Top Banner
la revista d’Agramunt i de la Ribera www.revistasio.info [email protected] Núm. 497 Any XLII Juliol 2005 El Museu Municipal s’obrí fa 25 anys Fa 60 anys la collita encara va ser més dolenta que la d’enguany L’Institut Català del Sòl, INCASÒL, ha comprat el polígon industrial privat L’Institut Català del Sòl, INCASÒL, ha comprat el polígon industrial privat El Museu Municipal s’obrí fa 25 anys Fa 60 anys la collita encara va ser més dolenta que la d’enguany
45

REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

Mar 08, 2016

Download

Documents

Exemplar complet
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Page 1: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

la revista d’Agramunti de la Riberawww.revistasio.info • [email protected] Núm. 497 • Any XLII • Juliol 2005

El Museu Municipals’obrí fa 25 anys

Fa 60 anys la collitaencara va ser mésdolenta que lad’enguany

L’Institut Català del Sòl,INCASÒL, ha compratel polígon industrial privat

L’Institut Català del Sòl,INCASÒL, ha compratel polígon industrial privat

El Museu Municipals’obrí fa 25 anys

Fa 60 anys la collitaencara va ser mésdolenta que lad’enguany

Page 2: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

2 sió JULIOL de 2005

Núm. 497 - Any XLII - Juliol 2005

PORTADA:La portada d'aquest mes correspon a un frag-ment de l'obra de Josep Guinovart "Verdú, 2001". El quadre forma part de la trentena d'obres que s'exposen actualment a l'Espai en la segona exposició antològica del fons de la Fundació, que s'està oferint amb motiu del desè aniversari de la creació de l'Espai.(Josep Bertran)

ESTIMATS LECTORS ......................... 3

ACTUALITATFets del mes- La segona de tres ............................. 5- ZEPA ................................................. 5- Festes i celebracions ......................... 7- La presó a Tàrrega ............................ 7Polígon industrial- Després de dos anys de polèmica, un nou polígon industrial es posa en marxa .......................................... 9

EL REPORTATGE- Museu Municipal: 25 anys ................ 13- Francesc Domingo, un apassionat per les coses antigues ...................... 17- Recordem-ho .................................... 21

ENTITATS

Penya Cloro- Esteve Soler ens parla del confl icte entre Israel i Palestina ....................... 23

Escola Municipal de Música- Activitats fi de curs ........................... 25

Societat ocellaire l'Estesa- Concurs de cant social de taula ........ 27

OPINIÓ

El celobert- Aquelles nits de Sant Joan ................ 29

Gent, fets, coses...- Ofi cis: batre a potes .......................... 31

Els lectors escriuen- Una refl exió a l'agramuntina negativa ........................................... 33- L'acudit d'en Creus ........................... 33

Hi serem a temps?- L'Urgell tindrà una presó .................. 35

MEMÒRIES

Agramunt en els dietaris personalsde Lluís Pons- L'Agramunt de 1945 vist per Lluís Pons: l'any de la secada ................... 36

SOM A RIELLA

Històries- Altres contes: El porc senglar ........... 41

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

El conte- La piscina ......................................... 45

Coses de la vida- El Cisco i el Quimet ........................... 47

ESPORTS- Club Futbol Agramunt ....................... 49- Bàsquet Agramunt Club .................... 50- Club Handbol Agramunt ................... 52- Club de Bitlles Sió d'Agramunt ......... 55- Club Tennis Agramunt ...................... 55

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS- Presències al jutjat, el polígon i urbanitzacions ................................ 57

REGIDORIES MUNICIPALS- Regidoria de Benestar ....................... 59

L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 61

ALMANAC .......................................... 63

LLEURE- Amenitats ......................................... 65

LA FOTO ............................................ 66

LA CALAISERA ................................... 66

IMATGES D'AHIR I D'AVUI ................. 67

L'INCASÒL urbanitzarà els terrenys que ha adquirit perquè la nostra vila pugui disposar, fi nalment, de sòl industrial.

9

Ampli reportatge sobre el Museu Municipal que enguany compleix 25 anys

13

Page 3: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 3JULIOL de 2005

( )

Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964

Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell)

Subscripció anual: 28,50 € - Número solt: 2,60 €

Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42

Membre de l'Associació Catalanade la Premsa Comarcal

Redactors: Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu.Col·laboradors: Serafi na Balasch, Ramon Bernaus, Ricard Bertran, Jaume Cots, Ramon Creus, Montse Guerrero,

Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila.

Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt

La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes.Per altra banda, la publicació dels articles signats, no signifi ca l'ac ceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor.

Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig.

Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 ■ Torronaire d'Honor 2004

Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat, l'IEI de la Dipu tació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

CRÈDITS

Estimats lectors...

( )

El dia 16 de juliol va morir Ricard Vicens i Borges, “el Ricardo”, que va ser l’alcalde de la transició agramuntina i director ofi cial de la nostra revista

durant aquest període. Se'l nomenà cap del Consistori el mes de novembre de 1975, encara que ja ho era de forma provisional des del 19 de juliol, substituint Josep Maria Inglés. El seu nomenament ofi cial coincidí amb la mort del general Franco i l’inici de la transició vers la democràcia. Abandonà el càrrec amb les eleccions mu-nicipals del mes d’abril de 1979.

Durant el seu mandat es van comprar els terrenys deles noves Escoles del Passeig, actualment seu del’Escola Municipal de Música i altres entitats. També es canviaren les dates de la Festa Major. Tradicionalment s’havia celebrat el primer diumenge després del dia 8, festivitat de les Marededéus Trobades, i el dilluns i el dimarts següent. Es van fer un parell d’enquestes amb molt poca participació ciutadana, el 14%, amb uns re-sultats molt dispars. Es va decidir continuar amb el dia 8 com a referència, però s’avançà la festa al divendres i dissabte.

També durant aquests anys l’Ajuntament intentà tirar endavant les primeres normes urbanístiques que no s’ar-ribaren a aprovar. Durant la seva etapa com a alcalde

també va ser objecte de polèmica la construcció de la seva casa a la cruïlla del Control. Partits polítics, sindi-cats i entitats ho critiquen perquè creuen que hipoteca la futura millora d’aquest encreuament de carreteres. Du-rant el seu mandat el nostre Institut s’independitza del de Tàrrega. També es viu la polèmica sobre el futur de la Barretina.

Ricard Vicens va participar en altres activitats públiques a Agramunt. Va ser primer president de la Penya Barça i a nivell empresarial va ser el primer, inicialment amb altres socis, a crear una indústria torronaire a partir del que sempre havia estat una activitat marginal i comple-mentària.

El Ricardo va ser un home que des dels diversos àmbits va treballar per Agramunt, amb més o menys encert, i que, políticament, li va tocar viure una època difícil per a tothom.

Afectuosament,

Bernat Jofre

Agramunt, juliol 2005

Page 4: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 5JULIOL de 2005

❚ Josep Bertran

ACTUALITAT

La segona de tres

FETS DEL MES

L’Espai Guinovart va inaugurar, el diumenge 17 de juliol, la se-gona part de l’antologia d’obres

que l'artista ha deixat com a fons de la Fundació. L’any passat es va fer la primera de les tres exposicions pro-

gramades i l’any vinent es farà la ter-cera.

En aquesta, que es podrà veure fi ns el mes de juny de 2006, s’expo-sen una trentena d’obres amb el de-nominador comú de La Terra i amb

un doble sentit, segons ell mateix ens explicà. Agramunt i el seu entorn com a espai de records i vivències i una se-gona com a element on tot germina i on tot retorna després de seguir el seu cicle vital.

ZEPAEl nostre Ajuntament s’ha afegit a les reivindicacions

que des de fa mesos fan altres consistoris, pagesos i la pròpia Comunitat de Regants del canal Segarra-Gar-rigues en contra del projecte de zones d’especial pro-tecció de les aus estepàries, conegudes com a ZEPAS. Durant les darreres setmanes s’han fet mobilitzacions i s’han presentat moltes al·legacions al projecte de la Xarxa Natura 2000, que estipula que gairebé un terç de les terres del Segarra-Garrigues s’ha de quedar com a zona de protecció i com a màxim podrien tenir única-ment un reg de suport.

Josep Guinovart davant d'una de les obres més conegudes: "La Capella".

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

Page 5: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 7JULIOL de 2005

▼JO

SE

P B

ER

TRA

N

Festes i celebracionsCom és habitual des de fa anys, un

grup de professionals del volant va organitzar la festivitat de Sant Cristòfol, patró dels conductors. L’acte més signifi -catiu va ser la desfi lada de vehicles i la seva benedicció.

També ja són habituals a l’estiu les ses-sions de cinema a la fresca que organitza l’Ajuntament. Aquest any han incrementat la programació amb una sessió setmanal en lloc de la quinzenal.

L’Agrupació Sardanista Barretina orga-nitza les habituals ballades de sardanes els dies festius al vespre al Mercadal i els caps de setmana hi ha música electrònica enllaunada al Passeig.

Els veïns de l’avinguda dels Esports van celebrar la seva festa de barris, el dia 16 de juliol, festivitat de la Mare de Déu del Carme, amb la programació habitual de jocs per a la mainada i ball a la nit.

La presó de Tàrrega

Després de la polèmica sobre la in-tenció de la Generalitat de cons-

truir una presó a la Segarra, concreta-ment al municipi d’Estaràs, prop d’on neix el riu Sió, fi nalment el lloc esco-llit ha estat el de la ciutat de Tàrrega. L’acceptació per part de l’equip de govern (AIPN-ERC-PSC) d’assumir l’equi pament, va trobar l’oposició del grup de CiU, tant a nivell de la pròpia ciutat com del conjunt de la comar-ca de l’Urgell, tal com es va posar de manifest en el ple celebrat el dia 29 de juny. Els representants del PSC i ERC, Àngel Jubete i Joan Esteve van votar a favor de la presó, mentre que Josep M. Fernàndez, CiU, ho va fer en contra. Sembla que la ciutadania de Tàrrega està dividida, però les ac-cions en contra han estat més aviat minses, ara per ara.

Benedicció dels vehicles participants.

Ple del Consell Comarcal de l'Urgell sobre la futura presó a ubicar a Tàrrega.

JOS

EP

BE

RTR

AN

ACTUALITAT FETS DEL MES

Page 6: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 9JULIOL de 2005

POLÍGON INDUSTRIALACTUALITAT

El regidor d’Indústria del nostre Ajuntament, Jordi Padullés, res-pira alleugerit des del passat

30 de juny quan INCASÒL va signar la compra dels terrenys del polígon in-dustrial (PP7) propietat de l’empresa Inversions 395 SL. Va respirar alleu-gerit perquè amb aquesta fórmula la nostra Vila s’assegurava la disposició d’un polígon industrial públic i també perquè d’aquesta manera s’acomplia una de les promeses electorals de l’actual equip de govern i “fi ns i tot el repte personal que m’havia imposat”, explica.

Hem mantingut una conversa amb el regidor perquè expliqui els detalls d’aquesta operació que, en certa ma-nera, culmina una part del procés po-lític més signifi catiu que hi ha hagut a Agramunt a partir de les darreres eleccions municipals. El tema del po-lígon té una segona part com és la denúncia interposada per una empre-sa local, Transdivil, que es considera perjudicada perquè el nou equip de

govern municipal (ERC-PSC), no va seguir impulsant el polígon (PP8) que l’anterior havia aprovat i amb qui ha-via signat un conveni que li assegura-va una gran parcel·la de 45.000 me-tres quadrats on traslladar i ampliar les instal·lacions de la seva fi rma, segons van anunciar en el seu dia.

“Espero, desitjo i confi o que la sen-tència sigui favorable a l’Ajuntament que va defensar la tesi de la inviabili-tat del conveni que aquesta empresa

havia fi rmat amb l’ajuntament ante-rior”, explica Jordi Padullés. Segons l’actual regidor d’Indústria “si CiU hagués continuat governant tampoc no hauria pogut tirar-lo endavant per l’alt cost que representava, gairebé 8,5 milions d’euros, més de mil qua-tre-cents milions de pessetes. Ni Inca-sòl ni cap de les nombroses empreses privades a qui vam oferir el projecte es van veure en cor de dur-lo a ter-me".

Després de dos anys de polèmica, un nou polígon industrial es posa en marxa

L’Institut Català del Sòl ha comprat el polígon industrial d’iniciativa privada i començarà les obres d’urbanització a fi nals d’aquest any. El d’iniciativa muni-cipal queda aturat per més endavant.

El regidor d'Indústria, Jordi Padullés, assenyala al plànol la zona on s'ubicarà el nou polígon industrial.

El Polígon d’Incasòl compta amb una su-

perfície d’uns 128.300 metres quadrats dels quals, uns 80.000, es

destinaran a parcel·les i la resta a vials, equipa-ments i zones verdes.

Page 7: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

10 sió JULIOL de 2005

Evidentment aquesta no és l’opinió del grup de CiU ni de l’empresari, que va interposar una denúncia que va ar-

ribar als tribunals i sobre la qual ja s’ha celebrat judici i ara s’està a l’es-pera de la sentència.

Aquesta polèmica del polígon ha arribat també fi ns a les altes instàn-cies polítiques i ha estat objecte de diverses interpel·lacions parlamen-tàries per part del grup de CiU. La més important va anar a càrrec de l’actual diputat i l’exconseller d’Indús-tria, Antoni Fernàndez Teixidó, que va interposar una bateria de pregun-tes relacionades amb la compra, per part d’Incasòl, del polígon d’iniciativa privada.

Va contestar l’actual titular de la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal que, entre altres consideracions, va dir:

L’Institut Català del Sòl s’ha inte-ressat des de fa temps en el desen-volupament d’un sector industrial i d’activitats econòmiques al municipi d’Agramunt que permeti fer front a

Terrenys que urbanitzarà l'INCASÒL perquè la nostra vila disposi de més sòl industrial.

PLÀNOL DEL NOUPOLÍGON INDUSTRIALINDICANT LA SEVA PARCEL·LACIÓ

Page 8: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 11JULIOL de 2005

POLÍGON INDUSTRIALACTUALITAT

la demanda de sòl de les indústries locals i d’altres de foranes, tal i com l’Ajuntament reclamava.

En aquest sentit, i a sol·licitud de l’Ajuntament, l’Institut Català del Sòl va analitzar en el seu moment un sec-tor, el PP8, d’iniciativa municipal, que va ser descartat per les difi cultats que presentava. Algunes d’aquestes difi cultats fan referència a la signa-tura de convenis entre l’Ajuntament i alguns propietaris del sòl comprome-tent permutes urbanístiques de difícil justifi cació, així com l’existència de parcel·les amb difi cultats de comer-cialització. Cal remarcar, a més, la manca de consens, quan no de clara oposició, entre els propietaris del sòl.

Més recentment, l’Ajuntament va sol·licitar d’aquest Institut la col-laboració per a desenvolupar un sec-tor veí, el PP7, anomenat “La Torre”, que presentava característiques que el feien més viable tècnicament i eco-nòmicament.

A fi nals de maig el Ple de l’Ajunta-ment aprovà un conveni urbanístic de col·laboració amb l’Incasòl “amb l’objectiu de facilitar la feina d’aques-ta institució: per exemple Ca la Vila gestionarà davant els propietaris dels terrenys que s’hauran de comprar, o expropiar, per esquadrar i donar sortida a alguns carrers del polígon. Donat que l’Incasòl és una empresa pública de la Generalitat, l’Ajunta-

ment no rebrà el 10 per cent d’apro-fi tament mig del sòl, però tampoc no satisfarà el 10 per cent del cost de la urbanització, tal i com marca la normativa en els casos d’urbanitza -cions de particulars, i també que, entre altres consideracions, s’haurà de fer càrrec de la instal·lació per al tractament de les aigües residuals en el cas que s’hi estigués obligat".

Una altre tema que va ser objecte de molta polèmica va ser el de l’esta-ció transformadora, per dotar d’ener-gia elèctrica al polígon. Inicialment el cost del subministrament elèctric, per part de FECSA per a aquest polígon, s’estimava que rondaria al voltant d’un milió d’euros. “Finalment, i pos-siblement gràcies a les pressions, pe-ticions i visites efectuades a diferents departaments de la Generalitat i tam-bé algunes denúncies als mitjans de comunicació, el preu que ara s’haurà de pagar ha baixat als 428.000 eu-ros”, explica Padullés.

Tot aquest període d’incertesa, de si s’arribaria a fer o no el nou polígon i tota la polèmica i l’enrenou que hi ha hagut al darrera, ha signifi cat un greu perjudici pel conjunt del sector industrial agramuntí, segons reconei-xen totes les parts implicades, enca-ra que ja no ho fan en concretar les culpes. Algunes empreses establertes a la nostra vila, d’origen agramun-tí totes, han cercat en altres indretsels terrenys que necessitaven per l’ampliació: Puigverd, Preixens, Vila-grassa i Tàrrega han estat alguns dels destins. “Ara això ja s’ha acabat. D’aquí a uns mesos tindrem el po -lígon enllestit amb sufi cients par-cel·les de superfície variable per sa-tisfer totes les necessitats”, explica Padullés tot comentant que hi ha diverses empreses, locals i foranes, que s’han interessat per la nova àrea industrial.

I com queda el projecte del polí-gon municipal? Doncs queda com a projecte consolidat de terreny indus-trial a l’espera que, d’aquí un temps, s’ompli l’actual i Incasòl comenci aac tuar-hi. ■

Polígon que urbanitzarà l'INCASÒL

Polígon municipal que quedaaturat per més endavant.

Page 9: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

12 sió JULIOL de 2005

El Museu estava pensat per ser una institució dinàmica, que no quedés

únicament com un local on guardar un contingut sense vida pròpia. Es va voler fer un centre viu, actiu. Així es van ini-ciar un seguit d’activitats que van con-vertir-lo en un dels equipaments més

actius de la vida cultural agramuntina.

Page 10: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 13JULIOL de 2005

EL REPORTATGE

Museu Municipal:25 anys

Un any després de les prime-res eleccions democràtiques, abril de 1979, l’Ajuntament va

aprovar la creació del Museu Munici-pal. Durant la Festa Major de 1980 es va inaugurar el local amb una ex-posició fotogràfi ca sobre el Patrimoni Monumental de la Ribera del Sió i per Nadal ho feia amb el seu contingut inicial. Van ser uns mesos d’una acti-vitat frenètica d’una colla d’agramun-tins agrupats en el Consell Municipal del Patrimoni, creat per l’Ajuntament,

i també d’altres col·laboradors total-ment desinteressats que no solament van aportar la seva feina sinó també la majoria del material amb què es va omplir el museu.

El nou equipament es va instal·lar al soterrani del Mercat Municipal, aleshores en funcionament, encara que de manera molt precària. El so-terrani no s’havia utilitzat mai i un dels principals problemes que es van haver de solucionar van ser les fuites i les humitats. Es va tancar la connexió

AR

XIU

SIÓ

Page 11: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

14 sió JULIOL de 2005

amb l’espai del mercat i es va obrir una porta d’accés directe des de l’ex-terior amb l’estil de la resta de l’edifi -ci; es va enrajolar el terra i les parets es van picar per deixar la pedra nua i les voltes del sostre arrebossades. Com a llinda de la porta d’entrada, es va tenir la sort de poder recuperar la que hi havia a la porta de l’església del convent de la Mercè, que va oferir un particular que la tenia guardada.

A la Festa Major de l’any 1980 ja estava tot a punt per la inauguració del local. Es va fer amb una exposi-ció fotogràfi ca del patrimoni arqui-tectònic de la Ribera del Sió, des de

Seguint en l'esperit de recerca i conservació del patrimoni histò-

ric i davant la necessitat de no dei-xar escolar més el temps, ja que a mesura que aquest passa es va per-dent material, s'ha aprovat la creació d'un Museu Municipal on aplegar els vestigis del pretèrit d'Agramunt i la seva comarca.

El Museu Municipal estarà instal-lat en la planta soterrani del Mercat Municipal, quedant aïllat de la resta de l'edifi ci, amb accés directe des del carrer.

Una vegada efectuades les obres d'acondicionament necessàries, es procedirà a dipositar-hi tot el mate-rial que es pugui recollir, mitjançant una campanya que durà a terme el Consell Municipal del Patrimoni Cul-tural. Un cop recollit un mínim d'ob-jectes, es procedirà a l'obertura del Museu al públic que es procurarà que sigui el més aviat possible.

El material del Museu, conveni-entment inventariat, serà propietat del municipi, excepte el que hagi estat deixat en dipòsit pel propieta-ri, mitjançant document escrit; no podrà ser donat, venut o canviat i cap peça no podrà sortir de les de-pendències del Museu sense ordre, expressada per escrit, del Conseller-Delegat...

Acord municipal per a la creació del Museu.

RELACIÓ D’EXPOSICIONS I ACTIVITATS DEL MUSEU

Festa Major de 1980 Inauguració Patrimoni Arquitectònic de la Ribera del Sió

Nadal 1980 Inauguració del contingut

Abril 1981 Guillem Viladot, 25 anys de poesia a Riella

Juny 1981 Pintures i Dibuixos de Josep Minguell

Festa Major 1981 Jaume Cots, 35 anys de cinema a Agramunt

Octubre 1981 Història del Humor Gràfi c a Catalunya

Novembre 1981 Ramon Seira, pintures

Nadal 1981 Col·leccionisme popular

Febrer 1982 Premsa Comarcal

Pasqua 1982 Mercè Llorens, pintures a l’oli i decoració

Maig 1982 Jornada de Treball del Grup de Recerques.

Juny 1982 Educació vial

Festa Major 1982 II Concurs Fotogràfi c, Vila d’Agramunt

Novembre 1982 Geroni Solé, forja

Nadal 1982 De l’Agramunt Pretèrit

Pasqua 1983 Antoni Penella, pintures a l’oli

Maig 1983 Mercè Gallifa, tapissos

Juliol 1983 Ramon Escué, bibuixos i siluetes

Festa Major 1983 De l’Agramunt Pretèrit II, Fotos Calafell

Octubre 1983 Antoni Borrell, pintures a l’oli

Novembre 1983 VIIè centenari del Grup Escultòric de la Portalada de Santa Maria.

Novembre 1983 III Concurs de Fotografi a Vila d’Agramunt

Març 1984 E. Pont, pintures

Abril 1984 Revista SIÓ, 20 anys

Nadal 1984 Dolors Pujol, gravats sobre vidre i tridimensio-nals

Abril de 1985 Maria Prenafeta, taller de tècniques artesanals

1987 Serafi na Balasch

Page 12: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 15JULIOL de 2005

Tarroja fi ns a la Sentiu. Unes fotogra-fi es a càrrec d’uns col·laboradors del Consell del Patrimoni. Va ser una inau-guració molt concorreguda. Durant la tardor, els membres del Consell del Patrimoni i diversos col·laboradors van treballar en el muntatge del con-tingut del museu, pròpiament dit.

Mai no s’agrairà prou la partici-pació d’aquesta colla d’agramuntins que van donar la majoria del material amb què es va omplir el museu i dels que van treballar a jova, amb tota la il·lusió del món, traginant peces amb carretons i carrosses i després ideant la manera d'exposar tot allò en uns

plafons. Les vigílies de Nadal allò era un frenesí treballant totes les nits per tenir-ho tot a punt pel dia de la inau-guració, el Nadal de 1980.

El Museu també estava pensat per ser una institució dinàmica, que no quedés únicament com un local on guardar un contingut sense vida prò-pia. Es va voler fer un centre viu, ac-tiu. Així es van iniciar un seguit d’acti-vitats que van convertir-lo en un dels equipaments més actius de la vida cultural agramuntina. En un requa-dre es detallen les exposicions que es van fer durant els anys següents. L’única condició que s’exigia, a qui vo-lia exposar, era la de deixar una de les obres que s’exposaven i d’aquesta manera fer una col·lecció pròpia.

Tot això va durar el que va durar. Aquest ritme frenètic no el podien se-guir sempre una colla de persones sen se un suport ofi cial; sense un inte-rès per part dels successius respon-sables de cultura de l’Ajuntament, als que sembla que els temes sobre el pa trimoni cultural no els van acabar d’in teressar. El Museu necessitava ex-pandir-se, créixer. No va ser possible, com també s’explica en altres articles d’aquest reportatge sobre el 25è ani-versari del nostre Museu Municipal. ■

AR

XIU

SIÓ

AR

XIU

SIÓ

EL REPORTATGE

Page 13: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 17JULIOL de 2005

La persona de Francesc Domingo i Joval, més conegut pel Sisco, és qui

des de l’any 1982 s’encarrega que cada diumenge i les fes-tes entre setmana s’obrin les portes del museu etnològic, de les 11 del matí a les 2 de la tarda.

El motiu d’aquesta xerrada és que aquest any el museu celebra el XXVè aniversari i el Sisco, des de el primer dia, ha estat un dels homes més fi dels i coneixedors dels temes relacionats amb el museu. Amb la seva senzillesa ens fa cinc cèntims del que per aquell indret hi passa o deixa de passar.

– De sempre ha estat així?– No, al començament érem un

equip de gent que formàvem part del Consell del Patrimoni, i organitzàvem torns per mantenir el museu obertalmenys els dies de festa. Aquest sistema durà aproximadament dos anys. A partir d’aquí, i veient que per trobar voluntaris cada dia era més complicat, l’Ajuntament decidí dedi-car-hi una persona i aquesta fou en Joan Gutiérrez. Però un dia per una

cosa, altres per una altra, m’ho pro-posaren a mi i des de llavors estic fent aquest servei amb una paga gairebé simbòlica. El museu ha estat obert de forma continuada, menys quan es van fer les obres per habilitar la plaça del mercat per ubicar-hi l’Espai Gui-novart.

– Qui formava aquell Consell del Patrimoni?

– Segons l'acta fundacional, el Mu-seu Municipal es creà per un acord del Ple del Consistori de la Vila d’Agramunt a proposta del regidor Josep Bertran i Puigpinós, essent el batlle Josep Huguet i Herbera, el dia

25 d’abril de 1980. S'inaugurà ofi -cialment el dia 7 de setembre de 1980 amb una exposició del Patri-moni Arquitectònic de la Ribera del Sió. El museu està a càrrec del con-sell Municipal del Patrimoni Cultural, presidit pel Regidor-Delegat, Josep Bertran i Puigpinós, i compost per les persones següents: Joan Puig i Ribe-ra, Jaume Cots i Solé, Ricard Creus Lacasa, Francesc Domingo i Joval, Pere Mora i Giribet, Lluís Pons i Serra i Ramon Vicens i Rubinat.

– Com van ser els comença-ments?

– L’objectiu era recollir el màxim

❚ Anna Santacreu

Francesc Domingo,un apassionat per les coses antigues

JOS

EP

BE

RTR

AN

EL REPORTATGE

El Sisco en un racó del museu que ell coneix tan bé.

Page 14: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

18 sió JULIOL de 2005

d’objectes possibles relacionats amb la nostra terra i els nostres cos-tums. Férem arribar la idea a la gent d’Agramunt perquè fossin ells qui fes-sin donació dels aparells o estris que fi ns llavors havien servit pel desenvo-lupament de la vida del poble.

Recordo bé com amb el Ramon Vicens havíem anat per les cases a preguntar si tenien algun objecte que ja no fes servitud però que mereixia tenir un lloc en el record.

– Els agramuntins col·laboradors tenen algun document que acrediti la cessió?

– Sí, naturalment. Al començament es feia una mena de rebut, signat per l’alcalde i el regidor de torn, que es lliurava al donant o dipositari i la matriu quedava per l’Ajuntament. En aquest document constava el nom de la persona i la màquina o l’estri que aportava al museu. Actualment ha variat i ara es fa una acta per duplicat de donació de l’objecte, signada per l’alcalde i el donant, tràmit necessari per la seva inscripció a l’inventari de béns i drets de l’Ajuntament.

– Se sap el contingut del museu?– L’Ajuntament disposa del llibre

d’actes on fi gura l’acta de formació del Consell del Patrimoni i a continua-ció hi ha una relació d’inventari nume-rada del material dipositat al Museu i el nom del seu donant o dipositari, si se sap. Fins avui la llista arriba a 542 peces. Actualment, en un acord que va prendre l’Ajuntament, totes les en-tregues que es fan han passat a ser donacions.

– Quins ofi cis hi estan represen-tats?

– Alguns dels estris que tenim al museu representen ofi cis que avui dia han desaparegut. Els seus propietaris els han cedit al museu per conservar-los i donar-los a conèixer a genera -cions futures. Començant per la page-sia i seguint per tots els altres com la ramaderia, boté, sastre, fuster, ferrer, carnisser, xollador d’animals, guarni-cioner o baster, cotillaire... i altres ob-

jectes com mesures, esclops, aixetes, romanes, llums de carbur, llums d’oli, balances, claus i forrellats, golfos de porta, aixetes de bot, porró garber, màquina per fer gel, màquina de cosir tendals, màquina de sulfatar, compta-dors d’aigua i, sense desmerèixer cap de les esmentades, també s’hi pot trobar la màquina de tirar cine que havia funcionat mentre es va fer cine-ma al cine Avinguda i al Casal. També hi trobem la maquinària del rellotge del campanar que va ser substituïda per l’actual.

Altres objectes dignes de menció són els capitells de l’església de la Mercè. Les dues imatges de pedra que fi ns la guerra civil havien presidit l’entrada de l’església de Santa Maria i també una fi ta del terme de Tàrrega i Agramunt. També la pedra on recor-da la rubinada de Santa Tecla l’any 1874. Una col·lecció de fotografi es antigues d’Agramunt també hi són presents. Una de les vitrines dóna cabuda a una col·lecció de caixes de Torrons d’Agramunt i a les altres s’hi troben fòssils i pedres recollides al llarg dels anys.

– El museu té moltes visites?

– Hem d’admetre que les visites han anat de baixa. Sí que, a més del públic esporàdic, ens visiten col·legis o grups de famílies que celebren una trobada familiar i aprofi ten per visitar Agramunt i això comprèn el museu Guinovart i el museu etnològic. Va durar una temporada que durant els mesos d’octubre a desembre era ha-bitual que cada diumenge tinguéssim algun grup d’excursionistes vinguts amb autocar que venien a visitar les fàbriques de torrons i de passada fe-ien un tomb per Agramunt; això era cosa d’alguna agència de viatges, però el cert és que es va acabar.

Des que l’Ajuntament disposa d’una ofi cina de turisme, es controlen les vi-sites al museu, amb la qual cosa ens permet saber que l’any 2003, de juliol a desembre, visitaren el museu 1.129 persones, durant el 2004 el visitaren 1.293 persones i els sis primers me-sos d’enguany un total de 458.

– Actualment s’hi aporta algun que altre objecte?

– Molt poca cosa. També s’ha de reconèixer que ara el lloc ha quedat petit i seria materialment impossible encabir-hi més material.

AR

XIU

SIÓ

Page 15: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 19JULIOL de 2005

Des del Consell del Patrimoni s’ha demanat en diverses ocasions un canvi i una remodelació. Sempre hem estat ben atesos però res més que això. Per motius d’espai s’han deixat perdre alguns estris que valia molt la pena poder-los protegir i exhibir. Hem d’admetre que algunes coses ens les hem perdut nosaltres, ja que en una ocasió teníem permís d’una masia per anar a recollir tota una llista de coses, que jo en persona havia anat a veure, però en aquest cas concret fou l’Ajuntament qui mai no trobà el moment per anar-ho a buscar.

– Quina peça del museu és la vos-tra preferida?

– Sincerament, totes! No en dona-ria cap ni una, ja que per totes sento el mateix afecte.

Les que sí tenen un tracte espe -cial són les monedes. Al museu dis-posem de 6 de les 18-20 monedes d’Agramunt que es van encunyar.

Un altra faceta és la gent afeccio-nada a buscar monedes antigues al camp, monedes que es van perdre al seu temps i que la terra les va ama-gar. La possessió d’aquestes monedes és il·legal i està penalitzada. Això ha fet que algunes persones que tenien en propietat monedes antigues i no poden demostrar que són seves, fan una donació al museu i així queden exclosos de qualsevol delicte. Aques-tes monedes amb un valor econòmic no estan exposades al públic.

– Ha desaparegut mai alguna cosa?

– En una ocasió uns xavals van in-tentar endur-se unes claus d’aquelles grosses d’abans, però en ser desco-berts en llençaren que després es van recuperar. En una altra ocasió, algú va canviar una moneda de les d’Agramunt per una que no era au-tèntica, tot i ser dins d’una vitrina. Des de llavors no es deixa mai el Mu-seu sense vigilància.

– S’ha utilitzat la sala del Museu per altres activitats?

– Al principi de la seva obertura la conselleria de cultura de l’Ajuntament d’aquella època hi organitzava, molt sovint, exposicions d’algun artista de la vila i també de fora. Aquesta activi-tat durà bastant de temps, però des-prés va anar minvant fi ns al punt que actualment no s’hi fa res de res.

– Alguna anècdota?– Una vegada va venir a visitar-

nos un col·legi de fora d’Agramunt. En anar tanta colla de nens, era impossible controlar tot el grup. Aun parell d'aquells nens no se’ls vaocórrer res més que fer passar una fusta per la màquina de fer botifarres i, és clar, es va embussar i gairebéespatllar. Els professors se n'adona-ren i al cap d’uns dies rebérem una carta del col·legi en qüestió discul-pant-se pel mal comportament d’al-guns dels seus alumnes i anunciant l’expulsió del centre dels autors de la malifeta.

Ara podria anar passant davant de cada peça i contemplar-les o bé en silenci o deixant que el Sisco em vagi explicant la història de cada una d’elles. A ell li agrada aques-ta feina, es nota a l’hora de parlar. Però encara podeu fer una cosa mi-llor i segurament que molts de vo-saltres fa temps que no ho heu fet. Aneu de visita al Museu i us adona-reu que aquella frase que diem que amb el temps tot s’oblida, quan ets dins d’un espai com aquest, el temps torna enrere i tens uns re-cords que resulten agradables i in-oblidables. ■

Per motius d'espai s'han deixat perdre

alguns estris que valia molt la pena poder-los

protegir i exhibir.

AR

XIU

SIÓ

EL REPORTATGE

Page 16: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 21JULIOL de 2005

❚ Jaume Cots

Recordem-ho

Per la Festa Major d'enguany farà vint-i-cinc anys que vàrem inaugurar el Museu Municipal.

I parlo en primera persona perquè hi vaig col·laborar a muntar-lo, a més de deixar-hi tot un reguitzell d’eines de la basteria del meu pare, guar-dades expressament per a una oca-sió com aquesta, quan l’evolució del temps –la mecanització del camp– portà aquest ofi ci a desaparèixer.

Érem un grup de gent amb il-lusions, amb idees per realitzar, pen-sades en benefi ci del comú més que en gaudis personals o d’altris. Per portar aquesta idea a terme sols ca-lia, de principi, un espai i ajut econò-mic que aportà el primer Ajuntament democràtic de la vila. Per la nostra part hi esmerçàrem moltes hores i es-forços per reunir el material i classifi -car-lo. Recordo moltes nits i caps de setmana emprats per deixar-lo llest, i sense corredisses d’última hora, el dia de la inauguració.

Pensant que cap de nosaltres tenia estudis d’aquestes matèries: etnolo-gia, museologia..., crec que en vàrem sortir força reeixits; i és que suplírem aquesta manca de títols per l’afi ció i els lògics coneixements que teníem d’aquest àmbit. El que permeté dotar d’un nou espai cultural a Agramunt.

Després vingueren mesos de guàr-

dies –en diumenges alternatius– per ensenyar-lo. També preparar (amb més o menys responsabilitat perso-nal) una quantitat llarga d’exposi cions de moltes i diferents temàtiques.

Els anys passaven i se seguí treba-llant tot esperant un relleu que no arribava, fi ns que se’n féu càrrec to-talment l’Ajuntament.

Cal reconèixer, però, que no s’ha assolit el segon objectiu que es tenia pensat: l’ampliació del museu. Unes noves instal·lacions més adequades per mostrar-hi millor i més àmplia-ment tots els objectes (de temps massa amuntegats) que s’han anat oferint, molts d’ells impossibles d’ex-posar (alguns ja perduts) per les se-ves dimensions voluminoses.

Confi em que aquest desig de molts, d’aquesta necessitat de no deixar per-dre el que ja tenim, porti a buscar so-lucions a aquest problema d’asfíxia. De no permetre deixar en l’oblit un passat recent que molts ja ignoren.

I no oblidem que, com diu la sen-tència: qui perd el passat, perd la identitat. ■A

RX

IU S

AR

XIU

SIÓ

EL REPORTATGE

Page 17: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 23JULIOL de 2005

ENTITATS PENYA CLORO

Esteve Soler ens parla del confl icteentre Israel i Palestina

❚ Penya Cloro

El passat dissabte 18 de juny, l’Esteve Soler ens va oferir una conferència col·loqui sobre el

confl icte entre israelians i palestins. Amb aquest acte la Penya Cloro obre un cicle de xerrades i debats sobre temes d’actualitat, amb la intenció de portar a la vila persones que ens facin conèixer de primera mà les seves ex-periències personals.

Probablement la majoria de vosal-tres coneixereu l’Esteve Soler, perquè va ser l’enviat especial de Televisió de Catalunya a Bagdad durant la guerra de l’Iraq. Però no s’acaba aquí la seva experiència en confl ictes bèl·lics, ja que entre els anys 2001 i 2004 ha estat corresponsal al Pròxim Orient cobrint un dels capítols més violents en la història del confl icte entre israe-lians i palestins. Precisament aquest és el tema sobre el qual va tractar la xerrada, que va tenir lloc al foment amb una assistència aproximada de cent persones.

L’acte va començar amb la projecció d’un fragment del documental “Pro-

mises”, que explica el confl icte des del punt de vista dels nens; va continuar amb una explicació sobre el confl icte a càrrec del conferenciant, i va acabar amb un debat del que en destaquem la gran participació dels assistents. Durant l’acte, també es van projectar unes fotografi es fetes pel periodista durant la seva estada a Jerusalem.

Realment, ha estat molt gratifi cant

per a nosaltres veure la bona accep-tació i la participació que ha generat aquesta primera conferència que hem programat. Esperem veure-us també a les properes edicions. Per fi nalitzar, volem agrair a l’Esteve l’amabilitat i la generositat que va tenir amb no-saltres en tot moment, i també la col·laboració de Ràdio Sió. Fins ben aviat! ■

El Foment es va omplir per escoltar les vivències del periodista durant la seva estada a Jerusalem.

PE

NYA

CLO

RO

Page 18: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 25JULIOL de 2005

ENTITATS ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA

Activitats fi de cursDia 17: La Festa

El divendres dia 17 de juny, va tenir lloc la ja tradicional festa de fi de curs de l’Escola de Música que en aquesta ocasió va ser d’allò més sonada (mai millor dit).

Es va iniciar amb una sessió d’aerò-bic, on van participar els més joves.

Mentre els membres de l’AMPA repartien el berenar, varen pujar a l’escenari els alumnes de repertori, percussió i metall i, en diferents for-macions, van oferir-nos una mostra de música actual. També hi va partici-par la cobla “Quatre Vents”.

El grup “Francesc Casades”, for-mat per alumnes de l’aula de música tradicional, van interpretar diverses peces de música popular amb la col-laboració del grup Estol.

A la mitja part de les actuacions es van lliurar les orles als alumnes de quart curs de Nivell Mitjà.

Per acabar la festa, el grup Tau Gar-ço va presentar en directe el seu últim treball al púbic d’Agramunt.

Dia 18: ConcertsA les 12:30 del migdia i a la sala

d’audicions, l’orquestra de cambra de l’EMMA, juntament amb alumnes de l’aula de violoncel, van celebrar el ja tradicional “concert-vermut” de fi nal de curs.

A les 6 de la tarda, l’orquestra de Cambra de l’EMMA va oferir una au-dició al nombrós públic familiar de la residència geriàtrica de Cal Mas Vell en el seu “Dia de la família”.

Dia 22: Orles IESL’orquestra de Cambra de l’EMMA

també va participar, un any més, en el lliurament d’orles a l’IES “Ribera del Sió” amenitzant l’acte. ■

Una mica d'exercici sempre va bé.

La música obre la gana.

L'Estol i el grup "Francesc Casades" en la sevapresentació al públic.

La jove orquestra abans del concert.

EM

MA

EM

MA

EM

MA

EMMA

Page 19: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 27JULIOL de 2005

ENTITATS SOCIETAT OCELLAIRE L'ESTESA D'AGRAMUNT

Concurs de cant de taula social

El dia 18 de juny van fi nalitzar els concursos de cant de tau-la social. Des del 15 de gener

i fi ns al 18 de juny es feien els con-cursos de rapidesa a la societat “Bar Tres Hermanos”. En aquest concurs es va puntuant com una lliga de futbol i al fi nal de temporada se sumen els punts i surten els guanyadors.

La societat ocellaire vol agrair a tots els col·laboradors, socis i junta l’esforç i la constància duta a terme durant aquest any.

El dia 2 de juliol es va fer el lliura-ment de premis de tots els guanya-dors i de tots els socis.

Ara passarem a donar les puntua-cions dels guanyadors:

CADERNERA

1. BENJAMÍ GIMÉNEZ CARMONA 183 punts (ANGLESOLA)2. JOAQUIM MATE MANTAS 122 punts (TORRE DE CLARAMUNT)3. MIQUEL FERNÀNDEZ LÓPEZ 81 punts (AGRAMUNT)4. AURELI JIMÉNEZ NAVARLAZ 78 punts (TÀRREGA)5. DAVID ALAMAN MORENATE 29 punts (AGRAMUNT)6. XAVIER GEA FERNÂNDEZ 25 punts (TÀRREGA)7. ROBERT JIMÉNEZ RIVERA 20 punts (FLORESTA)8. RAFAEL DEL RIO MATEO 16 punts (AGRAMUNT)9. JOAN JOSEP MENDOZA PÉREZ 16 punts (AGRAMUNT)

10. JOAN ANTONI MENDOZA BARBERO 12 punts (AGRAMUNT)11. NARCÍS GUERRERO EXPÓSITO 8 punts (TÀRREGA)12. JESÚS HERNÀNDEZ ZORRO 7 punts (AGRAMUNT)13. EUGENI GIMÉNEZ CARMONA 6 punts (ANGLESOLA)14. FRANCESC CARMONA ALONSO 4 punts (TÉRMENS)15. JOAN CARLES DURAN ANDREO 4 punts (VILANOVA DEL CAMÍ)16. DAVID BARRERA FIGUEROA 3 punts (AGRAMUNT)17. PERE CLAVER JIMÉNEZ ORTIZ 3 punts (TÀRREGA)18. JOAN CARABASA ROS 3 punts (AGRAMUNT)19. JOSEP MIRANDA RODELAS 2 punts (AGRAMUNT)20. RAMON MARTÍNEZ BAUTISTA 2 punts (AGRAMUNT)21. JOAN VIZARRO MUÑOZ 2 punts (TORRE DE CLARAMUNT)22. FERRAN GUERRERO EXPÓSITO 1 punt (TÀRREGA)23. JOAQUIM GUERRERO GARCIA 1 punt (TÀRREGA)

VERDUM

1. DAVID BARRERA FIGUEROA 88 punts (AGRAMUNT)2. JESÚS HERNÀNDEZ ZORRO 37 punts (AGRAMUNT)3. RAMON MARTÍNEZ BAUTISTA 34 punts (AGRAMUNT)4. JOAN JOSEP MENDOZA PÉREZ 21 punts (AGRAMUNT)5. FERRAN GUERRERO EXPÓSITO 18 punts (TÀRREGA)

6. JOAQUIM MATE MANTAS 17 punts (TORRE DE CLARAMUNT)7. NARCÍS GUERRERO EXPÓSITO 8 punts (TÀRREGA)8. XAVIER GEA FERNÀNDEZ 2 punts (TÀRREGA)9. JOAN VIZARRO MUÑOZ 2 punts (TORRE DE CLARAMUNT)10. ROBERT JIMÉNEZ RIVERA 1 punt (FLORESTA) PASSERELL

1. MIQUEL FERNÀNDEZ LÓPEZ 71 punts (AGRAMUNT)2. DAVID BARRERA FIGUEROA 27 punts (AGRAMUNT)3. JUDIT SOLANS PUIGREDON 27 punts (AGRAMUNT)4. XAVIER GEA FERNÀNDEZ 25 punts (TÀRREGA)5. JOAQUIM MATE MANTAS 19 punts (TORRE DE CLARAMUNT)6. JOAN JOSEP MENDOZA PÉREZ 3 punts (AGRAMUNT)7. ROBERT GIMÉNEZ RIVERA 1 punt (FLORESTA)8. JOSEP CARRASCO BERNAL 1 punt (AGRAMUNT)9. JOAN CARLES DURAN ANDREO 1 punt (VILANOVA DEL CAMÍ) PINSÀ

1. JESÚS HERNÀNDEZ ZORRO 21 punts (AGRAMUNT)2. EUGENI GIMÉNEZ CARMONA 7 punts (ANGLESOLA)3. ROBERT GIMÉNEZ RIVERA 7 punts (FLORESTA)4. NARCÍS GUERRERO EXPÓSITO 7 punts (TÀRREGA) ■

L'E

STE

SA

L'E

STE

SA

Page 20: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 29JULIOL de 2005

Aquelles nits de Sant Joan

❚ Joan Puig

OPINIÓ EL CELOBERT

La revetlla de Sant Joan, que se celebra des de l’antigor, és l’alternativa natural a la nit de

Nadal. Els nostres avantpassats, que no tenien ni rellotges digitals ni informatius de la televisió que els in-formessin puntualment de la clima-tologia i dels canvis d’estació, sabien prou bé què signifi cava passar de la tardor a l’hivern o de la primavera a l’estiu. Per això ho celebraven amb una bona festa. Per això nosaltres encara ho festegem. Recordo que de petit esperava amb fascinació l’ar-ribada de la nit de Sant Joan. Era una nit màgica, atractiva, diferent. Els menuts la començàvem a viure unes setmanes abans; per tal de pre-parar el foc, trucàvem casa per casa al llarg del carrer i demanàvem que ens donessin caixes, fustes, paperots o andròmines. Tot servia: diaris vells, cadires sense cul, paraigües desba-llestats, senalles esventrades, roba tinyosa, matalassos rebentats o cati-fes descolorides. Es pot dir que no hi havia casa o pis que no contribuís a la nostra recapta popular. Moltes de les famílies, previsores, havien guar-dat amb antelació qualsevol cosa que ens pogués anar bé per cremar. Tam-bé n’hi havia que aprofi taven l’ocasió per fer una mica de neteja. Tot s’arre-plegava i tot valia. Es tractava de fer un foc ben gros i, si podia ser, més majestuós que el dels nostres veïns de carrer. Perquè a la majoria dels carrers i places de la vila es feien uns bons focs que eren l’esclat de la fes-ta i la salutació a l’entrada de l’estiu. Unes fogueres que fascinaven a petits i grans. El foc era la purifi cació de to-tes les coses inservibles que esdeve-nien claror, fum i cendra. El foc era el punt d’arrencada d’unes vacances

llargues i intenses, que els infants vi-víem pels corriols i ravals de la vila amb tota la plenitud.

La vetlla de Sant Joan, des de mit-ja tarda fi ns que enfosquia, vigilàvem el foc per torns, perquè sabíem per experiència que, si no restàvem a l’aguait, podien venir vailets que no pertanyien al nostre rodal i encendre’l abans d’hora. Tanmateix, nosaltres anàvem “armats” amb canyes d’es-combra, fones de lledoner o cèrcols de caixons d’arengades. Quan algú cridava a sometent, perquè ens enva-ïa una força superior, demanàvem als familiars més pròxims que intercedis-sin a favor nostres. També teníem els petards que eren, fet i fet, una bona munició defensiva. Els petards els anàvem a comprar a la llibreria del Jaume Brils; les cigaletes anaven a deu cèntims; les cebetes encara eren més barates; els trons sortien a un o dos rals; els caramels només els com-praven els xicots més grans i atrevits; mentre les palles borratxes esdeve-nien un producte inabastable a la nostra economia infantil. Algun dels amics es comprava una d’aquelles pedres fogueres que, un cop llençada per terra, anava espetegant i esmico-lant-se en mil guspires que encalça-ven peus i cames innocents.

Quan la foguera minvava i els pe-tards havien esclatat gairebé tots, fèiem una fi la i començàvem a saltar el foc amb la cantarella: “Sant Joan bon sant, Sant Pere va al darrera”. I sempre hi havia algú que s’emporta-va un bon ensurt en xafar sense voler les brases de la foguera. Els crits, les rialles i l’alegria es barrejaven amb les fl ames que s’enlairaven cap al cel estrellat de la nit més curta de l’any.

Tots aquests records em vénen a la ment en adonar-me del gir que està fent la festa de Sant Joan. Encara es fan focs, si bé no tants com trenta o quaranta anys enrere. Encara es fan

esclatar petards i palles borratxes com ans solíem, si bé els artefactes pirotècnics d’avui no tenen res a veu-re amb els de llavors: són molt més potents, sofi sticats i perillosos. Enca-ra se celebra la nit amb molt de crit i xerinola. Tanmateix, hi ha alguna cosa que no és igual. Sembla que aquella màgia s’hagi esvanit. Ara hi ha moltes persones que aprofi ten l’ocasió per fer el brètol. Com més millor. Es trac-ta de llençar petards tan grossos com es pugui. Hom es diverteix fent-los es-clatar amb una colla per veure qui fa la bretolada més sonada: es tracta de rebentar papereres, esmicolar fanals, trencar bústies o trinxar persianes. I tot això es fa de manera esbojarra-da, delirant i amagada. Perquè de cons ciència, no n’hi ha. I quan s’actua així, l’encanteri d’aquella nit màgica es desfà i no en queda res. ■

Page 21: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 31JULIOL de 2005

Ofi cis: batre a potes

❚ A. Ponsa

OPINIÓ GENT, FETS, COSES...

Abans d’arribar les màquines batedores de cereals, i més tard, entre els anys cinquanta i seixanta del segle passat, les recol·lectores actuals, els pagesos s’havien de valer d’un mètode més primitiu i feixuc per veure fet realitat el somni de tot l’any de poder contemplar el gra dins el graner i la palla al paller.

El fet de batre els cereals era una tasca pròpia d’aquest mes de ju-liol; bé ho diu la dita: “qui no bat

al juliol, no bat quan vol”. Una tasca pesada, però divertida, en la qual par-ticipava tota la família en la mesura de les seves possibilitats, fi ns al punt que cada batuda fi nalitzava amb un re-rafons de festa, tan sols minvada pel cansament físic que s’havia acumulat.

Pels qui havien de portar les garbes a l’era, la jornada solia començar abans de trenc d’alba, la qual cosa es feia amb carros, que n’encabien un gran paquet, o a bast, en zones on no es podia circular amb carro. Cada mula, a bast, solia portar-ne un caballó, això és, deu garbes lligades amb garrot, no pas de les lligades a màquina.

Un cop transportades a l’era, quan començava a escalfar el sol s’havien d’estendre, operació que consistia en deslligar-les i estendre-les dins la cir-cumferència de l’era, tenint cura, això

sí, que les garbes del voltant de l’era fossin esteses amb l’espiga cap a l’in-terior, i que cap d’elles tapés les espi-gues de l’altra.

Quan l’estesa s’havia escalfat una mica, era l’hora de fer la primera to-cada, és a dir, d’enganxar els animals l’un al coll de l’altre i començar a do-nar tombs, sempre en sentit contrari al de les busques del rellotge, i, nor-malment, sense arrossegar cap estri, amb el fi d’esbarriar al màxim les ti-ges i espigues dels cereals. El tocador agafava les regnes (llargues, de tres a quatre metres) del primer animal de l’esquerra i se situava al centre de la batuda, i començaven les voltes amb la rècula de les cavalleries, la qual po-dia estar formava per dos o més ani-mals.

Després de moltes voltes, la batuda començava a cedir esgranant-se espi-gues i trencant-se tiges, era el moment de girar. Mentre els animals descan-saven, els elements humans, amb una forca cadascun, es disposaven a girar la batuda l’un darrere l’altre, tot tom-bant de costat i esparpallant les res-

tes de les garbes que encara restaven compactes.

A la següent tocada se solia arrosse-gar algun estri de batre: el trill anava equipat amb rodetes metàl·liques en forma de discs i tallants que trencaven la palla, i el corró o rodet tenia la mis-sió de desgranar les espigues i donar fl onjor a la palla.

Al cap de tres o quatre tocades (depenia de la humitat del dia i de la magnitud de la batuda) se solia donar per acabat donar tombs damunt la batuda amb el crit de victòria. Ja hem fet palla! Però encara restava molt per fer. S’havia de recollir la palla cap al paller i netejar el gra per guardar-lo al graner. La palla s’arronsava al paller forquejant amb forques de dues pues i, a continuació, s’apallerava. En can-vi, el gra i el bolló anaven junts a un únic munt. Per destriar-los s’havia de ventar el conjunt cap al tard quan feia marinada, tot llençant-ho enlaire amb forques i, així, com que el bolló pesava poc, se l’emportava el vent, i el gra es quedava. No obstant això, en zones on no arriba la marinada es valien dels ventadors, unes màquines que anaven proveïdes d’una tramuja dalt de tot on s’anava dipositant la barreja del bolló i el gra i un sistema de porgadors i aspes per fer aire que, mitjançant uns pinyons i una empunyadura accionada a mà, deixaven els cereals completa-ment nets de tota mena d’impureses.

Generalment els pallers es bastien al costat de l’era, i podien ser rectan-gulars acabats en dos vessants o ro-dons acabats en forma cònica. I per preservar-los de la humitat es cobrien amb fang d’argila i palla barrejades. Així, l’orgull del palleraire s’hi refl ectia majestuosament. ■La batuda s'efectuava a l'era, i era una tasca pesada però divertida.

AR

XIU

SIÓ

Page 22: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 33JULIOL de 2005

Una refl exió a l'agramuntina negativa

OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

❚ Un agramuntí independent i positiu

L’ACUDIT D’EN CREUS

– Que ruc que sóc! He agafat el mòbil en lloc del sabó!

Tal com diu la dita “A palabras necias oídos sordos”. Fins ara m’ho vaig prendre així, però

crec que ja és el moment de fer una refl exió.

Primer voldria dir que la revista SIÓ crec que no està pensada perquè pugui fer a cada número una crítica a l’actual gestió de l’Ajuntament. És perquè no són del seu pensar?, o per-què els altres eren perfectes? Li re-cordem que el poble volia un canvi i aquest canvi va arribar i, malgrat que a vostè no li agradi, la majoria volia això.

La tasca de l'equipde govern

Felicitats a aquest equip de govern per seguir el seu camí malgrat tants entrebancs. Li diré que les fl ors ale-gren la vista i fan veure una vila més cuidada, i s’ha parat a pensar que si s’ha arreglat la plaça del Pou potser és perquè feia falta?, o és que una de les obres de més envergadura per a vostè va ser la famosa passarel·la al costat del riu Sió?

Com pot ser que vostè, una dona que està tan informada, no sap que l’equip de govern treballa i ha tre-ballat de valent de forma acurada i rigorosa, i ha anat solucionant mol-tes coses que jo no sóc qui per expli-car. Malgrat tot, però, li posaré dos exemples: el tema encallat durant molts anys del carrer Sant Joan amb l’Institut Català del Sòl, avui en vies de solució, i un altre tema cabdal per l’Ajuntament i pel futur de la vila d’Agramunt com és desbloquejar el tema de la manca de sòl industrial, amb la qual cosa per fi podem dir que

ja tenim POLÍGON PÚBLIC sense cap cost pels veïns d’Agramunt. Què li sembla, està contenta? S’ha parat a pensar els milions d’estalvi que això suposa per al nostre municipi?

Voldria donar les gràcies al senyor alcalde, al regidor d’indústria, així com a l’Institut Català del Sòl, per apostar per la nostra vila i el seu des-

envolupament industrial, ja que sense polígon no hi hauria futur. No voldria oblidar-me d’aquest empresari local que, amb una gran visió de futur, va iniciar el projecte d’aquest polígon que avui ha passat a mans públiques de l’Institut Català del Sòl i que rever-tirà en el futur desenvolupament per a la indústria i el comerç d’Agramunt i, a la fi , de tots els agramuntins.

A partir d’ara m'agradaria que po-gués veure les coses des d’una altra perspectiva més positiva i, malgrat que hi ha coses millorables, s’ha pre-guntat com ho faria vostè al seu lloc? Perquè des de casa, asseguda al sofà i envoltada dels qui t’estimen, es veu tot molt diferent.

Salutacions. ■

Com pot ser que vostè, una dona que està tan informa-da, no sap que l’equip de

govern treballa i ha treballat de valent de forma acurada i rigorosa, i ha anat solucio-

nant moltes coses...

Page 23: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 35JULIOL de 2005

OPINIÓ HI SEREM A TEMPS?

L'Urgell tindrà una presó

❚ Una agramuntina

Ves que n’és de curiós, el que nin-gú ha volgut ho tindrem al costat de casa! Finalment, sembla ser,

que l’Urgell tindrà una presó. Si fem una mica de memòria, recordarem que aquest equipament havia d’anar ubicat a la nostra comarca veïna, a la Segarra. La pressió popular i política, però, va fer desistir de la idea, ja que en els plantejaments del nou govern no estava previst que anés situada en aquest indret i com tot allò que no té una connotació positiva, no ho vol nin-gú a casa seva. La negativa a la pre-só de la Segarra va ser unànime per dirigents de diferents partits polítics, tant de la pròpia comarca com de co-marques veïnes, com és ara la nostra. Alcaldes de diferents municipis es van sumar a la queixa i a la rotunda nega-tiva a acceptar aquesta imposició del govern. Segons la premsa, després de parlar amb els alcaldes d’esquerres de la comarca de l’Urgell tot oferint com-pensacions, la problemàtica presó ani-rà instal·lada al terme de Tàrrega, la capital de la nostra comarca. A mi per-sonalment, no m’agradaria que fos al meu municipi i preferiria que fos més lluny, però si ha d’estar situada tant a prop espero que les compensacions valguin la pena, perquè encara que es defensi que la seguretat ciutadana serà millor, que econòmicament gene-rarà riquesa, llocs de treball i compor-tarà molts benefi cis, la veritat és que no fa massa gràcia pensar que els usu-aris compartiran els mateixos serveis

públics que nosaltres amb els perills que això pot comportar. Tots hem sen-tit a parlar de l’agressió a algun mos-so en traslladar un pres a l’Hospital, de les fugues i persecu-cions d’altres, que un gran nombre de treballadors de les presons viuen en altres munici-pis per pròpia seguretat, que les visi-tes que reben són de tot tipus... Jo no hi sé veure ben bé els benefi cis que pot comportar a la comarca i tampoc a Tàrrega i en canvi sí que veig que se’n desprèn una mena d’intranquil-litat que ens farà sentir a tots plegats menys segurs quan anirem pel carrer. Els últims dies s’ha dit que aquest tema l’hauria de decidir la ciutadania i encara que hem de tenir en compte que els governants hi són per prendre decisions, encertar-ne i errar-ne, en te-mes que afecten tant al benestar, a la convivència, a la seguretat ciutadana i a la qualitat de vida dels ciutadans caldria conèixer el parer de la majoria, ja que en cas de no ser acceptat fóra irreversible.

Les ZEPA'sCal denunciar el mal govern a tot

nivell en temes que afecten la vida de la gent. Ara mateix podem veure una mena de pancarta penjada a ca la vila en què diu AIGUA SÍ ZEPA NO. Aquest és un tema que ens afecta i molt a tots, directament o indirectament. He sabut que molts ajuntaments afectats han convocat reunions informatives amb persones que coneixen el tema, per assabentar i poder defensar la importància de formar part de les ter-res de regadiu del Segarra-Garrigues, ajuntaments que s’han involucrat en la

defensa de les seves terres. La darrera proposta afecta el nostre terme, ja que augmenta i no pas poc les hectàrees de ZEPA, que s’han tret d’una altra part de l’Urgell. Aquestes no crearan pas riquesa sinó que contribuiran a mantenir el paisatge de secà caracte-rístic del nostre territori. Si bé és cert que cal salvaguardar el paisatge, la vegetació, les aus... també ho és que cal fer un repartiment que pugui ga-rantir que els propietaris de les terres puguin conrear i regar temps a venir, ja que les zones protegides no rebran cap mena de compensació i han d’afec-tar tota la zona que regarà el canal. Des del nostre ajuntament s’hi hauria de fer alguna cosa, ens hi va molt sinó per nosaltres directament pels nostres fi lls. Si van augmentant la ZEPA a qui no piula, a Agramunt potser acaba-rem com a zona totalment protegida, i no crec que es pugui explotar ni turís-ticament ni de cap manera!

Estar per la feinaCal estar per la feina i estar al cas

d’allò que ens afecta i no distreure’s en altres temes. Potser amb tants ju-dicis i visites a jutjats no tenim temps d’estar prou al cas de la gestió que ha de tirar el poble endavant. Contribuir a tenir riquesa amb la pagesia, solu -cionar el tema del preu de l’aigua, acla-rir el tema del sòl industrial i no anar repassant les quatre coses que es fan per donar importància a una gran efi -càcia de govern que no existeix. Com ve diu el refranyer (Ref. 5591) “Fes les coses tal com cal, si no vols que et jut-gin mal”.

Bon estiu a tots! ■

Per a subscripcions i anuncis de la revista, us podeu adreçar a

Pilar Figuera - Tel. 973 39 20 42

Page 24: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

36 sió JULIOL de 2005

MEMÒRIES AGRAMUNT EN ELS DIETARIS PERSONALS DE LLUÍS PONS

Introducció

De la mateixa manera que el 1944 és conegut per la gent gran com “l’any de la nevada”, el 1945 és

conegut també per “l’any de la secada”, ja que per culpa de la manca de pluges, de les gelades tardanes i d’una pedrega-da, les collites es van reduir a una ínfi ma part i va deixar molta gent pràcticament a la misèria. Pensem que quasibé tothom vivia de la feina de pagès. Cal recordar també que un altre any acabat en cinc, el 1905, aquest ja molt més llunyà, també havia estat molt negatiu a causa d’una gran secada, però això ja seria una altra història.

El 1945 és un bon any per fer memòria ja que al cap de seixanta anys es repe-teix una situació semblant i la sequera

d’enguany (2005) és, com a mínim, tan grossa i tan desastrosa com la d’alesho-res. Aquella va ser per molta gent la gran sequera del segle XX. Confi em que el 2005 sigui només l’any de la gran seque-ra del segle XXI i no, com molts pronos-tiquen, l’inici d’un nou cicle i el comença-ment d’un canvi climàtic que sembla que ja tenim al damunt.

Econòmicament, la sequera d’enguany no afectarà tant a la població de la vila,ja que són molt poques les famílies que viuen exclusivament de la terra; la majoria complementa la feina de pagès amb la de ramader amb granges de bestiar porcí, vacú o aviram. A més avui dia, la majoria de la població treballa en el sector se-cundari i especialment en els serveis. De tota manera serà un any força dolent per als pagesos ja que han hagut de fer totes

les despeses pròpies de la sembra i de la recol·lecció i no arreplegaran res. També serà dolent per aquells que tenen relació directa amb el pagès com són les màqui-nes recol·lectores i embaladores que no faran hores de treball; pels ramaders (els mateixos pagesos) que hauran de pagar el pinso i la palla molt més cars degut a l’escassetat, i també pels negociants de cereals i de palla. Avui, però, el pitjor de tot plegat és que la manca de pluges i d’humitat han convertit els boscos i tot el país en general en una mena de caixa de pólvora preparada perquè qualsevol negligent, inconscient o el boig de torn, hi llenci un llumí encès i ho cremi tot. A més és completament immoral que tot i aquesta sequera i els enormes riscos, quan es forma una tronada d’estiu ( en-cara que sigui amb risc de pedra o cala-

marsa), surtin corrents a desfer-la, sia amb cremadors de iodur de plata (enguany sembla que prohibits) o tirant el compost químic (“sembrant-lo”, déu ni do de la denominació) directament damunt dels núvols amb petits avions, per provocar una més ràpida condensació i el creixe-ment dels núvols convectius que descarregarien una tem-pesta. Tot plegat generalment acaba en quatre gotes o un petit plugim. El país en què ploure, ni que sigui a causa d’una tempes-ta, es considera una desgràcia, està condemnat a convertir-se en un desert o una estepa àrida i improductiva.

Anem, però, a les notes extre-tes del dietari de Lluís Pons.

❚ Ramon Bernaus i Santacreu

L’Agramunt de 1945 vist per Lluís Pons:l’any de la secada

Grup d'alumnes de l'Acadèmia Agrícola i Mercantil que es va inaugurar el curs 1944-45 a l'antic edifi ci dels Hermanos.

AR

XIU

SIÓ

Page 25: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 37JULIOL de 2005

• 6 de gener: la Cavalcada dels Reis Explica Lluís Pons que per primer

cop després de la Guerra es va tornar a celebrar a Agramunt la Cavalcada dels Reis. L’organització va anar a càrrec de l’Ajuntament i del Sindicat Agrícola. Els Reis van arribar muntats a cavall i tant ells com els acompa-nyants portaven luxosos vestits. Van ser rebuts a la plaça de l’Església per tot el poble i van assistir a un solemne ofi ci religiós des d’un lloc preferent, uns reclinatoris posats al presbiteri, on es notava molt el comportament de SSMM. A la sortida van recórrer els carrers de la vila repartint jogui-nes a la mainada. Escriu textualment el Lluís: “Això d’assistir a la Santa Missa a alguns no els agrada. Diuen que és fer comèdia al temple, i és ve-ritat, encara que sigui una comèdia devota. A més, els que feien de Reis no estaven gaire assabentats de com un cristià s’ha de comportar a l’es-glésia i van fer, almenys un, un paper ben ridícul”. Recordem que el Lluís en aquells moments era president dels Joves d’Acció Catòlica i col·laborava molt en els afers de la Parròquia. Això també explica molts dels comentaris que fa i també que els dies que més ressalta siguin generalment solemni-tats religioses.

Tot i que el Lluís no en féu ressò a la seva crònica, el Ministerio de Jus-ticia va crear, el 25 de març, el Jutjat Comarcal d’Agramunt. Llàstima que tingué una vida efímera, ja que fou suprimit el gener de 1953.

• 1 d’abril: Pasqua de ResurreccióLa Pasqua de Resurrecció no es va

poder celebrar amb la solemnitat a què estaven acostumats, ja que hi havia una manca de sacerdots: mos-sèn Puig estava malalt i el capellà de Puigverd, també. El vicari d’Agramunt es va fer càrrec de la parròquia de Puigverd i aquí a la vila només s’hi va quedar el Rector i mossèn Solé, que ja no podia gaire. En el Viacrucis de

Divendres Sant van ajudar a llegir les estacions dos nois d’Acció Catòli-ca. Es va suspendre el Sermó de les set paraules, que havia de pronun-ciar el mossèn de Puigverd. En el seu lloc el Rector va llegir una meditació molt bonica, però massa llarga per la majoria de la gent que no estaven acostumats gaire a meditacions. La processó del Dijous Sant al vespre, va ser molt concorreguda i hi anaren “vàries vestes descalces i amb atxes i a la fi lera també n`hi havia de des-calços i descalces”. Déu ni do de la fe que es gastava a Agramunt en aque-lla època!

• 15 de maig: Visita del Director Gene-

ral de Regiones Devas-tadas

Agramunt va ser una de les pobla-cions de la comarca més afectades per la Guerra Civil; sobretot pels bombardeigs de l’aviació franquista, produïts des de l’abril de 1938 fi ns a primers de gener de 1939. S’ha miti-fi cat, i amb raó, la destrucció de Guer-nica per l’aviació alemanya al servei de Franco com a símbol de la des-trucció d’un poble i la seva gent lluny del front, amb l’objectiu de destruir

el símbol de la pàtria basca i desmo-ralitzar els republicans. Però només cal repassar les fotografi es que es conserven d’Agramunt de fi nals de la Guerra per veure que per aquí la cosa va anar per l’estil, encara que sense tanta propaganda mediàtica.

Per reconstruir aquelles poblacions que havien quedat tan destrossades, el govern de Franco de la immediata postguerra va crear Regiones Devas-tadas, un organisme que tirava direc-tament dels pressupostos de l’estat, la missió del qual era construir habi-tacles (cases barates) i altres equipa-ments que havien quedat molt afec-tats per la contesa civil.

El dia 15 de maig, sant Isidre (la data no és cap casualitat), va venir a Agramunt el Sr. Moreno Torres, direc-tor general de Regiones Devastadas, acompanyat d’alts funcionaris espa-nyols i provincials. L’arribada ofi cial es va fer a la plaça del Pou. Allí els es-peraren totes les autoritats locals, els nenes i els nenes de les escoles públi-ca i privada i tot el poble. Després de les salutacions de rigor, el van portar a visitar les obres de construcció del grup d’habitacles protegits de la car-retera de Cervera. La segona parada la van fer a les Escoles Nacionals “al vestíbul havien preparat una taula on

El Lluís comenta que l'any 1945 se celebrà la primera Cavalcada de Reis després de la Guerra Civil. La de la imatge correspon a la de l'any següent, que possiblement fou bastant semblant.

MEMÒRIES AGRAMUNT EN ELS DIETARIS PERSONALS DE LLUÍS PONS

AR

XIU

SIÓ

Page 26: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

38 sió JULIOL de 2005

van prendre seient tots els principals, els infants havien fet cordó i l’altra gent es posà al darrere. El Sr. More-no va lliurar ofi cialment les Escoles reparades per Regiones a la nostra vila i també la Bàscula Municipal construïda pel mateix organisme. (...) l’Alcalde donà les gràcies al Sr. Moreno per les obres. (...) el Director General va contestar que és al Cau-dillo, qui va guanyar la Guerra i ens manté en pau, a qui hem de donar les gràcies. Unes grans ovacions van subratllar els principals punts del dis-curset”.

Després van portar el Sr. Moreno a donar un tomb per la vila, que, en veure encara tantes cases ensor-rades, no va quedar gaire content. L’acte central es va fer a l’Ajuntament on el van obsequiar amb “unes pas-tes i una copeta”. Després va fer un discurs des del balcó on en resum digué que mentre hi hagués tantes cases ensorrades dintre el poble no li semblava bé que se’n fes de noves als afores i demanava als amos del patis que donessin facilitats perquè Regio-nes Devastadas hi pogués intervenir. En segon lloc va prometre l’ajuda de Regiones per canalitzar el riu Sió al seu pas per Agramunt. Finalment va desmentir que Regiones Devastadas

marxés d’Agramunt i deixés la feina a mig fer. Els va assegurar que ho aca-barien tot i que per diners no calia patir, ja que govern facilitaria tots els diners que fessin falta.

Privadament, encara el van portar a visitar les obres dels dipòsits nous.

Cal reconèixer que les autoritats agramuntines tenien molt bo amb les autoritats franquistes d’aquell mo-ment ja que, amb els anys Regiones Devastadas va fi nançar la construcció

de les cases barates, la reconstrucció de l’Escola Pública, la Bàscula munici-pal de la plaça del Pou, la canalització del riu Sió des del pont de la carrete-ra de Cervera fi ns al Pont de Ferro, els dipòsits de l’aigua (els del turó del Convent i el del Castell), el Mer-cat Municipal (avui Espai Guinovart) i l’Escorxador Municipal. El 1945 va ser un any molt dolent per la seque-ra i les males collites, però amb totes aquestes obres en marxa molt pa-gesos es van poder treure un jornal força dies, que segurament també es tractava d’això.

És molt clarifi cador el comentari fi nal que el Lluís féu d’aquella visita: “El Sr. Moreno em va fer la impressió d’un home simpàtic, franc, segur d’ell mateix i decidit. Llevat dels eterns descontents que a tot arreu troben peròs; a tothom va agradar molt, so-bretot quan va dir allò de que primer s’havia de reconstruir el dins de la vila. Ell també va quedar contentís-sim de nosaltres. Unes visites així, mai vénen malament”.

Quina diferència de la visita que el dia 11 de setembre del 1944 havia fet a Agramunt el Governador Civil i "Jefe Provincial del Movimiento" per inaugurar el camp de futbol en què el Lluís apuntà: “El senyor Governador,

El Director General de Regiones Devastadas va visitar la vila dues vegades, ja que el Lluís comenta la seva visita l'any 1945 i les imatges que il·lustren aquesta pàgina són del 1948. Aquí es pot veure la comitiva al seu pas pel pla del Pou.

Es va visitar el pont de la carretera de Tàrrega, des d'on s'aprecia una panoràmica de la Vila. Destaquen les naus de Cal Mundí com a últims edifi cis construïts de la població.

MEMÒRIES AGRAMUNT EN ELS DIETARIS PERSONALS DE LLUÍS PONSA

RX

IU S

AR

XIU

SIÓ

Page 27: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 39JULIOL de 2005

bon home pot ser, però simpàtic no gaire i, segons diuen, no va quedar gaire content d’Agramunt”. Cal deixar constància que el camp de futbol va tornar a ser inaugurat de nou el dia 10 de setembre de 1945 i l’endemà s’hi va disputar el partit estrella entre el Futbol Club Barcelona i una selec-ció del RCD Espanyol, CD Sabadell i CD Agramunt.

Al juny d’aquell any va començar a funcionar l’entitat “Agrupación Indús-tria y Comercio. Fomento Pro-Merca-do”. Aquesta entitat va organitzar sis línies de transport de passatgers cap a Agramunt des de Guissona, Ponts, Montgai, la Fuliola, les Penelles i Ivars d’Urgell, per facilitar la vinguda de compradors al mercat agramuntí dels diumenges.

• 1 d’agost: Aquest any la collita ha

estat pèssima...Era el dia 1 d’agost i ell, com a

bon pagès, fa balanç de la collita de cereals d’aquella campanya i de les previsions del que encara falta per re-collir. Això vol dir que ja s’ha acabat el batre i que la cosa havia anat molt malament, ja que en una campanya mitjanament acceptable la feina de batre es podia allargar bona part del mes d’agost i alguns anys fi ns a la Festa Major, si l’estiu era plujós i sovint s’havia de fer lloca. Com que el comentari no és gaire llarg i és l’últim, en transcriurem els aspectes més importants:

“Aquest any la collita ha estat pèssi-ma. La sequera ja venia del sembrar i sort n’hi va haver d’una nevadeta del gener. El dos de maig una gelada ho va matar quasi tot i l’1 de juny una pedregada que, al lloc que va passar, ho va acabar d’arreglar. Al canal ha baixat molt poca aigua i s’ha patiti es patirà molt per regar. En resum:la collita de blat al secà, desastrosa, i a l’horta, en general, no gran cosa. N’hi ha que ni la llavor no han fet.L’ordi s’ha perdut quasi completa-

ment, degut al fred. El vi, fora de dalt de la Serra que és més alt, es pot dir que res; només s’ha de confi ar delsraïms que hagin tornat a sortir. L’al-fals, poca cosa, ja que tot just s’ha regat; i les altres plantes de l’horta, encara que no els hagi faltat aigua a la soca, s’han ressentit del temps tan calorós i sec. El blat de moro i la remo-latxa també han patit secada. L’única cosa que s’aguanta són les olives dels arbres; als ametllers també hi va fer mal el fred, matant ametlles. El més terrible va ser el fred. Per la secada s’hauria aguantat molt. Aquest any hem vist el que és capaç d’aguantar una mata de sembrat amb tot i no ploure, però de la gelada poca cosa es va escapar.

Es van fer pregàries demanant ai-gua, però dels més interessats que són els pagesos, pocs n’hi assistia. No pot estranyar-nos que no plogui, de la forma com està el món”.

Aquesta fou l’última crònica que el Lluís va escriure dels principals fets de 1944 i 1945. En realitat només dura-ren un any i vuit mesos i en cap lloc explica per quina raó s’aturà. Potser el tema que tractava li va acabar les ganes de continuar fent cròniques.

• Alguns fets històrics de caràcter més general del 1945

· Del 4 a l’11 de febrer, conferèn-cia de Jalta. S’està acabant la Segona Guerra Mundial a Europa i es troben els aliats a Crimea. Churchill, Stalin i Roosevelt acorden, entre altres coses, la partició d’Alemanya, i la instauració de l’Organització de les Nacions Uni-des. El president nord-americà Roos-velt va morir tres setmanes abans de la rendició d’Alemanya i el va succeeir Harry S. Truman.

· Abril-maig, fi de la guerra a Eu-ropa. 30 d’abril, Hitler es suïcida a Berlín. 2 de maig, Berlín es rendeix a les forces soviètiques. 7 de maig, Ale-manya capitula. 8 de maig, s’acaba la guerra a Europa.

· 17 de juliol-2 d’agost. Confe-rència de Postdam. Reunió dels tres líders aliats amb la presència de Tru-man. Es reconeix el poder soviètic a l’Europa de l’est i es divideix Alema-nya en quatre zones d’ocupació. Co-mencen a sorgir diferències entre els EUA i l’URSS . És l’inici de la Guerra Freda.

· Agost, fi de la guerra al Japó. El 6 i 9 d’agost els americans llencen la bomba atòmica sobre Hiroshima i Nagasaki. Sis dies després el govern japonès capitula. Acaba la Segona Guerra Mundial.

· Les quatre grans potències decre-ten l’aïllament de l’Espanya franquis-ta. Aquí es viurà un dels períodes més durs de la post-guerra, especialment per la manca d’aliments, de prime-res matèries i de combustible, que s’allargarà fi ns a la dècada dels cin-quanta. Entrem en el període de l’au-tarquia, del mercat negre i l’estraper-lo, de les cartilles de racionament, del gasògen,... És l’any en què es dóna el premi Nobel de Medicina a Alexander Fleming pel descobriment de la penicil·lina.

BIBLIOGRAFIA:

PONS I SERRA, Lluís. Crònica dels fets principals ocorreguts a la vila d’Agramunt a partir de l’any del Se-nyor 1944. Són 37 pàgines de lli-breta escrites amb ploma i amb una cal·ligrafi a impecable, on dóna notí-cies sobre Agramunt dels anys 1944 i 1945.

VALLÈS, Edmon. Història gràfi ca de Catalunya sota el règim franquista (1939-1975). Edicions 62, Barcelona 1983.

VVAA Panorama del segle XX. Edita Carroggio S.A. Barcelona, 2000.

VVAA AGRAMUNT SEGLE XX. Cròni-ca dels fets més signifi catius d’aquests cent anys. Edita Revista SIÓ, desem-bre de 1999 - octubre 2001.

MEMÒRIES AGRAMUNT EN ELS DIETARIS PERSONALS DE LLUÍS PONS

Page 28: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 41JULIOL de 2005

Altres contes: El porc senglar

❚ Guillem Viladot

SOM A RIELLA HISTÒRIES

MONTSE GUERRERO

Sempre que anava a donar un tomb per la fi nca portava l’es-copeta. A cops surt una perdiu

o un conill o una llebre i, a un caça-dor com jo, li dol deixar-los passar de llarg. Un dia, gràcies a portar l’esco-peta, vaig poder abatre un aligot i un altre, sort en vaig tenir de l’arma per poder foragitar uns gossos salvatges que no semblaven tenir gaire bones intencions.

Aquell matí feia una fresca primave-ral molt agradosa. El sol ja era bona cosa enlairat en l’horitzó. Havia d’anar a veure com havia quedat un marge després que els paletes l’havien arre-glat. Era a mig camí quan en unes ma-tes de lledoners vaig sentir un soroll. De moment no en vaig fer cas, però en adonar-me que el soroll es repetia, vaig observar amb atenció. No només m’arribava una fressa, sinó que dins d’aquell herbassar es movia alguna cosa. Instintivament vaig posar un cartutx a cada canó de l’escopeta i em vaig quedar expectant.

Al cap de no gaire, vaig poder veure com de sota aquella brolla n’emer-gia una bestiola pe-luda. A mesura que la brossa li queia del damunt, quedà clar que es tractava d’un porc senglar. No era, però, un sen-glar de mida corrent, sinó que la seva grandària en feia tres o quatre dels que estem habituats a veure. En adonar-me que em trobava davant d’una bestiola tan grossa, vaig sentir-me bona cosa atabalat. Les ca-mes em tremolaven o potser no les

notava i això em feia sentir insegur. Instintivament, vaig posar el dit al gallet de l’arma disposat a disparar a qualsevol moment. Aquella bestiassa era, a més de peluda, ferotge, repug-nant. Dels seus ulls en sortia una llum sangosa i prop del musell n’emergien dos ullals llarguíssims alhora que dels narius en brollava un alè escumós. Aquell animalot, com si hagués ende-vinat la meva presència, encorbà l’es-quena, s’estarrufà i començà a roncar. En aquest moment, talment aquella bèstia em desafi és, em sentia del tot segur i estava dispo-sat a acceptar el repte fi ns on cal-gués.

Atent als moviments més petits d’aquell porc fer, esperava. Tot d’una vaig intuir que aquell anima-lot es disposava a escometre’m. Sense pensar-m’hi dos cops, vaig prémer un gallet i immediatament l’altre. El porc senglar s’aixecà damunt les seves po-

tes del darrere i, en assolir la màxi-ma alçària, va caure a terra tan llarg com era. El meu cor, que havia quedat paral·litzat uns instants, començà a bategar de valent.

Vaig tornar a carregar l’escopeta per un si de cas i, satisfet de la meva pun-teria, m’anava apropant a la víctima. A frec de pell o de pèl, la mida d’aquell animalàs em semblà encara més gran. En aquest sentit semblava un bou. Un cop ben observat, vaig adonar-me que ni es movia ni respirava. Aquella mas-

sa ferotge era del tot silencio-sa. I, si us he de ser franc, tenia quelcom que atreia. Tant va ser així que, sen-se adonar-me’n, vaig pu jar-hi damunt. Dem-peus als seus lloms, era un espectacle fas-cinant veure sencera aquella fera abatuda sota meu. Vaig depo-sar la meva actitud d’alerta i amb l’esco-peta repenjada al cos-tat dels meus peus no

se’m va ocórrer res més que guaitar el paisatge que m’en-voltava i envanir-me de ser

un caçador tan hàbil.

Em trobava infl at per aquest sentiment, quan la bestiota clavà una sotra-

gada, s’incorporà sobre les quatre potes i engegà a córrer. Amb l’embranzida vaig perdre l’arma, i es-tava a punt de perdre també l’equili-bri, però em vaig agafar fort als pèls del clatell del porc fer que encetà una cursa furiosa i violenta. Quina manera de córrer! De seguida es posà a galo- ▼

Page 29: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 43JULIOL de 2005

par amb tanta habilitat que semblava que no tocava a terra.

Era cert: aquell porc senglar ferit es veu que se sentia tan enrabiat que, en lloc de córrer, volava. Jo, de cop i volta, vaig trobar-me cavalcant aque-lla fera alhora que m’agafava fort a la pelussera del seu coll. Els guarets, les vinyes, els ermots, els tossals, els bar-rancs passaven per sota nostre amb gran rapidesa. Jo no tenia esma per guaitar-los; de fet, tant se me’n donava del que es movia davall, sinó que tenia l’esguard clavat en una ratlla horitzon-tal que cada cop s’apropava més. Era l’horitzó. A mesura que el porc fer cor-ria, l’oritzó s’acostava més i més i més, com si allà s’acabessin els poblets, les ciutats i tota mena de terra.

Ara, per acabar-ho de fer tot més an-guniós, aquell animalot es posà a eme-tre una mena de roncs que es transfor-

maven en una escuma sangosa que li sortia per la boca en forma de grosses bombolles. I quan se li paraven els roncs, aquella bèstia emetia uns esbu-fecs esglaiadors. Tot plegat, més que un animal, semblava una locomotora de vapor que tenia pressa per arribar a la propera estació de tren.

Mentrestant, l’horitzó no parava d’atansar-se més i més.

En un moment donat aquells esbu-fecs i aquells roncs van cessar de cop, i en el mateix moment, la velocitat de vol del porc senglar aconseguí una acceleració tan extraordinària que jo em sentia com si fos un coet. L’aire em brunzia per damunt de les orelles i em batia els ulls tan fort que gairebé no els podia obrir. L’horitzó s’apropava amb més rapidesa cap a mi, i si aquell animalàs no parava de volar tan veloç-ment, d’un moment a l’altre hi acaba-

ríem esclafats. No sé per què, se’m va ocórrer d’esbrinar el que passava sota nostre. No es veia res; és a dir, tot ple-gat era com una cinta amb algunes ta-ques fosques o clares i molt desdibui-xades. Vaig sentir por. No tenia ni la més petita idea d’on érem, i aquesta desorientació em causà una sensació de vertigen o de desolació. ■

Aquell porc senglar fe-rit es veu que se sentia tan enrabiat que, en lloc de córrer, volava. Jo, de cop i volta, vaig trobar-me cavalcant

aquella fera alhora que m’agafava fort a la pe-lussera del seu coll.

SOM A RIELLA HISTÒRIES

Page 30: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 45JULIOL de 2005

La piscina

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

❚ per J. Pijuan

EL CONTE

L’Oleguer vessava d’ale-gria en veure com els operaris començaven

a arreplegar les eines que tenien escampades pel jar-dí. Tot i que encara no ha -vien abandonat la casa –pel que es veia no tardarien gaire a fer-ho- ja l’envaïa la sensació del descans que tant havia anhelat, era com en aquell moment li esti-guessin traient un gran pes de sobre. Estava realment content perquè per fi la casa restaria lliure d’aquells forasters que durant set-manes havien hagut de su-portar amb el seu continu entrar i sortir durant tot el sant dia i ja no haurien de patir més pel soroll.

Mentre l’Oleguer es tro-bava totalment absort con -templant les acabades obres, la seva fi lla Sara s’apropà al seu costat i li va agafar la mà. El tacte d’aquella suau maneta el va fer tornar en son si. Instintivament abai-xà el cap i la seva mirada

es creuà amb els ulls de la petita que l’estaven mirant fi xament amb un posat també de satisfacció.

La família feia poc que s’havien traslladat a aque-lla nova casa. Amb anterio-ritat s’havien estat en un pis bastant ombrívol que sem-blava una capsa de llumins.Es trobava a l’altra banda del poble en un d’aquells edifi cis que semblen conille-res de tants habitatges que hi ha. L’estada en aquest immoble va ser de resig-nació i molta paciència. Durant tot el dia i la nit els acompanyava el soroll dels veïns: si no eren els del pis de sobre, eren els del cos-tat i sinó els de sota, fossin els qui fossin el soroll era present a tota hora. L’enre-nou era tan seguit que ben aviat s’hi van haver d’acos-tumar si no volien acabar malament del tupí. S’hi van avesar tant que el dia –molt comptats per cert- que hi havia un silenci total

es trobaven estranys ja que tenien la sensació que els mancava alguna cosa. Amb l’arribada de la Sara van decidir de canviar d’aires, d’anar a viure a un altrepis que hi toqués el sol i no hi hagués tant de soroll, però el canvi no el feren fi ns que la nena no fou més grandeta. Aleshores van anar a viure a un dels nous habitatges que es construï-ren a la vora del riu. Lacasa era molt més acollido-ra i assolellada, i tenia un petit jardí adjunt. Acostu-mats al soroll de l’anterior pis es van haver d’habituar a la tranquil·litat que reg-nava en aquell indret, per-què el silenci era tal que semblava que no hi visqués ningú.

A la seva dona Adelaida li agradava molt nedar. Tots els estius, des del primer dia que obrien les piscines municipals que hi anava a banyar-se, no hi havia dia que no hi anés. Però quan s’acabava la temporada li entrava una tristor, perquè no podia anar a la piscina. Sempre havia desitjat po-der tenir una piscina prò-pia per poder banyar-s’hi qualsevol dia de l’any i a l’hora que volgués. Amb l’adquisició de la nova casa amb jardí, aquell vell somni tornà a la seva ment. A més a més a la seva fi lla també li agradava molt anar a la piscina.

Al començament l’Ole-guer havia fet al jardí un petit hortet on plantava quatre tomateres i algun

que altre enciam entre d’al-tres coses, per passar l’es-tona. Quan l’Adelaida li va comentar de fer una piscina al jardí, no s’ho va rumiar gaire i va fer venir de segui-da els operaris. El que havia de ser un projecte senzill es va convertir en un malson. Només començar a exca-var es van trobar amb una gran llosa de roca, com que al pati no hi podia accedir maquinària pesant la van haver d’esbocinar manual-ment. El treball fou lent i pesat. Quan per fi van aca-bar d’esbocinar-la, el forat començà a inundar-se d’ai-gua. Sabien que en aquell indret hi havia aigua, però no es pensaven que fos tan a prop. Per treure aquella aigua van haver d’instal·lar una bomba extractora. Va funcionar dia i nit. Durant dies no va parar de treure aigua i més aigua, sembla-va que no pararia mai, però al fi nal ho aconseguiren. Després de molta paciència aconseguiren construir la piscina.

L’Oleguer estava con-tent de què s’acabessin les obres. L’Adelaida contem-plava la piscina amb la seva fi lla agafada de la mà. Esta-va ansiosa per banyar-s’hi. Mentre l’Oleguer es dirigia a obrir l’aixeta de pas, res-taren a la vora de la piscina impacients per veure com s’omplia. Quan va obrir l’aixeta no rajà ni una sola gota. Aleshores es recorda-ren que aquell dia havien tancat l’aigua per arranjar una fuita. ■

Page 31: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 47JULIOL de 2005

El Cisco i el Quimet

❚ Jordi Viladot Puig

COL·LABORACIONS LITERÀRIES COSES DE LA VIDA

El Cisco i el Quimet eren dues bones persones, però per unes trifulques econòmiques (sempre

els diners!), es varen distanciar fi ns a l’extrem que no es parlaven.

Arribà un dia que el Cisco es posà malalt, la cosa es va anar complicant i el metge va comunicar a la família que la seva defunció era pròxima. El malalt, sabedor que tenia els dies comptats, va fer examen de conscièn-cia i per tal de deixar les coses ben fetes, va dir a l’Enric, bon amic del

Cisco, que li feia companyia de tant en tant:

– Tu Enric, saps que estic greu i que els metges diuen que no me’n sorti-ré pas i vull morir amb la consciència tranquil·la. També saps que el Qui-met i jo estem enemistats. M’agra-daria que parlessis amb ell i que em visités per demanar-li perdó per tot allò que ell ja sap.

L’Enric, bon amic del Cisco i del Quimet, va anar a trobar aquest úl-tim i li digué:

– El Cisco està a les últimes i no vol-dria morir sense fer les paus amb tu. És per això que m’ha demanat que el vagis a veure.

I el Quimet li contestà:– No tinc cap reserva en anar a

veure’l i m’agrada el seu gest. Però també et vull dir que si se’n surt i es posa bo, tornarà a distanciar-se de mi.

I en Quimet, tot diligent va anara veure en Cisco, varen fer les paus,i com diu el refrany: “val més sentèn-cia de metge que de butxí”, el Cisco es va curar i es varen tornar a ene-mistar.

Heu observat quantes vegades això passa en el món dels polítics i parti-cularment després de les campanyes electorals i de les sessions parlamen-tàries? ■

Page 32: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 49JULIOL de 2005

❚ R. Mendoza

Resultats i classifi cacions del mes de maig C.F.

AGRA

MUN

T ESCOLAG.GATELL

CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»ESPORTS

www.geocities.com/fcagramunt

PREBENJAMÍ BEns trobem davant d'un equip molt

jove, ja que tots els jugadors són de primer any amb algun component de categoria Baby. Per a tots, aquesta ha estat la seva primera temporada de jugar a futbol. Tot això ha pro-duït que els costés molt guanyar al-gun partit. No obstant, penso que si l'equip continua treballant unit, amb il·lusió i ganes de treballar, d'aquí a uns anys potser estarem davant d'un bon equip de futbol.

PREBENJAMÍ AEs tracta d'un equip format per ju-

gadors de segon any. Això vol dir que la propera temporada tots jugaran en la categoria de benjamí. Pel que fa a aquesta temporada cal dir que ha estat un equip bastant regular, amb els seus alts i els seus baixos, però que en general ha realitzat una bona campanya.

BENJAMÍAquest equip ha jugat tota la tem-

porada amb tan sols 10 jugadors. Cal agrair el compromís que han mos-trat, en ser gairebé sempre tots en els partits. Pel que fa a la tempora-da cal destacar el seu nivell de joc, ja que en alguns partits els espectadors

s'han quedat "amb la boca oberta". Ha estat un equip unit i amb ganes de treballar.

ALEVÍL'aleví ha competit en la Prime-

ra Divisió grup 22. No ha estat una bona temporada per aquest equip, ja que ha quedat classifi cat en l'últi-ma posició de la taula. Tot i això cal destacar que en els últims partits de la temporada l'equip ha reaccionat, guanyant dos dels tres últims partits. En aquests encontres s'ha vist l'equip jugant com ho hauria d'haver fet du-rant tot l'any.

INFANTILL'infantil, aquesta temporada ha

militat a la Segona Divisió grup 7, i ha quedat classifi cat en novena posició, realitzant en diversos partits un bon nivell de joc. En general els infantils han realitzat una bona temporada, essent un equip amb una bona co-hesió entre tots els seus components

i amb un molt bon ambient dins del vestidor. Cal dir que aquest equip ha complert al 100%.

JUVENILEn primer lloc cal felicitar aquest

equip per l'ascens aconseguit a la Primera Divisió provincial. Aquest ascens s'ha produït perquè l'equip ha quedat classifi cat en la segona posi-ció del campionat de Segona Divisió (grup 28) aconseguint un total de 43 punts (tres menys que el campió). Es tracta d'un equip competitiu i amb un bon nivell de joc, que quan té ganes de jugar en la categoria que competia no tenia rival. Tot i això no va ser fi ns a l'últim partit contra el CF Bellpuig quan es va aconseguir aquesta sego-na posició, en guanyar 1 a 2 al seu camp.

Pel que fa al torneig de primavera, cal comentar que ha estat un torneig bastant deslluït, degut a l'abandó del CF Tremp (això ha provocat que no-més quedessin tres equips per dispu-tar aquest torneig) i després pel fet que el nostre equip ha anat en diver-sos partits amb pocs jugadors. Això últim ha provocat que aquest equip no pogués aconseguir una bona clas-sifi cació en el torneig.

AMATEUREl que cal fer és animar tots els

jugadors d'aquest equip, perquè la temporada que ve sigui millor que aquesta. L'equip ha quedat classifi -cat a l'última posició de la Primera Regional grup 5. Diverses etapes de la temporada ha donat la sensació que l'equip podia sortir del pou. Però per diversos factors: un dia la sort, un altre l'arbitratge, un altre el rival ha estat millor que nosaltres, etc., no s'ha pogut mantenir l'equip en la ca-tegoria de la Primera Regional. ■

Arriba l'estiu i s'acaben les competicions esportives, acabada la temporada

fem balanç entrevistant el coor-dinador esportiu, Ramon Cap-devila, que de manera personal analitza tots els equips.

CF

AG

RA

MU

NT

Page 33: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

50 sió JULIOL de 2005

Gran temporada del BAC Agramunt,però un altre cop sots-campiones

BÀSQUET AGRAMUNT CLUBESPORTS

CADET FEMENÍResultats de la Final Four:12/06/05 BAC AGRAMUNT 69 C.B. SECÀ SANT PERE 4412/06/05 MARISTES MONT. 48 B.C. ANDORRA 5312/06/05 BAC AGRAMUNT 41 B.C. ANDORRA 43

El diumenge 12 de juny estava tot preparat per inici-ar l’últim “round” de la temporada, amb l’esperança que AQUEST COP SÍ, però com el Barça tants cops, va ser que, UN ALTRE COP SERÀ.

La primera semifi nal l’obria l’equip amfi trió, amb una treballada però contundent victòria sobre les noies del barri del Secà. El partit va anar igualat, sempre amb avantatges del BAC, fi ns al tercer quart on les nostres es van destapar donant un salt de gegant per plantar-se a la fi nal. El primer objectiu estava complert. Les rivals ha-vien de sortir de la segona semifi nal; les Maristes eren favorites, però l’Andorra portava una carta amagada, una cadet que havia fet pràcticament tota la temporada amb l’equip sènior de 3a catalana. Evidentment, aquesta noia va decidir a la pròrroga amb dos triples seguits. A les sis

de la tarda del mateix diumenge començava la gran fi nal, amb força públic a les grades. Les nostres van dominar els tres primers quarts, aconseguint una diferència a favor de nou punts, però va arribar l’últim quart i les ganes de guanyar van pesar massa. L’Andorra, mica a mica, va anar apropant-se al marcador, fi ns a empatar a falta de dos minuts, llavors va tornar a aparèixer la cadet andorrana anotant tots els tirs lliures a què tenia dret, mentre que les nostres fallaven llançaments més aviat fàcils. Així i tot, a pocs segons d’acabar, l’Agramunt va tenir la possibilitat de guanyar, però els dos triples intentats no van voler en-trar. Una llàstima, perquè s’havia fet sufi cients mèrits per assolir el títol de campiones territorials.

De la mateixa manera que en la fi nal sènior, és d’agrair la temporada que han fet les cadets, anant de menys a més en el campionat, tenint en compte la manca d’efectius de l’equip ja que sempre van haver de jugar amb quatre ju-gadores en edat infantil. Per això, el Club creu que tots els agramuntins han de saber qui són les jugadores que han disputat tant brillantment aquesta temporada, i a les quals donem les gràcies per haver-nos fet gaudir cada diumenge:

LES JUGADORES I L'ENTRENADOR:

ANNA CARBÓ GEMMA GOU MONTSE PALACIO MARINA SOLÉ ESTER MORA MARTA LLOBERA Pivot. 15 anys Ala-Pivot. 15 anys Aler. 16 anys Base. 15 anys Pivot. 14 anys Aler. 14 anys 5 anys al Club 3 anys al Club 5 anys al Club 3 anys al Club 3 anys al Club 3 anys al Club Viu el bàsquet És incansable Estilista de vidre Tiradora implacable El rebot és meu!! La gran progressió com ningú

IRAIDA BALASCH LAIA FARRÀS MELANIE QUESADA MAIKA BALAGUÉ MARTA PACHECO JAVI SALAT Pivot. 16 anys Escolta. 14 anys Base. 13 anys Pivot. 14 anys Escolta. 14 anys Entrenador. 27 anys 5 anys al Club 3 anys al Club 3 anys al Club 1 any al Club 3 anys al Club 7 anys al Club La raça i la rauxa Visió de joc Va directe a cistella Atreviment i força Sempre a punt Un exemple en el món de l'esport

Page 34: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 51JULIOL de 2005

LES SEGONES JORNADES OBERTES DE BÀSQUET D’AGRAMUNT I RODALIES

La setmana del 27 de juny al 2 de juliol es va realitzar a l’annex del pavelló la segona experiència en donar a co-nèixer el nostre esport, als més petits/es d’Agramunt i ro-dalies. L’experiència va ser tot un èxit. La participació amb més de 50 nens/es d’edat compreses entre 4 i 11 anys, ens va sorprendre una mica, ja que, no esperàvem tanta assistència, superant fi ns i tot la de l’any passat. Aquest any ens va ajudar molt tenir més pistes i més cistelles, per-què es va poder separar per edats i nivells a tots els par-ticipants. La intenció d’aquestes jornades, a part de donar a conèixer el nostre esport, és que els pares/mares vegin com treballa l’escola del bàsquet “Lludribac”. Esperem que els hagi agradat la manera com s’organitza i treballa el bàsquet a Agramunt, si és així, quan comenci el col·legi nosaltres també començarem. El club ja es posarà en con-tacte amb tots els interessats.

FESTA DEL BÀSQUET LLEIDATÀCom cada any, a fi nal de temporada, la Federació terri-

torial celebra la seva festa. El dissabte 2 de juliol va ser el dia elegit, aquest cop a Borges Blanques. Amb més de 350 convidats i la presència del Director General de l’Es-port, el Sr. Rafael Niubó, la vetllada es va desenvolupar tal com havia estat programada. El BAC Agramunt va tornar a estar premiat, amb el trofeu al millor jugador del cam-

pionat territorial sènior masculí, que va recaure a mans del JAVI SALAT. Merescut premi perquè la seva temporada ha estat genial. Bé, ja portava uns tres anys jugant a gran nivell. Al fi nal s’ha fet justícia i el guardó ha anat al seu sarró. ENHORABONA, JAVI!!!

PRE-INSCRICIÓ PER A LA TEMPORADA 2005/2006

Si tot funciona com esperem el BAC Agramunt tindrà vuit equips federats i dos o tres grups a l’escola de bàs-quet “Lludribac”. Els vuit federats i els de l’escola són:

• SÈNIOR MASCULÍ a 3a Catalana• JÚNIOR MASCULÍ i FEMENÍ al campionat territorial• CADET MASCULÍ i FEMENÍ al campionat territorial• PRE-INFANTIL MASCULÍ al campionat territorial• MINI MASCULÍ i FEMENÍ al campionat territorial• PRE-MINI MIXTE al campionat de les Escoles de

bàsquet• ESCOLA “A” i “B” al campionat de les Escoles de

bàsquetDesprés de les llargues vacances d’estiu, a primers

d’agost els més grans, i a mig agost els altres, iniciaran la pre-temporada.

El BAC Agramunt desitja a tots els lectors de SIÓ unes bones vacances d’estiu. ■

BA

C

BA

C

Page 35: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

52 sió JULIOL de 2005

CLUB HANDBOL AGRAMUNTESPORTS

Festa del CHA

Aquest mes, concretament el dia 9 de juliol, s’haurà celebrat l’úl-tim acte signifi catiu de la tem-

porada, la Festa del Club. Durant la tarda es disputaran partits amistosos entre pares i fi lls. Aquest tipus de partits són molt divertits i tant els participants com el públic que hi ha present, s’ho passa d’allò més bé. Després, a la nit, es farà un gran so-par de germanor on assisteixen les diferents seccions del Club, l’handbol, el futbol sala, el trial, els Motards, entre altres. Durant la vetllada es re-partiran diferents obsequis i plaques commemoratives per als jugadors, de les diferents seccions, que han des-tacat durant la passada temporada i també, com no, per l’entusiasme dels pares. És una vetllada molt acollidora i especial, on tècnics, jugadors i pares intercanvien anècdotes i records vis-cuts durant la llarga temporada que gaudim tots plegats i per a molts es reviuen els records de vells temps ac-tius en el Club. Esperem passar una vetllada fantàstica i desitjar a tots plegats que passeu unes bones va-cances ben merescudes!

SECCIÓ TRIAL

El passat dia 9 d’abril es va fer l’en-trega de premis del campionat

provincial, a Lleida. Un gran nombre de pilots del nostre Club van ser pre-miats en les diferents categories del campionat.

En la categoria GROCS van ser:1r Ramon Cases Huguet2n Miquel Pedrós Ripoll3r Francesc Fernàndez Santana4rt Vicent Trepat Porta5è Lluís Miquel Requena Paya6è Antoni Mas Llordés7è Ramon Segalà Malea8è Eduard Segalà Moreno9è Carmel Cases Terobe11è Francesc Cisteró Valls

En la categoria BLAUS 2n Jaume Rovira Baellla3r Francesc Recio Berdegué4rt Ramon Vila Torres5è Jaume Vinyals Pardell

En acabar l’entrega de premis es va fer la reunió per decidir on serien les proves del Campionat Provincial 2005.

Pel que fa als resultats del Campi-onat d’Espanya, en què prenen part els nostres pilots Jaume Vinyals i Francesc Recio, ja s’han efectuat tres proves, amb la qual cosa ja estem a la meitat del campionat. La primera que es va disputar, va celebrar-se a Mancha Real (Jaén). Després de molts dies sense competir, els nostres pilots van tenir una bona actuació. La classifi cació va quedar així:

1r Francesc Recio 24 punts2n Víctor Ares 28 “3r Eduardo Álvarez 37 “4rt Sergio Puyo 39 “12è Jaume Vinyals 69 “

La segona trobada fou a la Po-bla de Segur, el dia 12 de juny. Els dos representants del Club Handbol Agramunt varen desplaçar-se fi ns a la Pobla. El dissabte va ploure bastant, la qual cosa feia pensar que l’endemà seria bastant dur. Realment podia ha-ver-ho estat més, perquè al matí va sortir el sol i va ajudar una mica, el resultat va ser aquest:

1r Francesc Recio 11 punts2n Víctor Ares 30 “3r Eduardo Álvarez 46 “9è Jaume Vinyals 82 “

Només una setmana de descans va separar la prova de la Pobla de la d’Andorra. Aquest cop es va celebrar amb dissabte, dia 18 de juny. Els nos-tres pilots van fer una mica de plante-jament de la prova a la vigília, doncs gairebé totes les categories prengue-ren part en aquesta competició. Això

vol dir que el temps cronometrat fóra un factor a tenir molt en compte per les cues que provocarien els 100 par-ticipants inscrits. Recio, que aquest any ha dut motxiller a totes les cur-ses, el també membre del Club Hand-bol, Lluís Miquel Requena, no va po-der ser acompanyat aquesta vegada, ja que moments abans aquest patia un còlic. Així doncs, Vinyals i Recio van anar-hi sols i van aconseguir les posicions següents:

1r Francesc Recio2n Víctor Ares3r Sergio Puyo12è Jaume Vinyals

La general, de moment, queda així:

1r Francesc Recio2n Víctor Ares3r Eduardo Álvarez

SECCIÓ MOTARDS

CALOR, PATIMENT I PODI

Sembla que era ahir i ja ha passat un any. Les 24 hores necessiten

molta preparació i coordinació per-què tot surti bé i ja han passat.

Aquest any vam apostar per poder córrer més estona amb menys con-sum de combustible i de rodes. Però per contra, hi havia un possible escal-fament de la moto i així va succeir.

Divendres a la tarda, en els crono-metrats ofi cials, vam caure per culpa d’una taca d’oli a la pista; sortosa-ment ningú no es va fer mal i la moto la van poder enllestir ràpidament.

Page 36: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 53JULIOL de 2005

Dissabte al matí ja feia molta calor i l’afl orament dels nervis i patiment ja es començaven a notar.

Sabíem que serien les 24hores més llargues i difícils si la moto s’escalfava més del compte.

A les 15.00 h. vam fer la sortida des de la posició 26 i queia un sol de mil dimonis. Els pilots i mecànics van veure que la moto s’escalfava des de

la primera volta. Començàvem amb difi cultats, però sense perdre les ga-nes ni la il·lusió per arribar al fi nal fos com fos. La moto rodava a poc a poc i per una traçada diferent a la res-ta de pilots per tal d’esquivar el rebuf de les altres motos. Vam baixar fi ns a la posició 61 de 72 i la veritat és que tots pensàvem que les 24 hores es quedarien allà, però no va ser així;

de cara a la fresca la moto es va refre-dar i van poder remuntar durant tota la nit fi ns a la posició 22. Els ànims havien pujat però la moto tornava a escalfar-se i quedava el més dur: de les 12.00 a les 15.00. Per a nosaltres quedar 20 o 40 no era important, ja que l’important, com sempre diem, és acabar; però aquest any no volíem perdre la posició, ja que si la mante -níem podríem pujar al podi de la copa Challenge Pirelli.

Finalment, tot va anar bé i els Mo-tards van pujar al podi. Cal remarcar que ens ho mereixíem per tot l’es-forç.

Fa quatre anys que anem a les 24 hores amb il·lusió i ganes de fer-ho bé i sempre hem arribat al fi nal. Per sort encara no sabem el que és el més dur de tot: marxar cap a casa.

Gràcies a tots els agramuntins/es per la vostra col·laboració i suport a l’equip. Aquest triomf també és vos-tre.

CHA MOTARDSAGRAMUNT YAM-973

CLUB HANDBOL AGRAMUNTESPORTS

Els Motards d'Agramunt van pujar al podi.

Fa quatre anys que anem a les 24 hores

amb il·lusió i ganes de fer-ho bé i sempre hem

arribat al fi nal.

Page 37: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 55JULIOL de 2005

Joan Roviraentre elsmillors de Lleida

❚ Ramon Joval

Joan Rovira, jugador del Club Bitlles Sió d'Agramunt, ha estat escollit entre els 16 millors jugadors de la Lliga Territorial de Lleida. Per la qual cosa va dispu-

tar el VII Campionat de Catalunya individual de bitlles catalanes.

Aquest campionat es va celebrar el passat diumenge 10 de juliol al camp de terra del poliesportiu Les Comes d'Igualda. Va estar organitzat pel Club de Bitlles Igua-lada amb la col·laboració de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling i el suport de l'Ajuntament d'Igualada.

En total hi van prendre part 60 jugadors i jugadores –40 homes i 20 dones– representant les diferents lli-gues territorials de la FCBB:

• Lleida: 16 homes 8 dones• Barcelona 8 homes 5 dones• Tarragona 8 homes 2 dones• Girona 6 homes 4 dones

A més hi participaren:• Jordi Gilabert, Tarragona, campió de l'edició de

2004.• Joan Garcia, Barcelona, millor jugador del Cam-

pionat de Catalunya de Clubs 2005.• Raquel Casanova, Tarragona, campiona de l'edi-

ció de 2004.El nostre jugador i amic Joan Rovira va poder passar

la primera ronda. El més important, però, fou participar entre els millors de Catalunya. Esperem tornar-hi. ■

Joan Rovira, efectuant la seva tirada.

CLUB DE BITLLES SIÓD'AGRAMUNT

ESPORTSC

LUB

BIT

LLE

S

CLUB TENNISAGRAMUNT

El dissabte dia 2 de juliol se celebrà una nova edi-ció de les "12 hores de tennis", de les 9 del matí a les 9 del vespre, a les pistes del Club Tennis

Agramunt. L'edició d'enguany ha estat la menys par-ticipativa de totes, possiblement perquè es va celebrar el mes de juliol, en què la calor apreta de valent i hi ha gent de vacances. Són circumstàncies que s'hauran de tenir en compte de cara a properes celebracions.

Malgrat tot, però, les pistes van estar actives durant tota la jornada i els que van venir s'ho van passar molt bé. Els monitors del club van organitzar jocs per als més menuts. Es van efectuar sorteigs de diferents obsequis: raquetes, pots de pilotes, samarretes... Hi van haver re-gals i coca i xocolata per a tothom. En fi nalitzar la dia-da, es van lliurar medalles per als joves participants.

Des del club creiem que és positiu organitzar aques-ta mena d'activitats, ja que amb les mateixes s'obren les pistes a tots els agramuntins que vulguin participar. Aprofi tem aquestes ratlles per agrair la col·laboració i suport de l'Ajuntament, i de les empreses Jové-Balasch i Germans Martín. ■

12 hores de tennis❚ La Junta

Per combatre la calor no hi ha res millor que una bona remullada!

Hi hagué molta expectació a l'hora dels sorteigs.

JOS

EP

RO

VIR

AJO

SE

P R

OV

IRA

Page 38: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 57JULIOL de 2005

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS

Presències al jutjat, el polígon i urbanitzacions❚ La veu de CiU a l'Ajuntament

sió 57JULIOL de 2005

Hola estimats lectors. Se’ns de-mana de forma reiterada quina és la nostra opinió respecte a

les recents presències al jutjat dels nostres màxims responsables de ca la Vila. En primer lloc desitgem refl ectir que de cap manera volem posar més llenya al foc. Seria trist treure profi t dels problemes dels altres i per això els nostres comentaris han estat més aviat minsos. En segon lloc, dir que és molt trist veure com surt el nom d’Agramunt als mitjans de comunica-ció per aquests temes. Seria bo que sortís per altres coses que ens por-tessin, a tots, progrés i satisfaccions, perquè allò que la majoria de vegades recorda la gent o és més fàcil de re-cordar, són els aspectes negatius de la vida. En tercer lloc, potser alguna de les demandes posades als nostres responsables municipals segurament s’hagués pogut arreglar abans ambdiàleg i entesa. Sabem que en algun cas s’ha intentat, però la resposta que han donat, ha estat que no era conve-nient. La reiterada frase: “Si no ho te-niu bé, aneu als tribunals”, a un regi-dor nostre, per part del cap de l’Ajun-tament, sembla que es fa extensible a altres persones i ara es comencen a recollir els fruits del que s’ha sembrat. Tot plegat, quina pena!

I parlant de diàleg i entesa amb els membres de l’equip de govern, comen-tar que, en aquests moments, és ine-xistent, llevat de contactes puntuals i esporàdics. Els motius que hem pogut detectar d’aquesta fredor en les re-lacions, creiem que són: Paguem les conseqüències que, segons ells, els anteriors equips de govern no feien cas a l’oposició; les coses que se’ns manifesten amb bona fe, diuen que les manipulem i en fem un mal ús; dub-ten del nostre treball perquè diuen que seguim les instruccions d’altres

persones per afavorir-les i crear mal-estar; comenten que només volem po-sar pals a les rodes als projectes que presenten;... i un seguit de raons, que segons el nostre criteri, no s’ajusta al que nosaltres pensem.

Continuant amb el tema, anem per parts; si es queixen que abans a l’opo-sició no se la tenia en compte, seria un gran gest de credibilitat aplicar el contingut d’aquesta frase: “Allò que no volies per a tu, no ho vulguis ara pels altres”. Per altra banda, de les míni-mes coses que se’ns comunica, nosal-tres les revisem i si cal ens fem asses-sorar perquè en segons quines coses no en som experts i cal que els que hi entenen facin el seu diagnòstic. Una vegada fets aquests passos donem la nostra opinió, encertada o no.

Tampoc no es pot dubtar del nostre treball, no som representants de cap persona o persones en particular, som representants d’un col·lectiu de per-sones que van més lluny que les relaci-ons personals. Tampoc no volem posar pals a les rodes al desenvolupament del poble, però no volem que se’ns in-sulti i se’ns maltracti, per pensar i opi-nar diferent amb mocions on es deixa al nostre grup com un drap brut.

Polígon industrialSi continuem amb altres temes dir,

que en el moment d’escriure aquestes quatre ratlles, ja s’haurà signat el con-veni del nou polígon industrial PP7. Comentar que nosaltres no ho hagués-sim fet d’aquesta manera. Hau ríem apostat per fer el polígon que l’ante-rior equip de govern tenia projectat i tan ben valorat per l’anterior govern de la Generalitat. Ara bé, pel poble, el que realment interessa és que hi hagi sòl industrial perquè els petits, mit-jans, grans i nous empresaris puguin ubicar els seus somnis i empreses en un lloc adient fora del nucli urbà, en-cara que això suposi certes renúncies refl ectides en el conveni.

Urbanització zona del PasseigUn dels altres temes que, potser, ai-

xecarà polseguera és l’exagerat preu del metre lineal que hauran de pagar alguns vilatans i el poble per urbanit-zar la zona del passeig, davant de les piscines. Pagar nou-cents trenta-nou euros per un metre lineal, és una gran exageració. Pensem que primer s’ha-vien d’haver buscat subvencions, que també sabem que n'hi ha, recentment n’ha sortit a una institució provincial; després construir els carrers i les in-fraestructures; fi nalment els habita-cles. Després s’ha dividit les despeses pel nombre de propietaris i, donat que en aquella zona ja hi ha carrers fets o mig fets, pensem que cada un ha de pagar allò que li pertoca. Ja veurem com acaba la cosa. De moment ja està aprovat pel Ple, es veu que les coses com més ràpides millor, però normal-ment qui corre molt s’estavella.

També ens ha xocat la gran quanti-tat de canvis que diu el partit socialis-ta local que ha experimentat el poble en aquests dos anys que governen.En una cosa sí que opinem igual, és en la gran quantitat de fl ors i jardineres que hi ha al bell mig del poble i zo-nes més transitades. Alguns veïns més allunyats del centre ens comenten que sembla que s’hagin oblidat d’ells, per-què s’han d’acontentar amb la fl aire de les fl ors quan bufa vent del nord. No patiu que ja arribaran les fl ors abans d’acabar la legislatura, n’es-tem segurs. Ja sabem que la imatge és molt important i més pensant que ens movem en el món de la imatge i la comunicació. El realment important és que darrera d’aquesta imatge hi hagi una base sòlida i no un castell de car-tes. De les altres coses que citen, la majoria no en tenen la patent perquè la majoria ja es feien, de forma habi-tual, fa alguns anys.

Bé, fi ns una altra. Que tingueu unes bones vacances d’estiu i, sobretot, que sigueu feliços. ■

Page 39: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 59JULIOL de 2005

❚ Teresa Añé Regidora de Benestar

REGIDORIES MUNICIPALS

Finalització del transport diari Tàrrega-Agramunt

El dia 1 d’abril passat es va iniciar el transport de passatgers usuaris del CAP de Tàrrega per cobrir les man-cances existents per desplaçaments a la capital de l’Urgell.

El servei es va iniciar amb el benen-tès que seria una prova per esbrinar l’abast de la necessitat expressada.

Després de tres mesos de funciona-ment, s’ha obtingut el resultat de la utilització d'1,45 persones per dia de servei.

A causa del resultat dels tres mesos de durada, s’ha anul·lat el transport des del 30 de juny.

Malacatúm IIEl dia 3 de juliol es va realitzar la

segona edició de la festa de la diver-sitat al Passeig J.Brufau.

La jornada estava pensada per compartir un espai públic durant un dia distés, integrat per jocs, tallers, gastronomia i música.

El col·lectiu d’africans va assistir

massivament a la convocatòria amb les seves receptes culinàries per com-partir amb els assistents.

L’Associació de dones de l’Esbarjo va participar, com sempre amb molt bona predisposició, amb les propos-tes gastronòmiques més nostres per oferir als ciutadans.

La música que va animar la tarda va ser aportada per l’africà afi ncat a Sabadell, l’Oumar Doumbouya, amb ritme de barreja de hip hop i rap.

També hi va haver cucanyes per als nens i nenes amb els jocs més tradicio-nals d’aquí. La cursa de nadons, que va costar d’organitzar per la curta edat dels corredors, va ser la més exitosa.

Esperem que la propera edició aplegui més nacionalitats i més agra-muntins.

Dia de la famíliaa Cal Mas Vell

El dia 18 de juny, com és tradicio-nal cada any al mes de juny, al jardí de cal Mas Vell es va celebrar el dia de la família.

La festa va consistir amb un be-renar i un concert per part d’alguns alumnes de l’Escola de Música, que van oferir diferents obres, dirigits pel director Robert Oró.

Els avis ens van presentar l’hereu

i la pubilla de la residència, que van ser obsequiats amb un regal confecci-onat per un avi molt esplèndid.

Els padrins agraeixen molt la par-ticipació dels familiars i els joves mú-sics que els regalen les melodies tot sovint.

Acollida d’infants del poble sahrauí

Els dos menors que han arribat a passar l’estiu a Agramunt han estat rebuts a l’Ajuntament, per felicitar les famílies per la iniciativa d’acollir els infants durant l’estiu. Han arribat el cap de setmana de Sant Joan i seran amb nosaltres fi ns a fi nals del mes d’agost.

Durant la recepció, s’ha fet lliura-ment d’uns records de casa nostra per part del Consistori i de la Unió de Botiguers. ■La comunitat africana va participar en bloc a la Festa de la Diversitat al Passeig, un diumenge de calor d'estiu.

Durant la celebració del dia de la família, es va nomenar l'hereu i la pubilla de l'any 2005 de la residència Mas Vell: Sr. Joan Fitó i Sra. M. Mercè Miralles.

Els dos infants que passen l'estiu amb nosaltres es quedaran dos mesos a Agramunt per gaudir de tot el que la nostra cultura els pot oferir.

AJU

NTA

ME

NT

AJU

NTA

ME

NT

AJU

NTA

ME

NT

Page 40: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 61JULIOL de 2005

L'AJUNTAMENT INFORMA

JUNTA DE GOVERN LOCAL 17-5-05

BAIXA ESTABLIMENTEs donà de baixa del Registre d’Establiments el taller de

confecció de l’empresa Confeccions Butsènit, SCCL.

SOL·LICITUD DE L’U PER CENT CULTURALS’acordà sol·licitar la inclusió de les obres d’arranja-

ment de la segona planta de l’Ajuntament d’Agramunt dins de l’u per cent cultural que es reserva a bens immobles que estan declarats com a Béns d’Interès Cultural.

DISTRIBUCIÓ DE LA PARTIDA 511.468 DEL PRESSUPOST DE 2005

S’acordà concedir al nucli agregat de Mafet la quantitat de 204 €, i al nucli agregat de Montclar la quantitat de 3.857,21 € corresponents a la liquidació de l’any 2004, amb càrrec al pressupost de despeses de 2005.

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 30-5-05

EDUCACIÓS’acceptà la subvenció concedida pel Departament

d’Educació d’un import de 52.800 € per a la guarderia “Nins”.

SOL·LICITUD DE SUBVENCIÓ XVII FIRA DEL TORRÓ I XO-COLATA A LA PEDRA

S’aprovà la sol·licitud d’un ajut econòmic de 8.700 € per a les despeses de difusió i promoció dels productes de torró i xocolata a la pedra, amb l’objectiu de contribuir al foment del desenvolupament rural.

LIQUIDACIÓ EMBASSAMENT D’AIGUA DEL CANAL D’URGELL

S’aprovà la liquidació de despeses d’embassaments d’ai-gua del Canal d’Urgell, corresponent al quart trimestre de l’any 2002 fi ns el primer semestre de l’any 2004, per un import total de 5.286 €.

CAMPANYA DE COMUNICACIÓ PER A LA IMPLANTACIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA DE MATÈRIA ORGÀNICA

S’adjudicà a l’empresa Hèlix, Educació, Serveis i Comu-nicació Ambiental SL el contracte d’assistència i consulto-ria per a la campanya de recollida selectiva de matèria de la fracció orgànica al municipi d’Agramunt.

LLICÈNCIES D'OBRESBISMEL PROCON, SA per un dret de connexió a la xar-

xa, d’aigua per obres. C. Teixidors.BISMEL PROCON, SA per 26 drets de connexió a la

xarxa, de clavegueram. C. Teixidors. MERCÈ TALLAVÍ ESCUDÉ, per arranjar la façana. C. Ca-

rabassa Baix.

CEMENTIRI MUNICIPALS’acordà concedir, previ el pagament dels drets d’Orde-

nança, els canvis de nom dels drets funeraris següents:– Del nínxol núm. 47 de la Galeria de Ntra. Sra. de

Montserrat, del Sr. Antoni Pla Puig, anterior titular, a la Sra. Anna M. Puig Alòs.

– Del nínxol núm. 9 i 10 de la Galeria de Santa Teresa, del Sr. Pere Vilalta Solé, anterior titular, a la Sra. Plàcida Artigas Puig.

PAU OMEDES CODINA, per pintar la façana de l’habi-tatge. Raval Puigverd.

CAL CANELA, SL per rehabilitació interior d’un edifi ci existent destinat a habitatge. Almenara.

ROSA RIBES BALCELLS, per repicar la paret de la faça-na per deixar-la amb pedra vista. Pl. Om.

ROSA RIBES BALCELLS, per canviar la porta malmesa de l’habitatge. Pl. Om.

MARIA GUILLEN ORELLANA, per enderrocar dos em-bans per fer sales més grans. Passatge Flors.

MARIA GUILLEN ORELLANA, per ocupar la via pública amb un contenidor de runa. Passatge Flors.

CARME GASULL PADULLÉS, per ocupar la via pública. C. Àngel Guimerà.

RAMON CORNELLANA CUSCULLOLA, per ocupar la via pública. C. Germandat de la Sang.

MIQUEL PLA PUIG, per col·locar un sòcol de pedra i arrebossar un lateral de la façana de l’habitatge. C. Raval de Puigverd.

MIQUEL PLA PUIG, per ocupar la via pública amb mate-rials d’obres. C. Raval de Puigverd.

ANALIBIA CASTILLO MORAN, per col·locar un rètol. Av. Catalunya.

JOAN ZURITA ALCALA, per col·locar un rètol. Av. Ca-talunya.

JOSEP MARIA FARRENY PORTELLA, per canviar les ra-joles i el mobiliari del lavabo. C. Portalada.

MONTSERRAT XANDRE VIDAL, per cobrir el terrat amb 3 plaques galvanitzades, col·locant bigues de ferro i 4 de galvanitzat. C. Raval de Puigverd.

SOLEDAD MIRALLES GIL, per substituir la barana del balcó de metall per alumini. C. Institut.

PEIX I MARISC RAMON CUÑAT, SL per ampliar l’ober-tura de tres fi nestres de la façana i col·locar reixa. Av. Marià Jolonch.

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per col·locar un comptador soterrat. C. Ronda Molinal.

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per reformar el tub de la xarxa. Trav. Sant Joan.

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per reformar el tub de la xarxa d’aigua. C. Firal.

RAUL BELISON IBAÑEZ, per un dret de connexió a la xarxa, d’aigua potable. C. Molí Vell.

Page 41: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 63JULIOL de 2005

ALMANAC

Mes de 31 dies, vuitè de l’any segons el nostrecalendari (Gregorià) i sisè del primitiu calendariromà anomenat Sextilis.

40

35

30

25

20

15

10

5

0

l./m2

El dia 1 el sol surt a les 4h 45m,i es pon a les 19h 09mEl dia 31 el sol surt a les 5h 16m,i es pon a les 18h 26mEl dia 23 el sol entra a la constel·lació de VERGE.

Demografia

(Mes de juny de 2005)

NAIXEMENTSArnau Ibàñez i DuràErik Sànchez i GarciaFrancesc Boix i BaróCarla Farré i MarquillesElisa Font i BertranAlfons Zurita i Crespo

dia 19-5dia 27-5dia 29-5

dia 6dia 10dia 21

TempsPLUJA CAIGUDA DURANT EL JUNY

Dia 11Dia 21Dia 22Dia 23Dia 24Dia 27Dia 28TOTAL

1,0 l./m2

3,6 l./m2

1,0 l./m2

3,5 l./m2

InapreciableInapreciable

1,0 l./m2

10,1 l./m2

TEMPERATURES EXTREMES DEL JUNY

Màxima del mesMínima del mesOscil·lació extrema mensualMitja de les màximesMitja de les mínimesMitja de les mitjanes

37°, dies 19, 20, 22 i 2713°, dia 9

24°31,7°

16,933°24,316°

L'Observador: Deudat PontGRÀFICA DE LES TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES I DE LES PRECIPITACIONS CORRESPONENTS AL MES DE JUNY

9 10 11 12 13 14 151 2 3 4 5 6 7 8 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

40

35

30

25

20

15

10

5

0

–5

°C

DIES

Temperatura màxima:Temperatura mínima:Precipitacions:

DATES ASSENYALADESI COSTUMARI

El mes d’agost és el temps de més calor i elde les tempestes. Els nostres avis el teniencom un mes insà, per això el refranyer dónaconsells de sentit higiènic:

Per l’agost ni et purguisni et sangris el cos.Per l’agost calent,ni vi ni aiguardent.

Dia 6: La Transfiguració del Senyor, conegutpopularment com Sant Salvador.

Dia 10: Sant Llorenç. Els nostres avis tenienper gran pecat menjar ous tal dia com avuiperquè, segons la tradició, Sant Llorenç fourostit amb una foguera feta de clofolles d’ou.Per aquesta mateixa raó hom té per pecat i demolt mal averany cremar les closques delsous.

Dia 15: L’Assumpció de la Mare de Déu.Dia 16: Sant Roc. Era invocat en moltes

poblacions perquè els alliberés de la pesta.També es demanava la seva intercessió contraels incendis.

EFEMÈRIDES DEL MESDia 26 d’agost de 1804: Es reordena l’Arxiu

Municipal. Tal dia com a vui, el Regidor Degà de

l’Ajuntament, el metge Antoni Gili, dóna comptesde l’arranjament i nova ordenació de l’ArxiuMunicipal, tasca que li havia estat encarregadal’abril de 1803. Indica que aquests treballs els harealitzat juntament amb Ramon Vilaplana, advocat,jove i solter. Transcrivim textualment l’informe:“Esta importante comisión fue muy árdua ycostosa, por la confusión, desorden y extravío delos papeles de dichos Archivos. Una multitud deestos fue preciso buscarlos fuera de su lugar yaun en la casa del Ayuntamiento. Todos los demásestaban tan desordenados y confusos que hacíacasi imposible encontrar alguno de ellos. Por tresdistintas veces pidió el Ayuntamiento al señorIntendente una copia del permiso del Consejo de1777 para establecer el patio del Mercadal y otrastantas se habían extraviado, no obstante de existirtodas en el Archivo. El permiso del Capitán Generalde 1775 para cerrar los callejones de las murallasde esta villa, se habían extraviado y muchas vecesinfructuosamente buscado, y ahora se haencontrado no sólo el original, sino también elcopiado. La Carta de Población que se buscabacon tanta ansia en la obra de la Marca Hispánica,y era desconocida por los concejales de Agramunt,se halla auténtica en un pergamino en el Archivoy copiada en un libro. ¿Y de cuantos otros privilegiospodríamos ahora hablar que ignorábamos? Erauno de estos la franquicia de lleuda en las feriasde esta villa, que injustamente cobran losarrendatarios”.

R. Bernaus i Santacreu

DEFUNCIONSTeresa Pijuan i TallavíFrancesc Tarragona i PotronyMaria Bernaus i AlsinaAntoni Barlabé i NovellBernardo Esteban i LombardoJaume Bernaus i MarbàRamona Solé i Torné

94 anys, dia 386 anys, dia 496 anys, dia 885 anys, dia 1952 anys, dia 2390 anys, dia 2689 anys, dia 29

Les fases de la lluna:

Lluna nova

Quart creixent

Lluna plena

Quart minvant

el dia 5

el dia 13

el dia 19

el dia 26

a les 03h 05m

a les 02h 39m

a les 17h 53m

a les 15h 18m

MATRIMONISRamon Fonoll i Bertran, iEkaterina Alexandrovna ChernakovaEduard Cabrol i Puig, iSonoko AmbiruJoan-Daniel Lluch i Codina, iBeatriz Esteban i VargasHernando Meza i Giraldo, iDiana Maritza Hurtado Urrea

dia 4

dia 4

dia 11

dia 18

A G O S T

Page 42: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

sió 65JULIOL de 2005

❚ Coordina Rosa Maria Sera

❚ per Ricard Bertran

Les 7diferències

Cada any a les piscines mu-nicipals hi ha molta activitat en aquesta època de l'any en què la calor apreta de valent. Enguany, però, sembla que els banyistes s'han vist sorpresos per algun selaci.

La foto superior és l’ori ginal, mentre que a la inferior s’han fet set mo difi cacions.

A veure si les tro beu!

JEROGLÍFICSOPA DE LLETRES

En aquest embolic de lletres hi trobareu el nom de deu es-tris relacionats amb els mots següents: mecànic, químic, pontífex, guixaire, bomber, cirurgià, fuster, delineant, miner, forjador.

Solució a la SOPA DE LLETRES:

Cric, Matràs, Tiara, Taloja, Mànega, Erina, Ribot, Escalímetre, Vagoneta, Mall.

A A R A I T F P Y A C E L I Z

A A F L S C R E O A R R L L D

G L L A R R X P A T A T I H B

E D R L R L N A E S Y U A C N

N S L I N I L M R E A N I R E

A A S E H T I E U T R E E L E

M D I J S L Z K E A N L E R E

O X S T A Y A N S L T E N Z B

N D H C R N O O O O B O Y S R

I O S U T G N L N J O R B Ç O

Ç E A U A W P O Y A S H A I R

P K Q V M L E D G P I C X C R

AMENITATSLLEURE

sió 65JULIOL de 2005

Solució a les 7 diferències: Solució al Jeroglífi c:

Els tres Reis Mags es cuiden de...

PORTAR REGALS(Por - Tàrrega - L - S)

Page 43: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

66 sió JULIOL de 2005

❚ Serafi na Balasch

❚ Josep Bertran

Fa una colla de mesos un veí d'Agramunt va tenir un accident a l'entrada de la Vila. El seu vehicle va topar contra els indicadors que hi ha a la mitja rotonda de les car-reteres de Tàrrega i Bellpuig. Malgrat el temps transcorregut, cap organisme respon-sable s'ha encarregat d'adreçar-les. I com aquest, hi ha altres exemples al nostre entorn.

LA FOTO

LA CALAISERA

Page 44: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

Josep BertranIMATGES D’AHIR i D ’AVUI

Les imatges d’aquest mes cor-responen a dos plànols d’Agra-munt separats per més de 200anys. El de la dreta el va dibuixarl’exèrcit napoleònic l’any 1708,és el més antic que es coneix, is’hi poden veure les muralles queencerclaven la Vila amb elsportals corresponents, i unadistribució del castell.

En aquest plànol, de principis delsegle XX, les muralles ja handesaparegut, però les úniquesconstruccions “extramuros” sónel Mercadal, els ravals, unaincipient plaça del Pou i al voltantdel ja enderrocat castell. Nos’havia construït la carretera deCervera, sí la de Tàrrega. Enambdós plànols els traçats delscarrers gairebé són els actuals,amb alguna petita modificaciópuntual.

Page 45: REVISTA SIÓ. Núm 497 - Any XLII - Juliol 2005

L’ÚLT IMA

La nostra Vila no s’escapa del nou urbanisme que s’expandeix, per a bé o per a mal, arreu del primer món.Les denominades “cases adossades” són l’element més evident de la nova manera de construir habitatges.Amb aquesta fórmula es conjumina el desig de tenir habitatge propi i poder fer-ho en una casa independent.Els preus d’aquests tipus d’habitatges són molt més econòmics que els immobles aïllats, tipus xalet, o el deles cases arrenglerades però amb estructura diferent, tal com es coneixia fins ara. Els oferim una mostrad’aquests nous habitatges que s’han estès per gairebé tota la Vila.