4 / La contra L’ENTREVISTA 1714-2014 Diari de Prada / Dissabte, 23 d’agost del 2014 E l 2014 serà un any de- cisiu per la història de Catalunya. D’aquí a fi- nals d’any han de passar mol- tes coses que determinaran el futur del país. La Universitat Catalana d’Estiu ha estat un magnífic pròleg d’aquests moments històrics que ens tocarà viure i ha aportat eines per tal que tots estiguem a l’alçada del què se’ns demanarà. Prada ha tornat a ser per uns dies el punt central de la na- ció. Més que mai. Tot això ha propiciat que l’ambient al campus hagi estat intens. Diferents accents, diferents procedències i diferents edats conformen el mosaic de la gent de l’UCE. Una gent que Enguany comença la Història El Canigó, testimoni de les 46 edicions de la Universitat Catalana d’Estiu, acomiada l’UCE 2014 Redacció: Gemma Aguilera, Joan Víctor i Joaquim Vilarnau. Fotografia: Josep M. Montaner. Maquetació: Violant Maluquer. / Correcció: Joan-Albert Ros Assesorament informàtic: www.catux.org Edita: Equip de premsa de la Universitat Catalana d’Estiu. Diari de Prada compta amb el suport de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Catalá. Trobareu més informació a www.tornaveu.cat Més apta que la forma “Gran Catalunya” o “Catalunya Gran” és la de “Països de Llengua Catalana”. I millor encara, la de “Països Catalans”, que tant s’ha estès en els últims deu anys, i que amb això mateix ha fet la prova de la seva viabilitat. Països Catalans té, en primer lloc, l’avantatge de la concisió i de la “normalitat”. En té, de més a més, un altre, que provisionalment salva i acull les persistències dels particularismes tradicionals: és un plural. Negar que, dins la nostra radical «unitat de poble», no existeixen uns matisos regionals de perfil decidit, seria estúpid i suïcida. […]. Per això Països Catalans és el terme més oportú que hi podríem trobar. Potser –si més no és el meu punt de vista–, l’ideal fóra adoptar, no ja la forma “Catalunya Gran”, sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d’ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l’ús de la paraula “Catalunya”. Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació “el Principat” per referir-nos a la Catalunya estricta: Principat o, si es vol, “Catalunya estricta” justament. Joan Fuster. Qüestió de noms, 1962 viurà avui la darrera jornada de la Universitat amb el desig que el país canviï i vagi enda- vant però que l’UCE segueixi mantenint la seva essència in- confusible: el gust de Prada. La XLVI UCE s’acaba. L’edició del 2014 ha viscut sota la influència omnipresent del 9 de novembre, la data en la que hi ha convocada la consulta sobiranista al Principat. Però, política a banda, cursos acadèmics, seminaris, tallers i es- pectacles s’han saldat amb notable èxit. falten 78 dies pel #9n14 Esbart Sant Martí de Barcelona Pyrene és un espectacle de ball que fusiona el teatre, la mitologia popular i la dansa. Trenta ballarins conformen el cor de dansa de l’Esbart Sant Martí de Barcelona, ESPECTACLES MÚSICA Crescendo Ramon Gual és tota una insti- tució a l’UCE. Aquesta darrera nit serà al tendal del Liceu, per oferir una nit de música folk. al Liceu a les 11 de la nit una entitat que compta a més amb 130 nens i nenes que formen part de la seva esco- la, cosa que garanteix el fu- tur de l’entitat. a la Plaça de la Vila a les 9 del vespre Mercè Saumell Directora de Serveis Culturals de l’Institut del Teatre “En teatre, comença a sorgir una generació interessant” H avíeu fet de profes- sora a l’UCE l’any 1993. Com recor- deu aquella experiència? Uf, fa molts anys! A mi, l’UCE em va agradar molt perquè era un oasi, un lloc fora del temps i de l’espai. I recordava molt l’esperit lúdic de la gent de l’UCE. Aquest any hi ha un veri- table ‘desembarcament’ de l’institut del Teatre. Sí. Jo havia vingut a títol per- sonal però l’Institut del Tea- tre com a institució no hi ha- via estat mai. Aprofitant que l’any passat vam fer cent anys hem volgut tenir presència a l’UCE. Hi ha hagut dos tallers teorico-pràctics, de dramatúr- gia i d’història, i dos de pràc- tics: de moviment i de veu. Són petits tastos perquè el temps és molt limitat i no per- met aprofundir gaire. Però em sembla que s’adeqüen molt a l’esperit lúdic que et deia abans que per a mi té l’UCE. Els catalans solem estar co- fois del nostre teatre. Tenim motius per estar-ne? Jo crec que sí. Potser ara no passem pel millor moment però jo sóc molt partidària de les companyies teatrals. En aquest àmbit hem estat pioners. El que passa és que la història s’escriu a partir de l’àmbit anglosaxó i em sembla que hi ha una injus- tícia històrica. Hi ha hagut un treball artesanal entroncat amb l’avantguarda, combi- nat amb la tecnologia punta i amb resultats internacionals. Estic parlant de grups com Putxinel·lis Claca, La Cuba- na, Els Joglars, Comediants, La Fura dels Baus… Són aportacions molt importants. En què consisteix el curs? Hem volgut contextualitzar històricament el que han es- tat aquests treballs i analitzar els espectacles. Normalment és té la visió d’un teatre molt jerarquitzat, amb un primer actor, un segon actor… en canvi hi ha una altra forma de fer teatre, que és el teatre d’aquestes companyies, molt vinculat a la corporativitat, on l’acció escènica és molt més important que el text. Dieu que ara no passa pel millor moment… Tots els fenòmens són cíclics. A escala institucional s’ha fo- mentat molt el teatre de text i s’ha deixat al marge aquestes propostes. A més, els anys 90 i els anys 2000 han estat molt individualistes, cosa que no ha afavorit la creació de com- panyies. Crec que ara comen- ça a sorgir una altra generació interessant. Però hi ha hagut un període en que s’ha entès el teatre d’una altra forma. Gosaríeu dir algun nom d’aquest nou cicle? Són companyies diferents. Hi ha Les Antonietes, que treballen text però ho fan des d’aquest criteri poc jeràrquic; hi ha La Perla, que em recor- da la manera de treballar als inicis del Lliure; hi ha el Xa- vier Bovés amb Playground, que treballa amb objectes i fa teatre visual… Són com- panyies petites perquè les produccions són més difícils. Però jo crec que sí, que està ressorgint la cultura de la companyia. El 2013 l’Institut del Teatre va celebrar el seu centena- ri. Enguany Prada acull una presentació i quatre tallers sobre disciplines diverses. Mercè Saumell imparteix el taller Història del teatre català contemporani. CIÈNCIA I TECNOLOGIA. Has dut mai unes ulleres atòmiques? 2014, Any In- ternacional de la Cristal·lografia. De com la vida s’ha protegit de l’oxidació: estruc- tura d’oxidoreductases (de 9 a 2/4 d’11) Aportacions biomèdiques de la cristal- lografia: canvi de forma, canvi de funció (de 2/4 d’11 a 12). ALIMENTACIÓ. Nutrició, ciència i cuina. L’alimentació avui: problemes i perspectives (de 9 a 10) Tractament culinaris i modificacions dels nutrients (de 10 a 11) Ciència i cuina (d’11 a 12). ECONOMIA. Reptes i oportunitats econòmiques del nou Estat català (dins o fora de la Unió Europea) (de 9 a 12). PEN- SAMENT. Sarcasme, ironia i bon humor (de 9 a 12). HISTÒRIA. Identitat i nació. Taula rodona: Discurs i realitat de la na- ció catalana (de 9 a 11). LLENGUA. La construcció de llengües i nacions a l’Euro- pa moderna. Construcció de llengües i en- torns sociopolítics (de 9 a 2/4 d’11) Anàlisi de les actituds lingüístiques en una societat en canvi (de 2/4 d’11 a 12). COMUNICA- CIÓ. L’impacte de la revolució digital. La nova comunicació i l’ensenyament-apre- nentatge: Recursos i eines 2.0 (de 9 a 12). MÚSICA. La música a Catalunya i el món: 1714, 1914 i 2014. 1914-1924 La música en la Catalunya de la Mancomunitat (de 9 a 11) Viva Carlos Tercer! Músiques de la cort reial de Carles d’Àustria (d’11 a 12). FORMACIÓ CULTURAL. Iniciació als Països Catalans. «1714, què va representar als Països Catalans» 1714-2014: la Franja (d’11 a 12) - Coneixement de Catalunya Nord. Catalunya Nord mirant cap al sud: llengua, identitat, literatura (de 10 a 12) - Iniciació a la llengua catalana. Nivell mitjà (de 9 a 2/4 d’11) Grup de conversa (d’11 a 12) Curs de llenguatge i gramàtica (de 2/4 de 10 a 11) Iniciació a la cultura occi- tana. Mistral: de l’idil·li a l’elegia (de 9 a 2/4 d’11) Curs de llengua occitana (de 2/4 d’11 a 12). JORNADES. Jornada sobre el Sistema Universitari: «La solidesa del sistema universitari i de recerca per a esde- venir Estat» (de 10 a 12) - XXVII Jornada Andorrana: «Models de país per Andorra» (de 10 a 1) - XXIX Jornada d’Agricultura a Prada: «L’agricultura sota contracte: inte- gració i cadenes de valor» (de 2/4 de 10 a 1). A les 12 del migdia ACTES. I ara què? A les 3 de la tarda JORNADES. XXVII Jornada Andorrana: «Models de país per Andorra» (de 3 a 6) - XXIX Jornada d’Agricultura a Prada: «L’agricultura sota contracte: integració i cadenes de valor» (de 2/4 de 3 a 6). TALLERS. Fotografia digital - Doblem en català - Introducció a la dramatúrgia - Història del teatre català contemporani - Taller de veu i expressió - Taller de moviment - Dansa - Sardanes - Cançons populars - Muntanyisme. A les 4 de la tarda JORNADES. V Jornades de la Fundació Josep Irla a l’UCE «La transi- ció cap a la república catalana». FÒRUM OBERT. Col·loqui sobre la pel·lícula do- cumental Què ens passa, valencians?! A les 5 de la tarda ACTES. Cloenda. A 2/4 de 7 Mosaic de l’ANC. A les de 9 de la nit ESPECTACLES. Esbart Sant Martí de Barcelona. A les 10 del vespre Encesa de la V de l’ANC. A les 11 de la nit ESPECTA- CLES. Crescendo. L’UCE AL DIA L’UCE 2014 EN DADES Alumnes matriculats 659 Professors i conferenciants 298 Organització 20 Espectacles 312 Periodistes 31 Jornades 477 Total 1797
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
4 / La contra
L’ENTREVISTA 1714-2014
Diari de Prada / Dissabte, 23 d’agost del 2014
El 2014 serà un any de-cisiu per la història de Catalunya. D’aquí a fi-
nals d’any han de passar mol-tes coses que determinaran el futur del país.
La Universitat Catalana d’Estiu ha estat un magnífic pròleg d’aquests moments històrics que ens tocarà viure i ha aportat eines per tal que
tots estiguem a l’alçada del què se’ns demanarà.
Prada ha tornat a ser per uns dies el punt central de la na-ció. Més que mai. Tot això ha propiciat que l’ambient al campus hagi estat intens. Diferents accents, diferents procedències i diferents edats conformen el mosaic de la gent de l’UCE. Una gent que
Enguany comença la HistòriaEl Canigó, testimoni de les 46 edicions de la Universitat Catalana d’Estiu, acomiada l’UCE 2014
Redacció: Gemma Aguilera, Joan Víctor i Joaquim Vilarnau.Fotografia: Josep M. Montaner.Maquetació: Violant Maluquer. / Correcció: Joan-Albert RosAssesorament informàtic: www.catux.org
Edita: Equip de premsa de la Universitat Catalana d’Estiu.Diari de Prada compta amb el suport de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Catalá. Trobareu més informació a www.tornaveu.cat
Més apta que la forma “Gran Catalunya” o “Catalunya Gran” és la de “Països de Llengua Catalana”. I millor encara, la de “Països Catalans”, que tant s’ha estès en els últims deu anys, i que amb això mateix ha fet la prova de la seva viabilitat. Països Catalans té, en primer lloc, l’avantatge de la concisió i de la “normalitat”. En té, de més a més, un altre, que provisionalment salva i acull les persistències dels particularismes tradicionals: és un plural. Negar que, dins la nostra radical «unitat de poble», no existeixen uns matisos regionals de perfil decidit, seria estúpid i suïcida.[…]. Per això Països Catalans és el terme més oportú que hi podríem trobar. Potser –si més no és el meu punt de vista–, l’ideal fóra adoptar, no ja la forma “Catalunya Gran”, sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d’ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l’ús de la paraula “Catalunya”. Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació “el Principat” per referir-nos a la Catalunya estricta: Principat o, si es vol, “Catalunya estricta” justament.
Joan Fuster. Qüestió de noms, 1962
viurà avui la darrera jornada de la Universitat amb el desig que el país canviï i vagi enda-vant però que l’UCE segueixi mantenint la seva essència in-confusible: el gust de Prada.
La XLVI UCE s’acaba. L’edició del 2014 ha viscut sota la influència omnipresent del 9 de novembre, la data en la que hi ha convocada la consulta sobiranista al Principat. Però, política a banda, cursos acadèmics, seminaris, tallers i es-pectacles s’han saldat amb notable èxit.
falten
78 dies pel #9n14
Esbart Sant Martí de BarcelonaPyrene és un espectacle de ball que fusiona el teatre, la mitologia popular i la dansa. Trenta ballarins conformen el cor de dansa de l’Esbart Sant Martí de Barcelona,
ESPECTACLES MÚSICA
CrescendoRamon Gual és tota una insti-tució a l’UCE. Aquesta darrera nit serà al tendal del Liceu, per oferir una nit de música folk.
al Liceu a les 11 de la nit
una entitat que compta a més amb 130 nens i nenes que formen part de la seva esco-la, cosa que garanteix el fu-tur de l’entitat.
a la Plaça de la Vilaa les 9 del vespre
Mercè Saumell Directora de Serveis Culturals de l’Institut del Teatre
“En teatre, comença a sorgir una generació interessant”
Havíeu fet de profes-sora a l’UCE l’any 1993. Com recor-
deu aquella experiència?Uf, fa molts anys! A mi, l’UCE em va agradar molt perquè era un oasi, un lloc fora del temps i de l’espai. I recordava molt l’esperit lúdic de la gent de l’UCE. Aquest any hi ha un veri-table ‘desembarcament’ de l’institut del Teatre.Sí. Jo havia vingut a títol per-sonal però l’Institut del Tea-tre com a institució no hi ha-via estat mai. Aprofitant que l’any passat vam fer cent anys hem volgut tenir presència a l’UCE. Hi ha hagut dos tallers teorico-pràctics, de dramatúr-gia i d’història, i dos de pràc-tics: de moviment i de veu. Són petits tastos perquè el temps és molt limitat i no per-met aprofundir gaire. Però em sembla que s’adeqüen molt a l’esperit lúdic que et deia abans que per a mi té l’UCE. Els catalans solem estar co-fois del nostre teatre. Tenim motius per estar-ne?Jo crec que sí. Potser ara no passem pel millor moment però jo sóc molt partidària de les companyies teatrals. En aquest àmbit hem estat pioners. El que passa és que la història s’escriu a partir de l’àmbit anglosaxó i em sembla que hi ha una injus-tícia històrica. Hi ha hagut un treball artesanal entroncat amb l’avantguarda, combi-nat amb la tecnologia punta i amb resultats internacionals. Estic parlant de grups com
Putxinel·lis Claca, La Cuba-na, Els Joglars, Comediants, La Fura dels Baus… Són aportacions molt importants.En què consisteix el curs?Hem volgut contextualitzar històricament el que han es-tat aquests treballs i analitzar els espectacles. Normalment és té la visió d’un teatre molt jerarquitzat, amb un primer actor, un segon actor… en canvi hi ha una altra forma de fer teatre, que és el teatre d’aquestes companyies, molt vinculat a la corporativitat, on l’acció escènica és molt més important que el text. Dieu que ara no passa pel millor moment…Tots els fenòmens són cíclics. A escala institucional s’ha fo-mentat molt el teatre de text i s’ha deixat al marge aquestes propostes. A més, els anys 90
i els anys 2000 han estat molt individualistes, cosa que no ha afavorit la creació de com-panyies. Crec que ara comen-ça a sorgir una altra generació interessant. Però hi ha hagut un període en que s’ha entès el teatre d’una altra forma.Gosaríeu dir algun nom d’aquest nou cicle?Són companyies diferents. Hi ha Les Antonietes, que treballen text però ho fan des d’aquest criteri poc jeràrquic; hi ha La Perla, que em recor-da la manera de treballar als inicis del Lliure; hi ha el Xa-vier Bovés amb Playground, que treballa amb objectes i fa teatre visual… Són com-panyies petites perquè les produccions són més difícils. Però jo crec que sí, que està ressorgint la cultura de la companyia.
El 2013 l’Institut del Teatre va celebrar el seu centena-ri. Enguany Prada acull una presentació i quatre tallers sobre disciplines diverses. Mercè Saumell imparteix el taller Història del teatre català contemporani.
CIÈNCIA I TECNOLOGIA. Has dut mai unes ulleres atòmiques? 2014, Any In-ternacional de la Cristal·lografia. De com la vida s’ha protegit de l’oxidació: estruc-tura d’oxidoreductases (de 9 a 2/4 d’11) Aportacions biomèdiques de la cristal-lografia: canvi de forma, canvi de funció (de 2/4 d’11 a 12). ALIMENTACIÓ. Nutrició, ciència i cuina. L’alimentació avui: problemes i perspectives (de 9 a 10) Tractament culinaris i modificacions dels nutrients (de 10 a 11) Ciència i cuina (d’11 a 12). ECONOMIA. Reptes i oportunitats econòmiques del nou Estat català (dins o fora de la Unió Europea) (de 9 a 12). PEN-SAMENT. Sarcasme, ironia i bon humor (de 9 a 12). HISTÒRIA. Identitat i nació. Taula rodona: Discurs i realitat de la na-ció catalana (de 9 a 11). LLENGUA. La construcció de llengües i nacions a l’Euro-pa moderna. Construcció de llengües i en-torns sociopolítics (de 9 a 2/4 d’11) Anàlisi de les actituds lingüístiques en una societat en canvi (de 2/4 d’11 a 12). COMUNICA-CIÓ. L’impacte de la revolució digital. La nova comunicació i l’ensenyament-apre-nentatge: Recursos i eines 2.0 (de 9 a 12). MÚSICA. La música a Catalunya i el món: 1714, 1914 i 2014. 1914-1924 La música en la Catalunya de la Mancomunitat (de 9 a 11) Viva Carlos Tercer! Músiques de la cort reial de Carles d’Àustria (d’11 a 12). FORMACIÓ CULTURAL. Iniciació als Països Catalans. «1714, què va representar als Països Catalans» 1714-2014: la Franja (d’11 a 12) - Coneixement de Catalunya Nord. Catalunya Nord mirant cap al sud: llengua, identitat, literatura (de 10 a 12) - Iniciació a la llengua catalana. Nivell mitjà (de 9 a 2/4 d’11) Grup de conversa (d’11 a 12) Curs de llenguatge i gramàtica (de 2/4 de 10 a 11) Iniciació a la cultura occi-tana. Mistral: de l’idil·li a l’elegia (de 9 a 2/4 d’11) Curs de llengua occitana (de 2/4 d’11 a 12). JORNADES. Jornada sobre el Sistema Universitari: «La solidesa del sistema universitari i de recerca per a esde-venir Estat» (de 10 a 12) - XXVII Jornada Andorrana: «Models de país per Andorra» (de 10 a 1) - XXIX Jornada d’Agricultura a Prada: «L’agricultura sota contracte: inte-gració i cadenes de valor» (de 2/4 de 10 a 1). A les 12 del migdia ACTES. I ara què? A les 3 de la tarda JORNADES. XXVII Jornada Andorrana: «Models de país per Andorra» (de 3 a 6) - XXIX Jornada d’Agricultura a Prada: «L’agricultura sota contracte: integració i cadenes de valor» (de 2/4 de 3 a 6). TALLERS. Fotografia digital - Doblem en català - Introducció a la dramatúrgia - Història del teatre català contemporani - Taller de veu i expressió - Taller de moviment - Dansa - Sardanes - Cançons populars - Muntanyisme. A les 4 de la tarda JORNADES. V Jornades de la Fundació Josep Irla a l’UCE «La transi-ció cap a la república catalana». FÒRUM OBERT. Col·loqui sobre la pel·lícula do-cumental Què ens passa, valencians?! A les 5 de la tarda ACTES. Cloenda. A 2/4 de 7 Mosaic de l’ANC. A les de 9 de la nit ESPECTACLES. Esbart Sant Martí de Barcelona. A les 10 del vespre Encesa de la V de l’ANC. A les 11 de la nit ESPECTA-CLES. Crescendo.
L’UCE AL DIA
L’UCE 2014 EN DADES
Alumnes matriculats 659Professors i
conferenciants 298Organització 20Espectacles 312Periodistes 31Jornades 477Total 1797
2 / Viu l’UCE Diari de Prada / Dissabte, 23 d’agost del 2014 Viu l’UCE / 3
Àlbum de fotografies
El Grup de Folk havia d’actuar a la plaça de la vila però la pluja va desplaçar-los fins l’auditori del campus de l’UCE
L’obra de l’escultor Gustau Violet ha estat objecte d’una exposició al Centre d’Estudis Pau Casals
Prada és un punt de confluència de tots els ciutadans dels Països Catalans
El Hall dels esports de Prada ha acollit una obra de teatre de Serafí Pitarra
Una de les novetats de l’UCE 2014: l’emissió en ‘streaming’ dels actes de les 12h. i de les 17h.
La premsa ha seguit amb atenció els diversos actes que s’han celebrat a la Universitat Catalana d’Estiu
Diari de Prada / Dissabte, 23 d’agost del 2014
Els més menuts també s’ho passen bé a l’UCE amb les activitats que cada dia els proposa l’esplai
Els falcons de Vilanova van assajar al Campus de l’UCE l’actuació que van fer a la plaça de Prada
El filòleg Germà Colón, entre el rector Salvador Alegret i Vicent Pitarch, durant l’homenatge que li ha fet l’UCE
La consulta sobiranista convocada pel 9 de novembre ha planat constantment sobre aquesta edició de l’UCE
Floreta Lluís Gual de la cobla Nova Germanor toca el flabiol durant la nit de sardanes de l’UCE
Els cent anys de la Mancomunitat han estat presents amb un acte i una exposició
Related Documents
![Double Degree Programme [DDP] 1 CORS Update on Double Degree Program [DDP]](https://static.cupdf.com/doc/110x72/56649ee05503460f94beffc0/double-degree-programme-ddp-1-cors-update-on-double-degree-program-ddp.jpg)
