REVISTA SIÓ. Núm 521 - Any XLIV - Juliol 2007

1sió 521[JULIOL 2007]

2 [JULIOL 2007]sió 521

Núm. 521 - Any XLIV - Juliol 2007

PORTADA:L’Associació de Dones l’Esbarjo d’Agramunt celebrà una festa molt reeixida, amb especial protagonisme de la gegantona que l’entitat va donar a l’Ajuntament i que ara acompanyarà la parella de gegants que han complert 50 anys.

(Josep Bertran)

ESTIMATS LECTORS ......................... 3

ACTUALITAT

Fets del mes- La festa de l’Esbarjo .......................... 5- Ros Roca .......................................... 8- Rescat d’un gos ................................ 10- Carrer de la Barretina ........................ 10- Collita ............................................... 10- El Pou ............................................... 11- Sant Cristòfol .................................... 11- Concurs sardanes ............................. 11- Les Ventoses .................................... 13- Espai Guinovart ................................ 13- Obres al Castell ................................. 13- Sant Joan .......................................... 14

REPORTATGEDel Golan al Sió- Josep París i Piqué és un gran admirador d’Israel ............................. 16

ENTITATSAssociació Sardanista Barretina- Curset de sardanes ........................... 19Societat Ocellaire l’Estesa- Concursos federatius ........................ 21

OPINIÓEl celobert- La Mare de Déu dels Socors, patrona nostra ................................... 23Gent, fets, coses...- Ofi cis: curandero .............................. 27

Els lectors escriuen- L’evolució democràtica ....................... 29- Els resultats de les eleccions municipals a Ossó de Sió .................. 31- Manifest de Defensa de les Terres de Ponent ............................... 32- Una rialla si us plau .......................... 33- Per fi dormir tranquils ...................... 33- Ni especialistes ni pediatres .............. 35- L’acudit d’en Creus ........................... 35- Feliç esdeveniment religiós per a la nostra Vila .................................. 37

L’ENTREVISTA

Amadeu Padullés i Serra- Amadeu Padullés i Serra, el nou alcalde .................................... 39

CULTURA

Literatura- Un escriptor mallorquí s’adjudica el premi literari 7lletres amb 7 històries d’orfes ............................. 47

SANITAT

El CAP informa- Substitució pediatria ......................... 49

PUBLICITATGrupo Consist- Secció de confecció .......................... 50- Activitats del Consist Parc ................ 53

SOM A RIELLAHistòries- El darrer dia de batre ........................ 55

COL·LABORACIONS LITERÀRIESEl conte- Les vacances del Quico .................... 57Microrelats- Les sis maduixes .............................. 59Nanorelats- Quin estrès!! / Tot fent comptes / El poder d’una rialla .......................... 61

ESPORTS- Club Futbol Agramunt ....................... 62

PARTITS POLÍTICS MUNICIPALS- Negar el diàleg és menystenir una part de ciutadania ....................... 65

L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 66

ALMANAC .......................................... 71

LLEURE- Amenitats ......................................... 73

LA FOTO ............................................ 75

LA CALAISERA ................................... 75

Reportatge gràfi c de l’enderrocament de l’habitatge i les instal·lacions de l’empresa Ros Roca cinquanta anys després de la seva construcció.

8

Extensa entrevista amb Amadeu Padullés, recentment elegit nou alcalde de la nostra Vila.

39


Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964

Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell)

Subscripció anual: 32 € - Número solt: 2,90 €

Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42

Membre de l'Associació Catalanade la Premsa Comarcal

Redactors: Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu.Col·laboradors: Serafi na Balasch, Ramon Bernaus, Ricard Bertran, Jaume Cots, Ramon Creus, Montse Guerrero,

Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila.

Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt

La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes.Per altra banda, la publicació dels articles signats, no signifi ca l'ac ceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor.

Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig.

Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 ■ Torronaire d'Honor 2004

Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat,l'IEI de la Dipu tació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

CRÈDITS

ESTIMATS LECTORS...

Polèmica a part –recordeu les crítiques sobre el can-vi de volum d’edifi cabili-

tat–, la urbanització que s’aixe-carà on hi havia la fàbrica Ros Roca al Pou serà un gran avenç per a l’urbanisme agramuntí. Ja ho va ser en el seu dia l’obertura de la plaça dels Torronaires i el carrer dels Horts. Ara aquesta via tindrà continuïtat vers el Sió i la Fondandana.

El projecte també preveu, al-menys això és el que s’ha dit, destapar l’ull cegat del pont romànic, la construcció d’un altre pont sobre el Sió i dues llenques de zona verda a banda i banda del riu, entre altres millores. D’aquí quatre dies la fàbrica i l’edifi ci de pisos serà tan sols un record pels qui hi van viure, pels qui hi van treballar i pels agramuntins en general.

La sortida de Ros Roca cap a Tàrrega va ser un cop molt dur per Agramunt. Les facilitats per la construcció de la fàbrica,

especialment la cessió dels ter-renys al costat mateix del Sió, no van servir de res i l’atracció de la carretera nacional va po-der més que tot això i els propis orígens i la dedicació dels tre-balladors. Ha passat mig segle, els temps han canviat, però la història es repeteix amb altres indústries agramuntines que fugen cap a l’autovia.

Durant els darrers anys s’han aixecat noves urbanitzacions al voltant de la Vila i en el seu interior. La majoria, sortosament no totes, tenen una cosa en comú, l’estretor dels carrers. En ple segle XXI, quan aviat hi haurà tants vehicles com persones, per l’especulació dels promotors, i especialment per la desídia de les autoritats que ho permeten, els carrers són cada vegada més estrets. També les darreres urbanitzacions indus-trials pateixen del mateix mal.

Cal suposar que deuen com-plir la normativa vigent. Uns plantejaments curts de mira

que, sortosament, no van tenir els nostres avantpassats quan van dissenyar, per exemple, el Mercadal i altres indrets de la Vila. Paradoxalment, a mesura que els vehicles de tracció mecànica anaven substituint els d’animals, els carrers i les voreres es feien més estretes.

Exemple paradigmàtic és l’avin-guda Catalunya. Les autoritats de l’època van permetre cons-truir a ran del camí edifi cis tan alts com la Torre, i amb unes voreres on no es poden creuar dues persones de tan estretes que són. No van saber o no van voler, que encara és pitjor, tenir la visió de preveure una entrada digna a la població.

La llàstima, però, és que ara, en alguns indrets, es té la mateixa perspectiva. Doneu-hi un tomb.

Afectuosament,

Bernat Jofre

Agramunt, juliol de 2007

En ple segle XXI, quan aviat hi hau-rà tants vehicles com persones, per l’especulació dels promotors, i especialment per la desídia de les autoritats que ho permeten, els carrers són cada vegada més estrets.


▼

La festa de l’Esbarjo

ACTUALITAT FETS DEL MES per JOSEP BERTRAN

La presidenta i l’alcalde en van ser els padrins.

L’Associació de Dones l’Es barjo, que aplega més de 400 agramunti-

nes, el diumenge 8 de juliol va fer festa grossa oberta a tots els veïns. A primera hora del matí ja tenien a punt la xocolatada davant el seu es-tatge social de Cal Mas Vell, al Mercadal. Però el moment àlgid de la festa va ser l’ofi -ci religiós en el decurs del

qual es va procedir a batejar la gegantona a qui se li posà el nom de Pom d’Or, en refe-rència a un personatge de la llegenda agramuntina, com es va encarregar d’explicar Ramon Bernaus.

Van actuar de padrins l’al-calde, Amadeu Padullés, i la presidenta de l’Esbarjo, Pilar Marquilles. Mossèn Llorenç va ofi ciar la cerimònia i durant la

seva intervenció va demanar “un gegantó per acompanyar la gegantona, perquè no vagi pels carrers com una dona so-litària”. També va intervenir l’alcalde, primer per agrair la donació de la geganta en nom de l’Ajuntament i també es va referir a la riquesa cultu-ral i social que representa per Agramunt disposar de tantes associacions que treballen per

JOS

EP

BE

RTR

AN

Se li posà el nom de Pom d’Or, en referència a un personatge de la llegenda agra-muntina.


▼

ACTUALITAT FETS DEL MES

la Vila com és el cas de l’As-sociació de Dones l’Esbarjo.

El nou personatge del fol-klore agramuntí ha sorgit del prestigiós taller Casserres de Solsona i ha costat 3.000 eu-ros. Arriba quan els seus com-panys, la parella de gegants i els capgrossos, compleixen el

50 aniversari. A la sortida del temple el nou personatge va fer el seu primer ball de plaça davant les autoritats i el pú-blic aplegat, al so d’un grup de música tradicional que l’acompanyà fi ns el Pavelló, on es va fer un dinar de ger-manor i un ball de fi de festa.

Sobre aquestes ratlles, amb la junta directiva de l’Esbarjo.

A la dreta, la Gegantona abandona el temple.

Primera ballada a la plaça.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

8 [JULIOL 2007]sió 521


▼

Ros Roca

Cinquanta anys després que l’empresa Ros Ro-ca, llavors en els seus

inicis, construís la seva pri-mera fàbrica a la plaça del Pou, aquestes setmanes s’ha treballat pel seu enderroc. En

el solar resultant es construirà una urbanització amb habitat-ges de planta baixa i tres pi-sos. L’espai públic recuperarà una franja de terreny, on hi ha-via una nau i un bloc de pisos, que l’Ajuntament de l’època va cedir a l’empresa per 50 anys. Passat aquest temps ha-via de retornar al poble. Una

cessió que amb el temps ha comportat confl ictes, alguns de molt greus; però, fi nal-ment, s’han anat solucionant i en un futur proper tota una gran àrea en el centre de la Vila serà rehabilitada.

Aquestes són un recull d’imatges que han de quedar per a la història.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOSEP BERTRAN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOSEP BERTRAN


JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

10 [JULIOL 2007]sió 521


▼

1. Rescat d’un gosAlertats per una veïna, els

bombers agramuntins es van desplaçar fi ns al Pont de Fer-ro per tal de rescatar un gos que, ves a saber com, va en-trar dalt de l’aqüeducte i no en podia sortir. Sembla que feia uns dies que hi era. Els bombers van intentar treure la bèstia sense prendre mal, però al fi nal va ser un veí ex-pert caçador de la zona que el va rescatar sa i estalvi.

2. Carrer de la BarretinaDesprés de mesos de feina

el carrer de la Barretina s’ha tornat a obrir a la circulació, aquesta vegada únicament a la de vianants. És el primer carrer de la Vila que es reur-banitza amb aquest objectiu. Per això s’ha enllosat el terra i s’han posat els serveis cor-responents. En el seu dia es

va argumentar que les obres es feien perquè era un carrer molt transitat per escolars.

3. Collita

La collita d’aquest any ha tornat a fallar i s’ha quedat molt per sota de les expectati-ves. Després de les generoses pluges de la primavera sem-blava que el gra seria abun-

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOSEP BERTRAN

1 2

43


▼

dant en ordi i blat. A l’hora de la veritat ens hem quedat per sota la mitja collita per culpa d’un vent calent que va ocasionar que el gra quedés neulat.

4. El PouEl pou sense galleda. De

mica en mica el polèmic pou de la plaça del Pou va desa-pareixent. Ara ha estat la ga-

lleda que estava sobre l’ampit del pou que adornava el mo-nument. Primer va ser un tros de paret i un primer intent amb la galleda que van xafar més d’una vegada

5. Sant CristòfolEl dissabte 7 de juliol es va

celebrar la tradicional bene-dicció dels vehicles, motos, cotxes, camions i autocars a l’indret habitual d’Àngel Guimerà. Els tres tombs jafa temps que no es fan do-nada la gran quantitat de participants que col·lapsen el circuit. Mossèn Llorenç els va beneir i els organitzadors els van donar el corresponent obsequi.

6. Concurs sardanesOrganitzada per la Colla Es-

tol, el dissabte 7 de juliol es

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

5

6



▼

va celebrar una jornada dedi-cada a la sardana. A la tarda tingué lloc, al Casal, un con-curs de revesses amb l’actua-ció de la Cobla Jovenívola. Al vespre, a la Fondandana, tin-gué lloc un concurs de colles amb l’actuació de la Cobla Ri-ella. A la nit i al Consist Parc l’entitat va celebrar un sopar de germanor intern.

7. Les VentosesEl delegat del Govern de

la Generalitat a les Terres de Lleida, Jaume Gilabert, el dia 3 de juliol va ser a les pobla-cions de Preixens, Pradell i les Ventoses en una trobada institucional, per entrevistar-se amb el nou govern muni-cipal que encapçala l’alcalde Jordi Planes. Durant l’esta-da va visitar diverses obres, especialment les del nou Ajuntament de Preixens, i va comentar la necessitat que l’ajuntament d’Agramunt li-deri les demandes per a la creació de la nova comarca de la Ribera del Sió com a pobla-ció més important. Gilabert, que properament serà escollit com a nou president de la Di-putació, és el nou alcalde de Montgai.

8. Espai GuinovartFins al 31 de desembre es

pot veure a l’Espai Guinovart la darrera exposició de Josep Guinovart titulada “Terra i sig-nes del mar”. Es tracta d’un

conjunt d’obres que l’artistava realitzar entre els anys 2002 i 2006. A l’acte inau-gural, sense la presència de Guinovart, hi va assistir el Di-rector dels Serveis Territorials de Cultura, Ferran Rella, en el seu primer acte ofi cial a la nostra Vila; el regidor de Cul-tura, Domènec Llop, i el co-missari de la mostra, Ricardo García.

9. Obres al CastellEl turó del Castell està en

obres. La Generalitat i l’Ajun-tament, a través del Pla Únic d’Obres i Serveis, estan cons-truint un mur de contenció a la zona nord, als darreres de les cases que donen a la pla-ça l’Amball. Amb el temps i l’acció de l’home, el turó s’ha anat desgastant amb el con-seqüent perill d’esllavissades. No és la primera acció que s’hi fa, però sí la més impor-tant. També es rehabilitarà el pla del turó com una atalaia des d’on contemplar el pai-satge que envolta la Vila.

JOSEP BERTRAN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOSEP BERTRAN

97

8

14 [JULIOL 2007]sió 521


Sant Joan

A quarts de nou del ves-pre del dia 23 de juny una colla de joves, molt

joves, atletes van arribar a la plaça de l’Església portant la Flama del Canigó que van anar a buscar a Ponts. Els més petits dels participants van lliurar a l’alcalde, Amadeu Padullés, el text del Manifest de la Diada dels Països Ca-talans que va llegir una altra participant. Amb el Cant dels Segadors va concloure l’acte.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN


Paellada popularEls actes de Sant Joan es

van centrar al Passeig amb la celebració de la Pae llada Po-pular i l’Aplec de Sardanes.

A la nit i matinada tingueren lloc les tradicionals revetlles privades i públiques, al Mer-cadal i al Poliesportiu, així com l’actuació dels Diables. No hi van faltar els petards i les habituals bretolades amb destrosses de mobiliari urbà i d’habitatges particulars.

Aplec de la SardanaOrganitzat per l’Agrupació

Sardanista Barretina es va celebrar el XVIIè Aplec de la Sardana durant tot el dia amb nombroses activitats i sortejos amb la participació de sarda-nistes d’arreu.

Al matí va actuar la Cobla Riella d’Agramunt, i a la tar-da la Jovenívola d’Agramunt, la Principal del Llobregat i la Bellpuig Cobla. A partir de l’aplec van començar les sessions de sardanes els fes-tius al vespre a la plaça del Mercadal. La primera la va esguerrar la pluja.

L’Aplec es va cele-brar durant tot el dia amb nombroses activitats i sortejos amb la participació de sardanistes d’arreu.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

16 [JULIOL 2007]sió 521

REPORTATGE DEL GOLAN AL SIÓ

Actualment les prime-res empreses mundials relacionades amb la

tecnologia de reg són les israe-lites. “En aquests moments estan controlant i gestionant informàticament des d’Israel grans zones de regadiu amb milions d’hectàrees en llocs tan llunyans com el Brasil”. París manté contactes direc-tes amb aquest país i està al dia dels avenços tecnològics. “Fa 40 anys que vaig des-cobrir, amb gran sorpresa, un rellotge al peu d’un arbre que controlava estrictament

l’aigua que necessitava per a créixer i donar fruits”.

Josep París va viatjar per primera vegada a Israel al juny de 1967, per a ells l’any 5.607 de la creació del món, pocs dies després de la Guer-ra dels Sis Dies, el confl icte bèl·lic llampec pel qual l’es-tat jueu gairebé va multiplicar per quatre la seva superfície. “Des de feia temps sentia una gran atracció i admiració pel que estaven fent a Israel, l’es-tat creat el 1948”.

Consumat viatgerUn molt bon amic de la seva

infància, Josep Sala i Trepat, de Cal Trepat d’Agramunt, el va animar a viatjar i “viure un dels moments històrics més importants”. En la seva jo-ventut Josep París va ser un consumat viatger, “no per a veure nous paisatges, sinó per a conèixer la realitat que en aquells anys es vivia a l’avan-çada i democràtica Europa, en contrast amb l’autàrquica Espanya franquista”. Durant els estius va viatjar a França, la Gran Bretanya, Països Es-candinaus, fi ns al Cercle Po-lar Àrtic. Sempre ho va fer en autoestop i treballant de qual-sevol cosa, pintor, rentaplats,

Josep París i Piqué és un gran admirador d’Israel, país que coneix molt bé des de la seva estada militant a un kibutz

“Als nous regadius del canal Segarra-Garrigues cal aplicar-hi la tecnologia que utilitzen els israelites que tenen una llarga i reeixida experiència de més 40 anys”, comenta el president de la Comunitat de Regants, l’agramuntí Josep París i Piqué que en la seva joventut va participar directament en els kibutz, granges comunitàries, “el sistema cooperatiu més avançat que ha existit mai” i va conèixer de primera mà tota la problemàtica de posar en regadiu milers d’hectàrees totalment desertes.

FAM

ÍLIA

PA

RÍS

-SO

LDE

VIL

AFA

MÍL

IA P

AR

ÍS-S

OLD

EV

ILA

Josep París llegint una revista de l’època.

Exterior del kibutz amb les alambrades en primer terme.

per JOSEP BERTRAN


recollidor de maduixes, per a fi nançar-se les seves estades en els diversos països.

Mai no va tenir cap problema per a desplaçar-se d’una punta a l’altra d’Europa. “Vaig subs-criure una assegurança d’au-toestopista, una mica insòlit per a l’època, en la prestigiosa Casa Lloyds. Durant els viat-

ges sempre la duia penjada al coll com a garantia davant de qui em recollia. Vaig recórrer milers de quilòmetres sense cap problema”, explica. El seu primer viatge a Israel també el va fer amb aquest sistema. Com que no existien relacions diplomàtiques amb Espanya, va enviar el passaport a París perquè li fessin el correspo-nent visat. Des d’Agramunt va viatjar a Andorra per creuar a França a través del Pas de la Casa i gràcies a un amic hote-ler, en Quer.

Des de França va viatjar per tot el sud d’Europa fi ns al port d’Atenes on va embarcar en un vaixell de càrrega fi ns al de Haifa, ja a Israel. “Per a qualsevol contingència, espe-cialment per a assegurar el retorn, la meva estimada pa-drina Rosa em va cosir una bossa amb diners a l’interior dels calçotets”, recorda amb nostàlgia.

Ambient de germanor al kibutz

“La trobada amb el meu primer kibutz va ser molt im-pactant i emocionant. Es vivia un ambient de germanor amb tots els membres d’aquesta granja col·lectiva”. El lema era: “De cadascun, segons les seves capacitats i per a cadascun, segons les seves necessitats”. No hi havia un sou estipulat per a ningú. És una idea socialista i pragmà-tica que ara ha canviat amb el pas del temps i les noves necessitats d’Israel”, explica París.

La vida quotidiana en el kibutz es dividia en dues fa-ses: des de l’alba fi ns a les cinc de la tarda es treballava en els camps o en les gran-

ges. A partir d’aquesta hora s’iniciava una vida social molt intensa. Els pares podien es-tar amb els seus fi lls, ja que residien junts, es realitzaven moltes activitats socials i cul-turals que servien per a cohe-sionar el kibutz.

Trinxeres i refugisEl de París estava situat en

els Baixos del Golan. “Abans de la Guerra dels Sis Dies, les hostilitats des dels Alts eren contínues i causaven moltes baixes”. Els residents estaven en alerta contínua. Distribuïts per tot el kibutz hi havia trin-xeres i refugis on poder acudir en cas d’atac. Els joves feien un servei militar, de tres anys els homes i 23 mesos les do-nes. La mobilització dura fi ns als 55 i 34 anys, respectiva-ment. “Durant les meves es-tades a Israel, llavors i durant els reiterats desplaçaments al llarg dels anys, mai no he tingut cap mena de por i re-comano a tothom un viatge a aquest país tan singular”.

Durant la seva estada el 1967 va poder saludar Mos-se Dayan, Ariel Sharon, entre altres populars militars que després van ser primers mi-nistres. “Em vaig desplaçar per tots els territoris originals i ocupats fi ns a Jerusalem i el Mur de les Lamentacions”. “Els israelites eren conscients del perill permanent en què es trobaven. Un país petit en extensió territorial i envoltat de veïns hostils que procla-maven constantment que els llançarien al mar”. Un acudit que circulava en aquells dies en el país deia: “L’israelià op-timista, aprèn anglès; el pes-simista, àrab, i el realista, a nedar al mar”. ■

FAM

ÍLIA

PA

RÍS

-SO

LDE

VIL

A

FAMÍLIA PARÍS-SOLDEVILA

Un jove Josep París, amb una colla d’amics israelians, al mur de les lamentacions.

Menjador a l’interior del kibutz.

Josep París va viatjar per prime-ra vegada a Israel al juny de 1967.


ENTITATS AGRUPACIÓ SARDANISTA BARRETINA

Cursetdesardanes

Durant sis caps de setmana entre els mesos d’abril i

maig, l’Agrupació sardanista Barretina organitzà un curs d’iniciació per aprendre a ba-llar sardanes. La resposta per part de la gent fou molt bona. Hi van assistir al voltant d’una vintena d’alumnes i amb mol-tes ganes d’aprendre. Durant el curset es va crear un clima molt cordial, animat i engres-cador. L’últim dia, després de la classe, vam fer un sopar a la mateixa sala de l’EMMA que

és on es realitzaven les clas-ses, i també es va lliurar uns diplomes com a certifi cat del curs que els alumnes havien realitzat. Tots vàrem quedar molt satisfets de l’experièn-cia, amb ganes de continuar ballant i aprenent.

Aprofi tem aquestes ratlles per a convidar tothom a gau-dir escoltant i ballant sarda-nes tots els diumenges dels mesos de juliol i agost a la plaça Mercadal a les vuit del vespre. Us hi esperem! ■

1

2

1. Bona part dels participants al curset mostren satisfets el diploma acreditatiu, junt amb la monitora, Antonieta Gili, i altres membres de l’Associació Sardanista Barretina.

2. Per cloure el curset es va cele-brar un sopar de germanor.

BA

RR

ETI

NA

BA

RR

ETI

NA


Concursos federatius

ENTITATS SOCIETAT OCELLAIRE L’ESTESA D’AGRAMUNT

Els concursos federatius de la Territorial de Lleida van fi nalitzar el dia 4 de juny

de 2007. L’últim concurs va ser organitzat per la societat ocellai-re del Verdum de Torrefarrera, la qual va ser tot un èxit i des d’aquí els donem totes les felicitacions.

Cal destacar el bon desenvolu-pament dels concursos i la gran participació que hi ha hagut, tant pel que fa en el nombre d’ocells com en el nombre de participants. Hi ha hagut una mitjana d’uns 220 ocells per concurs.

Els premis van ser repartits pel Sr. Ramon Manyencs, president de la Federació de Caça de la Ter-ritorial de Lleida.

Per últim cal destacar el bon paper que han realitzat els ocells de la Societat Ocellaire L’Estesa d’Agramunt i dels seus assistents, que han fet que l’Estesa assolís la segona posició a tan sols 8 punts de la primera, que va ser el Pas-serell de Solsona.

Les classifi cacions les detallem en el requadre de la dreta.

PUNTUACIÓ TERRITORIAL DE LLEIDA(Final de temporada)

PINSÀ1-MANEL VARA - S.O.EL RAM = 37 PUNTS2-ROBERT GIMENEZ - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 28 PUNTS3-ISIDRE COSTA - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 14 PUNTS4-JOSE MIRANDA - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 13 PUNTS5-JORDI ALOS - S.O EL PASSERELL DE SOLSONA = 12 PUNTS6-JUANJO MENDOZA - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 11 PUNTS7-BENJAMIN GIMENEZ - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 8 PUNTS8-EDUARDO CASTILLO - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 6 PUNTS9-JOSEP BARRERA -S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 6 PUNTS10-ANTONIO CABALLE - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 4 PUNTS

PASSERELL1-SOL CASANOVAS - S.O.EL RAM = 41 PUNTS2-EDUARDO CASTILLO - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 14 PUNTS3-ISIDRE COSTA - S.O EL PASSERELL DE SOLSONA = 14 PUNTS4-FERNANDO GUERRERO - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 7 PUNTS5-IVAN ESPEJO - S.O.LA CREUERA = 7 PUNTS6-CARLOS DURAN - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 6 PUNTS7-JONATAN FORNIER - S.O.LA CREUERA = 6 PUNTS8-PEDRO RUIZ - CLUB ORNITOLOGIC ILERDENC = 6 PUNTS9-MIGUEL FERNANDEZ - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 5 PUNTS10-JOSE MILLA - S.O.EL RAM = 5 PUNTS11-NARCIS GUERRERO - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 2 PUNTS12-JORDI RODRIGUEZ - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 2 PUNTS13-MANEL VARA - S.O.EL RAM = 2 PUNTS14-RAMON MARTINEZ - S.O L’ESTESA D’AGRAMUNT = 1 PUNT15-JOSE BARRERA - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 1 PUNT16-JOSEP CALVET - S.O.EL VERDUM DE TORREFARRERA = 1 PUNT

VERDUM1-JOSEP COSTA - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 23 PUNTS2-JOAN SETO - S.O.EL RAM = 13 PUNTS3-RAMON CLAVIJO - CLUB ORNITOLOGIC ILERDENC = 11 PUNTS4-JUANJO MENDOZA - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 9 PUNTS5-JORDI RODRIGUEZ -S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 9 PUNTS6-MARCELINO INFANTE - S.O.EL RAM = 6 PUNTS7-MIGUEL FERNANDEZ - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 6 PUNTS8-JOSE MIRANDA - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 4 PUNTS9-JULIO MERINO - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 2 PUNTS10-JORDI ALOS - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 2 PUNTS11-MANEL PELEGRINA - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 2 PUNTS12-DAVID BARRERA - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 1 PUNT13-JAVIER ALCAZAR - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 1 PUNT14-RAMON MARTINEZ - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 1 PUNT15-JUAN CARRASCO - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 1 PUNT16-SOL CASANOVAS - S.O.EL RAM = 1 PUNT17-JORDI GOMEZ -S.O.GUISSONA = 1 PUNT18-JAVIER RUIZ - S.O.LA CREUERA = 1 PUNT19-VICTOR PACHECO - S.O.EL RAM = 1 PUNT

CADERNERA1-PEDRO RUIZ - S.O L’ESTESA D’AGRAMUNT = 28 PUNTS2-ADOLFO JIMENEZ - S.O.EL RAM = 22 PUNTS3-JOSEP MARIA MACIA - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 21 PUNTS4-EDUARDO CASTILLO - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 18 PUNTS5-JUAN CARRASCO - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 12 PUNTS6-JORDI ALOS - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 11 PUNTS7-VICTOR PACHECO - S.O.EL RAM = 8 PUNTS8-JESUS HERNANDEZ - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 7 PUNTS9-NARCIS GUERRERO - S.O.L’ESTESA D’AGRAMUNT = 6 PUNTS10-ALBERTO LOZADA - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 5 PUNTS11-JOSE ANTONIO VIVANCO - CLUB OCELLAIRE PLA D’URGELL = 4 PUNTS12-JOAN SETO - S.O.EL RAM = 2 PUNTS13-JULIO MERINO - S.O.EL PASSERELL DE SOLSONA = 1 PUNT14-OSCAR HOLGADO - CLUB OCELLAIRE PLA D’URGELL = 1 PUNT

SOCIETATS1-EL PASSERELL DE SOLSONA = 166 PUNTS2-L’ESTESA D’AGRAMUNT = 158 PUNTS3-EL RAM DE LLEIDA = 132 PUNTS4-CLUB ORNITOLOGIC ILERDENC (LLEIDA) = 17 PUNTS5-LA CREUERA DE BALAGUER = 14 PUNTS5-CLUB OCELLAIRE PLA D’URGELL (MOLLERUSA) = 5 PUNTS6-GUISSONA = 1 PUNT7-EL VERDUM DE TORREFARRERA = 1 PUNT

El Fernando Guerrero recollint el quart premi de Passerell.

El Juanjo Mendoza recollint el sisè premi de pinsà.

El Rafael del Rio, d’Agramunt, va ser el guanyador de la rifa.

Els guanyadors de Pinsà.

FOTO

S: L

’ES

TES

AFO

TO: L

’ES

TES

A


La Mare de Déu dels Socors,patrona nostra

OPINIÓ EL CELOBERT per JOAN PUIG i RIBERA

Tots els infants i joves dels nostre poble sa-ben que a fi nals d’es-

tiu celebrem la Festa Major d’Agramunt. Però ben pocs tenen clar per què es fa. I al llistat dels més petits, de ben segur que n’hi podríem afegir molts dels de més edat. Si es fes una enquesta al respecte, possiblement la majoria dels agramuntins no sabrien donar una explicació adient.

L’origen de les Festes Ma-jors es perd en l’antigor. Tots els pobles, viles i ciutats te-nim uns dies a l’any que de-diquem a fer aquesta festa particular. A Agramunt també és així i des de fa centenars d’anys la festa grossa gira en-torn de la nostra Mare de Déu local. La Festa Major, doncs, es fa en llaor i dedicació a la Verge dels Socors, Patrona de la Vila.

Tampoc molts no saben que el temple d’Agramunt és anomenat l’Església de Santa Maria en honor a la verge que el presideix. Potser per això serà bo que fem un xic de me-mòria per a tot el públic de qui és i què signifi ca la Mare de Déu dels Socors.

La imatge de la Mare de Déu dels Socors es pot con-templar entrant a l’església i visitant la segona capella de l’esquerra, bastida durant el segle XVII, que se li dedicà com a patrona del temple i de la vila. Una gran cúpula amb vuit fi nestrals il·luminen l’interior de la capella dels Socors, en què s’aixeca im-ponent el retaule actual que, juntament amb el de la Verge del Roser (situat a la primera capella de l’esquerra), foren els únics que s’escaparen de la destrucció. El retaule, molt barroc i amb columnes salo-mòniques decorades, conté, en la part central, la imatge de la Mare de Déu dels So-cors, a la qual es pot accedir

per unes escales del darrera. La imatge, policromada i de mida natural, és una talla del segle XIII, encara que fou restaurada després de 1939. Reposa asseguda en un tron i serva a la falda esquerra l’in-fant que mostra el llibre dels Evangelis amb la mà esquer-ra, mentre amb la dreta fa la benedicció; la Verge, corona-da, sosté amb tres dits de la mà dreta una bola que sim-bolitza el poder, encara que erròniament avui dia hi ha gent que la identifi quen amb el món. Mare i Fill, bruns de rostre, tenen un posat rígid, seriós, encara que, si s’obser-va amb atenció, sembla que, més enllà de la mirada fi xa en l’horitzó, els llavis inicien una tendra rialla. El vel del cap de la Verge i els vestits tenen uns plecs marcats i hieràtics. Aquesta imatge s’assembla molt a la de pedra que presi-deix el conjunt de la portalada del davant de l’església, fi ns al punt que s’ha suggerit que l’una va servir de model a l’al-tra. Abans de 1936, la talla de fusta, malmesa pel pas del temps, es mostrava vestida convenientment, de manera que solament es podia veure el rostre de les dues fi gures.

Per altra part, la imatge de pedra de la Verge Maria que presideix la portalada del temple, apareix coronada per dos àngels i amb l’infant Jesús assegut a la seva falda; en una postura molt semblant

La Festa Majores fa en llaori dedicació ala Verge dels Socors,Patronade la Vila.

Detall de la Mare de Déu dels Socors.

PO

STA

L D

’AG

RA

MU

NT.

(FO

TO: P

. RO

TGE

R)

▼

24 [JULIOL 2007]sió 521

a la mateixa que hem descrit de la talla de fusta de la Mare de Déu dels Socors. Aquesta imatge conté al davall una ins-cripció en llatí en què es diu que la feren esculpir els teixi-dors d’Agramunt el 1283, fet que palesa l’antiguitat de la veneració dels vilatans envers la Santíssima Verge Maria.

El culte a la Mare de Déu dels Socors ve de lluny i fou molt important en èpoques reculades. Hom li atribueix un origen llegendari, ja que segons una contalla popu-lar s’explica que un bon dia uns pastorets que tenien els corders peixent als marges humits del Sió van veure una forta claror en un esbarzer del costat esquerre del riu.

Els pastors, en descobrir que aquella mena de foc no s’ex-tingia, es van posar a cridar atemorits: “socors, socors, so -cors!”. Els vilatans, en sen-tir els clams desesperats d’aquells vailets, sortiren del recinte emmurallat i anaren de pressa al punt del xivarri, on van comprovar que la sor-prenent lluminositat provenia d’una imatge de la Verge col-locada al bell mig de l’esbar-zerar. La notícia s’escampà aviat. Aquell dia l’enrenou al poble fou sonat. Grans i petits acudiren al paratge per con-templar tal meravella. Aviat les autoritats eclesiàstiques i civils es reuniren per prendre una decisió: traslladar la imat-ge al temple perquè estigués a recer. L’endemà, però, els agramuntins descobriren amb sorpresa que aquella Mare de Déu havia fugit del temple; tornava a ser altre cop enmig de l’esbarzer dels patamolls del Sió. Tothom es preguntava qui l’havia agafat i traslladat allí durant la nit, si el temple estava tancat amb pany i for-rellat i els soldats de la vila havien clos les quatre portes de la muralla a hora foscant. Novament es va organitzar una processó i una altra vega-da es va produir la misteriosa desaparició del temple. I el fet es repetí i repetí..., fi ns que als agramuntins se’ls obriren els ulls i entengueren que el desig de la Verge era que li bastissin un temple en aquell indret, cosa que prometeren que farien i que van fer. Des de llavors ja no desaparegué més del temple la imatge tro-bada que anomenaren Mare de Déu dels Socors en record al crit que havien repetit els pastors en el primer moment que la van descobrir.

Es tracta, doncs, d’una Mare de Déu trobada, com tantes n’hi ha en esglésies i ermites de tot Catalunya. La seva festivitat cabdal s’escau el segon diumenge de setem-bre, diada que anys enrere coincidia amb la Festa Major del poble. La Mare de Déu dels Socors era especialment invocada en moments de se-quera de la comarca; hi ha constància de multitudinàries peregrinacions dels pobles de l’Urgell, de la Ribera del Sió i de més enllà en demanda d’aigua. És una llàstima que s’hagi perdut el Llibre en lo cual estan continguts los mi-racles de Ntra. Sra. Del Socós de la Vila de Agramunt, on constava l’inventari de les in-tercessions de la dita imatge, el més antic dels quals era de 1548.

Durant la Guerra Civil la imatge es va protegir, perquè no fos destruïda pels elements esbojarrats que els primers

OPINIÓ EL CELOBERTP

OS

TAL

D’A

GR

AM

UN

T. (

IMP.

LIB

. MIG

UE

L P

ER

A)

PO

STA

L D

’AG

RA

MU

NT.

(M

. ER

EN

CIA

)

La Mare de Déu dels Socors reposa asseguda en un tron i serva a la falda esquerra l’infant.

Capella de la Verge dels Socors abans de la guerra civil.

La Mare de Déu dels Socors era especialment invocada en mo-ments de sequera de la comarca; hi ha constància de multitudinàries peregrinacions dels pobles de l’Urgell, de la Ribera del Sió i de més enllà en demanda d’aigua.

▼


dies de l’esclat feren malbé molts objectes religiosos del temple. Un cop acabada la contesa bèl·lica, els agramun-tins se sentien desemparats perquè la imatge de la seva

patrona havia desaparegut i no sabien si s’havia perdut per sempre més. Un bon dia, es van assabentar que podia ha-ver estat traslladada a Lleida durant la guerra. Per això el 29 d’agost de 1939 mossèn Llorenç Perelló i el Pau de cal Misoia, l’agutzil, van ser encarregats per les autoritats locals perquè anessin a la ca-pital del Segre i portessin la imatge desapareguda sota la recomanació que no tornessin sense la Mare de Déu. Va re-sultar que a Lleida no hi era, si bé els explicaren que molts objectes sagrats, dipositats al Museu Morera, havien estat traslladats a Saragossa. El Governador civil que va rebre la comissió agramuntina els preparà els papers i permisos perquè es poguessin traslla-dar a la capital aragonesa. A Saragossa l’ambaixada dels dos vilatans anà a veure el director general d’Arquitec-tura i Recuperació artística el qual els acompanyà en el recorregut per diverses sales plenes d’imatges i objectes de valor. Quan ja gairebé ha-vien perdut l’esperança, en entrar a la darrera sala, en Pau va cridar: “És aquella... no hi ha dubte”. En com-

provar els funcionaris que la imatge assenyalada tenia una etiqueta en què s’havia escrit: “Agramunt, provincia de Léri-da”, els la van lliurar. La imat-ge estava en bon estat, encara que li faltava les arracades i un dit que possiblement li fou arrencat per prendre-li l’anell. El problema el van tenir l’en-demà els dos comissionats a l’hora que, ben embolicada, pretenien carregar aquell vo-luminós embalum al cotxe de línia, ja que l’administrador es negava a facturar un pa-quet tan i tan gros. Van haver de recórrer altra vegada a la intervenció del director ge-neral esmentat. El dia 1 de setembre mossèn Llorenç i el Pau de cal Misoia arriba-ren a Agramunt i dipositaren la sagrada imatge a casa de mossèn fi ns al dia de la Festa Major en què la imatge de la Mare de Déu dels Socors fou traslladada en solemne pro-cessó des de la Capella del Sió al temple parroquial.

De manera que els agra-muntins podem ben dir que la Verge dels Socors, aquella en honor de la qual celebrem cada any la Festa Major, és realment una Mare de Déu trobada. ■

POSTAL D’AGRAMUNT. (RAYMOND)Imatge més actual de la capella dels Socors, tal com la coneixem actualment.


Ofi cis: curandero

OPINIÓ GENT, FETS, COSES... per A. PONSA

Actualment sembla ser que el conjunt dels practicants d’aquest

ofi ci ha disminuït força, però encara se’n troben diversos vestigis escampats per la geo-grafi a del nostre país.

Malgrat tot, per la meva part, crec que el tracte que s’ha donat als curanderos ha estat, sinó prou bo, sí almenys plausible i merescut. Pel que sigui, molta gent ha trobaten ells un ressort que els ha ajudat a refer-se des de greus malalties a petites molèsties que la medicina semblava que era incapaç de sortir-se’n airosa. I tot això ha dignifi -

cat d’alguna manera aquesta mena de ciència oculta que sembla que posseeixen i que, encara avui, la practiquen certs personatges per a resta-blir la salut.

Els elements de la medi-cació solien ser molt variats i anaven des de pocions mira-culoses fi ns a pegats fets amb un bon assortiment de les matèries més inversemblants. Tot basat quasi sempre en substàncies extretes de la terra, les quals es pot dir que eren lliures de qualsevol pro-ducte químic i naturals cent per cent. Un fet que suposava que encara que no aportes-sin cap benefi ci al cos del pacient, tampoc no produïen grans perjudicis.

Beuratges curatiusEn relació als beuratges

curatius que els curanderos receptaven, deien que n’hi havia de molt originals, o mi-llor encara, extravagants. A part de les infusions d’herbes que és la base de la medicinamés antiga de totes, hi havia qui receptava altres tipus de pocions, d’ungüents, poma-des o untures que, d’entrada, feien esgarrifar els pacients en pensar com se les haurien d’arreglar per poder engolir o aplicar en alguna part del cos el refutable menú que els ha-

via estat receptat. L’oli d’es-corpí, la serp fregida i empas-sar-se un cargol viu separat de la closca en poden ser uns exemples força aclaridors. No són, però, els més repulsius del conjunt, els quals me’ls estalvio per no ferir la sensi-bilitat de ningú.

Mètodes diferentsPotser fóra bo remarcar que

no tots els curanderos em-praven els mateixos mètodes per exercir la seva medicina. Mentre que per uns era indis-pensable visitar el pacient, per altres era sufi cient que un familiar, o altra persona, els expliqués els símptomes i dolors del malalt, la qual cosa era sufi cient per emetre el corresponent diagnòstic. Però uns i altres acabaven sempre receptant alguna cosa que el pacient solia empassar-se amb fi delitat.

Un altre cas ben diferent és el dels curanderos amb poders “sobrenaturals” que sense re-ceptar res, i després d’haver satisfet l’import de la visita, el malat se’n podia anar a casa amb la seguretat que la seva malaltia aniria a menys fi ns a desaparèixer totalment i per sempre més.

I el bo del cas és que, en-cara que fos de tant en tant, això succeïa. ■

Tots sabem que la persona que fa de metge sense ser-ho rep el nom de curandero. En èpoques llunyanes el col·lectiu dels curanderos era força dens, és a dir, era compost per molts individus (homes i dones) del país i, malgrat que sempre semblés estar al marge de la llei, crec que mai, llevat de casos molt espe-cífi cs, no se l’ha penat amb el rigor que, d’entrada, se suposa que l’incompliment de certes disposicions hauria de comportar.

Els elements de la medicació solien ser molt variats i anaven des de pocions miraculo-ses fi ns a pegats fets amb un bon assortiment de les matèries més inver-semblants.


OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

L’evolució democràtica Vicent Loscos

Les eleccions municipals s’han complert com una etapa més del cicle de

participació popular en el go-vern del país. En unes elec-cions, el que es persegueix en general és arribar al grau d’asimetria que porti a si tuar guanyadors i perdedors. I en-tre tots els plantejaments previs que ens porta a aquest desenllaç, el cas més simple que es dóna en democràcia és el sistema de dos partits, on el poder es va alternant en cicles temporals de duració aleatòria amb un nivell de confrontació raonable. Josep Pla va carica-turitzar un cert tarannà en la fi gura d’un alcalde del nostre entranyable país quan, fent el discurs del dia següent, diu: “pensava que havíem guanyat les dretes, però resulta que hem guanyat les esquerres”. És clar que aquest alcalde, de retòrica primitiva, preconitza-va el partit únic sense roman-ços. En democràcia, el bipar-tidisme és el sistema ideal, tant per als polítics d’ofi ci com per als votants. És el més còmode. Hi ha països d’exem-plar tradició democràtica on això funciona amb total nor-malitat. Un tercer partit, que en principi serà minoritari, ja indica alguna distorsió social, alguna novetat en qualsevol camp –pensament, població, treball...– que esdevé impor-tant. És una irrupció amb la intenció de canviar el pano-rama, cosa que pot, inclús, desembocar en un canvi tota-litari.

Realitats diferentsQuan el nombre de partits

augmenta més enllà, és que se superposen realitats dife-rents que situaríem sobre ei-xos de referència diferents. Al genèric dretes-esquerres, s’hi poden afegir esquemes de partits secessionistes-unionis-tes, republicans-monàrquics, laics-confessionals, etc., per posar exemples, on la pugna progressista-conser vadora es polaritza segons tendències socials concretes. Tanmateix, sempre es podran resumir a dues opcions. Entre els car-lins i els isabelins, que a falta de millor sistema van guer-rejar llargament, s’establien importants criteris oposats, a més de la legitimitat dinàsti-ca, però tot quedava reduït a triar una de les dues opcions.

En una tria, tot allò que és signifi cant es pot concretar a dues opcions en una oferta que ens porta a decantar-nos pels uns o pels altres. Què passa, doncs, quan el nom-bre d’opcions polítiques es normalitza a quatre o més? Elfet es dóna en espais geogrà-fi cs singulars, on s’estableixen sen sibilitats diferenciades. És el cas de Catalunya i altres llocs, on pregonem que això és una característica enriqui-dora del país. Però en reali-tat, el fet no mostra res més que una perllongada etapa d’anormalitat. La normalitat, en aquests casos, és inesta-ble i, fora que no es produeixi un daltabaix, el procediment

democràtic anirà polint dua-litats fi ns a afi nar-ne una de concreta que pugui encai-xar sense estridències amb la dels països veïns. L’oferta representada a Espanya pel partit socialista i el popular, a casa nostra, solament va coixa del peu popular. El partit so-cialista, en canvi, ja aglutina altres sensibilitats progressis-tes, tot declarant que l’etapa nacionalista s’ha complert. Si ho creiem així mateix, ja po-dem tirar per la borda el llast dels partits nacionalistes, que basculen sobre l’eix defi nit per aquestes opcions en front de les sucursalistes. Podem plegar i deixar el camp lliure al partit popular. Molts no ho veuen possible a Catalunya, però de més verdes n’han madurat. I la previsible glo-balització, la tendència a la dualitat, ens situarà demo-cràticament sobre un eix amb els seus dos extrems. Hem d’anar amb compte, doncs, de no encaixar aquest procés per passiva, de no acabar fent taula rasa del país, com una comunidad mes.

Arraconarconvergència

Sortint de les eleccions mu-nicipals, els titulars de prem-sa d’un dia determinat desta-caven amb lletres grosses la voluntat d’arraconar conver-gència, de fer-los fora de les diputacions. Ho vaig llegir en tres diaris diferents el mateix dia, i suposo que altres tam-

En democràcia, el bipartidisme és el sistema ideal, tant per als polítics d’ofi ci com per als votants. És el més còmode. Hi ha països d’exemplar tradició democràti-ca on això funciona amb total norma-litat.

L’oferta represen-tada a Espanya pel partit socialista i el popular, a casa nostra, solament va coixa del peu popular. El par-tit socialista, en canvi, ja aglutina altres sensibilitats progres sistes, tot declarant que l’etapa nacionalista s’ha complert.



bé la devien recollir. Una notí-cia així expressada, a part de refl ectir menyspreu per una apreciable massa de votants, no deixa de ser grotesca, ja que posa al descobert com ens entestem a devaluar-nos. A la vista que la nostra iden-titat nacional és posada en qüestió, sembla que ens vul-guem reservar l’honor d’eli-minar-nos entre nosaltres. I potser que tot quedi entre bona gent, aliens al que s’es-tà jugant, però és evident que si es debilita convergència, també ho farà l’opció naci-onalista, i en aquest cas és fàcil d’endevinar quin serà el

següent partit a arraconar. La nacionalitat catalana, a més de l’eclosió que va viure el se-gle passat, va ser una realitat de referència normal a l’edat mitjana. No és, per tant, un invent de quatre dies. Ara sembla que el sentiment que això comporta ha passat de ser motiu d’orgull a quelcom vergonyant que ens fa despis-tar mirant en una altra direc-ció, com si portéssim moneda falsa. Solament així s’explica que mentre s’ha aixecat un rebombori considerable a propòsit d’un partit titllat de xenòfob, deixa bastant indife-rent un altre partit que es de-

clara catalanòfob per principi i que és considerat i convidat a fòrums on els anteriors no tenen entrada. És un altre cas de falta de respecte als vo-tants, tot esgrimint grans es-garrifances davant l’alarmis-me que provoca l’arribada de forasters, preocupant-nos més per la seva integritat cultural que per les nostres expecta-tives d’indígenes a la baixa. No anem bé entre nosaltres. Arribarem a un bipartidisme com a fórmula democràtica, però no hi anem bé, ja que ens domina la discòrdia que s’estableix simptomàticament entre els perdedors. ■

Benvolguts veïnes i veïns. Com ja sabeu, el pas-

sat dia 27 de maig es van celebrar les eleccions muni-cipals, i gràcies a la vostra col·laboració es van poder rea-litzar amb una elevada parti-cipació, la més elevada en un municipi a Catalunya.

En primer lloc voldríem feli-citar els components del grup de Convergència i Unió per la seva victòria en aquests comi-cis.

Suport dels votantsD’altra banda agraim el su-

port rebut pels votants d’Es-querra, als quals no els hem pogut correspondre amb uns millors resultats, tot i haver

elaborat un ambiciós pro-grama electoral, recolzat pel director de Governació i Ad-ministracions Públiques, Sr. Àngel Vidal i Boldú. Els resul-tats obtinguts, un 38% dels vots emesos, quasi bé 4 de cada 10 persones ens han do-nat suport, no tindran veu ni vot als plens de l’Ajuntament d’Ossó de Sió en no haver po-gut assolir cap regidor/a. Ens lamentem d’aquest succés, però la llei i les normatives són així. Les respectem i les fem nostres.

Aquests resultats, lleuge-rament millors en percentat-ge de vots que les eleccions anteriors, són un compromís amb aquelles persones que han confi at en nosaltres i farà

que continuem treballant pel municipi, quedant a disposi-ció de l’equip de govern.

Lamentem la manera com ha realitzat la campanya elec-toral el grup de CiU, passant per algunes cases explicant un programa electoral no es-crit, cosa que fomenta un tracte preferent vers algunes persones. Aquest succés, al nostre entendre, ataca un pi-lar fonamental de la democrà-cia, que és el tracte per igual a totes les persones des d’un ens públic: l’Ajuntament.

Continuem treballant per un DIÀLEG CONSTRUCTIU per al nostre municipi.

Atentament. ■

Els resultats de les eleccionsmunicipals a Ossó de Sió Grup d’Esquerra

a Ossó de Sió

A la vista que la nostra identitat nacional és po-sada en qüestió, sembla que ens vulguem reservar l’honor d’eliminar-nos entre nosal-tres.

Lamentem la manera com ha realitzat la cam-panya electoral el grup de CiU, pas-sant per algunes cases explicant un programa electo-ral no escrit...

32 [JULIOL 2007]sió 521


Manifest en Defensa de lesTerres de Ponent

El model socioeconòmic de poblacions de les Terres de Ponent de tra-

dició agrícola i ramadera està canviant molt ràpidament. La crisi agrícola i la devaluació del sòl vers els grans interes-sos econòmics, la inexistent ordenació territorial i la inca-pacitat de l’administració ca-talana de fer front al control i a la gestió dels residus d’una forma decidida i efi caç, ha provocat un fort creixement de projectes per a la instal·lació de plantes de tractament de residus de tot tipus (aboca-dors, plantes de compostatge, incineradores...) que superen amb escreix les necessitats del nostre territori.

Constatem amb arguments, basats en l’estudi i la realitat, que aquests projectes, per les seves característiques, gestió i ubicació tenen uns impac-tes paisatgístics i ambien-tals molt agressius, afecten la vida dels mateixos veïns i veïnes del territori i poden ori-ginar seriosos problemes de salut. Aquest fet ha provocat la creació de nombroses as-sociacions i plataformes a les comarques de Lleida per de-manar respostes clares i que les coses es facin bé.

La conferència de les na-cions unides sobre Medi Am-bient i el Desenvolupament de la Cimera de Río de Janeiro de 1992 aposta pel desenvolu-

pament sostenible refermant la Declaració d’Estocolm que diu que cal preservar per a les generacions futures el Medi Ambient. Així en el seu Prin-cipi 3r, declara que:

“El dret al desenvolupa-ment ha d’exercitar-se en forma tal que respongui equi-tativament a les necessitats de desenvolupament i ambi-entals de les generacions pre-sents i futures”.

Per aquests motius, i cons-cients que tenir cura del pai-satge i dels recursos naturals és tenir cura de la qualitat de vida, de la cultura, de les tra-dicions i d’una manera de fer i de ser. Que el territori és un recurs fi nit i limitat, escàs i fràgil que, alhora que susten-ta l’activitat econòmica d’un país també n’és l’actiu més preuat, un conjunt d’associa-cions i plataformes ens hem unit per reclamar:

– El manteniment de l’ac-tivitat agrícola com a ele-ment fonamental per a la conservació del patrimoni natural, tot incorporant els paràmetres bàsics de sostenibilitat ambiental i el respecte als valors na-turals.

– Una planifi cació territori-al que s’adeqüi a les ne-cessitats i capacitats de càrrega del territori.

– Una gestió dels residus basada realment en la

reducció, la reutilització i el reciclatge, i en la cor-responsabilització de qui genera els residus.

– Una major prevenció, efi -càcia i rigor en el control de les emissions conta-minants.

– Que s’apliqui el principi de precaució en la políti-ca industrial, tot incenti-vant l’aplicació de millors tècniques disponibles.

– El compliment de la nor-mativa en matèria de re-sidus i un estricte regla-ment sancionador de la mateixa.

– La creació de jutjats es-pecialitzats en matèria ambiental, i potenciar les fi scalies del medi ambi-ent, atesa la complexitat d’aquesta matèria.

– La Conservació del pai-satge, com a element clau de la identitat d’un territori.

– La implantació d’un mo-del de relació amb el ter-ritori més respectuós amb l’entorn i els valors cultu-rals i naturals dels muni-cipis, tenint en compte el vincle d’identitat entre la població i el territori.

– Que les Agendes 21 si-guin vinculants i audita-des.

– El compliment dels pro-cessos de participació i consulta pública real i

La crisi agrícola i la devaluació del sòl vers els grans interessos econò-mics, la inexistent ordenació territo-rial i la incapacitat de l’administració catalana de fer front al control i a la gestió dels re-sidus d’una forma decidida i efi caç, ha provocat un fort creixement de projectes per a la instal·lació de plantes de tracta-ment de residus de tot tipus



efectiva en el planeja-ment urbanístic i territo-rial.

– Plenes garanties jurídi-ques a fi que els espais naturals tinguin la classi-fi cació de sòls no urbanit-zables d’especial protec-ció.

– Que els ajuntaments esti-guin facultats per perme-tre, o no, la ubicació de qualsevol mena de planta de tractament de resi-dus. Per aquest motiu, rebutgem l’avantprojecte de llei de modifi cació de la llei 6/1993, de 15 de

juliol, reguladora de re-sidus, que impedirà que els ajuntaments puguin vetar l’obertura d’aboca-dors de residus o incine-radores.

Les associacions i platafor-mes sotasignades ens compro-

metem a treballar en accions encaminades a la preservació i millora del medi ambient, mitjançant actuacions infor-matives i de conscienciació social per tal d’aconseguir un ús i gestió del territori soste-nible i respectuós amb l’en-torn.

Per fi dormirtranquils

Una rialla si us plau Alejandro Farré

S’ha d’educar la personaper poder tenir entre els llavisuna dolça rialla i aixía la persona captivar.

És com tenir un as sota l’aixellai d’aquesta manera la partida guanyar.

Naixem, en defi nitiva,amb la capacitat de ser apreciats,tan sols falta que ens comprenguini d’aquesta manera ser estimats i poder estimar.

De totes les rialles,la més meravellosaés la dels infants i la d’una mare que l’ofereix sense voler res a canvi.

Ajudem les personesi, a canvi, obtindremaquesta meravellosa rialla.

(Dedicada a la Biblioteca MunicipalGuillem Viladot, en el seu 8è aniversari)

Aquestes ratlles van dirigides a l’Ajunta-ment i molt especialment a l’exalcalde,

per la seva implicació en la problemàtica dels aldarulls de cada divendres d’estiu, al voltant d’una botiga de pa. Com a veïns vo-lem agrair la feina feta des de l’ajuntament, sabem que no ha estat fàcil, però defi nitiva-ment s’ha aportat una solució al confl icte.

Ja diuen que la felicitat és un conjunt de simplicitats, com poder descansar després d’una jornada laboral, com que els nadons no es despertin de matinada o com poder anar a treballar descansat el dissabte al matí. Tots aquests petits detalls, seran possibles aquest estiu 2007 gràcies a l’Ajuntament d’Agramunt.

Esperem que el nou equip de govern man-tingui aquest camí marcat, de vetllar pels vilatans d’aquest poble.

Molt agraïts. ■

Veïns

Plataforma per la defensa de la Serra de Bellmunt (Castellserà)Plataforma Salvem el Baix Segre (Granja d’Escarp)L’assemblea pagesaPlataforma Aire Net (Gimenells)Plataforma Segrià Net (Alguaire)Plataforma d’AlcarràsPlataforma antiresidus industrials de Puigverd d’AgramuntIpcena ■

El territori és un recurs fi nit i limitat, escàs i fràgil que, alhora que sustenta l’activitat econòmi-ca d’un país també n’és l’actiu més preuat.


L’ACUDIT D’EN CREUS

Per a subscripcionsi anuncis de la revista,us podeu adreçar a

Pilar FigueraTel. 973 39 20 42

– Què és això? Un formatge fl orit?!!!– Sí! El formatge t’agrada molt i les fl ors també,

m’ha semblat que el conjunt seria perfecte!

Ni especialistes ni pediatres Una família


Tal i com està establert en el nostre país, l’assistèn-cia sanitària ens ha de

venir garantida pel fet d’estar contribuint mensualment per tal que això sigui possible. La majoria de treballadors ho fan a través de la Seguretat So-cial. Els qui són funcionaris, contribueixen a MUFACE i tenen dret a escollir entre di-ferents opcions d’assistència sanitària (mútues privades i la mateixa Seguretat Social), sent aquest el nostre cas. En el moment d’haver d’escollir per quina opció ens decantà-vem, vam tenir molt clar que

la sanitat pública era la que més confi ança ens oferia, tot i que sempre hi han els qui fan la trampa d’escollir una mútua privada (per allò que t’atenen més ràpid) i acudir al CAP quan calgui (a pagar la resta de contribuents).

Des de fa un temps, es par-la de la centralització d’espe-cialistes als caps de comarca. Fins un cert punt, sembla lò-gic. El que potser no és tan lògic és incloure en aquest grup el servei de pediatria. Ara resulta que passarem de tenir una magnífi ca pediatra cinc dies a la setmana, a tenir-ne

un o una dos dies i la resta de dies tenir els infants atesos pel metge de capçalera. I en cas de complicacions, haurem de demanar hora pel pediatre de Tàrrega, on ja sabem tots que programen a setmanes vista. Precisament durant la campanya electoral els qui ara estan governant prome-tien especialistes a Agramunt. I ara, amb menys d’un mes, ens desapareix gairebé elservei de pediatria. Potser sí que aquells qui sempre hem confi at en la Seguretat Social ara ens ho haurem de repen-sar! ■

Ara resulta que passarem de tenir una magnífi ca pe-diatra cinc dies a la setmana, a tenir-ne un o una dos dies i la resta de dies tenir els infants atesos pel metge de capçalera.



Mossèn Llorenç

Feliç esdeveniment religiós pera la nostra Vila

És un honor i a la vegada un gran goig el fet que la Mare de Déu dels So-

cors Patrona de la nostra Vila hagi estat aquest any escollida en els jocs fl orals, únics en el món, en honor de Santa Maria, Mare de Déu, en el Certamen Literari que la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfi co Mariana de Lleida organitza tots els anys des del 1862.

Amb goig hem acceptat, tant de part del Sr. Bisbe, com de la mateixa Parròquia

i també de les autoritats civils de la Vila, aquest esdeveni-ment que serà conegut arreu i que ens alegra com a cristians i com a vilatans i que donarà, sens dubte, un gran prestigi a la nostra històrica i emprene-dora Vila d’Agramunt.

Infl uència i repercus-sió en el culte i devo-ció mariana

La Pontifícia i Reial Aca-dèmia Bibliogràfi co Mariana de Lleida ha tingut i segueix tenint una notable infl uèn-cia i repercussió en el culte i devoció mariana des de la meitat del s. XIX fi ns avui, tant a escala peninsular, com europea i Llatinoamericana especialment quan es tracta de certàmens literaris.

Aquesta infl uència destaca a través de les publicacions marianes (més de 500 llibres) i dels certàmens literaris de-dicats a santuaris marians, celebrats anualment des de 1862 (tret del període entre el 1936 i 1940). El favor que li han dispensat els Ro-mans Pontífex, des de Pius IX, ha estat un reconeixement d’aquest infl ux a nivell cultu-ral i popular.

Més de 300 Verges patro-nes han estat homenatjades a l’Acadèmia Mariana de Lleida i aquest any la nostra, MARE DE DÉU DELS SOCORS.

En tot el món només hi ha cinc Acadèmies Marianes.

Aquesta de Lleida, situada al Carrer Acadèmia 17, és la segona més antiga on recent-ment s’han acabat les obres de restauració de tot l’edifi ci. Avui ja se l’anomena “LA CA-PELLA SIXTINA DE LLEIDA”. Són dues-centes obres d’art marià. L’únic lloc del món on està pintada la vida de la Mare de Déu. Més de 300 metres quadrats al fresc da-tats de l’any 1871.

L’Acadèmia Mariana asse-nyala que el Certamen Marià d’aquest any 2007 s’emmar-ca dins els actes programats en ocasió d’haver estat esco-llida la Ciutat de Lleida, Capi-tal de la Cultura Catalana.

Aquesta festa o diada serà a Lleida a l’edifi ci de l’Acadè-mia Mariana i també a l’Audi-tori Enric Granados, el primer diumenge 7 d’octubre.

De moment s’han publicat les bases i els premis d’aquest certamen. Els actes, mante-nidor de la festa, Concert a l’Auditori Enric Granados i altres detalls seran coneguts oportunament. De moment, però, podem anunciar que la Missa serà ofi ciada pels Bis-bes de Lleida i de la Seu i les parts musicals seran canta-des per la Coral d’Avui de la nostra Vila.

Des de la Parròquia i a tra-vés de la Revista Sió fem un clam a poetes i escriptors que vulguin participar també a aquests Jocs Florals en honor a tan excelsa Patrona. ■

Aquesta festa o diada serà a Llei-da a l’edifi ci de l’Acadèmia Mariana i també a l’Auditori Enric Granados,el primer diumenge 7 d’octubre.


– En un principi va sorpren-dre una mica que et presentes-sis com a alcaldable de la Vila. Què et va motivar fer-ho?

– Doncs em va motivar el fet de pensar i creure que Agramunt no era el que ha de ser. Sempre he vist Agramunt amb més possibilitats de les que actualment tenim i veig que darrerament hi ha hagut una mentalitat massa de po-ble (tot i que m’agrada que

sigui un poble), però hi trobo a faltar una manera de ser més ambiciosa, més de ciutat i últimament tenia la sensa-ció que estàvem passant dies en conversacions estèrils i no anàvem a aprofi tar les possi-bilitats que Agramunt té. Crec fermament que actualment les nostres comarques estan en un moment privilegiat per a situar-se en una bona posi-ció dins de Catalunya. I tenia la sensació que estàvem per-dent el temps i una vegada més no sabríem aprofi tar-lo tal com històricament sempre ens ha passat.

– Molt bé. Ara ja ets el nou Alcalde i la meva pregunta és: ¿com veus Agramunt des de Ca la Vila?

– Doncs el veig amb moltes possibilitats, però opino que el Consistori ha de canviar la mentalitat, ha de ser més ambiciós. I crec que hi ha una bona base per ser-ho. Penso que el funcionariat és compe-tent, amb moltes ganes de de-mostrar les seves possibilitats; el que passa és que necessita una direcció clara, amb objec-

tius concrets, explicats... tant és així que tinc molta confi an-ça en la seva professionalitat i en la seva motivació.

– Amb aquesta resposta t’has anticipat a la meva pròxi-ma pregunta que era justament què ens pots dir del personal, organització, finances, etc. Municipals?

– Doncs mira, el personal l’he trobat il·lusionat però a l’expectativa. El personal de l’Ajuntament té un problema: que cada quatre anys li can-vien la direcció i ells i els qui hi entren sembla que es volen menjar el món però pensen: “bueno”, això serà una fogue-rada de tres dies però després es tornarà a la normalitat i tot serà tranquil. Però jo crec que si troben unes idees clares, uns objectius concrets i una direcció que els doni suport i que els dipositi confi ança, hi ha un personal jove, compe-tent i preparat, que té moltes possibilitats i en ells jo hi confi o plenament.

– Molt bé. I pel que fa a les fi nances?

– Doncs les fi nances he de

L’ENTREVISTA AMADEU PADULLÉS I SERRA

Amadeu Padullés i Serra,el nou alcaldeEn aquesta trobada, res a veure amb l’Amadeu seriós, aparentment altiu i introvertit que hem pogut observar mantes vegades deambulant pels carrers de la Vila. Ha estat afable i acollidor. Alt, (potser 1’80 metres i escaig), calvície pronunciada i mirada penetrant que fi ta amb qui conversa. Veu potent i gesticulació ampul·losa (tal vegada hàbit inconscient adquirit en les seves interpretacions teatrals), però m’ha donat la sensació de ser un home d’idees clares i ben compartimentades, realista i que sap el que vol. Als seus 55 anys ha sabut crear una empresa força important (45 treballadors), i és pare de dos fi lls que voregen la trentena, fruit del seu matrimoni amb Maria Rosa Omedes i Saboya. I vet aquí la nostra conversa.

per PASQUAL CASTELLÀ

Una foto recent al despatx de l’alcaldia de l’Ajuntament.

JOSEP BERTRAN

Sempre he vist Agramunt amb més possibilitats de les que actual-ment tenim.

▼

40 [JULIOL 2007]sió 521

dir que les he trobat franca-ment difícils. Però això no ho dic en demèrit i molt menys per culpa, al meu entendre, de cap Consistori anterior; malgrat el que pugui sem-blar, jo no faré una crítica de cap dels que m’han precedit. Les fi nances locals estan mal plantejades a nivell de l’Estat i de la Generalitat. Els Ajun-taments donen molts serveis i no tenen recursos. Encara que sembli un tòpic, he de dir que l’Estat és el gran oblidat

de les fi nances de l’adminis-tració local.

Aquí passa una cosa; abans els pressupostos municipals es dividien en dos grups:l’ordinari i el d’inversions. La Llei va obligar a ajuntar-hotot en un sol concepte, però malgrat tot i encara que ho hagin unifi cat, continuen ha-vent-hi unes despeses i uns ingressos ordinaris i unes des -peses i uns ingressos en in-ver sions. L’Ajuntament d’Agra-munt amb els ingressos ordi-naris que li arriben no en té prou per cobrir les despeses ordinàries dels serveis que està obligat a donar als seus ciutadans. O sigui que, resu-mint, es gasta més del que s’ingressa. I això no és culpa del Consistori anterior ni de cap, la culpa és que hi ha un mal plantejament.

A Agramunt s’ha de gastar menys –cosa que serà difícil perquè les necessitats hi són i encara se n’hauran de cobrir més–; de manera que el que toca és augmentar els ingres-sos. Això ja sé que és dur de dir i a més és impopular, però l’Ajuntament d’Agramunt ha d’augmentar els ingressos or-dinaris per poder fer front a les despeses també ordinàries de les que el seu poble n’és mereixedor. Penseu una cosa: Agramunt no pot esmerçar ni

un sol euro del seu pressupost ordinari en inversions; aques-tes es cobreixen en part amb les subvencions que es reben i la resta amb crèdits que in-crementen l’endeutament. Es dóna el cas que en el capítol d’inversions ha canviat la fi lo-sofi a. Abans moltes subven-cions eren fi nalistes, és a dir, era subvencionada la totalitat de la inversió, però ara no. La Generalitat pregunta què voleu fer i se li contesta això, allò o el de més enllà i la seva resposta, si et vol escoltar, és: doncs molt bé, nosaltres us en fi nancem la meitat i vosal-tres heu de cobrir la resta i si l’Ajuntament no té sufi cient capacitat d’endeutament no li pot posar l’altra meitat, la qual cosa vol dir que la inversió no es fa. Les fi nances municipals són un problema greu.

– Bé, però lligant-ho amb el que has manifestat et puc dir que Ajuntaments anteriors havien aplicat contribucions especials als benefi ciaris di-rectes d’aquella obra concre-ta. Per exemple, un carrer o plaça.

– Jo diria que bàsicament avui s’és més dur que abans en aquest aspecte, perquè en aquelles dates, quan s’ar-ranjava un carrer hi havia la possibilitat de trobar subven-cions per aquella obra. Per posar un exemple diguem que un projecte valia 100, la Generalitat en subvencionava 40, l’Ajuntament 10 i el 50 restant s’aplicava a contribu-cions especials. Actualment això funciona de la següent manera: el projecta val 100, l’Ajuntament n’hi posa 10 i el 90 restant mitjançant contribucions especials. O si-gui que en aquest aspecte el

Amb una colla d’amics en motiu d’un esmorzar de camp l’any 1978.

Una expressiva imatge de l’Amadeu interpretant el per-sonatge de Manelic a l’obra Terra Baixa, l’any 1981.

▼


veïnat de carrer nou paga més avui que abans.

– Canviem de tema i pas-sem a les eleccions. La teva elecció fou ajustadíssima i encara gràcies al vot en blanc dels candidats del PSC. Pot condicionar la teva actuació el fet d’haver de governar en minoria?

– Evidentment que els pro-pers anys seran més compli-cats de governar perquè no hi ha ni una majoria absoluta ni un pacte de govern fet. Bé, de tota manera, això que serà un inconvenient, pot ser també d’una vegada que sigui posi-tiu per Agramunt, sobretot si els tres grups municipals, o com a mínim dos d’ells, fan una refl exió sobre el que més convé al municipi. I jo crec que a Agramunt el que convé és enraonar, perquè fa molts anys que no enraonem ni hi estem acostumats. En sabrem o no? Això ja es veurà. Però no tot ha de ser negatiu de gover-nar en minoria si hi ha nivell. Si hi ha nivell el parlar serà

positiu, es podrà pactar per un termini més o menys llarg (això encara està per veure), i jo no descarto arribar a un pacte de govern per temps i si no s’aconsegueix així, doncs no hi haurà altre remei que anar pactant puntualment pressupostos i diferents ac-tuacions municipals. Però el fet de governar en minoria, que en principi és un incon-venient per a qualsevol gover-nant, donada la història recent d’Agramunt potser no serà tant negatiu com sembla.

– Pels pocs dies que han pas-sat des del teu nomenament potser és prematur preguntar-te si tant els regidors d’ERC com els del PSC demostren la voluntat de lleial cooperació que van manifestar en l’acte de presa de possessió.

– No hi ha hagut encara oca-sió d’aprofundir en això, però sí puc dir que tant un grup com l’altre han mantingut una actitud molt adequada i correcta, perquè els responsa-bles de les nostres regidories

han tingut converses amb els regidors de la corporació an-terior en un ambient d’entesa que m’atreveixo a qualifi car d’excel·lent.

– Millor que sigui així. I has fet ja el repartiment de carti-passos de competències entre els teus regidors?

– Sí, ja està fet. Precisa-ment el proper dia 12 o sigui demà passat se celebra el Ple que espero ratifi qui el repar-timent.

– No me’l pots avançar aquest repartiment?

– Sí. Jo em quedaré, a més de l’Alcaldia, Urbanisme, Go-vernació i Medi ambient. En Domènec Llop tindrà cura de Cultura, Festes i Ensenya-ment; l’Antoni Farré cuidarà Obres i Serveis, Esports, Agri-cultura i Patrimoni; l’Elisabet Vicens tindrà la regidoria de Promoció econòmica i Turis-me i la Promoció econòmica inclourà Indústria, Comerç i Fires, i la Dolors Valls vetllarà pel Benestar Social, Participa-ció Ciutadana i Pobles Agre-gats. Aquestes són les que en podríem dir cinc macrore-gidories i a partir d’aquí hemcreat la fi gura del col·laborador que, sense ser defi nitiva ni excloent (perquè pensem am-pliar-la amb més membres de la nostra candidatura i àdhuc d’altres organitzacions locals), de sortida comptem amb l’An-tonieta Gili, la Rosa Marsà i en Ramon Bernaus per l’àrea de Cultura; per la de Festes el Jordi Lluc i la Teresa Ca-nela (aquesta també cuidarà de Fires); per Medi ambient, Agricultura i Ramaderia te-nim en Vicens Carbó i a l’àrea de Patrimoni Municipal hi hem inclòs en Joan Granados.


Amb el consistori agramuntí, del qual formà part un parell d’anys, en una visita realitza-da l’any 1983 al president de la Generalitat Jordi Pujol.

A Agramunt el que convé és enraonar, perquè fa molts anys que no enrao-nem ni hi estem acostumats. En sabrem o no? Això ja es veurà. Però no tot ha de ser negatiu de gover-nar en minoria si hi ha nivell.

▼


Cito de memòria i penso que no n’he descuidat cap.

– En qualsevol d’aquestes àrees d’actuació municipal hi tindran alguna responsa-bilitat regidors dels partits de l’oposició?

– En principi, no, perquè encara no se n’ha parlat. Però una vegada nosaltres cone-guem més a fons la proble-màtica municipal, buscarem

la col·laboració de membres d’altres grups municipals. Els l’oferirem, però primer volem saber on som i com estem.

– I quan això arribi, en quin dels dos grups et sents més proper?

– En principi i tal com va anar la meva elecció, evident-ment que primer buscarem la col·laboració del grup socia-lista com a correspondència al seu gest, perquè si jo sóc alcalde és gràcies a la seva abstenció; i una vegada sigui consolidada la seva coopera-ció, llavors estudiarem tots junts la inclusió de membres del grup d’ERC.

– És de suposar que t’hauràs trobat amb un munt de pro-jectes a realitzar. Alguns ja endegats que s’hauran de continuar, altres que potser voldràs modifi car i també de nous que s’hauran d’iniciar. Quins mereixeran la teva prio-ritat?

– El que em sembla més ur-gent és, primer, normalitzar la

vida quotidiana d’Agramunt. Tal vegada això no sembla un gran projecte però per a mi ho és. O sigui que el primer que hem de fer és crear la metodologia perquè les coses funcionin soles. Per exem-ple la neteja. Agramunt ha d’estar net, ha de ser un po-ble agradable on la gent s’hi trobi bé i això s’ha de produir com aquell que diu per inèr-cia, amb quotidianitat, sense que pràcticament no calgui que els regidors se n’hagin d’ocupar. Una vegada fet això considerem també necessari i urgent reorganitzar el trànsit de vehicles... en fi , repeteixo, hem de crear el sistema que permeti un millor nivell de vida i benestar, tant pels veïns com pels que vulguin venir a visitar-nos.

Una vegada fet això i quan les regidories puguin treba-llar en projectes de futur, no-saltres el que no farem serà desestimar coses ja iniciades. Allò que un ajuntament co-mença, és sagrat. Vull dir que rebutjar qualsevol cosa que ja estigui començada només pel fet que ho han fet uns altres, no ho trobo correcte per un Ajuntament. Cal ser solidari amb la institució municipal i amb els que la regien amb anterioritat. Allò que s’ha co-mençat s’acabarà. Nosaltres potser ho hauríem fet d’una altra manera, però ho acaba-rem. El tema de la restauració de l’Església s’ha de conti-nuar i l’Ajuntament hi haurà de destinar recursos i ho farà, perquè semblava que ens ho subvencionaven tot i no serà així, la tercera fase de la res-tauració s’haurà de fi nançar amb recursos propis. El refu-gi de l’interior que s’ha obert


Participant al carnaval agramuntí, l’any 1987.

L’Amadeu Padullés va ser president del C.F. Agramunt Escola Gerard Gatell. Aquí el podem veure en una trobada a Amsterdam l’estiu de 1997.

▼

44 [JULIOL 2007]sió 521

ens ha portat una problemà-tica, que és la seva humitat i la instal·lació d’un sistema de calefacció i ventilació, l’hem de fer visitable.

Hem de resoldre la desti-nació que donarem a l’edifi ci de l’Escorxador, un tema que està per decidir i que en tot cas s’hauria de consensuar; l’organització i consolidació de l’Arxiu Municipal; l’edifi ci de l’Ajuntament que ara jus-tament s’està fent obres per la seva ampliació perquè és insufi cient, però és que a més a més tenim el problema de la tercera planta que s’ha hagut d’inutilitzar perquè el sostre no aguanta i s’ha de canviar l’embigat. També la remodela-ció del casc antic, la compra i adequació de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil; l’ampliació del CAP que ja està pressu-postada, si bé han sorgit unes difi cultats tècniques d’opinió, ja que Barcelona ho veu d’una manera i nosaltres ho veiem d’una altra, cal posar-nos d’acord encara que sembla

que no hi ha d’haver proble-ma amb l’ICS; la defi nició del POUM... i de tot això, ¿què és el més important? Doncs tot, és clar. Però s’ha de començar per una cosa o altra. Doncs bé, començarem pel que més bé s’hi encari. Com sigui que tot això ha de ser subvencio-nat en part i la resta cobrir-ho mitjançant endeutament, ens decidirem per l’obra que rebi més ajut econòmic.

– I els safareigs i el pou del gel?

– Bé, és que el pou del gel no és el pou del gel sol, forma part d’un projecte global que vol dir remodelació de tot el turó del Convent, amb enjar-dinament i zones de passeig i que, escoltant la idea d’en Ramon Bernaus, el podríem anomenar “Parc de les Lle-tres” incloent-hi alguna es-cultura o ornament que les simbolitzi i obrint la cisterna i el pou del gel perquè puguin ser visitats. Pel que fa als sa-fareigs, no són els safareigs,

sinó el seu entorn. Mentre no s’urbanitzin els seus voltants crec que no val la pena per-dre-hi l’estona i això no ho tindrem resolt fi ns que no es resolgui i s’aprovi el POUM, que defi nirà d’una manera concreta la urbanització de la vila per una colla d’anys.

– I sortint de l’àmbit estric-tament municipal, què passarà amb el Grup Escènic Agra-muntí del que n’ets director. Continuaràs dedicant-t’hi?

– Jo continuaré pertanyent al Grup Escènic. No en seré el director però sí el membre número u. El director o direc-tora sortirà del mateix grup, ja s’han tingut converses al respecte i segurament ja està decidit. No diré el nom de la persona elegida perquè no em correspon a mi divulgar-lo. De totes maneres jo restaré a la seva disposició per ajudar-lo en el que pugui i no descarto del tot tenir-hi alguna partici-pació.

– Els afers municipals et per-metran atendre més o menys les necessitats de l’empresa que has creat?

– Si, perquè sóc empresa-ri. Penso dedicar un 80% del meu temps en els quefers municipals i el 20% a vetllar per l’empresa que justament estem en fase d’ampliació, car hem comprat a l’INCASÒL uns 4.000 m2 de terreny que, juntament amb aproximada-ment altres 1.500 que ja són de la nostra propietat, ens per-metrà dur a terme l’ampliació que estimem necessària per al nostre desenvolupament. Sóc empresari i no deixaré de ser-ho, però sortosament tinc dos fi lls de 30 i 31 anys (l’Albert i el Víctor) que s’han volgut


Durant la inauguració de la casa dels Escoltes al Passeig, impul-sada per l’Associació d’Amics dels Escoltes d’Agramunt de la qual l’Amadeu en fou president. Febrer de 2000.

Volem analitzar bé el que la llei defi neix què s’hi ha de destinar i el que Agramunt es pot permetre, i una vegada ho tinguem decidit faig la pro-mesa formal que publicarem la re-muneració tant de l’alcalde com dels regidors. Segur.

▼


quedar a l’empresa de la qual tindran cura, si bé continuaré essent-ne jo el director.

– Algun altre regidor tin-drà l’obligació de dedicar un temps determinat als quefers municipals?

– Sí. L’Antoni Farré és mes-tre i demanarà mitja jornada d’excedència a Ensenyament i així l’altra mitja jornada (quatre matins a la setmana), els destinarà a l’Ajuntament. A més tenim l’Elisabet Vicens que hi serà tres matins també setmanals i els altres dos re-gidors, Domènec Llop i Dolors Valls, hi seran quan podran, o sigui que no tindran temps obligatori de dedicació.

– Aleshores cal suposar que els que assumiu el compromís d’aquest temps de dedicació obligatòria rebreu alguna mena de compensació econòmica.

– Doncs sí, serem recom-pensats econòmicament d’a-cord amb les estructures le-gals ja establertes i amb les possibilitats de l’Ajuntament d’Agramunt sense ser una cosa exagerada.

– Bé, ara ve la pregunta del milió. En la campanya electo-

ral tothom promet honestedat i transparència. L’honestedat (com el valor a la “mili”), se us suposa; pel que fa a la trans-parència... s’ha de demostrar. Fins ara, cap dels batlles que t’han precedit han aclarit allò que tot el veïnat es pregunta: ¿Quina és la quantia econòmi-ca que percebran tant l’alcalde com la resta de regidors, en relació al temps de dedicació que hi esmercin i responsabi-litats que assumeixin?

– Doncs mira, tot i sentint-ho molt, avui no t’ho puc dir, perquè encara no ho tenim clar. En el ple municipal que farem el proper dijous (12 de juliol), no es parlarà de retri-bucions. Volem analitzar bé el que la llei defi neix què s’hi ha de destinar i el que Agramunt es pot permetre, i una vega-da ho tinguem decidit faig la promesa formal que ho publi-carem. Segur. És natural que la gent vulgui saber-ho, ja que en defi nitiva nosaltres només som uns administradors dels seus impostos. I no solament se sabrà això, sinó que a més tenim el propòsit de donar ex-plicació detallada dels pres-supostos municipals. Avui ens hem d’ajustar al pres-supost aprovat per l’anterior Consistori.

– De totes maneres suposo que mantindreu el compromís d’ajudar o subvencionar les entitats i diferents agrupacions que hi ha a la Vila.

– Sí, però em temo que (malgrat sigui impopular), en alguns casos s’haurà de dir que no a moltes demandes lícites que ens facin les enti-tats i associacions i per això més que mai s’ha d’explicar el per què es diu que no. Les possibilitats són les que són

i en el cas d’una negativa, la gent ha de saber el per què de la mateixa.

– Jo ja he acabat el torn de preguntes. Si vols afegir algu-na cosa per al veïnat ara és el moment.

– L’únic que vull dir és que tots plegats ens hem de mirar Agramunt com una segona llar. Ja sé que això és un tò-pic però Agramunt, tot ell, és talment com la nostra segona casa i el que no voldríem per casa nostra no ho hem de vo-ler per Agramunt. Agramunt té moltes possibilitats, moltes. Sempre hem sentit dir que tenim molta cultura, moltes entitats i això és bo i ens dóna una singularitat, però no n’hi ha prou. Hem de saber veure que també tenim moltes pos-sibilitats econòmiques amb l’augment que es duu a terme de terreny industrial, amb la creació prevista d’autovies i noves comunicacions que fa-cilitaran la instal·lació a casa nostra de més indústries. En resum, desitjaria que tots ple-gats tinguéssim més autoesti-ma col·lectiva i no perdéssim el temps en converses supèr-fl ues que no treuen cap a res. I per acabar vull demanar-vos a tots, tant els que varen do-nar-nos confi ança amb el seu vot com els que no, que vul-gueu col·laborar amb idees, iniciatives i suggeriments de tota mena per ajudar-nos a fer, entre tots junts, l’Agramunt endreçat, puixant i pròsper que crec ens mereixem.

M’acomiado del Batlle Amadeu agraint-li el temps i atenció que m’ha dispensat tot desitjant-li encert i sort en la comesa que tot just ha encetat. ■

En un dinar de germanor amb els components del Grup Escènic Agramuntí, l’any 2005.

Hem de saber veure que tam-bé tenim moltes possibilitats econòmiques amb l’augment que es duu a terme de terreny industrial, amb la creació prevista d’autovies i noves comunica-cions que facilita-ran la instal·lació a casa nostra de més indústries.


CULTURA LITERATURA

Un escriptor mallorquí s’adjudica el premi literari 7lletres amb 7 històries d’orfes

Un escriptor i metge mallorquí de 48 anys establert a Sant Cugat,

Jaume Ferrer, es va adjudicar la segona edició del Premi 7lletres dedicat a l’escriptor de l’Aranyó, Manuel de Pedro-lo i concedit el dia 7 de juliol

a les Pallargues en el decurs d’una gala cultural.

Al concurs es van presen-tar un total de 30 obres, i eljurat format per l’escriptora Anna Maria Moix, Miquel de Palol (guanyador de la prime-ra edició), l’escriptor Pep Coll, l’editor de Pagès, Ramon Ba-dia, i el fi lòleg Albert Turull, van fallar com a guanyador Jaume Ferrer que ha presen-tat un total de 7 històries d’orfes.

El jurat ha destacat la força lírica, la coherència i la unitat temàtica del treball de Jaume Ferrer. Per la seva banda l’au-tor, mèdic i fi lòleg, va expres-sat la seva ‘gran il·lusió’ ja que aquesta serà la seva pri-mera obra publicada després de cinc anys de treball ‘el que em dóna seguretat a l’hora de pensar que no estic perdent el temps’.

De les set obres que van resultar fi nalistes, el jurat va recomanar a Pagès, patroci-nador del premi, la publicació d’altres dos originals “No serà tan fàcil” i “Teoria del Caos”. El concurs està dotat amb un premi en metàl·lic de 7.000 euros i la publicació del llibre, tot això patrocinat per l’edito-rial Pagès.

Gala a les PallarguesLa gala de les Pallargues,

on van assistir més de 300 persones al Casal Cultural, posà punt i fi nal a més de mig centenar d’actes portats a ter-me en els 21 municipis de la Segarra dedicats a Manuel de Pedrolo. El Premi i les acti-vitats tenen un pressupost superior als 20.000 euros, i a més de Pagès que atorga el premi en metàl·lic i publica el llibre, en aquesta edició ha estat patrocinador de les ac-tivitats Prefabricats Pujol de Mollerussa. Col·labora també l’agent literària Carme Bal-cells.

El Premi 7lletres, organit-zat per la Fundació Pedrolo, el Consell i el Centre de Cul-tura de Cervera, gira entorn al nombre 7. Així, han de presentar-se 7 relats curts, es va fallar el dia 7 del mes 7, s’atorguen 7.000 euros... tot això gira entorn a una de les novel·les de Pedrolo, i al nombre de lletres de Pedrolo i Segarra. ■

El guanyador del premi literari amb les autoritats.

Acció teatral durant la gala celebrada al Casal Cultural de les Pallargues.

X.S

.

X.S.


SANITAT EL CAP INFORMA

Substitució pediatria Dr. Joan Loscos. Director de l’ABS AgramuntSra. Teresa Pujol. Adjunta d’infermeria

Enguany ens trobem que l’absència de la pediatra titular serà llarga, i no

ha estat posible aconseguir un altre especialista per a substi-tuir-la.

Com sabeu, la manca de pro-fessionals és un fet cada cop més habitual i Agramunt no n’és aliè.

Al fi nal hem aconseguit que vingui un especialista dos cops

per setmana, els dimarts i els divendres de 8:30 a 12:00 ho-res, i hem obert una consulta atesa per un metge de família, els dilluns de 9:00 a 14:00 hores i els dimecres de 9:00 a 11:00 hores.

Hem reorganitzat l’assistèn-cia als infants de tal manera que els més petits d’un any siguin visitats directament pel

pediatre. Els més grans se-ran visitats a la consulta

nova, i la resta de dies a les con-

sultes dels

altres metges de capçalera que corresponguin als seus pares.

En el cas que qualsevol met-ges consideri necessari la visita del pediatre farà un full on ho sol·licitarà, i serà visitat el més aviat possible.

Les associacions de mares i pares, mitjançant els seus re-presentants, em varen demanar que el seguiment es pogués fer, sempre que fos possible, amb el/la mateix/a professional per evitar la sensació que dóna ser atès cada cop per diferents pro-fessionals. En la mesura que si-gui possible, ho intentarem.

Els fulls informatius són al CAP i també es rebran als do-micilis particulars on s’explica el procediment per a progra-mar-se.

Reforç equip directiuL’Equip directiu actualment

està format per un metge, en aquest cas director, i una infer-mera, que és adjunta a la direc-ció. Els dos tenen la responsa-bilitat de l’organització interna i de l’assistència als usuaris.

Els dos professionals han de comptabilitzar la tasca as-sistencial amb la direcció. És fàcil entendre que sigui molt difícil poder-ho fer alhora, per això s’alliberen unes hores a la setmana, i una part de les visites són ateses per altres professionals. Lamentem que aquest fet pugui comportar al-guna difi cultat, i que algú es pugui estranyar de veure’ns al CAP, però per poder fer la fei-na correctament es necessita temps. ■

JOS

EP

BE

RTR

AN

Hem organitzat l’assistència als infants de tal ma-nera que els més petits d’un any siguin visitats directament pel pediatre.

50 [JULIOL 2007]sió 521

REPORTATGEPUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT

GRUPO CONSIST, S.A. per dins

L’inici de la producció de productes plàstics va ser l’any 1978 amb

l’adquisició de vàries màqui-nes soldadores de fabricació espanyola de la fi rma INDE-MO, tancada anys més tard, i de l’empresa gironina COEM-TER que avui en dia continua sent un referent a nivell mun-dial d’aquest tipus de maqui-nària.

L’equip integrat per: Carme Villuendas, Anna Campabadal, Carme Miralles, Rosario Gas-cón, Grisela Miralles, Maria

Josep Penella, Josep Maria Ca-sanova, Manuel López, Felipe Suárez, Ignasi Aragon i Antoni Ortiz, fi ns a la seva jubilació l’any 1986, van ser els pioners de la secció, dedicant-se a la producció de bosses per mer-cat, per residus domèstics i in-dustrials, així com samarretes per supermercats i altres tipus de bosses.

Molts dels productes fabri-cats en aquesta secció són, des de fa anys, coneguts en el mer-cat nacional.

Marques de bosses per es-combraries com “Rovelló”, “Esquirol”, “Roll d’Or”, “Bon Roll” i altres bosses amb la marca “Plascon” són habi tuals en els nostres supermercats avui dia.

L’any 1987 es va adquirir una màquina de tecnologia alemanya que permetia fer bosses de samarreta a 4 pistes, això va representar un impor-tant increment de la producció d’aquest producte; en aquella data a Espanya no es fabrica-ven màquines amb aquestes característiques.

A fi nals de la dècada dels anys 80 la secció va ser traslla-dada a una nau de més capaci-

tat, el que va possibilitar adqui-rir nova maquinària per la pro-ducció de productes plàstics.

Les bosses per a residus in-dustrials es fabricaven en pa-quets de 10 unitats indivi duals. Amb la incorporació l’any 1990 d’una màquina soldadora de la fi rma COEMTER, va ser possible la comercialització d’aquests tipus de bosses en forma de rolls, molt més pràc-tica perquè ocupa menys espai que les altres.

La producció de bosses de samarretes s’ha anant in-crementant durant aquests anys amb l’entrada en funcio-nament, primer l’any 1991, d’una nova màquina de la fi rma ita liana ELBA i poste-riorment amb altres dues de la casa MAC, igualment italiana. Malauradament l’entrada en el mercat europeu en general, i en l’espanyol en particular, de bosses de samarretes fabrica-des a Xina i altres països asià-tics, encara que són de molt baixa qualitat, ha afectat de manera important la demanda d’aquest producte i ha provo-cat una desestabilització del mercat, de difícil solució com a mínim a curt termini.

La producció d’extrusió de polietilè es va iniciar l’any 1977 amb l’objectiu de disposar de mitjans pro-pis de subministrament de material plàstic per la col·locació de les bosses de polietilè a l’interior dels sacs de paper per obtenir un envàs més hermètic.

Com que el consum de plàstic en els envasos de paper no era molt elevat, es va considerar important aprofi tar l’excedent de la producció d’extrusió de polietilè per obrir nous mercats, diferents dels tradi-cionals sacs de paper, i en particular de productes plàstics per diversos usos.

Secció de confecció

Marques de bos-ses per escombra-ries com “Rove-lló”, “Esquirol”, “Roll d’Or”, “Bon Roll” i al-tres bosses amb la marca “Plascon” són habi tuals en els nostres super-mercats avui dia.


PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT

Antoni Ortiz.

Grup de treballadores i treballadors de la secció de confecció.

L’any 1996 es va ampliar la capacitat de producció de bos-ses en rolls per residus indus-trials i va començar la fabrica-ció de bosses per escombraries domèstiques amb soldadura la-teral i el sistema de tancament fàcil de la bossa mitjançant una cinta especial que fa més fàcil tancar la bossa i a la vegada té una major capacitat que les de tipus normal, tot i tenir la ma-teixa mida exterior.

Les bosses de tancament

fàcil es comercialitzen, sota demanda, impreses fi ns a dos colors. Les marques de bosses “Roll d’Or” i “Bon Roll” són una mostra d’aquest tipus de producte imprès.

En el període 1996-1999 es van incorporar uns robots que van permetre la substitució de l’operació de col·locació manu-al de les fundes mitjançant un sistema d’enfundat automàtic de les bosses per residus domèstics i industrials, fent molt més fàcil la labor d’aquesta producció.

Amb la incorporació de ma-quinària d’alta tecnologia per a la fabricació de sacs de paper, que va començar l’any 1999, va ser necessària la construcció d’una nova nau de dos nivells, el superior per a magatzem per l’assecatge dels sacs de paper i l’inferior per la ubicació de les

màquines de la secció de con-fecció i l’emmagatzematge de la seva producció.

L’any 2000 entra en producció una nova màquina per a la fabri-cació de bosses en rolls per a re-sidus domèstics amb soldadura lateral, sense els típics plecs la-terals ni soldadura de fons, que evita la pèrdua de líquids, bas-tant habitual en les bosses tradi-cionals amb plecs laterals.

Antoni Ortiz, Maria Amor Perera i Montserrat Corts van treballar en aquesta secció du-rant tota la seva vida laboral a Grupo Consist, fi ns a la seva jubilació.

Actualment a la secció de confecció de bosses i produc-tes de polietilè hi treballen 26 persones, fonamentalment do-nes, sota la supervisió d’Ignasi Aragon. ■

Maria A. Perera. Montserrat Corts.

L’any 2000 entra en producció una nova màquina per la fabricació de bosses en rolls per residus domèstics amb soldadura lateral sense els tí-pics plecs laterals ni soldadura de fons, que evita la pèrdua de líquids, bastant habitual en les bosses tradi-cionals amb plecs laterals.

El Comitè d’empresa de GRUPO CONSIST, S.A., i en representació de tots els companys de treball, felicita molt sincerament els artistes locals Gerardo Garcia i Serafi na Balasch pel treball realitzat en l’obra tan ben aconseguida amb motiu de la cele-bració del 50è Aniversari, i alhora els dóna les més expressives gràcies pel seu interès i atencions rebudes.Felicitats artistes. Josefi na Puig


PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT

Activitats del Consist Parc

Concert popular

Amb motiu de la celebració del seu 50è Aniversari i per

donar a conèixer a tots el vilatans d’Agramunt les instal·lacions del CONSIST PARC, Grupo Consist va organitzar, el passat divendres 29 de juny, un concert de música amb l’actuació del GRUP SALDUNGA, que van interpretar ritmes caribenys i que fi ns i tot algunes parelles van aprofi tar per ballar i gaudir d’aquesta música tan rítmica.

El GRUP SALDUNGA és una for-mació musical amb integrants de di-

ferents nacionalitats i en què Jaume Torné actua com a trompetista.

Algunes famílies van assistir en companyia dels seus fi lls que, men-tre els seus pares escoltaven el con-cert, jugaven amb els gronxadors, tobogan i altres instal·lacions del parc infantil.

Fi de curs de la Llar d’Infants “NINS”

El mateix divendres a la tarda, la Llar d’Infants “NINS” va cele-

brar, organitzat per la seva direcció,

un berenar amb motiu del fi de curs 2007.

La jornada es va iniciar amb una excursió a una granja de Puigverd i posteriorment els nens van arribar al CONSIST PARC per fi nalitzar les activitats de fi de curs.

Per al Grupo Consist és realment una satisfacció que les organitza-cions de la nostra Vila puguin gau-dir de les instal·lacions que l’em-presa ha posat a disposició dels seus treballadors i amistats, confi ant que en el futur es converteixi en un refe-rent per al nostre col·lectiu i poble en general. ■

La mainada jugant a la fresca. Moment de l’actuació del “Grup Saldunga”.


El darrer dia de batre

SOM A RIELLA HISTÒRIES per GUILLEM VILADOT

1 Temps d’estrena, Editorial Selecta, Barcelona (1959).

MONTSE GUERRERO

Quan la nova collita ja estava desada al gra-ner, el pagès sentia

un orgull, una alegria, una pau incontenibles. Sense que ningú ho sospités, parava de renegar i es posava a cantar, i, en arribar a casa, agafava la muller per la cintura, se la carregava al coll com un sac de blat i li omplia les natgeres de pessics. I l’esposa, admi-rada i complaguda, reia.

Aquest –o d’altres– era el gest joiós de l’home –de molts homes– de la nostra terra des-prés de tot un any d’espera, de tot un any de dubte, de tot un any d’angoixa. I el pagès, aquell dia, el darrer dia de ba-tre, se sentia triomfador, heroi després de tanta impotència enfront del temps –sol, fred, pluja, calamarsa...– i després de tanta suor sota el treball dur ja enllestit.

Però al vespre, un cop ar-reglat l’estable com sempre, aquell dia el pagès es queda-va una estona entremig de les mules. Primer se les mirava com si mesurés llur potent volum i, tot seguit, els aca-

ronava l’esquena i el cap i la panxa; i els pentinava la cua amb els dits oberts. A vegades el pagès s’arrepenjava, suau-ment, damunt d’una d’elles. Llavors, aclucant els ulls, som-reia perquè sentia molt prop els éssers que, malgrat la seva irracionalitat, més l’havien ajudat tot l’estiu. I sentia les mules com la millor eina del seu equip d’agricultor, quasi com si fossin una continuïtat de les seves mans. Tocant-les, els agraïa la seva ajuda, car, sense elles, la collita no ha-guera arribat al graner.

Però aquestes coses pas-saven de pressa, perquè, al cap de dos mesos, després de sembrar, el pagès tornava a estar, oblidat de tot, pendent d’una sola cosa: la collita vi-nent, la collita nova que ha-via de créixer –com totes les collites– sota la seva mirada angoixosa.

I, fi ns a l’estiu vinent, l’es-posa i les mules vivien en si-lenci i òrfenes.1 ■


Les vacances del Quico

COL·LABORACIONSLITERÀRIES EL CONTE per J. PIJUAN

El Quico està impacient per començar les desitja-des vacances d’aquí pocs

dies i per no oblidar-se de res ja ha preparat les maletes amb antelació, però al mateix temps l’envaeix la temença que s’es-devingui algun contratemps. A contracor recorda que no seria la primera vegada: un cop es va trobar que s’havia deixat els llums de casa encesos; en una altra ocasió s’oblidà de tancar una fi nestra –per sort seva nin-gú no s’hi va fi xar–; les passa-des vacances es deixà una de les maletes a casa i no se’n va adonar fi ns al moment d’anar-les a recollir en arribar a la seva destinació, a resultes d’això va passar un mal tràngol. Tement que aquest any li torni a passar el mateix, les ha deixades ben a la vista al passadís.

A mesura que el dia s’atansa es mostra intranquil. Per enèsi-ma vegada s’ha plantat davant les dues maletes que ha prepa-rat per al viatge i les observa amb cert nerviosisme car l’envaeix el

dubte que alguna cosa no rut-lla i vol saber què el neguiteja. Agafa les maletes i les entra a la seva habitació. Obre la primera maleta i comença a treure totes les coses deixant-les arrenglera-des sobre el llit. Un cop buida les torna a posar a dins tot veri-fi cant cada un dels objectes en un llistat que ha preparat prè-viament. Després d’assegurar-se que tot hi és, la tanca i es posa a realitzar la mateixa operació amb l’altra maleta. Un cop ha comprovat que no es deixa res l’envaeix un cert alleujament, però el pressentiment que algu-na cosa li passa per alt el con-tinua capfi cant. Potser no serà res.

Sobre la calaixera de l’habita-ció té el resguard de la reserva del seu vol. La té ben a la vista per no oblidar-se-la. Fa més de dos mesos que la va fer aprofi -tant una oferta de l’agència de viatges. Cada dia se la mira sen-se més ni més.

S’ha llevat de bon matí per deixar la casa endreçada. Avui

comença les vacances. Està content que per fi hagi arribat el dia. Sent el soroll d’un cotxe que s’atura davant la casa. Per la fi nestra veu que és el taxi que el ve a recollir per dur-lo a l’ae-roport. Dóna l’últim cop d’ull a la casa. S’assegura que tots els llums estan apagats –per més seguretat treu els ploms– i tam-bé tanca l’aixeta de pas de l’ai-gua. Tot està en ordre. Compro-va que no es deixa la reserva del vol, la té a la butxaca i agafa les maletes. Tanca la porta i puja al taxi ben decidit.

El trajecte a l’aeroport el fan molt ràpidament. El trànsit és molt fl uït. S’estranya molt que no hi hagi cues a la carretera, ja que normalment les retencions en aquella via són el pa de cada dia. Quan arriben a l’aeroport ja no es recorda del neguit de dies passats, ans al contrari, té la sensació que seran unes bones vacances. Però quan accedeix a l’interior de la terminal es queda ben atònit de la visió que cop-sa. El recinte és un caos. Hi ha tal aglomeració de gent que es fa difícil avançar. No s’ho imagi-nava. Amb penes i treballs arri-ba al taulell de facturació de la seva companyia aèria. La cua és molt llarga. Pels altaveus anun-cien retards en els vols. Sols fal-tava això. L’espera el neguiteja. Pacièn cia. Al cap d’una bona estona la cua comença a mou-re’s molt lentament. Quan arriba al mostrador el neguit ha passat. Es treu el resguard de la butxaca i el dóna a l’hostessa. A l’instant es queda glaçat quan l’hostessa li comunica que el seu vol no surt fi ns la setmana vinent. ■

Quan accedeix a l’interior de la terminal es queda ben atònit de la visió que cop-sa. El recinte és un caos. Hi ha tal aglo-meració de gent que es fa difícil avançar.


Les sis maduixes

COL·LABORACIONSLITERÀRIES MICRORELATS per RICARD BERTRAN

AGUSTINA JUAN FORT

En Joan deixà de remenar aquell arròs fastigós d’un costat a l’altre del plat i

es mirà l’avi amb curiositat. Com cada diumenge l’avi es mostrava més alegre que de costum, se li notava un neguit il·lusionat que el feia més accessible. El seu natu-ral era més aviat esquerp, segura-ment perquè la seva infantesa es va veure estroncada pels horrors de la guerra civil. Just en acabar-se, va fugir de la misèria que es vivia aquí i es va exiliar a sud-

amèrica d’on va tornar amb una bona calderada de diners que, al cap de pocs anys, convertí en una fortuna immensa en fundar una fàbrica de paper. Gràcies a ell tota la família gaudia d’una vida plena de comoditats.

I ara que en Joan s’hi fi xava, se’l veia ben poca cosa; amb els cabells esblanqueïts i la mateixa roba de sempre. Ell, que era el que havia creat tot el que els en-voltava, feia una vida gairebé d’er-mità. Era evident que desaprova-va el que considerava un malba-ratament innecessari quan, per exemple, els reis portaven tants paquets que ni cabien al menja-dor, o quan sa germana agafava aquelles marranades perquè volia que li compressin una marca de-terminada de roba. Però, sempre discret, es limitava a fer una ga-nyota i a moure el cap d’un costat a l’altre.

Picat per la curiositat, s’hi acos-tà i li digué:

– Avi, cada diumenge, a l’hora, de dinar et veig més content que de costum, quina n’és la raó?

– Ah, Joanet! Estic content per-què ara em portaran les madui-xes!

– Tant t’agraden, avi?– Moltíssim! Quan jo tenia la

teva edat, durant la guerra, la meva mare va dur a casa unes quantes maduixes que havia po-gut collir d’un hort d’allí a la vora, després de repartir-les a mi me’n van tocar sis. Acostumat a rose-gar les poques crostes de pa sec que podíem haver, em van sem-blar menjar baixat del cel; per tal d’allargar aquell moment hi feia unes mossegades ben petites i, abans d’empassar-me-les, les en-salivava tant com podia. Temps després, des que vaig poder, vaig agafar el costum de menjar sis maduixes cada diumenge... i mira, fi ns avui!

– Però avi! Si t’agraden les ma-duixes, per què no en menges cada dia? Tenim prous diners com per permetre’ns aquest luxe!

– Sí, tens raó. Però el luxe més important al qual podem aspirar és el de no perdre la il·lusió per les coses que ens fan feliços. Si mengés maduixes cada dia, segur que no les trobaria tan bones.

En Joan va tornar davant del seu plat i es va dur a la boca una bona cullerada d’arròs sense deixar de mirar l’avi. ■

El luxe més important al qual podem aspirar és el de no perdre la il·lusió per les coses que ens fan feliços.


Quinestrès!!

COL·LABORACIONSLITERÀRIES NANORELATS per RICARD BERTRAN

La Mercè, funcionària en pràctiques del jutjat, co-

mençava a estar histèrica, no s’acabava de creure el queli demanava aquella senyora. Vo lia interposar una denúncia contra una cadena d’hotels per danys i perjudicis, però no aca-bava d’entendre els motius:

– Però que no parlo clar? –li deia la senyora tota enfurisma-

da. Doncs que el meu marit va participar en una experièn-cia antiestrès promoguda per aquests hotels. Va anar allà, li van donar un mall i va co-mençar a trencar-ho tot. Des de llavors que li ha agafat el gust i ara cada nit es dedica a picar per tota la casa amb el mall, ja no ens queda res sen-cer! No em dirà que això no és

inducció a... però senyoreta, no veu que li estic parlant? On va ara?

– A comprar un mall!

TITULAR DE LA NOTÍCIA: Un hotel convida 40 estressats a destrossar a cops de mall una planta, com a teràpia con-tra l’estrès.

DATA: Dimecres 4 de juny.

Per molt que vigilessin a no malgastar, de viure en un

pis de protecció ofi cial i de tre-ballar tots dos, a en Manel i a la Montse sempre els faltaven uns 150 euros per acabar el mes sense haver de demanar ajut als pares. Mentre en Ma-nel estava al menjador espe-rant que la Montse acabés de

preparar les maletes per anar-se’n de vacances (a casa els sogres, per estalviar) va sentir la notícia per la ràdio; 2.800 euros per fi ll! Això, dividit en-tre 9, feien... Mentre comptava va entrar la Montse carregada amb les maletes:

– Què, anem?– Deixa això i comença a

treure’t la roba.– Però que t’has tornat boig!– Després t’ho explico, però

aquestes vacances ens les pas-sem a l’habitació.

TITULAR DE LA NOTÍCIA: Zapatero anuncia 2.500 euros per fi ll.


Tot fentcomptes

A l’últim segon va veure la cara riallera i il·lusionada

de la Magie que el mirava a través de la fi nestra del quatre per quatre. Feia molt de temps que no havia vist cap rostre amb aquella serenor i alegria. Fins allà on podia recordar, havia estat voltat d’odi i de ressentiment a tothora. L’únic

que li havien ensenyat és a lluitar contra l’imperialisme occidental. L’únic que havia conegut havia estat un llarg ro-sari de rostres crispats.

Va provar de frenar, però ja era massa tard. En l’últim mo-ment, abans de l’explosió, va tancar els ulls i resà perquè els seus companys poguessin veu-

re altres rostres com aquell, i potser ningú més no hauria de morir.

TITULAR DE LA NOTÍCIA:

Terror Global (atemptat al Iemen de turístes bascos i ca-talans).


El poderd’una rialla

62 [JULIOL 2007]sió 521

❚ R. MendozaResultats i notícieswww.geocities.com/fcagramunt

ESPORTS CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»

C.F.

AGRA

MUN

T ESCOLAG.GATELL

R. M

EN

DO

ZA

GUISSONA, JUNY 2007

CATEGORIA PRE-BENJAMÍ. Equips participants:

TÀRREGA, PLA D’URGELL, AGRAMUNT G. GATELL, E.F. URGELL, SOLSONA, ARTESA-PONTS, A.E.M. i GUISSONA.

RESULTATS DE L’AGRAMUNT G. GATELL

GUISSONA 1 AGRAMUNT G. GATELL 0AGRAMUNT G. GATELL 0 PLA D’UGELL 3TÀRREGA 4 AGRAMUNT G. GATELL 2AGRAMUNT G. GATELL 5 SOLSONA 1

TÀRREGA, JUNY 2007

CATEGORIA BENJAMÍ. Equips participants:

MOLLERUSSA, AGRAMUNT G. GATELL, ARTESA-PONTS, BELLPUIG, BALAGUER, CERVERA, E.F. URGELL i TÀRREGA.

RESULTATS DE L’AGRAMUNT G. GATELL:

AGRAMUNT G. GATELL 0 MOLLERUSSA 0 ARTESA-PONTS 1 AGRAMUNT G.GATELL 1 AGRAMUNT G. GATELL 2 BALAGUER 0 CERVERA 2 AGRAMUNT G. GATELL 0BALAGUER 0 AGRAMUNT G. GATELL 2AGRAMUNT G. GATELL 4 BELLPUIG 0

Torneig de primavera

Acabada la temporada, farem un petit resum dels equips del nostre club

PREBENJAMÍ Aquest equip ha realitzat

una temporada bastant regu-

lar, en què han jugat bons partits. Tenint en compte que hi ha diversos jugadors que

és el primer any que juguen a futbol i que alguns d’ells tenen 4 o 5 anys. Cal desta-car que en aquest equip hi ha jugat l’única jugadora que tenim actualment a l’escola (Anna Morenate).

BENJAMÍ B Es tracta d’un equip total-

ment format per jugadors de primer any i que ha tingut una temporada en la qual els resultats no han acompanyat gaire.

BENJAMÍ AÉs un equip en què la

gran majoria de jugadors són de segon any i que la tempo-rada passada ja havien jugat junts. Han realitzat una tem-porada excel·lent, destacant els bons resultats i el bon ambient de treball que hi havia dins de l’equip. També

Gerard Creus,entrenador de porters.


ESPORTS CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»

cal destacar que durant tota la temporada han reforçat l’equip aleví.

ALEVÍHa estat un equip molt limi-

tat de jugadors. Cal recordar que durant tota la temporada han estat recolzats per juga-dors dels benjamins. No obs-tant això, la seva temporada ha estat més que satisfactòria aconseguint una tercera posi-ció en la classifi cació.

INFANTILHa estat un equip molt irre-

gular amb molts alts i baixos al llarg de la temporada. Amb això volem dir que han acon-seguit molt bons resultats amb equips forts i resultats

dolents contra altres equips més fl uixos.

Tot i així la temporada ha estat satisfactòria i cal animar a aquests jugadors a que con-tinuïn treballant amb il·lusió per millorar més.

CADETHa estat un equip molt

nombrós de jugadors, en què s’havien de fer convocatò -ries, i això junt també amb el fet d’haver pujat de cate-goria (primera divisió) ha pro-vocat que fos una temporada bastant difícil. Tot i això el resultat ha estat satisfactori, ja que han pogut mantenir la Primera Divisió, la qual en cap moment de la temporada s’ha vist perillar massa.

JUVENILHa estat un equip molt just

pel que fa al nombre de ju-gadors. Van haver de disputar alguns partits amb tan sols 11 jugadors. Cal recordarque aquest equip ha estat jugant a la primera divisió i lluitant tota la temporada per no perdre la categoria. Al fi -nal això no ha estat possible i l’equip ha baixat a la segona divisió.

AMATEURHan realitzat una bona

campanya, acabant en una satisfactòria cinquena posi-ció. Van realitzar una primera volta molt bona, situats en la zona alta de la taula. ■

L’equip amateur ha realitzat una bona campanya, acabant en una satisfactòria cin-quena posició.


PARTITS POLÍTICSMUNICIPALS ERC

Negar el diàleg és menystenir una part de ciutadania

www.esquerra.cat/agramuntSecció local d’Agramunt

Finalment s’ha consti-tuït el nou consistori. Tal i com va fer el nos-

tre cap de llista Ramon Muixí durant la sessió d’investidu-ra, només cal felicitar el nou i legítim alcalde i fer-li saber que en nosaltres hi trobarà una oposició responsable així com una actitud constructiva i de lleialtat institucional i no com la que durant aquesta le-gislatura passada hem hagut de suportar. També hem de dir que durant els dies previs i posteriors a la investidura s’han fet moltes especula-cions sobre com han anat els pactes. En el passat SIÓ es parlava d’una substancio-sa oferta d’Esquerra al PSC per tal de reeditar el bipar-tit. També en algun diari de ponent es parlava de les de-núncies per part d’Esquerra davant les pancartes del PSC

el dia de les eleccions, quan qui realment va realitzar la denúncia foren els mateixos presidents/es de les taules electorals, limitant-se a fer complir la llei. Potser abans de fer certes afi rmacions cal fonamentar la notícia.

Política de pactes

Creiem que és hora d’expo-sar als agramuntins la política de pactes que des d’Esquerra es va dur a terme. Les con-verses amb CiU van ser molt clares i sinceres i el fet que ambdós grups exigíssim l’al-caldia, cadascun per motius diferents, amb un govern conjunt de 13 regidors, feia impossible qualsevol mena d’acord. Pel que fa a les con-verses amb el grup socialista, hem de dir que no van existir després de nombrosos oferi-

ments per part d’Esquerra a iniciar conversa. El diàleg és un dels valors més potents ad-quirits per la democràcia. De fet, negar el diàleg és menys-tenir una part de ciutadania.

Diàleg

Aquests propers quatre anys Agramunt ha de conti-nuar avançant. Esquerra vol estar en tot allò que suposi un bé per als agramuntins i, si cal, s’oposarà en allò queno es consideri favorable. Nosaltres, a diferència dels qui ara són al govern, no hem d’agrair l’abstenció d’al-guns regidors. Les nostres decisions seran meditades i treballades, però en cap cas condicionades. El que sí que podem garantir és que en no-saltres sí que s’hi podrà tro-bar diàleg. ■

Aquests propers quatre anys Agra-munt ha de conti-nuar avançant. Es-querra vol estar en tot allò que suposi un bé per als agra-muntins i, si cal, s’oposarà en allò que no es consideri favorable.

66 [JULIOL 2007]sió 521

L'AJUNTAMENTINFORMA

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 21-5-2007

DEVOLUCIÓ FIANÇA

Que es retorni les següents fi ances defi nitives: – A l’empresa PAVIMENTACIONS DE LA NOGUERA, SL,

per l’obra “Infraestructura d’arranjament de la Plaça del Pou”, que ascendeix a la quantitat de cinc mil cent vint euros (5.120,00€).

– A l’empresa CONSTRUCCIONS SABALL, SCP, per l’obra ”Reparació del paviment de la Biblioteca Municipal”, que ascendeix a la quantitat de mil set-cents quaranta euros amb cinquanta-dos cèntims (1.740,52€).

SUPORT AL CORRELLENGUA 2007

S’acordà donar suporta al Correllengua 2007 com a ins-trument reivindicatiu de la societat a favor de la plena nor-malització de l’ús social de la llengua arreu dels territoris de parla catalana i a favor de la seva unitat.

PINTAR ELS VESTIDORS DE LES PISCINES MUNICIPALS

S’aprovà els treballs de pintar els vestidors de les piscines municipals que ascendeix a la quantitat de 969,76€, inclòs IVA i s’adjudicà a l’empresa AMBIENTS ACTUALS.

CASETA PER A LA MAQUINÀRIA DE CONTROL PER A L’ACCÉS DE LES PISCINES MUNICIPALS

S’aprovà la construcció d’una caseta per a la maquinària de control per a l’accés a les piscines municipals, que as-cendeixen a la quantitat de 5.724,60€, inclòs IVA i s’adju-dicà a l’empresa PROMOCIONS BERCO 22,SL.

ACCEPTACIÓ DE LA CESSIÓ GRATUÏTA DE 14,67 M2 PER A VIALS PÚBLICS DEL C. COSTA DELS DIPÒSITS 7, PER PROMOCIONSLLUCH FIGUERA, SL.

S’acordà acceptar, la cessió gratuïta realitzada pel Sr. Josep Maria Figuera Camats, en nom i representació de l’empresa PROMOCIONS LLUCH FIGUERA, SL, 14,67 m2 per a ser destinats a vials públics del C. Costa Dipòsits, 7 i Corriol dels Hortets, s/n.

ADQUISICIÓ BAIXOS DEL C. SANT JOAN

S’aprovà l’adquisició de la fi nca urbana, un local per a ser

destinat a Llar de Jubilats, que està construint la Fundació Mediterrània, ubicat a Agramunt, carrer Sant Joan - car-rer Germandat de la Sang, núm. 1, amb una superfície de 228,68 m2 per adquisició directa.

ADHESIÓ A LA PROPOSTA DE L’ATORGAMENT DE LA CREU SANT JORDI AL SR. JOSEP LLUÍS FERNÁNDEZ PADRÓ

S’acordà aprovar l’adhesió de l’Ajuntament d’Agramunt a la proposta del grup promotor per la Creu Sant Jordi de sol-licitar ofi cialment l’atorgament per la Creu de Sant Jordi, guardó de la Generalitat de Catalunya, al Sr. Josep Lluís Fernández Padró, com a reconeixement dels mèrits de la tasca realitzada i en virtut dels seus serveis a Catalunya o als seus ciutadans i ciutadanes en el pla cívic i social du-rant més de quaranta anys. I molt especialment pel suport, l’acompanyament, l’interès i la dedicació manifestada cap als bombers, els voluntaris, llorençans i forans en els dies del tràgic incendi forestal sofert a Sant Llorenç Savall entre el 10 i 15 d’agost de l’any 2003.

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 4-6-2007

CERTIFICACIÓ

S’aprovà la Certifi cació núm. 1 i única de l’obra deno-minada “Infraestructura i zona d’esbarjo d’Almenara Alta”, lliurada pel director tècnic, el Sr. David Blanco Casadesús i executades per l’empresa Macotec 905,SL, per un import de 59.517,11€.

SUBVENCIÓ ASSOCIACIÓ SARDANISTA L’ESTOL

S’acordà concedir un ajut econòmic al Grup Sardanista l’Estol, de 2.493€, per satisfer les despeses que comporten l’organització de la festa sardanista, anomenada “Concurs de Sardanes-2007”, que se celebrà el dia 7 de juliol.

SUBVENCIÓ ASSOCIACIÓ CULTURAL RECREATIVA BOMBERS VO-LUNTARIS D’AGRAMUNT

S’acordà concedir un ajut econòmic per un import de 3.400,00€ a l’Associació Cultural Recreativa Bombers Vo-luntaris d’Agramunt amb motiu de les despeses ocasionades pels àpats de l’XI Aplec de bombers de Catalunya.

RESERVA DE LLOTGES PER A LA FESTA MAJOR

Els propers dies 31 d’agost, 1 i 2 de setembre, al Pavelló Firal, hi haurà llotges que es podran arrendar per a les diver-ses actuacions que es realitzaran en aquest indret: balls de tarda, nit i concerts. El preu d’aquestes llotges és de 70 euros durant tota la Festa Major. Disposen de 6 cadires i una tauleta portagots.La reserva es realitzarà a les ofi cines de l’Ajuntament fi ns al dia 24 d’agost i la distribució es farà amb un sorteig públic el dia 25 d’agost, a la sala de plens de l’Ajuntament.


SUBVENCIÓ AMICS DEL SÀHARA

S’acordà concedir un ajut econòmic per un import de 1.120€ a l’Associació Catalana d’Amics del Sàhara de les Terres de Ponent amb motiu de les “Vacances en pau - Estiu 2007” amb infants sahrauís.

SUBVENCIÓ AGRUPACIÓ SARDANISTA BARRETINA

S’acordà concedir un ajut econòmic per un import de 3.720,00€ a l’Agrupació Sardanista Barretina, per fer front a les despeses de l’actuació de les cobles que actuaran en motiu de la XVIIa edició de l’aplec de sardanes d’Agramunt.

SUBVENCIÓ ASSOCIACIÓ DE DONES “L’ESBARJO”

S’acordà concedir un ajut econòmic per un import de 600,00€ a l’Associació de Dones “L’Esbarjo” per fer front a les despeses per la festa popular on s’obsequiarà l’Ajunta-ment d’Agramunt amb una geganta per a la vila.

SUBVENCIÓ ASSOCIACIÓ CULTURAL RECREATIVA BOMBERS VO-LUNTARIS D’AGRAMUNT

Es concedí un ajut econòmic a l’Associació Cultural Recrea-tiva Bombers Voluntaris d’Agramunt sol·licitant un ajut eco-nòmic per fer front a les despeses de l’IVTM de l’any 2007 per un import de 431,13 € pels vehicles següents:

Vehicle Matrícula Import

LAN ROVER DEFENDER 9603 CMD 115,10€ FORD TRANSIT C 409 9425-CBC 133,28€

NISSAN TERRANO II B-7261-NM 115,10€ LAND ROVER 1300 L-8167-A 67,65€

ACCEPTACIÓ SUBVENCIÓ PER A LA REALITZACIÓ D’INVERSIONS PER A ACTUACIONS D’ABASTAMENT EN ALTA

S’acceptà la subvenció concedida per l’Agència Catalana de l’Aigua del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, que ascendeix a la quantitat de 286.326,35 €, per la millora de la distribució en alta al terme municipal d’Agramunt.

RECEPCIÓ DEFINITIVA DE LES OBRES DE LA URBANITZACIÓ DEL P.P. 4 (Fontanilles)

S’acordà acceptar les Obres d’Urbanització i instal·lacions realitzades en el Pla Parcial núm. 4 “Fontanilles” promo-gut per Construccions i Contractes SA, les quals han estat executades de conformitat amb el Projecte d’Urbanització aprovat defi nitivament per l’Ajuntament Ple de data 18 de desembre de 1997.

ADHESIÓ AL CONVENI MARC DE COL·LABORACIÓ ENTRE L’AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA I LES ENTITATS GESTORES DELS SISTEMES INTEGRATS DE GESTIÓ (SIG) DE RESIDUS D’APARELLS ELÈCTRICS I ELECTRÒNICS (RAEE)

S’aprovà l’adhesió al conveni marc de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i les entitats gestores dels

sistemes integrats de gestió (SIG) de residus d’aparells elèc-trics i electrònics (RAEE) i que en les resolucions d’autorit-zació dels sistemes integrats de gestió es preveu l’obligació d’aquests de compensar econòmicament els ens locals de totes les despeses derivades de la correcta gestió dels resi-dus d’aparells elèctrics i electrònics, en els temes del Con-veni marc subscrit amb l’Agència de Residus de Catalunya i d’acord amb les proves documentals aportades pels propis ens locals per al càlcul d’aquests costos.

ACCEPTACIÓ DE LA CESSIÓ GRATUÏTA DE 27,38 M2 PER A VIALS PÚBLICS DEL C. CAPELLA, PEL SR. MIQUEL HUGUET PUIG

S’acordà acceptar la cessió gratuïta realitzada pel Sr. Mi-quel Huguet Puig de 27,38 m2 del C. Don Pere de Gomar, 2 (C. de la Capella, s/n).

AJU

NTA

ME

NT

La Montserrat Castellà va ser nomenada la pubilla de cal Mas Vell durant la festa de la família 2007.

LLICÈNCIES D’OBRES

ROSA MARIA ALDABÓ PINEDA, per rehabilitar un habi-tatge plurifamiliar entre mitgeres. Pl. Mercadal.

JOSEP BALAGUERÓ ARMENGOL - MONTSERRAT SERRA PIJUAN, per construir un edifi ci plurifamiliar entre mitgeres compost per dos habitatges tipus dúplex, un local comercial i un garatge en planta baixa. C. Ronda Comtes d’Urgell.

CONSTRUCCIONS BLANCO-ROVIRA, SA per 7 drets de connexió a la xarxa general de clavegueram. Av. Marià Jo-lonch. ▼

68 [JULIOL 2007]sió 521

UNIÓ DE BOTIGUERS I INDUSTRIALS D’AGRAMUNT per col·locar un rètol. C. Baixada del Mercadal.

JOSEP BALAGUERÓ ARMENGOL - MONTSERRAT SER-RA PIJUAN, per 2 drets de connexió a la xarxa general de clavegueram. C. Ronda Comtes d’Urgell.

ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA, S.L.U. per obrir una rasa per instal·lar un línia subterrània de BT, per donar un nou subministrament elèctric (SERVIDEU, SL). Av. Agus-tí Ros - C. Horts.

PURIFICACION BATALLER FAUS, per 1 dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Molí Vell.

EDUARD ARENY BARRIL, per obrir una rasa de 4 ml per donar subministrament elèctric a la nau. C. Segarra.

AITOR GRACIA JIMÉNEZ, per canviar les rajoles i el mo-biliari del lavabo i la cuina, substituir les obertures de les fi nestres i les portes interiors. Av. Esports.

EDUARD PUIG FIGUERA, per enrajolar l’entrada de l’habi-tatge i instal·lar una piscina prefabricada al jardí. C. Pompeu Fabra.

JOAN BRILS ROVIRA, per netejar un pati, fer una paret i col·locar-hi una tanca metàl·lica. C. Raval de Puigverd.

BECA 25, SL per obrir una rasa per connectar la clave-guera a la xarxa general. C. Verge del Socors - C. Ronda Molinal.

REHABILITACIONS RONCAL CORTIÑES, SL per ocupar la via pública amb un contenidor. C. Raval de Puigverd.

PANORAM 2006, SL per ocupar la via pública amb mate-rials d’obres i dues casetes. C. Raval Sant Francesc.

HABITATGES AGRAMUNT, SL per obrir una rasa per con-nectar la claveguera a la xarxa general. Av. Catalunya.

HABITATGES AGRAMUNT, SL per 1 dret de connexió a la xarxa general de clavegueram. Av. Catalunya.

LÍDIA MARTORELL SOLDEVILA, per canviar les rajoles del terra i substituir la fusta de les obertures de les fi nestres de l’habitatge. Av. Marià Jolonch.

LÍDIA MARTORELL SOLDEVILA, per ocupar la via pública amb un contenidor. Av. Marià Jolonch.

JOSEP ALÓS XANDRE, per 1 dret de connexió d’aigua de-fi nitiva a la xarxa general. C. Urgell.

DEUDAT PONT BRESCÓ, per substituir les bigues de fus-ta per bigues de formigó i treure una paret del cobert. Pl. Amball.

CARME SERENTILL SALA, per fer una “barbacoa” i un forn de llenya al jardí de l’habitatge. Mafet.

ANTONI SIN BRUALLA, per ocupar la via pública amb dues màquines expenedores d’aliments i begudes. Av. Ge-neralitat.

M. PILAR SANGRÀ BALASTEGUI, per obrir una rasa per impermeabilitzar la paret del soterrani de l’habitatge. Corriol dels Hortets - Av. Jaume Mestres.

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per arranjar una avaria d’aigua. Montclar.

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per a la col·locació d’un comptador soterrat. C. Noguera.

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per a la col·locació d’un comptador soterrat. C. Mitjorn.

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per arranjar una avaria d’aigua. Pl. Onze de setembre.

GERARD OROBITG BERNAUS, per fer un lavabo a l’habi-tatge. Av. Esports.

AGUSTÍ CORRALES FONTOVA, per ocupar del camp d’es-ports amb materials d’obres i una grua. Ctra. Cervera (Camp d’Esports).

AGUSTÍ CORRALES FONTOVA, per instal·lar una grua de classe 1. Ctra. Cervera (Camp d’Esports).

JOSEP MARIA TORNÉ CREUS, per fer unes marquesines metàl·liques desmuntables al pati de la nau. C. Noguera.

FRANCESC BATALLA PUJOL, per instal·lar un muntacàr-regues a l’interior de l’habitatge. Av. Jaume Mestres.

MIQUEL GARCIA SAIZ, per 1 dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Montclar.

PROMOCIONS SABALL-SALA, SCP per col·locar una pla-ca metàl·lica a la façana del local. C. Clos.

JORDI OLIVA BRILS, per canviar les rajoles del lavabo. C. Clos.

JESÚS VILLALBA SANCHEZ, per tancar la tribuna de l’ha-bitatge amb alumini. C. Asgous.

ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA, S.L.U. per obrir una rasa per instal·lar una línia subterrània de BT, per donar un nou subministrament elèctric. C. Germans de les Escoles Cristianes.

ROSINA ZURITA ALCALÀ, per col·locar un rètol informatiu amb banderola i lluminós. Av. Agustí Ros.

JOSEP MARIA CORBELLA SARDÀ, per folrar una paret d’una sala de l’habitatge amb pedra. Urb. Verge Socors.

DISTRIBUCIONS J. ARENY, SL per fer un cobert amb es-tructura desmuntable i amb caràcter provisional. C. Teixi-dors.

CARME SANDIUMENGE PANÉ, per enrajolar les parets, refer les instal·lacions elèctriques i de fontaneria del lavabo i arranjar els goters de la teulada. Montclar.

CARME SANDIUMENGE PANÉ, per arranjar una part de la façana de l’habitatge. Montclar.

RAMONA PIQUÉ PINTÓ, per obrir una rasa per canviar el tub de l’aigua. Ctra. Cervera.

ALFRED UTESA PISA, per canviar les rajoles malmeses del terrat. C. Horts.

NÍNXOLS CEMENTIRI

Es concedí, previ el pagament dels drets d’Ordenança cor-responents, els drets funeraris següents:

JORDI BURGOS VEIGA, nínxol núm. 40. Galeria MARE DE DÉU DEL CASTELL.

L'AJUNTAMENTINFORMA


ÀREA D’URBANISMEI GOVERNACIÓ

Responsable: Sr. Amadeu Padullés i Serra, alcalde

Urbanisme:- Planejament - Llicències municipals.- Llicències d’activitats medi-

ambientals i obertura d’esta-bliments.

- Llicències urbanístiques obres menors, primera utilit-zació, segregació, etc.

Governació:- Policia Local- Circulació viària- Seguretat ciutadana- Protecció civil Bombers voluntaris

d’Agramunt

Finances:- Comissió Especial de Comp-

tes

Atenció ciutadana i Relacions Institucionals

- Relacions ciutadanes- Mitjans de Comunicació:

premsa (Sió, medis, etc.)

Medi ambient:- Gestió, Direcció i Control del

medi Ambient- Direcció de polítiques en ma-

tèria de sostenibilitat (estalvi d’aigua, energia, etc....)

Altres:- Personal.- Pla Estratègic

ÀREA DE CULTURA, FESTES, EDUCACIÓ I JOVENTUT

Responsable: Sr. Domènec Llop i Solà, 1r. Tinent d’alcaldeCultura:

- Consell Assessor de la Regi-doria de Cultura

- Biblioteca municipal “Gui-llem Viladot”

- Ràdio Sió- Sala teatre - Cinema- Espai Guinovart- Lo Pardal- Certamen literari Sant Jordi- Associacions culturals- Revista Sió

Cartipàs municipal Educació:- Consell Escolar Municipal- Consells escolars centres

d’ensenyament- Escola Municipal de Música- Guarderia municipal

Festes:- Consell Municipal de Festes- Festa major- Carnaval- Reis- Ball dels diumenges- Actinadal- Megafonia

Joventut:- Punt d’Informació Juvenil

ÀREA D’OBRES, SERVEISI ESPORTS

Responsable: Sr. Antoni Farré i Riba, 2n. Tinent d’alcaldeObres:

- Obra pública Municipal

Serveis municipals:- Brigada municipal (obres, ser-

veis, neteja i brigada verda)- Serveis i manteniment- Mercat setmanal- Bàscula municipal- Parcs i jardins- Via pública- Urgell Net- Deixalleria (voluminosos)- Purins- Runes- Riu Sió- Antenes telefonia mòbil

Esports:- Patronat Municipal d’Esports

Agricultura, ramaderia i pesca:- Concentració parcel·lària

Patrimoni: - Inventari de béns i drets

municipals- Comunals

Cementiri.

Portaveu de l’equip de govern.

ÀREA DE PROMOCIÓECONÒMICA I TURISME

Responsable: Sra. Isabel Vicens i Corts, 3a. Tinenta d’alcaldePromoció econòmica:

- Noves tecnologies - Protocol- Fira del Torró i de la Xocolata

a la Pedra

- Fira Agr’auto- Mercat de Nadal

Turisme:- Ofi cina de turisme- Campanyes informatives- Protocol

Indústria i comerç:- Promoció industrial i comer cial- Polígon industrial- Unió de botiguers i indus trials

d’Agramunt

ÀREA DE BENESTAR SOCIAL, SALUT I AGREGATS

Responsable: Sra. Maria Dolors Vall i Duran, regidora delegadaBenestar social:

- Patronat de la Residència Geriàtrica “Mas Vell”

- Casal d’avis- Associació de dones i altres- Càritas- Immigració

Salut:- Sanitat i Salut pública.- Consum- Tinença d’animals potencial-

ment perillosos

Promoció de la dona.Nuclis agregats.

COL·LABORADORS

Area de Cultura, Festes, Edu-cació i Joventut:Cultura:

- Ramon Bernaus i Santacreu- Antonieta Gili i Pampalona- Rosa Marsà i Escolà

Festes i Joventut:- Jordi Lluch i Codina- Teresa Canela i Minguell

Àrea d’Obres, Serveis i Esports:Agricultura i Ramaderia:

- Vicent Carbó i Boix

Patrimoni:- Enric Granados i Riera

Àrea de Promoció Ecònomica i Turisme:Fires:

- Teresa Canela i Minguell

Àrea de Benestar Social, Salut i Agregats:Benestar Social i Salut:

- Ramon Vila i Melero

ALTRES COMPETÈNCIES

Àrea 1r. Tinent d’alcalde,Sr. Domènec Llop i Solà:

- Programació i organització d’ac -tivitats culturals (Certamen Li-terari de Sant Jordi, Actinadal i altres pròpies de l’àmbit d’actua-ció en el camp de la cultura).

- Presidència efectiva del Consell Assessor de Cultura.

- Presidència efectiva del Pa-tronat Municipal d’Esports i facultats inherents regulades estatutàriament.

- Educació, Consells Escolars, Guarderia, Escola Municipal de Música.

- Presidència efectiva del Consell Escolar Municipal i de la Co-missió Permanent.

- Festes (Consell Municipal de Festes), servei de megafonia i material.

- Programació, organització i execució d’activitats sociocul-turals i d’esbarjo o lúdiques, pròpies de l’àmbit d’actuació en el camp de les festes popu-lars, incloent-hi la signatura de contractes, si és el cas, per a la seva realització.

Àrea 2n. Tinent d’alcalde,Sr. Antoni Farré i Riba

- Activitats relacionades amb parcs i jardins

- Representant Urgell Net

Àrea 3a. Tinenta d’alcalde,Sra. Isabel Vicens i Corts

- Programació i organització de les fi res i mercat de Nadal

- Activitats relacionades amb el protocol (premsa, revista Sió, etc.)

- Informes programa de promo-ció industrial i comercial.

Àrea de la regidora Delegada, Maria Dolors Vall i Duran

- Presidència efectiva del consell d’alcaldes de nuclis agregats

- Presidència efectiva del Pa-tronat Municipal “Residència Geriàtrica Mas Vell” i facultats inherents regulades estatutària-ment.

- Benestar Social- Promoció de la dona


ALMANAC

GRÀFICA DE LES TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES I DE LES PRECIPITACIONS CORRESPONENTS AL MES DE JUNY

Temperatura màxima: Temperatura mínima: Precipitacions:

40

35

30

25

20

15

10

5

0

–5

40

35

30

25

20

15

10

5

0

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

°C l./m2

Dies

Demografi a

(Mes de juny de 2007)

NAIXEMENTSAlba Badia i Riera dia 25-5Júlia Muixí i Feliu dia 28-5Joaquim Tomàs i Esteve dia 28-5Marc Fígols i Ginés dia 29-5Jenaba Sakhanokho dia 3Mariona Pijuan i Prats dia 4Natàlia Hernàndez i Burgos dia 7Paula Mendoza i Castro dia 7Ainoa Cabañas i Morales dia 15Deae Souilah dia 26

MATRIMONISCristian Peña i Ramírez, i Francesca Baltral i Carrillo dia 8Jaume Boncompte i Esteve, i Mireia Bosa i Sala dia 23

DEFUNCIONSMaria Corominas i Font 92 anys, dia 3Ramona Serra i Rovira 90 anys, dia 5Vicent Carbó i Torrents 87 anys, dia 25Martí Riera i Coromina 90 anys, dia 26

Temps

PLUJA CAIGUDA DURANT EL JUNY

Dia 4 ........................................ 52,5 l./m2

Dia 5 ........................................ InapreciableDia 9 ........................................ InapreciableDia 14 ........................................ 4,8 l./m2

Dia 18 ........................................ 1,6 l./m2

TOTAL ........................................ 58,9 l./m2

TEMPERATURES EXTREMES DE JUNY

Màxima del mes ............................. 34°, dia 30Mínima del mes ................................. 8°, dia 2Oscil·lació extrema mensual ........................26°Mitja de les màximes ..................................29°Mitja de les mínimes ...........................14,933°Mitja de les mitjanes ...........................21,966°

L’observador: Deudat Pont

DATES ASSENYALADESI COSTUMARI

Tempestes d’agost. El mes d’agost és el temps de més calor de l’any ja que s’escau en el seu curs el moment culminant de la canícula. A mitjans d’agost comença el temps de les tempestes i tamborinades. A molts indrets creien que els vols d’ocells esparverats i amb gran cridòria que solen precedir les tempestes, eren estols de bruixes en forma d’ocells que es posa-ven al davant de les nuvolades malignes que portaven pedra, per guiar-les i conduir-les cap on elles volien i per això cridaven d’alegria. De la mateixa manera que hi havia bruixes i bruixots capaços de formar núvols de pedregades, també hi havia persones que posseïen la facultat de desfer les tempestes i de trencar els núvols servint-se de pràctiques i d’oracions conjuratives de caràcter màgic. Existien espantanúvols molt acreditats que pujaven dalt d’un serrat, s’encaraven als núvols i, gesticulant ràpidament amb dos ganivets, recitaven conjurs màgics, l’efecte dels quals matava les bruixes que menaven la nuvolada i aquesta de seguida es des-feia. Segurament era una pràctica molt més ecològica que allò que fan actualment amb petites avionetes de “sembrar” de iodur de plata, o encara pitjor de plom, els núvols de tronada, tot contaminant el sòl i les ai-gües, precipitant el canvi climàtic i amb efectes sobre les persones, la fl ora i la fauna encara desconeguts.

Dia 10: Sant LlorençDia 15: L’Assumpció de la Mare de Déu. Dia 24: Sant Bartomeu, apòstol.Dia 31: Sant Ramon Nonat i primer dia de la Festa

Major d’Agramunt.

EFEMÈRIDES DEL MESDia 11 d’agost de 1631: mesures per prevenir l’epi-

dèmia de la pesta. La pesta era una epidèmia que ha-via assolat Europa a mitjans del segle XIV i al comen-çament del XV, però que periòdicament rebrotava amb nefastes conseqüències com és ara a la tercera dècada del segle XVII. Es coneixia com la pesta negra perquè als afectats els sortien les petèquies (taques negres amb el color de la sang) al coll, al tòrax i als membres i la major part de les vegades acabava amb la mort de l’afectat. Per aquesta raó se la coneixia com la mort negra o pesta negra. Sovint la mortaldat era tan gran que arribava als dos terços del total de la població.

Tal dia com avui el capità general i virrei de Catalunya, duc de Segorb i de Cardona, fa arribar una carta als paers i al Consell Municipal d’Agramunt, advertint-los que l’han avisat que a França es va es-tenent el mal contagiós de la pesta i que l’epidèmia ja ha arribat fi ns a pobles fronterers del Principat. Per aquesta raó ha ordenat publicar noves crides amb pe-nes rigoroses, on es disposa que s’aturi tot el comerç i tracte amb França i els francesos; prohibint l’entrada a persones, roba, mercaderies en general, ni qualsevol altre producte tot i que portin polissa de salud; execu-tant rigurosament les penes posades en dites crides y altres sobre assó publicades; fent contínua guarda en las parts i llochs que fora menester, tenint molta gran vigilància a no deixar entrar persones ni ningun género de mercaderies encara que sien de Cathalunya o altres llocs fora de França que no portin polissa de salud. Barcelona 1 d’agost de 1631.

Bibliografi a: Pons, Lluís i Bernaus, Ramon. Episodis de l’Agramunt dels segles XVII i XVIII.

R. Bernaus i Santacreu

AGOST

Mes de 31 dies, vuitè de l’any segons el nostre ca-lendari i sisè del primitiu calendari romà, anomenat Sextilis, que li van canviar el nom per agost en ho-nor a l’emperador August.El dia 1 el sol surt a les 4h 45m, i es pon a les 19h 09m. El dia 31 el sol surt a les 5h 16m, i es pon a les 18h 26mEl dia 23 el sol entra a la constel·lació de VERGE.

Les fases de la lluna:

Quart minvant el dia 5 a les 21h 20m

Lluna nova el dia 12 a les 23h 02m

Quart creixent el dia 20 a les 23h 54m

Lluna plena el dia 28 a les 10h 35m

52,5


❚ Coordina Rosa Maria Sera

❚ per Ricard Bertran

Les 7diferències

Amb la calor de l’estiu torna l’activitat a les piscines municipals que fan les delícies de petits i grans. La foto de l'esquerra és l’ori ginal, mentre que a la de la dreta s’han fet set mo difi cacions.

A veure si les tro beu!

Solució a les 7 diferències:

LABERINT: CACTUS

LLEURE AMENITATS

SOPA DE LLETRES

En aquest embolic de lletres hi trobareu el nom de dotze sinònims que hi ha del mot GENERÓS.

Solució a la SOPA DE LLETRES, per P.R.:

Abundós, altruista, benefactor, benèvol, bondadós, caritatiu, esplèndid, graciós, indulgent, liberal, magnànim i pròdig.

R O T C A F E N E B A D

A S S O D A D N O B L I

L B O C G D L S E O F D

T I G D H I O I V J C N

R M B N N I D E D A P E

U Q U E C U N O R R V L

I A S A R E B I R T Z P

S D R X B A T A B P C S

T G J E N A L F L G M E

A O H S T I P U Z Q X R

T A B I M I N A N G A M

C V U T N E G L U D N I

Solució alLABERINT


Si ompliu el camí correcte des de la fl etxa d’entrada fi ns a la de sortida apareixerà un dibuix.


LA FOTO per JOSEP BERTRAN

LA CALAISERA per SERAFINA BALASCH

Aquesta pintada va apa-rèixer, juntament amb

altres de caràcter naciona-lista independentista, a la paret dels pavellons que dóna a la carretera C-14. La reivindicació de la Ribera del Sió com a comarca re-coneguda ofi cialment pren un caràcter popular, però no seria convenient que també fos marginal. Es pot donar suport al fons de la reivindi-cació, però la forma no és la més adient en una societat lliure com la nostra.

76 [JULIOL 2007]sió 521

REVISTA SIÓ. Núm 521 - Any XLIV - Juliol 2007

Documents