REVISTA SIÓ. Núm 515 - Any XLIV - Gener 2007

1sió 515[GENER 2007]

2 [GENER 2007]sió 515

Núm. 515 - Any XLIV - Gener 2007

PORTADA:El Grup Escènic Agramuntí la va encertar, una vegada més, amb les seves representacions. En aquesta ocasió basada amb una obra molt distreta i l’entusiasme de tot el Grup, que va connectar amb el nombrós públic que va anar a les quatre representacions que, fi nalment, es van oferir.(Josep Bertran)

ESTIMATS LECTORS ......................... 3

ACTUALITAT

Fets del mes- Concentració contra la violència ....... 5- Variant de Coscó ............................... 7- Alcalde, alcaldable ............................ 7- Fred, boira, sol i res de pluja ............. 9- Teatre ................................................ 10- De Nadal a Reis ................................ 13 Actinadal, Expo Pessebres, Concert a l’Espai, Reis- Unió de Botiguers ............................. 17- Breus ................................................ 17

ENTITATSRàdio Sió- Prop de 100.000 visites a la pàgina web ........................................ 18Associació de Dones Esbarjo- Escala en Hi-fi , per a la Marató de TV3 ............................................... 19La Coral- Activitats nadalenques ...................... 20

OPINIÓEl celobert- Estimats/des ..................................... 25

Gent, fets, coses...- Ofi cis: esmolet .................................. 25Des de les golfes del Besora- “D’ahir i d’ara” (2) ............................. 27Els lectors escriuen- La meva opinió .................................. 29- Manifest de la plataforma antiresidus industrials de Puigverd d’Agramunt .. 30- Les contradiccions del senyor Puig .. 31- Representació del Grup Escènic ....... 33- L’acudit d’en Creus ........................... 33- Una queixa i un desig ....................... 35- Enhorabona família Roca .................. 37

PUBLICITATGrupo Consist, S.A. per dins- Secció de màquines tuberes ............. 38

ENSENYAMENTFinestra educativa- Vetllada nadalenca: La nit dels òscar ................................ 41- Festival de Nadal ............................... 42- L’arbre de Nadal a l’Espai Guinovart . 43- Festival d’hivern ................................ 44- Premi per a Stefania Varga ............... 45

SOM A RIELLAHistòries- Immortal Agramunt-Riella ................ 47

COL·LABORACIONS LITERÀRIESEl conte- Paciència .......................................... 49

ESPORTS- Club Futbol Agramunt ....................... 51- Bàsquet Agramunt Club .................... 54

REGIDORIES MUNICIPALS- Agramunt avança en la seva aposta pel turisme ............................ 57

L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 59

ALMANAC .......................................... 63

LLEURE- Amenitats ......................................... 65

LA FOTO ............................................ 67

LA CALAISERA ................................... 67

Se celebrà una nova edició de l’Actinadal per a la mainada de la Vila durant les vacances escolars, amb novetats i força participació.

13

SS.MM. els Reis Mags d’Orient van arribar a Agramunt seguint el recor-regut habitual, i fi nalment van rebre els més menuts al pavelló fi ral.

14


Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964

Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell)

Subscripció anual: 32 € - Número solt: 2,90 €

Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42

Membre de l'Associació Catalanade la Premsa Comarcal

Redactors: Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu.Col·laboradors: Serafi na Balasch, Ramon Bernaus, Ricard Bertran, Jaume Cots, Ramon Creus, Montse Guerrero,

Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila.

Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt

La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes.Per altra banda, la publicació dels articles signats, no signifi ca l'ac ceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor.

Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig.

Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 ■ Torronaire d'Honor 2004

Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat,l'IEI de la Dipu tació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

CRÈDITS

ESTIMATS LECTORS...

El pas de camions pel centre de la població cada vegada comporta més perill, a mida que el trànsit de vehicles i de vianants es va incrementant.

Per culpa d’un accident que va tallar del tot l’autovia A-2 a l’alça-

da de Tàrrega, el dia 3 de gener, es va desviar part del trànsit per la carretera de Cervera-Agramunt-Balaguer. Això va motivar un important increment de circulació de vehicles pesats pel centre de la Vila. Camions de gran to-natge que quan es creuaven ho havien de fer amb molta precaució ja que gairebé es tocaven.

Va ser aquest un problema puntual que va durar unes hores, però és que, amb menor intensitat, el proble-ma el tenim cada dia, donat que el pas de camions pel centre de la població cada vegada comporta més pe-rill, a mida que el trànsit de vehicles i de vianants es va incrementant.

Amb bon criteri l’Ajuntament ha explicat que voldria que el trànsit pesat es desviés pel polígon, com quan el pont de Puigverd va estar tallat per obres. Sembla, però, que això no és potestat municipal i que ha de ser la Generalitat qui ho autoritzi. D’això ja fa dies que se’n parla, però, de moment, no hi ha decisió i molt ens fa por que no hi sigui mai pels antecedents que hi ha sobre aquests temes de circulació a casa nostra.

Després d’anys de dema-nar-ho, fa uns mesos es van instal·lar unes indicacions lluminoses de velocitat mà-xima de 50 quilòmetres l’hora a les entrades des de Puigverd i des d’Artesa. No cal dir que la majoria de ve-hicles en fan cas omís i, amb total impunitat, circulen per

les travessies urbanes a ve-locitats molt més altes que les permeses.

Mireu si ens tenen per poca cosa els de Carreteres de la Generalitat que per travessar Claravalls, a més d’un senyal de limitació com el nostre, hi ha un semàfor sempre en ver-mell que es posa verd quan has aturat el vehicle pràcti-cament del tot. En canvi per travessar Agramunt, amb un tram molt més llarg i amb nombrosos encreuaments perillosos, tothom hi té but-lla. Si no en passen més d’accidents deu ser perquè el nostre àngel de la guarda deu fer hores extres.

Afectuosament,

Bernat Jofre

Agramunt, gener de 2007


▼

Concentració contrala violència

ACTUALITAT FETS DEL MES per JOSEP BERTRANJO

SE

P B

ER

TRA

N

Al migdia del dia 8 de gener es va celebrar una concentració d’ho-

menatge a l’empresari assas-sinat a la seva casa de Sant Cugat, Joan Alsina i Oliva, i contra tot tipus de violència. L’acte el va convocar l’empre-sa Indústries Jové-Balasch, proveïdors de la fi rma Enco-frados Alsina i amics perso-nals de tota la família Alsina, i especialment del desapare-gut. Una vuitantena de per-

sones, tots els treballadors, i un grup de veïns, entre ells l’alcalde, es van concentrar a les 12 del migdia i van estar en silenci com a homenatge a totes les víctimes de la vio-lència.

Segons Joan Jové “ens ha convocat un esperit de rebuig a qualsevol acte de violència, vingui d’on vingui”. També recordà que Joan Alsina “era una molt bona persona que mereixia tot el nostre respecte

i el desig que els culpables si-guin castigats”, digué després de l’acte. Cal recordar que la família Alsina-Oliva és ori-ginària de Guissona i Coscó, on tenen la casa pairal i una argenda molt important i, a més, en Joan s’hi va comprar una casa. Molts agramun-tins recordaran també que la seva germana Maria Antònia, va ser durant bastants anys l’aparelladora municipal de la nostra Vila.

L’acte va ser convocat per l’empresa Jové-Balasch.

Joan Alsina.


▼▼

JOS

EP

BE

RTR

AN

Variant de Coscó

ACTUALITAT FETS DEL MES

Aquest hivern s’han aca-bat les obres de millora

dels diferents trams de la carretera Agramunt-Coscó-Cabanabona. Un dels indrets que més ha millorat ha es-tat el pas per Coscó, on s’ha construït una variant que evi-ta l’estret i perillós pas per l’interior de la població. Amb la millora del ferm, els vehi-cles van a més velocitat i per això l’Ajuntament d’Agramunt va enviar un comunicat a tots els que utilitzen regularment aquesta via per advertir-los de la necessitat de respectar tant els límits de velocitat com els de càrrega, donat que està considerada com un camí ru-ral i no pas una carretera.

Alcalde, alcaldableL’actual alcalde, Ramon

Muixí tornarà a encapça-lar la candidatura d’ERC ales properes eleccions muni-

cipals, segons anuncià ell mateix durant una reunió amb militants i simpatitzants d’aquest partit. El president

de la secció local, Joan Es-teve, va dir que Muixí tenia tot el suport de la militància. L’alcalde explicà que enca-ra no se sabia la resta de la candidatura i que es donarà a conèixer oportunament. Amb tot comentà que hi hauria una renovació important, “amb persones de la meva total confi ança i amb moltes ganes de treballar”. La candidatu-ra republicana confi a obtenir una majoria per governar en solitari. “Si no és així s’està obert a negociar per pactar un govern amb altres forces polítiques”, van dir fonts de la formació que informaren que properament s’obrirà una ofi cina electoral a la plaça del Mercadal.

La nova variant de Coscó.

Muixí va fer pública la seva candidatura.

JOSEP BERTRAN



▼▼

JOS

EP

BE

RTR

AN

Fred, boira, sol i res de pluja

Aquestes setmanes a cavall dels dos anys, el temps

a casa nostra, igual que a la resta del país, és ben estrany. Deu seu cosa del canvi climà-tic. Si a la muntanya no neva,

al pla no plou. I durant molts dies, de forma intermitent hem gaudit d’un bon sol.

Durant la darrera setmana de l’any les temperatures van ser molt baixes, entre sis i set

sota zero, i durant uns diesla boira gebradora va deixarun paisatge molt caracterís-tic d’aquesta situació, com es mostra en aquest recull d’imatges.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOSEP BERTRAN

10 [GENER 2007]sió 515


▼

Teatre

El diumenge 14 de gener, el Grup Escènic Agra-

muntí va fer la quarta i dar-rera representació de l’obra “Políticament incorrecte”.

Inicialment n’hi havia pro-gramades tres de representa-cions: Nadal, Sant Esteve i Reis; però donada l’afl uència de públic i que moltes per-

sones no van poder aconse-guir entrades el tercer dia, elGrup va decidir fer-ne una al-tra el diumenge següent a la tarda.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

11sió 515[GENER 2007]

REPARTIMENTRobert ........................................ Joan PuigDirector ...................................... Joan RibaltaAnna .......................................... Teresa GiliCambrera ................................... Carme VicensFeliu .......................................... Francesc BullichPau ............................................ F. Xavier GenéDetectiu ..................................... Paquito CifuentesPamela ....................................... Teresa RecasensLola ........................................... Eva Pons

TÈCNICSEscenografi a ............................... Jaume Villalta Honest Valentines Ramon Bernaus Amadeu Balasch Josep Padullés Tània Inglés M. Rosa Omedes Miquel Viciana

Llum, so i efectes especials .......... Rossend Carrera Josep M. Ros Ramon Roqué

Cartell i programa de mà .............. Anna Torres

Perruqueria i estilistes ................. Antonieta Canosa Imma Guerrero Pilar Lago Joan Jubete

Fotografi a ................................... Jesús Vega

Apuntadors ................................. Anna Santacreu Dolors GinestàDirecció ...................................... Amadeu Padullés

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

13sió 515[GENER 2007]

▼


▼▼

De Nadal a ReisACTINADAL

Com cada any l’Ajuntament va organitzar el saló nadalenc per a la infància, Actinadal, durant les vacances escolars. La novetat més destacada de les activitats que s’hi van ce-lebrar va ser el rocòdrom que va tenir molta acceptació. Jocs pels més menuts, tallers, activitats esportives i de saló van ser el continguts del saló d’enguany.

EXPO PESSEBRESAl Foment es va celebrar

una exposició de pessebres amb una mostra d’obres de diferents edats i estils.

També s’hi van exposar els treballs presentats al concurs organitzat per l’empresa Gru-consa, per escollir la felicita-ció de Nadal del cinquante-nari.

2

1

3

4

1. Jugant al ping-pong en una de les activitats de l’Actinadal.

2. Una de les atraccions va ser aquest infl able.

3. Vista general del Foment, que va acollir l’exposició de pessebres i els treballs presentats al concurs de Gruconsa.

4. De pessebres n’hi havia de diferents estils.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOSEP BERTRAN

14 [GENER 2007]sió 515

▼

CONCERT A L’ESPAIEl dia de Cap d’Any a la tar-

da l’Espai Guinovart acollí un concert organitzat pel Consell Comarcal i l’Ajuntament a càrrec del grup instrumental “Good Navity” integrat per joves músics de Bellpuig, Tàrrega, Mollerussa, Claravalls i Anglesola. Una seixantena de persones van assistir al concert durant el qual es van interpretar músiques tradicio-nals nadalenques a ritme de “funky-swing”.

REIS

A quarts de vuit llargs del dia 5 de gener, van arribar a la Vila SS.MM. els Reis Mags d’Orient amb les tradicionals carrosses acompanyades per

un camió de bombers, per po-sar la banda sonora a l’acte. Una vegada la comitiva va ar-ribar a la plaça de l’Església, es procedí a l’adoració del Nen Jesús i als parlaments, des del balcó principal de

Ca la Vila, per part de l’al-calde, Ramon Muixí, i del rei Baltasar. Acte seguit es van traslladar al Pavelló per rebre en audiència els més menuts i oferir-los uns caramels i ob-sequis.

1

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

15sió 515[GENER 2007]


▼

2

4

3

5

6

1. Els Reis i alguns patges al balcó de l’ajuntament durant els parlaments de l’alcalde i del rei Baltasar.

2. Carrossa del rei Gaspar.

3. El rei Gaspar saludant la mainada a la seva arribada a la plaça de l’Església.

4. Carrossa del rei Baltasar.

5. Carrossa del rei Melcior.

6. Una de les conseqüències de l’arribada dels Reis Mags és l’acumulació de brossa als contenidors.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

17sió 515[GENER 2007]


▼

BREUS BREUS BREUS BREUS BREUS BREUS

Unió de BotiguersLa Unió de Botiguers i In-

dustrials d’Agramunt ha sortejat els premis de la cam-panya de Nadal, entre tots els compradors que van dipositar les seves butlletes en algun dels establiments adherits a l’entitat. Els premis es van sortejar el dia 14 i l’endemà es va comunicar als guanya-dors. A la foto, d’esquerra a dreta: Teresa Serra i Grau, de Puigverd d’Agramunt; Teresa Sangrà i Aldabó, Carme Pa-lomino i Fernàndez, Josefi na Mitjavila i Amigó i Maria del Carme Puig i Boleda, totes d’Agramunt. Els premis han consistit en vals de 500 euros per gastar en els establiments associats.

[email protected]

Pàgina web i correu electrònic de SIÓ

■ Durant el mes de desembre cal la-mentar la mort del jove veí d’Agramunt, Antonio Almodóvar Chavero, de 33 anys, que va aparèixer al canal un centenar de metres abans del pont del camí vell de Mafet. La víctima es va trobar poc abans de Nadal, en retirar-se l’aigua de l’embassada que es va fer per garantir el subministrament a la Segarra.

■ La companyia Fecsa-Endesa ha anunciat l’entrada en servei de la subestació elèctrica situada en el municipi dels Plans de Sió, concretament en el nucli de Mont-roig. La inversió és de 6,3 milions d’euros i forma part del Pla Tramuntana, que té com a objectiu dotar d’aquest tipus d’instal·lacions a tot Catalunya. L’objectiu d’aquesta infraestructura és el de reforçar la xarxa que ja existeix i, per tant, millorar el servei de la nostra Vila, i també atendre les necessitats del canal Segarra-Garrigues de cara a les estacions de bombeig.

Les cinc compra-dores agraciades.

JOSEP BERTRAN

18 [GENER 2007]sió 515

ENTITATS RÀDIO SIÓ

Prop de 100.000 visites a la pàgina webEl nou programa per a la producció diària, DINESAT, funciona ja a ple rendiment

Ràdio Sió ha tancat l’any 2006 amb un total de 99.084 visi-

tes al seu portal d’Internet Radiosio.cat. Una xifra que supera de llarg la registrada durant el 2005 (20.517), quan va entrar en funciona-ment el web, concretament el dia 1 d’abril. La mitja-na diària de visites durant aquest últim any és de 271, però en els darrers mesos la mitjana ascendia fi ns a les 500 visites.

El 2006 ha estat un any de xifres a l’emissora d’Agramunt. Amb la posada en marxa ara fa tres mesos del butlletí electrònic gra -tuït i d’informació local s’han registrar ja un total de més de 50 altes. Durant el 2006 s’han realitzat 103 butlletins, tots consultables també des de Radiosio.cat. I s’han elaborat 593 notíci-es, que han fet augmentar el nombre total de l’arxiu fi ns a 1.348 notícies.

Nou softwareAltres fi tes aconseguides

per l’emissora en aquest úl-tim any són l’adquisició de Dinesat i Traffi cSAT, un nou software per a la producció de la programació diària amb grans millores i que a hores d’ara ja funciona a ple rendiment; una unitat mòbil, un codifi cador RDS, un nor-

malitzador i un equalitzador d’àudio, un sistema de cò -pies de seguretat i un sis-tema d’alimentació ininter-rompuda, entre altres. Tam-bé s’han millorat els equips tècnics d’emissió.

Veu a les problemà-tiques de la vila

Un any més Ràdio Sió ha donat veu a les problemà-tiques de la vila i ha esde-vingut una plataforma de les seves entitats. Per això s’han fet debats com “Debat sobre la planta de compostatge de Puigverd d’Agramunt”, “Debat sobre l’Estatut”, “Un any per a les munici-pals” o “Eleccions per l’1 de novembre”, i especials com “Agramunt no oblida” o “Especial per l’11 de setem-bre”. Així mateix ha emès més de 75 falques gratuïtes per entitats de la vila. ■

La mitjana diària de visites durant aquest últim any és de 271, però en els darrers mesos la mitjana ascendia fi ns a les 500 visites.

19sió 515[GENER 2007]

ENTITATS ASSOCIACIÓ DE DONES ESBARJO

Escala en Hi-fi , per a la Marató de TV3Pilar Marquilles i Mora

Benvolguts amics de la Marató. Una vegada ja passats tots els nervis

i angoixes dels dies previs al Festival i després de gaudir

d’unes festes molt entranya-bles i familiars que ens fan encara més sensibles, les dones de l’Esbarjo volem no una vegada sinó milers de ve-gades, agrair a tothom la gran solidaritat durant els dies de la Marató.

El programa de mà que lliurem als espectadors ja hodiu tot: ELS COL·LABO RA-DORS. Tota la nostra Vila, del més petit al més gran, vol participar i nosaltres això ho apreciem infi nitament. Ja són set anys que ens presen-tem davant d’aquest públic tan engrescador, mostrant

el que bonament podem fer; sempre amb l’esperit de mi-llorar, intentar complaure tots els gustos, i no comptar leshores ni les despeses inver-tides.

La Marató per a nosaltres i per a la nostra Associació és un repte i un orgull i així con-tinuarem mentre sigui possi-ble. Aquest any l’aforament del teatre, a diferència dels altres anys, ha estat limitat i les normes diuen que no és permès entrar més persones de les que marca el regla-ment i això ha fet que moltes s’hagin quedat sense poder entrar. Però nosaltres, mal-grat tot, encara hem superat la xifra de diners de l’any pas-sat. Com sempre, és el nostre deure mostrar la confi rma-ció bancària de l’ingrés, que aquest any és de 8.700 euros (1.450.000 ptes.), donats a la Fundació de la Marató. Confi em que aquests diners siguin ben aprofi tats per a la investigació i es pugui avan-çar en els tractaments de les persones que pateixen.

Per cloure, gràcies al nostre Ajuntament, caixes d’estalvi, empreses, botiguers, bars, tècnics, i sobretot gràcies a vostès.

També voldríem aprofi tar l’avinentesa per demanar dis-culpes a: Bar Tres Hermanos i Corbates Dolors Grau, ja que per error no van ser anun-ciats com a col·laboradors al programa de mà. Gràcies de nou. ■

JES

ÚS

VE

GA

20 [GENER 2007]sió 515

Activitats nadalenques Per J. Pijuan

Concert de Sant EsteveUn cop més la Coral d’Avui

i la infantil Bon Cant van fe-licitar les Festes Nadalenques amb el Concert de Nadal que fan per Sant Esteve, dia 26, a l’església parroquial.

Com ja és habitual la coral infantil va ser la primera d’ac-tuar. En primer lloc el grup pe-tit, dirigits per l’Anna Baltral i acompanyats al piano per la Judit Domingo, ens cantaren dues cançons: Sant Antoni i el dimoni, de Montserrat Bus-qué i Un fl oquet de neu, de Luc Guilbré. Seguidament el grup de mitjans ens cantaren La fi ra una cançó tradicional d’Israel i Oh, dolces campa-nes tradicional d’Holanda. La direcció va anar a càrrec de

l’Ester Cabós, que s’ha incor-porat aquest curs a la direcció dels mitjans, i els acompanyà al piano la Dolors Ricart, que també acompanyà el grup més gran, dirigit per la Joana Tolmos, que ens oferiren La vida és bella i Gronxa’m estel daurat, un espiritual negre de Josly.

Seguidament la Coral d’Avui va cantar quatre cançons: Ma-riam Matrem, del Llibre ver-mell de Montserrat; Bella de vos, del Cançoner d’Upsala; El testament d’Amèlia, har-monitzada per Enric Morera; i El desembre congelat.

El concert fi nalitzà amb l’actuació de les dues corals juntes que, dirigides per la Dolors Ricart, cantaren set nadales populars per a veu

i piano harmonitzades per Manuel Oltra: Ha nascut el Déu Infant (França); No-ni-nó (Mallorca); Dorm, Jesús, en pau (Bèlgica); Aclarida nit de Nadal (Sicília); Non non (Salzburg); Dormiu, bon Jesuset (alemanya); i Som al dia de Nadal (Bretanya). Els acompanyaments al piano van anar a càrrec del Jordi Castellà. L’actuació va ser molt aplaudida pel nombrós públic assistent que va sortir molt content.

Nits d’hivern a l’UrgellDins el cicle Nits d’hivern a

l’Urgell que organitza des de fa uns anys el Consell Comar-cal de l’Urgell, la Coral d’Avui va realitzar dos concerts. El primer, el diumenge dia 17 de desembre al local social de Puigverd d’Agramunt i el se-gon, el dissabte 30 a l’esglé-sia parroquial de Vilagrassa.

La Coral d’Avuia València

Els dies 8, 9 i 10 de desem-bre la Coral d’Avui va realitzar una sortida cap a Valènciaper realitzar diversos con-certs. L’organització d’aquest viatge va ser una motivació per als cantaires ja que com-portava una feina extraordinà-ria la preparació del repertori a oferir.

El divendres dia 8 vam sor-tir de matinada amb autocar cap a Morella, on realitza-ríem al migdia a l’església parroquial el primer dels dos concerts previstos. A la tarda

ENTITATS LA CORAL

Els dies 8, 9 i 10 de desembre la Coral d’Avui va realitzar una sortida cap a València per a realitzar diversos concerts.

JOS

EP

M. R

IBA

LTA

Actuació del grup mitjà de la Coral Bon Cant. Dirigeix l’Ester Cabós.

21sió 515[GENER 2007]

ENTITATS LA CORAL

Us hi esperem a tots.Sigueu solidaris!

ens van ensenyar el magnífi c poble murallat que ens va im-pressionar molt.

El dissabte al matí vam vi-sitar la Ciutat de les Arts i les Ciències, i concretament el Museu de les Ciències Prínci-pe Felipe. A mitja tarda ens vam desplaçar a la població de Bétera, per realitzar el se-gon dels concerts que es va fer a la parròquia de Nostra Senyora dels Desemparats.

L’endemà vam passejar una mica pel centre de València ciutat: visitàrem la catedral, vam pujar a la torre del Mi-calet..., i després de dinar la típica paella valenciana a l’Al-bufera, retornàrem cap a casa donant per acabat un viatge molt fascinant. ■CORALActuació de la Coral d’Avui a Bétera.

23sió 515[GENER 2007]

Estimats/des

OPINIÓ EL CELOBERT per JOAN PUIG

Benvolguts/des lectors/es, he pensat que estaria bé d’aplicar els princi-

pis d’igualtat de gènere a tots els escrits que a partir d’ara dirigeixi als/a les meus/meves amics/gues. Encara que a ho-res d’ara em ve el dubte de si és prou correcte, quan ens re-ferim als dos sexes, començar sempre amb el masculí seguit del femení. Potser caldria que fos a l’inrevés. Rectifi co, doncs, l’inici que hauria d’ha-ver estat aquest: “Benvolgu-des/ts lectores/s, he pensat que estaria bé d’aplicar els principis d’igualtat de gènere a tots els escrits que a partir d’ara dirigeixi a les/als meves/meus amigues/cs”.

Tanmateix, potser si prete-nem ser totalment neutres cal admetre que la millor proposta fóra alternar-ho una vegada de cada manera i així ningú no es podria queixar o veure’s discri-minat, ja que el masculí resta-ria sempre en segona posició i això tampoc és just. Rectifi co el que he rectifi cat, doncs, i refaig el meu encapçalament: “Benvolguts/des lectores/s, he pensat que estaria bé d’apli-car a partir d’ara els principis d’igualtat de gènere a tots els escrits que dirigeixi als/a les meves/meus amics/gues”.

Encara que aquesta tercera solució tampoc no em satisfà, perquè faig anar en primer terme el masculí/femení i en segon lloc el femení/masculí, però també es podria haver fet a l’inrevés; veritat? I si la solució fos sobreescriure al damunt mateix? O tal volta

utilitzar dues fi les i una que servís pel masculí i una altra pel femení? Però en aquest darrer cas, quina posaríem a dalt i quina a baix? En fi , la polèmica està servida i les so-lucions poden ser diverses i de dubtosa imparcialitat.

Des de fa uns anys s’ha di-fós la idea que el llenguatgeés discriminatori. Hom diu que el masculí aixafa el feme-ní fi ns al punt que la mateixa gramàtica acostuma a partir del primer per formar el se-gon; com seria el cas de “nen, nena”. També la normativa diu que en cas de fer un plural que sigui la suma d’un mascu-lí i un femení, el resultat fi nal és sempre el plural masculí i no pas el femení; com quan ens dirigim a un col·lectiu de professors i professores amb la simple denominació de “professors”.

L’afany de voler fer un trac-te políticament correcte ha portat a extrems ridículs i a solucions realment estranyes. Molts polítics i oradors quan es dirigeixen al públic parlen de “catalans i catalanes”, “homes i dones”, etc. També aquest mateix afany de cor-recció de gènere ha portat, per exemple, a fer que les APES passin a ser AMPES, per allò que diem que s’ha d’esmentar les mares i els pares i no sola-ment els pares, com si aquest darrer terme no inclogués els dos.

N’hi ha que diuen que la gramàtica i el llenguatge són sexistes i que cal corregir aquest fet. Però això no és

pas cert, cal dir-ho ben clar. El llenguatge, tal i com el te-nim és políticament correcte. Perquè s’ha de dir que cada llengua (i la normativa o gra-màtica que se’n desprèn) és una pura convenció. Una con-venció que té uns orígens evo-lutius que es perden en la his-tòria. Però una convenció, en defi nitiva. Una convenció que vol dir que és un pacte accep-tat pels propis usuaris: si diem que masculí més femení dóna com a resultat plural masculí, no es va en contra del feme-ní. És senzillament una regla, com en podríem fi xar una al-tra. Podríem dir que a partir d’ara es farà a l’inrevés? Cap problema; si ho accepta la co-munitat lingüística, qualsevol norma es pot canviar.

Hi ha hagut persones que de la llengua políticament correcta (o del llenguatge po-líticament correcte!?) n’han fet bandera i han qüestionat les que no fan com elles per la seva manca de sensibilitat envers el tema. Tanmateix, insisteixo, crec que la postura és del tot errònia. No és pot anar a parar ni en la ridicule-sa que produeixen certes re-peticions ni en l’enfarfec i el sense-sentit de frases com les que he escrit més amunt. Per-què no és pas que el llenguat-ge sigui sexista, sinó que, en tot cas, en som els usuaris, les persones. De què serveix, per exemple, que un polític s’om-pli la boca dient “ciutadanes i ciutadans”, si quan arriba a casa no participa en les tas-ques domèstiques? ■

No és pas que el llenguatge sigui sexista, sinó que, en tot cas, en som els usuaris, les persones.

25sió 515[GENER 2007]

Ofi cis: esmolet

OPINIÓ GENT, FETS, COSES... per A. PONSA

Una altra espècie en perill d’extinció és la dels esmolets. Aquells personatges d’antany, la majoria dels quals provenien de la comunitat gallega i eren homes generalment de complexió robusta i rústega avesats a la duresa del camp, ja que conreaven terres poc productives i tenien cura dels ramats durant els bons mesos de l‘any.

Quan venia el bon temps, aquelles feines del camp sovint eren trans-

ferides exclusivament a les dones i fi lls perquè ells (molts homes) emigraven d’aquells paratges durant uns quants mesos amb el fi d’anar a bus-car nous recursos, deien, per aquests mons de Déu, perquè la vida camperola no els en fornia prou

A aquells homes del camp, al moment de deixar la seva llar, els esperaven uns quants mesos d’incertesa i, a més, una nova modalitat de pa-

timent. Així arribava el mo-ment d’agafar l’esmoladora i emprendre el llarg viatge de centenars de quilòmetres a través de rutes de tota mena i de situacions climàtiques ben diverses.

L’eina principal del seu ofi -ci era la mola, disc de pedra consistent esmoladora que es fa girar ràpidament al voltant del seu eix i que s’empra per afi lar eines de tall des de ga-nivets a destrals.

Pels camins i carrersTradicionalment els esmo-

lets anaven pels camins i car-rers amb un cavallet que tenia la mola acoblada, i advertien la seva presència mitjançant un so característic produït per una peça de ferro poc gruixut quan la feien tocar lleugera-ment a la mola si aquesta es-tava en moviment.

El cavallet consistia en una sola roda semblant a la d’un carro però més petita, (més o menys d’un metre de dià metre), de l’eix de la qual en sortien dos tirants, un per cada costat, i divergents cap a la part del darrere, sobre l’estructura dels quals s’hi acoblava la pedra, o pedres, esmoladores. Els esmentats tirants també anaven proveïts d’un ressort cadascun en for-ma de pota com les del carretó tradicional perquè tingués es-

tabilitat quan restava immòbil i també servien de manetes per a conduir-lo.

Aquest sistema de cavallet, amb el temps, s’anà modernit-zant, ja que més tard s’acoblà a una bicicleta i, últimament, a una moto. Així no calia em-pènyer-lo manualment i, a més, el sistema mecanitzat permetia a l’esmolet anar muntat i fer més camí sense tant esforç. Per altra banda, amb la moto, no era necessari fer cap esforç per fer rodar la mola, ja que es podia emprar el motor d’aquesta moto, en lloc de fer-ho amb el corres-ponent pedal.

Poques eines més necessi-tava l’esmolet, tan sols unes alicates, tornavís, martellet, estenalles i un petit assorti-ment de cargols de diferents mides.

Amb tot això i una bona ració de voluntat i paciència s’anava trampejant la situa-ció. No obstant això, no crec que es pogués apostar gran cosa pel contingut de la seva bossa en acabar la tempo-rada.

Sembla ser que quan els esmolets emprenien el camí que els havia de dur a aquell exili ja sortien amb un full de ruta més o menys prefi xat. Això feia que molts d’ells re-apareguessin any rere any per les mateixes contrades. ■

Advertien la seva presència mit jançant un so característic pro-duït per una peça de ferro poc gruixut quan la feien tocar lleugerament a la mola si aquesta es-tava en moviment.

27sió 515[GENER 2007]

OPINIÓ DES DE LES GOLFES DEL BESORA

“D’ahir i d’ara” (2)

per JOSEP FARRENY

Jo deia, en el meu article passat, “D’ahir i d’ara”: “L’oposició que hi havia

llavors generà una sèrie de fets dels quals no se’n féu menció, sense cap mena de dubte, de-gut que els vencedors en les eleccions no ho permeteren, i/o per autocensura”.

I faltava aquest no (que he ressaltat), la qual cosa feia que el sentit de la frase no es pogués entendre. Permeteu-me dir-vos que quan dic que els vencedors de les eleccions no ho permeteren, i/o per au-tocensura, tal vegada no ex-pressava tampoc exactament el que jo volia dir, per la qual cosa us en demano disculpes, i, que senzillament era que, tal vegada se n’oblidaren, vull afegir també que en realitat si, es podia dir que una mosca no fa estiu, perquè érem pocs els socialistes llavors (ara no ho sé, la veritat) i, amb una cer-ta dosi d’ingenuïtat, eren uns

temps molt diferents als d’ara, i difícils per a tots. Ara s’ha vist que el nacionalisme, que unia a Convergència i Unió, prescindint, (sobretot Esquerra Republicana) ja que l’obligava, en anomenar-se d’esquerres, a demostrar que ho era, tot i així governaren vint-i-tres anys junts ací a Agramunt, la qual cosa fou per aquests, en certa manera, una bassa d’oli, una època de pau i tranquil·litat. Deixem aquest passat i tirem cap al futur que és la Història a fer, essent totalment, al mà-xim, nacionalistes tots plegats, sense ressentiment de cap mena pel passat, però també essent fi dels i conseqüents amb els nostres corresponents principis.

Estem a l’avui, a l’ara, i cal ser pràctics i no ser excessi-vament sentimentals. Noves generacions, noves fornades de joves amb idees diferents i dignes, aniran substituint a poc a poc les persones dels que, tenint en compte la seva valuosa experiència, tiraran els pobles endavant, en el nostra cas serà Catalunya, cada vegada més rica i varia-da, justa, agermanada i feliç en la seva diversitat que fa-rem entre tots.

Hem de madurar tots ple-gats, ja que haurem de con-viure tant si volem com si no, cada vegada més, sense excepció de cap mena, amb persones de diverses races, llengües, religions, creients, o no, agnòstics i ateus... La qual cosa generarà no pocs problemes que per a resol-dre’ls, caldrà la col·laboració

de tots. La paciència serà la virtut més necessària i la competitivitat sempre de cai-re solidari, mai del “acoso y derribo”. L’aspiració, el desig de millora no s’haurà de limi-tar per la majoria, sinó per a tots sense excepció, si exacta-ment, tal i com diuen els polí-tics que faran quan comencin a governar i, massa vegades després s’obliden dels propò-sits o no se’n recorden, o bé no poden realitzar tot el que es proposaven fer, que també pot passar.

Tenim nou president, res-pectem-lo, donem-li un mar-ge de confi ança, a ell i al seu equip de govern, no cridem al mal temps, adoptem una pre-disposició col·laboracionista, i que l’oposició sigui de veri-tat constructiva.

Sabem que costa acceptar allò que voldríem que hagués estat, no hi ha mal que per bé no sigui. Que la humili-tat i el sentit comú siguin les normes a seguir per tal de donar una imatge de menys crispació tota l’oposició, que vegem tots els ciutadans, que accepten totalment que han guanyat les esquerres, i que celebrin els seus encerts sa-tisfets que així sigui, sense estrènyer dents de ràbia pels seus èxits.

Qui us parla havia estat un home de partit. Ara no ho sóc, però això sí, sóc d’esquerres i ho seré mentre visqui, i ho seria malgrat perjudiqués els meus interessos, perquè consi-dero que el que cal és el bé de la majoria, o millor el de tots. Hom creu en les utopies. ■

Teresa Cunillera, Josep Farreny i Carme Chacón, en un restaurant de la Vila l’any 2003.

Tirem cap al futur que és la Història a fer, essent total-ment, al màxim, nacionalistes tots plegats, sense ressentiment de cap mena pel passat, però també essent fi dels i conseqüents amb els nostres corresponents principis.

29sió 515[GENER 2007]

OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

La meva opinió Jaume Farreny i Castellà

Com a veí i usuari ja fa molts anys, dels serveis de transports públics,

voldria expressar la meva opinió sobre el canvi de lloc de la parada d’autobusos, de manera especial pel que fa re-ferència a la línia Agramunt-Lleida, l’única que surt del nostre poble.

Si la companyia d’autobu-sos no ha demanat aquest trasllat, l’opinió que tinc és que s’ha fet una equivocació.

Sé que molts veïns ho troba-ran correcte, respecto la seva opinió, com jo espero que respectin la meva, tanmateix aquest escrit no vol ser una crítica, ni tampoc motiu de cap enfrontament ni discus-sió, és tan sols una opinió.

Tot i que els governs de torn demanen l’ús dels transports públics, la veritat és que cada vegada som menys els qui l’utilitzem. He vist moltes sortides d’aquest “cotxe de línia” i gairebé la majoria de vegades, en l’actualitat, som quasi sempre gent gran la que hi puja, gent amb molts anys sobre les espatlles i tam-bé amb mancances que dóna la mateixa edat. ¿Alguns de vostès s’imaginen un hivern fred amb glaç, neu, boira i altres inclemències, el pro-blema que representa per a la majoria d’aquests passatgers travessar el riu, per anar a la parada situada en un dels llocs més freds i solitaris de la nostra Vila; de sis a set del matí i trobar-te sense els ser-veis mínims per a les neces-

sitats d’una persona, o sigui urinaris, rentamans, calefac-ció, etc. i tal vegada ajuda si l’ocasió ho requereix? Com di-ria algú: “això ja és dat i bene-ït”. Per tant crec que s’hauria de mirar d’aconseguir, com ja es fa en algun poble, que el cotxe fes la volta almenys matí i vespre, tornés a passar per l’anterior parada per pujar i baixar els passatgers que ho desitgin, tal vegada també per necessitats personals.

He de dir que amb tantes vegades que he pujat al cot-xe, mai no he vist a la sortida i a l’arribada cap problema ni tampoc el més petit “en-trebanc”. També crec que el lloc que ocupava el cotxe aug-mentarà en poca quantitat les places d’estacionament i no solucionarà aquest problema, tal vegada una mica més de trànsit i circulació, el que en-cara representa més perill per als vianants.

És la meva opinió i suposo que també la d’altra gent que voldríem i agrairíem que algú en tingués bona cura. ■

Nova parada d’autobusos a la Fondandana.

Si la companyia d’autobusos no ha demanat aquest trasllat, l’opinió que tinc és que s’ha fet una equivocació.

30 [GENER 2007]sió 515


Manifest de la Plataforma antiresidusindustrials de Puigverd d’Agramunt

Benvolgut Sr. Joan Puig, respecte al seu escrit, agrai ríem que ens clari-

fi qués unes qüestions:Quan diu vostè que “els

verds ens alerten que les plan-tes de compostatge no funcio-nen com cal; que el producte resultant del compostatge por-ta metalls pesants en quanti-tats perilloses que el govern tolera”, podria dir-nos quins verds, on està escrit que fa-cin aquestes afi rmacions i en base a què? Si fan referència a plantes com la de Puigverd d’Agramunt, és un fet com-provat que el seu compost és defi cient, d’aquí les pudors, i Medi Ambient en aquest cas ha obert dos expedients san-cionadors a aquesta planta per sobrepassar les tones a tractar.

Respecte del tema dels me-talls pesants, ens agradaria saber quines són les quanti-tats perilloses que vostè es-menta i de quina font ho ha tret. Es tractaria, potser, d’exi-gir que una planta de tracta-ment de residus industrials funcioni amb totals garanties de seguretat en tots els aspec-tes i fer tancar directament les que esdevenen abocadors. Com vostè afi rma, “fi ns ara els llençaven al mar (els fangs de depuradora)”. Efectivament, hi ha països que recomanen el no consum de determinats peixos perquè suposen un risc per a la salut. Hem de perme-tre que ara es contamini la

terra? La nostra terra? La dels nostres pares i la dels nostres fi lls? No ens enganyem, no netegen les nostres terres; si volguessin netejar les nostres terres instal·larien plantes de tractament de purins.

Com vostè també afi rma, estem d’acord amb que calen “plantes de compostatge, lí -nies d’alta tensió, cinturons, molins de vent,...” però no es-tem d’acord a acceptar coses que no ens agraden perquè creiem que aquestes coses s’han de fer bé; i es podrien fer bé si no fossin un negoci massa temptador per a gent sense cap mena de respec-te pel medi ambient i per a les persones. Respecte que “s’eviten mals majors”, això està per veure.

D’altra banda voldríem dei-xar clar que el que demana la Plataforma Antiresidus indus-trials de Puigverd d’Agramunt, és el següent:

1. Que FERESP SL accepti les mesures correctores propo-sades o que tanqui.

2. Que Medi Ambient si-gui rigorós a l’hora de donar permisos per aquestes instal-lacions i que les sancions que s’imposin als negligents siguin exemplars.

3. Que els ajuntaments dels municipis afectats s’informin molt bé abans de permetre que es realitzin aquest tipus d’activitats en els seus territo-ris i que, cas que se sospiti una mala gestió, vetllin perquè les

sospites es quedin en sospites i no esdevinguin fets consu-mats.

4. Que es revisi la normativa que permet l’ús de fangs indus-trials en la fabricació d’adobs.

5. No volem que les terres de Lleida es converteixin en l’orinal de Catalunya i donarem suport a l’actuació de les dife-rents Plataformes que s’estan constituint a les nostres terres per impedir que continuïn les agressions mediambientals. També ens oferim a les dife-rents poblacions que a hores d’ara ja tenen sol·licituds per a instal·lacions de plantes de tractament de residus indus-trials, concretament Cubells, Gimenells, Alcarràs,...

En resposta a la carta del Sr. Joan Carabassa volem dir que lamentem sincerament els fets, però que hem de manifestar al respecte que la Plataforma antiresidus indus-trials de Puigverd d’Agramunt no pot responsabilitzar-se com a tal de comentaris que s’ha-gin fet més enllà del que es recull a les nostres manifesta-cions públiques, ja siguin en assemblees informatives o en els nostres escrits en premsa.

Finalment volem agrair la col·laboració a tota la gent que ens ha donat el seu su-port. Actualment tenim reco-llides prop de 2.000 signatu-res d’adhesió. Això ens dóna força per continuar demanant una cosa tan senzilla com és que les coses es facin bé. ■

Les coses es po-drien fer bé si no fossin un negoci massa temptador per a gent sen-se cap mena de respecte pel medi ambient i per a les persones.

31sió 515[GENER 2007]


Les contradiccions del senyor PuigFrancisco Cardona Navarro

En primer lloc voldria deixar clar que, tot i que formo part de la plataforma antiresidus

de Puigverd d’Agramunt, aquesta carta l’escric a títol personal, per la qual cosa en sóc l’únic respon-sable. He de dir que llegir el seu escrit em va posar de molt mal hu-mor. Poques vegades he vist tanta demagògia o poca informació en una sola pàgina.

M’agradaria fer un incís. La deno-minació “els verds” fa referència a un partit o opcions polítiques amb un contingut ideològic ecologista, en el qual se’m podria incloure. Una altra cosa és una plataforma que està formada per ciutadans que poden pertànyer o no a un par-tit polític o a un grup ecologista.

Una plataforma sorgeix, per exemple, de la sensibilitat d’uns ciutadans enfront una agressió al seu entorn. Com és el cas de la planta de Puigverd.

Centrals nuclearsEstic a favor, com vostè, del tan-

cament de les centrals nuclears i, a més a més, dono suport a la reduc-ció progressiva de les plantes que utilitzen combustibles fòssils per a l’obtenció d’electricitat. L’alternati-va està en un model elèctric efi cient que atansi la producció d’energia als llocs de consum i basat en l’es-talvi i l’aplicació d’energies renova-bles (eòlica, solar,...), respectant els espais naturals, culturals i pai-satgístics i amb el consens de les poblacions afectades. Però, quan vostè defensa la línia de molt alta tensió (MAT) entra en contradicció amb aquest model. A més a més dels mals ecològics, paisatgístics i de salut, les línies de molt alta ten-

sió obeeixen a plans de les multina-cionals i dels grans lobbies fi nan-cers. Es tracta de la deslocalització del mercat energètic, construint grans infraestructures de transport que permetin comercialitzar amb l’energia. Avui, les nuclears fran-ceses disposen d’energia sobrant, que es pot adquirir a bon preu i vendre-la a països defi citaris, com ara Portugal i el Marroc. En el fu-tur, grans cicles combinats prop de les reserves de gas d’Argèlia pos-sibilitaria la generació econòmica d’electricitat que podria vendre’s a Europa.

Augment de cotxesPel que fa a la mobilitat i als cin-

turons, no m’estendré. A la proble-màtica que cada vegada augmen-ten els números de cotxes, la gran solució, segons vostè, és crear més cinturons i carreteres. Suposo que per a vostè no té cap sentit crear una xarxa ferroviària distribuïda per tot el territori que descongestioni les carreteres tant del transport de mercaderies com dels vehicles privats; en defi nitiva, un transport públic realment subvencionat que creï un canvi de tendència pel que fa a la mobilitat.

Vull deixar clar que la planta de compostatge de Puigverd no tracta residus orgànics urbans. És cert que els ecologistes, fa temps, van de-manar plantes de compostatge que permetessin que el rebuig orgànic urbà fos reutilitzat. Això suposava separar una part important de les deixalles domèstiques que ante -riorment anaven a parar a abocadors fi nalistes. També estaven d’acord que en aquestes plantes entressin residus orgànics de la indústria ali-

mentària i la ramadera. Però, el pro-blema sorgeix quan l’administració ha vist aquestes infraestructures com un mitjà per donar sortida a altres residus problemàtics, com ara fangs de depuradores urbanes, restes de la indústria paperera i del cuir...

La proposta de les plataformes ha estat que aquests residus es tractin en origen. L’administració, però, considera que això no és viable per l’alt cost que comporta.

El mar contaminatVostè diu que abans els metalls

pesats es llançaven al mar. Això és cert i com a conseqüència avui tenim un mar contaminat. Actual-ment hi ha molts països i centres d’investigació sanitària que reco-manen moderar el consum de peix blau per l’alt nivell de metalls pe-sats que contenen. Com quantifi -caríem en termes monetaris aquest greu problema? Per altra banda, si aboquem aquests residus a la terra, quan trigarem a trobar-nos amb la mateixa situació, si tenim en comp-te que la terra només és una quarta part de la superfície terrestre?

Finalment, m’he de referir a un escrit que vostè va publicar anterior-ment al SIÓ del juliol de 2006, en el qual deia així: “Diuen que hi ha en una zona pròxima una planta de compostatge; els indicis i els olors són realment nauseabunds; fet que no deu pas passar per alt a les auto-ritats sanitàries corresponents”.

Bé doncs, la realitat és ben dife-rent. Tant les autoritats sanitàries com els ajuntaments de la zona, fi ns ara, no s’han pronunciat de manera clara. La plataforma sí que ho ha fet i està a la seva disposició. ■

33sió 515[GENER 2007]


L’ACUDIT D’EN CREUS

Per a subscripcionsi anuncis de la revista,us podeu adreçar a

Pilar FigueraTel. 973 39 20 42

– M’han dit que a una dona, passant pel carrer, li va caure un test al cap i va morir.

– Caram! És que la mort no saps mai on la pots trobar...!

Escric aquestes paraules l’en-demà del dia de reis. Ahir

vaig voler anar amb la família a veure la representació del Grup Escènic Agramuntí, però no va ser possible. Sabedors que hi havia hagut problemes en la ven-da d’entrades de les anteriors sessions, vam presentar-nos a la taquilla mitja hora abans de les nou. Al cap de dues hores de fer cua (la sessió, òbviament es va endarrerir), les localitats es van exhaurir i moltes de les persones que quedàvem, vam haver de tornar a casa amb la vaga promesa que potser torna-rien a fer l’obra més endavant.

Des d’aquí volem denunciar la manera com es posen a la ven-

da les localitats per aquest tipus de representacions; un sistema que és de l’època prehistòrica dels Pastorets (sigui dit de pas-sada: una cosa semblant passa amb els festivals que organitzen les dones de l’Esbarjo). Costa-ria gaire de posar les entrades a la venda en un lloc accessible i amb dies sufi cients? Llavors sabríem (i el GEA també) si po-dem anar al teatre o ho hem de deixar per més endavant. Lla-vors sabríem si podem sortir de casa mudats amb la seguretat que anem a fer d’espectadors o a fer el ridícul fent cua i es-perant inútilment una entrada “per la mort de Déu”.

Algú va insinuar que la nova

representació es faria el proper dissabte, 13 de gener (cosa que els lectors ja podran saber quan llegeixin aquestes ratlles), fet que no deixarà de ser una mala solució per improvisada. Si es fa en aquesta data, per nosaltres serà una llàstima per-què no hi podrem anar, ja que en aquest mateix dia tenim les entrades de l’obra de teatre “La Felicitat” de Javier Daulte que es representarà a l’Ateneu de Tàrrega. Unes entrades que vam adquirir fa quatre mesos (!!) sense haver de fer tantes cues i amb la seguretat que un cop hi siguem podrem seure al seient reservat.

Amb afecte. ■

Representació del Grup Escènic J.P.

Des d’aquí volem denunciar la manera com es posen a la venda les localitats per aquest tipus de representacions.

35sió 515[GENER 2007]

Una queixa i un desig


Pasqual Castellà

Com molts convilatans vaig acudir a la cita que per escrit em va adre-

çar el Ministerio de Economía y Hacienda, per informar-me sobre els motius de l’augment que ha sofert l’Impost sobre els béns Immobles (Contribu-ció Urbana, per entendre’ns), i a tal fi a mig matí del dia 18 de desembre passat, dilluns, em vaig encaminar a l’Ajun-tament ja que era el lloc on instal·laven l’ofi cina d’infor-mació.

Només traspassar el llindar de la porta d’entrada a les dependències municipals i donar una ullada a l’interior, em va caure l’ànima als peus; potser una vintena de perso-nes, que com jo havien acudit a la cita, romanien dempeus esperant que els arribés el torn per fer la seva consulta. Mentrestant, un funcionari

suposo que del Ministerio, re-colzat a l’ampit de la fi nestra que comunica a la dependèn-cia de la Guàrdia Urbana, que alhora li feia d’improvisada taula, atenia com podia la clien tela. Deixant de banda la impossibilitat de respectar la discreció de les dades fi scals de cadascú, car forçosament t’assabentaves del que estava parlant el client de torn, l’es-pectacle em va fer retrocedir en el temps als anys qua -ranta del segle passat, quan fèiem “cola” per aconseguir la “Cartilla de Racionamien-to”, posem per cas. Per aca-bar-ho d’adobar, dos funcio-naris més que estaven dins de l’esmentada dependència de la Guàrdia Urbana on ate-nien les persones amb algun problema amb la paperassa (canvis de titularitat, etc.), deixaren el personal en sec perquè havien d’anar a pren-dre un cafè. Pobrets! Podeu ben creure que l’espectacle era digne d’una pel·lícula neo-realista italiana. I mentrestant la gent dreta i criticant, amb raó, la situació. Encara sort que un guàrdia municipal (en Joan Gutiérrez), va dur cinc o sis cadires que va entafo-rar com va poder en un racó per si algú hi volia seure. Vaig sentir vergonya aliena.

És que a Ca la Vila no es disposa de cap estança per destinar a casos semblants? A últim terme es podria uti-litzar la Sala de Plens on la ciutadania es podria asseure tot esperant el torn i els fun-cionaris disposarien d’una

taula on deixar els papers, no ho trobeu? Fóra bo saber qui va tenir la idea lluminosa d’habilitar l’entrada de Ca la Vila per atendre el veïnat per “felicitar-lo” (!!!?), i sobretot tenint en compte que del que s’informava era de la revisió a l’alça de la Contribució Urba-na (no faltaria més!), la qual és un impost que, si no vaig errat, engreixa les arques mu-nicipals. És a dir, potser hi po-dríem aplicar allò de “cornuts i a sobre pagar el beure”.

Un desigEm sap greu haver encetat

l’any amb una queixa, però és que a més vull manifestar un desig: tenint en compte que estem a cinc o sis mesos de l’arribada del bon temps, potser encara som a temps(i perdoneu la redundància) per construir al Passeig J. Brufau on s’hi arreplega mol-ta gent (durant el dia sobretot dones acompanyant la mai-nada per fruir de les ombres i parc infantil, als vespres i nits jovent assaborint un refresc en el “xiringuito” allí instal-lat, i no diguem ja el dia de Sant Joan amb motiu de la Paellada popular), uns serveis sanitaris on hom pogués anar a alleugerir les seves neces-sitats corporals. Si els gossos disposen d’un “pipi-Can”, no creieu que els humans també hi tenim dret? Us asseguro que manifesto aquest desig amb tot el meu respecte pel nostre Ajuntament que suposo és qui, en tot cas, l’hauria de convertir en joiosa realitat. ■

De cara al bon temps, al Passeig s’hi aplega molta gent.

Només traspassar el llindar de la porta d’entrada a les dependèn-cies municipals i donar una ullada a l’interior, em va caure l’ànima als peus...

37sió 515[GENER 2007]


Enhorabona família Roca Josep Esteve i RosetVocal de la Cambra Ofi cial de Comerçi Indústria de Tàrrega

Avui 13 de desembre, llegeixo a la premsa una bona notícia per als

agramuntins i que ens ha de fer sentir orgullosos de tenir entre nosaltres empresaris d’aquesta valua.

Crec que, a vegades, pel fet de tenir les persones més a prop, fa que les tractem de manera més freda o fi ns i tot més crítica a l’hora de valorar la seva feina o els seus èxits. A voltes, de petites coses en fem

grans problemes (que potser, per segons qui, ho siguin). De ben segur que cap de nosal-tres les encertem totes, i algun cop ens podem equivocar, però també cal reconèixer que hi ha persones amb visió de futur, arriscades, emprenedores i que potser no valorem prou justa-ment les seves iniciatives.

Crec que avui toca felicitar l’empresa Ros Roca pel seu creixement constant i haver arribat a ser líder mundial del seu sector. No hem d’obli-dar que té els seus orígens a Agramunt, que les persones que la van impulsar varen ser i continuen essent veïns nostres, i que arribar a aquest lloc tan destacat no és fàcil (moments bons, moments difícils, crisis, decisions doloroses, companys de viatge bons i altres no tant, etc.).

Tots hem vist que durant el procés d’industrialització, mol-tes empreses han desaparegut per no haver-se adaptat als canvis necessaris en el moment oportú. Això vol dir, prendre de-

cisions, canviar coses, tot i que a vegades algú es pugui sentir perjudicat a curt termini, en el món globalitzat en què vivim o hi ets i actues o bé desaparei-xes. Per sort, Ros Roca hi ha estat. Han actuat segons cada moment i l’han encertat fi ns al dia d’avui.

Cal dir que tot aquest procés ha ajudat a crear riquesa i ben-estar al nostre entorn. És clar que això no ha estat a canvi de res. Ha estat possible gràcies a moltes persones que hi han col·laborat, amb el seu treball, el seu esforç, la seva experièn-cia i els seus consells.

Per tot això, crec que avui ha de ser per a nosaltres un orgull que una empresa d’Agramunt i catalana sigui líder mundial, donat que això no és gens fàcil. Des d’aquí vull felicitar tota la família Roca, als presents i als que fi caren la llavor, per haver sabut en cada moment envol-tar-se dels col·laboradors ne-cessaris per desenvolupar tot aquest projecte industrial en constant innovació. ■

ARXIU SIÓRemolcs davant les instal·la-cions de Ros Roca en els inicis de l’empresa a Agramunt a primers dels anys seixanta.

Crec que avui toca felicitar l’empresa Ros Roca pel seu creixement constant i haver arribat a ser líder mundial del seu sector.

38 [GENER 2007]sió 515

La fabricació d’un sac de paper comença per la formació del sac en

les màquines tuberes, on les diferents fulles de paper que el conformaran s’enganxen amb cola, es pleguen i es ta-llen segons la mida necessà-ria. El resultat és un tub pla;

d’aquí ve el nom de màquina tubera.

En els inicis l’any 1957, aquesta operació, a l’igual que tota la resta, es feia manualment a partir de raimes de paper. Moltes famílies d’Agramunt segurament recordaran el tràfec diari de carretons carregats amb sacs que creuaven el poble, per tal de portar la producció fi ns a la fàbrica. Ja l’any 1958, el Sr. Ramon Llurba, en col·laboració amb un taller local de Cervera (Talleres Font), va dissenyar la primera màquina tubera que va comprar l’empresa.

Aquesta màquina comença a produir l’any 1959, essent el primer operari el mateix Sr. Ramon Llurba, encara que la resta del procés de fabricació continuarà fent-se de forma manual. Això va signifi car el primer pas de la mecanització de la indústria.

A fi nals de l’any 1960, des-prés del seu retorn de Cuba, el

Sr. Joan Llurba s’incorpora a l’empresa i a partir d’aquí co-mença una contínua evolució, que dura fi ns als nostres dies.

L’any 1961 s’incorporen a l’empresa Antoni Figueres i Ramon Solé i treballen com maquinistes de l’esmentada tubera Font.

En el període de 1964-1968 l’empresa adquireix, a més d’altres màquines, tres tuberes espanyoles per a la fabrica-ció de sacs de guix. Aquestes màquines van ser portades per Manuel Erencia, José Fernán-dez i José Salas.

L’any 1969 s’instal·len dues tuberes més, destinades a la fabricació de sacs de més ca-pacitat. Una d’aquestes va ser portada per Josep Coma.

L’any 1977, amb la inau-guració de la nova planta alPolígon Industrial, va ser pos-sible la incorporació de nova maquinària i, entre altres, dues tuberes espanyoles més.

REPORTATGEPUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT

GRUPO CONSIST, S.A. PER DINSManipulados de Papel Consist, fundada l’any 1957 pel Sr. Ramon Llurba com a taller per a la fabricació de sacs de paper per a les fàbriques de calç i ciment de la zona, i que avui és el Grupo Consist, S.A., celebra enguany el seu 50è Aniversari. Des dels seus inicis ha estat sempre una empresa en continu procés d’evolució i desenvolupament per tal de mantenir-se a l’avantguarda del sector de sacs de pa-per.

Per aquest motiu, durant tot l’any 2007 anirem publicant una sèrie d’articles sobre la nostra empresa, que ens agradaria fossin una fi nestra oberta a la seva història, al seu present i a la seva projecció de futur, història en la qual també han participat, participen i participaran molts veïns i famílies d’Agramunt. Ells han col·laborat en gran mesura a fer realitat el projecte iniciat fa 50 anys.

Actualment, la nostra plantilla compta també amb treballadors d’altres països, alguns propers i d’altres més llunyans, que igualment fan possible el desenvolupament de l’empresa.

Secció de màquines tuberes

Antoni Figueres Ramon Solé Manuel Erencia

José Fernández José Salas Josep Coma

39sió 515[GENER 2007]

PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT PUBLICITAT

No va ser fi ns l’any 1982 en què s’incorpora a l’empresa la primera màquina de tubs de tecnologia alemanya. Aquesta màquina estava equipada amb un soldador que permetia col-locar una bossa de polietilè dins el sac, per tal de preservar les característiques del pro-ducte envasat.

A fi nals dels vuitanta i inicis dels noranta, s’instal·len altres dues màquines tuberes de tec-nologia alemanya, una d’elles amb el soldador especial per bossa de polietilè.

Molts dels operaris d’aques-tes màquines tuberes, després d’anys de treballs a l’empre-

sa, com l’Antoni Figueres, Manuel Erencia, Josep Coma, José Fernández i José Salas (els dos últims van treballar més tard a la Secció de Fon-deres) ja s’han jubilat i segu-rament recorden el complica-da que era la tasca de fer els canvis de comanda a les seves màquines.

Malauradament, en Jaume Torrescasana, a qui recordem amb afecte, no va poder com-partir amb nosaltres aquest salt tecnològic que ha fet l’empre-sa. De ben segur que tots ells apreciarien la nova maquinà-ria.

L’any 1998 va marcar un

punt d’infl exió en la compa-nyia amb el començament de la substitució de moltes d’aquestes màquines per ma-quinària d’alta tecnologia i de nova generació.

Aquesta modernització ha possibilitat que tres màquines noves treballant a tres torns i una antiga per fer sac especial amb soldador a un torn, dupli-qués la producció que abans feien amb vuit màquines tre-ballant dos torns, malgrat l’es-forç que això representava.

Avui dia treballen 25 perso-nes al Departament de Màqui-nes Tuberes, i el Manuel Ló-pez n’és el Supervisor. ■

Grup de treballadors de la Secció Tuberes.

Moltes famílies d’Agramunt se-gurament recor-daran el tràfec diari de carretons carregats amb sacs que creua-ven el poble, per tal de portar la producció fi ns a la fàbrica.

41sió 515[GENER 2007]

ENSENYAMENT FINESTRA EDUCATIVA

Vetllada nadalenca: La nit dels òscarsCol·legi Mare de Déu del Socors

Un any més, i com ja va essent habitual, el Col·legi Mare de Déu

del Socors va preparar la seva vetllada nadalenca. Va ser el dissabte 16 de desembre al pavelló fi ral.

El tema escollit aquest any va ser “els musicals” atenent que el curs passat havíem tre-ballat l’any Mozart, escoltant les seves obres i descobrint la seva vida, ens va entusias-mar la idea de fer arribar als alumnes aquest tema. Sense deixar de banda l’esperit nada-lenc que s’impregna per tot en aquestes dades, es van treba-llar valors que durant l’any són presents, però de manera es-pecial en aquests dies hi vam voler incidir una mica més. L’espectacle el vàrem anome-nar: LA NIT DELS ÒSCARS

nit en què es varen repartir òs-cars als valors. Així, preparant el musical de “Mamma Mia” amb els més grans, es va par-lar de la necessitat de l’autoe-xigència personal en qualsevol feina que es faci. En treballar el “Fantasma de l’òpera” amb els de segon, vam descobrir la sensibilitat de l’autor a través de la música de l’obra, o el compromís pel tema en la pel-lícula “Somriures i llàgrimes” i així successivament.

Agraïm a tota la comunitat educativa: pares, professors i alumnes, el seu esforç i, sobre-tot, al públic assistent pel seu suport, que entusiasma als pe-tits actors i actrius i els motiva a l’hora de tirar endavant.

Esperem que l’any que hem començat sigui bo per a tot-hom. ■

R. C

AB

ALL

ER

R. C

AB

ALL

ER

R. C

AB

ALL

ER

R. CABALLER

R. C

AB

ALL

ER

R. C

AB

ALL

ER

42 [GENER 2007]sió 515


Festival de Nadal Núria Sorribes

El 21 de desembre va arribar, a l’Institut, com cada any, carregat

d’amics invisibles, coca amb xocolata, felicitacions de pau, salut, amor i amistat i un munt de desitjos més, il·lusió i nervis ja que també era el dia de recollir les notes.

Mig matí va passar ràpid, les últimes classes d’abans de Nadal, l’última tutoria i després l’esperat festival de cloenda del primer trimestre.

Cada any els nostres alum-nes ens sorprenen amb alguna no vetat artística. Hi va haver una mica de tot: actuacions musicals, dramatitzacions, cant i ball. Més actuacions dels més joves de 1r i 2n d’ESO i menys dels més grans. A mesura que passen els anys la vergonya per a segons quines coses augmenta. També, com sempre, més noies damunt l’escenari que nois. Sembla que el sexe femení trepitja amb força.

Dos alumnes de batxillerat van fer la presentació i també van actuar en directe. Al fi nal, el professorat vam pujar a l’escenari a cantar unes nadales acompanyant l’alumnat de 1r A que van to-car en directe.

Tot va anar mot bé, dinàmic i ben organitzat. Llàstima que al fi nal, a l’última actuació, alguns alumnes es van aixecar massa ràpid de les seves ca-dires, cosa que va deslluir l’actuació. El respecte per aquells que estan oferint de forma voluntària i gratuïta una feina artística és un dels valors que cal fomentar entre el jovent.

De tota manera els desitjos de felicitat per l’any que comença que van transmetre, demostra que és positiu fer activitats com aquestes per-què hi ha gent que val la penai que són sensibles. Macedò-nia de contrastos que fa posar la pell de gallina. Macedò-nia d’il·lusions que fa acabar amb els ulls rutilants cada any. ■

Els desitjos de feli-citat per l’any que comença que van transmetre, demos-tra que és positiu fer activitats com aquestes.

INSTITUT

43sió 515[GENER 2007]

Els alumnes de primer d’ESO de l’institut han participat en la celebració de Nadal a l’Espai Guinovart tot guarnint amb diferents objectes l’arbre de Nadal dissenyat per Josep Guinovart

L’arbre de Nadal a l’Espai GuinovartCarme Bernaus

L’arbre de Guinovart con-sisteix en una gran esca-la de fusta de dos ves-

sants en la qual es disposen nombroses branques.

Durant el primer trimestre, alumnes i tutors/es van fer un exercici de record de com es vi-via en un passat no tan llunyà. Els nois i les noies van treba-llar el fang per elaborar petits maons amb dibuixos esgra -

fi ats, van dibuixar i pintar eines amb cartró reutilitzat i també van omplir ampolles de plàstic amb blat, terra, glans i altres elements del nostre entorn.

El dia 21 de desembre, tots junts van penjar a l’arbre aquests objectes per recordar el nostre passat, el paisatge al qual pertanyem i els nostres lligams amb la terra. Després, van llegir els textos que ha-

vien preparat per explicar-nos les seves experiències i vivèn-cies en fer aquest treball.

L’experiència ha estat molt creativa i enriquidora per tots i volem agrair les facilitats que ha donat l’artista i el pro-pi Espai Guinovart, ja que han fet possible que els nostres alumnes s’apropin a l’Espai, a l’art contemporani i de retruc a la cultura. ■


INSTITUT

44 [GENER 2007]sió 515


Festival d’hivern CEIP Macià-Companys

Durant l’any 2006 el CEIP Macià-Companys s’ha sumat als actes

commemoratius del 250è aniversari del naixement de Wolfgang Amadeus Mozart. Per acabar, el dia 21 de de-sembre li hem dedicat el festival d’hivern, recordant també el seu pare Leopold i alguna de les seves obres:

– Ed. Infantil: Tots vestits del segle XVIII i amb unes per-ruques a l’estil del compositor han ballat un “minuetto” i la “petita música nocturna”.

– C. Inicial: Han escenifi -cat el “passeig musical en trineu”, obra de Leopold Mo-zart. Un grup de primer repre-sentaven els cavalls que esti-raven un trineu carregat amb la noblesa engalanada per anar a un ball de disfresses. Un altre grup de nens perso-nifi caven la neu per la que lliscava el trineu.

– C. Mitjà: Un grup de tercer ha donat vida a l’obra “Simfo-nia de les joguines” i els altres

alumnes de tercer han ballat al ritme de “música per a una pantomima”. Els nens i nenes de quart han escenifi cat “La fl auta màgica”: Un dels grups “Papageno” i l’altre grup “La Reina de la nit”.

– C. Superior: Disfressats amb turbants, els alumnes de cinquè han desfi lat al com-pàs de “La marxa turca” i els de sisè, molt tristos, han fet ballar els seus paraigües tot recordant la darrera obra d’en Wolfgang Amadeus Mozart, “Rèquiem (lacrimosa i sanc-tus)”. Per acabar, tot el c. Su-perior ha sortit a la pista amb “Les noces de Fígaro” fi nalit-zant el nostre festival amb un pentagrama, la clau de sol i el nom “Mozart” dibuixats a terra amb els seus cossos.

Esperem que les obres d’aquest geni ens continuïn acompanyant en els diferents moments de les nostres vides i no només durant l’any que ara s’acaba. ■

MA

CIÀ

-CO

MPA

NY

SM

AC

IÀ-C

OM

PAN

YS

MA

CIÀ

-CO

MPA

NY

S

MA

CIÀ

-CO

MPA

NY

S

45sió 515[GENER 2007]

Premi per a Stefania Varga CEIP Macià-Companys

Dins el 2n concurs de pos-tals de Nadal de Port Aventura, l’alumna Stefa-

nia Varga de 2n curs de l’escola Macià-Companys d’Agramunt ha obtingut el 2n premi de la cate-goria A.

El seu dibuix ha estat selec-cionat entre més de 7.500 il-lustracions de nens i nenes de Lleida i Tarragona.

El premi per a l’Stefania con-sisteix en:

– Dues nits a un dels hotels de Port Aventura, per a quatre per-sones, durant l’any 2007.

– Entrada gratuïta per a tota la família a totes les instal·lacions durant tot el cap de setmana.

– Un lot de material escolar: Motxilla, estoig, colors...

– Diploma acreditatiu.

Per a la seva tutora:– Dues nits a un dels hotels de

Port Aventura, per a dues perso-nes, durant l’any 2007.

– Entrada gratuïta per a tots els alumnes de la classe a totes les instal·lacions.

– Diploma acreditatiu. ■

1. L’Stefania amb una representant de Port Aventura.

2. L’Stefania amb la seva mare i els regals.

1 2

A la dreta el dibuixde l’Stefania.

ENSENYAMENT FINESTRA EDUCATIVAM

AC

IÀ-C

OM

PAN

YS

MA

CIÀ

-CO

MPA

NY

S

47sió 515[GENER 2007]

Immortal Agramunt-Riella

SOM A RIELLA HISTÒRIES per GUILLEM VILADOT

Agramunt, la meva Rie-lla que és la Riella de tothom si és que

hi ha Riella d’algú (paro-diant Sisa), s’ha convertiten indret de gran nivell cul-tural.

Tenim l’Espai Guinovart, Lo Pardal, el Pardal Parc i cal Tarill convertit en referència espiritual per haver-hi nascut en Josep Gras i Granollers, canonge de Granada i funda-dor de l’Instituto de Hijas de Cristo Rey. Gosaria dir que mossèn Gras fa poc temps era un desconegut local. Ara, amb les visites de les mon-ges de l’orde que fundà, ja comença a tenir una certa entitat.

Els capellans de Riella-Agramunt, sempre han tingut fama per ser més aviat d’es-querra. En l’actualitat, però, tenim el goig de gaudir-ne un de dreta, tant que ja s’està treballant per beatifi car-lo i pujar-lo als altars. Ignoro quin serà el futur immediat de cal Tarill, bressol del pressumpte beat, si bé tot indica que es

convertirà en focus d’atenció, si més no de portes enfora. Les Hijas de Cristo Rey, pel que se sap, estan preparant una peregrinació o concentra-ció estatal a Agramunt-Rie -lla per promoure el carisma del pare Gras i expandir-ne la seva bonesa a fi que les cons-ciències vaticanes es moguin i acceptin la seva candidatu-ra de persona exemplar. Si seguim per aquest callís, no és d’estranyar que la nostra Vila obsequiï els seus visi-tants amb pòsters Guinovart, samarretes Lo Pardal, postals del Pardal Parc i estampes del suposat beat.

Algú suggereix prendre, amb tots els respectes, l’exemple de Lourdes i recuperar l’aigua del Pou (de la plaça del Pou) per les possibilitats miraculo-ses que pugui amagar. Si en temps reculats aquesta aigua feia pa, per què ara no pot fer prodigis? És qüestió de fe? ■

MONTSE GUERRERO

49sió 515[GENER 2007]

Paciència

COL·LABORACIONSLITERÀRIES EL CONTE per J. PIJUAN

J. PIJUAN

Em va despertar una sensació d’humitat en tot el cos. Com que

encara estava mig somno-lent vaig pensar que havia estat producte d’un malson. A l’instant m’embolcallà una gran fredor que em va desvet-llar completament i aleshores vaig adonar-me que anava ben equivocat. Quan vaig obrir els ulls encara era de nit. Hi ha-via poca llum al meu voltant. La il·luminació dels fanals es veia esmorteïda per una es-pessa boira que planava sobre l’indret. A pesar de tenir una visió reduïda de l’entorn sabia ben bé on em trobava i sols de pensar-hi ja se’m va posar la pell de gallina. A l’instant la humitat que m’abraçava

s’esdevingué més consistent i vaig percebre que tot el meu cos estava realment ben xop.

La nit s’esvaí lentament. A mesura que avançava el dia, la boira, que persistia en aferrar-se al terra, començà a dissipar-se cap a altres con-fi ns. Quan la llum del dia es mostrà en tot el seu esplen-dor em vaig trobar de nou ben abocat al bell mig del riu. La gèlida aigua del rierol fl uïa sense parar pel meu voltant. No em podia moure del lloc amarat com estava d’aquest líquid. Aleshores m’envaí una gran tristesa de trobar-me en aquesta situació ja que no era el primer cop que em despertava dins el riu, sinó que ja m’hi havia trobat al-tres vegades –per sort el ca-bal és molt poc i no em puc ofegar– i estic ben convençut que continuarà passant més cops si algú no hi posa remei. Desconec qui són els respon-sables d’aquesta bretolada ja que m’escometen emparats en la foscor de la nit, quan estic més desvalgut. Aprofi ten que estic dormint per llançar-me dins el riu. Tinc el son tan profund que no m’assabento de res del que passa al meu voltant fi ns al moment que desperto. Algunes vegades m’he fet l’adormit per poder-los enxampar en acció peròha estat endebades, sempre ho fan quan menys m’ho es-pero. Per sort dins l’aigua no hi estic gaire temps, sempre ha aparegut alguna ànima caritativa que m’ajuda a sor-

tir –no puc per mi mateix–i m’acompanya al meu lloc habitual.

No comprenc quin mal he fet perquè es fi quin amb mi. Estic del tot convençut que mai no he donat motius de queixa. Des que vaig instal-lar-me en aquest lloc –fa tant de temps que ja no me’n re-cordo– que he intentat ser amable amb tothom. Sem-pre he procurat tenir la por-ta oberta per facilitar l’accés de la gent i si algun dia l’han trobada tancada, no he tin-gut cap inconvenient a obrir-la. En cap moment he posat impediments malgrat que em molesti molt que tot sovint vinguin a destorbar-me a des-hores. Des del primer dia vaig puntualitzar que m’estimava més la seva visita cap al tard, però com que han vist que sempre acabo per obrir-los la porta sigui l’hora que sigui, vénen sempre quan els ve de gust. En lloc de buscar-me les pessigolles aquests energú-mens, penso que m’haurien d’estar agraïts per desempa-llegar-los de les brosses de casa seva. Normalment quan la gent s’apropa cap a mi no ho fan per fer-me una simple visita de cortesia, sinó que ja els veig venir preparats amb una bona bossa a les mans.

Estic cansat que em faltin al respecte. Hi ha dies que vol-dria anar-me’n lluny d’aquí, però són sols pensaments, perquè aquí encara continuo quiet i mut suportant les bre-tolades. ■

M’envaí una gran tristesa de trobar-me en aquesta situació ja que no era el primer cop que em despertava dins el riu, sinó que ja m’hi havia tro-bat altres vegades –per sort el cabal és molt poc i no em puc ofegar– i estic ben convençut que continuarà passant més cops si algú no hi posa remei.

51sió 515[GENER 2007]

❚ R. Mendoza

Resultats i classifi cacionswww.geocities.com/fcagramunt

ESPORTS CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»

C.F.

AGRA

MUN

T ESCOLAG.GATELL

Segona RegionalCastellciutat 1 Agramunt G. Gatell 1Agramunt G. Gatell 0 Ribera d’Ondara 3Agramunt G. Gatell 2 Bellpuig 1Vilanovenca 1 Agramunt G. Gatell 0

Classifi cació J G E P F C Pt

Ribera Ondara 13 10 3 0 38 19 33

Tornabous 14 10 1 3 35 17 31

Seu d’Urgell 14 8 4 2 30 11 28

Oliana 14 7 3 4 28 25 24

Agramunt 13 7 2 4 20 16 23

Castellciutat 14 5 5 4 19 19 20

Sort 13 6 1 6 30 28 19

Vielha 14 5 4 5 21 23 19

Bellpuig 14 5 3 6 25 22 18

Rosselló 14 5 3 6 22 23 18

Ivars Urgell 14 5 2 7 22 25 17

Bellcairenc 14 5 0 9 15 32 15

Vilanovenca 13 4 2 7 17 24 14

Sant Ramon 14 4 2 8 24 36 14

Rialp 13 3 2 8 19 28 11

Barbens 13 0 3 10 12 29 3

JuvenilTremp 0 Agramunt G. Gatell 1Mollerussa 6 Agramunt G. Gatell 0Agramunt G. Gatell 1 Andorra 3Tàrrega 6 Agramunt G. Gatell 0


Mollerussa 12 9 1 2 39 13 28

Bordeta 12 9 1 2 34 8 28

Balàfi a 12 8 2 2 44 21 26

AEM 12 8 0 4 30 19 24

Tàrrega 11 7 2 2 31 17 23

At. Segre 12 6 2 4 27 17 20

Andorra 10 6 1 3 26 13 19

Orgèl·lia 12 6 1 5 32 29 19

Borges Blanques 12 6 0 6 21 23 18

Linyola 12 3 4 5 23 21 13

EFAC 12 3 3 6 15 30 12

Agramunt 11 3 2 6 11 29 11

Tremp 12 3 1 8 20 35 10

Magraners 12 2 3 7 35 41 9

Guissona 12 2 2 8 16 40 8

Seròs 12 0 1 11 9 57 1

CADETTremp 0 Agramunt G. Gatell 1Agramunt G. Gatell 1 Pobla de Segur 4Orgèl·lia 4 Agramunt G. Gatell 0


Tàrrega 12 10 1 1 48 9 31

Bordeta 11 9 0 2 56 13 27

Andorra 11 7 3 1 24 8 24

Baix Segrià 12 7 1 4 34 29 22

Mollerussa 11 7 0 4 25 13 21

Borges-Garrigues 12 5 5 2 31 19 20

At. Segre 11 5 2 4 25 21 17

Orgèl·lia 11 4 2 5 20 16 14

Agramunt 11 4 0 7 12 30 12

Balàfi a 11 3 2 6 26 55 11

AEM 11 2 4 5 21 24 10

Balaguer 11 2 4 5 24 30 10

Pobla Segur 11 2 1 8 15 43 7

Cervera 11 2 1 8 15 44 7

Tremp 11 1 2 8 11 33 5

INFANTILAgramunt G. Gatell 0 E.F. Urgell 3Fondarella 3 Agramunt G. Gatell 2Agramunt G. Gatell 1 Oliana 4Tàrrega 4 Agramunt G. Gatell 0


Guissona 11 10 1 0 39 8 31

Linyola 11 10 0 1 45 12 30

AEM 12 8 1 3 46 14 25

Pobla Segur 11 8 0 3 65 23 24

Oliana 11 8 0 3 29 14 24

Bellpuig 12 8 0 4 29 22 24

Urgell 11 7 1 3 44 17 22

Pla Urgell 12 4 1 7 18 32 13

Tàrrega 11 4 0 7 19 20 12

Agramunt 11 4 0 7 21 28 12

Cervera 11 3 1 7 17 42 10

Fondarella 11 3 1 7 12 49 10

Rialp 11 3 0 8 22 48 9

Artesa-Ponts 11 1 0 10 18 44 3

Balàfi a 11 0 0 11 11 62 0

Equip segona regional. D’esquerra a dreta, drets: E. Gil (entrenador), D. Ruiz, F. Zàiz, A. Marsol, S. Nogales, D. Buireu, R. Creus, J. Santacreu, I. Castells, S. Garrido, O. Pla, M. Puebla, R. Cercós. Ajupits: M. Huguet, X. Serrano, O. Garrido, J. M. Coll, E. Figuera, J. Polo i J. Fontanet.

FUTB

OL

AG

RA

MU

NT

▼

53sió 515[GENER 2007]

ESPORTS CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»

AGENDA DEL MES DE FEBRER AL CAMP D’ESPORTS

Segona Regional: Dia 18, a les 16.15 h Agramunt G. Gatell - La Seu d’Urgell

Juvenil: Dia 10, a les 16.15 h Agramunt G. Gatell - Seròs Dia 24, a les 16.15 h Agramunt G. Gatell - Orgèl·lia

Cadet: Dia 3, a les 16.15 h Agramunt G. Gatell - At. Segre Dia 24, a les 16.15 h Agramunt G. Gatell - Andorra

Infantil: Dia 3, a les 11.45 h Agramunt G. Gatell - Rialp

Aleví: Dia 3, a les 16.00 h Agramunt G. Gatell - Tremp Dia 17, a les 16.00 h Agramunt G. Gatell - Rialp

Benjamí A: Dia 10, a les 10.30 h Agramunt G. Gatell - Rialp

Benjamí B: Dia 17, a les 11.30 h Agramunt G. Gatell - Cervera

Pre-Benjamí: Dia 17, a les 12.30 h Agramunt G. Gatell - Tàrrega

ALEVÍBellpuig 2 Agramunt G. Gatell 0Intercomarcal 3 Agramunt G. Gatell 1Agramunt G. Gatell 2 Pardinyes 1


Artesa-Ponts 10 9 1 0 50 14 28

Bellpuig 10 7 2 1 38 10 23

Agramunt 10 6 2 2 28 11 20

Tàrrega 11 5 3 3 27 14 18

Bordeta 10 5 2 3 19 15 17

Intercomarcal 10 4 2 4 17 16 14

Tremp 10 4 1 5 19 24 13

Pla Urgell 10 3 3 4 26 26 12

Ivars Urgell 11 3 2 6 12 25 11

Balaguer 10 3 0 7 14 29 9

Pardinyes 10 2 2 6 35 27 8

Fondarella 10 0 0 10 6 80 0

Benjamí AAgramunt G. Gatell 1 E.F. Urgell 0Mollerussa 0 Agramunt G. Gatell 8Agramunt G. Gatell 3 AEM 4

▼

Benjamí BAgramunt G. Gatell 3 Arbeca 5Artesa-Ponts 7 Agramunt G. Gatell 2Agramunt G. Gatell 2 Lleida 3

Pre-BenjamíAgramunt G. Gatell 0 E.F. Urgell 3E. Borges-Garrigues 0 Agramunt G. Gatell 6Agramunt G. Gatell 3 Cervera 3

Aquestes categories no disposen de classifi cació.

54 [GENER 2007]sió 515

Resultats dels equips del BAC

ESPORTS BÀSQUET AGRAMUNT CLUB

▼

Es nota que ve Nadal perquè els equips de bàsquet preparen aviat les festes i durant tres caps de setmana no hi ha competició. Alguns equips que han quedat

dels primers en les seves respectives lligues competeixen per assolir la plaça als campionats de Catalunya, com que no és el nostre cas, vacances.

SÈNIOR MASCULÍ 3a CATALANAResultats del mes de desembre:03/12/06 BAC AGRAMUNT”A” 96 ATENEU MONTSERRAT 7217/12/06 LA SALLE BONANOVA 81 BAC AGRAMUNT”A” 59

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS

U.E. LIMA-HORTA “A” 13 9 4 0 933 850 22

C.P. FONT CASTELLANA “A” 13 9 4 0 942 798 22

LA SALLE BONANOVA 12 9 3 0 937 846 21

C.B. IGUALADA “B” 13 8 5 0 849 870 21

BÀSQUET ALPICAT 13 7 6 0 946 972 20

PORT DE BARCELONA 12 8 4 0 810 784 20

C.B. CERVERA 13 7 6 0 895 862 20

C.E. LAIETÀ “B” 13 6 7 0 816 828 19

C.B. CIUTAT VELLA “B” 13 6 7 0 860 876 19

C.E. UNIVERSITARI 12 6 6 0 777 765 18

ATENEU MONTSERRAT 13 8 8 0 864 926 18

C.B. IPSI “B” 12 6 6 0 824 768 18

IMMA “A” 13 5 8 0 859 865 18

S.E.S.E. “B” 13 4 9 0 768 897 17

CENG ARTESA DE SEGRE 13 4 9 0 810 895 17

BAC AGRAMUNT “A” 13 3 10 0 873 961 16

Continua creixent la confi ança de l’equip en les seves pos-sibilitats. Ja tocava guanyar de forma contundent un partit i a casa donant espectacle als fi dels seguidors. El mes hauria estat rodó si al camp de La Salle ens haguessin deixat jugar el duet arbitral, els locals fan una pressió a tota la pista molt asfi xiant amb moltes faltes personals, que si no es piten, es torna antiesportiva. Cosa que va succeir.

SÈNIOR FEMENÍResultats del mes de desembre:03/12/06 BAC AGRAMUNT 51 C.B. CERVERA 59


EFU 11 10 1 0 797 782 21

C.B. LLEIDA “B” 11 10 1 0 761 476 21

C.B. PALAU D’ANGLESOLA 11 9 2 0 630 477 20

C.B. MOLLERUSSA 11 9 2 0 715 516 20

C.B. CERVERA 11 6 5 0 601 568 17

C.B. SECÀ 11 5 6 0 481 495 16

C.B. TREMP 11 5 6 0 508 532 16

C.B. BALAGUER “B” 11 5 6 0 539 573 16

CEP VALLFOGONA 11 4 7 0 552 716 15

BAC AGRAMUNT 11 1 10 0 423 672 12C.B. SANT GUIM 11 1 10 0 447 616 12


Bon partit contra les cerverines, però sense el premi de la victòria. Esperem que l’any nou doni la força necessària a les nostres per acabar dignament aquest primer campionat sènior.

SÈNIOR MASCULÍ TERRITORIALResultats del mes de desembre:03/12/06 BAC AGRAMUNT “B” 52 CARNER CAPPONT 8317/12/06 C.B. BELLVÍS 70 BAC AGRAMUNT “B” 44


CARNER CAPPONT 12 11 1 0 915 652 23

C.B. BELL.LLOC 12 11 1 0 935 544 23

C.B. BELLVÍS 12 8 4 0 871 777 20

C.B. JUNEDA 12 7 5 0 739 735 19

CEP VALLFOGONA 12 4 8 0 649 816 16

BAC AGRAMUNT “B” 12 3 9 0 629 817 15

KOMAK TORÀ 12 3 9 0 605 815 15

C.B. MOLLERUSSA “B” 12 1 11 0 666 853 13

Mes de tràmit, ja que res no es podia fer contra els dos pri-mers de la classifi cació. Però la guerra que se’ls va donar va ser digna de mèrit. Sobretot contra el Cappont que a la mitja part guanyava de dos punts únicament. Els pròxims dos par-tits contra el Torà i el Mollerussa seran els que l’equip haurà de donar la talla. Sort!!!

CADET FEMENÍResultats del mes de desembre:03/12/06 BAC AGRAMUNT 27 C.N. TÀRREGA 60


SEDIS TRANS SEU 8 8 0 0 585 366 16

C.N. TÀRREGA 8 6 2 0 485 392 14

C.B. BALAGUER 8 3 5 0 508 500 11

BAC AGRAMUNT 8 2 6 0 259 444 10

C.B. SECÀ 8 1 7 0 395 530 9

A partir d’ara comença realment la competició de les ca-dets, on es demostrarà el progrés de les noies, després dels tres primers mesos de grans esforços per part de l’entrena-dor per posar-les a punt.

INFANTIL FEMENÍResultats del mes de desembre:03/12/06 BAC AGRAMUNT 15 C.B. BELLVÍS 65

55sió 515[GENER 2007]

ESPORTS BÀSQUET AGRAMUNT CLUB

▼


E.F. URGELL 6 6 0 0 365 88 12

C.B. BELLVÍS 6 4 2 0 235 194 10

BÀSQUET ALPICAT 6 2 4 0 145 256 8

BAC AGRAMUNT 6 0 6 0 107 314 6

Després de la gran quantitat de noies que volen aprendre a jugar a bàsquet, ens trobem amb l’atzucac de decidir què fer, doncs, segurament farem dos grups (les més grans soles i les altres faran un altre grup). Ara unes seguiran competint en la segona fase i les altres al març hi haurà un campionat exclusiu per a elles.

MINI MASCULÍResultats del mes de desembre:03/12/06 BAC AGRAMUNT 3 C.B. TREMP 5317/12/06 C.B. BALAGUER “B” 32 BAC AGRAMUNT 39


C.B. TREMP 8 8 0 0 488 107 16

LLEIDA BASQUET 7 6 1 0 478 242 13

BASQUET ALPICAT 7 6 1 0 419 273 13

C.B. CERVERA 8 4 4 0 367 345 12

BAC AGRAMUNT 8 4 4 0 215 317 12

SÍCORIS CLUB 7 4 3 0 346 352 11

C.B. BELLVÍS 7 3 4 0 312 313 10

C.B. BALAGUER “B” 7 3 4 0 258 386 10

ALTA RIBAGORÇA 6 4 2 0 329 239 10

SEDIS SUMA 6 3 3 0 312 330 9

ACLE GUISSONA 7 1 6 0 227 440 8


C.N. TÀRREGA “B” 6 0 5 0 92 269 5

Va passar un vendaval per Agramunt, el Tremp és un equip molt superior a la resta, té dos jugadors que semblen infan-tils. Aquest va fent els deures cada cap de setmana. Hem d’intentar que els més petits vagin agafant confi ança i in-ventin coses en els partits, que per això és aquesta compe-tició, per aprendre a jugar i a perdre la por.

NOTÍCIES DEL BÀSQUETEl 30 de desembre vam celebrar la tradicional Festa del

Bàsquet (sisena edició). El balanç fi nal va ser positiu, en general. Potser l’equip organitzador haurà de canviar algunes coses que semblen que ja no motiven els jugadors. Pel que fa al sopar, com sempre: regals, sorpreses i bon ambient. ■

57sió 515[GENER 2007]

Àngel Jubete i Comenge1r tinent d’Alcalde

Regidor d’Iniciatives, Promoció i Turisme

REGIDORIESMUNICIPALS PROMOCIÓ I TURISME

Agramunt avança en la seva apostapel turisme

Un cop fi nalitzades les festes nadalenques i amb el torró ben paït,

la Regidoria d’Iniciatives, Promoció i Turisme ha iniciat l’anàlisi de les dades sorgides de les estadístiques de l’Ofi -cina de Turisme d’Agramunt del darrer any 2006. Segons les dades que se’n despre-nen, les obres de remodela-ció de l’Ofi cina de Turisme d’Agramunt no han estat un inconvenient a l’hora de continuar amb l’augment de grups que vénen a visitar-nos des de l’obertura d’aquest equipament. Aquest fet de-mostra l’èxit del programa de promoció de la vila, iniciat fa tres anys i mig, i que no para de donar els seus fruits. Com ja va sent habitual, han estat, sobretot, els mesos d’octubre, novembre i desembre els que han sofert un major augment de les visites a la població del

Sió que, com cada any, arri-ba al seu punt àlgid amb la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Un cop feta la mitja-na per mesos, però, ens dóna un augment d’un 5% respec-te a l’any anterior. Això, ha provocat que la xifra de visi-tants amb visita organitzada arribi a les 2.200 persones. Tots aquests grups han triat alguna de les diferents rutes dissenyades per l’Ofi cina de Turisme i que abasten des dels monuments més emble-màtics fi ns a les tradicionals fàbriques de torrons.

Campanya de promo-ció exterior del Torró d’Agramunt

A més a més, durant el darrer any, dins del programa d’actes de promoció exte -rior de la vila d’Agramunt, la Regidoria d’Iniciatives, Pro-moció i Turisme ha participat en diverses fi res com el Saló Internacional de Turisme de Barcelona; l’Alimentast, la fi ra gastronòmica d’Andorra; Fruinar, el saló de la gastro-nomia de Lleida; la Fira d’Al-picat i la Label Fête de Créon (Burdeus, França).

A tot això cal sumar-hi el nou impuls propiciat per l’acord establert entre el De-partament d’Agricultura, Ali-mentació i Acció Rural i l’Ajuntament d’Agramunt dins del marc de la darrera Fira del Torró. Aquest acord ha permès iniciar una campanya desti-

nada a promocionar el nostre dolç i la nostra població fora de les fronteres catalanes. La primera acció duta a ter-me ha estat la presentació del Torró d’Agramunt a la Maison de la Catalogne de París i la seva inclusió al menú gastro-nòmic durant aquestes pas-sades festes nadalenques. El “nostre” torró també ha estat present al menú del Talgo que enllaça Barcelona amb la ca-pital francesa. Aquest progra-ma, però, continuarà amb di-verses activitats a l’estranger i que tindran els Estats Units com a marc de futures promo-cions.

Tot acabant voldria, tam-bé, donar les gràcies a tots aquells que, directament o indirectament, col·laboren en la promoció de la nostra vila. I és que una bona promoció la podem fer tots. Des del ciutadà anònim a qui demana informació el foraster acabat d’arribar, fi ns als anomenats agents turístics (el sector de la restauració, bars i hotels; els fabricants de torró i els comerços en general; museus i altres equipaments). A tots ells vull agrair la seva col-laboració en la promoció de la nostra vila.

Bé, solament em resta de-sitjar-vos un bon any 2007 i demanar-vos la col·laboració per continuar fent d’Agramunt una referència dins el món tu-rístic i cultural de les nostres contrades. ■

Presentació del Torró d’Agramunt a la Maison de la Catalogne de París.

AJU

NTA

ME

NT

L’acord establert entre el Departa-ment d’Agricultura, Ali mentació i Acció Rural i l’Ajuntament d’Agramunt ha permès iniciar un campanya destina-da a promocionar el nostre dolç i la nostra població fora de les fronte-res catalanes.

59sió 515[GENER 2007]

L'AJUNTAMENTINFORMA

Junta de Govern Local, 20-11-2007

SOL·LICITUD SUBVENCIÓ EN EL MARC DEL PROGRAMA D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA A CORPORACIONS LOCALS

S’acordà concórrer a la convocatòria per a la conces-sió d’ajuts per actuacions d’ordenació ambiental de la il-luminació exterior per a l’any 2006, per l’actuació denomi-nada “Projecte d’instal·lació elèctrica de reforma i ampliació d’enllumenament públic a la travessia est-oest d’Agramunt, formada per Av. Marià Jolonch, C. Àngel Guimerà, Av. Jaume Mestres i Ctra. de Cervera (Fases C i D )” i se sol·licità un ajut econòmic de 77.373,91 €, que correspon al 35% del pressupost per a l’execució de l’actuació.

ACCEPTACIÓ AJUDES PUOSC-2006

S’acordà acceptar les ajudes incloses en el programa ge-neral del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya 2006 per fi nançar les obres titulades:

– “Rehabilitació de l’edifi ci de l’ajuntament situat a la plaça de l’Església, núm. 3 de Montclar, fase 2”.

– “Infraestructura del carrer de Sant Joan i del Camí de Donzell al nucli agregat de Mafet”.

EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ DE LES OBRES DE REFORÇ DEL FORJAT DEL SOSTRE DE LA PLANTA PRIMERA A L’AJUNTAMENT D’AGRAMUNT, PL. DE L’ESGLÉSIA, 1 D’AGRAMUNT

S’acordà declarar la tramitació ordinària de l’expedient de contractació de l’obra denominada “obres de reforç del forjat del sostre de la planta primera a l’Ajuntament d’Agramunt”, aprovant-se un pressupost d’execució per contracta per im-port de 56.243,20 € i s’adjudicà el contracte pel procedi-ment obert per la forma d’adjudicació per concurs i s’aprovà el Plec de Clàusules Administratives particulars que haurà de regir el contracte.

CREACIÓ DELS FITXERS DE DADES DE CARÀCTER PERSONAL DEL PATRONAT MUNICIPAL D’ESPORTS I EL PATRONAT RESIDÈNCIA GERIÀTRICA MAS VELL D’ACORD AMB LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES DE CARÀCTER PERSONAL

S’aprovà la creació dels fi txers que contenen dades de caràcter personal gestionats, dels quals n’és responsable el Patronat Municipal d’Esport i el Patronat Residència Ge-riàtrica Mas Vell i que estan dins l’àmbit d’aplicació de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i la Llei 5/2002, de 19 d’abril de l’Agència Catalana de Protecció de Dades i es procedí a la inscripció de la creació dels fi txers de l’Ajuntament dels patronats esmentats al Registre de Protecció de Dades de Catalunya depenent de l’Agència Catalana de Protecció de Dades.

Durant les festes els avis de cal Mas Vell han gaudit de diferents actuacions dels nens i nenes de la vila que els han ofert cantades de nadales i danses com a regal de Nadal. ▼

60 [GENER 2007]sió 515

ADJUDICACIÓ DE LES OBRES DE RECUPERACIÓ DEL REFUGI ANTIAERI SOTA L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA D’AGRAMUNT

Atès que durant el procés de restauració de les voltes de l’Església de Sta. Maria d’Agramunt es va trobar la porta d’accés del refugi que donava directament a l’interior de la capella i unes escales que baixaven al resguard i per recu-perar aquest refugi antiaeri s’han de realitzar les obres de treure runa de tot el túnel. S’acordà adjudicar les obres de recuperació del refugi antiaeri sota l’església de Santa Maria a l’empresa Construccions Monjo, per la quantitat que as-cendeix a 17.980,00 €.

Junta de Govern Local, 04-11-2006

LLICÈNCIA D’AUTO TURISME

Es concedí al Sr. JAUME BONET GUÀRDIA, Llicència mu-nicipal núm. 2 pel canvi de vehicle destinat a Servei d’Auto Turisme que actualment posseeix marca: Mercedes, matrí-cula: 5594 BZM, per altre que destinarà al mateix fi , marca: Peugeot, matrícula: 2374 FJB, advertint a l’interessat que haurà de proveir-se dels permisos necessaris dels Organis-mes competents i previ el pagament dels drets d’Ordenança corresponents.

ADHESIÓ A LA PROPOSTA DE CONCESSIÓ DE LA MEDALLA I LA PLACA PRESIDENT FRANCESC MACIÀ AL SR. JOAN LLURBA I VICENS

S’acordà adherir-se a l’expedient iniciat i aprovat pel Con-sell Comarcal de l’Urgell per la proposta de la concessió de la Medalla i la Placa President Francesc Macià al Sr. Joan Llurba i Vicens.

BAIXA ESTABLIMENT

S’acordà donar de baixa del Registre d’Establiments el corresponent a l’establiment de la Sra. Rosa Maria Torres Planes ubicat al C. Sió, núm. 36 dedicat a l’activitat de mer-ceria i accessoris, així com els arbitris que pogués generar dita activitat.

APROVACIÓ DEL PROJECTE D’AMPLIACIÓ DE L’AJUNTAMENT D’AGRAMUNT

S’aprovà el projecte de les obres denominades: “ampliació de l’Ajuntament d’Agramunt” amb un pressupost d’execució per contracte de 120.726,29 €.

L'AJUNTAMENTINFORMA

LLICÈNCIES D’OBRESPROMOCIONS SABALL SALA, SL per ocupar la via pública amb

una grua. C. Clos. PROMOCIONS BERCO 22, SL per ocupar la via pública amb una

grua. C. Escorxador. RESIDENCIAL RIU SIO, SL per un dret de connexió d’aigua pro-

visional per obres. C. Francesc Casades. MARIA DOLORS RUBIOL BUIREU, per ocupar la via pública

amb un contenidor. C. Pau Casals.

ROTECNA, SA per col·locar una estructura industrial desmontable i provisional per emmagatzemar productes de la indústria. C. Camí Vell de Tàrrega.

DAMIA MIRO PAMPALONA, per arrebossar les parets, enrajolar el terra, fer 2 lavabos, col·locar envans separatoris de vidre i posar les portes. Av. Catalunya.

JOAN ROMEU ROSELL, per canviar tot l’enrajolat de l’habitatge. C. Estudis Vells.

ANTONI MESA JIMENEZ, per dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Piscines.

JAUME JOVELL GRAU, per substituir teules malmeses de la teu-lada, netejar el pati interior i enrajolar el terra. Raval de Puigverd.

DISTRIBUCIONS J. ARENY, SL per un gual permanent. Pl. Om. SANDRA SANTACREU DUQUE, per substituir les obertures

de fusta de les fi nestres per alumini i col·locar les persianes. Av. Catalunya.

SANDRA SANTACREU DUQUE, per ocupar la via pública amb un contenidor. Av. Catalunya.

ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA, S.L.U. per obrir una rasa de 2 ml per instal·lar un línia subterrània de BT, per donar un nou subministrament elèctric (Prosanber, SL). C. Pau Casals.

ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA, S.L.U. per obrir una rasa de 15 ml per instal·lar un línia aèria subterrània de BT i desmuntar l’existent, per donar un nou subministrament elèctric. C. Horts

CRISTINA CADEVALL PRAT, per ampliar la porta d’entrada al garatge i canviar-la. Ctra. Cervera.

CARME TORRES SIERRA, per canviar les rajoles i el mobiliari de la cuina i del lavabo. Trav. Sant Joan.

ESTEVE PEDROS SOLE, per substituir les teules malmeses de la teulada, obrir una rasa interior per desembussar la claveguera i arranjar la xemeneia. Av. Esports.

STRABERES EMPRESARIAL, SL per ocupar la via pública amb materials per obres. Av. Catalunya.

PERE VILELLA MARQUILLES, per un dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Urgell.

TRANSITO SABIO SALAS, per enrajolar els lavabos i canviar el mobiliari. Ctra. Balaguer.

FRANCESC ARENY BROVIA, per canviar les rajoles i el mobiliari de la cuina. Montclar.

JOAN CARLES ESCOLA VALLS, per arranjar una paret interior. C. Àngel Guimerà.

MARIA LLUÏSA PADROS BOTINAS, per canviar les rajoles d’una paret del lavabo. C. Verge del Socors.

JOSEP PARÍS PIQUÉ, per rebaixar la vorera de davant del garat-ge. C. Molí Vell - C. Horts.

COSME MORAGUES CIURANA, per fer moviments de terres per anivellar una fi nca. Donzell.

FRANCESC SANGRA BALASTEGUI, per la construcció d’un ha-bitatge unifamiliar aïllat. C. Mitjorn.

COMPLEX LLURBA, SL per fer un paviment , realitzar un moll de càrrega i descàrrega amb accés des del C. Camí Vell de Tàrrega, i enderrocar el mur de divisió. C. Tossal.

FRANCESC SANGRA BALASTEGUI, per un dret de connexió a la xarxa de clavegueram. C. Mitjorn.

FRANCESC SANGRA BALASTEGUI, per un dret de connexió d’aigua provisional per obres a la xarxa general. C. Mitjorn.

CARME SECANELL PIJUAN, per ocupar la via pública amb tan-ques de seguretat. Av. Jaume Mestres.

▼

61sió 515[GENER 2007]

L'AJUNTAMENTINFORMA

JOAN FUSTE MARSOL, per arranjar la façana de casa i pintar-la. C. Sió.

JOAN FUSTE MARSOL, per ocupar la via pública amb un camió cistella. C. Sió.

EXCAVACIONS I ANIVELLAMENT LLUIS DE TORRES, SL per un dret de connexió d’aigua provisional per obres a la xarxa general. Mafet.

KARINA BALAGUERO PEREZ, per soterrar a la vorera el compta-dor d’aigua de l’habitatge. C. Institut.

JOSEP MARIA GARCIA BAUTISTA, per canviar les rajoles i el mobiliari de la cuina. C. Estudis Vells.

CAMATS ESTEVE I FILLS, SL per canviar les rajoles del terra. C. Sant Joan.

FRANCISCO MARI LOMBARDO, per un dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Urgell.

PROSANBER, SL per la llicència de primera utilització. C. Pau Casals.

MALLE CUBELLS, SL per construir una piscina de 16 m2 al jardí. C. Molí Vell.

COMPLEX LLURBA, SL per dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general per la cisterna de prevenció d’incendis. C. Tossal.

FRANCESC SALA TREPAT, per enrajolar el terra, canviar el mo-biliari i les rajoles de la cuina, adequar la instal·lació elèctrica i col·locar plaques al sostre. C. Sió.

FRANCESC SALA TREPAT, per ocupar la via pública amb mate-rial per obres. C. Sió.

JOAN FIGUERA MORILLAS, per un dret de connexió d’aigua de-fi nitiva a la xarxa general. C. Urgell.

CARMEL GASSÓ CARBONELL, per enrajolar, col·locar el mobi-liari de la cuina i obrir una porta a la façana de l’habitatge. Mafet.

MARIA LANCHAZO NOGALES, per col·locar un rètol lluminós. Av. Catalunya.

RAMON ROCA ENRICH, per col·locar uns plafons de llum a les quatre portes de la façana. Av. Agustí Ros.

PERE ANDREO ACOSTA, per fer moviments de terres per anive-llar una fi nca. Almenara.

RAMON ESCOLÀ PASCUET, per treure 2 sostres, col·locar bigues de formigó i enrajolar el terra. C. Germandat de la Sant.

PROMOCIONS LLUCH-FIGUERA, SL per llicència de segregació. Av. Catalunya.

REBONESTANTS, SL per ocupar la via pública amb un conteni-dor i materials d’obres. Donzell.

URBAVICENS, SL per enderrocar tres magatzems. C. Control - C. Firal.

FUNDACIÓ MEDITERRÀNIA per ocupar la via pública amb ma-terials d’obres i tanques de seguretat. C. Sant Joan - C. Germandat de la Sang.

PROSANBER, SL per enderrocar un edifi ci existent i construir un edifi ci plurifamiliar en xamfrà amb tres habitatges i un local comercial. Av. Marià Jolonch.

PROSANBER, SL per 3 drets de connexió a la xarxa de clavegue-ram. Av. Marià Jolonch.

MARIA MERCEDES GARCIA SANCHEZ, per un dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Piscines.

MARCIAL BALAGUERÓ PEREZ, per un dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Institut.

ANTONI BALAGUERÓ PEREZ, per dret de connexió d’aigua de-fi nitiva a la xarxa general. C. Institut.

JAUME BALAGUERÓ PEREZ, per un dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Institut.

KARINA BALAGUERÓ PEREZ, per un dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Institut.

COPIRAL, SL per obrir una rasa per soterrar un tub de canalitza-ció d’aigua a la nau. Ctra. Tàrrega.

ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA, S.L.U. per obrir una rasa per realitzar l’estesa d’una nova línia subterrània, instal·lar dos nous suports metàl·lics i un nou centre de maniobra en caseta. C. Camí Vell de Tàrrega.

FUNDACIÓ MEDITERRÀNIA per ocupar la via pública amb tan-ques de seguretat. C. Sant Joan - C. Germandat de la Sang.

MIRÓ AUTOESCOLES, SL per un dret de connexió d’aigua per obres a la xarxa general. Av. Catalunya.

MIRÓ AUTOESCOLES, SL per un dret de connexió a la xarxa general de clavegueram. Av. Catalunya.

JOAN GARCIA MARTÍ - LLUÏSA ESTEBAN VIERA, per un dret de connexió a la xarxa general de clavegueram. Donzell.

JOAN GARCIA MARTÍ - LLUÏSA ESTEBAN VIERA, per un dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. Donzell.

JOAN GARCIA MARTÍ - LLUÏSA ESTEBAN VIERA, per obrir una rasa per connectar la claveguera a la xarxa general. Donzell.

PRETENSATS CUÑAT, SL per fer claveguera al pati, pavimen-tar-lo, treure la tanca, col·locar una porta i instal·lar focus. C. Ca-pella.

PRETENSATS CUÑAT, SL per un dret de connexió a la xarxa general de clavegueram. C. Capella.

PRETENSATS CUÑAT, SL per obrir una rasa de 3 metres lineals per connectar la claveguera a la xarxa general. C. Capella.

DOMINGO BERNAUS CERCÓS, per un dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Firal.

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per a la col-locació d’un comptador soterrat. C. Camí Vell de Tàrrega.

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per a la col·locació d’un comptador soterrat. Montclar.

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per a la col·locació d’un comptador soterrat de reg. Puelles.

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per anular una escomesa d’aigua. Pl. Pou.

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per anular una escomesa d’aigua. C. Batedors.

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per col-locar una aixeta. Mafet.

FRANCESC MARQUILLES FOLGUERA, per un dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. Puelles.

RELIGIOSES MISSIONERES, IC per substituir les obertures mal-meses de les fi nestres i reforçar les voltes de l’escala. C. Àngel Guimerà.

PERE FIGUERA CASAN, per enrajolar l’entrada de l’habitatge i canviar les escales. Pl. Pou.

PERE FIGUERA CASAN, per ocupar la via pública amb un conte-nidor, materials d’obres i tanques de seguretat. Pl. Pou.

ESTEVE GARRABOU BRILS, per un dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Pau Casals.

AGUSTÍ CORRALES FONTOVA, per obrir una rasa per connectar la claveguera a la xarxa general. Ctra. Cervera.

AGUSTÍ CORRALES FONTOVA, per un dret de connexió a la xar-xa general de clavegueram. Ctra. Cervera.

63sió 515[GENER 2007]

ALMANAC

GRÀFICA DE LES TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES I DE LES PRECIPITACIONS CORRESPONENTS AL MES DE DESEMBRE

Temperatura màxima: Temperatura mínima: Precipitacions:

40

35

30

25

20

15

10

5

0

–5

40

35

30

25

20

15

10

5

0

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

°C l./m2

Dies

Demografi a

(Mes de desembre de 2006)

NAIXEMENTSGerard Garriga i Solé dia 1Roger Alonso i Llobet dia 4Iker Garcia i Ripoll dia 12Jordi Sala i Pascuet dia 15

DEFUNCIONSPere Penella i Duran 75 anys, dia 4Miquel Amores i Suàrez 104 anys, dia 5Josep Ribaudi i Cuadras 94 anys, dia 18Josefa Cuñat i Camats 93 anys, dia 24Antoni Almodóvar Chavero 33 anys, dia 24Neus Sala i Solà 88 anys, dia 27Felisa Iglesias i Arias 83 anys, dia 28Francesca Piulats i Marquilles 84 anys, dia 30Just Sama i Duran 53 anys, dia 31

Temps

PLUJA CAIGUDA DURANT EL DESEMBRE

Dia 2 ......................................... InapreciableDia 5 ......................................... 7,8 l./m2

Dia 6 ......................................... 2,7 l./m2

Dia 7 ......................................... 2,5 l./m2

Dia 8 ......................................... 2,6 l./m2

Dia 15 ......................................... InapreciableDia 16 ......................................... 0,5 l./m2

Dia 17 ......................................... 0,4 l./m2

Dia 22 ......................................... 1,0 l./m2

TOTAL ......................................... 17,5 l./m2

TEMPERATURES EXTREMES DEL DESEMBRE

Màxima del mes .....................14°, dies 2, 4 i 5Mínima del mes ............... –7°, dies 28, 29 i 30Oscil·lació extrema mensual ........................21°Mitja de les màximes .............................5,387°Mitja de les mínimes ........................... –0,387°Mitja de les mitjanes .................................2,5°

L’observador: Deudat Pont

DATES ASSENYALADESI COSTUMARI

Dia 2: La Presentació del Senyor. La Purifi cació de la Mare de Déu (la Candelera).

Dia 15: Dijous Gras.Dia 18: Festa del Carnaval. Dia 21: Dimecres de Cendra; comença la Quaresma.Tot i que actualment sembla que ens avergonyim

dels nostres orígens com a poble i de les nostres tra-dicions culturals, en aquest cas d’arrels cristianes; mentre que volem ser solidaris i universals respectant i si cal celebrant tradicions foranes; fem una mica de memòria. La Quaresma és el període de quaranta dies (d’aquí ve el nom quadragèsima), en el cicle de l’any litúrgic cristià que precedeix la festa de la Pasqua. Des del segle IV d.C. adoptà un caire penitencial ja que era l’època que tots els cristians practicaven el dejuni i l’abstinència com a preparació ascètica a la solemnitat pasqual. Aquest dejuni s’ajuntà a una pràctica molt an-tiga del dejuni ritual del tríduum pasqual que comen-çava la nit del Dijous Sant i acabava amb l’eucaristia del dia de Pasqua. A casa nostra la Quaresma va tenir una gran signifi cació popular fi ns ben entrat el segle XX, amb la pràctica de l’austeritat i dels dejunis pres-crits. També eren prohibits els jocs i espectacles llevat de les representacions sacres de la Passió. Era un pe-ríode de penitència molt semblant al mes del Ramadà que practiquen els de religió islàmica. Encara es poden celebrar les pràctiques penitencials d’aquesta època:

• El Dimecres de Cendra i el Divendres Sant són dies de dejuni i abstinència.

• Tots el divendres de Quaresma són dies d’abstinència de carn, menys quan s’escauen en festa de precepte.

• La resta de divendres de l’any també són dies de peni-tència, que pot complir-se amb abstinència, actes de pietat o obres de caritat.

EFEMÈRIDES DEL MES22 de febrer de 1663: Agramunt també participa,

per força, en la separació defi nitiva de la Catalunya del Nord. Fa tot just quatre anys que s’ha acabat defi niti-vament la guerra entre els reis de França (Lluís XIV) i el de Castella (Felip IV), coneguda a casa nostra com la Guerra dels Segadors o de Separació. Van signar la pau a l’illa dels Faisans, al riu Bidasoa, el 7 de novembre de 1659. L’acord és conegut com el Tractat dels Pirineus en què els francesos es quedaven el Rosselló i el Confl ent, trenta-tres pobles de la vall de Querol, al Capcir, així com la meitat de la Cerdanya. La Catalunya del Nord es desmembrava defi nitivament del Principat. Era el preu que s’havia de pagar per la revolta del 1640 i l’intent de separar-nos defi nitivament de Castella. Tal dia com avui de l’any 1663, el virrei de Catalunya, Francisco de Moura y Cortereal, marquès de Castel-Rodrigo, fa arri-bar una ordre als paers d’Agramunt, en nom del rei, per-què col·laborin amb diners i amb tots el recursos que puguin per poder ajustar i completar les fortifi cacions de les poblacions fronteres de Catalunya amb França, ja que la Real Hacienda no disposa dels sufi cients re-cursos econòmics ja que ha d’atendre l’exèrcit que fa la guerra a Portugal. Cal recordar que tot i la pau, el rei cristianíssim de França continuava fustigant la frontera catalana amb guerres i invasions puntuals durant tota la meitat del segle XVII. En aquesta època el rei castellà continuava encara la guerra a Portugal (aquests ajudats molt efi caçment pels anglesos), els quals van obtenir, ells sí, la independència defi nitiva el 1668.

R. Bernaus i Santacreu

FEBRER

Mes de 28 dies, segon del nostre calendari. Tot i que el dia comença a allargar-se, encara fa molt de fred i en els antics llunaris sempre es repre-sentaven persones escalfant-se a la vora del foc.El dia 1 el sol surt a les 7h 3m, i es pon a les 17h 07m. El dia 28 el sol surt a les 6h 28m, i es pon a les 17h 40mEl dia 19 el sol entra a la constel·lació de PEIXOS.

Les fases de la lluna:

Lluna plena el dia 2 a les 5h 45m

Quart minvant el dia 10 a les 9h 51m

Lluna nova el dia 17 a les 14h 14m

Quart creixent el dia 24 a les 7h 05m

65sió 515[GENER 2007]

❚ Coordina Rosa Maria Sera

❚ per Ricard Bertran

Les 7diferències

“Políticament incorrecte” és l’obra que el Grup Escè-nic Agramuntí ha repre-sentat aquestes darreres festes nadalenques. La foto de l'esquerra és l’ori ginal, mentre que a la de la dreta s’han fet set mo difi cacions.

A veure si les tro beu!

Solució a les 7 diferències:

UN PER A CADA UN

LLEURE AMENITATS

SOPA DE LLETRES

En aquest embolic de lletres hi trobareu el nom de dotze sinònims que hi ha del mot DANSA.

Solució a la SOPA DE LLETRES, per P.R.:

Ballable, corranda, cotilló, farandola, galop, ma-surca, pericon, polca, rigodons, sardana, tango i xotis.

A Q A B A C L O P C G E

I B F L D H T A N G O J

O L A M O N P X A A O R

L S Z L T D A D U L X V

L A S B L C N D G O E A

I F N H L A I A T P C J

T M O A R E B I R R N Q

O P D R D O S L U A S U

C V O R X R T S E Z F A

B C G C M F A D J E L G

H N I P S M I S O T X Q

R V R U Z N O C I R E P

Solució aUn per cada un:

Escriu en el cercle el número del barretque correspon a cada persona.

65sió 515[GENER 2007]

67sió 515[GENER 2007]

Una de les novetats de les pas-sades festes nadalenques va

ser la proliferació dels papanoels emparrats pels balcons i xeme-neies, amb el sac a l’esquena. Aquesta moda va començar fa poc amb alguna iniciativa indivi-dual que tenia certa gràcia. Però l’entrada dels basars xinesos en aquest mercat ho ha espatllat tot, amb aquesta uniformitat que més aviat fa mal d’ulls. Esperem que sigui una moda passatge-ra i que ben aviat desaparegui aquesta mena de contaminació visual i que els guarniments que es posin a les façanes siguin una mica més originals i nostrats. En tot cas que hi posin els tres Reis Mags enfi lant-se pels balcons.

LA FOTO per JOSEP BERTRAN

LA CALAISERA per SERAFINA BALASCH

68 [GENER 2007]sió 515

REVISTA SIÓ. Núm 515 - Any XLIV - Gener 2007

Documents