1
6666
Les paraules d’un alcaldeLes paraules d’un alcaldeLes paraules d’un alcaldeLes paraules d’un alcalde
2
13 abril 200213 abril 200213 abril 200213 abril 2002
El discurs de la presa de possessió com a alcalde de El discurs de la presa de possessió com a alcalde de El discurs de la presa de possessió com a alcalde de El discurs de la presa de possessió com a alcalde de
Terrassa, després de la renúncia de Manuel RoyesTerrassa, després de la renúncia de Manuel RoyesTerrassa, després de la renúncia de Manuel RoyesTerrassa, després de la renúncia de Manuel Royes
Regidores, regidors, companyes i companys, amigues i
amics, ciutadans i ciutadanes de Terrassa:
Vull donar les gràcies a aquest Ple i als regidors i regidores
que, en nom de tota la ciutat, m’acaben d’elegir com a
Alcalde de Terrassa. Es per a mi un honor i un motiu d’orgull
assumir aquesta alta responsabilitat, la de governar i
representar la nostra ciutat i tots els terrassencs i
terrassenques.
Avui és un dia per a mi ple d’emocions, de sentiments molt
intensos i a flor de pell. Ho va ser també el divendres de la
setmana passada, en el Ple en què el meu company i amic
Manuel Royes va presentar la seva renúncia com a alcalde.
Amb les emocions es barregen també els projectes, la feina
que hem de fer, els reptes que ens planteja el present i el
futur de la nostra ciutat i que com a alcalde em correspon
afrontar amb il·lusió, amb esperit de servei.
Evidentment hem de continuar molts projectes, impulsar-ne
d’altres que ja estan perfilats i a través del diàleg i la recerca
3
del consens, emprendre’n de nous i tirar-los endavant. La
barreja d’emocions, de projectes i de compromís amb les
persones, amb els ciutadans i ciutadanes de Terrassa,
definirà el meu mandat com a alcalde.
Penso que és bo que les persones que exercim
responsabilitats polítiques ens deixem impregnar pels
sentiments, perquè això ens fa tocar de peus a terra com a
ciutadans i ciutadanes que som. I ens fa també més
sensibles als interessos, els anhels, les inquietuds de les
persones que representem i a les quals servim. Els seus
problemes han de ser els nostres, els seus anhels han de ser
també els nostres.
El Grup Municipal Socialista i el PSC han presentat avui la
meva candidatura com a alcalde de Terrassa i m’han donat el
seu vot, i vull agrair la confiança que dipositen en mi els
meus companys i companyes, les persones amb les quals
comparteixo un compromís polític i social, un projecte de
progrés. Ho fan en representació d’una gran majoria de
ciutadans i ciutadanes que en les darreres eleccions
municipals, com en tantes altres des del 1979, van atorgar el
seu vot a un equip de gent progressista, amb ganes de
treballar per la ciutat, liderat aleshores per Manuel Royes.
Pensant en ell i el que representa, he recordat un llibre de
Joan Reventós, titulat “Companys, amics i mestres”. Això és
el que ha estat, és i serà per a mi. La seva tasca al
capdavant de l’alcaldia de Terrassa, des de l’abril del 1979 a
l’abril del 2002, és de tal magnitud que constitueix una
referència imprescindible per a la història de la ciutat i
també per a mi.
4
Era molt jove quan vaig decidir fer cas del meu cor i del meu
cap, que em portaven a interessar-me pels temes socials i
ciutadans. Terrassa era encara una ciutat en crisi, una ciutat
que lluitava per resoldre enormes mancances en tots els
àmbits, una ciutat amb un futur ple d’incerteses i ombres.
He pogut seguir d’aprop, des de les Joventuts Socialistes i el
PSC primer, i des de l’Ajuntament a partir del 1987, l’acció
de govern municipal liderada per Manuel Royes. He de dir
que al seu costat he après a fons quin paper juga un alcalde,
què n’esperen els ciutadans i ciutadanes. I li he sentit dir
moltes vegades que volia governar i no manar. He viscut al
seu costat moments bons i dolents, i sobretot he pogut
participar molt directament en el procés irrepetible que ha
estat la transformació de Terrassa. Des d’aquella ciutat en
crisi, plena de problemes, fins a la ciutat que és ara: una
ciutat de qualitat de vida i benestar, una ciutat que ha
millorat espectacularment, una autèntica ciutat de les
persones.
De la llarga etapa que ha liderat Manuel Royes, perquè així
ho han volgut reiteradament els terrassencs i les
terrassenques, podem destacar moltes coses. La
transformació urbanística de la ciutat, la millora
espectacular de tots els barris, la creació de serveis que
contribueixen a que les persones visquin millor, l’estímul a la
creació de llocs de treball o l’aposta universitària.
Un balanç molt complet, que ell mateix ja va fer en aquest
Ple el divendres 5 d’abril i que ara no repetiré. Aquest és
també el meu balanç, i el dels regidors i regidores que han
estat en el govern municipal des de la recuperació de la
democràcia i també dels que, des de l’oposició, han
contribuït a transformar Terrassa.
5
Gràcies, Manel, amic, per aquests 23 anys de progrés i de
servei a la ciutat!
Comença avui una nova etapa. El nostre grup, a qui els
ciutadans i ciutadanes van encarregar el govern de la ciutat,
m’ha fet l’honor i la confiança de proposar-me com a
candidat a l'alcaldia. Un honor que accepto amb orgull i amb
responsabilitat, i amb el meu compromís personal de
respondre tan bé com sàpiga a aquesta confiança.
Es una nova etapa, i això vol dir que algunes coses
canviaran, però també que no canviarem perquè sí, ja que el
mandat dels ciutadans i ciutadanes és molt clar: volien i
volen que continuem la trajectòria seguida fins ara, que
avancem pel mateix camí fent front als reptes i responent a
les necessitats de les persones.
El govern d’una ciutat és una tasca d’equip. I l’equip no
canvia. M’enorgulleix poder dir que els homes i dones que
formem aquest govern municipal som un equip de companys
i companyes.
Això vol dir que, malgrat que cadascú tindrà les seves
pròpies responsabilitats, assumim solidàriament l’acció de
govern. El nostre és un equip cohesionat, que comparteix la
mateixa passió per Terrassa i per la gent. Evidentment, la
cohesió no impedeix que hi hagi opinions i postures
diferents, que les coses es parlin i discuteixin, que hi hagi
diverses sensibilitats i, per què no, que cadascú pugui tenir
les seves legítimes aspiracions personals i polítiques. Però
per damunt de tot això som un sol equip de govern i
cadascun dels homes i dones que el formen compta amb tota
6
la meva confiança per desenvolupar la tasca que ens han
encomanat els terrassencs i les terrassenques.
El contrapès a aquesta acció de govern el posen la resta de
grups municipals. Ens uneix la mateixa passió per Terrassa i
per la política en el més alt i noble sentit de l’expressió, el
mateix compromís de servei públic. Però tenim diferents
ideologies, més o menys properes, i això implica que puguem
arribar sovint a acords i també que, com és normal en una
democràcia, hi hagi desacords.
Com a alcalde de la ciutat, en aquells temes que considerem
conjuntament que s’ho mereixen, i són molts, em
comprometo a dialogar i a buscar l’acord sempre que sigui
possible en benefici de la ciutat. Al llarg de la meva
trajectòria política, en el meu partit o en la meva tasca
institucional, he buscat sempre la suma i he procurat evitar
les restes, les exclusions. No sempre es pot, però crec
fermament que la voluntat de diàleg permanent i lleial és un
primer pas, fonamental, per assegurar un bon govern de la
ciutat.
El mateix compromís de diàleg, de participació, d’entesa, el
faig amb les entitats i associacions que donen forma a la
ciutat. Elles canalitzen les inquietuds i necessitats de la
gent, i volen participar en la tasca apassionant de construir
una ciutat viva, dinàmica, oberta, solidària, humana, una
ciutat de progrés.
La riquesa del teixit associatiu de Terrassa, amb més de 600
entitats, és un dels grans actius de la nostra ciutat, i hem de
saber aprofitar-la i incrementar-la.
7
L’Ajuntament, com fins ara, estarà obert a totes aquestes
entitats i associacions, i col·laborarem en tot allò que
puguem per fer una ciutat millor. Igualment mantindrem un
marc de cooperació amb els agents sòcio-econòmics per tal
que la suma dels interessos generals i la dels legítims
interessos privats reverteixi en benefici de la ciutat i del seu
progrés econòmic i social.
Deia abans que obrim avui una nova etapa política i que
implica, potser a parts iguals, continuïtat i canvis. La política
municipal, la més propera a les persones, és per definició la
més viva, la més canviant i dinàmica, i ha de ser també la
més flexible. L’acció de govern ha experimentat profunds
canvis en aquests anys, tot i la continuïtat d’un mateix partit
polític i d’un alcalde al front de la ciutat. Es evident que
també n’experimentarà en l’etapa que comencem avui, amb
el relleu a l'alcaldia.
He estat fidel, des de molt jove, a un projecte, a unes idees, a
un col·lectiu d’homes i dones que formem un partit polític, el
Partit dels Socialistes de Catalunya. Un partit en el que m’he
sentit sempre lliure per pensar i fer allò que jo he cregut que
calia, un partit en el que he trobat companys i companyes
per treballar plegats per unes idees, per buscar complicitats
en la societat, per avançar cap a un món més just i millor.
Des del 1987 he tingut responsabilitats polítiques al
capdavant de regidories com les de Participació, Joventut,
Cultura, Solidaritat i Cooperació Internacional o Turisme, he
treballat també en àrees com els Serveis Generals i
l'Urbanisme i també en els districtes. He format part al llarg
d’aquests anys d’un projecte col·lectiu que hem impulsat
treballant en equip, i continuaré entenent-lo així ara que em
8
correspon liderar-lo, perquè aquesta és la meva manera de
fer com a polític i com a persona.
Mirem ara, però, cap al futur. Per a mi, és l’element més
apassionant i engrescador de l’acció política, i el que implica
més responsabilitat: ens toca a nosaltres, com a
representants dels ciutadans i ciutadanes, gestionar el
present i construir el futur.
Deia al principi d’aquest parlament que avui es barregen tant
les emocions com els projectes i la feina que tenim al davant.
Una de les primeres actuacions del nou govern municipal
serà portar a l’aprovació inicial d’aquest Ple el futur Pla
General d’Urbanisme. Es a dir, el disseny urbanístic de la
ciutat per als propers anys, que té una incidència cabdal en
els serveis, en el benestar, en la qualitat de vida, en el
posicionament de la ciutat en l’entorn de la nostra comarca,
de la regió metropolitana i de Catalunya. El diàleg, la
participació i la voluntat d’arribar a grans acords han
presidit el procés d’elaboració del Pla General. No podia ser
d’altra manera, ja que hi ha en joc el futur de la ciutat i el de
les persones.
El creixement moderat i equilibrat de Terrassa, la protecció i
potenciació de l’entorn natural. La millora de les
comunicacions interiors i exteriors, l’impuls de noves àrees
per a la indústria i els nous sectors productius. La
planificació de les necessitats educatives, culturals,
sanitàries, socials, són les bases fonamentals d’aquest Pla,
una eina decisiva per dibuixar la ciutat que totes i tots
volem.
9
En aquest disseny de ciutat cal destacar alguns elements
clau com serien les àrees de millora urbana del Vapor Gran,
els terrenys que ara ocupa l'AEG, entre d'altres.. Sense
oblidar la prolongació de la Rambla fins Les Fonts
configurant així un espectacular portal sud de la ciutat, o
completar la ronda al nord de la ciutat i la connexió amb el
Baix Llobregat, així com la transformació de la ronda de
Ponent en un Passeig. Per altra banda, el gran parc a la
Grípia i la Betzuca, tancarà la gran anella verda al voltant del
casc urbà de Terrassa.
Actuacions com la prolongació dels Ferrocarrils de la
Generalitat fins al Campus Universitari i Can Roca o el Pla
del Centre, són mostres d'una política urbanística que
combina grans infrastructures i actuacions de detall que
milloren profundament la vida de les persones.
Definim així el futur d'una ciutat que s’ha consolidat com un
dels motors de Catalunya, una ciutat oberta a la cooperació
amb els municipis de la seva zona d’influència dintre del
Vallès i també amb els de la regió metropolitana i amb la
capital de Catalunya. Una ciutat amb una potent identitat
pròpia, amb una alta qualitat de vida, que sap aprofitar les
oportunitats que ens dóna el nostre entorn geogràfic.
Avanço així, doncs, una segona línia política destacada. La
voluntat de Terrassa de cooperar i buscar complicitats amb
els municipis més propers dintre de la nostra comarca,
defensant lleialment els interessos terrassencs.
Confio que el proper govern del país replantejarà en
profunditat l’ordenació territorial i comarcal de Catalunya, i
que trobarem fórmules per tractar millor la realitat
metropolitana de la qual Terrassa en forma part per les
10
relacions culturals, econòmiques, de treball, d’intercanvi, de
cooperació i també de competència. Dos exemples recents
d’aquesta realitat són el Fòrum Metropolità de Cultura o la
col·laboració entre els ajuntaments de Terrassa i de
Barcelona en els seus respectius projectes de ciutats de la
imatge. Una voluntat de col·laboració que faig extensiva
expressament als municipis més propers de la nostra
comarca.
Però tenim també el repte de situar Terrassa en un mapa
més gran, el d’Europa, el d’un complex sistema de ciutats
que estan aprenent a treballar en xarxa i d’igual a igual, que
descobreixen interessos comuns i els impulsen
conjuntament, que comparteixen experiències i
coneixements. Som ja membres de xarxes com ACTE, la
xarxa de ciutats modernistes europees, City Dona, o tantes
altres que ens han aportat molt.
Aquesta és la nostra Europa, i volem que Terrassa formi part
de la xarxa de ciutats líders, dels autèntics motors d’aquesta
formidable potència cultural, econòmica, humana, que és
l’Europa del segle XXI.
Que mirem cap a Europa no ens ha de fer oblidar el nostre
caràcter de ciutat solidària. Som conscients que vivim en un
món en el qual hi ha milions de persones que no poden viure
dignament, que pateixen drames provocats per la
intolerància, la misèria, les guerres i la violència, la
repressió, les catàstrofes naturals, la incultura.
Afortunadament a Terrassa hi ha moltes persones
compromeses a través d'ONGs, partits i altres
organitzacions en treballar per un món més just. Els vull
garantir que continuaran tenint al seu costat aquest
Ajuntament, i que l'any que ve arribarem a destinar un 1%
11
dels nostres ingressos directes a projectes de solidaritat i
cooperació internacional.
Els ajuntaments, a més de ser l’administració més propera a
les persones, som també una administració clau en la
construcció del nostre país. Hem estat i som socis i
col·laboradors lleials del Govern de Catalunya, tot i que no
sempre ens hem vist correspostos en aquesta actitud, i fem
front a nombroses necessitats i competències que no ens
corresponen legalment, però que no hem volgut defugir mai,
per responsabilitat.
Es per això que demanem al govern del nostre país un marc
de cooperació i de confiança institucional mútua i una sèrie
de competències en aquelles matèries que es poden
gestionar millor el més a prop possible de les persones:
ensenyament, serveis socials, habitatge, joventut o l’atenció
a la gent gran...
Com a alcalde, i en coherència amb la tradició municipalista
del meu partit, demanaré aquestes competències i els
recursos corresponents per poder servir millor Terrassa i
Catalunya. I defensaré que els ajuntaments tinguin el
reconeixement institucional que mereixen i el nivell de
recursos que necessiten per fer front al que ens demanen els
ciutadans i ciutadanes.
La quarta línia mestra de l’etapa que iniciem avui serà la
d’afinar la percepció, la sensibilitat i les polítiques actives
que han de fer front als canvis socials que s’estan produint, a
noves realitats que demanen noves solucions. Hem d’apostar
per aquelles polítiques i actuacions que s’adrecen
especialment a les dones, a la gent gran, als joves, als
infants.
12
No volem deixar ningú al marge del progrés col·lectiu, i hem
d’evolucionar al ritme de la societat, adaptant-nos a noves
realitats i models familiars, lluitant per la igualtat plena de la
dona, per eradicar la violència domèstica, per estendre els
beneficis de les noves tecnologies a tothom. Un exemple
d'aquesta aposta per donar un sentit social a les noves
tecnologies és el nostre compromís d'arribar a disposar d'un
ordinador gratuït amb accés a internet per a cada 1000
habitants.
En els propers anys hem de continuar apostant fort per
l’educació a tots els nivells, del més bàsic fins a
l’universitari. L'entenc com un instrument d’igualtat i justícia
social, com una eina bàsica per construir una societat
d’homes i dones lliures i conscients, preparats i preparades
per a fer front als canvis culturals, socials, laborals del món
en què vivim. Els nens i nenes i els joves han de ser l'objectiu
de polítiques que els proporcionin també formació
complementària, l'accés a activitats de lleure, a la cultura, a
l'habitatge, i que els situïn en les millors condicions possibles
per entrar en el món del treball.
Un dels grans canvis que experimentem actualment és el
que estan produint les noves migracions. Catalunya i
Terrassa han estat terra d’acollida moltes vegades al llarg
de la història. Tenim arrels molt diverses, ens hem enriquit
amb aportacions culturals extraordinàries, hem construït un
model de ciutat i de país obert i respectuós amb la
diferència, en el qual hi ha lloc per a tothom qui vulgui
treballar, conviure, aportar alguna cosa a la comunitat.
Terrassa rep actualment molta gent que prové dels
municipis de l’entorn de Barcelona, gent que valora els
13
atractius i la qualitat de vida de la ciutat, gent que mica a
mica s’anirà integrant i construirà la Terrassa del futur. Els
hi donem la benvinguda, com la donem també a persones
provinents d’altres països, amb diferències culturals i socials
o religioses a vegades molt profundes, a les quals facilitem
en allò que podem la seva plena integració.
Com a ciutat catalana, espanyola i europea que s’enorgulleix
de la seva riquesa i diversitat cultural, Terrassa és, i ho
reitero, una ciutat oberta i respectuosa.
No acceptaré mai cap diferència ni discriminació per raó de
sexe, de color de la pell, de procedència, de creences. Però
no renunciaré mai tampoc al sistema de drets i llibertats que
tant ens ha costat construir, ni als grans principis socials i
polítics que formen part de l’essència de la nostra societat.
Com a alcalde, no renunciaré tampoc al que crec que és una
missió bàsica d’un ajuntament: garantir la convivència dintre
d’aquests principis democràtics, igualitaris i integradors.
Cal també per a això que les persones que arriben i
s'incorporen a la nostra societat, acceptin, respectin i
practiquin aquests principis, i que disfrutin com tothom de
plena llibertat en la vida privada.
Finalment, el darrer gran eix d’actuació que volia exposar, i
que abans ja he avançat, implica un canvi de perspectiva
sobre la pròpia ciutat. Si fins ara hem estat centrats, per
absoluta necessitat històrica, en l’urbanisme i les obres
públiques com a grans protagonistes de l’acció de govern,
aquest és el moment de fer un pas endavant. No se
m’entengui malament: l’urbanisme, la política d’obres
públiques, de creació d'infrastructures, és una peça clau i
imprescindible per a la construcció d’una ciutat. Sense
14
places, sense carrers, sense parcs i zones verdes, sense
centres cívics, escoles, centres sanitaris o altres
equipaments, no podem generar benestar, qualitat de vida,
serveis, comerç...
Per tant, l’Ajuntament ha de continuar conservant una
potent capacitat inversora en els propers anys. I ha de ser
capaç d’impulsar una política urbanística que sigui motor per
a altres polítiques i actuacions, de manera que tots els barris
i districtes progressin de forma equilibrada i al mateix ritme,
amb els mateixos nivells de qualitat de vida i benestar.
Alguns dels elements que precisament contribueixen a crear
benestar són els centres cívics i casals de barri, com els que
ja tenim i que estem començant a ampliar, com és el cas del
Montserrat Roig o el President Macià.
Altres mostres d'aquesta línia d'actuació són la millora dels
equipaments esportius als barris, el pla de biblioteques de
districte, la planificació de nous centres educatius, l'esforç
municipal per impulsar els CAPs Est i Oest, dels quals per
cert posarem la primera pedra ben aviat.
L'Ajuntament ha de disposar de la capacitat d'inversió i de
gestió i també de la imaginació necessària per culminar
projectes ambiciosos com el Pla de les Esglésies de Sant
Pere o la potenciació del Campus Universitari. En aquest cas,
vull destacar equipaments com el complex de la Farinera, on
se situarà l'Escola de Cinema de Catalunya, o el Conservatori
de Música. Per altra banda, aquest mateix impuls és el que
ha permès generar projectes estratègics com el de la Ciutat
de la Imatge. Aquest significa una aposta per
l'especialització de la ciutat com a centre de referència per
al sector audiovisual, utilitzant com a locomotora del procés
15
la recuperació de l'antic Hospital del Tòrax i la pròpia
potència universitària i empresarial de Terrassa.
Projectes d'aquestes dimensions són fonamentals per situar
estratègicament Terrassa, per generar riquesa i treball, per
desenvolupar la ciutat en un entorn en el qual pesen cada
vegada més les noves tecnologies que estan transformant la
vida de les persones. Esdevindrem així una de les primeres
ciutats de Catalunya, continuant un procés que vam
començar a forjar en la dècada dels anys 80 i que va tenir el
seu punt d’inflexió en el 92, quan ens vam convèncer que
érem capaços, col·lectivament, de fer realitat els somnis més
ambiciosos i de sentir-nos orgullosos i orgulloses de ser
terrassencs i terrassenques.
Sobre aquesta base hem de construir la ciutat del segle XXI,
apostant per posicionar-la estratègicament en noves
tecnologies, en comunicacions, en formació, i preparant-la
per a un futur ple d’oportunitats de progrés. Un progrés que
hem de fer compatible amb una política mediambiental que
asseguri la preservació del nostre entorn natural i del
paisatge. I que tracti amb especial rigor i sensibilitat els
projectes que puguin afectar aquest entorn.
L'aplicació de l'Agenda 21, la nova planta de can Barba, la
recuperació de la pedrera de Can Candi, la gestió dels
residus i el reciclatge, l'aposta per energies alternatives com
la solar, són algunes de tantes actuacions que defineixen una
política municipal centrada en el desenvolupament
sostenible.
Caldrà tenir en compte per reforçar aquest model de ciutat
sostenible, la necessitat de potenciar el transport públic,
crear nous aparcaments i zones per a vianants.
16
Tanmateix, sense deixar de fer tot això, hem de posar cada
vegada més l’accent en grans o petites actuacions
adreçades a les persones, en modernitzar i millorar l’eficàcia
de l’administració municipal i dels serveis.
Hem de ser més sensibles a conjugar els interessos generals
de la ciutat i els dels petits o grans col·lectius que necessiten
una atenció especial i hem de respondre amb eficàcia a les
seves necessitats. Això vol dir posar l'accent en camps com
els serveis socials, reforçant actuacions com l'atenció
domiciliària o la teleassistència. En l'habitatge, amb l'impuls
de noves promocions públiques o potenciant els excel·lents
resultats que donen serveis com el de lloguer de pisos per a
joves.
I hem de fer-ho escoltant i dialogant, obrint-nos a la
participació, creant espais de discussió i debat, com poden
ser els casos del Pla de la Ciutadania o el Projecte Educatiu
de Ciutat.
El nostre compromís és consolidar un model de ciutat
cohesionada i equilibrada, capaç de crear riquesa i de
redistribuir-la amb justícia, una ciutat on tothom progressi,
una ciutat on tothom se senti segur, una ciutat de cultura i
coneixement, una ciutat de convivència, una ciutat de
comerç, d’indústria, una ciutat educadora, una ciutat
orgullosa del seu ric patrimoni històric i dels seus atractius
turístics, una ciutat oberta al món, una ciutat solidària. Es a
dir, una Terrassa que sigui, com és ara, un referent per a
moltes altres ciutats i que projecti amb força la seva nova
imatge.
17
Comptem en aquesta tasca amb un sòlid equip de
professionals que treballen en els diferents serveis de
l'Ajuntament de Terrassa. A ells i elles els vull dir
especialment en aquest moment que tenen amb tota la meva
confiança per dur a terme aquest projecte.
Aquest és el meu compromís per a la Terrassa del segle XXI.
Es també el compromís i la feina de la meva generació. M’hi
comprometo en nom propi i dels companys i companyes del
meu equip de govern, amb tota la il·lusió personal i la
vocació de servir la Terrassa que estimem, la nostra, la de
tots i totes, la que ens ha fet la confiança d’encomanar-nos
el govern de la ciutat.
Moltes gràcies.
18
14 de juny de 200314 de juny de 200314 de juny de 200314 de juny de 2003
El discurs de la presa de possessió coEl discurs de la presa de possessió coEl discurs de la presa de possessió coEl discurs de la presa de possessió com a Alcalde de m a Alcalde de m a Alcalde de m a Alcalde de
Terrassa, per al mandat 2003Terrassa, per al mandat 2003Terrassa, per al mandat 2003Terrassa, per al mandat 2003----2007200720072007
Regidores i regidors, Conciutadans i conciuta-danes,
Amigues i amics.
En primer lloc, i abans que cap altra cosa, vull agraïr a tota la
ciutadania de Terrassa la confiança que ha dipositat en les
27 persones que a partir d’avui integrarem aquest nou
Consistori.
En aquest acte constituent es concreta la voluntat popular,
expressada a les urnes el passat 25 de maig, per als propers
quatre anys.
La Democràcia cal guanyar-la cada dia, cal defensar-la
constantment i cal celebrar-la en cada convocatòria
electoral.
I avui, a Terrassa, a tots els municipis de Catalunya i
d’Espanya, cal que celebrem la Democràcia, un cop més, i
ens felicitem per la constitució d’òrgans de representació
popular com aquest Consistori.
Dit això, també vull agrair sincerament als regidors i
regidores que m’han donat el seu suport, la confiança que
acaben de concedir-me, així com també les intervencions
dels diferents grups municipals.
Perquè igual que totes i tots vostès, estimo profundament
aquesta ciutat i la somio cada dia millor. I a l’igual que tots
vostès, treballo decididament per aquest somni.
19
Però he d’agrair-los, i molt, que em permetin fer-ho des
d’una posició tan destacada i apassionant com és l’Alcaldia
de la meva ciutat.
Una gran ciutat. Una ciutat amb ambició, amb moltes i molt
bones oportunitats de futur.
Una ciutat que vol ser protagonista del seu temps i del seu
territori.
En els propers mesos, Catalunya haurà de revisar la seva
organització territorial i dotar-se d’un sistema més propi del
segle XXI que no pas del segle XIX.
Estem treballant, des de l’acord de totes les forces aquí
representades, per tal que sigui reconeguda la realitat
territorial, pròpia i evident, del nostre entorn més immediat.
Amb la nova comarca farem més intenses i productives les
relacions i la cooperació amb les nostres poblacions veïnes.
També volem liderar un procés a partir del qual la Federació
de Municipis de Catalunya tingui un paper més destacat en la
defensa del municipalisme, perquè creiem fermament en la
força i l’eficàcia de l’Administració més propera als
ciutadans.
I a més, volem ser protagonistes a la Regió Metropolitana de
Barcelona. Un espai en el que destaca l’ Arc Metropolità,
configurat per set ciutats que disposen d’una força especial.
El que també anomenem com l’ Eix de la Innovació, és una
xarxa de ciutats que ja fa temps que estem treballant en la
20
projecció del futur d’aquesta nova dimensió de
col.laboracions i cooperació.
I en aquests temps de treball en comú, Terrassa ja s’ha
convertit en el centre de gravetat, no només geogràfic si no
també de lideratge i de gestió, d’aquest grup de ciutats que
integren la segona corona metropolitana.
Perquè Terrassa també té molt d’interès davant les grans
oportunitats que ens aporta la Regió Metropolitana. Una de
les regions econòmiques, culturals i demogràfiques més
importants i dinàmiques d’Europa.
Una Europa on la nostra ciutat ja fa temps que hi va fer una
opció decidida d’integració. I perquè no dir-ho: també de
lideratge.
En aquests últims anys, Terrassa ha sapigut crear i dirigir
diverses xarxes europees que exemplifiquen clarament
l’important paper que la nova realitat de la Unió té reservada
per als municipis.
Hem estat fundadors i líders de xarxes sectorials com ACTE,
el City-Dona o l’Art Nouveau Neetwork, per citar alguns
exemples.
Però volem intensificar i ampliar encara més aquest
protagonisme.
Per això impulsarem la creació d’una nova xarxa europea de
ciutats mitjanes que permeti la interacció i la cooperació de
l’àmbit municipalista europeu que comparteix realitats i
experiències similars, que permeti un més ràpid i millor
21
desenvolupament cultural, econòmic i social de la nostra
ciutat.
Terrassa és una ciutat plena d’il.lusió, plena d’idees i plena
de projectes. Els més significatius ja els coneixen, i el meu
company Jordi Labòria (a qui aprofito també per a agrair les
seves paraules) n’ha fet un bon resum, destacant
especialment les nostres opcions i prioritats.
Terrassa necessita tirar endavant, amb força i amb eficàcia,
tots aquest projectes. Projectes d’una envergadura
transcendent, com el Pla d’Ordenació Urbana Municipal, que
en aquests dies està fent els darrers tràmits per a la seva
aprovació definitiva.
Terrassa necessita aprofitar totes i cadascuna de les
oportunitats i els reptes que tenim plantejats, per a
continuar sent, i ser-ho més que mai, una ciutat
capdavantera en molts aspectes.
I per a aconseguir aquests guanys col.lectius, per a
desenvolupar tots els plans que hem dissenyat, per a
realitzar tots els projectes de futur i superar amb èxit els
reptes de major importància amb que compta la ciutat,
Terrassa necessita una acció conjunta ben sòlida, tot sumant
el major nombre possible de forces.
Per això avui, especialment avui, reafirmo el meu compromís
en treballar a favor de l’acció coordinada, la participació i la
col.laboració entre totes les institucions, agents econòmics,
ciutadans, entitats i associacions de Terrassa.
22
I en les relacions polítiques, continuarem amb el tarannà dels
anteriors mandats buscant el consens en els grans temes de
ciutat, com ho hem fet sempre.
Des de l’esquerra, des de les polítiques de progrés que
defensem, volem que Terrassa sigui una ciutat de plena
cohesió social, amb una atenció prioritària a les persones
amb dificultats, del tipus que siguin, a les persones que més
ajuda necessiten.
Una ciutat que es fa més justa pensant en els infants, en els
joves, en les dones, en la gent gran i en les persones amb
limitacions físiques o psíquiques.
Una Terrassa basada en la paritat, en la solidaritat, en les
prestacions socials i, en definitiva, en la igualtat
d’oportunitats.
Una ciutat que treballa constantment per actualitzar-se, per
millorar-se, per a repartir el benefici col.lectiu entre el
màxim nombre possible de persones. Una ciutat en
permanent progrés.
Somiem una Terrassa amb més llibertat cada dia, però
també amb la Legalitat i la Seguretat Ciutadana que ens han
de garantir que tots puguem ser realment lliures.
Però també volem per a tothom la llibertat més essencial, la
llibertat que aconsegueixen els homes i les dones que poden
desenvolupar les seves emocions, les seves sensibilitats i el
seu creixement individual, des de la realització personal i
humana.
23
Una Terrassa, doncs, on la creativitat, la interculturalitat, els
ensenyaments i les associacions estiguin a l’abast de
tothom, i on la Cultura i l’Educació siguin les més valuoses
inversions de futur.
Una Terrassa on el primer i el principal siguin sempre les
persones. Per sobre de tot, les persones.
Perquè és en el territori de les ciutats on les persones viuen
situacions concretes, on apareixen els problemes nítidament
dibuixats i on les necessitats de les persones es fan obvies i
evidents.
I hem de trobar solucions als seus problemes, ens “toqui o
no ens toqui”. Perquè la demanda ciutadana és,
sortosament, cada cop més exigent en la quantitat i també
en la qualitat dels serveis públics.
I els Ajuntaments, els asseguro que el nostre sí, estem
disposats a assumir tota aquesta demanda.
Perquè això només ho podem fer des de l’Administració de
proximitat.
Perquè això només ho sabem fer els Ajuntaments.
Però demanem, exigim, la dotació de majors i millors
recursos per a fer-ho.
Abans els parlava de la força del municipalisme i de la nostra
voluntat de lideratge a la Federació de Municipis de
Catalunya. I és perquè volem reivindicar el paper que, en
justícia, correspon als ajuntaments en l’organització del
sistema de serveis públics.
24
Quan demano majors recursos, és perquè em sembla
imprescindible i urgent una revisió, profunda i més realista,
del sistema financer del sector públic.
I quan demano millors recursos, és perquè vull que es
reconegui als municipis un paper més determinant en la
presa de les decisions que més ens afecten, siguin normes
catalanes o espanyoles.
Perquè els Ajuntaments tenim una proximitat que ens
resulta inel.ludible a l’hora d’afrontar els problemes, però
també imprescindible a l’hora de resoldre’ls.
Per això una ciutat no és un concepte abstracte. No es
només uns carrers, uns reglaments i una organització
municipal.
Una ciutat, sens dubte, són les persones. Persones com
vostès i com jo. Cadascú amb el seu bagatge de
preocupacions i alegries, amb les seves inquietuds i
necessitats.
Per això jo vull una proximitat real. Més enllà dels discursos
i de les bones intencions, jo vull una proximitat personal, a
flor de pell.
Una proximitat que ens emocioni, cada dia, i que ens faci
mantenir ben intensament la preocupació constant pels
problemes de la gent.
L’Ajuntament que les persones necessitem és un
Ajuntament eficaç i òptim en la prestació dels seus serveis,
evidentment. Però també un Ajuntament sensible i proper.
25
Finalment, i com a resum de tot el que els he dit fins ara,
voldria destacar els quatre principis generals amb que avui
començo aquest nou mandat com a Alcalde:
Volem que Terrassa tingui una posició protagonista en el seu
entorn comarcal, metropolità, català, espanyol i europeu.
Tenim la capacitat i les oportunitats per a fer-ho i ho farem.
Volem desenvolupar totes les planificacions, projectes i
programes que contenen els més grans somnis amb que
Terrassa contempla avui el seu futur. I ho farem,
decididament, sobre una base de consens i participació de
tothom.
Volem construir una ciutat equilibrada territorialment i
cohesionada socialment. On la vida en qualsevol dels seus
barris tingui la mateixa bona qualitat. On aquells que més
ajuda necessitin siguin els que més ajuda rebin. Una ciutat
on tothom, sense exclusió, tingui les mateixes oportunitats.
Volem exercir un govern municipal eficaç, àgil i de qualitat.
Volem que Terrassa tingui un Ajuntament de primera
categoria, exemplar. I també volem un Ajuntament amb
capacitat d’emocionar-se i proper a tothom.
Amb aquest esperit sincer de col.laboració, i amb el diàleg i
el respecte per sobre de tot, i aportant aquí el millor de
cadascú de nosaltres, entre totes i tots aconseguirem grans
coses per a aquesta ciutat.
Amb aquestes paraules voldria contagiar a tots els regidors i
les regidores d’aquest nou Consistori la voluntat
d’acompanyar-me, d’anar sempre junts encara que sigui amb
26
sensibilitats diferents, en l’apassionant repte de construir
una Terrassa encara millor.
Jo poso per davant tota la meva dedicació, tot el meu esforç
i tota la meva il.lusió.
Incondicionalment, per Terrassa.
Moltes gràcies.
27
7777
Les paraules d’un candidatLes paraules d’un candidatLes paraules d’un candidatLes paraules d’un candidat
28
10 de febrer de 200710 de febrer de 200710 de febrer de 200710 de febrer de 2007
Cloenda de les XX Jornades de Política Municipal Cloenda de les XX Jornades de Política Municipal Cloenda de les XX Jornades de Política Municipal Cloenda de les XX Jornades de Política Municipal
organitzades pel PSC a Terrassaorganitzades pel PSC a Terrassaorganitzades pel PSC a Terrassaorganitzades pel PSC a Terrassa
Companyes, companys, amigues, amics…
Avui falten exactament 106 dies per a les eleccions
municipals del 27 de maig. Els socialistes terrassencs les
volem guanyar amb una sòlida majoria que ens permeti
liderar una nova etapa de progrés per a la nostra ciutat. No
ho farem sols. No ho hem fet mai sols. Necessitem la força
dels ciutadans i les ciutadanes que ens voten i d'aquells que
no ens voten però confien en nosaltres. Necessitem la força
de la gent progressista, de la majoria progressista de la
ciutat, amb la que podem entendre'ns i avançar plegats bona
part del camí.
El nuestro es el partido de la mayoría, de la gran mayoría. No hablo sólo de militantes o simpatizantes. No hablo tampoco sólo de votantes. Me refiero a miles de personas, de todas las edades y condiciones, de todos los barrios, que se sienten próximas al espíritu, a las ideas, a los compromisos de los hombres y las mujeres socialistas. Algunas veces nos votan, otras no. Pero saben que estamos aquí, que la ciudad está en buenas manos. Saben que Terrassa está mejor que nunca, porque lo ven con sus propios ojos cada día, porque lo viven y, muchos, porque se acuerdan de cómo estaba hace cuatro, ocho, veinte o treinta años. Cuentan con nosotros y saben que no les fallaremos porque no les hemos fallado nunca.
29
Dic que Terrassa està millor que mai i ho dic amb legítim
orgull però amb modèstia. Ho fem entre tots i totes, sumant
i multiplicant i mai, mai, dividint ni restant. La ciutat
funciona. No ens ho hem de creure perquè ho digui jo o ho
diguem tots nosaltres: qualsevol ciutadà o ciutadana ho pot
veure. Aquesta ciutat va bé, va millor que mai i anirà encara
millor. Però no serà així perquè ho diu en Pere Navarro o
qualsevol de nosaltres.
Anem bé i anirem encara millor perquè ho volem i ho
afirmem una gran majoria de ciutadans i ciutadanes.
Aquesta serà la nostra força, la de tota una ciutat amb un
projecte comú que nosaltres liderem. Potser no tothom el
comparteix del tot, però en aquest projecte hi ha espai per a
tothom. Això és el que ens fa diferents, únics.
El nostre és un projecte polític i ciutadà per a tothom. Un
projecte amb claríssims valors socials i progressistes, un
projecte obert i flexible, un projecte innovador quan convé
avançar i conservador -en el millor sentit- quan cal evitar fer
passos enrera. El nostre és també un projecte complexe per
a una ciutat complexa, un projecte amb moltes cares, però
amb unes úniques arrels, unes arrels i unes conviccions molt
fortes, molt sòlides.
I ara afrontem la recta final que ens porta a un dels grans
moments de la democràcia. A votar. A triar. A decidir.
Convençuts de la força de les nostres idees, dels nostres
projectes, dels nostres compromisos, hem d'anar a buscar la
força de la majoria. Persona a persona, ciutadà a ciutadà,
ciutadana a ciutadana. Com ho faran altres partits, perquè
això és el que toca en una democràcia amb la que estem
profundament compromesos. Els terrassencs i les
30
terrassenques decidiran el diumenge 27 de maig quina ciutat
volen, per quin camí avancem plegats. No és l'únic moment
en què decidim. . . . Els socialistes creiem en una democràcia
participativa i plural. Hem escoltat i dialogat moltíssim,
permanentment. Hem discutit i a vegades hem convençut i
d'altres vegades ens han convençut. No ens ha fet mai por
rectificar, corregir. Perquè és un signe de fortalesa i no de
debilitat, perquè la democràcia és un exercici de cada dia i
no de cada quatre anys. I perquè la majoria dels ciutadans
volen un govern fort i seriós, un govern amb un mandat clar,
però també un govern dialogant, un govern que escolta molt,
que viu a prop de la gent, que suma forces per tirar endavant
la ciutat, per resoldre els problemes i construir un futur
millor.
La única fuerza que es garantía de un gobierno riguroso, prudente, dialogante, participativo, entusiasta, es el PSC. Lo creo firmemente. De todo corazón. Y lo creo porque es lo que hacemos cada día, año tras año. Y es lo mismo que creen miles de personas, la gran mayoría de esta ciudad. Esperan mucho de nosotros. Más que de cualquier otra formación política.
Y ahora llega el momento, después de 4 años de trabajo intenso, de explicar qué hemos hecho y porqué y qué proponemos para el futuro. Es el momento de hacer campaña. De aportar argumentos y datos. Es el momento de convencer y de pedir un nuevo voto de confianza. Pero es también el momento de escuchar, de escuchar mucho, muchísimo, todo lo que haga falta, para encontrar aquello que nos une y nos acerca. Porque esta es la única manera de hacer un ayuntamiento y una ciudad de todos y para todos.
31
Aquestes setmanes, mentre avançava la feina que heu anat
fent la gent de les diferents comissions i anaven prenent
forma les idees i projectes de futur, m'he fet moltes vegades
la mateixa pregunta.
Per què volem guanyar les eleccions?
Per respondre'm he hagut de fer memòria i de recordar
perquè un noi de disset anys va decidir entrar al local del
PSC del carrer de la Font Vella. Aquell dia em van portar fins
al PSC les meves idees, les ganes de fer coses per la ciutat i
pel món en el que visc, per la gent que m'envolta. Hi havia
injustícies que m'indignaven i espero que mai no em deixin
d'indignar. Tenia i tinc somnis. Tenia i tinc ganes de
participar en la lluita per un món millor, més just, més humà.
I sabia que al PSC hi havia gent que compartia les meves
inquietuds, molts dels quals sou avui aquí i heu estat per a
mi un exemple, un referent. Jo no pensava en res més ni
sabia gaires coses més de la política. Per això em vaig fer del
PSC quan tenia disset anys. I per això, amb els cabells una
mica més curts i més blancs, el PSC continua i continuarà
essent el meu partit. I així és com puc respondre la pregunta
que em feia, per què volem guanyar les eleccions…
Jo no vull guanyar les eleccions només per ser alcalde.
Perquè no em vaig fer del PSC per ser regidor ni alcalde ni
res, sinó per compartir valors i idees, per construir una
ciutat millor per a tothom, una ciutat que s'assembla força a
la que ara tenim.
També m'he fet aquestes darreres setmanes dues preguntes
més, que vull compartir amb vosaltres avui, amb els meus
companys i companyes.
32
La primera: Per què hi ha una gran majoria que ens vota?
La segona: Per què hi ha gent que confia en nosaltres i no
ens vota?
Tinc una resposta força clara per a la primera i no tan clara
per a la segona.
Els socialistes fem el que diem que farem. Som homes i
dones honestos, de fiar. Sabem escoltar i dialogar. Tenim
valors i conviccions molt fortes, però no veritats absolutes.
Tractem amb profund respecte democràtic les altres opcions
polítiques i estem sempre oberts a trobar punts en comú pel
bé de la ciutat. Som gent seriosa i rigorosa, que procura fer
la feina ben feta, que rectifica quan s'equivoca, que intenta
millorar -amb esperit crític- les coses que no surten prou bé.
Sentim orgull pel balanç de la feina feta, només faltaria!,
però amb modèstia, perquè sempre es pot fer millor i perquè
no l'hem fet sols, és mèrit de tota la ciutat. Som també gent
que té il.lusió i passió per Terrassa. Gent que no es
conforma, gent optimista, gent que no s'alegra mai quan les
coses van malament o quan hi ha problemes. Gent que està a
prop, amb la que pots parlar, trobar-te, discutir, gent que té
la porta sempre oberta.
Per això ens voten milers de persones, homes, dones, joves,
gent gran, de tots els barris, de molt diverses professions,
amb diferents inquietuds i necessitats. Gent que porta molts
anys a Terrassa i gent que hi acaba d'arribar fa poc.
Persones amb orígens molt diferents. Però amb un factor
comú. Són persones d'idees obertes i progressistes,
persones que comparteixen un mateix model de ciutat, que
33
saben que Terrassa està cada dia millor amb el govern
liderat pel PSC.
Persones que saben que poden confiar en les idees i les
persones del PSC.
Però hi ha molta més gent que també confia en nosaltres,
amb la que tenim moltes coses en comú i que no va a votar.
Es el seu dret legítim, no seré jo qui els critiqui per exercir
un dret democràtic. Però no em resignaré tampoc a que no
participin més activament, a que no expressin amb el vot la
seva confiança en l'equip i els compromisos del PSC.
Es gent que creu que el PSC guanyarà les eleccions amb o
sense el seu vot. Però ara per ara no hi ha res guanyat ni res
segur.
Clar que sabem i és força evident que els terrassencs i
terrassenques estan satisfets amb la gestió del govern
municipal. Ho diuen les enquestes, però sobretot ho diu la
gent que et trobes al carrer, als actes, a l'ajuntament, quan
et reuneixes amb una entitat o un col.lectiu, quan fas un cafè
per xerrar una mica de tot…
Però això només vol dir el que vol dir. El futur no està escrit,
ens l'hem de guanyar.
El 27 de maig és l'hora de la veritat. El dia en què els
ciutadans i ciutadanes jutjaran i decidiran. Primer, si val la
pena anar a votar o no. Després, a qui votar. Una decisió
totalment lliure, en consciència, quan cada persona se
n'adona de la força immensa del seu vot, de què ell o ella
tenen l'autèntic poder a les seves mans.
34
A todos ellos y ellas, los que nos votan y los que confían en nosotros, nos vamos a dirigir muy especialmente en estos 106 días que faltan hasta el 27 de mayo. Yo ya estoy en campaña. Al 100 por 100. Y reconozco que en campaña disfruto mucho, de verdad, porque es cuando descubres más directamente el sentido de nuestro compromiso con la sociedad y la grandeza de la democracia. Sé que todas y todos vosotros estáis también ya en campaña, y que tenéis muchas ganas de salir a explicar, a escuchar, a convencer, a sumar.
La Jornada de Política Municipal que avui realitzem tanca un
període i n'obre un altre. Tenim sobre la taula un munt
d'idees extraordinàries i possibles per construir una ciutat
encara millor en els propers quatre anys. Hem parlat molt,
hem fet molta feina, molts papers, moltes reunions. Cal fer
un pas més, i fer servir aquesta feina com a base per
redactar el nostre programa electoral. La nostra carta de
compromisos amb els ciutadans i ciutadanes de Terrassa.
Aquests mesos ens hem preguntat què necessitem, què ens
preocupa, què està canviant, què hem de millorar. Ens hem
fet moltes i moltes preguntes i hem trobat nombroses
respostes i propostes. No respostes ni solucions màgiques,
ni veritats absolutes. Nosaltres no fem promeses perquè sí,
per acontentar la gent, per enganyar-la. Nosaltres
presentem compromisos, amb la veritat per davant. Alguns
concrets, d'altres no tant. No perquè no sapiguem com fer-
los realitat, sinó sovint perquè ja sabem que no ho farem
sols, que caldrà dialogar i pactar, buscar suports, establir
aliances, demanar ajuts a altres administracions, a
empreses, a col.lectius, a entitats.I per tant dibuixem el
camí a grans trets i ens comprometem a fer-lo plegats. No
seria seriós fer-ho d'una altra manera. Seria més fàcil, però
35
no seríem honestos. Ja sabem que hi ha formacions
polítiques que prometran més, tot el que faci falta per sortir
als diaris, a les teles, a les ràdios… Nosaltres farem el que
hem fet sempre: fer el que diem que farem. Això és política
honesta.
Per això els ciutadans i ciutadanes se'n refien de nosaltres i
se'n refiaran en el futur.
El mundo está cambiando. Nuestra sociedad está cambiando. Terrassa está cambiando. Nos enfrentamos a incertidumbres y riesgos. No sería honesto negarlo. hay también oportunidades que tenemos que aprovechar y muchas cosas que defender y conservar. Todo el partido ha trabajado intensamente en estos meses para definir los elementos centrales de nuestro compromiso. Estamos en el siglo XXI. Esto no es sólo una cifra. Estamos al principio de un mundo nuevo, en el que algunas recetas del pasado ya no sirven y otras dejarán de servir dentro de muy poco. Los tiempos están cambiando, a veces sin que apenas nos demos cuenta. Por eso hay que detenerse a reflexionar, que es justo lo que hacemos en estas jornadas. Hacer balance, pensar, hablar, escuchar, sacar conclusiones.
El balanç dels quatre anys que som a prop d'acabar és
extraordinari. No patiu, avui us escapeu de que us avorreixi
amb una llarga llista de realitzacions del govern municipal.
Ja hi haurà temps per fer aquesta llista i presentar-la a la
ciutat.
Però sí que vull explicar breument el significat d'aquesta
llista de coses fetes, de compromisos complerts.
36
El primer, recordar que és fruit del programa electoral que
vam presentar a les últimes eleccions, però també del pla de
mandat que ha estat la base del pacte de govern amb els
nostres socis. No hem renunciat a elements centrals del
nostre programa, no l'hem desnaturalitzat, però no hem fet
exactament el que volíem fer. Aquest va ser el mandat dels
ciutadans i estic sincerament convençut que hem estat,
nosaltres i els nostres socis, a l'alçada de les expectatives de
la ciutat. Hem fet un govern sòlid i cohesionat, hem après
conjuntament a entendre'ns d'una nova manera. La veritat
és que ha grinyolat poquíssimes vegades i sovint ja estàvem
d'acord en deixar-nos espais per discrepar. Es evident que,
malgrat tenir punts en comú, els nostres projectes polítics
tenen diferències importants en alguns temes. Ignorar això
hagués estat un error, però hem posat sempre l'accent en el
que ens uneix i no en el que ens separa, hem estat lleials i
hem governat com el que som: un sol equip d'homes i dones
al servei de la ciutat.
Sempre que ha estat possible hem buscat també el consens i
el pacte amb les altres formacions polítiques presents a
l'ajuntament, com també amb entitats socials de tot tipus i
molt diversa representativitat. Hem parlat amb tothom, no
hem tancat mai les portes al diàleg amb ningú. Jo estic
satisfet per exemple dels nombrosos acords unànims que
hem assolit a l'ajuntament en grans temes de ciutat, que ens
permeten tirar-los endavant amb unitat i amb molta més
força, en benefici de tots i totes. En altres qüestions, però,
hem estat en desacord. No són poques, perquè defensem
models de ciutat diferents, perquè nosaltres volem que
tothom guanyi, no només una petita minoria. Però fins i tot
en el desacord més profund hem actuat amb esperit de
diàleg, amb transparència i amb respecte.
37
Els grans projectes o temes de ciutat no ens han fet oblidar
en cap moment un compromís bàsic per a un ajuntament:
que la ciutat funcioni en el dia a dia. Crec que funciona
raonablement bé, i hem anat adaptant els serveis i les
actuacions als canvis que es van produint. Tenim una
administració moderna i àgil, preparada per als reptes de la
Terrassa del segle XXI, innovadora, capaç de reaccionar amb
eficàcia davant les necessitats més quotidianes, les més
petites i les més grans. Hem posat l'accent en la neteja, en la
seguretat ciutadana, en el trànsit i l'aparcament, en el
civisme, en el manteniment dels carrers i de l'espai públic, en
l'enllumenat, en l'ajardinament, en el transport públic.
Y también y sobre todo en aquellos grandes temas que responden a compromisos fundamentales para un gobierno progresista. Hemos hecho un gran esfuerzo en educación, en sanidad, en fomento del empleo, en vivienda de promoción pública, en medio ambiente, en la lucha por la igualdad entre sexos y en el bienestar social. Estos son los 7 grandes pilares de nuestra política. Las bases de la igualdad y del bienestar para todos. Y expresan unos valores y unos compromisos progresistas y de izquierdas. Quiero subrayarlos porque a veces se dice que en un ayuntamiento no hay muchas diferencias políticas, que casi todo es gestión. No os lo creáis. Para nada. Hay grandes diferencias entre una política de derechas y una de izquierdas. Y no son teóricas. Los ciudadanos las acaban notando en su vida diaria, cuando sólo avanzan y mejoran unos cuantos y la gran mayoría empieza a perder oportunidades, igualdad y bienestar.
Nosaltres hem treballat perquè tota la ciutat avanci
equilibradament, i per donar una empenta més forta en
aquells barris o districtes on hem detectat més necessitats,
38
cosa que continuarem fent en el futur: els terrassencs han
de tenir els mateixos drets, deures i oportunitats visquin on
visquin. Tot això al costat de centenars d'actuacions en
cultura, en esport, en gent gran, en comerç, en turisme, en
joventut, en lleure, en comunicació, en solidaritat, en
ciutadania, en participació, en atenció ciutadana, en consum,
en societat del coneixement, en civisme…
I amb un ritme extraordinari, més fort que mai, d'inversió en
obra pública, urbanisme i infraestructures de ciutat.
He deixat expressament per al final d'aquesta part dedicada
a repassar el balanç un altre element clau del mandat que
ara acaba. La col.laboració lleial i compromesa del govern de
la Generalitat. Hem viscut un canvi històric en molts sentits,
però pel que fa a la gestió de la ciutat vull remarcar sobretot
que tenim el govern de Catalunya al nostre costat i que ha
incrementat espectacularment la seva inversió i la seva
actuació a Terrassa i en benefici dels terrassencs: en
educació, en carreteres, en l'audiovisual, en seguretat
ciutadana, en justícia, en ferrocarrils, en actuacions als
barris, en equipaments culturals i esportius, en hospitals i
sanitat… Un govern que governa equilibradament per a tot el
territori, però que també tracta Terrassa com el que és, la
quarta ciutat de Catalunya, un dels motors del país.
Aquesta és a grans línies la ciutat que estem fent. Ja us he
dit abans que no patiu, que no us avorriria repassant la
gestió municipal. Però la veritat és que em costa no
esmentar alguns exemples que crec que tenen un significat
especial… Poquets, no patiu, insisteixo, perquè la llista és
llarguíssima… Com les noves aules i escoles a Les Arenes,
Ronda de Ponent, Can Roca, El Vallès, els projectes
d'escoles al centre, a Can Roca, a Torre-sana, les aules
39
nocturnes per a estudiants… O espais que anem guanyant
per disfrutar de la ciutat, com la renovada plaça Lluís
Companys, el Parc de la República, el Parc de les Nacions
Unides, la plaça del Progrés, l'ampliació del parc de
Vallparadís… O les comunicacions, com els nous accessos a
Can Parellada per l'autopista C58 o les obres del futur metro
de Terrassa. O processos de participació molt estimulants
que estem fent: el de la Rambla d'Egara, el del Parc de Sant
Jordi, els pressupostos municipals participatius, el Pla de
Barris… O infraestructures i serveis clau en el camp de la
seguretat i la justícia: la nova comissaria dels Mossos, el seu
desplegament, el Palau de Justícia ara en obres… I en el
camp cultural: encara ara recordo aquella gentada el dia de
la inauguració de la biblioteca de districte 6, un gran dia de
festa cívica i cultural, com segur que ho serà la inauguració
de la biblioteca del districte 4, ben aviat. O actuacions molt
properes a la gent, que són molt importants per a petits
col.lectius o per a un barri, per exemple el fet que el Visquem
Terrassa es faci en braille o l'esforç que fem en accions com
la teleassistència per a víctimes de violència domèstica o un
casal de gent gran a Ca n'Aurell o una piscina a Les Arenes.
O els nous vehícles de neteja i recollida d'escombraries, o
cada vegada que estrenem nous i millors autobusos. O
aquests nous caixers automàtics, els punts infoservei, els
tràmits per telèfon o internet, l'ampliació d'horaris per al
públic: millores que fan més fàcil relacionar-se amb
l'ajuntament. O les apostes per l'energia solar i la recollida
pneumàtica d'escombraries, l'èxit creixent de la recollida
selectiva… O la xarxa de ciutats de turisme industrial,
l'esforç que estem fent fer millorar tot l'entorn de les
esglésies de Sant Pere, el futur Teatre Principal. O els 900
habitatges de promoció pública que construïm a Torre-sana.
40
No acabaria mai de fer aquesta llista, ja ho sabeu. Es fruit de
la feina del dia a dia durant 4 anys, no només ni molt menys
de quan s'acosten les eleccions. D'una feina que fem amb la
gent i per a la gent, a tots els punts de la ciutat, a tots els
barris, procurant que progressem equilibradament
Però us he promès que no m'allargaria en fer balanç, encara
que m'apassioni, perquè ara és el moment de parlar del
futur.
Dissabte que ve ens trobarem novament en un acte polític
en el que sobretot parlarem de futur, a partir de les
conclusions que avui hem analitzat i discutit. Deixeu-me,
però, que avanci algunes idees molt generals però
fonamentals.
Seguretat i confiança. Van lligades. Seguretat en molts
sentits, però també en el sentit més bàsic, el de garantir a
tothom el dret a anar pel carrer tranquil.lament, a sentir-se
protegit, a saber que farem complir les lleis amb fermesa i
respecte. Seguretat és també, per exemple, lluitar contra
qualsevol forma de violència, en especial la que afecta a les
dones, als nens, als joves, a la gent gran. Seguretat és lluitar
contra els accidents, per exemple, o contra les causes de
marginació. Seguretat és també, sens dubte, civisme.
Seguretat és conviure a l'espai públic dintre d'unes normes
comunes per a tothom. Seguretat és també la garantia que
farem front als conflictes inevitables quan es presentin, que
ho farem amb prudència, amb rigor, però també amb
sensibilitat. I que tractarem tothom per un igual, perquè en
aquesta societat tots i totes tenim els mateixos drets i els
mateixos deures. Aquesta seguretat en el present ens dóna
confiança en el futur.
41
Més i millor feina per viure millor. Treballarem perquè
l'economia de la ciutat continuï progressant. I perquè la
riquesa que generem entre tots i totes reverteixi en el
conjunt de la societat, i no només en una minoria.
Prepararem la ciutat per fer front als reptes econòmics d'un
món complexe i globalitzat, construint les infraestructures
necessàries, apostant per la formació, les noves tecnologies,
detectant oportunitats de futur. Però també amb l'exigència
que el desenvolupament econòmic no malmeti el medi
ambient, la natura, el paisatge. I que aquest
desenvolupament generi benestar per a tothom.
Igualtat de drets, de deures i d'oportunitats, en una ciutat
unida i diversa. Són conceptes clau que desenvoluparem a
través de diferents polítiques. Assegurem i seguirem
assegurant que aquesta ciutat creix de manera equilibrada.
Som cada dia més diversos: en el model de família, en l'estil
de vida, en els orígens, en els objectius, en les creences…
Nosaltres no diem a ningú com ha de viure en la seva vida
privada. Creiem que aquests diversitat és signe de riquesa,
futur, oportunitats. Terrassa s'ha fet gran així, a base de
sumar aportacions en diferents moments de la nostra
història. Però garantirem que avancem totes i tots plegats,
amb plena igualtat, dintre d'un sistema de valors com a
comunitat de ciutadans i ciutadanes que som, no deixant
ningú abandonat a la "cuneta", cuidant especialment de les
persones o col.lectius més febles i vulnerables.
Les petites o grans coses del dia a dia són molt importants.
Es fonamental que la ciutat funcioni.Per a nosaltres, és
important que es canviï ràpidament una bombeta d'un fanal,
que es netegi correctament un carrer, que s'atengui amb
agilitat i eficàcia la reclamació d'un ciutadà. Que les
persones amb discapacitats trobin cada dia menys
42
obstacles. Que les persones rebin serveis de la màxima
qualitat a l'escola, a la sanitat, a la xarxa de benestar social.
Que puguin accedir a un habitatge. Que puguin moure's per
Terrassa cada dia millor en transport públic. Que puguin
descansar a les nits sense sorolls. Que tinguin a prop de casa
una biblioteca, un poliesportiu, un centre cívic. Que tinguin
una àmplia oferta comercial, cultural, d'oci. Que puguin
disfrutar de parcs i jardins, del carrer. Que els sistemes de
recollida d'escombraries siguin cada vegada més nets i
eficients i que tothom els utilitzi correctament. Que les
persones dependents i els seus familiars trobin el suport que
necessiten. Tot això i molt més és el dia a dia de la ciutat, la
Terrassa quotidiana. Nosaltres garantim i garantirem que
funcioni cada dia una mica millor, amb la màxima cura en
petites i grans coses, pensant a cada moment en les
persones, a vegades com a col.lectius, i sempre que calgui,
d'una en una.
Estos son los 4 grandes ejes de las propuestas que presentaremos muy pronto a la ciudadanía. Acompañadas de muchas más, llenas de futuro, de oportunidades para mejorar y vivir mejor. Nos esperan 106 días apasionantes hasta el 27 de mayo y muchos más después de ese domingo. La Terrassa de 2007 está mejor que nunca, pero esto es sólo el principio. Juntos iremos mucho más allá.
Hem posat les bases per treure el màxim de l'esperit i la
força d'aquesta ciutat treballadora i emprenedora, per fer
front als reptes que tenim a l'horitzó i construir un futur
millor. Una ciutat que, segur, s'assemblarà cada vegada una
mica més a la que tots i totes nosaltres hem somiat. La
ciutat que volen la gran majoria de terrassencs i
terrassenques.
43
Moltes gràcies i a continuar treballant per Terrassa!!!
44
17 de febrer de 200717 de febrer de 200717 de febrer de 200717 de febrer de 2007
Discurs de proclamació com a candidat Discurs de proclamació com a candidat Discurs de proclamació com a candidat Discurs de proclamació com a candidat
a alcalde de Terrassaa alcalde de Terrassaa alcalde de Terrassaa alcalde de Terrassa
Companyes, companys, amigues, amics…
Bon dia i gràcies, abans que res, a tots vosaltres per ser avui
aquí i compartir aquest dinar i aquest acte ciutadà i polític.
Fa només una setmana que els socialistes terrassencs
celebràvem les dissetenes Jornades de Política Municipal.
Ara ens tornem a trobar, alguns som els mateixos, però hi ha
també molta gent nova, simpatitzants, amics, gent
compromesa amb la ciutat. Us vull donar les gràcies també
per ser avui amb nosaltres, per estar sempre lluitant per
Terrassa.
Aquest matí mateix el Consell Nacional del PSC ha aprovat
els noms dels caps de llista a les properes eleccions
municipals. Això significa que, oficialment, sóc ja candidat a
l'alcaldia de Terrassa per segona vegada.
Abans que res, vull agrair el suport pràcticament unànim que
he rebut dels meus companys i companyes socialistes per
ser novament candidat. Per a mi és un orgull i una gran
responsabilitat. Em comprometo una vegada més,
públicament, davant vostre i davant de tota la ciutat, a estar
a l'alçada d'aquesta confiança, de les esperances i dels
projectes i sobretot de les persones que em fan confiança.
Gràcies, gràcies, sincerament.
Aquest suport té un missatge polític claríssim. Som un partit
unit. També divers, sens dubte, perquè aquesta ha estat
45
sempre la nostra riquesa. Però estem units al voltant d'un
projecte de ciutat, d'uns compromisos amb els ciutadans i
les ciutadanes. Això és el que importa. Per això lluitem, per
això treballem cada dia, cadascú des del lloc que ocupa.
No importen massa els noms i els cognoms. Deixeu-me que
ho repeteixi una i altra vegada. Aquest és un projecte
col.lectiu, de persones que es comprometen amb altres
persones. I amb unes idees, uns valors, unes conviccions que
compartim amb una gran majoria de terrassencs i
terrassenques.
Dic això, abans de parlar dels nostres compromisos de futur
amb Terrassa, perquè el procés electoral ens porta
inevitablement a parlar, quan toqui, de noms i de cognoms.
Es a dir, de la llista d'homes i dones -una llista paritària, ho
vull remarcar perquè hem estat els primers en fer-ho-, la
llista dels candidats i candidates a regidors i a regidores del
nostre Ajuntament. Es inevitable i molta gent em fa
preguntes sobre això. Però encara no toca.
Sé que hi ha molta gent vàlida, a dintre i a fora d'aquest
partit, gent progressista, que té ganes de fer coses per
Terrassa, que té esperit de servei, coneixements i qualitats,
experiència, il.lusió.
Hi ha partits que no tenen gaires dificultats per fer la seva
llista. Deixeu-m'ho dir, amb tot el meu respecte cap a ells. A
nosaltres ens costa fer la llista. El nostre és un gran partit
però el projecte va molt més enllà del partit, és un projecte
de ciutat. I això vol dir que tenim al costat molta gent, que
som molts i moltes, un extraordinari equip humà que ha
46
demostrat que pot tirar endavant aquesta ciutat i que té
idees i il.lusió per fer una Terrassa encara millor.
Nosaltres no ens permetrem el luxe de perdre ni una sola
persona, ni una sola capacitat que pugui beneficiar Terrassa
i els terrassencs.
Ja ho dic ara. Hi ha lloc per a totes i tots els que vulguin
sumar-se a aquest projecte de futur, de govern, de servei. La
llista electoral és limitada. Hi ha lloc només per a uns trenta i
tants noms i no tots amb possibilitats de sortir elegits. Però
hi ha més llistes possibles, més tasques, més compromisos.
Una vegada més, insisteixo, el que importa és a on anem i
que fem el camí plegats. No tinc cap dubte de que serà així,
veient que estem units i compromesos, sabent com sabem
que al nostre projecte hi ha lloc per a tothom que s'hi vulgui
implicar amb el cor i amb el cap.
Avui és un dia festiu. Es dia de Carnestoltes, una de les
festes importants a Terrassa, una tradició popular que vam
recuperar amb la democràcia i que ha esdevingut un
referent a tot Catalunya. Es un dia alegre, un dia per fer
broma, per disfrutar del carrer, per enfotre-se'n una mica
dels polítics també, què hi farem, és el que toca…
Aquesta tarda, quan doni les claus de la ciutat al balcó de
l'Ajuntament, simbòlicament deixaré de ser alcalde i la ciutat
estarà de festa…
Però com que encara falten unes hores, permeteu-me que
faci d'alcalde i de candidat i que comparteixi amb vosaltres
algunes idees sobre el futur de Terrassa, perquè d'això
parlarem sobretot aquests propers tres mesos.
47
El Carnestoltes, com tants altres esdeveniments populars o
culturals, és un signe d'identitat col.lectiva. Com ho és la
Festa Major. El Festival de Jazz. L'hoquei. El modernisme. La
universitat. La indústria, el comerç, els serveis.
L'extraordinari entorn natural que envolta Terrassa…
Són elements que formen part del nostre caràcter, del
nostre patrimoni comú. Aquests els veiem i els disfrutem.
Però n'hi ha d'altres que no es veuen i que són tan
importants com aquests. Els valors. Hem de parlar molt dels
valors i també de les coses que farem, sens dubte. Però hi ha
moltes maneres de fer-les. Desconfiem d'aquells que diuen
que els ajuntaments sobretot han de gestionar i fer poca
política. D'aquells que diuen que a la vida municipal la
política no compta massa, que tots els partits fan més o
menys el mateix, que no hi ha massa diferències entre
dretes i esquerres. No és veritat. En absolut. La Terrassa
d'ara, aquesta ciutat que està millor que mai, seria molt
diferent si l'haguéssin governat altres forces polítiques.
Perquè es pot governar per a tothom o només per a una
minoria. Es poden afavorir uns determinats barris i oblidar-
ne uns altres. Es poden afavorir interessos privats i
descuidar els interessos de tots.
Els socialistes ni ho hem fet, ni ho fem ni ho farem mai així.
Els socialistes fem el que ens comprometem a fer. Som
homes i dones honestos. Dialoguem amb tothom, busquem
acords, pactes. Volem sumar i multiplicar. Intentem fer les
coses bé, però no sempre surten com volem. No ens fa por
rectificar si cal, perquè som honestos i aquest és un signe de
fortalesa i no de debilitat. Sentim passió per Terrassa. I
estem sempre a prop de la gent, dels seus problemes, de les
48
seves necessitats, dels seus somnis. Volem que tothom
progressi, que no es quedi ningú penjat, al marge. I cuidem
especialment les persones més febles, les més vulnerables.
Aquests són els nostres valors i impregnen el que serà el
nostre programa. Un programa que neix al PSC a través de
tot un procés de debat i de reflexió, però sobretot a partir
d'una voluntat molt clara d'escoltar la gent, de detectar el
que necessitem per progressar. El programa no el fem sols.
Insisteixo una vegada més: el fem amb les persones, amb
tota la societat.
Per això una gran majoria se'l pot fer seu. I aquesta majoria
ens fa confiança perquè governem i apliquem el programa i
perquè fem política de ciutat.
La que hem fet sempre, d'acord. Coherents amb les nostres
arrels, amb el nostre passat. Però ara d'una nova manera. La
que ens demanen la ciutat i la societat del segle XXI.
El món està canviant i no ho podem ignorar. Nosaltres
podem ser part d'aquest canvi i fins i tot liderar-lo. O podem
quedar-nos quiets, passivament, deixar que passin coses, no
reaccionar i de tant en tant lamentar-nos una mica. Es
possible, però els que em coneixeu i m'aprecieu sabeu que
no ho faré. I jo sé que vosaltres tampoc.
Hem de fer política d'una nova manera. Hi ha qui ho
anomena "la política 2.0". Què vol dir això? Parlem primer
de la política 1.0. Es la de sempre, la qual cosa no vol dir res
negatiu. Una política i uns polítics que s'adrecen als
ciutadans en general, sovint a través dels mitjans de
comunicació o de grans actes de masses, amb una
escenografia espectacular. Una política en una sola direcció,
49
que cada quatre anys va a buscar el vot dels ciutadans i les
ciutadanes, que tendeix a ser vertical, jeràrquica. Que
s'adreça més a col.lectius o entitats que als ciutadans i
ciutadanes tractats individualment. Això ja no funciona, ja no
és suficient. Aquesta és la política dels segles XIX i XX. No
la que ens demana el nou món del segle XXI.
Política 2.0 és escoltar i dialogar. Es tenir les portes obertes
i les orelles també. Es governar molt i manar poc. Es no tenir
por a rectificar quan cal ni a reconèixer honestament els
errors. Es saber sumar, construir un projecte col.lectiu amb
les aportacions de tothom que vulgui sumar-s'hi. Això vol dir
ser flexibles, sense perdre la identitat. Política 2.0 és tractar
els ciutadans de tu a tu, de persona a persona, en pla
d'igualtat. Política 2.0 és conèixer molt bé i molt d'aprop les
necessitats de la gent, parlar-les, veure conjuntament quina
resposta hi podem donar. I sobretot, fer les coses no només
per als ciutadans, sinó amb els ciutadans.
Aquesta nova política en xarxa és la meva. Jo m'hi sento
còmode. M'agrada no només tenir oberta la porta del
despatx, sinó sortir molt del despatx i tractar directament
amb la gent. M'agrada anar als instituts i aprendre dels
joves, que seran els protagonistes de la ciutat de demà. Amb
ells me n'adono més que amb ningú de com estan les
canviant les coses, de fenòmens que tot just intuïm. Disfruto
al programa que fem cada dijous a la tele, en el que els
ciutadans i ciutadanes poden trucar i dir o preguntar el que
vulguin al seu alcalde. M'apassiona internet, el món de la
xarxa, que dóna als ciutadans la possibilitat d'adreçar-se
directament a l'alcalde i a mi em permet sentir-me molt a
prop d'ells. Al carrer, als casals de gent gran, a les escoles,
als centres cívics, a les obres, la gent vol ser escoltada i
tinguda en compte, té aportacions, propostes, necessitats. I
50
vol polítics propers, en els que pugui confiar, amb els que
pugui tractar personalment. Es el que he intentat fer en
aquests anys com a alcalde de Terrassa: tractar la gent de
persona a persona. Es el que hem de fer cada vegada més
tots els homes i dones que des de l'Ajuntament i des de la
política en general volem servir la ciutat.
El programa que presentarem d'aquí a unes setmanes serà ja
una mostra d'aquesta nova política i recollirà propostes,
compromisos, per fer en equip, col.lectivament, una Terrassa
encara millor.
Avanço només unes grans línies del que volem fer i farem, i
ja vaig acabant.
La primera:
Volem una ciutat un tothom tingui els mateixos drets i
deures, les mateixes oportunitats, la mateixa qualitat de
vida, visqui on visqui.
Assegurarem que la ciutat creix equilibradament i que
aquest creixement arribi fins a la xifra que considerem ideal,
al voltant dels 230.000 habitants. Assegurarem que els
serveis i les infraestructures avancen en paral.lel: les
escoles, els centres sanitaris, el transport, la neteja, els
equipaments… Ens comprometem també a respectar la
diversitat com una riquesa, com una força de Terrassa, però
compartint drets i deures i defensant els valors fonamentals
de la nostra societat. I garantirem solidàriament que puguin
disfrutar del benestar i del progrés col.lectiu les persones
més febles, les que es troben en situacions més vulnerables.
Ja ho he dit altres vegades: no deixarem ningú pel camí.
La segona:
51
Volem una ciutat segura i tranquil.la. Una ciutat cívica on
poguem conviure i respectar-nos tots. Una ciutat que pugui
confiar en el futur.
Cal garantir la seguretat més bàsica, la d'anar pel carrer i
viure tranquil.lament. I ho fem. Cal fer complir les lleis amb
fermesa, però també amb sentit comú i amb sensibilitat. I ho
fem. Cal lluitar contra qualsevol forma de violència o
d'agressió. I ho fem. Cal fer respectar les normes de
convivència a l'espai públic. Cal lluitar contra els accidents.
Cal que la ciutat se senti segura i confiada per poder
afrontar el futur. Es el que fem i és el nostre compromís: ho
continuarem fent.
La tercera:
Volem una ciutat que generi feina i riquesa en molts sentits,
no només l'econòmic.
L'economia local, la nacional i la mundial estan canviant. Hi
ha perills, però també oportunitats, per a una ciutat
treballadora i emprenedora com la nostra. Hem de facilitar
als empresaris les infraestructures i els serveis que calen
per competir millor. Hem de progressar respectant el medi
ambient, el paisatge. Hem d'oferir cada vegada més
oportunitats de formació als terrassencs i terrassenques,
perquè en aquest món nou ens haurem d'estar formant tota
la vida. I hem d'assegurar que progressem tots i totes, que el
treball sigui estable i just, que la riquesa -en tots els sentits-
sigui col.lectiva i reverteixi en benefici dels individus i també
de la comunitat.
La quarta:
Volem una ciutat que funcioni.
Això és fonamental, una de les obligacions més bàsiques
d'un ajuntament. Que funcionin els serveis públics. Que
siguem capaços de respondre amb rapidesa i amb qualitat.
52
Que atenguem les petites coses, aquell semàfor que no
funciona o aquell contenidor mal col.locat, amb el mateix
rigor que afrontem les grans actuacions o inversions
municipals. Hem de saber respondre a una ciutadania cada
vegada més exigent i aprofitar al màxim les possibilitats que
ens ofereixen les noves tecnologies per servir millor els
ciutadans.
La cinquena:
Volem una ciutat en la que ens poguem moure millor.
Això és mobilitat, transport, circulació, aparcament… Coses
molt quotidianes, que ens afecten a tots un moment o altre.
Hem d'anar canviant el model, perquè no hi caben més
cotxes. No serà fàcil ni hi ha receptes màgiques. L'aposta
per construir el Metro de Terrassa ens obre unes
extraordinàries oportunitats per al futur. Però l'hem de
complementar millorant encara més els autobusos i tots els
sistemes de transport públic, guanyant espai per als
vianants, construint més aparcaments, gestionant millor el
trànsit, fent complir les normes. Aquest és un dels grans
reptes de futur a les grans ciutats europees com la nostra, i
ha de ser i els ciutadans volen que sigui una de les grans
prioritats.
I la sisena i última:
Volem una ciutat viva, dinàmica, ambiciosa, atrevida.
Una ciutat capaç d'innovar, d'inventar. Una ciutat que no
tingui por a provar coses que potser no surtin bé. Una ciutat
en la que passin coses, que afavoreixi que la gent pugui
desenvolupar les seves inquietuds, els seus projectes. No
diré noms, però hi ha ciutats endormiscades, "comodones".
La nostra no ho és. Som una ciutat jove, emprenedora,
preparada. Hem d'aprofitar-ho. Perquè aquest caràcter és el
53
secret de l'èxit en el nou món que està naixent ara mateix:
en la nova societat, en la nova política, en la nova economia.
Al voltant d'aquests 6 grans eixos construirem una Terrassa
encara millor. Ho farem entre tots i totes, en equip, sumant.
Sempre sumant i mirant amb confiança cap al futur. Estic
segur que és el que volen la gran majoria de terrassencs i
terrassenques per aquest segle XXI: una Terrassa millor que
mai.
Moltes gràcies!
54
8888
El mEl mEl mEl meu blog a interneteu blog a interneteu blog a interneteu blog a internet
55
Abril 2007Abril 2007Abril 2007Abril 2007
Política 2.0, Ciutadania 2.0Política 2.0, Ciutadania 2.0Política 2.0, Ciutadania 2.0Política 2.0, Ciutadania 2.0
Des del meu primer dia com a alcalde vaig apostar per estar
el més a prop possible dels terrassencs i les terrassenques.
Això volia dir trepitjar molt el carrer, conèixer de primera mà
el que passa dia a dia a la ciutat i les inquietuds i necessitats
de les persones. També em vaig comprometre a tenir la
porta del despatx de l’alcaldia oberta a tothom. I a obrir
noves vies de comunicació, perquè la gent pugui adreçar-se
a l’alcalde de Terrassa fàcilment i saber que l’alcalde escolta
i respòn.
Encara que em costa trobar temps a la meva agenda, he
volgut sempre llegir personalment les cartes que m’adrecen
els ciutadans i ciutadanes, atendre totes les trucades i
visites possibles, rebre i contestar correus electrònics... A
l’altra banda de l’e-mail hi ha sempre l’alcalde, en Pere
Navarro, amb l’ajut, és clar, dels meus col.laboradors més
propers.
Fa un parell d’anys vaig iniciar l’experiència d’anar cada
setmana a la tele, als estudis de Canal Terrassa, i atendre en
directe les trucades dels espectadors. Un programa de mitja
hora, sense filtres ni xarxa, amb transparència. He fallat
poques setmanes a aquesta cita televisiva i ha estat una
56
experiència interessant, que sens dubte enriqueix la qualitat
de la democràcia a la ciutat i apropa la política municipal a la
gent.
Crec que són noves maneres de fer política de proximitat,
imprescindibles en la nova societat del segle XXI, que va
prenent forma mica a mica. I ens marquen el camí a seguir
en el futur
Ara, coincidint amb la campanya de les municipals del 2007,
faig un pas més i estreno el meu primer blog a internet:
www.perenavarro.cat. Hi trobareu reflexions del dia a dia,
extractes d’intervencions en actes públics, entrevistes,
apunts personals... I també, evidentment, la possibilitat de
comunicar-nos a través del correu electrònic.
El que s’anomena “blogosfera” ens ofereix moltes
oportunitats per compartir i debatre idees i propostes, per
expressar el pluralisme de la nostra societat, per opinar,
dialogar, aprendre... Política i ciutadania, ben reals, en
suport digital. Les noves tecnologies i la gran xarxa de
comunicació i coneixement que és internet -com passa en
tants altres àmbits- faran evolucionar també la política,
aportant noves possibilitats per servir millor les persones, la
nostra ciutat, la nostra societat.