Incineració de residus:
agressió a la saluti al medi ambient
Cremar la brossa, lluny de ser una solució enfront de l’augment de la generació de residus en la nostra societat i de la contaminació que se’n deriva, és part del problema:
La incineració és la forma més insostenible i perillosa de tractar els residus…
… el residu no desapareix, es transforma
allibera a l’atmosfera substàncies tòxiques
per a la salut i el medi ambient
converteix la brossa en residus perillosos
(cendres i escòries)
… malgasta recursos i energia
impedeix recuperar residus aprofitables
obliga a extraure recursos i consumir energia
per a fabricar nous productes
… rivalitza amb opcions més ecològiques
promou la generació de residus
competeix amb la reutilització i el reciclatge
… incideix negativament en l’entorn
les incineradors són molt cares
creen menys llocs de treball que el reciclatge
perjudica activitats econòmiques de la zona
(agricultura, granges, turisme...)
C/ Tabarca, 12 - entresòl - 03012 Alacant
Tel.: 965 25 52 70
http://www.ecologistesenaccio.org
Perill per a la salut i el medi ambient
Les ximeneres de les incineradores allibe-
ren substàncies tòxiques i contaminants.
Algunes ja estan contingudes en els residus,
mentre que d’altres es generen per la recom-
binació de substàncies a elevades temperatu-
res, com ara les dioxines.
Els filtres de les ximeneres no retenen tots
els contaminants, per la qual cosa escapen al
medi substàncies molt nocives: gasos àcids,
òxids de nitrogen i sofre, metalls pesants (cas
del mercuri), compostos orgànics com ara les
dioxines, partícules ultrafines, etc.
Moltes s’acumulen en el medi i en el nos-
tre organisme i són molt difícils d’eliminar. El
mercuri, les dioxines i les partícules ultrafi-
nes provoquen danys en dosis molt baixes;
per això no hi ha un límit que evite el risc
d’efectes adversos sobre la salut.
El còctel tòxic que es dispersa al medi pot
causar avortaments, alteracions hormonals
i neurològiques, malalties cardiovasculars i
respiratòries, càncer, etc.
La incineració no evita l’abocament; les es-
còries i les cendres resultants, més tòxiques
que els residus originals, han de ser deposita-
des com a residus perillosos en abocadors.
Balafiament de recursos i energia
El sector de la incineració anomena “plan-tes de valoració energètica” a les incineradores, al·legant que part de la calor emesa en la inci-neració es transforma en energia elèctrica.
Cremar els residus elimina la possibilitat de reutilitzar-los o reciclar-los. És a dir, que la inci-neració obliga a extraure matèries primeres per a fabricar nous productes que substituïsquen els que s’han cremat. L’energia recuperada és molt menor a la que es podria estalviar reutilitzant o reciclant els residus.
L’energia recuperada no és renovable, ja que es genera incinerant residus fabricats a partir de recursos no renovables, com per exemple els plàstics.
Incineradores disfressades
A causa del rebuig social enfront de les in-cineradores s’instal·len noves plantes de trac-tament tèrmic amb tecnologies recents i poc experimentades: gasificació, piròlisi, arc de plasma, etc.
Els impactes són els mateixos: alliberen
tòxics per a la salut i el medi ambient, mal-
gasten recursos i energia i són tecnologies
cares que creen pocs llocs de treball.
Una altra via d’incineració de residus són
les cimenteres que cremen residus urbans i
industrials en la fabricació del ciment. Aques-
tes plantes són fins i tot pitjors ja que els
controls d’emissió de contaminació són me-
nors i les cendres tòxiques queden incorpo-
rades al ciment.
La incineració és necessària?
El repte per a una gestió de residus sos-
tenible és convertir els residus en recursos
aprofitables. Per això és necessari deixar
d’acumular els nostres residus en aboca-
dors i evitar-ne la incineració.
Hi ha alternatives viables, com ara l’es-
tratègia de residu zero, que implanta pro-
grames per a: reduir la generació de residus;
evitar fabricar productes amb tòxics i utilitzar
materials duradors i de fàcil reciclatge; ela-
borar adobs amb els residus orgànics; crear
sistemes de retorn d’envasos que n’afavoris-
quen la reutilització i el reciclatge, etc.