-
#143Gener 2015
www.comb.cat
24Document col·legialsobre les llistes d’espera
15La saturació en els serveisd’urgències a debat
9La Junta demana alpresident Mas més recursosper fer front a la
paga extra 2015
Premis a l’Excel·lència Professional:l’esforç dels metges en
defensadel sistema de salut
-
Guardonats Premis a l’Excel·lència Professional 2014
AbelMartínez Mejias
EulàliaMasachs Fatjó
ManelMata Cases
ManuelMatas Docampo
NúriaMontellà Jordana
MariusMorlans Molina
CarlesOrta Sagalàs
PilarRoura Olmeda
ManelSánchez Pérez
ManuelSans Segarra
JordiSolsona Martínez
JordiSunyer Deu
M. PilarVarela Perez
Jose MariaVerdu Rotellar
Josep ÀngelBosch Gil
Josep MariaCanudas Rovira
RicardCervera Segura
TeresaCheca i Ruiz
RamonCiurana Misol
AndreaCorominas Roura
PereCulell Oliveras
ModestGarcia Moll
MontseGavagnach Bellsola
MontserratGiménez Pérez
LauraGómez i Orgillés
Josep AntoniGutierrez Rincon
ElisendaFlorensa Claramunt
RoserGarcia Guasch
MariaAlberto Marcús
LuisAliaga Font
JordiAlmirall Pujol
MiquelAranda Sanchez
JavierAriza Cardenal
JoanAzemar Mallard
FernandoAzpiroz Vidaur
-
PREMIS AL’EXCEL·
LÈNCIA
PROFESSIONAL 20
14
Equips assistencials
eaP La Gavarra
Servei de cardiologia de l’Hospital Universitari vall
d’Hebron
Servei de cirurgia General consorci Sanitari del maresme
Servei de Pediatria de l’Hospital Quiron Dexeus
Francisco JavierPeligro adarve
Joan manelPérez-castejón Garrote
JordiPou Fernandez
Josep antoniPujante i conesa
miquel vidalDomínguez
rosaDinarès Solà
mariaesteve comas
ramonestruch riba
montserratFarrús Palou
Francesca elizabethLynd Parkin
andrésmarco mouriño
rosarioJiménez Leal
xavierLeón i vintró
FrancescBosch albareda
JaumeBenavent areu
ana mariaBertolín arnau
LluisBianchi cardona
-
28
7 Opinió i anàlisiEls valors de la professiói el metge del
futur
8 PresentacióMetges i metgesses excel·lents
9 ProfessióReunió de treball de la Juntade Govern amb el
presidentMas a la seu del COMB
10 Posició davant la crisiMés recursos per al sistemasanitari,
augment salarialper als metges i convenimèdic
12 A fonsSeguretat Clínica:investigar per prevenir
15 La qüestióLa saturació als serveisd’urgències d’hospitals
enel sector públic: què falla alsistema i quines solucionshi
ha?
16 Activitat col·legial18 Crònica
Premis a l’Excel·lènciaProfessional 2014
21 Informació col·legial –Comissió de DeontologiaNotes de la
Comissió deDeontologia
El Model d’Atenció ala Cronicitat Avançada.Aspectes ètics i
deontològics
22 La Junta informaL’Assemblea deCompromissaris aprovael
pressupost per al 2015amb més del 80% dels vots
24 Document de posicióLes llistes d’espera
26 Revista de premsa27 Dossier
La preparació per a lajubilació dels metges imetgesses
28 Tema de debatCom afronta el metge lajubilació
30 Seccions col·legials ijuntes comarcals
32 Obituaris33 Informació col·legial
Disponibles els diplomesd’assistència als actes delCOMB
Entra en funcionamentel Butlletí d’AlertesFarmacològiques
34 Cultura i societatEl 2015, any Dr. IgnasiBarraquer i
homenatge al’oftalmologia catalana
36 Petits anuncis39 Grup MED
Com pot un professionalprotegir-se davant d’unapossible
incapacitat?
Com afecta la reformafiscal als professionals?
42 Innovació i tecnologiaMedicina i robòtica: unanova
sinergia
Entrevista a Antonio M.de Lacy
44 Consultori terminològic
Sumari
Segueix-nos a:https://twitter.com/COMBarcelona
Segueix-nos a:facebook.comb.cat
Més informació:www.comb.catrevista.comb.cat
Accedeix al nostre blog:http://blogcomb.cat/
#143Gener 2015
18
35
revista del 5
15
-
revista del 7
Opinió i anàlisi
Junta dE GOvErn dEl COMB: President Jaume Padrós i Selma
vicepresidenta 1a Elvira Bisbe Vives vicepresident 2n Jaume
Sellarès i Sallas Secretari Gustavo A. TolchinskyWiesen
vicesecretari Josep Maria Benet i Martí tresorer Lluís Esteve i
Balagué vocals Magda Campins i Martí, Ramon Torné i Escasany,
Magdalena Bundó i Vidiella, Àngels Escorselli Mañosa, Adriana
Bataller i Bassols, Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon, Anna
Carreres i Molas, Antoni Iruela López, Anna Olivé i Torralba vocals
suplents Jaume Roigé i Sole,Antoni Trilla i Garcia, Mireia Sans i
Corrales, Lurdes Alonso i Vallès, Àngels López i Pol
Els valors de la professiói el metge del futurEl tancament de
l’any sempre és un bon moment per reflexionar sobre el que ha
passat elsúltims mesos i planificar millor els que vindran. En
aquest sentit, i en un entorn de restricciópressupostària com el
que travessem, cal destacar que si la qualitat assistencial no
s’haressentit ha estat pel compromís ètic dels professionals que
conformen —i conformem—el sistema sanitari públic que,
històricament, ha estat un model a seguir. Com podreu veurea la
pàgina 9, aquest va ser un dels temes que es van tractar en la
visita del president ArturMas a la seu del Col·legi.
A finals de l’any que acabem de tancar, i com cada any, el
Col·legi ha lliurat els Premis al’Excel·lència, reconeixent així
metges i metgesses que exerceixen la professió des del’honestedat,
el compromís i la integritat. És un acte festiu, el més important
que celebrala institució, però que respira un component
d’autoafirmació de la nostra professió i delsvalors que li són
propis, tot i que no exclusius.
En fer aquest reconeixement, estem definint com ha de ser el
metge que volem, i aixòté especial significat en el moment que
vivim, ple d’incerteses i amenaces. És gràcies alssacrificis
individuals que hem pogut seguir atenent els nostres pacients i,
encara que nosigui la situació més desitjable, és just
reconèixer-la.
Hem de ser metges i metgesses que tractin malalts, no malalties,
comunicadors iempàtics. Hem de ser responsables individualment i
socialment, prenent bones decisionsper al malalt i per al sistema,
compromesos amb el pacient i, alhora, amb l’organitzaciói el
territori on prestem el servei interrelacionant amb els companys
d’altres nivellsassistencials i també d’altres àmbits, situant de
forma efectiva la persona, el seu entorn iles seves necessitats com
a objecte principal de la nostra acció. Hem de ser
professionalsvivint a temps complet els valors de la nostra
professió, però també salvaguardant elnostre temps necessari de
descans, de dedicació a la família o a l’oci, bàsic per al
nostreequilibri psicoemocional.
Aprofito aquest espai, com he fet amb d’altres, per demanar un
gran esforç a totes lesparts implicades per seguir endavant i fer
possibles acords que permetin avançar cap aun sistema sanitari
millor. És el moment de liderar transformacions, sense renunciar a
lesjustes reivindicacions que plantegem.
Fem una aposta de futur esperançadora per una sanitat i una
societat que necessiten mésque mai el millor de nosaltres.
Jaume Padrós i Selma,president del Col·legi de Metges de
Barcelona
“Fem una aposta defutur esperançadoraper una sanitat i una
societat que necessitenmés que mai el millor
de nosaltres”
PD: Per les dates en què ens trobem us emplaço a anar al final
de la revista on podeu veure, gràficamenti de forma molt resumida,
l’activitat del COMB l’any 2014.
-
8 revista del
Presentació
Metges experts en Epidemiologia iMedicina Tropical van
analitzar, el 9de febrer, el maneig de les epidèmiesd’Ebola a
l’Àfrica, la situació de l’alertaepidèmica a Espanya i els seus
plansde resposta. Diana Pou, metgessadel Servei de Malalties
Tropicals,explica les seves experiències en unaentrevista a
combTV.
El vídeo
Presentem el número 143 de la nostra revista. Un número
excel·lent, bàsicamentperquè recull els Premis a l’Excel·lència
Professional 2014: l’esforç dels metges endefensa del nostre
sistema de salut. Els guardonats, tant individualment com perequips
assistencials, representen el bo i millor del que és ser i fer de
metge a Catalunya.Enhorabona a tots.
La revista es fa ressò també de la visita institucional al COMB
del Molt HonorablePresident de la Generalitat, acompanyat per
l’Honorable Conseller de Salut, que vaservir de nou per mantenir
una llarga i profitosa reunió de treball amb els membres dela
Junta, tal i com explica el nostre president.
També hi trobareu altres temes que creiem que poden ser
d’interès per a tots nosaltres:la posició dels metges davant la
crisi, la seguretat clínica (A fons), la preparació per a
lajubilació (Dossier i Tema de Debat), la saturació dels serveis
d’urgències (La qüestió), aixícom l’anunci de l’any del doctor
Ignasi Barraquer (2015), que inicia un homenatge al’oftalmologia
catalana, una de les nostres grans tradicions mèdiques (Cultura i
societat).Finalment, assenyalar un comentari sobre el futur de la
cirurgia, amb una interessantentrevista al doctor Antonio Maria de
Lacy (Innovació i tecnologia).
Antoni Trilla, vocal de la Junta de Govern del COMB
Més informació:www.youtube.com/combarcelona
Metges imetgessesexcel·lents
“Els guardonats,tant individualment
com per equipsassistencials,
representen el boi millor del que ésser i fer de metge
a Catalunya”
-
Professió
El passat dia 15 de desembre, el pre-sident, Artur Mas,
acompanyat delconseller de Salut, Boi Ruiz, va man-tenir una reunió
de treball a la seudel COMB amb la Junta de Govern,
com a continuació de la trobada que al mesde maig es va fer al
Palau de la Generalitat.
És la primera ocasió en què un presidentde la Generalitat visita
la nostra institucióper mantenir una reunió de treball
noprotocol·lària. Durant gairebé dues horesvàrem fer arribar al
president Mas l’opiniódels metges sobre els diferents temes
queafecten la professió i el sistema sanitari engeneral. Va ser una
exposició oberta i clarasobre la nostra preocupació pel momentque
passa la sanitat pública i privada.
Respecte a l’organització dels serveis sani-taris, la Junta va
fer arribar al president Masel document de posició col·legial sobre
lesllistes d’espera (vegeu pàg. 24) i es varentractar els temes
relacionats amb el lide-ratge i la participació activa dels
metgesen la presa de decisions dels centres i lacoordinació
assistencial, fent especial inci-dència en el programa de crònics
que estàdesenvolupant el Departament de Salut.En concret, també es
va tractar de la neces-sitat d’agilitzar la participació en la
presade decisions dels metges en els centres dela xarxa pública, i
especialment a l’InstitutCatalà de la Salut, que portaran les
deci-
sions d’organització sobre el pacient i alterritori on es presta
el servei. En aquestsentit es va mostrar molt receptiu ambl’anunci
de la presentació per part nostrade dos documents de propostes
concretesper fer més efectiva aquesta participació,tant per als
centres de l’ICS com per a laxarxa pública concertada.
Pel que fa als pressupostos de Salut, la Juntava manifestar
novament la seva preocupa-ció respecte a la disminució de més
d’un20% del pressupost en els darrers quatreanys, que ha repercutit
sobre les retribu-cions dels professionals i ha suposat unaugment
de les càrregues laborals. Pel quefa a l’any 2015, es van
explicitar demandesrespecte a la millora retributiva que hauriende
ser efectives en el pressupost del go-vern. Vàrem manifestar la
necessitat de ga-rantir la paga extra de tots els professionalsdel
sistema i retribuir la part variable rela-cionada amb els objectius
assolits pels met-ges i equips professionals. El president
vareiterar el seu compromís que, per a l’exerci-ci 2015, es pogués
recuperar la paga extra.Igualment, vam manifestar la nostra
inquie-tud per la precarietat laboral que afectaespecialment els
metges més joves i llastala seva progressió professional, i la
mancad’inversions en els centres, fet preocupant,que es pot traduir
en la disminució de la se-guretat i la qualitat del servei prestat
d’acordamb els criteris d’excel·lència que han carac-
reunió de treball de la Juntade Govern amb el president Masa la
seu del COMB
revista del 9
“Vàrem manifestar la necessitat de garantir la pagaextra de tots
els professionals del sistema i retribuirla part variable
relacionada amb els objectiusassolits pels metges i equips
professionals. Elpresident va reiterar el seu compromís que, per
al’exercici 2015, es pogués recuperar la paga extra”
teritzat el nostre sistema i que reivindiquemels metges.
Vam exposar i compartir que ha estat grà-cies a l’esforç de tots
els professionals sani-taris que s’ha mantingut la qualitat del
ser-vei assistencial.
La Junta del COMB, com ja ha fet en diver-ses ocasions
públicament, va reiterar-li lanecessitat de comptar amb un marc
labo-ral propi per als facultatius dels centres sa-nitaris de la
xarxa pública.
A l’últim, la Junta del COMB va agrair i reco-nèixer al
president la sensibilitat i el suportdel Departament de Salut en
relació ambel Programa d’Atenció Integral al MetgeMalalt.
Publicat al blog del doctor Jaume Padrós,president del COMB, el
30 de gener de 2015
-
10 revista del
Posició davant la crisi
Més recursos per al sistema sanitari,augment salarial per als
metges i conveni mèdic
gociació amb la indústria farmacèutica perabaratir el cost de la
medicina, que oscil·laentre els 25.000 i 75.000 euros per
pacient.”
L’Agència Catalana de Notícies va reco-llir el posicionament de
la institució col-legial, que també van ser difoses pel portalde
notícies del 324 i a Vilaweb, en el qual esdemanava una estratègia
estatal per altractament de la malaltia i que es mantin-guin els
principis d’equitat.
El sistema necessita més recursos11 de desembreEl Col·legi de
Metges de Barcelona va ferpúblic un Document de Posició sobre
lesllistes d’espera en un context en què el de-bat recurrent sobre
les llistes d’espera de lasanitat pública catalana s’ha vist
accentuatper l’impacte de les restriccions pressu-postàries.
En les declaracions que va fer a diver-sos mitjans de
comunicació, Jaume Padrós,president del COMB, va reclamar que
s’atu-rin les retallades en salut i un paper mésdecisori dels
metges en la gestió de les llis-tes d’espera.
El diari El Periódico, l’11 de desembre de2014, va titular la
informació sobre el Docu-ment de Posició pel que fa a les llistes
d’es-pera amb “SOS del Col·legi de Metges perles retallades en la
sanitat pública”. En lesdeclaracions de Jaume Padrós a El
Periódi-co va advertir que “els metges que atenenels centres
sanitaris públics, com també lesinstal·lacions i el material
tecnològic ambquè treballen, no resistiran durant gairemés temps
l’insuficient finançament ac-tual” i va reclamar “un immediat
augmentsalarial per als facultatius” i va demanarque “hem de
recuperar el nivell adquisitiu i
El tractament per als malaltsamb hepatitis C19 de generEl
Col·legi de Metges de Barcelona (COMB)va fer públic, el passat 19
de gener, un Do-cument de Posició de la Junta de Governsobre el
tractament per als malalts ambhepatitis C en el qual demana que es
des-envolupi, al més aviat possible, una estra-tègia estatal per al
tractament de l’hepati-tis C que tingui en compte els
principisd’equitat que caracteritzen el nostre Siste-ma Nacional de
Salut.
Diversos mitjans de comunicació vanrecollir el posicionament del
COMB i les de-claracions de Jaume Padrós. Europa Pressva destacar
que la institució col·legial vacriticar el Ministeri de Sanitat per
derivar ales comunitats autònomes el pagamentdel nou fàrmac contra
l’hepatitis en un mo-ment de crisi econòmica i problemes de
fi-nançament dels sistemes sanitaris.
L’agència Efe va assenyalar que la Juntade Govern del COMB
demana que “els trac-taments no es vegin condicionats per
limi-tacions de finançament” i, així mateix, quees negociï amb la
industria farmacèutica elcost-efectivitat que permeti un escalat a
labaixa dels preus de mercat dels tracta-ments. En aquest sentit, a
l’informatiu 8 aldia de 8tv, Josep Cuní va indicar que elCOMB
coincideix amb el govern espanyolen “la proposa d’apostar per la
negociacióde la compra d’aquests tractaments a l’àm-bit de la Unió
Europea, d’aquesta manera espodria aconseguir una rebaixa en el
preu”.
El Periódico, el 20 de gener, va informarque el document del
COMB posa l’accenten la necessitat que sigui el Govern i no pasles
comunitats autonòmiques les que esfacin càrrec del cost addicional
que repre-sentin els tractaments.
La Vanguardia es va fer ressò del posicio-nament del COMB.
L’edició digital va desta-car que“Padrós ha celebrat la creació del
PlaEstratègic Nacional sobre l’hepatitis C perpart del govern, al
qual ha reclamat una ne-
L’informatiu 8 al dia amb Josep Cuní de8tv va informar del
Document de Posiciódel COMB sobre el tractament per alsmalalts amb
hepatitis C
19 de gener
Document deposició del COMB:
www.comb.cat
-
revista del 11
Posició davant la crisi
pressupostari que teníem abans de la crisi;tothom està aguantant
però l’escassetat derecursos té un límit”. Padrós va afirmar
que“els metges han perdut un 20% dels seussalaris i veuen amb temor
i inquietud laperspectiva d’unes retallades indefinides,que no
seran suportables”.
Els diaris El País, El Punt Avui, ABC, DiarioMédico i les
versions digitals de La Van-guardia i de l’Ara van informar també
so-bre el posicionament de la Junta de Governdel COMB sobre les
llistes d’espera en elqual es reclama revisar els 14
procedimentsquirúrgics amb temps de garantia, ja queno sempre són
els prioritaris. Així mateix,van ressaltar que els metges demanen
“unpaper més decisori en la gestió de les llistesd’espera” i que
“la Generalitat clarifiqui iconsensuï amb els professionals els
parà-metres per ordenar aquestes llistes”. Tambées reclama “reduir
l’excessiva burocratit-zació dels processos” i millorar “la
coordi-nació entre nivells assistencials i donar unpaper més
rellevant a l’atenció primària”.
les llistes d’espera10 de desembreLes agències de notícies EFE,
Europa Press il’Agència Catalana de Notícies van informarel mateix
dia 10 de desembre sobre el po-sicionament del COMB pel que fa a
les llis-tes d’espera.
EFE va destacar que “els metges recla-men poder decidir en la
gestió de les llistesd’espera”, tot assenyalant que en el docu-ment
es demana que “l’objectiu hauria deser atendre en primer lloc
aquells malaltsque, per les seves necessitats clíniques,més ho
necessitin” i que cal reduir “l’exces-siva burocratització dels
processos” i queels professionals siguin “elements clau dela gestió
de les llistes d’espera, amb auto-nomia, informació i els incentius
adequatsper poder gestionar correctament”.
Europa Press va recollir que en el docu-ment es demana “informar
més els pa-cients de la seva malaltia” i considera que
així “s’afavoriria la coresponsabilitat i lagestió de les
demores”. També assenyalaque els metges “demanen un esforç a
laConselleria de Salut per clarificar els parà-metres d’anàlisi i
discussió relatius a les llis-tes d’espera utilitzant instruments
prèvia-ment consensuats amb els professionals iels agents implicats
amb la màxima trans-parència”.
Per altra banda, l’Agència Catalana deNotícies va assenyalar que
el COMB recla-ma que “s’aturi la disminució dels pressu-postos que
fa quatre anys que pateix la sa-nitat pública”i considera que“les
retalladesincideixen en inversions dels centres sani-taris, i
retribucions dels professionals, unfet que perjudica el
funcionament del sis-tema sanitari”.
En la mateixa data el canal 324, i els in-formatius de Catalunya
Ràdio, RAC1 i Rà-
Declaracions de Jaume Padrós a El Periódico en la presentació
del Document de posiciódel COMB sobre les llistes d’espera.
11 de desembre
revista del 11
dio Barcelona de la Cadena SER, es van ferressò del
posicionament del COMB en quèes denuncia la incidència sobre les
llistesd’espera de les retallades en salut i es de-mana que es
clarifiquin els paràmetresd’anàlisi i discussió d’aquestes.
Conveni mèdic15 de novembreEn el blog del president del passat
novem-bre, Jaume Padrós es va referir al convenidel SISCAT, dels
centres de la xarxa públicaconcertada, que en aquells moments
esta-va en ple procés de negociació, i va ressal-tar que “poder
establir un marc de nego-ciació laboral propi dels metges no
nomésés necessari i de justícia per als professio-nals, sinó una
oportunitat per poder dispo-sar d’una eina per gestionar de
maneramés eficient el sector sanitari”.
-
12 revista del
A fons
ÀrEa dE PraXIDr. Josep Arimany i MansoDirector
unitat de Medicina legal i recerca
Dra. Esperanza Gómez DuránCap Unitat
MetgesDr. Jordi Klamburg PujolDr. Josep Benet TravéDr. Carles
Sauca Riera
BecàriaSra. Núria Bantulà
Servei responsabilitat ProfessionalSra. Emma Galceran GràciaCap
de Gestió, Tramitació i Qualitat
Sra. Gemma MontielCoordinadora en Gestió de Sinistres
Sra. Linda Peña CasasTramitadora i Atenció al Client
Sra. Esther Campdepadrós PérezTramitadora i Atenció al
Client
Sra. Anna PallarésSecretaria SRP
Sra. Mariona Subirana BonaparteCap Gabinet Àrea de Praxi
AdvocatsSr. Roger Bruguera Villagrasa (Barcelona)Sr. Xavier
Molina Cobo (Barcelona)Sr. Julio Núñez Esteban (Barcelona)Sr.
Umbert Saigí Ullastre (Barcelona)Sra. Dolors Clos Masó
(Barcelona)Sr. Salvador Capdevila Bas (Girona)Sr. Alfredo Rabanal
(Girona)Sra. Josefa Soler Pierola (Lleida)Sra. Carmen Buil Martínez
(Tarragona)Sr. Jesús Maiso (Tarragona)Sr. Jaime Vizcarro
(Tarragona)
unitat Integral violènciacontra els Metges
Sr. Miguel A. Gómez AlarcónCap de la Unitat
AdvocatsSr. Enric Rodríguez Esparza
Seguretat Clínica:investigar per prevenir
-
La seguretat clínica, entesa com laseguretat dels pacients en
l’actemèdic, és una dimensió fona-mental de la qualitat en
l’atenciósanitària, que adquireix cada cop
més rellevància. Per això és una de lesprioritats en les
polítiques sanitàries ac-tuals i ho ha de ser també per als
col·legisde metges, pel seu paper de garants del’acte mèdic.
Per treballar en la millora de la seguretatclínica, el principal
instrument és l’anàlisimedicolegal dels casos en què s’ha
inter-posat una reclamació per presumptes er-rors comesos en la
praxi. Aquest tipus d’es-tudi ofereix principalment dos tipus
dedades:
• En primer lloc, dades quantitatives dereclamacions mèdiques
segonsl’especialitat.
• I, en segon lloc, dades qualitatives delsprocediments
medicoquirúrgics onsorgeixen aquestes incidències.
L’estudi d’aquestes dades permet concre-tar l’existència de
responsabilitat del facul-tatiu segons cada cas, així com
identificarerrors o mals resultats que permetin feruna tasca de
prevenció adequada a les in-cidències en cada àrea.
El model de pòlissa col·lectiva com afont d’estudiEn el cas
català, el model d’assegurament deResponsabilitat Civil Mèdica,
promogut pelConsell de Col·legis de Metges de Catalunya ique aplega
prop de 25.000 assegurats, ofereixuna oportunitat única, pel volum,
per estudiarl’origen de les reclamacions i procurar evitarels fets
que les originen en un futur.
És per això que el Servei de Responsabili-tat Professional del
COMB, que gestionaaquesta pòlissa, conté una àrea dedicada ala
gestió científica del coneixement en ma-tèria de seguretat clínica.
La gestió directade l’assegurament des del mateix col·lectiumèdic
ha permès desenvolupar un modelenfocat a reforçar la bona praxi
dels facul-tatius, responsable amb la societat en la
Anàlisimedicolegal
2
Recullde dades
3Valoració
responsabilitatmèdica
QUANTITAT(segons
especialitat)
QUALITAT(com/
per què?)
1
RECLAMACIÓ(per presumptedefecte de praxi
mèdica)
MESURES ENSEGURETAT
CLÍNICA
45%
u
A fons
revista del 13
qual exercim, viable econòmicament i sos-tenible en el
temps.
Publicació de les conclusionsi recomanacionsL’anàlisi i la
recerca dels casos de reclama-ció, en interacció amb societats
científi-ques i universitats, deriva en la redacció depublicacions
de recomanacions en matèriade seguretat clínica. Fruit d’aquesta
tascal’any 2014 s’ha publicat el llibre Seguridadclínica,
reclamaciones por presunto defectode praxis, accessible de manera
gratuïta através del web del COMB, que recull elsprincipals
resultats derivats dels estudisrealitzats fins ara. L’objectiu és
contribuir amillorar l’exercici mèdic a partir de les ex-periències
prèvies.
En aquesta tasca, el Servei de Responsabili-tat Professional
compta amb la col·laboracióde diversos professionals de
reconegutprestigi, des d’advocats especialistes en dretsanitari a
metges pèrits especialistes i met-ges dedicats a la recerca que
col·laboren enl’anàlisi dels casos de reclamacions.
Més informació:www.comb.cat
-
14 revista del
u
A fons
El doctor César vargas va contactarper primera vegada amb el
Servei deResponsabilitat Professional mèdicamitjançant la seva
col·laboració com a pèrit enun procediment judicial. En aquella
primeraactuació va reconèixer la potencialitat d’unaadequada
anàlisi de les reclamacions enmatèria de Seguretat Clínica i va
decidiraprofundir en aquesta via de coneixement.El 2014 va publicar
un primer treball sobre lesreclamacions en urologia, la seva
especialitat,a la revista Medicina Clínica. De la seva
anàlisidestaquen les recomanacions que podenobtenir-se en diverses
àrees concretes dela urologia, com ara el tractament de
lahiperplàsia de pròstata, les vasectomies o eldiagnòstic de la
torsió testicular.
A tall d’exemple, entre d’altres professio-nals col·laboren amb
l’SRP del CCMC elsdoctors César Vargas, cap del Serveid’Urologia de
l’Hospital de Viladecans ipresident de la Societat Catalana
d’Uro-logia, i Guillem Bori, especialista sènioren Cirurgia
Ortopèdica i Traumatologiade l’Hospital Clínic de Barcelona.
L’experiència d’aquests dos professio-nals és un dels molts
exemples de com larecollida de la informació que es derivade les
reclamacions contribueix a l’ob-tenció de millores en benefici dels
pa-cients, els professionals i la societat engeneral.
El doctor Guillem Bori destaca entre lesseves àrees d’interès en
cirurgia ortopèdicai traumatologia, la patologia sèptica
del’aparell locomotor, concretament encirurgia protètica. Ha
publicat múltiplesarticles relacionats amb la seguretatclínica i
les infeccions en cirurgiaortopèdica i traumatologia. Acostumat
alsprocediments de notificació i seguimentde les infeccions
postquirúrgiques enl’entorn assistencial, coneix les limitacionsque
pateixen aquests sistemes i ha trobaten l’anàlisi de reclamacions
un excel·lentcomplement a aquests, capaç tantd’identificar casos no
detectats en l’entornassistencial com d’aportar informacióperduda
als casos ja identificats.
D’esquerra a dreta: Umbert Saigí,advocat del Servei de
ResponsabilitatProfessional; doctora EsperanzaGómez-Duran, cap de
la Unitat deMedicina Legal i Recerca del COMB;doctor Josep Arimany,
director de l’Àreade Praxi del COMB; Emma Galceran,responsable del
Servei de ResponsabilitatProfessional, i Jordi Klamburg, metgede la
Unitat de Medicina Legal del COMB.
Dr. Josep Arimany,director de l’Àrea de Praxi
-
revista del 15revista del 15
La qüestió
?la saturació als serveis d’urgènciesd’hospitals en el sector
públic:què falla al sistema i quines solucions hi haIgnasi
Bardés,coordinador mèdicd’Urgències de l’Hospitalde Bellvitge
Cada centre té unaexplicació concreta,però hi ha
causesfonamentals al col·lapseals Serveis d’Urgències:raons
intrínsequescom la mancad’equips especialitzatsi consolidats;
raonsorganitzatives, commodels de gestió quecondicionen
desequilibrientre demandaurgent i programada;raons extrínseques,com
l’exigència dequalitat d’atenció; oel desenvolupamentdesigual de
dispositiusurgents alternatiusal SUH. En la mevaopinió, hi ha
prouexperiència per afirmarque l’adequació del’estructura
física,equips especialitzats,dispositius alternatius
al’hospitalització i modelgestió centralitzada llits,milloren la
resolució de lademanda.
Mireia Puig,directora d’Unitatd’Urgències de l’Hospitalde Sant
Pau
Els Serveis d’Urgències(SU) s’han modernitzatmolt, però han
defer-ho encara més. Calpromoure’n l’ordenaciói jerarquització
ambprofessionals acreditats(és fonamental elreconeixement
del’especialitat), i utilitzarels recursos de maneraeficient i
disminuir lesestades. També, perafrontar èpoques desobredemanda,
calplanificar mesuresreguladores ambla implicació de ladirecció del
centre i lacoordinació amb elsserveis hospitalaris.És fonamental
unagestió diferent iajustada a les novesdemandes
(tecnologia,envelliment). L’Hospitalde Sant Pau haposat a prova
nousmecanismes amb moltbons resultats.
David Bottaro,metge de família alServei d’Urgències del’Hospital
Dos de Maig
Són moltes les raonsque fan que lesurgències estiguinsaturades,
però lamajoria responen a unamala distribució delsrecursos.
Personalment,no entenc com no esdóna més prioritat ala gestió de
l’atencióprimària: si aquestaestà saturada pertràmits
burocràtics,falla el primer esglaóde l’atenció i són lesurgències
les que rebenla càrrega assistencial.D’altra banda, la mancade
substitucions i dereforç de plantilla,especialment enèpoca de
vacances,incideix directamenten la saturació, a mésde vulnerar
principisd’atenció al pacient,com la intimitat quanhan de compartir
boxo se’ls ha d’atendre alpassadís.
Cèlia Cols,metge de família a l’EAPMartorell Rural
La falta de comunicacióentre urgèncieshospitalàries i
atencióprimària, amb difícilaccés a la historiaclínica compartidade
forma bilateral, ésuna dificultat. A més,la sobresaturació deles
urgències, sovintmassificades perpatologies que podrienser resoltes
des d’AP,tampoc ajuda. Unsistema informàticmillorat amb unahistòria
compartida real,milloraria la coordinacióentre serveis, així comuna
millor comunicacióentre nosaltres i unprograma d’educaciósanitària
encarat alsusuaris.
Alfons Arizmendi,cap d’Àrea d’Urgènciesi Emergències
del’Hospital de Terrassa
La situació deles urgències ésmultifactorial i això faque no hi
hagi una bolamàgica que doni unasolució. L’augment derecursos
humans o físicsseria només una milloraparcial.Hauríem de facilitar
lainformació als pacientssobre la utilitzaciódels recursos
sanitarisi, alhora, ampliarsistemes alternatius al’ingrés
hospitalari viaurgències. Hospitalsde dia,
hospitalitzaciódomiciliària i milloresen l’atenció
primària,juntament ambl’ampliació de recursos,millorarien la
situació.
-
16 revista del
Activitat col·legial
Metges i cooperació
nova edició de les bequesdr. José luis BadaCom cada any, des de
fa 21 anys, el COMBha lliurat les beques Dr. José Luis
Bada.L’objectiu d’aquests ajuts és donar suporteconòmic a metges
que volen formar-seen matèria de cooperació internacional,ja sigui
fent cursos de postgrau o enprojectes sobre el terreny. Enguany,
13beneficiaris han obtingut fins a 5.000euros de dotació cada un
per poder dur aterme aquestes iniciatives.
L’acte de lliurament de les beques,celebrat el passat 27 de
novembre, vacomptar amb la presència de Miquel dePaladella,
emprenedor social i creador dela start-up UpSocial, que va parlar
del’actualització de la cooperació, passantper la introducció de
les novestecnologies i de noves formes decol·laboració, com el
micromecenatge.
En la mateixa jornada, la doctora ÀngelsRiu, representant de
l’ONG PoblesGermans a Catalunya, va exposar elprojecte que està
desenvolupant alCongo per combatre el càncer de cèrvix,que ha
comptat amb l’aval del COMB.
Educació sanitària als adolescents
Jornades de Salutal Carrer. drogues:alcohol i tabac,tu
decideixes!Coincidint amb les“Jornades deSalut al
Carrer”organitzades perl’Hospital Plató, el col·lectiuSarrià-Sant
Gervasi Districte deConeixement ha organitzat unconjunt de tallers
a les escoles dela zona per donar a conèixer elsefectes nocius
sobre la salut delconsum d’alcohol i tabac.Professionals de la
Clínica SantHonorat-Maz, el Grup Atlantida,Policlínica Barcelona i
el Col·legide Metges de Barcelona hanimpartit aquests tallers a
alumnesde 3r i 4t d’ESO amb l’objectiu defer aflorar les creences
internesque tenen aquests adolescentssobre les drogues toves i
dereflexionar sobre els seus efectesen el cos humà. L’objectiu
últim ésque els alumnes prenguinconsciència dels riscos quecomporta
per a la salut el consumdel tabac i l’alcohol.
Entre els experts sanitaris que hanparticipat en les xerrades,
vacol·laborar com a representant delCOMB, Leonor Ancochea.
recomanacions sobre salut
Conveni amb eldepartament de Salutsobre seguretatalimentàriaEl
secretari de Salut Pública de laGeneralitat, Antoni Mateu, i el
presidentdel COMB, Jaume Padrós, han signat unconveni de
col·laboració per a la difusiód’informacions sobre
seguretatalimentària. L’objectiu és incrementar ladifusió dels
materials que proporcionaSalut Pública sobre els riscs en
seguretatalimentària, especialment per alscol·lectius més
vulnerables: donesembarassades, nadons i gent gran. Ladifusió
d’aquests materials es fa a travésde la pàgina web.
Plataforma acredita
actualització de laPlataforma acredita pera activitats
formativesLa Plataforma Acredita, posada en marxapel Consell Català
de FormacióContinuada de les Professions Sanitàries(CCFCPFS), ha
estat renovada i adaptadaa l’entorn 2.0. Amb aquesta
actualització,els professionals de la sanitat podenrealitzar el
procés sencer d’acreditació deles activitats formatives a
travésd’Internet de forma pràctica, senzilla imolt més còmoda. El
CosmoCaixa va serel lloc escollit per a la presentació
del’actualització d’aquesta eina.
Més informació:www.youtube.com/combarcelona
-
revista del 17revista del 17
Conferència sobre“El càncer: reptespendents”Cada cop més
augmenta el nombre decuracions oncològiques, però la sevasuperació
implica afrontar altresconseqüències: físiques, psicològiques
isocials. En aquest context, la Fundació perl’Educació Pública i la
Formació en Càncer(FEFOC) ha organitzat, en coordinació ambel COMB,
la conferència“El càncer: Reptespendents”.
En aquest acte, Jordi Estapé, directorcientífic de FEFOC, i
Tania Estapé,responsable de l’àrea de Psicooncologia dela mateixa
associació, han destacat lanecessitat de personalització del procés
dediagnosi i tractament del càncer com aelements fonamentals en la
seva curació.
Col·laboració ambel Banc d’alimentsi Càritas
Els quatre Bancs d’Aliments deCatalunya han organitzat per sisè
anyconsecutiu la campanya de recollida el“Gran Recapte d’Aliments a
Catalunya”,a la qual el COMB hi ha donat suportfent difusió de la
campanya. En lamateixa línia i amb motiu de les festesnadalenques,
s’ha contribuït també enla recollida d’aliments per a Càritas
perajudar els col·lectius més afectats per lapobresa.
Familiars, amics, membres de laJunta de Govern i el personal
delCol·legi i el Grup MED han rendithomenatge a Miquel Vilardell,
qui haestat president d’aquesta instituciódes del 2010 fins al
2014.
En l’acte, Ramon Pujol, membre del’anterior Junta de Govern i
amicpersonal de Miquel Vilardell, hacompartit algunes paraules
sobrel’expresident com a persona i com aprofessional. Visiblement
emocionat,rodejat dels seus fills i dels seus néts,i la seva dona,
el doctor Vilardell haafirmat: “Per mi, tots vosaltres formeupart
del camí que jo he fet i que vullcontinuar fent.”
Miquel Vilardell (Calders, 1946),doctorat en Medicina per
laUniversitat de Barcelona, és cap delServei de Medicina Interna
del’Hospital Vall d’Hebron des de fa
més de 25 anys i és honorary fellow del’American Medical
Association. Haestat president de la Societat Catalanade Medicina
Interna i degà de laFacultat de Medicina de la UAB, irecentment
dedica els seus esforços apal·liar l’envelliment de la
població.
Vilardell ha rebut nombrososreconeixements professionals al
llargde la seva trajectòria als quals ara sumala Insígnia d’Or de
la Professió,concedida pel Col·legi, en agraïmentper la seva
contribució al servei delsmetges. En concret, de la gestió
deVilardell s’ha remarcat “el seu lideratgepersonal i professional,
i la capacitatd’haver conduït la nostra corporació enmoments
difícils i de crisi amb unagestió valenta i transparent”.
Activitat col·legial
Insígnia d’Or de la Professió aldoctor Miquel vilardell
-
18 revista del
El lliurament dels Premis a l’Excel-lència Professional 2014 del
COMBa 52 metges i quatre equips assis-tencials va estar marcat
enguanyper la reivindicació del professio-
nalisme en temps de crisi. L’acte, que vaaplegar unes 500
persones al Teatre Ro-mea de Barcelona, va tenir lloc el passat
dia2 de desembre.
Premis a l’Excel·lència Professional 2014
Cinquanta-dos metges i quatre equips assistencials reben els
guardonsde la professió
defensa del professionalisme en temps de crisi
La sessió va començar amb l’acte acadè-mic Les vacunes, una
història d’èxit, que vapresentar Magda Campins, vocal de la Jun-ta
del COMB. Campins va explicar que l’en-demà de l’acte es complien
“214 anys de laprimera vacunació a Catalunya, pionera al’Estat
espanyol” i per aquest motiu se ce-lebrava aquesta sessió, en
commemoraciódel fet que “les vacunes han estat una de
les eines més importants en la història dela medicina per
prevenir més malalties iper salvar més vides”.
Tot seguit, Pere Joan Cardona, cap de la Uni-tat de Tuberculosi
Experimental de l’InstitutGermans Trias i Pujol, va pronunciar
unaamena conferència sobre Una història de va-cunes. Partint de
l’exemple de Josep Sal-
Crònica
-
revista del 19
u
vany, metge nascut al segle xviii que partici-pà a l’Expedició
Filatròpica de la Vacunaantiverola, Cardona va arribar fins avui
dia iva narrar “la croada” de reprendre les ideesde Robert Koch per
tal de mostrar l’eficàciade “la utilització d’antígens de la
tuberculosiamb gent ja infectada”. Així, Cardona va de-tallar el
desenvolupament de la vacunaRUTI, de l’any 2000, i les
investigacions pos-teriors amb vacunació terapèutica del seuequip
de la Unitat de Vacunació Experimen-tal de l’Institut Germans Trias
i Pujol.
Jaume Padrós, president del COMB, va ex-plicar que els Premis a
l’Excel·lència Profes-sional són “un acte festiu,
d’autoafirmació,de renovat compromís de la nostra profes-
sió amb els seus valors, que li són genuïna-ment propis”. Per
Padrós, “els premiats sónaquells que no només fan la seva feina
benfeta, sinó que són mereixedors d’una con-dició especial, perquè
l’han fet i la fand’una manera sobresortint, amb el màximde
potencial personal, més del que s’espe-ra d’ells”. El president del
COMB va con-cloure el seu discurs dient: “Si no fos pelcapteniment
i el compromís ètic dels pro-fessionals sanitaris que tenim, la
sanitat delnostre país estaria ben segur en fallida. Ésamb grans
sacrificis individuals que la qua-litat, malgrat estar amenaçada,
s’ha pogutmantenir, i des d’aquí reivindico un reco-neixement
públic a la tasca de tots aquestsprofessionals”.
Gustavo Tolchinsky, secretari del COMB, vallegir l’acta de
concessió dels Premis al’Excel·lència Professional 2014. Els
guardo-nats van rebre els premis de mans de XavierTrias, alcalde de
Barcelona, Jaume Padrós, iElvira Bisbe i Jaume Sellarès,
vicepresidentsdel COMB.
Després del lliurament dels guardons,prengué la paraula el
doctor Manuel Ma-tas, cap del servei de Cirurgia Vascular de
l’Hospital Quirón, qui va parlar en nom detots els premiats. El
doctor Matas va decla-rar que “nosaltres només som una
petitarepresentació dels molts professionalsque, de forma anònima i
en el dia a dia, es-tan molt compromesos amb la seva pro-fessió”.
“La crisi econòmica també ha con-vulsionat el sistema sanitari. Per
tant, aramés que mai, el principal repte que tenimels professionals
de la sanitat és fer-la sos-tenible”, va afegir.
Finalment, intervingué Xavier Trias, qui vadeclarar que “entre
tots hem fet un magní-fic sistema sanitari, i això no és perquè
hihagi una administració que ho faci, sinóque és el resultat de
l’esforç i el treball demolts professionals”. Tot i l’“estretor
eco-nòmica del nostre sistema sanitari”, va ma-nifestar l’alcalde
de Barcelona, “podem es-tar orgullosos perquè la sanitat és una
deles disciplines d’excel·lència en què enspodem presentar al món”.
Així, Trias va afir-mar: “El que hem de tenir és confiança
ennosaltres. Quan veus tota la gent que souaquí, quan veus tots els
que us han guar-donat, vosaltres sabeu que sou un refe-rent”.
“Vosaltres sou els que feu el mónmillor”, va concloure.
Crònica
Més informació:www.comb.cat
-
20 revista del
Crònica
u
Més informació:premisexcellencia.comb.cat
Xavier Trias, alcalde de Barcelona va tractar al seu
discurs,entre d’altres, els següents aspectes:
“Se’m dirà: ‘escolta, però ho passem molt malament. És
veritat.Si no fos pels professionals, el sistema hagués entrat en
fallida.La Generalitat està en fallida. Suposo que la gent se
n’adona.I no podem continuar igual. I això ens obliga a
prendredecisions: a ser millors cada dia però, a més, a ser
capaçosde fer apostes clares per fer un país nou”.
“Nosaltres no tenim una sanitat cara. El que gastemrespecte al
producte interior brut català no fa del nostresistema una sanitat
cara. El que sí que requereix és mésmitjans”.
“No és veritat que malbaratem els diners de la sanitat.A més,
nosaltres podem estar orgullosos perquè la sanitatés una de les
disciplines d’excel·lència en què ens podempresentar al món. La
recerca que es fa en aquest país, enaquesta ciutat, és punta de
llança, i això ha de continuar sentaixí. I això vol dir fer
polítiques no a curt, sinó a mitjà i llargtermini”.
“No es pot tenir un sistema que es trobi en aquestaestretor
econòmica que té el nostre sistema sanitari”.
Pere Joan Cardona, cap de la Unitat de TuberculosiExperimental
de l’Institut Germans Trias i Pujol, va fer unaintervenció que
volia ser un homenatge a tots aquells metgesconciutadans nostres
que van creure en les vacunes i vanlluitar per implantar-les.
Començant per l’heroi antiheroi del segle xviii, el
barceloníJosep Salvany, que va deixar la pell en l’expedició
perdisseminar la vacuna de la verola per Sud-amèrica. Per seguiramb
el gran expert en vacunes català, en Jaume Ferran, elnostre
Pasteur, inventor de la vacuna del còlera i del tifus,impulsor del
Laboratori Municipal de Barcelona, on va produirvacunes contra la
ràbia i seroteràpia contra el tètanus i ladiftèria. Igualment, va
recordar l’impulsor de la vacuna BCGcontra la TB, Lluis Sayé; el
desenvolupador de la corresponentsoca “Barcelona”, el doctor Pere
Domingo Sanjuan, tambéfundador dels laboratoris Leti, pioners en
les vacunes contral’al·lèrgia, i els doctors Ravetllat i Pla i
Armengol, creadors d’unsèrum antituberculós.
“Tot plegat”, afirmà Cardona, “per arribar a avui dia, ambel
decisiu impuls local de les vacunes contra el papil·loma, larecerca
en VIH o la malària per aconseguir un nou candidat, iels nous
plantejaments quant a la vacunació terapèutica o l’úsde probiòtics
contra la tuberculosi. Mostrant la implicació deCatalunya en la
història d’èxit que han significat les vacunesper a tota la
humanitat”.
Cardona destaca la implicacióde Catalunya en la històriad’èxit
de les vacunes
trias:“Si no fos pelsprofessionals, el sistemahagués entrat en
fallida”
D’esquerra a dreta: Jaume Padrós, Xavier Trias, Magda Campins,
Gustavo Tolchinsky, Pere Joan Cardona i Manuel Matas.
-
revista del 21
Informació col·legial – Comissió de Deontologia
L a Comissió de Deontologia del COMBha publicat al web
col·legial dues No-tes on expressa la seva opinió al vol-tant de
dos temes d’actualitat.“Els metges, els fàrmacs i els comunicats
atrànsit” es deriva de la repetida petició delServei Català de
Trànsit als metges per talque els comuniquin quan un pacient
estàprenent una determinada medicació que potfer que les seves
capacitats al volant dismi-nueixin. La Comissió de Deontologia no
veujustificació per vulnerar l’obligació de secretprofessional per
aquest motiu i creu que eldeure del metge és donar una bona
informa-ció al malalt sobre els riscos de la medicació—deure que
també té la indústria farmacèu-tica que fabrica o comercialitza el
produc-te— i aconsellar-lo, però que és el mateixmalalt qui ha
d’assumir la seva responsabili-tat, com passa amb l’alcohol i la
conducció.
“respecte per als malalts en les situacionsde conflicte als
centres de salut” és el se-gon document. Tracta de l’actitud dels
pro-fessionals sanitaris envers els pacients en si-tuacions de vaga
laboral o manifestacions, jaque poden generar en els malalts
sentimentsde desconfiança i que posin en dubte la qua-litat
assistencial. No obstant això, deixa benclar que els metges i
metgesses tenen tot eldret a manifestar les seves
reivindicacions.
“Els metges, els fàrmacs i elscomunicats a Trànsit” i
“Elrespecte als malalts en lessituacions de conflicte alscentres de
salut”
notes de laComissió dedeontologia
En la secció Notes de laComissió de Deontologia delweb
col·legial trobareu totsels documents que s’hanelaborat fins
ara:
La Comissió de Deontologia del COMB vaelaborar un informe sobre
el Modeld’Atenció a la Cronicitat Avançada (MACA)en el qual es
revisen els objectius i proce-diments del model; s’identifiquen i
analit-zen els aspectes ètics i deontològics quepodrien resultar
controvertits; es descriu
El Model d’Atenció ala Cronicitat Avançadaaspectes ètics i
deontològics
breument l’avaluació dels primers resul-tats de la implementació
del model, i, fi-nalment, es donen les conclusions que
re-flecteixen el parer de la Comissió.
A continuació, reproduïm les conclusionsdel document.
Conclusions Informe sobre el MaCa
1. El MACA promou un model d’atenció que té per objectiu
millorarl’assistència de les persones amb malaltia crònica complexa
avançada iamb una expectativa de supervivència limitada. Es basa a
aportar lesactituds, habilitats i coneixements propis de les cures
pal·liatives a tots elsprofessionals dels centres i equips
assistencials que atenen aquest tipusde malalts crònics.
2. La identificació precoç de la persona malalta tributària de
beneficiar-sed’aquest model assistencial és la condició necessària
per poder procedir aelaborar un pla de decisions anticipades
d’acord amb els seus valors ipreferències. En aquest sentit, i quan
la participació és voluntària i fruit deldiàleg, la identificació
no té per objectiu establir un pronòstic ni ha desuposar una
estigmatització, sinó que s’ha de considerar una alerta perpoder
adequar les intervencions assistencials a les necessitats de
lapersona malalta.
3. La problemàtica ètica entorn de l’assistència a les persones
malaltes ambexpectatives de supervivència ha estat tinguda en
compte pels promotorsi impulsors del model que han demanat el
consell i l’assessorament delComitè de Bioètica de Catalunya i
d’altres comitès d’ètica assistencial. Fruitd’aquesta iniciativa és
el document citat amb les recomanacions sobre elsproblemes ètics
aprovades pel CBC.
4. El projecte ha estat consensuat àmpliament entre els
professionals,majoritàriament metges que exerceixen en els
diferents àmbitsassistencials i que han participat des del primer
moment en el disseny delmodel i dels seus instruments. Han estat
especialment ben valorades lesintervencions formatives que són
l’instrument idoni de comprensió,acceptació i implementació del
model.
5. Les primeres avaluacions amb més de 10.000pacients demostren
un elevat grau d’acceptació delmodel amb més del 90 % de pacients i
famílies queconsideren desitjable la planificació de
decisionsanticipades d’acord amb les seves preferències, fetaen
fase d’estabilitat amb un professional de la sevaconfiança i
respectant la confidencialitat.
Més informació:www.comb.cat
-
La Junta informa
Afinals del 2014 es van celebrardues assemblees de
compro-missaris per abordar el tanca-ment de l’any 2014 i avançar
leslínies de treball per al 2015. En
aquest context, el doctor Padrós, presidentdel COMB, va repassar
les principals actua-cions de la Junta, destacant la reunió
man-tinguda amb el president de la Generalitat.En aquesta reunió es
van tractar preocupa-cions essencials del col·lectiu mèdic,
coml’obtenció de més finançament per al siste-ma sanitari o la
major implicació dels met-ges en la direcció dels centres
assistencials.
Presentació dels resultats del GrupMEdEn l’Assemblea celebrada
al mes d’octubre,va ocupar la major part de la sessió la
pre-sentació dels comptes del Grup MED perpart d’Albert Lluch,
conseller delegat i di-rector general del Grup MED. Com queaquest
any hi ha hagut eleccions i, per tant,
part dels compromissaris són nous, es varecordar la funció de
cada societat i la com-posició dels seus consells
d’administració.
A continuació, es van exposar els resultatsde cada una de les
empreses del grup, fentespecial èmfasi en l’evolució del
pàrquingpúblic Dr. Roig i Raventós, una inversió delGrup MED
finalitzada ara fa un any i quedóna servei al Col·legi i al barri.
A travésd’un vídeo es va mostrar l’interior de l’equi-pament, així
com el nou aspecte dels jar-dins renovats amb la col·laboració dels
veïns.Gràcies al pla de gestió i promoció, enmenys d’un any s’està
superant el pla denegoci plantejat, amb resultats que es
tras-passaran al COMB, com totes les activitatsdel Grup MED.
Pressupostos del COMB per al 2015L’Assemblea del mes de desembre
es vacentrar en la previsió d’ingressos i despe-ses per a l’any que
comencem. Lluís Este-
l’assemblea de Compromissarisaprova el pressupost per al 2015amb
més del 80% dels vots
Més informació sobre lesquotes col·legials:www.comb.cat/
22 revista del
-
ve, tresorer del COMB, va exposar un pres-supost amb un marcat
accent social, basatessencialment en dos eixos: protegir
elscol·legiats més afectats per la crisis eco-nòmica i augmentar la
participació delscol·legiats en la seva institució. El pressu-post
va ser aprovat pel 81% dels compro-missaris.
La principal novetat que incorpora aquestpressupost és la
bonificació del 50% de laquota col·legial per als metges que
estanen situació de precarietat laboral, que s’hafixat en uns
ingressos inferiors a dues vega-des el salari mínim
interprofessional. Igual-ment, es mantenen les reduccions tambédel
50% per als joves col·legiats i lesexempcions per als metges a
l’atur. Per a laresta de la col·legiació, la quota col·legial
sesitua en 62 €/trimestre.
Per fer possibles aquestes reduccions, esmanté la contenció
pressupostària gràciesa la solidaritat dels mateixos metges ambels
seus companys més vulnerables, i laproductivitat i l’eficàcia de
l’estructura delCOMB i del Grup MED.
Envelliment i precarietat: principalslínies d’actuacióEn les
dues assemblees també es vanplantejar dues preocupacions que
mar-quen les actuacions iniciades per la Junta.Marc Soler, director
general corporatiudel COMB, va exposar al mes d’octubre
elsresultats de l’anàlisi de la demografia mè-dica, que preveuen la
jubilació de mésd’un terç dels metges en els propers deuanys. Així
doncs, caldrà seguir treballanten polítiques que tinguin en compte
lafeminització i la globalització per assegu-rar el relleu
generacional.
Al mes de desembre, Gustavo Tolchinsky,secretari del COMB, va
fer una exposiciósobre la precarietat laboral, que es presen-ta com
l’efecte generalitzat de la crisi en elcol·lectiu. Es presenta en
contractes d’inte-rinatge i temporals que afecten especial-ment els
metges més joves, generant unasituació laboral insegura. Per aquest
mo-tiu, la precarietat centrarà les principals ac-tuacions del
Col·legi a curt termini, com ésel cas de la reducció de la quota
per donarresposta als col·lectius més vulnerables.
revista del 23
La principal novetat és la bonificació del 50% de laquota per
als metges en situació de precarietat laboral
Saps quines són lesfuncions del’assemblea i
delscompromissaris?L’Assemblea de Compromissaris és,juntament amb
l’Assemblea Generalde Col·legiats i la Junta de Govern,l’òrgan que
s’encarrega de vetllar pelbon funcionament del COMB.
Està integrada per 300 delegats,a més dels presidents de les
seccionscol·legials i el president de laComissió de Deontologia.
Dins del’Assemblea estan representadestotes les comarques de la
provínciade Barcelona i, com a mínim, hi hacinc delegats per a
cadascunad’aquestes.
Tal com marquen els Estatuts,les principals funcions
delscompromissaris són: aprovar elscomptes i els pressuposts —com
s’hafet en l’última sessió—, establir lesquotes col·legials,
ratificar els càrrecsde la Junta de Govern o lessubstitucions en
cas de vacants,rebre la memòria de les activitatsanuals i aprovar
la creació de novesseccions col·legials, entre d’altres.
La durada del mandat de l’Assembleade Compromissaris és de
quatreanys. Es reuneixen de formaordinària tres cops l’any, tot i
quepoden fer-ho extraordinàriament ainstàncies de la Junta de
Govern.
La Junta informa
-
Document de posició
a una demanda sanitària. Com aconseqüència, hi ha temps
d’esperaque suposen una gestió adequada delsrecursos i no suposen
cap problema desalut per al pacient.
5. En la majoria de països com el nostre,les actuacions per
gestionar les llistesd’espera es dirigeixen a:
1. Reduir-les augmentant l’ofertao moderant la demanda.
2. Reduir els temps d’espera,incrementant l’oferta, incidint
encanvis en la pràctica clínica i utilitzantels anomenats temps de
garantia.
3. Adequar les llistes d’espera ambmillors sistemes d’informació
quepermetin una millor priorització.
6. En la classificació de la llista d’espera elcriteri de
prioritat hauria de ser el quegaranteix l’equitat en l’accés. Per
tant,els criteris objectius de priorització ila transparència de
les llistes d’esperasón elements bàsics per a la sevaadequada
gestió i acceptació per partde ciutadans i professionals.
7. En la gestió de les llistes d’espera ésmés important la
informació de lasituació particular que es pugui donaral mateix
pacient que la informacióestadística general.
8. Per tal de poder fer una avaluacióobjectiva de les llistes
d’espera, tantglobal com per processos patològicsespecífics, cal
disposar d’un sistemade consens i priorització clínica. La
les llistes d’esperaEl debat recurrent sobre les llistes
d’espera de la Sanitat pública catalana s’ha vistaccentuat
darrerament per l’impacte derivat de les restriccions
pressupostàries.Aquest fet ha generat confusió i preocupació tant a
la població com alsprofessionals. En aquest context, la Junta de
Govern del COMB creu convenientfer les següents reflexions i
consideracions:
24 revista del
1. Les llistes d’espera són el conjunt deregistres de pacients
que necessitenuna determinada prestació a la qual elsistema
sanitari no pot donar respostade manera simultània o immediataa la
seva prescripció o indicació. Lesllistes d’espera són un fenomen
propii característic dels sistemes sanitarispúblics de caràcter
universal i gratuït,com és el nostre, i són presents en lamajoria
dels països europeus.
2. L’existència per se d’una llista d’espera noés qualificable.
El fet de ser en una llistad’espera no ha de ser necessàriament
unfet negatiu, i el nombre de pacients enespera no hauria de tenir
objectivament,en si, cap significat si el temps deresolució és
l’adequat.
3. L’existència de llistes d’espera témúltiples causes:
relacionades ambl’oferta de serveis sanitaris, la demanda,el grau
d’autoregulació, els processosde gestió i coordinació, i els
recursosque s’hi destinen. Les estratègiescentrades en alguns
factors aïllats s’hanmostrat poc efectives i curtterministesi, per
aquest motiu, cal un abordatgemultifactorial de la seva gestió.
4. En la pràctica, les llistes d’espera resulteneines o formes
de regulació de lademanda assistencial en la prestacióde serveis
sanitaris públics. Tenint encompte el marc on es genera, unallista
d’espera s’hauria d’entendre coma instrument de caràcter tècnic
deplanificació del treball que representael temps de demora per
donar resposta
confecció de la llista s’ha de basaren sistemes d’informació i
mètodesd’anàlisi estables, sòlids i transparents.Algunes
iniciatives en aquest sentit,dutes a terme a Catalunya (documentsde
priorització de l’AQuAS), són unaeina a tenir en compte.
9. En la pràctica, les llistes d’esperas’interpreten de manera
diversa i enmolts casos de manera interessada:com un mecanisme de
regulacióeconòmic, com un indicador denecessitats no ateses, com a
indicadord’assignació inadequada, com aresponsabilitat només de qui
governa.Aquesta disparitat interpretativa nocontribueix en absolut
a una soluciólògica, serena i racional de la situacióde les llistes
d’espera. Alhora, afavoreixla confusió i la pèrdua de confiança
enels serveis sanitaris.
10. La inexistència de mètodes iparàmetres d’avaluació de
lesllistes d’espera prou consensuatsi la dificultat de comprensió,
pera la majoria de la població, de lacomplexitat dels processos
empratsfa que sovint el debat al voltantdel fenomen de les llistes
d’esperas’esbiaixi i s’allunyi de la racionalitat iel rigor
convenients.
11. La patologia urgent i greu no estàinclosa en les llistes
d’espera objected’aquest document. En termesgenerals, la patologia
urgent repuna adequada resposta per part delsistema sanitari.
-
Document de posició
revista del 25
7. Millori la coordinació entre nivellsassistencials. L’atenció
primària hade tenir un paper clau en el procésdiagnòstic i de
priorització, atès el seu rold’acompanyament integral del
malalt,perquè és qui compta amb més elementsper contextualitzar les
necessitats concretesi globals dels pacients. És importantdestacar
el procés de cura, manteniment,recuperació i acompanyament a banda
del’objectiu curatiu.
8. Millori el contínuum assistencial i s’evitila demora en la
resolució, no només dels14 processos quirúrgics garantits, sinóde
molts altres procediments diagnòsticsi terapèutics, sovint més
transcendentsper a la salut dels pacients.
9. S’incorporin les noves tecnologiesde la informació i la
comunicació permillorar el rendiment dels processosd’atenció. Així
mateix, cal l’enfortimentde mètodes i dispositius sanitaris comla
cirurgia sense ingrés, la cirurgia majorambulatòria (CMA) i les
consultes d’altaresolució, que ja s’han demostrat eficacesen molts
casos.
10. S’aturi la disminució dels pressupostosde la sanitat pública
que per quart anyconsecutiu pateix el sistema sanitari.La
disminució del pressupost haincidit directament en la
disminucióprogressiva de les inversions enreposicions i noves
inversions delscentres sanitaris i en la disminució deles
retribucions dels professionals, fetsque perjudiquen el
desenvolupamentdel sistema sanitari.
10 de desembre de 2014
RECLAMEM, per tant, que:
1. Hi hagi un esforç de les institucionssanitàries i, en el
nostre cas, delDepartament de Salut, per clarificarels paràmetres
d’anàlisi i discussiórelatius a les llistes d’espera
emprantinstruments prèviament consensuatsamb els professionals i
els agentsimplicats, amb la màxima transparència.Entre d’altres,
cal revisar la llista dels14 procediments garantits, alguns
delsquals no compten amb el consensprofessional majoritari i
distorsionenl’activitat assistencial dels centres.
2. Tots els interlocutors del sistemasanitari facin un esforç
per situar eldebat sobre les llistes d’espera dinsdel rigor i
l’objectivitat, emprant unavisió global i constructiva, i fugint
desituacions particulars, sovint analitzadeso presentades fora de
context. Peraquesta tasca demanem la col·laboraciódels mitjans de
comunicació.
3. S’augmenti i faciliti el coneixement delspacients sobre el
seu procés de malaltiaper ajudar a incidir sobre la demanda.La
informació als ciutadans i malalts, i laseva participació activa en
els processosde presa de decisions i d’educaciósanitària
afavoririen la coresponsabilitati la gestió de les demores.
4. En cap cas els tempsgarantits pels 14procediments es
converteixinen l’únic objectiu de gestióde la llista d’espera. Així
doncs, l’objectiuhauria de ser atendre en primer llocaquells
malalts que, per les sevesnecessitats clíniques, més ho
necessitin.
5. Els professionals sanitaris tinguin unpaper més actiu i
decisori en la gestiói els resultats de les llistes d’esperadeixant
de ser únicament prescriptorso uns elements més de la cadena.
Enaquest sentit, també cal reduir l’excessivaburocratització dels
processos. Elsprofessionals sanitaris han d’esdevenirelements clau
de la gestió de les llistesd’espera, han de tenir
autonomia,informació i els incentius adequats perpoder-les
gestionar correctament. Aquestpaper és clau en la priorització de
lesllistes d’espera i en la seva adaptació a larealitat clínica
canviant de cada pacient.
6. Cal reduir la variabilitat diagnòstic-terapèutica, que és un
element importanten les indicacions de prescripcions.L’adequació de
l’evidència a través deprotocols i guies consensuats, i amb
elsuport en les millors dades científiquesdisponibles tenen un
paper destacat.
-
26 revista del
El futur de l’autogestió a l’aP catalanaestà en entreditLa
fórmula de l’autogestió pura en atencióprimària (mitjançant
entitats de baseassociativa de metges i infermeres)
semblavaconsolidada a Catalunya però, divuit anysdesprés de la
primera experiència (ABSVic 2 Sud-CAP El Remei, 1996) i amb
tretzed’actives que han demostrat bons resultats,el seu futur està
en entredit. És el que esdesprèn dels concursos públics en cursdel
Servei Català de la Salut (CatSalut) i del’aportació de diversos
diputats de la cambralegislativa autonòmica en les XVIII Jornadade
l’Associació Catalana d’Entitats de BaseAssociativa (ACEBA),
celebrada a la seu delCol·legi de Metges de Barcelona
(institucióque va impulsar el model inicialment) lasetmana
passada.Diario Médico,9 de desembre de 2014
El COMB lliura els Premis a l’Excel·lènciaProfessional a 52
metgesEl Col·legi Oficial de Metges de Barcelona(COMB) va lliurar
els Premis a l’Excel·lènciaProfessional a cinquanta-dos metges
i
quatre equips assistencials de Barcelonaque han destacat a
criteri dels juratsconstituïts per metges i metgesses dereconegut
prestigi, per l’excel·lència i laqualitat en l’activitat
professional. […]Gaceta Médica,9 de desembre de 2014
El Col·legi de Metges de Barcelonafelicita el nadal recordant el
fenomende l’especialitzacióL’especialització mèdica és un
fenomenque va començar a Occident a finals delsegle xix, segons
recorda el Col·legi Oficialde Metges de Barcelona (COMB) en
eldarrer llibret de la col·lecció d’història dela medicina amb què
tradicionalmentfelicita el Nadal.
L’expansió de l’especialitzaciómèdica es va produir en el primer
terçdel segle xx, coincidint amb l’augmentdels coneixements
científics i ambl’aparició de metges brillants, tant enl’àmbit
assistencial com en el de ladocència. […]Diario Médico,22 de
desembre de 2014
Els millors metges, segons elsmetgesEl Col·legi de Metges de
Barcelonava lliurar ahir, al teatre Romea, elpremi a l’excel·lència
professional a52 professionals i quatre equips queun tribunal de
col·legues ha elegit pervirtuts que no sempre es prenen
enconsideració, com són l’abnegació,l’altruisme, la disponibilitat,
elcompromís, la proximitat i l’experiència.
“Molts no són coneguts fora del seuàmbit d’actuació, però tots
ells serienels metges que elegirien altres metgesper posar a les
seves mans la personamés estimada”, resumeix Jaume Padrós,president
del COMB. En la llista(http://goo.gl/uTPAeR) hi ha un bonnombre de
metges d’assistència primàriaal costat d’especialistes d’hospitals
gransi petits, de salut mental o d’equipamentssociosanitaris. Hi ha
experts enepidemiologia, medicina esportiva,problemes ètics,
cardiologia… I tambéalgun que s’acaba de jubilar.La Vanguardia,3 de
desembre de 2014
Revista de premsa
-
revista del 27
325
430448
538
685
528
673673
802837
905
1.097
1.254
1.024
559587
997
2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026
2027 2028 2029 2030
Dossier
A Barcelona en 16 anys, entre el 2014 i el2030, s’hauran jubilat
12.362 metges i met-gesses, és a dir, previsiblement l’equivalenta
un terç del total.
Sembla evident, doncs, que arribar a la jubi-lació en les
millors condicions i des de totsels punts de vista és i ha de ser
una prioritatper al metge, pel COMB i també per a les ins-titucions
sanitàries.
Aquesta prioritat no és d’ara. La mateixa po-sada en marxa del
Programa de ProteccióSocial del COMB ja estava associada aaquesta
realitat de la professió mèdica i, enaquest sentit, entre altres
accions, ja es vanorganitzar uns primers cursos de preparacióper a
la jubilació l’any 2008. Tanmateix, s’havolgut acostar al màxim
aquesta formacióals professionals propers a la jubilació, por-tant
el curs al seu lloc de treball, i facilitarl’accés en les millors
condicions.
En aquest sentit, la Gerència i la DireccióMèdica de l’Hospital
Universitari de Bellvit-ge, d’acord amb l’Associació de Metges
Ju-bilats del mateix Hospital i de manera con-
junta amb el COMB i la seva Secció deMetges Jubilats, varen
acordar desenvolu-par un Curs de Preparació per a la Jubilació.
L’objectiu era molt bàsic: fer conscients elsmetges i metgesses
de l’arribada d’aquestnou període vital i donar-los accés a un
con-junt de coneixements, recursos i serveis queaportessin més
garanties i seguretat pel quefa al benestar i a la qualitat de vida
del met-ge i el seu entorn familiar i relacional.
Els trets bàsics d’aquest curs han estat:
• Adreçar-se bàsicament a metges i metges-ses de 55 a 65 anys i
també a aquells re-centment jubilats. A més, es va convidarles
parelles o cònjuges a participar-hi.
• Realitzar-se en espais del mateix HospitalUniversitari de
Bellvitge, llevat de la darre-ra activitat, que es desenvolupà al
llargd’un sopar-cloenda a la seu del COMB.
• Girar al voltant de cinc accions formatives:1. La jubilació en
perspectiva. Els profes-
sionals de la medicina davant de la sevajubilació.
2. Preparant el futur: planificació econòmica.
3. Sobre herències, donacions i apodera-ment a Catalunya.
4. Taller de planificació del Projecte Vital deJubilació.
5. Envellir bé.
Per a cadascun dels blocs formatius, s’havolgut comptar amb
docents que no sola-ment coneguessin a fons la temàtica sinóque
tinguessin una provada capacitat peda-gògica i, també com a element
cabdal, unconeixement d’allò que significa la profes-sió
mèdica.
Ha estat un propòsit també del COMB co-mençar a fer aquest curs
en el si dels gransestabliments hospitalaris públics per tal
decercar el màxim aprofitament i incidència.En aquest sentit, i
després de l’Hospital Uni-versitari de Bellvitge, hi ha la previsió
depoder seguir amb altres de Barcelona. S’hancomençat a fer les
gestions oportunes pertal que l’Hospital de la Vall d’Hebron
il’Hospital Clínic puguin ser els següents re-ceptors d’aquesta
iniciativa, sense descar-tar traslladar-la a qualsevol tipus de
centresanitari.
la preparació per a la jubilaciódels metges i metgesses
Evolució anual de jubilacions COMB
Font: Gabinet d’Estudis del COMB
Metges que faran 68 anys (edatmitjana de jubilació de la
professió).Any per any: 2014-2030
-
28 revista del
Com afrontael metgela jubilacióL
a medicina comporta un alt graud’implicació personal i
professionalque perdura durant tota la vida delmetge. Som i serem
metges fins al’últim dia de la nostra existència.
Una professió amb aquestes característi-ques requereix un alt
grau de vocació ambesperit altruista i de servei a la societat.
La jubilació condiciona un cessamentbrusc de l’activitat
professional, especial-ment en el cas dels metges que
noméstreballen en l’àmbit hospitalari, un col-lectiu cada cop mes
nombrós en el nostreentorn. Aquest cessament brusc, sobretotsi no
hi ha hagut una conscienciació i pre-paració prèvies, pot provocar
inquietud,desorientació, dificultats i, de vegades,patologia.
És també un moment en el cicle vital delmetge en el qual poden
afegir-s’hi altresproblemes de tipus sanitari,
assistencial,familiar, social i econòmic. En la meva ex-periència,
la salut és el tema que mes preo-cupa al metge jubilat.
Fa sis anys que em vaig jubilar, el que empermet fer una sèrie
de consideracionssobre aquesta etapa tan important de lameva vida.
La meva jubilació no ha estattotal i, per tant, no ha suposat un
cessa-ment brusc de la meva carrera professio-nal, ja que compartia
l’activitat hospitalà-ria i la docència universitària amb la
mevaactivitat privada, que ha tingut continuïtat.No obstant això,
no deixo de reconèixerque la meva labor hospitalària i docent ésla
que mes satisfacció professional m’haproporcionat.
Recordo que vaig començar a pensar i serplenament conscient de
la jubilació pocsmesos abans. La meva intensa implicacióamb la
cirurgia era per a mi el mes impor-tant i vaig fer la meva tasca
amb la mateixail·lusió i dinàmica fins a l’últim dia.
Reconec que la preparació per a la mevajubilació va ser
insuficient, per falta dementalitat i sensibilitat a l’hora
d’encarar lanova etapa. També és cert que la informa-ció sobre la
jubilació que vaig obtenir dela Fundació Galatea em va ser útil per
lesseves reflexions, debats i suport científic.
Els primers dies de la jubilació no van serfàcils. Tenia molt
presents els records de lameva activitat professional hospitalària,
quees manifestaven fins i tot en els meus somnis.
He tingut la sort que la meva família, so-bretot la meva esposa,
ha estat un autènticbàlsam que m’ha ajudat a superar aquestafase de
la meva vida.
Després d’aquestes reflexions i amb la mevaexperiència actual he
arribat a una sèrie deconclusions que poso a la consideració
delscompanys que s’han de jubilar properament.
a) La jubilació s’ha d’afrontar amb optimis-me, dinamisme i
il·lusió.
b) Hem d’estar fermament decidits i con-vençuts que podem tenir
una jubilacióplena, activa, positiva i continuar sent
Manuel Sans Segarra,vicepresident de la Secció Col·legial de
Metges Jubilats i president de l’Associacióde Metges Jubilats de
l’Hospital
Universitari de Bellvitge
útils i al servei de la societat, però, evi-dentment, amb uns
altres objectius.
c) És el moment de desenvolupar aquellesaficions que no hem
pogut practicar du-rant la vida professional. Les anomena-des
“assignatures pendents” que tots te-nim. En el meu cas, la música i
la guitarraclàssica, perquè penso que sempre hi hatemps mentre hi
hagi il·lusió.
d) Mantenir una activitat intel·lectual cons-tant, amb la
lectura, l’escriptura de vivèn-cies i experiències personals i la
memo-rització, activitats que originen un efectemolt positiu en la
neuroplasticitat.
e) Cuidar la salut amb controls, exercicis,alimentació adequada
i complementsapropiats.
f ) Planificar l’economia, que en aquestanova etapa de la vida
presenta canvis im-portants. Penso que hi ha dos aspectesque cal
considerar quan arriba la jubila-ció: no tenir préstecs i
organitzar les des-peses de manera que siguin sosteniblesamb la
nova economia.
Per donar suport al metge en aquesta eta-pa tan important de la
seva vida, el COMB,juntament amb l’Associació de Metges Ju-bilats
de l’Hospital Universitari de Bellvitge,han organitzat aquest Curs
de Preparació ala Jubilació de Metges, amb la finalitat
deconscienciar i preparar els metges i met-gesses de manera que
aquesta nova etapacontinuï sent una vida plena, positiva, crea-tiva
i de servei a la societat.
Tema de debat
-
revista del 29
“Metge, no ho deixes de ser mai”
La medicina té un fort componentvocacional i d’implicació
personal.Fer de metge sovint esdevé un es-til de vida i un rol de
transcendèn-cia social. La capacitat d’influència
sobre altres persones i les compensacionsrebudes en la relació
assistencial, així comla identificació amb una institució, equipo
servei al qual es pertany, marquen unaidentitat mèdica, que
transcendeix l’àmbitestrictament laboral.
“Mirar més pels altres que per unmateix”Des d’una identitat
fonamentada a resol-dre el patiment dels altres, el tarannà
delsmetges i les metgesses tendeix a minimit-zar les pròpies
necessitats, tal com passaamb els afers de la pròpia salut.
Aquestaqüestió afecta també la manera d’afrontarla jubilació. I, en
aquest sentit, la manca deprevisió n’és un tret característic.
“actituds davant la jubilació: ambquina ens identifiquem?”La
Fundació Galatea va dur a terme unEstudi de les necessitats dels
professionalsde la medicina relacionades amb el mo-ment de la
jubilació on s’identificaven lesreaccions i maneres de fer front a
aquestmoment de canvi vital. Per a alguns, lajubilació “fereix”, es
viu com un impera-tiu legal injust, que està lluny dels
propisdesitjos. Se sent com un empobriment
vital i com una manca de reconeixementsocial. Entre els que
rebutgen la situació,alguns pretenen que res no canviï i
s’or-ganitzen una vida laboral al mateix ritme,privadament. Cal dir
que aquesta potser en molts casos una bona estratègia“d’aterratge
gradual” al nou estatus, peròtambé pot ser fruit de la negació, una
fu-gida endavant.
Contràriament, altres ho viuen com l’alli-berament d’una feina
que comprometmolt, com un dret guanyat després d’unadedicació
intensa. Són aquells professio-nals que noten que, davant els
canvis enl’entorn, han de deixar pas als que vénendarrera i
dedicar-se a projectes vitals quefins ara han estat ajornats.
Finalment, tam-bé hi ha qui mai ha viscut la feina ambtanta
intensitat i per a qui jubilar-se és unesdeveniment més de la vida.
General-ment, persones que ja feien moltes altresactivitats, que
com a jubilats seguiran fent.
Eulàlia Masachs,col·laboradora de la FundacióGalatea i docent
del Curs dePreparació per la Jubilació
“Una jubilació saludable ésla que pot donar sentit ala
trajectòria professionalviscuda i trobar nous espaisi activitats,
siguin o no del’àmbit mèdic, on continuardesenvolupant els
seusvalors”
“Els professionals de la medicinasempre tenen una bona
sortida?”L’estudi feia evident que les organitzacionstampoc ajuden
els metges i metgessesdavant la jubilació. Contràriament al
quepassa en altres sectors, manquen políti-ques de recursos humans
que incloguin laplanificació, l’assessorament, la flexibilitat,el
cessament progressiu d’activitat… Hi hala creença que es tracta
d’una qüestió per-sonal per a la qual els metges i metgessessempre
tenen una bona sortida.
Quins són els reptes per al professional?Pensar en la jubilació
implica fer front alssentiments d’incertesa d’una nova etapaque no
s’organitzarà al voltant de la feina, toti que els valors i les
actituds que han marcatla identitat mèdica continuen presents.
Pro-bablement, és cert allò que serà el reflex decom s’ha viscut.
Ara bé, una jubilació salu-dable és la que pot donar sentit a la
trajectò-ria professional viscuda i trobar nous espaisi activitats,
siguin o no de l’àmbit mèdic, oncontinuar desenvolupant els seus
valors. Sia més tenim en compte que l’edat de jubila-ció no es
correspon generalment amb unapèrdua de capacitats, aquesta
continuïtatés encara més necessària. Construir alter-natives
comporta saber quan, com i de quès’ha de prescindir i en quines
altres coses, amés de la feina, s’ha d’invertir.
Què en penses tu?Volem saber la teva opinió. Escriuun comentari
al blog del Col·legi.debat.comb.cat
Tema de debat
-
30 revista del
Seccions col·legials i juntes comarcals
Metges MIr i Metges Joves
la Medicina de Família tampoc ha de tenir límitd’hores
Joan Janer,president de la Secció deSinologia i Patologia
Mamària
Ramon Torné,president de la Secció deMetges d’Assegurança
LliureArran de la vaga de residents de l’Hospi-
tal de la Vall d’Hebron de principis del’any passat, es va
arribar a l’acord de su-primir el topall de 850 hores anuals
deguàrdia. Aquest topall anava en contrade la formació dels
residents, limitant-losles hores de guàrdia, cosa que
repercutiadirectament sobre la seva docència. Unparell de mesos
després, es va tornar a
Metges de Sinologia i Patologia Mamària
XIv Congrés Català deMama
Metges d’assegurança lliure
Per un marc reguladorcontractual amb lesentitats
d’assegurançalliure
Metges acupuntors
Iv Congrés Mèdic Internacional d’acupuntura
Albert Garcia i Janeras,president de la Secció de
MetgesAcupuntors
Aquests passats 8 i 9 de novembre hemfet el IV Congrés Mèdic
Internacionald’Acupuntura de Barcelona amb el temaAcupuntura i
trastorns psicosomàtics en elqual vàrem assolir un nivell científic
moltalt. Ens felicitem per la perfecció en l’orga-nització i per la
selecció dels ponents,molts dels quals acupuntors internacio-nals.
Es poden veure les presentacions
El passat mes d’octubre, Jaume Padrós,president del COMB, va
dirigir-se als repre-sentants polítics per avisar de la
necessitatde defensar l’interès general, enfront de lasituació de
l’”oligopoli” que considera quegenerarà la fusió entre IDC Salud i
Quirón.
Tot i l’autorització de la Comisión Na-cional de Mercados y la
Competencia(CNMC) a la fusió d’aquests dos grups,Padrós va advertir
de diferents riscos queaquesta fusió pot comportar, com són
laconcentració de preus i les traves a la lliu-re elecció de metges
i centre, aquest úl-tim com un dels majors valors del
sectorprivat.
El mes de juliol de 2014, els membresde la Junta de Govern del
COMB van visi-tar el President de la Generalitat, ArturMas, a qui
el doctor Padrós va expressarles diverses problemàtiques que patim
elsmetges. Pel que fa al sector de les entitatsd’assegurança lliure
se li va demanar unmarc regulador contractual que permetidonar
transparència, sostenibilitat i conti-nuïtat a les relacions entre
els metges quetreballen per compte propi i les
entitatsd’assegurances de salut.
La Secció va celebrar, el dilluns 24 de no-vembre, una sessió
sobre el mètode Osna,en la qual va fer de moderador Carles
Lle-baria, i que va tenir com a ponents XavierGali, de l’empresa
Sysmex, i Vicente Peg,patòleg de la residència hospital de la
Valld’Hebron, que va ser molt interessant i vatenir una bona
afluència d’assistents.
Volem avisar que el proper mes demarç del 2015 es farà una altra
sessió al
dels ponents que ens ho varen autoritzar,que estan penjades al
nostre web: www.metgesacupuntors.org.
En l’apartat de formació, hem de recor-dar que el proper mes de
febrer iniciarem unnou Curs d’introducció a l’acupuntura mèdi-ca,
que es farà al Centre d’Estudis Col·legials.
Quan surti a la llum aquest número de larevista col·legial, ja
haurem fet les eleccionsreglamentàries de la nostra junta, que
aquestcop es renova sencera per la dimissió delscàrrecs que no es
renovaven. Aquesta novajunta haurà de seguir impulsant la difusió
del’acupuntura a la societat.
Marc Tarín,vocal de la Secció Col·legialde Metges MIR i Metges
Joves
COMB, organitzada per la junta de la Seccióde Sinologia.
S’avisarà amb temps.
Recordem que el proper Congres Catalàde Mama, que serà el XIV,
es farà a l’Hospitalde Vilafranca del Penedès, els dies 3, 4 i 5
dejuny del 2015.
Més informació al 938 180 440 o escriviua [email protected].
introduir el topall però només per als re-sidents de Medicina
Familiar i Comunità-ria sense cap motiu aparent. Diferentsresidents
d’aquesta especialitat es vanposar en contacte amb el COMB i la
Sec-ció MIR i Metges Joves per demanar aju-da per resoldre la
situació. Considerenque és un greuge comparatiu envers laresta
d’especialitats i que es veuran es-pecialment perjudicats els
residents pe-tits (primer i segon any) en la seva partde formació
hospitalària, per tal com po-den trobar-se sense hores a tres
mesosvista de canviar d’any de residència.
-
revista del 31
Seccions col·legials i juntes comarcals
>>>BERGuEDÀv Jornada d’atenció Primària almón ruralAmb
el tema “Madurant al segle xxi: del’adolescència a l’envelliment”,
el 12 de juny de2015, es celebrarà, al Pavelló de Suècia de
Berga,la cinquena edició de la jornada de l’atencióprimària al món
rural, en la qual es tractarà elprocés de madurar, d’evolucionar,
de fer-se gran,de la precocitat de l’adolescència i del retard
del’envelliment. D’altra banda, també es debatràcom es fan grans
els professionals i si es té encompte la jubilació.
>>>OSONAla festa de la sanitata OsonaLa celebració de
Sant Cosme iSant Damià és la data en la qualla Delegació d’Osona
del COMBhomenatja els professionals de lacomarca en el marc del
lliuramentdels Premis Sanitat Osona que celebràla XXXII edició.
També es va fer ellliurament de la Beca d’Investigació iel Premi
FORES-Beca Consultori Bayésen Ciències de la Salut.
En l’acte celebrat a l’Ajuntamentde Vic, Jaume Padrós,
presidentdel COMB, i Francesc Xavier Clos,president de la Junta
Comarcald’Osona, van atorgar els guardons deles activitats
esportives i del concursde fotografia, dibuix i pintura.
El periodista Jordi Basté vapronunciar una conferència sobre
elpaper dels mitjans de comunicació enuna època tan canviant com
l’actual.
Per celebrar el Dia Mundial delCor es va organitzar la
tradicionalcaminada popular que suma 15edicions. Així mateix, la
JuntaComarcal d’Osona va fer l’acte delliurament en favor d’Osona
contrael càncer de l’import del concertbenèfic que la coral del
COMB vaoferir en la Festivitat de Sant Cosmei Sant Damià.
>>>ANOIA7a edició de la nit de laprofessióLa professió
sanitària de l’Anoia va celebrar aIgualada la setena edició d’una
nit en la qualmés de 130 professionals de la medicina, dela
infermeria, de la farmàcia i de la fisioteràpiafan un acte de
reconeixement als companys illiuren la beca formativa per als
professionalsde la salut de l’Anoia. En el decurs de l’actees va
homenatjar els professionals quehan deixat l’exercici actiu i es va
donar labenvinguda als nous professionals que s’hanincorporat com a
residents de primer any.
>>>BAGESPrimer premi Metge BagencEn el marc de la 18
edició de la Vigília deSant Lluc, la festa dels metges del
Bagescelebrada a Manresa, es va inaugurar unnou guardó, el Metge
Bagenc 2014. Aquestpremi s’atorga per votació popular i amb
lapresentació de candidatures pels metgesde la comarca. El guardó
va ser concedit aldoctor Antonio Garde Garde.
Com cada any es va fer el lliurament delXII Premi del Bages al
Metge Jove, del XVIIIPremi del Bages de Ciències Mèdiques, delXVIII
Premi de Vivències Mèdiques “DoctorPere Tarrés i Claret” i el XVIII
Premi d’Històriade la Medicina Catalana “Oleguer Miró iBorràs”.
També es van donar els diplomesGaudeamus en reconeixement a la
tascadels metges jubilats.
A la Vigília es va parlar sobre el futur dela sanitat al Bages
que segons va conclourePere Bonet, president de la Junta
Comarcaldel Bages, passa “pel treball en xarxa, lesaliances i les
decisions compartides”.
JuntES COMarCalS
>>>VALLÈS OCCIDENTALConferències sobre la
problemàticadels metges de residènciesgeriàtriques i la
cooperacióEl passat desembre es va celebrar a Sabadell
unaconferència sobre el model català d’atenció ales persones que
viuen en centres residencialsa càrrec de Albert Ledesma, director
del plainterdepartamental d’atenció i interacció social isanitària,
i Carles Blay, responsable operatiu delprograma de prevenció i
atenció a la cronicitat.Aquest acte el va presentar Josep Maria
Sans,president de la Junta Comarcal del VallèsOccidental, que també
va presidir la sessió sobrela medicina del segle xxi vista des de
la Cooperacióen la qual Xavier de las Cuevas, president dela Secció
Col·legial de Metges Cooperadors,va exposar la seva experiència en
el camp derefugiats de Nyarugusu de Tanzània.
-
Obituaris
32 revista del
Josep FàbregasPoveda(1946-2014)
El doctor JosepFàbregas, psiquiatre iemprenedor, vacontribuir
amb la sevaempenta al canvid’enfocament del’atenció de
lespatologies mentalsdes del seu pas per laFacultat de Medicinafins
als últims dies dela seva vida. Des delsinicis de la seva carreraes
va interessar per lamodernització de lesinstitucions sanitàriesa
casa nostra, i vaviatjar arreu d’Europaper estudiar
diversosmovimentspsiquiàtrics quedesprés aplicaria enla seva
manerad’atendre i entendreels pacients.
El doctor Fàbregas vaser pioner en la creaciódel primer hospital
dedia a Barcelona, i finsal final va dirigir elCPB, Centre
dePsicoteràpiaBarcelona–ServeisSalut Mental, unaentitat que
gestiona
programes sanitaris isocials des delsserveis especialitzatsde
suport a l’atencióprimària de salut finsals serveisresidencials,
passantpels d’internament irehabilitació. No enva, aquestenfocament
integralcoincideix amb lacreença de JosepFàbregas de situar
larelació amb elspacients com uninstrument terapèuticde primer
ordre i enestreta col·laboracióamb els familiars delspacients.
Autor de nombrosespublicacions i llibres,principalment
sobrepsiquiatriacomunitària,psicoteràpia grupal iorganització
del’assistènciapsiquiàtrica, vamantenir una estretacol·laboració
amb elCOMB, sobretot en lacreació de la ClínicaGalate