REVISTA SIÓ. Núm 486 - Any XLI - Agost 2004

sió 1AGOST de 2004

2 sió AGOST de 2004

❚ Josep BertranIMATGES D’ACTUALITAT

El recinte de les piscines és un dels punts més concorreguts durant l’estiu. La participació als cursetsés nombrosa i el públic en general hi mitiga la calor estiuenca. D’un temps ençà sembla que la vida ha tornat al nostre Sió. Ha passat de ser un dels

rius més contaminats de Catalunya, a tornar a acollir crancs i ànecs. A la foto, MiquelCabrol ensenya una colla de crancs de riu americans pescats en el tram canalitzat.

Des del dia 29 de juliol, ja es pot anar fins a Barcelona en autovia, des de Tàrrega ode Cervera. Per arribar a la capital de la Segarra encara hem de patir una carreteramolt deficient, actualment en obres.

A primers d’agost, la Generalitat va posar aquest rètol a la sortida de la Vila en direcció Cerveraanunciant les obres que es fan a la carretera L-303. Primer es van començar en el tram entreCervera i la cruïlla dels quatre camins, i ara ja es treballa fins al pont del Sió.

A les Puelles treballen en la restauració del seu temple parroquial afectat per filtracions ihumitats. Les obres es fan sense cap ajuda oficial i s’inscriuen en una política de milloradel conjunt del poble, que inclou la pavimentació dels carrers i la rehabilitació de la bassa.

Els artificiers dels Mossos d’Esquadra van fer explotar una bomba d’aviacióprocedent de la Guerra Civil, que es va trobar a l’indret de Tancalaporta.Una excavadora la va extreure d’un marge de la finca on havia estatdurant tots aquests anys.

sió 3AGOST de 2004

Núm. 486Any XLIAgost 2004

Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola

Redacció i Administració:C/. Ensenyament, 17Apartat de Correus, 10Agramunt (Urgell)

Subscripció anual: 26,00 €Número solt: 2,35 €

Dipòsit Legal: L-138-1964

Per a subscripcions i anuncis:Ester Solé. Tel. 973 39 23 56

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989

A C P C( )A s s o c i a c i óC a t a l a n ad e l a P r e m s aC o m a r c a l

Membre de l'AssociacióCatalana de laPremsa Comarcal

Redactors:Josep Bertran, Pasqual Castellà,Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig,Josep Rovira i Anna Santacreu.

Col·laboradors:Serafina Balasch, Ramon Bernaus,Ricard Bertran, Jaume Cots,Ramon Creus, Montse Guerrero,Deudat Pont, Paulí Riberai Rosa Maria Sera.

Responsable pàgina web:Ramon Bernaus Vila.

Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt

Amb la col·laboració del departament deCultura de la Generalitat, l'IEI de la Dipu-tació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes icadascuna de les col·laboracions rebudes.Per altra banda, la publicació dels articles signats, no signi-fica l'acceptació implícita del seu contingut per part de l'equipredactor.Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors aSIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça iel D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre queels autors ho vulguin. Es prega també, que no passin defoli i mig.Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicatsen el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats ala redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

[email protected]

ESTIMATS LECTORS

La inauguració del darrer tram de l'autovia entre Lleida iBarcelona, a finals del mes de juliol, va comportar ungran enrenou mediàtic. No n'hi havia per menys ja queha estat un projecte molt polèmic, ple d'incidents i amb

un retard que clama al cel. Però com que tot arriba, des d'ara jaes pot anar a Barcelona en autovia. Es pot anar i es pot venir.

Més enllà de la comoditat i la seguretat que comporta poder viatjaren una via ràpida com és l'autovia, per a la gent de les nostrescontrades hi ha també l'esperança que l'autovia ajudi aldesenvolupament econòmic, que prou falta ens fa.

Els agramuntins no estem situats a peu d'autovia. Al nostre termeno s'hi situaran les gran àrees de servei i potser tampoc aquellstipus d'indústries que necessiten estar ubicades al peu, o gairebé,d'un gran eix viari. Quedem un xic lluny d'aquesta privilegiadasituació, però no per això hem de deixar de treballar per veurecom podem aprofitar aquesta relativa proximitat que, evidentment,també té els seus avantatges.

En primer lloc ens calen unes bones comunicacions entre Tàrregai Cervera. La C-14 ha estat rehabilitada fa poc, de fet encara faltala rotonda d’entrada a Agramunt. S'ha millorat el traçat, però hiha moltes mancances perquè sigui una bona via ja que han quedatcorbes perilloses i en cap indret del tram hi han posat tres carrils.

A la carretera de Cervera ja hi fan obres fins la meitat del trajectei projecten l'altra meitat. Cal pensar, toquem ferro, que les autoritatslocals hauran vetllat perquè aquestes obres no es quedin curtes.Aquesta carretera pot tenir un gran futur i pels agramuntins ésessencial perquè ens porta a Barcelona, a l'Eix Transversal i, d'aquíun temps, a l'autovia de la costa.

A més ens calen unes bones i competitives condicions de sòlindustrial i residencial; política urbanística transparent; serveisadequats; promoció i projecció d'una bona imatge com acol·lectivitat, en fi totes aquelles condicions que ens facin atractiusde cara a la implantació d'indústries i serveis.

Serem capaços de fer-ho?

Afectuosament,

Bernat Jofre

Agramunt, agost de 2004


Núm. 486 - Any XLI - Agost 2004 COL·LABORACIONS LITERÀRIESEl conte- Indefens ........................................... 27Coses de la vida- Una mica de tot ................................ 29

CULTURAFinestra educativa- Escoles Verdes i Teatre Escolar ........ 30

ESPORTS- Club Futbol Agramunt ...................... 33- Bàsquet Agramunt Club ................... 35- Club Handbol Agramunt (Secció Motards) .............................. 37

REGIDORIES MUNICIPALS- L’Abdalhà de Tindouf passa l’estiu a Agramunt ............................ 38- Manteniment de marges ................... 39

PARTITS POLÍTICS- La consolidació dels principis del socialisme polític ........................ 41

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS- La veu del grup CiU a Agramunt ....... 43

L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 45

ALMANAC ........................................... 48

LLEURE- Amenitats ......................................... 49

LA FOTO ............................................ 50

LA CALAISERA .................................. 50

sumariPORTADA:Durant els mesos d’estiu mentre el paisatgedel secà és eixut, després d’havert complert laseva funció, el de l’horta es troba en tot el seuesplendor amb un verd intens i ubèrrim defruits. Al fons, una panoràmica de la Vila vistades de la banqueta del Canal.

(Josep Bertran)

ESTIMATS LECTORS ......................... 3

EL REPORTATGE- Fa 75 anys ens visità Joan Amades .. 5

ENTITATSAgrupament escolta- Què es cou al CAU? .......................... 11

OPINIÓEl celobert- Mai ningú no s’equivoca .................. 13

Gent, fets, coses...- Sant tornem-hi ................................. 15

L’acudit d’en Creus ............................. 15

Els lectors escriuen- Hi serem a temps? ........................... 17- Polígon industrial: Crida als agramuntins ..................................... 18- A la Mare de Déu dels Socors .......... 18- Recordant... ...................................... 19- Anem prou bé? ................................ 21- Agramunt i les cigonyes ................... 23- Segona carta a l’equip de govern municipal .......................................... 25

Han començat lesobres de la carreterade Cervera

2 iEstimatslectors

L’agramuntí Jaume Sanchisparticipà a l’Estimunt.

L’Última

▼

▼

sió 5AGOST de 2004

▼

❚ Per J.P.R.

▼

Fa 75 anys ens visità Joan Amades

EL REPORTATGE

Joan Amades (1890-1959) fouun dels folkloristes mésimportants que ha tingut

Catalunya. Dedicà una bona part de laseva vida a recollir tot el que estiguésrelacionat amb el folklore de la nostraterra: les festes, les tradicions, lescançons, els proverbis, els jocs infantils,la imatgeria popular, els costums, lesrondalles, les creences, etc. Deixà unagran quantitat d’obres escrites; unespublicades i unes altres encara per publi-car; d’entre les primeres destaquemCostumari català (1950-56), en què ex-plica el cicle de l’any al llarg de cincvolums; Folklore de Catalunya (1950-69), format per tres volums dedicats ala rondallística, el cançoner i els costumsi les creences; les Històries i llegendes deBarcelona (1984), editat pòstumament

en dos volums, i El pessebre (1946).A començaments de segle passat es

creà l’organisme anomenat Obra delCançoner Popular de Catalunya amb lafinalitat de recollir les cançons quecantaven els nostres avantpassats. JoanAmades hi participà des del principi i ambel temps passà a ser-ne un delsinvestigadors que viatjaren arreu deCatalunya per tal de recopilar cançons.Joan Amades ja havia fet pel seu comptedurant el 1921 i 1922 una certarecol·lecta de cançons populars; a partirde 1927, però, l’activitat agafà una certaaparença de professionalitat. En lesexcursions de recollida que s’organitzaren(anomenades missions) es traslladavenals pobles on demanaven a la gent queels cantessin cançons, mentre ell i el seuacompanyant n’apuntaven la lletra i la

música. Aquests viatges de recollida sesolien fer durant els mesos d’estiu.D’aquesta manera, amb la feina de JoanAmades i altres persones, es van poderrecollir els Materials de l’Obra delCançoner Popular de Catalunya que,potser per la seva amplitud, havien restatinèdits fins que fa poc més d’un any enJosep Massot i Muntaner ho publicà1.

Joan Amades realitzà una colla demissions entre 1927 i 1936. En lamajoria de casos ho féu acompanyat delmestre Joan Tomàs. Del 17 de juliol a l’1de setembre de 1929 van fer una de lesmissions per les nostres terres;concretament la van començar per Collde Nargó i van anar baixant cap a Ponts,Guissona, Agramunt i Balaguer. JoanAmades i Joan Tomàs arribaren a lanostra població el dia 19 d’agost i en vanmarxar el 25 al matí; encara que pocsdies després, en visitar Montclar i laDonzell, tornaren a la vila gràcies a lagentilesa de Joan Viladot.

Pel seu valor històric, reproduïm acontinuació alguns fragments del diari deJoan Amades on explica com va anar larecollida de cançons populars aAgramunt.

* * *

Dia, 19 d’agost de 1929(...) Molts dels interrogats ens havien

ponderat els agramuntins com a granscantaires, per la qual cosa decidírem fervia cap a Agramunt. La ruta que se’nshavia marcat per recórrer finia aGuissona. Per tant, després de sortird’aquesta població vàrem anar un xic ala deriva seguint el rastre de la cançó,

1 Materials. Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Memòries de missions de recerca per Joan Tomàs-Joan Amades; Palmira Jaquetti. A cura de Josep Massoti Muntaner. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona 2002. (El volum del qual hem extret la informació és el XII).

Escena de recull enmig d’un carrer de Balaguer.

DE

L LL

IBR

E «

MA

TER

IALS

. OB

RA

DE

L C

AN

ÇO

NE

R P

OP

ULA

R D

E C

ATA

LUN

YA

»


▼

deixant-nos portar per la veu del poble.No teníem a Agramunt cap mena deconeixença i l’hostaler ens indicà que enspodria ésser útil la relació de l’apotecariJoan Viladot, el qual vàrem anar a visitari li exposàrem el nostre objecte. Aquest,que amb singular gentilesa es posà a lesnostres ordres, cregué que ningú millorque el director de l’Orfeó ens podria guiarpel nostre objecte, i ens posà en relacióamb en Josep Nadal, director de l’OrfeóAgramuntí, jove ple d’inquietuds, que almoment sentí la nostra causa com a sevai es posà incondicionalment a les nostresordres. A la poca estona de conèixer-nosja ens va acompanyar a casa d’unes sevesparentes, una de les quals, dita EulàliaSoler, nada a Montsonís, de 52 anys, enscantà tres interessants cançons, totesamb la mateixa tonada, la que usaven enaquell poble per al ball pla, al qualaplicaven variades lletres, però sempreamb la mateixa melodia.

Dia, 20 d’agostL’endemà ens vàrem entendre amb un

grup de mainada que ens va cantar

diverses cançons eliminatives, de rotllo id’altres jocs infantils en nombre de deu.Les petites cantaires responen als noms

de Teresina Bosch i Vila, de 9 anys, Mag-dalena Soler i Oller, de 9 anys, i GuadalupeVicens Mir, també de 9 anys, totes nadesa Agramunt.

Fem coneixença amb la Sra. AntòniaAltisent, de 86 anys, nada a Castellserà iveïna d’Agramunt, mare del conegut sas-tre Carreras, la qual amb una gran bonavoluntat ens cantà dues interessantscançons i es dol que per causa de la sevaavançada edat no en recordi moltesd’altres que n’havia cantat en la sevajoventut.

EI jove Nadal ens féu conèixer unatreballadora seva veïna d’Agramunt, perònada a Passanant, anomenada MariaMarimon Martí, Vda. de Roset, la qualens va cantar algunes cançons de les qualssols dues ens varen convenir.

Dia, 21 d’agostL’endemà dia 21 vàrem arribar-nos a

Balaguer (...) A Montgai vàrem visitar elSr. Rector, que ens rebé amb gransol·licitud (...).

Tornats a Agramunt, vàrem recollir unacançó de romanço de caire vuitcentistade boca del senyor pare del bon amicmúsic Nadal, que tant s’havia desfet

EL REPORTATGE FA 75 ANYS ENS VISITÀ JOAN AMADES

Teresa Romeu Vila, Magdalena Soler Oller i Guadalupe Vicens Mir, d’Agramunt.

DE

L LL

IBR

E «

MA

TER

IALS

. OB

RA

DE

L C

AN

ÇO

NE

R P

OP

ULA

R D

E C

ATA

LUN

YA

»

sió 7AGOST de 2004

▼

per ajudar-nos en la nostra peregrinacióper Agramunt. Ens varen parlar ambgran ponderació d’un vell home pagès,conegut pel Flaressa, com un grancantador. El vàrem visitar amb certesreserves i precaucions, puix que enshavien dit que era un bon xic estrany decaràcter i que calia anar amb compteperquè no es prengués malament la cosai no ens sortís amb algun despropòsit.EI jove sastre Carreres, molt abnegat,ens hi va acompanyar, i el bon iaio esprengué la cosa bé, dient-nos que enscantaria una setmana seguida i mai la

mateixa cançó. Ens féu l’efecte que pocacosa en trauríem, puix que pel seu par-lar ja comprenguérem que el seuvastíssim repertori no era pas del tipusde cançons per nosaltres cercades. Livàrem preguntar si sabia les cançonspròpies de la treballada i ens digué quesí. El bon home s’oferí per cantar tantcom volguéssim, però no pas a casa seva,puix que no volia fer riure els veïns i re-unir allí tota la gent d’Agramunt. Ens citàper anar l’endemà a l’era on batien i allídesplegaria el seu saber quant a lescançons.

Dia, 22 d’agostL’endemà al matí, férem cap a l’era. El

sol batia de valent i ens calgué amagar-nos sota la barraca, on ens instal·làremcom poguérem. El bon home, per un seunét, ja s’havia fet fer una llarguíssimallista de les cançons que sabia, formadatota per americanes, polques, rigodons ialtres balls que havien estat en vogaseixanta anys enrere i que eren el dollcançonístic dels currutacos de l’època. Livàrem dir que res d’allò ens convenia i lidemanàrem que ens cantés la cançó delbatre. El bon home ho féu, repetint-ladiverses vegades, puix que era un bonxic difícil de recollir amb precisió. És unade les més belles tonades de treballadaque coneixem i constitueix un veritabledocument musical interessantíssim. Elbon home no se sabia avenir que ensinteressés aquella cançó, per a ell tanpoca-solta, i en canvi no féssim casd’aquelles americanes del pinyol dolç quea ell, sols de pensar-hi, el cor ja se n’hianava. Féu molts esforços per recordarla cançó de llaurada, però de cap maneraen pogué sortir, i no pas per mancad’interès, puix que el bon home es desféuper servir-nos. La tonada del batredominava en ell, i per més que hoprovava, sempre tornava a la batedora.Ens digué, cosa que ens va cridar moltl’atenció i que més tard també tinguéremocasió de comprovar, que la cançó de lallaurada sols es cantava en pondre’s elsol i per donar aire als animals, aleshoresque la manca de claror els atuïa i ensopia.La seva era, on fèiem el recull, es trobavaprop del canal d’Urgell lloc placèvol queconvida al passeig, i el bon home, totgojós, ens digué que quan ell llaurava icantava, moltes vegades havia observatcom els passejants que acudien a les voresdel canal a esplaiar-se es deturaven finsa formar grup sols per sentir la seva can-tada feta als animals per animar-los en lallaurada.

El bon home respon al nom de JoanAiné, dit el Flaressa, compta 76 anys, ésfill de Puigverd, però és veí d’Agramunt.Tingué un gran goig que li féssim unafotografia, així com ens demanà ambmarcat interès que li retratéssim la



▼ ruca o somereta i l’era amb els pallers ila barraca.

La població d’Agramunt té, en la sevamagistral església, la portada romànicade la qual és coneguda arreu del món ien certs aspectes pot ésser consideradacom exemplar únic en el seu gènere, unorgue bastant antic, anterior a la data enquè foren restringides les popularsllibertats d’orgue, i per tant vàrem creureque aquestes devien haver estat en ús ique devia existir el quadern d’organistaen el qual hi eren apuntades les tonadespopulars que constituïen el repertori de

les festes nadalenques. Férem inda-gacions arran d’on poguessin parar, iens assabentàrem que possiblementpodríem trobar el quadern desitjat entreels vells papers de música de l’antic or-ganista Sr. Francesc Cassades, els qualsguardava una seva filla. Vàrem ésserpresentats a aquesta la qual ens donà totamena de facilitats i posà a la nostradisposició el vast arxiu del seu difunt pare.Després d’unes hores de pacient recercaentremig d’un maremàgnum de músicade regust vuitcentista de tots els gustosi menes, vàrem ensopegar el quadern


que ens interessava, el qual ens fougentilment i galantment deixat per co-piar-ne totes les tonades interessants alnostre objecte, que foren unes quantesdotzenes molt interessants i de bon va-lor melòdic.

El bon amic Joan Carreras ens haviadit que la seva àvia recordava encara méscançons i novament la vàrem visitar i li’nrecollírem tres més de ben interessants.Com ja hem dit, la velleta es diu MariaAltisent, dita la padrina de cal Joan Sas-tre. Sortint de cal Sastre, i en passar pelcarrer d’una casa de perfumeria, unadona ens va dir que una seva filla sabiauna cançó que possiblement ensinteressaria. Entrem a la botiga i, desprésd’una estona de conversa, hi recollim trescançons de boca de tres personesdiferents. De Francisca Biel, de 18 anys,filla d’Agramunt; d’Antònia Guinos, ditala Gafuda de Puigverd, i d’Antònia Monill,de 45 anys, d’Agramunt. La Gafuda dePuigverd ens digué que en el seu poblehi havia algunes dones que sabien cançonsi que possiblement hi podríem recollir

Joan Ayné, «el Flaressa», fill de Puigverd, veí d’Agramunt.D

EL

LLIB

RE

«M

ATE

RIA

LS. O

BR

A D

EL

CA

NÇ

ON

ER

PO

PU

LAR

DE

CA

TALU

NY

A»

sió 9AGOST de 2004

▼


alguna cosa. Nosaltres li prometérem quel’endemà, dia 23, hi aniríem a fer unaexcursió per veure si podíem arreplegar-hi quelcom.

Dia, 23 d’agostL’endemà, de bon matí, sortirem en

direcció a Pallargues, on ja érem abansde les sis. (...)

Se’ns ha passat ràpidament el matí ihem d’agafar l’auto de carrera que ensportarà a Agramunt, puix que Pallarguesno té telèfon i si ens quedàvem notrobaríem mitjà hàbil per retornar a casa.Decidim tornar l’endemà per tal derecollir les cançons de la majordoma.

El bon amic Joan Viladot, farmacèuticd’Agramunt, ens canta una curiosa cançóinfantil per fer sortir sang del nas, la qualsi bé no té cap interès melòdic, és uninteressant document etnogràfic, dona-da la seva aplicació. Dinem amb un embuti emprenem el camí de Puigverd a peu.Fem cap a casa la Gafuda, com li havíempromès, i ens presenta una donaconeguda per la Cistellera, que responals noms de Maria Tomàs i Closa, de 60anys, filla de Puigverd, la qual, amb totasenzillesa i sense haver de sotjar es potdir gens, ens cantà 17 cançons beninteressants en conjunt, algunes ambdelicioses tonades, així com d’altres ambboniques i ben apreciables versionsmelòdiques. Vàrem haver de deixar elrecull per ésser ja molt tard i no disposarde bona llum, ni tenir la dona més tempsper donar-nos audiència, però com queencara recordava més cançons, vàremquedar de tornar-hi l’endemà.

Dia, 24 d’agostEns llevem altra vegada abans que el

sol i novament emprenem el camí dePallargues. Com el dia abans, hem de feruna passejada pels voltants en espera quees llevi el dia i amb ell els habitants delllogaret. (...)

Havent dinat a Agramunt, tornem altravegada a Puigverd. (...) Emprenem unaperegrinació pel poble, seguits d’unnombrós volt de xicots que fa milcomentaris al nostre entorn. (...) Alnostre pas, les comares fan mil

comentaris mofetes de nosaltres. Hacorregut la veu que comprem les cançonsa ral cada una. Hi ha qui té ganes de can-tar. En passar per davant d’un portal, enscriden i ens presenten la més vella donadel poble, puix que té noranta anys, laqual sap cançons i les vol cantar. (...)Entre la munió de gent que ens envolta,que jo crec que hi ha tota la del poble pelcap baix, si no n’ha vingut de fora,

sorgeixen altres dones que volen cantar.(...) També féu cap la Cistellera, que jaens havia cantat el dia abans, la qual duiaun programa de cançons que en samajoria ja ens les havien cantat les sevesveïnes i companyes, i li’n poguéremrecollir tan sols una. En total, en duestardes, vàrem recollir al poblet dePuigverd fins a 37 cançons, d’un conjuntben apreciable i interessants.


De retorn a Agramunt, vàrem trobarnoves del bon amic Oller de Balaguer queens deia que havia fet indagacions i quecreia que es podrien trobar cantaires.Portàvem ja recollides, entre Agramunti els seus voltants, unes setanta cançonsi ja començàvem a trobar molta cosa re-petida, ço que ens feia témer que benpoca cosa més podríem fer per aquellacontrada. Sols ens mancava veure algunpoble de cap al costat de tramuntana,però potser ens era més fàcil anar-hi desde Balaguer que des d’Agramunt, i ensdecidírem a fer via cap a Balaguer, ambel propòsit de visitar algun altre poblemillor per completar la recerca.

Dia, 25 d’agostEl diumenge, de bon matí, vàrem arri-

bar a Balaguer. Poca estona després vaferir les nostres orelles el toc decampanes cridant a missa major i elvàrem recollir. Ja començàvem bé, puixque no feia encara un quart que érem ala ciutat dels Comtes d’Urgell que jahavíem caçat una interessant tonada alvol. (...)

Dia, 29 d’agostL’endemà, vàrem sortir d’Artesa de

Segre cap a Montclar. Portàvem unarecomanació per a l’alcalde Sr. Joan Car-dona, el qual es disposà a fer els possiblesperquè la nostra estada en la poblacióens fos ben profitosa. Visitàrem algunescases preguntant als seus veïns si sabiencançons, i trobàrem algunes petitesresquícies de corrandes, cançons de pan-dero i altres cançons majors, però resaprofitable, fins que visitàrem una casaun bon xic separada del poble, on entrela padrina, que es diu Maria Bernaus iBalagueró, de 77 anys, filla de Montclar,i la jove, anomenada Prudència Julià iCercós, de 50 anys, també de Montclar,ens varen cantar fins a onze cançons.Sortint d’allí, visitàrem una altra casa, lesveïnes de la qual, dites Teresa Soler, d’uns50 anys, i Pilar Carreres, d’uns 30, fillesles dues de Montclar, ens en varen cantaraltres vuit. Les 19 cançons recollides enaquesta població són ben aprofitables, peròno ofereixen un interès molt remarcable.


En havent dinat, ens vingué a trobarel bon amic agramuntí Joan Viladot, alqual havíem telefonat fent-lo sabedor dela nostra estada a Montclar, tal com jahavíem quedat abans de sortir d’Agra-munt. I sota el seu guiatge i valuosarecomanació, ens dirigírem cap a laDonzell, on el nostre amic té gransrelacions i amistats. Ens havien parlatd’una vella dona que en la seva joventuthavia estat una gran cantadora i al mateixtemps capatassa de birbadores, que haviaensenyat un gran cabal de boniquescançons a totes les dones que sota el seuguiatge es dedicaven a birbar. La vàremvisitar, però la bona dona s’ha tomat sor-da com una campana de les més grossesi, per més que vàrem parlar, no hi hagué

en colla pels carrers, i quan sortírem decasa la pobra sorda ja tot el poble sabiaquin propòsit ens havia dut a la Donzell.En dirigir-nos al grup per parlar-los delnostre propòsit, ja tothom reia i, comper art d’encís, tothom havia oblidatles cançons que havia sabut i ningú nosabia res.

El bon amic Viladot féu ús de la sevainfluència i dues de les cosidores que nopogueren resistir-se a les objeccions del’amic es disposaren a provar de cantar.Reunits en casa d’una d’elles, comen-çàrem una sessió que va donar perresultat el recull de 22 cançons, d’unconjunt ben aprofitable i interessant.D’algunes sols la tonada oferia variants,però de les més en poguérem recollir totel text, que oferia algunes varietats bencurioses i importants. Les dues donescantaven alhora a una sola veu, però moltajustades i fins amb una certa gràcia ibon gust, de manera que ens fouperfectament possible recollir amb totaprecisió la tonada cantada per dues per-sones, cosa que sovint és impossible. Lesdues tenien un mateix repertori icantaven sempre conjuntament. Es diuenAntònia Tugues i Bonay i Antònia Peris,d’uns 40 anys les dues i filles les dues dela Donzell.

Quan ja feia bona estona quetreballàvem, comparegué una donetad’uns 70 anys, que sentia gran afició pelcant i que, assabentada de la nostra es-tada a la Donzell, venia per cantar, sialgunes de les seves cançons eren útils.En efecte, la velleta, anomenada AnnaPijoan, filla de la població, ens va cantarsis cançons també ben interessants. Demanera que de les 22 recollides a laDonzell, 16 foren cantades per lescantaires que cantaven les dues alhora, iles sis restants, per la velleta darrera-ment vinguda. Ja ben fosc, empren-guérem, en un auto gentilment cedit pelSr. Viladot, el camí d’Agramunt, ontinguérem nova ocasió de saludar lesamistats fetes dies abans i on passàremla nit per sortir l’endemà a primera horacap a Balaguer, on havíem deixat tot elbagatge que no ens era necessari per atreballar. ■

pas manera de donar-li entenent delnostre propòsit, si bé, encara que enshagués sentit i comprès, difícilmenthauríem pogut fer res davant d’unasordesa tan accentuada.

Els crits que haguérem de fer per fer-nos sentir de la bona dona foren oïts peraltres dones que a la mercè de l’ombra,en aquella hora xardorosa de calor, cosien

Paula Arnau, de ca l’Arnau, de Puigverd.

DE

L LL

IBR

E «

MA

TER

IALS

. OB

RA

DE

L C

AN

ÇO

NE

R P

OP

ULA

R D

E C

ATA

LUN

YA

»

▼

sió 11AGOST de 2004

AGRUPAMENT ESCOLTAENTITATS

Què es cou al CAU?❚ Agrupament Escolta d’Agramunt

CA

U

T ots els escoltesdesitgem sempreque arribi el juliol

per a celebrar el nostre Campd’Estiu. Ve a ser la culminaciód’un any d’aprenentatge,convivència i educació.

El Camp d’Estiu d’aquestany el vam fer a Sorribes, molta prop de Tuixén. Com anemfent aquests darrers anys, unasetmana abans l’equip de Capsva desplaçar-se a la zonad’acampada per a deixarllestes totes les instal·lacionsnecessàries. El divendres 23de juliol van marxar els Llops/Daines i els Ràngers/NoiesGuies mentre que els Castors/Llúdrigues van afegir-s’hi el

dimecres 28. Entre les acti-vitats que es va dur a terme,volem destacar l’ascens al cimdel Pedraforca per part delsRàngers/Noies Guies, latravessa a Cornellana delsLlops/Daines i l’excursió aOssera dels Castors/Llúdri-gues. També vam poder fertintatge de camisetes, tallersde trementinaires, telenotíciesen directe, malabarismes, etc.

Un dels moments mésemotius del Camp d’Estiu éssempre la celebració de la Pro-mesa, en la qual l’Agrupamentlliura el fulard a aquells escol-tes que porten un temps alCau, fent una acte de fidelitata la Llei Escolta. Tots els que hi hem passat, el recordem

com un dels moments mésimportants de la nostra vidaescolta.

I sempre arribi el darrer dia.Els pares van arribant alCampament il·lusionats perveure els seus fills. Sentimentsd’enyorança, de felicitat, d’a-mistat, potser de tristesa fins itot, queden palesos a la rot-llana, tot fent l’Hora dels adéus.

Han estat uns grans dies.Hem estat molt feliços. Se-guim sent escoltes. I comen-cem a divisar el nou curs.

La proposta que us convidema fer per a aquest mes és pujarel cim del Pedraforca. ■

Els Ràngers/Noies Guies vanpujar al Pedraforca.

Excursió a Ossera delsCastors/Llúdrigues.

CA

U


OPINIÓ EL CELOBERT

Mai ningú no s’equivoca❚ Joan Puig

E l nord-americà Gregory Payne,expert en comunicació política iassessor de John Kerry (el pròxim

contrincant de Bush a la presidència delsEEUU) va manifestar en unes declaracionsa l’Avui que si Colin Powel s’haguéspresentat com a president, ell l’hauria votat,perquè és unificador, conegut al món, par-la bé, sap escriure, i admet els errors.Fixem-nos que les cinc raons adduïdes sónde pes, encara que se n’hi podria afegirmoltes altres. Tanmateix sorprèn queconsiderés com un valor important el fetde saber reconèixer els errors.

Els antics ja preconitzaven que errarehumanum est, és a dir que no és estranyque els humans ens equivoquem en lesnostres actuacions, perquè l’equívoc il’ensopegada són consubstancials a la nostranaturalesa. Sempre s’ha insistit que equi-vocar-se és de savis. Aquest principi elsabem tots i podríem dir que tothoml’admet. El quid de la qüestió, no obstant,rau en el fet de saber admetre realmentles pròpies patinades. Això ja és una altracosa. Perquè al cap i a la fi, acceptar lesrelliscades que hom fa està molt mal vist ino es porta. Tot al contrari; el que es de-fensa avui en dia és que sempre es té laraó, que no ens equivoquem mai. En totcas, si algú s’equivoca, sempre és el veí o elrival polític. On s’ha vist que ens hàgimequivocat? Això mai dels mais, perquè sommés infal·libles que el Papa de Roma.

El paradigma dels que mai no la fallenens el donen els polítics. Els del PP vanperdre les darreres eleccions estatals, noperquè ells haguessin col·laborat en la gue-rra de l’Iraq, fet que induí uns sens-ànimaa cometre l’atemptat de l’11-M, sinó perquèel poble no va saber valorar l’España vabien d’Aznar.

Per cert, els tres caps d’estat que es vantrobar a les illes Azores i que van optar perla guerra, donat que Saddam Hussein te-nia moltes armes de destrucció massiva,no han rectificat tampoc el seu error. Vanatacar un dictador que estava a les últimes,van acabar de trinxar un país en ruïnes que

ara està molt pitjor, van matar una colla depersones civils (com a danys col·laterals delsenfrontaments i els bombardeigs), van por-tar molts soldats a la mort... I tot plegatper trobar unes armes inexistents. Peròaquí ningú es va equivocar. És més,confessen amb orgull que si ho haguessinde tornar a fer, ho farien. Queda clar, oi?

Qui no recorda l’actuació ridícula de laselecció espanyola de futbol en el darrercampionat europeu? A veure, dic “ridícu-la”, perquè, si hom mirava mínimament eltelevisor uns dies abans, resultava que,segons ens venien, la selecció d’Espanya erauna de les fermes candidates a emportar-se la copa. Qui no ho veia així és que era unpallús. Amb el grapat de jugadors d’una deles lligues més cares de tot el món, estavamés que cantat que teníem equip per jugarla final i guanyar-la. La realitat, però, vaser tota una altra. De començar amb unavictòria justeta es va passar a empatar i aperdre, de manera que a la primera decanvi, l’equip hispànic es va veure obligat afer les maletes i a tornar cap a casa. Oh,quina desgràcia! I què havia passat, doncs?Si tenim uns jugadors tant o més bons queels de Grècia, però no es juga bé, vol dirque alguna cosa falla. Potser algú es vaequivocar. Fou l’entrenador qui la va fa-llar? No era ell el principal responsable? No,no i no! Ell ho va fer molt bé. Per això vadeclarar tot seguit que havien jugat com ellvolia, encara que els havia faltat marcar algungol més, que continuaria entrenant ambil·lusió i que no li passava pel cap de dimitir,ja que considerava que no l’havia errat. Alcap de pocs dies, però, algú li va fer esmenarel que havia manifestat i, com qui no vol lacosa (i amb la indemnització pertinent a labutxaca) va presentar la dimissió. Però queconsti que no es va equivocar!

I que en podem dir de l’AVE que va deMadrid a Lleida? Es va inaugurar tard imalament. Tan malament que es va haverd’endarrerir perquè al davall de les vies s’hifeien uns esvorancs que hi cabia un vagósencer. Un tren d’alta velocitat que nomésarriba a la meitat del recorregut i que va a

velocitat mitjana. I l’enfilall de despropòsitspodria continuar. Però al capdavall s’ha dedir que ningú no es va equivocar. Nienginyers, ni tècnics, ni encarregats, ni res-ponsables polítics. De fet és normal que uncop s’ha col·locat una via fèrria esprodueixin sots i coves sota les travessesde la línia. I, si no, pregunteu-ho a l’ÀlvarezCascos que ell ja va explicar que era unacontingència prevista i que passa sovint.

També podem parlar del Fòrum de Bar-celona. Un invent sorgit d’una idea delnostre actual president. Amb el Fòrum totsens pensàvem que Barcelona tornaria abrillar com ho va fer amb els Jocs Olímpicsdel 92. Ara però, descobrim que el Fòrums’ha convertit amb un mer parc temàtic que,tot i la propaganda i el ressò mediàtic, noacaba de cobrir les expectatives. Tant ésaixí que els números, quan estem a la meitatde l’event, sembla que no quadren. Quipagarà el dèficit que generi? Per altra part,cada vegada es van fent més correccions ala baixa: s’hi pot anar amb el menjar; ja espot entrar i sortir més d’un cop durant elmateix dia; s’abaixa el preu de les entrades;els conferenciants de pes cada dia trobenmés motius per excusar-ne la seva anun-ciada presència, etc. Tanmateix podem pre-guntar: hi ha algú que l’hagi vessada?Nooooo! Ningú no s’ha equivocat. Tots’havia previst d’una altra manera, però araningú no en té la culpa. Ves quines cosesd’insinuar. Ja hi haurà alguna institució (pú-blica) que taparà els números vermells. Alcapdavall tot haurà anat molt i molt bé.

Per tot el que estic dient (i el que el lec-tor pot augmentar pel seu compte) no ésd’estranyar que sorprengui agradablementque algú apunti com una qualitat d’unpresidenciable el fet que sàpiga reconèixerels errors. Chapeau per a ell! Encara queem temo que, si algun dia tenim unpersonatge amb la qualitat d’entonar el meaculpa en els moments que l’hagi vessada,serà una rara avis, perquè vivim en un mónde llestos on admetre els propis errors estàmal vist. Perquè aquí mai ningú nos’equivoca. ■


Sant tornem-hi❚ A. Ponsa

OPINIÓ GENT, FETS, COSES...

L’ACUDIT D’EN CREUS

D e ben segur que en arribaraquest número de SIÓ a lesmans dels lectors, ja haurem

deixat enrere bon tros d’estiu, si fa no fales dues terceres parts pel que fa a ladurada i, potser, una mica més pel quefa a la calor. Juntament amb aquest espaide temps, també esdevé la fi de la trevaestiuenca, tan esperada per tots, quehauria de servir per a recuperar forcesde cara a una nova embranzida que... ohDéu meu! no arribarà fins d’aquí un any.

Sembla ser que la invenció de lesvacances (en altres temps estiueig),respon a la intenció que tots els tre-balladors puguin gaudir d’un parèntesiforça respectable en el seu vertiginósquefer diari, i així, recompondre energiaper afrontar el nou repte.

Es pot dir que la cosa es va iniciar aprimers del segle passat quan la gentbenestant, sobretot la de ciutat, anava aestiuejar regularment no massa lluny, jaque les facilitats per desplaçar-se no elsdonava gaire marge d’acció.

Aquests col·lectius socials eren els únicsque es podien permetre absentar-se de laquotidianitat sense que se’n ressentísl’economia familiar. Els negocis seguien elseu curs normal i les fàbriques espetegavencom sempre. Eren temps en què encarano s’havia ni somiat que la gent que produïala riquesa amb el seu propi suc de canellmereixés un respir per a reposar energies.Cap llei no contemplava aquestapossibilitat. Als treballadors se’ls exigia unrendiment semblant a les màquines.

A final dels cinquanta, però, els turistesestrangers comencen a descobrir la Cos-

ta Brava catalana, i s’hi troben tan béque fan de reclam a ingents masses queacudeixen de diversos països europeus ide fora d’Europa. En pocs anys la mas-sificació estiuenca està més que asse-gurada, i els bikinis i pantalons curts fantremolar i encomanar-se a Déu més d’uni d’una que veuen el dimoni en personaen tots i cadascun dels que transgredeixenels principis d’ètica ensenyant certes parts“pecaminoses” del seu cos.

Avui, cada cop s’imposa més passar lesvacances fronteres enllà prescindint delsinconvenients de tipus divers que aixòsuposa.

Els més agosarats (i afortunats) visi-ten països exòtics, se’n van a les Malvineso opten per a esquiar a Sudamèrica.

Aquí rau la gran diferència entre l’es-tiueig d’abans i les vacances d’avui. ■

Les presses, laimpaciència i lesfiblades de sempre noen deixen ningú almarge i, per a més inri,les vacances sempreresulten curtes i no espoden dur a termetots els plans ques’havien anat gestantmesos enrere.

Però, si com sembla el trencamentestiuenc té la finalitat de deixar-seemportar per cultivar la mandra acon-seguint plaers sense esforços, i ensadonem de l’enfocament que la societatactual li ha donat, serà fàcil entendre quel’objectiu primordial pel qual s’establí éstant o més llunyà que mai.

Les presses, la impaciència i les fibladesde sempre no en deixen ningú al margei, per a més inri, les vacances sempre re-sulten curtes i no es poden dur a termetots els plans que s’havien anat gestantmesos enrere.


Hi serem a temps?❚ Una agramuntina

OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

B en entrat l’estiu, podem gaudird’una vegada de temperaturespròpies de la temporada.

Sembla que de fa uns anys, això del tempspropi de cada estació és ben bé unaincògnita i no se sap mai què se’nspresentarà exactament. Sigui com sigui,la veritat és que és temps de calor, banysi anar a la piscina o a la platja. Lesvacances (per qui les té ara) són perpassar-s’ho bé i gaudir de la família idels amics, cosa que cal “cuidar” a mésde treballar.

Aquests darrers anys, des de la casade tots, s’organitzaven uns peculiarsconcerts o actuacions que omplien, si mésno, la plaça del Mercadal, suposo que perser un tipus de música no habitual d’anara escoltar. Estan molt bé totes lespropostes de l’estiu, però podríem dir quefóra “rodó” si algun dia haguéssim tingutalgun concert de música tradicional. Desde l’escola de música, més concretamentdes de l’aula de música tradicionals’hagués pogut donar un cop de mà, jaque abans alguna cosa hi devien tenir aveure! Els bons costums i la qualitat nos’han de perdre, encara que s’ampliï ambaltres propostes també interessants. Hiha gustos per a tot!

RIP AL POLÍGON

Ara sí que es veu que no tindrempolígon a Agramunt. L’empresari en

qüestió ja pot defallir en l’intentd’instal·lar-se al seu poble. Ja pot bus-car-se lloc a un altre cantó, ja que és “voxpopuli” que se li ha comunicat que notindrà la parcel·la que esperava al polígonde la vila. Quin futur més poc enco-ratjador se’ns apropa a tots plegats.Aquesta negativa d’actuació perjudicarà,sense cap mena de dubte, a tots i cadaun de nosaltres, perquè encara que noens afecti directament com a industrials,sí ho pot fer com a comerciants i com aciutadans que veuen créixer amb esplen-dor el seu municipi. La realitat és que lariquesa d’un poble afavoreix a tots pelsbeneficis que comporta en el seucreixement, igualment que l’aturada enel creixement econòmic repercuteix a totsi cada un en molta mesura. Si tot creix,millora el comerç i els veïns compren acasa, els industrials lloguen mà d’obra elsquals lloguen pisos i porten la família,els restaurants emplenen els seusmenjadors... Bé podríem comentarestona llarga d’avantatges que ens hanpassat per davant i acabarem perden.Aquest tren ha fet una parada llarga a lanostra estació (més d’un any), però algúl’ha deixat passar com si anés més ràpidque l’AVE. Què hi farem!

Repassant les novetats que es realitzena la vila, vaig poder observar la graninversió que es fa en l’adequació davantdel Pavelló. Quina grata sorpresa! Si hi

ha diners per arranjar el fora, n’hi deuràhaver per arranjar el terra de dins delpoliesportiu! Doncs no! Es veu que és mésurgent invertit en la zona verda de foraamb empedrats, arbres, flors i altresguarniments, que en posar parquet o unaltre tipus de material a la pista esportivaper garantir la seguretat dels esportistes.Els nostres fills, els nostres joves i altresno tant joves, que l’utilitzen tenen dret afer esport amb la garantia de no pelar-secada vegada que juguen els genolls i fer-se mal. Fer esport és guanyar en qualitatde vida, però cal que vagi acompanyatde tot el que és el mínim imprescindibleper la seguretat de les persones. Fins arateníem unes instal·lacions esportivesenvejables tant les cobertes com les defora, i després de les eleccions pensàvemque millorarien (per exemple en la gespadel camp de futbol, en cobrir una pisci-na), la realitat no és aquesta i el cert ésque es prioritzen actuacions que no sében bé a qui convenen més si alsgovernants o als ciutadans. De tota ma-nera estiguem tots tranquils perquè esveu que Agramunt va bé!

Benvolguts lectors, per acabar nomésdesitjar-vos que aprofiteu bé l’estiu i lesvacances, perquè com diu el refranyer(Refrany 6248) “ A l’estiu, tota cuca viu;i a l’hivern, tot perd son govern”. Sorten tenim!

BONA FESTA MAJOR! ■

NOTA DE LA REDACCIÓ

Es necessita Secretari/a de Redacció per encarregar-se de l’administració i la publicitat de lanostra revista. És una dedicació a temps parcial per a la qual cal disposar de nocions decomptabilitat i d’informàtica. Les persones interessades poden adreçar-se per escrit a l’Apartatde Correus número 10 d’Agramunt.



D els articles de la revista Sió del mes de juny,dedicats als problemes d’ampliació del Polígon,vull remarcar dues frases:

«És un carro que tenim al pedregal i que hauríem detreure empenyent tots a l’hora». Pàgina 3.

«Aquí hi hem de posar tots el coll, l’Ajuntament i elsempresaris, govern i oposició». Pàgina 54.

Cal, doncs, aparcar polèmiques del passat i, a partir d’ara,treballar tots plegats pel futur Polígon.

Què podríem fer els agramuntins i agramuntines rasosdel carrer? Doncs potser un petit fòrum de diàleg, dereunió d’idees i propostes útils per al Polígon. Els ciutadanshem de prendre protagonisme, perquè l’Ajuntament neixde cada u de nosaltres.

Al govern i oposició de l’Ajuntament: treballar plegats,bellugar-se el màxim per aconseguir ben aviat el nou Polígon.Costi el que costi! Val la pena.

Als empresaris agramuntins: patriotisme valent, sensecomplexos, pel progrés d’aquesta estimada ciutat, Agramunt,la llar on van néixer i es van fer grans les vostres empreses.Poseu el coll i empenyeu amb generositat el carro delPolígon, encallat al pedregal. Amplieu aquí mateix les vostresempreses. Feu gran Agramunt.

Un gran Polígon és molt important per a la nostra futuraRibera. Ningú no ens regalarà res ni ens ajudarà; més bé elcontrari. Per això hem de posar tot el nostre esforç. Elfutur Agramunt ho reclama. ■

Polígon industrial:Crida alsagramuntins

❚ Un lector

A laMarede DéudelsSocors

❚ Concepció Vilà i Cañadell

Al marge del riu Sió, un dia que ja és llunyàuns senzills pastorets us varen trobar.

I de llavors ençà Mare bona heu siguti en tot i per a tots un gran ajut.

Senyora sou d’aquest poble que tant us honorài que sempre més us venerarà.

Quin goig al braç el somriure d’un filli del seu reflex sou Maria l’espill!

En qualsevol moment de lluites i foscorstot bon agramuntí als vostres peus troba repòs.

Al llarg de la història «SOCORS» heu prodigata qui amb fe i amor us ha invocat.

Amb esguard pur i serè sempre somriui a tot hora a tots ens beneïu.

Asseguda i molt pacientElla ens esguarda en tot moment.

En diferent ocasió hem encès algun llantiósigui d’acció de gràcies o petició.

Als fills que es troben llunysempre els recordeu Agramunt.

Siguin fills d’ací o d’allàMaria dels Socors a tots ajudarà.

Quan una mare canta i amb els llavis somrius’assembla a Vós que sou fogar de l’amor més viu.

I aixeca a tot el qui cauperquè Ella és sempre font de Pau.

Vostre somrís és alba de victòriaja que sou perdó i llum, enyor i glòria. ■


Recordant...❚ Jaume Farreny i Castellà


J a fa molt de temps, vaig anar ala inauguració de l’exposició depintura d’un amic. Era la segona

vegada que exposava a l’Aula de Cultu-ra, si bé aquesta la presentava juntamentamb una altra artista, l’esposa d’un amical que feia anys no havia vist.

L’exposició em va agradar. L’amic, ambel temps, havia millorat molt en la pin-tura i es notava en la seva obra. La se-nyora que l’acompanyava va sorprendre

agradablement tots els presents, tantpels quadres que presentava com pelcolor dels mateixos. Dues maneres bendiferents d’entendre la pintura, l’opiniódels assistents va ser exitosa per ambdósartistes.

La inauguració va servir per reunir, amés de llurs familiars, un bon nombred’amics, companys, veïnes i veïns de totala vida. Es van llegir escrits i recitarpoesies (per cert d’una manera molt

personal i original), es va parlar una micade tot, de records, d’anècdotes i tambéde les vivències viscudes (que cadascúrecordava a la seva manera); en fi, unavetllada inoblidable i irrepetible.

Vaig ser dels darrers en deixar l’Aula,desitjant-los que l’exposició esdevinguéstot un èxit. Pujava pel carrer de Sió, jaentrada la nit, per anar cap a la plaça del’Església; era solitari, silenciós i mésaviat fosc, pensava que en arribar als“coberts” l’ambient canviaria. Em vaigequivocar, continuava solitari i silenciós,tal vegada una mica més enllumenat; resa veure amb el carrer que jo recordavad’altres temps, quan en aquesta mateixahora era ple de bullícia i de moviment,punt de trobada i de passeig de gentgran, de parelles que festejaven, de noiesi nois de totes les edats. Recordavaaquells balls de “Barris” tan esperats,plens de gom a gom de gent fins a lamatinada, també recordava algunesentrades i un portal amb poca llum,testimonis muts d’algun primer petórobat (o tal vegada consentit); pensavaen persones molt entranyables, amiguesi amics d’infància, de joventut, que tantesvegades ens hi havíem passejat, i queun bon dia seguint el curs de la vida itambé el seu destí, amb els seusprojectes, les seves il·lusions i moltaesperança (segurament també amb certamelangia), marxaren del poble per anara deixar les seves empremtes a altrescontrades i que algunes d’elles no hetornat a veure mai més.

En arribar a la plaça, aixeco el cap iveig en el firmament una munió debrillants estels, tanmateix la caigudaràpida d’algun d’ells fins a desaparèixer.Una mena d’angoixa i una barreja desentiments sento dins meu, i en aquellmoment no sé com ni per què pensavaen el de pressa que transcorre tot, en elbreu que és la vida i en el llarg que avegades és el camí.

Caminava a poc a poc cap a casa, totrecordant les paraules que algú va dir-me un dia: “Que la pols del camí quehom ha recorregut no li faci oblidar maiel lloc on ha nascut”. ■Carrer de Sió als anys 60.


Anem prou bé?❚ Pasqual Castellà


E l cap de setmana comprès entreel 16/18 del passat mes de juliol,el vàrem anar a passar a Barce-

lona la meva dona i jo (i dispenseu-me elplagi d’aquesta expressió reial), per fruir-lo amb la grata companyia de fill/es inétes. No tinc intenció de fatigar el lec-tor explicant-li les gràcies de les petitonesni tampoc les atencions rebudes dels fills.Són coses que formen part de la nostraintimitat i que a part de pensar que nodeuen ser bandejades tothom, qui mésqui menys, les ha viscut en la sevaparticularitat.

Obviant, doncs, el detall de la nostraestada a la Ciutat Comtal, el dia 18 a lesset de la tarda vàrem emprendre el viatgede retorn amb un autocar de la Cia.Anma. ALSINA GRAELLS, de tantarrelament a casa nostra. A la Diagonalde Barcelona i just a l’alçada del Palau dePedralbes, fou on pujàrem a l’autocar,un vehicle força nou, ben equipat ambaire condicionat, seients prou còmodes iconfortables i amb un xofer de mitjanaedat, de rialla fàcil, català, atent icomunicatiu (condicions aquestes quedissortadament no abunden massa en-tre els empleats de serveis públics).Aquell dia el vehicle anava bastant ple,potser una quarantena de passatgers,entre ells un parell d’immigrants(marroquins?) que en el seu idioma, pera mi totalment inintel·ligible, mantenienuna animada conversa. La resta érem decasa, a jutjar per la parla que hom podiaescoltar.

Em vaig repapar en el meu seientdisposat a fruir d’un viatge plàcid.L’autocar circulava amb fluïdesa i bonavelocitat i així ben prompte va enfilar perla pujada del Bruc i una vegada més, comsempre que m’hi trobo, em vaig emba-dalir en la contemplació de les singulars iemblemàtiques muntanyes de Mont-serrat. Després el túnel del Bruc, les cos-

tes de la Panadella i així que vàrem arri-bar davant de l’Hostal Bayona, amb hàbilmaniobra el xofer va situar el vehicle al’aparcament, parà el motor i pel serveide micròfon interior, digué: “Paramosquince minutos”. Fou just llavors quanem vaig adonar que quelcom no rodarodó a casa nostra. No tinc res en contradel castellà, que conec prou bé i frueixosi l’obra és del meu gust en la seva lectu-ra, però em toca el voraviu que en un

trajecte de Barcelona a la Pobla de Se-gur, o sigui sense sortir del nostreterritori i amb un públic majoritàriamentcatalà, s’ignori la nostra parla. Si almenysl’advertiment d’aturada s’hagués fetusant el bilingüisme..., però no. I això enun servei públic que ostenta amb lletresben grosses la llegenda “TRANSPORTSPÚBLICS DE CATALUNYA” o una cosasemblant.

No culpo en absolut d’aquest fet elxofer del vehicle. Suposo que no deu feraltra cosa que obeir instruccions que liarriben de l’empresa; però, perquè tole-ren això les nostres autoritats ques’esgargamellen en els mítings electoralsdient que cal protegir i potenciar el nostreidioma? Com volem que ens escoltin noa Europa, ara que estan a punt de votaruna constitució els postulats de la qualens afectaran a tots, sinó que ni tan solsa Madrid, si no som capaços de defensar-nos a casa nostra? Definitivament, crecque no anem prou bé. ■

Com volem que ensescoltin no a Europa,ara que estan a punt devotar una constitucióels postulats de la qualens afectaran a tots,sinó que ni tan sols aMadrid, si no somcapaços de defensar-nos a casa nostra?

JOS

EP

BE

RTR

AN


Agramunt i les cigonyes❚ Josefina Piulats


La cigonya blanca és unaau gran de més omenys un metre de

llargada. Les plomes sónblanques amb les rèmigesnegres i les potes i el bec decolor taronja.

Volen alt, molt alt, de ma-nera lenta i pausada, i els agra-den els camps d’alfals.

És una au migratòria quearriba a Agramunt per criar idesprés torna a l’Àfrica.

Dilluns dia 2 d’agost, alcapvespre. Una cigonya, al cel,vola majestuosa, imponent,vola baix, marcant dos cerclesa l’aire i descendeix suaumentestirant les llargues potes, finscol·locar-se al capdamuntd’una torre d’alta tensió quehi ha prop de la CONSIST.

L’estada s’allarga... mitja horamés tard un microtall de llumafecta tot el poble, però de latorre brollen espurnes i unllampec elèctric marca el perill,la cigonya encara hi és, batles ales però no pot sortir. Denou hi ha espurnes i la foscaavança.

Els bombers d’Agramuntvénen de seguida. Amb unfocus molt potent, il·luminenla cigonya, dreta al damunt dela torre, i miren d’espantar-laamb les sirenes i fent totamena de sorolls, però ella noes mou. Treuen la llum de lafàbrica, el temps passa. De copi volta, un llampec enlluer-nador a la torre ho deixa totfosc..., al cap d’uns segons tor-na la llum.

La cigonya ja no hi és...On és la cigonya, està ferida

o potser és morta?Cal protegir la torre perquè

un fet així no es torni a repe-tir?

Punts per a la reflexió:*Agramunt és l’únic poble

de la vall del Sió amb cigonyes,sols en tenim una parella quesempre és la mateixa.

*Les cigonyes van arribar aAgramunt l’any 1993, ja fa 11anys: enguany no han criat.

*Són aus amb parelles esta-bles, si un dels dos té unaccident el niu es pot perdre.

*La introducció de nius nousdepèn de les aus i no de lespolítiques, en molts llocs s’hanposat nius que no han estatocupats per cigonyes.

*Sembla que les nostrescigonyes estan bé, ja que enel niu d’Agramunt, desprésde l’incident, he vist les dues

cigonyes.Les nostres cigonyes ja fa

molts anys que volten perAgramunt i es coneixen elstopants. Segurament l’incidentde la torre el va protagonitzaruna cigonya de fora ja que enaquest temps les aus es mouenmolt. ■

JOS

EP

BE

RTR

AN


Segona carta a l’equipde govern municipal

❚ Un veí que vol saber

OPINIÓ ELS LECTORSESCRIUEN

COL·LEGI IMMACULADA CONCEPCIÓMARE DE DÉU DELS SOCORS

ANIVERSARI 1880-2005125 anys fent escola

Enguany el nostre col·legi celebra el 125è aniversari dela seva fundació per part de la germana Montserrat Pons.Un dels actes previstos consistirà en una exposició de ma-terial que il·lustri els diferents moments de la història delcol·legi. Per això demanem la col·laboració de totes aquellespersones que puguin aportar qualsevol tipus de materialper poder realitzar-la: fotografies, labors, quaderns, unifor-mes, llibres, etc. El material el poden dur al mateix col·legio trucar al telèfon 973 390 555 i el passarem a recollir. Nocal dir que tractarem amb la màxima cura tot allò que ensvulgueu confiar, i que us serà retornat amb la màximapuntualitat.

Molt agraïts.Comissió organitzadora 125 anys

P.V.P.9,00€

P.V.P.13,00€

P.V.P.8,50€

P.V.P.11,50€

P.V.P.15,00€

P.V.P.15,00€

En el número del passat mes de maig vaig escriure unacarta oberta a l’equip de govern municipal on, entre altres

coses, comentava la desinformació que tenim els agramuntinssobre diversos temes com la dedicació que té l’alcalde i altresregidors a la tasca municipal, així com el que cobraven elsregidors, inclosos els de l’oposició. Em semblava que era untema que podia ser d’interès dels veïns a més de ser, en teoria,de domini públic perquè tot això deu estar aprovat per un ple,els acords dels quals l’Ajuntament publica en la revista SIÓ.

Esperava que l’equip de govern fes arribar aquestainformació, que potser en el seu dia va passar per alt, a la quecrec que tots hi tenim dret. Han passat uns mesos i únicamentha estat el regidor d’ERC, Jordi Padullés qui, en un escrit enquè parlava d’altres temes, va explicar les compensacions quecobrava per la seva dedicació municipal. Vull agrair aquestaatenció que ha tingut envers els ciutadans atenent la mevaqüestió.

No acabo d’entendre quin interès hi pot haver en amagar alsagramuntins uns temes que haurien d’estar més clars quel’aigua, com és la dedicació oficial que tenen els nostres políticsi els sous que reben per la mateixa. Altres ajuntaments, lesdiputacions, la Generalitat i el Govern bé ho fan saber. ■


Indefens❚ J. Pijuan

COL·LABORACIONS LITERÀRIES EL CONTE

M ’envaeix la desesperació. Ja hitornem a ser. Una vegada mésamb l’arribada del bon temps

tornen a fer acte de presència per aquestsendorrials. Malgrat que els foragito i elsesbatusso sense contemplacions no hi ares a fer, tots els anys per aquest tempsreapareixen de nou del no-res bencontents i amb ganes de molta gresca.Per molt que vigilo que cap d’ellss’introdueixi clandestinament a casa noho aconsegueixo del tot, car sempre n’hiha que obtenen el seu propòsit quan asso-leixen traspassar les defenses. Un cop adins es fan els amos de la situació.

Sovint me’ls trobo deambulant amunti avall de la casa com si fossin uns sim-ples turistes amb cara de despistats, peròen realitat estan ben bé a l’aguait dequalsevol perill. Si us fixeu bé en el seuaspecte poden semblar poca cosa, peròno us deixeu enganyar per la seva dolçaaparença, perquè quan menys un s’hoespera se’t tiren a sobre com uns afamatsdimonis i et comencen a punxar sensepietat per xuclar-te l’ànima.

Encara que alguns actuen a plena llumdel dia, la majoria d’aquests petitsmonstres prefereixen fer-ho de nit sotal’empara de la fosca i aprofitant que ettrobes totalment indefens per a atacar-te a traïció. A vegades estic tan pro-

fundament adormit que no percebo laseva presència fins que no és massa tardquan ja noto aquella coïssor quem’envaeix el cos i em desvetlla. Quan obroels ulls observo que l’estança ja és buida.Els atacants ja han fugit tal com hanarribat: silenciosament, després d’acon-seguir el seu trofeu. Braços i camesmostren el rastre de la incursió amb totauna sèrie de vermellors (i com couen!).Durant uns moments experimento uncalvari, voldria gratar-me les ferides pereradicar la rabior, però sé del cert queencara seria pitjor, així que aguantoestoicament. Per sort al final desapareixi m’entra un gran alleujament.

Altres vegades percebo la sevapresència. Encara que tingui els ullstancats puc sentir el seu aleteig perl’habitació. Segueixo aquell so enmig dela foscor esperant que passi de llarg, peròobservo que es manté en la proximitat.Me’ls imagino donant voltes damunt meuàvids de sang com si fossin uns voltorsescodrinyant la seva presa. Intentoforagitar-los, però és endebades ja quesón tan tossuts que no volen abandonartan fàcilment. Estic cansat de tenir-losrondant per sobre meu i temo el pitjor,així que decideixo d’obrir el llum.L’habitació s’omple de dia al temps queel soroll cessa. Però estic convençut que

aquells monstres no han fugit, sinó queromanen a l’aguait esperant el momentpropici per atacar. Escodrinyo l’habitaciópam a pam. En principi tot es veu nor-mal, no hi ha cap mena de rastre, la qualcosa m’alleuja molt. La tranquil·litats’esvaeix de seguida quan observo unapetita figura immòbil en un racó de laparet. M’hi atanso a poc a poc. Quan sócal seu davant ens observem detingu-dament de dalt a baix, però sense queningú dels dos faci el primer pas. Ensestudiem. Al cap d’uns instants em trecla sabatilla i... Plaf! D’un cop el deixoestampat a la paret.

Tanco els ulls i em poso a dormir denou. De seguida em desperto. Tot elcos m’està picant. Obro el llum i contem-plo els braços i les cames plenes debutllofes. ■

Encara que algunsactuen a plena llum deldia, la majoria d’aquestspetits monstresprefereixen fer-ho denit sota l’empara de lafosca i aprofitant queet trobes totalmentindefens...


L’ECOLOGISMEPer què els ecologistes políticament

porten l’etiqueta d’esquerra? És que lagent de centre o de dretes no estimen lanatura?

SEMÀNTICASi del castellà se’n diu espanyol, perquè

de l’anglès no se’n diu «gran bretanyès»?

FER PONTTres dies festius seguits no és pont la-

boral. Un pont és quan entremig hi haun dia feiner que hom el fa festiu. Lapregunta: que feu pont a l’empresa?, voldir que si el dia laborable que hi ha entredies festius, treballeu o no. Ara d’un llargcap de setmana se’n diu fer pont i aixòno és pas correcte.

TOPONÍMICSPer què a Catalunya tenim tants topo-

nímics amb diminutiu i a Castella passa elcontrari? Nosaltres tenim Hospitalet del...,Mollet del..., Avinyonet del..., Roquetes,Caldetes, Pierola, etc., i a la messeta hitrobem, Madrigal de las Altas Torres,Talavera de la Reina, Burgo de Osuna, etc.Òbviament a tot arreu hi ha de tot.

SANTORALTots recordem que de petits la gent

del camp es regia pel santoral: per SantSilvestre vàrem acordar..., per SantAntoni et vaig dir..., per la Mare de Déud’Agost vàrem anar... Ara el punt dereferència és el calendari. Això és moltpràctic, però hem perdut una tradicióincardinada en les arrels cristianes.

SOCIETATS MERCANTILS FAMILIARSHi ha un aforisme català que diu:

«societat constituïda entre germans, esmort quan els fills són grans». Encaraque no sempre és així, seria bo que algunpare ho tingui en compte en constituiruna societat familiar.

DATA DE CADUCITATHi ha qui diu que hom és vell quan su-

pera la data de caducitat. I quina és ladata de caducitat d’una persona?

També hi ha qui diu que els vells notenen futur, sols tenen present.

Cap de les dues no són pas massaafalagadores.

PAGAR EN EFECTIU METÀL·LICÉs freqüent llegir en documents

COL·LABORACIONS LITERÀRIES COSES DE LA VIDA

❚ Jordi Viladot Puig

Una mica de tot

mercantils que el comprador ha pagat enefectiu metàl·lic i això és un termeincorrecte, ja que significa pagar ambmoneda de metall. Però és una expressiója assumida i admesa.

COMPORTAMENTA les invitacions als casaments és

freqüent una nota al peu que, més omenys, diu: «Es recomana vestir defosc». I hi caldria afegir «...i es demanaque durant l’àpat ningú no es treguil’americana». Treure’s l’americana és unadesconsideració a les noies i senyores ques’han vestit, maquillat i pentinat el millorpossible.

L’ESTEL DE NADALSi l’estel que va guiar els Reis Mags

senyalava el camí d’orient a occident, perquè sovint el dibuixen d’occident a orient?És per falta de cultura religiosa?

ENVEJASovint llegim o sentim «...res no ha

d’envejar als millors de l’estranger». Ésuna expressió acomplexada. L’enveja, comrecull Díaz-Plaja, és un dels nostres pecatscapitals. ■

EDICIÓ DIGITALITZADA DE LA REVISTA SIÓ

Coincidint amb el quarantè aniversari de SIÓ, s’ha editat un CD queconté l’edició digitalitzada de la revista de l’any 2003, i que es repartiràgratuïtament a tots els subscriptors que el demanin. Qui estiguiinteressat, es pot adreçar a les llibreries de la vila o bé a qualsevolredactor.

SIÓ, sempre a l’avantguarda amb les noves tecnologies, ha volgut faci-litar als seus subscriptors aquesta edició digitalitzada com una novaeina de consulta mitjançant l’ordinador.

Esperem que a partir d’ara es pugui anar editant d’una manera regular.


CULTURA FINESTRA EDUCATIVA

Escoles Verdes i Teatre Escolar❚ per R. B. S.

Projecte EscolesVerdes

El projecte Escoles Verdesés una iniciativa dels depar-taments d’Ensenyament i MediAmbient de la Generalitat deCatalunya. Enguany, en unacte celebrat a Viladrau, es vaatorgar oficialment al nostrecentre el distintiu d’EscolaVerda. Per això, durant el curshem realitzat un seguitd’actuacions contemplades enel projecte ambiental del cen-tre: s’ha seguit fent la recollidaselectiva del paper; s’ha iniciatla recollida d’altres deixallesgenerades al centre: vidre,llaunes, piles...: s’ha potenciatl’educació ambiental en el cur-rículum de l’alumnat a travésde crèdits de síntesi, treballsde recerca, sortides, etc.

Una de les actuacions mésvistoses va ser la celebració deldia del medi ambient el 4 dejuny. Es van organitzar con-cursos de dibuix, de narració

o poesia, de fotografia i ob-jectes realitzats amb materials

Celebració del dia del medi ambient.

reciclats. També es van fertallers relacionats amb aquestatemàtica: d’instruments ambmaterials reciclats, de ma-nualitats, de cotxes solars, depaper reciclat, de cuina eco-lògica, d’agricultura ecològica,de ioga, de jocs tradicionals,d’estampat de samarretes, dedecoració de teules, de revis-ta de medi ambient, etc. L’èxitde la convocatòria encoratja aseguir el projecte amb ànimsrenovats el proper curs.

IV Mostra de TeatreEscolar de l’Urgell

Els alumnes de 3r d’ESO van

participar en la IV Mostra deTeatre Escolar de l’Urgellque es va celebrar a Bellpuigel 29 d’abril. L’obra represen-tada, Joves i bàsquet, va serdirigida per la professoraNúria Sorribes. Dos alumnesdel curs van fer-ne els se-güents comentaris:

Vam escriure l’obra entretots. Nosaltres mateixos ensvam repartir els papers i tanaviat com vam poder, ens vamposar a interpretar-los. Abansd’anar a Bellpuig vam haver depracticar molt, buscar la robaadequada, el material ne-cessari... Aviat va arribar el diad’escenificar-la davant delEl taller de pintar teules.

IES

RIB

ER

A D

EL

SIÓ

IES

RIB

ER

A D

EL

SIÓ


públic. Tot eren nervis. Totsteníem els papers a les mans,fent l’última repassada. De copi volta ens vam veure damuntde l’escenari fent els papers,tranquils. Tothom estavamirant-nos i nosaltres elsfèiem riure. No teníem motiusper preocupar-nos. Quan ensen vam adonar, ja estàvemsaludant tots els companys.L’obra ens havia sortit bé ila major part del públic es-tava content i ens felicitava.Crec que fer aquesta obrade teatre ens ha servit perveure que les coses costenun esforç i que, encara quesembli difícil, al final surt bé ival la pena. Llavors és quanpenses que tot té la seva re-compensa i que, si treballes it’esforces en les coses, sempren’obtens bons resultats. (AnnaCarbó).

Hem d’estar orgullososperquè Agramunt va estarmolt ben representat a laIV Mostra de Teatre Escolar.Tots els actors es van apren-

dre molt bé el paper i el vanrepresentar com la seva direc-tora els havia ensenyat. L’obraera una barreja de bàsquet,amor, conflictes de droga i,sobretot, el retrat de l’ado-lescència vista des de la pers-

pectiva de dues colles. Unaobra que es pot representardignament a qualsevol teatre.Realment, va valer la penaanar a Bellpuig a veurel’obra, ja que els espectadorsagramuntins ens vam sentir

AVÍS ALS COL ·LABORADORS

– Recordem als nostres lectors i col·laboradors les normes de presentació d'originals per a publicar a SIÓ.

– La redacció manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes i, especialment,si no s'ajusten a aquestes normes.

– La redacció no fa seves les opinions que s'expressin en els articles signats.

– No es mantindrà correspondència sobre col·laboracions no sol·licitades. No es retornaran els originals, ni literaris nigràfics, que no s'hagin demanat.

– Totes les col·laboracions han d'anar signades, amb adreça i DNI, si bé es publicaran amb pseudònim, sempre quel’autor així ho manifesti. Tindran prioritat de publicació les que facin referència a temes locals i comarcals.

– Els treballs s'han de presentar escrits a màquina a doble espai, –millor amb ordinador, acompanyat del disquet–i la seva extensió no ha de ser superior a 50 línies. En cas contrari, SIÓ es reserva el dret d’escurçar-los.Per presentar col·laboracions més àmplies, millor consultar prèviament amb la redacció.

orgullosos que uns com-panys nostres fossin tan bonsactors. Tant de bo queAgramunt sempre tinguijovent que faci quedar bé lanostra vila! (Josep RamonMateu Pla). ■

L’escenari del teatre Armengol de Bellpuig es va convertir en una pista de bàsquet.

IES

RIB

ER

A D

EL

SIÓ

CULTURA FINESTRA EDUCATIVA


❚ R. Mendoza

Notícies del mes de juliol

C.F.

AGRA

MUN

T ESCOLAG.GATELL

www.geocities.com/fcagramunt

ESPORTS CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»

Sopar de cloenda dela temporada 2003-2004

Com ja és tradicional en aca-bar la temporada, se celebraun sopar amb jugadors, socisi aficionats del club. Peròenguany ha estat diferent alsanys anteriors per diversosmotius. El primer, l’assistènciaper primera vegada del’alcalde, Ramon Muixí. Unaltre motiu, el comiat del queha estat president del clubJosep M. Figuera i la presen-tació del nou president delClub de Futbol AgramuntEscola Gerard Gatell, el DamiàMiró i Pampalona.

Assemblea generalde socis

El passat dia 23 es va ferl’Assemblea anual de socis, enla qual es va presentar l’estatde comptes finalitzada la tem-

Sopar final temporada 03-04.

Entrevista a PERE BRILS i SOLÉporada 2003-2004, la pre-sentació de la nova junta,l’organització per a la properatemporada i els pressupostosde la temporada 2004-2005. L’entrevista que presentem

aquest mes, és a una per-sona molt lligada a la nostravila. El Pere Brils, amb el pasdel temps, s’ha guanyat lanostra estima i el respecte detots els que el coneixen. Enuna altra ocasió ja va serentrevistat, però en aquest nú-mero l’entrevista és sobre elseu pas pel nostre club.

– Quina edat té?– Tinc 87 anys. Vaig néixer

a Agramunt el dia 9 de marçde 1917, al carrer de Sió, isempre que he pogut hecol·laborat amb les institucionstant esportives com culturalsi benèfiques.

– Quan comença l’aficiópel futbol?

– De nen. Però la meva par-ticipació al club va començarals anys quaranta. Em vanproposar les autoritats pro-vincials, juntament amb l’amicRamon Mora (e.p.d.), perassolir el control de la cons-trucció de l’actual camp d’es-ports. Les obres van començarel dia 12 d’agost de 1944.

– Quins records té del’Agramunt d’aquella èpo-ca?

– L’any 1946, per acon-seguir la primera regional ca-talana, vam jugar una elimi-natòria com a campions de lasegona regional de Lleidaamb el campió de la segona re-gional de Tarragona, que eral’Amposta, al qual vam gua-Pere Brils a casa seva, amb records relacionats amb el futbol.

FUTB

OL

AG

RA

MU

NT

FUTB

OL

AG

RA

MU

NT

▼


nyar i seguidament es va ju-gar la final de Catalunya ambel Sant Celoni, al camp neu-tral de Mollet. En vam sortirderrotats, però érem elssotscampions de Catalunya. Laprimera categoria la formaven20 equips. Jugaven el Man-resa, l’Europa, el Tàrrega,l’Olot, el Reus, el Mataró, elGranollers, el Tortosa i altresequips que van sumar 19clubs. En faltava un per com-pletar la lliga. El F.C. Barcelo-na va sol·licitar l’entrada delseu equip B, però en una re-unió de tots els clubs par-ticipants, celebrada al local dela Federació Catalana, es vaacordar per votació que el clubamb dret a participar li corres-

ponia al Club Deportivo Agra-muntés, per ser el sotscampióde Catalunya.

– Com es va afrontaraquella temporada en laprimera regional catalana?

– En un principi es tenial’interès de contractar un en-trenador professional, amb elsmateixos jugadors que vanassolir l’ascens. Aquest interèsva ser denegat per la majoriade la junta, i es va acordar decontractar algun jugadorprofessional.

Un altre obstacle fou elpagament de les fitxes delsjugadors, que pujaven 80.000ptes. Vam fer una recol·lectaamb donatius importants del’Ajuntament, el Casal Agra-

muntí, el Sindicat Agrícola, elssocis del club i de l’aportacióde molts agramuntins en ge-neral.

– Els jugadors rebien al-guna aportació econò-mica?

– Als jugadors se’ls pagava200 ptes. per partit, de larecaptació que es feia, peròels jugadors locals jugavendesinteressadament sense co-brar res. Entre els quals estrobaven el Tolosa, el Tor-rents, el Vilalta, els germansJovell i d’altres que norecordo.

– Quina era l’assistènciaal camp en aquell temps?

– Els diumenges quejugàvem a casa venia molta

gent a veure el futbol. Tinc elrecord de quan va venir elTàrrega amb 1.200 entradesvenudes.

– Per acabar, vol afegiralguna cosa més sobreaquest esport?

– Per l’Agramunt vaigpassar moltes nits sense dor-mir, perquè cada partit eracom una final. Era tantal’expectació que aixecava queal bar tota la setmana par-làvem dels partits de futbol,però també és veritat que amés de l’Agramunt he estatsoci del Barça durant 30 anys,i l’any 1974 vaig col·laboraren la confecció dels estatuts dela Penya Barcelonista d’Agra-munt i Comarca. ■

ESPORTS CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»

▼


Notícies del club

ESPORTS BÀSQUET AGRAMUNT CLUB

PRE-INSCRIPCIÓ iPRETEMPORADA DELS EQUIPSDEL BAC AGRAMUNT

Aquest any, si tot va com esperem,tindrem nou equips en competiciósetmanal i dos o tres en competicióquinzenal. D’aquests nou equips: cinc sónmasculins, tres femenins i un de mixt,mentre que els dos o tres de l’Escola debàsquet “Lludribac” seran mixtes.

Les categories en què competiran són:

• Sènior masculí• Júnior masculí (dos A i B) i Júnior

femení• Cadet femení• Infantil masculí i femení• Aleví (dos A i B)• Benjamí, Prebenjamí (Escola)

L’equip tècnic estarà format per vuitentrenadors. És un equip un pèl reduïtpel nombre d’equips, però esperem quese’n surtin bé. Cal comentar que aquestaés una de les feines més dures de l’esport.Des d’aquí cal agrair l’esforç que fan totsels nostres entrenadors perquè el vaixelltiri endavant.

Comentar-vos també que hem inscritel Júnior masculí “A” en les fases d’ascensa la lliga Catalana preferent, per tal deprovar sort en la competició d’àmbitcatalà. Ja sabem que hem estat agosarats

en fer-ho, però creiem que serà bo pelsnostres jugadors veure el nivell més enllàde les terres de Lleida. Les fases es dis-putaran els dies 25, 26, 27, 28 i 29d’agost, on s’han inscrit vint-i-dos equips,per vuit places. Els nostres debuten eldimecres 25 d’agost a Granollers contrael C.N. Reus Ploms, si guanyen jugaranel 26 d’agost a Viladecans i si perden aOlesa. Si perden els dos primers partits,s’haurà acabat l’aventura, però si enguanyen un dels dos tindrien una darreraoportunitat. La dificultat és màxima, peròno hi perdrem res en l’intent.

PRESENTACIÓ DELS EQUIPSDURANT LA FESTA MAJOR

Els dies 2, 3, 4 i 5 de setembrecelebrarem la nostra Festa Major. Tal comvam fer l’any passat aprofitarem la festagran de la vila per presentar el nostreclub a tots els agramuntins. Ho farem eldissabte 4, a les 19 hores, al pavelló mu-nicipal. També aprofitarem l’avinentesaper disputar uns quants encontres amis-tosos. Ja que el cap de setmana del 18 i

19 de setembre s’inicien les competicions.Pares, mares, padrins, socis i... NO HIFALTEU, ÉS UNA CITA D’OBLIGATCOMPLIMENT.

NOTÍCIES DEL BÀSQUET

En la crònica del mes de juliol uscomentàvem que un jugador del nostreclub havia estat guardonat com el millorjugador en categoria cadet de les terresde Lleida. Doncs aquest, que no és mésque el Guillem Pla, se’ns en va del clubper donar el salt al bàsquet d’elit. Lapropera temporada jugarà al Cadet “A”del Bàsquet Manresa (equip que militaen la categoria més alta de Catalunya ique el seu sènior està a l’ACB). És unorgull pel Bàsquet Agramunt Club veureque el treball fosc, constant i efectiu fetpels nostres tècnics ha donat resultat.Esperem que l’aventura li vagi molt bé.Guillem et desitgem el millor, SORT IÀNIMS!!!

Quan comenci el curs escolar tornarema iniciar els entrenaments de l’Escola debàsquet, per tots aquells que van venir ales jornades de bàsquet del mes de junyja ens posarem en contacte amb ells persi volen continuar el que van iniciar i pelsaltres nens i nenes que hi estiguininteressats poden pre-inscriure’s al VídeoClub Agramunt. ■

Aprofitarem la FestaMajor per presentar elnostre club a tots elsagramuntins.


ESPORTS CLUB HANDBOL AGRAMUNT

A quest any les 24 hores hanestat molt més emocionantsque mai. Potser fins ara no

havíem tingut cap entrebanc i és en elsmoments difícils quan es veu lacompanyonia, l’ànim i la il·lusió que totstrèiem per poder tirar endavant. Millorque comencem pel començament.

Les 24 hores aquest any, com a cosaexcepcional, van iniciar-se a les 13:00, adiferència dels altres anys que era a les18:00. Enguany vàrem sortir des de laposició número 15 (3 llocs millor quel’any passat), tot i que aquest any hi haviamés nivell ja que era una prova puntuablepel campionat de resistència.

La cursa va anar molt bé, però al capde tres hores vam patir dues caigudeson cap dels pilots es va fer mal. En aquellmoment, l’equip va anar contra rellotgeper poder arreglar tot el que s’haviatrencat en el menys temps possible.Tothom que hi era ajudava amb el quefes falta: reparar carenats, escombrar elterra, apedaçar la moto...

Va ser a partir de les 18:00 hores quanl’equip va poder estar més tranquil (perquè van haver de canviar l’hora aquestany?).

Vam passar de les 10 primeresposicions a ocupar la 57a. A partir d’aquí,va començar la gran remuntada. No vamtenir més problemes i a cada relleuanàvem guanyant posicions fins arribara la 26a.

Quan les coses no van com s’havien previst,és quan la pinya és més forta

Secció Motards

Des de fora pot semblar que aquestany no vam quedar tan ben classificatscom l’altre any, però val a dir que re-muntar de la posició 57 a la 26 en 19hores és tot un mèrit que no hemd’oblidar comentar.

Hi ha vegades que necessites passar-les una “mica crues” per adonar-te de totl’ambient i el suport que hi ha a l’equip.Tot és molt fàcil quan tot va bé, però ésen els moments difícils on es veu la bonavoluntat i bon tarannà de l’equip.

Podíem haver quedat en millorposició?, podíem haver-nos retirat? No

❚ EQUIP MOTARDS

ho sabem. El que sí sabem és que vamparticipar, acabar i deixar el nomd’Agramunt ben alt.

Fora del tema esportiu, ressaltar queaquest any van passar molts agramuntins,aficionats a les motos, pel nostre box. Desde l’equip agrair a tots els espònsors,col·laboradors, familiars, amics i fins i totl’alcalde i un regidor que van poder veurede prop el que són unes 24 hores.

Donar-vos les gràcies a tots i nomésdir-vos que ja ha començat el compteenrere de les 24 hores de l’any vinent.

Continuarem informant. ■

Envieu les vostres col·laboracions a través del correu electrònic de SIÓ

[email protected]

Enguany pel nostre box van passar, a més de l’alcalde, molts agramuntins aficionats a les motos.

MO

TAR

DS

AG

RA

MU

NT


L’Abdalhà de Tindouf passa l’estiu a Agramunt❚ Teresa Añé Regidoria de Benestar

REGIDORIES MUNICIPALS

E l darrer cap desetmana de juny vaarribar a Catalunya

el grup d’infants sahrauís perpassar les vacances d’estiuamb les famílies acollidores,que des de l’any 1990 donenestada als menors d’edat quepoden abandonar la cruarealitat dels campaments derefugiats al desert de la regióalgeriana de Tindouf.

Les condicions de vida sónextremes amb manca d’aiguai llum elèctrica. Els nens i ne-nes en moltes ocasions notenen cobertes les necessitatsmés bàsiques per al seu boncreixement i desenvolupamentpersonal.

A Agramunt hi ha un infantque gaudeix durant els dosmesos de l’estada amb unafamília, amb tot el que com-porta de novetat sent la pri-mera vegada que surt del seupaís.

L’Abdalhà té 10 anys, ésmenut però amb la miradat’adones que és un nen molteixerit i molt espavilat que hapogut descobrir tot allò que

no tenen en els camps derefugiats els 184.000 sahrauísque hi viuen des de l’any1975, quan es va realitzar lasignatura dels acords tripartitsde Madrid i l’immediat repar-timent del Sàhara Occidentalen mans de Marroc i Mauri-tània.

L’idioma que parlen els nensi nenes és el “hassania”, undialecte de l’àrab, tot i que unapart de la població coneix elcastellà, perquè l’estudien coma segona llengua a l’escola apartir dels 11 anys. Per aquestmotiu, els primers dies és unamica complicat establir lacomunicació.

Actualment tot el territoride Catalunya hi està implicatamb la participació de 189municipis en la darrera edicióamb l’arribada de 829menors. Els ajuntamentsfinancen els desplaçamentsdels menors.

Un dels objectius d’aquestprojecte és facilitar l’accés auna atenció sanitària generala tots els participants.

El Parlament de Catalunya

va realitzar una recepció ofi-cial a tots els nens i nenes i,posteriorment, l’Ajuntamentd’Agramunt també va fer larebuda en un acte molt senzilli molt simpàtic amb el grupfamiliar que acull l’Abdalhà. LaUnió de Botiguers també vacol·laborar amb uns obsequis,perquè es pugui endur algunrecord del poble on estàpassant l’estiu. L’organitzaciórecomana que es pensi en co-ses necessàries que puguinsolucionar en part la dura vida

dels campaments i, d’altrabanda, els regals no provoquingrans diferències entre veïns icompanys que tan sols tenenuna pilota.

La felicitació per la família,que demostra la generositatde compartir el seu temps irecursos amb un infantsahrauí, la volem fer extensi-va a totes les persones que hofan possible arreu de Cata-lunya i animar tots els que enproperes edicions en vulguinformar part. ■

AJU

NTA

ME

NT


REGIDORIES MUNICIPALS

Manteniment de marges❚ Regidoria d’Urbanisme

Agricultor de la vila busca terres per arrendarper a la producció de farratge o cereals

E l passat divendres, 6 d’agost, vacloure el programa d’actes del 5ècurset d’estiu que van realitzar

els amics de l’arquitectura popular. A lasala d’actes del Consell Comarcal es vanlliurar els premis del 4t concurs demanteniment de cabanes, pletes i marges.

Es va aprofitar l’esdeveniment per pre-sentar, com a mostra, el mantenimentdel traçat de la paret de pedra que hi hasituada al marge esquerre del riu Sió.Som el primer ajuntament que s’adreçaa aquesta associació vinculada amb laconservació i l’interès cap a l’arquitecturapopular.

Si teniu l’ocasió de caminar per aquellindret, podreu apreciar la magnitud deles pedres tallades que es van col·locaren canalitzar el riu per evitar inundacionscap a la zona de la Fondandana. Ara,alguns d’aquells carreus els hem aprofitatper col·locar-los en la nova superfícieenjardinada, al costat del pavelló esportiu,per delimitar l’espai que allí es vol pre-servar com a espai verd i que s’inauguraràamb motiu de la XVIa Fira del Torró.

Segons hem pogut recollir detestimonis, les informacions ens diuenque es van fer tres filades de pedres queben alineades ara ens permeten

visualitzar la importància dels treballsque aquells moments es van efectuar,segons sembla en la dècada dels anysquaranta, dins els recursos del progra-ma de regions devastades. Un quilòmetrei mig riu avall, a l’alçada del Pont deFerro, podem apreciar que també hi ha

un tros de mur encara en bon estat, peròen aquest cas no disposat en forma ver-tical sinó esglaonat, i que un cop s’haginpreparat els terrenys dels voltantspermetrà disposar d’una àrea de pícnicper a gaudi dels que s’hi vulguin desplaçartot passejant-se. ■

Dic a l’alçada del Pont de Ferro.

AJU

NTA

ME

NT


La consolidació dels principisdel socialisme polític

❚ Agrupació local del PSC

PARTITS POLÍTICS

L a nostra agrupació va estar benrepresentada en el 10è congrésdel PSC. Els principis informadors

del socialisme polític són la llibertat, laigualtat, el liberalisme, la justícia social iel catalanisme. Quan un llegeix aquestarticle dels estatuts és quan un realments’adona d'allò què significa sentir-se so-cialista. Aquests principis no són una qui-mera ni una utopia, són els valors quelegitimen la nostra existència i allò quedóna validesa als nostres propòsits i alsnostres fins. En el congrés celebrat aBarcelona els dies 23, 24 i 25 de juliolvam poder comprovar que aquestspostulats han estat a bastamentconsolidats.

En el congrés s'ha produït un fet adestacar en l'àmbit polític i que demostrala fermesa del lideratge en el si del partit.L'informe de gestió del primer secretari,José Montilla, va ser aprovat pel 100%dels vots dels delegats, els qualssobrepassàvem el miler. És aquí on es faevident que el PSC ha trobat en el binomiMaragall-Montilla un element aglutinadorde les diferents branques o maneres depensar que recull el nostre partit, quelluny de ser objecte de conflicte suposaun enriquiment de la pluralitat ideològica.La federació socialista de les terres deLleida va sortir molt reforçada d'aquestacontesa ja que la comissió executiva aculla dos dels seus membres: Joaquim Llenai Montse Mínguez. Aquest fet demostraque el partit no solament té en comptela Catalunya de la perifèria sinó que dónagran protagonisme a les terres de Ponenti sobretot a la joventut emprenedora iamb ganes de tirar endavant el projecteprogressista ja iniciat. Dit projecte no deuser tan erroni com vol fer creurel’oposició ja sigui al govern de laGeneralitat o a nivell estatal. L'últimaenquesta del CIS corrobora les victòries

socialistes en els diferents comicis i inclòsles consolida donant un marge de victòriaencara superior d'aquell que es va produirel proppassat mes de març. Aquestaugment del marge no és conseqüènciade la casualitat sinó el fruit d'una políticacoherent, lluny de la corrupció i amb unprograma de govern clar i senseambigüitats. Els ciutadans de l'estat jano es deixen entabanar per la dretaespanyola. Ja n'hi ha prou amb vuit anysde manipulació i intent d'enfrontamententre les diferents nacionalitats i regionsles quals l'únic que pretenen és conviureen pau. Amb la retirada de les tropes del'Iraq, la pujada del salari míniminterprofessional, l'augment de bequeso la realització d'una llei per lluitar con-tra la xacra social de la violència degènere, el govern Zapatero ha sabut con-geniar amb la mentalitat dels ciutadans,posant de manifest que els únicsinsolvents, mancats d'idees i amb unamentalitat retrògrada, impròpia del segleXXI, són aquells que ara es troben al'oposició. A nivell de l'administració ca-talana succeeix una cosa semblant, el PSCpujaria un 4% a nivell de vots, la qualcosa demostra que aquells que durant 23anys van confondre de forma tendencio-sa el concepte Catalunya amb el conceptede la seva formació política van erratsde totes totes quan volen fer creure al’opinió pública que el nou govern no le-gisla. Doncs bé, fent una anàlisi profun-da i sistemàtica de l'acció del governtripartit de la Generalitat podem con-cloure que s'han tramitat més pro-posicions de llei que mai i s'han abordatqüestions transcendentals que en el seumoment, aquells que s'autoanomenenl'única força política creïble, van serincapaços d'assumir. Catalunya deixarà deconvocar eleccions utilitzant una dis-posició transitòria de fa més de vint anys.

Els catalans i catalanes tindrem la llei elec-toral que com a nacionalitat històricamereixem. Tampoc ens tremolarà el polsa l’hora de modificar l'ordenació delterritori, Catalunya estarà formada perdiferents vegueries i la mancomunitat demunicipis de la Ribera del Sió podria seruna realitat.

Amb la novareordenació territorial,la Ribera del Sió ha defer oir la seva veureclamant elreconeixement com acomarca claramentdiferenciada quepermeti mancomunarels municipis en serveispropis.

Ni tan sols el suposat boicot d'algunsens fa por per tirar endavant el nouestatut d'autonomia. L'estatut repre-sentarà tothom, sense discriminació permotiu de religió, sexe, raça, opinió oqualsevol altra circumstància personal osocial. I és aquí on conflueix la ideologiasocialista amb l'acció de govern. Nodefallirem en lluitar per la igualtat i ensdedicarem a defensar unes pensions dig-nes, la no precarietat laboral, l'accés al’habitatge per a joves i a mantenir l'estatdel benestar. Per acabar, una últimareflexió: aquells que no comparteixen elnostre projecte polític han de pensar queels intentarem convèncer per, entre tots,sumar i tirar endavant la nau. A ferpropostes constructives i a contribuira garantir el creixement econòmic i so-cial sempre s'hi està a temps. Així doncs,tots a la feina i ajudem a preparar unmón millor, més just i sobretot méshumanitari. ■


GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS

La veu del grup CiU a Agramunt

A gafarem el fil de la nostraintervenció amb un escrit queva sortir el mes passat referent

a l’arranjament del carrer Molí Vell pelqual l’Ajuntament ha rebut una subvencióper repartir la part proporcional que tocaals veïns. Ja ens agradaria que els veïnstinguessin els diners, però ens sembla queamb una bona rialla, un copet a l’espatllai un ja en parlarem d’aquest tema, eltemps anirà passant i qui dia passa anyempeny.

entonem, segurament molt malament,aquestes paraules amb ironia: Visca latransparència, perquè no hi ha cap paperque impedeixi la visió!

De totes maneres si els veïns veuen queva passant el temps i les coses nos’arreglen, com consideren just, sempreels queda el recurs contenciós judicial. Ésuna estratègia que darrerament des del’equip de govern ens manifesten anosaltres: Allò que no trobin bé ho de-nuncien als tribunals i que sigui el jutgequi dictamini sentència.

Cal anar amb compte en posar uncontenciós, perquè això costa uns dinersque hauran de treure de les sevesbutxaques particulars i si al damuntperden el contenciós no rebran ni unsdiners ni els altres. Per altra banda siguanyen vostès, qui posarà els diners deles despeses, possiblement, no seran elsmembres de l’equip de govern o la per-sona responsable de l’Ajuntament, sinóque se n’hauran de fer càrrec tots elsciutadans i ciutadanes.

Cal alertar que aquest sistema d’anarals tribunals per demostrar la dis-conformitat, comença a estar de moda,no solament a casa nostra, sinó a altreslocalitats governades pel signe o signespolítics que siguin.

Molta gent es fa enrere en anar per lavia judicial, perquè això suposa unesdespeses que han d’assumir un individuo un grup petit. Alguns governantsaprofiten aquest avantatge perquècompten amb el suport dels diners delscontribuents.

Bé canviem de tema. Encara que elssembli estrany felicitem el Grup Socialis-ta per l’èxit de les darreres eleccions alParlament Europeu, com també feli-citaríem l’augment de vots de qualsevolformació política democràtica. Això sí, elsvoldríem comentar que encara que ara

són tan feliços, cada cita electoral és unahistòria diferent. En les eleccions localso municipals per regla general, encaraque hi ha excepcions, la gent del poblevota la persona que encapçala la llista mésque al partit. El motiu ens sembla evident,perquè qui més qui menys tots ensconeixem i la majoria sap el tarannà delsdiferents individus.

Activitats estiuenquesEn referència també al partit Socialis-

ta Local, ells manifesten que se sentenorgullosos de l’organització a l’estiu d’unasèrie d’activitats destinades a la mainada.Només volem comentar que ja fa algunsanys que s’organitzen activitats adreçadesals nens i nenes. Això que sembla que hopresentin com un gran esdevenimentnou, ja fa temps que es fa.

Bé companys i companyes, ens hancomentat que no hem de fer els articlestan llargs perquè la gent se’n cansa isegurament tenen raó.

Desitgem que hàgiu tingut unes bonesvacances, els que han tingut la sort defer-ne, i que la propera Festa Majorestigui plena d’alegria. Fins la properavegada. ■

Felicitem el GrupSocialista pelresultat de leseleccions europees,però els volem re-cordar que a leseleccions locals omunicipals la gentdel poble vota lapersona queencapçala la llistamés que al partit.

Ja ens agradariaque els veïns delcarrer Molí Velltinguessin elsdiners, però enssembla que ambuna bona rialla, uncopet a l’espatlla iun ja en parlaremd’aquest tema, eltemps aniràpassant i qui diapassa any empeny.

El text també comenta que els veïnsno volen refranys, llàstima perquè algúde l’equip de govern hi té la mà trencadai fins hi tot nosaltres de tant escoltar ditesi refranys n’anem aprenent. Manifestaque no volen rialles, cal comentar que aalguns tot els fa gràcia i per veure-honomés cal anar als Plens o a lesComissions Informatives. També parla detransparència, és una paraula de modaen la boca d’algun que altre regidor del’equip de Govern. Bé, estiguin tranquilsen l’espera perquè a nosaltres ens costatinta, hores i precs per aconseguir algu-na relació de factures i ja fa mesos que


▼

L’AJUNTAMENT INFORMA

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 14-6-2004

PETICIÓ CONSTRUCCIÓ D’UN PAS DE VIANANTS D’ACCÉSDE LA RESIDÈNCIA AL PASSEIG DEL SIÓ

Atesa la proposta efectuada per FELCOM URGELL, SL, enpetició de permís per fer un pas de formigó gris de 22 metresde llargada per 1,50 metres d’amplada, a la part posterior dela Residència, en fase de construcció, cap a la primera passarel·ladel Passeig del Sió per tal de facilitar l’accés de la gent gran iamb mobilitat reduïda a aquest espai verd.

Vist l’informe dels Serveis Tècnics municipals, s’acordà laproposta de fer un pas perpendicular a la zona de vianantspavimentada actual que passa mes o menys paral·lela al RiuSió, i es creu adient com alternativa a la presentada, ubicaraquest pas paral·lel a la tanca de la residència fins arribar a lavorera del carrer Ensenyament, i des d’aquí i pel costat de lescases existents arribar a la zona de vianants central. Quant almaterial, el formigó gris no és el més adient, una solució deformigó estampat, amb el mateix criteri del passeig central.

CLUB HANDBOL AGRAMUNTS’acordà concedir un ajut econòmic per un import de 600 €

al Club Handbol Agramunt de la categoria de divisió d’honor,en petició d’un ajut econòmic per participar a la Marató defutbol que se celebrarà els dies del 31 de juliol a l’1 d’agost aHiguera la Real.

SUBVENCIÓ BOMBERS VOLUNTARIS D’AGRAMUNTS’aprovà concedir un ajut econòmic per un import de 433,72

€ als Bombers Voluntaris d’Agramunt per fer front a lesdespeses de l’IVTM de l’any 2004 pels vehicles de l’esmentadaassociació.

SUBVENCIÓ PARRÒQUIA DE LES PUELLESS’acordà concedir un ajut econòmic per un import de 78,47

€ a la Parròquia de Les Puelles per a les despeses de la liquidaciódels drets de la llicència d’obres per arrebossar les paretsmalmeses, traslladar l’altar i canviar les rajoles en mal estat del’església.

OCUPACIÓ DE LA VIA PÚBLICA AMB TAULES I CADIRESS’acordà autoritzar a l’ocupació de la via pública amb taules

i cadires al titular de l’establiment que s’indica, així com el llocd’ubicació:Titular establiment Via pública Taules Cadires

Francisca Esteban i Lombardo A. Guimerà, 18 3 9

CONTRACTE ADMINISTRATIU D’UTILITZACIÓ DEL’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA

S’aprovà el conveni administratiu d’utilització entrel’Ajuntament d’Agramunt i les cobles Riella i Jovenívolad’Agramunt, per la utilització temporal d’una sala de l’Escola

Municipal de Música per assajos i preparar les reunions de lesentitats esmentades.


SOL·LICITUD D’EXEMPCIÓ DEL PAGAMENT DE TAXES IIMPOSTOS PER A LA CONCESSIÓ DE LLICÈNCIA OBRES

S’acordà desestimar la petició efectuada pel Sr. Tomàs Rovirai Anguera, actuant en representació del CLUB HANDBOLAGRAMUNT, en sol·licitud de l’exempció del pagament de lesdespeses corresponents a la liquidació de la llicència d’obresamb NÚM. EXPEDIENT: 2003/556, per no ajustar-se aquestasol·licitud amb les normatives existents.

AL·LEGACIONS PUOSC 2004-2007S’acordà formular al·legació a la proposta d’atribució inicial

del PUOSC 2004-2007 realitzada per la Direcció Generald’Administració local i es sol·licità un canvi d’obra per a l’any2007 a favor de l’obra “Mur cara nord dipòsit del castell” ambun pressupost d’execució de 129.668,33 € fent el canvi perl’obra, “Arranjament dels paviments de les plantes primera isegona de la Biblioteca municipal “Guillem Viladot”.

Tanmateix, es sol·licità una ampliació econòmica de lasubvenció proposada per a l’actuació anomenada, “Mur caranord dipòsit del castell”, amb un pressupost d’execució de129.668,33 €, equivalent al 65% del cost total de l’execucióde l’obra sol·licitada.

S’aprovà inicialment les memòries valorades redactades pertècnic competent, de l’obra “Mur cara nord dipòsit del castell”,per un import total de 129.668, 33 €

SUBVENCIÓ ASSOCIACIÓ D’AMICS DELS ESCOLTESD’AGRAMUNT

S’acordà concedir un ajut econòmic per un import de 300 €a l’Associació d’Amics dels Escoltes d’Agramunt per a lesactivitats programades pel curs 2003-2004.

SUBVENCIÓ CLUB TENNIS AGRAMUNTS’acordà concedir un ajut econòmic per un import de 210 €

al Club Tennis Agramunt per a les activitats que se celebraranal mes de juny amb motiu de les 12 hores de tennis.

SUBVENCIÓ AMICS DEL POBLE SAHARAUIS’acordà concedir un ajut econòmic per un import de 500 €

a l’Associació Catalana d’Amics del Poble Saharaui amb motiude les “Colònies Estiu 2004” amb infants saharauís.


COMISSIÓ DE SERVEIS FUNCIONARIS’acordà autoritzar al Sr. Jordi Martí i Gasull, funcionari de

l’Ajuntament d’Agramunt, l’adscripció en Comissió de Serveis


▼


a l’Ajuntament de Vilagrassa per un termini de dos anysimprorrogables, i es reserva el seu lloc de treball en l’Ajuntamentd’Agramunt.

ADJUDICACIÓ CONTRACTACIÓ DE LA CONCESSIÓ DE LAGESTIÓ DE PROGRAMES DE LA RÀDIO MUNICIPAL

S’aprovà l’expedient de contractació per a la concessió admi-nistrativa de la gestió del servei de programes de l’emissora detitularitat municipal Ràdio Sió, mitjançant la forma de procedimentnegociat, i s’adjudicà a l’Associació ARA RADIOFÒNICAD’AGRAMUNT la gestió del servei de programes de l’emissorade titularitat municipal Ràdio Sió per un termini de quatre anysprorrogables automàticament i es compromet a satisfer enconcepte de cànon l’import de 8.400 € a l’any.

ENLLUMENAT PÚBLICS’acordà autoritzar l’encesa de l’enllumenat públic del sec-

tor centre de la C-14 de les matinades dels divendres alsdissabtes, des del 14 de maig fins al 10 de setembre de 2004,en total 18 dies, per tal de facilitar l’accés públic a la instal·lacióWai-kiki, i s’establí la quota de 1,06 €/hora, resultant un totalde 95,40 €, que haurà de fer efectives l’empresa EstablimentsESA, SL.

Tanmateix, s’autoritzà la col·locació de 5 banderoles, a lesfaroles del marge dret de la ctra. de Tàrrega C-14.

SOL·LICITUD SUBVENCIONS IEIS’acordà concórrer a la convocatòria d’ajuts de l’Institut

d’Estudis Ilerdencs de l’Excma. Diputació de Lleida, amb lesactuacions següents:

• Arranjament planta segona edifici Ajuntament• Arranjament safarejos municipals• Arranjament Església de Santa Maria

S’aprovà les actuacions relacionades, així com el seupressupost de despeses.

SUBVENCIÓ FUNDACIÓ PRIVADA ESPAI GUINOVARTS’acordà concedir un ajut econòmic per un import de 2.800

€ a la Fundació Privada Espai Guinovart per a la realització del’espectacle “La Catrina d’Humberto Spíndosa” que se celebraràel dia 4 de setembre amb motiu dels actes de la Festa Major.

SUBVENCIÓ FUNDACIÓ PRIVADA GUILLEM VILADOT“LO PARDAL”

S’acordà concedir un ajut econòmic per un import de 15.025€ a la Fundació Privada Guillem Viladot “Lo Pardal” per a lagestió dels objectius fundacionals de l’exercici 2004.

LLICÈNCIES D’OBRESCANIGÓ REMOLCS, SL, per un dret de connexió d’aigua potable.

C. Indústria.NICOLÀS MONTERROSO VILLASECA, per pintar la façana de

l’habitatge. C. Ntra. Sra. dels Socors.ANTONI FARRÉ ARENY, per pintar la façana de l’habitatge. C.

Ntra. Sra. dels Socors.

COM. DE PROPIETARIS C. INSTITUT, 2 per la col·locació d’unascensor a l’escala de l’habitatge. C. Institut.

MOKHTAR ZAKI HASSANEIN, per l’enderroc d’un edifici entremitgeres. Av. Marià Jolonch.

IMMA PLA CUÑAT - JAUME MATEU SANGRÀ, per l’ampliació dela planta del soterrani i distribució parcial de la segona planta. Pl.Hospital.

JOSEP SANTACREU BALCELLS, per reformar una terrassa en laplanta sotacoberta. C. Batedors.

PROMOCIONS SABALL SALA, SL per obrir una rasa per connectarla claveguera a la xarxa de clavegueram. C. Clos.

PROMOCIONS SABALL SALA, SL obrir una rasa per connectar laclaveguera a la xarxa de clavegueram. C. Comtessa Aurembiaix.

ANTONI MORENO AVILA, per pintar la façana de l’habitatge.C. Molí Vell.

FRANCESC TOBAJAS MAQUEDA, per un gual permanent.Pl. Dula.

CARME SANGRÀ FARRÉ, per canviar les rajoles de la terrassa.C. Raval Sant Francesc.

CARME SANGRÀ FARRÉ, per l’ocupació de la via pública.C. Sant Francesc.

JOSEP BALAGUERÓ PÉREZ, per canviar les teules de la teulada.Av. Marià Jolonch.

JOSEP BALAGUERÓ PÉREZ, per l’ocupació de la via pública. Av.Marià Jolonch.

HABITATGES AGRAMUNT, SL, per obrir una rasa per a lacanalització del gas propà. Av. Esports.

CARLES MOLERO GRACIA, per obrir una rasa per connectar laclaveguera a la xarxa general. C. Baixada dels Dipòsits.

DOMÈNEC ROS GRAELLS, per ampliar la terrassa de l’habitatge.Av. Esports.

DOMÈNEC ROS GRAELLS, per l’ocupació de la via pública. Av.dels Esports.

JOSEP PÉREZ BELTRAN, per reforçar amb una biga el sostredels baixos. Ctra. Tàrrega.

JOAN FIGUERA FUSTÉ, per pintar la part del darrera de la façana.C. Raval de Puigverd, 48 - C. Segla Molinal.

ANNA JOU BARNOLA, per obrir una rasa. Av. Marià Jolonch.ALFONS AMIGÓ ARRUFAT, per rebaixar la vorera de davant del

garatge. C. Molí Vell.PERE RAMON BERTRAN CORTÉS, per rebaixar la vorera de

davant del garatge. C. Molí Vell.CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL, per obrir una rasa per arranjar

una avaria a la xarxa d’aigua. Montclar.JOAN ROVIRA ALDAVÓ, per canviar les rajoles de la terrassa. C.

Ntra. Sra. dels Socors.JOSEP SOLANES FARRAN, per la construcció d’una cabana agrí-

cola i col·locació d’una tanca metàl·lica. Partida Planes.IMMA PLA CUÑAT, per un dret de connexió d’aigua potable. Pl.

Hospital.DELFÍ SOLÉ ISANTA, per arrebossar el voladís del balcó i pintar-

lo. C. Pau Casals.DELFÍ SOLÉ ISANTA, per netejar la façana. C. Pau Casals.ACOVERD, SL per la construcció d’una nau industrial sobre una

plataforma de treball existent. Ctra. de Tàrrega.CONSTRUCCIONS I CONTRACTES AGRAMUNT, SA, per un dret

de connexió d’aigua per a usos agrícoles. C. Migjorn.



Ajuntament d’Agramunt:Oficines Municipals:Centraleta 973 39 00 57: - Serveis Socials

- Urbanisme- Secretaria- Tributs- Padró d’Habitants

e-mail: [email protected]

web: http://agramunt.ddl.net

Policia Local: 973 39 08 43 (horari oficina)670 23 43 94 (retén: 24 hores)

Oficina de Turisme: 973 39 10 89e-mail: [email protected]

Registre Civil: 973 39 17 00

Fira del Torró: 973 39 06 32

Residència d’Avis “Mas Vell”: 973 39 16 92

Biblioteca Municipal “Guillem Viladot”: 973 39 25 83

Llar d’Infants “Nins”: 973 39 16 82

Patronat Municipal d’Esports: 973 39 22 72

Emissora de Ràdio Sió: 973 39 04 21

Escola de Música: 973 39 05 36

Escorxador: 973 39 01 79

Museu Etnològic: 973 39 06 32

Casal d’Avis: 973 39 11 12

Casal Agramuntí: 973 39 00 64

Jutjat de Pau: 973 39 24 65

CAP d’Agramunt: 973 39 06 35973 39 20 20 (Urgències)

Correus: 973 39 00 81

Farmàcies: Viladot: 973 39 00 87Esteve: 973 39 04 28

Casa parroquial-Rectoria: 973 39 02 39

Institut Ribera del Sió: 973 39 08 03

Col·legi Públic Macià-Companys: 973 39 06 68

Col·legi Mare de Déu dels Socors: 973 39 00 83

Bombers: 085 i 973 39 10 80

Mossos d’Esquadra: 088

TELÈFONSD’INTERÈS

SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DEL DEPARTAMENTDE CULTURA, per la restauració de la coberta i de les voltes del’església. Pl. Església.

JOAN VILADROSA VIDAL, per un gual permanent. Av. MariàJolonch.

JOSEP FARRENY ORTIZ, per un dret de connexió d’aigua pota-ble. Av. Agustí Ros.

DELFÍ SOLÉ ISANTA, per l’ocupació de la via pública amb unabastida. C. Pau Casals.

VICENT VILA AVELLANA, per canviar llates de fusta malmesesde la teulada. Puelles.

VICENT VILA AVELLANA, per col·locar una tanca metàl·lica.Puelles.

MANEL GRAU FIGUERAS, per fer un envà separatori per am-pliar una habitació i enrajolar el terra. Puelles.

ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÈCTRICA, SL, per obrir una rasa pera la instal·lació d’una línia subterrània de baixa tensió, per donarsubministrament elèctric a l’edifici situat al C. Aspi.

ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÈCTRICA, SL, per obrir una rasa pera la instal·lació d’una línia subterrània de baixa tensió, per donarsubministrament elèctric. Ctra. Cervera-Jeroni Viladàs

ASSOCIACIÓ AGRICULTORS VERGE DEL SOCORS per pavimen-tar el terra. Camí Vell de Tàrrega.

ASSOCIACIÓ AGRICULTORS VERGE DEL SOCORS, per obrir unarasa per connectar la claveguera a la xarxa general. C. Camí Vell deTàrrega.

ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA, SL per obrir una rasa pera l’arranjament d’una avaria a la xarxa de baixa tensió i la col·locaciód’un pal elèctric provisional. C. Tossal - C. Ametller.

NOTA INFORMATIVAProperament es realitzarà a Agramunt un curs de formacióper a manipuladors d’Aliments . Aquest curs està adreçat a:

• Persones que per la seva activitat laboral tenencontacte directe amb els aliments.

• Empreses del sector alimentari que volen impartirun programa de formació continuada segons obligala legislació vigent.

DURADA DEL CURS: 3 hores.PREU: 35 Euros (IVA inclòs) per persona.DATA: A determinar (probablement al setembre o bé octu-bre)ORGANITZA: Ajuntament d’Agramunt i Col·legi Oficial deVeterinaris de Lleida.

Per tal de realitzar aquest curs cal apuntar-se al Col·legi Ofi-cial de Veterinaris al telèfon 973279518 , tots els matins de8 a 15 hores (durant el mes d’agost de 10 a 14 hores).La realització del curs quedarà condicionada a la inscripciód’un mínim de 15 persones.

AQUEST CURS ESTÀ RECONEGUT PEL DEPARTAMENTDE SANITAT I SEGURETAT SOCIAL DE LA GENERALITATDE CATALUNYA.


ALMANACSETEMBRE: Mes de 30 dies, novè de l’any segons elnostre calendari (Gregorià) i setè del primitiu calendariromà anomenat September. En la reforma que va fer elSenat de Roma en temps d’August, perquè no hihagués tres mesos seguits amb 31 dies, en van treureun al setembre i un altre al novembre, els quals forenafegits a l’octubre i al desembre. Aquesta reforma delcalendari és, bàsicament, la que ens ha arribat fins al’actualitat. La diferència més gran és que els romansno empraven la setmana sinó que dividien el mes entres parts desiguals: de les calendes a nones, de lesnones als idus, i dels idus a les calendes del messegüent. Això serà el tema d’un altre comentari.

40

35

30

25

20

15

10

5

0

l./m2

El dia 22 a les 16h 30m entrem a la TARDOR.El dia 1 el sol surt a les 5h 17m, i es pon a les 16h 25mEl dia 31 el sol surt a les 5h 46m, i es pon a les 17h 35m

Demografia

(Mes de juliol de 2004)

NAIXEMENTSVíctor Invernon i GarciaDaniel Eduard Tulande i LemaLaia Argelich i Bernaus

dia 30-6dia 1dia 23

Temps

PLUJA CAIGUDA DURANT EL JULIOL

Dia 5Dia 6Dia 10Dia 16Dia 28Dia 29TOTAL

4,2 l./m2

6,0 l./m2

10,5 l./m2

InapreciableInapreciableInapreciable

20,7 l./m2

TEMPERATURES EXTREMES DEL JULIOL

Màxima del mesMínima del mesOscil·lació extrema mensualMitja de les màximesMitja de les mínimesMitja de les mitjanes

37°, dies 22 i 2410°, dia 9

27°31°

16,935°23,967°

L'Observador: Deudat Pont

Les fases de la lluna:

El dia 22 el sol entra a la constel·lació de BALANÇA.

�

GRÀFICA DE LES TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES I DE LES PRECIPITACIONS CORRESPONENTS AL MES DE JULIOL

9 10 11 12 13 14 151 2 3 4 5 6 7 8 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

40

35

30

25

20

15

10

5

0

–5

°C

DIES

Temperatura màxima:Temperatura mínima:Precipitacions:➵

DATES ASSENYALADES I COSTUMARI:

El setembre era el mes tradicional de laverema. En èpoques antigues les dones agafavenel most per tal de fer arrop i mostillo, tots dosproductes de la dolceria casolana. L’arrops’obtenia bullint most, barrejat amb figues,codonys i altres fruites, amb una quantitat desucre, fins a arribar a un fort grau d’espessor. Elmostillo també es feia bullint most espessit ambfarina, a la qual es barrejaven gallons de nou. Esbullia fins que agafava consistència, es feiaeixugar i es tallava a llenques.

Els cellers una mica importants solien teniruna bóta destinada al vi ranci, de la que nomésse’n treia en les gran ocasions. Solia ser la bótamés vella del celler i se l’anomenava la padrina.Per la verema s’acabava d’omplir la padrina ambla flor del vi novell, que, per efecte de la barreja,del tartrà, i de la fusta de la mateixa bóta, es feiaben aviat també vi ranci. Aquesta bóta se soliaguardar al fons del celler, tocant a l’angle queformava el racó, per això també se l’anomenavala bóta del racó.

Hi ha molts refranys que relacionen elsetembre amb l’agricultura:

Sol setembrer Si el setembre no té fruita,madura el codonyer. l’agost s’emporta la culpa.

Dia 5: Festa Major d’Agramunt.Dia 8: Naixement de la Mare de Déu. L’Esglé-

sia celebra avui el naixement de la Verge i com

que moltes imatges marianes són trobades is’ignora el dia que ho van ser, es va escollir el diad’avui per celebrar la seva festa. És el cas de laVerge dels Socors d’Agramunt. Antigament tal diacom avui la vila del Sió celebrava la Festa Major.

EFEMÈRIDES DEL MES:13 de setembre de 1759. Nou orgue per a

l’església parroquial d’Agramunt. Segons elsmanuscrits del senyor Ramon de Siscar, copiatsde l’arxiu municipal d’Agramunt a la dècada de1880, tal dia com avui, i a proposta de DonFrancisco de Benet i de Vahels, regidor degà del’Ajuntament d’Agramunt, el Consistori vaacordar la construcció d’un nou orgue per al’església parroquial ja que el que hi havia eraquasi inservible. Feien cas d’aquesta manera ales peticions de la Comunitat de Correctors. Laforma de pagar-lo seria amb els diners sobrantsde les dues concòrdies fetes entre la vila i la ditacomunitat. Es va encarregar la construcció del’instrument a l’acreditat orguener de Reus,Antoni Cases. Dos dies més tard, el 15 desetembre de 1759, es va fer la contracta, davantde notari, per a construir l’orgue pel preu de1.400 lliures.

Segons Joan Pons, aquest orgue va sercol·locat l’any 1760, sota l’arc lateral a la dreta,al costat de l’antic cor, que es trobava entre elsquatre primers pilars de la nau central deltemple. L’any 1885 es va treure el cor del migdel temple per traslladar-lo al damunt del portalmajor. Aleshores l’instrument es va traslladar almur lateral, damunt del cancell del portal delmigdia del temple. Formava una estreta tribunaque portava un frontó circular amb l’escutd’Agramunt. La trompeteria era coronada ambunes pintures que representaven Santa Cecília iel rei David. Va restar en aquest lloc fins alsaqueig del temple del juliol de 1936.

R. Bernaus i Santacreu

Quart minvantLluna novaQuart creixentLluna plena

el dia 6el dia 14el dia 21el dia 28

a les 15h 10ma les 14h 29ma les 15h 53ma les 13h 09m

DEFUNCIONSEnric Ribera i PinósRosari Martín i VargasRamon Figuera i Farré

54 anys, dia 29-6 84 anys, dia 3

81 anys, dia 22


VISUAL

Quantes llances hi ha de la mateixa longitud?

❚ Coordina Rosa Maria Sera

❚ per Ricard Bertran

Les 7diferències

Solució a les7 diferències

Piscines municipals.

La de l’esquerra ésl’original, mentre quea la de la dreta s’hanfet set modificacions.

A veure si les trobeu!

Solució al Visual

SOPA DE LLETRES

En aquest embolic de lletres hi trobareu el nomde dotze classes de blat que hi ha, les quals sesembren entre l’horta i el secà.

Solució a la SOPA DE LLETRES, per P.R.:

Arlois, barbarrossa, dobla, flika, garbo, germània,graphic, hispànic, naturel, ordalie, pané i sunrise.

S I O L R A A E H B B C

C D J F L I K A I A L F

I M G N S N O U R P R O

H T Q G V A L B O D X R

P E Z A A M A B L C J D

A D N E H R F I E G M A

R L N A R E B I R O R L

G P S O P G Q O U T V I

H I S P A N I C T X A E

U S Z B F I C J A D G L

A E H M E S I R N U S N

O S V A P T X B Q U Z R

LLEURE AMENITATS

Quatre llances.


LA FOTO

LA CALAISERA ❚ Serafina Balasch

❚ Josep Bertran

Al marge del camí Vell deMafet, el que va cap al RegSalat, hi ha un dels elementsdel nostre minso patrimonillegendari. És possible quemolts dels agramuntins actualsni n’hagin sentit a parlar. Peròdurant segles s’ha mantingutviva en la nostra tradició i moltsdels llibres sobre Agramunt re-cullen la llegenda de la qualn’és un dels elements prota-gonistes. Es tracta de la Rocade la Delfina, l’indret onPetronel·la d’Agramunt, filla dePau, senyor de la Vila, va serrecollida pel cabdill moroTremissen després de lasagnant batalla per la con-questa de la població. Unindret de llegenda es merei-xeria estar més ben conservatque l’estat actual en què estroba. Potser ja li ha arribatl’hora de la dignificació.


❚ Josep BertranIMATGES D’AHIR i D ’AVUI

IMATGE D’AHIR: Aquest és l’aspecte que tenia la part alta del carrer Sió en els anys trenta del segle XX. El seu traçat devia ser el mateix de l’Edat Mitjana,de quan era el principal carrer d’accés a la Vila des del portal de l’Àngel, al pla del Pou, i del de Vilavella. Tenia coberts a banda i banda. Amb les transformacionsposteriors a la Guerra Civil, pràcticament han desaparegut els de la banda sud. Els que han quedat en aquest costat es van retirar en la urbanització delsanys vuitanta. A terra encara es pot veure l’alineació que tenien antigament. Els del costat nord s’han mantingut com estructura urbanística, però no pasen la forma i en els materials en què estan construïts.

IMATGE D’AVUI: El carrer Sió actualment.


Des de finals del mes de juliol, s’han celebrat un seguit d’activitats entre festives i culturals –totes gratuïtes–, quehan enriquit les nits estiuenques. Han estat un conjunt d’actes organitzats en diversos escenaris per part del’Ajuntament, d’associacions i empreses privades. En general totes han mantingut un públic fidel, amb la qual cosael resultat global es pot valorar prou positivament com perquè en els propers anys s’insisteixi en aquesta línia,encetada fa uns anys, però introduint-hi més varietat en el tipus de música.

❚ Josep BertranL’ÚLT IMA

Jaume Sanchis Jazz Quartet, al Mercadal.

Recital poètic a càrrec de Núria Miret i David Pradasa la plaça del Pare Gras.

Des de Sant Joan fins a la Festa Major, les sardanes protagonitzenels vespres festius.

Poker Brass Band,a la plaçade l’Església.

Josep Soto Grup,a la plaçadel Mercat.

A la veïnapoblació dePradell es vacelebrar unanova edició dela tradicionalTrobada deGegants.

Jocs de cucanyesdurant la Festa Majorde Donzell d’Urgell.

REVISTA SIÓ. Núm 486 - Any XLI - Agost 2004

Documents