Procés de ComparacióTipografia i Arquitectura Gràfica
ROSELL JIMÉNEZ, Ferran D1
Grau en Disseny
Índex:
Alimentació 3 Cosmètics 8 Diari Imprès 14 Manual Ortogràfic 17 Llibre de text 20 Revista 25 Carpeta de la Universitat de Barcelona 27 Conclusions 30 Bibliografia 31
03
Alimentació
04
ALIMENTACIÓ: Cereals
TÍTOL: Família: Fantasia Tipus: Agent Orange Cos: ~ 70 Interlineat: / Kerning: NOTA IMPORTANT Deformacions: -Altura d’hasta: 128% -Kerning: ~ -40 TEXT: Família: Fantasia Tipus: Agent Orange Cos: 25 Interlineat: / Justificació: A la dreta Amplada de caixa: 73 mm NOTA IMPORTANT Deformacions: De més petit a més gran, d’esquerra a dreta
CHOCAPIC
CHOCAPIC CDeformacions
Autentico sabor a chocolate
~~
Amplada de Caixa: 73mm
05
ALIMENTACIÓ: Galetes
Família: Pal sec Tipus: Agent Orange Cos: 4 aprox Interlineat: / Justificació: / Amplada de caixa: /
Família: Pal sec Tipus: Agent Orange Cos: 5 aprox Interlineat: / Justificació: / Amplada de caixa: /
06
ALIMENTACIÓ: Pals per “picar” entre hores
Família: Pal sec Cos: 7 Justificació: A l’esquerra i bandera Amplada de caixa: 42 mm
07
ALIMENTACIÓ: Xiclet
Família: Pal sec Cos: 3 Justificació: A l’esquerra i bandera Amplada de caixa: 34 mm
08
Cosmètics
09
COSMÈTICS: Crema de pell
Família: Pal sec, però Majúscula Cos: 5 Justificació: A l’esquerra i bandera Amplada de caixa: 74 mm Interlineat menor
Família: Pal sec Cos: 7 Justificació: A l’esquerra i bandera Amplada de caixa: 49 mm Interlineat major
Tratamiento
10
COSMÈTICS: Gomina
Família: Pal sec Cos: 7 Justificació: Justificat Amplada de caixa: 39 mm
11
HIGIÈNE: Desodorant
Família: Pal sec Cos: 5 Justificació: Al centre Amplada de caixa: 39 mm
12
COSMÈTICS: Dentífric 1
Família: Pal sec Cos: 5 Justificació: Justificat Amplada de caixa: 47 mm
13
COSMÈTICS: Dentífric 1
Família: Pal sec Cos: 5 Justificació: Justificat Amplada de caixa: 54 mm Deformació vertical (Altura d’hasta fins a 125%) Kerning: -60
14
Diari Imprès
15
DIARI IMPRÈS: Portada
Família: Romana Cos: 9 Justificació: Justificat Amplada de caixa: 43 mm
Amplada de caixa: 43 mm
Família: Romana Cos: 15 Justificació: A l’esquerra i bandera dreta Amplada de caixa: 85 mm
Família: Romana Cos: 35 Justificació: A l’esquerra i bandera dreta Amplada de caixa: 80 mm
16
DIARI IMPRÈS: Cos
Família: Romana Cos: 10 Justificació: Justificat Amplada de caixa: 40 mm
Port aventura estu
Amplada de caixa: 43 mm
Amplada de caixa: 43 mm
17
Manual Ortotipogràfic
18
Llibre de Text - Ortotipografia, Portada
Cos: 32
Cos: 35
Cos: 27
19
Llibre de Text - Ortotipografia, Text
Família: Romana Cos: 8 (Cursiva) Amplada de caixa: 102 mm
Família: Romana Cos: 10 Justificació: Justificat esquerra amb bandera Amplada de caixa: 120 mm
Els títols específics de.
20
Llibre de text
21
Llibre de Text - Infantil (1) , Portada
Família: Romana Cos: 62 Amplada de caixa: 110 mm
22
Llibre de Text - Infantil (1) , Text
Família: Cal·ligràfica Cos: 29 Amplada de caixa: 155 mm
23
Família: Romana Cos: 8 (Cursiva) Amplada de caixa: 86 mm
Daniel Goleman
24
Llibre de Text - Adults (Novel·la, A5), Text
Una de les primeres idees que tracta és la idea de què és el bon disseny, és a dir, com hauria de ser el disseny per definició; l’ideal. Aquesta idea, tractada per molts dels interlocutors, remet a quelcom que compleixi amb les següents con-dicions: innovador, útil,
Una de les primeres idees
que tracta és la idea de
què és el bon disseny, és
a dir, com hauria de ser
el disseny per definició;
l’ideal. Aquesta idea,
tractada per molts dels
interlocutors, remet a
Una de les primeres idees
que tracta és la idea de
què és el bon disseny, és
a dir, com hauria de ser
el disseny per definició;
l’ideal. Aquesta idea,
tractada per molts dels
Una de les primeres idees que tracta és la idea de què és el bon disseny, és a dir, com hauria de ser el disseny per definició; l’ideal. Aquesta idea, tractada per molts dels interlocutors, remet a quelcom que compleixi amb les següents con-dicions: innovador, útil, estètic, comprensible (al context amb el qual interactua), honest, dis-
Una de les primeres idees que tracta és la idea de què és el bon disseny, és a dir, com hauria de ser el disseny per definició; l’ideal. Aquesta idea, tractada per molts dels interlocutors, remet a quelcom que compleixi amb les següents con-dicions: innovador, útil, estètic, comprensible (al context amb el qual interactua), honest, dis-cret, durador (que per-duri en el temps) i que,
Una de les primeres idees que tracta és la idea de què és el bon disseny, és a dir, com hauria de ser el disseny per definició; l’ideal. Aquesta idea, tractada per molts dels interlocutors, remet a quelcom que compleixi amb les següents con-dicions: innovador, útil, estètic, comprensible (al context amb el qual interactua), honest, dis-cret, durador (que per-duri en el temps) i que, per últim, sigui tan poc disseny com sigui possi-ble, és a dir: una fracció
Una de les primeres
idees que tracta és la
idea de què és el bon
disseny, és a dir, com
Una de les primeres
idees que tracta és la
idea de què és el bon
disseny, és a dir, com
Una de les primeres
idees que tracta és la
idea de què és el bon
Una de les primeres
idees que tracta és la
idea de què és el bon
disseny, és a dir, com
Una de les primeres
idees que tracta és la
idea de què és el bon
disseny, és a dir, com
hauria de ser el disseny
Una de les primeres
idees que tracta és la
idea de què és el bon
disseny, és a dir, com
hauria de ser el disseny
per definició; l’ideal.
10 pt 12 pt 14 pt 30 pt24 pt18 pt
36 pt 42 pt 48 pt 54 pt 60 pt 66 pt
Rodó · Interliniat mida 12 pt · JustificatTimes - Romana
25
Revista
26
Revista, Musical (Portada + Interior)Família: Fantasia (Títol HAMMER) Cos: 200Amplada de caixa: 155 mm
Família: Fantasia (Títol HAMMER) Cos: 10
Amplada de caixa: 56 mm
27
Carpeta de la Universitat de Barcelona
28
Carpeta: Universitat de Barcelona
Família: Romana Amplada de caixa: 123 mm
Cos: 67/68
29
Medicina - Prospecte 1
Família: Romana Amplada de caixa: 136 mmCos: 9
Una de les primeres idees que tracta és la idea de què és el bon disseny, és a dir, com hauria de ser el disseny per definició; l’ideal. Aquesta idea, tractada per molts dels interlocutors, remet a quelcom que compleixi amb les següents condicions: innovador, útil, es-tètic, comprensible (al context amb el qual interactua), honest, discret, durador (que perduri en el temps) i que, per últim, sigui tan poc disseny com sigui possible, és a dir: una fracció irreductible que compleixi amb
Una de les primeres idees que tracta és la idea de què és el bon disseny, és a dir, com hauria de ser el disseny per definició; l’ideal. Aquesta idea, tractada per molts dels interlocutors, remet a quelcom que compleixi amb les següents condicions: innovador, útil, es-tètic, comprensible (al context amb el qual interactua), honest, discret, durador (que perduri en el temps) i que, per últim, sigui tan poc disseny com sigui
Una de les primeres idees que tracta és la idea de què és el bon disseny, és a dir, com hauria de ser el disseny per definició; l’ideal. Aquesta idea, tractada per molts dels interlocutors, remet a quelcom que compleixi amb les següents condicions: innovador, útil, es-tètic, comprensible (al context amb el qual interactua), honest, discret, durador (que perduri en el temps) i que, per últim, sigui tan poc disseny com sigui possible, és a dir: una fracció irreductible que compleixi amb tot l’anterior. Es tracta també de saber què és important en allò que es dissen-
Una de les primeres idees que tracta és la idea de què és el bon disseny, és a dir, com hauria de ser el disseny per definició; l’ideal. Aquesta idea, tractada per molts dels interlocutors, remet a quelcom que compleixi amb les següents condicions: innovador, útil, es-tètic, comprensible (al context amb el qual interactua), honest, discret, durador (que perduri en el temps) i que, per últim, sigui tan poc disseny com sigui possible, és a dir: una fracció irreductible que compleixi amb tot l’anterior. Es tracta també de saber què és important en allò que es dissen-ya, per saber què és essencial i què no, per evitar qualsevol
Una de les primeres idees que tracta és la idea de què és el bon disseny, és a dir, com hauria de ser el disseny per definició; l’ideal. Aquesta idea, tractada per molts dels interlocutors, remet a quelcom que compleixi amb les següents condicions: innovador, útil, es-tètic, comprensible (al context amb el qual interactua), honest, discret, durador (que perduri en el temps) i que, per últim, sigui tan poc disseny com sigui possible, és a dir: una fracció irreductible que compleixi amb tot l’anterior. Es tracta també de saber què és important en allò que es dissen-ya, per saber què és essencial i què no, per evitar qualsevol detall que distregui la nostra atenció.
Una de les primeres idees que
tracta és la idea de què és el
bon disseny, és a dir, com hauria
de ser el disseny per definició;
l’ideal. Aquesta idea, tractada
Una de les primeres idees
que tracta és la idea de què
és el bon disseny, és a dir,
com hauria de ser el disseny
Una de les primeres idees que
tracta és la idea de què és el
bon disseny, és a dir, com hauria
de ser el disseny per definició;
l’ideal. Aquesta idea, tractada
per molts dels interlocutors,
Una de les primeres idees que
tracta és la idea de què és el
bon disseny, és a dir, com hauria
de ser el disseny per definició;
l’ideal. Aquesta idea, tractada
per molts dels interlocutors,
remet a quelcom que com-
Una de les primeres idees
que tracta és la idea de què
és el bon disseny, és a dir,
com hauria de ser el disseny
per definició; l’ideal. Aquesta
idea, tractada per molts dels
interlocutors, remet a quelcom
que compleixi amb les següents
8 pt 9 pt 10 pt 14 pt12 pt
24 pt 30 pt 36 pt 42 pt 48 pt
30
Conclusions:
Com diu al manual d’ortotipografia, ben sabut és que no hi ha cap regla d’or, però havent fet el treball a PDF veien les diferents formes de composició i havent fet la comparació per veure quins cossos i quins amples de caixa es fan servir, crec que ara mateix l’única veritat segueix essent que no hi ha veritats absolutes però sí algunes positives consideracions: - Les lletres de fantasia que acaben essent gairebé “el logo” com en el text d’Aliments (Chocapic, infantil sobretot), s’acaben deformant, modificant l’amplitud d’hasta i, fins i tot, la d’altura d’x i l’amplitud dels caràcters en sí. - L’ etiquetatge de menjar sempre sol anar a Pal sec. - Allò que interessa per sobre d’allò que no interessa que es llegeixi es fa amb un interlineat més gran en detriment d’allò que volem que passi desaparcebut gairebé com una taca pel lector, que es fa amb un interlineat molt més petit (lletra petita). Gairebé estaríem parlant d’interlineats iguals o menors al cos de la lletra. - La lectura informativa i/o de poca durada, a nivell publicitari, on el lector no s’ha d’entretenir, a pal sec. - L’ideal seria encaixar a 2:3 i partir a 3:4 per tornar a 2:3 i així acabar tornant a 3:4 per tenir harmonia. - Tots els interlineats negatius on es toquin els elements que surten de l’altura d’x per dalt amb els que baixen de la línia superior, no aporten llegibilitat i per tant no són recomanables. - A partir d’aquí ja depenent de què es vulgui tipificar deixarem un interlineat o un altre. És relatiu al suport, condicions, etc. - No hi ha consens històric sobre quants caràcters com a mínim ha de contenir una línia. Per exemple, J. Müller-Brockmann diu que el llarg de la línia ha de tenir una mitjana de 10 paraules i no menys de 7 en qualsevol de les mesures de caixa. En canvi, per Emil Ruder, de 50 a 60 lletres per línia ja està bé. També per Robert Bringhurst l’ideal de caràcters per línia són 66. I també existeixen fòrmules per calcular l’ideal de caràcters per línia. Com per exemple: Quantitat òptima de caràcters per línia = (llargada de caràcters de l’alfabet; 26) x 1,75 i, a partir daquí, sobtenen totes les altres composicions.
31
Bibliografia:
Pujol, J. M. i Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. Barcelona. Columna, 1995.
Webgafia:
www.oert.org/tipografía-y-proporciones/ Aquí hi he trobat el que altres autors pensen sobre les dimensions de caixes, les fòrmules per com tractar caràcters per línia i caixa, etc.