ESCOLES D’ALTRES MONSKim Manresa
NÉLIDA PIÑÓN. Río de Janeiro, Brasil. 1937
L’absència de cultura és una mort cívica.
EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA
ADOLFO PÉREZ ESQUIVEL. Buenos Aires, Argentina. 1931
Premi Nobel de la Pau 1980
La mirada d’un nen et parla de les seves alegries i tristeses, de les seves urgències i necessitats.
Veure i mirar pot ser diferent; sovint però, veiem i no mirem.
Kim Manresa sap mirar i trobar aquell moment quasi miraculós de les mirades dels nens a les escoles, en diversos països, amb les seves identitats
culturals pròpies. No obstant, és en aquesta gran diversitat on la mirada dels nens és similar a la llum i l’esperança que desitgen de la societat i les
vides que comparteixen i criden la consciència de la humanitat.
En Kim ens apropa, a través de la lent de la seva càmera, a l’emoció de trobar-nos amb el somriure i la mirada d’un nen a la seva escola i compartir
la seva llum.
Ouagadougou, Burkina Faso
Presentem un treball format per 50 fotografies en blanc i negra que mostren la realitat de l’educació a més de 30 països del món. Es tracta d’una
exposició producte d’un treball realitzat pels cinc continents durant aquests últims cinc anys.
És un testimoni que ens apropa a les realitats que vénen marcades pel segell de la deixadesa indolent en que es troben sotmesos la immensa
majoria dels pobles del planeta que encara avui pateixen greus problemes d’analfabetisme.
Atitlán, Guatemala
El Kim Manresa ens ho mostra a través de la mirada dels nens que, en molts casos, des dels seus malmesos pupitres i aules desproveïdes de
material bàsic per l’ensenyament o des d’espais naturals convertits en improvisades escoles, aboquen llum i esperança enmig de tot el desordre
polític, econòmic i social que els ha estat imposat.
Imatges comentades
En aquesta imatge se’ns mostra l’únic alumne que ha estat seleccionat per la comunitat, el qual es
convertirà en el dipositari i futur transmissor del coneixement acadèmic.
Lalibela, Etiòpia
La manca de llibres fa que la majoria d’aquests nens hagin d’imaginar-se un.
Morúa, Camerun
Fills de pares enfrontats en la guerra, ens recorden la importància de l’amistat per sobre de les diferències de
tipus cultural o religiós.
Mitrovica, Sèrbia
Com molts d’altres, aquest nen recorre cada dia un total de 10 quilòmetres per assistir a l’escola. Com si es
tractés d’un tresor (potser l’únic), ell abraça el llibre.
Maputo, Moçambic
A través de la mirada amable dels nens que mostren les imatges, es crea un instrument de difusió cultural al permetre apropar al públic les
cultures del món i l’educació en les noves generacions.
La mostra fotogràfica va recórrer desde gener del 2006 fins a principis del 2007 un total de 19 ciutats de la província de Barcelona, creant un
mecanisme que va permetre els estudiants més petits que van visitar la mostra tenir l’oportunitat d’escriure un breu text que els fes participar en un
concurs en el que un jurat format per intel·lectuals locals, va escollir com a premiats tres manuscrits de cadascun dels municipis. Els textos que van
resultar seleccionats, representen a la seva ciutat en el llibre que porta el mateix nom publicat a finals del 2007. L’exposició s’ha vist també a altres
ciutats de Catalunya i a Astúries.
Porto Alegre, Brasil
Clàudia Pérez Junyent. 6 anys. Esparreguera
Copán, Hondures
Ginesta Basart Bosch. 7 anys. Terrassa
Djene, Mali
Roc Farriol Duran. 11 anys. Sabadell
Busquem despertar un sentiment de solidaritat als qui vegin l’exposició i en el cas concret dels estudiants que viuen en els països econòmicament
més desenvolupats, que aprenguin a valorar el que ja tenen en matèria d’educació: escoles, llibres, biblioteques, autobusos escolars, etc.
OBJECTIU
Amman, Jordània
Quiché, Guatemala
Abans de la inauguració
El comissari presenta el projecte de l’exposició a les escoles (Directors i professors).
El dia de la inauguració
El comissari realitza una visita guiada als professors preparant-los perquè ells mateixos impliquin i realitzin les presentacions o visites guiades als
seus propis alumnes.
Posteriorment
Quan els escolars visiten l’exposició se’ls entrega un fulletó en el que se’ls mostren unes fotografies comentades. Totes elles ajuden a valorar la
situació de l’ensenyament en el món i altres aspectes educatius.
També a cada alumne se li entrega un imprès en el que ja a classe, podrà realitzar manuscrits sobre les seves pròpies reflexions del que ha vist i
percebut a l’exposició.
La presència del fulletó en el domicili dels nens amplia la informació sobre l’exposició i provoca la visita dels familiars a la mostra fotogràfica.
MECÀNICA DIDÀCTICA
•Diputació de Barcelona - Àrea d’Educació
• TV3 – Televisió de Catalunya
• COMRàdio
COL·LABORADORS A CATALUNYA
SUPORT A CATALUNYA
• UNICEF
KIM MANRESA fotoperiodista
La seva obra ha estat acollida per la Seu de Nacions Unides, Nova York; pel George Pompidou, París; Cercle de Belles Arts, Madrid; Museu d’Art
Nacional de Catalunya, Barcelona; Museu d’Antioquia, Medellín; Museu de la Palabra y la Imagen, San Salvador; Museu de la Palabra, Cali;
Festival Internacional de Fotoperiodisme Visa pour l’Image, a Perpinyà; Universitat d’Irlanda, Belfast; Fira Internacional, Tòquio; Centre Cultural
Francès, Dakar; Museu Olímpic de Lausanne, etc. Sumant ha exposat a més de mil sales.
Ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaquen el Fotopres en set ocasions, l´Agustí Centelles, el Godó de Fotoperiodisme, ha estat
finalista de l´Ortega Gasset, Visa d´Or del Festival de Fotoperiodisme de Perpinyà, Premi Internacional Derechos Humanos y Fotoperiodismo
Ciudad de Gijón. Juntament amb el periodista David Dusster ha rebut el Premi Internacional UNICEF de periodisme per “La infancia en el siglo
XXI” i el premi periodístic Ajuntament de Barcelona – Benestar social. Ha estat Medalla de plata de la Society of Newpaper Design de
Photojournalism (Estats Units), així com el primer premi al millor llibre documental concedit per la revista Foto a Barcelona nit (Madrid) i finalista al
millor llibre documental en llengua anglesa per la seva obra The day Kadi lost part of her life, Ministeri de Cultura d’Austràlia.
La revista francesa Photo l’ha escollit com un dels grans fotògrafs europeus. L’agència Associated Press ha seleccionat el seu reportatge sobre
l’ablació com un dels cent millors del segle XX.
Barcelona, Espanya. 1961
CARLOS ERNESTO GARCÍA comissari
Santa Tecla, El Salvador. 1960
Escriptor, poeta i corresponsal de premsa, és autor d’una crònica novel·lada sobre el seu viatge pel riu Yangzi (Xina) i d’un reportatge de premsa
basat en entrevistes realitzades a destacats comandants sandinistes. Ha publicat també, alguns llibres de poesia, que han estat traduïts a l’anglès,
xinés i italià.
Convidat per diverses institucions culturals i acadèmiques ha recorregut diferents ciutats d’Amèrica Llatina, Estats Units, Àsia i Europa. Des de finals
de 1980 viu a Barcelona.
AJUNTAMENT DE BADALONA
Regidoria de Ciutadania i Convivència
Produeix: C&Duke