VASOS I ESPAIS TOPOGRFICS EESSArtria subclvia artria axillar
artria braquial artria radial i artria cubital.Tota la irrigaci de
lextremitat superior deriva a partir de lartria subclvia i de les
branques terminals. Per tant, la irrigaci daquesta extremitat
superior dependr del flux sanguini que passa per lartria
subclvia.
ARTRIA SUBCLVIALartria subclvia t origen al nivell del arc
artic. La artria subclvia dreta com la artria subclvia esquerre
tenen diferents orgens. Mentre que lartria subclvia dreta neix com
a bifurcaci del tronc arterial braquioceflic, que surt del arc
artic amb direcci ascendent i cap a la dreta, quedant situat a la
dreta de la trquea i en un petit trajecte de 4-5 centmetres es
divideix en les seves dues branques que sn la subclvia i lartria
cartida comuna dreta. La subclvia esquerre t el seu origen al arc
artic i t un trajecte ms llarg que la dreta. Un cop arriba a la
cpula pleural, al vrtex del pulm, hi trobem les relacions entre la
subclvia dreta i lesquerre sn les mateixes. Lartria subclvia, quan
arriba a la cpula pleural, al vrtex del pulm, canvia de trajecte i
fa una corba fora pronunciada per buscar lespai que hi ha entre
lescal anterior i lescal mig, que s el que anomenem com hiatus
escalnic o espai interescalnic. La posici de lartria subclvia s per
darrere del escal anterior on aquest separa lartria de la vena
subclvia, la vena queda situada per davant dels msculs escal
anterior i lartria subclvia respecte el plexe s ms interior i
anterior del plexe braquial en aquest hiatus escalnic. A partir
daqu lartria subclvia va a buscar el vrtex de la cavitat axillar
per passar per sota de la clavcula i del mscul subclavi on canviar
de nom i passarem a anomenar-la artria axillar. En aquest trajecte
ascendent buscant la part superior del pulm relacionant-se amb la
cpula pleural del vrtex superior del pulm i passant entre els
escalens anteriors i mig.Les seves branques sn: Artria vertebral, t
trajecte ascendent, i s la primera branca colateral daquesta artria
i va a buscar els forats de les apfisis costotransverses de les
vrtebres cervicals a partir de C6. Passa pels forats
costotransverses de les vrtebres cervicals a travs daquest trajecte
ascendent que arriba fins a latles i passa per larc posterior de
latles per finalment introduir-se en el foramen mgnum del occipital
que passa cap a dins del crani. Artria torcica interna, t trajecte
descendent per la cara profunda del trax de la paret torcica i
immediatament per darrere de les unions condrocostals. Travessa el
mscul diafragma i en el moment que el travessa la trobarem aquesta
a la beina del mscul recte de labdomen, a la cara posterior i
dintre de la seva beina, on en aquest moment passem a anomenar-la
arteria epigstrica cranial superior. Tronc tirocervical, dna les
segents branques: Artria tirodal inferior, que s una artria de
calibre considerable que va a buscar la glndula tiroides per la
seva bora anterior i tamb la regi larngia. Artria cervical
ascendent, s una branca prcticament dirrigaci muscular. Artria
cervical transversa, el seu trajecte ms horitzontal i passa
superficialment entre els msculs escalens. Es divideix en dues
branques:. Artria cervical superficial. Artria dorsal de lescpula,
on aquesta irrigar els msculs com lelevador de lescpula al marge
intern de lescpula i participar a la xarxa arterial que envolta
lescpula, per la trobarem distribuda pel marge medial de lescpula.
Artria supraescapular, el seu trajecte s lateral per davant dels
escalens que busca lescotadura superior de lescpula. El seu
trajecte cap a la regi escapular passant per lescotadura superior
per superficialment al lligament transvers superior de lescpula.
Mentre aquesta artria passa superficialment pel lligament transvers
superior de lescpula, el nervi supraescapular passa per la prpia
escotadura i, per tant, profund al lligament transvers superior de
lescpula. Aquest lligament transvers ens separa lartria
supraescapular del nervi supraescapular. Quan sobrepassa el
lligament transvers superior de lescpula passa profund al lligament
transvers inferior de lescpula juntament amb el nervi
supraescapular, on a partir daquest punt el trajecte s parallel
seguint les mateixes relacions anatmiques passant pel coll de
lescpula, profundament al lligament transvers de lescpula i per
distribuir-se a nivell de la fossa infraespinosa, per tal dirrigar
tant la fossa supraespinosa com la infraespinosa. Tronc
costocervical, t un trajecte descendent i ens donar vasos cervicals
profunds: Artria cervical profunda Artria torcica suprema, que dna
les primeres artries infracostals posteriors.
ARTRIA AXILLARLartria axillar, la trobarem al centre de la
cavitat axillar. Al voltant de lartria axillar trobarem les
branques del plexe braquial i els fascicles: lateral, medial i el
posterior; que sanomenen aix grcies a la seva posici respecte a
lartria axillar. El fascicle lateral quedar lateral a larteria, el
fascicle medial quedar medial a larteria i el fascicle posterior,
posterior a aquesta. Es troba envoltada per fora, per dins i per
darrer pels fascicles del plexe braquial. Aquesta artria anir
acompanyada per la vena axillar, on aquesta queda situada anterior
i medial a lartria axillar.Les seves branques sn: Artria torcica
superior, es dirigeix cap a la paret costal. Artria toracoacromial,
a vegades tenen un origen com amb larteria torcica superior
(variable). Travessa la fscia del mscul subclavi del mscul pectoral
menor. Aquesta fscia, s la fscia clavipectoral que cobreix la cara
anterior de la cavitat axillar, on aquesta habitualment es
travessada per lartria toracoacromial. Es distribueix irrigant el
tend del mscul pectoral menor, la cara profunda del mscul deltoides
i habitualment dna branquetes cap a larticulaci acromioclavicular.
s superficial del mscul pectoral menor i irriga el deltoides, la
regi subacromial, el lligament toracoacriomial, la borsa
subdeltoidal i larticulaci clavicular. Artria torcica lateral, es
dirigeix cap a la paret costal. Artria subescapular, neix molt a
prop del punt final de lartria axillar. El seu origen s molt a prop
de la cavitat axillar i t un trajecte descendent formant
principalment dues branques colaterals: Artria coracodorsal, on
aquesta segueix el nervi coracodorsal i irriga el mscul dorsal
ample Artria circumflexa escapular, que sanir cap enrere passant
per un dels espais que t la regi escapular que s el triangle
omotricipital. Per aquest espai, lartria passa cap a la regi
escapular i participar en la irrigaci de la xarxa arterial
periescapular juntament amb la dorsal de lescpula i la circumflexa
humeral. Artria circumflexa humeral anterior, s una artria que
envolta lhmer i donen la volta al voltant del coll quirrgic de
lhmer per davant. Artria circumflexa humeral posterior, s una
artria que envolta lhmer i donen la volta al voltant del coll
quirrgic de lhmer per darrere. Passar pel quadrat humero-tricipital
(quadrat de Velpeu) juntament amb el nervi axillar, daquesta manera
les dues artries formen un cercle anastomtic al voltant de el coll
quirrgic del lhmer i donen irrigaci al deltoides i a la prpia
difisis de lhmer (tamb fa referncia a lartria circumflexa humeral
anterior). El quadrat humero-tricipital est delimitat lateralment
per lhmer, medialment per la porci llarga del trceps, superiorment
pel mscul rod menor i inferiorment el mscul rod major.El triangle
omo-tricipital (triangle de Velpeu) s el pas de lartria circumflexa
escapular que no va acompanyada de cap nervi. Aquest triangle queda
delimitat lateralment per la porci llarga del trceps, superiorment
tenim el rod menor i inferiorment el rod major. El triangle
humero-tricipital o enfonsament braquial (triangle de
Avelino-Gutierrez) que es troba delimitat lateralment per la difisi
humeral, medialment la porci llarga del trceps i inferiorment el
mscul rod major. Hi passen el nervi radial que ve del fascicle de
la cavitat axillar i que va a buscar la cara posterior del bra
juntament amb lartria braquial profunda.Lartria axillar originada
en el vrtex de la cavitat axillar i que finalitza amb una lnia
imaginria que passa pel marge inferior del mscul rod major que
passar a anomenar-se artria braquial
CAVITAT AXILLARLa cavitat axillar s una regi anatmica que tenim
a la part anterolateral del trax. Aquesta s un espai que t una
forma piramidal de base quadrangular, per tant, tindr quatre cares,
de vrtex superior i base inferior. Aquest espai, t unes cares
(pirmide de quatre cares) la qual excepte la base sn de parets
osteomusculars. La paret anterior que tanca per davant la cavitat
axillar, on tenim dos plans musculars: Mscul pectoral major, que
ens tanca la part anterior de la cavitat axillar i profundament a
ell tenim un segon pla muscular amb dos msculs i una fscia: Mscul
pectoral menor, mscul subclavi i la fscia clavipectoral, que s un
teixit fibrs que uneix el mscul subclavi amb el mscul pectoral
menor i que desprs uneix a la base de la cavitat axillar a la pell
(aixella) a travs del lligament suspensori de laixella comunicaci
entre la fscia que recobreix el pectoral menor amb la pell (teixit
subcutani) de la cavitat axillar.La paret posterior tenim la
escpula per que esta recoberta per un mscul: el mscul subescapular.
La part ms inferior daquesta paret trobarem el mscul rod major i el
tend del mscul dorsal ample. La paret medial ser la paret costal,
els msculs intercostals i tot aix recobert amb el mscul serrat
anterior que ser el que forma la paret ms medial de la cavitat
axillar.La paret lateral trobem la difisi humeral amb el mscul de
la porci curta del bceps i el mscul coracobraquial. La base no t
una paret ssia. Tenim la pell, teixit cellular subcutani i teixit
adips de la prpia cavitat axillar. Tamb trobarem fibres de teixit
connectiu dens que uneixen la fscia clavipectoral amb la pell de
laixella el que anomenem lligament suspensori de laixella que forma
part de la base de la cavitat axillar. El vrtex daquesta pirmide s
la comunicaci entre la regi cervical i la regi axillar. Es troba
delimitada per la clavcula amb el mscul subclavi a la part
superior; i a la part inferior amb la primera costella. El
contingut de la cavitat axillar es troba envoltat per teixit
cllula-adips on es molt ric en vasos i ganglis limftics en aquesta
regi axillar que sn molt freqents que recullen la limfa de
lextremitat superior i de la part pectoral i mamria que van a
drenar part daquesta limfa de la regi mamria cap als ganglis
limftics de la regi axillar.ARTRIA BRAQUIAL (HUMERAL)Lartria
braquial comena com a continutat de lartria axillar quan supera el
nivell del marge inferior del mscul rod major. T un trajecte
descendent en el compartiment anterior del bra i a la seva bora ms
medial del bra, s a dir, per davant del env inferior intern que
separa la musculatura anterior de la posterior. En el seu trajecte
va acompanyada per dues venes braquials i tamb acompanyat per
teixit connectiu dens pel nervi medi a la bora anterointerna del
bra. Aquesta acaba fins a la cara anterior del colze, on es troba
el canal bicipital medial on separa en les seves dues branques
terminals que sn les segents.Les seves branques sn: Artria braquial
profunda, s la seva branca colateral ms important i de major
dimetre. Sorigina al llarg del ter superior del trajecte de lartria
braquial immediatament desprs del seu origen passa pel seu triangle
humero-tricipital acompanyant al nervi radial. Per tant, passa al
compartiment posterior del bra on segueix un trajecte oblic seguint
el mateix trajecte del nervi radial, per tant, relacionant-se
directament a la cara dorsal de la difisis humeral. Finalitza en
dues branques principals: Artria colateral medial, sanastomosen en
branques artries colaterals cubitals i de la recurrent radial per
formar una xarxa arterial al voltant de la regi del colze. Artria
colateral radial, sanastomosen en branques artries colaterals
cubitals i de la recurrent radial per formar una xarxa arterial de
la regi del colze. Artria colateral cubital superior segueix un
trajecte descendent i passa per darrere de la epitrclea on
sanastomosa amb lartria recurrent cubital posterior. Artria
colateral cubital inferior s duna mida ms petita i passa per davant
de lepitrclea on sanastomosa amb lartria recurrent cubital
anterior.Lartria braquial quan arriba a la regi del colze, es situa
al canal bicipital medial. Els canals bicipital medial i lateral
queden delimitats pel tend del bceps, on darrere dell tenim el
mscul braquial, per tant, els canals bicipitals estan separats pel
tend del bceps i forma el sl de lrea dels canals bicipitals. Quan
arriba a la regi del canal bicipital medial del colze es bifurca en
les seves dues branques terminals que son: lartria radial i lartria
cubital. Tot aix queda cobert per la aponeurosis bicipital que
queda coberta per una expansi fibrosa de la fscia del mscul bceps
braquial anomenat expansi aponeurtica.
CANALS BICIPITALSEls canals bicipitals queden separats pel tend
del mscul bceps, el sl o lrea daquest s el mscul braquial. El seu
contingut s el paquet vasculonervis braquial, s a dir, profundament
hi trobem lartria braquial (dividida per artria radial i artria
cubital) i el nervi medi; superficialment a aquests elements,
coberta per la aponeurosis bicipital on superficialment a aquesta
aponeurosis hi trobem la vena baslica i el nervi cutani
antebraquial medial. El lmit lateral s el tend del bceps i el lmit
medial es el pronador rod. Els seus lmits sn lateralment el tend
dels bceps i medialment el mscul braquiradial; ms distalment tenim
lextensor llarg del carp; al sl s el mscul braquial. El seu
contingut s el nervi radial profund i ms superficialment el nervi
musculocutani. Tamb podem dir, que el nervi radial en aquest canal
bicipital lateral es dividir amb les seves dues branques terminals,
la branca motora i la branca sensitiva. Tamb recordar que en
aquests canals bicipitals trobem alguns vasos com les artries
recurrents cubital (canal bicipital medial) i radial (canal
bicipital lateral).CONDUCTE BRAQUIALEl conducte braquial s lespai
on transita lartria braquial i el nervi medi (paquet
vasculonervis). Queda delimitat per darrere pel env intermuscular
posterior, per davant el ventre muscular del bceps, lateralment el
mscul braquial i medialment pell i teixit cellular subcutani. El
seu contingut s lartria braquial, les seves venes, el nervi medi i
depn de lalada (ter ms proximal o ter ms distal) podem trobar la
vena baslica o el nervi cubital.CANAL RADIALEl canal radial (o
canal de torsi) que s un petit solc que trobem a la cara posterior
de la difisis humeral i per on hi passa lartria braquial profunda
amb el nervi braquial just per la cara posterior daquesta difisis
radial. T el seu origen al nivell del triangle humero-tricipital
pel pas del nervi radial i de lartria radial profunda en la cara
posterior.CONDUCTE EPITROCLEO-OLECRANIEl conducte
epitrocleo-olecrani s un petit conducte osteomuscular que es situa
lepitrclea de lhmer i els caps dorigen del mscul flexor cubital del
carp. El nervi cubital passa per darrere de la epitrclea i passa
per aquest canal epitrocleo-olecrani que queda per darrere de la
epitrclea entre aquesta i la prpia trclea humeral.El seu contingut
s el nervi cubital, que es troba a la cara posterior de la
epitrclea.ARTRIA RADIALLartria radial t el seu origen com a branca
de divisi terminal de lartria braquial en el nivell del canal
bicipital medial. Desprs del seu origen segueix un trajecte
descendent buscant la bora lateral de lavantbra (cara anterior de
lavantbra) on queda parcialment coberta pel ventre del mscul
braquioradial. A nivell del canell, lartria es colloca queda
situada al canal del pols radial que es troba delimitat pels
tendons de dos msculs: mscul braquioradial (lateralment) i flexor
radial del carp (medialment). A lextrem inferior del canal del pols
radial, aquesta artria dna una branca que sen va als msculs de
leminncia tenar (branca palmar de lartria radial). Sen va cap a la
eminncia tenar i sanastomosa a larteria cubital per formar larc
palmar superficial. Un cop sobrepassa el canal del pols radial,
lartria passa profundament pels tendons dels msculs abductor llarg
del polze i extensor curt del polze. Agafen un trajecte de direcci
dorsal, cap al dors de la m, des de el canal del pols radial passa
profundament pel abductor llarg del polze i lextensor curt del
polze en trajecte dorsal. Un cop passa per aquests dos tendons, es
situa en la tabaquera anatmica. En aquest nivell, lartria sol donar
una altre branca, lartria dorsal del carp, que sol originar-se de
lartria radial en aquest punt i la tabaquera anatmica; s una artria
fora important per la irrigaci dels lligaments de la cara dorsal
del canell. Un cop sobrepassa la tabaquera anatmica passa
profundament al tend extensor llarg del polze i va a buscar al
primer espai interossi, on travessa el primer mscul interossi
dorsal i entra de nou a la cara palmar de la m; en aquesta cara
palmar de la m sanastomosa amb la branca profunda de lartria
cubital, per formar el arc palmar profund.La continutat de lartria
radial s la que acaba formant larc palmar profund, en canvi, la
seva contribuci al arc palmar superficial s molt petita.Larc palmar
profund s ms de preponderncia de lartria radial mentre que larc
palmar superficial de preponderncia de lartria cubital.Lartria
radial passa per la tabaquera anatmica, que a partir daqu dna la
segent branca: artria dorsal del carp, que dna moltes branques cap
al dors del carp. Abans de passar pel primer espai interossi,
aquesta artria dna lartria dorsal del metacarp que donen lloc a les
artries metacarpianes dorsals, on cadascuna delles en la comissura
interdigital donaran lloc a les artries digitals corresponents.Les
seves branques sn: Branca palmar del carp Branca palmar superficial
s la que suneix al ARC PALMAR SUPERFICIAL per s de preponderncia
cubital. Branca dorsal del carp ARC PALMAR PROFUND, es formen les
artries palmars del primer dit i tres o quatre artries
metacarpianes palmars, que es situen per davant dels msculs
interossis, on sanastomosen a les artries digitals palmars comuns
que sn del arc palmar superficial. Artria principal del polze
Artries metacarpianes palmars
TABAQUERA ANATMICALa tabaquera anatmica est constituda pels
tendons del abductor llarg del polze i lextensor curt del polze,
lextensor llarg del polze i en el fons lartria radial i los
escafoides. Els seus lmits sn: el ms lateral sn els tendons del
abductor llarg i lextensor curt del polze, el ms medial s el tend
de lextensor llarg del polze i a la base daquesta tenim los
escafoides, trapezi i base del primer metacarpi.El seu contingut s
lartria radial amb les seves corresponents venes.
ARTRIA CUBITALLartria cubital s laltre branca terminal de
lartria braquial. Neix al nivell del canal bicipital medial. Desprs
del seu origen pren un trajecte descendent per darrere de la
musculatura epitroclear, per anar a buscar la cara profunda del
mscul flexor cubital del carp. Aquesta artria queda unida al
trajecte del nervi cubital al ter mig de lavantbra. El mscul
pronador rod te un fascicle dorigen humeral, a nivell de
lepitrclea, i un fascicle dorigen cubital, a nivell de la apfisis
coronoides del cbit. Aquest fascicle dorigen cubital del mscul
pronador rod sinterposa entre lartria cubital i el nervi medi. El
nervi medi, passa entre els dos caps dorigen del mscul pronador
rod, entre el cap humeral i el cap cubital. Lartria cubital passa
just profunda al cap dorigen cubital daquest mscul. Per tant, si
relacionem artria amb nervi medi diem que el fascicle coronoidal
del mscul pronador rod separa en el seu trajecte separa el nervi
medi de lartria cubital.Desprs de passar el mscul pronador rod,
lartria cubital dna una gran branca que s lartria interssia
anterior, que segueix un trajecte a la lnia mitja de lavantbra per
davant de la membrana interssia i donant irrigaci al mscul flexor
llarg del polze, el mscul flexor profund dels dits i el pronador
quadrat (musculatura profunda anterior del avantbra i la m).
Aquesta artria dna una branca, que s lartria interssia posterior
que travessa la membrana interssia i sen va a la musculatura
extensora.Com a branques colaterals de lartria cubital tenim
lartria interssia anterior i lartria recurrent cubital que
participa en la xarxa anastomtica de la regi epitroclear.Lartria
cubital quan sapropa a la regi del canell va acompanyada del nervi
cubital, i lartria cubital per tal de passar a la m, no ho fa a
travs del tnel carpi sin que ho fa a travs del conducte cubital (o
de Guyon)El mscul flexor cubital del carp sinsereix a nivell de los
pisiforme. Lartria cubital t un trajecte parcialment descendent
recoberta per aquest mscul i acompanyada del nervi cubital. Al
nivell del canell, lartria i el nervi cubital quedaran recoberts
pel lligament palmar del carp que s un engruiximent de la fscia
superficial (no confondre amb la retinacle dels msculs profunds).
Aquest lligament palmar del carp s el que ens dna entrada al canal
cubital, per tant, lartria entra profundament a aquest lligament
juntament amb el nervi cubital; tamb passar profundament al mscul
palmar (ms distal) i quan supera aquest mscul, lartria cubital
donar dues branques: una ms superficial i una altre ms profunda. La
branca profunda passa entre la musculatura hipotenar i anir cap el
pla dels msculs interossis per anastomosar-se amb lartria radial i
formar larc arterial palmar profund. La branca superficial quedar
situada per davant dels tendons dels msculs flexors superficials
dels dits i formar una estructura en forma darc que sanomena arc
palmar superficial. Aquest arc palmar superficial es tancar grcies
a la branca radiopalmar de lartria radial; mentre que lartria
radial sanir cap a la tabaquera anatmica, on el seu tronc principal
sanir cap a la tabaquera anatmica, travessar el primer espai
interossi i sunir amb la branca profunda de lartria cubital per
formar larc palmar profund. Del arc palmar superficial, sortiran
les artries digitals comunes (quatre). Les artries digitals
comunes, cada una delles es dividir en les arrels dels dits en
artries digitals prpies palmars.Del arc palmar profund, procedeix
de lartria radial i de la branca profunda de lartria cubital i de
lartria radial. Daquest arc surten les artries metacarpianes
palmars, que sanastomosen a les artries digitals comunes.
CONDUCTE CUBITALEl conducte cubital (o de Guyon) queda situat
per davant del tnel carpi. El lligament palmar del carp tapa per
davant aquest conducte.Queda delimitat anteriorment pel lligament
palmar del carp i el posteriorment el retinacle dels msculs
flexors. Queda recobert per un petit engruiximent de la aponeurosis
superficial del lligament palmar anterior.SISTEMA VENS SUPERFICIAL
I PROFUND.Tenim dos sistemes venosos en lextremitat superior:El
sistema vens profund habitualment no es descriu ja que noms sn les
venes que acompanyen a les artries que anem descrivint (dues venes
per cada artria). Artria subclvia i artria axillar noms tenen una
vena cadascuna. Les seves relacions anatmiques sn idntiques al de
les artries.El sistema vens superficial est constitut per venes amb
recorregut majoritriament en el teixit cellular subcutani, per
tant, superficialment a la fscia profunda. Aquestes venes
superficials van acompanyades per nervis sensitius; en el cas de
lextremitat superior, les venes superficials sorganitzen a partir
dels arcs venosos de la m i sol formar-se una xarxa venosa
superficial que finalment va confluint a la regi del colze en dos
troncs principals: la vena baslica a la banda medial i la vena
ceflica a la banda lateral. A la zona central sol haver-hi la vena
mediana de lavantbra; quan arribem a nivell del colze, aquesta vena
mediana sol dividir-se en dues branques que sanastomosen amb la
vena ceflica i la vena baslica, que reben el nom de vena mediana
baslica i vena mediana ceflica. La vena baslica t un trajecte ms
curt que la vena ceflica; al ter mig del bra travessa la fscia
profunda i agafa un trajecte profund a aquesta fscia (aponeurosis
profunda), i acaba desembocant en la vena braquial. La vena ceflica
agafa un trajecte subcutani per la banda anterolateral del bra;
finalment es situa al solc deltopectoral que travessa la fscia i
desemboca en un una mena de crossa (cayado) de la vena ceflica i
finalitza a la vena axillar. El sistema vens superficial
habitualment s responsable entre el 10-20% del drenatge vens de
lextremitat superior i es portat a travs del sistema vens profund,
per tant, les venes profundes sn les responsables de la major part
del drenatge de lextremitat superior.