333 Pesetas
ÍNDEX
1.La 1º Guerra Mundial. Introducció………………………………………………………………………………………. 3
2.La formació d’aliançes………………………………………………………………………………………………………...7
3.Que va ser la 1º Guerra Mundial…………………………………………………………………………………………….10
4.Front oriental i intervenció Nord-Americana……………………………………………………………………….11
5. Antecedentes de la 1º Guerra Mundial……………………………………………………………………………..12
6. Les declaración de guerra…………………………………………………………………………………………………..13
7. Causes de la 1º Guerra Mundial………………………………………………………………………………………….17
8. Caracteristiques de la 1º Guerra Mundial…………………………………………………………………………..23
9. Conseqüències de la 1º Guerra Mundial……………………………………………………………………………..26
10. Personajes de la 1º Guerra Mundial…………………………………………………………………………………...28
11. Fi de la 1º Guerra Mundial (1918)………………………………………………………………………………………..30
Opinió Personal………………………………………………………………………………………………………………………...31
Bibliografía………………………………………………………………………………………………………………………………..32
La Primera Guerra Mundial va ser un es-
deveniment bèl·lic internacional que, ini-
ciat a Europa a l'agost de 1914, no només
va arribar a convertir-se en una "guerra
total" sinó que va transcendir l'àmbit
mundial quan van intervenir en aquest
conflicte nacions situades en altres conti-
nents. Per primera ocasió en la història
de la humanitat, una lluita armada incloïa
països molt allunyats geogràficament; a
més la seva evolució i desenllaç van dei-
xar una seqüela de canvis transcenden-
tals que van afectar el món sencer..
1.La 1º Guerra Mundial.
No obstant això, fins abans de 1945 aquest
fenomen històric va ser conegut com la "Gran
Guerra" i no seria fins després de ocorreguda
la Segona Guerra Mundial quan es va fer ne-
cessària la distinció numèrica seqüencial entre
els dos conflictes. Per la seva magnitud i con-
seqüències, la Primera Guerra Mundial consti-
tueix una profunda bretxa que separa el segle
XX de tot el que el va precedir, però que els
seus orígens es troben, per descomptat, en els
fets del passat immediat.
INTRODUCCIÓ
Página, 3
2. La formació d’aliances
El domini sobre les àrees coloni-
als va provocar conflictes entre
les potències que es resolien a
través d'acords diplomàtics, o
bé de guerres que mantenien
dins d'un mareig estrictament
local. A més, les aliances que es
formaven duraven poc i els paï-
sos canviaven de bàndol fre-
qüentment, segons les circums-
tàncies.
No obstant això, les regles de
joc de la diplomàcia internacio-
nal van ser variant poc a poc. A
mesura que creixien les necessi-
tats d'expansió de les grans po-
tències industrials, les confron-
tacions es van anar fent incon-
trolables. D'una banda, era difí-
cil resoldre els conflictes en un
escenari que s'havia ampliat. Els
enfrontaments ja no només po-
dien presentar-se en Europa
sinó també a l'Àfrica, la Xina o
l'Orient Mitjà. A més, hi havia
nous competidors i eren molt
agressius.
Estats Units i el Japó s'havien convertit en grans
potències que es disputaven el domini de l'àrea
del Pacífic. Alemanya apareixia puixant i pode-
rosa, però insatisfeta per haver arribat tard al
repartiment colonial. Els seus interessos expan-
sionistes a la Xina i l'Àfrica del Sud xocaven amb
el domini que els anglesos havien establert en
aquestes zones. Justament, les posicions irre-
conciliables entre Alemanya i Anglaterra van
ser les que van generar un sistema d'aliances
permanents que va posar en perill la pau mun-
dial. D'una banda, es va formar la Triple Alia-
nça, que en realitat va ser només una aliança
entre Alemanya i Àustria-Hongria, doncs Itàlia,
el tercer integrant, no va trigar a apartar-se. De
l'altra, França, l'Imperi rus i Gran Bretanya es
van unir en la Triple Entente.
Página, 4
2.1.La política interna i els nacionalismes
La situació va ser prenent encara
més explosiva arran dels conflictes
interns que travessaven moltes de
les grans potències. Rússia estava
amenaçada per una revolució social,
l'Imperi austro-hongarès s'estripava
en lluites entre nacionalitats que ja
no podien ser controlades pel go-
vern; a l'Estat alemany els enfronta-
ments polítics paralitzaven la políti-
ca exterior. Els governs parlamenta-
ris, com els de Gran Bretanya i Fran-
ça, havien de fer front als reclams
dels treballadors i els sectors mitjans
que demandaven majors drets polí-
tics i millors condicions de vida.
Molts governs van tractar de resoldre
aquestes crisis socials i polítiques trucant a
tots els sectors a deixar de banda les seves
diferències ia unir-se darrere dels superiors
interessos nacionals. Fomentar un senti-
ment patriòtic
L'escola i el servei militar obligatori els van
servir per estimular els sentiments naciona-
listes a través de cerimònies diàries, com el
hissada de la bandera. Amb el mateix objec-
tiu es van establir noves festes nacionals,
com la que commemora la Revolució Fran-
cesa, recordada 14 de juliol a França.
La premsa també va jugar un paper impor-
tant en tot aquest procés exagerant les qua-
litats de la nació i ridiculitzant o disminuint
les dels pobles estrangers.
Página, 5
Els balcans
La major part del territori dels Balcans estava
dominada pels imperis turc i austrohongarès.
A principis del segle XX, els Balcans constituï-
en una de les zones més explosives d'Europa.
Hi xocaven diferents interessos. Els serbis
volien construir un Estat iugoslau que reunís
tots els eslaus de la regió. Per a això, havien
apropiar de territoris que estaven en poder
dels imperis austro-hongarès i turc. L'imperi
rus, allunyat de l'Extrem Orient després de la
seva derrota davant els japonesos en 1901.
1905, estava interessat a estendre els seus
dominis fins al Mediterrani. Per aconseguir-
ho, va prometre la seva ajuda als serbis.
Alemanya, França i Anglaterra desitjaven
apropiar-se del territori que a la zona ocupa-
va l'imperi turc per dominar un punt estratè-
gic: l'estret dels Dardanels, porta essencial
per a la comunicació entre la Mediterrània i
l'Àsia central.
En els Balcans confluïen tots els
odis, les rivalitats i les insatisfacci-
ons que s'havien anat acumulant
durant les últimes dècades. Era per
tant previsible que una crisi a la re-
gió pogués provocar l'esclat d'una
guerra generalitzada. L'esdeveni-
ment fatal va tenir lloc a Sarajevo, el
28 juny 1914.
Francisco Femando, hereu del tron
d'Àustria-Hongria, i la seva esposa
van ser assassinats per un estudiant
nacionalista serbi. Àustria-Hongria
va voler aprofitar l'atemptat per
aniquilar Sèrbia i li va declarar la
guerra. Rússia va respondre mobilit-
zant les seves tropes en defensa
dels serbis. Immediatament el siste-
ma li aliances -la Triple Entente i la
Triple Aliança- es va posar en funci-
onament. El 5 agost 1914 comença-
va la Primera Guerra Mundial.
Página, 6
Un cop declarada la guerra, una onada de patriotis-
me es va estendre per tots els països involucrats. A
Berlín, París i Londres, els homes van acudir fervoro-
sos per matar o morir defensant la bandera de la
seva nació. Pensaven tornar per Nadal amb l'orgull
de la victòria aconseguida. Però molts no van tornar.
Els que van tornar, després de quatre llargs anys de
penúries, malalties i mort, van quedar per sempre
marcats pels records d'una experiència terrible.
Página, 7
3.Que va ser la 1º Guerra Mundial:
El 3 agost 1914 era ja un
fet la primera guerra mun-
dial, el ministre britànic
d'afers exteriors Edward
Grey es trobava davant la
seva finestra del seu des-
patx i veia sobre Londres
el crepuscle, llavors va
pronunciar unes paraules
que s'han fet famosa: "a
tot Europa s'apaguen ara
les llums: pot passar que
mai tornem a veure ence-
ses ".
La seva predicció es va
complir, la guerra que lla-
vors començava va signifi-
car la mort de la vella Eu-
ropa, el final dels vells
temps l'enfonsament defi-
nitiu d'una concepció del
món. Aquesta guerra, que
hauria d'haver posat fi a
les guerres, va donar ori-
gen a nous enfronta-
ments, a noves guerres.
El conflicte va ser provocat a
Sarajevo, el 28 de juny de
1914 quan l'hereu del tron
austro-hongarès, l'arxiduc
Francesc Ferran va caure víc-
tima d'un terrorista serbi.
Però com és natural, les cau-
ses de la guerra eren més
profundes, consistien fona-
mentalment en 3 antagonis-
mes:
1.- Entre Alemanya i França,
en forma d'una enemistat re-
activada per la derrota fran-
cesa de 1871, i la pèrdua d'Al-
sàcia-Lorena.
2.- Entre Alemanya i Angla-
terra, competència en el ter-
reny de la indústria de la polí-
tica colonial i del rearmament
maruno.
3.- Entre Àustria-Hongria i
Rússia, pel domini dels Bal-
cans.
El conflicte militar que va
començar com un enfronta-
ment localitzat en l'Imperi
Austro-Hongarès i Sèrbia el
28 de juliol de 1914; es va
transformar en un enfron-
tament armat a escala eu-
ropea quan la declaració de
guerra austro-hongaresa es
va estendre a Rússia l'1 d'a-
gost de 1914; Finalment, va
passar a ser una guerra
mundial en què van partici-
par 32 nacions. Vint d'elles,
denominades aliades o po-
tències associades i entre
les que es trobaven Gran
Bretanya, França, Rússia,
Itàlia i els Estats Units, van
lluitar contra la coalició dels
anomenats Imperis Cen-
trals, integrada per Alema-
nya, Àustria-Hongria, Imperi
Otomà i Bulgària.
Página, 8
La causa immediata de l'ini-
ci de les hostilitats entre
Àustria-Hongria i Sèrbia va
ser l'assassinat de l'arxiduc
Francesc Ferran d'Habs-
burg, hereu del tron austro
-hongarès, comès a Saraje-
vo el 28 de juny de 1914
per Gavrilo Princip, un naci-
onalista serbi.
No obstant això, les causes
profundes del conflicte re-
meten a la història europea
del segle XIX, concretament
a les tendències econòmi-
ques i polítiques que van
imperar a Europa des de
1871, any en què va ser
fundat el II Imperi Alemany,
i aquest Estat va emergir
com una gran potèn-
cia .Entre 1914 i 1918 es va
desenvolupar a Europa la
major conflagració fins lla-
vors coneguda. Motivada
per conflictes imperialistes
entre les potències europe-
es, la "gran guerra", com es
va denominar originalment
a la primera guerra mundi-
al, va implicar a tota la po-
Blació dels estats conten-
dents, així com a la de les
seves colònies respectives.
Es pot dir llavors que l'ori-
gen de la primera contesa
mundial s'ha de buscar en
l'existència de dos grans
blocs antagònics: la Triple
Aliança (Alemanya, Imperi
austro-hongarès i Itàlia) i la
Triple Entesa (França, Gran
Bretanya i Rússia), encara
que la seva causa immediata
va ser l'assassinat a Sarajevo
de l'arxiduc Francesc Ferran
d'Àustria el 28 juny 1914.
“La Gran Guerra”
Viena, que considerava amb
recel l'engrandiment de Sèr-
bia, es va afanyar a culpar
del magnicidi i va exigir sa-
tisfaccions com a preàmbul
de la declaració de guerra el
28 de juliol. Rússia, erigida
en campiona dels països
eslaus enfront d'Àustria, va
proclamar la mobilització
general, mentre Alemanya,
que havia donat seguretats
al seu aliada per a una ajuda
total en cas de conflicte
amb Rússia, va enviar un
ultimàtum a aquest país, i un al-
tre a França com a advertència i
més tard la declaració de guerra
a ambdós països.Per la seva ban-
da, Anglaterra, que vacil·lava a
comprometre amb els seus ali-
ats, va reaccionar a l'exigir Ale-
manya Bèlgica pas lliure per les
seves tropes.
Página, 9
S'ha dit sovint que la mort
de l'arxiduc Francesc Fer-
ran i de la seva esposa So-
fia a Sarajevo, la capital de
Bòsnia, el 28 de juny de
1914, pels trets de l'activis-
ta serbi Gavrilo Princip, va
ser el detonant de la Prime-
ra Guerra Mundial. El que
ha donat lloc a una llegen-
da d'intencionalitat o pro-
vocació per part dels serbis.
La veritat és que un exa-
men superficial de la qües-
tió aporta alguns indicis en
aquest sentit: Princip, de
dinou anys, nacionalitat
La pis tola utilitzada en el
magnicidi li va ser facilitada
pel grup terrorista serbi ano-
menat la Mà Negra, el lema
era «Unitat o mort». Estava
compost per oficials joves de
l'exèrcit serbi, imbuí dos idees
radicals i disposats a aconse-
guir la unificació dels serbis
residents en els imperis aus-
tríac i otomà amb els de la
mateixa Sèrbia. Els austríacs
van creure que les autoritats
sèrbies havien estat instiga-
dores del complot i van recap-
tar el suport i anuència dels
seus aliats els alemanys per
actuar contra Sèrbia.
Transcorregut poc menys d'un
mes, el 23 de juliol van enviar a
Belgrad un ultimàtum redactat
en termes ofensius, i davant el
previsible rebuig, van declarar la
guerra el 28 de juliol. D'aquesta
manera, es va posar en marxa la
seqüència d'esdeveniments que
va conduir a l'esclat de la I Guer-
ra Mundial, però avui es dubta
de la veritable intenció de Sèrbia
per iniciar el conflicte.
Els alemanys comptaven amb
desfer de seguida de França i
dirigir després els seus cops
contra Rússia. La seva confi-
ança es basava en el Pla Sch-
lieffen per envoltar el pode-
rós sistema francès de fortifi-
cacions. El pla preveia que
l'ala dreta, que concentrava
el gruix de les forces alema-
nyes,
efectués un avanç imparable a
través de Bèlgica, mentre l'ala
esquerra, molt menys potent,
incitaria a l'enemic a l'atac.
En passar els francesos a l'ofensi-
va contra l'ala esquerra, farien
funcionar el dispositiu com una
porta giratòria: com més pressio-
nés, amb tanta major violència
giraria l'ala dreta a la saga. No
obstant això,
el pla va fracassar, els fronts
van arribar a estabilitzar-se i
les trinxeres es van estendre
des de la frontera suïssa fins
al canal de la Manxa. Al fe-
brer de 1916, l'alemany
Falkenhayn va desencadenar
un violent atac contra Ver-
dun, que va ocasionar una
veritable carnisseria en amb-
dós exèrcits i no es va traduir
en èxit algun per als ata-
cants.
Página, 10
4.Front oriental i intervenció Nord-Americana
Mentrestant, a l'altre extrem
d'Europa s'anava aclarint la
incògnita. A despit de la pèr-
dua de Galitzia pels austríacs,
del revés alemany a Gum-
mbinnen (agost 1914) i de l'a-
vanç rus per Prusia Oriental,
Hindenburg i el seu cap d'Estat
Major, Erich Ludendorff (foto),
van aconseguir aixafar les for-
ces del tsar en Tannenberg (26
-30 agost). El 1917 Berlín va
reprendre la guerra submarina
total, el que implicaria l'entra-
da d'Estats Units en la contesa
(6 abril 1917).
En el transcurs de la Primera
Guerra Mundial van ser fa-
moses, per la seva acarnissa-
ment i el seu valor estratègic,
les batalles de: Arràs, Artois,
Cambrai, Caporetto, Jutlàn-
dia, Marne, Somme, Tannen-
berg, Verdun i Ypres.
Van ser molts els enfronta-
ments que es van donar en el
transcurs dels quatre anys
que va durar la primera guer-
ra mundial, un desenvolupa-
ment cronològic de la matei-
xa podrà observar en anne-
xos.
Els alemanys van desenca-
denar el 21 març 1918 una
sèrie d'envestides que van
trencar diverses vegades el
front aliat a San Quintín, Lys
i el Aisne; però, malgrat tan
brillants resultats, es va pro-
duir l'esgotament de les
energies germàniques. El 3
d'octubre, el príncep Max
de Baden, canceller del
Reich, demanava a Wilson
un armistici immediat. El 29
capitulava Àustria i el 31
Turquia, mentre Alemanya
signaria la pau i la seva der-
rota a Versalles (28 juliol
1919).
“Batalla de Tannenberg”
Página, 11
5.Antecedentes de la 1º Guerra Mundial
Van ser diverses els enfronta-
ments que van servir de prelu-
di a la primera guerra mundial,
entre ells es poden esmentar:
1.-La guerra franco-prussiana:
El 1870 França va ser vençuda
per l'exèrcit prussià, disciplinat
i ben armat, manat per
Moltke. Es va completar la uni-
tat d'Alemanya i dels prínceps
de molts estats van reconèixer
com a emperador a Guillem.
La derrota i les pèrdues terri-
torials van col·locar a França
en situació tirant amb Alema-
nya.
.2.-La lliga dels tres empera-
dors:
La màxima ambició del cance-
ller de ferro alemany Bis-
marck, era mantenir aïllada
a França. Es va veure realit-
zada el 1873 mitjançant la
Lliga dels Tres Emperadors:
el d'Alemanya, l'estat més
fort del continent.
3.- La Triple Aliança:
En els Balcans, l'enfronta-
ment dels interessos russos
i austríacs va conduir el
1878 a la dissolució de la
Lliga dels Tres Emperadors.
En 1879 l'aliança entre Ale-
manya i Àustria-Hongria es
va fer més fort i en 1882 es
va ampliar amb Itàlia. En
1887 .
Alemanya i Rússia van sig-
nar un tractat mitjançant el
qual van estrènyer les seves
relacions.
4.- La Triple Entesa:
El nou emperador d'Ale-
manya Guillem II va des-
tituir Bismarck i no va
renovar el tractat amb
Rússia, el que va aprofi-
tar França que estava
aïllada per aliar-se amb
Rússia en 1894. En 1904
es va aliar també amb
Anglaterra. Poc després
es van aliar també Angla-
terra i Rússia, amb la
qual cosa en 1907 va
quedar acabada la Triple
Entesa. El setge d'Ale-
manya era ja un fet .
5.- Les primeres descàr-
regues:
El camí cap a la catàstro-
fe de 1914 va passar pel
Marroc i els Balcans. Al
Marroc francès van in-
tentar fer-se valer els
interessos comercials
alemanys, la conseqüèn-
cia entre altres, va ser la
Página, 12
6.Les declaracions de guerra
crisi d'Agadir de 1911. La de-
bilitat de Turquia va portar als
seus amics a la ruïna.
Àustria va declarar la guerra a
Sèrbia el 28 de juliol, ja fos
perquè creia que Rússia no
arribaria a unir-se a Sèrbia o
perquè estava disposada a
córrer el risc d'un conflicte
europeu general per tal de
posar fi al moviment naciona-
lista serbi. Rússia va respon-
dre mobilitzant contra Àus-
tria. Alemanya va advertir a
Rússia que si persistia en la
seva actitud li declararia la
guerra, i va aconseguir que
Àustria accedís a discutir amb
Rússia una possible modifica-
ció de l'ultimàtum enviat als
serbis.
No obstant això, Alemanya va
insistir que els russos retires-
sin les seves tropes immedia-
tament. Rússia es va negar a
fer-ho i Alemanya li va decla-
rar la guerra l'1 d'agost.
Els francesos van començar la
mobilització de les seves for-
ces aquest mateix dia; les tro-
pes alemanyes van travessar
la frontera de Luxemburg el 2
d'agost i Alemanya va decla-
rar la guerra a França el 3 d'a-
gost.
El dia anterior, el govern ale-
many havia informat el go-
vern belga de la seva intenció
de marxar sobre França cre-
uant Bèlgica, per tal d'evitar
que els francesos utilitzessin
aquesta ruta per atacar Ale-
manya. Les autoritats belgues
es van negar a permetre el
pas pel seu territori de les tro-
pes alemanyes i van recórrer
els països signants del Tractat
de 1839 -en el qual es garan-
tia la neutralitat de Bèlgica en
el cas d'un conflicte en el qual
estiguessin implicats Gran
Bretanya, França i Alemanya-
perquè es complís el que es-
tableix aquest acord. Gran
Bretanya, un dels països sig
Nataris del Tractat de 1839,
va enviar un ultimàtum a
Alemanya el 4 d'agost en
què s'exigia que es respectés
la neutralitat de Bèlgica; Ale-
manya va rebutjar la petició i
el govern britànic li va decla-
rar la guerra aquell mateix
dia.
Itàlia va romandre neutral
fins el 23 de maig de 1915,
quan va trencar el seu pacte
amb la Triple Aliança per sa-
tisfer les seves aspiracions
territorials i va declarar la
guerra a Àustria-Hongria. La
unitat dels aliats es va enfor-
tir al setembre de 1914 a
través del Pacte de Londres,
signat per França, Gran Bre-
tanya i Rússia.
Página, 13
7.Causes de la 1º Guerra Mundial
La causa immediata que va
provocar l'esclat de la pri-
mera guerra mundial va ser,
com ja sé esmentar, l'assas-
sinat de l'arxiduc d'Àustria-
Hongria, Francesc Ferran, a
Sarajevo Sèrbia, el 28 juny
1914.
Els veritables factors que
van desencadenar la Prime-
ra Guerra Mundial van ser
l'intens esperit nacionalista
que es va estendre per Euro-
pa al llarg del segle XIX i co-
mençaments del XX, la rivali-
tat econòmica i política en-
tre les diferents nacions i el
procés de militarització i de
vertiginosa carrera arma-
mentística que caracteritzar
a la societat internacional
durant l'últim terç del segle
XIX, a partir de la creació de
dos sistemes d'aliances en-
frontades.
Assassinat de l'Arxiduc
Francesc Ferran d'Àustria,
hereu al tron Austro-
hongarès.
L'assassinat del arxiduc
Francesc Ferran d'Àustria i
de la Duquessa Sofia de
Hohenberg, el 28 de juny de
1914 a Bòsnia i Hercegovina
(llavors part de la Imperi
Austro-Hongarès). Aquest
fet va portar tensions políti-
ques entre l'imperi d'Àus-
tria-Hongria i Sèrbia. Això
va desencadenar una cade-
na d'esdeveniments inter-
nacionals on es va veure
embolicat Rússia i les princi-
pals potències europees. La
Guerra va esclatar a Europa
en els propers trenta-set
dies després de l'assassinat
de l'Arxiduc.
·el nacionalisme
La Revolució Francesa i les
Guerres Napoleòniques havi-
en difós per la major part del
continent europeu el concep-
te de democràcia, estenent
així la idea que les poblacions
que compartien un origen
ètnic, una llengua i uns ma-
teixos ideals polítics tenien
dret a formar estats indepen-
dents. No obstant això, el
principi de l'autodetermina-
ció nacional va ser totalment
ignorat per les forces dinàsti-
ques i reaccionàries que van
decidir el destí dels afers eu-
ropeus al Congrés de Viena
(1815). Molts dels pobles
que desitjaven la seva auto-
nomia quedar sotmesos a
dinasties locals oa altres na-
cions.
Página,14
Per exemple, els estats ale-
manys, integrats en la Con-
federació Germànica, van
quedar dividits en nombro-
sos ducats, principats i reg-
nes d'acord amb els termes
del Congrés de Viena; Itàlia
també va ser repartida en
diverses unitats polítiques,
algunes de les quals estaven
sota control estranger; els
belgues flamencs i france-
sos dels Països Baixos aus-
tríacs van quedar supeditats
al domini holandès per deci-
sió del Congrés.
Les revolucions i els forts
moviments nacionalistes
del segle XIX van aconseguir
anul·lar gran part de les im-
posicions reaccionàries
acordades a Viena. Bèlgica
va obtenir la independència
dels Països Baixos en 1830;
la unificació d'Itàlia va ser
culminada a terme en 1861,
i la d'Alemanya en 1871. No
obstant això, els conflictes
nacionalistes continuaven
sense resoldre en altres àre-
es d'Europa al comemça-
ment del segle XX, el que va
provocar tensions en les
regions implicades i entre
diverses .
·L'imperialisme:
L'esperit nacionalista també
es va posar de manifest en
el terreny econòmic. La Re-
volució Industrial, iniciada a
Gran Bretanya a finals del
segle XVIII, a França al co-
mençament del XIX ia Ale-
manya a partir de 1870, va
provocar un gran increment
de productes manufactu-
rats, de manera que
aquests països es van veure
obligats a buscar nous mer-
cats en el exterior. L'àrea en
la qual es va desenvolupar
principalment la política
europea d'expansió econò-
mica va ser Àfrica, on els
respectius interessos coloni-
als van entrar en conflicte
amb certa freqüència. La
rivalitat econòmica pel do-
mini del territori africà en-
tre França, Alemanya i Gran
Bretanya va estar a punt,
des de 1898 fins a 1914, de
provocar una guerra a Euro-
pa en diverses ocasions.
·L'expansió militar:
Com a conseqüència d'a-
questes tensions, les naci-
ons europees van adoptar
mesures tant en política
interior com exterior entre
1871 i 1914 que, al seu
torn, van augmentar el pe-
rill d'un conflicte; mantenir
nombrosos exèrcits perma-
nents, que ampliaven cons-
tantment mitjançant reclu-
taments realitzats en temps
de pau, i van construir naus
de major grandària. Gran
Bretanya, influïda pel
desenvolupament de l'Ar-
mada alemanya, que es va
iniciar el 1900, i pel curs de
la Guerra Rus-Japonesa, va
modernitzar la seva flota
sota la direcció de l'almirall
sir John Fisher. El conflicte
bèl·lic que va tenir lloc en-
tre Rússia i el Japó havia
demostrat l'eficàcia de l'ar-
mament naval de llarg
abast.
Página, 15
Els avenços en altres àrees
de la tecnologia i organit-
zació militar van estimular
la constitució d'estats ma-
jors capaços d'elaborar
plans de mobilització i atac
molt precisos, integrats
sovint en programes que
no podien anul·lar una ve-
gada iniciats.
Els dirigents de tots els paï-
sos van prendre conscièn-
cia que els creixents despe-
ses d'armament desembo-
carien amb el temps en
fallides nacionals o en una
guerra; per aquest motiu,
es va intentar afavorir el
desarmament mundial en
diverses ocasions, especial-
ment en les Conferències
de l'Haia de 1899 i 1907.
No obstant això, la rivalitat
internacional havia arribat
a tal punt que no va ser
possible arribar a cap
acord efectiu per decidir el
desarmament internacio-
nal .
De forma paral·lela al procés ar-
mamentístic, els Estats europeus
van establir aliances amb altres
potències per no quedar aïllades
en el cas que esclatés una guer-
ra. Aquesta actitud va generar
un fenomen que, en si mateix, va
incrementar enormement les
possibilitats d'un conflicte gene-
ralitzat: l'alineament de les grans
potències europees en dues ali-
ances militars hostils, la Triple
Aliança, formada per Alemanya,
Àustria-Hongria i Itàlia, i la Triple
Entente, integrada per Gran Bre-
tanya, França i Rússia. Els propis
canvis que es van produir al si
d'aquestes associacions van con-
tribuir a crear una atmosfera de
crisi latent, per la qual el període
va ser anomenat 'Pau Armada'
Pau Armada:
Es coneix amb el nom de Pau Ar-
mada al període que es va iniciar
el 1871 (després de aconsegui-
des les unitats italianes i alema-
nyes) i que va finalitzar el 1914
amb l'esclat de la Primera Guerra
Mundial.
Va ser una etapa de grans
contradiccions, ja que, si bé hi
va haver pocs conflictes
oberts entre els països euro-
peus, les friccions internacio-
nals van augmentar.
La pau era només una apa-
rença sota la qual la possibili-
tat d'un conflicte bèl·lic mun-
dial creixia dia a dia.Tal perío-
de es va caracteritzar, en líni-
es generals, per aspectes dife-
rents:
D'una banda, l'auge i expansió
de l'imperialisme per l'altre la
frivolitat de la societat euro-
pea que abraçava una vida de
luxe i desimboltura mentre la
situació internacional era ca-
da vegada més tensa i perillo-
sa.
Página, 16
França i Itàlia s'havien embran-
cat en una veritable guerra du-
anera. França i Anglaterra, im-
plicades en la gran política co-
lonial, semblaven disposades a
entendre i signaven el 1890 un
important acord per repartir-
se la vall del Níger. Però eren
de témer noves friccions. En
1887 Rússia i Anglaterra van
estar a la vora de la guerra a
causa de l'Àsia central i de les
fronteres de l'Índia. Finalment,
s'albirava a l'horitzó el naixe-
ment d'una nova potència: Ja-
pó.
Però, en conjunt, el més peri-
llós de tots els conflictes, el
d'Àustria-Hongria i Rússia a
propòsit dels Balcans queia en
l'oblit. Rússia estava llavors
molt més interessada en l'Ex-
trem Orient i la doble monar-
quia no buscava l'expansió.
*...+.
Durant el període 1891-
1904, relativament tranquil,
es va prosseguir i va accele-
rar el repartiment d'Àfrica;
es va formar, enfront de les
aliances alemanyes altre
sistema que gravitava al
voltant de França; i sobretot
madurar les forces suscepti-
bles d'augmentar les tensi-
ons, tensions que, de 1904
a 1914, es farien tan vives
que anaven a esclatar en
successives crisis. L'última
havia de ser fatal per a la
pau.
El primer d'aquests aspectes,
augmentar les friccions interna-
cionals. Es van produir una sè-
rie d'aliances i contra aliances
que van demarcar els dos grans
grups que s'enfrontarien a la
"Gran Guerra".
Cap a 1890 Europa vivia en la
incertesa. La guerra, encara
que improbable, semblava pos-
sible, i tots els Estats tenien en
compte en els seus càlculs
aquesta eventualitat.
Bismarck (imatge) havia deixat
amb gran prudència gravitar
aquesta amenaça perquè servia
als seus fins. A més, existien en
potència innombrables conflic-
tes. França i Alemanya no po-
dien reconciliar .a causa
d'Alsàcia-Lorena.
Página, 17
8.Característiques de la 1º Guerra Mundial
Els principals elements que
van caracteritzar la I guerra
mundial van ser:
Es creia que la guerra duraria
unes setmanes, però va durar
quatre anys, tres mesos i ca-
torze dies.
Van ser moltes les persones
que van participar en aquesta
guerra, per exemple Alema-
nya comptava amb 1.913.850
mil homes en peu de guerra,
aproximadament.
Àustria amb 160 mil homes.
Rússia amb 2.000.000 de sol-
dats. Anglaterra no comptava
amb un exèrcit terrestre gran,
s'aprofitava dels soldats
autòctons dels exèrcits que
colonitzaven, però comptava
amb un impressionant poder
naval.
El 28 de juny de 1914 l'príncep
hereu d'Àustria-Hongria i la se-
va esposa van ser assassinats,
en la seva visita a Sarajevo capi-
tal de Bòsnia, per un estudiant
serbi, Gavrilo Princip. Els pro-
motors de l'atemptat havien
estat els nacionalistes serbis.
Àustria-Hongria presenta a Sèr-
bia UN ultimàtum que no podia
acceptar-se. Va esclatar doncs,
la guerra en una setmana, "la
setmana negra", del 28 de juliol
al 4 d'agost, totes les grans po-
tències, menys Itàlia, es van
veure arrossegades a ella.
La I Guerra Mundial es va
caracteritzar per les grans
matances que hi va haver,
per un incident als Balcans
va sorgir un devastador in-
cencio mundial. A l'oest els
fronts es van fixar en una
inhumana guerra de trinxe-
res. Les planes de Flandes
van ser arrasades per un
inintrerrumpido foc d'artille-
ria i es van convertir en un
infern de fang, mines, filats i
cortines de gas. Atac des-
prés atac s'intentava, per
ambdues parts, trencar el
front de l'enemic. Es van
Página, 18
Ja abans de la Primera Guerra
Mundial havia aparegut impor-
tants armes per exemple, el fu-
sell de repetició, les metrallado-
res, etc.
Els exèrcits van iniciar la guerra
amb la idea bàsica de la supre-
macia de l'ofensiva, que van can-
viar al llarg del desarrrollo dels
esdeveniments. L'ús de la metra-
lladora va acabar amb la cavalle-
ria, la seva eficàcia en la defensa
va fer fracassar els atacs massius
i va originar el naixement de la
secció i del pilot. La guerra de
trinxeres va introduir l'ús del
morter, el carro de combat va
donar inici a la guerra cuirassa-
da, l'artilleria va multiplicar cali-
bres, va augmentar abast i va
millorar mètodes de correcció.
En 1915 van començar a em-
prar gasos asfixiants amb la
presa de les ciutats belgues, es
va donar inici a la guerra biolò-
gica i química, la fortificació de
campanya es va perfeccionar i
va afavorir l'auge de la guerra
de trinxeres, el transport mo-
toritzat es va generalitzar i l'a-
viació de guerra va lliurar ba-
talles aèries independents.
Els exèrcits en ambdós costats
van lluitar en trinxeres, unes
rases profundes que es cava-
ven per servir de protecció per
a les tropes. Les condicions
eren espantoses; hi va haver
inundacions, fang, rates i ca-
dàvers. Les trinxeres de la línia
de front eren el blanc de foc
pesat; els homes es sortien de
les trinxeres per avançar i ata-
car les tropes enemigues.
L'avió va ser utilitzat com a
arma de guerra, les prime-
res combats entre pilots van
ser amb pistoles i amb car-
rabines. A l'octubre de
1914, en la primera con-
frontació un avió francès va
atacar amb foc de metralla-
dora a un avió alemany,
marcant així, la primera vic-
tòria aèria. L'avió de bom-
bardeig es va crear després
d'iniciada la guerra. El 1917
els bombarders alemanys
van atacar Londres i altres
ciutats angleses, principal-
ment durant la nit. L'ús de
portaavions s'inicia a finals
de 1915, quan el tinent
Towler desenganxa del cre-
uer Vindex.
Página, 19
La I Guerra Mundial va esti-
mular enormement la fabri-
cació d'aeronaus, el seu ús
amb fins militars i el desenvo-
lupament de la guerra aèria;
es van construir dirigibles,
globus i avions. Aquests úl-
tims s'utilitzaven principal-
ment per dos tipus de missi-
ons: l'observació i el bombar-
deig. L'exploració dels fronts
de batalla fixos es duia a ter-
me mitjançant petits globus
amb cordes; els dirigibles ser-
vien per realitzar reconeixe-
ments al mar, i els aeroplans,
per sobrevolar les zones cos-
taneres. Pel que fa a les ope-
racions militars terrestres, els
aeroplans s'empraven per
observar la disposició de les
tropes i defenses de l'enemic
i bombardejar les seves línies
o als seus forces quan entra-
ven en combat.Des de mit-
jans de 1915 es van fer fre-
qüents els combats aeris en-
tre avions o esquadrons ene-
Els alemanys van gaudir de la
supremacia aèria al front oc-
cidental des d'octubre de
1915 fins a juliol de 1916,
any en què els britànics van
demostrar la seva superiori-
tat. Entre els més importants
aviadors, cal destacar el nord
-americà Eddie Ricken-
backer, el canadenc William
Avery Bishop i al baró ale-
many Manfred von Richto-
fen.
Pel que fa a la guerra maríti-
ma, al començament de la
guerra, el gruix de la flota
britànica, la Gran Flota,
comptava amb vint cuiras-
sats i nombrosos creuers i
destructors; estava ubicada a
la base de Scapa Flow, situa-
da a les illes Orcades, mentre
que una segona flota prote-
gia el canal de la Manxa. La
Flota de Altamar alemanya
estava composta per tretze
cuirassats i tenia les seves
bases en els ports alemanys
de mar del Nord.
L'enfrontament naval més
important de la guerra va
ser la batalla de Jutlandia,
lliurada el 31 de maig i el 1
juny 1916 entre la Gran
Flota britànica i la Flota de
Altamar alemanya, i des-
prés de la qual la Gran Bre-
tanya va poder conservar
la seva supremacia naval.
No obstant això, els ale-
manys van aconseguir
trencar el bloqueig britànic
i van reprendre la guerra
submarina sense restricci-
ons en 1917, persuadits
que aquest era l'únic mèto-
de amb el qual podrien
derrotar Gran Bretanya;
aquesta estratègia no va
conduir a la rendició dels
britànics, sinó que va moti-
var que els Estats Units de-
clarés la guerra a Alema-
nya. Els atacs dels subma-
rins alemanys als combois
britànics a l'oceà Atlàntic i
al mar del Nord van ocasio-
nar la destrucció de nom-
broses embarcacions.
Página, 20
Durant 1917 la guerra subma-
rina alemanya va fracassar en
el seu intent de provocar la
rendició de Gran Bretanya mit-
jançant la destrucció de la flo-
ta aliada, de la qual els brità-
nics depenien per a l'obtenció
d'aliments i subministraments.
La campanya submarina ale-
manya semblava eficaç en els
seus començaments; cap a
finals de 1916, els alemanys
enfonsaven mensualment al
voltant de 300 tones d'embar-
cacions britàniques i aliades
en l'oceà Atlàntic nord; la xifra
va ascendir a 875.000 tones al
mes d'abril, per la qual cosa
els alemanys estaven segurs
d'aconseguir la victòria en
breu. No obstant això, la Gran
Bretanya va aconseguir, des
de l'estiu, restar eficàcia a l'es-
tratègia alemanya seguint di-
versos mètodes: adoptar un
sistema de combois en què les
flotes mercants eren protegi-
des per destructors i cazasub-
marinos, va utilitzar hidroa-
vions per detectar els sub-
marins, i va emprar càrre-
gues de profunditat per
destruir-los.
En arribar la tardor, els ale-
manys van començar a per-
dre nombrosos submarins,
tot i que seguien enfonsant
una gran quantitat de vai-
xells aliats. Al seu torn, les
nacions aliades, especial-
ment els Estats Units, cons-
truïen ràpidament noves
embarcacions. L'intent ale-
many de posar fi a la guerra
a través de la guerra sub-
marina havia fracassat.
L'acció més destacable de
1915 va ser el bloqueig sub-
marí imposat per Alemanya a
la Gran Bretanya. L'enfonsa-
ment del transatlàntic de pas-
satgers Lusitania a mans d'un
submarí alemany el 7 de maig
va costar la vida a molts súb-
dits nord-americans, el que va
originar una polèmica que va
estar a punt de provocar la
guerra entre Estats Units i Ale-
manya, modificant aquesta
última seus mètodes de guer-
ra submarina per satisfer el
govern nord-americà. No obs-
tant això, al març de 1916,
l'enfonsament per un submarí
alemany del vaixell de vapor
francès Sussex al canal de la
Mànega i l'existència de vícti-
mes nord-americanes va fer
esclatar un nou conflicte entre
aquests països.
Página, 21
Una altra de les principals carac-
terístiques de la I guerra mundial
va ser la participació d'un gran
nombre de nacions, a partir de
l'assassinat de l'arxiduc d'Àustria
-Hongria es va produir una reac-
ció en cadena i els països de la
triple aliança es van enfrontar
contra els de la triple Entente.
Rússia volia acabar amb l'Imperi
Austrohúngaro, va recolzar Sèr-
bia i va declarar la guerra a l'im-
peri.
Alemanya, aliada d'Àustria, va
declarar la guerra quan aquests
van envair Bèlgica. Turquia i Bul-
gària es van unir a Àustria i Ale-
manya, mentre que el Japó, Ro-
mania, Grècia, Portugal i Itàlia es
van incorporar dins del bloc de la
triple Entente. El 1917, soldats
d'Alemanya van enfonsar diver-
sos vaixells mercants nord-
americans pel que Estats Units li
va declarar la guerra, és així
com, amb excepció d'alguns paï-
sos del món, especialment Amè-
rica del Sud, van patir la més
horrible de les guerres.
Val la pena destacar l'important
paper que van jugar les dones, a
casa seva, fent treballs que pre-
vimante havien estat catalogats
com no femenins, o reservats
per als homes.
Les dones manejaven camions,
s'ensamblaven armes i empaca-
ban municions perilloses, bales,
bombes i projectils. Les dones
també van viatjar a Bèlgica i
França per servir als hospitals
militars.
Página, 22
Van ser molts els elements que van
caracteritzar la I guerra mundial,
però podem dir que:
· Durant la I guerra mundial va sorgir
el gas tòxic i el llança-flames. (veure
foto dalt)
· Gran Bretanya va utilitzar artistes
oficials de guerra per consignar la
contesa.
· Els soldats disposaven de fusells
que podien arribar a un blanc a una
distància màxima de 800 mts.
· França i els Estats Units van realit-
zar en 1909 els primers intents en
aviació militar.
· Durant la guerra entre l'imperi ato-
mano i Itàlia es va dur a terme les
primeres missions d'aviació militar a
1911.
Página, 23
9.Conseqüències de la 1º Guerra Mundial.
El 27 DE Octubre de 1918 Ale-
manya va consentir a acceptar
les negociacions de pau, Gui-
llermo II va haver de lliurar el
poder, s'estenia per tota Ale-
manya una revolució proletà-
ria que va ser posteriorment
sufocada. A Europa van co-
mençar els preparatius per
conferència de Versalles.
El 1919 es van reunir a Versa-
lles els representants dels paï-
sos vencedors per preparar el
tractat definitiu de pau. En
aquest mateix any, Alemanya
va signar el Tractat de Versa-
lles, de manera que quedava
obligada a reduir dràsticament
el seu exèrcit i armament ia
pagar fortes sancions econò-
miques com reparació pels
danys cusados als aliats du-
rant la guerra. A més, Alema-
nya va perdre el seu imperi
colonial i nombrosos territoris
a Europa.
Després de la derrota d'Alema-
nya en la Primera Guerra Mun-
dial, els vencedors no arribaven
a un acord sobre les reparaci-
ons de guerra que havia de pa-
gar la nació vençuda. Els líders
dels Estats Units, Gran Breta-
nya, França i Itàlia van celebrar
la Conferència de Pau de París
en 1919 i van elaborar el Trac-
tat de Versalles. Aquest impo-
sava a Alemanya una sèrie de
mesures restrictives i compen-
satòries que incloïen la seva
desmilitarització a gran escala i
el pagament d'indemnitzaci-
ons. Els representants de la
reunió van ser el primer minis-
tre britànic Lloyd George, el
ministre d'Afers Exteriors italià
Giorgio Sonnino, el cap de go-
vern francès Georges Clemen-
ceau i el president dels Estats
Units Thomas Woodrow Wilson
(foto).
Tot i que totes les nacions
confiaven que els acords asso-
lits després del conflicte resta-
blirien la pau mundial sobre
unes bases estables, les condi-
cions imposades van promou-
re un conflicte encara més
destructiu. Els Imperis Cen-
trals van acceptar els catorze
punts elaborats pel president
Wilson com a fonament de
l'armistici, esperant que els
aliats els adoptessin com a
referència bàsica en els trac-
tats de pau. No obstant això,
la major part de les potències
aliades van acudir a la Confe-
rència de Versalles amb la de-
terminació d'obtenir indem-
nitzacions en concepte de re-
paracions de guerra equiva-
lents al cost total de la matei-
xa i de repartir-se els territoris
i possessions de les nacions
derrotades segons acords se-
crets.
Página, 24
Durant les negociacions de
pau, el president Wilson va
insistir que la Conferència
de Pau de París acceptés el
seu programa, però final-
ment va desistir del seu
propòsit inicial i es va cen-
trar en aconseguir el suport
dels aliats per a la formació
de la Societat de Nacions.
Es pot puntualitzar que les
principals conseqüències
de tan nefasta guerra van
ser:
· La mort de més de 12 mi-
lions de persones, equiva-
lent a gairebé la meitat
dels habitants de Veneçue-
la, i diversos milions de
ferits, majoritàriament jo-
ves, principalment de Rús-
sia, Alemanya, França i el
Regne Unit.
· Les pèrdues materials van
ser enormes se suposa que
va passar els 186.000 mili-
ons de dòlars.
· En només les tres primeres
setmanes de la guerra, els
alemanys van perdre
600.000 homes.
· El territori de Turquia es va
reduir. L'imperi austrohon-
garès va desaparèixer i va
donar lloc a quatre nous
estats: Àustria, Txecoslovà-
quia, Hongria i Iugoslàvia.
· La Primera Guerra Mundial
va marcar la fi de la supre-
macia de les potències d'Eu-
ropa i va enfortir la posició
dels Estats Units i del Japó.
· En gairebé tot Europa els
mitjans de comunicació, el
transport, els cultius, els
edificis, etc. quedar destru-
ïts.
· Totes les pèrdues van oca-
sionar una disminució de la
producció industrial i agrí-
cola. Les reserves d'or i les
inversions es van reduir, tot
Europa va entrar en una
greu crisi econòmica.
· Per contra, la contesa va gene-
rar un intens desenvolupament
dels instruments i tècniques de
guerra: fusells de repetició, me-
tralladores, gasos asfixiants do-
nant origen a la guerra biològica
i química, hi va haver tancs, diri-
gibles i avions, també es van
practicar els bombardejos a les
ciutats. L'artilleria va multiplicar
els calibres, va augmentar
l'abast i va millorar els mètodes
de correcció. El transport moto-
ritzat es va generalitzar.
· Hi va haver una intensa partici-
pació de la societat civil impli-
cant-se en operacions bèl·liques,
de la mateixa manera van parti-
cipar institucions com la Creu
Roja on la dona va exercir una
gran tasca.
· Tot i la tasca exercida per la
Creu Roja, es van desencadenar
grans epidèmies de malalties
infectocontagioses.
Página, 25
· L'acció dels submarins ale-
manys va provocar l'enfon-
sament de les naus aliades
causant un gran nombre de
baixes; en abandonar el
principi pel qual es permetia
l'evacuació de les naus civils
abans del seu enfonsament.
Al maig, un submarí ale-
many va torpedinar l'Lusita-
nia, un vapor de passatgers
britànic. Aquest es va en-
fonsar en menys de 20 mi-
nuts davant de la costa me-
ridional d'Irlanda, i van mo-
rir 1.198 civils, entre els
quals es trobaven 128 nord-
americans. L'incident va es-
tar a punt d'anticipar la in-
tervenció dels Estats Units
en el conflicte mundial, que
es va produir el 1917.
· Malgrat els esforços realit-
zats per provocar la pau mun-
dial amb el Tractat de Versa-
lles, les potències vencedores
van permetre que es incom-
plissin alguns dels termes esta-
blerts el que va provocar el
ressorgiment del militarisme i
del nacionalisme agressiu d'A-
lemanya i dels desordres soci-
als en gran part d'Europa, va
aguditzar la crisi econòmica, hi
va haver una forta agitació so-
cial i hi va haver el ressorgi-
ment de moviments bèl·lics
producte de greus disputes
que van quedar sense resol-
dre.
“Els imperis d'Àustria-Hongria
i Alemanya van caure en 1918
amb una diferència de dies
entre un i altre, però per ca-
mins molt diferents. Àustria-
Hongria havia estat des de
sempre una complicada amal-
gama de pobles i simplement
es va dissoldre en les seves
parts components. L'empera-
dor Carles va començar el pro-
cés a mitjans d'octubre: entre
vagues i manifestacions pro-
clamar el seu regne com una
federació d'estats semi inde-
pendents. Al cap d'un mes, els
seus súbdits tenien nous pro-
blemes. Els eslaus del sud es
van unir a Sèrbia per formar el
regne dels serbis, els croats i
els eslovens (més tard Iugoslà-
via); els txecs, els eslovacs i els
rutenis proclamar la república
de Txecoslovàquia, i Àustria,
Hongria i Polònia es van sepa-
rar en repúbliques indepen-
dents.”
Página, 26
10.Personajes de la 1º Guerra Mundial.
Allenby, Edmund Henry
Hynman, primer comte
(1861-1936). Va servir en el
Front Occidental en 1914-
17, destacant com un bri-
llant oficial de cavalleria. El
1917 va passar a exercir-se
com comandant de l'exèrcit
britànic a l'Orient Mitjà i a
l'octubre - desembre va
avançar des de la línia Gaza-
Beersheba fins a Jerusalem.
Va conquistar Palestina i va
ocupar Damasc a l'octubre
de 1918, després de les
quals els turcs van sol·licitar
la pau.
Foch, Fernand, (1851-
1929). Mariscal francès. Va
demostrar ser un hàbil es-
trateg en les batalles del
Front Occidental i el 1918
va passar a exercir com a
comandant en cap dels
exèrcits aliats en el Front
Occidental. Sota la seva di-
recció, la gran ofensiva final
dels alemanys va ser con-
trolada i derrotada en el
Marne, en 1918, al que van
seguir les ofensives aliades
que van conduir a la vic-
tòria.
Haig, Douglas, (1861-
1929). Mariscal de camp,
comandant en cap de les
forces britàniques en el
Front Occidental des de
1915. Per a alguns sembla-
va ser insensible a les bai-
xes; per altres era un dedi-
cat soldat professional que
s'obstinava tenaçment en la
tasca de vèncer a Alemanya
en una guerra d'anihila-
ment.
Página, 27
Wilson, Thomas Woodrow,
(1856-1924). President dels
Estats Units d'Amèrica (1913-
1921), va mantenir la neutrali-
tat nord-americana fins que
Alemanya va declarar la gue-
rra submarina sense restric-
cions en 1917 i va començar a
enfonsar mercants nord-
americans. Al començament
de 1918 va preparar un pla de
pau de 14 punts que va enco-
ratjar a Alemanya a sol·licitar
l'armistici. Va ser responsable,
en gran mesura, de l'establi-
ment de la Lliga de les Na-
cions i es va sentir profunda-
ment decebut quan el Con-
grés va refusar acceptar l'in-
grés dels Estats Units d'Amèri-
ca com a membre d'aquesta
organització.
Clemenceau, Georges,
(1841-1029). Primer minis-
tre de França, 1906-1909 i
1917-1920. Va ser un gran
orador i un polític agressiu,
sobrenomenat "El Tigre". Va
presidir la Conferència de
Pau a 1919.
Lloyd George, David, pri-
mer conde de Dwyfor (1863
-1945). Primer ministro bri-
tánico (1916-22). Obtuvo
renombre como dinámico
político liberal y después de
desempeñarse como minis-
tro de Municiones y Secre-
tario de Estado para a Gue-
rra, reemplazó a Asquith
como primer ministro. Co-
nocido como "el hombre
que ganó la guerra" desem-
peñó un papel importante
en el acuerdo de paz, pero
perdió el apoyo de sus con-
ciudadanos y no volvió a
ocupar ningún cargo des-
pués de 1922.
Página, 28
11.Fi de la 1º Guerra Mundial.(1918)
Els primers mesos de 1918 no
van resultar favorables per a
les potències aliades. Rússia
va signar el 3 de març la Pau
de Brest-Litovsk, per la qual
es posava fi oficialment a la
guerra entre aquesta nació i
els Imperis Centrals; el 7 de
maig, Romania va signar el
Tractat de Bucarest, segons el
qual havia de cedir la regió de
Dobrudja a Bulgària, els pas-
sos de la serralada dels Car-
pats a Àustria-Hongria i con-
cedir a Alemanya un arrenda-
ment a llarg termini dels pous
de petroli romanesos.
Els aliats van emprendre una
ofensiva sobre les línies ale-
manyes establertes a Amiens
(del 8 al 11 d'agost); els ale-
manys es van rendir tres me-
sos després. Les forces
britàniques i franceses van
guanyar la segona batalla del
Somme i la cinquena batalla
d'Arres durant l'última setma-
na d'agost i els primers dies
de setembre, i van fer retro-
cedir als alemanys fins a la
Línia Hindenburg. La resta de
les tropes alemanyes va ser
reduït pels nord-americans a
la batalla de Saint-Mihiel (12 i
13 de setembre). Els britànics
van avançar cap a Cambrai a
l'octubre i principis de nove-
mbre, i els nord-americans
van travessar el bosc d'Argon-
ne. L'últim atac va aconseguir
trencar les línies alemanyes
establertes entre Metz i Se-
dan.
Com a resultat d'aquestes
ofensives, Ludendorff va de-
manar al govern alemany que
sol·licités un armistici
l'enemic.El govern alemany va
iniciar les converses amb els
aliats (octubre), però aquestes
van fracassar quan el presi-
dent Wilson va insistir nego-
ciar únicament amb règims
democràtics. Mentrestant, els
britànics feien importants pro-
gressos en el nord de França i
al llarg de la costa belga, i les
tropes franceses i nord-
americans van arribar a Sedan
el 10 de novembre. La Línia
Hindenburg havia estat com-
pletament aniquilada al co-
mençament d'aquest mes, i els
alemanys es retiraven amb
rapidesa de tot el front occi-
dental. La derrota de l'exèrcit
alemany va tenir repercus-
sions a l'interior del país que
van afectar de manera molt
negativa al govern establert.
Página, 29
La flota alemanya es va amoti-
nar, el rei de Baviera va ser des-
tronat per un aixecament i l'em-
perador Guillem II va abdicar al
novembre i va fugir als Països
Baixos. El dia 9 d'aquest mateix
mes es va proclamar la Repúbli-
ca de Weimar a Alemanya, el
govern va enviar una comissió
per negociar amb els aliats. A les
cinc del matí de l'11 de novem-
bre va tenir lloc al bosc de Com-
piègne la signatura de l'armistici
entre Alemanya i els aliats;
aquest document estava basat
en les condicions establertes
pels vencedors; aquell mateix
matí van cessar les hostilitats en
el front occidental.
La guerra a les colònies
Les forces destacades a les
colònies alemanyes d'Àfrica
i l'oceà Pacífic, a excepció
de les que es trobaven a
l'Àfrica oriental a finals de
1917 i durant 1918, van llui-
tar a la defensiva la major
part del temps. Van ser de-
rrotades amb rapidesa en
uns casos i gradualment en
altres, però pràcticament
totes s'havien rendit als
aliats cap al final de la gue-
rra (1918).
Página, 30
Opinió Personal
Página, 31
Aquest treball ha estat bastant difícil, perquè mai havíem utilitzat el format revista, però he
après a usar-lo sovint que feia la feina, aquest treball a estat un dels millors treballs, m'ho que
passat bastant bé fent-ho, perquè el tema de la 1º Guerra Mundial m'agrada bastant, llegir so-
bre les guerres i veure pel·lícules que fan referència a les guerres. Saber el que va passar anys
enrere a Europa, els conflictes que van causar la guerra, les morts que va causar etc. A estat
una nova i diferent experiència. Espero que la 2º Guerra Mundial sigui igual d'emotiva com la
1º Guerra Mundial que ens marcarà per a tota la vida.
Bibliografía.
http://www.portalplanetasedna.com.ar/guerra1.htm (5-05-15)
http://avance98.tripod.com/27.htm (5-05-15)
http://avance98.tripod.com/Index.htm (7-05-15)
http://es.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial (7-05-15)
http://es.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial#Consecuencias 10-05-15)
http://www.rtve.es/alacarta/videos/apocalipsis-la-i-guerra-mundial/docufilia-apocalipsis-1-guerra
-mundial-furia/2890196/ (12-05-15)
http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1197 (12-05-15)
http://www.portalplanetasedna.com.ar/guerra1_fotos.htm (16-05-15)
http://www.guerraycombate.com/wordpress/primera-guerra-mundial-5/ (16-05-15)
Pàgina, 32.