Tríptic Incineració de Residus

Incineració de residus:

agressió a la saluti al medi ambient

Cremar la brossa, lluny de ser una solució enfront de l’augment de la generació de residus en la nostra societat i de la contaminació que se’n deriva, és part del problema:

La incineració és la forma més insostenible i perillosa de tractar els residus…

… el residu no desapareix, es transforma

allibera a l’atmosfera substàncies tòxiques

per a la salut i el medi ambient

converteix la brossa en residus perillosos

(cendres i escòries)

… malgasta recursos i energia

impedeix recuperar residus aprofitables

obliga a extraure recursos i consumir energia

per a fabricar nous productes

… rivalitza amb opcions més ecològiques

promou la generació de residus

competeix amb la reutilització i el reciclatge

… incideix negativament en l’entorn

les incineradors són molt cares

creen menys llocs de treball que el reciclatge

perjudica activitats econòmiques de la zona

(agricultura, granges, turisme...)

C/ Tabarca, 12 - entresòl - 03012 Alacant

Tel.: 965 25 52 70

http://www.ecologistesenaccio.org

[email protected]

Perill per a la salut i el medi ambient

Les ximeneres de les incineradores allibe-

ren substàncies tòxiques i contaminants.

Algunes ja estan contingudes en els residus,

mentre que d’altres es generen per la recom-

binació de substàncies a elevades temperatu-

res, com ara les dioxines.

Els filtres de les ximeneres no retenen tots

els contaminants, per la qual cosa escapen al

medi substàncies molt nocives: gasos àcids,

òxids de nitrogen i sofre, metalls pesants (cas

del mercuri), compostos orgànics com ara les

dioxines, partícules ultrafines, etc.

Moltes s’acumulen en el medi i en el nos-

tre organisme i són molt difícils d’eliminar. El

mercuri, les dioxines i les partícules ultrafi-

nes provoquen danys en dosis molt baixes;

per això no hi ha un límit que evite el risc

d’efectes adversos sobre la salut.

El còctel tòxic que es dispersa al medi pot

causar avortaments, alteracions hormonals

i neurològiques, malalties cardiovasculars i

respiratòries, càncer, etc.

La incineració no evita l’abocament; les es-

còries i les cendres resultants, més tòxiques

que els residus originals, han de ser deposita-

des com a residus perillosos en abocadors.

Balafiament de recursos i energia

El sector de la incineració anomena “plan-tes de valoració energètica” a les incineradores, al·legant que part de la calor emesa en la inci-neració es transforma en energia elèctrica.

Cremar els residus elimina la possibilitat de reutilitzar-los o reciclar-los. És a dir, que la inci-neració obliga a extraure matèries primeres per a fabricar nous productes que substituïsquen els que s’han cremat. L’energia recuperada és molt menor a la que es podria estalviar reutilitzant o reciclant els residus.

L’energia recuperada no és renovable, ja que es genera incinerant residus fabricats a partir de recursos no renovables, com per exemple els plàstics.

Incineradores disfressades

A causa del rebuig social enfront de les in-cineradores s’instal·len noves plantes de trac-tament tèrmic amb tecnologies recents i poc experimentades: gasificació, piròlisi, arc de plasma, etc.

Els impactes són els mateixos: alliberen

tòxics per a la salut i el medi ambient, mal-

gasten recursos i energia i són tecnologies

cares que creen pocs llocs de treball.

Una altra via d’incineració de residus són

les cimenteres que cremen residus urbans i

industrials en la fabricació del ciment. Aques-

tes plantes són fins i tot pitjors ja que els

controls d’emissió de contaminació són me-

nors i les cendres tòxiques queden incorpo-

rades al ciment.

La incineració és necessària?

El repte per a una gestió de residus sos-

tenible és convertir els residus en recursos

aprofitables. Per això és necessari deixar

d’acumular els nostres residus en aboca-

dors i evitar-ne la incineració.

Hi ha alternatives viables, com ara l’es-

tratègia de residu zero, que implanta pro-

grames per a: reduir la generació de residus;

evitar fabricar productes amb tòxics i utilitzar

materials duradors i de fàcil reciclatge; ela-

borar adobs amb els residus orgànics; crear

sistemes de retorn d’envasos que n’afavoris-

quen la reutilització i el reciclatge, etc.