Tecnologia 2n ESO
Jordi Pipó Vicent
Fases en la història segons la confecció:
Individual: cada família es feia la pròpia roba.
Especialitzada: es perfecciona l’ofici, es diferencien
gremis artesans com filadores o sastres.
Industrial: el procés es fa en indústries amb màquines.
Les colònies tèxtils: Eren construccions industrials a la vora dels rius com el
Llobregat, el Ter o el Cardener.
Són importants a principis de s.XX a Catalunya.
Colònia Güell (Sta. Cma. Cervelló) o Colònia Vidal
(Esparreguera).
La globalització: La producció s’ha reduït en comarques o ciutats eminentment
tèxtils com l’Anoia, Terrassa o Alcoi.
En altres països com la Xina, Blangadesh o Vietnam s’ha
traslladat la producció de diferents grups internacionals
afectant la qualitat dels productes i dels treballadors.
Fibres vegetals: Cotó: del fruit del cotoner. Blanques, curtes, resistents i
flexibles. En samarretes, roba interior, vestits, cotonets, ...
Lli: tacte suau i fresc. En peces de vestir i roba de llit.
Fibres vegetals: Espart: de les gramínies (plantes amb gra). Fibres de tacte
rugós i sec. Cordes, espardenyes, cistells, ...
Cànem: en desús. Color groguenc. Cordes, espardenyes, sacs.
Fibres animals: Llana: ovelles de diferents races. Suau i calenta. Peces d’abric:
jerseis, abrics, mantes o bé tapissos.
Seda: dels capolls dels cucs de seda. Brillant, tacte suau i
calent. En roba més cara.
Fibres minerals: Amiant: roca incombustible i inatacable pels àcids. En
equipaments industrials, de bombers o com aïllament tèrmic.
Fibres artificials: Raió: de la cel·lulosa dels arbres. Imita la seda i s'eixuga
fàcilment. En llenceria, tapisseria, vestits ,...
Niló: plàstic del grup de les poliamides (PA). Elàstica, resistent,
no cal planxar. En mitges.
Fibres sintètiques: Polièster: derivat del petroli. Fibres suaus, brillants, molt
resistents, no s’arruga ni s’encongeix. En camises, bruses,
pantalons, faldilles, ...
Fibres compostes: es barregen diferents tipus de fibres per
a millorar les propietats. P.ex. mitjons de cotó amb material
elàstic per fixar-se als peus.
Fibres vegetals: coco, jute, pita.
Fibres animals: moher, caixmir, angora, alpaca, cavall.
Fibres sintètiques:tergal, licra, terlenka, crilenka, perlé,...
Processos: Filatura: s’obtenen fils a partir de les fibres tèxtils.
Tint: es tinten els fils amb color.
Tissatge: s’entrellacen fils horitzontals i verticals formant els
teixits.
Acabat: estampacions o millora de les propietats dels teixits.
Tall i confecció: es formen les peces de roba segons uns
patrons, tallant-les i cosint-les.
Les fibres tèxtils acostumen a ser curtes; per això cal retòrcer-les
i ordenar-les per tal de formar els fils.
Els fils són cilíndrics, molt prims, continus i amb les fibres
entrellaçades.
Poden tenir diferents caps i també diferents fibres.
Les seves característiques són:
Torsió: voltes per centímetre que es dóna a les fibres per a
que el fil no es desfaci.
Sentit de torsió: horari (Z) o antihorari (S).
Més característiques són:
Retorsió: la torsió que es dóna als fils de més d’un cap.
Gruix: es mesura en texs (g/km de fil). En el cas de les
fibres, el gruix es mesura amb la micra () que són 1/1000mm.
Presentació: pot ser en forma de rodet, con, tub o madeixa.
Existeixen diferents màquines industrial automatitzades que fan
de filadores. Abans es feia de forma artesanal.
Carda de llana: màquina emprada en la filatura de la llana que
agafa la napa (capa gruixuda i esponjosa de fibres), la pentina i
neteja i la converteix en cintes de carda.
Manuar: màquina que comprimeix i estira les cintes de carda i
en dóna vetes (manyoc gruixut i curt format per fibres
paral·leles).
Metxera: màquina que acaba d’estirar les vetes i les torça
lleugerament. En sortirà la metxa.
Filadora d’anells: màquina que fabrica els fils.
Els teixits s’obtenen a l’entrellaçar els fils.
Característiques: fibres, flexibilitat, resistència a la tracció,
llargada, diàmetre, lligat dels fils, acabat, impermeabilització,...
Hi ha dos grups: teixits de punt o plans.
Hi ha diferents teixits segons el nom comercial: franel·la, pana,
vellut, ...
Un sol fil s’entrellaça amb ell mateix. Elàstics i resistents.
Es fan manualment o amb les tricotoses.
Tècniques com el punt de trama o el punt d’ordit.
S’entrelliguen dos o més fils perpendicularment.
Estan formats per fils paral·lels, l’ordit. L’ordit s’entrecreua amb
un altre fil que es diu trama utilitzant una llançadora.
Diferents tècniques com el tafetà, la sarja o el ras.
S’obtenen amb els telers.
Consisteix en donar colors als teixits i es pot fer de dues formes:
Tintatge de fils: els fils es submergeixen en un tint d’un color i
després s’encaragolen en un rodet.
Tintatge de teixits: es tenyeix tot el teixit d’un color.
Un cas concret és l’estampat, en què s’estampa en el teixit un
dibuix concret.
Milloren propietats dels teixits com la textura o la brillantor.
Desfribatge: estripa les fibres d’un teixit amb unes cardes per
a donar-li una aparença més voluminosa. P.ex. en la franel·la
com els pijames d’hivern.
Perxatge: elimina els pèls sobrers.
Sanforització: evita que els teixits s’encongeixin quan es
mullen.
A partir del disseny de les peces s’estableixen uns patrons que
són les figures de cada part de la roba. Després es dibuixen sobre
les teles per tal de tallar-los i posteriorment unir-los.
Les unions de les parts de la roba poden ser permanents, com el
coll d’una camisa, o no permanents, com la cremallera d’una
jaqueta. Les unions permanents acostumen a ser fets amb fils.
Punt de basta: es fa amb la mateixa direcció de la unió. Les
passades es veuen pels dos costats del teixit.
Punt de fistó: les passades de la unió són paral·leles entre sí.
Punt de fistó combinat: intercala punts curts i llargs.
Punt de contorn: les passades són en diagonal.
Punt de creu: cada punt està format per dues passades que
s’entrecreuen.
Botons
Velcro
Cremallera
Fermalls: dues peces cilíndriques que encaixen una amb
l’altra.
Ullet: anella de metall per on es fa passar un cordó.
Donen informació de la peça de roba sobre la talla, el tipus de
teixit i les condicions de rentada, eixugada i planxada.
Operacions:
Rentada a mà o a màquina: el número indica la temperatura
màxima per a la rentada, una mà que s’ha de rentar a mà, un
símbol de fred que no es pot rentar en aigua calenta, ...
Lleixiu: indica si admet lleixiu.
Rentada en sec: la lletra a l’interior del cercle indica el
dissolvent que es pot utilitzar.
Planxada: indica la temperatura de la planxada amb un punt
(110ºC), dos (150ºC) o tres (200ºC).
Eixugada a màquina: un punt indica temperatura normal, en
canvi, dos per a temperatura reduïda.
Eixugada: indica si s’ha d’estendre en una corda o sense
escórrer.
Prohibició: la creu prohibeix qualsevol operació.