Visual i Plàstica II

I

5

1

2

3

p

p

p

vídeo

Percepció: Capacitat d’obtenir informació a través dels sentits: vista, oïda, tacte, gust i olfacte.

CLASSIFICACIÓ DE LES FORMES

PERCEPCIÓ VISUAL DE LA FORMA

INTERRELACIÓ DE LES FORMES

PERCEPCIÓ I LLENGUATGE DE LES FORMES

La Pinta del vent d’Eduardo Chillida és un conjunt escultòric ubicat en un ex-trem de la badia de La Concha de Sant Sebastià format per tres peces escul-tòriques fetes d’acer i inserides en les roques de la costa. La combinació de les formes artificials i geomètriques de les escultures amb les formes naturals i lliures del mar i les roques potencia l’expressivitat i el simbolisme d’aquesta pinta gegant que acarona i amanseix els temporals que arriben a la ciutat.

En aquesta unitat coneixeràs els tipus de formes, com s’organitzen en la realitat i quins són els mecanismes de la nostra percepció.

COMPETÈNCIES A ESCALA

Comunicativa lingüística i audiovisual: la percepció i el llenguatge de les formes.

Artística i cultural: el surrealisme.

Tractament de la informació i competència digital: el fotomuntatge amb ordinador.

Eduardo Chillida, Pinta del vent, 1972-1977. Escultura.

6

1

LA IDENTIFICACIÓ DE LA REALITAT

La forma és l’element visual que caracteritza i iden-tifica les coses de la realitat i les seves imatges.

Comparant-les en podem comprendre les caracte-rístiques i classificar-les de maneres diferents:

> Segons el seu origen:

p Naturals: Són aquelles formes creades per la natura.

p Artificials: Són aquelles formes creades per l’home. La flor és, doncs, una forma natural, mentre que el gerro és una forma artificial.

> Com han estat construïdes:

p Lliures: Creades sense cap raonament lògic. Aquestes formes són difícils de des-criure perquè no es basen en principis matemàtics.

p Geomètriques: Són les formes delimitades per línies i corbes relacionades entre si per raonaments matemàtics o geomètrics.

En aquest paisatge, les roques i el mar són formes naturals i lliures; el far i les altres construccions formes artificials i geomètriques.

> Per les seves condicions espacials:

p Bidimensionals: Són les formes pla-nes, com els plànols per construir l’edifici.

p Tridimensionals: Les formes volumè-triques, com les de l’edifici construït.

> Pel nombre d’elements que les formen:

p Simples: Formades per pocs elements, com la bola de billar.

p Compostes: Són formes més complexes, formades per diversos elements, com la mà mecànica del robot.

CLASSIFICACIÓ DE LES FORMES

7

I PERCEPCIÓ I LLENGUATGE DE LES FORMES

Georges Pierre Seurat, Entrada al port d’Onfleur, 1886.

Oli sobre tela.

> Pels elements geomètrics i conceptu-

als que les formen:

p Els punts: Conceptualment són ele-ments geomètrics sense dimensió, només tenen posició, però es repre-senten amb petits signes gràfics. La concentració i la disposició de punts gràfics crea formes i textures i genera ritmes.

Andreu Alfaro, Dos rombes, 1977. Escultura amb tub d’acer.

Jean Dubuffet, L’hora de l’angoixa, 1883.

Oli sobre tela.

Antoni Tàpies, Núvol i cadira,

1990. Escultura amb vareta i

xarxa metàl·lica.

p Les línies: Conceptualment són ele-ments geomètrics d’una sola dimen-sió. La línia és el rastre que deixa un punt quan es desplaça. La seva única dimensió és la longitud, que és infini-ta. Es representen mitjançant traços de gruix i longitud diversa.

Si bé el punt i la línia no són elements materials ni tangibles, la seva presència és evident en tot el que ens envolta.

Tant les formes constituïdes per punts com per línies creen textures, generen rit-mes i configuren formes segons la dispo-sició dels seus elements i la tècnica utilit-zada, com es pot veure en el quadre de Jean Dubuffet i en l’escultura d’Antoni Tàpies.

8

2 PERCEPCIÓ VISUAL DE LA FORMA

LA PERCEPCIÓ DE LA FORMA

El nostre comportament perceptiu ens permet identificar les formes, captar-ne les sensacions i entendre’n el simbolisme.

LES LLEIS DE LA GESTALT.

La psicologia de la Gestalt va estudiar aquests mecanismes instintius de la per-cepció humana i va definir aquestes cinc lleis que constitueixen els factors com-positius de totes les imatges. Veiem-los aplicats a La vicaria de Marià Fortuny.

Marià Fortuny, La vicaria, 1870. Oli sobre tela.

> Llei de la proximitat

Tendència a agrupar tots els elements que estan pròxims. Cada grup es converteix en un nucli d’interès.

p Els nuclis

Es destaquen quatre nuclis principals: el que formen els dos homes que parlen a la taula de l’esquerra, el de les tres figures de la taula central, el del grup de convidats que acompanya a la núvia i el dels que estan asseguts en el banc de la dreta.

> Llei de la bona forma

Tendència a completar aquelles formes que no es veuen sen-ceres i a la vegada a simplificar les formes complexes en formes simples i regulars. Aquesta llei està relacionada amb:

p La comprensió de les formes

Tot i que no veiem complertes les formes de la taula, el banc i la reixa del fons som capaços de completar les seves for-mes mentalment.

9

I PERCEPCIÓ I LLENGUATGE DE LES FORMES

> Llei de semblança

Tendència a associar els elements semblants i repetits. La repetició crea ritmes que condueixen la mirada per tota la imatge.

p Els ritmes

La posició de les figures i el moviment dels seus cossos creen dos ritmes: el dels convidats que participen activa-ment en la cerimonia i el dels que s’ho miren amb indife-rència.

> Llei de la continuïtat i de la direcció

Tendència a relacionar els elements que estan orientats en

una mateixa direcció creant visualment línies de força.

p Les direccions dominants: les línies directrius

La disposició del mobiliari i de les figures creen diver-

ses línies de força destinades a concentrar l’atenció de

l’espectador en allò que succeeix a la taula central.

> Llei del tancament

Tendència a diferenciar figura i fons. Percebem com a figura la forma que sembla més tancada, separant-la visualment del fons.

p La figura i el fons: les masses

Els diferents grups de personatges es constitueixen en formes amb pes visual que destaquen del fons i equili-bren la composició.

10

3

10

INTERRELACIÓ DE LES FORMES

DISTANCIAMENT.

Cada una de les formes està separada de les altres, però forma part d’un tot, inte-grant una sèrie o un grup. El logotip del Museu de ciència i tecnologia de Bonn utilitza aquest recurs amb elements grà-fics i tipogràfics aïllats, que formen con-juntament la imatge d’un mussol, símbol de la filosofia i la ciència.

CONTACTE.

Són formes separades que tenen un punt o zona en contacte Aquest punt esdevé un element clau de la imatge global. En aquest cas, el nen amb els braços estirats és el punt d’unió entre l’home i la dona que constitueixen la família.

SUPERPOSICIÓ.

Quan les formes estan superposades poden produir dos efectes visuals dife-rents:

p L’opacitat: Una forma opaca se su-perposa a una altra i n’oculta una part. Com aquesta bola que tapa una part de la bitlla que és a punt de fer caure, es crea així un efecte de perspectiva.

p La transparència: Una forma es veu a través de l’altra perquè la que està superposada és transparent. Els graus de transparència poden ser diferents, com es pot veure en el lo-gotip d’aquest conegut portal d’a-nuncis gratuïts a Internet.

Normalment les formes que percebem en la realitat no es pre-senten aïllades, sinó en relació amb altres, com es pot com-provar en aquests logotips, rètols i marques. Segons la posició de les formes es poden establir les relacions següents:

11

I PERCEPCIÓ I LLENGUATGE DE LES FORMES

ADDICIÓ.

Dues o més formes s’uneixen formant una de nova més gran. Amb la unió cada una en perd part del contorn original, com en el logotip d’aquesta famosa mar-ca de cotxes que utilitza les inicials del nom del seu fundador, Ettore Bugatti.

SOSTRACCIÓ.

Una forma suprimeix part d’una altra cre-ant un efecte de ple i buit, com en el cas d’aquest cadenat amb el símbol del diner en el seu interior, com si es tractés d’una mena de càmera de seguretat secreta.

PENETRACIÓ.

Quan una de les formes travessa una altra. El resultat és una imatge en què les dues formes estan interpenetrades. Com es veu clarament en el logotip del metro de la ciutat nord-americana de l’estat d’Utah, Salt Lake City.

INTERSECCIÓ.

És la part comuna de dues formes que es relacionen per addicció o penetració. La intersecció resultant serà una forma nova que no té perquè semblar-se a les originals. Per exemple, les quatre inter-seccions dels cercles que formen la cara d’aquest personatge amb antenes.

12

webRESUM: PERCEPCIÓ I LLENGUATGE DE LES FORMES

El seu origen

que són

que pot ser per

En la confi guració d’imatges es fan servir tots els elements del llenguatge visual.

La forma és l’element visual que caracteritza i identifi ca de manera més clara les coses de la realitat i les imatges.

La manera de ser construïdes

Distanciament

GeomètriquesLliures

TancamentBona forma

Artifi cialsNaturals

Contacte SuperposicióOpacitat

PERCEPCIÓ VISUAL DE LA FORMA:

Lleis de la Gestalt

CLASSIFICACIÓ DE LES FORMES

INTERRELACIÓ DE LES FORMES

Masses

PERCEPCIÓ I LLENGUATGE

DE LES FORMES

13

I PERCEPCIÓ I LLENGUATGE DE LES FORMES

que són

Elements conceptuals que les constitueixen

El nombre d’elements Condicions espacials

TridimensionalsBidimensionalsCompostesSimples

Intersecció

LíniesPunts

SemblançaContinuïtatProximitat

Direccions dominants RitmesNuclis

Addició Sostracció PenetracióTransparència

FACTORS COMPOSITIUS

14

.ELS CREADORS.

SURREALISME

El surrealisme va ser un moviment d’avantguarda que s’inicià l’octubre de 1924 a París amb la publicació del primer Manifest del surrealisme que va signar un grup d’escriptors encapçalat per André Breton.

El moviment es definia com a «automatisme psíquic pur» que pretenia expressar verbal-ment, per escrit o de qualse-vol altra manera el funciona-ment del pensament.

Es caracteritzava per:

p Expressar el subconsci-ent a través de la tècnica de l’automatisme.

p Basar-se en la teoria de la psicoanàlisi de Freud i en una gran preocupació per desxifrar el significat dels somnis, l’atzar i la bogeria.

p Tractar-se d’un art bàsicament figuratiu, encara que en estils tan oposats com el de Joan Miró, proper a l’abstrac-ció, o el classicisme de Salvador Dalí.

p Abastar totes les disciplines artístiques, des de la pintura, l’escultura, i la literatura al cinema.

Els artistes surrealistes més destacats van ser Luis Buñuel,

Salvador Dalí, Joan Miró, René Magritte, Man Ray.

Salvador Dalí, La persistència de

la memòria, 1931. Oli sobre tela.

Luis Buñuel, Un gos

andalús,1929. Fotograma.

René Magritte, Els amants,

1928. Oli sobre tela.

.MATERIALS I TÈCNIQUES.

EL FOTOMUNTATGE

Aquesta tècnica consisteix a crear imatges a partir de la unió o fusió de fragments de diverses fotografies. Artistes dadais-tes com Francis Picabia, Raoul Hausmann i John Heartfield van ser els primers a posar les bases d’aquest llenguatge i a utilitzar-lo per a la crítica política i social. Els publicistes tam-

bé han aprofitat la força expressi-va d’aquest tipus d’imatges en les seves estratègies de màrque-ting, com ho demostra l’exemple del cartell de LKXA.

Per tal de fer un bon fotomuntat-ge cal tenir present el següent:

p Els elements han d’estar ben retallats perquè la imatge re-sultant sigui convincent.

p Hem de treballar sobre un fons fotogràfic que ocupi tota la làmina perquè això ajudarà molt a integrar els diferents components de la imatge final. Tot i així també es pot utilit-zar un fons blanc o de color.

p S’ha de tenir molta cura en la selecció i la combinació dels diferents retalls per obtenir una bona expressivitat de la composició.

Raoul Hausmann,

El crític d’art, 1920.

Cartell publicitari

de LKXA.

15

vídeoEL FOTOMUNTATGE AMB ORDINADOR

Actualment hi ha molts artistes i dissenyadors gràfics que uti-litzen els recursos infogràfics per realitzar fotomuntatges amb resultats tan espectaculars com aquest de K. Martin Schmitt.

Per realitzar una imatge d’aquest tipus amb l’ordinador hem d’utilitzar un programa de retoc fotogràfic com el Photoshop o el Gimp.

Les eines d’aquests programes que ens seran més útils són:

p L’organització en capes de les imatges que componen el fotomuntatge.

p Les eines de selecció per retallar les parts que es necessi-ten.

p L’ús de màscares per modificar-les parcialment (color, bri-llantor, contrast, transparència, saturació, etc).

p Les eines de moure, escalar, rotar i perspectiva per ade-quar cada part a la mida i posició requerides.

.TECNOLOGIA DIGITAL.

16

web

.TEST.

1. Quina de les següents afirmacions és certa?

a) Les formes naturals i artificials són les que trobem a la natura.

b) Les formes naturals i artificials són les dues tipologies de formes segons el seu origen.

c) Les formes naturals i artificials són formes creades per l’home.

a) La llei del tancament permet unir figura i fons i és la base per a moltes il·lusions òp-tiques.

b) La llei del tancament permet discriminar figura i fons i és la base per a moltes il-lusions òptiques.

c) La llei del tancament permet eliminar figu-ra i fons i és la base per a moltes il·lusions òptiques.

a) La llei de la bona reforma regula que es facin les coses bé.

b) La llei de la bona forma és una llei de la Gestalt.

c) La llei de la bona forma no és una llei de la Gestalt.

2. Quina de les següents afirmacions és falsa?

a) La llei de la proximitat ens permet estar uns a prop dels altres.

b) La repetició d’elements provoca ritmes.c) La llei de la semblança ens permet associ-

ar elements que s’assemblen i que es re-peteixen en una imatge.

a) Una forma opaca col·locada sobre una al-tra fa que la de sota no es vegi.

b) Una forma opaca col·locada sota una altra transparent es veu.

c) Una forma opaca col·locada sobre una al-tra fa que la de sota es vegi.

. LECTURA D’IMATGE .

Moltes obres d’art que utilitzen les il·lusions òptiques es basen en

la llei del tancament de la Gestalt. Un dels artistes que va saber

treure’n més profit va ser Salvador Dalí, com queda demostrat en

aquest magistral retrat de la seva musa de l’any 1952. Observa

atentament l’obra Gala de les esferes i contesta les preguntes se-

güents:

a) Descriu les formes que veus en la imatge.

b) Quina interrelació s’estableix entre les formes? Per què?

c) Quines lleis de la Gestalt estan implicades en aquesta obra?

. RECURS TAC .

Fes aquesta activitat.

COMPETÈNCIES A ESCALA I PERCEPCIÓ I LLENGUATGE DE LES FORMES