13
MILDRED DRESSELHAUS
«La reina de la ciència del carboni»
Primera catedràtica i catedràtica emèrita de Física i Enginyeria Elèctrica de l’Institut
de Tecnologia de Massachusetts
Estats Units, 1930—2017
Mildred Spiewak creix al Bronx de Nova
York, en una família d’immigrants jueus
polonesos molt humil. Estudia gràcies a una
beca de violí. Rosalyn Yalow l’anima a fer
física i la recomana a diverses universitats.
Passa un any a Cambridge, un a Harvard i se’n
va a la millor universitat en física, Chicago.
Allí és alumna d’Enrico Fermi i llegeix la tesi
sobre les propietats de les microones d’un
superconductor en un camp magnètic, el 1958.
Es casa amb Gene Dresselhaus, amb qui
tindrà quatre fills. Quan ell obté un lloc de
professor a Cornwell se n’hi van tots dos.
Troben feina al Laboratori Lincoln de
l’Institut de Tecnologia de Massachussets
(MIT). Li ofereixen treballar en el camp
emergent de la magnetoòptica dels
semimetalls que, al no ser un camp competitiu,
li permet dedicar-se als fills. Hi passa set anys
i hi aprofundeix en l’estructura electrònica
d’aquests elements i, en especial, del grafit.
El 1967 entra com a professora al MIT i l’any
següent obté una plaça de titular. El 1985 es
converteix en la primera catedràtica d’aquest
institut i posteriorment en catedràtica
emèrita de Física i Enginyeria Elèctrica.
Durant els seus anys al MIT treballa
en nanomaterials i en altres sistemes
nanoestructurals com ara el grafè —per la
qual cosa és àmpliament reconeguda—,
els ful·lerens o els nanotubs. Reactiva
l’estudi sobre les transformacions d’energia
termoelèctrica utilitzant tecnologia quàntica.
Durant la seva carrera escriu més de 1700
publicacions, 8 llibres i forma 60 estudiants
de doctorat. Rep moltes medalles i títols com
a reconeixement tant del seu treball com de
la promoció d’oportunitats per a les dones en
ciència i en tecnologia.