REVISTA SIÓ. Núm 501 - Any XLII - Novembre 2005

www.revistasio.info • [email protected] Núm. 501 • Any XLII • Novembre 2005

La Ribera del Sió,una comarca històrica

sense sort

Francesc Recio,campió d’Espanya

de trialsin

Obren l’accés al refugiantiaeri que hi hasota l’església

2 sió NOVEMBRE de 2005

Núm. 501 - Any XLII - Novembre 2005

PORTADA:El refugi antiaeri de sota l'església, construït durant la Guerra Civil (1936-1939), era el darrer que faltava per obrir dels tres més importants que hi havia a Agramunt. Aprofi tant les obres de restauració, es van fer unes prospeccions per trobar una de les entrades que van conduir a una de les galeries del refugi.(Josep Bertran)

ESTIMATS LECTORS ......................... 3

ACTUALITATFets del mes- Refugi antiaeri de l'església .............. 5- Restauració ....................................... 6- Breus ................................................ 7

ENTITATSEscola Municipal de Música- Nou curs en marxa ........................... 9Associació contra el càncer- Col·lecta de la "Fira del Torró" ........... 11Societat Ocellaire l'Estesa- Concurs de cant d'estil a notes ......... 13Penya Cloro- Transformacció ................................. 15

OPINIÓ

El celobert- La mala educació .............................. 17

Gent, fets, coses...- Ofi cis: cisteller-panistraire ................ 19

Els lectors escriuen- La mort d'un ferm lluitador ............... 21- Carta a la residència de Cal Mas Vell 23- L'acudit d'en Creus ........................... 23

Hi serem a temps?- Canvis a l'àrea d'urbanisme .............. 25

ENSENYAMENT

Finestra educativa- Formació ocupacional en pastisseria . 27- Assemblea general ............................ 28- Jornades de portes obertes al CEIP Macià-Companys ..................... 29

SOM A RIELLA

Històries- Mort/misteri/vida .............................. 31

CULTURA

Història d'Agramunt i de la Ribera- Agramunt i la Ribera del Sió: Centre comarcal històric de les Terres de Ponent ............................... 33

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

Coses de la vida- Qui va pagar les noves campanes de la nostra església parroquial? ...... 39

ESPORTS- Club Futbol Agramunt ....................... 41- Bàsquet Agramunt Club .................... 44- Club Bitlles Sió d'Agramunt .............. 47- Club Handbol Agramunt ................... 49

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS- Valoració de les actuacions de l'equip de govern .............................. 51

REGIDORIES MUNICIPALS- L'estrany privilegi de fer moure els polítics ......................................... 53

L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 55

ALMANAC .......................................... 59

LLEURE- Amenitats ......................................... 61

LA FOTO ............................................ 62

LA CALAISERA ................................... 62

IMATGES D'AHIR I D'AVUI ................. 63

A Agramunt es programen una sèrie d'actes i actuacions per recuperar el que es qualifi ca com a memòria històrica.

3, 5 i 55

Encetem aquest mes un treball sobre Agramunt i la Ribera del Sió com a centre comarcal històric de les Terres de Ponent. Donada la seva extensió, s'anirà publicant per capítols a les pàgines centrals de la revista.

33

sió 3NOVEMBRE de 2005

( )

Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964

Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell)

Subscripció anual: 28,50 € - Número solt: 2,60 €

Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42

Membre de l'Associació Catalanade la Premsa Comarcal

Redactors: Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu.Col·laboradors: Serafi na Balasch, Ramon Bernaus, Ricard Bertran, Jaume Cots, Ramon Creus, Montse Guerrero,

Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila.

Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt

La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes.Per altra banda, la publicació dels articles signats, no signifi ca l'ac ceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor.

Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig.

Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 ■ Torronaire d'Honor 2004

Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat,l'IEI de la Dipu tació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

CRÈDITS

Estimats lectors...

( )

Aquests dies se celebren arreu del país un bon grapat d’actes per commemorar el trentè aniversari de la mort de Francisco Franco, el dictador cap d’Estat

que va manar durant 37 anys a Espanya. Al nostre muni-cipi, a Agramunt, aquesta celebració es va avançar unes setmanes, quan uns desconeguts van retirar el monument que la Donzell tenia erigit a la memòria de “todos los caídos por Diós y por España”.

El monument, aixecat a les acaballes del franquisme, ha sobreviscut 30 anys al dictador perquè cap autoritat democràtica no va gosar enderrocar-lo. Es va haver de fer anònimament i a plena nit. I fi ns i tot l’acte va ser criticat per algunes autoritats. Pel que vam llegir, sembla que aquest monument es tornarà a mig refer amb la reposició de la creu de ferro, després de l’acord a què van arribar els veïns amb el govern nacionalista i d’esquerres. De fet és una perpetuació del monument, encara que dissimulat amb caire religiós. És evident, per aquest i altres casos més greus que veiem arreu de l’Estat, que el franquisme sociològic no ha desaparegut pas.

Coincidint amb aquest aniversari, des de l’Ajuntament es presenta un programa d’activitats relacionades amb el que es qualifi ca com a recuperació de la memòria his-tòrica. Un repàs a la República, Guerra Civil, Dictadura i Transició des d’un punt de vista local. Recordem que ja

fa més de 15 anys que SIÓ va publicar el primer treball sobre la Guerra Civil. Fins aleshores mai no s’havia fet i encara es va ser a temps de recollir testimonis de primera mà, avui ja pràcticament desapareguts.

El que sí que queden són moltes de les persones que durant el franquisme i la transició van treballar per la democràcia al nostre país i, molt especialment, per Agramunt, per tal de servar i fer possible la recuperació política i cultural a casa nostra. Potser seria convenient que els joves, que no van viure cap d’aquestes etapes, en coneguessin els detalls de primera mà dels seus pro-tagonistes.

També forma part de la recuperació històrica, en aquest cas des d’un punt de vista patrimonial, l’obertura del refugi que es va construir sota l’església durant la Guerra. Des d’aquí ens en felicitem i urgim que, juntament amb el refugi del Castell, el Pou del Gel i la Cisterna del Con-vent, es pugui recuperar aquest patrimoni monumental tan important i que, malauradament, està ocult als ulls dels agramuntins.

Afectuosament,

Bernat Jofre

Agramunt, novembre de 2005


❚ Josep Bertran

▼

ACTUALITAT

Refugi antiaeri de l'església

FETS DEL MESJO

SE

P B

ER

TRA

N

JOSEP BERTRAN

Una vintena de graons de pedra, molt ben es-culpits, possiblement procedents d’algun al-tre indret, condueixen fi ns a una galeria que,

per la dreta, arriba fi ns a sota el carrer Sabateria. Per obrir el refugi es van utilitzar explosius per ai-xecar el tapàs. El sostre està fet amb bigues de fer-ro, procedents de l’edifi ci de les escoles afectat pels bombardejos. Per més informació sobre el refugi, es pot consultar el llibre sobre la Guerra Civil que SIÓ va editar com a col·leccionable.

Cap a l’esquerra la galeria continua uns metres més, fi ns que es troba una paret de blocs aixecada a principis dels setanta quan es va instal·lar la cale-facció. De totes maneres es pot passar per sota. La galeria continua dreta fi ns a la capella del Socors, on hi havia una altra entrada, mentre que més a l’es-querra porta a un espai rodó, construït entre els 4 pilars centrals, el més espaiós i on s’aplegava més gent. Cal recordar que en aquella època encara no s’havien restituït els dos pilars més propers a l’altar.


▼

Restauració

Barrejats entre la runa que mig omple el refugi, s’hi troben gran quantitat d’ossos humans procedents de

les tombes que hi ha en tota l’església i que es van haver d’obrir per fer la instal·lació. Aquestes restes s’estudien per part d’un arqueòleg, que ha de certifi car la procedèn-cia. Posteriorment es deixaran en una ossera que hi ha en el temple.

Pel que s’ha pogut veure fi ns ara, el refugi estava molt ben construït. Disposava d’una instal·lació elèctrica

de la que encara en queden algunes restes. Sobre el futur d'aquest refugi, l’Ajuntament està estudiant la viabilitat de convertir-lo en un espai visitable atenent la seva impor-tància històrica.

La instal·lació d’una bastida per les obres de restauració ens permet oferir algunes imatges inèdites del nostre temple com poden ser la de l'altar major; la del rosetó i, molt especialment, la d’aquest magnífi c i ben conservat capitell que

representa l’adoració dels Reis Mags.


▼

El CINE CLUB RIELLA va organit-zar el dia 9 de novembre a la nit, una sessió extraordinària i gratuïta amb la projecció del fi lm Odio que va ser qualifi cada com una premo-nició de la rebel·lió dels joves fran-cesos contra la política del govern i dels disturbis que s’han viscut en aquest país.

ORGANITZAT PEL CONSELL CO-

MARCAL DE L’URGELL, en col·la bo-ració amb el nostre Ajuntament, el dia 10 de novembre, es va celebrar al Casal una conferència sobre el món divers de les dones musulma-nes a càrrec de la periodista i escrip-tora Nazanin Amiriam.

L’EQUIP DE GOVERN MUNI CI-PAL, (ERC-PSC) ha reorganitzat l’àrea d’urbanisme que, a partir d’ara, encapçalarà l’alcalde, Ramon Muixí, mentre que l’anterior titular, Ernest Caufapé, encara hi manté responsabilitats, especialment en tot allò referent al tema d’obres mu-nicipals.

L’ARQUITECTE MUNICIPAL, Anto-

ni Treguany, va dimitir del càrrec que ostentava des de fa una vintena d’anys. Segons fonts municipals, el dimissionari va argumentar motius de feina. El seu substitut encara no s’ha donat a conèixer per part de l’Ajuntament i s’ha informat que no prendrà possessió del càrrec fi ns a primers d’any.

L’AJUNTAMENT reposarà la creu de ferro del monument franquista de la Donzell, que uns desconeguts van tallar durant l’acció que van dur a terme la nit del 12 d’octubre i que també va comportar la retirada de la placa que recordava “los caídos por Dios y por España”. Segons l’alcalde agramuntí, s’ha arribat a un acord amb els veïns del nucli per mantenir la creu que tindrà, únicament, un caràcter religiós. ■

BREUS


Nou curs en marxa

ENTITATS ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA

Concerts a l’EMMAEl dia 28 d’octubre, a

les 9 del vespre, i a la sala d’audicions, els alumnes de l’escola oferiren al públic el primer concert del curs, on es van poder escoltar tant les obres dels grans compo-sitors clàssics com cançons populars.

Sortida MusicalEl dia 11 de novembre

l’EMMA té previst despla-çar-se a la ciutat de Lleida (Teatre Principal), per as-sistir a la representació de l’obra “We will rock you” basada en les cançons i la trajectòria del grup de rock “QUEEN”. Aquesta és la pri-mera de les sortides que en el present curs organitza l’escola.

Presentaciódel curs 05/06

El dia 18 de novembre es

va fer la presentació del curs 2005/06. En el transcurs de l’acte, celebrat a les nou del vespre i a la sala d’au-dicions de l’escola, hi inter-vingueren diferents grups corals i instrumentals, amb la seva música.

En fi nalitzar l’acte de pre-sentació, se celebrà l’assem-blea general de l’AMPA.

Premi per a l’EMMAEl consell Directiu de

l’Obra del Ballet Popular acordà atorgar a la nostra escola el Premi a la forma-ció musical, en el camp de la formació de músics de cobla. Aquest acord es féu públic el dia 24 d’abril, a

Molins de Rei, en el trans-curs dels actes de procla-mació de Ciutat Pubilla de la sardana 2005. El diven-dres dia 4 de novembre, es féu efectiu el lliurament de l’esmentat premi al Parla-ment de Catalunya, en un acte presidit pel President del Parlament de Catalunya, Sr. Ernest Benach.

Recollí el premi el Sr. Ri-card Bertran, fundador de les tres cobles agramun ti -nes. També hi assistiren la Sra. Josefi na Verni, regi dora d’Ensenyament; el Sr. Robert Oró, Director de l’EMMA, i la Srta. Anna Bertran, ins-trumentista de la Cobla Jo-venívola des dels seus inicis i professora de l’Escola fi ns el curs passat. ■

El nou curs 2005/06 ja està en marxa. Les classes van començar el dia 12 de setembre per als alumnes amb ensenyaments reglats i l’u d’octubre per a l’escola d’adults i l’aula tradicional.

El President del Parlament va lliurar el guardó.

EM

MA

EM

MA

EM

MA


Col·lecta de la "Fira del Torró"

ENTITATS ASSOCIACIÓ CONTRA EL CÀNCER

❚ La Junta

aeccCatalunya contra el Càncer

Lleida

El diumenge dia 16 d’octubre durant la Fira del Torró i la Xo-colata a la Pedra d’Agramunt,

tingué lloc la col·lecta de diners a benefi ci contra el Càncer a Catalunya (AECC) com ja és habitual en aques-tes dates i també la difusió de les activitats d’aquesta entitat mitjan-çant l’estand informatiu que cada any s'instal·la al Pavelló Firal.

La quantitat recaptada aquest any ha estat de 1.833 €, dels quals, 97 € es van recollir a Ossó de Sió el diu-menge anterior, dia de la seva Festa Major.

La totalitat de la recaptació ha es-tat transferida a la Junta Provincial de Lleida per a ajudar a fi nançar el Centre de Diagnòstic Precoç i les al-tres activitats que es realitzen a les comarques lleidatanes.

Des de les pàgines de la revista SIÓ, volem expressar el nostre més sincer agraïment a totes les persones que han col·laborat amb el seu do-natiu i molt en especial a qui ens ha ajudat a fer la recaptació pels carrers d’Agramunt amb molt d’entusiasme i il·lusió; dedicant-hi part del temps d’una jornada molt festiva des de fa uns anys, a la nostra vila. De tot cor, GRÀCIES.

Curset contra eltabaquisme

D’altra banda, la Junta d’Agramunt havia proposat organitzar amb la col·laboració de la Regidoria de sa-lut de l’Ajuntament, un curset per a deixar de fumar, dins d’un Programa de deshabituació del tabac, que por-ta a terme un equip de psicòlegs del Centre de Diagnòstic Precoç.

Aquests cursets es vénen realitzant des de l’any 2000 en diferents locali-

tats, empreses i col·lectius de les co-marques lleidatanes i estan adreçats a totes aquelles persones que, de ma-nera voluntària, estan interessades a deixar el tabac.

Tot i la difusió que s’ha fet, mitjan-çant anuncis a Ràdio Sió, per la ma-teixa revista Sió, cartells anunciadors i una xerrada informativa que va tenir lloc el passat 4 d’octubre a la sala de conferències del Casal Agramuntí, lamentablement no s’ha pogut ar-ribar al nombre mínim de persones inscrites necessari per portar a terme aquest curset.

No obstant, tant per part de la Jun-ta com per la Regidoria de Salut de l’Ajuntament, es creu en la possibili-tat que en una altra ocasió es pugui tornar a organitzar aquesta activitat amb més èxit de participació.

El nostre agraïment a la regidora de l’Ajuntament, Tere Añé, pel seu su-port i a la Revista SIÓ per la difusió d’aquest escrit. ■

Atenció, molta atenció: ja tornem a fer el pregó!

MARATÓ MARATÓ MARATÓ

El grup d'Escala en Hi-fi de l'Associació de Dones l'Esbarjo, ja està a punt per presen-tar-vos un espectacular i luxós Festival de música variada per a tots els gustos.

Aquest any la Marató estarà dedicada a l'Alzheimer, el Parkinson, l'Esclerosi Múltiple i l'Ictus.Confi em en la vostra estimada col·aboració.

SALA TEATRE CASAL AGRAMUNTÍ. Dies 4, 6 i 8 de desembre, a les 7 de la tarda.

Venda d'entrades 1 hora abans de cada funció.

No hi falteu! Siguem solidaris. Un dia ens pot tocar a nosaltres.

Preu de l'entrada: 6 euros. Com sempre, hi haurà sorteig de nombroses paneres.


Concurs de cant d'estil a notes

ENTITATS SOCIETAT OCELLAIRE L'ESTESA D'AGRAMUNT

El 16 d’octubre, amb motiu de la Fira del Torró, es va ce-lebrar el segon concurs de cant d’estil a notes al passeig Josep Brufau.

Hi varen participar un total de 91 ocells, distribuïts de la se-güent manera: 2 híbrids, 27 caderneres, 25 passerells, 18 pin-sans i 19 verdums.

Els premis corresponents a cada ploma van ser:PINZANS

1. Juli Merino s.o. El Passerell 19 punts2. Narcís Guerrero s.o. L’Estesa d’Agramunt 17 punts3. Joan Josep Mendoza s.o. L’Estesa d’Agramunt 12 punts

PASSARELL1. Josep Manuel Gómez s.o. El Ram 236 punts2. Miquel Fernández s.o. L’Estesa d’Agramunt 191 punts3. Bernardo Justícia s.o. El Ram 182 punts

VERDUM1. Jesús Hernández s.o. L’Estesa d’Agramunt 25 punts2. Josep Manuel Gómez s.o. El Ram 24 punts3. Josep Manuel Gómez s.o. El Ram 24 punts

CADERNERA1. Paco Garcia s.o. El Ram 194 punts2. Paco Garcia s.o. El Ram 167 punts3. Bernardo Justícia s.o. El Ram 151 punts

HÍBRIDS1. Bernardo Justícia s.o. El Ram 188 punts2. Benjamí Jiménez s.o. L’Estesa d’Agramunt 2 punts

També es va fer una aviada, amb un total de 91 ocells: 20 caderneres, 11 passerells, 8 verdums i 10 pinsans.

Durant el concurs es va fer una parada, on tots els assistents van poder esmorçar gratuïtament, i tot seguit vam fer un sor-teig d’un pernil que es va emportar el Josep Morenate Lorente, d’Agramunt. ■

Taula amb els trofeus i moment del seu lliurament.

L'E

STE

SA

L'E

STE

SA


Transformacció

ENTITATS PENYA CLORO

La idea d’aquesta activitat lúdico-cultural activa sorgeix de la con-fl uència de varis factors.

Per un costat, la idea present entre els membres de l'associació juvenil Penya Cloro, de promoure les rela-cions entre col·lectius, associacions i persones amb la fi nalitat d’empren-dre accions conjuntes, després d’una anàlisi prèvia de la situació. La forma que se li donava era la d’una trobada, un dia concret, sense oblidar, és clar, el vessant lúdic.

Per un altre, la fi ra de la diversitat, portada a terme paral·lelament a les tres últimes edicions de la Fira del Torró, es confi gurava com una troba-da multicultural i prou variada, però amb un format més aviat d’exposició de diferents realitats d’arreu. Aques-ta activitat estava organitzada per un col·lectiu de persones, anomenat calaix de sastre, que s’agrupen i es coordinen justament per portar-la a terme.

Així, la voluntat de dinamitzar les relacions entre “entitats” (entès en un sentit genèric), juntament amb la idea que només cal un grup de per-sones disposades a relacionar-se, com partir experiències per construir alguna cosa positiva, ens fa entendre transformacció com un procés.

A més de la 1a Trobada del dia 17 de desembre, s’han programat unes sessions prèvies amb la projecció d’un documental i després un debat, el 12, 19 i 26 de novembre, amb tres temes escollits per la seva marcada component pràctica, on els seus pro-tagonistes es posen mans a l’obra i es construeixen, en la mesura que poden, el seu futur:

– “El forat”: Els veïns del barri de la ribera de Barcelona que davant la pressió de les immobiliàries opten per donar vida a un espai per acon-seguir que l’ajuntament hi construeixi una zona verda, enlloc d’aparcaments i pisos.

– “La Toma”: Els obrers d’algunes fàbriques argentines, veient que els fan fora i tanquen les empreses, op-ten per continuar produint encarre-gant-se directament de la gestió.

– “Collites amargues”: Pagesos d’arreu del món comencen a qües-tionar el model de producció vigent i s’organitzen per a millorar la seva situació.

El dia 3 de desembre, està progra-mada la 4a sessió, pensada com una sessió de treball on es confi gurarà defi nitivament l’estructura i la temà-tica de la trobada del dia 17 de de-sembre.

No hem d’oblidar, però, el vessant lúdico-festiu que volem que tinguin totes les activitats, per això les ses-sions prèvies es porten a terme al restaurant “El Sifó”, un local que per-met prendre alguna cosa i estar, sen-zillament, xerrant i arreglant el món, i el dia de la trobada estan programa-des activitats durant el dia, com una cassola de tros popular, un concert,... perquè quan es fa alguna cosa, sigui la que sigui, s’ha de fer a gust ja que no hi ha res més transformador que gaudir de la vida i ser feliç amb les petites coses que podem trobar al nostre voltant i que de vegades ens costen de veure.

D’aquesta manera, transformacció queda obert i dinàmic, una mica a l’expectativa d’anar descobrint l’es-perit “transformaccionador” que tots portem a dins. ■

Transformacció queda obert i dinàmic, una mica

a l’expectativa d’anar descobrint l’esperit

“transformaccionador” que tots portem a dins.


La mala educació

❚ Joan Puig

OPINIÓ EL CELOBERT

El 2 de novembre va ser una data històrica pels catalans; fou el dia en què es va acceptar la trami-

tació del nou estatut català a Madrid. Ara caldrà veure com va el regateig i si aquell projecte que pretén una dig-na i merescuda ampliació de la nos-tra autonomia queda només en paper mullat.

L’acte de les corts fou un autèntic espectacle que molts televidents vam poder seguir amb la mateixa emoció o més que la que oferia el partit que s’estava jugant al Camp Nou i es re-transmetia per l’altre canal nostrat. Al llarg de les intervencions, hi va haver oradors que van actuar amb molta dignitat i encert; n’hi va haver d’altres que més aviat feien pena per no dir una cosa pitjor. És clar que això, supo-sem, depèn molt del color del cristal con que se mira. Volem dir que només calia llegir la premsa de l’endemà per saber que als de dretes els van entu-siasmar les intervencions del líder del PP, mentre que als d’esquerres els va plaure el president del govern. No en-trarem, doncs, en valorar qui va ser el més brillant, el més subtil o el més destre de paraula, perquè segurament no ens posaríem d’acord.

El que voldríem comentar simple-ment és la mala educació que palesa-ren alguns dels polítics de l’hemicicle de les Corts. Durant les intervencions, principalment del president del go-vern, hi va haver una colla de diputats dels escons del PP que no paraven de cridar i d’enraonar fort, fi ns al punt que el president Marín els va haver d’amonestar reiteradament i el presi-dent Zapatero va haver de callar en diverses ocasions. No entenem com hi pot haver persones crescudes (ja no cal que siguin polítics distingits) que siguin capaços de no respectar el torn

de parlar dels altres; no entenem com hi pot haver persones que no respecten ni fan cas dels reite-rats advertiments del president de la cambra. Els qui feien soroll semblaven una colla d’adoles-cents mal criats que buscaven fer empipar el professor de classe. Més ben dit, es van portar molt pitjor que uns xicots mal criats, perquè als estudiants, si els fas un advertiment seriós, callen i se solen comportar. I aquells po-lítics, no. Ja només hauria faltat que haguessin llençat uns quants guixos a la tribuna de l’orador. Fins i tot el president de la cam-bra va arribar a renyar-los, dient que pensessin amb la mala imatge que oferien a tot Espanya.

El comportament d’aquells senyors fou un espectacle francament deplora-ble. Fou un espectacle que caldria que els representants de les corts es re-plantegessin. I no serveix l’argument dels qui es defensen dient que això també passa en altres parlaments europeus. La mala educació, res no la justifi ca. El president de la cambra no podia expulsar els diputats que no se sabien comportar? No els pot impo-sar una sanció econòmica, perquè no ho tornin a fer?

I unes altres qüestions a considerar: poden, els nostres representants po-lítics (que paguem amb els impostos de tots), abandonar l’hemicicle i anar a fer el cafè mentre parlen els seus oponents? És correcte que només es-coltin i aplaudeixin el seu líder i que, quan tenen la paraula els altres, hom s’aixequi i marxi de la sala? Pel que es veu hi ha persones que ens represen-ten que no tenen ni el mínim sentit de l’educació i la responsabilitat.

També en un altre aspecte ens po-dem preguntar si és d’educació insul-tar i dir mal d’aquells que no pensen com tu. Rajoy, la cadena COPE (heus ací un altre homenatge al Quixot: “Con

la iglesia hemos topado, Sancho”), el Mundo i els peperos ja fa dies que llencen pestes contra els catalans i Catalunya. El nostre projecte d’estatut no els agrada ni en pintura i, pel que fa a la nostra nació i a les nostres reivin-dicacions, només veuen fantasmes per tot arreu. Han desencadenat una colla de maledicències de difícil aturador. Com es va dir en el ple del parlament, són fi lls de l’altra Espanya, d’aquella amb la qual difícilment ens entendrem els catalans; són els hereus d’aquells que prefereixen antes una España rota, que roja; els que defensen rete-nir els papers de Salamanca pel seu derecho de conquista; els que diuen que Espanya és indissoluble, però que quan saben que Gas Natural ha iniciat una opa a Endesa, posen el crit al cel manifestant que el negoci se’ls en va del país; els que ataquen el cava cata-là, no perquè tingui mal gust, sinó pel seu origen. Quants insults ha llençat el president de l’oposició al president del govern? Tan baix es pot caure? Com és que solament saben desqua-lifi car l’adversari recorrent a l’insult i la mentida?

Ho fan perquè apliquen la tàctica de l’insulta que algo queda, però obliden que quien siembra vientos, recoge tempestades. ■


Ofi cis: cisteller-panistraire

❚ A. Ponsa

OPINIÓ GENT, FETS, COSES...

L'ofi ci de cisteller avui dia és un dels que es resisteixen heroicament a desaparèixer, malgrat la competència abassegadora d'algunes petites, o grans, indústries que fabriquen aquests indispensables objectes mitjançant diverses matèries que, en la majoria dels casos, imiten força bé les que feien servir els antics artistes d'aquest ram.

En la passada Fira del Torró vam tenir ocasió de contem-plar, més o menys, el que

acabo d'exposar: per una part, la ten dència actual de fabricació imi-tant els materials primitius quasi correctament, i per l'altra, (això és doble satisfacció), el tradicional as-sortiment de cistells, cargoleres i diversos objectes fets a mà amb primeres matèries ve-getals. Excel·lent!!

Els cistellers d'antany formaven una mena de comunitat un xic estra-nya, ja que, com moltes comunitats d'aquells temps, solien regir-se amb la quasi absència total de vincles entre els individus que la composaven. Aquestes eren de gent que sor-gia ací i allà, sobretot en pobles i llogarets escampats per tota la geografi a del país, fi ns i tot al racó més allunyat que ens puguem imaginar. De vega-des, el desig de dedicar-se al vímet i a la canya, com molts solien dir, es transmetia de pares a fi lls, però no sempre, perquè solien abundar els anomenats artistes prodigi que brillaven per llum pròpia, i unes simples explicacions i l'ajut de peti-tes correccions oportunes eren sufi -cients per l'encarrilament del nou

aspirant a desenvolupar una de tan-tes tasques artesanals de l'època.

Les primeres matèries amb què treballaven els vells cistellers i panis-traires eren molt diverses. Entre les principals cal citar el vímet, la canya, la sarga, el corner i llucs ben llistats d'om.

Per exemple: per confeccionar un cistell tradicional calia disposar d'un bon manoll de vímet o sarga que, normalment, servia per bastir

la part que anomenem el cul, i tam-bé unes quantes canyes aptes, és a dir, collides al temps i lluna apro -piats, amb les quals es construïa bona part de la resta de la cistella.

A l'hora d'arreplegar els mate -rials que havien de servir per elabo-rar aquestes peces, s'havia de tenir molt clar quins, com i quan s'havien de seleccionar i guardar; els quals servirien fi ns a la següent campanya quan vinguessin els nous. D'aquesta

manera s'evitava el perill que es po-guessin deteriorar i que l'obra que se'n feia no tingués les garanties idò-nies de fi abilitat. És cert que a l'hora de fer-lo servir el material ja s'havia assecat i no admetia gaires fi ligra-nes sinó es trencava, però aquesta difi cultat se suplia posant-lo a remu-llar a l'aigua unes hores abans, fi ns que adquiria la fl exibilitat desitjada per manipular-lo correctament.

Com d'altres, l'ofi ci de cisteller fa pena veure'l en vies d'extinció, ja que la destresa de l'operari es refl ecteix de mil maneres diferents amb l'ex-tens i variat assortiment d'objectes que confecciona, des del típic cistell al cove, des de la cargolera als ar-gunells (argadells segons la nostra parla); peça força desconeguda, aquesta, per bona part de la socie-tat actual, la qual peça solia fer-se amb un trenat de vímet, i era apta per a traginar quatre o sis càntirs d'aigua, posat que s'acoblava fàcil-ment al bast d'un animal i disposava de dos cistells per banda en forma de con invertit on eren col·locats els càntirs o gerres d'aigua.

Voldria acabar aquestes ratlles fent menció a dues de les especiali-tats incloses en l'ofi ci del qual tracto. El primer ha de ser una mena d'ho-menatge a aquells que eren, o són, capaços de construir uns argadells com cal; i el segon (amb un xic de nostàlgia), a qui era, o és, capaç de fer unes panistres per a bast amb llucs de corner i d'om tal com feia el Coix de Mereia, un artista complet que, en aquest camp, se les sabia totes. ■

Francesc Farreny va exercir l'ofi ci de cisteller a la nostra vila.

AR

XIU

SIÓ


La mort d'un ferm lluitador

OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

❚ SÍCORIS

El vent de la vida i la dissort ens va portar la malaurada nova de la mort, el dia 19 del mes d'oc-

tubre, del que en vida fou Jaume Ros i Serra, el traspàs del qual es va pro-duir a la residència geriàtrica "Castell d'Oliana", radicada a l'esmentada vila lleidatana on el fi nat romania in-ternat des de feia un temps.

La luctuosa notícia va commou-re pregonament molts ciutadans decasa nostra, i molt especialment al món de la cultura, car el bon amic Jaume era persona molt coneguda i estimada en els més diversos àmbits de la nostra societat, on era conside-rat com una persona activa, hones-ta, humil i fi del als seus ideals d'un irredempt catalanisme, virtuts que va saber conservar intactes enmig d'un món que en massa ocasions, antepo-sa a l'escala de valors els materials als espirituals.

Els seus orígensEn ampla pinzellada deixarem cons-

tància escrita que el difunt va néi-xer a la vila d'Agramunt, capital de la Ribera del Sió, en les lleidatanes contrades, terra de famosos torrons i ferms pagesos, en el decurs d'un llu-nyà 1918, i com tants altres fi lls de la nació catalana, va emprendre el camí de l'exili francès. Empès pel seu ideari antifeixista, en el decurs de la darrera contesa mundial, va formar part de la resistència enfront del na-zisme ferotge. Fou carn de camp de concentració, i passà els set calzes d'amargor en aquells temps de lluita i d'esperança, però en cap moment no va defallir, ni va afeblir-se el seu desig irrevocable de veure un dia, la

Catalunya que tant estimava indepen-dent i lliure del jou espanyol.

El vent del destí va portar-lo al nostre Principat, en el decurs dels anys cinquanta. Es va establir a la vila d'Escaldes-Engordany, on va ro-mandre pràcticament fi ns a la seva mort. Persona inquieta i diligent com cap altra, va dedicar-se al món del comerç, amb la preferent activitat im-portadora de productes procedents del mercat asiàtic.

Però el Jaume, inassequible al des-ànim, va mantenir una intensa acti-vitat i un constant contacte amb els exiliats catalans, molt especialment amb el President de la Generalitat Tarradelles, de qui fou persona de la màxima confi ança.

Malgrat el seu desencís, per la po-lítica pactista i claudicant del govern català Convergent, no va deixar mai de proclamar el seu catalanisme ir-reductible, mitjançant la paraula i en el contingut dels seus cinc llibres pu-blicats: "Contes i relats de la guerra i

de l'exili", "La memòria d'una decep-ció", "La decepció de la memòria", "Miquel Badia, un defensor oblidat de Catalunya", i "Catalunya, amb una sabata i una espardenya", i també a les seves nombroses col·laboracions periodístiques a la premsa andorrana i catalana.

Jaume Ros, home de fàcil dialècti-ca i pensament clarivident, fou en tot moment i a tothora un ferm defensor de la personalitat de la nació catala-na, i amb el seu traspàs podem dir, perquè és veritat, que l'independen-tisme català ha perdut un dels més ferms valedors.

Malgrat la seva desaparició física, som molts els que combreguem amb el mateix ideari i que, com ell, tenim el cor partit entre la nostra nativa i dissortada Catalunya i aquesta mera-vellosa terra andorrana, de la comu-nitat de la qual formem part amb tot l'orgull.

L'entranyable Jaume Ros i Serra ha mort... Catalunya plora. ■

ww

w.r

acoc

atal

a.co

m

Jaume Ros, el segon per la dreta, en una festa catalanista al Pi de les Tres Branques, l'any 1996.


Carta a la residència de Cal Mas Vell

OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

❚ Maria Josep

L’ACUDIT D’EN CREUS

– Et felicito noi!, tens una dona que val molt.– Sí, per això em surt tan cara!

Amb aquest petit escrit m’agra-daria expressar l’immesurable agraïment a tot el personal que

treballa amb dedicació a la Residèn-cia Geriàtrica Mas Vell d’Agramunt; Susanna, Antonieta, Àngels, Carme, Delfi na, Meritxell, Àfrica, Elena, Pe-pita, Fina, (potser m’oblido algú, per-doneu).

Per circumstàncies de la vida, he conviscut algunes hores amb les noies de la residència, i he pogut compro-var el gran cor que totes elles tenen. Per a mi no només són treballadores que desenvolupen la seva tasca i que a fi nal de mes reben un sou.

Al llarg de tres dies vaig estar al costat del meu pare, acompanyant-lo, sense deixar-lo sol ni un moment. Durant aquests dies em vaig adonar que la Residència de Cal Mas Vell no era només un servei d’atenció a la gent gran, sinó que era molt més, una gran família, amb l'única diferèn-cia que en aquesta família hi havia molts més avis. Són avis que neces-siten molt afecte i molta comprensió, cosa que les noies de la residència no dubtaven a donar-los-hi.

Per sort, el meu pare ha estat en-voltat per unes noies extraordinàries, que l’estimaven, que el cuidaven com

si del seu propi pare es tractés, va te-nir tot el que necessitava.

És d’entendre que el pare no vol-gués absentar-se ni tan sols un mo-ment de la residència, allà es trobava com a casa.

L’atenció que hem rebut per part del personal de la residència, ha estat

sempre la correcta, però en aquests últims dies ha estat insuperable. Vull que sapigueu que no oblidaré mai tot el que heu fet per ell i per nosaltres. El meu pare no tenia només una família, sinó que en tenia dues i una de molt gran, la de Cal Mas Vell. Per tot això repeteixo, gràcies, moltes gràcies. ■


OPINIÓ HI SEREM A TEMPS?

Canvis a l'àrea d'urbanisme

❚ Una agramuntina

Finalment, el nou Estatut ja ha ar-ribat a Madrid i ha estat admès a tràmit amb els vots a favor de

tots els partits que formen el Congrés dels Diputats, a excepció del Partit Po-pular.

Fa més o menys nou mesos, es va presentar a la mateixa cambra el Pla Ibarretxe, el qual no va ser aprovat i va haver de tornar cap a casa sense opció a cap mena de reconeixement, malgrat la bona intervenció i defensa del màxim representant encarregat d’exposar-lo davant dels membres de la cambra del Congrés. I és que un país ha de tenir qui el representi i a més cal que estigui al nivell que li pertoca en cada ocasió. Quan es parla de temes de màxima importància i transcendèn-cia per a un país, com és aquest que ens ocupa, el màxim representant del país hauria de ser l’encarregat d’expo-sar amb contundència, fermesa, con-vicció i amb decisió per fer partícips del seu projecte a tots el que l’escol-ten, i més si l’han de votar.

Personalment estic molt satisfe-ta que de moment haguem superat aquest entrebanc i que l’Estatut hagi estat admès a tràmit, i espero que a partir d’ara el diàleg, els acords, les modifi cacions i els pactes que es puguin arribar a fer, demostrin que aquest talant és vertader i no quedarà emmascarat per uns acords a la bai-xa com malpenso que pot succeir. De tota manera, no m’ha agradat, ni poc ni molt, que el meu País hagi donat la imatge de cara a Espanya de no tenir un President que presenti el projecte més important d’aquest moment his-tòric i que hagin hagut d’anar tres re-presentants del Parlament del nostre país, tres representants de diferents partits polítics, tres ambaixadors que volen acontentar tots els gustos per

defensar un tema que havia d’encap-çalar amb el cap ben alt l’única per-sona que representa a tots i cada un de nosaltres, a tots i a cada un dels ciutadans de Catalunya, el President, perquè en defi nitiva és el President de tots. Bé, tot plegat deu ser conse-qüència de les crisis de govern que es van reiterant al llarg d’aquest mandat i d’un tàndem amb el partit de l’opo-sició català com a compensació per si cal acceptar algun acord poc gratifi -cant.

Dia rera dia, estic més convençuda que tot això dels pactes de govern, a més d’un canvi, són una gran presa de pèl. El fet és que per tal d’anar pas-sant, cal prendre acords, permetre el que calgui als socis de govern i anar-se tapant els errors de manera que, si més no, poc elegant, vagi ajudant al “qui dia passa any empeny”. El preu serà molt alt, sobretot per al País,per als ciutadans i per als municipis, que com és ara el nostre, també se’n veuen afectats.

Les crisis de govern són visibles a tot nivell, encara que a segons qui els surtin molt dissimulades les justifi ca-cions. A casa nostra, tenim la sort de poder anar llegint comunicats de tot allò que es fa i del bé que va tot en el govern municipal, tot i que molts de nosaltres no ens ho acabem de creure! El dia a dia deixa veure els errors, les desavinences, les escridassades entre ells, les reiterades justifi cacions per convèncer de l’inconvencible i tot allò que deixa palès que aquest govern no és, ni de bon tros, el que necessita el nostre poble.

La darrera, és aquesta modifi cació o reorganització en l’àrea d’urbanisme. Ha passat a mans dels socis de l’altre costat del govern. No ens enganyem, en el repartiment de carteres un cop iniciada la legislatura, la balança s’in-clinava en quantitat i importància de responsabilitats cap a una banda, per aconseguir i compensar la poltrona de

l’altra, però arrel de tants i tants con-fl ictes amb l’àrea d’urbanisme comen-cen les variacions i esperem-nos (si és que ens ho deixen veure als de fora) el que pot passar quan hagin d’ini -ciar la seva pròpia campanya d’aquí a no pas massa. Si ara la situació ja és calenteta com perquè, fi ns i tot, plegui l’arquitecte que treballava al municipi des de feia dues dècades, què podrà passar més endavant? Esperem que a partir d’ara el nostre batlle pugui res-pondre a totes les preguntes que se li facin d’obres i d’urbanisme, ja que és de suposar que si assumeix l’àrea més important de l’Ajuntament, la més con-fl ictiva, complicada i que mou més in-teressos, deu ser que pensa esmerçar més dedicació al seu càrrec. Oi???

Benvolguts convilatans, no sé on ar-ribarem, i no crec que jo ho vegi així de clar perquè sigui negativa, ni per-què no vulgui reconèixer allò que es fa bé, senzillament és que penso (ben sincerament com molts altres) que només poden escriure i presumir d’he-rències evidents i d’actuacions, que si bé són satisfactòries per a tots a la vista, no són pas rellevants per vo-ler-se endur tants mèrits. No sóc pas jo qui, precisament, fa demagògia; jo faig una crítica en veu alta d’un govern que està al servei del seu poble per oferir-li millors serveis i qualitat de vida, d’un govern que no cal que digui que no m’agrada gens! No m’agrada ni el que fa, ni el que deixa de fer i menys com ho fa! Per això tan sovint em continuo preguntant si, hi serem a temps? (Ref.. 3428) Fent i callant im-possibles es fan.

A tots, fi ns aviat! ■

Cada dia estic més con-vençuda que tot això dels pactes de govern són una presa de pèl.


Formació ocupacional en pastisseria

❚ JPR

ENSENYAMENT FINESTRA EDUCATIVA

FOTO

: JP

R

Alumnes de l’institut a l’hora de l’esbarjo. (octubre ’05)

Es pretén endegar un Pla de For-mació Ocupacional que depèn del ministeri de treball amb la

intenció d’oferir al joves una sortida laboral realista i pràctica. S’està pre-parant un pla de formació en pastis-seria, cosa que podria incloure per-fectament l’elaboració dels torrons i la xocolata. El curs anirà destinat als joves compresos entre els 16 i 24 anys que estan enregistrats a l’atur. També s’hi poden acollir els joves es-tudiants que ja tenen els 16 anys fets, sense que per això hagin de deixar els estudis. Es tracta d’un curs emi-nentment pràctic que estarà dirigit per professors de l’Escola d’Hotele-ria de Lleida. El curs té una durada aproximada d’unes 300 hores i hom preveu que comenci al gener i fi nalitzi al juny de 2006. Una part del curs estarà format per classes pràctiques amb professors especialistes en la matèria que vindrien de fora o es bus-carien entre els professionals d’aquí; mentre que l’altra part consistirà en unes hores de pràctiques que hauran de fer els mateixos estudiants en di-versos tallers, talment els aprenents d’abans. Probablement el curs es farà de 5 a 8 de la tarda i s’espera poder-lo realitzar en les fàbriques i els obradors de diversos professio-nals de la vila, als quals la regidoria d’ensenyament de la vila ha demanat la seva col·laboració. També es con-templa la possibilitat que algunes de les pràctiques es puguin fer en països europeus com Itàlia o França, amb

qui hi ha una bona entesa en aquests ensenyaments professionals. El con-tingut del curs és molt obert, gairebé a la carta; a més d’aprendre a fer els torrons i la xocolata, es podria tre-ballar l’elaboració de la pastisseria gelada, la pastisseria de diumenge, les coques de recapte, la confi teria, l’elaboració d’alguns productes làc-tics, etc. Els alumnes que s’hi apuntin obtindran un certifi cat de treball, a part de l’experiència sufi cient perquè puguin trobar feina en empreses i fà-briques dedicades a les especialitats treballades. El diploma, a més possi-bilitarà que els que el tinguin puguin continuar posteriorment estudis de cicles formatius amb la convalidació d’una part de les assignatures.

Per tal que el projecte es pugui ti-rar endavant, ara només falten dues

coses: Primera, que els tallers, fà-briques i obradors dels agramuntins obrin les portes a aquest pla de for-mació i l’acullin sense reserves. Cal pensar que, si es fa, això els podrà fa-cilitar noves perspectives i mà d’obra qualifi cada per la seva consolidació i futures ampliacions. I segona, també molt important, que entre els joves d’Agramunt i rodalies hi hagi una matrícula sufi cient que permeti tirar endavant el projecte.

Si aquest pla de formació al treball té èxit, serà un bon estímul perquèel cicle formatiu (que podria ser sobre pastisseria, restauració o hostaleria) del pròxim curs pugui començar amb entusiasme i es consolidi com una oportunitat més d’estudi-aprenen-tatge per als joves d’Agramunt i co-marca. ■

L’IES Ribera del Sió, la regidoria d’ensenyament i el coordinador de formació professional de Lleida han preparat un curs per tal que aquest mateix any es pugui començar a la nostra vila un pla de formació professional.


Assemblea general

❚ AMPA de l'IES


El dia 20 d’octubre se celebrà l’Assemblea General de l’AMPA de l’IES Ribera del Sió amb el següent ordre del dia:• Lectura de l’acta anterior• Estat de comptes• Resum de les activitats del curs 2004/2005• Pressupost del curs 2005/2006• Renovació parcial de la Junta

En l’apartat de les activitats realitzades durant el curs, el president Josep Mª Puigarnau explicà els passos que s’havien seguit per tal d’aconseguir el cicle formatiu que es posarà en funcionament el curs 2006/2007. Va ser aquí quan el director, Joan Puig, va explicar d’una manera exhaustiva en quin punt estaven les negociacions i tots es van mostrar esperançats de tirar el projecte endavant.

En relació a la renovació de la Junta es van acomiadar Josep Mª Puigarnau, Rosa Mari Sera, Dolors Galera, Es-ter Cabós i Josefi na Piulats als quals agraïm la seva dedi-cació durant aquests dos anys.

Els nous membres han estat Núria Solé, Jordi Salat, Carme Vicens, Teresa Llovera, Josep Querol i Joan Ramon Majoral que continua dos anys més en el seu càrrec de-gut a la poca assistència i participació per part dels pa-res i mares. Demanaríem més col·laboració en properes convocatòries ja que tots formem part de la comunitat educativa.

Una vegada celebrada la reunió de la nova junta, us fem arribar la seva composició:

PRESIDENT .....................................Domènec Llop SOTSPRESIDENT ...............................Mercè CasesSECRETARI ......................................Joan Ramon MajoralTRESORER ......................................Jordi SalatREPRESENTANT AL

CONSELL ESCOLAR ..........................Maricel PratVOCALS DE TRANSPORT ...................Teresa Morera Maricel PratVOCALS DE MENJADOR ....................Maricel Prat Teresa MoreraVOCALS D’ESPORTS ..........................Domènec Llop Josep QuerolVOCALS DE LOGÍSTICA I SERVEIS ........Teresa LloveraVOCAL D’INTEGRACIÓ .......................Joan Ramon MajoralACTIVITATS EXTRAESCOLARS ..............Núria Solé Carme VicensRELACIONS EXTERNES ......................Mercè Cases Magda Miró Carme VicensCONSELL ESCOLAR MUNICIPAL ..........Núria Solé Carme VicensENLLAÇ AMB DIRECCIÓ ....................Josep Mª Coll Domènec Llop Teresa Llovera Jordi SalatENLLAÇ AMB DELEGATS DE CURS .......Magda Miró Jordi SalatENLLAÇ “CICLES FORMATIUS” ............Mercè Cases Domènec Llop Josep Querol Jordi Salat ■


Jornades de portes obertes al CEIP Macià-CompanysUna escola equipada per al s. XXI


D’una forma destacada, durant la Fira del Torró, vam presentar a la població d’Agramunt les millores que ha tingut l’escola. L’1 de febrer havien començat les

feines que es van perllongar fi ns el 30 de setembre. Amb l’acta de fi nal de les obres i l’entrega de totes les instal-lacions per ser ocupades, acabava un procés intens de treballs. I va ser un procés intens perquè aquest curs les classes van començar uns dies abans, el 12 de setembre, i encara que teníem els espais reduïts, com ja havia passat des del febrer fi ns al juny, la normalitat de la vida escolar va transcórrer sense cap incident remarcable.

Les molèsties van ser mínimes i esperàvem delerosos les noves dotacions de l’escola. En resum podem dir que hem augmentat en quatre el nombre d’aules, perquè se n’han construït dues de noves en la part posterior i se n’han des-doblat de dues a tres en els laterals de l’edifi ci. A més se’ns ha dotat amb dos despatxos, una consergeria, una sala de

professors i un despatx de l’AMPA, tot plegat amb canvis de fi nestres, reforç de les cobertes i nous bastiments amb portes canviades en els exteriors.

Unes millores que han de servir perquè tinguem capacitat per poder acollir nens i nenes en edat d’escolaritzar a pàr-vuls i primària. Amb aules ordinàries i de desdoblament, ben equipades, amb possibilitats de disposar de noves tec-nologies en un marc adaptat a un edifi ci singular i històric que duu el nom dels dos presidents de la Generalitat recu-perada durant la segona república: Francesc Macià i Lluís Companys. Aquest últim amb un monument dedicat a la seva memòria, situat en l’entrada principal.

El nostre desig és de continuar sent una escola catalana, arrelada i acollidora per educar les actuals i futures gene-racions amb la garantia de disposar de bons professionals amb els adequats equipaments. ■M

AC

IÀ-C

OM

PAN

YS

MA

CIÀ

-CO

MPA

NY

S


Des de l’època medieval fi ns al segle XIX la vila d’Agramunt ha estat sempre un centre important des del punt de vista econòmic, social i polític de la Catalunya interior. La seva capitalitat comarcal i supracomarcal va ser indiscutible fi ns a la Nova Planta

(vegueria). Amb la centralització administrativa dels borbons va començar a quedar en un segon pla, però encara va mantenir la seva capitalitat comarcal (alcaldia major). El nou es-tat liberal de model jacobí francès que arraconava l’antic règim, encara fou més centralista i uniformador, i llavors Agramunt va perdre defi nitivament la seva capitalitat comarcal ja que no va aconseguir ser cap de partit judicial. Al segle XX, amb la recuperació del govern autònom a Catalunya, Agramunt tampoc va aconseguir que se li reconegués una comarca pròpia, tot i ser el centre indiscutible de la Ribera del Sió. Passem a veure de forma més ampliada aquestes afi rmacions.

CULTURA HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA

Agramunt i la Ribera del SióCentre comarcal històric de les Terres de Ponent

Per Ramon Bernaus i Santacreu

1. Agramunt dins del comtat d’Urgell (segles XI-XV)

L’origen històric documentat de la vila d’Agramunt cal cercar-lo cap a l’any 1051 quan el comte Ermengol

III d’Urgell eixamplava els seus terri-toris cap a la plana. En aquesta data conquereix als musulmans el castell d’Agramunt i el lliurà en feu en forma de carlania a Pere Miró de Ponts, a canvi de la quarta part dels delmes

i la meitat de les primícies. El castell i la vila d’Agramunt van quedar des d’un bon començament sota l’alt do-mini directe dels comtes d’Urgell, que sovint venien a fer-hi estada i la con-vertien així en una de les poblacions més importants del comtat i durant moltes temporades com la capital de fet, segons alguns autors.

Abans del 1099 els comtes bate-ren a Agramunt moneda comtal, co-neguda com sous agramuntesos. Un segle després (1200), Pere I confi rma en un privilegi l’exclusiva d’encunyar moneda comtal a la vila del Sió.

Als voltants de l’any 1100, en el testament d’Adelaida, muller de Pere Dalmau, consta que fa un llegat de dos mancusos per l’obra de l’esglé-sia de Santa Maria d’Agramunt. En el testament del carlà d’Agramunt, Bernat Pere de Ponts, atorgat l’any 1119, mana que una part dels seus béns mobles s’havien de distribuir entre les esglésies i clergues d’alguns pobles del comtat, entre elles Santa


Maria d’Agramunt. És molt possible que aquest temple no sigui l’actual, però ja ens parla de la importància de la vila d’Agramunt.

El 1163 el comte Ermengol VII d’Urgell, juntament amb la seva espo-sa Dolça i el seu fi ll Ermengol, ator-guen Carta de Poblament i Franquícia als habitants d’Agramunt. En aquest important document, molt semblant al donat a la ciutat de Lleida, conce-deixen als agramuntins la lliure pro-pietat de cases i terres, exempcions fi scals i els donen un règim jurídic amb normes de dret civil, penal i pro-cessal. També els garanteixen la se-guretat de les seves persones i béns. Aquesta carta va reforçar el progrés econòmic i el prestigi d’Agramunt. Aquesta carta fou completada pels mateixos comtes amb posteriors pri-vilegis fi ns a la desaparició del com-

tat a principis del segle XIV.La primitiva població de reduïdes

dimensions a l’entorn del castell (la vila vella), va ampliar el seu recinte emmurallat i s’eixamplà cap a llevant fi ns més enllà de l’antiga cruïlla de camins (actual plaça de l’església) i s’aixecaren les muralles de llevant, integrades a les quals en forma de torres de defensa es trobaven els ab-sis de l’església de Santa Maria, co-mençada a construir en aquest indret (la vila nova) durant la segona meitat del segle XII. Les obres del temple avançaren de llevant a ponent. Ja al 1187 es va celebrar dins l’església d’Agramunt una assemblea de pau i treva del comtat d’Urgell. El 1238 el comte Ponç Guerau de Cabrera con-cedeix als agramuntins el privilegi de tenir tribunal de justícia davant de la porta de l’església. No va ser

fi ns el 1283 quan s’acabà el portal major de ponent essent col·locat el grup escultòric de la Verge i el Nen. Ja entrat el segle XIV s’acaba l’obra de la torre del campanar. La cons-trucció d’aquest temple per la seva imponent arquitectura i sobretot pel treball escultòric de les seves portala-des, especialment la de ponent, mos-tren clarament la importància social, política i econòmica que adquireix la vila d’Agramunt dintre del comtat d’Urgell

Agramunt, cruïlla de camins, situa-da a la vall del Sió, es va transformar aviat en un centre agrícola, menestral i comercial important que va arribar acollir fi ns i tot un notable call jueu. El call agafa importància des dels temps de Jaume II, quan van ser expulsats els jueus de França (1306) i el rei con-cedí a la vila d’Agramunt llicència per albergar 40 famílies d’origen jueu.

A principis del segle XIV, després del Compromís de Casp, Agramunt es manté fi del al comte Jaume d’Urgell el dissortat i resisteix fi ns al fi nal les escomeses del nou rei castellà, Ferran I Trastamara. Derrotat el nostre com-te, el rei elimina el comtat d’Urgell (1413) i Agramunt va passar a formar part del patrimoni reial tot mantenint els antics privilegis. Durant els segles XV i XVI la nostra vila va ser empe-nyorada a diversos nobles (comte de Pallars, Rodrigo de Bobadilla, Joana de Cardona), tornant defi nitivament a la corona, després d’un llarg plet, el 1581.

2. Agramunt cap de vegueria (segles XIV-XVIII)

A partir del segle XIV, en temps del rei Jaume II, és quan el poder del monarca s’afermava, es van creant les vegueries i es consolida la fi gura del veguer com a ofi cial de distric-te amb plena representació del rei. Aquestes coincidien amb els radis d’infl uència socio-econòmica de la població que n’exercia la capitalitat. Des d’aquestes capitals també es van

1. Mapa de l’expansió del comtat d’Urgell fi ns a la meitat del segle XII. Agramunt, Guissona i Balaguer són les poblacions més importants del comtat d’Urgell als nous territoris conquerits a la plana. (Flocel Sabaté i Curull. Atlas d’Història de Catalunya).

CULTURA HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA


centralitzar els fogatges i altres activi-tats públiques tant de l’administració reial durant la segona meitat del se-gle XIV, com més tard de la Generali-tat. L’arrelament al país del sistema de vegueries i la seva permanència al llarg del temps prové del fet que el monarca no va imposar un model de divisió administrativa arbitrari, sinó que va assumir unes regions que s’havien defi nit de forma espontània a partir de l’activitat sòcio-econòmica dels nuclis urbans capdavanters, però que alhora respectava els poders dels

comtes i els altres barons locals i les característiques pròpies del territori.

2.1. Agramunt, vegueria del com-

tat d’Urgell.En la primera divisió de vegueries

de 1301 i en les posteriors remode-lacions de 1357 i 1401 no apareix la d’Agramunt. La raó és senzilla ja que en aquest període encara existia com a demarcació administrativa i feudal el comtat d’Urgell que se solapava en molts aspectes a la jurisdicció que el monarca exercia en el territori, tal com explica F. Sabater.

De fet els territoris històrics del comtat d’Urgell s’havien quedat molt reduïts durant el segle XIV ja que de la part nord del territori en tenia la sobirania el vescomte de Castellbó i una part el bisbe d’Urgell. El comtat d’Urgell agafava la vall del Segre des d’Oliana i tots els territoris del ves-comtat d’Àger fi ns a l’Aragó. De tota manera el rei s’havia apoderat de la part central del comtat amb la creació de les Terres del Marquesat (1330) les quals tenien la seu a Camarasa. Aquests territoris reials havien co-mençat al segle XI amb les posses-sions de Cubells i Camarasa per part del comte de Barcelona, a les que

2. Mapa de les unitats territorials nobiliàries de Catalunya durant el segle XIV en què podem veure el vescomtat de Castellbó, el comtat d’Urgell i les Terres del Marquesat, territori reial incrustat al bell mig del comtat. (Flocel Sabaté i Curull. Atlas d’Història de Catalunya)

3. Mapa de l’organització interna del comtat d’Urgell fi ns a la seva desaparició a principis del segle XIV. Agramunt, cap de la vegueria d’Urgell, exercia com a capital ad-ministrativa de més de la meitat de les terres comtals. (Flocel Sabaté i Curull. Atlas d’Història de Catalunya).


s’ajunten, a principis del segle XIV, els territoris que els Meià-Cervera tenien a la coma de Meià al vessant sud de la serra del Montsec. Les Terres del Marquesat, en ser territori reial, for-men la vegueria de Camarasa a partir del 1301, amb capital en aquesta po-blació i, partir del 1357, es forma al seu interior la sotsvegueria de Meià amb capital a Vilanova de Meià.

Per la seva part el comtat d’Urgell, en aquesta època ja lligat a la nissaga reial, s’organitzava internament en dues parts: la partida de “sa Segre”, situada a ponent del riu Segre, la qual estava formada per la procuradoria de la Vall d’Àger, la batllia de Castelló de Farfanya, la batllia de Balaguer i la batllia d’Albesa.

La segona part del comtat d’Urgell era la partida de “lla Segre”, situa-da a la part de llevant, on es trobava la vegueria d’Urgell, que tenia com a capital Agramunt. Dintre de la mateixa hi havia la sotsvegueria de Linyola, la procuració de Puigverd, la procuració d’Oliola, la procuració de Ponts i la procuració de Montmagas-tre. Per tant, durant el segle XIV i fi ns a la desaparició del comtat d’Urgell, Agramunt ja exercia com a cap de ve-gueria comtal i com a capital adminis-trativa de la meitat del seu territori.

2.2. Agramunt, cap de vegueria reial.

Després del Compromís de Casp i la desaparició del comtat d’Urgell (1413), Agramunt va mantenir la seva capitalitat comarcal i adminis-trativa i es va anar perfi lant com a cap d’una nova vegueria, en aquest cas ja reial.

En la remodelació que es va fer de les vegueries el 1431 torna a aparèixer la vegueria d’Urgell o d’Agramunt que té com a capital la vila de la Ribera del Sió. En aquesta època la vegueria d’Agramunt man-tenia tots les territoris de quan era demarcació administrativa del com-tat d’Urgell i comprenia la vall mitja-na del Segre (entre el grau d’Oliana i l’estret de Salgar, vora d’Artesa de

Segre), un sector important de la Ribera del Sió (entre Hostafrancs i les Ventoses) i les terres planes de l’Urgell fi ns a trobar de nou el Segre a l’altura de Balaguer. Dins de la ve-gueria es trobaven les mateixes divi-sions administratives ja exposades al parlar del comtat d’Urgell.

Quan la Corona d’Aragó (i amb ella el Principat de Catalunya) es va in-tegrar als dominis dels reis Àustries castellans al segle XVI, les autoritats catalanes van mantenir, amb penes i treballs, els antics furs i privile-gis davant el creixent autoritarismereial representat pel lloctinent ge-neral, també conegut com virrei. El manteniment de la política imperial menada pels reis Àustries comporta-va unes enormes despeses per a la

hisenda estatal, que Castella, com-pletament exhaurida, no podia man-tenir. Per això les demandes reials de donatius i de soldats per embrancar-se en les diverses guerres imperials que es feien cada vegada que es con-vocava Corts Catalanes, va fer dismi-nuir la freqüència en la convocatòria de corts. Paral·lel a aquest fet es donaven els intents dels reis caste-llans per obtenir subsidis no pactats ni votats a les corts, així com un des-plegament de mesures per forçar la participació del Principat en l’esforç bèl·lic imperial atemptant contra les constitucions del país. Tot plegat va portar a un atzucac polític entre les institucions reials i les autoritats ca-talanes que va menar a l’esclat de la Guerra dels Segadors (1640).

4. Mapa de les vegueries de Catalunya de l’any 1431. La vegueria d’Urgell o d’Agramunt abas-tava tota la part oriental de les terres de l’antic comtat, mentre que la part occidental pertanyia a la de Balaguer. Al mig quedava la vegueria de Camarasa i la sots-vegueria de Meià (les Terres del Marquesat), que ja eren patrimoni de la corona. (Flocel Sabaté i Curull. Atlas d’Història de Catalunya).


Mort/misteri/vida

❚ Guillem Viladot

SOM A RIELLA HISTÒRIES

MO

NTS

E G

UE

RR

ER

O

En un mateix dia he assistit a dos enterraments. Aquest febrer/març ha estat presidit per la pulsió de mort tan present en la poesia d'Espriu. Una

pulsió que, en acomplir-se, deixa de ser-ho, i passa a ser mort: no-res. Tant si en fugim o si l'acceptem com una força poètica, arriba un moment que la mort ens assisteix i el no-res es fa irreversible, fi ns i tot en casos tan assenya-lats com pot ser el pintor Miró, l'obra del qual és bastida sobre la pulsió eròtica o de vida.

Cada cop que assisteixo a un ofi ci religiós em dol que s'hagi deteriorat tant la litúrgia, l'estil, el caràcter còsmic del misteri. Sense l'èmfasi de la gestalt (disculpeu-me la pedanteria, el cultisme) el misteri s'esconilla per sota els altars i només veiem homes disfressats. Fins i tot la fe ne-cessita el suport de la litúrgia, de l'estètica escenogràfi ca per tal de poder-se mantenir funcional. Una escenografi a que comença en els ornaments i passa per la veu. La veu d'un ofi ci religiós no pot ser la mateixa que entona cants del folklore americà o que recita l'exabrupte solfejat d'un mossèn posat a compositor de "Jesucrist super-star". ¿Per què una església que disposava del cant gregorià, i ambrosià, ha abandonat tanta riquesa i s'ha deixat endur per les deixalles d'un protestantisme/calvinisme que a no-saltres no ens va ni ens ve?

Un dels amics difunts vivia en una casa situada exac-tament on abans, quan la litúrgia acompanyava l'últim adéu, se separava visualment la mort i la vida. Al capda-vall del carrer de Sant Joan s'aturava la comitiva i els ofi -ciants entonaven l'última solfa del misteri. Era un moment humaníssim que permetia que la corda de l'existència es trenqués en dos trossos: un que retornava a la plaça, a la vida, al costum de viure, i l'altre que se n'anava cap al misteri que intentaven de transmetre'ns els ornaments, els cants, les aigües, l'encens, els signes de la mà. Era un comiat ric, profund, consolador.

Cal el misteri, i cal tot allò que ens hi apropa i ens en separa. I cal el misteri fi ns i tot entre els vius. La vida des-sacralitzada (jeans i jersei) ens permet la gosadia d'uns veïnatges no sempre prou clarifi cadors, més aviat confu-sionaris, vull dir que no ens ajuda a percebre la realitat immediata amb tota la seva riquesa. I si el misteri ja no és possible per la manera de vestir, almenys que ho sigui

per la forma de parlar. I la realitat immediata, sovint, o gairebé sempre, no és tant allò que tenim davant del nas com allò que som capaços d'imaginar a partir d'uns de-terminats estímuls.

Per tal de completar la setmana necrològica, em visi-ta un amic estudiant i parlem del tema de la seva tesi-na de fi nal de carrera. Jo li suggereixo aquest: La pulsióde mort en la poesia de Salvador Espriu. Un tema su-perfi cialment fàcil, però que amb la pregonesa que és present en l'obra del poeta pot donar per tota una tesi doctoral. Abans que res, li dic al meu amic, la mortl'hauríem d'entendre com un fi nal lògic, ben lluny de tota culpa, o sigui sense pensar, ni poc ni gaire, en allò queens havien dit i que mai no ha estat veritat: que la mort era el càstig al pecat. Perquè no hi ha pecat. En tot cas només hi ha dol, o dolor, sofriment, patiment per adonar-nos que viure ve a ser com una mena de plagi (ja que tots vivim igual) i que les persones que hem estimat poden morir. ■


Qui va pagar les noves campanes dela nostra església parroquial?

❚ Jordi Viladot Puig

COL·LABORACIONS LITERÀRIES COSES DE LA VIDA

Molts vilatans recordem la destrucció de l'interior de la nostra església parroquial en

plena revolució anarquista de l'any 1936. D'aquell lamentable fet vull recordar què va passar amb les cam-panes.

Jo tenia nou anys, i junt amb altres persones estava a l'últim balcó de l'immoble situat exactament enfront de la façana de l'església. Cap a mig matí uns operaris separaven les cam-panes de la paret del campanar que les subjectaven i tot seguit les tiraven a la plaça que en aquell temps estava recoberta de grans lloses de pedra. Com que no es trencaven del tot, ho remataven amb unes boles de ferro fi ns que quedaven triturades. La tren-cadissa va ser carregada en un camió i espoliada amb l'excusa de destinar el material a la fabricació d'armes. D'aquella trencadissa en vaig reco-llir un petit bocí on es veu clarament part d'una inscripció feta amb lletra gòtica i el vaig entregar al meu pare, qui durant tota la resta de la seva vida va fer servir de petjapapers al seu escriptori.

Passaren vint anys i un dia el senyor rector va comunicar a la feligresiaque un vilatà feia donació de noves campanes i que ho feia de manera anònima, i no se sabria qui era fi ns

el dia de la seva mort, ja que en aquell moment tocarien totes les campanes.

I l'1 de maig de 1957 es varen instal·lar amb tota solemnitat. Va ser d'una manera molt primària (cordes, corrioles i sistema de politges), per-què aleshores no hi havia els sistemes tan sofi sticats que tenim ara per ele-var grans pesos. Va presidir l'acte el senyor bisbe de la Seu d'Urgell, qui va beneir les noves campanes, junt amb el vicari general de la diòcesi, mos-sèn Viladàs, que era fi ll d'Agramunt, i totes les autoritats locals, eclesiàs-tiques, civils i representants de les

entitats més signifi catives en aquell moment. Hi ha informació gràfi ca d'aquell fet.

I anava passant el temps i les cam-panes tocaven pel que s'esqueia: mis-sa, defuncions, festes, etc., fi ns que arribà el 4 de gener de 1971 quan totes les campanes tocaren alho-ra; havia mort el seu donant, havia mort el senyor Josep Martorell Aluja, fundador de l'empresa Martorell de-dicada a la fabricació de maquinària agrícola.

Crec que és bo recordar aquest fet, si més no per deixar-ne constància per la nostra petita història. ■

Per a subscripcions i anuncis de la revista, us podeu adreçar a

Pilar Figuera - Tel. 973 39 20 42

AR

XIU

SIÓ


❚ R. Mendoza

Resultats i classifi cacions del mes d'octubre

C.F.

AGRA

MUN

T ESCOLAG.GATELL

CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»ESPORTS

www.geocities.com/fcagramunt

Segona RegionalIvars d'Urgell 3 Agramunt G. Gatell 1Agramunt G. Gatell 3 Bellcairenc 3Seu d'Urgell 2 Agramunt G. Gatell 1Artesa de Lleida 3 Agramunt G. Gatell 0

Classifi cació J G E P F C PuntsIvars d'Urgell 6 5 0 1 12 7 15La Seu 6 4 1 1 15 8 13Ponts 6 4 1 1 13 6 13Tornabous 6 3 3 0 11 5 12Sant Ramon 6 4 0 2 13 10 12Barbens 6 2 3 1 8 6 9Rialp 6 2 2 2 10 8 8R. d'Ondara 6 1 4 1 5 7 7Butsènit 6 2 1 3 10 13 7Gerb 6 2 1 3 8 14 7Bellcairenc 6 1 3 2 8 10 6Vva. Aguda 6 2 0 4 8 11 6Sort 5 1 2 2 11 10 5Oliana 5 1 2 2 6 9 5Agramunt 6 0 3 3 8 14 3Artesa Lleida 6 0 0 6 8 16 0

JuvenilsAgramunt G. Gatell 1 Balaguer 5Andorra 7 Agramunt G. Gatell 1Artesa de Segre 1 Agramunt G. Gatell 2

Classifi cació J G E P F C PuntsAEM 5 4 0 1 22 3 12Balaguer 4 3 1 0 13 4 10Andorra 5 3 1 1 14 6 10Borges Blan. 4 3 1 0 11 7 10Almacelles 4 3 0 1 8 5 9Mollerussa 5 3 0 2 10 8 9At. Segre 5 1 3 1 10 9 6Guissona 4 2 0 2 7 8 6Agramunt 4 2 0 2 6 14 6Orgèl·lia 5 1 2 2 13 14 5Tàrrega 4 1 1 2 10 12 4Artesa Segre 3 1 0 2 5 6 3Mig Segrià 4 1 0 3 5 16 3Baix Segrià 4 0 2 2 7 12 2Seròs 4 0 1 3 6 15 1Cervera 4 0 0 4 5 13 0

CadetsArbeca 1 Agramunt G. Gatell 3Agramunt G. Gatell 4 Oliana 3Cervera 2 Agramunt G. Gatell 4Agramunt G. Gatell 1 Guissona 2

Classifi cació J G E P F C PuntsAgramunt 4 3 0 1 10 7 9Guissona 4 3 0 1 9 7 9Bordeta 4 2 1 1 14 6 7Bellpuig 3 2 1 0 9 5 7Tàrrega 3 2 0 1 6 4 6Balaguer 4 2 0 2 9 9 6Oliana 5 2 0 3 10 13 6Pobla Segur 2 1 0 1 5 5 3Rialp 4 1 0 3 11 14 3Arbeca 5 0 0 5 3 16 0

InfantilsAgramunt G. Gatell 5 Pobla de Segur 2AEM 3 Agramunt G. Gatell 4

Classifi cació J G E P F C PuntsMollerussa 4 4 0 0 19 2 12Bellpuig 5 4 0 1 20 9 12Cervera 5 2 2 1 26 17 8Artesa-Ponts 5 2 2 1 17 9 8Linyola 4 2 1 1 18 12 7Urgell 4 2 1 1 7 6 7Pla Urgell 4 2 1 1 13 14 7Agramunt 3 2 0 1 11 8 6Guissona 3 2 0 1 8 7 6Tàrrega 5 1 2 2 16 24 5Arbeca 4 1 1 2 8 11 4Pobla Segur 5 1 1 3 6 13 4Oliana 5 1 0 4 8 20 3Ivars Urgell 5 1 0 4 6 18 3AEM 5 0 1 4 9 22 1

AlevinsArtesa de Segre 0 Agramunt G. Gatell 2Guissona 2 Agramunt G. Gatell 0Agramunt G. Gatell 1 Tremp 3

Classifi cació J G E P F C PuntsUrgell 4 4 0 0 24 4 12Cervera 4 4 0 0 13 3 12Pobla Segur 4 3 1 0 18 1 10Bellpuig 4 3 0 1 21 4 9Tàrrega 4 2 1 1 9 4 7Guissona 5 2 1 2 15 12 7

Rialp 5 1 1 3 13 29 4Tremp 3 1 0 2 7 10 3Agramunt 3 1 0 2 2 8 3Balaguer 4 1 0 3 5 16 3Arbeca 4 0 0 4 5 21 0Artesa-Ponts 4 0 0 4 2 22 0

BenjaminsLleida 5 Agramunt G. Gatell 2

Pre-Benjamí ALleida 3 Agramunt G. Gatell 1

Pre-Benjamí BLleida 9 Agramunt G. Gatell 0(Aquestes categories no disposen de classifi -cació).

▼

Agenda del mes de desembre:

Partits que es jugaran alcamp d'esports

Segona Regional, a les 15,15 h

Dia 4 Agramunt G. Gatell - TornabousDia 18 Agramunt G. Gatell - Butsènit

Juvenil, a les 15,30 h

Dia 3 Agramunt G. Gatell - Orgel·liaDia 17 Agramunt G. Gatell - Mollerussa

Cadet, a les 15,30 h

Dia 11 Agramunt G. Gatell - Rialb

Infantil, a les 11,45 h

Dia 11 Agramunt G. Gatell - Arbeca

Aleví, a les 11,45 h

Dia 4 Agramunt G. Gatell - RialbDia 18 Agramunt G. Gatell - Tàrrega

Benjamí, a les 10,30 h

Dia 3 Agramunt G. Gatell - GuissonaDia 17 Agramunt G. Gatell - Orgel·lia

Pre-Benjamí A, a les 11,30 h

Dia 3 Agramunt G. Gatell - GuissonaDia 17 Agramunt G. Gatell - Tàrrega

Pre-Benjamí B, a les 12,30 h

Dia 3 Agramunt G. Gatell - CerveraDia 17 Agramunt G. Gatell - Arbeca


VII Torneig de Futbol "Fira del Torró d'Agramunt"

▼

El dia 22 es va jugar el VII Torneig Fira del Torró. Aquest torneig s'havia de disputar el dia 12 d'octubre, però es

va ajornar per la pluja.En aquesta setena edició han participat els següents

clubs: CF Mollerussa, EFB Guissona, EF Artesa de Segre, EF Ponts, CEEF Tàrrega, EF Urgell i el CF AgramuntG. Gatell. En total van ser 13 equips repartits en dues catego ries: Pre-Benjamí i Benjamí.

A la categoria Pre-Benjamí es van fer dos grups de qua-tre equips, que van jugar al matí una lligueta i a la tarda encreuaments per classifi cacions del 8è al 1r.

Resultats:Grup 1Agramunt G. Gatell A 2 - Artesa-Ponts 0Urgell 1 - Tàrrega A 0Agramunt G. Gatell A 1 - Urgell 2Artesa-Ponts 3 - Tàrrega A 0Urgell 1 - Artesa-Ponts 0Tàrrega A 1 - Agramunt G. Gatell A 2

Grup 2Agramunt G. Gatell B 1 - Guissona 1Tàrrega B 0 - Bellpuig 0Guissona 3 - Tàrrega B 0Bellpuig 2 - Agramunt G. Gatell B 1Agramunt G. Gatell B 2 - Tàrrega B 1Guissona 4 - Bellpuig 0

Lloc del 7è al 8è:Tàrrega A 2 - Tàrrega B 0

Lloc del 6è al 5è:Artesa-Ponts 6 - Agramunt G. Gatell B 0

Lloc del 4rt al 3r:Agramunt G. Gatell A 2 - Bellpuig 1

Per al primer i segon lloc:EF Urgell 0 - Guissona 1

En la categoria Benjamí es va jugar en forma de lli -gueta (tots contra tots), amb puntuació de tres punts el partit guanyat i un punt l'empat. En cas d'empat compta-ria el "gol average" particular en partits jugats al matí i a la tarda.

Resultats:Ponts 3 - Bellpuig 2Agramunt G. Gatell 2 - Guissona 2Artesa de Segre 1 - Ponts 5Bellpuig 1 - Agramunt G. Gatell 4Guissona 3 - Artesa de Segre 0Agramunt G. Gatell 1 - Artesa de Segre 0Guissona 2 - Ponts 0Artesa de Segre 0 - Bellpuig 2

Classifi cació:Guissona 10 (7 gols a favor, 3 en contra)Agramunt G. Gatell 10 (7 gols a favor, 4 en contra)Ponts 6Bellpuig 3Artesa de Segre 0 ■

CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»ESPORTS

Ambdues fotos corresponen al lliurament de trofeus i medalles del torneig disputat.

FUTB

OL

AG

RA

MU

NT

FUTB

OL

AG

RA

MU

NT


Resultats dels equips del BAC

BÀSQUET AGRAMUNT CLUBESPORTS

A falta del Mini femení, tots els altres equips ja han engegat les seves respectives competicions, amb resultats diversos. Potser el més rellevant és el del

Sènior que pas a pas es va acomodant a una nova i com-petitiva categoria. El joc desplegat pels diferents equips va prenent cos a mesura que avança el campionat i ja veurem fi ns on arriben, en principi fi ns a desembre on s’acaba la primera volta.

SÈNIOR MASCULÍResultats del mes d’octubre:

1/10/05 BAC AGRAMUNT 91 BÀSQUET BERGA 81 8/10/05 C.B. VILADECANS “B” 56 BAC AGRAMUNT 5022/10/05 C.B. VILATORRADA 82 BAC AGRAMUNT 7029/10/05 BAC AGRAMUNT 84 DEVELOP TREMP 65

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS

FINQUES OLESA 7 6 1 0 551 392 13

CEB PALLEJÀ “A” 7 6 1 0 466 431 13

C.B. ESPARREGUERA “B” 7 5 2 0 569 526 12

DEVELOP TREMP 7 5 2 0 552 511 12

C.B. VILATORRADA 7 4 3 0 517 517 11

SPAI REVOCER SÚRIA “B” 7 4 3 0 542 487 11

CENG ARTESA DE SEGRE 7 4 3 0 451 458 11

ASFE SANT FRUITÓS “B” 7 4 3 0 470 476 11

C.B. CERVERA 7 3 4 0 510 527 10

BÀSQUET BERGA 7 3 4 0 476 518 10

C.B. VILADECANS “B” 7 2 5 0 390 452 9

SEDIS PIRENAICA XXI 7 2 5 0 424 451 9

C.B. IGUALADA “B” 6 3 3 0 436 430 9

BAC AGRAMUNT 6 2 4 0 419 455 8

C.B. SANT BOI “B” 6 1 5 0 388 415 7

MARTINENC BÀSQUET 6 0 6 0 331 446 6

Bon inici a acabament del mes, primera victòria sobre un Berga que va lluitar fi ns a l’últim segon, entremig un decepcionant partit enfront el Viladecans, en el qual no van saber aprofi tar una gran oportunitat per guanyar fora de casa i fi nalment la redenció contra un vell conegut rival, com és el Tremp. Possiblement el millor partit que fi ns ara ha disputat l’equip, dominant de cap a fi el rival en tots els aspectes. Esperem que sigui una bona injecció de moral de cara a afrontar, sobretot, els partits com a local.

JÚNIOR FEMENÍResultats del mes d’octubre:

01/10/05 MARISTES MONTSERRAT 32 BAC AGRAMUNT 3409/10/05 BAC AGRAMUNT 50 C.B. PARDINYES 3315/10/05 C.B. TORREGROSSA 51 BAC AGRAMUNT 4523/10/05 BAC AGRAMUNT 56 C.B. LLEIDA “B” 69

28/10/05 C.B. BELLVÍS 43 BAC AGRAMUNT 31

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS

C.B. BELLVÍS 6 3 3 0 269 286 9

C.B. SECÀ SANT PERE 4 4 0 0 257 150 8

C.B. LLEIDA “B” 4 4 0 0 303 135 8

C.B. CERVERA 6 2 4 0 281 322 8

C.B. TORREGROSSA 5 3 2 0 238 216 8

BAC AGRAMUNT 5 2 3 0 216 228 7

C.B. PARDINYES 5 2 3 0 216 255 7

B.C. ANDORRA 4 2 2 0 196 218 6

CENG ARTESA DE SEGRE 4 2 2 0 186 271 6

MARISTES MONTSERRAT 5 0 5 0 171 252 5

La bona arrencada, s’ha vist truncada per tres derro-tes consecutives. De les tres una era previsible, contra el Lleida, però les altres dues haguessin pogut ser victòries, ja que les rivals són velles conegudes, però aquest cop no van estar encertades en el joc d’equip. Una victòria en el “Derbi” contra el CENG Artesa de Segre seria un bon bàlsam per a les júniors i donaria una bona empenta per tornar a redreçar el rumb.

JÚNIOR MASCULÍ Aquest és el mes de la presentació del nostre júnior:

Drets: Sergi Llop, Aleix Morell, Joan Añé, Víctor Puebla, Gerard Vall, Eduard Berenguer. Asseguts: Ssoí Ramon, Ot Padullés, Xavi Villalba, Andy Eroles, Adrià Martin i Marc Martín.Resultats del mes d’octubre:

9/10/05 C.B. BELL.LLOC 30 BAC AGRAMUNT 10222/10/05 BAC AGRAMUNT 67 C.B. ALPICAT “A” 6322/10/05 C.B. MOLLERUSSA “A” 77 BAC AGRAMUNT 45

BA

C

▼


▼

BÀSQUET AGRAMUNT CLUBESPORTS

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTSC.B. MOLLERUSSA “A” 4 4 0 0 370 184 8C.B. ALPICAT “A” 5 3 2 0 412 306 8PEÑA FRAGATINA 4 2 2 0 274 257 6BAC AGRAMUNT 4 2 2 0 266 231 6C.B. BELL-LLOC 5 0 5 0 189 533 5

Després d’un mal debut, l’equip es va reivindicar amb un sever correctiu al Bell-lloc i una excel·lent victòria enfront un renovat Alpicat (amb molts jugadors del Lleida Bàsquet). Si fan el mateix amb la visita del Fraga i es fa un partit se-riós a Alpicat, els júniors tenen moltes probabilitats de clas-sifi car-se pel grup que competirà pel títol de la categoria.

CADET FEMENÍResultats del mes d’octubre:

2/10/05 C.B. BELLPUIG 27 BAC AGRAMUNT 709/10/05 BAC AGRAMUNT 40 C.B. TREMP 4923/10/05 BAC AGRAMUNT 12 C.B. LLEIDA “B” 6230/10/05 C.B. SECÀ SANT PERE 60 BAC AGRAMUNT 19

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTSC.B. LLEIDA “B” 5 5 0 0 314 62 10C.B. TREMP 5 3 2 0 175 211 8C.B. SECÀ SANT PERE 5 3 2 0 227 187 8BAC AGRAMUNT 5 1 4 0 185 247 6C.B. BELLPUIG 4 0 4 0 50 244 4

El bon començament de les cadets s’ha vist frenat per dues contundents derrotes contra el Lleida i el Secà. Espe-rem que no hagin minvat les ganes que tenen les cadets de jugar i entrenar bé. L’única solució és entrenar i entrenar i de ben segur que les coses tard o d’hora sortiran.

CADET MASCULÍResultats del mes d’octubre:

2/10/05 BAC AGRAMUNT 65 C.B. PARDINYES “B” 779/10/05 C.B. ALMACELLES 71 BAC AGRAMUNT 3716/10/05 C.B. BELLVÍS 52 BAC AGRAMUNT 4623/10/05 SÍCORIS VERMELL 49 BAC AGRAMUNT 56

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTSC.B. ALMACELLES 5 5 0 0 296 225 10C.B. BELLVÍS 5 3 2 0 287 271 8C.B. PARDINYES “B” 5 2 3 0 288 290 7SÍCORIS VERMELL 5 1 4 0 242 282 6BAC AGRAMUNT 4 1 3 0 204 249 5

El cadet afronta la temporada del ser o no ser i sembla que “aquest any sí”. L’exigència esportiva i de conducta als entrenaments, conjuntament amb una plantilla força llar-ga, han fet augmentar la competitivitat entre els membres de l’equip i per tant ha pujat el nivell dels entrenaments. Exceptuant el resultat al camp maleït d’Almacelles en tots els altres s’ha estat als partits fi ns al fi nal, culminant en la victòria contra el Sícoris.

PRE-INFANTIL MASCULÍResultats del mes d’octubre:

2/10/05 BAC AGRAMUNT 80 ALTA RIBAGORÇA 50

09/10/05 C.B. CERVERA 46 BAC AGRAMUNT 5516/10/05 UNIPREUS LLEIDA 3 29 BAC AGRAMUNT 8022/10/05 B.C. ANDORRA 58 BAC AGRAMUNT 3430/10/05 BAC AGRAMUNT 29 UNIPREUS LLEIDA 1 76

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTSLLEIDA BÀSQUET 1 6 6 0 0 406 122 12B.C. ANDORRA 6 5 1 0 301 203 11BAC AGRAMUNT 6 3 3 0 296 328 9C.B. CERVERA 6 2 4 0 228 294 8ALTA RIBAGORÇA 6 1 5 0 197 322 7LLEIDA BÀSQUET 3 6 1 5 0 154 313 7

Tres victòries contundents demostrant un molt bon joc individual i d’equip. S’ha guanyat a qui tocava i enfront l’Andorra i el Lleida no es va baixar la guàrdia en cap moment, però els falta encara quelcom més per arribar a plantar-los cara. Si tot es desenvolupa amb normalitat la tercera posició és a tocar, el somni de quedar segons i accedir a la fi nal four pre-infantil és un somni que pot ser realitat si guanyem l’Andorra a casa, però l’inconvenient més gran és la diferència de punts tan gran que hi ha.

MINI MASCULÍResultats del mes d’octubre:

23/10/05 CEP VALLFOGONA 76 BAC AGRAMUNT 2830/10/05 C.B. CERVERA “A” 51 BAC AGRAMUNT 26

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTSUNIPREUS LLEIDA “B” 3 2 1 0 114 121 5PEÑA FRAGATINA “B” 3 2 1 0 129 128 5CEP VALLFOGONA 3 2 1 0 126 127 5B.C. PRINCIPAT-ESCALDES 2 2 0 0 118 18 4C.B. CERVERA “A” 3 1 2 0 138 124 4ALTA RIBAGORÇA 2 0 2 0 53 87 2BAC AGRAMUNT 2 0 2 0 54 127 2

Els petits ja han començat a conèixer el que és la compe-tició real. Fins ara, únicament havien disputat partits d’es-cola i ara tot canvia. Aquest equip està format per dotze jugadors, que cinc encara són pre-mini. L’entrenador sap que no ha de mirar els resultats, sinó l’adaptació dels nens al joc col·lectiu i la millora de la tècnica individual.

NOTÍCIES DE L’ESCOLAEl passat 23 d’octubre van tornar a començar les troba-

des d’Escoles de Bàsquet. Com l’any anterior el lloc de la trobada fou Fraga. Aquest any les trobades les disputen dos grups de l’Escola: els pre-minis i els petits de l’escola. Com que som poquets, a Fraga tan sols hi van anar els pre-minis, ja que els petits amb el rebombori de la Fira gairebé no van poden entrenar i com que són pràcticament tots nous, els entrenadors no es van veure en cor d’anar-hi. La propera trobada, si no anem errats, serà a fi nals de novembre a Cervera. Recordem a tots els agramuntins que el proper 5 de febrer celebrarem la trobada d’Escoles a Agramunt, ja us n'anirem informant. ■


CLUB BITLLES SIÓ D'AGRAMUNTESPORTS

Tirada "Fira del Torró"❚ Ramon Joval

El nostre club va fer, el passat dia 16 d'octubre, la tradicional tirada de bit-lles de la Fira del Torró i la Xocolata a

la Pedra. Malgrat el temps que no va acom-panyar gaire, la tirada va ser tot un èxit. Hi havia 16 equips convidats, amb una partici-pació total de 150 tiradors. Feia goig con-templar la munió de gent que es va aplegar en aquesta tirada.

Des d'aquí volem agrair la col·laboració rebuda per part de l'Ajuntament, botiguers i comerços agramuntins. Esperem continuar comptant amb el seu suport, per millorar cada any aquesta tirada i, si pot ser, que si-gui cada vegada més participativa. ■ Els participants durant la tirada. Al fons es pot apreciar una carrossa plena de trofeus i obsequis.

CLU

B B

ITLL

ES


CLUB HANDBOL AGRAMUNTESPORTS

Francesc Recio campió d'Espanya

Des del Club Handbol Agramunt volem fe-licitar tots els corredors del Club per la temporada 2005. Molt especialment

a en Francesc Recio, per la seva gran tra-jectòria esportiva, havent quedat sis cops consecutius Campió d’Espa-nya. Ens omple d’orgull perquè porta el nom del Club i també el d’Agramunt per tot arreu, i això fa que molta gent ens co-neguin.

És molt difícil quedar tants cops seguits Campió d’Espa-nya, això té un gran mèrit. De-sitgem i esperem que no tan sols des del Club se li faci un merescut reconeixement, per la seva gran carrera esportiva i que encara no ha fi nalitzat. PER MOLTS ANYS, FRANCESC!

SECCIÓ TRIALEl passat dia 11 de setem-

bre es va celebrar a Entrimo (Orense), la quarta prova de les cinc que formen el cam-pionat d’Espanya. Aquesta prova es presentava difícil per a Recio, pluja i terreny favorable per a en Víctor Ares, se-gon classifi cat a la general i pilot local i coneixedor del terreny. Però fi nalment els resultats refl ecteixen un bon treball dels dos representants del CHA, en Francesc gua-nyava la prova i en Jaume Vinyals feia la seva millor actua-ció al campionat, a la primera volta anava tercer.

Classifi cació1r Francesc Recio 8 punts2n Víctor Ares 24 »3r André Garcia 61 »4rt Jaume Vinyals 67 »

La darrera de les proves va tenir lloc a Bu-nyol (València), el 23 d’octubre. Pera conseguir

el campionat d’Espanya, Francesc havia de quedar entre els vuit primers clas-

sifi cats. En aquesta ocasió, totes les categories tenien cita, amb la qual cosa es complicava l’arriba-da a temps, per les cues que es formarien durant el trial. Els pos-trers corredors van plantejar-se bé la carrera i cap dels dos van penalitzar per temps. La classifi -cació fi nalment va quedar així:1r Francesc Recio 32 punts2n Sergio Puyo 41 »3r Víctor Ares 43 »9è Jaume Vinyals 88 »

La classifi cació fi nal del campionat d’Es-panya 2005:

1r Francesc Recio 100 punts2n Víctor Ares 83 »3r Cristian Rodríguez 55 »7è Jaume Vinyals 39 »

Havent aconseguit guanyar aquest any, Recio es procla-mà CAMPIÓ d’ESPANYA per sisè any consecutiu, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004 i 2005. ■

sió 51NOVEMBRE de 2005 sió 51AGOST de 2005 sió 51

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS

❚ Agrupació local del PSC

NOVEMBRE de 2005

Valoració de les actuacions de l'equip de govern

Com tots sabeu el passat mes d’octubre va tenir lloc la XVII edició de la Fira del Torró i la

Xocolata a la Pedra. Aquest any van ser quaranta mil les persones que, fi ns i tot desafi ant la pluja, van visitar el certamen que un cop més ha confi r-mat el seu èxit de convocatòria.

En un període de tres anys, la mos-tra s’ha convertir en una fi ra que no ha parat de créixer en tots els aspec-tes i fi ns i tot s'ha produït la seva con-solidació com a fenomen econòmic i social d'Agramunt, que durant dos dies va convertir-se en lloc de referèn-cia del producte típic tradicional de les festes de Nadal.

Des de l’agrupació local del PSC ens agradaria felicitar els diferents organitzadors, col·laboradors i a tots aquells que van fer possible que un cop més Agramunt es convertís en la capital del dolç. Que una fi ra tingui un ressò tan ampli no és fruit de la ca-sualitat sinó tot el contrari, solament amb un treball rigorós i una dedicació exclusiva de l'equip de govern munici-pal i en especial del director del cer-tamen s’assoleix la gran repercussió mediàtica.

Encara que no ho sembli és necessari un gran treball de coordinació, perquè fi ns i tot el detall més petit estigui en-llestit i es doni a l’exterior una imatge de serietat i professionalitat òptima. I en aquest sentit, un cop més, s’han complert els objectius amb escreix si-tuant la imatge de la vila i del torró d'Agramunt a un nivell envejable.

Volem signifi car, que el secretari d'or ganització del PSC, José Zaragoza, no va voler perdre's aquest certamen i els diferents militants i simpatitzants de l'agrupació vam gaudir de la seva presència tot visitant les diferents pa-rades i estands al mateix temps que

repassant l'actualitat política catala-na.

I aquells dies, si un tema calia tenir en compte, era el del tràmit de l'Esta-tut d'autonomia de Catalunya. Ara ja sabem, que en la sessió del congrés de diputats, el PP un cop més va que-dar-se aïllat pel seu afany d’espantar i manipular apocalípticament l'opinió pública. Precisament en el vessant municipalista voldríem destacar la gran importància que dóna al fi nan-çament de les administracions locals.

Els diferents municipis que compo-nen el mapa català, i Agramunt n’és un d'ells, requereix un millor fi nan-çament i una millor redistribució de les riqueses. Solament amb uns in-gressos més adequats es podran fer front a les diferents necessitats de la vila sense haver d’endeutar-se enca-ra més i assolint així un millor estat del benestar. I és en aquest punt en què també caldrà que la Diputació de Lleida col·labori sense ànim par-tidista, fomentant actuacions que tendeixin a ampliar les competències municipals. Per tant una millor capta-ció de recursos i una major potestat competencial faran que les polítiques municipals puguin arribar a bon port.

El que sí ha fi nalitzat, són les obres de remodelació de la plaça del Pou. En aquest sentit ens agradaria desta-car que en primer lloc s’ha rebaixat el nivell d'accés a la plaça, complint així amb les diferents recomanacions del legislador català quant a l’eliminació

de barreres arquitectòniques i que a més a més s’han instal·lat conteni-dors soterrats per tal de produir el mínim d’impacte ambiental possible.

Si algú troba a faltar el pou que dóna nom a la plaça, ja se’ns ha dit que l'equip de govern municipal crea-rà un concurs públic a fi d’establir quin serà el model de monument que s’hi instal·larà. Per tant, lluny d'ami-guismes i interessos comercials, es preservarà l’objectivitat i la igualtat d’oportunitats a l’hora d’escollir-lo. Tanmateix també s’han deixat pre-parats conductes d’aigua, tant del pou com de la xarxa potable, i des-guassos, per si en un futur pròxim es decideix fer un brollador o una font. També aprofi tem l'avinentesa per en-coratjar l’equip de govern per tal de preservar sempre els interessos mu-nicipals a qualsevol interès partidista o particular en qualsevol obra pública del municipi.

Per últim també ens agradaria des-tacar l’encertada decisió del consistori quant a la recuperació dels diferents refugis trobats al municipi de l’època de la guerra civil espanyola. D’aques-ta manera es fa evident la gran sensi-bilitat vers la memòria històrica de la nostra vila i la voluntat de no oblidar un temps de penúria i foscor conser-vant l’hàbitat on molts innocents van haver d’amagar-se. Van ser temps di-fícils però la democràcia va derrotar la dictadura i les llibertats públiques fi nalment van triomfar sobre els pro-cessos sumaríssims i la repressió ciu-tadana. Prenent consciència del que va passar és l’única manera d’assolir la pau social. Per tant aplaudim en-tusiàsticament la iniciativa de la re-gidoria de cultura i l’encoratgem a seguir endavant amb les actuacions pertinents. Entre tots perpetuarem el testimoni del pas del temps. Junts contribuirem a preservar la cultura i la història de la nostra vila. ■

Durant la fi ra ens va visitar el secretari d’organització del PSC i el tema central

va ser comentar els tràmits que ha de seguir el nou Estatut per ser aprovat.


REGIDORIES MUNICIPALS

L'estrany privilegi de fer moure els polítics

❚ Teresa Añé Regidora de Benestar

Què està passant a França? I a Alemanya? I a Bèlgica? Ens ar-ribarà l’onada a Catalunya?

Sembla ser que és l’efecte dòmino d’un malestar social que es tradueix en agressivitat i violència al carrer.

Qui són els que surten a les nits a cremar cotxes i mobiliari urbà? són els pobres.

Algunes veus han sortit dient que són els immigrants. Els pobres d’avui són, entre altres, els immigrants.

Quan els pobres s’han cansat de patir, emportant-se la part lletja del pastís, han sortit al carrer i han tren-cat l’ordre establert dels que manen.

La història recent ens mostra di-versos episodis de revoltes multitu-dinàries expressant la disconformitat contra el sistema.

França ha estat precursora en més d’una ocasió de les iniciatives que han convertit Europa en el model per aconseguir l’estat de dret vigent en l’actualitat, perquè es vanagloriava de ser un dels més protectors.

En aquesta ocasió els governs fran-cesos han assumit les onades d’immi-gració creant barris nous per acollir i concentrar els nouvinguts.

En els mateixos barris hi coincidei-xen els pobres dels col·lectius obrers més depauperats.

Aquesta solució en els primers anys ha estat possible gràcies a l’esforç dels governs progressistes francesos, que han intentat acontentar les bos-ses de pobresa amb polítiques socials de compensació.

Des del 2002 s’han retallat els re-cursos que anaven contenint el mal-estar i ara ha sorgit al carrer donant a conèixer al món la ràbia de ser po-bres.

L’atur a l’estat francès és prop del 9% entre la població “amb arrels”, mentre que és del 14% entre els im-migrants i arriba fi ns al 23% en el col·lectiu dels joves. Els universitaris aturats són un 5% i entre els d’origen magribí és del 26,5%.

El govern francès ha prohibit en els darrers temps que fi guri la naciona-litat, la fotografi a, el sexe i l’adreça dels candidats a ocupar un lloc de treball.

Aquest factor defi neix la situació de les classes obreres de la perifèria de les ciutats industrials de tot el país.

Immigrants a casa nostraAquí, els immigrants fa pocs anys

que van arribant i encara no existeix la segona i la tercera generació que es manifesta en contra del país, que ja és el seu perquè hi ha nascut, i no li encaixa el que veu a la resta de la ciutat i el que té al voltant de casa.

En el nostre país patim la ressaca dels vuit anys en què es va mirar cap a un altre costat pel que fa d’on prove-

nia la immigració. Ara, acusen el go-vern d’esquerres de voler posar una mica d’ordre al caos existent a causa d’ignorar-lo durant tant de temps.

L’Ajuntament d’Agramunt està col-la borant a posar al dia el pa dró d’im-migrants per tal de conèixer, des de l’Administració central, el nombre exacte de persones pendents de re-gularització.

A tot això, s’hi afegeix la fi losofi a liberal que ha anat convertint el mer-cat laboral en un món molt inestable i facilitant la precarietat que sempre afecta les categories laborals més baixes.

Sembla que no hi ha prou elements per pensar en un perill imminent de manifestacions violentes, malgrat ha-ver permès el descontrol de les cues en la tramitació dels permisos de re-sidència i treball.

Els immigrants que han arribat a Agramunt en els darrers anys, també van resultar invisibles en la mateixa mesura que es consideraven els joves fi ns que van començar la revolta a Clichy-sous-bois a França. ■

Conferència a la sala del Casal de la Nazanin Amirian, dona iraniana, immigrant, periodista i professora de la UNED,sobre el Món de les dones musulmanes.

RE

GID

OR

IA D

E B

EN

ES

TAR


L'AJUNTAMENT INFORMA

Fets per a no oblidar: Recuperació dela memòria històrica. Agramunt, 2005-06

A continuació podran trobar el conjunt d’activitats que la Regidoria de Cultura ha programat dins del cicle sobre la recuperació de la memòria històrica “Fets per a no oblidar”. Com podran observar, dins el conjunt d’activitats troba-ran una àmplia varietat de propostes. Propostes que van des de conferències monogràfi ques fi ns a representacions

teatrals, tot passant per sessions de cinema, visites guiades i una exposició visual. Totes les activitats mantenen, però, un nexe comú: la voluntat de recordar un període de la nostra història (1931-

1979) que ens resulta imprescindible per entendre la realitat política i social actual. És per això que, d’una forma més general en alguns casos i més local en altres, les diferents propostes del programa contenen una clara referència a fets, situacions i personatges que van protagonitzar la nostra història a partir de la proclamació de la II República (1931) fi ns a la restauració de la democràcia amb la mort del dictador i cap de l’exèrcit revoltat, F. Franco (1975) i les primeres eleccions democràtiques i la constitució dels nous ajuntaments (1979).

CINEMA

Abans de cada sessió hi haurà la projecció d’un docu-mental relacionat amb la pel·lícula

Hora: 22.00 h Lloc: Cinema Casal Agramuntí9 de desembre: La doble vida del faraón, d’Esteve Ri-

ambau (2005)20 de gener: Soldados de Salamina, de David Trueba

(2002)17 de febrer: El portero, de Gonzalo Suárez (2000)

CONFERÈNCIES

Hora: 13.00 h Lloc: sala d’actes del Casal Agramuntí27 de novembre: La nissaga dels Siscar, a càrrec de

Xavier Mora, professor de la UAB i especialista en la fa-mília Siscar.

18 de desembre: Una generació marcada per l’exili, a càrrec de Josep Camps, professor de llengua i literatura catalana.

22 de gener: Les masies i les construccions històri-ques, a càrrec d’Ermengol Puig, professor d’història de l’art.

VISITES

29 de gener. Visita guiada pel centre històric d’Agra-munt. Recorregut pels escenaris dels fets ocorreguts durant els bombardejos de l’ofensiva franquista sobre Catalunya a la primavera de 1938.

Sortida a les 11.00 h, a la plaça de l’Església.

ENTREVISTES

Programació especial de Ràdio SióDurant la programació de Ràdio Sió s’emetran entrevis-

tes a testimonis d’esdeveniments relacionats amb la re-pressió, resistència i construcció de la societat democràti-ca a la nostra vila.

EXPOSICIONS

– J.B. Xuriguera, una vida entregada a la recuperació de la llengua catalana

Del 17 de desembre al 8 de gener / sala de plens de l’Ajuntament d’Agramunt. Inauguració: 19.00 h

– Projecte de memòria personal. Vivències del meu món d’Agramunt dels anys 1937-38

Mostra de treballs de Josep Guinovart realitzats en mo-tiu del programa sobre la recuperació de la memòria his-tòrica.

Del 17 de desembre al 8 de gener / Espai Guinovart d’Agramunt. Inauguració: 20.00 h

– Miscel·lània local. Un recorregut pels esdeveniments històrics més importants d’Agramunt ocorreguts entre 1931-1979.

Del 14 de gener al 19 de febrer / Fundació Guillem Viladot Lo Pardal III. Inauguració: 20.00 h

PERSONATGES EN EL RECORD

Acte de record d’alguns dels personatges protagonistes de la història política local durant el període acordat.

A les 13.00 h / sala de conferències del Casal Agra-muntí

– Marcel·lí Domingo (Tarragona, 1884 - Tolosa de Llen-guadoc, 1939)

– Jaume Ros i Serra (Agramunt, 1918 - Andorra, 2005)

– Enric Brufau i Torrents (Agramunt, 1900 - Canet de Rosselló, França, 1966)

P R O G R A M A D ’AC T E S

▼


L'AJUNTAMENT INFORMA

PLE 29-09-05

EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ DE CRÈDITS NÚM. 02/05S’aprovà l’expedient de suplement de crèdit que cal fi nan-

çar mitjançant romanent de tresoreria per despeses gene-rals del pressupost vigent de la corporació.

APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DE TRAÇATS DE CAMINS PÚBLICS

S’aprovà la modifi cació dels traçats de cinc camins pú-blics de Castellserà a la Fuliola, a proposta del Sr. Ignasi Ar-gilés i Figuerola, enginyer tècnic agrícola, en representació de l’empresa SAT EL PLA, amb la conformitat manifestada pels veïns de les fi nques afectades.

MOCIÓ MÓN RURALDonar suport a les fi tes presentades pel I Congrés del

Món Rural de Catalunya i expressar l’acord com a municipi adherit. Les bases que es recullen al document Crida de Poblet de la inauguració del Congrés són:

I. Canvis en la percepció del món rural.II. Protagonisme de la societat civil.III. Per una Administració lleugera d’equipatge, participa-

da i congestionada.IV. Els municipis dotats de serveis de qualitat.V. Redefi nició de l’agricultura dins la globalització.VI. Competitivitat R+D+I, formació i nou coneixement.VII. Millores de treball rural, nou mercat de la terra sense

l’especulació.VIII. Disponibilitat i ús sostenible de l’aigua.IX. Aporta per la qualitat i la seguretat alimentàries.X. Pactes territorials per a zones d’especial interès.

MOCIÓ PERQUÈ EL LLOC DEL WEB I LES ADRECES DECORREU DE L’AJUNTAMENT ADOPTIN EL DOMINI “CAT”

S’aprovà afegir el domini “cat”, tan bon punt sigui possi-ble, als llocs web municipals per convertir-se en el domini de referència en la presència del consistori a la xarxa.

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 19-09-05

APROVACIÓ CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L’INSTITUT CATALÀ DEL SÒL I L’AJUNTAMENT D’AGRAMUNT

S’aprovà el Conveni de Col·laboració per a l’execució de les obres d’urbanització del Pla Especial de Reforma Inte-rior (P.E.R.I.) “Carrer Sant Joan”.

SOL·LICITUD DE SUBVENCIÓ PER AL CONDICIONAMENT D’EQUIPAMENTS MUNICIPALS

S’aprovà la participació a la convocatòria del Consell Ca-talà de l’Esport per a la concessió d’ajuts pel condiciona-ment d’equipaments esportius en el període 2005-2008, per l’obra “Modernització de les piscines i reforma de la instal·lació elèctrica de B.T. del complex esportiu munici-pal d’Agramunt” per un import de 243.541,23 €.

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 17-10-05

BAIXA ESTABLIMENTS’acordà donar de baixa del Registre d’Establiments el

corresponent a l’establiment ubicat al carrer Clos, 24, bai-xos, dedicat a la manipulació de marbres del Sr. Joan Vilal-ta Sorribes.

SOL·LICITUD DE SUBVENCIÓ DEL CONSORCI DE L’AD MI-NISTRACIÓ OBERTA ELECTRÒNICA DE CATALUNYA

S’aprovà sol·licitar la subvenció corresponent a la millora de la gestió interna i la prestació de serveis ciutadans mit-jançant la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació.

LLICÈNCIES D'OBRESESGAT, SL per 4 drets de connexió a la xarxa de clavegue-

ram. C. Manuel de Pedrolo. JORDI SEMENTÉ QUERALT, per ocupar la via pública. C. Ra-

val de Puigverd - C. Segla Molinal. NAVESMA, SL per un dret de connexió a la xarxa, d’aigua

per obres. C. Noguera. NAVESMA, SL per un dret de connexió a la xarxa de clave-

gueram. C. Noguera. TERESA TORRES FREIXES, per arranjar la tanca existent de

l’habitatge. Mafet. JAUME NADAL BONET, per ocupar la via pública. C. Com-

tessa Aurembiaix. JORDI MAGRIÑÀ ORTIZ, per ocupar la via pública. C. Com-

tessa Aurembiaix. CRISTINA SOLÉ OLIVES, per ocupar la via pública. C. Com-

tessa Aurembiaix. JAUME ESCOLÀ TORRA, per ocupar la via pública. C. Com-

tessa Aurembiaix. JORDI VALLS MARQUILLES, per ocupar la via pública. C.

Comtessa Aurembiaix. MARIA ÀNGELS DE LA PUENTE MARCOS, per sanejar co-

berta, enrajolar lavabo i cuina i canviar mobiliari. Part. SalatsJOAN MASANA LLENA, reforçar i consolidar terrat. Mafet. PROSANBER, SL per un dret de connexió a la xarxa, d’aigua

per obres. C. Pau Casals. PROSANBER, SL per 5 drets de connexió a la xarxa, de cla-

vegueram. C. Pau Casals. ANTÒNIA ALBERICH VIDAL, per aïllar la teulada de l’habi-

tatge i canviar els bastiments malmesos de fusta de dues fi nes-tres. C. Verge del Socors.

DIEGO SALAZAR DIAZ, per pintar la façana de l’habitatge. C. Raval de Puigverd.

DIEGO SALAZAR DIAZ, per arranjar la instal·lació elèctrica, canviar les rajoles i el mobiliari de la cuina i del lavabo de l’ha-bitatge. C. Raval de Puigverd.

DIEGO SALAZAR DIAZ, per ocupar la via pública. C. Raval de Puigverd.

RAMONA BERTRAN SABARTÉS, per col·locar una tanca metàl·lica en un frontal de la fi nca. Partida Tossal Roig.

JOSEP ANTÓN MARQUEZ GROVE, per arranjar i pintar la façana de l’habitatge. C. Pere de Gomar.

▼


CEMENTIRI MUNICIPALS’acordà concedir, previ el pagament dels drets d’Ordenan-

ça, els canvis de nom dels drets funeraris:– Del nínxol núm. 85 i núm. 134 de la Galeria del Sagrat Cor

de Jesús del Cementiri Municipal, per successió hereditària, del Sr. Josep Pastor i Ramia, anterior titular, a la Sra. Magda-lena Pons i Marquilles.

– Del nínxol núm. 123 de la Galeria de Ntra. Sra. del Socors i del nínxol núm. 55 de la Galeria de Sant Ramon del Cemen-tiri Municipal, per successió hereditària, del Sr. Josep Jovell i Marsà, anterior titular al Sr. Josep Jovell i Vila.

– Del nínxol núm. 41 i núm. 42 de la Galeria de Sant Pere del Cementiri Municipal, per successió hereditària, de la Sra. Maria Pons i Marquilles, anterior titular, al Sr. Josep M. Martínez i Pons.

– Del nínxol núm. 75 de la Galeria de Ntra. Sra. del Socors del Cementiri Municipal, per successió hereditària, de la Sra. Isabel Baró i Barnola, anterior titular, al Sr. Daniel Lluch i Baró.

– Del núm. 5 del la Galeria del Sagrat Cor de Jesús del Ce-mentiri Municipal, per successió hereditària, del Sr. Daniel Lluch Julià, anterior titular, al Sr. Daniel Lluch i Baró.

– Del nínxol núm. 152 de la Galeria del Sagrat Cor de Jesús del Cementiri Municipal, per successió hereditària, de la Sra. Rosario Martín Vargas, anterior titular, als Srs. Emili, Dominga, Leocàdia i Miquel Gil Martín.

La concessió dels drets funeraris següents:Glòria Zafra Bellido, nínxol núm. 14. Galeria Mare de Déu

del Castell.Per col·locar làpida al Cementiri que a conti nuació s’indica:Josep Jovell Vila, nínxol núm. 123. Galeria Ntra. Sra. del

Socors.

JOSEP ANTON MÁRQUEZ GROVE, per enrajolar la terrassa i substituir els tancaments de fusta per alumini de les fi nestres. C. Pere de Gomar.

ANTONI ESTEBAN LOMBARDO, per canviar la canalera malmesa de la façana. C. Sant Joan.

QUINTÍN HERNÁNDEZ REVIRIEGO, per arranjar i pintar la façana de l’habitatge. C. Vilavella.

QUINTÍN HERNÁNDEZ REVIRIEGO, per ocupar la via públi-ca. C. Vilavella - Trav. Vilavella.

ANTONI ANTEQUERA ORTEGA, per canviar les rajoles i el mobiliari del lavabo. C. Baixada del Convent.

CARME BERNAUS RIALP, per arranjar una paret malmesa del cobert. C. Ronda Comtes d’Urgell.

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per ar-ranjar una avaria d’aigua. C. Camí de les Planes.

ANTÒNIA CARRERA PIJUAN, per pintar la façana frontal i posterior de l’habitatge. Av. Maria Jolonch.

SALOMÉ GUIXÀ GUMÀ, per col·locar una marquesina a la porta d’entrada a l’habitatge. Ctra. Cervera.

AHMED EL KHATTABI, per enrajolar una sala de l’habitatge. C. Raval de Sant Francesc.

INSTITUT CATALA DE LA SALUT per enderrocar dos envans per desplaçar-los i construir-ne dos de nous amb “pladur”, i obrir dos portes. C. Ntra. Sra. dels Socors.

ANNA JOU BARNOLA, per arranjar dos esglaons d’entrada a l’habitatge i repicar i arrebossar una paret dels baixos. Av. Marià Jolonch.

EMILI GIL MARTÍN, per pintar la façana del local i el porxo. C. Baixada del Mercadal.

CONSTRUCCIONS BLANCO-ROVIRA, SA per la construcció d’un edifi ci plurifamiliar entre mitgeres. C. Àngel Guimerà.

PAELINCK, JOHAN GHISLAN MARIA per un dret de conne-xió a la xarxa, d’aigua potable. C. Àngel Guimerà.

CONSTRUCCIONS BLANCO-ROVIRA, SA per 3 drets de con-nexió a la xarxa general de clavegueram. C. Àngel Guimerà.

MOKHTAR ZAKI, SLU per ocupar via pública. Av. M. Jo-lonch.

RELIGIOSES MISSIONERES, IC per instal·lar 2 wàters en un lavabo, enrajolar les parets i el terra del lavabo i d’una sala. C. Àngel Guimerà.

CAIXA MANRESA per ocupar la via pública. Av. M. Jolonch. XAVIER PONS CARRERA, per fer una escala interior per ac-

cedir a l’habitatge. C. Raval Sant Francesc. JORDI SERA GRANÉS, per arranjar un pilar de la façana de

l’habitatge. C. Carabassa. JORDI SERA GRANÉS, per ocupar via pública. C. Carabassa.CONSTRUCCIONS BLANCO-ROVIRA, SA per canviar les ra-

joles de la cuina i el mobiliari, enrajolar dos banys i substituir el tancament d’alumini de 2 fi nestres. C. Sabateria de Baix.

EL KHATTABI, AHMED per arranjar i pintar la façana de l’ha-bitatge. C. Raval de Sant Francesc.

EL KHATTABI, AHMED per ocupar la via pública. C. Raval de Sant Francesc.

EMILI GIL MARTÍN , per col·locar un fals sostre al local. C. Baixada del Mercadal.

CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA per treure envà de l’ofi cina i col·locar-hi porta de segureta. C. Sió, 24.

CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA per ocupar la via pública. C. Sió, 24.

ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA, S.L.U. per obrir una rasa per instal·lar un línia subterrània de BT, per donar nou subministrament elèctric. C. Clos.

GENARO CARRO LÓPEZ, per arranjar la tanca d’obra i subs-tituir les teules de la teulada del cobert. Donzell.

JOAN JOSEP HERNÁNDEZ ASENSIO, per ocupar la via pú-blica. C. Aspi.

JOAN CARLES TELLO MUNTÉ, per col·locar un rètol. Ctra. Cervera, 6.

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa de per arranjar una avaria d’aigua. Ctra. Cervera.

STRABERES EMPRESARIAL, SL per enderrocar una paret per col·locar-hi una tanca metàl·lica. Av. Catalunya.

JOAN SABALL CAELLES, per distribuir l’interior de la sotaco-berta per ampliar l’habitatge unifamiliar aïllat. C. Clos.

RAMON LLENAS CAMARDONS, per construcció de l’estruc-tura i els tancaments d’un edifi ci entre mitgeres. C. Muralla.

MONTSERRAT VILALTA RECASENS, per enderrocar parcial-ment i reconstruir un habitatge entre mitgeres. Montclar.

INSTITUT CATALÀ DEL SÒL per enderrocar un edifi ci unifa-miliar entre mitgeres. C. Sant Joan.

ANNA NURI MITJAVILA MORÀ, per la distribució interior de dos habitatges. Pl. Pou.

MALLE CUBELLS, SL per construir quatre habitatges unifa-miliars adossats. C. Molí Vell.

LURDES SORRIBES GIMBERT, per reformar i adequar un edifi ci. C. Canal.


ALMANAC

DIES


❚ Coordina Rosa Maria Sera

❚ per Ricard Bertran

Les 7diferències

Entrada al cementiri municipal el dia de Tots Sants.

La foto de l'esquerra és l’ori ginal, mentre que a la de la dreta s’han fet set mo difi -cacions.

A veure si les tro beu!

SOPA DE LLETRES

En aquest embolic de lletres hi trobareuel cognom dels nou col·laboradors de la revista Sió i els del responsable de la pà-gina web.

Solució a la SOPA DE LLETRES, per P.R.:

Balasch, Bernaus, Bernaus Vila, Bertran, Cots, Creus, Guerrero, Pont, Ribera i Sera.

A E H C S A L A B B F I B G C L O H R P J B M D N E Q S S T X S U E R C V A R T G B F I Z R C G D H O N E U L N P T J M O C Q S A R E B I R R V T A F U C U E R X A Z B T D S H E R S I R N G J N L O E N M P V Q E N R O S X A R T Z A I U R V P B U C F A D G L L E O H S M Q I N R O J S A P

AMENITATSLLEURE


Solució a les7 diferències:

Solució al'ENDEVINALLA:

MANERA DE RESOLDRE'S:

Traslladeu les lletres de les solu-cions a les caselles corresponents i llegireu una endevinalla. Les inicials de les solucions (amb requadre) re-soldran l'endevinalla.

L'ENDEVINALLA


❚ Serafi na Balasch

❚ Josep Bertran

No sabem si és per casualitat o va ser iniciativa d'algun veí, el cert és que en un clot on hi hauria d'haver un arbre, hi ha una esplèndida tomatera d'aquelles que fa molt de goig. No és mala idea. Amb la quantitat de faltes d'arbrat que hi ha a la zona del Clos, es podria fer un hort amb hor-talisses renovables seguint el cicle d'aquest cultiu que bon profi t faria als veïns.

LA FOTO

LA CALAISERA


Josep BertranIMATGES D’AHIR i D ’AVUI

IMATGE D’AHIR: Els bombardejos de la Guerra Civil (1936-1939) van ocasionar molts estralls en l’urbanisme d’Agramunt. De com vaquedar la nostra Vila immediatament després, de moment en coneixem molt poques imatges. Avui els n’oferim una d’inèdita i moltrepresentativa. La foto ens mostra, des de la punta del carrer del Castell, com va quedar d’arrasat l’indret de la Vila avui ocupat per laplaça de l’Onze de Setembre, Espai Guinovart, plaça del Mercat, del carrer Castell fins a cal Padret i el primer tram del carrer Carbassa.

IMATGE D’AVUI: El mateix indret, prop de 70 anys després.

L’ÚLT IMA

Les sis fotografies que publiquem aquest mes, són una tria de les moltes imatgesque es poden captar tot passejant pels carrers de la nostra Vila. Imatges curioses,unes; de denúncia, altres; d’informació, totes.

Sembla que, finalment, aquests patis del carrer Sant Joan s’edificaran amb 10 pisosde protecció oficial. Abans, però, caldrà tirar a terra Cal Sisteller. Pisos que tindran75, 80 i 85 metres quadrats que, amb una plaça de pàrquing i un traster, valdran 96,101 i 107 mil euros respectivament.

Sembla que algunsveïns no acabend’entendre ben béquè és això delreciclatge. Comaquesta imatge dela plaça del PareGras, se’n trobenmoltes més voltantper la Vila.

La Generalitat ampliarà un metre i mig per banda el pont del Sió de la carretera deCervera. D’aquesta manera es pensa suprimir l’embut que es forma a la sortida de larotonda.

Aquest toll dóna més d’un ensurt als vianants que passen per la vorera. L’aigua, ones veu reflectida la Torre, surt llançada per les rodes dels vehicles.

Aquest operari dalt de tot d’una espectacular grua, s’hi passeja com si res. No li fa porni l’aigua ni el vent. N’hi ha de valents... i de temeraris.

Abans, a la tardor, les fulles anaven caient soles. Ara ho fan de sobte, almenys les delsarbres urbans, com és el cas dels del Pou.

REVISTA SIÓ. Núm 501 - Any XLII - Novembre 2005

Documents