REVISTA SIÓ. Núm 502 - Any XLII - Desembre 2005

www.revistasio.info • [email protected] Núm. 502 • Any XLII • Desembre 2005

Les dones de l’Esbarjovan omplir els tresdies el Casal amb

l’Escala en Hi-fi

L’Associació SardanistaBarretina, premi Rotllana

Albert Lluch és un delspocs ferrers de cavallsque hi ha a Catalunya

El Mercat de Nadales va celebrar ambuna bona participació

El Mercat de Nadales va celebrar ambuna bona participació

Les dones de l’Esbarjovan omplir els tresdies el Casal amb

l’Escala en Hi-fi

L’Associació SardanistaBarretina, premi Rotllana

Albert Lluch és un delspocs ferrers de cavallsque hi ha a Catalunya

2 sió DESEMBRE de 2005

Núm. 502 - Any XLII - Desembre 2005

PORTADA:Cantada de nadales durant la cloenda del Mercat de Nadal del dia de la Puríssima. fer-ho sota l'esplèndida portalada delnostre temple que presideix el grupescultòric de l'adoració, té, com diuen ara, un gran valor afegit.(Josep Bertran)

ESTIMATS LECTORS ......................... 3

ACTUALITATFets del mes- Mercat de Nadal ................................ 5- Fets per a no oblidar ......................... 6- Xerrades ........................................... 6- Segarra-Garrigues ............................ 7- Nova urbanització ............................. 7- Espai Guinovart ................................ 8- Nova rotonda .................................... 8- Puigverd s'apropa ............................. 9- Breus ................................................ 9

ENTITATSLa Coral- Santa Cecília ..................................... 11Escola Municipal de Música- Beca per a un instrumentista de l'EMMA ........................................ 15Agrupació Sardanista Barretina- Premi Rotllana .................................. 15

L'ENTREVISTA- Albert Lluch, ferrador de cavalls ....... 17

OPINIÓEl celobert- Preparar el Nadal amb temps ........... 21Gent, fets, coses...- Ofi cis: boter ...................................... 23Els lectors escriuen- "Espanya, antes roja que rota" ........... 25

- La censura encara existeix ................ 29- L'acudit d'en Creus ........................... 29- Escala en Hi-fi ................................... 31- Memòria històrica d'un passat religiós .............................................. 33

ENSENYAMENTFinestra educativa- Un "arbre de Nadal" diferent a l'Espai Guinovart ............................... 37

CULTURAHistòria d'Agramunt i de la Ribera- Agramunt i la Ribera del Sió: Centre comarcal històric de les Terres de Ponent ............................... 39

RACÓ DE SALUT- Fisioteràpia i esport .......................... 45

SOM A RIELLAHistòries- La consciència .................................. 47

COL·LABORACIONS LITERÀRIESEl conte- Reformes .......................................... 49El conte de Nadal- Les llums de colors .......................... 50

ESPORTS- Club Futbol Agramunt ....................... 53- Bàsquet Agramunt Club .................... 57- Club Bitlles Sió d'Agramunt .............. 61

GRUPS POLÍTICS- Un Estatut anticatalà ......................... 63

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS- Un present i un futur prometedor per Agramunt .................................... 65- Pla d'Ordenació d'Urbanisme Municipal .......................................... 67

REGIDORIES MUNICIPALS- Diu molt de vosaltres ........................ 69- Agramunt ha d'estar al mapa de Catalunya .......................................... 69- Primer conveni col·lectiu dels treballadors de l'Ajuntament ............. 71- L'equip de govern ha estat absolt de la denúncia per injúries que va presentar el funcionari públic, Jordi Martí Gasull .............................. 71

L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 72

ALMANAC .......................................... 75

LLEURE- Amenitats ......................................... 77

LA FOTO ............................................ 78

LA CALAISERA ................................... 78

IMATGES D'AHIR I D'AVUI ................. 79

L'Associació de Dones l'Esbarjo, un any més, va celebrar el festival Escala en Hi-fi per recollir diners per la Mara-tó de TV3, amb un gran èxit de públic.

31 i 69

Nova edició del Mercat de Nadal el dia de la Puríssima, amb força presència de públic.

5

sió 3DESEMBRE de 2005

( )

Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964

Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell)

Subscripció anual: 28,50 € - Número solt: 2,60 €

Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42

Membre de l'Associació Catalanade la Premsa Comarcal

Redactors: Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu.Col·laboradors: Serafi na Balasch, Ramon Bernaus, Ricard Bertran, Jaume Cots, Ramon Creus, Montse Guerrero,

Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila.

Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt

La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes.Per altra banda, la publicació dels articles signats, no signifi ca l'ac ceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor.

Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig.

Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 ■ Torronaire d'Honor 2004

Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat,l'IEI de la Dipu tació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

CRÈDITS

Estimats lectors...

( )

Fa temps que en una d'aquestes cartes s'ironitzava sobre el dèfi cit de rotondes que tenia la nostra Vila per regular el trànsit a l'hora d'entrar a la població.

Quan a Tàrrega, Bellpuig, Mollerussa o Cervera ja en tenien feia temps, Agramunt n’era òrfena.

Han hagut de passar anys perquè en tinguéssim una que estem a punt d'estrenar. Han passat anys, però també suor i llàgrimes. La rotonda del polígon es va començar fa un futimer de mesos. Els treballs han estat lents; han calgut protestes amb pancartes i a la premsa, però fi nal-ment ja hi donem el tomb i d'aquí a poc es podrà donar per acabada.

Ep! La rotonda potser sí, però el principal accés que és el pont sobre el Sió, no. Els qui la van dissenyar no van veure que la connexió amb el pont era un coll d'ampolla i que dos vehicles grans no s'hi podien creuar. Ens han anunciat que faran el pont més ample per solucionar el problema. És a dir que, de fet, la rotonda no sabem quan s'acabarà del tot.

A la mateixa carretera, en el límit amb el terme de Puigverd, se n'ha de construir una altra, de rotonda. Sembla que ha tingut i té l'oposició d'alguns veïns de la zona. Primer van protestar perquè no la volien on estava projectada i després van dir que s’hi oposaven perquè perjudicaria els seus negocis. Com a resultat, tot un procés

d'expropiació de terrenys i el corresponent retard a l'hora de construir-la. Ara l'anuncien per després de festes. De moment ja s'hi ha posat senyalització, encara que tapada fi ns l'hora de la veritat.

Fa poc l'Ajuntament ha anunciat que la Generalitat ja ha subhastat les obres d’una tercera rotonda, la de la carretera de Tàrrega que se situarà amb l'encreuament amb la de Bellpuig. Era una obra projectada i anunciada des de fa temps, però encara no executada.

Esperem i desitgem que no tingui tants problemes com les seves companyes de la carretera de Cervera. Sinó haurem de creure que als agramuntins, en això de la modernitat viària que representen les rotondes, ens persegueix la malastrugança.

I per últim. Us heu fi xat que en qualsevol poblet creuat per una carretera hi ha un semàfor de limitació de velocitat? Aquí no hi ha manera. Sembla que no siguem al mapa.

Ben cordialment,

Bernat Jofre

Agramunt, desembre de 2005

Bon Nadal a tots.


❚ Josep Bertran

▼

ACTUALITAT

Mercat de Nadal

FETS DEL MESJO

SE

P B

ER

TRA

N

La plaça s'omplí de parades que oferien productes nadalencs.

El dia de la Puríssima es va cele-brar una nova edició del Mercat de Nadal organitzat per l’Ajun-

tament en col·laboració amb la Unió de Botiguers. Poques novetats: una trentena de parades omplien la pla-ça de l’Església i el primer tram del carrer Sant Joan amb una programa-ció d’actes paral·lels similars a les edicions anteriors. El mercat s’obrí a partir de les 11 del matí i es clausurà a les 20 hores després de la cantada de nadales.

Durant el matí es va celebrar la ter-cera trobada de col·leccionistes de xapes de cava. També es va presen-tar una xapa commemorativa en col-laboració amb la Unió de Botiguers.JO

SE

P B

ER

TRA

NFETS DEL MES


▼

Una de les novetats va ser la presència de paradistes amb ocells cantadors.

No hi van faltar pas els animals de corral, la gran atracció dels més menuts, així com els guarniments nadalencs, tor-rons i xocolata, fi gures de pessebre fl ors i complements.

Fets per a no oblidar

Amb una conferència sobre els orí-gens de la nissaga Siscar, es va

iniciar el dia 27 de novembre el cicle d’activitats que ha programat l’Ajun-tament amb el títol genèric de “Fets per a no oblidar”. L’acte es va celebrar a la sala de conferències de la biblio-teca i va anar a càrrec de l’estudiós Xavier Mora. El dia 9 tingué lloc una sessió de cinema amb la projecció del fi lm d’Esteve Riambau, “La doble vida del fakir”. Els actes continuaran fi ns al mes de febrer, com s’anunciava en el passat número de la nostra revista en què es va publicar tot el calendari d’activitats.

Xerrades

Un Mosso d’Esquadra va celebrar, el dia 21 de novembre al Casal d’Avis, una xerrada destinada especialment a

les persones grans. El policia va repassar aquells temes de la circulació, tant amb vehicles com per a vianants, que te-nen major incidència i poden representar més perill. L’en-demà el popular herbolari, Josep Giribet, també va prota-gonitzar una altra xerrada, en aquesta ocasió sobre temes de la seva especialitat, com és la utilització de les plantes silvestres, aromàtiques i medicinals del nostre entorn.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOSEP BERTRAN

El mosso aconsellà com circular millor.

El conferenciant explica, detalladament, els orígens dels Siscar.


Segarra-Garrigues

Tres agramuntins Josep París, Joan Batalla i Mi-quel Marquilles han estat elegits per incorporar-

se al consell d’administració de l’empresa pública Reg Sistemes Segarra-Garrigues SA, REGSEGA, que és l’encarregada de dur a terme les obres que són responsabilitat de la construcció del futur canal, com la concentració parcel·lària i la xarxa de distri-bució d’aigua a les fi nques. Els tres ja formen part de la junta directiva de la comunitat de regants, de la qual París n'és el president des de fa un any.

Per altra part, la unió d’empreses formada per Dragados i Sorigué construirà el primer tram del canal principal del Segarra-Garrigues de 5,2 km. per un import de 26,27 milions d’euros. El període d’execució és de 24 mesos, el que representa que a fi nals de l’any 2007 ja estarà acabat i les primeres zones podran regar la primavera de l’any següent. Aquest primer tram portarà un cabal de 35 m3 per segon. Hi ha dos túnels, tres aqüeductes i un sifó.

Nova urbanització

L’Ajuntament i l’empresa Residencial Riu Sió S.L. han signat un conveni per la urbanitza-

ció dels terrenys que ocupen l’antiga fàbrica de Ros Roca a la plaça del Pou. Cal recordar que una part d’aquests terrenys la va cedir l’Ajunta-ment per un període de 50 anys, que es com-pleixen el 2008. El desenvolupament d’aquest conveni, que està pendent de l’aprovació de la Comissió Provincial d’Urbanisme, representarà la recuperació anticipada d’aquests terrenys on està construïda la nau i el bloc de pisos, així com diverses millores en tota la zona verda al costat del Sió.

Segons els conveni, l’empresa promotoras’encarregarà de la demolició dels edifi cis, re-cuperar l’ull del pont cegat, traslladar la clave-guera i construir un pont per a vehicles lleugers a la zona de la Fondandana. Totes aquestesmillores seran a compte del 10 per cent de l’aprofi tament mig que es preveu en qualsevol unitat d’actuació i també en el tema de la volu-metria.

Els nous membres del consell d'administració de REGSEGA.

S'enderrocaran els edifi cis per enllaçar els dos trams del Passeig.

JOSEP BERTRAN

JOS

EP

BE

RTR

AN

ACTUALITAT FETS DEL MES


EspaiGuinovart

Fins al dia 8 de gener es pot veure a l’Espai Guinovart una mostra d’es-

cultures i pintures de Ramon Massa-na i Pilar Valeriano, respectivament, ambdós de Ponts. L’Espai ha estat també notícia per haver aconseguit un dels premis Lleidatur, que conce-deix la Diputació a través del Patronat de Turisme de les Terres de Lleida. El guardó se li va donar per la promoció que l’espai agramuntí ha fet des que funciona fa més de 10 anys com un equipament turístico-cultural. El pre-mi el va recollir la directora de l’Espai, Camil·la Minguell i a l’acte hi varen assistir l’alcalde, Ramon Muixí, i el re-gidor de cultura, Ernest Caufapé.

Novarotonda

La Direcció General de Carreteres de la Generalitat construirà una

rotonda a l’entrada d’Agramunt per la carretera de Tàrrega, a l’alçada dela cruïlla amb la de Bellpuig. L’em-presa pública Gisa, ha posat l’obra a concurs amb un pressupost de 323.892 euros. El termini per la pre-sentació de propostes acaba el dia 3 de gener i el d’execució és de dos mesos i mig.

El mateix projecte inclou la instal-lació d’un semàfor avisador a l’en-trada des d’Artesa de Segre amb la intenció d’evitar l’excés de velocitat a la que circulen la majoria de vehicles. Quant a la cruïlla del Control, sembla que no hi ha res previst.

Els dos artistes amb les seves obres.

Cruïlla on es construirà la rotonda.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN


Puigverd s’apropaEl municipi de Puigverd d’Agramunt ha aprovat defi ni-

tivament el seu primer Pla d’Ordenació Urbana, que regularà el seu creixement urbanístic. Es preveu l’incre-ment del sòl urbà en 21 hectàrees, 19 per a ús industrial i 2 per a residencial, gairebé tot en direcció a Agramunt a través de l’enllaç que es va construir fa uns anys amb la carretera L-303. Precisament el projecte urbanístic pre-veu la creació d’un carrer per a vianants que comunicarà els dos municipis. El pla urbanístic està preparat per a poder edifi car fi ns a 80 nous habitatges distribuïts entre la iniciativa privada i la pública. També es contempla la protecció paisatgista d’un tram dels marges del riu Sió.

BREUS

LA GENERALITAT ha anunciat que millorarà la xarxa viària principal de les comarques de la Segarra, l'Urgell i la Noguera per facilitar l’accés a l’Eix Transversal. Una d’aquestes millores afectarà especialment la carretera del Sió, és a dir la que cir-cula per Balaguer-Agramunt-Concabella-Tarroja-Sant Ramon. Cal recordar que, inicialment, l’Eix transver-sal seguia, més o menys, aquesta ruta fi ns que, fi nal-ment, es va desestimar i es va fer enllaçant l’Eix amb la N-II a l’alçada de Cervera. D’aquesta manera es van estalviar aquest darrer tram de l’Eix, que es va fer coincidir amb la N-II.

LES EMPRESES GRUCONSA I ROS-ROCA han estat guardonades, entre altres, amb els Premis Cambra, que patrocina la Cambra de Comerç i Indústria de Tàrrega. El lliurament dels guardons es farà el dia 13 de gener en un acte presidit per Pasqual Maragall, president de la Generalitat. També es commemorarà el centenari de l’entitat targarina-urgellenca.

LA UNIÓ DE BOTIGUERS disposa, des de fa unes setmanes, d’una seu pròpia ubicada a la baixada del Mercadal, 2. En aquest local es celebren les reuni-ons de la junta i es guarda tota la documentació i el material propi de l’entitat. La campanya d’aquest Nadal se centrarà en la distribució de butlletes en els establiments associats amb tres premis de 500 euros cadascun.

ANTONI PAGÉS I DALMAU, un dels membres fun-dadors de SIÓ, va morir el dia 7 de desembre i va ser enterrat el dia 9 a la localitat de Calvià, Mallorca. Antoni Pagès va residir a la nostra vila com a delegat de la Caixa. Durant la seva estada va coincidir amb la posta en marxa de la nostra revista de la qual va ser un membre molt actiu durant els tres primers anys 1964, 1965 i 1966. El mes de desembre d’aquest any publicà una nota de comiat.

L’AJUNTAMENT dóna un termini de 10 anys pel

trasllat de les granges que estan situades en sòl urbà, segons la normativa aprovada recentment. Aquest període s’allarga a 30 anys en el cas dels po-bles agregats. La nova ordenança també regula el transport i l’aplicació de purins que queda prohibida durant els mesos de juliol i agost. Durant la resta de l’any s’hauran de colgar en un termini màxim de 72 hores. Quant al transport de qualsevol tipus de fem i purins, queda prohibit per l’interior del nucli urbà, des del dia 1 de maig i fi ns al 30 de setembre. La resta de l’any l’horari de prohibició serà de les 9 a les 20 hores. ■

En aquest indret s'hi construiran els habitatges.

JOS

EP

BE

RTR

AN


Santa Cecília

ENTITATS LA CORAL

El diumenge 20 de novembre es va celebrar la festivitat de San-ta Cecília, patrona dels músics,

amb l’organització d’un bon esmorzar amb coca i xocolata desfeta al pati de la casa. Després d’esmorzar es van tornar a realitzar diversos tallers per a la mainada de la coral infantil da-vant la bona acceptació que van tenir l’any passat, però amb la peculiari-tat que aquest any es va demanar la col·laboració d’altra gent de fora la coral. Un dels tallers, pensat per als més petits, va consistir en la narra-ció de diversos contes a càrrec de la Núria Sorribes. Els més grandets van tenir un taller de manualitats amb la Fàtima Puig que consistí en la cons-trucció d’un instrument musical. Els infants s’ho van passar d’allò més bé. Des d’aquí el nostre més sincer agraï-ment a la Núria i a la Fàtima per la seva col·laboració en la festa.

CATALUNYA CORAL 2005El diumenge 27 de novembre es

va realitzar a Agramunt el darrer

dels concerts del cicle de concerts CATALUNYA CORAL que ha organit-zat la Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC) arreu de Catalunya per

donar a conèixer les diferents corals i orfeons que la formen. El concert es va fer al Casal Agramuntí i hi van participar la Coral Nit de Juny, de Palafrugell, amb un variat repertori amb obres de Mendelssohn, Schubert, Brahms...; i el Cor de la Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona, amb una selecció de peces d'El banquet (il festino) d’Adriano Banchieri. La Coral d’Avui sols va actuar en el cant comú que va dirigir la nostra directora, Do-lors Ricard. En el decurs del concert es va fer lliurament a les corals parti-cipants de diversos records per part de la delegada de les Terres de Lleida de la FCEC i del nostre ajuntament. Després del concert se’ls va oferir una mica de sopar a la casa.

OBSEQUI D’AGRAÏMENTDesprés de l’exposició que va rea-

litzar el Sr. Josep Farreny a la casa de la coral durant la passada Festa Major –aquesta és la seva tercera ex-

La Núria Sorribes explicant un conte.

Actuació del Cor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

J.M

. RIB

ALT

A

J. P

IJU

AN

▼


ENTITATS LA CORAL

posició que fa– ens ha volgut agrair la nostra predisposició de cedir-li no-vament la casa amb la donació d’un quadre que ha fet expressament per a la coral. L’acte de lliurament va te-nir lloc el divendres 11 de novembre durant l’assaig. Per a tots nosaltres és una satisfacció que el Josep Far-reny vulgui exposar en la nostra casa

i li estem molt agraïts. Així mateix vo-lem remarcar que la casa de la coral està oberta a qualsevol persona que en vulgui fer ús.

CONCERT DE NADALDonades les obres que s’estan rea-

litzant al nostre temple, el tradicional

Concert de Nadal de les corals d’Avui i Bon Cant es farà al Foment Parro-quial el dilluns 26 de desembre, St. Esteve, a la una del migdia. Esteu tots convidats.

La Coral d’Avui i la infantil Bon Cant us desitgen unes Bones Festes Nadalenques i un Bon Any Nou. ■

J. P

IJU

AN

J. P

IJU

AN

Josep Farreny lliura el quadre al nostre president, en Xavier Cots, en representació de la coral.A l'esquerra, quadre que ha obsequiat el Josep Farreny a la Coral.


Beca per a uninstrumentistade l'EMMA

ENTITATS ESCOLA DEMÚSICA

Premi Rotllana

AGRUPACIÓ SARDANISTABARRETINA

Sembla que enguany ha estat l’any del reconei-xement de la feina feta a l'Escola Municipal de Música en el camp de les cobles. Primer fou el

premi Rotllana concedit al fundador de les tres cobles: Ricard Bertran. Després el premi a l’Escola, per part de l’Obra del Ballet Popular (del que us informàvem en el Sió del mes passat). I aquest mateix mes, en Jordi Guixé, natural de Puigverd d’Agramunt i primer tenora de la cobla "Quatre Vents", ha estat el guanyador de la vint-i-dosena edició de la Beca Josep Mª Bernat per a joves instrumentistes de cobla, que convoca cada any l’ajuntament de Bellpuig i l’associació Música per a Co-bla. La beca consisteix en 1.500 €.

El dia de Reis, i com a guanyador d’aquesta beca, en Jordi Guixé oferirà un concert al teatre Armengol de Bellpuig amb la cobla "Bellpuig Cobla". Durant aquest concert, en Jordi rebrà el premi.

Tots aquests reconeixements ens esperonen a conti-nuar amb la feina feta fi ns ara, esperem que la ratxa continuï. ■

❚ La Junta

En Jordi Guixé, primer tenora de la cobla "Quatre Vents"

L’agrupació sardanista Barretina està d’enhora-bona. El dia 26 de novembre la coordinadora d’aplecs de la sardana ens va lliurar el premi ROT-

LLANA 2005. Ens el van concedir, segons van manifes-tar, per la constància any rere any i de moment en fa quinze, d’organitzar l’aplec de sardanes que se celebra el dia 24 de juny, dia de Sant Joan. També ens van dir que el nostre aplec està caracteritzat per la qualitat de les cobles convidades, potenciant especialment les de la nostra població, van constatar també l’afany que te-nim de mantenir viva la sardana amb les ballades que s’organitzen durant els diumenges d’estiu a la plaça del Mercadal. Per tot plegat, estem contents.

Per treballar pel món de la sardana no es necessita cap recompensa, però sí que esperona i dóna energia veure que se sap apreciar l’esforç que s’hi dedica. Tal com vàrem dir el dia del lliurament d’obsequis, aquest guardó el dediquem en primer lloc a tots els associats i col·laboradors: comerços, empreses, també a l’Ajun-tament, ja que sense tots ells l’aplec no es podria tirar endavant, però sobretot i de tot cor el dediquem al nos-tre poble d’Agramunt.

Hem volgut fer partícips a tots els lectors de la revista de la nostra alegria com Agrupació i esperem a la vega-da que vulgueu col·laborar i entre tots fer l’associació més gran, augmentant el número de socis; d’aquesta manera podrem ser més a tirar endavant aquest patri-moni del nostre país com és la sardana. Gràcies. ■

Carme Vicens i Antonieta Puig recollint el premi Rotllana.

JOS

EP

BE

RTR

AN

EM

MA


Albert Lluch, ferrador de cavallsUn ofi ci com qualsevol altre

L'ENTREVISTA

❚ Anna Santacreu

Darrerament es parla molt dels ofi cis desapareguts. No obstant sempre hi ha alguna excepció, com per exemple el de ferrador de cavalls. L’activitat dels cavalls no té res a veure amb la que tenien quan a cada casa n’hi havia un o més. Actualment es destinen

a activitats esportives, sigui la doma, el salt o el ràid. Els cavalls tenen un valor econòmic gairebé inimaginable i inaccessible per a molta gent, encara que no per a tothom.

El jove Albert Lluch i Vila, fi ll de Puigverd d’Agramunt i actualment resident a la nostra Vila, és qui es dedica a aquest ofi ci i ens explicarà moltes coses que segurament a la majoria de nosaltres ens sorprendran. Ell també mostra interès que es conegui l’ofi ci tal com és, ja que se’n té una idea una mica confusa del que és en realitat.

– Fes-nos una descripció d’aquest ofi ci.

– Primer voldria deixar clar que aquest ofi ci no s’assembla de res al clàssic ferrer d’abans. Actualment és molt diferent. Es tracta molt més la podologia de l’animal gairebé des que neix. Al llarg de la vida d’aquests animals et pots trobar haver de fer diferents tipus de ferrats: ferrats ortopèdics, terapèutics, correctius. Des que l’animal encara és poltre, el vas tractant segons les seves neces-sitats.

Quan el cavall és adult poden apa-rèixer lesions que s’hagin de tractar, com problemes de tendons, haver d’extirpar un queratoma o qualse-vol altre tipus de lesió. Sempre es-tem parlant de cavalls d’esport. Tots aquests tractaments tenen un cost elevat, la qual cosa fa que l’animal a tractar valgui molt la pena. Hi ha ca-valls de competició d’un valor de fi ns a 30 milions de pessetes.

– Com vas arribar fi ns aquí?– Des de petit els cavalls m’havien

agradat. Com és normal, a casa meva no en volien saber res. Primer ana-

va per fuster a cal Morell, després vaig treballar de mecànic als tallers Bertran, i fi nalment a l’empresa Ros Roca, fi ns als 18 anys. Quan vaig anar a la “mili” vaig demanar poder estar amb els cavalls, i allí em van ensenyar quatre coses que avui ja no serveixen per a res; no obstant em vaig assa-bentar, mitjançant un veterinari, d’un

curs que s’impartia a l’Escola de Ca-pacitació Agrària de Girona en com-binació amb una escola de França, i m’hi vaig apuntar. Fèiem intercanvis amb aquesta escola i cada mes ens desplaçàvem una setmana a França i allí apreníem les tècniques que ells utilitzaven, i així anava aprenent l’ofi -ci que jo volia fer.

Ferrant un cavall a Gelida, l'any 2000.

▼


– Tu havies tingut un cavall?– I tant. De jovenet era el meu som-

ni. Quan vaig ser més gran, amb els meus primers estalvis, me’n vaig com-prar un. Tenia 16 anys. Amb l’animal a casa, de seguida em vaig adonar que tenia un problema cada vegada que l’havia de ferrar. Recordo que anava a buscar el Tolosa, i li dema-nava per favor a veure si ho podia fer ell. Aquest cavall va tenir problemes a una pota que ningú no va saber so-lucionar, motiu pel qual el vaig haver de vendre. Aquest fet em va fer veure més clar que havia de ser jo qui havia d’aprendre aquesta tècnica.

– Com va ser el començament?– Al principi, i per donar-me a co-

nèixer, feia exhibicions a les fi res. Anglesola va ser una de les primeres i la més propera. Per poder omplir la setmana, al començament treballava tres dies a l’empresa J. Martorell, als quals agraeixo les facilitats d’ho-raris que em van donar. Participava a Equus Catalònia, una de les fi res més importants dedicada al món del cavall. Feia tot el possible per treba-llar bé i guanyar-me la confi ança, ja que amb aquesta feina el client dei-xa a les teves mans una peça molt valuosa. Una vegada has començat i

la gent veu com treballes, la feina va venint pel boca orella. Va arribar un moment en què vaig haver de deixar l’empresa, això va ser l’any 1996.

També tens l’oportunitat de poder assistir a concursos que es convo-quen i que també t’ajuden a donar-te a conèixer. Una vegada, amb un com-pany, vàrem participar en un concurs a França i vam guanyar el primer pre-mi.

– Existeixen diferents tipus de ferradures?

– Sí, i de moltes maneres. Hi ha ferrats terapèutics, ortopèdics. Exis-teixen diferents tipus de ferradures, materials acrílics, silicones, catalitza-cions ràpides, totes aquestes tècni-

ques adaptades només al cavall. Els cavalls d’esport requereixen

unes cures i ferrats especials. Són animals que se’ls obliga a donar molt de si i des del metacarp fi ns a la ter-cera falange és cosa nostra i a partir d’aquí fem el que més els convé.

– Feu diferents tècniques?– D’una manera gairebé continua-

da ens hem d’anar reciclant. Fem uns cursos a la universitat autònoma de Barcelona que anomenen Clínics. Allí aprenem tècniques que a la pràctica ens poden servir. Són cursos impar-tits per ferradors i veterinaris inter-nacionals, on s’aprèn temes sobre la vascularització, sobre els ossos, sobre disseccions i altres teories.

Aquests coneixements et poden servir, encara que no sempre de la mateixa manera. La capacitat d’im-provisació l’has d’aplicar a cada bes-tiola d’una manera diferent.

– D’on traieu les eines? I les ferra-dures?

– Les eines no tenen res a veure amb les d’abans. Gairebé totes vénen dels Estats Units i són caríssimes. Això sí, són una meravella. Pel que fa a les ferradures, difícilment troba-ríem a l’estat espanyol cap empresa que les fabriqués amb la qualitat de les que vénen d’Holanda. Hi ha una empresa a l’Hospitalet i una altra al País Basc que són les importadores d’aquest material.

– Alguna circumstància impor-tant?

Treballant a Verdú. Es veu el taller ambulant.

En aquestes dues imatges es pot apreciar diferents tipus de ferradures. A la foto de l'esquerra n'hi ha dues: la primera és una ferradura actual, i la segona una de manual antiga. La foto de la dreta és una ferradura napoleònica; rep aquest nom perquè Napoleó la utilitzava als seus cavalls. Com es pot veure està feta al revés, d'aquesta manera ell pretenia enganyar l'enemic en relació a la direcció de les tropes franceses.

L 'ENTREVISTA ALBERT LLUCH, FERRADOR DE CAVALLS

▼


– Una vegada vaig poder operar un cavall en un quiròfan. Gairebé sempre s’ha d’intervenir a la quadra, encara que sigui amb unes grans me-sures d’higiene i desinfecció. Doncs en una ocasió ho vaig realitzar en un quiròfan. Amb l’ajuda d’un veterinari, que és qui seda el cavall, començo a fer la intervenció. Vaig haver d’extir-par una fístula que l’animal tenia en un cartílag de la pota. Quan has fet una feina d’aquesta índole o la que he explicat del querosoma, és quan t’adones que la feina que fas t’omple d’una manera total i satisfactòria. De fet tal sols l’experiència fa que puguis arribar fi ns aquí.

– Fins on arriba la teva feina?– Principalment treballo a la pro-

víncia de Barcelona (encara que sem-bla increïble hi ha moltíssims cavalls en aquesta província), també faig Tarragona i alguna cosa de Girona, tot i que em queda massa lluny. Ac-tualment tinc dos ajudants que em fan la feina més senzilla. D’aquesta manera puc dedicar-me a la feina de més compromís. Aprofi taré per dir que l’Escola de Capacitació Agrària que ara és a l’Hospitalet, busca tutors per donar classes pràctiques a nous elements. Jo en sóc un i enguany ja és

el tercer alumne que tinc a fer pràcti-ques amb mi.

– Cada quan ferreu els cavalls?– Anys enrere els cavalls es ferra-

ven gairebé quan ja no tenien ferra-dures. Els ferrats són necessaris quan el casc creix i això passa entre sis i set setmanes, encara que n’hi ha que ho volen cada mes. No sempre s’ha de canviar la ferradura, però sí arran-jar el casc.

– Alguna anècdota?– En aquest apartat tan sols re-

cordo les anècdotes negatives. Una

vegada una guitza d’un cavall em va obrir el llavi de dalt i de baix, amb una bona cicatriu que m’ha quedat, i encara considero que vaig estar de sort. És una feina amb un grau impor-tant de risc i no et pots confi ar mai.

Una altra anècdota em va passar el primer dia que estrenava un 4x4, nou de trinca. L’animal estava estacat pel coll i va tirar amb tanta força enrere que va trencar la corda i de l’embran-zida va anar tirant enrere, enrere i es va encastar a la part de darrera del vehicle, on gairebé s’hi va asseure. No ho oblidaré mai.

– Saps quants sou els qui us dedi-queu a aquest ofi ci?

– A la província de Lleida tan sols som dos els qui ens hi dediquem úni-cament i exclusivament. L’altre com-pany viu a Juneda. Tinc un alumne d’Isona que també s’hi vol dedicar. De totes maneres mantenim molt bona relació entre tots nosaltres i ens aju-dem sempre que convé.

Ens consta que els ferradors cata-lans som els millors de l'estat. Tots se-guim el camí del desaparegut mestre ferrador Jaume Marés, de Banyoles. Tant és així, que els participants de l’estat als concursos de ferradors, que es convoquen a nivell mundial, són catalans.

– El teu “hobby” és muntar a ca-vall?

– Doncs no, la febre dels cavalls es va acabar. Ara els caps de setmana dedico el meu temps lliure a la caça i a l’snow (una modalitat d’esquí).

A aquesta xerrada hi podríem afegir centenars de diapositives, centenars de fotografi es, trofeus, ferradures fetes a mà, revistes... tot relacionat amb el món del cavall. Parlar amb l’Albert d’aquest tema et fa sentir una curiositat creixent per saber més coses relacionades amb aquests animals i que mai no podia pensar que fossin del nostre interès. És tot un altre món. Et desitgem molta sort en aquesta feina, que és la teva. ■Concurs Equus Catalònia a Girona. Any 1995.

L'Albert amb la seva companya Sandra, a la glacera de Zermatt a Suïssa. Estiu de 2002.

L 'ENTREVISTA ALBERT LLUCH, FERRADOR DE CAVALLS


Preparar el Nadal amb temps

❚ Joan Puig

OPINIÓ EL CELOBERT

Què voleu que us digui. Les fes-tes de Nadal m’emocionen, m’entusiasmen i em tenen el

cor robat. Es podria dir que pràc-ticament passo tot l’any enyorant aquestes diades. Unes festivitats que, grà cies a la nostra societat de con-sum i a la globalització, s’han anat ampliant i ampliant. Només acabar el Hallo ween, vull dir la castanyada, ja començo a preparar les festes na-dalenques: els regals, la soca, l’arbre, el pessebre, la il·luminació de casa, les felicitacions, les compres, el menjar, la carta als Reis...

Pel que fa als regals, els encomano abans que els pe-tits comencin l’escola al se-tembre. M’agrada ser previ-sor. Així m’asseguro que no em quedi sense les joguines que estan de moda. Ja em vaig escarmentar anys enre-re quan la feina va ser meva per trobar un exemplar de les Tres Bessones. I és que les indústries de joguines arriba un moment que no donen l’abast i, si no t’afa-nyes, et pots quedar sense allò que s’anuncia a la tele i que és el que et demanen els nens. O sigui que a fi nals d’estiu ja començo a pensar i a encomanar els regals que portarà el Pare Noel, els regals que cagarà la soca, els regals de Cap d’any, els regals dels Reis nostrats, etc. Puc dir amb orgull que abans de començar el desembre ja ho tinc tot controlat.

Per altra part, a casa nostra no no-més ens mantenim fi dels a les tradi-cions, sinó que també hem incorporat les que ens han vingut de l’estranger. Encara fem el pessebre que cada cop

ampliem i millorem amb fi guretes no-ves de trinca que comprem a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona i a la d’Agramunt. El pessebre el muntem després de Tot Sants i no el desmun-tem fi ns a Sant Josep. Té un sortidor amb aigua corrent i el foquet dels pastors fa fum de veritat. És tan bo-nic! De tant en tant hi jugo amb les criatures. Enguany, en suport a l’al-calde de Barcelona, hi hem fet una modifi cació: n’hem retirat els tres ca-ganers (del tripartit) i el pixaner (que, encara que porta barretina, diem que és del PP per allò que sempre pixen fora de test).

De soques en tenim una per cada nen i una més de recanvi. Totes les arrenglerem a la cuina i els donem menjar tota la tardor. Abans d’anar a dormir, els petits els posen patates, verdura, mandarines... i l’endemà, el primer que fan quan s’aixequen és anar a veure si s’ho han menjat. Totes les soques són d’aquestes tan bufo-nes que es venen avui en dia amb, potetes, morret, orelles i barretina. Arrenglerades semblen els Tres por-quets. Nosaltres les fem cagar el dia de Reis, perquè el dia de Nadal els nens ja ho fan a casa de la padrina de

Lleida; el dia de Sant Esteve, a casa de la padrina d’aquí, i el dia de Cap d’any a casa dels oncles. O sigui, que a la nostra família tenim unes soques molt cagadores (amb el bon sentit de la paraula) que, com que mengen tant, a part de les joguines i els euros de xocolata, caguen llibres, llibretes, mitjons, calces, tops, pel·lícules de video, jocs de la play station...

L’arbre de Nadal i els del jardí els preparem i il·luminem a fi nals de no-vembre, perquè estigui tot a punt el dia u de desembre, que és quan fem la inauguració ofi cial, igual que a la Casa Blanca. Les llumetes intermi-

tents d’origen asiàtic, enca-ra que de tant en tant fallin, ens fan companyia les vint-i-quatre hores. I, per si un cas, sempre en tenim de retent.

Un altre element que hem incorporat a la vida familiar és el personatge del Fume-ra; aquell que té ulls per tot arreu i comunica als Reis allò que els nens fan de bo o de dolent. Si en va de bé el Fumera! Quan el nen no es vol menjar la sopa: “mira, que t’està veient el Fume-ra!”; quan la nena no vol fer els deures: “mira, que el Fu-mera et veu!”. Tot el dia te-

nim el suport inestimable del Fume-ra. És clar que, per altra part, anem omplint les cartes dels Reis que por-tem al Corte Inglés, al Patge Karim i al rei de fusta de cal Sangrà. Que per cartes no quedi!

I també seguim el calendari d’ad-vent; aquell que té 24 fi nestretes amb xocolatines a dins. Des del dia u, cada matí en llevar-nos correm a la cuina i obrim la corresponent fi nestreta.

En fi , què us diré! Són unes festes tan boniques, que espero amb ànsia que passin aviat per començar a pre-parar les de l’any que ve! ■

JOSEP BERTRAN


Ofi cis: boter

❚ A. Ponsa

OPINIÓ GENT, FETS, COSES...

D'entrada l'ofi ci de boter es divideix en dues branques ben diferenciades: una es correspon a qui fa bótes i bots de cuir, i l'altra a qui fa bótes de fusta. Al primer se l'anomena boter de cuir i al segon boter de fusta. També el mot bóta pot dur a una certa confusió, posat que és el nom de dos estris ben diferents, encara que, de fet, tinguin la mateixa funció, que no és altra sinó que són dos receptacles ideals per guardar i transportar líquids, sobretot vins i olis.

Foto

: F. C

atal

à-R

oca,

del

llib

re "E

l que

hem

men

jat".

El boter de cuir, com indica el seu nom, treballava o treballa amb pells d'animals, sobretot

de cabres i bens, per confeccionar els corresponents bots i bótes. Pells que s'extreien amb molta cura i d'una sola peça, les quals després d'haver passat el complicat procés a què eren sotmeses, quan s'omplien de vi enca-ra s'endevinava perfectament l'apa-rença de la bèstia espellada, un xic més voluminosa, això sí, per l'efecte de la nova matèria que contenia el seu interior.

A aquestes pells se'ls cosia d'una manera especial tots els indrets del cos on apareixia alguna obertura que, per cert, eren ben pocs. La part que es corresponia amb el coll de la bès-tia es deixava oberta ja que era l'únic orifi ci d'entrada i sortida dels líquids, el qual es tancava mitjançant una cor-da llarga i resistent lligada per un ex-trem a la part del bot que havia estat la pell d'una de les potes davanteres de l'animal. Bots i bótes s'empastifa-ven amb una lleugera capa de pega amb el fi de donar-los consistència, elasticitat i una certa protecció per a la seva impermeabilitat. A més a més, aquesta pega transferia un agradable sabor al vi que contenien.

Quan la peça era acabada, el dar-rer toc consistia en girar-la a l'inrevés, així, la part que contenia el pèl i la pega era l'interior del receptacle, en contacte directe amb el líquid que s'hi

dipositava. Llavors era el moment de fi xar la corda que servia per obrir i tancar el bot a una de les potes da-vanteres.

Quant al boter de fusta, aquest feia (fa) una especialitat completament diferent. I jo no sabria pas dir quina de les dues era més difícil; penso que tant l'una com l'altra són dignes d'ad-miració.

Ell també feia (fa) recipients desti-nats a contenir i transportar líquids, generalment olis i vins. Uns recipients més llargs que amples, de secció transversal circular, major en el cen-tre que en els extrems, les dues bases dels quals són peces circulars de fus-ta i la superfície lateral està formada

per unes peces encorbades i ajunta-des que es mantenen unides mitjan-çant cèrcols de ferro o de fusta.

La feina de boter ha de ser mil·li-mè trica, en cas contrari, els líquids tras puen cap a l'exterior. El boter s'encarrega que això no succeeixi po-sant en pràctica la seva habilitat per tractar aquest element. Per això cal que tingui clar el nombre de dogues

que li calen per a construir un receptacle determinat, les mi-des exactes que han de tenir i la curvatura que ha de donar a cadascuna d'elles perquè en-caixin perfectament valent-se de diverses eines de tall, així com de l'escalfor proporciona-da pel foc, tant en directe, com a través d'aigua bullent, amb el fi de donar fl exibilitat al mate-rial.

Voldria acabar remarcant que les bótes també es conei-xen amb altres diversos noms. En segons quines contrades, i segons quines mides, també els diuen carretells, barrils, bo cois, botells, barrals, tones, etc. La tona sol ser la de ma-jors dimensions. Al seu interior hi pot entrar una persona per una mena de fi nestreta amb

semicercle que té a la part superior, i hi caben centenars de litres. Aquests receptacles de grandària exagerada, totalment impossible d'entrar-los per cap porta, els van construir antiga-ment al mateix lloc d'ubicació, i en cas d'haver-los de traslladar de lloc calia desmantellar-los peça a peça. ■

Antic establiment a Tàrrega dedicat a l'ofi ci de boter.


"España, antes roja que rota"

OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

❚ Jaume Cots

Amb el merder que s’ha muntat –fora de Catalunya– amb la presentació (sols presentació!!)

del nou Estatut de Catalunya, es con-fi rma, una vegada més, el que es deia als anys trenta del passat segle: “Es-paña, antes roja que rota”, referint-se al fet que es preferia –com a mal me-nor– que fos manada pels comunis-tes abans que veure-la desmembrada pels separatismes basc i català.

Han passat els anys i, encara que amb diferents matisos, la cosa se-gueix igual. Abans que el document passés la primera votació al legisla-tiu espanyol, ja s’havia destapat la caixa dels trons i amb una virulència inusitada, el que porta a pensar que poden amagar-s’hi altres motivacions sota el pretext del rebuig a aquest Estatut, que és lògic que no agradi als espanyolistes profunds, als de: “Una, Grande, Libre”. El que no s’en-tén, però, és aquest terror visceral a noves propostes de formes de regir-nos, pensant, a més, que aquestes sols estan en fase d’estudi i poden ser rebutjades i, fi ns i tot, –dissor-tadament– pels mateixos catalans, en cas d’un hipotètic plebiscit sobre aquest tema.

El que sí és evident és que tot aquest sarau li va perfecte al PP. La potent ofensiva que ha llançat en contra d’aquest projecte –i que ha seduït una part signifi cativa del socialisme espa-nyol– el situa com a paladí d’aquesta unitat inalterable d’Espanya que pre-diquen, enfront de les propostes dels catalans, titllats de: separatistes, mes-quins, nazis, insolidaris, prepotents i altres fl oretes per l’estil.

Tot aquest tensar la corda –pro-clamant més mentides que veritats

sobre aquest tema–, probablement està pensat també per desgastar, restar-li vots al PSOE: incoherent, dè-bil i captiu de les forces del mal cata-lanes, segons el PP. És aquest factor d’espanyolitat ultra el que creu que el portarà a guanyar les properes elec-cions generals, davant d’un socialis-me claudicant.

Un altre gran entrebanc perquè sur-ti reeixit l’Estatut és les anomenades autonomies, que es crearen en l’últi-ma Constitució Espanyola per evitar (segons deien) “agravios compara-tivos”; el que ha donat lloc a crear una sèrie d’interessos, de prebendes a les que serà molt difícil renunciar, i acceptar la realitat dels fets diferen-cials que existeixen entre les diverses terres d’Espanya i que s’amagà –en aquells moments– amb el diluent “café para todos”.

Una persona gens sospitosa de se-paratista, de nacionalista perifèric, el satíric, clarivident Fernando Vizcaí-no Casas, deixa ben clara aquesta realitat en el seu llibre “Las Autono-suyas”(1) on, en la: “Nota aclaratoria para irascibles” diu textualment:

“Debo aclarar que las autonomías serias me merecen un absoluto res-peto. Creo, naturalmente, que unas pocas regiones españolas ostentan tradiciones y derechos autonómicos indiscutibles, que avalan y justifi can sus muy lógicas reivindicaciones en esta materia y su legal reconoci-miento.

Pero el frenesí de las nacionalida-des, la juerga de las autonomías sin sentido, sin historia y sin justifi cación estaban pidiendo un tratamiento acorde con semejante burla. A esas ridículas invenciones territoriales, a las grotescas creaciones de falsos entes, surgidos de una descabellada interpretación de los principios cons-titucionales y fomentados por meras

razones demagógicas y propagandís-ticas (o fruto de malhadados consen-sos) sí que va dirigida esta historia, tan esperpéntica y disparatada como ellas mismas”.

Voldria deixar ben clar que cal res-pectar la ideologia de les persones que no troben correcte l’Estatut i ac-ceptar el seu dret a rebutjar-lo en el grau que sigui, com també, aquestes, a reconèixer el dret del govern de la Generalitat de Catalunya a presentar-lo i poder discutir els pros i contres civilitzadament.

El que és inacceptable és la cam-panya de pura demagògia que s’ha orquestrat en molts mitjans de co-municació –sobretot premsa i ràdio– centralistes amb programes que es dediquen a desqualifi car sistemàtica-ment, de manera barroera, mesqui-na, amb mitges veritats, de tot allò que no coincideix amb la seva forma de pensar.

Portada del llibre on es recull una mostra del que es diu en aquesta emissora, especialment al programa"La mañana" de Federico Jiménez Losantos.



Fins i tot el laboratori d’idees del PP, la fundació FAES: “Fundación para el Análisis y los Estudios Socia-les”, ha volgut posar cullerada en aquest serial que s’ha muntat, i caure en la ridiculesa d’afi rmar que, accep-tant aquest Estatut (entre molts al-tres mals) donem pas a la poligàmia. Però potser el mitjà més signifi catiu d’aquesta disbauxa és l’emissora de ràdio COPE, que pertany a la “Con-ferencia Episcopal Española”. Sembla que, donada la identitat dels seus propietaris, aquesta hauria de trans-metre –en aquests moments d’en-frontaments ideològics– missatges de concòrdia, de proïsme, no sembrar odis ni crispacions. Doncs no, segons el llibre Les barbaritats de la COPE(2) és tot el contrari. L’autor d’aquest lli-bre s’ha dedicat a gravar cinquanta hores de diferents programes que

emet aquesta emissora, i en especial d’un que es difon als matins i amb el títol de “La mañana” (programa es-trella d’aquesta cadena) i que dirigeix Federico Jiménez Losantos.

Vegeu-ne algunes mostres del que es diu en aquesta tertúlia matinal, i sempre en boca d’aquest citat senyor. Pel que es pot llegir en aquest llibre, és un immillorable augur tremendista –a l’estil dels apocalíptics predica-dors televisius americans, anunciant la fi del món– i és en repetir de mane-ra sistemàtica les seves dèries quan van calant a fons en l’ànim dels seus oïdors.

10 de març de 2005“La minoría o mayoría castellano-

hablante de Cataluña es la más des-protegida, maltractada, incompren-dida, silenciada y machacada”.

13 de juny de 2005“El gobierno español sólo habla

con terroristas, homosexuales y ca-talanes, a ver cuándo se decide a ha-blar con gente normal”.

1 de juliol de 2005“En Cataluña los terroristas man-

dan”.

Ja em direu si escoltant aquestes gentileses de bon matí es pot fomen-tar la concòrdia entre persones.

(1) Fernando Vizcaíno Casas. Las Autono-suyas

Tercera edición: noviembre, 1981 Editorial Planeta, colección Fábula/78(2) Alvaro Vioque. Les barbaritats de la COPE Primera edició: octubre de 2005 Editorial Ara llibres ■



La censura encara existeix

❚ Pere Ribó i BonetLa censura encara exis-teix. Unes vegades serà subtil, d'altres vegades obligada o pactada...

L’ACUDIT D’EN CREUS

– Ep! Voleu dir que és l'estel que hem de seguir...?

Quan Espanya i Catalunya, des-prés de la llarga nit de la fos-cor, varen passar a l’anomena-

da etapa de la transició política (més aviat en diria transició dels covards), per després passar a l’estat actual de democràcia a l’espanyola, qualsevol guspira de llibertat semblava una fi ta que no arribaria mai.

Però hem vist com aquelles molles de llibertat que hem anat aconse-guint, es feien cada vegada més gros-ses. Però no ens fem il·lusions. I vull referir-me concretament a la llibertat d’expressió.

Sí, és veritat que ara tenim una quantitat important de diaris i revis-tes en català, emissores de ràdio que ens parlen en català, una televisió en català, (però que tot sigui dit, cada dia es castellanitza més), i que àd-huc pots atrevir-te –encara que una mica acollonit–, a parlar en la nostra llengua a la policia i als estaments ofi -cials!! Qui ho hagués pensat tot això uns quants anys enrere?, però què babaus que som!!, i la censura?

Jo, innocent de mi, pensava que tothom ja podia expressar-se amb plena llibertat (sempre amb educació, correcció, i civisme), i donar sortida verbal o escrita a les seves idees i opi-nions, respecte a un tema en concret. Però no és així. La censura encara existeix. Unes vegades serà subtil, d’altres vegades obligada o pactada, també a vegades serà per por, o pot-ser..., el que sí és cert, és que exis-teix.

El projecte d’Estatut ha passat a tràmit. I des d’aquell dia, les críti-ques, les “vomitades”, les mentides, els insults..., s’han multiplicat per un nombre elevat. I jo penso, per aques-

ta gent, professionals dels mitjans de comunicació, no existeix cap mena de censura? Naturalment, que aques-ta “raça de professionals”, diran que estan fent ús de la llibertat d’expres-sió, de la seva llibertat d’expressió, i hem pregunto, per damunt d’ells no hi ha ningú que tingui un dit de seny? On són, de vacances?, i la justícia?, de veritat n’hi ha? Llavors, amb tant d’odi i malvolença que estan creant, qui la vol trencar realment Espanya?

No fa massa dies que s’ha celebrat el 30è aniversari de la coronació del rei Joan Carles I. En el discurs de la seva coronació (així ens ho han recor-dat), va dir que es declarava rei de tots els espanyols. Suposo que en aquestes paraules, deixava al marge

Catalunya, perquè sinó, en els mo-ments actuals que hi ha una crispació a nivell estatal a punt de fer esclatar “l’olla”, on és la casa Reial? Catalunya i els catalans, ja sabem per experièn-cia, que no podem espera massa dels Borbons, però quan es va al ball s’ha de ballar! Col·loquialment xerrant pel carrer amb qualsevulla persona diríem: “que es mulli el cul, carai, sinó per què el volem?”. ■



Escala en hi-fi


Vaig assistir a aquest espectacle que, des de fa ja quatre o cinc anys, presenta l’Associació de

dones ESBARJO, amb una fi nalitat altament altruista com és la de fer donatiu de la recaptació (es diu que ni tan sols en dedueixen les despeses que els comporta el seu muntatge), a la MARATÓ DE TV3 que enguany destina a la lluita contra l’Alzheimer, el Parkinson, l’Esclerosi múltiple i l’Iptus. La comesa, doncs, no pot ser més lloable; “chapeau!”.

Una vegada dit això i cenyint-nos només a la representació musical que ens varen oferir, just és reconèixer la meritòria labor de les dones de l’ES-BARJO que hi participen, així com la dedicació i esforç per les moltes hores d’assaig que han hagut d’es-merçar-hi. Però crec que ha valgut la pena i la bona acollida dispensada pel públic, tant casolà com comarcal, les haurà compensat, potser, tots els nervis i mals de cap que han hagut de superar.

El muntatge de tots els números fou més que correcte, la gestualitat dels llavis, mans i braços molt ben ajustats als del/la cantant que repro-duïa l’equip de so; el vestuari molt treballat i els efectes de llum prou ac-ceptables. Tot plegat, podríem dir-ne que fou un espectacle rodó. Em seria difícil escollir quina fou la millor de les actuants, però si no tingués altra alternativa que assenyalar-ne alguna em decantaria per la interpretació de la dansa “country” que un grup de set dones (quatre d’elles molt jovene-tes) comandades per l’Àstrid Guasch interpretaren amb una coreografi a ajustada, un ritme correcte i sense

cap error. I és que en aquest número no hi havia “play back” simulant que ballaven, sinó que ballaven de veritat i en directe.

Per tot plegat, doncs, felicitats do-nes de l’ESBARJO, però permeteu-me una observació: la lletra de la trente-na o més de les cançons que es varen interpretar, dues era en anglès, mol-

tes en castellà i només tres (“Sóc la Marieta”, “Pesigolles” i un fragment de “Mar i Cel”, aquest últim amb una posada en escena molt reeixida i ve-ritablement impactant), eren en cata-là. Deixeu-me dir que no tinc res en contra de la llengua castellana, ans el contrari, he passat moltes hores ines-borrables en la seva lectura i he fruit i frueixo a pleret també escoltant-ne càntics de tota mena, però… sí que tinc molt a favor del català, la nostra parla ja prou de temps bandejada;no ajudem al seu anorreament. De manera que, i ja per acabar, us en-coratjo que seguiu en la vostra me-ritòria i altruista comesa, però si us plau, que hi hagi molta més presència catalana. ■

❚ Pasqual Castellà

Cenyint-nos només a la representació musical que ens varen oferir, just és reconèixer la meritòria labor de les

dones de l’ESBARJO...

JOS

EP

BE

RTR

AN


Memòria històrica d'un passat religiós d'Agramunt


❚ Concepció Vilà

Avui sembla que hi ha una certa tendència a recordar el nostre passat, saber i conèixer les nos-

tres arrels, els nostres orígens, allò que ha format part de la nostra histò-ria i això és bo, per poder així valorar allò que som i corregir les coses que no són o no han estat prou bones, per afrontar així un futur sempre millor, pensant, però, que també un dia no-saltres serem examinats dels nostres comportaments actuals. Així és la his-tòria dels pobles.

Avui concretem aquest record i el nostre anàlisi en el fet d’unes tradi-cions i costums cristianes que, no hi ha dubte, formaren també part de la història de la nostra Vila, que marca-ren una forma de viure que avui con-templem a distància i que han marcat i que alguns encara marquen avui el viure de la nostra Vila.

Faig aquí un repàs mental d’uns cin-quanta anys enrere d’allò que es feia aquí a la nostra Vila, possiblement en deixaré alguns perquè la memòria a voltes descuida i no recorda totes les coses.

Comencen els meus recordsAquí a la nostra Vila tots els dies

de l’any hi havia missa al matí i res del Rosari a la tarda. La missa era en llatí i d’esquena al poble i els fi dels seguíem com podíem fent al mateix temps les nostres devocions particulars mentre el mossèn celebrava la missa.

Al mes de gener es feia la Novena a Sant Antoni Abat (17 de gener). La Confraria del mateix Sant organitzava la Festa. Missa solemne amb predica-dor i els “Tres Toms” amb benedicció dels animals.

Es feia també els “Set diumenges de Sant Josep”, els “Nou primers diven-dres de mes” al Sagrat Cor i els “Cinc

primers dissabtes del mes al Cor de Maria".

Al febrer, per la Candelera, dia 2, benedicció de les candeles i s’oferia a tothom una candela que al dia se-güent –tres de febrer– diada de Sant Blai és portava a l'església junt amb el cistellet on posaven els fruits per beneir. Aquest sant era tingut com ad-vocat del mal de coll. La majoria de les mestresses de casa anaven a la missa, amb el cistellet ple de coses comesti-bles, tant per als humans com per als animalons del corral –en la majoria de les cases hi havia el seu corral. Els escolans es posaven a la sortida del portal de l'església i molta gent els do-nava quelcom, com xocolata o alguna poma.

Per la Quaresma tots els diumenges a la tarda es feia el “ Viacrucis” a l'in-terior del temple. Per Setmana Santa el gran Monument al Santíssim amb els seus corresponents “torns” de vet-lla nit i dia, on els mateixos nois/ies s’apuntaven a l’hora que els anava bé.

El Dissabte Sant es passava el “Sal i Ou" o “salpàs”. El mossèn aspergia amb la sal i ou barrejats els llindar de la porta d’entrada de la casa recordant

així un fet bíblic. En algunes cases els donaven ous pel al mossèn.

Hi havia també processons el Diu-menge de Rams, viacrucis a la tarda pels carrers i places. El Divendres Sant al matí viacrucis i a la nit la processó del “Silenci” o “Sant Enterrament”

Es tocava les campanes al dissabte de Glòria –en deien "tocaven a l’Al-leluia". No hi havia Vetlla Pasqual, aquesta es va introduir després del Concili Vaticà.

El mes de maig, mes anomenat de Maria, es resava el “mes de Maria” després del Rosari. Els diumenges es feia a la tarda. Hi havia un grupet de nenes de 6 o 7 anys que, avisades an-teriorment, anaven a presentar el ciri amb un ramet de fl ors.

El dia 3 de maig se celebrava “San-tes Creus” i se sortia a beneir el Terme al cim dels dipòsits on hi ha la Creu de la “Missió” de l’any 1949.

Al juny, al rosari de la tarda es feia el “Mes del Sagrat Cor de Jesús i es resava el “Trisagi”.

També els del “Ram de la construc-ció” honoraven el dia 13 el seu Sant Patró Sant Antoni de Pàdua amb mis-sa solemne.

Viacrucis el Divendres Sant al matí, l'any 1985.

AR

XIU

SIÓ

/ JO

SE

P B

ER

TRA

N

▼


En el marc de l’any del centenari de la Cambra de Comerç i amb l’objectiu d’estimular i promoure els valors que distingeixen les empreses i activitats econòmiques capdavanteres en la seva demarcació, es farà entrega de la sisena edició dels Premis Cambra Tàrrega.

En el decurs del sopar organitzat a l’efecte, també es farà un reconeixement a les persones que han presidit la nostra institució durant aquests cent anys.

L’acte estarà presidit pel Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Sr. Pasqual Maragall.

CELEBRACIÓ PREMIS CAMBRA TÀRREGA iHOMENATGE ALS PRESIDENTS DEL CENTENARI

Aprofi tem l’avinentesa per desitjar a tothom unes BONES FESTES

Empreses Premiades Població

El Gat del Rosal -Asoc. Alba- Tàrrega

Ros Roca, S.A. Tàrrega

Semat Data, S.L. Tàrrega

Grupo Consist, S.A. Agramunt

Decorinox, S.L. Bellpuig

Associació de Terrissaires, Cantirers i Ceramistes “El Vilaró” Verdú

Entitat

Mútua Intercomarcal Tàrrega

Sopar lliurament premis

Dia, hora 13 de gener, a les 20:15 hores

Lloc Mercat Municipal de Tàrrega

Reserves de tiquets Cambra de Comerç

(places limitades) Pl. Major, 4

Tel. 973.314.327

Amb la colaboració de:


El mes juliol, al rosari de la tarda es feia una “Novena” a la Verge del Carme, nou dies abans del dia 16.

Al mes d’agost també hi havia la “Novena” a l’Assumpció de la Mare de Déu, que és la Patrona titular de la Parròquia, nou dies abans del dia 15 a l’hora del rosari de la tarda.

Setembre: El dia 8 és la Festa de les Marededéus trobades. Festa Major el diumenge després del 8 de setembre. Novena a la Mare de Déu del Socors i processó amb la imatge de la Mare de Déu.

El mes d’octubre era el mes anome-nat també del Rosari. Encara que es resava tot l’any, aquest mes es canta-ven els goigs del Roser. El dia 15 és la Festa de santa Teresa i en aques-ta festa, moltes de les que la tenien com a patrona, anaven a la missa a honorar la santa. Al mes de novem-bre, després del rosari es feia el mes de les “ànimes” i el dia 1 festivitat de “Tots els Sants” s’anava al cementiri en processó resant el rosari. El dia 2, dia dels “Difunts”, hi anaven també els col·legis amb els seus mestres.

El dia 22 festa de santa Cecília. Els músics honoraven la seva patrona amb una solemne missa.

Som al mes de desembre. El dia 1 festa de sant Eloi; els metal·lúrgics el

tenien com a patró i celebraven una missa.

Novena a la Immaculada Concepció. L’associació de les “Filles de Maria” tam-bé anàvem el dia 8 a la missa de Comu-nió General amb “cinta i medalla”.

L'Associació aquest dia acostumava a sortejar tots els anys una imatge de la Immaculada.

Per Santa Llúcia, que és el dia 13, el “Ram de l’Agulla”. Sastres, modistos i modistes feien festa i honoraven tam-bé la seva patrona.

Acció CatòlicaEntre altres moltes coses també re-

cordo que a la nostra Vila hi havia l’Ac-ció Catòlica, en totes les seves “rames”: senyors i senyores, joventut masculina i femenina i els més jovents Aspirants i Aspirantes i també Benjamins amb els corresponents cercles d’estudi set-manals o quinzenals, que els servia de formació humana i cristiana.

I havia també l’Associació de l’apos-tolat de l’oració i les Capelletes de la Sagrada Família.

També recordo quan el mossèn, re-vestit i acompanyat amb llum i tocant la campaneta per algun escolanet, portava el “Sant Viàtic” o Comunió a algun malalt greu. La gent que es tro-bava en aquest moment, s’agenollava en senyal de reverència.

Quan en un carrer hi havia algun di-funt, el veí de més apreci ho comunica-va a tot el veïnat, tant l’hora del rosari com de l’enterrament.

El rosari per al difunt en aquella època és feia a la mateixa casa. Més tard, però, es va fer a l’església. També es buscaven cinc o sis nens per anar a portar llum el dia de l’enterrament.

Aquest dia el mossèn anava revestit

a la casa del difunt. El difunt, però, no entrava a l’església i a la mateixa pla-ça, davant l’església es cantaven les absoltes o pregària i s’acompanyava fi ns al fi nal del carrer de Sant Joan, on s’acomiadava. Els funerals es feien un altre dia, d’acord amb la família.

En algunes famílies, durant l'any era costum resar el rosari a la nit i es po-dia sentir molt bé passant pel carrer.

També era costum portar “dol” (anar de negre). Les vídues, si no hi havia noves núpcies, sempre; per un pare, dos anys; per un germà, un any; per un padrí, sis mesos.

És curiós recordar també com, anys endarrera, el sexe femení, en entrar a l’església, s'havia de cobrir el cap amb una mantellina, i els homes es treien la gorra o la boina o el barret, amb què es cobrien el cap, com a senyal de respecte.

El dia del Corpus hi havia solemne processó a la tarda. Tots els anys es feia el mateix recorregut pels carrers i places. Es feien uns deu altars i tot el veïnat s’esmerçava a tenir el carrer net i polit. Els col·legis i associacions por-taven la seva bandera o estendard. Re-cordo que entre d'altres també hi ha-via la bandera històrica del Sometent. Quan s’arribava a la plaça, on hi havia l’últim altar, que era davant de l’ajun-tament, es feia homenatge a Jesús Sa-gramentat amb tres acataments.

Possiblement i així és, part del que aquí he volgut recordar ja és histò-ria. Els qui ratllem ja els setanta anys sentim una certa enyorança d’aques-ta època, perquè eren els “nostres temps”; com els nostres avantpassats en sentiren dels seus i d’aquí a uns anys en sentiran del d’ara i així es va teixint la història, no és veritat? ■

▼

Confraria de Sant Antoni. El portaestendard i els cordoners. Any 1948.

Mn. Viladàs va ser Vicari Generaldel Bisbat d'Urgell.

AR

XIU

SIÓ

AR

XIU

SIÓ


Un "arbre de Nadal" diferenta l'Espai Guinovart

❚ Pilar Collado i Àngels Escolà

ENSENYAMENT FINESTRA EDUCATIVA

FOTO

: CA

RM

E B

ER

NA

US

Enguany, “l’arbre de Nadal” de l’Espai Guinovart ha anat a càr-rec dels alumnes de l’institut.

La iniciativa va sorgir dels professors del centre que impulsen l’activitat d’Escoles Verdes. Hom va pensar que valia la pena de portar els alumnes de primer cicle de l’IES Ribera del Sió a fer una colla de refl exions sobre tots els problemes actuals que as-setgen la humanitat i que per Nadal moltes vegades s’obliden. A través de la fabricació, en hores de tutoria, d’objectes molt variats que fan refe-rència a temes mundials i d’actuali-tat, s’ha aconseguit plasmar la seva visió nadalenca del món en una petita escultura realitzada en grups de qua-tre o cinc.

El més sorprenent de l’activitat ha estat la constatació de la seva ca-pacitat creativa. Els nois i noies han treballat sempre amb materials de rebuig. El fet de manipular aquests materials, d’origen ben divers, els ha fet fugir dels tòpics nadalencs. A partir de la instal·lació d’una enor-me bola del món, subjectada per una base de fusta (obra de Tonet Mira-lles) hi apareixen totes les creacions de l’alumnat. En fer-ho, han emprat el seu llenguatge actual. Cal dir que el primer objectiu no és, en cap mo-ment, agradar l’ull de l’espectador, sinó provocar una refl exió i permetre que els joves de la vila s’expressin sense embuts.

L’equip del professorat que ha im-pulsat la idea ha estat format per Carme Bernaus, Cinta Rodríguez, Núria Sorribes, Ramon Bernaus, Pa-quita Sànchez, etc., amb l’ajut dels

tutors del primer cicle d’ESO. Ells han fet possible que s’arribi al re-sultat sorprenent que els mateixos agramuntins podran admirar durant aquestes festes.

En l’acte de presentació s’ha previst l’ornamentació i decoració de l’Espai Guinovart mitjançant els objectescreats i dissenyats per fer pensar. Tots fan referència a problemes ac-tuals: l’explotació infantil, l’abús de drogues, la discriminació, l’escassetat

de l’aigua, l’ecologia... Amb la lectura d’un recull de poemes, algunes fl ames novelles d’esperança i altres iniciati-ves pròpies, hom pensa inaugurar a l’Espai el que serà per uns dies un es-pai nou de joventut.

Cal agrair en tot el procés del mun-tatge, les facilitats que ha donat el propi Espai Guinovart i la seva direc-tora, Camil·la Minguell, ja que d’una manera senzilla, amena i entenedora han fet possible que la cultura s’apro-pi als joves. Activitats com aquesta ens omplen d’il·lusió i ens esperonen a creure que el món pot esdevenir millor.

Qui tingui ocasió d’anar a veure-ho, li ho recomanem. Tots els visitants hi podran copsar què és allò que negui-teja el jovent de la nostra terra a prin-cipis del segle XXI. ■

Alumnes davant de l’arbre de Nadal en el moment de preparar-lo. (9 de desembre)

El més sorprenent de l’activitat ha estat la constatació de la ca-pacitat creativa dels

alumnes.


CULTURA HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA

Agramunt i la Ribera del Sió: Centre comarcal històric de les Terres de Ponent

2.3. La col·lecta d’Agramunt, se-gons el fogatge de 1553

El govern i l’administració de l’erari públic a Catalunya el duia a terme la Diputació del General, també cone-guda com la Generalitat. La Generali-tat administrava diversos drets, entre els més importants destacava el dret de bolla i el d’entrades i eixides. Per fer efectiu el cobrament d’aquests im-postos el Principat estava dividit en districtes fi scals que s’anomenaven col·lectes. Aquestes col·lectes, que varien al llarg del temps, són molt semblades a les vegueries.

El cobrament d’aquests impostos més conegut i estudiat és el fogat-

ge de 1553, que va ser publicat per Josep Iglésies el 1979. Cal aclarir que el cobrament es feia per focs o cases habitades i per tant no es pot deduir exactament el nombre d’habi-tants d’una població o de tota la col-lecta, tot i que segons diversos autors s’ha de comptar entre 4 i 6 persones per foc.

En aquest fogatge la col·lecta d’Agramunt tenia un total de 1648 focs i les poblacions que abastava co-incidien, amb molt poques variants, amb les poblacions de la vegueria d’Urgell o d’Agramunt. Per tant la nostra vila també era cap de districte fi scal a mitjans del segle XVI. Concre-

tament la vila d’Agramunt tenia un total de 205 focs (184 de laics, 18 de capellans i 3 de militars), mentre que Mafet tenia 13 focs laics.

Posarem el llistat de totes les po-blacions que formaven la col·lecta d’Agramunt l’any 1553 i que van ser foguejades entre el 23 i 28 de juliol, que ens ajudarà a formar-nos una idea més clara de la capitalitat de la vila del Sió.

“Col·lecta de Agramunt, foga-sada en lo any MDLIII: Aguilar, Agramunt, Alzina, Artesa, los Arcs, Bellmunt, Boldú, Bellcayre, Bellvís, Butsènich, Clua, lo Mas de Coll del Rat, Cabana Bona, Collfred, Conca-bella, Castell Nou de mossèn Meca, Castell Vedre, Castell Nou de mossèn Solde, Coscó, la Donzell, la Foliola, Florejachs, Gualter, Guardiola, Guàr-dia d’Urgell, Lavansa; Luçàs, Tòrrec i Buada, Mon Magastre i son baliu (Montargull, Anya, Vall Llebrerola y les Torres), Monfalcó, La Morana, Monsonís i Foradada, Mont Clar, Malfet, Mirambell, la Portella y Guar-diola, Marcovall, la vila de Oliana i altres llochs así anomenats (Gavarra, Valldan, lo Salze, la Mora Compdal, Bassella i Castell Nou de Bassella), Ossó, Ostafranchs, Oriola i lo ter-me, vila de Pons, terme de Pons, las Pallargas, les Penelles, Pera Mola, Pradell, Perexans, Ribelles, Ratera, Robió, Rialb i la Vall, Castell Serà, Seró, la Sentiu, Tiurana, Tudela, lo Tarròs, Tragó y Noucarga, Tornabous, lo Tosal de la Força y Torre Banca, Vilaplana, Vilves, Vilamajor, Vilalta, Vallebrera, Vernet i Les Ventoses. “

Al fi nal d’aquestes declaracions consta que restava per foguejar al-guns llocs que no hi havia en el fogat-ge vell i pel que sembla es trobaven dintre de la col·lecta del Pallars; per això es mana al diputat d’aquesta zona que el foguegi i els faci arribar la notícia. Aquests llocs són: “Sant Joan de Vinya Fresca, Sierco, lo Mas de

5. Mapa de les demarcacions fi scals de la Generalitat de Catalunya (les col·lectes del fogatge de 1553), segons les dades de Josep Iglesias. Ens adonem que la col·lecta d’Agramunt equival pràcticament a la vegueria de la qual tenim notícies des del segle XIV. (Mercè Gras i Casanovas. Atlas d’Història de Catalunya).


Luça, Scart, Canove, Santc Pere Bur-gal i Vayasca”

Finalment els senyors diputats ma-naren fer-hi la deguda provisió de dos llocs més que no havien estat fogue-jats i són: “Belfort y Rochamertí”

3. Agramunt, alcaldia major del cor-re giment de Cervera (1716-1833)

La divisió administrativa de Cata-lunya en quinze vegueries i vuit sots-vegueries que datava del segle XIV, es va mantenir amb molt poques va-riants fi ns al Decret de Nova Planta (1716), després de la desfeta de la Guerra de Successió. Les vegueries i les sots-vegueries es van reagrupar en un total de dotze corregiments i nou alcaldies majors dependents dels anteriors

En aquesta divisió administrativa d’origen castellà, l’antiga vegueria d’Agramunt es va integrar dintre del corregiment de Cervera, però man-tenint-se com una alcaldia major,

essent la màxima autoritat un tinent de corregidor o alcalde major. La Nova Planta signifi cà la consolidació d’un organigrama polític fortament jerarquitzat i militaritzat a fi d’enfor-tir l’autoritat del rei al Principat, al davant del qual es trobava el capità general, el seguia el corregidor dins del respectiu corregiment, els alcal-des majors (Agramunt) i els respec-tius alcaldes amb els seus regidors de cada població que formaven els ajuntaments. Aquesta alcaldia major encara equivalia a una mena de jutjat de primera instància i Agramunt va continuar exercint una certa capita-litat sobre les poblacions de l’antiga vegueria durant més de cent anys.

3.1. Agramunt manté la capitali-tat: els ofi cis d’hipoteques.

Durant el segle XVIII la principal reforma territorial a Catalunya, sen-se qüestionar les vegueries, va ser la creació dels ofi cis d’hipoteques, realitzada pel rei Carles III el 1768. Els ofi cis d’hipoteques era l’antece-

dent dels actuals registres de la pro-pietat. En un principi les poblacions amb ofi ci van ser les seus de corre-giment, les alcaldies majors i alguna població que encapçalava una batllia reial. Agramunt va mantenir aquesta capitalitat, tot i que els pobles que van ser assignats al seu districte va-rien lleument respecte als de l’antiga vegueria i també als que formaven el sots-corregiment. Les poblacions que hi estaven assignades són: Agramunt (cap dels ofi cis), Puigverd, Ossó de Sió, Tornabous, Castellserà, Preixens, Foradada, Artesa de Segre, Oliola, Cabanabona, Ponts, Vilanova de Meià, la Baronia de la Vansa Lluçars, Tòrrec i Boada), Alentorn, Baronia de Rialb i Peramola, entre altres po-blacions menys importants. Cal fer notar que Tiurana i Oliana són ads-crits a Solsona, la Fuliola i Penelles, a Balaguer; mentre que poblacions com Vilanova de Meià i Artesa de Segre, que mai no havien format part del districte agramuntí, són adscrites a Agramunt.

De tota manera això només passa en les demarcacions pel que fa al re-gistre de la propietat, ja que el sots-corregiment o partit d’Agramunt es manté igual, com ho corrobora l’en-questa que és enviada a Francisco de Zamora el 17 març de 1789 sobre molts aspectes del partit agramuntí. En aquesta enquesta s’assenyalen repetidament les poblacions més importants com són: Agramunt (cap del partit), Ponts, Peramola, Oliana, Tiurana, Alentorn, Gualter, la Donzell, Puigverd, Tarrós, Tornabous, etc...

4. La província i el partit judicial. Intent fallit de mantenir la capi-talitat

S’inicia el segle XIX i continua a Catalunya la divisió administrativa borbònica en 12 corregiments, 8 al-caldies majors i el districte especial de la Vall d’Aran. Agramunt continua com alcaldia major i per tant com a capital comarcal.

6. Mapa dels corregiments de Catalunya formats amb la Nova Plan-ta. L’alcaldia major d’Agramunt, dintre del corregiment de Cervera, equival pràcticament als territoris de l’antiga vegueria de la qual Agramunt continuava essent cap de partit. (Jesús Burgueño i Ribero i Mercè Gras i Casanovas. Atlas d’Història de Catalunya).


4.1. El primer centralisme revolu-cionari de caire liberal.

L’ocupació francesa del Principat, a partir del 1808, va servir per posar en pràctica diversos assaigs de divi-sió territorial d’acord amb el model administratiu centralitzat de l’imperi napoleònic. De tota manera la seva implantació va ser molt minsa i no va arribar a afectar tot el territori, ja que a la pràctica s’estava en una situació de guerra. El més negatiu de tot ple-gat és que aquestes divisions de caire liberal i fortament centralitzades se-ran el model que seguiran els liberals espanyols de les Corts de Cadis, els del Trienni Liberal en temps de Ferran VII i els liberals progressistes a la mort d’aquest monarca.

La primera divisió data de l’abril de 1810 quan Catalunya és annexa-da a l’imperi francès, però solament es va arribar a dissenyar pels depar-

taments de Girona i Barcelona. De forma paral·lela el rei Josep I crea la seva pròpia divisió territorial a nivell de tot el territori espanyol, ignorant aquesta annexió per part del seu ger-mà i divideix Catalunya en 4 prefactu-res que tenien com a cap les actuals capitals de província, essent dividida cadascuna d’elles en 2 subprefactu-res. Ni l’una ni l’altra d’aquestes di-visions administratives van tenir cap mena d’implantació sobre el terreny.

Finalment el gener de 1812 Napo-leó signa un decret en què Catalunya és integrada a França i la divideix en 4 departaments i 13 districtes (ar-rondissements). Els quatre departa-ments eren: Ter, capital Girona; Segre, Puigcerdà; Montserrat, Barcelona; Boques de l’Ebre, Lleida. El departa-ment de Lleida tenia com a caps de districte Tortosa, Tarragona i Cervera. Agramunt perdia el seu protagonisme i la capitalitat comarcal dins el distric-

te de Cervera. A la pràctica aquesta divisió administrativa, tot i l’arribada dels funcionaris imperials, poca re-percussió va tenir sobre la població i la major part del territori, però po-sava les bases de les futures divisions provincials de caire liberal.

Mentres tant a la part espanyola la Junta Central de Defensa es con-vertia en el govern de l’estat en ab-sència del rei, es refugiava a Cadis sota la protecció britànica i convoca-va unes Corts amb diputats de tots els territoris peninsulars i de les co-lònies americanes. El 19 de març de 1812 les Corts de Cadis aprovaven la primera Constitució espanyola. Es produïa la paradoxa que mentre llui-taven contra l’ocupació napoleònica, paral·lelament deixaven de banda l’Antic Règim i posaven a la pràctica les idees revolucionàries que porta-ven els francesos. En compliment del mandat constitucional es van abolir els senyorius jurisdiccionals i l’estat es feia càrrec de l’administració de justícia a tot el territori. Per aquesta raó es fa el projecte de divisió judicial de Catalunya (partits judicials) que va ser redactat el 1813 per Tomàs Solé i Pons. El Principat es dividia en 24 partits i aquí sí que va afectar nega-tivament a Agramunt, ja que perdia la seu judicial i el cap de partit que fi ns aleshores tenia com a alcaldia major i era adscrit al partit judicial de Balaguer. De tota manera aquesta llei no va passar de ser un projecte, ja que no va arribar a ser aprovada per les Corts a causa de la tornada del rei Ferran VII i la involució política que això va suposar, ja que l’Antic Règim va tornar a ser vigent en tots el seus aspectes i van ser anul·lades totes les institucions i normatives liberals.

Durant el Trienni Liberal (1820-23), va tornar a ser vigent la Cons-titució de 1812 i es va recuperar el projecte de divisió judicial de 1813, el qual ara sí que va ser aprovat per les Corts a l’octubre de 1820. Al ge-ner de 1822 també va ser aprovada la divisió provincial. Creades les qua-tre diputacions provincials no es va


7. Mapa dels ofi cis d’hipoteques de 1780 en què Agramunt, com a cap d’alcaldia major o sots-corregi-ment, manté el seu districte, però amb notables variants pel que fa a les poblacions adscrites, respecte a l’admi-nistració política. (Jesús Burgueño. Història de la divisió comarcal).


arribar a posar a la pràctica la divisió defi nitiva dels partits judicials degut a les nombroses reclamacions de les poblacions que volien ser cap de par-tit. En aquest punt discrepa la infor-mació que dóna J. Burgueño i Lluís Pons. Per Burgueño, Agramunt perdia la seva capitalitat comarcal i era inte-grada al partit judicial de Balaguer. Per Lluís Pons, una de les poblacions que va reclamar i li van atendre les reclamacions, va ser Agramunt ja que temporalment va mantenir la seva capitalitat judicial i per tant la seva capitalitat comarcal: “(...) Agramunt aspirava a tenir partit judicial propi i en un principi ho va aconseguir. El districte o partit judicial agramun-tí representat pel senyor Ramon de Siscar, fou un dels que intervingueren en l’elecció de la primera Diputació Provincial que es va formar a Lleida l’any 1822. Aquesta Diputació no-més va durar fi ns al 31 d’octubre de

1823”. A l’abril de 1833 van entrar a Catalunya les tropes franceses (Cent Mil Fills de Sant Lluís) per retornar a Ferran VII el poder absolut i, després d’haver derrotat les liberals. D’aques-ta manera s’ensorrava el poder cons-titucional-liberal i es tornava durant una altra dècada al vell sistema abso-lutista, tornant a ser vigents els cor-regiments, les alcaldies majors i els partits o subdelegacions de rendes. Agramunt recobrava de nou la seva capitalitat comarcal i administrativa. Però les idees i les reformes liberals es van mitifi car i era de preveure que tard o d’hora es tornarien a posar en funcionament.

De tota manera ja no era possible una total involució, ja que els antics senyors jurisdiccionals no van tornar a recuperar les competències judi cials en els seus districtes i poblacions i aquestes passaven defi nitivament a l’estat. Dintre del sistema administra-

tiu de l’Antic Règim encara es van fer unes últimes reformes el 1829 dels corregiments i de les alcaldies majors que assumia la necessitat de reorde-nar la xarxa judicial del país donant protagonisme a ciutats emergents com Reus, Valls, Olot i altres, creant fi ns a 29 alcaldies majors. Agramunt va mantenir la seva capitalitat indis-cutible encara durant una dècada.

4.2. Agramunt perd la capitalitat comarcal amb la divisió en provín-cies i partits judicials de 1834.

Els últims anys del regnat de Ferran VII (a partir de 1829), es treballa de nou en la divisió de Catalunya en par-tits judicials. Finalment, ja mort el monarca i amb els liberals defi nitiva-ment al poder (21 d’abril de 1824), quatre mesos després de l’establi-ment de les actuals províncies, es va decretar la divisió de Catalunya en 32 partits judicials. En aquesta última i defi nitiva divisió, tres velles capitals de vegueria van perdre el paper de centre administratiu i comarcal: Cam-prodon, Tàrrega i Agramunt. Aquí es perd defi nitivament la capitalitat ad-ministrativa i comarcal d’Agramunt, essent integrades les poblacions de la seva alcaldia major, una part al partit judicial de Solsona, una al-tra part al de Cervera i una tercera part, amb Agramunt inclòs, al partit judicial de Balaguer. Agramunt ja no tornaria a recuperar la capitalitat co-marcal, mentre que Tàrrega la torna-ria a tenir en la divisió comarcal de la Generalitat de 1936.

Aquesta nova divisió administra-tiva d’inspiració liberal va arribar, amb molt poques variacions, fi ns a la formació de les comarques durant la Generalitat republicana, que en molts aspectes perdura en l’actualitat.

El 1842, passada la Guerra delsSet Anys, encara es debatia la divisió dels partits judicials i és en aquesta època quan els geògrafs Fernando Ca-ballero i Pascual Madoz defensen la creació del partit judicial d’Agramunt. Dissortadament la proposta no vareeixir.

8. Mapa dels partits judicials i les provín-cies de 1834. Desapareix l’alcaldia major d’Agramunt i les poblacions que en forma-ven part les integren als partits judicials de Solsona, Cervera i Balaguer. (Jesús Bur-gueño. Història de la divisió comarcal).



Fisioteràpia i esport❚ J. Carles Escolà Valls Fisioterapeuta, llic. Ed. Física i Ortopeda

RACÓ DE SALUT

Hi ha una dita que, tots els que ens dediquem a l'entorn de la pràctica física, hem sentit moltes vegades: "L'esport no

allarga la vida, però la fa més plena". Això es refereix al fet que, com a éssers vius, tenim una carcassa (cos), que neix, creix, madura i envelleix, i que en cada una d'aquestes etapes l'activitat és un estímul que el desenvolupa i manté de forma adequada. Hi han altres dites com "el treball és salut", "la vida porta vida", etc. que es conserven en el refranyer popular i que s'apliquen per dir que el moviment és benefi ciós per al nostre cos: sistema osteoarticular, circulatori, digestiu, etc. Ho podem comparar amb un riu, que es manté sa i net quan l'aigua corre, i que perd vitalitat quan es trava i queda ofegat.

Des de la fi sioteràpia aconsellem practicar esport, amb algu-nes premisses per gaudir-ne plenament:

– Tant dolent és no fer-ne com excedir-se fi ns a l'extenua-ció.

– La gimnàstica es va crear com a desenvolupador de la sa-lut, per tant no s'ha de realitzar mai quan un està lesionat.

– Hem de cuidar el nostre cos tant o millor que el material amb què el dotem, ja que aquest no té preu (ni recanvis origi-nals).

– S'ha de preparar l'activitat de forma raonada, lògica i re-glada i no per estímuls aleatoris (qui no s'ha proposat alguna vegada posar-se en forma amb els aparells d'abdominals que ens anuncien per la tele?).

En resum, l'activitat física, la fi sioteràpia i tantes altres co-ses són bones quan s'aplica el més comú dels sentits: el sentit comú. ■

Havent parlat amb diferents professionals sanitaris, hem decidit iniciar una sèrie d'articles a la revista SIÓ entorn de la salut. Per als professionals de la salut, és molt clar el camí a seguir en cada aspecte concret de la teràpia pel malalt, però ens trobem també que aquesta visió està distorsionada o poc clara en l'àmbit col·loquial (hom ha sentit parlar dels "nervis encavallats", de la "tendrella caiguda" o d'altres locucions populars). Si a més a més tenim en compte l'avanç de les tècniques, tractaments i estudis pertinents, podríem dir que la medicina s'ha convertit en una "torre de Babel" per als profans.

També caldria preguntar-se si en el nostre sistema educatiu es desenvo-lupa prou l'aspecte didàctic i formatiu, i si els conceptes bàsics han perdut claredat a l'era moderna d'internet (llibreria virtual?). Crec personalment que si qualsevol persona amb alguna mena de símptoma ho mira per la xarxa, es trobarà més malament que abans de fer-ho, a més de córrer el risc que coincideixi amb les més esgarrifoses malalties que us pugueu imaginar.

També és un fet la pèrdua dels remeis populars en molts casos i la substitució per solucions "de recepta" en lloc de donar les eines per la milloria de la qualitat de vida de la gent i fer-nos avançar com a societat en un sentit correcte.

És per aquests motius (i d'altres que podríem afegir), que anirem ex-posant temes concrets a fi de donar una via de comunicació directa i, si pot ser, amena, per a la nostra comunitat.


La consciència

❚ Guillem Viladot

SOM A RIELLA HISTÒRIES

Quan l'amo enllestí, la Petra, la criada, des de feia molt de temps, entrà a la cambra. L'amo

havia anat a fi ra a Agramunt. Un cop desmudat, l'amo menjà un mos i se n'anà a girar l'aigua a una parada de panís. La Petra, abans de desar la muda, l'espolsà al balcó, especialment els pantalons. Era la roba bona, la que només sortia el dia de Nadal, o de Pàsqua o per la Festa Major. La Petra la tractà amb respecte, ja que aquest era l'únic vestit bo que tenia l'amo. Un trajo de pana fet pel Petitó, el sastre de vila.

Quan l'amo tornà de regar, es recor-dà de les cinc mil pessetes que havia deixat als pantalons bons. Anà a l'ar-mari a buscar-les, però no les trobà a cap butxaca, ni dels pantalons, ni del gec, ni de l'armilla. Sense pensar en res més, preguntà a la seva dona si les te-nia. Ella va dir que no, que no les havia tocades. I de seguida s'encetà un re-cel de l'esposa respecte l'home, peixat per la sospita que se les havia jugades al monte a la fi ra. Ell, l'amo, negà que no havia gastat ni cinc cèntims de les cinc mil pessetes. I començà a sospitar de la seva dona. Quan, tips de fer-se retrets i de desconfi ar l'un de l'altre, van adonar-se que les pessetes havien desaparegut, començaren a dubtar de la Petra, a qui van sotmetre a un inter-rogatori gairebé policial.

La Petra negà l'acusació. De primer ho féu amb mocs i llàgrimes, i gairebé de genolls. Després, un cop refeta, els amenaçà amb deixar-los si continua-ven desconfi ant d'ella. Passats uns dies, la relació entre els amos i la cria-da se suavitzà, de tal manera que van poder escorcollar, fi l per randa, el que havia passat a casa des de la tornada d'Agramunt. Es va reconstruir tota la

història. Cadascú confessà, minut per minut, el que havia fet. Així, gràcies a tots els detalls aplegats, va ser possi-ble de veure que les cinc mil pessetes havien desaparegut quan la Petra va espolsar els pantalons al balcó.

El disgust d'aquella família va ser molt gros, però la pau tornà a presidir aquella llar. I l'estalvi va agermanar més encara a tothom.

Al cap de trenta anys, una persona del poble va fer saber a cal Vimet que volia tenir una entrevista amb l'amo. Se la hi concedí. Al fi nal, l'amo, va rebre cinc mil pessetes. Aquella per-sona les havia rebudes d'una tercera persona que estava en perill de mort i que, abans de morir, volia restituir uns diners que havia recollit, feia molt de temps, de sota el balcó de cal Vimet. Aquella moribunda, al seu temps, s'as-sabentà, pels comentaris que es feren arreu, que a cal Vimet havien perdut

una veritable fortuna i que ella l'havia trobada. A la porta de la mort, la seva consciència l'empenyia tant, que no va poder resistir el seu pes. I demanà a una veïna que restituís, en nom seu, el capital.

L'amo de cal Vimet, davant aquella acció, reaccionà amb una certa fi lo-sofi a, una fi losofi a que consistí en re-nunciar a tota plus-vàlua i a dirigir-se a l'estanc on comprà cinc mil pessetes de loteria de Nadal. L'amo de cal Vi-met sempre havia estat un home de mala sort, i quan en parlava sempre posava com exemple la pèrdua de les

cinc mil pessetes que els anys quaranta no s'havia endut a la fi ra d'Agramunt. Però aquell any se li girà el fat, i va treure de la rifa. Exactament van ser tres-centes mil pessetes.

La història, de fet, acaba aquí, però exactament en aquest punt van començar les preguntes i les especulacions de l'amo de cal Vimet. Per exemple: Per què aquella persona no havia tornat les cinc mil pessetes abans si sa-bia de qui eren? L'amo de cal Vi-met, fi cat a escorcollar, recordà com manta vegada aquella per-sona se'l mirava, es diria, amb una certa intenció. Com quan es comprà el sis-cents o l'erra-vuit o el tractor o la recol·lectora... Què volia dir aquella mirada? Volia dir que a cal Vimet vivien bé i, per tant, no necessitaven les cinc mil pessetes? Si no existís la mort, haurien estat restituïdes? I quan arribava a aquest punt,

l'amo de cal Vimet, s'interrogava així: què deu passar quan lúcidament hom s'afronta amb la mort i entra un desig de posar en ordre tot el desgavell que hem protagonitzat al llarg de la vida?

L'amo de cal Vimet en sortí molt canviat de tanta meditació, i molt de-cidit.

El primer que féu va ser dipositar cinc mil pessetes al jutjat del poble. Aquelles cinc mil pessetes de la fi ra d'Agramunt dels anys quaranta que no havien existit mai. ■

MO

NTS

E G

UE

RR

ER

O


Reformes

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

❚ per J. Pijuan

EL CONTE

La família Pou esperava impacient el moment de poder accedir de nou al seu habitacle. Des de

feia uns mesos una llarga tanca els havia impedit

el pas a l’interior.

Durant molt de temps havia cir-culat pel barri el rumor d’unes possibles obres a l’immoble.

Unes obres que no acabaven de ma-terialitzar-se defi nitivament. El veï-natge les esperaven amb candeletes cansats de veure el continu deterio-rament de l’immoble davant la indi-ferent mirada dels propis propietaris. No paraven d’exigir-los un mínim de manteniment per evitar la constant degradació, però les exigèn-cies sols quedaven en meres paraules que s’emportava el vent ja que els propietaris semblaven que no tenien la més mínima intenció de claudicar a pesar de les rei-terades promeses que els feien.

De portes cap a fora l’im-moble sempre ha presentat un aspecte captivador re-fermat per l’existència d’un gran jardí al seu voltant amb uns frondosos plataners, les branques dels quals s’esti-ren més i més fi ns a entre-llaçar-se per formar una ata-peïda cúpula de verd fullam. La seva situació en el mateix centre neuràlgic del poble el fa encara més atractiu. La gent accedeix al jardí en tot moment. A tots els veïns de l’immoble els encanta la presència d’aquesta gent rondant per aquell indret i per aquest motiu els deixen les portes obertes de bat a bat nit i dia, perquè hi accedeixin lliurement. Ben contents els observen des de la fi nestra com deambulen amunt i avall sense presses o passen l’estona petant la xerrada assegudes sota l’ombra dels ufanosos arbres.

Però de portes endins la situacióés ben diferent. La degeneració de l’estructura és tan visible a ulls nus que la família Pou no gosa ni portar convidats a casa per por del què diran quan traspassin el llindar de la porta i vegin el mal estat en què es troba tot. Des que van venir a instal·lar-se a l’immoble fa cosa de molts anys que no han vist una actuació seriosa enel manteniment. La constant indi-ferència dels propietaris davant el deteriorament de l’edifi ci els fa malpensar. No creuen que ho fan real -ment per fer-los marxar de l'habi-

tatge, sinó simplement per desinte-rès, tot i així es mostren a l’aguait pel que pugui succeir. Pràcticament no hi ha llum en tota l’escala. Per accedir als pisos hi han d’arribar palpant les parets. Tot i que ja hi estan bastant avesats, de tant en tant alguna enso-pegada els fa veure les estrelles, i és quan volen exigir de nou una imme-

diata reforma que no acaba d’arribar mai.

Un gran rebombori al carrer els fa guaitar per la fi nestra sobresaltats.

A fora una gran munió de gent s’han aplegat davant l’edifi ci per observar el que passa. De seguida uns operaris han pujat al pis i els fan sortir amb tan sols quatre pertinences a so-bre. Mentre baixen cap al carrer se’ls afegeixen els altres veïns de l’immoble que també són desallotjats sense previ avís. Tan bon punt són al carrer una gran tanca és col·locada davant la casa per impedir-los de nou l’accés. Aleshores es-colten com desperten els monstres mecànics que romanen adormits a l’al-tra banda del carrer, i en un instant s’abraonen amb fúria contra la casa comen-çant l’aixecament de tot el terra. En aquell moment s’adonen que les esperades

reformes havien començat.La família Pou esperava impacient

el moment de poder accedir de nou al seu habitacle. Des de feia uns mesos una llarga tanca els havia impedit el pas a l’interior. Ara, un cop enllestides, esguardaven la vinguda dels operaris per a enretirar defi nitivament aquell obstacle que els barrava el pas. ■


Les llums de colors

❚ Ricard Bertran i Puigpinós

COL·LABORACIONS LITERÀRIES CONTE DE NADAL

Es feia fosc, i quan es feia fosc també se’n feia a dins del seu minúscul pis. Tot just 30 metres

quadrats emmarcats per parets de dubtós color, maculades per tot de taques d’humitat. El seu raconet, on dormia en un catre de sis pams amb son germà gran, era escassament il-luminat per una trista bombeta de 30w que esquitxava una tènue claror per entre les cagades de mosca que s’havien anat acumulant al vidre du-rant ves a saber quants anys.

Des que havien arribat al poble, feia escassament quatre mesos, l’estone-ta que anava des que s’ajeia al llit fi ns que li venia la son, era l’únic moment en què sentia alguna cosa semblant a la pau. Per a ell cada dia representa-va una lluita renovada i constant per adaptar-se a aquell nou entorn, hostil i incomprensible, sobretot a l’esco-la, on havia hagut d’aprendre una nova llengua a marxes forçades, on s’havia hagut d’adaptar al seu paper d’immigrant marginat, on semblava que havia de demanar perdó a cada moment pel sol fet d’existir. L’única persona que el tractava amb un cert afecte era la mestra que, de tant en tant, li dedicava algun somriure amb una paraula amable.

Quan arribava a casa, la cosa no millorava, i cada dia havia d’aguan-tar el mal humor de son pare, que es queixava que a la feina el tractaven com a un animal, que ningú no els te-nia per a res, i que allí no els volien.

Tots enyoraven el seu petit poble del Marroc d’on havien vingut. Però, encara que no ho diguessin en veu

alta, tots sabien que ja no hi torna -rien, si més no per a viure-hi. Per molt malament que els tractés la gent, aquí tenien menjar calent cada dia, podien anar al metge quan estaven malalts, anar a l’escola... El pare ha-via trobat en l’estat de la seva dona, que esperava una criatura per d’aquí a poc, l’excusa perfecta per a les se-ves queixes:

– Si no fos per com està la vostra mare, demà mateix ens en tornàvem cap a casa!

Mentre pensava en tot això, es va arraulir una mica més sota l’espar-racada manta, el fred era intens i,

quan feia fred a fora, a dins del seu minúscul pis encara n’hi feia més. Va centrar el seu pensament i la mira-da en els refl exos que feien les llums dels cotxes, que passaven pel carrer, al sostre de l’habitació. Allò l’ajudava a agafar el son.

De cop va obrir el ulls que ja tenia mig clucs; just al centre del sostre, hi va veure els refl exos d’unes llumetes

de diferents colors. Allò era nou, era evi-dent que aquell refl ex no provenia de cap cotxe. Es va incorpo-rar, va netejar el baf del vidre amb la mà i mirà per la fi nestra; a l’altra banda del carrer va veure una tira de llumetes de diferents colors que penjaven del balcó de damunt de la bo-tiga de torrons. Es va quedar força estona mirant aquelles llu-metes que, ara s'en-cenien, ara s’apaga-ven. Ara cremaven les vermelles, ara les grogues... i així anaven fent diferents combinacions, que el van tenir extasiat amb el nas enganxat al vidre fi ns ben en-trada la matinada.

Durant els propers dies la seva sorpresa

anà en augment en veure que, a poc a poc, el poble s’anà omplint de llu-metes de colors com les del balcó de damunt de la botiga de torrons. Les combinacions i les formes eren infi -nites. Els aparadors, els balcons, les

BA

LAS

CH

PU

IG


BA

LAS

CH

PU

IG

places i els carrers esta-ven curulls de diminutes llànties juganeres que li engrescaven l’ànima. Li hauria agradat saber la raó per la qual tothom s’havia posat d’acord en guarnir el poble d’aquella manera, però introvertit com era, i amb la difi cul-tat que encara tenia amb el domini de la llengua, no va gosar preguntar-ho a ningú.

I així va arribar el dia 24 de desembre. A mitja tarda la seva mare es va començar a trobar ma-lament, la casa s’omplí de gent que no coneixia i ell es va arraulir en un racó. Va endevinar que tot aquell enrenou era perquè estava a punt de néixer el germanet que feia mesos que esperaven. Al cap d’una estona la seva mare va començar a cridar, i ell decidí anar cap al carrer per tal de no fer nosa i de no sentir plorar la mare.

Va anar caminant d’esma pels car-rers, extasiat en la contemplació dels brillants guarniments fi ns arribar da-vant l’aparador d’aquella botiga de joguines on, cada dia, hi feia una pa-rada obligada en el trajecte de casa a l’escola. Allí també hi havia una tira de llumetes de mil colors. I mentre jugava a endevinar quines serien les properes a encendre’s va notar com algú el tustava per l’esquena. Es va girar i va veure la cara somrient de la seva mestra.

– Hola, què hi fas aquí?, mires les joguines?

Va haver de buscar les paraules que expressessin el que pensava:

– No senyo, jo mirar les llumetes.– Ah! T’agraden les llums de co-

lors.– Sí senyo, agradar molt.Llavors se li va acudir que potser la

mestra sabria explicar-li el motiu de tot aquell misteri, i li preguntà:

– Senyo, per què tot arreu haver llumetes de colors?

La mestra rigué i li contestà:– Perquè avui ha de néixer un nen

molt especial.Ell es quedà de pedra, l’únic nen

que ell sabés que avui havia de néixer era el seu germanet, però li estranya-va molt que tot allò fos en honor seu.Se’n volgué assegurar i li preguntà:

– El nen que naixerà vui... és meu germà?

– I és clar que sí! Serà el teu, el meu i el germà de tots!

El pobre es quedà una bona estona palplantat allà amb els ulls com a ta-ronges i la boca oberta de bat a bat. Tot allò, fi nalment, era perquè tothom estava content que el seu germà arri-bés al món! Començà a caminar cap a casa seva, però ara ho feia amb el cap ben alt i mirant als ulls de tothom amb qui es creuava. Per primera ve-gada des que havia arribat en aquell poble se sentia feliç, feliç i alhora or-gullós de ser el germà d’aquell que tots esperaven amb tanta alegria.

Es posà a córrer impacient per dir-li al pare que la gent d’aquell poble no era tan dolenta com ell creia, que realment els estimaven i que estaven contents de tenir-los entre ells.

Quan arribà a casa, però, no pogué parlar amb el seu pare. En aquell pre-cís moment havia nascut el seu germà i tots estaven molt nerviosos. Estava delerós per poder veure’l i donar-li un petó, ja s’imaginava passejant-lo pels carrers rebent la felicitació i les manyagueries de tothom. Son pare li va manar que anés a dormir, que ja eren gairebé les dotze de la nit. Ell volia explicar-li el que s’havia esde-vingut, però no li va donar cap opció. Va anar a la seva petita habitació, obrí la fi nestra malgrat el fred intens i contemplà una vegada més aquelles llumetes que cremaven per saludar un dels seus.

Llavors va sentir com començaven a repicar les campanes, molt més fort i durant més estona que mai. I ell ja sabia per què. Realment en aquell poble tothom els estimava, des de llavors va saber que allí hi seria molt i molt feliç. ■

COL·LABORACIONS LITERÀRIES CONTE DE NADAL


❚ R. Mendoza

Resultats i classifi cacions del mes de novembre

C.F.

AGRA

MUN

T ESCOLAG.GATELL

CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»ESPORTS

www.geocities.com/fcagramunt

Segona RegionalAgramunt G. Gatell 2 Ponts 2Oliana 2 Agramunt G. Gatell 1Agramunt G. Gatell 1 Rialp 2Gerb 0 Agramunt G. Gatell 3

Classifi cació J G E P F C PuntsPonts 10 7 2 1 25 12 23La Seu 11 7 1 3 27 12 22Ivars d'Urgell 11 7 1 3 26 16 22Tornabous 11 6 4 1 23 15 22Sant Ramon 11 7 0 4 22 17 21R. d'Ondara 11 4 4 3 16 14 16Sort 10 4 3 3 27 22 15Rialp 11 4 3 4 21 17 15Barbens 10 3 5 2 17 14 14Bellcairenc 11 3 4 4 16 17 13Vva. Aguda 10 4 0 6 13 16 12Oliana 10 3 3 4 15 20 12Butsènit 11 3 2 6 17 32 11Agramunt 11 1 4 6 16 24 7Gerb 11 2 1 8 13 32 7Artesa Lleida 10 1 1 8 12 25 4

JuvenilsAgramunt G. Gatell 0 Guissona 5AEM 7 Agramunt G. Gatell 1Agramunt G. Gatell 4 Tàrrega 2Agramunt G. Gatell 2 Baix Segrià 1At. Segre 1 Agramunt G. Gatell 0

Classifi cació J G E P F C PuntsBalaguer 9 7 1 1 27 14 22AEM 9 7 0 2 35 7 21Mollerussa 9 7 0 2 22 9 21Andorra 9 6 1 2 30 12 19Guissona 9 6 0 3 21 13 18Borges 8 4 3 1 23 14 15At. Segre 9 4 3 2 18 13 15Almacelles 9 5 0 4 17 15 15Orgèl·lia 9 3 3 3 21 21 12Agramunt 9 4 0 5 14 31 12Artesa Segre 9 3 1 5 19 21 10Tàrrega 9 3 1 5 20 29 10Baix Segrià 8 1 2 5 16 24 5Mig Segrià 9 1 1 7 12 32 4Seròs 9 0 3 6 11 27 3Cervera 9 0 1 8 8 32 1

CadetsAgramunt G. Gatell 1 Guissona 2Bellpuig 2 Agramunt G. Gatell 2Agramunt G. Gatell 3 Tàrrega 3

Classifi cació J G E P F C PuntsGuissona 7 6 0 1 19 8 18Bellpuig 8 5 2 1 17 12 17Pobla Segur 7 4 1 2 21 12 13Bordeta 7 3 3 1 21 9 12Tàrrega 7 3 2 2 22 16 11Agramunt 7 3 2 2 19 18 11Balaguer 7 3 0 4 11 12 9Oliana 7 2 0 5 11 21 6Rialp 6 1 0 5 15 31 3Arbeca 7 0 0 7 5 22 0

InfantilsAgramunt G. Gatell 7 Tàrrega 1Agramunt G. Gatell 6 Linyola 1Mollerussa 5 Agramunt G. Gatell 1

Classifi cació J G E P F C PuntsMollerussa 8 8 0 0 43 6 24Bellpuig 7 5 1 1 23 11 16Agramunt 7 5 0 2 28 16 15Guissona 8 5 0 3 16 14 15

Cervera 8 4 2 2 34 27 14Artesa-Ponts 8 3 4 1 23 12 13Linyola 8 3 2 3 27 25 11Arbeca 8 3 2 3 21 22 11Urgell 8 3 1 4 16 15 10Pla Urgell 9 2 4 3 22 26 10Oliana 8 3 1 4 21 27 10Pobla Segur 8 3 1 4 15 21 10AEM 9 1 2 6 11 30 5Tàrrega 9 1 2 6 21 43 5Ivars Urgell 9 1 0 8 6 32 3

AlevinsBalaguer 1 Agramunt G. Gatell 4Urgell 8 Agramunt G. Gatell 2Arbeca 2 Agramunt G. Gatell 2

Classifi cació J G E P F C PuntsPobla Segur 8 7 1 0 44 4 22Urgell 8 7 1 0 41 11 22Bellpuig 7 5 1 1 28 6 16Cervera 6 5 0 1 20 6 15Tàrrega 7 4 1 2 14 9 13Tremp 8 4 0 4 19 21 12Guissona 8 2 2 4 16 20 8Agramunt 7 2 1 4 11 22 7 ▼

Equip de la Segona Regional. D'esquerra a dreta, drets: J. Garrido (delegat), M. Sàiz (entrenador), O. Pla, T. Nogales, Abdenabi, D. Marsol, J. Cercós, R. Creus, S. Garrido, M. Puebla, S. Nogales, J. Pla. Ajupits: D. Buireu, A. Marsol, J. Santacreu, Sidiki,R. Rey, I. Castells, X. Serrano, R. Berné, E. Figuera, A. Creus.

ES

CO

LA F

UTB

OL


▼

CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»ESPORTS

Balaguer 7 2 0 5 15 23 6Rialp 8 1 2 5 17 47 5Arbeca 8 1 1 6 13 35 4Artesa-Ponts 8 0 0 8 6 40 0

BenjaminsAgramunt G. Gatell 2 Artesa-Ponts 6Tàrrega 5 Agramunt G. Gatell 0Agramunt G. Gatell 24 Rialp 0Tremp 3 Agramunt G. Gatell 3

Pre-Benjamí AAgramunt G. Gatell 3 Artesa-Ponts 5Agramunt G. Gatell 1 At. Segre 1AEM 3 Agramunt G. Gatell 0

Pre-Benjamí BAgramunt G. Gatell 1 Bellpuig 7Tàrrega 3 Agramunt G. Gatell 6Agramunt G. Gatell 5 Rialp 3Bellpuig 1 Agramunt G. Gatell 7

(Aquestes categories no disposen de classi-fi cació). ■

Agenda del mes de gener:

Partits que es jugaran al camp d'esports

Juvenil Dia 14 a les 16,00 Agramunt G. Gatell - Seròs Dia 28 a les 16,15 h Agramunt G. Gatell - Cervera

Cadet Dia 22 a les 15,30 h Agramunt G. Gatell - Arbeca

Infantil Dia 8 a les 11,45 h Agramunt G. Gatell - Artesa-Ponts Dia 22 a les 11,45 h Agramunt G. Gatell - Bellpuig Dia 29 a les 11,45 h Agramunt G. Gatell - EF. Urgell

Benjamí Dia 28 a les 10,30 h Agramunt G. Gatell - Mollerussa

Pre-Benjamí A Dia 28 a les 11,30 h Agramunt G. Gatell - Intercomarcal

Pre-Benjamí B Dia 28 a les 12,30 h Agramunt G. Gatell - AEM


Resultats dels equips del BAC

BÀSQUET AGRAMUNT CLUBESPORTS

▼

Per primer cop en molt de temps el balanç general de victòries és superior al de derrotes, catorze a dotze, això vol dir dues coses: O que els rivals eren fàcils o

bé que es comencen a veure els fruits del treball setmanal. Ens inclinem per la segona, la qual cosa no es extrapolable per igual a tots els equips.

SÈNIOR MASCULÍResultats del mes de novembre: 05/11/05 C.B. CERVERA 85 BAC AGRAMUNT 70 12/11/05 BAC AGRAMUNT 81 C.B. IGUALADA “B” 76 20/11/05 C.E.B. PALLEJÀ “A” 76 BAC AGRAMUNT 54 26/11/05 BAC AGRAMUNT 90 C.B. SANT BOI “B” 70

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTSFINQUES OLESA 11 9 2 0 842 661 20C.E.B. PALLEJÀ “A” 11 8 3 0 746 697 19SPAI RECOVER SÚRIA “B” 11 7 4 0 854 469 18DEVELOP TREMP 11 7 4 0 839 813 18C.B. CERVERA 11 7 4 0 833 790 18ASFE SANT FRUTÓS “B” 11 6 5 0 757 754 17CENG ARTESA DE SEGRE 11 6 5 0 701 734 17C.B. ESPARREGUERA “B” 11 6 5 0 907 890 17C.B. IGUALADA “B” 11 5 6 0 824 807 16C.B. VILADECANS “B” 11 5 6 0 662 685 16C.B. VILATORRADA 11 4 7 0 755 840 15SEDIS PIRENAICA XXI 11 4 7 0 687 715 15BAC AGRAMUNT 10 4 6 0 714 762 14BÀSQUET BERGA 10 4 6 0 689 708 14C.B. SANT BOI “B” 11 3 8 0 727 782 14MARTINENC BÀSQUET 9 1 8 0 521 651 10

El sènior continua fort a casa, la qual cosa, ens pot do-nar una certa esperança de mantenir la categoria. Si ar-rodoníssim aquesta fortalesa a casa amb algun partit gua-nyat a cap contrari, ens donaria la confi ança necessària per realitzar una campionat molt digne.

JÚNIOR FEMENÍResultats del mes de novembre: 06/11/05 BAC AGRAMUNT 72 CENG ARTESA DE SEGRE 38 20/11/05 BAC AGRAMUNT 65 B.C. ANDORRA 51 27/11/05 BAC AGRAMUNT 57 C.B. CERVERA 37

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTSC.B. LLEIDA “B” 8 8 0 0 578 297 16C.B. SECÀ SANT PERE 8 6 2 0 486 369 14C.B. TORREGROSSA 8 5 3 0 447 365 13C.B. BELLVÍS 8 5 3 0 392 360 13BAC AGRAMUNT 8 5 3 0 410 354 13CENG ARTESA DE SEGRE 8 4 4 0 355 505 12

C.B. PARDINYES 9 2 7 0 360 498 11C.B. CERVERA 9 2 7 0 393 523 11C.B. ANDORRA 8 3 5 0 383 424 11MARISTES MONTSERRAT 8 1 7 0 275 384 9

La victòria en el “derbi” els ha donat ales per guanyar els tres partits consecutius a casa. Potser el partit que va tenir més disputat va ser contra les andorranes, aquelles que ens van guanyar la fi nal cadet. Bé, la complicació va venir perquè van tenir por a guanyar de forma clara, ja que a inicis de l’últim quart la diferència era de 20 punts.

JÚNIOR MASCULÍResultats del mes de novembre: 12/11/05 BAC AGRAMUNT 64 PEÑA FRAGATINA 58 12/11/05 BAC AGRAMUNT 92 C.B. BELL-LLOC 26 20/11/05 C.B. ALPICAT “A” 69 BAC AGRAMUNT 67 27/11/05 BAC AGRAMUNT 74 C.B. MOLLERUSSA “A” 88

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTSC.B. MOLLERUSSA “A” 8 8 0 0 751 399 16C.B. ALPICAT “A” 8 5 3 0 596 534 13BAC AGRAMUNT 8 4 4 0 563 472 12PEÑA FRAGATINA 8 2 6 0 523 778 10C.B. BELL-LLOC 8 0 8 0 555 805 9

Els júniors han complert, i disputaran la repesca dels millors tercers, per estar en el grup dels que lluitaran per guanyar el títol de campió. Si haguessin guanyat a camp de l’Alpicat s’haurien classifi cat directament, però un triple als últims segons els va abocar a la pròrroga on no van estar encertats en els tirs lliures.

CADET FEMENÍResultats del mes de novembre: 06/11/05 BAC AGRAMUNT 70 C.B. BELLPUIG 25 12/11/05 C.B. TREMP 46 BAC AGRAMUNT 29 26/11/05 C.B. LLEIDA “B” 73 BAC AGRAMUNT 22

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTSC.B. LLEIDA “B” 8 8 0 0 534 133 16C.B. TREMP 8 5 3 0 382 357 13C.B. SECÀ SANT PERE 7 4 3 0 272 295 11BAC AGRAMUNT 8 2 6 0 306 391 10C.B. BELLPUIG 7 0 7 0 128 446 7

Un cop acabada la primera fase, si es mira la classifi ca-ció, es pot deduir que no s’han complert les bones sensa-cions que a principis de temporada es preveien. Ara cal afrontar la segona volta amb potser les mateixes adversà-ries i les més fl uixes del grup de més nivell. Esperem que a poc a poc vagin millorant en el seu joc.


▼

BÀSQUET AGRAMUNT CLUBESPORTS

CADET MASCULÍResultats del mes de novembre: 06/11/05 C.B. PARDINYES “B” 56 BAC AGRAMUNT 57 13/11/05 BAC AGRAMUNT 50 C.B. ALMACELLES 52 19/11/05 BAC AGRAMUNT 48 C.B. BELLVÍS 83 27/11/05 BAC AGRAMUNT 58 SÍCORIS VERMELL 82

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTSC.B. ALMACELLES 8 8 0 0 457 378 16C.B. BELLVÍS 8 5 3 0 486 417 13C.B. PARDINYES “B” 8 3 5 0 439 439 11SÍCORIS VERMELL 8 2 6 0 430 473 10BAC AGRAMUNT 8 2 6 0 417 522 10

Totes les bones sensacions que en la crònica del mes anterior comentàvem, se n'han anat en orris a partir de l’excel·lent victòria contra el Pardinyes i de la derrota in extremis enfront l’Almacelles. Sembla que guanyar no els ha motivat a seguir entrenant a tope i d’aquí les dues estrepitoses derrotes fi nals que els han condemnat a la darrera posició. Esperem que canviïn el xip en la segona volta.

PRE-INFANTIL MASCULÍResultats del mes de novembre: 06/11/05 C.B. ALTA RIBAGORÇA 22 BAC AGRAMUNT 56 13/11/05 BAC AGRAMUNT 87 C.B. CERVERA 46 20/11/05 BAC AGRAMUNT 53 LLEIDA BÀSQUET 3 33 27/11/05 BAC AGRAMUNT 42 B.C. ANDORRA 50

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTSLLEIDA BÀSQUET 1 10 10 0 0 661 196 20B.C. ANDORRA 10 8 2 0 503 358 18BAC AGRAMUNT 10 6 4 0 537 482 16C.B. ALTA RIBAGORÇA 10 3 7 0 340 499 13C.B. CERVERA 10 2 8 0 340 538 12LLEIDA BÀSQUET 3 10 1 9 0 234 542 11

Quasi!! Per poc no es classifi quen per la fi nal four pre-infantil. Aquest equip cada cop està creixent més, tant individualment com col·lectivament. Aquesta segona vol-ta jugaran amb nois un any més grans; ja veurem com s’adapten. Aquesta adaptació dependrà del nivell del grup que els toqui.

MINI MASCULÍResultats del mes de novembre: 06/11/05 BAC AGRAMUNT 3 B.C. PRINCIPAT 54 13/11/05 C.B. ALTA RIBAGORÇA 35 BAC AGRAMUNT 41 20/11/05 BAC AGRAMUNT 38 PEÑA FRAGATINA “B” 44 27/11/05 UNIPREUS LLEIDA “B” 38 BAC AGRAMUNT 52

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTSB.C. PRINCIPAT 6 6 0 0 331 28 12PEÑA FRAGATINA “B” 6 4 2 0 226 267 10CEP VALLFOGONA 6 3 3 0 295 242 9

UNIPREUS LLEIDA “B” 6 3 3 0 236 278 9BAC AGRAMUNT 6 2 4 0 188 298 8C.B. CERVERA “A” 5 2 3 0 182 225 7C.B. ALTA RIBAGORÇA 5 0 5 0 116 236 5

Sorpresa grata dels nostres petits, que exceptuant els del Principat, han estat molt posats en els altres tres par-tits, a part de les dues victòries foranes, amb la Peña, si no haguessin tingut un cinquè quart pèssim també haurien guanyat.

NOTÍCIES DE L’ESCOLAEl passat diumenge 27 de novembre es van disputar les

segones trobades tancades de l’escola a Cervera, on van debutar els més petits. No sabem si van fer moltes ciste-lles, però el que és córrer darrera la pilota sí que ho van fer. Els pre-mini, que són poquets, van poder ser cinc per jugar els dos partits.

ALTRES NOTÍCIESSi no hi ha res de nou, el proper diumenge 7 de gener de

l’any vinent, celebrarem la tradicional festa del bàsquet, la cinquena. Les activitats seran més o menys les mateixes que cada any: xerrades esportives al matí, partits entre pares i fi lls, partit de veterans, diversos concursos i sopar fi nal de festa. On sortejarem dos caps de setmana per dues persones entre les famílies sòcies del bàsquet i els altres socis, a part de l’amic invisible i diferents sorteigs durant el sopar.

Des d’aquí volem desitjar a tots els agramuntins que passin unes bones festes de Nadal i que el 2006 els si-gui propici. Esperant que els dissabtes i els diumenges del 2006 us recordeu que al pavelló es juga a bàsquet. ■

BA

C

Presentació de l’equip. Drets: Mere Farreny, Gerard Miralles, Joan Cama, Albert Miralles, Adrià Sanz, Xavier Fitó. Asseguts: Andrés Vadillo, Felipe Duque, Miquel Guixé, Oriol Farràs, Arnau Tallaví i Oriol Padullés. Absents: Pau Rovira i Arnau Ortiz.


CLUB BITLLES SIÓ D'AGRAMUNTESPORTS

Campionat de bitlles catalanes❚ Ramon Joval

Components del Club de Bitlles Sió d'Agramunt.

CLU

B B

ITLL

ES

El nostre club ha començat la temporada 2005-06 del cam-pionat de Bitlles Catalanes. Al

nostre grup hi participem: Club Bit-lles Sió d'Agramunt, Los del Huer-to (Cervera), Montgai, La Fuliola, L’Eral, Els Plans de Sió, La Guàrdia,

Cabanabona, Tàrrega, Ivars B, Mas Duran (Cervera) i Bellpuig C.

Els primers resultats no han estat el satisfactoris que hauríem desitjat. De set partits disputats, n’hem guanyant tan sols dos, n’hem empatat un i la resta els hem perdut. Val a dir, però, que les puntuacions han estat molt altes. Llevat d’un, a la resta de partits hem superat els cinc-cents punts.

Els resultats han estat els se-güents:

Sió d’Agramunt 538 - St. Jaume Bellpuig 506La Fuliola 537 - Sió d’Agramunt 514Sió d’Agramunt 561 - Tàrrega 473Mas Duran 518 - Sió d’Agramunt 508Cabanabona 526 - Sió d’Agramunt 507Sió d’Agramunt 482 - L’Eral (Cubells) 518Montgai 529 - Sió d’Agramunt 529

Amb aquests resultats la classifi ca-ció queda de la següent manera:

Equips J G E P PTSDel Huerto 7 5 1 1 11Montgai 7 5 1 1 11La Fuliola 7 5 0 2 10L’Eral 7 4 0 3 8Els Plans de Sió 7 4 0 3 8La Guàrdia 7 3 0 4 6Cabanabona 6 3 0 3 6Tàrrega 6 3 0 3 6Sió d’Agramunt 7 2 1 4 5Ivars B 6 2 1 3 5Mas Duran 7 2 0 5 4Bellpuig C 6 0 0 6 0

Com dèiem al començament, els resultats han estat força alts i en si-tuacions normals es guanyen partits. No obstant, cal dir que els contraris també juguen i en aquesta ocasió ens han superat. Esperem que no sigui sempre així i puguem situar-nos mi-llor a la classifi cació. ■

sió 63DESEMBRE de 2005 sió 63AGOST de 2005 sió 63

GRUPS POLÍTICS

❚ Grup local d'Agramunt del Partit Popular de Catalunya

DESEMBRE de 2005

Un Estatut anticatalà

La societat catalana (excepte al-guns mitjans de comunicació i la majoria de partits polítics) sap

que l’Espanya d’avui no és la mateixa que la del 1978. Els catalans ho sa-bem perquè gràcies al nostre esforç, a la nostra dedicació i a la nostra ambi-ció, hem contribuït a defi nir i dibuixar l'Espanya plural i moderna d’avui.

Sens dubte, alguns creuen que per mantenir viu l’anomenat catalanisme polític és necessari crear nous con-fl ictes, escenifi car perjudicis imagi-naris i inventar noves reivindicacions que sempre van més enllà pel sol fet d’anar més enllà. Alguns creuen que aquest procés de tensió permanent, de debats imaginaris i d'exaltació de sentiments és imprescindible per mantenir el recolzament electoral. Allà tenim l’impresentable conseller de comerç parlant de “Guerra Civil” si no s’aprovava l’estatut o a Carod o Duran Lleida parlant “d’atac contra Catalunya” si el text es modifi cava en el Congrés dels Diputats.

El veritable catalanisme polític, és el que aposta pel futur i la modernitat, el que defensa la nostra identitat com un esperit obert i integrador. El catalanis-

me polític només serà útil a la societat mentre sigui un referent de modernit-zació de Catalunya i d’Espanya. Ningú no dubta que Jordi Pujol ha liderat en els últims vint-i-tres anys un moviment polític que ha aconseguit, amb el su-port i el treball de tots, el reconeixe-ment de la nostra identitat, de la nos-tra cultura, de la nostra llengua. Un reconeixement necessari després de quaranta anys de dictadura però que avui, vint-i-tres anys després d’haver recuperat la democràcia i les nostres institucions d’autogovern sona a antic i obsolet.

Avui no podem seguir veient ene-mics externs als que culpar de tots els mals. Per desgràcia, en aquests anys de democràcia no s’ha aprofi tat a fons la nostra capacitat d’autogovern, ni les possibilitats que ens ofereix el context econòmic mundial. Des del govern de la Generalitat, però també des de l’oposició, s’ha adoptat per un discurs de reivindicació permanent, del greu-ge comparatiu, com si res no hagués canviat en els vint-i-tres anys. Només des d'aquesta perspectiva pot expli-car-se que el Parlament de Catalunya hagi aprovat un Estatut com el que s’ha aprovat.

Per això, davant el desafi ament na-cionalista que estan plantejant el tri-partit i CiU, hem de recuperar el discurs de les possibilitats i de les oportunitats

i tornar a la societat catalana la confi -ança en ella mateixa. Tenim els instru-ments per a fer-ho. La constitució ha estat i és fruit de l’esforç col·lectiu de tots el espanyols, com l’estatut ho ha estat, fi ns ara, de tots els catalans. Ara que la majoria de les forces polítiques catalanes s’han apuntat a la ruptura de l’actual marc jurídic, que tanta esta-bilitat i llibertat ens ha donat, hem de reconèixer que gràcies a la constitució i a l’estatut i a l’esforç de tots, Espa-nya avui es un país modern, lliure, amb pes en el concert internacional i amb capacitat per generar riquesa, progrés i benestar per tots els ciutadans. És una constitució i un estatut de tots. Convertir aquest textos en un simple objecte polític dels uns contra els al-tres ha estat un greu error que podria tornar-nos –si la comissió constitucio-nal del congrés no ho impedeix– als pitjors moments de la nostra història.

L’estatut d’autonomia de Catalunya, encara vigent, l’aprovat el 1979, es patrimoni de tots i la seva reforma no hauria d’haver estat utilitzada com un instrument electoral per a posar Ma-ragall com a president de la Genera-litat.

Des del Partit Popular de Catalunya d'Agramunt volem desitjar a tots els agramuntins/ines un bon Nadal i un bon any nou, i celebrar-ho, com cada any, amb un bon cava català!! ■


GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS

❚ Agrupació local del PSC

DESEMBRE de 2005

Un present i un futur prometedor per Agramunt

L'equip de govern actual ha sabut aplicar una política d'innovació de la vila respectant alhora el

medi que l'envolta. Una millor coordi-nació de la neteja municipal combina-da amb un major respecte de la zona verda i de lleure, han fet que el nostre paratge natural sigui dels millors de les nostres contrades.

L'agrupació local del PSC encorat-ja a continuar treballant en aquesta línia fent pinya en l'ordenació munici-pal i participant de manera construc-tiva en l'organització del futur motor de la Ribera del Sió.

És en aquesta direcció que actual-ment es mou la nostra agrupació lo-cal. El proppassat mes de novembre diversos delegats agramuntins vàrem assistir a la Conferència Nacional de Benestar Social del PSC. Van ser unes jornades dures però intenses quant a possibles actuacions destinades a sa-tisfer l'interès públic municipal.

En aquest esdeveniment, entre d'altres coses, varen establir-se les bases del futur municipal. Més inver-sió en sanitat, la qual s'ha concretat en l'ampliació del personal mèdic del CAP d'Agramunt. Una major despesa en atenció i integració de la immigra-ció, que segons ens consta és un dels molts eixos vertebradors de la regi-doria de benestar social. Només cal que repassem els cursos d'iniciació a la llengua catalana o les festes d'im-mersió social per copsar que s'està portant a terme una tasca més que

positiva al respecte.També es va aprovar una petició de

major fi nançament en infraestructu-res al govern de la Generalitat, que esperem que es concreti amb una millora de les vies de comunicació tal com carreteres o línies d'autobús. En aquest sentit, veient el pressupost de la Generalitat per l'any 2006, ens do-nem per satisfets en l'ànim d'impulsar polítiques progressistes i d'ampliació de l'estat del benestar.

Així doncs es fa palès que l’agrupa-ció local del PSC col·labora de mane-ra activa, sempre en la seva justa me-sura, en el procés de modernització de les contrades lleidatanes i així ho continuarà fent en un futur pròxim.

L’horitzó que es divisa és força en-grescador i més després que el no-ranta per cent del Parlament català aprovés l’Estatut més municipalista de la nostra història. En aquest text estatutari es reconeix l'important paper institucional dels ajuntaments i es reivindica una major autonomia fi nancera que, tal i com ja hem dit di-verses vegades, ens permeti una ma-jor despesa en la millora del dia a dia dels agramuntins.

I parlant de millores és just que es reconeguin les diverses iniciatives de l’equip de govern respecte a la refor-ma i modernització de les piscines municipals. En aquest sentit desta-quem la valentia en tirar endavant aquest projecte, molt menystingut pels governs anteriors i el desig que la remodelació suposi un avenç en les infraestructures i serveis municipals. Creiem que ja era hora d'innovar un servei comunal tan emprat en l’època

estiuenca com és el de les piscines.I també creiem que és digne de

menció la gestió del consistori en la rebaixa substancial del preu de l’ai-gua per a usos ramaders-agrícoles. És així com es procura pel bé dels nostres conciutadans i no realitzant bustiades populars demagògiques que l'únic que pretenen és blasmar injustament el govern municipal i confondre l'opinió ciutadana.

Esperem que amb actuacions tan àgils i tan efi cients com aquesta els crítics amb la concessió de l'aigua se sumin a l'acord en bé del conjunt dels agramuntins.

Per acabar volem aprofi tar per do-nar l'enhorabona a tots aquells que van fer possible el debat de l'Estatut a Ràdio Sió. És una gran iniciativa que es puguin debatre en aquests fòrums temes de gran transcendència com aquest, que comporten una major implicació i participació dels joves en el món polític local. Desitgem que els més joves contribueixin amb les se-ves aportacions per millorar dia a dia allò que ens envolta. Així tots junts podrem debatre, treballar i actuar amb el sufi cient consens per enfortir el projecte progressista ja iniciat.

Jove progressista i amb ganes de dedicar el millor per Agramunt, el socialisme et crida i et dóna l'opor-tunitat de fer-ho realitat. Ara, junts podem!

Ens acomiadament fi ns l'any 2006 tot desitjant-vos molt bones festes i un pròsper any nou. Que el proper any continuï essent un any de conso-lidació de la nostra vila, una altre any de millora per Agramunt. ■

Diuen que quan un lloc agrada aquell que l'ha visitat, hi torna. Doncs bé, aquesta expressió es pot aplicar perfectament a la nostra vila. Agramunt ha augmentat les seves visites turísti-ques en un quaranta per cent durant els últims dos any i mig. Aquesta ratio no és pas fruit de l'atzar sinó ben al contrari.


GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS

❚ La veu del grup CiU a Agramunt

DESEMBRE de 2005

Pla d'Ordenació d'Urbanisme Municipal

Ens alegrem molt per tots els grangers i ramaders de la po-blació perquè se’ls ha baixat un

30% la tarifa de l’aigua, però hauríem estat molt més contents si la baixada de l’aigua hagués estat general per a tothom. Els restauradors i els comer-ciants també gasten molta aigua i en l’ús domèstic, són tots els ciutadans, els afectats. Ens tornem a reafi rmar que a l'hora de pujar-la l’any passat, per l’empresa Cassa, sí que els va re-sultar molt fàcil i si ara s’ha lluitat per aconseguir baixar la tarifa, per tan-tes pressions, ens ratifi quem, encara més, que no s’havia d’haver permès aquella puja tan gran. Continuem pensant que va ser un gran gol que l’empresa va marcar a l’equip de go-vern i, en trobar-se atrapats, ens el van colar a nosaltres.

Al regidor de Medi AmbientRegidor de Medi Ambient, tanta

valentia com va dir en el passat Ple, que ha demostrat l’equip de govern actual, com fi ns ara no n’hi havia ha-gut mai cap, pel fet d’aprovar una ordenança reguladora de l’emplaça-ment de les mesures correctores a disposar en les activitats ramaderes del terme municipal d’Agramunt, pensem que aquestes valenties s’hau-rien de demostrar amb altres actua-cions. L’única sensació que ens va donar fent aquestes afi rmacions, fou que més que valentia, vam percebre molta prepotència, ves per on! Apro-var aquesta ordenança està molt bé per alguns conceptes, però n’hi ha d’altres que de ben segur, tampoc no compartiran molts agricultors i rama-

ders de la zona, com és l’obligació de colgar els purins. S’hauria d’estudiar millor aquesta ordenança tenint en compte el punt de vista dels agricul-tors i canviar alguns punts, tal i com va manifestar el nostre grup.

POUMSembla ser que el Pla d’Ordenació

d’Urbanisme Municipal el POUM, tardarà dies en aprovar-se. Som conscients que la seva elaboració és molt complicada, però sembla que de moment, van fent modifi cacions de normes subsidiàries que endarrereix més els tràmits del POUM, o potser hi ha algun i que altre interès?, de ben segur que algú en sap la resposta. El cas és la present modifi cació puntual que correspon a totes les zones de-limitades dins el sòl urbà i qualifi ca-des com a I.3. Illes Industrials mixtes i que es va aprovar en el passat Ple del mes de novembre. Aquesta mo-difi cació permetrà que en les plantes soterrànies, on només es podia cons-truir el 70%, ara es permetrà edifi car el 100%; és a dir, que segons l’equip de govern serà una gran millora pel tema de l’aparcament, perquè es po-dran construirx més pàrquings en els edifi cis.

El nostre grup pensa que quan es fan unes modifi cacions d’aquest ti-pus es podria haver estudiat la pos-

sibilitat de fer-ho en altres zones de característiques semblants com les denominades I.2.

Per altra banda reconeixem, evi-dentment, que és una millora per al poble, però sobretot, per als propie-taris de les zones afectades, i ens pre-guntem, si alguns d’aquests propieta-ris no fossin els qui són, també s’hau-ria fet aquest canvi de normes sub-sidiàries, abans d’acabar el POUM? Quina compensació es donarà per l’augment d’edifi cabilitat? Podríem dir que aquesta és la pregunta del milió!

Zona pont del SióUna altra modifi cació puntual de

les normes és la que desencallarà la urbanització i millora de la zona del pont del Sió i la passarel·la de l’Av. Catalunya i C. Santa Esperança. Es-taria bé conèixer els tractes que ha fet l’equip de govern i com quedarà la propietat de l’ajuntament que s’havia de retornar al 2008 i que va portar a l’ajuntament al jutjat amb molt in-terès per algun dels grups de l’actual equip de govern.

Com és que només plegar l’arqui-tecte ens dediquem a fer canvis pun-tuals de les normes subsidiàries, quan fi ns ara no se’n permetia cap perquès’havia d’esperar l’aprovació del POUM? Des que l’Àrea d’Urbanis-me ha canviat del regidor a l’alcalde, s’agiliten els tràmits de manera molt curiosa.

Quan el número d’aquesta revista haurà sortit, segurament estarem molt a prop de les festes nadalen-ques, només ens cal desitjar-vos salut i pau i que en pugueu gaudir força en-voltats dels qui més estimeu.

Bones Festes i fi ns l’any vinent! ■

Continuem pensant que la puja de l'aigua va ser un gran gol que l’empresa va marcar a l’equip de govern i, en trobar-se atrapats, ens el van colar a nosaltres.


REGIDORIES MUNICIPALS

Diu moltde vosaltres

❚ Teresa Añé Regidora de Benestar

Els dies 4, 6 i 8 de desembre l’Associació de dones de l’Esbarjo van presentar al públic una Escala en hi-fi per recollir diners per la

Marató de TV3 que aquest any destinava els recur-sos obtinguts a les malalties del sistema nerviós.

L’Associació de dones ha dut a terme la VII edició de l’espectacle que organitza el mes de desembre per recaptar fons per la televisió de Catalunya.

La Junta de l’Associació és molt activa per orga-nitzar activitats durant l’any amb les sòcies de l’en-titat i molt col·laboradora amb les activitats que s’organitzen a Agramunt.

Sempre estan disposades a donar un cop de mà per fer una xocolatada en una festa popular, una sardinada en una sortida a peu, o qualsevol altra activitat que es proposi per la comunitat agramun-tina.

Són dones entregades a l’entitat que treballen pels altres amb bon humor i sense escatimar es-forços.

Gràcies a elles s’ha pogut dur a terme un projecte d’integració per a dones immigrants, fent de moni-tores de tallers pràctics per a les joves estrangeres.

La majoria són mestresses de casa que tenen els fi lls grans i disposen de temps per ajudar els altres, alhora que gaudeixen amb els assajos, les castanya-des, la coca de Sant Joan i totes les altres celebra-cions que preparen amb la mateixa cura que paren la taula de Nadal a casa seva.

Des d’aquí rebeu una felicitació per l’èxit d’aques-ta edició en la qual novament heu omplert tres dies el Casal i també per l’exemple que doneu de gene-rositat a les generacions que segueixen. ■

Agramunt ha d'estaral mapa de Catalunya

❚ Àngel Jubete Comenge Tinent d'alcalde

Fa poques setmanes, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va anunciar el que Agramunt feia temps que reclamava: l’actual eix viari

que uneix l’Eix Transversal des de Cervera amb Agramunt i Balaguer cap a la Vall d’Aran, deixarà de ser una carretera local per passar a ser comarcal. A més d’aquesta iniciati-va, també ens afavorirà molt la nova política viària cap als Pallars amb la millora de Comiols, que donarà importància a la via Cervera-Agramunt-Artesa-Tremp. I això és el que ens convé, formar part de tots aquests eixos de comuni-cació terrestre per millorar els desplaçaments actuals de la nostra població i millorar la comunicació cap a la nostra vila.

Aquestes millores han de ser una bona notícia, primer, pel nostre benefi ci individual i, en segon lloc, com un valor afegit al teixit industrial i comercial d’Agramunt. Necessi-tem iniciatives com aquestes des de la Generalitat, després de 24 anys sense que Agramunt hagi format part dels eixos viaris.

Quantes vegades ens hem queixat perquè ens sentim oblidats en les inversions del govern per millorar les xarxes viàries del nostre entorn? I que no fi guràvem en els cartells de les carreteres? Doncs, ara és el moment de reivindicar més iniciatives en aquest sentit. Cal insistir en la construc-ció d’una variant i en la senyalització de tota la carretera principal d’Agramunt amb semàfors i senyals per reduir la velocitat.

Agramunt està millorant una de les seves entrades, la provinent de Cervera i properament serà la de Tàrrega. Aquestes millores representen modernitat i una població activa; amb un ordre, un mètode i una planifi cació que no són una improvisació.

Per Agramunt, les comunicacions són vitals i han de ser sinònim de progrés; progrés individual i col·lectiu. ■

Per a subscripcions i anuncis de la revista, us podeu adreçar a

Pilar Figuera - Tel. 973 39 20 42


REGIDORIES MUNICIPALS

Primer conveni col·lectiu dels treballa-dors de l'Ajuntament

❚ Equip de Govern municipal

L'equip de governha estat absolt de ladenúncia per injúries que va presentar el funcionari públic, Jordi Martí Gasull

❚ Equip de Govern

L’Audiència Provincial de Lleida ha absolt l’equip de govern municipal de les acusacions d’injúries que es van presentar al judici de faltes, que va tenir lloc el

mes de juny al Jutjat de primera instància de Balaguer.

La conclusió de la sentència s’ha basat en laconsideració, per part de l’estament judicial, que el Dret Penal s’ha de basar en certeses i no en suposicions.

El jutge de l’Audiència de Lleida ha considerat que les afi rmacions utilitzades com a prova en el judici “són molt generals, indeterminades i susceptibles de diverses inter-pretacions”.

El judici es va dur a terme després que el jutge de Balaguer proposés a les dues parts arribar a la conciliació en una entesa de bona voluntat. L’Ajuntament va acceptar l’oferiment i el Sr. Martí Gasull s’hi va oposar enèrgica-ment.

Per tant, el judici es va celebrar i fi nalment l’Audiència Provincial va fi xar l’absolució dels vuit responsables muni-cipals del pacte de govern.

Els grups d’ERC i PSC confi em en la justícia i acatarem sempre el que aquesta determini. ■

En el Plenari de la sessió ordinària del passat mes de novembre es va aprovar l’acord de les condicions de treball del personal laboral i fun-

cionari de l’Ajuntament d’Agramunt.

En la Mesa de negociació hi estaven representats els treballadors i la Corporació. Es va elaborar un conveni adaptat a les necessitats dels treballadors i a l’ens públic. Es va arribar a un consens satisfactori per ambdues parts.

Les sessions de treball van comptar amb l’assesso-rament d’un tècnic del sindicat de CCOO que facilita-va les indicacions legals del Reglament de treball de l’Administració.

Amb aquest acord o conveni el que es pretén es deixar constància per escrit de les condicions de tre-ball del personal funcionari i laboral de tot l’Ajunta-ment: serveis municipals, biblioteca, residència Mas Vell, Patronat d’Esports, Llar d’Infants, deixalleria, escola de música, policia local i ofi cines.

Els treballadors de l’Ajuntament gaudeixen per pri-mera vegada a la història d’un marc legal de treball com tenen la resta de treballadors.

Es va acordar l’aprovació del conveni col·lectiu amb els vots favorables d’ERC i del PSC. El grup de CiU es va abstenir al·legant que no havia disposat de temps sufi cient per estudiar la proposta tot i ha-ver passat una setmana des de la celebració de la Comissió Informativa Permanent on es va presentar la proposta.

Aquesta abstenció va sorprendre enormement l’equip de govern ja que en tots els ajuntaments els convenis s’aproven per unanimitat i a més essent el primer conveni existent.

La plantilla dels treballadors, unànimement i per decisió pròpia, van assistir al plenari del dia 24 de novembre per celebrar l’aprovació de la regulació de les seves condicions laborals. ■


L'AJUNTAMENT INFORMA

PLE, 27-10-2005

MODIFICACIÓ DE LES ORDENANCES FISCALS 2006S’acordà aprovar provisionalment la modifi cació de les

ordenances fi scals reguladores dels tributs següents:

ORDENANÇA REGULADORA DELS PREUS PÚBLICS - Preu públic pels serveis de la Festa Major

1.- ¼ de pàgina al llibret de la Festa Major .......27,98 €2.- ½ pàgina al llibret de la Festa Major ............ 41,97 €3.- 1 pàgina al llibret de la Festa Major .............83,96 €4.- Contraportada al llibret de la Festa Major ..116,44 €

TAXA PER LA LLICÈNCIA D’AUTOTAXIS I ALTRES VEHICLES DE LLOGUER

1.- Concessió i expedició de llicències, classe única ................................................... 31,87 €2.- Autorització per a la transmissió de llicències, classe única ................................................... 31,87 €3.- Substitució de vehicles, classe única ............. 31,87 €

TAXA PER LLICÈNCIES URBANÍSTIQUESTarifes:a) Expedients d’obres majors .............................97,04 €b) Expedients d’obres menors > de 1.202,02 € de pressupost (E.M.) ......................................38,85 € c) Expedients d’obres menors < de 1.202,02 € de pressupost (E.M.) ......................................22,65 €d) Canvi de titular de la llicència urbanística ......30,40 €e) Modifi cació de la llicència urbanística concedida .......................................................30,40 €f) Pròrroga de la llicència urbanística concedida 30,40 €g) Expedient de declaració de ruïna .................129,38 € h) Expedients de llicència urbanística de parcel·lació ...............................................30,40 €i) Expedient de llicència de primera utilització ....69,97 €j) Certifi cat d’aprofi tament urbanístic .................36,03 €k) Certifi cat de compatibilitat urbanística ............. 7,21 €l) Per la placa d’obres quan calgui per a la seva senyalització, obra major ............................... 11,03 €m) Per la placa d’obres quan calgui per a la seva senyalització, obra menor ................. 6,46 €

IMPOST SOBRE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA 1’55Les quotes del quadre de tarifes de l’impost fi xat en l’arti-

cle 96.1 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals, s’incrementaran per l’aplicació sobre aquestes del coefi cient de l'1’55. Aquest coefi cient s’apli-carà fi ns i tot en el supòsit en què l’esmentat quadre sigui modifi cat per la Llei de pressupostos generals de l’Estat.

TAXA DE CLAVEGUERAMDrets de connexióa) Per cada habitatge unifamiliar .....................138,59 €b) Per cada pis unifamiliar ................................138,59 €

c) Finques i locals que no estan exclusivament destinats a habitatge ...................................138,59 €La quota tributària que s’ha d’exigir per la prestació dels

serveis de clavegueram no podrà ser inferior al mínim fac-turable per consum d’aigua al bimestre.

A aquest efecte, s’aplicarà la tarifa següent:a) Habitatges ............................................ 7,21 €/anualsb) Finques i locals que no estan exclusivament destinats a habitatge ............................ 7,21 €/anuals

IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLESLa quota íntegra de l’impost serà el resultat d’aplicar a la

base liquidable els tipus impositius següents:– Béns immobles de naturalesa urbana: .................. 0’81– Béns immobles de naturalesa rústica: ...................0’66 – Béns immobles de característiques especials: .......1’33La quota líquida s’obtindrà minorant la quota íntegra amb

l’import de les bonifi cacions que siguin d’aplicació.

TAXA PER L’OBERTURA DE VALLS I RASES EN TERRENYS D’ÚS PÚBLIC LOCAL

A- Obertura de valls i rases en general:Es liquidarà el fet imposable amb la tarifa mínima equiva-

lent a la llicència d’obres, l’import del dret per cada ober-tura serà de ........................................................... 31,87 €

Els Serveis Tècnics Municipals establiran la fi ança a dipo-sitar per metre lineal de via pública en què s’hagi d’actuar.

B- Construcció de cambres subterrànies destinades a la instal·lació de serveis a la via pública:

1.- voreres pavimentades ................21,61 €/metre cúbic2.- íd. no pavimentades ...................10,81 “3.- calçada pavimentada ................ 36,03 “4.- íd. no pavimentada ................... 18,01 “

TAXA PER LES ENTRADES DE VEHICLES A TRAVÉS DE LES VO-RERES I LES RESERVES DE VIA PÚBLICA PER A APARCAMENT EXCLUSIU, PARADA DE VEHICLES, CÀRREGA I DESCÀRREGA DE MERCADERIES DE QUALSEVOL MENA

Guals Permanents.Per placa de gual permanent per reserva d’espai públic

d’entrada de vehicles:a - Fins a 3 metres lineals .............. 36,21 €b - Més de 3 metres lineals ............ 21,71 €/ml. o fracció

TAXA PER PRESTACIÓ DEL SERVEI DE PISCINES, INS-TAL·LACIONS ESPORTIVES I ALTRES SERVEIS SIMILARS

Piscines:1.- Adults dia ....................................................... 4,00 €2.- Menors de 3 a 17 anys, al dia ........................ 3,00 € 3.- Abonament temporada:

– Adults .....................................................27,50 €– Menors de 3 a 17 anys ..........................18,00 €

Les famílies nombroses a partir del tercer fi ll gaudiran d’una bonifi cació del 50% d’aquesta tarifa.

4.- Cursets de natació, per torn ..........................38,00 €


L'AJUNTAMENT INFORMA

5.- Cursets de natació adults 20 sessions ..........49,00 €6.- Carril lliure ...................................................... 5,50 € 7.- Cursets de natació gent gran ........................ 11,00 €8.- Lloguer per dia hamaca .................................. 1,00 €Les persones que pateixin una discapacitat del 33%, gau-

diran una bonifi cació del 50% de les tarifes esmentades.

TAXA PER PRESTACIÓ DEL SERVEI DEBÀSCULA MUNICIPAL

Servei de repesat i medició: 1 - Fins a 15.000 Kg. ......................................0,80 €/Kg2 - Més de 15.000 Kg. ...................................1,45 €/Kg

IMPOST SOBRE OBRES I CONSTRUCCIONSLa quota de l’impost serà el resultant d’aplicar la base

imposable al tipus de gravamen.El tipus de gravamen serà el 2’45 per cent.

TAXA PER LA UTILITZACIÓ DE LA DEIXALLERIA MUNICIPALLes tarifes a aplicar són les següents:– residus vegetals de manteniment de zones verdes ................................................0,05 €/Kg– cartró ...........................................................0,05 €/Kg– pneumàtics i productes de cautxús ..............0,26 €/Kg– plàstic ..........................................................1,30 €/m3

– per runes ................................................12,97 €/tona

Conferència seguretat vial per la gent gran del cos de trànsit de la policia autonòmica a Cal Mas Vell.

LLICÈNCIES D'OBRESCARLES PENELLA TARRAGONA, per reformar una coberta i

construir un terrat. Pl. Mercadal. NAVESMA, SL per construir dos naus industrials adossades

sense ús específi c. C. Noguera. STRABERES EMPRESARIAL, SL per enderrocar el conjunt

d’edifi cacions existents. Av. Catalunya. AGUSTÍ CORRALES FONTOVA, per ampliar la planta sotaco-

berta i fer dos terrats. Ctra. Cervera. GRUPO CONSIST, SA per construir un dipòsit soterrat per

recepció d’aigües residuals de la indústria. C. Tossal.

STRABERES EMPRESARIAL, SL per obrir una rasa per connectar la claveguera de l’edifi ci a la xarxa general. Ctra. Cervera.

SERVI DEU, SL per ocupar la via pública amb materials d’obres. C. Horts - Av. Agustí Ros.

JOAQUIM RIBALTA PAMPALONA, per reforçar els porxos frontals i laterals de la façana de l’habitatge i pavimentar el terra del porxo. C. Sabateria de Baix.

MARIA ÀNGELS MARTÍN RANZ, per col·locar 2 planxes als laterals de la façana de l’establiment i pintar-les. C. Sabateria de Dalt.

NAVESMA, SL per 2 drets de connexió a la xarxa de clave-gueram. C. Noguera.

CONSTRUCCIONS BLANCO-ROVIRA, SA per ocupar la via pública amb materials d’obres. Pl. Pou - C. Àngel Guimerà.

MALLE CUBELLS, SL per 1 dret de connexió d’aigua provi-sional per obres a la xarxa general. C. Molí Vell.

MALLE CUBELLS, SL per 4 drets de connexió a la xarxa ge-neral de clavegueram. C. Molí Vell.

CONSTRUCCIONS BLANCO-ROVIRA, SA per ocupar la via pública amb materials d’obres. C. Sabateria de Baix.

EMILIO GIL MARTÍN, per repicar i arrebossar les parets de l’escala i substituir dues escales malmeses de l’habitatge. C. Baixada del Mercadal.

EMILIO GIL MARTÍN, per ocupar la via pública amb un con-tenidor. C. Baixada del Mercadal.

ESTABLIMENTS ESA, SL per instal·lar dos lavabos al local. Ctra. Tàrrega.

DOMINGO GOMEZ GIL - AMALIA BARBERO GALLEGO, per 1 dret de connexió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Àngel Guimerà.

ANNA GALCERAN ASPAS, per enrajolar l’interior de la pisci-na i instal·lar depuradora. Urb. Verge del Socors.

XAVIER BERNAUS ROCA, per col·locar una marquesina a la porta d’entrada a l’habitatge. Ctra. Cervera.

CAPRABO, SA per substituir les plaques malmeses del sos-tre. Av. Jaume Mestres.

CAPRABO, SA per ocupar la via pública amb un contenidor. Av. Jaume Mestres.

JUAN LORENZO HERNÀNDEZ NÚÑEZ, per 1 dret de conne-xió d’aigua defi nitiva a la xarxa general. C. Convent.

PERE RAMON BERTRAN CORTÉS, per canviar la canalera malmesa de la façana. C. Firal.

MARIA ANTÒNIA TRASSERRA PUIG, per arranjar el balcó de la façana. Donzell.

REPSOL BUTANO, SA per obrir una rasa per a la canalització del gas propà. C. Capella.

MARIA CARME ALONSO GARCIA, per arranjar i pintar de color beige la façana de l’habitatge. C. Barretina.

JOSEFA PLA TOMÀS, per canviar les teules malmeses de la teulada. C. Sindicat Agrícola.

SERAFINA SERRA GAÑET, per pavimentar una part del terra del jardí. Puelles.

RAMON COMA NAVES, per arranjar la rampa d’accés al ga-ratge, pavimentar el terra jardí i treure un envà del rebedor per fer la sala més gran. C. Miranda.

RAMON COMA NAVES, per ocupar la via pública amb mate-rials per obres. C. Miranda.


ALMANAC


❚ Coordina Rosa Maria Sera

❚ per Ricard Bertran

Les 7diferències

Els animals de corral van ser l'atracció dels més menuts en la darrera edició del Mercat de Nadal.

La foto de l'esquerra és l’ori ginal, mentre que a la de la dreta s’han fet set mo difi -cacions.

A veure si les tro beu!

SOPA DE LLETRES

En aquest embolic de lletres hi trobareuel nom de dotze sinònims que hi ha del mot EQUIVOCACIÓ.

Solució a la SOPA DE LLETRES, per P.R.:

Bescompte, confusió, contrasentit, desencert, dilema, dubte, errada, errata, error, espifi ada, incertesa i lapsus.

E T P M O C S E B A D G B R H C O I S U F N O C F E O E J M P A I O L A N C Q R S F D R T X T D U N L Z R A U V A A B A C E D A R E B I R M E I F S G R P H T R I E J F L E E M P S E N Q L O I R D U X S Z U T V I A P I N C E R T E S A D N S B E H L C F I M D G L E T I T N E S A R T N O C

AMENITATSLLEURE


Solucióa les 7diferències:

Solució al'PERFECCIONEM LA NOSTRA LLENGUA

PERFECCIONEM LA NOSTRA LLENGUA

1) b, 2) a, 3) a, 4) a, 5) b,6) b, 7) a, 8) a, 9) b, 10) a


❚ Serafi na Balasch

❚ Josep Bertran

Coincidint amb la celebració del cicle Fets per a no oblidar, en el marc de la recuperació de la memòria històrica, pu-bliquem aquesta foto com a mostra d'algunes reminiscèn-cies físiques que encara que-den a casa nostra de l'època franquista. Sortosament són llegats modestos, gairebé simbòlics, però no deixen de recordar-nos uns elements d'infausta memòria i presents durant molts anys com van ser el "yugo y las fl echas". Pla-ques com aquesta encara se'n poden veure en habitatges de protecció oficial construïts durant la dictadura.

LA FOTO

LA CALAISERA


Josep BertranIMATGES D’AHIR i D ’AVUI

IMATGE D’AHIR: El mes passat els oferíem una imatge dels efectes dels bombardejos de la darrera Guerra Civil a la zona del carrerCastell, amb una fotografia inèdita. Aquest mes en publiquem una altra, també inèdita, sobre el mateix tema. L’indret afectat per lesbombes feixistes és el de la plaça de l’Església, concretament els coberts amb la cruïlla Sant Joan fins al de la Germandat de la Sangde la que se’n veuen alguns edificis. Encara hi ha la font que es va retirar quan es renovà l’empedrat de la plaça que també és l’originalamb alguns cups al mig.

IMATGE D’AVUI: El mateix indret, prop de 70 anys després.

REVISTA SIÓ. Núm 502 - Any XLII - Desembre 2005

Documents