Del Santuari de Montserrat a l’ermita de Sant Miquel
Montserrat és, sens dubte, un massís extraordinari. La seva fesomia tan particular ha esdevingut un
símbol per a Catalunya. Amb aquesta excursió ens proposem apropar els infants petits a aquesta
muntanya màgica.
Per a nois i noies de 4 a 8 anys
La nostra excursió té com a punt de partida el monestir de Montserrat
Per tal d’arribar fins al monestir, podem utilitzar diversos mitjans de transport
col·lectiu a més de l’autocar. Un dels més tradicionals ha estat l’Aeri de Montserrat
I en els darrers anys podem incorporar el recuperat
cremallera de Montserrat
Arribem com arribem, Montserrat és un lloc ideal per veure mitjans de transport poc habituals i força
sostenibles. Aquí podem veure un detall de les vies del cremallera
I la nova estació a la zona del Monestir
Des de la mateixa zona del monestir, ja podem veure el nostre destí final:
l’ermita de Sant Miquel i la seva miranda
St. Miquel
Miranda de St. Miquel
Al monestir, podem
començar a impregnar-nos
de l’ambient d’aquesta zona de la muntanya,
amb excursionistes, turistes de tot
tipus, romeries… i
les figures pètries de les
agulles que ho contemplen tot
Per començar el nostre itinerari,
ens hem de desplaçar tot just
a la plaça de l’Abat Oliva, un
dels centres neuràlgics de la
zona del monestir
Mossos d’Esquadra
Tot just a tocar de l’oficina dels Mossos d’Esquadra,
comença el nostre itinerari
Allà trobarem un camí cimentat en rampa que
porta cap als funiculars de Sant Joan i la Santa Cova i al Càmping de Montserrat
Una mica més endavant, un
cartell indicador ens assenyala el sender de Gran
recorregut 172 i el camí de Sant
Miquel.
La muntanya de Montserrat és
plena de camins senyalitzats, tant
de gran com de petit recorregut.
Primer passarem de llarg el funicular de la Santa
Cova i després el de Sant Joan, i continuarem tot seguit pel nostre camí
ben amunt
En sortir d’aquesta zona tan
concorreguda, podrem gaudir
d’una perspectiva ben diferent
de la zona del monestir
També trobarem l’única font de tot el recorregut. Aprofitem per omplir les cantimplores
El començament del recorregut
és ple de monuments i
estàtues de tot tipus. Sabríeu a qui és dedicada
aquesta?
També trobarem mil i un racons i placetes. Aprofitem-los per esmorzar aquí i fugim de la zona del monestir. De ben segur que estarem més tranquils i no apareixerem en cap souvenir de turistes japonesos
Després d’esmorzar i una vegada hem refet forces, reprenem el camí. A la dreta trobarem el cartell que assenyala l’inici del camí a la Miranda de Fra Garí, un altre recorregut apte per a infants petits
Poc després, trobarem a mà esquerra el ja tradicional Càmping de
Montserrat, punt de trobada d’un públic molt divers format per turistes i
escaladors
Passarem de llarg del càmping i seguirem el nostre camí. En alguns punts trobarem marques blanques i
grogues d’un sender de petit recorregut. Podem jugar amb els infants a trobar-les i així aprendre a
llegir els camins
Acabem de passar aquesta
reixa que impedeix el
pas de vehicles pel camí.
Al fons, les característique
s roques del monestir.
El conglomerat montserratí és
inconfusible, amb les seves
tonalitats grises, els seus forats…un conglomerat
dur i immillorable per als escaladors
En alguns punts, el nostre camí transcorre
per taques de bosc plenament
mediterrani
Un dels arbustos més característics que podem trobar és el marfull. Aquest arbust mediterrani fa uns fruits marronosos que s’agrupen en una mena de grapats i que a la tardor fan les delícies de molts ocells
L’arbre predominant és
l’alzina. Aquí podeu veure un
detall de les seves fulles
I a sobre nostre, les agulles montserratines. De ben segur que si les
mirem una estona us recordaran alguna cosa.
Juguem a posar-lis noms...
Com ja us hem dit, el camí és
totalment empedrat i
equipat amb diversos
elements. Els més originals,
aquestes papereres amb tapa, segur que
els nostres infants no n’han
vist mai una d’igual
El camí va pujant. Cal
prendre’l amb calma i anar
xerrant i parlant tranquil·lament amb els infants. El camí és força
concorregut i sempre podem
aprofitar per practicar una tradició molt excursionista
com és el fet de saludar. Bon
dia!!!
Seguim tot recte, però a l’esquerra trobarem un gran bloc de pedra. Els
escaladors d’això en diuen una bolda i
s’utilitza per provar moviments
d’escalada molt difícils i a poca
alçada del terra. Si el mirem de prop trobarem forats
plens de magnesi i amb una mica de
sort, algú entrenant
Ens acostem al nostre destí, però el camí és costerut i caldrà
descansar. No tinguem pressa i gaudim de cada racó de la
muntanya
En una corba una mica tancada, quan el bosc ja s’ha obert, trobarem una
bifurcació del camí assenyalada amb un pal
de ferro de color verd situat darrera d’una
paperera
Pal verd Camí a la Miranda
Es tracta del camí que
ens porta a la propera
Miranda de Sant Miquel
Des del camí a la miranda, tindrem una
vista fantàstica del monestir, que cada
vegada es veu més i més petit
Una vegada hem arribat a la
Miranda, cal tenir cura que
tothom se situï bé, sense
necessitat de col·locar-se a
sobre de la barana
Des d’allà, la vista és
magnífica i ens dies clars
ens sorprendrem de tot el que
es pot arribar a veure
Allà baix, com una serp,
veurem el riu Llobregat, el
riu més treballador del
país i que al llarg dels segles ha
acompanyat a la muntanya
de Montserrat
També veurem, amb una mica de
sort, com puja el
cremallera
Després de la parada, refem el camí de
pujada, amb la silueta de l’ermita de Sant
Miquel al fons
Estiguem atents, si ens fixem, podem trobar mil elements que donin llum i color a qualsevol excursió
Una vegada hem arribat al camí principal, tornarem a
trobar més marques de pintura, en aquest cas del
GR
La darrera pujada i arribem a l’ermita
Es tracta d’una petita
capella dedicada a
Sant Miquel i que
normalment està tancada. Aprofitem per
dinar tranquil·lament i recuperar
forces
Tot just al seu darrera,es troba un
petit replà on podem jugar
Es tracta d’un espai molt freqüentat i això comporta que, de vegades, ens trobem coses com aquesta. Aprofitem per parlar sobre el problema de les deixalles amb els infants, i fins hi tot, portem guants i bosses i fem una
mini-neteja de la zona
Però no només
parlem de les coses
negatives, per
definició hem de ser
positius i optimistes
Després de dinar i de jugar, podem anar una mica més lluny per descobrir d’altres coses. En aquest sentit, veurem com de
seguida s’acaba el camí cimentat
I a mà esquerra, apareix una mena de petita piscina. Es tracta d’una bassa contra incendis
I, a la dreta, n’apareixen de més gran, amb tanca de fusta,tot just arran del camí
Aquestes basses recullen l’aigua de pluja i, amb un sistema força enginyós, la canalitzen cap a les basses
Tant d’esforç per acumular aigua contra els incendis no és casual. Al voltant de la bassa gran podem veure encara els efectes de l’incendi forestal del 1986, fa ja quasi 20 anys
Si mirem enrera, veurem l’ermita i les roques que la custodien
Al Pla de les Taràntules
Si continuem uns metres més enllà, arribarem a una nova cruïlla de camins, tot just abans de començar una forta pujada cimentada que ens portaria cap al Pla de les Taràntules
En aquest punt, es creuen multitud de senders
Si mirem en direcció a Collbató, veurem aquesta petita cabana. Es
tracta d’un punt de guaita dels agents de vigilància forestal que a l’estiu controlen les nostres muntanyes i boscos per tal que no es tornin a
produir incendis com els de l’any 86
Desfem el camí fins a l’ermita i continuem vers la zona del Monestir
Allà, i abans de marxar cap a casa,
podem visitar el Santuari. Amb una mica de sort, fins i
tot sortirà el sol després d’un matí
amb boira
I, per acabar la nostra excursió, li direm adéu als bombers
per a que continuïn fent la seva feina de defensa de la natura