13 MILDRED DRESSELHAUS «La reina de la ciència del carboni» Primera catedràtica i catedràtica emèrita de Física i Enginyeria Elèctrica de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts Estats Units, 1930—2017 M ildred Spiewak creix al Bronx de Nova York, en una família d’immigrants jueus polonesos molt humil. Estudia gràcies a una beca de violí. Rosalyn Yalow l’anima a fer física i la recomana a diverses universitats. Passa un any a Cambridge, un a Harvard i se’n va a la millor universitat en física, Chicago. Allí és alumna d’Enrico Fermi i llegeix la tesi sobre les propietats de les microones d’un superconductor en un camp magnètic, el 1958. Es casa amb Gene Dresselhaus, amb qui tindrà quatre fills. Quan ell obté un lloc de professor a Cornwell se n’hi van tots dos. T roben feina al Laboratori Lincoln de l’Institut de Tecnologia de Massachussets (MIT). Li ofereixen treballar en el camp emergent de la magnetoòptica dels semimetalls que, al no ser un camp competitiu, li permet dedicar-se als fills. Hi passa set anys i hi aprofundeix en l’estructura electrònica d’aquests elements i, en especial, del grafit. El 1967 entra com a professora al MIT i l’any següent obté una plaça de titular. El 1985 es converteix en la primera catedràtica d’aquest institut i posteriorment en catedràtica emèrita de Física i Enginyeria Elèctrica. D urant els seus anys al MIT treballa en nanomaterials i en altres sistemes nanoestructurals com ara el grafè —per la qual cosa és àmpliament reconeguda—, els ful·lerens o els nanotubs. Reactiva l’estudi sobre les transformacions d’energia termoelèctrica utilitzant tecnologia quàntica. Durant la seva carrera escriu més de 1700 publicacions, 8 llibres i forma 60 estudiants de doctorat. Rep moltes medalles i títols com a reconeixement tant del seu treball com de la promoció d’oportunitats per a les dones en ciència i en tecnologia.