Am TINA j n 256 ny 2004 I e pinte en ample 1 40 € EL CENTRE DE SALUT COMPLEIX DEU ANYS
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
AmTINA j n256
ny 2004 I e pinte en ample1 40 €
EL CENTRE DE SALUT COMPLEIX DEU ANYS
Elaborado por Destilerias F. Vidal Catany. S.L. - C. San Francisco, s
Emb. 1696 - PM Reg. Ind. 7/5497 - Elaborado en EspanN.R.S.I. 30.3182/PM
UCIMAJO4 •pinte en amp e
Revista MensualDep. Leg. PM-350-1981 Any XXIII
49•
EDITA
Obra Cultural Balear de Llucmajor•
INFORMACIO I PUBLICITATC/. Bisbe Taixequet, 105 (Llucmajor)
•DIRIGEIXCatalina Font
•COL.LABOREN
Sebastià Alzamora
Miguel Barceló
Antònia M. Bonet
Celso Calvino
Miguel Cardell
Francesca Clar
Antònia Font
Joana Font
Maties Garcias
Miguel Janer
Joan Jaume
Aina M. Llompart
Jaume Manresa
Antoni Monserrat
Francisca Mut
Jaume Oliver
Bartomeu Prohens
Nanda Ramon
Damia Roig
Josep Sacarès
Tomeu Sbert
Joan Socies
Arnau Tomas
M. del Mar Vanrell
Francesc Verdera
Ignasi Barceló
Miguel Bezares
Llucia Cakids
Francina Capella
Sebastià Cardell
Joan Clar
Bartomeu Font
Catalina Garau
Jordi Granados
Franc Jaume
Coloma Julia
Antoni Llompart
Llorenç Mascaró
A. M. Monserrat
Guillem Oliver
Margalida Palou
Joan Quintana
Miguel Ribot
Sebastià Rubí
Miguel Sbert
Catalina Serra
Gabriel Thomas
Jeroni Tomas
Barbara Verdera
Biel Vich
•IMPRIMEIX
TIRRENA, S.A.C/. Pintor Joan Gris, 2 - 07500 Manacor
•
El pensament de la Revista s'expresa
només a través de l'Editorial
EditorialAra, eleccions europees
No fa tres mesos que anàrem a votar el Parlament espanyol i ja tornam ser con-
vocats a les urnes. Ara, la cita electoral és per elegir el Parlament europeu, en el
marc de les institucions que pretenen fer realitat que la Unió Europea esdevengui
el gran estat d'una de les àrees més pròsperes i democràtiques del món. En tot cas,
aquesta convocatória electoral europea del 13 de juny tancarà un cicle polític
marcadament electoral que es va inciar el 25 de maig de l'any passat, amb les mu-
nicipals i autonòmiques de diverses comunitat autònomes (la nostra, entre elles) i
que va tenir el punt més Algid en les legislatives del 13 de març, violentament sac-
sejades per l'atemptat de Madrid.
En comparació amb altres pugnes electorals, els comicis europeus solen man-
car de passió entre la classe política i, fins i tot, d'interès generalitzat entre la ciu-
tadania. Són, en definitiva, unes eleccions en els quals els ciutadans prenen la de-
cisió que han de prendre per?) sense passar per una campanya electoral dura i vi-
tenca, sinó de perfil marcadament baix.
Aix() no obstant, de cada vegada, la política que es marca a Brussel-les i Es-
trasburg és més i més determinant per a les persones que habitam el solar europeu
i que feim part d'estats integrats en la UE. Per això no ens podem desentendre dels
candidats i els programes que ens presenten les forces polítiques que hi concorren
i que conformen una ample ventall polític. Els nostres 54 representants que triarem
el 13 de juny, més els dels altres 24 estats membres de la Unió Europea tendran
molt de poder i molta responsabilitat a l'hora de traçar el futur d'Europa i el dels
seus habitants.
Pensem, entre altres questions, en la política de transports i energética, en la
defensa de criteris medioambientals, en la determinació d'una política agraria i co-
mercial justa i eficaç, en la promoció de la cultura i l'educació, que també pot
comportar el reconeixement oficial del català, en una petició a la qual ens adherim
plenament.
En definitiva, també ens agradaria que en tot aquest debat hi pogués participar
en primera línea la candidata llucmajorera al Parlament europeu, que és na Joana
Lluïsa Mascaró i que s'hi presenta en nom del PSM-Pobles d'Europa (CiU, PNV,
BNG. BNV). Al marge de les opcions polítiques que pugui fer cadascú, pensam
que la presència de la regidora nacionalista llucmajorera a les institucions europees
seria una gran notícia per a tot el poble, així com ho va ser el fet que Gracia Mu-
ñoz accedís al Congrés de Diputats en nom del PSOE el passat 13 de març. Per
això els donam el nostre suport i el nostre encoratjament més efusius i els desitjam
que treballin en benefici del poble que els ha elegit.
Representants d 'entitats participants durant la inauguració LLucmajorServeis
Informàtics s.l.Domingo Alcalà Martínez
C/ Major, 107 07620 - LLucmajor
E-mail: [email protected]
www.11ucmajorserveis.com
Tel./Fax 971120797 / 609784220
LOCAL
Realització de projectesd'adequació de carreteres
Arnau Tomàs. -
En el darrer plenari ordinari del'Ajuntament de Llucmajor es va apro-var per unanimitat la ratificació delconveni entre el Consistori Ilucmajo-rer i l'empresa autonòmica "Diversitat21 SA" relatiu a la realització de pro-jectes d'adequació de carreteres, aixícom la consideració d'interès sociocul-tural els projectes presentats per aques-ta empresa i INESTUR.
Aquests projectes comprenen lamillora d'aquells trams de carretereson la degradació n'impedeix un ús ade-quat, i la senyalització viària per a la
projecció dels ciclistes sobre la restad'usuaris, a més de la reposició de pa-viments en els llocs adients del terme,com les senyalitzacions amb pinturadiscontínua.
Un altre acord, per() amb el vot delPSOE, fou la correcció de deficiènciesen el Pla General i Parcial del sectordel Polígon de son Noguera, per a laconstrucció d'un edifici per tal d'alber-gar treballadors de Globalia.
El portaveu del PSOE, Antoni Gar-cias, va justificar el vot en contra delseu grup tot al-legant que el polígonnomés és industrial i no per a vivendes
familiars, ja que per a aquestes existeixl'oferta hotelera i urbanística, que ésmés que suficient.
El tinent de batle d'Urbanisme, Jo-an C. Jaume, va contestar que la re-sidència serà només per a pilots imecànics.
La resta de temes aprovats, per una-nimitat, foren aquests:
• Aprovació del conveni "Quadern60"
• Baixes de recaptació• Pagament de factures d'exercicis
anteriors
Inaugurada la nova il•luminació de laParroquia de Sant Miguel
C. Julia
El 27 de maig es va inaugurar aIa Parròquia la nova instal-lació elèc-trica a càrrec de l'empresa Franc M6-jer i amb el patrocini de la FundacióEndesa, la qual ha aportat 60.101 €per realitzar la instal-lació de projec-tors de llum des de les bõvedes cen-trais, des de ¡'altar i des dels vitrallsdel temple.
En el transcurs de l'acte es va
mostrar una placa commemorativa ons'exposa el projecte patrocinat perEndesa. El Sr. Mateu Monserrat vafer una ressenya històrica de l'esglé-sia de Sant Miguel i el vicari general,Mn. Andreu Genovart va beneir lainstal-lació. També varen intervenirel director de la Fundació Endesa, D.Josep de la Rosa, i en Franc Meder,qui ha duit a terme la instal-lació jun-tament amb en Toni Puigserver i en
Rafel Coll.Entre els assistents hi havia el vi-
cari episcopal d'assumptes econò-mics, Mn. Joan Servera; el vicari dela part forana, Mn. Jaume Alemany;l'arquitecte D. Sebastià Gamundí; re-presentants de I 'Ajuntament; el Con-sell parroquial i altres feligresos.
XX Aniversari de l'associacióde pensionistes i jubilats
El passat dia 20 de Maig, es va cele-brar el XX Aniversari de la fundació ddl'Associació de pensionistes i jubilats delCarrer de Sant Joan. Per aquest motiu vatenir lloc una diada de companyonía.Després de una passatjada pel Sur del'illa, berenant al Port d'Andratx, ensreunirem per dinar en el Restaurant Bi-nicomprat.
Hi asistiren l'Hble. Sra. Consellerade presidència del Govern Balear, D°M . Rosa Puig, l'Il-lm. Sr. Batle de Lluc-major D. Lluc Tomàs, la Sra Directora
de l'Institut de Serveis Socials i EsportsDel Consell de Mallorca Da, Dolors Ale-many, el Tinent Batle de Cultura, D.Guillem Salvà, el president de la Fede-ració D. Rafel Socias, la Sra D Joana So-cias, coordinadora de la part forana deL'Institut de Serveis Socials, D. LlorençClar, delegat de "Sa Nostra" D. TomeuGomila, Director de "La Caixa", les pre-sidentes de les altres assiciacions, Perso-nes Majors, Els Padrins, IBAS Llucma-jor I Club de pesca Es Cap Roig.
Després del dinar es feren entrega de
plaques, i altres regals Del Govern Bale-ar, Ajuntamen i de la mateixa Associacióa sis parelles que dins aquest any corn-pleixen les noces d'or.
També l'Associació va homenatjarel soci més antic el Sr. Manuel Ramos.
Acabat l'acte va començar el ballamenitzat pel JUANMA
L'associació és un club d'amics, fa-miliar, amb molt bona voluntat i capaci-tat de feina.
Esperam que poguem gaudir permolt d'anys d'aquesta festa.
Un negoci nou a Llucmajorlo. Es calcula el percentatge de grassa i la quantitat
d'aigua corporal en unes visites gratuites i ateses per
Ia biòloga Eva Maria Muñoz, la qual assessora i pro-
grama una dieta adequada a cada persona per contro-
lar-li el pes-salut.
S 'ha obert un centre de Nutrició i Dietètica de Na-
tur House, empresa que té més de 500 centres repartits
per Espanya, França, Portugal, Andorra, Mèxic i Ve-
neçuela.
La finalitat d'aquest nou local, a càrrec de Silvio
A. Chiarbonello, és la de controlar el pes i mantenir-
seria .edutôt
,A0toiti.Mauta,115.-R:0:4 .mti00 -;'-77.n..."fel..• 971 :11
. 1'01620 .1(.4.CM -4,;nri(Mallorca) .
expert ELÈCTRICA
Sens dubte te convencerà
INSTAL-LACIONS - SERVE! TÈCNIC - ELECTRODOMÈSTICSOBJECTES DE REGAL - CLUB DE VIDEO
C/. Sa Fira, 3 - Tel. 66 19 01 (Llucmajor) C/. Nou, 85 - Tel. 65 28 36 (Campos)
LOCAL
III Festa de PrimaveraEl passat 16 de maig, al Casal de
Joves es va celebrar la III Festa de Pri-mavera Llucmajor, organitzada perl'Associació cultural "Calabruix".Aquesta associació té com a principalobjectiu el de fer activisme cultural peral poble i entre les activitats que realit-zen hem d'esmentar el cant per a nins inines, balls infantils, balls mallorquinsi esperen poder iniciar alguns tallers demanualitats.
Aquesta III Festa de Primaveraanava adreçada a totes les edats i laparticularitat és que tots els artistes quehi participaren són del poble.
Va comptar amb la participació desolistes com: Llorenç Martínez, MariaSalvà, Laura Cardell, Joan C. Fernán-dez, Francisco del Salto, Aina Garcias,Joan Obrador, Leonor Fernández, J.González, Joan Xamena i Andreu Vi-ves i també amb grups com Calabruix il'Escola de Ball de Bot de la mateixaassociació.
Com a grup convidat, Abinara.
Hi hagué recital de poemes,cançons i balls.
Grans i petits gaudiren d'una vetla-
da entretenguda ¡interessant que en totmoment va recordar la cultura popularde Mallorca.
Llamps i Trons del casal de joves,a la setmana jove d'Alcudia
Jaume Pou Amengual (text i foto)
El passat dia 22 de maig el grupLlamps i Trons del Casal de Joves deLlucmajor va participar en el concursde grups de percussió inclòs a la set-mana jove d'Alcúdia, en el qual hi ha-via dues modalitats: grup i individual.El grup Ilucmajorer va participar en la
Primera d'aquestes modalitats.Llamps i Trons acompanyats per un
grup de joves del Casal, es varen con-centrar davant el Casal a les 18 h., se-guidament partiren cap a Alcúdia ambbus. L'hora d'arribada al concurs vaser devers les 20 h, tot seguit vàremcollocar els instruments i es varen dis-posar a sonar, el grup va fer una sor-prenent i gran actuació.
Després d'haver actuat tots els par-ticipants, el jurat va decidir que escompartís el premi entre els partici-pants a parts iguals, que consistia enun xec-regal a canviar en una casa demúsica.
El grup va tenir una acollida moltbona i hi va haver un bon ambient du-rant tota la vetlada.
Després els Llamps i Trons i elgrup de joves del Casal varen passejarper la zona, i a les 23 h. tornaren cap aLlucmajor.
Per acabar voldria donar unaabraçada molt forta el grup Llamps iTrons: també els voldria dir, al grup i atots els músics del poble que: No to-queu només amb les mans, sentiu lamúsica, sentiu les notes i el més im-portant, feis-ho amb el cor.
Pavimentos y azulejosMateriales para la construcción
almacenesfemenias
Polígono Son CastellóGran Vía Asima, 1Tel. 971 430 484Fax 971 206 998
El ArenalC/ Diego Zaforteza, 3Tel. 971 260 087Fax 971 491 558
LlucmajorRonda Migjom, s/n.Tel. 971 660 701Fax 971 669 024
Nos movemos con Usted.
En Almacenes Femenías miramos al futuro.Innovamos en todas las áreas de la empresa
para ofrecerle lo mejor.
VISITE NUEVA WEB > www.femenias.com
C/. Doctor Fleming, 10Tel. 971 66 21 14 - Fax 971 66 28 16
07620 LLUCMAJOR (Mallorca)
GIMINIAS A PUNT ANINCOMENÇA LES TEVES VACANCES DESTIU AL GIMNÀS A
PUNT
PER A N1NS 1 NINES DE 3 A 6 ANYS
ELS MESOS DE JULIOL I AGOSTVEURAS COM SON DIFERENTS, D1VERTIDES, ORIGINALS f A LA VEGADA BEN
PROFITOSES
HI HAURA ACTIVITATS COM: PSICOMCYTRICITAT, MANUALITATS. CONTES,PINTURA,...
SEMPRE AMB PERSONAL QUALIFICAT QUE TAJUDARA A GAUDIR D'UNES HORESMOLT AGRADABLES
NO T'HO PENSIS MES 1 ANIMA?!
HORARI: DE 9'00 A 1300 HORES JULIOL I AGOSTPER A MES INFORMACIG: GIMNAS A PUNT TEL.: 971-12- if1.8
LOCALS'Arenal
Irregular temporada turísticaTomeu Sbert
Som al mes de juny i la temporadaturística se'ns ha presentat molt irregu-lar, per no dir dolenta i preocupant. Al'arribada de menys turistes durant elsprimers mesos de l'any s'ha unit el maltemps, pluges i ventades, i, fins i tot, du-rant el recent mes de maig.
La temporada turística no són noméstres mesos, sinó bastants més si cercamuna temporada bona. L'arribada de l'eu-ro ens iguala a països que abans eren se-gurs emissors de milions de turistes;també s'ha de recordar que ara ja no hiha possible baixada de la pesseta, perquèno existeix i abans, de vegades se soclu-cionaren les crisis devaluant la moneda.
Les coses canvien, i molt. Si no espot competir en preus, els hotelers hau-
ran de fer-ho en qualitat. També la puja-da de preus de combustibles perjudica iperjudicarà la venguda de gent a Mallor-ca, segons la distància del país emissor.
Hi ha uns pocs hotels que encara nohan obert les portes i aquest no és un bonsímptoma. I, per contrapartida, de lesmillores anunciades fa mesos, se sap benpoca cosa. Esperam i desitjam que elproper hivern es vegin millores de bonde veres, i no ens referim al mal anome-nat pla d'esponjament que fins ara,
únic que ha causat han estat preocupa-cions als propietaris dels immobles, so-bretot dins s'Arenal de Llucmajor. Moltde parlar d'aquest pla pen) ningú sap en-cara on són els doblers de cada pressu-post i qui els té guardats. Miguel Alberti Rebassa
Club "Es Pistó"El club de cotxes i motos antics
"Es Pistó" celebra el quart aniversaride la seva fundació. Es va fer una ex-cursió a Santa Magdalena (Inca): enprimer lloc, acte religiós, amb entregad'un ram de flors a la Mare de Déu, acàrrec del bathe, Lluc Tomàs i del pre-sident del club, Pau Tomàs (de "Bo-nanza"). Un dinar d'amistat, gloses,parlament i tornada a s'Arenal, tot-horn amb els seus vehicles, la majoriamotos i cotxes antics.
Primera mostra devins i embotits
Al Passeig de Miramar i sota elpatrocini de l'Ajuntament de Llucma-jor, es va celebrar la denominada "IMostra de Vins i Embotits", la qual,durant els quasi tres dies que va du-rar, va aconseguir reunir alguns mi-lers de persones que degustaren i ala-baren la qualitat, tant dels vins comdels embotits. El dia de la inauguracióva ser-hi present el Director general
de Turisme, Eduard Gamero, junta-ment amb les autoritats locals, en-
capçalades pel batle de Llucmajor.
Noticies breus- Va morir Santi Roig Pardos, als
83 anys d'edat. Havia arribat a s' Are-nal l'any 1947. Va regentar un tallerde bicicletes i després de motos. Erasoci del club "Es Pistó" i col.labora-dor de la revista "S'Unió de s'Are-nal". Que descansi en pau.
- Assistírem al Teatre "Xesc For-teza" de Palma, a una actuació de lacantant Francesca Canyelles i el pia-nista Joan Láinez, llucmajorers totsdos, els quals aconseguiren un nota-ble èxit.
- La Unió Esportiva Arenal haaconseguit salvar la Tercera Divisió.
L'entrenador, el jove Toni Amor,conti nuarà una temporada més al'equip.
- Les anunciades eleccions de laUD Arenal no s'hagueren de celebrarperquè el president, Quique Ogazón,no va tenir contrincant. Ogazón haviaanunciat la intenció de no presentar-se a la reelecció. Li desitjam moltasort.
- En una clínica de Palma va morirel llucmajorer Miguel Albertí Rebas-sa, als 70 anys d'edat. Miguel Alber-tí, funcionari municipal, va prestar
molts anys de servei a s'Arenal i era,per tant, molt conegut i apreciat. Quedescansi en pau.
- Antoni Galmés Canyelles serà elpregoner de les festes de Sant Cristò-fol d'enguany. Galmés és actualmentpresident del Club Nàutic de s'Are-nal, i a la seva joventut va ser campiód'Espanya de Vela.
III setmana del diccionari a L'IES S'ArenalJordi Vidal
Del 23 al 29 d'abril se celebrà al'Institut de S'Arenal, dins la III Set-mana del Diccionari, tota una sèried'activitats relacionades amb el móndel llibre i de la literatura. Així, el dia23, Dia del Llibre i festivitat de SantJordi, hi va haver un mercat del llibreveil i la rosa. A partir de Ilavors elsalumnes pogueren visitar l'exposicióde llibres, poemes, eslògans, punts dellibre, "Centenaris i autors homenat-jats", que eren Costa i Llobera, Orwell,Neruda, Martí i Pol, Dalí, Joan Alco-
ver, Kant i George Sand. També es vaprogramar un Cicle de cinema, ambpellícules com El perquè de tot plegat,El cartero de Pablo Neruda, Harry Pot-ter, La Revolta dels animals; altres ac-tivitats varen ser el taller de caixes demúsica flamenca, la conferència sobreQuímica visual del Doctor Juan Frau,professor de la UIB, un taller de cuina,un recital literari i musical: poesiesamoroses, Pablo Neruda, Agamémnon
Goethe,. ..Finalment es Iliura-ren els premis corresponents als con-cursos de contes, de poesies, gimcana
informática,etc.Totes les activitats han rebut
el suport econòmic de la Conselleriad'Educació, Ajuntament de Llucmajori de l'Associació d'hotelers de la Plat-ja de Palma. Els professors i els alum-nes han participat amb entusiasme (ala pàgina web del centre hi ha exposa-des totes les fotografies que es feren).La coordinació d'aquesta setmana cul-tural ha estat responsabilitat del pro-fessor Miguel Pons, a qui donam l'en-horabona.
Pagina web: www.iessarenal.net
FUNERARIAMARE DE DEU DE LLUC
VOS INFORMAM QUE:A PARTIR D'AVLII PODREU SOL.LICITAR ELS NOSTRES SERVEIS DESDEQUALSEVOL PART DE LILLA. rivaOSOS ELS CENTRES HOSPITALARIS
DE PALMA DE MALL OCAAMA LA b7N4LITAT DE PRESTAR as SERVEIS FUNERARIS A LA
FAME-IA AMA MES DE 50 ANYS D'EXPERIENCIA
SERVICIO 24 HRS.:971 620146971 661862 - 610 529723
D. ANTONIO SASTRE MAS (GERENTE)CENTRAL: STA. MARÍA DEL CAMÍ. C/ REVUELTA N°9-11
El doctor Antoni Torres, al seu despatx del Centre de Salut
El PAC del veinai municipi d'Algaida
ENTREVISTA
El Centre de Salut Migjorncompleix deu anys
Vint-i-nou professionals atenen els serveis sanitaris de Llucmajor i AlgaidaEls darrers anys ha augmentat un 7% cada any el nombre de persones ateses
Francesc VerderaFotos: C. JuliaEl Centre de Salut Migjorn acaba
de complir el seu desè aniversari, con-cretament el passat dia 11 de maig, sibé la placa que figura en una de les de-pendències data la seva inauguració el1988 en presència del que aleshores erael president del Govern Balear, GabrielCatleIlas. Aquest desfasament, de sisanys, respon a la posada en marxa d'unambulatori a la planta baixa del remo-delat edifici de l'antiga fabrica decalçats Can Company.
En el Centre de Salut una trentenade professionals atenen els serveis sa-nitaris de Llucmajor i dels vefnats al-gaidins amb la coordinació del doctorAntoni Torres PorteII.El metge Ilucma-jorer es va incorporar al Migjorn fa setanys (abril 97) i un any després (juliol98) assumia la direcció del Centre.
-Des de quan funciona el Centrede Salut Migjorn?
- Aquest Centre de Salut Migjorn(Llucmajor-Algaida) inicia el seu fun-cionament el dia 11 de maig de 1994.
- Què va suposar en aquell mo-ment aquest fet?
- Suposava una reorganització delsserveis sanitaris de la zona, amb am-pliació de personal, de recursos físics ide punts d'atenció.
Al mateix temps, inicia la seva ac-tivitat el Punt d'Atenció Continuada deLlucmajor (PAC), per donar atenció ales urgències les 24 hores del dia.Aquest PAC cobreix les urgències delterme de Llucmajor (exceptuant s'Are-nal i urbanitzacions costaneres ), CalaPi, s'Estanyol, Algaida, Pina i Randa.
- A quina població atén actual-ment?
- La població teórica és la queconsta de targeta sanitaria individual(TSI), i és la que serveix per determi-nar el pressupost que la Gerènciad'Atenció Primaria ens assigna cadaany. Al darrer contracte de gestic') (any
2004) hi ha 14.236 targetes sanitàries.Es important que la població que
realment viu dins de la nostra zona desalut i no tengui targeta sanitaria sol.li-citi al nostre Servei d' Admissió que lahi tramitin. Com hem dit, les TSI són ladada utilitzada per calcular els recursosi el pressupost a assignar a cada zona
de Salut.- Quants de punts assistenciais te-
niu actualment?- En tenim quatre: Llucmajor (on
hi ha el PAC), Algaida, Pina i Randa.- Amb quin personal comptau?- Hi ha 29 professionals entre per-
sonal sanitari, no sanitari i unitats de
suport. Concretament 6 persones alServei d'Admissió, 1 comare, 1 auxi-liar de clínica,! odontòleg, 1 higienis-ta dental, 8 infermeres, 9 metges i 2 pe-diatres. Un dels pediatres treballa a Al-gaida i és compartit amb el CS de Vi-lafranca. Dos dels metges són els delPAC mòbil. Amb nosaltres, també hitreballen metges i infermeres fent subs-titucions i guàrdies al PAC.
- Com està funcionant el PAC
- A l'estiu de l'any 2000 es va in-corporar aquest recurs per reforçar elservei i facilitar l'assistència d'urgèn-cies a domicili quan hi ha dificultatsper traslladar el malalt al PAC. Peraixò tenim un cotxe i dos metges.Aquests es turnen per cobrir l'horariactual, que és de 17 a 22 hores els diesfeiners i de 9 a 22 hores els dissabtes idiumenges. Aquests metges també ate-nen dins el Centre moltes persones, apart d'anar a Algaida i Pina, quan hiha serveis per fer.
- Quin és l'horari del PAC?- L'horari del Punt d'Atenció Con-
tinuada és de les 8 del matí a les 20 hels dies feiners i de 24 hores els dis-sabtes , diumenges i festes. La seva tas-ca és atendre les urgències que es pre-sentin.
- Té molta activitat aquest PAC?- Sí, és un dels de més activitat de
la part forana. Els darrers anys ha aug-mentat un 7% cada any el nombre depersones ateses.
- Quins serveis dóna el Centre deSalut?
- Els serveis que donam els tenimdefinits al que anomenam "Cartera deserveis". Els més importants, i de ma-nera resumida són:
Una de les sales d'espera amb la ja habitual presència d'immigrants
Una trentena de professionals atenen els serveis sanitaris
paració maternal. coagulants orals
• atenció a urgències • Activitats preventives: progra- • Educació diabetoleigica
• atenció a patologies cròniques mes de vacunació antigripal, antihepa- • Educació gripaltitis B,...
atenció a la diabetes - Disposau de recursos teòrics• Tècniques d'infermeria i atenció adients per a la vostra feina?
• atenció a la hipertensió arterial - El conjunt d'aparells que tenimdomiciiiària d'infermeria actualment és més complet que no el
• dislipètnies que existia abans dels Centres de Salut,• Analítiques i ens permet una millor aproximació
• obesitat diagn6stica. Disposam de:• Programa de Salut Buco-Dental.
• programa de l'ancià • carro parada amb monitor desfi-Atenció odontològica
• programa del nin sà (Pediatria) brilador i adaptador per a electrocar-• Control de tractaments amb anti- diografia
• atenció a la dona (Comare). Pre-
Sala d 'urgencies del Centre de Salut Migjorn
El PAC mòbil, un reforç per facilitar l'assistència urgent
Avda. Caries V, s/n Tel. 66 23 11 (Llucmajor)
ENTREVISTA• monitor desfibrilador portàtil
amb pulsioxímetre
• electrocardi6grafs d'un canal i de
tres canals
• aspirador de secrecions
• aerosols nebulitzadors
I altres aparells més petits.- Quins han estat els darrers es-
deveniments o canvis més impor-tants?
- El canvi de l'Hospital de referèn-cia per a la nostra Zona de Salut, queha passat a ser des del setembre de2002 l'Hospital de Son Llàtzer, l'ober-tura de la nova Unitat Bàsica d'Algai-da, el març de 2003, i el fet que impli-ca d'una forma més directa la moder-nització del nostre Centre: la informa-tizació des del juny de 2003.
- I els problemes actuals més im-portants?
- El constant augment de la deman-da d'assistència. Som el Centre de Sa-lut en nombre de visites diaries permetge més elevat de l'àrea d'influènciade l' H. Son Llàtzer, i amb més activi-tat d'infermeria, tant al Centre com adomicili. El conjunt de metges i d'in-fermeres és el mateix pràcticament quequan obrírem el Centre. La població,com tots sabem, és més elevada i amés, la immigració ens suposa una de-dicació important. Es fa necessari pen-sar en ampliar la plantilla per podermantenir la qualitat de l'assistència.Igualment, ja tenim problemes d'espaique haurem de resoldre d'alguna ma-nera.
At SDI MlSAAAAAAMMA.,""•••••"••n••••nn•••••n•••••••
Industries Semar, s.a
CI. Tomas Moserrai, 6 - 8
Tel. 66 01 57- ra.: 66 29 01 (LLUCMAJOR)
EN UESTA
Com valorau els Serveis Sanitaris?
1f I
Bàrbara Bueno
Estic molt contenta amb el PAC isobretot amb la meva doctora, és comsi tos de la família. No he hagut d'es-perar mai i sempre m'han atesa moltbé, quan he vengut a Urgències tam-poc no he hagut d'esperar massa, com-parat amb altres centres de Palma.
Miguel Clar
La setmana passada vaig assistir alCentre de Salut i me varen tractar demeravella. Sempre m'ha parescut moltefectiu, has de demanar hora, això sí,però la veritat és que no he hagut d'es-perar molt mai.
Francisca Coll
Ara estic molt contenta. Vaig tenirun metge que amb jo va ser dolentís-sim, però el vaig canviar i el que tencara m'agrada moltíssim. El personald'atenció al públic és molt agradable,ara no tenc cap queixa de ningú. L'únicproblema és que de vegades has d'estardeu dies perquè (atenguin i és perquèhi ha molta més gent que abans i elcentre comença a ser petit.
..........
Med..
4,,I•••••
ENQUESTA
Dolors Pérez Julia
L'atenció primaria que rebem del PAC latrob bona, humana i eficient. Tant els metgescom el departament d'infermeria i administraciósón bons professionals, amb dedicació i pacièn-cia.
Nosaltres tenguérem una alternança de met-ges diferents durant uns quants anys i això feiaque pacients i metges no ens coneguéssim deforma suficient per tenir una bona relació, des-prés això es va solucionar i fa anys que no enscanvien el metge, és molt millor per a tothom.
Només hi veig dos problemes:Manca de metges, perquè els que hi ha te-
nen massa pacients i de vegades s'ha d'esperarmolt de temps per a les consultes.
En comptes d'haver-hi un pediatre n'hi hau-ria d'haver dos. El poble torna gran i el PAC adies es fa petit.
Guillem Roig
En general va molt bé, però diuenque hi ha molts de metges i per tant siuna persona té febre no hauria d'haverde venir aquí, supeos que és així la nor-mativa, no ho dubt, però el cas és queabans hi havia quatre metges i anavenals domicilis... és cert que ara hi hamolta més gent, per() també hi ha moltsmés metges. Així i tot comença a serinsuficient l'espai.
Jaume Surier
No tenc cap queixa, perquè quanhe hagut de menester els metges m'hanatès molt bé. Som un home fort, m'heconservat jo mateix i no he hagutd'anar molt de metges, pet-6 en duesocasions m'han hagut d'assistir: per untall i per una lampara que em va cauredamunt, a causa d'un incendi, i la veri-tat és que em varen atendre molt bé.
Å\11tI '1 011.1N.I.F. B 07814650 Instal.ladora Autoritzada núm. 375
installacions sanitàries - CalefaccióPiscines - Aire condicionat
Amb calefacció i aiguacalenta sanitària
Si teniu qualque problemacridau-nos.
Estam al vostre servei
C/. Ciutat, 14 - Tels.: 66 00 53 - 659/1705 70Llucmajor
LOCAL
Setze jutges d'un jutjat...Maria del Mar Vanrell
En tentem prou amb tresfrases fetes,
que havíem après d'an-tics comediants,
d'històries d'amor, som-nis de poetes;
no en sabíem més, tení-em quinze anys...
Doncs bd: del que estractava era de substituir el"no es verdad, ángel deamor..." dels antics come-diants per alguna fórmulacontemporània de seducció.Josep Maria Espinas ja hodeia a A la vora de la nit:"Oblidem velles cançonsque encomanen tristesa. Es-trenem la nova veu i alegreml'antiga terra". Aquesta eraIa consigna: fer dissabte.
(Introducció al llibret deldisc Banda Sonora D'untemps, d'un pats, enregistratel 1996 per Joan Manuel Se-rrat.)
Aix( començarem el nos-tre "Cuéntame cómo pasó"particular.
La imatge: el temple dePosidó de Súnion —"Súnion!T'evocaré de lluny amb uncrit d'alegria"- , "la concre-ció dels valors de la tradiciócultural i moral de l'huma-nisme (als quais s'afegeixenels valors democràtics de la
polis grega)".
El temps: dia 25 d'abril,dos dies més tard del dia deSant Jordi o dia del Llibre.Recuperàvem amb aquestconcert un tipus de músicaque no és tan només música,és poesia. Era la "fórmulacontemporanica de seduc-ció". Era la possibilitat deparlar d'amor, de parlar delno-res, de l'ésser, del vent...en català. Són lletres amb unfarciment especial que per-meten escapar per un diadels obsessius i insistentstocs del "en tu cruz me cla-vaste".
L'acció: començaremaquest periple musical al Ca-sal de Joves amb viatgers fe-lanitxers, petrers i Ilucmajo-rers, i el continuaríem cap aFelanitx i després cap a Pe-tra. Interpretarem un progra-ma distribuït en quatre blocs.El grup I (el més jovenets)interpretà el tema Com unarbre nu de Lluís Llach. Acontinuació el grup II inter-preta Paraules d'amor de Jo-an Manuel Serrat, Al vent deRaimon i Al meu avi de Jo-sep Lluís Ortega Monasterio.Durant el concert ens assa-bentarem que per exempleAl vent va néixer a la motod'un amic de Raimon, que elLa, la, la popularitzat per
Massiel havia de ser inter-pretat per Serrat o ja de vivaveu, vaig assabentar-me queRaimon era clarinetista!
El grup III (el més garru-dets) interpreta Qualsevol nitpot sortir el sol de Jaume Si-sa, Laura de Llach i D'untemps, d'un pats de Raimon.Per acabar, tots varem inter-pretar L'estaca de Llach i LaBalanguera de Vives. Lacloenda del concert venguérepresentada per la imatge del'olivera amb la soca que"s'enfila/ com més endinspot arrelar", la imatge querepresenta el creixement so-cial i cultural, la projecciód'un poble cap al futur apartir de la seva tradició.Una imatge que pretenia, no-més, fer més intensa la re-presentació que tentem da-
munt l'escenari: el futur,l'esdevenidor, els joves quehauran encapçalat aquestcreixement social i cultural.
La volta dura tres setma-nes, tres setmanes de nervis,rialles i sobretot molta músi-ca. Ja només em resta donarles gracies a tota aquella gentque ha cregut amb tot i pertot, i des del seu naixement,en aquest projecte: mares ipares, professors, als consis-toris dels tres pobles, alum-nes, arrangistes, integrantsdels equips directius de lesescoles, amics... però sobre-tot als tripulants d'aquestcreuer, que han estat capaçosde transmetre la illusió ne-cessaria per continuar aquesttrajecte sempre amb la ma-teixa força.
Boutique
Atenció especial als Ilucmajorers
C/. Impremta, n2 1 - (Pas d'en Quint)Tel (971) 72 40 98 - 07001 Palma de Mallorca
ENTREVISTA
Joana Lluïsa Mascaró, candidatadel PSM al Parlament Europeu
"La Unió Europea no pot quedar supeditada als EUA, com ha volgut el PP"Maties Garcies
Joana Lluïsa Mascaró Melià, regi-dora de Llucmajor i parlamentària au-tonòmica pel PSM, és la candidata nú-mero set de la Ilista que presenta el seupartit en coalició amb altres forces decaràcter nacionalista, de cara a les elec-cions al Parlament Europeu. Aquestscomicis s'han de celebrar el diumenge13 de juny i permetran elegir els 54 re-presentants de l'Estat espanyol que ten-dran escó a Estrasburg i Brussel.les,seus del parlament d'una Unió Europeaque acaba de passar de 15 a 25 estatsmembres. Des de la Unió Europea esdecideix bona part de la política econò-mica i social de tota una hi-ea supraesta-tal, de la qual formam part des de 1986.
-De Llucmajor a Estrasburg hi hauna passa Ilarga.
- I tant, però els mallorquins no enshem d'acoquinar. Des de les institu-cions europees també decideixen el nos-tre futur i hi hem de ser amb veu pròpia.
- La Casa de la Vila i el Parlamenteuropeu no s'assemblen gaire.
- Sí i no. Totes dues són institucionsdemocràtiques i hi ha d'estar represen-tat el poble en la seva totalitat. En nomde les files Balears, també hi hem deser els nacionalistes progressistes, igualque som en el parlament balear. Si no hiha la nostra veu, la representació de-mocràtica queda coixa.
- Ja duis anys de rodatge politic:regidora, parlamentAria, ara euro-candidata.. , vos agraden els reptes di-fícils?
- Som una persona normal, que té laseva família, que ha estudiat magisteri ique professionalment es dedica a l'en-senyament. Però sé que el nostre paísnecessita el compromís actiu dels ciuta-dans, i jo he fet meva l'opció política através del PSM.
- I n'estau satisfeta?- Sí. Crec que ho havia de fer i no
me n'he penedit perquè així som cohe-rent amb el que pens. L'Ajuntament ésuna gran escola on he après moltes co-ses perquè és la institució que et posa en
relació amb tot el poble i les seves ne-cessitats.
- Es la primera peça de Pedificidemocràtic?
- Sí, i és amb aquesta visió munici-palista i d'acostament a la gent que tam-bé som parlamentària i, ara, candidata ales eleccions europees. Avui tots els ni-yells politics, des del local fins al su-praestatal, estan relacionats.
- La vostra candidatura aplegauna munió de forces politiques.
- Efectivament, som part d'una coa-lició que es, diu PSM- Entesa Naciona-lista-Pobles d'Europa i que aplega elspartits nacionalistes més grans de cadanacionalitat: CiU de Catalunya, el PNBd'Euskadi, el BNG de Galicia, el BlocNacionalista de València, i, entreaquests, els PSM de Mallorca i Menor-ca, a més de l'Entesa Nacionalista iEcologista d'Eivissa.
- I això és perquè votarem els nos-tres representants europeus en unacircumscripció única per a tot Es-panya.
- Això obliga a fer aliances amb for-ces polítiques semblants i que siguin so-lidàries amb el que representam: defen-sa dels drets de les persones, construc-ció d'Europa des de les realitats nacio-nals i no sols des dels estats, politiquesde preservació del paisatge i del medinatural, defensa de la cultura i de laIlengua...
- Com a illes, tenim un Hoc dinsEuropa?
- 1 tant! La Unió Europea ha de te-nir en compte la insularitat i ha decompensar els habitants dels territorisinsulars perquè no patesquin desigual-tats econòmiques o socials.
- Quins altres elements té el vos-tre programa?
- Impulsar la sensibilitat ecologistai la capacitat de decisió en les qties-tions que ens afecten: turisme, trans-ports, agricultura, immigració... Tambéhi demanarem un vertader reconeixe-ment del català com a llengua oficialeuropea.
- La Unió Europea creix de 15 a25 estats membres. Quins reptes té?
- S'ha de construir des del diàleg iintegrant aquells països que fins aran'havien quedat al marge per la políticade blocs i pels interessos de les granspotències, tot i que són països claramenteuropeus.
- Sou partidària d'una Constitu-ció europea?
- Sí, la construcció d'Europa recla-ma una Constitució que ha de reconèi-xer les illes i les realitats nacionals, i elsvalors de la democràcia i el progrés, peraixò cal refer l'esborrany actual de laConstitució. Aquesta nova Europa hade tenir el lideratge que li pertoca: laUnió Europea no pot quedar supeditadaals EUA, com ha volgut el PP.
- Es important anar a votar el 13de juny?
- Cada vot per al PSM-Entesa Na-cionalista-Pobles d'Europa és una apor-tació a una Europa més democràtica,més plural i, per tant, més rica i més vi-va. Però també és una aportació per ferque el PSM consolidi el seu espai poli-tic com a força decisiva des d'un nacio-nalisme i un progressisme arrelats, fei-ners i coneixedors de la realitat que tre-pitgen. Si avançam en aquest camí, Ma-drid i Brusselles ens hauran d'escoltar,el PSOE no serà prepotent i el PP set-A,cada dia, un poc més enfora del poderque ara té al Consolat de la Mar.
ENTREVISTA
A Vicenç CastellanoMaria del Mar Vanrell
El passat 21 de maig, di-guérem adéu a qui ha estatdirector de la Banda de Mú-sica de Llucmajor durant 28anys. Fer un repas de la sevabiografia no és tasca fàcilaixí que decidirem de parlaramb ell, perquè fos ell ma-teix qui ens guiàs, ens con-duis per dins aquest cara-mull de records. El conei-xem principalment com adirector però durant anys haestat també compositor iarrangista, potser una micaa l'ombra de la posició pro-minent que li atorga el fetd'exercir de mestre. Tambédurant anys ha exercit latasca delicada i minuciosade modelar, d'esculpir cla-rinetistes...
Què recorda del pri-mer dia que arribà a Lluc-major? Quan va ser icom? Quina primera im-pressió va tenir de la Ban-da?
El 25 de setembre de1976 (dia del meu aniversa-ri de boda, per cert) a la tar-da, va tenir lloc el meu pri-mer contacte amb GuillemTomàs ("collet"), presidentde la Banda en aquell mo-ment. Per mediació de Mi-guel Llopis, company de laBanda Municiai, quedaremque el proper dijous faríemel primer assaig.
guir afinar-la. A partird'això, decidírem anul.laren la mesura en què fos pos-sible, els instruments en bri-llant, ja que aleshores esta-ven passant a la història.
El primer concert fou eldia 27 de maig de l'any1977 en homenatge a Da-mia Font, antic director deIa Banda.
Aquests sein alguns delsobjectius que ens marcaremper treballar amb la Banda iels hem anat aconseguint aPoe a poc, per() amb ferme-sa.
Si no vaig malament, laseva dona, és la padrina dela bandera de la Banda...com recorda l'acte en guées Ku pública aquesta de-cisió?
L'abril del 82, se celebràel concert d'inauguració deIa bandera de la Banda. Va-rem prendre mides de la deBenissanó (València), elmeu poble. Es féu amb pal ilira com les d'aquella regió.Foren els padrins: Joan deVidal i Enriqueta Polo, a quiaquest padrinatge, l'omple
de satisfacció i orgull.D'entre tants d'anys de
feina continuada...pot res-catar un record especial,un moment d'aquells queno s'obliden...
Podem destacar-ne el ci-cle de concerts que se cele-braren en el mes de novem-bre del 85, amb les corals deSóller, Pollença i Bunyola,i les bandes de Pollença iLlucmajor. Aquestes cincagrupacions treballarem pri-mer per separat i llavorsconjuntament. Fou un cla-morós èxit que ens porta al'Auditori de Palma com aculminació de tant de treballrealitzat.
Cal destacar també, to-tes les vegades que hem es-tat convidats a participar afestivals i concerts de colla-boració amb altres bandes.Per altra banda, record ambtristesa i sentiment, tots elscomponents de la Bandaque ja han mort.
Coneixem un poquet elVicenç director. RepassemIa gran tasca que ha fet elVicenç compositor i el Vi-
La primera impressiófou que la Banda estavamolt abandonada i co-mençarem a treballar-lacom es treballava amb lesbandes de València.
Quins objectius va de-cidir que havien de serprimordials a l'hora de di-rigir, de treballar amb laBanda de Llucmajor?S'han acomplert?
La Banda, quant a l'afi-nació, tenia una barreja dediapasó normal (440) i bri-llant (un surate) més agutque el normal), cosa quefeia impossible d'aconse-
CLINICA DENTALDr. LI. Galmés Ferrer
HORARI:
Dilluns, dimecres i divendres (9 a 14)
Dimarts (9 a 13 i 17 a 19). Dijous (9 a 13)
Divendres horabaixa (1630 a 20h)
Carrer Antoni Maura, 2Tel. 971 66 20 17 - LLUCMAJOR
ENTREVIScenç arrangista. Ajudi'ma fer un repàs... Llucma-jor, Enri Polca... Hatari,Tuxedo Junction, Dos gar-denias... què més? Què endestacaria d'aquest altrevessant com a compositori arrangista?
Com a compositor, lameva obra de més enverga-dura és el Divertimento pera Banda Llucmajor. Constade sis temps dedicats cadaun, a una platja o cala delterme de Llucmajor: lr-s 'Estanyol, 2n- s 'Estalella,3r- Cala Pi, 4t- la Fossa,56- Cala Blava, 66- s'Are-nal. Vaig compondre agues-ta obra per a la celebraciódel 1506 aniversari de lafundació de la Banda.
La meva primera com-posició fou Primer trío paraclarinetes, després Llucma-jor, després una polca per aclarinet i banda (Enri Polca,dedicada a la meva dona),
una marxa de process() (Je-sús de Medinaceli), unamarxa fúnebre (Sant Cristde la Sang).
Com a arrangista, lesmés destacades són: Atari
(música de Mancini), PolcaBávara (per a dos clarinet ibanda, tema popular), Tuxe-
do Junction (Glenn Miller),Dos Gardenias (Isolina Ca-rrillo), la banda sonora de ElGolpe (Scott Joplin), Brasil,l'Estaca per a grup de clari-nets (Lluís Llach). He deconfessar que tenc a totes elmateix afecte.
I com a professor,d'ençà que va arribar, haestat el professor de clari-net de l'Escola de músicade la Banda. Jo també elrecord com a professor desaxo ...
Com a professor, des delcomençament em vaig fercàrrec de la classe de clari-net, tot i que com que no hi
havia professor de sax6fon,vaig haver d'atendre tambéels alumnes d'aquest instru-ment. També he estat mem-bre del quartet de saxos Ciu-tat de Palma, per aim) tencalgunes nocions d'aquestinstrument. Vaig ser profes-sor de saxo fins que el meucompany de la Banda Mu-nicipal, Vicenç Fontelles,se'n féu càrrec.
També director de laBanda de la Federació...què en recordau d'aquellany?
L'any 1992 vaig ser ele-git per dirigir la Banda de laFederació Balear de Bandesde Música, la qual cosam'omplí de satisfacció perser el primer director que ladirigia per ser un directord'una Banda de les Illes (an-teriorment l'havien dirigidaPascual Martínez —professordel Conservatori- i AngelMartínez —subdirector de la
Banda Municipal-). Aquestaelecció fou a causa del tre-ball positiu que s'estava rea-litzant a la Banda de Lluc-major.
Per acabar...Voldria donar les grà-
cies a l'Ajuntament de Lluc-major, pel suport que ha dis-pensat a la Banda, senseaquest suport, no hagués es-tat possible el treball realit-zat; a la gent que ha venguta escoltar-nos als concerts ia altres actes; i per acabarvoldria donar les gràcies detot cor a tots els componentsd'aquesta Magnífica Bandade Música de Llucmajor,per la seva entrega i afanyde superació que ha existiten aquesta Ilarga trajectòriaque hem seguit plegats. Elsanim també a que segueixinsuperant-se perquè Llucma-jor disfruti de la Banda quees mereix.
Muévete con Renault Tres pilares muy importantespara que tu vida no se pare:
• Vehículo de Sustitución.
II Menú Amarillo sin cita previa.
• Servicio de Asistencia 24 horas.
Y muchos más servicios a tu disposición:
• Exposición: Vehículos Nuevos y Vehículos Ocasión.
• Servicio Post-Venta: con mecánica, electricidad y carrocería.
• Vehículos de demostración.
• Boutique Renault.
SERVICIOS RENAULT. Nos movemos para que no pares.
RENAULTAgencia RENAULT
BARTOMEU JAUME NADAL, s.a.Ronda Migjorn, 123 - Tel.: 971 66 01 40 / 971 66 01 41 • LLUCMAJOR
ENTREVISTA
Entrevista a Celso Calvirio i AndreuJoan Jaume. -
Foto: C. Julià
Darrerament ha sortit de la im-premta L'ATLES ESCOLAR GE-OGRÀFIC I HISTORIC DE LESILLES BALEARS (Comunitats au-tonòmiques, Continents i Univers). Elsautors d'aquest nou llibre didàctic sónen Celso Calviiio i Andreu i en PauBibiloni i Jaume. Aquest fet m'hapermès fer una xerrada amb un boncompany i gaudir de la seva compan-yia una bona estona.
No pens, aquí i ara, presentar-vosen Celso, la majoria el coneixeu des defa molts d'anys i heu seguit la sevatrajectória professional i personal.
On es va començar a congriaraquest ATLES ESCOLAR GE-OGRÀFIC I HISTORIC DE LESILLES BALEARS?
Els antecedents hem de cercar-los enaquelles primeres fitxes que en els anysde la dècada dels setanta férem per aju-dar-nos a donar a conèixer la Ilengua ca-talana dintre del Col.legi Públic InfanteDon Felipe
Eren els primers anys en què es po-dia tornar a donar a conèixer la nostrallengua dintre de les escoles públiques ien horari lectiu. Els mestres hi estàvemmolt illusionats pea) teníem mancancesde tot tipus al respecte i sobretot man-cances d'eines adients per dur a terme lanostra tasca.
Se' m va ocórrer treballar conjunta-ment la gramàtica catalana i la nostracultura. Ensenyar la llengua com a ins-trument per conèixer les nostres arrels.Partint del que ens envoltava, del que éspopular, aprofitant textos literaris, ron-dalles, contarelles D'aquí varen anarsorgint un bon grapat de fitxes que co-brien l'àmbit sociolingüístic, donant aconèixer les nostres arrels i la Ilengua deIa nostra terra.
En Pau, que aleshores treballava almateix nivell amb un altre grup, es vainteressar per l'experiència i hi varemcomençar a treballar conjuntament.
De què tractaven aquestes prime-res fitxes?
Aprofitàvem textos literaris molt co-neguts, tant en prosa com en vers; pre-sentàvem, d'una manera molt simple, la
flora i fauna de les Balears, partintd'aquells animals i plantes que teníemmés a prop i coneixíem, j, també, co-mençarem a treballar plànols i mapes.Sempre partint del que l'alumnat ja co-neixia j, damunt aquests fonaments, elsdonàvem nous coneixements.
Com vàreu seguir amb l'experièn-cia?
La manca de materials adients perdesenvolupar la tasca pedagógica de do-nar a conèixer el medi més proper al'alumnat d'EGB ens va obligar a seguirfent aquest tipus d'eines. Al principi erenfitxes, textos, plànols i mapes, que s'ana-ven fet a mesura que les necessitats elsanaven demandant. Era un material quesorgia d'una necessitat concreta que te-níem tant professor com alumnes a l'au-la per poder adquirir i assimilar uns co-neixements de l'entorn. Una vegada ela-borat era, immediatament posat en prac-tica. Tot el material que anàvem fent te-nia una part teórica seguida d'activitatsque l'alumne havia de complimentar ique ens permetia avaluar-lo. Aquest fetens possibilitava detectar els errors i ree-laborar el material i a la vegada la infor-mació obtinguda amb l'experiència eraaplicada a les noves eines que anàvemfent. Aquesta experiència va seguir alCol.legi Públic Joan Miró on varem ela-borar uns "Itineraris dins Ciutat".
Què eren aquests primers itinera-ris?
Eren molt senzills, aleshores treba-Ilava el medi a nivell de quart d'EGB,que a l'actualitat seria un quart de prima-
ria, allots de vuit i nou anys. Als alum-nes els donàvem a conèixer la localitaten què vivien. Hi havia una part teórica iuna altra practica. La teòrica es desen-volupava dintre de l'aula i consistia enuna explicació per part del professoramb l'ajuda d'unes fitxes, uns plànols imapes que els donaven uns primers co-neixements del que havien d'assimilar.Després venia la part practica que con-sistia en una passejada pel terreny armatsde les fitxes, plànols i mapes i amb unseguit d'activitats per anar contestantpels carrers.
Els al.lots passaven gust amb l'ex-periència, estaven entretinguts i desco-brien noves coses del seu entorn quasid'una manera intuitiva i sense que no-tessin l'esforç. Unes vegades, l'activitatera cercar els relleus d'una façana, dedescobrir una cantonada determinada,de seguir les fites del plànol i arribar a unindret, altres, es tractava de posar-se ambcontacte amb la gent que vivia en aquellHoc ¡fer-ii unes determinades preguntesque els ajudaven a recollir informació iadquirir coneixements.
Una vegada es tornava a l'aula, l'ac-tivitat era avaluada, es recollien les acti-vitats fetes al carrer i es duia a terme uncontrol dels coneixements assimilats.L'experiència servia per millorar aquellaeina en particular i elaborar-ne de noves.
Els itineraris no només es referien aCiutat, sinó que totes les sortides que fé-rem començaren a anar acompanyadesamb aquests materials.
L'experiència fou exportada a altrescentres, on el professorat acollí la idea ihi treballa, aviat ens començaren a arri-bar comentaris i propostes per millorarles eines amb què treballàvem.
Quan és que apareix la necessitatdels mapes de la nostra comunitat?
És en aquells moments quan ens fe-ren falta. Hi havia Atles Universals id'Espanya per() mancaven plat -Ids i ma-pes de la nostra comunitat autónoma. Ales escoles d' aquells dies s'utilitzava so-vint, a més del mapa de la Peninsula Ibè-rica un mapa de les files, mural, elaboratper Sa Nostra. Era un mapa de carrete-res, molt detallat, però massa complexper poder treballar-hi en aquestes edatsen què ens movíem a les escoles d'EGB.
Fou quan començarem a fer mapes.
L, C A IPartint de la necessitat que teníem de do-nar a conèixer el medi que envoltaval'alumne treballàrem mapes físics deMallorca, Menorca, Eivissa i Formente-ra, sense deixar de banda l'arxipèlag deCabrera; també començàrem a treballaramb mapes que presentaven la divisióde l'illa en municipis.
Record una publicació que féreudels mapes de què m'estàs parlant.Com fou?
Per mi, va tenir molta d'importàn-cia i encara ho record perfectament.L'inspector D. Bartomeu Rotger, ales-hores inspector de zona i a la vegada capd'inspecció fou el que ens va proposar iajudar amb aquesta tasca. Ell, en una deles seves visites a les aules del centre Jo-an Miró, va entrar a la meva classe i da-vant els mapes murals que els alumneshavien fet partint d'uns mapes muralsmuts, començàrem a parlar del seu fun-cionament com a eina d'aprenentatge ac-tiva i significativa que era. I de la neces-sitat d'unes eines semblants i amb lesmateixes característiques per poder de-senvolupar la tasca pedagógica dintred'uns centres que intentaven millorar ifer més atractiu l'aprenentatge delsalumnes.
A una segona visita ens va propo-sar dur a terme la publicació d'unacollecció de mapes muts, que tinguerenuna bona acollida.
I, què féreu a continuació?Continuàrem amb un seguit de ma-
pes murals que cobrien la mancançad'aquests materials a les aules.
Les institucions illenques ens dona-ren una rnA i rebérem assessorament iajuda per part de la Universitat.
En Climent Ramis Noguera, en elsmapes de pluviometria, en Guillem Ros-selló Bordoy i Victor Guerrero Ayusoen la collecció de mapes d'Història, enGliment Picomell en els mapes de Geo-grafia, també férem mapes de vegetació,en Joan Rita... .
Fins ara hem parlat dels antece-dents. Però quines són les característi-ques de l'Atles Escolar Geogràfic iHistòric de les Illes Balears?
En primer hoc sorgeix de la neces-sitat que es té de disposar d'un aties bà-sic que satisfaci les expectatives que elsnins de 6 a 14 anys tenen quan volenconèixer la nostra comunitat.
A la vegada hem volgut dotar elsmestres d'una eina de feina pràctica i
que ha sorgit de l'experimentació ambmaterials didàctics per alumnes i des del'aula i que una i una altra vegada ava-luada i modificada amb la mesura de lesnecessitats ha tornat a l'aula per ser pro-vada, avaluada i si calia rectificada finsel moment de la seva publicació. Pea)això no vol dir que hagi quedat petrifi-cada, una vegada impresa, sinó que amesura que se treballi, que s'avaluï, esveuran, no només les parts bones, sinóles possibles mancances que es rectifica-ran en futures edicions.
S'ha procurat només posar els topò-nims més importants per evitar una mas-sificació que pugui distreure els alum-nes. Això no vol dir que n'hi hagi pocs,hi ha més de cinc mil entrades toponími-ques i l'index alfabètic de topònims delfinal és molt complet.
Tots els mapes i plànols estan qua-driculats per facilitar la localització i si-tuació d'un Hoc o un topònim determi-nat. A mapes concrets apareixen la lon-gitud i la latitud.
I la presentació, enquadernació, elscolors utilitzats, la simbologia emprada,.... ha estat fruit de l'experimentació delmaterial a les aules.
A quins centres s'ha experimen-tat?
Entre d'altres a l'Eugeni López, enel Rafal Vell i en el Camp d'aprenentat-ge de Son Ferriol. El professorat que l'hautilitzat ens ha comentat els resultats quehavia obtingut i les mancances que hinotava i nosaltres els hem anat adequanta aquestes exigències..
En quins blocs es divideix?Es divideix en set blocs de contin-
guts:- Les Illes Balears dins l'Univers-Geografia física i humana de les
Illes Balears- História- La península Ibèrica, Espanya i les
comunitats autònomes.- La Unió Europea- Continents i oceans- L'Univers.A més ve acompanyat d'un índex al-
fabètic toponímic.De què tracta el bloc "Les illes Ba-
lears dins l'Univers"?En aquest bloc hem desenvolupat
uns conceptes geogràfics bàsics: el plà-nol, l'orientació, formes de relleu i hi-drografia, la costa, el cicie de l'aigua iels satèl.lits artificials i la cartografia.
I el de Geografia física i humanade les illes Balears?
Hi presentam uns vint-i-cinc mapesque tracten de la nostra comunitat desdel punt de vista físic i humà
Finalment el d'Història, què aga-fa?
Va des de la Prehistòria fins al re-partiment de la Corona d'Aragó a lamort de Jaume I.
També hi presentam l'evolució ur-bana de les ciutats de Palma, Maó i Ei-vissa.
Quins aspectes hem de tenir encompte a l'hora de fer ús d'aquest aties?
S'ha de tenir present que és general,ja que hi trobam informació cartogràficadiversa.
Els aspectes a tenir en compte són:- L'escala, que pot ser gràfica o
numèrica i ens indica la proporció que hiha entre la realitat del territori i la repre-sentació d'aquest sobre el mapa.
- La simbologia, que ens dóna unainformació dels elements representats enel mapa.
- Les línies imaginàries (equador,parallels i meridians), que ens donen laposició exacta d'un hoc representat enel mapa i ens informen de la seva longi-tud i latitud.
- Els colors, que ens indiquen as-pectes diferents del mapa, com la costa,el relleu, la hidrografia, la vegetació, lageologia, la pluviometria, la temperatu-ra, les divisions administratives.....
D'altra banda, l' index toponímic ser-veix per localitzar un Hoc determinat al'atles. Per fer aquesta labor més fàcil,cada mapa esta dividit en quadrícules de-limitades per una lletra i un número, i al'índex figura el topònim amb la pàgina.
I, després de l'Atles, què ens tenspreparat?
Ja estam treballant en una nova idea.Uns llibres sobre el medi, semblant alsque foren la col.lecció "Arrels" , ade-quats a l'aprenentatge de l'entorn i lacultura pròpia de la nostra comunitat.Les activitats que acompanyaran els tex-tos intentaran potenciar l'esforç, els hà-bits d'estudi i aprenentatge, ensenyaran,pas a pas, tècniques d'estudi per a l'ela-boració de mapes conceptuals, esquemesde claus, síntesis, . Crec que seran unaeina d'estudi i aprenentatge significatiude l'entorn.
Medicina GeneralPediatria
Cardiologia i Aparell RespiratoriNeurologia
Aparell DigestiuAnàlisis CliniquesCirurgia General
Nutrició i DietèticaDermatologia
A.T.S. (Infermeria)PsiquiatriaPsicologia
Ginecologia i ObtetriciaAngiologia i Cirugia vascular
Alergologia
CEM
LLUCMAJOR
HORARI:de les 9'00 h.a les 21'00 h.
Clínica DentalOdontologia
Medicina EstèticaOrtodòncia
Maxilo FacialTraumatologia i Cirurgia Ortopèdica
OrtopèdiaRehabilitació i Fisioteràpia
OftalmologiaRadiologia
EcografiesOtorrinolaringologia
PodologiaCentre AuditiuEndocrinologia
Urologia4.
OPINIÓ
Quaderns deFum Major
Camins i paisatgesMiguel Cardell
La cantonada del Camí de Ciutatamb les Rondes va ser coneguda un tem-porada com Es cantó des cinturons. Erenels anys que l'amenaça de sanció va ha-ver d'esdevenir complement imprescin-dible dels sobrats arguments per genera-litzar l'ús per part dels automobilistesd'aquest més que útil ormeig de segure-tat, i sembla que l'estop abans de sortirdel poble era generalment aprofitat percordar-se la guarnició.
D'això comença a fer anys, i ara, a laimpensada, quatre retxes a l'asfalt hancanviat de forma notable el procedimentper sortir del poble en cotxe per aquellcamí, i obliguen els conductors a utilitzar
un tram de la ronda com una mena de ro-tonda, de manera que es creen situacionsde confusió que no estic gens segur quesignifiquin la millor forma de donar sor-tida a un punt que, per al trànsit, i vista laquantitat de vehicles que hi passen, sique és ver que ha arribat a ser difícil icomplicat, font de més d'una retenció ide més d'un perill.
Els anys de la diligència, aquellstemps que anar a Ciutat era més un viat-ge, una expedició excepcional, que untrajecte familiar, formen ja part de l'ar-queologia i de l'oblit , i encara no heaconseguit aclarir si té cap fonamenthistòric aquell relat segons el qual elsque pagaven bitllet de primera seguien
colcant en arribar les costes, mentre elsde segona havien d'anar a peu i els detercera empènyer.
De la mateixa manera, les contare-lles dels pares i els padrins de la mevageneració, aquells viatges èpics en bici-cleta els anys del servici militar, espe-rant el camionet de l'agència ( de trans-ports, s'entén, pea) ho deien així, comen majúscula) per mirar d'enganyar elscostes, amb aquells rècords d'anar i tor-nar de Ciutat dues o fins tres vegades elmateix dia, semblen als ulls dels nostresfills arnades estampes de batalletes del'any de la picor sense cap sentit.
Fins i tot l'existència del tren, delqual conserv algun vague record infantil
CENTRE D'ESPECIALITATS MÈDIQUES
ASSEGURANCES: AXA - ADESLAS - AEGON - AGRUPACIÓ MUTUA - ALLIANZ - ASISA - CASER - PLANASD.K.V. - GROUPAMA - IMECO - MEDIFIATC - MUTUA GENERAL DE CATALUNYA - NOVOMEDIC - SANITAS
SERSANET - LA BOREAL - L'ALIANÇA - LA ESTRELLA - VITALICIO - WINTERTHURMUTUA D'ACCIDENTS: ASEPEYO - FIMAC - FRATERNIDAD - FREMAP - MIDAT
IBERMUTUAMUR - INTERCOMARCAL MAZ - UNIVERSAL - BALEAR
Placa d'Espanya, 56- Tel.: 971 12 00 64 Fax: 971 120 426- C/. Ciutat, 12 - Tel.: 971 12 00 21 - www.cem@cemllucmajor .com
OPINIÓ( el cromat de les barres, els bitllets decartró que el revisor mossegava amb unaespècie de pinces o de grapadora) semblaavui poc més que una fantasia dels tempsde Buster Keaton, nostàlgia d'uns anyspròspers, d'uns dies d'esperança gairebéoblidats, blanc i negre de post-guerrapellicules d'estraperlo i representantsque venien a visitar les fàbriques de sa-bates que, no fa tant, marcaven el pols dela quotidianitat llucmajorera. Algunament afectada de ceguesa històrica, i pot-ser també d'aquest sentit del negoci acurt termini, entre dues aigües, tan ma-Ilorquí, tan sicilià, va decidir deu fer qua-tre decades eliminar-lo de la faç de la te-na.
Són pinzellades d'una història que,juntament amb un servei d'autocaranacrònic i impracticable, més adient pera l'anècdota que per a l'ús pràctic, ( és adir, d'una política de transport dictadaper anau a saber qui, inclosos els podersfàctics de les indústries del cotxe, la mo-to i la benzina) ha fet del cotxe particularuna eina imprescindible per anar tirantdia a dia i acostar-se a Ciutat per un gusto per un necessari.
Aviat farà vint anys que aquest servi-dor va i ve cada dia, com tants d'altresllucmajorers, i campaners, felanitxers,etc., a cercar-me les sopes a la capital.Som dels que usen per costum la carre-tera vella, la de s'Aranjassa. Es un tra-jecte que m'agrada fer, per molt que ca-da vegada resulti més complicat, sobretotd'ençà que l'abocador de Son Garcies haacabat ( amb l'ajut d'una pedrera no moltllunyana) d'omplir el camí de camionsque s'arrosseguen a vint quilòmetres perhora.
Es un trajecte que m'agrada fer, mu-siqueta als altaveus del cotxe, però que
m'ha permès assistir , dia en dia, en di-recte, a la degradació d'un paisatge queestim, i que no puc oblidar que no és undecorat de fons, que és el territori, l'Am-bit on visc cada dia: l'abandó dels campsi l'epidèmia de xalets de legalitat mésque dubtosa, que primer eren poc mésque barraques d'uralita i cada vegadamés exhibeixen pretensions de senyoriutipicalista, però no deixen de ser xarons arompre, la conversió de S'Aranjassa iSant Jordi en pudentes catedrals de la de-puració de merda turística, la lenta desa-parició de la ramaderia vacuna i la sevasubstitució recent pels cavalls, la degra-dació dels molins, el creixement impara-ble de l'aeroport i la metàstasi urbanad'aquest gran nucli que suma ja al vol-tant de Ciutat, una mena de metròpolique va abraça tota la badia, inclosa l'ocu-pació descarada de territori agrari perempreses de lloguer de cotxes.
Precisament la construcció de SonSant Joan va crear una barrera en la rutanatural entre la vila i la capital. Ara elCamí yell de Llucmajor és pura anècdo-ta toponímica, com una petjada de dino-saure. L'obstacle ens ha obligat durantdecades a cercar la volta més curta, queun cert moment va ser el camí actual,passat S'Aranjassa voltar a l'esquerra peranar a cercar el que Ilavors era el co-mençament, o el final, de la primerenca oincipient autopista. Es el que es sol ano-menar Camí de Sa Síquia, en òbvia re-ferencia al torrentó o sèquia al qual correparallel: sempre m'ha agradat aquell in-dret, que quan la sequera no es especial-ment brutal és una mena de zona humi-da, com una mini-reserva que evoca comdevia ser el paisatge d' aquells indrets jafa segles, tal com el descriu per exempleIa crònica de l'expedició pisano-catalana
que va atacar la Mallorca islàmica un se-gle abans del Rei En Jaume: el canyet, itota la vegetació que les periòdiques ope-racions de neteja semblaven reviscolar, iuna fauna que inclou coll-blaus ( o erenverds?) nedant al petit curs d'aigua ambIa seva prole, més d'un agró, una menade petites gallinàcies negres amb la cres-ta o el bec d'un vermell llampant, algunesbart de perdius...
Ara, entre la Síquia i l'aeroport hicreix un nou polígon industrial, una ope-ració salvatge que ha farcit el subsea ambenderrocs, per allò de provar de controlarIa capa freàfica d'una zona que tendeix al'aiguamoll i el salobrar, i que ara con-verteix el torrentó, aquell fragmentidfllic de supervivencia, en una mena declaveguera urbana, encofrada de formi-gó, que ja no evocarà a ningú, quan elsmatins d'hivern l'aigua sembla fumejaren l'atmosfera glaçada, un gairebé in-temporal, plàcid i centreeuropeu adagide Bach.
No es que la ruta alternativa ofereixiperspectives més amables o conhortado-res: sense ser enginyer, la primera vega-da que vaig sortir de la vila per la Ilavorsnova carretera cap a S'Arenal i l'auto-pista, vaig tenir clar que Sa calobreta erauna cagada, un embut que convertia unade les arteries circulatòries de l' il la en unembossador que per a més d'un tendriaconseqüències fatals, en una invitaciócridanera a l'autopista.
No he pogut oblidar tampoc la sen-sació esqueixada, de viure un malsonamazònic de ciencia ficció, d'aquell diade boira i plugim que , tornant de Ciutatquan vaig haver fet el revolt que allunyala carretera de la mar per envestir cap a lavila, vaig identificar fum mesclant-seamb l'atmosfera ja grisa, per descobrir
CENTRE RECONEIXEMENT METGE OCULISTAMEDIC - PSICOLÒGIC Dra. Núria Busquets
Antoni Isern Oliver (EQUIP CLINICA JUANEDA)
CERTIFICATS MEDICS
OBERT ELS DILLUNS
CITA PREVIA
PER AL PERMÍS DE
de 16'30 a 19'30 hs. Tel. 66 22 82 - 28 94 58CONDUIR I D'ARMES
C/ Antoni Garcias 1-A
Tel. 66 22 82 (Llucmajor)
Bienvenido al vuelo de internet...
Entre ahora y descubra sus ventajas.
Ia tiendatelyco
Wick/ilia?
PUNTO DE VENTA PROFESIONAL
TELYCO LLUCMAJOR TELYCO ARENAL TECNOFON1A S.L. TECNOFONIA S.L.Servicio Tornio:. Post-venta
Plaza Espana, 54 Trasime, 16 TELYCO C/ Luca de Una, 12 bjos.Tel: 971 12 10 83 Tel: 971 26 93 10 Reyes Católicos, 33 Id: 971 24 03 41Fax: 971 66 40 46 Fax: 971 26 93 10 Tel: 971 27 34 06 Fax: 971 24 78 1107620 Llucmajor 07610 El Arenal Fax: 971 25 02 71 07500 Palma
07007 Palma
tot d'una les màquines que arrabassavengarriga com qui rasca moqueta vella, il'amuntegaven en caramulls que crema-ven com foguerons d'una festa infernal:ara és aquella pista de carreres que maino he entès quin benefici ens reporta.
Aquella sensació reviu ara, corregidai augmentada, en decidir passar-hi un diaper veure la cosa de la construcció de lanova autopista: més que un solc és unasimple brutalitat indescriptible, el que hihe vist, la mort d'un paisatge, com labomba de noves tecnologies que incre-menta i magnifica el bombardeig previde benzineres, restaurants, xalets, crip-tourbanitzacions golfístiques gens dissi-mulades, polígons industrials i altres her-bes que, poc a poc, converteixen l'illa en
un Hong Kong superpoblat i ofegador.El nou traçat de l'autopista dibuixa
també l'àmbit d'un nou creixement deS'Arenal, un nou episodi de l'orgia d'ur-banisme descontrolat, d'una especulacióque ja ha creat Ilegendes urbanes sobreles ofertes de compra dels terrenys queafecta, i que, en trobar resistència o de-sinterès per part dels propietaris haurienanat multiplicant el preu, per dos, tresquatre, en xifres de milers de milions deles antigues pessetes.
Segur que són casualitats, coincidèn-cies. Això és també el que diu el batlequan els diaris destapen que aquella àreaturística que s'ha de crear, amb 2.500places, com a resultat de l'esponjamentde S'Arenal aquell que s'ha inventat elPP sense consultar ningú, limita amb una
propietat ( i algun negoci) daae la sevafamília, Son Granada.
La presumpció d'innocència ensobliga a donar-li un marge de credibili-tat; per() és mal de fer no sorprendre'sde l'alt índex de coincidències d'aques-tes que passen a Mallorca, els matemà-tics farien bé d'estudiar aquesta excepcióo funcionament tan peculiar de les !leisde la probabilitat.
Ara, que ja sabem que les empresesd'un fill il-lustre de la vila, Joan CaldésLizana, hauran de ser indemnitzades perla Comunitat Autónoma, és a dir ambcàrrec als pocs euros dels nostres impostsque sen van a Espanya, pels perjudicisque els va causar quan feren trampes perno concedir-los a ells les obres del Túnelde Sóller. I parlam d'una vintena de mi-lions d'euros. I aim') mentre qui , segonssentències fermes, era l'organitzador del'endemesa, Berastain, segueix ocupantcàrrecs públics per decisió del PP. Perquan l'agermanament amb Sicília?.
Paisatges típics (eis paisajes lindosde Bonet de San Pedro?) i els caminsque ens duen allà on ens duen, ara queresulta que la crisi del turisme és es-tructural, vaja, i que sense ecotaxa lacosa encara empitjora, com l'atur, i elPP i la familia hotelera canvien d'ar-guments i diuen blanc on deien negresense que passi res. Pot ser si que elque ens cal és una crisi de veres, bonai fonda.
Ho deixarem aqui, sense aturar-nos en l'intent de censura municipald'un concert de joves bandes de músi-ca el passat Sant Jordi ( -Nova cançó?air() és política, i a més , no té res aveure amb nosaltres , es cosa de cata-lans... Tot un argument per partd'uns personatges que resulten mésfatxes que els seus predecessors delfranquisme, quan era possible, deversl'any 68, assistir a la Sala d'actes mu-nicipal a concerts de Llach i Pi de laSerra). Sense aturar-nos als dos ion-quis que es picaven el dissabte cinc dejuny a les deu i poc del mati mig ama-gats rere les bardisses del parc RufinoCarpena, a menys de deu metres del'entrada del colJegi públic, i entre elfems que deixen per alià les tribus ju-venils que hi fan cau.
Ho deixarem aqui perquè si co-mençam a demanar-nos com min pos-sibles aquestes coses, encara hauremd'acabar pegant-li al Prozac. Que nosé si cura o mitiga el cansament aquellque esmentava Espriu.
M CariesAl meu pare
24 d'abril 2004, 5:00 AM.
Patiment, tota la nit. "No puc pus", "No puc pus".
NOSTRA"
CAIXA DE BALEARS
,:ehiroE,‘”,\
SO CIE TAT
A quin públic va adreçat?Es clar que la TV ha d'omplir tot l'espai que li és permès,
per() ja sabem que si no ens agrada podem canviar de canal in'hi ha tants que mottes vegades no sabem a quin. Si no vo-lem tancar els ulls, podem apagar el televisor pet-6 el remeino és aquest i s'hauria de cercar un bon metge o, si poguésser, un bon especialista en psicologia.
Per què per fer riure (no diré a qui) han d'atemorir infantsper poder-los retratar amb cara d'esglai?Aixel és un abús auns indefensos infantons i per fer riure els fan caure en unapiscina o en un recipient casolà pie d'aigua. Ho han de fer ai-xi?
Dintre l'habitació hi havia molta d'estimació, moltad'unió, pare, fill i
Però, ... el darrer viatge es fa tot sol.
Per molta de gent que tenguis devora, per molta de gentque t'estimi molt, el darrer viatge es fa tot sol.
En pie trànsit , en aquest cas, molt concret, com si donàstemps a un acomiadament, a una darrera frase, li hem dit, ensha sortit de dedins, no sé com, ni perquè :"Ara trobaràs el teupapà i la teva mame.
litfrEncara és calent, encara hi és. Li toc el clotell i la galta.
Que l'estim!Quina ràbia!, em pensava que estava preparat. Imbècil!,
no sé quantes vegades ho vaig dir a la gent.
He tornat a Son Eriçó, on també vaig venir quan se vamorir el meu padrí, el seu pare, també vaig escriure algunacosa, més guapa, era més jove. L'he perdut aquell escrit. Elpadrí, també era un bon home, en aquest sentit eren moltiguals, molt bons al.lots, massa.
Tocaria estar amb ell, tot mudat al Bon Sossec. Tocariaavisar a la gent del fet.
Per a què? tenc molta de feina, he de memoritzar records,he d'avisar els padrins que hi duran el seu fill, que bé que noho hagin vist. Jo, ja l'esperaré al poble a les 15:00 h. Tan-mateix, avui he après que :"el darrer viatge es fa tot sol".
Dins el silenci de foravila, sent crits, és un amic, torn a larealitat, s'han fet les 12:00 h, fa un bon dia. La meva dona hacridat els amics. Encenc el móbil, xerr amb ma mare, "hanvengut molts d'amics a veure't, on ets? això, no se fa".
Tranquils, estic bé, tothom té un pare, i qualque dia, se liha de morir. Vaig a dutxar-me. Però, és que avui, he aprèsque "el darrer viatge es fa tot sol".
Bernat Alberti i Garau
Es que no s'adonen del mal psicològic que fan? Encaraque no estàs prohibit, que crec que hi deu estar, supós que ésun ensurt per a aquests infants i els ha de ser més perjudicialque el fet de faltar-los un tassó de llet quan és hora.
Si es Iluita per tal que ens conscienciem per mitigar el so-friment d'aquests menuts, per quin cap és millor començar?I pensar que hi ha pares que s'hi recreen fent espaorir els seusfillets! Supós que ho fan per poc cor, o per molta ignorància.
Nikitu Nipongu
SOCIETAT
Xerradesde cafè
Vendran més turistesaquest estiu?
Un que escoltava.--Quines novetats hi ha?• Potser que les que jo sé no siguin novetats, pen) sí que
em pareixen interessants.• Com és ara?• Encara no s'ha acabat la primavera i ja ens donen notí-
cies contradictòries sobre els turistes que vendran aquest es-tiu a Mallorca.
• I què diuen?• Uns diuen que en vendran pocs, i d'altres que en ven-
dran més que no l'any passat.• Idò no ho entenc...• Pareix que els hotelers es queixen perquè diuen que
molts vendran amb caracter residencial i no als hotels.• Idò, on aniran?• Diuen que en habitatges particulars i a possessions ha-
bilitades per a això.• I això sera dolent?• Pareix que sí, perquè també diuen que no ompliran els
hotels com els altres anys i els comerços també se'n ressen-tiran.
• Encara no ho entenc, perquè si volem turisme de quali-tat, sembla que aquest ho sera.
• Jo crec que a s'Arenal no en tendrem mai de turisme dequalitat, i el que hauríem de conservar és el turisme honrat,de classe mitjana, però que gasta més que els altres.
• Sí, perquè s'Arenal ja està estructurat per a aquest tipusde turisme, i no sera mai per als turistes rics.
• Veritat, el que cal fer, al meu entendre, a l'anomenadaPlatja de Palma, és fer neteja de tots els Iladres, estafadors idelinquents, si són estrangers enviar-los a la seva nació i sisón espanyols, molt de temps a la presó.
• Sí, tot això és molt bo de dir pea) mal de fer, pens jo.• I, per què?• Perquè pertanyen a la Comunitat Europea i sembla que
aims) dóna molta llibertat a tots els que pertanyin a aquesta co-munitat sense fronteres.
• I ara que ho dius, saps que tenim una Ilucmajorera quees presenta per Mallorca a les properes eleccions com a Di-putada, a la Comunitat Europea?
• No, i qui és?• Na Joana Lluïsa Mascaró, del Partit Socialista de Ma-
llorca.• Idõ tal vegada podrà fer alguna cosa per Llucmajor.• I els altres també...• Però el fet de ser de Llucmajor ja és un avantatge.• Veurem com acabarà la cosa, perquè en aquestes elec-
cions molta gent no esta gaire animada...
SOCIETAT
Temps passat
I. BarcelóA. Monserrat
La parròquia de Sant Miguelde Llucmajor, a cada època, hatingut algun "Vicari" que hadeixat empremta en els jovesdel seu temps.
Don Damia Vidal, el capellàde la "Isomoto" fou un d'ells.
Anys després vinguéDon Joan Servera i Ginard, unjovençà artanenc que a Homsd'una "Lambretta" va fer que elsjoves del seu temps, gracies alseu caracter juvenil i obert s'a-tracassin a l'Església.
Aquest Don Joan, delque parlam, és el que surt a lafoto d'aquest mes. Aleshores erael director i professor de llatídel Col.legi de Sant Miguel -ubicat al carrer de Sant Miguelcantonada amb Jaume II- i foul'encarregat de fer-nos uns exer-cicis espirituals a Santa Llucia.
La foto és de l'any 57,els alumnes On de segon i ter-cer de batxiller. Aleshores, elsseixantons d'ara tenien entre 12i 15 anys. Pocs anys després, elCol-legi tancà les portes i elsalumnes que seguiren estudiant,passaren al de sant Bonaventu-ra. Don Joan actualment se-gueix exercint a l'església deSant Jaume de Ciutat i sabemque és subscriptor d'aquesta re-vista, des de la qual els seusalumnes de sempre li enviamuna forta abraçada.
1. Joan Díaz casat amb n'Ur-bana Ferretjans. Tenen tres fillsna Isabel, n'Antoni i en Joan.
2. Climent Moragues (a .Flores) casat amb na Joana Cal-dés. Tenen tres fills en Joan, naLlucia i na Magdalena.
3. Rafel Prohens (del SúperProhens) casat amb na Frances-
ca Tomas. Tenen dos fills enJaume i na Joana.
4. Gabriel Salva casat ambna Margalida Piza. Tenen dosfills na Maria Francesca i n'An-toni.
5. Guillem Oliver.(a. Curt)casat amb n'Antònia Jaume. Te-nen dos fills n'Antònia i en PereAntoni.
6. Antoni Martorell (a. Ca-brera) casat amb na CatalinaFont. Tenen dues filles na Mag-dalena i n'Antònia.
7. Miguel Salva (de ca naVerda) casat amb na ConcepcióManresa. Tenen dos fills Na Ca-talina i en Lluís.
8. Joan Tomas (a. Lleixiue-ter) casat amb na Carme Roca.Tenen dues filles na Sebastianai na Miquela.
9. Joan Garau (a. Taconer)casat amb na Maria Tomas. Te-nen dos fills na Joana Maria i
ILLUSIONS PASSEIG JAUME III, 2 ATel. 971 12 03 18 Mòbil (24h) 649 03 19 27
EL TEU PUNT D OCI
HORAR/:
DILLUNS A DIUMENGE
1700 H- 22:00 H
DEMATI: DILLUNS A DISSABTE BOAlc10 . 30 H -13:30 H Cr. 4nS
DIMART5 TANCAT TOT EL 0/A / rE
HORABAIXA:
g 24 ho es67.) INTEANET- XATK.7 IOCS EN XAW
VHS- - VIDEOJ005
VENDA: JE elm2
E55ER 50CI T AVANTATGES: Presentant la tarjeta tens un 107e dte amb accesoria de telefonia Inaba
Art Mòbil Llucmajor c /f-lispanitat, 2 S'Arenal c/ Berges , 46
en Miguel.10. Miguel Mas (a. Puig) ca-
sat amb na Maria Ferra. Tenendos fills na Caterina i n'Antoni.
11. Antoni Monserrat (a.Rumbo) casat amb n'AntóniaVidal.
12. Antoni Ribas (de camade, Joana) casat amb n'ÀfricaLuna. Tenen dos fills n'Antoni ien Sebastià.
13. Pedro Taberner (a. Vich)casat amb n'Aina Maria Taber-ner.
14. Pedro Guasp (de CanGuasp de plaça) casat amb naMaria Noguera. Tenen un fill,en Joan.
15. Gabriel Cortès ( de ca naCrescència) casat amb na MariaTeresa Mira lles. Tenen dos fillsna Crescència i en Josep.
16. Don Joan Servera . Vica-ri i director del l'Escola.
17. Sebastià Monserrat (a.Robeta). Té dos fills en Migueli na Joana.
18.19.Matias Llompart (a. Cor-
mena)20.Antoni Taberner (a. Lleó)
casat amb na Maria Noguera.Tenen quatre fills Na FranciscaMaria, n'Óscar, na Maria delMar i en Marc
21.Sebastià Roig (a. Meco)casat amb n'Antònia Gelabert.Tenen dos fills na Joana Mariai en Josep.
22. Mateu Mas, fill de s'es-cola.
23.Miquel Coll casat amb naCatalina Garcias. Tenen un fill
24. Miguel Sacares casatamb na Fina Garcia. Tenen dosfill en Guillem i na Catalina.
25. Antoni Noguera (a. Ca-rreró) casat amb na FranciscaSalvà. Tenen dos fills en PereJoan i na Maria Antònia.
26. Miguel Pallicer ( de ca'nPallicer) casat amb na MariaBarceló. Tenen dos fills n'Anto-ni i en Guillem.
27. Pau Tomas (a. Bunyolí)casat amb na Margalida Feliu.Tenen dos fills
28. Ignasi Barceló (a. Neo)casat amb na Maria Calvino.Tenen quatre fills na Maria, naCaterina, en Joan i n'Aina Ma-
ria.29. Nadal Tomas ( del Bar
Nadal), casat amb na Isabel Gil.Tenen tres fills, na Paquita, naPilar i en Nadal.
30. Antoni Garcias (a. Es-trany) casat amb na FranciscaSitjar. Tenen dos fills en Matiesi n'Antelnia.
31. Vicente Colomar (filld'un guardia civil).
Agraïments: Volem donar lesgracies a tots els que amb la se-va col.laboració han fet possi-ble la publicació d'aquesta foto-grafia. En especial a Antoni No-"guera (A. Carreró) i a FranciscaSalva (a. Gtiells)
Nota: A la secció del mesd'abril diguérem que l'escola
pública on donava classe elmestre Rufino Carpena, estavaal carrer Bisbe Taixaquet i no ésaixí. L'escola estava al CarrerSalon núm. 6 al local del "Sa-lón" que després va ser "elFrente de Juventudes" i en elque ara hi ha les oficines de l'A-juntament.
També ens han comunicatque el número 12 era en JoanTomas Mulet de Ca'n Cota casatamb Magdalena Vaguer Gamun-dí. Té tres fills n'Antoni, naMargalida casada amb el metgePons i na Maria Magdalena.
A la revista del passat mésde maig, diu que el número 32de la foto tenia una filla que esnomia Práxedes i hauria de dirque tenia un fill: en Florián.
ENTREVIS TA
Gent de la vilaCliment Ramis, Director
general d'Universitat
Maties GarciasCatalina FontFotos: Coloma Julia
Quines són les funcions delDirector general d'Universitatdins el Govern?
La major part de les fun-cions consisteix a coordinar lesrelacions entre la UIB i el Go-vern de la Comunitat Autónoma.Aix() significa que la DireccióGeneral ha de respondre de lesquestions que la Llei Orgànicade Universitats deixa en mans deles autonomies en materia d'or-denació universitaria, com perexemple, la supervisió i valora-
ció dels nous plans d'estudis ol'adscripció de centres. La plani-ficació, conjuntament amb laUIB, del seu pressupost anual és,sense cap dubte, l'acte més im-portant de cada any en la relacióGovern-UIB. La programació deles inversions en infrastructuresuniversitàries també és una deles principals funcions. A més amés, hi ha altres tipus d'actua-cions, com per exemple la coor-dinació de les relacions del Con-sell Social de la UIB amb el Go-vern, la participació activa dinsla Junta de Coordinació Univer-sitúria, la publicació de les taxes
acadèmiques, la coordinació deles actuacions de les altres direc-cions generals de la Conselleriaamb la UM._
Vull destacar també la parti-cipació molt activa a l'Agènciade Qualitat UniversitAria de les
Balears (AQUIB), que esl'òrgan encarregat de vetllar per-què a la UM els estudis, serveis iprofessorat contractat tenguin unnivell de qualitat adequat. I ésmolt activa perquè en aquest mo-ments la presidencia corresponal director general d'universitat.
La Direcció General tambées present en un nombre consi-derable de consells de direccióde fundacions públiques i priva-des, on puc fer aportacions desde la perspectiva de la políticauniversiaria del Govern.
Finalment, la Direcció Ge-neral és l'encarregada de gestio-nar les diferents ajudes que laConselleria convoca per a estu-diants universitaris.
Com és la jornada de tre-ball i com sol ser l'agendad'aquest càrrec?
La dedicació és a tempscomplet i donades les caracterís-tiques peculiars del càrrec no espot parlar d'horari prefixat. Al-guns dies poden estar dedicatstotalment a rebre visites de per-sones interessades en exposar-teels seus projectes o els seus pro-blemes. Altres dies estan total-ment ocupats en reunions peraclarir aspectes que posterior-ment quedaran reflectits en lanormativa que emana de la Di-recció General. També has deviatjar a Menorca o a Eivissa perconèixer la problemàtica especí-fica que els estudis universitaristenen en aquestes illes i cercar
solucions que, d'alguna manera,responguin als interessos dels es-tudiants universitaris de les seusde la UTB a Maior i Eivissa.
La representació de la Con-selleria en el Ministeri d'Educa-ció i Ciencia del Govern central,en questions que tenen a veureamb l'ordenació universitària,generalment és encarregada a laDirecció General d'Universitat;per tant els viatges a Madrid sónbastants frequents, especialmenten aquest moments quan s'estanpresentant una serie de reials de-crets relacionats amb la nova es-tructuració dels estudis dins l'Es-pai Europeu d'Ensenyament Su-perior.
En moltes ocasions has dedespatxar amb el Conseller, queés el responsable final de les ac-tuacions de la Conselleria, i Lam-be assistir a reunions amb els al-tres Directors Generals per teniruna actuació coordinada i unità-ria. També has de dedicar tempsa resoldre els assumptes de cadadia, a parlar amb els teus col.la-boradors de les activitats ques'han de dur a terme i, per des-comptat, a pensar com es podenutilitzar de forma óptima els di-ners assignats a la Direcció Ge-neral en els pressupost de la co-munitat autónoma.
Enyora la docència i la in-vestigació?
Com és flci I imaginar notenc molt de temps per dedicar-me a altres ocupacions. Malgrataixò, no he deixat totalment ladocència a la universitat. Actual-ment estic impartint una assig-natura de tercer cicle sobre Me-teorologia de la Mediterrània. Esuna manera de no deslligar-metotalment de la docència. Quant
DOLÇ
FRUITS SECS • CONGELATSPOLLASTRES A L'AST
Plaça d'Espanya, 8 - Tel. 66 24 06 - LLUCMAJOR
a la investigació, tampoc n'esticdeslligat totalment malgrat lameva aportació a la recerca delGrup de Meteorologia del De-partament de Física és, natural-ment, inferior a la que tenia an-teriorment. Un o dos horabaixesa la setmana, depenent de lesocupacions del càrrec, vaig aldespatx de la facultat i Iene xe-rrades molt interessants amb elscompanys del grup. Així puc do-nar les meves opinions sobre eltreball que s'està fent i proposarnoves actuacions. De fet, conti-nuu d'investigador principal iresponsable d'un projecte sub-vencionat pel Plan Nacional deInvestigación y Desarrollo delGovern Central.
Quins sem els objectius ques'ha marcat el Govern enmatèria universitària? Enmatèria d'universitat, el PPtambé vol fer una política to-talment diferent a la que va ferel Pacte de Progrés?
La formació superior d'un
percentatge important de ciuta-dans, especialment si aquestaestà duta a terme per una institu-ció de prestigi, tant des del puntde vista de l'ensenyament comdes del punt de vista de la recer-ca, tant bàsica com aplicada, ésun pilar fonamental per aconse-guir i per suportar una societatmoderna, competitiva i culta.Aquest és el tipus de societat queel Govern vol continuar cons-truint i per tant els objectius mar-cats en matèria universitaria vanencaminats totalment en aquestadirecció. Les mesures que s'es-tan aplicant tenen l'objectiu fi-nal, per una part, de promocionarels estudis universitaris i, perl'altra, d'aconseguir que els en-senyaments i la recerca a la UM,les dues cares d'una mateixa mo-neda, siguin cada vegada més dequalitat. Les polítiques d'inver-sions en infrastructures, profes-sorat i personal d'administració iserveis van encaminades a asso-lir el que s'acaba d'esmentar.
El Govern és ben conscientde la problemàtica que la dobleinsularitat ocasiona als estudiantsde Menorca, d'Eivissa i de For-mentera. Per això s'està afavo-rint que es puguin cursar algunsestudis a aquestes illes i aug-mentar, dins els marges de lesdisponibilitats pressupostaries, elnombre d'estudis a les seus de laUM a Menorca i Eivissa.
La reorganització dels estu-dis universitaris que representaràl'adaptació dels plans d'estudisa l'Espai Europeu d'Ensenya-ment Superior per part de la U1Bcompta amb el suport del Go-vern. Aquest sera un moment enel qual es podrà posar sobre lataula la conveniència o no de va-riar l'oferta educativa de la UIB.
Al final de la legislatura, unavegada analitzats els resultats deles actuacions del Govern enmatèria universitaria, sera el mo-ment de jutjar si la política del' actual Govern ha estat adequa-da a les necessitats de la comuni-tat.
Es sabut que hi ha pocs es-tudiants universitaris a les Ba-tears, per què?
En efecte, les Tiles Balears ésla comunitat autònoma que té elpercentatge més baix de jovesentre 18 i 24 anys que segueixenestudis universitaris. Aquest per-centatge és del 25% mentre queIa mitjana nacional és del 48% itambé es troba lluny de la pro-porció recomanada per la UnióEuropea que és del 50%. Aquestfet és un motiu de preocupacióperquè la societat balear, si se-gueix així, a més de sofrir unempobriment educatiu i cultural,perdrà competitivitat i possibili-tats de desenvolupament, notindrà professionals d'alt nivellpropis i els haurà d'importar.Això ja esta succeint a societatsriques i socialment avançadescom, per exemple, Gran Bretan-ya que està importants metges iinfermeres espanyols per mancade professionals propis. Altresexemples també es podrien po-sar que no fan més que confir-mar el que acab d'indicar. Elsmotius apuntats per diferentsanalistes s'han posat de manifest
ja bastantes vegades als periò-dies i, pràcticament, tots coinci-deixen en el diagnòstic. El motiuapuntat és la quantitat de llocs defeina sense qualificació que lanostra economia, basada en elsector servers, està creant contí-nuament, i per tant, la facilitatque els joves tenen d' obtenir unsou que en alguns casos, cal dir-ho, pot ser quasi tan gran com elque aconsegueixen alguns titu-lats universitaris. Això, junta-ment amb el fet que l'estudid'una carrera universitaria exi-geix un esforç, que no sempreestan els joves disposats a realit-zar, podria ser una de les mésimportants raons per les qualssucceeix el que he indicat ante-riorment, encara que estic segurque n'hi ha d'altres, com podriaser la manca de tradició o que lanostra societat encara no s'hadespert del somni del boomeconòmic dels anys 70 i 80.
Què es pot fer perquèn'augmenti el nombre senseperdre qualitat?
Es evident que s'han de feractuacions que rompin el com-portament del "sistema". Peròaixò no és senzill, entre altres co-ses perquè és molt difícil conèi-xer com respondrà la societat auns determinats inputs, si la res-posta sera immediata o si tendràun retard. Malgrat les anteriorsreflexions és imprescindible feractuacions que intentin augmen-tar el nombre de universitaris.Amb aquest objectiu la Conse-Ileria d'Educació i Cultura junta-ment amb la U1B han dissenyatun pla d'orientació i transició a launiversitat (POTU). Les actua-cions del pla ja han començat ies duran a terme durant el finald'aquest curs i tot el curs que ve.Els receptors de les actuacionssón els estudiants de batxillerat iels de secundaria i el seu objectiués animar-los a seguir estudiantmostrant-los que hi ha un cara-mull de noves sensacions quepoden sentir quan s'aprenennous coneixements i que res te-nen a veure amb els que se tenenquan se rep un sou, que si obte-nen un títol universitari tindranmoltes possibilitats de trobar un
ENTREVISTAmillor hoc de feina i, aim) ho dicjo, compliran amb un dels deuresque tenen com a ciutadans.
Una cosa =be tenc clara:l'augment d'universitaris no s'had'aconseguir a costa de dismi-nuir la qualitat dels ensenya-ments. Si fos així, seria el triomfde la ignorancia.
Estudiar i treballar éscompatible?
Si estam realment en una so-cietat a la qual els joves volentreballar i, per altra banda es con-sidera necessari que estudiïn, nohi ha més remei que cercar fór-mules noves perquè treball i es-tudi siguin compatibles. És lapròpia universitat que ha de re-gular les noves fórmules dins elreglament academic i posar-lesen practica. La universitat té au-tonomia per fer-ho. Però tambéel Govern pot col.laborar, perexemple, permetent unes matri-cules amb un nombre menor decredits per a persones que treba-lien o que són esportistes d'elit oautoritzant estudis durant unquatrimestre especial que co-menci el novembre i acabi elmarg. Fórmules noves a intro-duir podrien ser, per exemple, larealització d'algunes assignatu-res optatives o de lliure configu-ració mitjançant ensenyament nopresencial, a través d' intemet, laqual cosa permetria una ampliaflexibilitat d'horari. Naturalmentaquestes decisions han de serben pensades i discutides mésd'una vegada i estudiar quin costtenen, perquè es ben segur queno tenen un cost zero.
Vivim en una societat quevalora poc l'esforç i, per tant,s'estudia poc i malament?
Es veritat que vivim en unasocietat que ha tornat rica d'unamanera ràpida i a la qual semblaque l'únic punt de referencia pervalorar una persona es el queguanya o ha guanyat. Això, ques'aplica en el món dels adults,d'alguna forma se trasllada almón dels infants i dels joves detal manera que podríem dir queapliquen all?) de "Qui no corre,vola". És a dir, des de les famí-
lies, en general, s'incideix poc enIa cultura de l'esforç, sembla quees predica més sobre el que s'hade rebre de la societat que sobreel que s'hi ha d'aportar. Això, enefecte, té com a conseqüènciaper a l'estudi que, en general,s'estudia poc. Aquest fet el de-mostra la quantitat de fracas es-colar (malgrat a les Illes Balearsno es superior ni molt manco a laresta d'Espanya) que hi ha aprimaria i a secundaria. Que l'es-tudi no atreu als joves es clarquan resulta que per cada vuitunitats didactiques a l'ensenya-ment obligatori n'hi ha nomésuna a batxillerat. I aquí, a les RiesBalears, encara ho confirma mésel nombre d'estudiants universi-taris.
Respecte a si s'estudia mala-ment crec es més greu el fet ques'estudia poc. Mai hi havia haguttants de recursos didactics a dis-posició dels professors ni tant dematerial a disposició dels alum-nes. Els mitjans informatics, elsaudiovisuals i les tecnologies deIa informació i la comunicacióhan obert un món nou per a l'en-senyament. Algunes vegades,quan veig material editat recent-ment, me fa ganes de ser alumneuna altra vegada. Per altra bandaestic convençut que els joves ac-tuals són tan intel.ligents o mésque els estudiants de fa, diguem,quaranta anys. De qualsevol ma-nera la diagnosi es difícil.
Estic segur que algun dia hihaura un canvi d'actitud respec-te a l'estudi i que la cultura del'esforç ressorgirà dins el mónmodem. Aquest sera un bon dia.
Darrerament la UIB haanat fent pronunciaments pú-blks sobre temes polèmics deIa política de la Conselleria.Què en pensau?
Cada institució té les sevesresponsabilitats, socials, cientifi-ques, polítiques,.... No semprecoincideixen les prioritats i elsplantejaments i es normal que hihagi debat.
Dit això, he d'afegir que esveritat que la LTIB ha fet algunspronunciaments institucionais al
llarg dels darrers mesos i en mo-tiu de temes que han resultatspolemics. Les manifestacions deIa UIB, com a institució, han es-tat totalment acceptades per laConselleria perquè sempre s'hanfet en defensa de principis ba-sics, sense incloure cap referen-cia a actuacions concretes i quees podrien haver fet en altres mo-ments. Per altra banda, la Conse-lieria no té cap dubte que la UIBrepresenta la maxima autoritatcientífica a les Illes Balears. Nos'han de confondre les declara-cions institucionals amb les d'al-guns professors que les fan a títolpersonal, malgrat =be se'ls haque reconèixer una autoritat perla seva preparació científica.
Vull dir aquí que els repre-sentants de la UIB a comissionsde la Conselleria que tractavenalguns dels temes que han resul-tat polemics han donat, majorità-riament, suport a les propostesde la Conselleria, la qual cosa in-dica que les propostes presenta-des no eren inacceptables.
En concret, la major polèmi-ca ha estat relacionada ambl'anunci d'unes properes mesu-res relacionades amb política lin-güística j, últimament, amb lasortida del Govern de l'InstitutRamon LLull. Respecte a les pri-meres vull dir que la trajectòriaen defensa de la Ilengua catalanadel director general de políticalingüística, Miguel Melia, es benconeguda tant a les Illes Balearscom a Catalunya i, per tant, noproposarà actuacions que perju-diquin la liengua catalana. Res-pecte al segon punt, crec que alsmitjans de comunicació han sor-tint suficients opinions de perso-nes amb diferents tendencies po-lítiques que han deixat ben clarqui ha provocat l' actual situació;no cal insistir sobre aquest tema.
Hi haurà universitat pri-vada en el terme de Llucma-jor?
En aquests moments no hiha cap sol-licitud a la Conselleriad'Educació i Cultura per a la im-plantació d'una universitat pri-
vada a les Illes Balears. És veri-tat que el febrer de l'any 2000l'entitat promotora Prouniversi-tas Europea S. L. va presentaruna sol.licitud per posar una de-legació a Mallorca, concreta-ment al terme de Llucmajor, deIa Universidad Europea de Ma-drid. Aquesta sol.licitud va serinformada desfavorablement pelConseil d'Universitats, pels as-sessors jurídics de la Conselleriai, en conseqüència, fou denegadapel Govern de les Illes Balearsel novembre de 2000. També esveritat que hi ha un recurs pre-sentat per la Universidad Euro-pea contra la decisió del Governdavant la Sala Contenciosa Ad-ministrativa del Tribunal Supe-rior de Justícia. En aquests mo-ments no s'ha dictat sentencia.
Amb aquest càrrec, ha co-mençat la carrera política deCliment Ramis?
Qualsevol que mini el meucurriculum s'adonarà que el cà-rrec de director general es la me-va primera dedicació a la políti-ca. Vull dir que mai havia pensaten la possibilitat d'ocupar un ca-trec com el que estic ocupant ique va ser una gran sorpresa, pera mi, que el conseller FrancescFiol me cridàs per col.laboraramb ell. Per això ii vull agrair laconfiança que m'ha dipositat.Durant els deu mesos que ja faque estic al davant de la DireccióGeneral d'Universitat no he re-but per part del Conseller mésque suport a les propostes que lihe fet. En aquests moments aspira acabar la legislatura en el Hocque estic i a realitzar una seried'actuacions que serveixin permillorar la UIB tant des del puntde vista de l'ensenyament comdes del punt de vista d'ordenacióacadèmica i augmentar la quali-tat de la més alta institució do-cent i científica de la nostra co-munitat. A la meva edat no eshora d'anar obrint portes; més bees la d'anar acabant, tira tira, lesfeines començades.
BANYS, TRESPOLS I REVESTIMENTS,
CALEFACCIÓ, AIRE CONDICIONAT...
0 MASSAN ELLA SA
Ctra. de Valldemossa, 44. - Tel 75 03 45 - Palma
CULTURA
Als amics i consocis de l'obra cultural BalearUn pic celebrades les
eleccions i triada la nova Jun-ta Directiva de l'Obra Cultu-ral Balear, era el moment defer-vos saber les raons que emvaren dur a acceptar la màxi-ma responsabilitat de la políti-ca lingüística de la Generalitatde Catalunya. Tenia aquestdeute amb tots vosaltres, so-bretot amb vosaltres, que usheu mantingut fidels a l'enti-tat fundada per Francesc deBorja Moll i que durant dotzeanys me'n vàreu confi ar lapresidència amb caràcter exe-cutiu.
Sempre he Iluitat perquèIa Ilengua catalana tengui unavida en plenitud. Si els pri-mers vint anys els he pogutdedicar, i mai ho podré agrairprou a la vida, a impulsar pro-jectes vinculats a l'OCB, arahe tengut davant l'oportunitatde posar en pràctica bona partd'allò que hem reclamat desde la societat civil i fer-ho desdel Govern de Catalunya ambuns mitjans públics i de per-sonal de gran abast.
Vull recordar Josep M.Llompart, tan enyorat. Quanvaig proposar a l'OCB, el1982, la xarxa popular de cur-sos de català per a adults, re-cord que em va dir que "lagent és més important quel'argent". També els qui ferenpossible la recepció a Balearsde TV3 i després de totes lesemissores institucionals deCatalunya i València.
Vull dir que si en la vidahi ha moments de satisfaccióprofunda, per a mi ho han es-tat les mobilitzacions de lesDiades per la Llengua co-mençades l'any 1995 amb laCadena Humana i que enshan fet saber còmplices decentenars d'entitats i col-lec-tius i de dotzenes de milers depersones, sense oblidar lestrobades de socis, a Lluc i aMiramar, i les Nits de la Cul-
tura.Vull tenir present tots els
qui han estat companysd'aquest viatge, els membresde les delegacions i publica-cions locals, de les associa-cions Paraula, Voltor, Movi-ment d'Escoles Mallorquinesi dels Joves de Mallorca per laLlengua, entre d'altres, elsconsells de redacció de la re-vista El Mirall, i dels meusequips de gestió, els treballa-dors de l'OCB. I els com-panys de les successives Jun-tes Directives, amb qui féreml'esforç, partint d'una entitatamb recursos molt limitats, deprofessionalitzar-la i d'arribara invertir al llarg clefs anys enobres i adquisició de patrimo-ni per a Can Alcover prop de300 milions de pessetes i adotar un fons d'inversió per al'OCB de prop de 100 milionsde pessetes.
La llengua catalana ha do-nat sentit a bona part de la me-va vida, tant en els aspectespersonals com professionals aBalears, perquè forma part demi mateix, i ara faré, a Cata-lunya, tot quan pugui i sàpigaper contribuir a donar un fortimpuls al seu ús social desd'aquest nou repte i responsa-bilitat, amb la intenció d'es-tendre' I a l'arxipèlag mit-jançant ponts de collaboració.Com va dir Albert Camus, "laveritable generositat amb elfutur consisteix a entregar-hotot en el present", i així vol-dria ser capaç de fer-ho. Ésuna tasca agosarada i comple-xa que, pel que veig, encomptes de donar-me tran-quillitat, me'n pot llevar...
La meva incorporació a laGeneralitat de Catalunya l'hefeta com a persona indepen-dent de qualsevol formaciópolítica, però no neutral. Hau-ria acceptat una proposta sem-blant de qualsevol govern delterritori lingüístic, compromès
amb la Ilengua catalana. QueIa proposició d'assumir la Se-cretaria de Política Lingüísti-ca (Departament de la Pre-sidència) provingués de Jo-sep-Lluís Carod-Rovira, ambqui compartesc amistat i plan-tejaments de present i de fu-tur, i l'aval del Govern tripar-tit de Catalunya (PSC, ERC,ICV-EUiA), em va fer gaire-bé impossible negar-m'hi. Toti amb això, ho vaig precomu-nicar a CiU, formació políticaamb la qual he mantingut alllarg dels anys una interlocu-ció i una relació fructífera, i alseu líder i president Jordi Pu-jol, amb qui sempre tendré undeute de gratitud i respecte.
No us puc negar que tam-bé ho vaig acceptar perquè elmoment polític em semblavaapassionant. I mês ara que elGovern tripartit de Catalunyaha donat suport explícit a lainvestidura del nou Governcentral. Comença una grantasca, pea) igual de complexai dura que sempre, per acon-seguir que l'Estat espanyoldeixi enrere el seu monolin-giiisme impermeable militanti camini cap a un model depluriiingüisme igualitari. Enaquesta legislatura es trami-tarà el nou Estatut d'Autono-mia de Catalunya i el del PaísBase. Tots els països que for-men part de l'Estat espanyolamb llengua, cultura i identitatpi-Copies podem i hem de recla-mar un Estat respectuós ambIa vertadera realitat plural deIlengties, cultures i nacionali-tats que el conformen. Podemconfigurar un nou períodehistòric en què es duguin aterme transformacions que elpas del franquisme a la de-mocràcia i els governs que hiha hagut fins ara varen deixarpendents. I en què podem cre-ar nous ponts de cooperaciócultural i en tots els àmbits delterritori d'una llengua com-
partida, començant per l'espaicomunicacional en què Cata-lunya encara va endarrerida ien què hem de fer possible larecepció de totes les ràdios itelevisions autonòmiques alPrincipat, entre d'altres.
En el fons, l'objectiu a as-solir per a la llengua catalana,mitjançant les nostres institu-cions pròpies, no és altre quefer la vida més facia i més fe-liç als ciutadans dels nostrespaïsos, fer possible viure encatalà les vint-i-quatre horesde cada dia i en qualsevol si-tuació sense que sigui un pro-blema. Fer de la Ilengua cata-lana un idioma amable, útil,pràctic, del país i patrimoni detots. Tan senzill com això.Tan complex alhora.
Vull donar l'enhorabona aSebastià Frau, el nou presi-dent, i a tots els membres dela Junta Directiva que repre-senten la nostra entitat, i ofe-rir-los tot el meu suport. Se-gur que afrontaran els nousreptes que té la llengua catala-na amb noves idees, nova em-penta i oberts a la ciutadaniad'una nova Mallorca que,com a Catalunya, constitueixel nostre poble d'avui i dedemà. A tots ells, i a tots vo-saltres, us faig arribar una for-ta abraçada, i la més ferma se-guretat que des del Govern deCatalunya oferirem la màxi-ma cooperació a les institu-cions i a les societats de totsels nostres països en bé de lallengua comuna.
A Barcelona estant, sem-pre duc Mallorca al cor i tam-bé totes les persones que hanestat, que sou i que sereul'Obra Cultural Balear.
Antoni Mir FullanaPresident de l'Obra CulturalBalear (1991-2003)Secretari de Política Lingüísti-ca de la Generalitat de Cata-lunya
FABRICA DE JOIERIA GARAU(Cain Cajeta)
Fabricant Illes Balears 030Només es fabrica mull or de primera llei (IS K)
24,04 E 21,43€
Pm..<
21,43 1 2, -16*20713P135GS f.
82,15€79,90€
33,08 E5.,
&AO)18,78 E 44.
117.5 55
" 44,65 E7 535
51,53€
Primeraomuniónmomentos inolvidables
71;,08 f
2
▪
8
▪
,65 E 42,02 E71.6•n
97,40 €1621ti,
5.115115.5:
23,60 €23,ô ' et,..1.4 11,117,1
56,45 E21,3 ) 22,49 €:
''',', ea alin._
27,91 E .........25,1 7 f .,
,)L ?L*: l '
23,397
71799 E
90,94 E, 51310.1
47,237
31,767
37,52 E0 MN
38,73 E5.1.5, 72
f576.114.
45 E7767R•
22,49€15 (765rie.)
64,66€55 NO%
N.)
C/. Born, 29 - Tel. 66 04 03 - LLUCMAJOR
L'AcampallenguaSebastià M. P.
Com ja havia informat ante-riorment enguany s'ha fetl'acampallegua a Pollença i vaser durant els dies 8 i 9 del pas-sat mes de maig.
A més de totes les activitatsque ja són conegudes (concerts,menjars, etc.) enguany hi haviauna activitat nova que a mêsservia per donar un crèdit delliure configuració als estu-diants de la UIB.
Enguany els dos dies estavencarregats d'activitats:
Dissabte només arribar imuntar la tenda ja podies anaral cercavila a fer una volta i pocdesprès mirar com a la muntan-ya es penjava una pancarta ge-gant de 54 metres anunciant elcomençament de la festa.
Llavors et deixaven descan-sar un poc fins a les 16:30 quecomençaven moltes de les acti-vitats i tallers, a mês d'una fes-ta infantil amb Cucorba i unconcert de música jove. El con-cert el feren 4 grups; Ke ReggaeSka, Es Reboster, Esparadrap iFor If The Flies.
A les 18:45 començaval'assemblea per crear el mani-fest de l'acampallengua. Aquestmanifest també el signaren enti-tats de les altres illes, tant deMenorca com d'Eivissa i For-mentera. A més servi per criti-car la postura del govern queper primera vegada no va ajudargens a l'organització, fins i tot ales edicions anteriors amb go-vern ja de Matas havien ajudateconòmicament, aquesta vegadano fou així.
Ja per començar a fergola del gran concert del vespreamb el sopar tocaven els Arpe-hots Havanneres Band. Idesprès el correfoc et duia capal concert que, la veritat, era al'altra punta de poble.
El mês esperat i el llocon es junta més gent fou sensdubte al concert del vespre, alcartell hi havia molt i molt bo,el cartell estava format pels se-
güent grups: Matras, Syphosis,Antònia Font, Lax'n'Busto, Fo-ra des Sembrat i finalmentBrams. S'ha de dir que AntòniaFont i Fora des Sembrat presen-taven CD, i que els Lax enregis-traven en directe, i també perdesgracia que se suposa que pera Brams era el seu adéu de lesilles.
El diumenge al matí lamajoria de la gent estava cansa-da però encara amb ganes de fermés coses.
A partir de les 11 i fins a
les 13:45 hi va haver tot un se-guit d'activitats. Desprès de lesactivitats concert d'Al-Mayurcai dinar d'arròs brut.
Ja per dir adéu i fins alpròxim, perquè hi haurà pròxim,es van lliurar els premis de lesdiferents activitats.
Com a balanç personalvull dir que va ser una passada,que ara sí que ja es pot dir queconec gent de gairebé tot Ma-llorca, i que esper que aviat enstornem a veure tots.
L'escriptor llucmajorer Sebastià Alzamora i la nedadoraolímpica Roser Vives llegiren el Manifest de la X
Diada per la Llengua
La plaça Major es va omplir de globus per demanar un canvien la política lingüística del Govern Balear
CULTURA
X Diada per la llenguaRectificau ara! Era el clam que milers de persones
llançaven al Govern de les llles BalearsColoma Julia
El dissabte 29 de maigIa plaça Major de Palmava ser el marc de la XDiada per la Llengua, iper aquest motiu es varenexposar panells amb imat-ges dels 10 anys de diadesi es van realitzar actes lú-dies i festius amb Spa-guetti i un contacontesafricà, cercavila de xere-miers i capgrossos i actua-cions musicals dels Gro-llers de sa Factoria, un ta-ller de Capoeira, l'Escolade Música i Danses deMallorca, la coral Polifò-nica de Bunyola i Al- Ma-yurqa.
El cómic Llonovoy vaser l'animador de l'acte;amb un discurs caustic idivertit, va criticar que elGovern vulgui "aparcar"Ia Ilengua vehicular i vaadvertir que "amb el trenno fan via per poder ferl'autovia".
Els examinadors/es dela Junta Avaluadora deCatalà regalaren certifi-cats de nivell C, en pro-testa per la decisió delGovern balear d'equipararamb aquest nivell mitja deconeixement el de tots elsalumnes que acabinl'ESO.
Sebastià Frau, presi-dent de l'OCB, va expli-car els motius pels qualsdesprés de 10 anys se se-gueix convocant aquestajornada reivindicativa.Varecordar que el Governesta obligat per I 'Estatut apromoure la llengua cata-lana i no a agredir-la.
Per() l'acte central vaser l'amollada de 10.000globus amb el lema: "Rec-
tificau ara!" en referènciaa la política lingüística delGovern, per la retallada derequisits lingtiístics alsfuncionaris, pel tancamentde Som radio, per la dava-liada de pressupost ennormalització lingüística,per la retirada dels senyalsde les televisions catala-nes i valencianes a l'asso-ciació Voltor, per la reti-rada de Balears de l'Insti-tut Ramon Llu II, pel re-buig a que la llengua cata-lana sigui oficial a la UnióEuropea, i pel projected'una radiotelevisió au-tonómica que no contem-pla el català com a llenguavehicular. Aquestes erenles critiques que l'OCB iles altres entitats convo-cants plantejaren al Go-vern en un Manifest llegitper I 'escriptor llucmajo-rer, Sebastià Alzamora, iper la nedadora olímpica,Roser Vives.
La participació enaquesta Diada no va sertan massiva com en altresocasions, potser perquè elsol havia estat molt intensi convidava a anar a lesplatges, o perquè hi haviaaltres convocatòries (Con-grés de l'STEL trobada deCastellers), o perquè unsector de gent pensa ques'han de fer reivindica-cions més contundents, osimplement perquè moltagent no tem per la sevallengua. Així i tot eren7000, segons l'organitza-ció, i el que sí és cert ésque es llançaren 10.000globus enlaire i s'espargi-ren ràpidament per la ciu-tat.
OPINIÓ
El català, llengua europeaAina Maria Llompart Suau
Les institucions polítiqueseuropees tenen dos camins: es-ser obertes als ciutadans o dei-xar de banda la realitat ciutada-na. La senzilla realitat es que elcatalà és una Ilengua més queequiparable a altres llengües ofi-cials d'Europa com el danès,l'eslovac, l'eslovè, l'estonià, ellituà, el finès, el grec, l'hon-garès, l'irlandès, el maltès, elneerlendès, el suec o el txec.
I per quin motiu el Català ésmés que equiparable a una lien-gua d'Estat?
Ara brevejarem una mica. Elcatalà l'entenen més de 10 mi-lions de persones i el parlen mésde 7 milions de persones. Publi-ca més de 7 mil llibres anuals icompta amb més de 28 milwebs. S'escriu des del segle dot-ze i és una de les Ilengues llati-
nes amb més cos científic: ambmés estudis gramaticals, lexi-cogràfics, diectológics, termi-nológics d'Europa, i amb més de3 mil alumnes anuals a lectoratsuniversitaris estrangers. El ca-talà compta amb un milenar depublicacions locals, com la pre-sent, que li otorguen un naturalprotagonisme a Europa. I si vo-leu un Estat, Andorra forma partdel marc de relacions europeu.
Aquesta es la pregunta quevos faig. Volem dirigir-nos a lesinstitucions de la Unió Europeaamb la nostra Ilengua? Volemque el català sigui oficial a laComunitat Europea? Les elec-cions europees ja són aquí i elspartits polítics ofereixen una va-rietat de propostes. La Constitu-ció Europea s'ha de redactar. Laredacció pot tenir una visió mésenfocada o més desenfocada,
més realista o més superficial.Els catalanoparlants amb el nos-tre vot triam el protagonismeque volem pel nostre poble. Po-dem crear una Europa on hi sompresents amb la nostra llengua icultura. També podem otorgar elnostre vot a persones que diuenque el Català a Europa es unabatalla perduda argumentant queno es pot obrir la porta a totesles Ilengües sense Estat: entrarí-em dins una torre de babel inefi-caç administrativament. Pere, elcatalà és una realitat punyentper la gent que té una visió cris-talitzada i uniformadora d'Es-panya i d'Europa. Les xifres ex-pliquen el que tothom sap: queel català ha de ser una llenguaoficial a Europa, que un pobleamb una veu tan gran es normalquè es faci escoltar.
LA VOSTRABOTICA DE CADA DIA
C/. Nicolau Taberner, 39 - Tel. 971 66 90 99 (Llucmajor)
OPINIÓ
R EcologiaLluna mirant a ponent, quart creixent;
mirant a llevant, quart minvantJordi Granados. -
Una mica d'ajuda maino ve malament. Em refe-resc a l'ajuda que cadascúde nosaltres, podem donaral maltractat mediambientper tal que no patesquitant.
Com? Icle senzillamentpensant un poc en el que-fer diari, per exemple, enIa nostra manera de com-prar. Qualsevol activitat,ja sigui particular ocol.lectiva, genera una de-terminada quantitat de re-sidus, alguns totalment in-necessaris si posAssim permostra una mica d'atenciói d'interès en el momentd'efectuar la compra, laqual cosa seria la millormanera de col.laborar enel manteniment del nostreentorn mediambiental.
Hem de pensar i tenirsempre en compte que elmediambient té una grancapacitat de regeneraciósempre que el deteriora-ment que nosaltres li pro-duïm no superi el limitd'aquesta capacitat.
Quan realitzam la com-pra podríem pensar a:
Escollir productes alpes, i així reduiríem ungran nombre d'embalatgescom safates, capses de po-respan.
• Portar de casa bossesde tela o una senalla, o elcarretó. Així evitarem tor-nar a casa carregats debosses de plàstic.
• Comprar productes
amb envasos ecològicsbiodegradables.
• Comprar detergentsbiodegradables i sensefosfats. Així contribuïm amantenir les aigües netes.
• Evitar la compra demaquinària, electrodomès-tics o semblants, que ven-guin en voluminosos em-balatges de cartó o de po-respan.
• Pensau a dipositar elsresidus sobrants als conte-nidors destinats a cada co-sa: paper, cartó, llaunes iplàstic, botelles, olis mine-rals, olis vegetals.
• Segons on s'efectuï lacompra, s'ha de demanarque donin bosses de papero de cartó en comptes deplàstic.
• Si hi anam motorit-zats, demanarem que ensposin la compra en capsesde cartó.
Si tothom actuàs així,els residus generats es re-duirien en una quantitatenorme. Després ve lanostra actuació a casa. Poca poc hauríem d'estar enpossessió dels distints ti-pus de contenidors (clarque comprats per nosaltresmateixos, perquè les admi-nistracions estatals o mu-nicipals no han arribat en-cara a proporcionar-los,tot i pagant-los). Enaquests contenidors po-dem posar-hi tots els resi-dus que generam a les nos-tres vivendes com són:
• Poal de ferns: aquí
només els residus orgànics(baleigs de menjar)
• Contenidor per a pa-per i cartó: diaris, revistes,embolcalls de cartó, so-bres de cartes...
• Contenidor per a Ilau-nes i envasos de plàstic(s'han de netejar abans detirar-los)
• Contenidor per a vi-dre: tot tipus de botelles,envasos, pots... netejar-losabans de tirar-los.
• Contenidor per a re-ciclables: safates, capsesde porespan, tetrabics...
• Envàs per guardar lesrestes d'olis vegetals uti-litzats. NO S'HAN DE TI-RAR A L'A JOUERA.
Un cop haurem com-plit aquesta manera de sor-tejar els NOSTRES resi-dus, ve la tasca de deposi-tar-los als contenidorsapropiats que han d'exis-tir a les nostres zones deresidencia. No podem es-perar ni exigir que n'hi ha-gi un just davant de casanostra, però el que sí po-
dem exigir als responsa-bles polítics de la nostrazona, com per exemples'Arenal, que n'hi hagi.Quants? Per això existei-xen unes taules per habi-tant per a cada tipus decontenidor, i que les nos-tres autoritats haurien deconèixer i de respectar.Com a recordatori, quedenexposats aquí:
Contenidor depaper/cartó: 1 contenidorcada 500 habitants
Contenidor vidre: 1contenidor cada 500 habi-tants
Contenidor d'envasos:1 per cada 500 habitants
Contenidor d'orgànics:1 per cada 100 habitants
Contenidor per a laresta: 1 per cada 100 habi-tants.
Des d'aquestes planesels exigesc, perquè si vo-lem mantenir aquest equi-libri tan necessari en elnostre mediambient sónles autoritats les que hande posar-hi els mitjans.
CLASSICS • NOVETATS • IMPORTACIÓ
Teixits LlevantAtenció Especial als Llucmajorers
Plaça Barcelona, 2 (zona Es Foal)
Tel.: 45 70 78 • PALMA
CULTURA
Testimonis documentalsde la nostra història
(LXIII) Contracte d'arrendament de la Maimonaentre el molt sr. dn. Antoni Montis, Marquès de la Bastida,
i l'honor Antoni Salvà (31.12.1809)(segona part)
¡Mgt
Sebastià Cardell i TomasBartomeu Font i Obrador
Item Y finalment es pacte quevostron ingres á este arrendament sevos entregaran las llavors, y estimsque mes abaix se descriuran tot loqual tindreu obligacio de dexar á lafi del mateix, ab la matexa calidad,bondad, y valor ab que se vos hanentregat, y son com se segueix:
LlavorsPrimo: dos quarteras xexa. Son 2 qu. 0 Br.
Id:catorze qu. blat. Son 14 qu 0 Br.
Id:quatre qu. ordi. Son 4 qu. 0 Br.
Id:sivada vuit guar. Son 8 qu. 0 Br.
Bous. FemsPrimo: Vint carretadas ferns á sis
sous valen 6 IliurasPrimo: Dos bous estimat los dos
cinquanta lliuras 50 Iliuras
Gor(r)etsTres quarteradas y sis orts de go-
ret de una reya á raho de una lliuraper reya valor 3 Wu-ras 7 sous 6
Id: sinc quart. y mitja de Binatraho una lliura per reya va-len 11lliuras
Id: dos quart., y docse orts deTersat á raho de una Iliura per reyaimporta 8lliuras 5 sous
Este arrendament de la PossesioIa Maimona fas, y otorgo yo el In-dicat Sor. Marques de la Bastida ávos dit honor Antoni Salva als De-roy de la manera que de antes quedaexplicat, y com millor sapigue dic-tar, y entendrer per lo expresat ter-
mini de sis arlys contadors del diavuit Setembre proxim pasat en ha-vant: Prometent fervos haver, y te-nir, y pasificament possehir ditaPossesio ab tots los drets, y utili-dads de la matexa durant el terminide este arrendament, y defensarvoscontra qualsevols Persones, cosos,Colegis, y Universidads qui inten-tassen perturbar á vos, y als vostrosen la vostra pacifica, y quieta pos-sesio, y esser tingut de firme, y le-gal eviccio, questio, Ilegitima def-fensa y de tots dafís interessos, des-peses, y gastos axi judicials, comextrajudicials, y de tot lo qui ve deIa naturalesa de indemnidad, y evic-cio. Y enterat de lo descrit: Yo eldit Honor Antoni Salva, natural, yvizi de la vila de Llummayor degrat, y certa sciencia, libera, y es-pontanea voluntat accepto el sobre-dit arrendament per Vose Señoriadit Noble Sr. Dn. Antoni MontisMarques de la Bastida á mon favorfet en el modo, y forma que quedaexplicat, y promet observar, y cum-plir tots los actes mencionats, y pa-gar á V. Señoria, y als seus la ante-dita annua merce de quaranta, ydues Iliuras en diner en los plasosaseñalats, vint quarteras de blat, deuquarteras xexa en el modo sobredit,y observar, y adimplir tot lo demesá mi expectant baix la obligaciohipotheca de tots mos bens mobles,immobles presents, y venidors, y lapena de execucio que consent en mi,y en los bens meus per qualsevoljutge ordenadora per la sola obsten-sio de este document: Per tot loqual cumplir, y observar obligamnosaltres dites parts mutua,y reci-procament tots nostres respectivebens, mobles immobles presents, yvenidors; Renunciant la presentaciode Ilibell, y demanda el acuerdo de
un dia la firma, y privilegi de nos-tron dret el donar patioras dins deudias,y lo espai de quatre mesos con-cedit en Mallorca á los qui no tenenbens pera subhastar, y vendrer losimmobles, y finalment las dilacionsde mesas, y veremas nostron propifor, y privilegi del mateix: Subme-tentnos, y tots nostros respectivebens al for, y Jurisdiccio de aquellTribunal ó Curia per ahont nos vol-drem convenir per la observancia detot lo contingut en este Instrumentcuya authoridad en nosaltres con-sentim. Fonch fet el present en laCiutat de Palma, los dia mes, y allyde sobre expresats essent presentsper testimonis á la firma del Sor.Marques Baltasar Morell, GuillemPerello de Ciutat, y Antoni Salva, yel Señor Marques lo firma de la suama de que don fe.
Marques de la Maimona. De-vant de mi Barthomeu Thomas No-tari. (rubricat)
Testimonis en presencia de losquals lo dit honor Antoni Salva loaccepta en la present vila de Llum-mayor lo dia nou Juriol de mil vuit-cents, y deu foren Dn. Antoni To-mas Pre., y Antoni Tomas practi-cant la facultad de Notaria Publicaambos de esta vila: Un de ells lo fir-ma á ruego, y presencia de dit Salvaper haver expresat no saber devantde mi de que don fee.
Antoni Tomas Pre. Devant demi Barthomeu Thomas Notari (ru-bricat).
ARM, Prot. T 118, 252-255 vto.
R. Llucmajor de pinte en ample,juny 2004, nam.256, p.
111PEUGEOT
AGENTE OFICIAL
RAMON NICOLAU, S.L.Nou Peugeot 407Per tornar agaudir de l'automòbil
C/. Marina, 104 - Tel. 971 66 05 21Exposició i Venta: C/. Marina s/n. - LLUCMAJOR
CULTURA
al Gloses i cançonsCanons populars
17.- Vos sou la reina d'Hongria,
vos sou perla de la mar;
sols vos me podeu donar,
Damunt la terra, alegria.
18.- per estar an es teu costat
se necessiten tres coses;
paraules de malrosat,
boca de sucresponjat,
saliva d'aigo de roses.
19.- An el sol robau l'ardor
i a sa Iluna sa tesa,
an el noble la noblesa
i a la neu la blancor.
20.- Estimada, flor seal flors
i no On de taparera;
no hi ha flor més vertedera
que, garrida, lo teu cos.
21.- Pintura, més que pintura,
los fadrins embalsamau;
no sé com no vos posau
dalt un altar per figura.
22.- Perquè sou agraciada
el voleu triar perfet;
per que siau sang i llet
que Déu del cel ha mesclada.
23.- Un fadrí n'està alabat,
ves sa mare que deu fer!
Beneït sia es roser
que tal ramell ha badat.
24.- Vos teniu la vermellor
de la flor de la roella,
la color de la poncella
i del lliri la blancor.
25.- A ciutat hi ha pintors
qur pinten moltes de coses,
pen) no pintaran roses
que siguen guapes com vos.
26.- El cel bell s'és foradat
i n'es caiguda una estrella;
Oh quina gran maravella
que manau an es costat!
Continuarem amb el recull de D.
Francisco de B. Moll que començàrem
el mes passat i que seguim amb l'apartat
"Iloances de la bellesa".
9.- Vos teniu l'ui amador
i la galleta vermeia;
amb un arrossam de ceia
feis penar lo servidor.
10,- Encara que jo cant fort,
bona amar, vos no em sentiu.
Unes uiades teniu
que m'arriben a la mort.
11.- Boqueta de cirereta,
quina boca teniu vos!
Vos teniu una boqueta
com un realet de dos.
12.- Una rosa a cada galta,
un ui a cada cabei;
vos sou sa font del remei
que per mi no n'hi ha d'altra.
13.- Vos teniu les mans tan blanques
com lo purissím paper,
oh diamant vertader!
oh coral de dos mil branques!
14.- Cara de Pasco teniu,
quina cara més alegre!
Com amb vos es sol se paga,
sa resplandor li preniu.
15.- Vos teniu uis de paloma
i les cabeiets d'or
voatra boca és un jardf,
d'on oui roses ma persona.
16.- ¿Que és aquesta maravella
que ara és sortida a ballar?
Ell faria davallar
del cel qualsevol estrella..
FRANCO NIÕJERINSTAL.LACIONS ELÈCTRIQUES
Instal.lador autoritzat per la D.G.I.
Instal.lacions i reparacions Elèctriques
6 Il.luminació
6 Aire condicionat
6 Energia Solar
6 Porters automatics
Reformes
6 Antenes
6 Megafonia
Telefonia
6 Línies B.T.
Manteniment
C/. Ramon Llull n2 33 - Llucmajor 07620Tel.: 971 660 918 - Fax: 971 660 281
Móbil: 629 270 307
URGENCIES ATESES EN 24 H.
1Llaço5 í T8oton55
Tarceria - Jtaencoria
Eociat3
C. Major; 86 - Tel. 97112013407620 LLUCMAJOR
Toncie12- latimaktC/. Major, 79em Tel. 971 66 09 45
(Llucmajor)
Li oferim elnou servei debuffets a domicili(freds i calents)
SOCIETAT
Sa penyaci falc6
Decrets de
batlia
- PROMOCIONES
ARABESCO 2000 S.L.
ha cobrat:
- 1.764,36 euros
(293.564 pta) per l'atenció
a ciutadans i entitats de Sa
Torre el mes de marg.
- 1.764,36 euros
(293.564 pta) per l'atenció
a ciutadans i entitats de Sa
Torre el mes d'abril.
- 3.675,56 euros
(611.561 pta) per la gestió
del Centre d'Extensió
Universitària el mes de
marg.
- 3.675,56 euros
(611.561 pta) per la gestió
del Centre d'Extensió
Universitària el mes
d'abril.
L'Ajuntament de
Llucmajor continua pa-
gant aquesta empresa
per atendre els ciutadans
de Sa Torre. Si ho fessin
els funcionaris munici-
pals, tal vegada les factu-
res de Sa Torre podrien
ser un poquet més peti-
tes.
• Eduardo Vellibre
Roca ha cobrat 2.899,90
euros (482.502 pta) per
implantació dels Plans
d'autoprotecció escolar i
de les instal.lacions muni-
cipals del mes d'abril.
• A Miguel Salvador
Cibrian l'Ajuntament
ha adjudicat l'assistència
tècnica que es precisa per
a la gestió i control d'acti-
vitats a les installacions
esportives, per 22.000 eu-
ros (3.660.492 pta) que
anirà cobrant per mensua-
litats.
L'Ajuntament va con-
tractant assistències tècni-
ques i serveis sempre a les
mateixes persones. Des de
l'oposició municipal es
diu que això és una mane-
ra més de contractar per-
sonal de confiança, ja que
si no es faria per concurs
públic i obert.
• TAO-TÈCNICS ha
cobrat, per vuit factures
del mes de marc, un total
de 38.032,55 euros
(6.328.083 pta) per as-
sistència tècnica i dife-
rents elements de la in
formàtica municipal.
L'equip de govern de
Ia Casa de la Vila gasta
molt en la informàtica
municipal; no sabem si
n'estan contents, però la
majoria de ciutadans, de
moment no han notat
cap benefici .
EsportsFutbol
Eleccions a la Presidència del CE Espanya
Quan mancaven encaratres jornades els Juvenils japogueren cridar "Cam-pions!!!". Aquesta tempora-da han aconseguit l'ascensque feia tant de temps quetothom desitjava. Molta il.lu-sió i una tasca ben feta hanfet possible aconseguir-ho.Els pares i el club els varenpreparar una bona festeta, esmereixien disfrutar aquesttriomf.
&&&&&&&&&&&&&&
P. FrauFotos: J. 011er
Jaume Oliver i Salvà vaser nomenat president delCE Espanya el passat 28de maig per un període dequatre anys.
Quan l'any passat,d'una manera un poc acci-dentada, passàreu a presi-dir una Junta GestorapensAveu què repetiríeu enel càrrec?
No, en principi no, peròIa feina feta, que crec que haestat bona, i que dins la JuntaDirectiva ens hem duit bé emva fer considerar que la tascacomençada s'havia de conti-nuar i així ho decidfrem.
Pensàveu què tendrieu
mks oposició?No ho tenia clar, pareixia
que hi havia gent interessadaen presentar altres candidatu-res però era optimista i creia,que inclús en aquest cas,aconseguiríem el suport de lamajoria.
De cara a la properatemporada quins són elsprincipals objectius?
- Sobretot manca saberprimer com es resoldrà la Ili-gueta d'ascens.
- Potenciar els equips dejuvenils i cadets per a podercomptar en el futur amb unequip, a III si convé, que esti-gui format per gent del po-ble.
- I tots els equips inferiorshan de disfrutar de jugar a
futbol, han d'aprendre molt iper això posarem bons entre-nadors.
Creis que el futbol aLlucmajor s'hauriad'unir?
Estam disposats a cedirperquè no hi hagi aquesta si-tuació, si miram per al bédels al.lots està ben clar queno és aquesta la millor solu-ció. S'hauria de poder arribara un acord per a poder tenir elfutbol Ilucmajorer unificat.
Enhorabona i que si-guin uns bons anys!
Els juvenils jas ina
preferent
L'equipdeprimera
preferent dis-puta la lligueta
d'ascensEl primer equip de l'Es-
panya és l'únic que encara noha acabat la temporada, la re-núncia del Génova els vapossibilitar jugar la lligueta a
En el moment de redactaraquesta notícia, els resultatsno són els millors ja que per-deren el primer partit a casacontra el Portmany i aqueststres punts eren molt necessa-ris; en el segon empataren azero contra el Calvià. Encarano està tot perdut. Ànims isort!
- Tot en foc
- Venda de xemeneies, estufes,
forns de ferro, "barbacoas"
- Li resolem els problemes de fum o de
mancança de calor
- Exposició - Venda de ceràmica i pintura
i components de decoració
Ora. Campos, Km 24'700 Tel./Fax 971-66 91 18 (Llucmajor) E-Mail: [email protected]
BALEARS
C. Major, 39 • Liucmajor
Tels. 971 660 796 - 615 293 050
El grup d 'a/omites del CT Llucmajor, acompanyats pels Directors técnics Borja Coll iMiguel A. Barrera, jut:lament amb el regidor d'Esports, Jaume Salva, el president del
Club, Pere Maim() i el secretari, Esteve Amer
els partits de la final del II Torneig Ciu-tat de Llucmajor i aquests varen ser elsresultats:
Masculí:Absolut "A"Ir. Joan Riera2n. Paco Malonda
Absolut "B"Ir. Jaume Fornari
2n. Josep Sacarès
DOBLESlrs. V. Ribas- Sergio Bonacho2ns. Joan Mad-Miguel Puigserver
CADET1r. Josep Sacarès2n. Joan Vidal
ALEVÍ1r. Jaume Lliteres
ESPORTSBasquet
VII Campus de bàsquetciutat de Llucmajor
Com cada any el Campus de Bàsquet genera una gran es-pectació entre els esportistes. S'estan preparant una granquantitat d'activitats sota la direcció técnica de Josep MiguelArbúcies.
El Campus es celebrarà del 5 al 9 de Juliol.Per a nins i nines de 6 a 16 anys.Inscripcions fins dia 1 de juliol.Telèfon per a més informació i inscripcions: 628260389.Vos hi esperam a tots!
Tennis
Gran participació al II Clinic del CT LlucmajorC. Font.-
El darrer dissabte d'aquest passatmes de maig, el Club Tennis Llucma-jor va celebrar el II Clinic amb l'ob-jectiu de posar punt al curs 2003 /04de l'escola de tennis. Les activitats esvaren iniciar a les deu del matí, ambl'assistència de, podríem dir, totl'alumnat que ha participat en el cursd'enguany, acompanyats pels entrena-dors i directors del Club, Borja Coll iMiguel A. Barrera, així com dels mo-nitors que han ajudat a impartir els di-ferents nivells de l'escola.
Les activitats del Clinic foren so-bretot jocs amb raqueta i al final hi ha-gué premis (gorres, clauers, raqueteres,camisetes, etc) que l'alumnat va rebreamb molta il lusió. Es feren les fotos derigor, per equips i el matí va acabaramb una berenada per a tots els nins inines d'aquest curs de tennis 2003/04.
Entre els premis que es varen adju-dicar, hem de fer esment al de l'alumnemés regular que enguany va ser en Mi-guel Mi5jer, el qual va ser obsequiatamb un lot d'elements complet per apracticar aquest esport, raqueta i ra-quetera incloses.
Aquesta jornada va coincidir amb
EUQO - IDIOMAS
cZétttifteleApreneu idiomes amb grups molt
petits amb professors amb experiencianatius i llicenciats
Academia d'IdiomesCarrer Rei Jaume II, 48 • Llucmajor • Tel. 66 11 33
2n. Samuel Loisel
DOBLES MIXTOSlrs. Rita Manresa- Antoni Maimó2ns. Lola Noguera- Sergio Bona-
cho
FEMENÍ ABSOLUTla. Rita Manresa2a. Maria Ripoll
L'endemà, diumenge dia 30, va co-mençar un nou torneig: el I OPENCEPSA en el qual hi participen algunsdels millors jugadors i jugadores de lesBalears. Per tant, són partits molt inte-ressants i fan que l'ambient les pistesdel polisportiu municipal de Llucma-jor sigui més intens.
Us mantendrem informats d'aquesttorneig al proper número de "Llucma-jor de Pinte en Ample".
M. Mõjer ha guanyat el premi de la regularitat. L'acompanyen Pere Mainzó, Esteve
Amer, Borja Coll i Jaume Salva
Vela
El president parla del Club NàuticI. Barceló
El passat dia 27, coincidint ambel segon aniversari de la seva elecciócom a President del club Nàutic deS'Arenal, tenguérem ocasió d'entre-vistar n'Antoni Galmés per a què ensparlàs del que s'ha fet, s'està fent ies pensa fer en relació a tot el quecomporta el bon funcionament i lamillora del Club: instal-lacions, acti-vitats i serveis.
-Antoni, quan te presentares a
les eleccions per a President delClub, digueres que seguiries la ma-teixa línia del teu predecessor enJoan Vich amb qui fores vice-pre-sident. Com has duit a termeaquesta continuïtat directiva?
-Vaig dir que el més importantper al club era mantenir una econo-mia netejada i ho he complit. Sensedeixar les inversions necessàries peral manteniment i millora. Gastàrem 5milions de pessetes dragant la boca-
na i el Club Vell, hem renovat lespalmeres mortes, l'espigó gros s'ha-via buidat degut a les onades, tambéhi hem posat bolardos més grossos -els vaixells cada vegada són de méstonatge-. S'ha fet el trespol de l'ava-rador nou i s'ha canviat el sortidorde la benzinera. Al local social hemposat portes automàtiques d'acerinoxidable i anirem canviant les fi-nestres de fusta per alumini. La fus-ta torna molt vella i el mantenimentés molt costós.
També vaig prometre tornar a po-sar el trenet per unir els dos ports.He parlat amb enginyers industrialsper a mirar corn es podria fer per apoder-lo tornar a muntar. Encara queen un principi les opinions són espe-rançadores, a l'hora de la veritat nos'aconsegueix el permis per a la rea-lització. L'impediment es que comque no hi ha cap artilugi homologatd'aquestes característiques, no es potautoritzar.
-Quin ha estat el motiu del can-vi de tarja per poder accedir alClub amb el cotxe?
-El que hem fet ha estat retirar latarja i posar un nou carnet de soci -1' anterior era molt gros i no cabiadins quasi cap cartera-. També va in-
majorset perruqueriaunisex
antônia isernc/ major,7 07620 Llucmajor
tel. 971 661 359
ESPORTSfluir que el sistema que usàvem, enespatllar-se, tenia moltes dificultatsper ser arreglat. Per això, els Clubsd'Andratx, de Palma i el nostre deci-dírem canviar-lo amb aquest quecompleix dues funcions: la de carnetde soci i de tarja per obrir la barrerad'entrada, cosa que també facilitaràel control d'aquells que entrin al re-cinte del Club.
-Què s'ha fet en quant a la ges-tió esportiva?
-Referent a l'esport de la pesca,el vocal de pesca, que és en MiguelRibot, esta fent una gran tasca creantambient de pesca. Cada primer di-jous de mes hi ha un sopar on s'hireuneixen molts d'aficionats a lapesca amb embarcació que facilita laposada en comú d'experiències per-metent que es coneguin els socis quetenguin aquesta afició en comú.
Al llarg de l'any es fan competi-cions a nivell local i els membres delclub participen amb molt bons resul-tats a les competicions autonòmiquesi al campionat d'Espanya.
-I en quant a la vela?-En l'esport de la vela nosaltres
estam considerats com un dels mi-llors clubs del món de vela Ileugera.En aquesta modalitat de vela feimmés del 40% del trofeu Princesa So-fia. Tenim classe Tornado, Finn i470.
Fa quatre anys férem el campio-nat del món de 470. Quan ens pre-sentarem com a aspirants al país ones feia, Nova Zelanda, fórem elegitsquasi per aclamació, ja que en aquestesport som coneguts arreu del món.Hem de tenir en compte que fa déca-des, quan encara a molts clubs nau-
tics l'afició a la vela era molt ele-mental, ja es va fer un campionatd'Espanya de 420 en el qual hi parti-ciparen 100 embarcacions de totl'Estat.
Per tenir una bona "cantera", elClub fa cursets d'oprimits per al.lotsen els quals hi ha una gran participa-ció tant de fills de socis com de nosocis. Tenim una escola de vela ambmonitors tot l'any, i com a directoren Francesc Gil, un experimentat na-vegant solitari amb vocació docent.
A més d'això, vull dir que tambétenim la sort de tenir un gran gerent,en Jaume Carbonell, que a més d'en-carregar-se de la part técnica i admi-nistrativa, és un magnífic coneixedorde la problemàtica dels clubs i unbon representant qualificat d'aquest,tant aquí com a l'exterior a més d'unexperimentat navegant a vela.
-I de cara al futur, teniu res
planificat?-Hi ha un avant projecte de canvi
de bocana i ampliació del port. Espe-ram que surti la nova Ilei de ports perveure en què pot influir en la viabili-tat del projecte, ja que depèn de l'in-crement de les tasses -es tem que si-gui molt gros-. Actualment hi ha unaoferta per al turisme nautic a Croacia-que té unes marines fabuloses- i és ameitat de preu que aquí.
Esperam que la concessió siguiper a trenta anys ja que per a quinzeanys, com pretenia l'anterior Go-vern, la realització del projecte noseria possible. El port no prendria es-pai pels costats, sinó que es prolon-garia cap a Palma i en la zona de mésa fora, possiblement, s'hi ubicaria lavela lleugera, per evitar l' inconve-nient que representa per als usuarisdel port la sortida i entrada de nins ijoves amb barques a la vela.
OFICINA PETER SANER • LLUCMAJORC/. CARDENAL ROSSELL 48
TEL 971 120624 FAX 971 121247e-mail: • . z. • eieline.es
• BIERTO DE LUNES-VIERNES 0900-1300
PARA SUS ANUNCIOS EN
hEa=oL
" ParieFRANÇAIS
Ultima mai ItarcHorawir sprechenDEUTSCH
we speakENGLISHIBalears Daily
Bulletin
Presentació dels tres seleccionats llucmajorers per al Campionat d'Espanya
Servei de begudesi menjars de qualitat
a bon preu
ASSEGUFAgència Llucmajor
Ramon Nicolau S.L.
(Peugeot)
ANCES
oZURICH
CZ Marina, 104 • Tel.: 97 66 05 21 (Llucmajor)
Pesca
El regidor d'Esports rep i felicita el campióde Balears de Pesca des d'embarcació
Miguel Ribot
Jaume Salvà, regidor d'Esports del'Ajuntament de Llucmajor va felicitarpersonalment el Campió de Balears dePesca des d'embarcació, el Ilucmajo-rer Joan Mateu Salvà. En aquest actetambé foren rebuts els pescadors JoanTruyols, del Club de Pesca Es Cap-Roig que va quedar en cinquè lloc iPep Pomares, del CN Arenal, que vaobtenir la setena plaça. Durant la visitael responsable d'esports de l'Ajunta-ment es va mostrar molt interessat en lapesca esportiva i va manifestar la sevasatisfacció pels bons resultats obtingutsper aquests tres pescadors residents alterme municipal, alhora que els va de-sitjar sort en la seva participació en elproper Campionat d'Espanya, que secelebrarà a Barbate (Cadis). Varenacompanyar els pescadors els presi-dents dels respectius clubs, Pere Ver-ger del Club Es Cap-Roig i Miguel Ri-bot, vocal de pesca del CN de s' Arena!.
Trobada 2004 depescadors de fonera
CN S'Arenal
Amb un gran exit de participació esva celebrar els passats dies 21 i 22 demaig la tradicional trobada 2004 depescadors de fonera del Club nàutic des'Arenal. Amb un estat de la mar ex-
cel.lent, amb vents fluixos variables iamb algun ruixat feble, els pescadors abord de les 23 embarcacions que pren-gueren part a la pescada varen gaudird'una excellent jornada de pesca en ai-gües del sud i sud-oest de Cabrera. Lescaptures obtingudes no varen ser gaireabundants però s'aconseguiren exem-plars de bona mida com el cap-roig demés de 3 kg pescat per l'embarcacióCALA ESMERALDA, de Ricard Sol-devila, o el gall aconseguit per la barcaDESTRAL, de Manuel Barceló delRestaurant Las Sirenas. També de mi-da considerable va ser una mòllerapescada per CATI PAULA de MiguelCanyelles que juntament amb la pà-
guera de devers 2 kg aconseguida perMAIG PRIMER, de Francesc Sánchez,varen ser les captures de més qualitat.L'embarcació FORA MANDO de Mi-guel Serra va ser la que més peix vacapturar al Ilarg de la jornada.
Finalitzada la pesca va tenir lloc al'incomparable marc del port de Ca-brera la trobada de tots els pescadorsque va culminar amb un sopar de com-panyonia a l'explanada del port. Tot vaser possible gràcies a la bona predispo-sició i collaboració de la direcció i delservei de vigilància del Parc Nacionalde l'Arxipèlag de Cabrera, així com deltitular de la cantina.
Son Munar (Algaida).Bartomeu Miralles Puigserver, 3r Trofeu Ciutat de Llucmajor(des de Madrid) i Francisco Rosselló i Ramis, Ir Trofeu Ciutat de Llucmajor
ESPORTSNotes Columbõfiles mes de maig 2004
Un mati amb en Bartomeu Miralles i PuigserverCampió de Regularitat i Designats del Club Columbõfil Llucmajorer
Joan Jaume i Sastre
En Bartomeu Miralles, que és elsegon any que concursa amb els seuscoloms al Club Columbelfil Llucmajo-rer, ens ha granat, ha cronometrat entotes, totes, les curses que configura-ven aquesta temporada columbòfila ia més de fer un bon grapat de trofeusha guanyat les Classificacions generalsde Regularitat, Trofeu Indústries SE-MAR, i Designats.
L'entrevista va tenir lloc a SonMunar, prop de la carretera entre Al-gaida i Montuïri, on en Tomeu té elscoloms. És una finca d'unes dues guar-terades, amb pou propi on antigamenthi havia una sínia i, segons ens conta elseu padrí, s'hi vivia. La finca té taron-gers, algunes llimoneres, quatre olive-res i un poc d'hortalissa; fa un grapatd'anys era suficient per donar per viu-re a una família dedicada a la pagesia.
Avui, en Bartomeu Miralles treba-lla per a l'Ajuntament de Llucmajor iviu a Llucmajor, però durant uns anysha viscut a Algaida, d'on procedeixuna part de la seva família, i hi té elscoloms amb què pren part a les curses.
Quan vaig arribar-hi, en Tomeum'esperava a les barreres i amb el queprimer me vaig fixar fou en els colomsque hi havia pasturant o prenent el soldavant el colomer.
Aviat varem començar a xerrar decoloms i ja veureu com va anar la cosa.
Molts dels coloms i colomins quehi havia fora del colomer presentavenun plomatge de color bronzejat ambalgunes plomes blanques a les ales, iper aquí començarem.
D'on vénen els teus coloms?La majoria d'aquests bronzejats
són "Ulises", d'en Toni Coll de Lluc-major, fa molts d'anys que tenc agues-ta línia de coloms, del 1981 quan enJulia Monserrat i Antoni Oliver me do-naren els primers coloms per poderviatjar al Club Llucmajorer. Fou en Ju-lia Monserrat el qui me va donar unafemella directa de n'"Ulises", els seusfills em donaren molt bon resultat i desd'aleshores no he deixat aquesta bran-ca.
Quines altres procedències te-nen?
Tenc coloms que vénen de dos co-lomers d'Algaida. De ca n'AndreuOliver i de Can Sion Mut. Són els par-dos clars i els cendrosos.
N'Andreu viatjà durant un bon gra-pat d'anys fent un bon paper a totes lestemporades. Els seus coloms eren fruitd'encreuaments entre coloms de Mart-ha Van Geel i coloms de colombòfilsmallorquins.
En Sion Mut viatja a l'actualitat alClub Columba-11 Llucmajorer, quedanttercer aquesta darrera temporada, elsseus coloms són de branques mallor-quines j, podríem dir, que és un espe-cialista en coloms de Ilarga distancia.
També hi ha coloms d'en Fonti-rroig de ses Salines i algun del colomerd'en Toni Oliver de Llucmajor.
I de fora, què?He comprat alguns coloms belgues,
anglesos i portuguesos. El resultat quem'han donat a la cria ha estat, la majo-ria de les vegades, regular i quan hohe tengut millor ha estat una vegadaencreuats amb la línia dels "Ulises"d'en Julia Monserrat.
Crec que hauríem de valorar més
els nostres coloms i no enamorar-nostan ràpidament del que ve de fora.
-En aquell moment, entram al co-lomer de cria, que està dividit en dos ité la paret amb nius per a la cria quefan 80 cm. de llarg per 50 cm d'amplei 40cm d'alt aproximadament A terrahi ha molt poca brutor i els nius estannets encara que dintre de les tasses hiha colomins.
- En Tomeu, agafa un dels colomsbronzejats i me'l passa.
Aquesta és la mare dels coloms quehe cronometrat de Castuera i Puerto-llano. Aquell, assenyalant-ne un demolt semblant, ve directament de CanJulia Monserrat, també de la línia delsUlises, és un colom que feia viatjarpet-6 li torna d'una cursa fora anella deniu, ja tenc fills seus passats de fons igran fons. El primer colom, que me varegalar en Julia era una néta directa den'"Ulises" d'en Toni Coll.
Són aquests coloms, els puntalsdel teu colomer?
Sí, ho són. Les parelles que actual-ment m'estan donant millors resultatsón encreuaments on la base és agues-ta branca. Tenc parelles amb fills viat-
jats fins a llarga distància producted'encreuar els bronzejats amb Van Ge-els de n'Andreu Oliver, favats i bron-cejats d'en Toni Oliver, i rojos i favatsd'en Fontirroig. Aquest any he intro-duït coloms d'en Sion Mut i tambétenc ganes de provar-los encreuatsamb aquests.
1, passant a un altre tema, tu hasviatjat amb diferents clubs colomb6-fils, quins han estat?
Vaig començar el 1981 al Club Co-lumbòfil Llucmajor, després, l'any1985, al Club d'Algaida (on viatjàvemcolombéfils d'Algaida i Montuïri),També vaig viatjar unes quantes tem-porades al Club Columbéfil de SantJoan de 1999 al 2002 i finalment somal Club on vaig començar.
A què creus que es deuen els èxitsd'aquesta temporada, a més de lasang?
Enguany he aconseguit posar elscoloms a un alt nivell quant a la pre-paració física. Hi he estat molt al da-munt, he passat moltes hores aquí, da-vant el colomer, fent-los volar uns vintminuts al matí i uns vint minuts a l'ho-rabaixa, vol forçat amb senyera; i , so-bretot, observant-los per saber quinseren es que estaven més en forma peranar a una cursa determinada.
I, després, el factor sort, que ésmolt important en el nostre esport iamb les condicions en què viatgen.
I, quant a menjar, què ens dius?- En Tomeu em fa entrar a una sala
petita, al costat de la sala menjador deIa casa, on té el menjar que dóna alsseus coloms i a la vegada que jo mirola mescla que ell m'ha posat a la mà,ell cerca una vela plegada i l'obrí.
Es menjar mallorquí, bàsicament,comprat a la temporada de la collida idirectament al pagès o a la cooperativad'Algaida o a Sant Joan, per les pun-yeteries, que són poques, vaig a CanBatliu de Manacor o a Can Xiu a Lluc-major.
Quasi sempre la mescla la faig jomateix o la don a fer, dient qué és quehi ha d'entrar. La fórmula és de n'An-dreu Oliver d'Algaida i me la va donarfa un bon grapat d'anys. Com veus hiha una mescla per a cada temporada elque hi entra en més quantitat són elscereals, respecte d'ells n'Andreu ja medeia que ho compràs tot el més direc-tament possible, millor si anava a lafinca a cercar-lo un poc desprès de lacollida, als grans magatzems el que hi
ha, moltes vegades són de fa un grapatd'anys. I del que n'hi ha manco ésd'oleaginoses, molt importants a l'ho-ra de la muda.
Els chines algunes coses més?Els don vitamines, calç, "piedra
piconer", i grill. Abans els donava co-pinyeta de la vorera de mar de s'Esta-lella o de ses Covetes, fins que em va-ren dir que havia de fer-la ben neta perpor del "gasoil" o altres productes quí-mics que podien produir diarrees. Aix()em va fer manies i he deixat de donar-les.
Quant a medicaments, els menyspossibles, quan és molt necessari, sem-pre he cregut que espenyen més que elque curen. El que sí don és per alscucs, quan els coloms pasturen, i aquího fan molt, sempre en tenen i s'had'anar molt alerta.
I, aquí, no és necessari donar- losres més perquè es trobin bd.
- En aquells moments una vintenade coloms estan pasturant davant el co-lomer dins terra de blanquer, és ungust veure' Is trescar cercant pedretes,caragolets blancs, espipallejant quatrebrots verds, ....I comprenc el que mevol dir.
Acabàrem passejant per la finca,anant fins a la vella sínia, on avui hi hales restes de l'aparell i és un motor elque treu l'aigua i l'emmagatzema enun safareig per regar l'hortet que téjust allà, els tarongers, les carxoferesdels costat de la paret i les quatre oli-veres. I, a la vegada que recorríemaquell bocí de terra, parlàrem del seupadrí, que hi vivia anant a fer plaça aAlgaida i Llucmajor, i com avui el quedu són despeses i alguna emprenyada.I em contà que l'any passat el seu pareva deixar perdre l'arbre les taronges,enfadat pel preu que li posaren.
De tornada a la caseta veiérem elcolomer, dividit en sis trossos: un co-lomer, el primer i més petit, per als co-lomins a fi de criar-los sols perquè nomolestin els viatgers a l'hora de lescurses. els tres següents per als colomsde vols, per als qui prenen part a lescurses, i, seguidament els dos colo-mers de cria.
I parlant de trofeus, de quillst'has sentint més content?
- Començà a parlar-me de cursesd'anys arrera, d'amollades de Ilargadistància amb molts pocs coloms cro-nometrats, de curses de velocitat que
havien resultat d'una duresa extrema-da, .... El temps passava i quan vaigmirar el rellotge me faltà temps perdir-li adéu i acordàrem que me fariaarribar un full amb els trofeus que ellconsiderava més importants en la sevavida columbéfila. I, aquí ve el llistat:
1 Juvenil Torneig Nadal 19831 Juvenil designats Eivissa 19854 Juvenil Mig Fons 19852 Oriola especial juvenil 1985Campió Absolut de MontuYri 19932 Oriola Grup Mallorca 19941 Cabeza de Buey Montuïri 19951 Oriola Grup Llevant 19971, 3, 5, 7 i 9 Calp Grup Llevant
19973 Baza Grup Llevant 19973 Baza Grup Mallorca 19978 Campionat Absolut Grup Llevant
1997Campió Absolut de velocitat Grup
Llevant 1997Campió Absolut Montuïri 19972 Calp Federació Balear 19981 Cap Grup Mallorca 19992 Oriola Grup Mallorca 19993 Velocitat Grup Mallorca 19991 Lorca Grup Mallorca 19992 Social San Joan 20001 Tàrbena Grup Mallorca 20011 Oriola Grup Mallorca 20032 de la General de designats del
C.C. Llucmajor 20032 de la General de Regularitat del
C.C. Llucmajor 2003.Campió de la General de Regula-
ritat del C.C. Llucmajor 2004.Campió de la General de Desig-
nats del C.C. Llucmajor 2004.3 del Trofeu Ciutat de Llucmajor
des de Madrid 2004.Vet aquí el que avui fa que en Bar-
tomeu Miralles i Puigserver sigui unsdels colombõfils a tenir en compte pera la propera temporada, esperem que lipoguem guanyar. I a la vegada que ellvagi recollint un grapat més de trofeusi premis amb els seus coloms que se-gueixen una branca de coloms intro-duïts a Mallorca fa un grapat d'anys ique tots hem d'apreciar en el seu justvalor.
Gràcies Bartomeu per les tevesparaules i per la manera que tensd' acollir a la gent que et ve a veure i aparlar de coloms i, sobretot, pel teuamor als coloms missatgers que des defa molts d'anys arrelaren a la nostra te-rra i que avui consideram mallorquins.
GIMNÀSA PUNT 1 4
C/. CRUP ESCOLAR, 68 - LLUCMAJOR - TEL.: 971 12 10 81
Activitats per a tota la familia
• TAEKWONDO• FITNESS• AEROBIC• BODY-PUMP• BODY-COMBAT• BODY-BALANCE• BODY-STEP• SOLARIUM• SAUNA• MASSATGES
Les més modernes maquines i el millor
equip huma al teu servei
ATENCIC5JULIOL, AGOST I SETEMBRE
PREUS ESPECIALS
Llibres, contes,jocs educatius,
material d'oficina
C/. Sa Font, 15 • Tel.: 66 26 66 (Llucmajor)
CENTRE OPTICEXPOLENT
Cl. Sant Cristòfol, 30Tel. 44 13 74
S'ARENAL
SOCIErTAT1/m2 que duiem acumulats en els me-sos anteriors de l'any, ens dóna un totalde 220,7 1/m2.
A partir de totes aquestes dades,doncs, potser es pugin treure algunes
I pel que fa a la pluja, tampoc no conclusions que ens ajudin a entreveu-podem dir que no s'hagi Hun. En total
re com serà l'estiu; en tot cas, qui les
ha plogut 37,6 1/m2, repartit entre les tregui haurà de ser algú amb més capa-
tres desenes que conformen el mes, de citat que nosaltres. Esperem, pen) que
la següent manera: la primera desena, no sigui un estiu tan calorós com el de
8,4 1/m2; la segona, 27,2 1/m2; i la ter- l'any passat ni tan poc estiuenc com el
cera, 2,01/m2.Tot aim') sumat als 183,1
de fa dos anys.
PLUVIOMETRIA COMPARATIVA
140
120
180
0
- ....._100
_ -r
_IT --1 r
G F M A M J J A S 0 ND
0 2002 77,3 9.6 69,8 95,4 76 26,2 24,7 89 15,6 50,5 118,5 44
0 2003 69,5 101,2 13,1 46,7 17,5 0,5 0,3 4,7 107,1 133 62.8 99,8
• 2004 12 61,9 65,2 34 37,6
M El t empsAntònia Font
En el mes de maig hem tengut real-ment de tot: ha fet fresqueta, calor, soli també ha plogut al Ilarg de tot el mes,o sigui que podem dir que la primave-ra ha desplegat tot el seu ventall depossibilitats. Vegem-ho en les dadessegüents.
Les temperatures s'han mogut entreuns marges d'allò més amples: des dela minima més baixa de dia 9, amb9,00, fins a la màxima més alta, dia 31,amb 27,2°, entre les quals hi ha gairebévint graus de diferència. Entremig, hitrobam la mínima més alta, dia 31, amb17,0°, i la màxima més baixa, dia 3,amb 14,2°; o sigui que el dan-er dia delmes fou el més calorós de tots, cosa deIa qual, per altra part, el termòmetre jaens havia anat avisat perquè al llarg deIa darrera setmana la màxima va pujar1 0 cada dia.
Naixements- Eduardo Pérez Garcia,
fill de Juán José i María Te-resa, nasqué el 21-4-04.
- Joan Masot Salvà, fillde Josep i Maria del Pilar,nasqué el 30-4-04.
- Luc Marius Erdmann,fill de Peter i Ariane, nas-qué el 16-4-04.
- Francesc Nicolau Ba-llester, fill de Gabriel i Lu-cía, nasqué el 16-4-04.
- Rocío Redondo Cabre-ra, filla de José luís i Elena,nasqué el 29-4-04.
- Agueda Salvá Oliver,filla de Bartolomé i Isabel,nasqué el 1-5-04.
- Elisabeth Paz Heems-kerk Terrones, filla de Ar-naldus Cornelis Maria iCarmen, nasqué el 21-4-04.
- Sonia Martín Noguera,filla de Juan Luís i MaríaMagdalena, nasqué el 2-5-04.
- Yasmina AkichouhZarioh, filla de Najin i Na-jat, nasqué el 29-4-04.
- Irene Llinás Llabrés,filla de Joaquin i María delRosario, nasqué el 5-5-04.
- Miguel Angel Chave-ro Bibiloni, fill de ManuelGabriel i Margarita, nasquéel 5-5-04.
- Juana María GálvezBallester, filla de Ginés iAntonia, nasqué el 2-5-04.
- Aina Oropesa Ojeda,
filla de Julio i Luciana, nas-qué el 10-5-04.
- Naja Luáriz AyerdiLongarte, filla de XavierRamon i Iratxe, nasqué el12-5-04.
- Toni Vidal Llovera, fillde Antonio i Esther, nasquéel 6-5-04.
- Maria Duraho Nogue-ra, filla de Ramón i María,nasqué el 6-5-04.
- Catalina Maria RipollColomar, filla de Miguel iMaria Magdalena, nasqué el13-5-04.
- Abdalatif Arazzouk,fill de Mohamed i Fatima ElKallali, nasqué el 11-5-04.
- Mireya Hernán Cam-panario, filla de José i Jose-fa, nasqué el 15-5-04.
- Rosa Furelos Gual, fi-lla de José Ramón i Catali-na, nasqué el 20-5-04.
- Núria Rayo Ferragut,filla de Hernando i Catalina
Isabel, nasqué el 16-5-04.
Matrimonis- John Jair Vallecilla
Vásquez i Lucenides Rojasde Campo, es casaren el 30-4-04 al Jutjat de Pau.
- Magí Mateu OliverCardell i Rosanna IsabelMatheu Brown, es casarenel 3-4-04 al Convent de st.Bonaventura.
- Miguel Fuxá BonnínMaría de los Angeles Vale
riano Olmo, es casaren el 1-5-04 a l'església de Ntra.Sra. de la Lactància (s'Are-nal).
- Francisco Javier Fer-nández Valifío i Juana ElenaNúñez Nívar, es casaren el1-5-04 a la Casa Consisto-rial.
- Juan Coll Ripoll i Isa-bel Salvà Marquet, es casa-ren el 14-6-03 al Convent dest. Bonaventura.
- Miguel Sánchez Ma-casso i María de los AngelesReyes Rodriguez, es casa-ren el 15-5-04 a l'església deNtra. Sra. de la Lactància (s'Arenal).
- Juan Far Mayol iAngela Rebassa Carbonell,es casaren el 21-5-04 al Jut-jat de Pau.
- Manuel Marín Pons iMaria Munar Garau, es ca-saren el 28-5-04 al Jutjat dePau.
- Shenol Shukriev Salievi Dolores Benabad García,es casaren el 28-5-04 al Jut-jat de Pau.
- Julio Sousa García iAntonia Muñoz Vilas, escasaren el 15-5-04 al Jutjatde Pau.
- David Jesús ValverdeRomero i Aneta AndreevaAntonova, es casaren el 21-
5-04 a la Casa Consistorial.
Defuncions- Lothar Hans Norbert
Ullrich, morí el 29-4-04 als69 anys.
- Terence John Riley,
morí el 1-5-04 als 73 anys.- Santiago Roig Pardos,
morí el 10-5-04 als 82 anys.- Luís Iglesias Vázquez,
morí el 13-5-04 als 83 anys.- Pedro Guasp Pons,
morí el 15-5-04 als 60 anys.Dades facilitades per
l'encarregat del Cemente-ri Municipal, Joan Lasco-las, referides al Registrede Defuncions efectuat en-tre el 8 de maig i el 31 demaig.
- 8 de maig. José EmilioGiménez Escudero, morí als43 anys.
- 8 de maig. ElisabethSchramm Geb Pritzl, moríals 79 anys.
- 11 de maig. SantiagoRoig Pardos, morí als 83anys.
- 13 de maig. Luís Ig16-sias Vázquez, morí als 83anys.
- 14 de maig. CatalinaRipoll Vidal, morí als 81anys.
- 14 de maig. Juán JoséReboredo Ruiz, morí als 74anys.
- 15 de maig. PedroGuasp Pons, morí als 60anys.
- 24 de maig. IsabelAdrover Nicolau, morí als88 anys.
- 26 de maig. Antoni Vi-dal Nadal, morí als 84 anys.
- 26 de maig. LluciaTomàs Morlà, morí als 96anys.
- 31 de maig. LyubomiYordano, morí als 24 anys.
Entre noltros
PERRUQUERIA
PUIGSERVERC/. Orient, 8 - Tels. 66 20 08 - 64 05 14 (Llucmajor)
CARNISSERIA o XARCUTERIA_nn
OBRADOR
GARC IAS
Plaça Espanya, 62 - Tel. 66 13 02 • LLUCMAJOR (Mallorca)
SUCCESSOR DE TOMEU BLANCH "PORTASSA"
SERVEI 24 HORESTelèfons: 971 620 129 - 606 946 712
Fax: 971 141 008Agent a Llucmajor: José Miguel Tomàs Bonet
C/ Orient, 102 Tels. 971 66 41 59 - 629 668 707
SERVEIS:Particulars
Tramitacions trasllats fora del terme de LlucmajorIncineracions (Palma i Bon Sosec)
COMPANYIES:Finisterre • Ocaso-Inca (Ag. 197) • Sta. Lucia
Previsora • Lloret • Nortellispania
Domicili: C. Joan Mesquida, 10 (Santa Maria)
Passatemps8 Expresidents dels
Estats UnitsLlorenç Mascaró
MNOX INI PUGHY OBZULAWI XNA F TM1OBWTOMI DQG I CCATADC TAGNNUNROXMEJ POI I PEBAN RAWELHATUSD AS SCONSRESR RMEJ AP SANTO I CUGELLCWAF YZARRAUSOSC LEMRTASEXEL RAXE I NVB IF
Solució del mes passat
Coll de Rod — De ses Argiles — Roig — Pintat — Rovelló Moro
• Pes foratd'es moix
Des de la Revista, volem lloar l'encert que ha tingut el re-gidor de circulació en encetar la política de posada de mirallsals cantons, on hi ha manca de visibilitat per als conductors,cosa que ha motivat frequents accidents, i volem col.laboraramb la seva tasca de prevenció.
Ara bé, al creuer dels carrers Hispanitat i Bisbe Roig, hiha un "punt verd" per a la recollida de fems. La voravia ésampla i els contenidors estan sobre el carrer, cosa que difi-culta la visibilitat als conductors que des de l'Estàtua hand'entrar al carrer Bisbe Roig.
Possibles solucions? Que els posin un poc més amunt, co-sa que ampliaria l'angle de visibilitat i els cotxes no hauriende sortir emmig d'un carrer de doble direcció, o que el posinal cantó del carrer del Sindicat, on no hi ha cases i la visibi-litat del Sindicat al Bisbe Roig és molt millor
SERVEI OFICIAL:
TALLERS CANELLAS ROTE ERCl. Hispanitat, 19 Tel: 971 66 06 47 - Llucmajor
Creativos, superactivos, personajes con mil intereses y con los trabajos más diversos,nadie se puede adaptar mejor a usted que un Fiat Idea, con nada menos que 32combinaciones posibles de los asientos. ro
A L.1
Descubre la nuevared de talleresBosch Car Service.
Rubi AutomóvilesLlucmajor, S.L.
Ctra. Arenal s/n - Tel. 66 02 34 - 66 16 18
Red Oficial de TalleresBosch Car Service
St. mULTIMARCA MULTISERVICIO
BOSCHService(-)41Car Service
DESCUBRA NUESTRASOFERTAS DE ESTE M ES:
*Radio CD mp3 desde199 euros.
*Radio DVD, GPS, CD,MP3, TV, pantalla táctil,
todo integrado desde2500 euros.
*Disponemos de las primeras
4,t;A%1ÇI\4%
marcas y gamas.
•S alvo error de irei pronto e IVA no in doido.
Ronda Ponent, 27 - 07620 Llucmajor - Tel. 971 66 01 70 - Fax: 971 66 41 07 - E-mail [email protected]
Related Documents
