos, professor titu-lar d’economia de la Univer-sitat de Barcelona, Agramunt es troba en una futura zona d’expansió industrial i cal fer bé els deures si volem que el

nostre municipi es pugui apro-fi tar d’aquest fet.

Els fonaments estan posats i són sòlids. Amb les perspecti-ves que ens ofereix la situació actual, els futurs ajuntaments podran fer política industrial de debò i aquest ha de ser el

seu gran repte. Hauran de tro-bar els mecanismes per facili-tar les iniciatives empresarials que sorgeixin dels emprene-dors agramuntins, però també anar a cercar noves indústries a fora si cal. Els contactes amb les administracions i institu-cions que ens han de facilitar la vinguda d’algunes empreses foranes hi són. Establir aques-ta relació amb les esmentades administracions i institucions no ha estat una feina fàcil, i serà responsabilitat dels futurs ajuntaments mantenir aquests lligams si volem que continuïn tenint el nom d’Agramunt amb un punt ben assenyalat en el seu mapa.

En aquest mapa fi ns fa ben poc no hi sortíem. Que no ens tornin a esborrar. ■

Polígon La TorreSup. 128.293,85 m2

67sió 518[ABRIL 2007]

L'AJUNTAMENTINFORMA

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 26-2-2007

SERVEI MANTENIMENT MUNTACÀRREGUES HIDRÀULIC A LA SALA DEL TEATRE DEL CASAL AGRAMUNTÍ

S’aprovà el servei de manteniment del muntacàrregues hidràulic a la Sala del Teatre del Casal Agramuntí i la despe-sa de la quota semestral del manteniment que ascendeix a la quantitat de 69,60€, inclòs IVA, i s’adjudicà l’esmentat servei a l’empresa XIP D’OR.

SOL·LICITUD SUBVENCIÓ ACTUACIONS D’ORDENACIÓ AMBIENTAL DE LA IL·LUMINACIÓ EXTERIOR

S’acordà concórrer a la convocatòria per a la conces-sió d’ajuts per actuacions d’ordenació ambiental de la il-luminació exterior per a l’any 2007, per l’actuació denomi-nada “Projecte d’instal·lació elèctrica de reforma i ampliació d’enllumenament públic a la travessia est-oest d’Agramunt, formada per Av. Marià Jolonch, C. Àngel Guimerà, Av. Jaume Mestres i Ctra. de Cervera (Fases C i D)” i es sol·licità un ajut econòmic de 40.000€, per l’execució de l’actuació es-mentada.

AMPLIACIÓ SISTEMA EXTINCIÓ D’INCENDIS DE LA SALA DEL TEATRE DEL CASAL AGRAMUNTÍ

S’aprovà la col·locació d’uns detectors de prevenció d’in-cendis i l’ampliació del sistema d’extinció d’incendis per la Sala del Teatre del Casal Agramuntí, s’aprovà la despesa que ascendeix a la quantitat de 3.666,57 € i de 6.091,50 €, respectivament , i s’adjudicà a l’empresa Plana Fàbrega Seguretat, SL.

SOL·LICITUD SUBVENCIÓ DEPARTAMENT D’ACCIÓ SOCIAL I CIU-TADANIA

S’acordà sol·licitar al Departament d’Acció Social i Ciu-tadania de la Generalitat de Catalunya una subvenció per a la realització dels programes per al desenvolupament de programes i accions d’acollida i d’integració de persones es-trangeres immigrades.

SOL·LICITUD SUBVENCIÓ DEPARTAMENT DE TREBALL

S’acordà concórrer a la convocatòria per a la concessió de subvencions par als projectes destinats a la contractació de treballadors/res desocupats/ades per a la realització d’obres i serveis d’interès general i social en col·laboració amb en-titats locals, per a l’any 2007 pels projectes següents: Ac-tivitats a les piscines municipals, promoció de la Fira del Torró i Xocolata a la Pedra i millora i manteniment d’espais i instal·lacions públiques.

CLAVEGUERA DE LA RESIDÈNCIA RIBERA DEL SIÓ

S’acordà desestimar la reclamació econòmica ocasiona-

da pels serveis de l’empresa Hidrocar que ascendeixen a la quantitat de 452,86 € per desembussar la claveguera que es va ocasionar dins la fi nca propietat de la Residència Ribera del Sió i aquesta claveguera desemboca a un pou del col·lector del riu Sió.

ADJUDICACIÓ DEFINITIVA DE LES OBRES D’INFRAESTRUCTURA DEL CARRER PERPENDICULAR AL CARRER DE LA BASSA I ZONA D’ESBARJO VEÏNA AL NUCLI AGREGAT D’ALMENARA ALTA

Es declarà vàlida la licitació del concurs públic mitjan-çant el procediment obert per la contractació de les obres d’infraestructura del carrer perpendicular al carrer de la bas-sa i zona d’esbarjo veïna al nucli agregat d’Almenara Alta, i s’adjudicà les obres esmentades a l’empresa MACOTEC 905, SL, que va presentar la proposició més avantatjosa en la quantitat de 59.517,11€.

ADJUDICACIÓ DEFINITIVA DE LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ D’UN MUR DE CONTENCIÓ DE TERRES AL DIPÒSIT DEL CASTELL D’AGRAMUNT

Es declarà vàlida la licitació del concurs públic mitjan-çant el procediment obert per la contractació de les obres de construcció d’un mur de contenció de terres al dipòsit del Castell, i s’adjudicà les obres esmentades a l’empre-sa MACOTEC 905, SL, que va presentar la proposició més avantatjosa en la quantitat de 138.823,86€.

APROVACIÓ PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ VOLUNTÀRIA A L’AVDA. CATALUNYA XAMFRÀ PASSEIG RIU SIÓ

S’acordà aprovar inicialment el Projecte de Reparcel-lació voluntària en l’àmbit que constitueixen l’Avinguda Catalunya i el C/ de Santa Esperança, dividit pel Riu Sió redactat pels arquitectes F. Xavier Inglada Salvador i Toni Bosch Miquel i promogut per Residencial Riu Sió i l’Ajunta-ment d’Agramunt.

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 12-3-2007

ACCEPTACIÓ SUBVENCIÓ GUARDERIA

S’acordà acceptar la subvenció concedida pel Departa-ment d’Educació de la Generalitat de Catalunya, que ascen-deix a la quantitat de 90.000,00 €, per l’escola d’educació infantil de primer cicle “Nins”.

ACTIVITATS CULTURALS DE L’EMMA

S’aprovà tots els actes organitzats per l’Escola Municipal de Música amb motiu de les activitats culturals de la prima-vera del 2007 i la realització de les despeses que el progra-ma d’activitats culturals que ascendeixen a la quantitat de 6.155,00€.

68 [ABRIL 2007]sió 518

ADJUDICACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES, MURS DE CONTENCIÓ I TERRAPLENS ENJARDINATS A LES PUELLES

S’acordà adjudicar les obres de les infraestructures, murs de contenció i terraplens enjardinats a les Puelles, per la quantitat que ascendeix a 14.488,45€ a l’empresa MACO-TEC 905, SL, i s’aprovà la despesa esmentada.

SERVEI DE NETEJA DELS EDIFICIS ESCOLARS I DELS EQUIPAMENTS MUNICIPALS

S’acordà prorrogar el contracte amb l’empresa CLANSER, SA, pel servei complementari de neteja, a comptar a partir del primer d’octubre de 2006 i que fi nalitzarà el 30 de se-tembre de 2007 per cadascun dels edifi cis, instal·lacions i equipaments municipals, següents: Edifi cis del Col·legi Pú-blic CEIP Macià-Companys i la Guarderia Municipal “NINS”, Edifi cis del Pavelló Municipal d’Esports i del vestidor de les piscines, Edifi ci de l’Escola Municipal de Música, Edifi ci del camp municipal d’esports, WC públics i vestidors, Edifi ci del Casal d’Avis, Vidres de la Biblioteca Municipal i Espai Guinovart.

ADQUISICIÓ MÀQUINA NETEJADORA PELS PAVELLONS ESPOR-TIUS

S’aprovà l’adquisició d’una màquina netejadora i uns com-plements (un raspall tou i un raspall abrasiu) per als Pave-llons esportius, amb un pressupost que ascendeix la quanti-tat de 3.917,08, inclòs IVA, s’aprovà la despesa per l’import esmentat, i s’adjudicà a l’empresa Detergents i complements HOSNET, SL.

PLE, 25-1-2007

APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DE LES ORDENANCES FISCALS 2007: ESCOMBRARIES

S’aprovà provisionalment la modifi cació de les ordenances

fi scals reguladores dels tributs següents: Taxa per recollida d’escombraries:

CONCEPTES IMPORTS ANUALS €

a) Habitatges de caràcter familiar ..................... 53,49 Cànon de la Generalitat Llei 16/2003 ........... 12,05b) Bars, cafeteries o establiments de caràcter similar i comestibles .................................... 128,95 Cànon de la Generalitat Llei 16/2003 ........... 29,06c) Fondes, residències, etc. .............................. 224,95 Cànon de la Generalitat Llei 16/2003 ........... 50,69d) Locals industrials 1a Categoria ..................... 167,24 Cànon de la Generalitat Llei 16/2003 ........... 41,12 e) Locals Comercials, exclosos alimentació ........ 81,47 Cànon de la Generalitat Llei 16/2003 ........... 21,02f) Locals industrials 2a Categoria ...................... 85,52 Cànon de la Generalitat Llei 16/2003 ........... 21,02g) Hotels ......................................................... 427,99 Cànon de la Generalitat Llei 16/2003 ........... 96,45h) Bancs ......................................................... 182,45 Cànon de la Generalitat Llei 16/2003 ........... 41,12

Els contribuents dels nuclis agregats d’ALMENARA ALTA, DONZELL D’URGELL, MAFET i MONTCLAR, satisfaran una quota equivalent a les 2/6 parts de les esmentades en l’ar-partat 2 anterior, entretant el servei es realitzi dues vegades per setmana. Els contribuents del nucli agregat a les PUE-LLES satisfaran l’equivalent a 1/12 part.

APROVACIÓ DEL MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA

S’aprovà, d’acord amb el previst a l’article 9 de Llei 16/2002, de 28 de juny, de Protecció contra la contamina-ció acústica, el Mapa de capacitat acústica d’Agramunt, ela-borat pel Sr. Bernat Solé Barril, enginyer industrial, aquest mapa de capacitat acústica permet determinar la capacitat acústica d’Agramunt mitjançant l’establiment de zones de sensibilitat acústica en l’àmbit del municipi, delimitant els nivells d’immissió que s’hi poden admetre.

Fi de curs d’auxiliars de geriatria. Les alumnes del curs van recollir els diplomes acreditatius del curs, el dia 28 de març a la sala de conferències del Casal, després de fi nalitzar el període de pràctiques a les respectives residències geriàtriques.

AJU

NTA

ME

NT

69sió 518[ABRIL 2007]

L'AJUNTAMENTINFORMA

LLICÈNCIES D’OBRES

REHABILITACIONS RONCAL CORTIÑES, SL per ocupar la via pública amb un contenidor. C. Raval de Puigverd.

PROMOCIONS BERCO 22, SL per ocupar la via pública amb una bastida amb voladís per motius de seguretat. C. Call.

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per arranjar una avaria d’aigua. C. Ntra. Sra. de la Mercè.

GILBERT BERTRAN PUIGPINÓS, per enrajolar les golfes de l’habitatge. C. Raval de Puigverd.

STEFAN BARDOS, per canviar les rajoles de la cuina i del lavabo de l’habitatge. Av. Esports.

IBASAN, SA per revestir amb xapa perfi lada la façana de la nau. Av. Generalitat.

RAMON BORGES VENDRELL, per canviar les rajoles del terrat. C. Agustí Ros.

RAMON BORGES VENDRELL, per ocupar la via pública amb unes tanques de seguretat. C. Passeig Nou.

PROMOCIONS BERCO 22, SL per un gual permanent amb placa. C. Institut.

FRANCISCO NOGALES TEODORO, per pintar la façana de l’habitatge i el voladís. Trav. Baixada del Convent.

FRANCISCO BERNAUS FUSTA, per col·locar una tanca metàl·lica en una part de l’hort. Partida Regué Salat.

JOAN FARRAN MELGOSA, per fer una piscina al jardí de l’habitatge. C. Molí Vell.

POLÍGON 15, SL per construir una granja porcina sense incrementar la capacitat de l’explotació. Almenara.

NEUS TORRES GALAN, per llicència de primera utilitza-ció. C. Comtessa Aurembiaix.

MALLE CUBELLS, SL per llicència de primera utilització. C. Molí Vell.

REHABILITACIONS RONCAL CORTIÑES, SL per obrir dues rases per connectar les aigües pluvials a la xarxa gene-ral. C. Raval de Puigverd.

MARC ANTÓN CADEVALL PRAT, per obrir una rasa per connectar la claveguera a la xarxa general. C. Passeig Nou.

MARC ANTÓN CADEVALL PRAT, per ocupar la via pública amb materials per obres. C. Passeig Nou.

PROMOCAPELLA 2005, SL per un dret de connexió d’ai-gua provisional per obres. C. Domènech Cardenal.

PROMOCAPELLA 2005, SL per 10 drets de connexió a la xarxa general de clavegueram. C. Domènech Cardenal.

ASETLAB, SL per col·locar un rètol informatiu a la façana del cobert. Mafet.

JORDI CUÑAT HUGUET, per un dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Urgell.

COMUNITAT DE PROPIETARIS C. RONDA per 1 gual per-manent. C. Ronda Molinal - Ctra. Cervera, 45 B.

RUBEN PEDRÓS VALLÉS - MIREIA MONTANÉ GUI-LLAUMET, per rebaixar la vorera de davant del garatge. C. Fontanilles.

MARIANO TERUEL OLIVER, per la construcció d’un pan-teó. Cementiri.

ROSA SERRA GALCERAN, per la construcció d’un panteó. Cementiri.

MIAMI-ALEJANDRIA, SLU per netejar i treure runa del pati. C. Portalada.

MARIA MERCÈ MIRALLES TALLAVÍ, per arranjar la faça-na de l’habitatge i col·locar-hi pedra. Pl. Om.

RAMON CREUS CUSOLA, per un dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Pau Casals.

STRABERES EMPRESARIAL, SL per llicència de primera utilització. C. Urgell.

PERE DELGADO MORENTE, per ampliar la coberta d’un magatzem. C. Bassota.

PROMOCAPELLA 2005, SL per construir 10 habitatges unifamiliars aparellats. C. Domènech Cardenal.

JOSEP MARIA TORNÉ CREUS, per adequar una nau in-dustrial per a l’activitat de fusteria i ofi cines. C. Noguera.

PANORAM 2006, SL per construir un edifi ci plurifamiliar de 3 habitatges. C. Raval Sant Francesc.

CAIXA PENEDÈS per adequar un local per a ús d’ofi cina bancària. C. Àngel Guimerà.

PANORAM 2006, SL per un dret de connexió d’aigua per obres. C. Raval Sant Francesc.

PANORAM 2006, SL per 3 drets de connexió a la xarxa general de clavegueram. C. Raval Sant Francesc.

AMPARO CAMPDERROS BATALLER, per un dret de con-nexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Camí de les Masies.

ÀNGELA MARSÀ CAHELLES, per pintar la façana del lo-cal. Pl. Mercadal.

MARIA PILAR SANGRÀ BALASTEGUI, per arranjar una pedra de la façana de l’habitatge. C. Passeig Nou.

MIQUEL RIBERA GUIU, per un dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Molí Vell.

RAMON CASTRO MIR, per construir una cabana, arran-jar la tanca d’obra existent, pavimentar i col·locar una porta metàl·lica. Partida Regué Salat.

JAUME TERRÉ ISANTA, per un dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Molí Vell.

SECCIÓ LOCAL D’ESQUERRA REPUBLICANA DE CATA-LUNYA per col·locar un rètol pintat. Pl. Mercadal.

INSTITUT CATALÀ DEL SÒL, per declaració d’innecessa-rietat de concessió de llicència de segregació. Partida Ctra. de Tàrrega.

NÍNXOL CEMENTIRI

Es concedí els drets funeraris següents, previ el pagament dels drets d’Ordenança corresponents:

RAMON RIBES VALLS, nínxol núm. 38. Galeria MARE DE DÉU DEL CASTELL.

71sió 518[ABRIL 2007]

ALMANAC

GRÀFICA DE LES TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES I DE LES PRECIPITACIONS CORRESPONENTS AL MES DE FEBRER

Temperatura màxima: Temperatura mínima: Precipitacions:

40

35

30

25

20

15

10

5

0

–5

40

35

30

25

20

15

10

5

0

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

°C l./m2

Dies

Demografi a

(Mes de març de 2007)

NAIXEMENTSGhizlan Kaakoua dia 4Erik Brils i Fernàndez dia 6

DEFUNCIONSEngràcia Novell i Muixí 45 anys, dia 5Jaume Marsà i Pijuan 84 anys, dia 7Antònia Roqué i Fontanet 86 anys, dia 8Ramona Gomà i Roig 95 anys, dia 8Miquel Alsina i Utges 67 anys, dia 19Dorotea Carrera i Miralles 96 anys, dia 22Josep Candela i Vicente 88 anys, dia 24Rosa Pedrol i Calderó 85 anys, dia 25Joan Rovira i Torres 46 anys, dia 26

Temps

PLUJA CAIGUDA DURANT EL MARÇ

Dia 7 ........................................ 15,0 l./m2

Dia 15 ........................................ InapreciableDia 16 ........................................ InapreciableDia 30 ........................................ 11,2 l./m2

Dia 31 ........................................ 4,6 l./m2

TOTAL ........................................ 30,8 l./m2

TEMPERATURES EXTREMES DEL MARÇ

Màxima del mes ............................... 22°, dia 4Mínima del mes ..............................–3°, dia 22Oscil·lació extrema mensual ........................25°Mitja de les màximes ...........................15,387°Mitja de les mínimes .............................2,967°Mitja de les mitjanes .............................9,177°

L’observador: Deudat Pont

DATES ASSENYALADESI COSTUMARI

A l’antiga casa de pagès, al mes de maig, tot i arribar el bon temps i fl orir la terra per tot arreu, s’acabaven les existències i es buidava el rebost i graner de la passada collita i encara quedava més d’un mes per a la nova. Per aquesta raó era generalment un mes de penúria alimen-tària i hom parla de les fams de maig.

Dies de maig, dies amargs:els pans curts i els dies llargs.

Una vella que tenia anys milguardava pa pel maig i llenya per l’abril.

El maig és l’època que fl oreixen alguns arbres i les pluges són decisives per una bona collita

No diguis blatfi ns que el maig no hagi passat.

Pel maig fl oreix l’oliverai grana el blat.

Dia 1: Festa del Treball.Dia 6: Primer diumenge de maig que és conegut com

el Roser de maig, perquè molts pobles de Catalunya ce-lebren la festa del Roser.

Dia 20: L’Ascensió del Senyor.Dia 27: Pasqua de Pentacosta.

EFEMÈRIDES DEL MESMaig de 1792: Projecte d’urbanització de molts

carrers d’Agramunt. A fi nals del segle XVIII Agramunt i bona part de Catalunya vivia un cicle econòmic força positiu que animava els ajuntaments a emprendre refor-mes urbanístiques d’envergadura. El cas que ens ocupa

és l’empedrat dels carrers i places de la vila: -Carrer desde’l portal de sant Joan fi ns al cap de la plassa major ..............................100 canas de llarg-Carreró de detrás de casa Dr. Balaguer .....56 canas -Carrer detrás de la Mercè ........................ 60 “-Carrer del Castell ....................................76 “-Carreró detrás de Monturiol, del Estudi, y detrás casa Masses, contant des de la cantonada de casa Teuler ......................132 “-Carrer del Pou (des de casa’l Rellotger fi ns al Pôrtal de l’Àngel ...........................40 “-Carrer des del portal de Merigó fi ns a la casa del Rellotger .............................120 “-Carrer des de casa del Rellotger fi ns al portal de Vilavella ...................................46 “-Carrer des del cantó de Sant Antoni fi ns a la plassa ................................................1 “Dits carrers uns ab altres tenen de ample 2 canes, y

empedrat costarà una lliura la cana de llarch, aprofi tant la pedra vella que’s pugui.

(Pel que fa a les mesures: una cana = 8 pams; un pam = 20 cm. Una lliura = 20 sous; un sou = 12 diners; un ral = 24 diners. 3 lliures equivalien a 8 pessetes)

És fàcil de reconèixer l’actual carrer Sant Joan i la pla-ça Major (plaça de l’Església); carreró darrera de la casa del Dr. Balaguer (c. Germandat de la Sang); carrer detrás de la Mercè (c. de la Carabassa de Dalt); el carrer Castell; el carrer del Pou que anava des del portal de l’Àngel (sor-tida A. Guimerà) fi ns a cal Rellotger (actual botiga de ca l’Isant); des d’aquí al portal de Merigó són l’actual carrer Sió i el de la Sabateria de Baix; i fi ns al portal de Vilavella és l’actual carrer Vilavella; mentre que els de Sant Antoni fi ns a la plaça, seria el carrer que va del c. Sió a la plaça de l’Església. Altres són més difícils de localitzar.

R. Bernaus i Santacreu

MAIG

Mes de 31 dies, cinquè del nostre calendari.El dia 1 el sol surt a les 4h 48m, i es pon a les 18h 48m. El dia 31 el sol surt a les 4h 20m, i es pon a les 19h 17mEl dia 21 el sol entra a la constel·lació de GÈMI-NIS.

Les fases de la lluna:

Lluna plena el dia 2 a les 10h 09m

Quart minvant el dia 10 a les 04h 27m

Lluna nova el dia 16 a les 19h 27m

Quart creixent el dia 23 a les 19h 02m

73sió 518[ABRIL 2007]

❚ Coordina Rosa Maria Sera

❚ per Ricard Bertran

Les 7diferències

L’equip de futbol sala local disputant un emocionant partit al pavelló municipal d’esports. La foto de l'esquerra és l’ori ginal, mentre que a la de la dreta s’han fet set mo difi cacions.

A veure si les tro beu!

Solució a les 7 diferències:

LABERINT

LLEURE AMENITATS

SOPA DE LLETRES

En aquest embolic de lletres hi trobareu el nom de dotze sinònims que hi ha del mot ABOLIR.

Solució a la SOPA DE LLETRES, per P.R.:

Anul·lar, cancel·lar, descartar, desfer, destruir, dissoldre, esborrar, invalidar, liquidar, rescindir, revocar i suprimir.

A E R A L L U N A B F R

I R C A G D L J R M I H

R N A O C P R A Q U D R

R I S R T O D U R V I A

A X M Z R I V T A D S T

D D B I L O S E N C S R

I D E A R E B I R E D A

U H V S D P C S I L L C

Q N M F F S U G E N D S

I J P T E E O S S Q R E

L U A R R V R X C Z E D

B R A L L E C N A C D ESolució al Laberint:

73sió 518[ABRIL 2007]

·

·

Podeu ajudar-me a trobar el meu boo-merang en aquest laberint?

75sió 518[ABRIL 2007]

LA FOTO per JOSEP BERTRAN

LA CALAISERA per SERAFINA BALASCH

La matinada del 17 de març va ser molt llarga.

A primera hora del matí a la Fondandana encara hi ha-via molt moviment. De les 3.000 persones que diuen que van assistir al Piperrak agramuntí, una bona colla s’escalfaven a la vora del foc tot esperant que encara fos més tard per retirar. Va ser aquest un concert que va deixar empremta, per les seves característiques, tant per la gentada que hi va anar com pel rastre, de bo i de dolent, que van deixar.

76 [ABRIL 2007]sió 518

REVISTA SIÓ. Núm 518 - Any XLIV - Abril 2007

Documents