REVISTA SIÓ. Núm 498 - Any XLII - Agost 2005

la revista d’Agramunti de la Riberawww.revistasio.info • [email protected] Núm. 498 • Any XLII • Agost 2005

La febre constructora abansde les noves normesurbanístiques, el POUM

El polític republicàMarcel·lí Domingo,el fill adoptiu oblidat

La febre constructora abansde les noves normesurbanístiques, el POUM

El polític republicàMarcel·lí Domingo,el fill adoptiu oblidat

2 sió AGOST de 2005

Núm. 498 - Any XLII - Agost 2005

PORTADA:Amb les successives millores que s'han anat fent al Passeig, aquesta ha esdevingut laprincipal zona d'esbarjo de la Vila, especialment durant els mesos d'estiu.Hi ha ombra i lloc per a tothom, petits i grans,i amb els nous serveis que s'hi han instal·lat els usuaris s'hi troben molt més bé.(Josep Bertran)

ESTIMATS LECTORS ......................... 3

ACTUALITATFets del mes- Cotxe al canal ................................... 5- "Hijas de Cristo Rey" ......................... 6- Contenidors soterrats ....................... 6- Pluja ................................................. 7- Festa Major de Donzell d'Urgell ........ 7Reportatge- Marcel·lí Domingo i Sanjuan, l'agramuntí oblidat ............................ 9

EXCURSIONISMELa Ribera de Sió- La nostra comarca vista pels excursionistes de fa 80 anys ............. 13

HISTÒRIA

Demografi a- Una passejada pel nostre arxiu parroquial .......................................... 19

OPINIÓ

El celobert- Feta la llei. feta la trampa .................. 23

Gent, fets, coses...- Ofi cis: birbadors i espigoladors ........ 25

Els lectors escriuen- Carta oberta a l'equip tècnic municipal d'Urbanisme Què passa a Agramunt? .................... 27- L'acudit d'en Creus ........................... 27- Sobre les conclusions dels experts del pacte nacional de Catalunya sobre educació .................................. 29

Hi serem a temps?- Poques actuacions serioses .............. 31

CULTURA

De llibres- Creativitat ......................................... 33

SOM A RIELLA

Històries- Altres contes: La meva fi nestra ......... 35

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

El conte- Ja hi tornem a ser ............................. 37

Coses de la vida- Altra volta una mica de tot ................ 39

ESPORTS- Club Futbol Agramunt ....................... 41- Bàsquet Agramunt Club .................... 43

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS- Sobre l'ensenyament ........................ 47- Estiu 2005: formació i participació progressista ...................................... 49

REGIDORIES MUNICIPALS- Obres a l'església .............................. 51

L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 52

ALMANAC .......................................... 55

LLEURE- Amenitats ......................................... 57

LA FOTO ............................................ 58

LA CALAISERA ................................... 58

IMATGES D'AHIR I D'AVUI ................. 59

Marcel·lí Domingo va concedir el centre escolar Macià-Companys quan era ministre d'Instrucció Pública del govern provisional de la República, per la qual cosa va ser declarat Fill Adoptiu de la Vila l'any 1931.

9

Han començat les obres de rehabilitació de l'interior del temple de santa Maria

51

sió 3AGOST de 2005

( )

Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964

Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell)

Subscripció anual: 28,50 € - Número solt: 2,60 €

Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42

Membre de l'Associació Catalanade la Premsa Comarcal

Redactors: Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu.Col·laboradors: Serafi na Balasch, Ramon Bernaus, Ricard Bertran, Jaume Cots, Ramon Creus, Montse Guerrero,

Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila.

Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt

La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes.Per altra banda, la publicació dels articles signats, no signifi ca l'ac ceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor.

Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig.

Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 ■ Torronaire d'Honor 2004

Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat, l'IEI de la Dipu tació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

CRÈDITS

Estimats lectors...

( )

L'actualitat agramuntina d’aquest mes d’agost no dóna per a gaires fi ligranes informatives. Ja se sap que és el mes de vacances per excel·lència i això condiciona

les activitats de tota mena, fi ns i tot les d’esbarjo. Allà on sí que hi ha hagut activitat ha estat al Passeig, on el xirin-guito sí que ha fet l'agost ja que aquell indret ha esdevin-gut el punt de trobada festiu per a molts agramuntins.

Les vacances sembla que també han condicionat l'activitat dels paletes que treballen a les obres del Pou, que han es-tat aturades bona part de l'estiu. Malgrat aquesta paralit-zació, a la plaça no s’hi pot aparcar. No s'acaba d'entendre aquesta mesura que, tret dels primers dies, no afecta el desenvolupament de les obres. Amb la falta que fan els aparcaments, en tenim una bona colla de morts de fàstic.

On no s'ha parat durant el mes d'agost ha estat en la col-locació de barreres contra vehicles. Aquesta vegada han estat, de moment, dos passos de vianants elevats, per dir-ho d'alguna manera. Són una mena de passarel·les que travessen el carrer connectant les voreres. Els vehicles han de disminuir la velocitat, pràcticament parar, per passar per sobre i els vianants no han de baixar al carrer.

Els qui no fan vacances, no descansa mai aquesta gent, són els promotors immobiliaris que van projectant més i més urbanitzacions en una espiral constructiva que no sa-bem, ningú no crec que ho sàpiga, quan tindrà aturador.

Malgrat les grans zones lliures que té el casc urbà agra-muntí, els preus que es paguen pels patis són, en molts casos, exorbitants i, per tant, els dels habitatges que s’hi construiran també ho seran.

Els que tampoc no han parat han estat els paletes que fan la rotonda d'entrada al Polígon i al pont de la carretera de Cervera. Una gran rotonda davant un pont esquifi t i inadequat pel trànsit pesat. Per acabar la millora de la car-retera de Cervera encara falta la construcció de la segona rotonda, projectada al límit amb el terme de Puigverd. Ha de servir per frenar la gran velocitat amb què baixen els vehicles cap Agramunt i també per distribuir la circulació en les futures vies de servei que es faran com a la carretera de Tàrrega.

Destacarem, fi nalment, el bon encert de l'Ajuntament a voler recuperar i projectar la fi gura del polític de la Repú-blica, Marcel·lí Domingo, que l'any 1931 va ser nomenat Fill Adoptiu d'Agramunt en reconeixement d'haver aprovat la construcció de les escoles Macià-Companys. És de jus-tícia fer-ho perquè les Escoles han estat, i encara són, un dels puntals de l’ensenyament a casa nostra.

Afectuosament,Bernat Jofre

Agramunt, agost de 2005

sió 5AGOST de 2005

❚ Josep Bertran

▼

ACTUALITAT

Cotxe al canal

FETS DEL MES

Moment en què és retirat el vehicle de l'interior.

JOS

EP

BE

RTR

AN

FETS DEL MES

Aquest era el cotxe robat i llençat al canal.

Bombers, Mossos d’Esquadra i un equip de submarinistes arribats amb helicòp-ter van treballar tot el matí del dia 4

d’agost per treure del canal d’Urgell, a l’alça-da del nucli d’Almenara, un cotxe que es va trobar en el seu interior. L’avís el va donar, a les 10 del matí, un treballador del canal. Da-vant la possibilitat que en el seu interior hi hagués una o diverses persones, es van mo-bilitzar les forces de seguretat que van dema-nar l’ajuda d’un equip de submarinistes. Una vegada extret el vehicle, no sense difi cultats pel corrent del canal, va resultar ser un cotxe robat a Mollerussa feia uns dies. Cal recordar que fa un any aproximadament els bombers agramuntins van rescatar del canal un altre cotxe, prop del pont del Preixens. Malaurada-ment en aquella ocasió amb un ocupant que va resultar mort.

JOS

EP

BE

RTR

AN


▼

ACTUALITAT FETS DEL MES

“Hijas de Cristo Rey”

Una vintena de religioses i aspi-rants de la comunitat religiosa

de "Cristo Rey" van visitar Agramunt el dia 10 d’agost. Aquesta orde és la que va fundar el pare Josep Gras, que va néixer a la nostra vila l’any 1834, com recorda la placa que hi ha a la façana de l’immoble, l’actual cal Tarill, situat a la plaça que porta el nom d’aquest agramuntí il·lustre que espera ser canonitzat. L’expedi-ció, a més de visitar diversos indrets de la nostra població, va ser rebuda a l’Ajuntament. Durant l’acte es va fer lliurament d’un petit obsequi a totes les expedicionàries.

Contenidors soterrats

En el marc de les obres de re-modelació urbanística que es

fan des de fa dies a la plaça del Pou i aprofi tant el forat de l’anti-ga bàscula, encara que ja s’havia tapat, s’han construït els primers contenidors soterrats.

Són contenidors per cartró, vidre i envasos. La matèria or-gànica, la que ocasiona més mo-lèsties per la fortor i brutícia, es recollirà en un contenidor que es col·locarà al costat. Sembla que serà més petit que els actuals perquè a la tardor es posarà en marxa la recollida selectiva de matèria orgànica.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

L'expedició va ser rebuda a l'Ajuntament.

Les bústies dels nous contenidors.

sió 7AGOST de 2005

LLU

ÍS T

RIB

ES

PlujaDurant les darreres setmanes ha

plogut poc i encara malament. A mitjans de mes va fer una tronada que amb poca estona van caure uns 25 litres per metre quadrat. Això va causar problemes en alguns indrets de la Vila, especialment a la zona del Passeig Nou, com és habitual en aquests casos. Malgrat la sequera, no s’ha patit, fi ns ara, cap mena de problema ni d’abastament de boca ni per regar.

Festa Major de Donzell d'Urgell

La principal novetat de la Festa Major, que es va celebrar els dies 20 i 21

d'agost, va ser la tirada de bitlles, amb una participació de 16 jugadors en les ca-tegories d'adults i infantils. En la primera, els dos classifi cats van ser Magda Ser-rano i Joan Gili; mentre que en infantils ho foren Georgina López, de 13 anys, i Ferran Garcia, de 4.

JOS

EP

BE

RTR

AN

sió 9AGOST de 2005

REPORTATGEACTUALITAT

▼

❚ Josep Bertran

Marcel·lí Domingo i Sanjuan,l'agramuntí oblidat

Agramunt reivindica la fi gura del polític Marcel·lí Domingo, en apropar-se el 75 aniversa-

ri d’haver estat declarat Fill Adoptiu de la Vila, per unanimitat del primer Ajuntament republicà, el mes d’agost de 1931. El motiu d’aquest títol va ser la concessió d’un centre escolar, l’ac-tual Macià-Companys, quan Domingo era ministre d’Instrucció Pública del govern provisional de la República.Res, ni el nom d’un carrer o plaça, ni una simple placa, recorda al que va ser el primer fi ll adoptiu d’Agramunt, el segon és Josep Guinovart, títol que se li va concedir fa un parell d’anys. Ara l’Ajuntament, a través del pro-jecte de recuperació de la memòria històrica, pretén projectar aquesta fi gura que va ser un dels principals polítics catalans i espanyols del pri-mer terç del segle passat.

Domingo, ministre en tres oca-sions, va ser un dels fundadors de Joventut Republicana de Lleida, el Partit Republicà i Esquerra Repu-blicana, al costat de Manuel Azaña.Durant la seva joventut Marcel·lí Do-mingo, mestre de professió, va residir uns anys a casa nostra on va estar destinat el seu pare que era guàrdia civil. Aquesta vinculació afectiva la va mantenir al llarg de la seva vida i quan

Marcel·lí Domingo i Sanjuan, mestre, publicista i polític va néi-xer a Tarragona l’any 1884 i va morir a Tolosa de Llenguadoc el 1939. Fill d’un guàrdia civil andalús i d’una jove de Cambrils, durant la seva infància i joventut va residir en diverses poblacions catalanes, entre elles Agramunt. De tendència federal, mantingué una trajectòria conciliadora amb totes les famílies republicanes de les que en fou un líder molt des-tacat.

El 1911 va ser escollit per primera vegada, diputat per Tortosa. En la seva primera intervenció parlamentària s’oposà al jurament a la monar-quia. Al llarg de la seva vida parlamentària reiterà la seva preocupació per l’ensenyament, les seves defi ciències i els baixos sous dels mestres. Durant la dictadura de Primo de Ribera s’hagué d’exiliar i també des-prés de l’aixecament de Jaca.

A partir de la proclamació de la Segona República va ser ministre en tres ocasions, dues com a titular de la cartera d’Instrucció Pública i una altra de la d’Agricultura. Durant el seu mandat promulgà el decret de bilingüisme i el de coeducació; impulsà un pla de construcció d’escoles i, entre altres, autoritzà la reforma del pla d’estudis de magisteri. Com a ministre d’agricultura impulsà els primers passos de la tant esperada reforma agrària. Durant la Guerra viatjà per tot el món defensant la causa republicana. El 1939 morí, sobtadament, a l’exili de Tolosa de Llenguadoc.

Nomenat fi ll adoptiu d'Agramunt l'any 1931,

no hi ha res que ho recordi.

Marcel·lí Domingo, a la dreta de la imatge, amb Manuel Azaña.

sió 11AGOST de 2005

sent ministre d’Instrucció Pública l’Ajuntament agramuntí va demanar un nou centre escolar, aquest li va ser concedit a través d’un decret publicat el 16 de juliol de 1931, segons es pu-blica en el col·leccionable de la revis-ta SIÓ, “La Guerra Civil a Agramunt”.

En la sessió plenària del dia 8 d’agost de 1931, el regidor Joan Carrera va llegir la proposta perquè Marcel·lí Domingo fos nomenat fi ll adoptiu d’Agramunt, “tenint en comp-te que sent una veritable devoció cap a la nostra Catalunya, i especialment a la nostra Vila on va residir alguns anys durant la seva joventut, com ha demostrat en les seves Ordres, auto-ritzant i ordenant el bilingüisme en les escoles catalanes i també creant en aquesta localitat dues escoles de nens i dues de nenes pel que al cos-tat de les existents constitueixen dos centres graduats de tres seccions ca-dascuna; es proposa que es nomeni fi ll adoptiu d’Agramunt”.

El dia 20 de setembre l’Ajuntament va escripturà la compra d’uns terrenys, propietat de Josep Brufau, situats al costat de la Barretina i del col·legi de les Monges. Dos anys més tard, el 26 de setembre de 1933, es va posar la primera pedra del nou edifi ci. S’havia anunciat la presència del president de la Generalitat, Francesc Macià, que fi -nalment no hi va poder assistir.

El pressupost d’execució del nou centre escolar va ser de 252.000 pessetes i la concessió de l’obra va es-tar envoltada d’una polèmica política entre el govern i l’oposició municipal. Les Escoles no es van poder estrenar fi ns després de la Guerra Civil, una vegada van ser reparats els desper-fectes que van ocasionar els bombar-dejos que va patir la Vila a partir del mes d’abril de 1938. ■

Ministre d'Instrucció pú-blica durant la Repúbli-ca, va crear les escoles

Macià-Companys.

Marcel·lí Domingo, segon per l'esquerra. El quart és Lluís Companys, en el govern Azaña.

Les escoles Macià-Companys, l'any 1938, abans dels bombardejos.

▼


LA RIBERA DE SIÓEXCURSIONISME

La nostra comarca vista pelsexcursionistes de fa 80 anys

Fa gairebé 80 anys, l’agost de 1926, el número 375 del Butlletí Excursionista de Catalunya publicava un reportatge sobre la comarca natural de la Ribera de Sió. La nostra comarca ha estat reconeguda com a unitat geogràfi ca des de molt antic. Aquesta descripció que en fan els excursionistes n’és una prova més des d’un punt de vista fi ns ara inèdit. Els l'oferim íntegra i tal com va ser redactada a l'època, tant en el seu contingut com en la grafi a. El lector hi trobarà aspectes i dades ben sorprenents que hem cregut d’interès per als nostres lectors.

AQUESTA comarca natural està determinada per la conca del seu propi riu, els brancals més

alts del qual es formen sota les ondu-lacions muntanyoses de la veïna Sa-garra. En el seu capçal forma un gran circuit que constitueix la Plana de Guissona, regada pels citats brancals. Un cop format, el riu porta la direcció de Llevant a Ponent i corre entre bai-xes muntanyes que s’encaren en avall de la plana, i formen un congost tan-cat al Nord per la serra de Montclar, i a Migjorn, per la serra d’Almenara. El

riu va a llençar-se al Segre més avall d’Assentiu. Alli termina la comarca.

És una comarca estrictament natu-ral, i per bé que el seu nom i la seva existència estan encarnats en el dir i en el sentir de la gent que la po-blen, no estan per res basats en cap fonament històric; és considerada en aquest punt com a terres d’Urgell, comtat al qual pertanyia.

Confronta al N. amb la vall del riu Bregós, mitjançant partió d’aigües; a Llevant i Migjorn, amb la Sagarra, per baixes ondulacions de serres; al

SO., amb el Pla d’Urgell, separat per la serra d’Almenara, i a Ponent, amb la ribera del Segre, com veiérem an-teriorment en parlar d’aquesta ùltima comarca.

La seva afrontació amb la Sagarra está marcada per un encadenament de noms termenals: Portell, Alfar, Altarriba, Arquells i Tordera, entre altres. També podrien ésser consi-derats com a termenals els noms de Palou de Sanahuja, Palouet o Palou de Torà i Pallargues, si se’ls conside-ra en el sentit del mot Pal en la seva

▼

L'Aranyó. En primer termeels coneguts pallers de pedra.

AR

XIU

SIÓ

/ J.

BE

RTR

AN


radical, mot que, com hem vist altres vegades, implica assenyalament de límits, però en la accepció de curs de les aigües.

No té característiques especials. Les seves muntanyes podríem dir que són poc expressives, la llur fesomia és monòtona sense caires de relleu ni particularitats que les especialitzin.

Els conreus són de bona qualitat, en especial en la Plana de Guissona i en la part baixa regada pel canal d’Urgell. La Plana de Guissona és abundosa en fons.

Aquesta comarca no és camp abo-nat per a l’excursionista muntanyenc i no ofereix, com ja he dít, en la seva naturalesa, remarcables particulari-tats. Té, en canvi, marcat interés en el que es refereix a monuments i re-cords de passades èpoques.

A més a més d’esglésies tan interes-sants, entre elles, com les d’Agramunt i Palagalls, criden l’atenció en recórrer

la comarca, ruïnes, algunes ben con-servades, de castells í antigues fortifi -cacions, que després enumerarem.

Dins la comarca de la Ribera de Ció s’ha de considerar una sub-comarca que és la repetida Plana de Guissona, la qual ocupa la part superior de la vall, en el vessant suaument ínclinat de les muntanyes que l’encapçalen, i en terrer tot ell gairebé pla.

Es troben en aquesta sub-comarca deu municipis constituits per una vila, Guissona, i trenta cinc pobles, a més a més d’altres dos pertanyents a un altre municipi.

Estan repartits en la següent for-ma:

Guissona, vila d’uns 1700 h., cen-tre comercial de tots els pobles de la Plana. Té força moviment i animació. Els seus mercats setmanals són molt concorreguts com també les diver-ses fi res que celebra. L’aspecte d’an-tigor de la vila és força interessant.

Té bons edifi cis i cases anti-gues. Es de notar l’anomena-da «Obra Fluvià», construcció interessant del segle XVI, que està sense acabar.

Florejachs, amb els pobles de Gra, Granollers, Palou de Sanahuja, Sant Martí, La Mo-rana i Selvanera. En el terme de Florejachs es troba el re-nomenat Castell de les Sitges, gran, quadrat, d’arrogant pre-sència, escàs d’obertures i ric en canvi en murs emmarletats i contraforts, i una majestuosa torre de l’homenatge.

Masoteres, amb Palouet o Palou de Torà i Taltahull.

Sant Guim de la Plana, que cal no confondre amb Sant Guim de Sagarra. Té adjunts els pobles de Comabella i Vichfred on hi ha les ruines del castell.

Iborra, el terme del qual s’estén en aigües del riu Bre-gós. En canvi, el poble de La Manresana, encimat en la serra i amb part de terme en aigües del Ció, és considerat com de la Sagarra. Conserva

també ruines del castell d’Iborra.

Torrefeta, amb Alfar, Bellvehí, Cedó, Llor i Riber. En aquest terme hi ha el castell de Majà i el de Llor.

Torroja, a l’extrem inferior de la pla-na i al S. E. de la mateixa. Té també un castell.

Prenyanosa, amb Castellnou d’Olu-gues, Cardosa i Malgrat i Tudela en el límit de la Sagarra. La major part dels noms d’aquests pobles tenen sentit de limitació.

Pallargues, amb Cisteró, Montroig

Aquesta comarca té marcat interés en el que es refereix a mo-numents i records de passades èpoques.

Mapa de la divisió territorial de Catalunya, segons Pere Blasi, l'any 1916, en què es pot apreciar la Ribera de Sió. L'autor va guanyar el premi a la millor obra didàctica de geografi a de Catalunya, convocat per l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, i que posteriorment va ser publicat amb el títol Geografi a elemental de Catalunya.Tot i que els límits comarcals són aproximats, s'indiquen les poblacions referenciades en l'obra esmentada.

▼


i Palagalls, nom compost de Pal i Galls.

Ossó, amb Bellver, Peraltes, Mont -falcó d’Agramunt i Castellnou d’Agra-munt.

La resta de la comarca, fora de la plana, en la pròpia vall del Ció, està ocupada per vuit municipis i part d’un altre, descompostos en una vila, Agramunt, i 26 pobles en la següent forma:

Aranyó, nom termenal, amb Ca-nós, Moller, també nom termenal,

Montcortés i La Ratera. Concabella i Hostafranchs d’aquest mateix muni-cipi es troben encara en la plana de Guissona.

Puigvert d’Agramunt. Oluges, amb Montfalcó Murallat

i Santa Fe. Montfalcó Murallat con-serva les seves fortifi cacions i ofereix encara peculiar aspecte d’època me-dieval.

Figuerosa, amb Altet, Conill i Riudo-velles.

Donzell, amb Montclar i Puelles. La

casa del senyor de Montclar ostenta encara dues fermes torres.

Montgay, amb Butsenit. Preixens, amb les Ventoses i Pra-

dell. Agramunt, amb Mafet, Almenara

Alta i Aladrell. Agramunt està bella-ment assentat prop del riu, en un bo-nic pla que s’estén entre les serres de Montclar i Almenara. És el cap de la comarca i compta amb uns 2500 h. És població animada í de força trà-fec. El seu aspecte és d’antigor, amb grans porxades en els carrers. Pos-seeix una notable església romànica, la portada de la qual és una bella obra mestra de les més importants de Catalunya.

La Sentiu i Flix, units al municipi de Bellcaire, sense que deixin, per aixó, de pertànyer a aquesta comarca.

El total d’habitants de la comarca és d’uns 17.000.

Com obra moderna, és de notar la gran foradada del canal d’Urgell, en el terme de Montclar, la qual travessa la

Vestigis del castell de Montfalcó d'Agramunt. Possiblement la foto sigui de l'època en què es va publicar l'article.

Font de Gàver, lloc on neix el riu Sió.

AR

XIU

SIÓ

/ J.

BE

RTR

AN

AR

XIU

SIÓ


serra del propi nom en una extensió de cinc quilòmetres.

En el cim d’Almenara, de 459 me-tres d’altitud, es destaca el Pilar de Almenara, grossa torre rodona, sen-se accés exterior, que té l’alçària de 15 metres, amb tot i estar esmotxada en la seva part superior. Des del cim d’Almenara es frueix d’un bell i estens panorama del Pla d’Urgell; i s’albira

enllá la Seu vella de Lleyda. Prop de la terra hi ha les ruïnes d’una antiga església románíca.

Passa per Agramunt i Montclar la carretera de Tàrrega a Pons i la Seu d’Urgell.

Comunica Agramunt amb Cervera per una carretera que passa per Puíg-vert i Ossó.

Guissona comunica amb Cervera

per una carretera que passa per Torrefeta i Torroja, i amb Biosca, per Massoteres i Taltahull. De Torroja surt un brancal de carretera que va a La Manresana a trobar la carretera de Cervera a Calaf.

Guissona dista de Cervera 14 qms, i Agramunt en dista 22. De Torroja a Calaf hi ha també 22 qms.

Agramunt es comunica amb Ba la-guer per una carretera de 25 qms. que segueix en avall la Ribera de Ció passant per Pradell, Préixens, Les Ventoses, Butsenit, Mongay i La Sen-tiu.

No hi ha establerta comunicació di-recta entre Agramunt í Guíssona, sí bé está demanat i aprovat un brancal que des del quilòmetre 11 de la carre-tera de Cervera a Agramunt ha d’anar a Guissona per Sant Martí i La Mora-na. Del quilòmetre 6 de la pròpia car-retera ha de sortir també un brancal a Concabella per Hostafranchs.

Ha de travessar també la comarca un camí veïnal des del quilòmetre 5 de la carretera de Cervera a Torá, que ha d’anar a Sant Guím per Montfalcó, Bergós, Montpalau í Freixanet.

Altres vies rodades interessants, en projecte, són les d’Agramunt a Flore-jachs i Palou de Sanahuja per anar a trobar la de Guissona a Biosca, i la de Florejachs a Pallargues i Ossó.

Butlletí Excursionista de Catalunya. Any XXXVI. Agost 1926. Núm. 375 Barcelona, Editorial Taber, Ltda. Via Layetana, 21- Barcelona,1926. + CESAR A. TORRAS La Ribera de Ció

Agramunt és el capde comarca i compta

amb uns 2500 h.És població animada

í de força tràfec.A

RX

IU S

IÓ /

J. B

ER

TRA

N

Castell de les Pallargues.

LA RIBERA DE SIÓEXCURSIONISME


▼

Una passejada pel nostre arxiu parroquial❚ Concepció Vilà

HISTÒRIA DEMOGRAFIA

ANY 18641 1900 1920 19362 1940 1950 1960 1970 1975 19813 1990 1995 2000 2004

Habitants 2.800 2.453 2.493 2.758 2.527 2.970 3.282 4.428 4.343 4.562 4.747 4.886 5.008 5.210

Baptismes 59 64 46 32 34 61 57 51 54 38 42 27 26

Matrimonis 18 16 6 24 21 19 20 23 14 12 23 11 11

Defuncions 119 81 46 11 29 41 30 26 46 35 38 45 48 54

- de 0 a 1 any 48 21 8 1 2 2 1 0 1 0 0 0 0 0

- de 2 a 10 anys 25 34 2 0 3 1 0 1 1 0 1 1 1 0

- d'11 a 20 anys 8 0 0 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0

- de 21 a 50 anys 11 5 9 0 3 5 1 3 6 3 5 1 2 0

- de 51 a 80 anys 24 16 23 7 18 29 24 18 28 18 20 21 18 29

- de 81 a 99 anys 3 5 4 2 2 4 4 4 10 14 12 22 27 25

1 El nombre d'habitants és aproximat.2 Cal recordar que aquest any comença la guerra civil i possiblement algunes defuncions, com es nota en el mateix arxiu, no es van inscriure.3 Cal fer esment aquí que en aquests anys hi ha establert el matrimoni Civil i que per tant no consta en l'arxiu Parroquial.

Què són cent anys? És un pessic en el decurs de la història.

Una engruna en els milions de mi-lions d’anys que porta la humanitat. Avui he volgut fer una passejada pel NOSTRE ARXIU PARROQUIAL i repassar els últims cent anys de la nostra Vila d’Agramunt i dels quals la majoria de nosaltres encara en som protagonistes. I portats per la curio-sitat i a la vegada també per l’interès per les coses nostres, de casa nostra i de la nostra pròpia història, he pogut fer aquestes constatacions que poden ser d’interès o, si més no, de certa cu-riositat per historiadors i curiosos.

Els llibres que he consultat i que tenim al nostre arxiu parroquial són sobre els BAPTISMES, MATRIMONIS i DEFUNCIONS.

En aquest arxiu nostre es guarden els llibres de baptismes des de l’any 1817, els de matrimonis des de l’any 1799 i els de defuncions des de l’any

1852. Són, sens dubte, na gran tre-sor.

En el quadre adjunt constatarem unes xifres tretes de cada un dels llibres fullejats, plana a plana, de cada un d’ells i llegint cada una de les partides escrites a mà pels dife-rents mossens encarregats de l'arxiu durant aquest segle. Però no exposo cada un dels cent anys últims, ho faig aquí només uns anys, dels que tenim referències en el nombre d’habitants que tenia la nostra Vila segons la Gran Geografi a Comarcal de Catalunya i a la vegada per no ser tant complicat de xifres. Així doncs, sempre segons l’arxiu parroquial d'Agramunt.

Tot i que incloem l'any 1864 com a referència, cal assenyalar que si comptem des de l'any 1900 farem una mostra de tretze anys d’aquest segle.

En totes aquestes dades del quadre que he anat recopilant, cal remarcar

algunes coses que he cregut conve-nient perquè cadascú faci la lectura que hi vulgui fer.

Hem de constatar que antigament generalment tothom batejava, es ca-sava i era enterrat per l’Església i així s’inscrivia en l’arxiu parroquial.


L’Arxiu Parroquial ha fet i fa un gran servei no solament per serveis religio-sos, sinó també per molts dels docu-ments que sovint avui es necessiten per tramitar papers, per herències, per fer l’arbre genealògic, etc., etc. i són molts els qui sovint aquí vénen a cercar documentació.

Així doncs, quant als baptismes comptabilitzem que durant aquests cent anys n'hi ha inscrits uns 4.851. L’any que n’hi ha menys és el 1939, amb 13 baptismes, i el que en comp-tabilitzem més és l’any 1901, amb un total de 75 baptismes.

Al llarg d’aquesta centúria hi ha inscrits 1.695 matrimonis. L’any que n'hi ha menys és el 1923, amb 4 ma-trimonis, deixant a part l’any 1937 i 1938 que no hi ha registrat cap ma-trimoni. L’any que n’hi ha més fou el 1978, amb 41 matrimonis.

Durant aquests cent anys hi ha un total de 4.097 defuncions. L’any que en veiem més d’enregistrades és el 1900, amb 82. I l’any amb menys defuncions és el 1934, amb 19.

Al llarg d’aquests cent anys hem tro-

bat dues persones centenàries i amb-dues són del mateix mes i del mateix any 1993. El 4 d’abril moria Geroni Mitjavila i Boixadera, a l’edat de 100 anys, i el dia 10 Maria Tarragona So-lans, a l’edat 101 anys.

Si comparem aquesta estadística, podem comprovar que l’any 1900 les defuncions són d'edats més joves. Actualment tots sabem que la gent envellim més, de tal manera que, com a exemple, a Agramunt tenim actual-ment quatre avis centenaris: Maria Torra Roig, Maria i Josep Cahelles Ripoll i Miquel Amores Suàrez.

Com més enrere anem en el nostre arxiu, més constatem aquesta mor-taldat ja que morien als pocs dies de

néixer i molts al mateix dia del naixe-ment. Epidèmies, malalties, els pocs mitjans de què es disposava, misèria, pobresa i també alguna que altra guerra eren les causes de tantes i tan prematures morts.

Xifres i dates que formen part de la nostra història.

Una mirada al nostre entorn i ens adonem de la gran riquesa que avui tenim, gaudim i dels grans mitjans dels què disposem per viure de la mi-llor manera.

Donem-ne gràcies a tantes perso-nes que fan possible el nostre bon viure i com no també, per la que subscriu, a Déu, de qui prové tot el que som i tenim. ■

Actualment tots sabem que la gent envellim

més, de tal manera que, com a exemple, a Agra-munt tenim actualment quatre avis centenaris.

HISTÒRIA DEMOGRAFIA

▼


La dita que encapçala el present escrit és més vella que l’anar a peu. O quasi. Potser si fi lem prim

hauré d’acceptar que possiblement primer va ser el fet d’anar a peu i que més endavant va venir el de fi xar unes normes, uns principis a què atenir-se; o sigui, el que anomenem la llei. De totes maneres, els benvolguts lectors espero que disculpin la meva exagera-ció i acceptin si més no que la frase feta la llei, feta la trampa ja fa molt de temps que es diu popularment.

En un altre ordre de coses vull refe-rir-me a les vacances dels polítics ca-talans. Perquè no sé pas si se les han guanyades. Ho dic pel projecte del nou Estatut que ens han deixat mig empantanegat. Pel que hem pogut saber els que ens mirem l’espectacle des de la barrera, resulta que el pro-jecte d’Estatut ha passat els tràmits sense la majoria necessària pel que fa a les competències i al fi nançament. A més a més el PSC i el PP s’han aca-bat ajuntant a l’hora d’algunes vota-cions, mentre ERC s’ha desmarcat del tripartit i ha acabat fent parella amb CiU. Tot plegat fa venir picor. Les aus dels mals averanys ja han vaticinat que aquest estatut té un perdigó sota l’ala i que no tindrà força ni per aga-far el primer vol.

Hi ha alguns punts que no tenen una explicació gaire lògica (encara que en política tots sabem que la lògi-ca hi juga un paper molt relatiu). Així, per exemple, no s’acaba d’entendre que ERC, que havia defensat a capa i espasa el concert econòmic a l’es-til dels concerts basc i navarrès, ara es tiri enrere i defensi un model quediuen que serà millor. Millor per a qui? Tampoc no està gens clar que el PSC es giri d’esquena al reconeixement

dels drets històrics que impliquen, en defi nitiva, un tracte diferent en mol-tes matèries com és el fi nançament, el dret civil, la llengua, la cultura, etc. Tampoc no s’acaba d’entendre la co-mèdia de criatura repatània del PP que, a part de presentar una esmena a la totalitat, es limita a dir que no a tot; és prou clar que l’Estatut que pugui sortir algun dia del Parlament català no plaurà a la dreta i hi vota-ran en contra.

Ens han dit que durant aquest mes d’agost el Consell Consultiu de la Generalitat no farà vacances per estudiar i repassar a fons el projec-te d’Estatut per tal de determinar si hi ha alguns punts que no s’avenen a la Constitució. Llavors se sabrà si la nostra carta magna podrà continuar els tràmits o s’hauran de modifi car al-guns apartats a fi i efecte que no topi amb impediments legals a Madrid. Perquè un dels arguments que des de fora de Catalunya es fa servir sovint és el de la “constitucionalitat”. Què

vol dir que un punt no és constitu-cional? Que no es pot tirar endavant? Doncs que es canviï la Constitució, i llavors ja ho serà de constitucional. Perquè hi ha polítics que el pretext de la inconstitucionalitat el fan anar com si es tractés d’un anatema o del pecat mortal: el concert econòmic no pot ser, perquè no és constitucional; anomenar Catalunya com una nació no pot ser, perquè no es contempla a la Constitució... I així anar fent. Re-

peteixo, que es canviï la Consti-tució d’una vegada i se’n faci una de nova. Al cap i a la fi les lleis són per servir els ciutadans i no a l’inrevés. Aquest és un principi fo-namental del dret que tots els po-lítics haurien de tenir claríssim. A més a més, la mateixa Constitu-ció contempla un sistema perquè es puguin fer les modifi cacions que calgui o, si molt convé, una altra de nova.

De totes maneres cal admetre que la pròpia llei admet sovint lectures restringides i lectures laxes; cosa que vol dir que pos-siblement el nou estatut podria encabir-se dins la cotilla de la Constitució actual si els polítics i els juristes de torn fossin genero-sos i oberts de mires (cosa que respecte Catalunya i els catalans, potser és demanar molt). Això ho

dic també perquè hi ha maneres i ma-neres d’interpretar la llei. En Francesc Puigpelat explicava en un escrit a l’Avui que el president Zapatero, per defensar que els matrimonis homo-sexuals no eren anticonstitucionals, va matisar que l’article 32.1 de la Constitució diu “L’home i la dona te-nen dret a contreure matrimoni amb igualtat jurídica”, és a dir “l’home i la dona” i no “l’home amb la dona”. De manera que tot depèn de la lectura que es faci. Ja ho dèiem al principi, feta la llei... ■

Feta la llei, feta la trampa

❚ Joan Puig

OPINIÓ EL CELOBERT


Ofi cis: birbadors i espigoladors

❚ A. Ponsa

OPINIÓ GENT, FETS, COSES...

D'entrada no sé si faig bé en incloure aquestes dues feines com a ofi cis. Cadascú té tot el dret de veure-ho tal com els seus sentits li ho presentin. En tot cas, són feines que s'havien de fer i es feien. La primera per obligació material inexcusable, i la segona, per l'acompliment que "exigia" no desaprofi tar res que pogués ajudar a sobreviure, encara que fos en quantitats ínfi mes.

AR

XIU

SIÓ

Generalment aquestes feines eren fetes per les dones, la gent gran i la mainada; i ja fa molts anys

que han desaparegut completament. L'arribada dels herbicides a l'agricul-tura ha estat el detonant que ha per-mès acabar defi nitivament amb les males herbes dels sembrats. Un gran triomf de la química, és clar, del qual ben segur que, tard o d'hora, n'hau-rem de pagar les conseqüències.

Cada any, la feina de birbar els sem-brats, és a dir, netejar-los les males herbes, era molt laboriosa. Tot comen-çava a la primavera quan els cereals arrencaven amb embranzida el seu ci-cle de creixement que havia d'acabar a fi nals de juny amb el gra de les es-pigues a punt per a ser segat i batut. Però entremig de la planta del cereal hi creixien infi nitat d'herbes dolentes que es nodrien amb l'adob que el pa-gès havia escampat al camp per al seu sembrat. Potser hauria estat massa fàcil i bonic que no hi hagués aparegut aquella xacra, però, fos com fos, s'ha-via de fer desaparèixer; si no era així, l'herbota sempre guanyava la partida al cereal i es feia ama i senyora de la situació, fi ns al punt d'esborrar el sembrat del tros. La vermellor crida-nera dels camps era mal auguri; volia dir que les roselles, o puputs, havien pogut més que el cereal.

Les persones que anaven a birbar sortien cap al tros de bon matí, de ve-gades en colles no massa nombroses, i també de forma individual. Evident-ment, calia que coneguessin bé la fei-na que anaven a fer. Per tant, els princi-piants anaven acompanyats d'algú

que hi entengués prou per introduir-los, a poc a poc, amb els principis més indispensables que s'havien d'obser-var, tant pel que fa a les herbes que calia eliminar, com per la cura que havien de tenir de no trepitjar ni mal-metre les mates del sembrat. Les her-botes s'havien d'arrencar de soca-rel, no tallar-les. De vegades, però, arren-cant-n'hi una en seguia una altra de bona, cosa que calia evitar de totes, totes, perquè la pèrdua sovint prenia caires transcendentals.

Algunes de les herbes que s'arren-caven, simplement es treien de dins del sembrat i es llençaven a les vores i ribes; en canvi, n'hi havia altres que les posaven en sacs o en feien feixos que lligaven amb cordes o vencills fets de la mateixa herba i les aprofi taven pel menjar dels animals de corral, com és ara, conills, cabres... etc.

Així, era força usual veure els birba-

dors quan plegaven de la feina portar el feix sota el braç, o el sac damunt el carretó (l'eina de transport manual que més s'usava en aquells temps).

Com he dit al principi, la feina de l'espigolador formava part d'un ri-tual que consistia en arreplegar les espigues que restaven en els camps després d'haver estat segats i rasclats degudament. Espigues que, com qui diu, eren buscades amb lupa entre els arbres, marges, ribes i camins, com si es tractés de veritables joies. Del conjunt del material aconseguit se'n feien manolls, o bé es posava en sacs, i més tard s'esgranaven les espigues, trepitjant-les amb els peus, o a cops de bastó, damunt d'una borrassa o en qualsevol altre indret que fos net de l'era.

Finalment, el cereal obtingut era un dels menús preferits del galliner i de totes les altres bestioles del corral. ■


Carta oberta a l'equip tècnic municipal d'Urbanisme

Què passa a Agramunt?

OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

❚ J. Balagueró

L’ACUDIT D’EN CREUS

– Ostres noi! Quina instal·lació més "guai" que heu posat!– Sí, però no hi hem guanyat res, per cada programa que val la pena de veure, n'hi

ha mil que fan pena de mirar.

Em faig aquesta pregunta per-què hi ha unes quantes coses que no acabo d’entendre i d’un

temps ençà he pogut comprovar que preocupen a molta gent.

La primera qüestió, és referent al pati de l’avinguda Marià Jolonch nú-mero 19, que sembla que està pre-parat per començar a edifi car seguint la frenètica marxa constructiva que hi ha al poble.

Tinc entès que abans que la parcel-la fos propietat de l’empresa actual, s’hi havien interessat com a mínim tres empreses constructores o promotores més i que havien desestimat la seva compra, perquè segons les normes vi-gents només es podia edifi car la part de l'Av. Marià Jolonch i en una pro-funditat d’uns 18 metres, quedant la part que dóna al passeig del Sió més de 1.000 metres que estaven afectats i no s’hi podia construir res.

Ara i sense que hi hagi hagut cap modifi cació de Normes, almenys que jo sàpiga, sembla, segons “vox popu-li", que a l’esmentada parcel·la s’hi edifi caran cases adossades a la part afectada del darrere. Si això fos així, potser l’Ajuntament hauria de donar alguna explicació perquè no pogués semblar que hi hagués algun tracte de favor.

Un altre tema és sobre la plaça del Pou, que per cert tinc entès que és l’única obra posada en marxa per l’actual equip de govern. Tan sols unes preguntes sobre l’obra: Quina planifi cació s’havia fet, si es va haver de modifi car a corre-cuita el períme-tre de la mateixa una vegada comen-çada l’obra? És la millor solució per a

la plaça i tot el carrer en general? És l’estiu, i més concret l’època en què hi ha més activitat a la plaça, amb Festa Major pel mig i probablement la Fira del Torró, el millor temps per realitzar aquesta obra?

Un altre tema estrany per a mi és sobre els grups de cases que s’estan construint al Passeig, en la famosa “zona inundable”. Pensava que ja ha-vien passat a la historia aquells temps en què s’edifi cava sense haver de fer prèviament la corresponent Urbanit-zació. No sé si han pensat en el tren-caclosques que es poden trobar quan els nous propietaris s’instal·lin a les

cases i reclamin els serveis al Consis-tori, si aquests no han estat deguda-ment acabats.

I ja per acabar, només vull “felici-tar” l'equip tècnic municipal per les brillants obres als vials del carrer Sió i a la travessia de Vilavella. Crec que no es podia fer un nyap amb més poca gràcia.

Resumint, potser ja és hora que l’equip de govern comenci a carregar les piles, es posi a governar i es deixi de tantes picabaralles amb l’oposició. Suposo que ja han comprovat que no és tan fàcil com els devia semblar, després de tants anys a l'oposició. ■


Sóc mestra des de fa molts anys, he treba llat en diferents cen -tres educatius d’àmbits so cio-

culturals diferents i he col·laborat en infi nitat de projectes d’innovació educativa.

Aquest matí, en aixecar-me, m’he assabentat de la gran decisió que han pres els experts del Pacte Na-cional d’Educació: “...els alumnes de primària tindran una hora més al dia de classes i el curs escolar començarà l’u de setembre i acabarà el trenta de juny”. I jo dic: PERFECTE, jo sempre començo a l’escola el dia u de setem-bre i acabo el 30 de juny, i a mi per-sonalment m’és igual treballar que fer feina i diàriament em quedo, com a mínim, una hora més a l’escola, la majoria dels dies amb algun grup de nens/es, per tant això no és res nove-dós per a mi, ni pels meus companys i companyes.

Però en aquesta decisió magistral hi ha una segona part que diu: “ara els mestres estaran més preparats”. Què vol dir això? És que ara no n’estem de preparats? Jo i moltíssims mestres, des de fa molts anys, en sortir a les cinc de la tarda de l’escola, assistim a cursos de formació. També emprem alguns caps de setmana i el mes de juliol per a incrementar la nostra for-mació per a poder seguir enganxats al carro dels canvis. No tots els cur-sos ens els facilita Ensenyament, els que són millors ens els hem de pagar de la nostra butxaca. Amb els certifi -cats que se m’han lliurat als diferents cursos de formació als quals he assis-tit al llarg dels anys, podria empape-

rar la meitat de la meva casa i com jo la majoria dels meus companys i companyes.

Insult al món de la docènciaAquesta afi rmació la considero un

insult al món de la docència. Que pot-ser s’està insinuant que tota la pro-blemàtica actual que hi ha amb molts joves, adolescents i nens és per culpa dels docents? I... posats a dir bajana-des, potser les més de cent cinquanta denúncies presentades enguany per mares envers els seus propis fi lls per maltractaments també és per culpa dels mestres, i... si hi ha accidents és perquè a l’Escola no s’ensenya prou circulació vial, i respecte al tema de la drogodependència... si els mestres ensenyessin bé els alumnes aquest desapareixeria, i... si a l’escola es fes-sin bé les coses la societat seria una bassa d’oli.

Realment es creuen, senyors ex-perts del Pacte Nacional de l’Educa-ció, que amb les seves deduccions magistrals, asseguts darrere una taula en un despatx i sense haver trepitjat tots els Centres Educatius de Catalunya, ni conèixer la realitat

del dia a dia de cadascun d’ells, són infal·libles en les seves decisions?

Aquesta decisió equival a posar un pegat perquè milions de votants ca-llin, però molts sabem que les arrels del problema són més profundes i si la nostra societat i els nostres polí-tics no tenen la valentia d’enfrontar-se amb el veritable punt bàsic de la qüestió, poc podrem fer una colla d’ensenyants encara que s’augmentin el nombre d’hores lectives.

Per què, de veritat, no es posa fi la l’agulla i es comencen a buscar solucions perquè els pares i els fi lls puguin passar més hores junts? Això comporta parlar de comptabilitzar horaris laborals i escolars i la fl exi-bilització dels horaris de treball. I jono sóc una utòpica. Si donem una ullada cap a Europa veurem que molts països han sabut harmonitzar ambdues coses i se’n surten molt mi-llor que nosaltres, tot i que, a vega-des, ens creiem que som el melic del món i donem tota la culpa als nou-vinguts.

L’escola no és sinònimde guarderia

Finalment, vull dirigir-me a totes les mares i els pares de Catalunya per recordar-los que l’escola no és sinònim de guarderia, la seva funció és instruir i educar les nenes i nens. Les seves fi lles i fi lls hi passen un pe-ríode molt curt de la seva vida i, men-tre hi són, les mestres i els mestres procurem ajudar-los fi ns on podem, amb amor i comprensió; però vostès, mares i pares, els tindran tota la vida i sempre seran responsables, del que facin i del que deixin de fer els seus fi lls. ■

Sobre les conclusions dels experts del pactenacional de Catalunya sobre educació

OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

❚ Isabel Puigarnau March Les arrels del problema són més profundes i si la

nostra societat i els nostres polítics no tenen la valen-tia d’enfrontar-se amb el veritable punt bàsic de la

qüestió, poc podrem fer una colla d’ensenyants encara

que s’augmentin el nombre d’hores lectives.


OPINIÓ HI SEREM A TEMPS?

Poques actuacions serioses

❚ Una agramuntina

Avui m’agradaria començar el meu article destacant la porta-da del passat número. FANTÀS-

TIC! He trobat que es tracta d’una fotografi a realment original, amb uns colors i uns elements combinats i dis-posats harmònicament que fan intuir de manera immediata que l’artista local, en Guinovart, hi té alguna cosa a veure, tot i que l’element principal sigui típic d’un altre poble de la co-marca i no del nostre. Aquestes mos-tres de bon gust i d’originalitat fan que anem recordant, de tant en tant, que el vessant cultural i artístic va ti-rant endavant, si més no des de les entitats que insistentment treballen en aquesta línia.

Resposta a algun col·laborador

Sé que avui, qui més qui menys, pot esperar una resposta a algun col·laborador, independent (per cert, curiós, no li caldria dir si ho és o no, ja es veu prou en l’escrit) amb inten-ció de fer alguna refl exió a les meves paraules, que si bé nècies, li fan les orelles poc sordes! Alguna vegada he dit que no és la meva intenció car-tejar-me ni desaprofi tar l’espai que la revista em permet d’utilitzar per manifestar la meva opinió, compar-tida també per molts altres, sobre diversos temes que poden ser o no d’interès. El meu parer és tan bo com el de qualsevol altre, sempre i quan un sigui capaç de llegir allò que li és agradable a les orelles, el que no n’hi és tant i el que no vol o no li convé que se senti. Per això hi ha opinions de tota manera i gustos per a tots. De negativa, res de res! Positiva i op-timista esperant el dia que el nostre poble tingui un govern actiu, treba-

llador i amb empenta que pugui tor-nar a situar Agramunt on toca, amb actua cions encertades i amb desen-certs com sempre ha estat!

El polígonRespecte al tema del polígon, sem-

bla que es vol deixar per acabat amb un fort aplaudiment per una bona gestió municipal, però “haurà de ser que no”, perquè si un es vol informar, poc o molt, i demana el conveni per llegir-se’l, pot veure, sense necessitat d’entendre-s’hi pas massa que des de l’actuació municipal de bona gestió no n’hi ha cap ni una, que no tindrà baix cost pel nostre municipi, que tindrem sòl industrial quan els inte-ressats ja han comprat fora vila, que si s’arriba a perdre el judici ho paga-rem tots durant molt de temps, i que si el projecte del polígon públic ara és inviable més ho deurà ser quan s’ompli aquest que diuen que es farà ara... encara que això sí, amb aquest projecte el govern pugui respirar alleugerit per haver complert les pro-meses electorals i el repte personal imposat, com bé es diu en l’entrevista del passat Sió.

No es fa béBenvolguts lectors, anem obser-

vant detingudament les poques ac-tuacions serioses que es fan i podrem veure que no es fa bé. Com pot un ajuntament cobrar unes contribu-cions especials a preus desorbitats per metre lineal, sense destinar-hi cap subvenció en una zona que es

recomana que s’urbanitzi per l’afec-tació d’inundabilitat que tindrà temps a venir? Com es pot fer un accés al polígon per la carretera de Cervera amb difi cultat per camions i autocars? Anirem a girar a la rotonda del poble veí per utilitzar els serveis de l’entra-da d’Agramunt? Com es pot permetre que els divendres a la nit, en un carrer cèntric com és l’Av. Jaume Mestres de la vila, hi hagi curses de cotxes i ven-da d’esmorzars fora d’horari comer-cial, amb escàndols i gresca sense deixar descansar els veïns? Com, en canvi, els mateixos divendres es talla amb cadenes algunes zones veïnals perquè no es molestin els veïns? O tots o ningú, no? Com pot ser que el tema del preu de l’aigua estigui igual i només queda anar pagant? Quines actuacions en obres s’han fet per po-der regar els verds públics amb aigües subterrànies? No caldria buscar altres solucions a les bandes per reduir la velocitat a l’Av. Catalunya que no per-judiquessin els cotxes de tots els veïns que hi passen cada dia forçosament? Com no es busca alguna mesura que eviti els sorolls de les motos i els Quads a les vesprades i a altes hores de la nit? Com és que encara estan inacabades actuacions començades fa tant de temps com els Safareigs, el Pont de Ferro...? Tot això i més, sols és una refl exió i una crítica a la gestió del nostre Ajuntament, la qual es pot compartir, acceptar o no. De tota ma-nera la millor manera per no parlar-ne, fóra que aquestes preguntes no les pogués fer ningú i només ens pogués-sim fi xar amb les prioritats d’actuació que, en defi nitiva, és el que marca un estil de govern, una línia d’actuació i una manera de fer, quan n’hi ha!

Benvolguts lectors, siguem positius i guardem-nos de la calor. Fins al mes que ve perquè com diu el refranyer (Ref. 4230) “Tornem-hi, que no ha es-tat res”. ■

Si el projecte del polí-gon públic ara és invia-ble, més ho deurà ser

quan s'ompli aquest que diuen que es farà ara...


CULTURA DE LLIBRES

❚ per Jaume Cots

Creativitat

Joan Granados Riera

Confi ns d'Aigua, erràtic pel canal d'UrgellCol·lecció: La GarlandaEdita: ABADIA editors, 2005131 pàgines, preu 14 euros

Conec el Granados de sempre i mantenim unes cordials rela-

cions, però vaig tractar-lo més directament als inicis dels anys 1970 quan, con-juntament amb en Guillem Viladot, intentàrem interes-sar-lo a formar part –jun-tament amb altres– de la redacció de SIÓ. En el seu cas no va reeixir l'intent, tal vegada no combregava amb els idearis de la revis-ta o, potser, la seva feina creia que no era la idònia per embolicar-se en formes d'expressió contràries als moments que es vi-vien.

De sempre també l'he considerat una persona educada, culta, mesu-rada, i totes aquestes referències em ballaven pel cap a l'hora d'iniciar la lectura del seu llibre –què podia explicar amb aquest títol?– sen-se imaginar-me, ni de molt, el seu contingut i la rique-sa de lèxic que hi trobaria. Ras i curt, m'ha sorprès i he gaudit llegint-lo.

Penso, però, que es nota que és la seva primera obra. Com la majoria d'au-tors novells, ha intentat, com vulgarment es diu, bui-dar el pap, inserir-hi tot el que portava a dins del seu intel·lecte. I el bo del cas és que aquest aiguabarreig d'idees, de situacions, fl uei-xen ordenadament, sense acumular-se al llarg de la narració, el que no fa difícil ni farragós llegir-la.

Sota la temàtica d'unes caminades pel canal d'Ur-gell –i explica molt bé el

que veu– s'hi amaga tot un seguit de vivències, sen-sacions, refl exions, idees, desitjos, pensaments. Filo-sofa sobre el diví i l'humà.

El tema religiós està latenten tota l'obra juntament amb anhels de justícia so-cial. La imaginació hi bro-

lla a doll, conjuga el passat, el present, el futur indistintament. La visió present d'un llargandaix a la banqueta del canal, el pot conduir tant a un passat remot cu rull de bèsties ge gantines, com a un futur llunyà de la més agosarada

ciència-fi cció. Fins i tot, de manera delicada, explora el món de la sexualitat.

Sens dubte que han estat uns textos molt pensats,

molt treballats. S'ha hagut de documentar qui-sap-lo, els coneixements que de-mostra de la fauna i de la fl ora ho indica. També el vocabulari que utilitza, i amb molta prodigalitat, no és fruit solament d'una persona llegida i sí que ha estat necessària molta re-cerca. Una mostra: la pa-raula egagròpiles –pàgina 77– no la trobareu a tots els diccionaris. I com aques-ta, d'altres.

El que porta a deduir que tot aquest entramat de si-tuacions tan diverses –val-gui la redundància–, estigui tan ben tramat.

Felicitats. ■

Sota la temàtica d'unes caminades pel canal

d'Urgell s'hi amaga tot un seguit de vivències, sen-sacions, refl exions, idees,

desitjos, pensaments.


Altres contes: La meva fi nestra

❚ Guillem Viladot

SOM A RIELLA HISTÒRIESM

ON

TSE

GU

ER

RE

RO

Des de la meva fi nestra veig com la vida de Riella es fa i es des-fà. Hi miro sovint, per aquesta

fi nestra. Ho faig per descansar de l'enlluernament del paper blanc da-munt del qual escric, o per reposar del discurs literari. A través d'aques-ta fi nestra veig com passa la gent i com la Serra canvia de colors a me-sura que les estacions se succeeixen. Ara, en aquest moment, és envaïda per una calidesa daurada. És el resul-

tat d'haver segat i batut (tot alhora), que si temps enrera ocupava gaire-bé tres mesos, actualment dura uns quants dies, que a vegades no arri-ben ni a una setmana. Aquest aspec-te veloç del temps també ha arribat als pobles: sense adonar-nos-en tot va llampant, tot té una seqüència devertigen, com si el país s'hagués con-vertit en una ciutat de molts suburbis. Sovint, quan em ve a tomb perquèalgun veí m'empeny, exclamo: per què

aneu tan de pressa si tampoc no arri-bareu enlloc? La gent potser sempre ens hem cregut que havíem d'arribar a algun indret. Quin indret? Perquè, quan hem assolit una frontera, veiem que més enllà encara hi ha més país, continua havent-hi fi tons per assolir que mai no podrem abastar del tot. Una Festa Major, segur que és un d'aquests fi tons que assaborim cada any sabent, com sempre, que un cop passada continuarà aquest ritme que fa i desfà les viles. Escriure potserés un intent, sempre frustrat, d'atu-rar la vida i, en el repòs impossible, meditar una mica per saber com les gasta el veí, amb qui s'entén la veïna, quins són els impostos municipals i conèixer la nostra condició d'home-nets. ■


Ja hi tornem a ser

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

❚ per J. Pijuan

EL CONTE

Sento l’olor. L’habitació va plena d’aquesta olor tan característi-ca, però no és d’aquí d’on proce-

deix ja que no m’he mogut ni un mo-ment d’aquest lloc. Surto al passadís i començo a recórrer la casa amunt i avall a la seva recerca. Un cop fi nalit-zada encara no trobo el seu origen, però la casa en va plena. Conec per-fectament la procedència d’aquesta olor i per aquest motiu no estic gens tranquil. Tot i que no trobo cap evi-dència física dins la casa no deixo de creuar els dits. Surto al carrer. Fa ca-lor, molta calor. Des del llindar de la porta contemplo el meu entorn i veig que no estic pas sol. El veïnatge ha sortit de les seves respectives cases i observen també el seu entorn. Uns i altres ens mirem des del lloc estant. Els nostres rostres mostren una certa inquietud. Tots intuïm un mal presa-gi. L’olor que ens envolta ens provoca una forta esgarrifança.

L’aire està tan carregat que s’en-ganxa a la pell. El seu frec ens incrus-ta petites partícules del polsim negre que transporta a les espatlles. Les carícies del ventijol em fan reviure un temps passat que havia aconseguit oblidar amb molt d’esforç. M’envaeix el dolor. L’olor que fl ota en l’ambient em porta a un temps no massa llunyà de dolor i de ràbia. Un temps d’infor-tuni i mort, el record del qual m’infon estremiment. Les imatges d’aquell fu-nest moment, que romanien fi ns ara adormides en la ment cobren vida i se’m representen de nou amb tota la seva crua realitat. A través del vel que em cobreix els ulls veig el meu vigorós cos encès com una teia i com es va consumint a poc a poc enmig

d’un negre paratge de desolació. El serpent rogenc que ha ocasionat el fet, ja ens ha sobrepassat amb es-creix després d’atacar-nos furiosa-ment amb les seves esmolades urpes i continua avançant sense aturar-se precedit per una espessa columna de boira que oculta les seves afi lades urpes de tota mirada forana. Darrera seu ja no queda res en peu. Tot ha quedat reduït a cendra. L’alegria de la terra s’ha esvaït del tot. Els alegres càntics que ens embolcallaven s’han transformat en un profund silenci que ens posa la pell de gallina. Tinc el cos en carn viva. Les urpes del ser-pent m’han deixat ben senyalat. Les llagues que m’ha ocasionat s’han ex-pandit per tot el cos i em consumei-xen lentament. El dolor és tan intens que perdo els sentits. Quan recobro la consciència després de qui sap quantde temps, no em reconec a mi ma-teix. El meu aspecte és tan llastimós que estic convençut que ja ha arribat la meva hora. Anava errat del tot, perquè encara aguanto en peu. La convalescència va ser llarga i dura. Després de molts anys de teràpies vaig aconseguir recobrar-me i tornar a la normalitat.

“Mireu allà! Ja és aquí!” Els crits del veïnat em tornen a la realitat. Els ob-servo i veig que tots miren espantats en la meva direcció. Em giro intrigat per saber què passa i aleshores com-

prenc què els produeix l’espant. Enla llunyania diviso una cortina deboira que avança inexorablementcap a nosaltres. El seu avanç és tan ràpid que de seguida plana sobrenosaltres i no ens deixa respirar. La visió s’enterboleix per moments. De cop i volta la boira s’esquinça i del seu interior sorgeix una llengua de foc que s’expandeix per tot l’horitzó com un serpent. Avança cap a nosal-tres amb tota la seva virulència en-golint tot el que troba al seu davant. Els intents d’aturar-la són infructuo-sos. Intentem fugir sabent del cert què ens espera si no ho fem, però no podem; el pànic ens té completament paralitzats i no ens deixa moure del lloc. Les nostres cames s’aferren a la terra com a tentacles i ens impedei-xen de fugir. Palplantats en el nostre lloc sols ens resta esperar el nostre destí. El foc avança sense fre. Els crits de desesperació ressonen per tot arreu. La visió de la destrucció em consumeix per dins. El foc ha arribat prop dels meus peus i ja començo a sentir de nou les seves esgarrapades. Ha arribat l’hora.

De sobte una cortina d’aigua ens cau a sobre. La seva inesperada aparició fa recular el foc davant la sorpresa. Abans que es pugui refer de l’estupor una colla de voluntaris s’han postrat entre nosaltres dos i l’ataquen amb tots els mitjans que tenen a l’abast. La lluita és acarnissada, però al fi nal aconsegueixen reduir-lo.

La tranquil·litat torna a regnar en el que queda de bosc. Un cop reco-brat de l’espant observo la devasta-ció que tinc al meu davant i no em sé avenir que aquesta vegada hagi pogut sobreviure. Contemplo la catifa negra que tinc estesa als meus peus i em pregunto fi ns quan ho haurem de suportar. ■

De cop i volta la boira s’esquinça i del seuinterior sorgeix unallengua de foc que s’expandeix per tot

l’horitzó com un serpent.


Altra volta una mica de tot

❚ Jordi Viladot Puig

COL·LABORACIONS LITERÀRIES COSES DE LA VIDA

CUIDAR ELS FILLSUn dia, una mare, en despertar-se,

veu que un dels seus fi lls està malalt. Truca a l'empresa on treballa i la con-versa és així:

– Telefono per dir-los que avui no podré venir al treball perquè el meu fi ll està malalt.

– Perdoni senyora, però el seu fi ll no té pare?

– Sí, clar que en té, per què m'ho pregunta?

– Per què no es queda el seu marit a cuidar el petit?

El dia que sigui el pare qui no vagi al treball perquè ha de cuidar un fi ll malalt, s'hauran reduït les difi cultats que tenen les dones casades, amb fi lls, per trobar feina.

EL COST I EL PREU DE LES COSESL'Airbus 380, avió de gran confort,

s'ha presentat com a rèplica a l'oferta de "baix cost" d'algunes companyies aèries. Serà de "baix preu", perquè "cost" és el que costa un producte o servei, i "preu" és la quantitat de diners que s'ha de donar a canvi d'aquell producte o servei.

ELS COL·LEGIALS I LA MOTXILLAAra trobem natural que els col-

legials vagin amunt i avall carregats amb una motxilla plena de llibres, llibretes, "plumiers",... Abans tots teníem el nostre pupitre on guardà-

vem les nostres coses i mai ningú no tocava res. Com ha canviat la convi-vència!

EDUCAR ELS INFANTSQuan els pares diuen a un fi ll, que

fa una entremaliadura, ets un male-ducat!, hom pensa: però si sou vosal-tres els que l'eduqueu!

DIA DE L'AVIAra que tot es comercialitza i s'in-

venten les coses més impensades, com el dia de la mare i el dia del pare, per què no celebrem el dia de l'avi?

CAL MILLORAR LA NOSTRA PARLATots hem de millorar la nostra parla

en català, però n'hi ha que ho neces-siten tot.

Va ser en un restaurant que té totes les forquilles. Es va servir un aperitiu esplèndid. Els cambrers/cambreres anaven d'una banda a l'altra tot ofe-rint-lo. S'acostà una noia al nostre grup amb una menja que no quedava clar què era.

Un dels convidats li va preguntar:– Què és això que ens dónes?La contesta va ser:– Són "codornius" (guatlles).I l'altre li contestà:– I no tens "freixenets"?

MÉS DE CATALÀLlegim a la premsa que es publica

terra endins, que un messetari reco-mana a un català que per millorar les relaciones cal viatjar més per la Messeta (en majúscula) i no tancar-

se al principat (en minúscula). Així es poden millorar les coses?

EL VI NOMÉS ÉS COSA D'HOMES?Podem observar que als restau-

rants el cambrer de torn sempre dóna a provar el vi a un home, encara que sigui una dona qui l'hagi demanat. Per què? És que el vi és cosa només d'homes?

LA LITÚRGIA DE SERVIR EL VIPodem observar que als restau-

rants, si demanes vi, el cambrer de torn obre l'ampolla amb més o menys solemnitat i el que el prova quasi sempre l'accepta. Però si demanes una segona o tercera ampolla mai no es dóna a provar. Els experts en vins diuen que no totes les ampolles de la mateixa marca, reserva, anyada, etc. són forçosament d'igual qualitat. Si això és així, per què tanta litúrgia en la primera ampolla i no en les se-güents? És que en això dels vins hi ha molt esnobisme i pocs entesos?

Si la qüestió està a canviar les co-pes, doncs que així es faci, almenys en aquells restaurants de tovalles de fi l, copes de cristall, joc de coberts de plata i cambrers encartonats.

PROHIBIT CRIDARDe la mateixa manera que en molts

locals públics hi ha un rètol que diu "prohibit fumar", proposo que als restaurants s'hi posi el de "prohibit cridar" i, en tot cas, que s'habiliti un espai per a fumadors i un altre per a cridaners. ■

Per a subscripcions i anuncis de la revista, us podeu adreçar a

Pilar Figuera - Tel. 973 39 20 42


❚ R. Mendoza

Partits de pretemporada C.F.

AGRA

MUN

T ESCOLAG.GATELL

CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»ESPORTS

www.geocities.com/fcagramunt

Relació de partits que es jugaran al camp d'esports:

3 de setembreCategoria Aleví, a les 16 h.Agramunt G. Gatell - Mollerussa

Categoria Infantil, a les 17,30 h.Agramunt G. Gatell - Mollerussa

4 de setembre

Primer equip, a les 18 h.Agramunt G. Gatell - Artesa de Segre

18 de setembre, a les 16,30 h.Partit corresponent al campionat de lliga de Segona

Regional de la temporada 2004/2005Agramunt G. Gatell - Barbens

JOS

EP

BE

RTR

AN

Ja han començat els entrenaments per preparar la propera temporada futbolística.


Les entrevistes del temps de vacances

BÀSQUET AGRAMUNT CLUBESPORTS

Començarem pel mes veterà, el Javi:

– Quan comença la teva afi ció pel bàsquet? – Des de sempre m’han agradat tot tipus d’esports. Però

el que em va fer decidir pel bàsquet, fou quan no em van triar per formar part d’un equip de futbol.

– Quin són els teus primers contactes amb la pilota?– Devia tenir uns onze anys, quan vaig agafar la pilota per

primera vegada i fi ns ara no l'he deixat (ni la deixaré, men-tre pugui). Com que no hi havia gaire afi ció al bàsquet al meu poble, em passava hores tirant sol a cistella. La meva tenacitat va arrastrar el meu germà Rafa i algun altre com-pany.

– Tu ets de Calanda (CC.AA. d’Aragó), com aterres a Agramunt?

– Als divuit anys vaig veure que els estudis no eren per mi, llavors vaig decidir treballar i a Agramunt hi vaig tenir l’oportunitat, gràcies al fet que la meva família és originària d’aquí, a part que el meu germà gran ja feia anys que hi vivia. Ara ja sóc un agramuntí més, casat i afi llat.

– El teu primer contacte amb el BAC Agramunt quan i com es va produir?

– Quan vaig arribar a Agramunt no tenia ni idea que es jugava a bàsquet. Un bon dia, després de tres anys, em va venir a buscar el que ara és el president del Club, el Ramon Boncompte, per saber si jo i el meu germà volíem jugar a bàsquet, ja que estaven molt justos de gent. Sense pensar-nos-ho dos cops, vam dir que sí.

– Sabem que ets una persona que es cuida molt, quin és el teu secret per estar sempre en forma?

– Bé, això d’estar sempre en forma ho dubto. Però en rea-litat m’agrada estar bé i crec que amb autoexigència i molta competitivitat en mi mateix em fa estar sempre en forma.

– A part de jugar, entrenes. Com ho portes?– Molt bé, m’agrada. Sobretot veure que el que estàs

ensenyant, i potser a tu et costa fer, els surt a la primera; per a mi és molt reconfortant. A part de l’estimació que agafes als que entrenes i ells cap a tu, això no està pagat amb diners.

– Quina és la teva il·lusió com a jugador i com a en-trenador?

– En primer lloc passar-m’ho bé jugant i en segon lloc intentar que hi hagi el millor ambient possible en el meu

equip i en el club. Pel que fa als xavals, intentar que apren-guin a jugar a bàsquet i que gaudeixin com jo ho faigjugant a aquest bonic esport.

– Algun record especial d’aquests set anys jugant al BAC Agramunt?

– Sens dubte, la "fi nal four" d’aquest any. Veure el pavelló ple de gent animant és un dels moments que mai no obli-daré. Llàstima de no haver pogut guanyar el campionat. També tinc un record especial de les Festes del Bàsquet que fem cada any, ens ho passem en gran.

– Aquest any t’han escollit com a millor jugador sènior, ha estat aquesta la teva millor temporada?

– Crec que porto dos anys jugant a molt bon nivell, però el fet d’arribar aquest any a les fi nals ha estat decisiu per poder obtenir aquest guardó. De totes maneres, crec que el premi és pel gran equip que som i espero i desitjo assolir altres premis amb el meu equip.

– Quina evolució has notat des que vas començar a l’actualitat?

– El creixement del club, la il·lusió amb què es treballa des de la Junta, entrenadors, els nens/es i l’esforç dels pa-res envers el club. Espero que tot continuï igual.

– Vols dir quelcom, a tall de comiat?– Espero que la mainada d’Agramunt s’animi a practicar

Reprenem les entrevistes que fèiem amb jugadors, entrenadors i/o persones vinculades al BAC Agramunt. Aquest any li toca el torn a dos xicots que han estat elegits com a millors jugadors dels seus respectius campionats. L’un és el JAVI SALAT i l’altre, que ja no està amb nosaltres, el GUILLEM PLA.

Javi Salat amb el seu germà gran Jordi, també vinculat al BAC.

BA

C

▼


bàsquet amb nosaltres, que la gent de la vila ens vingui a veure i no vull acabar sense dir: Força BAC!!

UN PETIT TEST: Un llibre: El diario de un skin.Una pel·lícula: Océanos de fuego.Un jugador: Juan Antonio San Epifanio “EPI”Un entrenador: Dusko Ivanovic.Un plat preferit: Els caragols.Un hobby preferit: Anar al gimnàs i fer squash.Una virtut: La força de voluntat i la competitivitat.Un defecte: Massa temperamental i un xic individualista.

Ara li toca, el torn al Guillem:– Quan comença la teva afi ció pel bàsquet? – Des de ben petit, el meu pare, era i és encara, un afi -

cionat al bàsquet i llavors m’explicava historietes, moltes d’elles inventades, perquè el que pretenia amb allò era edu-car-me.

– Quins són els teus primers contactes amb la pilota?– En la meva estada a l’Escolania de Montserrat ja teníem

una cistella mini per anar jugant en els moments d’esbarjo i fi ns i tot havíem fet algun campionat per no avorrir-nos.

– Quin és el moment que veus que aquest esport se’t dóna bé?

– Crec que va ser quan em vaig apuntar en un campus de bàsquet a Mollerussa. Encara no havia jugat en cap equip federat, i tot i això plantava cara als jugadors que feia anys que hi jugaven.

– Per què decideixes donar el salt i fi txar pel Bàsquet Manresa?

No la vaig anar a buscar jo aquesta situació, simplement el Bàsquet Manresa es va fi car en contacte amb el club i el meu entrenador, i em van oferir poder fer aquest salt i com deveu imaginar no ho podia rebutjar.

– Quina és la diferència més gran que has trobat entre el bàsquet lleidatà i el català?

– En podria dir bastants. Els arbitratges, el treball dur i constant de principi a fi de temporada, i l’ambient en què et mous és molt positiu perquè estàs envoltat de grans pro-fessionals diàriament.

– Creus que aquest any és el decisiu per saber si pots

continuar al bàsquet d'elit?– Aquest any potser encara no, crec que serà l’any vinent.

Però no obstant és molt important també aquest any per veure les aspiracions de cara al futur.

– Com portes això d’entrenar tres o quatre dies a Manresa?

– Doncs molt bé, al començament era pesat perquè no ens coneixíem la gent, el club, la ciutat, però l’adaptació va ser molt ràpida i cada cop era menys cansat. En temps d’exàmens i treballs era esgotador i ben poques forces et quedaven per entrenar, però res que no es pugui superar.

– Això de jugar al Palau amb el Barça o a l’Olímpic de Badalona amb la Penya, marca d’alguna manera?

– Marcar suposo que sí que em va marcar, perquè jugar en pavellons com aquests t’ajuda a seguir endavant, però quan estàs enmig del partit el públic està lluny i no hi pen-ses en això sols penses en guanyar.

– Quina és la teva fi ta en el món del bàsquet?– No tinc marcada cap fi ta, seguir treballant dur i cui-

dar-me perquè la salut és molt important en aquest món. Si segueixo fent bé aquestes petites coses, amb el pas del temps ja es veurà.

– Tens algun record especial del teu pas pel BAC Agramunt?

– Això per suposat, jo encara sóc del BAC. Crec que ara mateix tots els records són bons, perquè no he tingut mai problemes amb ningú. Sempre que he necessitat ajuda del club o de la gent que el forma, l’he rebuda.

– Com veus el nivell dels equips del BAC Agramunt?– El nivell el veig alt, perquè aquest club encara és jove.

Em recordo que fa cinc anys es van començar a formar equips inferiors a Sènior i tot i això ja s’està aconseguint arribar a fi nals. Però encara queda molt per millorar.

– Vols dir quelcom a tall de comiat?– Voldria agrair tot el suport del club durant la meva par-

ticipació aquí i l'oportunitat que em va donar de poder estar jugant en un club com és el Manresa. Gràcies a tots.

UN PETIT TEST:Un llibre: Codi Da Vinci.Una pel·lícula: Breaveheart.Un jugador: Michael Jordan.Un entrenador: Xavi García.Un plat preferit: La paella.Un hobby preferit: Cantar.Una virtut: La sang freda.Un defecte: La mandra. ■

El Guillem llençant un tir lliure enfront la Penya. A la foto inferior, celebrant el títol de campions cadets nivell "B".

BA

C

BA

C

▼


GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS

Sobre l'ensenyament

❚ La veu de CiU a l'Ajuntament


Aquest mes volem escriure al vol-tant d’un tema prou important a qualsevol cultura, com és el de

l’ensenyament. Aquest és un concep-te que ve defi nit per uns processos d’aprenentatge que comencen quan un neix i acaben quan deixa d’existir. Aquests aprenentatges determinaran uns hàbits de conducta que seran molt necessaris pels ciutadans i ciu-tadanes d’una comunitat, sigui gran o petita.

Sobre el tema de l’ensenyament, darrerament s’han fet uns estudis i uns informes on els resultats, a la nostra societat, no han estat gens bons. Anomenar les raons per les quals l’ensenyament, a casa nostra, obté uns resultats decebedors seria molt difícil i caldria un estudi especí-fi c de cada realitat social. El que sí sembla clar és que algunes de les co-ses que no es fan prou bé, i no perquè ho diguem nosaltres, sinó pedagogs prestigiosos del país, són:

Una administració que cada vegada creix més i li falta eines per apropar-se als centres d’ensenyament i poder donar el suport extern que els cal. Cada vegada s’apliquen més norma-tives que no tenen raó de ser, en se-gons quins llocs del seu àmbit territo-rial. No pot haver la mateixa norma-tiva en un barri marginal d’una ciutat que en un centre d’ambient rural. No serveix el cafè per a tothom.

Uns centres educatius que cada vegada són més dependents, que es limiten a seguir la normativa i les directrius de l’administració central. Moltes vegades l’administració de-termina uns aprenentatges que per la persona que els ha d’assolir no concorda amb la realitat social que l’envolta.

Les famílies, que donat el tren de vida que els exigeix la nostra societat, cada vegada es comprometen menys en l’educació de llurs fi lles i fi lls. Les famílies són capaces d’alimentar, ves-tir i donar un seguit de capricis als nens però deixen en mans d’altres col·lectius, amb molt bona intenció, allò relacionat amb l’educació. Edu-car vol molt temps i molta paciència; malauradament la majoria de les nos-tres famílies no disposen, en aquests moments, ni de temps ni de capacitat de lluita per aconseguir una educació com cal per als seus descendents.

Al professorat cada dia se li dema-na més, amb els canvis ràpids que es produeixen a la societat. El nivell d’exigència d’aquesta vers ells és molt gran. Això, moltes vegades, els genera angoixa i falta d’il·lusió en un col·lectiu que és bàsic en l’ensenya-ment i que si una cosa no haurien de perdre és la il·lusió.

Solucionar els problemes des dels ajuntaments

Segurament aquests poden ser possibles causes del fracàs educatiu, però cal ser positius i donar possibles solucions a tots aquests problemes. Les solucions no cal que ens les inven-tem, ja estan a tocar nostre, només cal aga far-les i adaptar-les a la nostra realitat. Si nosaltres som un dels pa-ïsos amb uns resultats educatius ne-gatius, els que han donat millor nota han estat aquells on l’administració local, en aquest cas l’Ajuntament, tenia més infl uència i més competèn-cies. Estem segurs que en un futur no molt llunyà la responsabilitat ad-ministrativa en educació recaurà en els Ajuntaments. Per assolir aquest repte ens cal que, des d’avui, ja ens anem preparant i cal que des d’ara els Ajuntaments comencin a promou-re mesures i sistemes de treball que

en propers anys siguin una realitat.No cal que perdem el temps i l’Ajun-

tament haurà de dinamitzar amb els Consells Escolars i les AMPA's activi-tats on les famílies es comprometin en l’educació de llurs fi lles i fi lls. Caldrà molt treball i estratègies innovadores, no servirà la idea que ens ho donin tot fet perquè és més còmode. També defugir del tipus d’escola anomenada dependent, ens cal una escola més autònoma, amb projectes nous on l’administració s’encarregarà d’aju-dar i posar els mitjans. Perquè l’esco-la aconsegueixi donar una educació viva, els projectes hauran de sortir del seu propi impuls. Així fomentarà, a part de les matèries bàsiques, pro-pòsits específi cs com: medi ambient, coeducació, solidaritat, intercanvi d’ex periències, activitats lúdiques...

Des de l’Ajuntament caldrà impul-sar polítiques, mantingudes en el temps, que millorin el nivell social i educatiu de la població: educació d’adults, cursos de qualifi cació pro-fessional, ampliació d'estudis... Do-nar suport i promoure activitats, on els aprenentatges que van assolint els diferents col·lectius socials siguin un aparador on altres col·lectius puguin aprendre. Que cada un de nosaltres puguem gaudir ensenyant als altres allò que hem après. Deixar de banda l’individualisme i la cultura del “jo”.

Tot això ho podrem aconseguir el dia que les administracions locals, prenent com a model experiències d’altres països, tinguin l’autonomia que els cal. Estiguem totes i tots pre-parats perquè això serà la realitat que s’esdevindrà.

Esperant que, encara que hàgiu es-tat de vacances, aquest mes d’agost hagi estat ple d’aprenentatges i ex-periències, us saludem molt cordial-ment. Que tingueu una bona Festa Major junt amb la família i amics. Fins una altra. ■

sió 49AGOST de 2005 sió 49

Un aspecte importantíssim de la societat actual és la formació que un pot tenir vers allò que ens envolta. El seu punt de vista i els seus valors ideològics que faran que després pugui executar allò après amb diligència i responsabilitat.Aquesta premissa ha estat assumida per l'agrupació local del PSC i també la que ens va impulsar a potenciar la celebració de la III escola d'estiu.

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS

❚ Agrupació local del PSC

AGOST de 2005

Estiu 2005: formació i participació progressista

La III escola d’estiu formativa de les joventuts socialistes de les Terres de Lleida es va celebrar

a la nostra vila els dies 30 i 31 de juliol. Va gaudir d'una presència no-table, ja que es varen comptar qua-ranta participants joves. Els diferents inscrits provenien de diversos llocs de les contrades de Lleida destacant poblacions com Bellpuig, Alfarràs, les Borges Blanques, Alguaire i Lleida, sense oblidar la nodrida participació dels joves agramuntins.

Van ser dos dies plens de confe-rències, tallers educatius i altres ac-tivitats destinades a orientar el futur de les polítiques progressistes de les nostres comarques. Un esdeveniment que posa de manifest l'esperit cata-lanista de la nostra formació i la vo-luntat de defensar el territori lleidatà assolint avantatges pel món rural i tot allò que l’envolta.

Des d'aquesta pàgina que se'ns brinda aprofi tem per agrair la presèn-cia dels diferents ponents, així com dels participants, tot esperant que el contingut de la jornada formativa es plasmi durant molts anys en l'ac-ció de govern dels diferents regidors i regidores socialistes. Enhorabona a tots per fer-nos-en gaudir!

Precisament aquesta escola d'estiu celebrada a Agramunt va tenir èxit pel suport obtingut, o el que és el ma-teix en virtut de la participació. Molts cops es pot caure en l'error de creure que la participació ciutadana sola-

ment es circumscriu en l'àmbit de les plataformes cíviques com la que s’es-menta en el fòrum de ràdio Sió. Això no és cert, ja que una bona manera d'aportar solucions i millores per la nostra vila és des de les agrupacions de les entitats polítiques. No tothom que es presenta per una formació hi està afi liat, les llistes es confi guren amb militants, simpatitzants o sim-plement gent que creu en el poble i vol ajudar a enfortir-lo i consolidar-lo com a motor, en el nostre cas, de la desitjada comarca de la Ribera del Sió.

És per això que la nostra agrupació local convida, tothom que vulgui, a fer les aportacions constructives perti-nents en bé de la ciutadania i a assis-tir a les reunions de l'agrupació local. Així tothom qui vulgui podrà copsar de primera mà quin es el nostre parer sobre els esdeveniments locals.

I ja que parlem d'ells ens agradaria

encoratjar la regidoria de governació, i per extensió el conjunt de l'equip de govern, que continuï treballant per a dur a terme el programa de mobilitat municipal, l'objectiu del qual és eli-minar les barreres arquitectòniques i millorar el pas a través de la via pública. Així doncs, volem donar tot el nostre suport a la construcció de passos elevats a les entrades al casc antic que permetran d'una vegada per totes reduir la velocitat i facilitar l'accés a persones discapacitades o amb problemes de mobilitat.

Millor dotació de policia localAixò s'ha de combinar amb una mi-

llor dotació de policia municipal, cosa que ens consta que ja s'està trami-tant. Així tindrem més seguretat a la vila i un control exhaustiu d'incidèn-cies que faran la convivència a la vila més agradable i tranquil·la.

Per concloure, només volem afegir una dita escaient dirigida a tothom que tingui ganes de refl exionar: “Si algú et senyala la lluna amb el dit, existeix el perill de no veure la lluna sinó veure el dit”. Així doncs, gaudiu d'allò que queda de l'estiu i us volem recordar que després del pregó de la festa major, l’1 de setembre, tindrem un sopar amb tots els simpatitzants de l’agrupació al qual ens acompa-nyarà, per presidir l’acte, un invitat de l’executiva del PSC. Fins el mes vinent. ■

Us convidem que apor-teu les vostres inquie-tuds en les reunions que fem al local de

l'agrupació. Tothom qui vingui podrà tenir infor-mació de primera mà respecte als esdeveni-

ments locals.


REGIDORIES MUNICIPALS

❚ Regidor de Cultura

Obres a l'església

Amb l’inici de les obres de reha-bilitació de l’interior del temple de santa Maria, s’ha fet una

esforç important. El departament de cultura ha destinat cent setanta-nou mil euros a refer les voltes de les tres naus. Des de fa temps es venien pro-duint petits despreniments que eren deguts a desfetes de la pedra i a les pèrdues de les juntes entre els blocs. L’actuació preveu fer una neteja de totes les ranures amb una injecció de material que compactarà les peces. Cal indicar que això es farà en una pri-mera fase que, per la complicació de la intervenció perquè el temple conti-nuarà obert al culte, obligarà a inter-venir amb molta cura mentre es fan els treballs de neteja i reforçament de les voltes en tota la seva extensió. Cal dir que el pressupost és íntegrament donat pel departament de cultura que ha fet una aportació molt especial en aquest cas perquè les actuacions ha-bituals són sempre compartides amb altres estaments i aquí ho fa íntegra-ment. Però no acabarà només amb això, sinó que la mateixa entitat ha

derivat una part de la subvenció que té amb conveni compartit amb la Cai-xa, per aplicar en una segona fase un import de prop de cent vint mil euros destinats a rehabilitar les parts més malmeses de l’exterior: base dels ab-sis, contorns de la façana principal i fonamentació del campanar.

Ens era molt necessària la protec-ció de les parts deteriorades i ara ja

podem dir que el compromís ha anat més enllà del que prevèiem inicial-ment i podem ben dir que les conver-ses mantingudes, amb els responsa-bles del departament, han donat un resultat excel·lent per la via del com-promís cap a la nostra realitat, que és preservar l’església com a monument preferent en la catalogació de l’art ro-mànic. ■

JOS

EP

BE

RTR

AN


L'AJUNTAMENT INFORMA

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 15 DE JUNY

Festes locals 2006Es fi xen els dos dies de festa local amb la conseqüent co-

municació als SSTT de Lleida del departament de Treball:Agramunt ....................1 i 4 de setembreAlmenara Alta .............4 i 5 d’agostDonzell d’Urgell ...........16 i 19 d’agostMafet ..........................2 de setembre i 7 d’octubreMontclar .....................22 i 24 de juliolLes Puelles ..................5 d’agost i 2 de setembre

Calendari ofi cial de festes laborals per l’any 2006Les festes ofi cials publicades a Catalunya són:

6 de gener (Reis)14 d’abril (Divendres Sant)17 d’abril (Dilluns de pasqua Florida) 1 de maig (Festa del Treball)24 de juny (Sant Joan)15 d’agost (l’Assumpció)11 de setembre (Diada Nacional)12 d’octubre (Festa de la Hispanitat) 1 de novembre (Tots Sants) 6 de desembre (Dia de la Constitució) 8 de desembre (la Immaculada)25 de desembre (Nadal)26 de desembre (Sant Esteve)

JUNTA DE GOVERN LOCAL DEL 27 DE JUNY

Sol·licitud de subvenció al Departa-ment de Benestar i Família

S’acordà sol·licitar al Departa-ment de Benestar i Família una sub-venció per l’anualitat 2005 a fi de fi nançar el programa d’atenció a la Infància i Adolescència en situació de risc social.

Pròrroga termini aparell de taxímetre i mòdul exterior en els vehícles de serveis de taxis municipals

La normativa de la Llei del taxi de Catalunya estableix que en els mu-nicipis de més de cinc mil habitants els taxis estan obligats a dur l’apa-rell de taxímetre i de mòdul exterior de vehícle.

S’ha aprovat concedir una pròr-roga de sis mesos pels titulars dels vehicles que han sol·licitat l’ajorna-ment a la data prefi xada pel juny 2005.

Aprovació calendari d’adequació de les activitats mediam-bientals de l’annex 2.2.

S’aprovà el calendari d’adequació de les activitats medi-ambientals regulades després de ser classifi cades i identi-fi cades de la forma següent:

– Activitats de tallers de maquinària, ferreria i caldere-ria i tallers de vehicles, hauran de presentar la sol-licitud abans del dia 1 de juliol de 2006.

– Activitats de pubs - discoteques - manipulats de plàs-tic - indústria alimentació - pretensats de formigó l’hauran de presentar abans del dia 1 de gener de 2007.

PLENARI DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL 30 DE JUNY

Expedient de modifi cació de crèditsS’aprova aquest expedient per tal de fi nançar els treballs

d’urbanització del sector comprès entre l’avda. Esports-c. Urgell-c. Piscines- c. Passeig Nou.

Aprovació inicial del projecte d’urbanització i expedient de contractació de les obres d’urbanització dels carrers avda. Esports, carrer Urgell, carrer Piscines i carrer Pas-seig Nou

El pressupost d’execució per contracte (PEC) és de sis-cents setanta-vuit mil nou-cents noranta-cinc euros amb vint-i-quatre cèntims. En el supòsit que durant el termi-ni d’exposició pública, per trenta dies, no es presentin al.legacions es considerarà defi nitivament aprovat sense necessitat d’un acord posterior de la corporació. La ga-rantia provisional de la licitació serà del 2% del pressu-

La festa de barris de l’Eixample del Sió va ser un èxit de públic per la bona organització i el bon temps.

AJU

NTA

ME

NT


LLICÈNCIES D'OBRESÀLEX BARROSO CAPDEVILA, per la pròrroga de l’exp.

Núm. 123/2003, construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat. C. Pilar Almenara.

JAUME CANOSA VALL, per enderrocar un edifi ci entre mitgeres. C. Convent.

CASCOS MARTORELL, SCP per adequar un local per a clínica dental. Av. Catalunya.

ELECTRODOMÈSTICS VILANOVA, SL per adequar uns baixos per local comercial. C. Àngel Guimerà.

HABITATGES AGRAMUNT, SL per construir vuit habitat-ges unifamiliars adossats i un aïllat. P.P.3. VIAL A.

JOSEP MARIA SINCA ESPINAL, per reformar un habi-tatge unifamiliar entre mitgeres. Donzell.

PROMOCIONS SABALL SALA, SL, per construir un edifi -ci plurifamiliar de 4 habitatges, 1 local i garatge. C. Clos.

PROMOCIONS BERCO 22, SL per enderrocar un edifi ci entre mitgeres. C. Escorxador.

JOSEP SOLÉ SOBREVALS, per ampliar una nau sense ús específi c. Av. Generalitat.

PROSANBER, SL, per ocupar la via pública amb un ca-mió cistella. Av. Marià Jolonch.

SÍLVIA LLUCH CODINA - ANTONI MIR CAPITÀ, per ocu-par la via pública amb una bastida. C. Raval de Puigverd.

PILAR SOLANES MARTÍ, per ocupar la via pública amb una bastida. C. Molí Vell.

CASCOS MARTORELL, SCP, per col·locar un rètol llumi-nós. Av. Catalunya.

DOMÈNEC TURULL MATEU - CARME MARSÀ PINÓS, per un dret de connexió a la xarxa, d’aigua potable. C. Petronel·la.

FÈLIX VALERO BERNAUS, per canviar les rajoles del la-vabo i substituir la banyera per un plat de dutxa. C. Com-tessa Aurembiaix.

DOMINGO GONZALEZ SANBLAS, per canviar les teules malmeses de la teulada. Montclar.

EXPLOTADORA D’ESTACIONS DE SERVEI, SL per subs-tituir la reixa malmesa de l’aparell del rentador. Ctra. Tàrrega.

MÀRIUS FARRÉ SÚRIA, per folrar la tanca amb pedra. C. Ronda Molinal.

CARME BURGUÉS BORRÀS, per arranjar les parets del corral. Montclar.

MIQUEL AMORES CASSERRES, per obrir una rasa per desembussar la claveguera. C. Castell.

DOMINGO VILALTA TALLAVÍ, per substituir la banyera per un plat de dutxa. Pl. Amball.

MERITXELL GRA CASANOVES, per un dret de connexió a la xarxa, d’aigua potable. C. Fontanilles.

FRANCESC SALA TREPAT, per comprovar l’estat actual de les bigues de la tribuna de l’habitatge. C. Sió.

FRANCESC SALA TREPAT, per ocupar la via pública amb una bastida. C. Sió.

COM. PROPIETARIS AV. JAUME MESTRES, 1 per ar-ranjar i pintar una part malmesa de la façana. Av. Jaume Mestres.

COM. PROPIETARIS AV. JAUME MESTRES, 6 per un dret de connexió a la xarxa, d’aigua potable. Av. Jaume Mestres.

TERESA MARTÍNEZ RUIZ, per canviar les rajoles del ter-ra de l’habitatge. C. Ntra. Sra. de la Mercè.

JORDI SEMENTÉ QUERALT, per ampliar l’entrada del garatge i canviar la porta. C. Raval de Puigverd.

COM. PROPIETARIS C. SIÓ, 24 per canviar les teules malmeses i arrebossar una paret interior de la terrassa. C. Sió.

TERESA INGLA TARRAGONA, per canviar les rajoles i el mobiliari de la cuina. C. Control.

RAMON SERRA BERTRAN, per col·locar un marbre de 2 m x 4 m en una paret de la cuina i canviar el mobiliari de la cuina. C. Carabassa.

HABITATGES AGRAMUNT, SL per un dret de connexió a la xarxa, d’aigua per obres. P.P.3. VIAL A.

HABITATGES AGRAMUNT, SL per 9 drets de connexió a la xarxa, de clavegueram. P.P.3. VIAL A.

ÒPTICA SOLÀ, SL per pavimentar el terra i col·locar un fals sostre. Pl. Pou.

ÒPTICA SOLÀ, SL per ocupar la via pública amb un con-tenidor i materials d’obres. Pl. Pou.

JOSEP MARIA SINCA ESPINAL, per ocupar la via públi-ca amb materials d’obres. Donzell.

TELEFONICA DE ESPAÑA, SAU per traslladar un pal de fusta telefònic d’un pati a la vorera. C. Noguera.

CAIXA MANRESA per enderrocar el fals sostre i un tau-lell, col·locar un fals sostre, pavimentar el terra i construir una rampa per accés als minusvàlids. Av. Marià Jolonch.

JOAN ANTONI GUTIÉRREZ ZURITA, per substituir la ba-nyera per un plat de dutxa. C. Corriol del Forn.

PROMOCIONS SABALL SALA, SL per 4 drets de conne-xió a la xarxa, de clavegueram. C. Clos.

PROMOCIONS SABALL SALA, SL per 1 dret de conne-xió a la xarxa, d’aigua per obres. C. Clos.

JOSEP SOLÉ SOBREVALS, per 1 dret de connexió a la xarxa, de clavegueram. Av. Generalitat.

post del contracte i la defi nitiva serà l’equivalent al 4% del pressupost d’adjudicació. S’estableix un termini de garan-tia d’un any a partir de la data en què sigui formalitzada la recepció de les obres.

Reclamació administrativa de responsabilitat patrimonial per la pèrdua de l’IAE 2003.

Aquesta es presenta perquè el ministeri d’Hisenda le-siona la facultat de cobrar divuit mil vuit-cents noranta-dos euros pels drets de cobrament de l’IAE de les quotes tributàries de l’any 2003 com a conseqüència de l’aplica-ció de la Llei 51/2002 de 27 de desembre.


ALMANAC

Mes de 30 dies, novè de l’any segons el nostrecalendari (Gregorià) i setè del primitiu calendariromà anomenat September.El dia 22 a les 22h 23m entrem a la TARDOR.

40

35

30

25

20

15

10

5

0

l./m2

El dia 1 el sol surt a les 5h 17m,i es pon a les 18h 25mEl dia 31 el sol surt a les 5h 46m,i es pon a les 17h 35mEl dia 22 el sol entra a la constel·lació de BALANÇA.

Demografia

(Mes de juliol de 2005)

NAIXEMENTSJoel Estadella AlcaldeNihal Mizab

dia 10dia 17

Temps

PLUJA CAIGUDA DURANT EL JULIOL

Dia 3Dia 21Dia 28Dia 31TOTAL

InapreciableInapreciable

1,5 l./m2

Inapreciable1,5 l./m2

TEMPERATURES EXTREMES DEL JULIOL

Màxima del mesMínima del mesOscil·lació extrema mensualMitja de les màximesMitja de les mínimesMitja de les mitjanes

40°, dia 1613°, dia 4

27°33,258°18,225°25,774°

L'Observador: Deudat PontGRÀFICA DE LES TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES I DE LES PRECIPITACIONS CORRESPONENTS AL MES DE JULIOL

9 10 11 12 13 14 151 2 3 4 5 6 7 8 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

40

35

30

25

20

15

10

5

0

–5

°C

DIES

Temperatura màxima:Temperatura mínima:Precipitacions:

DATES ASSENYALADESI COSTUMARI

El setembre és temps de verema tot i queavui al nostre terme hi ha molts pocs ceps.Antigament hi havia els pansers especialitzatsa fer panses. Compraven grans quantitats deraïm que feien assecar i pansir seguint elsprocediments tradicionals. Eren marxants quevoltaven per la tardor i hivern, quan no hi haviafruita i duien panses en grans cistells i lesvenien. Avorrien el vi, del que deien mil pestes,tot ponderant les gràcies de les panses i l’aigua.Atribuïen la perdició de l’home a la gran erradacomesa per Noè en prostituir el raïm i fer-nevi, que era la causa de tots els mals. Les pansesforen introduïdes a les nostres terres pels àrabs,ja que ells no bevien vi i consideraven el raïmcom un aliment.

Al davant hi ha l’estel, Pel setembre,i al darrera Sant Miquel, a collir ametlles.que duu la verema del cel.Dies 2, 3 i 4: Festa Major d’Agramunt.Dia 8: La Mare de Déu de setembre.Dia 11: Diada Nacional de Catalunya.Dia 29: Els sants Arcàngels Miquel, Gabriel

i Rafael.

EFEMÈRIDES DEL MES7 de setembre de 1688: plaga de llagostes

a Agramunt. Les terres de ponent patien des de

feia tres anys (1685, 1686 i 1687) una gran plagade llagostes. Es té notícies de molts pobles iciutats, com és el cas de Lleida, que feienpregàries a sant Gregori, advocat contra lallagosta. També s’organitzaven equips d’homesper sortir a matar-les. Tal dia com avui, el Regentde l’Audiència, D. Miguel de Cortinada, escriuals paers d’Agramunt que, per lliurar-se de laplaga, fessin allò que fan a Cervera, Tàrrega ialtres pobles amb molt bon resultat. Que vagina buscar homes d’altres poblacions no infectadesde la vegueria i els preguin que vinguin ambparells de mules per a llaurar la terra en totesdireccions, així sortiran les larves a la superfície,i el sol, les inclemències del temps i els ocellsles destruiran. Isidre Serra (procurador que teniena Barcelona), envia una carta als paers d’Agramuntel dia 11 de setembre, dient-los que podien haverpracticat aquest remei sense necessitat d’enviarcap súplica al Reial Consell.

Pel que sembla, els d’Agramunt no van tenirgaire èxit i segurament no en van fer gaire cas.És per això que el 7 de març de 1689 el veguer,Ignasi de Peramola, comunica als paersd’Agramunt una ordre del Reial Consell datadaa Barcelona el 15 de febrer i que diu textualment:“(...) en vistes al desinterès i desídia que s’havienfet servir els mitjans per destruir la llagosta,ordena i mana que es llaurin immediatamenttotes les terres per destruir les larves i cries dela llagosta. Si així no es fa, els amenaça ambbans penals i fortes sancions”.

R. Bernaus i Santacreu

DEFUNCIONSRicard Vicens i BorgesPilar Anguera i Massana

73 anys, dia 1695 anys, dia 28

Les fases de la lluna:

Lluna nova

Quart creixent

Lluna plena

Quart minvant

el dia 3

el dia 11

el dia 18

el dia 25

a les 18h 45m

a les 11h 37m

a les 02h 01m

a les 06h 41mMATRIMONISJordi Sala i Huguet, iMª Elena Pascuet i NosasJoan Carles Piña i López, iGemma Torra i MirallesJesús Bonet i Santiveri, iEva Cases i TeruelAlbert Rúbies i Fontanet, iMaite Sellart i Altisent

dia 9

dia 9

dia 9

dia 16

S E T E M B R E


❚ Coordina Rosa Maria Sera

❚ per Ricard Bertran

Les 7diferències

Una de les novetats d'aquest estiu ha estat el "xiringuito" del passeig del Sió, que ha tingut molta requesta les tardes i ves-prades més caloroses.

La foto de l'esquerra és l’ori-ginal, mentre que a la de la dreta s’han fet set mo difi -cacions.

A veure si les tro beu!

SOPA NUMÈRICASOPA DE LLETRES

En aquest embolic de lletres hi trobareudotze mots que hi ha, entre estris, eines i per-sonal, emprats en tallers d'impremta abans de la seva informatització.

Solució a la SOPA DE LLETRES, per P.R.:

Caixa, caixista, componedor, daurar, guillotina, interlínia, minerva, minervista, motlle, quadratí, tipògraf i tipòmetre.

A A X I A C B H D E A A E I Q T C O F T L G T I A J U L I M I L M S S N N N A O Q P T P I D I T I P D T O O O V R A X E T S R M M N R G T U I R O U A A R E B I R R A L L A T V N D X B E A C I L G I I Z O H L N R F N I O M A V R E N I M M I U D I C P S F J Q T V A G R E R T E M O P I T U

AMENITATSLLEURE


Solució a les7 diferències:

Solució a laSopa Numèrica

1780537584580126399075105

8304590117

114405431074502724

530908700097771515890406

2754433

393141641150936276005851023690317449302812


❚ Serafi na Balasch

❚ Josep Bertran

Aquesta és una de les dues pancartes de protesta que hi ha en una instal·lació que dóna a l'avinguda Ribera de Sió, al polígon industrial. Fa poc s'han acabat les obres d'urbanització d'aquesta nova via que, en un futur pròxim serà un dels principals ac-cessos al nou polígon d'INCA-SÒL. Com en gairebé tota obra pública, la de la Ribera de Sió va comportar diferències entre l'administració promotora, en aquest cas l'Ajuntament, i alguns veïns. Un d'aquests ho ha deixat palès amb un parell de pancartes col·locades a la tanca de la seva propietat.

LA FOTO

LA CALAISERA


Josep BertranIMATGES D’AHIR i D ’AVUI

IMATGE D’AHIR: La plaça l’Amball als anys cinquanta. Cap vehicle, només la camioneta del ramassador Manetes, i els edificis sensetocar. Avui pràcticament ja res no és igual: els omnipresents cotxes, edificis nous, altres restaurats o substituïts, també enderrocats.Sortosament el més emblemàtic es conserva en peu. És dels pocs edificis històrics civils que encara es conserven a Agramunt.També es conserva la font, avui potser més identitària que útil. La urbanització de la plaça no es va fer fins als anys vuitanta,amb l’arribada dels nous ajuntaments.

IMATGE D’AVUI: La plaça l’Amball tal com està actualment.

L’ÚLT IMA

Els oferim algunes de les zones on està projectat construir noves urbanitzacions o blocs d’habitatges. Fatemps que la febre constructura continua alta. Ningú no sap on es troba el límit de la demanda, afavoridaper uns interessos bancaris baixos, i mentrestant els promotors i constructors no donen l’abast per satisferaquesta demanda i la Vila va creixent. La redacció de les noves normes urbanístiques, POUM, no deu ser pasaliena a aquest frenesí constructiu, especialment en les denominades zones inundables.

Safareigs-Teixidors

Av. Catalunya.Masia de cal Jolonch

Ensenyament-Agustí Ros

Marià Jolonch

Ctra. de Preixens

Av. Catalunya

Av. Catalunya-Sió

REVISTA SIÓ. Núm 498 - Any XLII - Agost 2005

Documents