Top Banner
Tema 4. L’Art medieval 4.2. ROMANIC 4.1. L’art prerromànic. 4.2. L’art romànic 4.3. L’art gòtic http://www.rtve.es/alacarta/videos/las-claves-del-romani co/claves-del-romanico-20110701-0935-43/1142847/
27
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Page 1: Tema 4 l'artmedieval 1. romanic

Tema 4. L’Art medieval4.2. ROMANIC

4.1. L’art prerromànic.4.2. L’art romànic4.3. L’art gòtic

http://www.rtve.es/alacarta/videos/las-claves-del-romanico/claves-del-romanico-20110701-0935-43/1142847/

Page 2: Tema 4 l'artmedieval 1. romanic

L’art carolingi https://www.youtube.com/watch?v=9pY8rcWv3Ms

1. Per què va ser important l’establiment del seu imperi? Ordre i estabilidat política que no hi havia des de final de l’imperi romà. Conexió entre el món romà i el món modern (medievalitat). Les lengües europees

2. Durant quants any va governar? 48 anys.

3. Quina peculiaritat política va tenir el seu regnat? Continuament en guerra

El enigma de Carlomagnohttps://www.youtube.com/watch?v=9r6rJ1z9fZQ

Page 3: Tema 4 l'artmedieval 1. romanic
Page 4: Tema 4 l'artmedieval 1. romanic

A final del segle X i després del cesament de les invasions bàrbares, l’Europa cristiana asoleix una etapa d’estabilitat gràcies a tres factors principals:- La tranquil.litat política dels

diversos regnes europeus.- La implatació del feudalisme.- La supremacía de l’Església

com a institució i com a focus cultural.

Context (NO ÉS AL LLIBRE)

Page 5: Tema 4 l'artmedieval 1. romanic
Page 6: Tema 4 l'artmedieval 1. romanic

-Va ser una època de peregrinatge a llocs sants com ara Jerusalem, Roma i Sant Jaume de Galícia.-Aixó va permetre obrir vies de comunicació importants i va facilitar el caràcter itinerant dels grups de mestres o artistes locals, fet que va repercutir de manera molt favorable en la producció artística i va fer possible que alguns estils regionals escampessin per tota Europa.

Context (NO ÉS AL LLIBRE)

Page 7: Tema 4 l'artmedieval 1. romanic

El Romànic. Origen (NO ESTA AL LLIBRE) El romànic es va estendre des del països

escandinavos fins al sud d’Itàlia i el nord de la Península Ibèrica, incloses les illes Britàniques i bona part de l’Europa central.

Presenta una gran varietat de peculiaritats nacionals i regionals.

Page 8: Tema 4 l'artmedieval 1. romanic

a) Primer romànic: Final del segle X i segle XIb) Romànic ple: Final del segle XI fins a mitjans

del segle XIIc) Romànic tardà: mitjans del segle XII fins als

primers anys del segle XIII

Localització i evolució artística del Romànic.(no esta al llibre)

Page 9: Tema 4 l'artmedieval 1. romanic

a) És un art essencialment rural i arquitectònic. La pintura i l’escultura es van subordinar en part a l’arquitectura.

b) L’edifici romànic per excel.lència va ser el temple. c) Es tracta d’un art didàctic, que té com a objectiu

l’educació religiosa del poble, majoritàriament analfabet, a través de les imatges i l’arquitectura.

d) Per tal que el missatge fos entés sense equívocs, preval el sentit narratiu, el simbolisme i l’expressió per damunt del realisme,

Característiques principals.

Page 10: Tema 4 l'artmedieval 1. romanic

ARQUITECTURA. 1. L’ESGLÉSIA (no està al llibre)

a)Es van orientar sempre d’est a oest, de manera que el primer raig de llum solar entrés per l’absis i que l’últim ho fes per la portalada principal

b)Es fa servir el transsepte. D’aquesta manera s’aconsegueix una forma simbòlica de creu. L’estructura cruciforme podia tenir :

- els braços iguals: planta de creu grega- Els braços desiguals: planta de creu llatina. c) A la trobada enter la nau central i la nau del transsepte hi ha el CREUER cobert habitualment per un CIMBORI.d) L’absis tindrà forma semicircular o poligonal. A més a més, es continua amb la girola o deambulatori. Al PRESBITERI (la part més posterior de l’absis) es solen obrir petites capelles radials o ABSIDIOLES.

Page 11: Tema 4 l'artmedieval 1. romanic

ARQUITECTURA. 1. L’ESGLÉSIA (no està al llibre)e) Coberta: -la nau central està coberta er una VOLTA DE CANÓ reforçada per arcs FAIXONS que descarreguen el pes en pilars. -Les naus laterals: d’alçaria i amplària menors, estan coronades amb volta d’arestes. f) Als murs que separen les naus s’hi distingeixen dos nivells:-Les arcuacions: que comuniquen la nau central amb les laterals.-la tribuna: un passadís superior amb petites finestres per on es filtra la llum. h) Exterior: El pes de la volta de canó obligava els arquitectes a utilitzar murs molt amples i massissos que es van reforçar amb poderosos contraforts, als quals s’hi van obrir poques finestres. i) A l’exterior destaca el cimbori i les dues torres campanar que flanquegen la façana occidental

Page 12: Tema 4 l'artmedieval 1. romanic

És un art essencialment rural i arquitectònic. La pintura i l’escultura es van subordinar en part a l’arquitectura.

Page 13: Tema 4 l'artmedieval 1. romanic

L’edifici romànic per excel.lència va ser el temple.

Page 14: Tema 4 l'artmedieval 1. romanic

Es tracta d’un art didàctic, que té com a objectiu l’educació religiosa del poble, majoritàriament analfabet, a través de les imatges i l’arquitectura.

Page 15: Tema 4 l'artmedieval 1. romanic

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=FLRTd76Tijs&x-yt-ts=1421914688&x-yt-cl=84503534

Per tal que el missatge fos entés sense equívocs, preval el sentit narratiu, el simbolisme i l’expressió per damunt del realisme

Simbolisme romànic.

http://www.arteguias.com/simbolismoromanico.htm

Page 16: Tema 4 l'artmedieval 1. romanic

a) Es van orientar sempre d’est a oest, de manera que el primer raig de llum solar entrés per l’absis i que l’últim ho fes per la portalada principal

Page 17: Tema 4 l'artmedieval 1. romanic

Es fa servir el transsepte. D’aquesta manera s’aconsegueix una forma simbòlica de creu. L’estructura cruciforme podia tenir :

- els braços iguals: planta de creu grega- Els braços desiguals: planta de creu llatina.

Page 18: Tema 4 l'artmedieval 1. romanic

A la trobada enter la nau central i la nau del transsepte hi ha el CREUER cobert habitualment per un CIMBORI.

Page 19: Tema 4 l'artmedieval 1. romanic

L’absis tindrà forma semicircular o poligonal. A més a més, es continua amb la girola o deambulatori. Al PRESBITERI (la part més posterior de

l’absis) es solen obrir petites capelles radials o ABSIDIOLES.

Page 20: Tema 4 l'artmedieval 1. romanic

A la trobada enter la nau central i la nau del transsepte hi ha el CREUER cobert habitualment per un CIMBORI.

Page 21: Tema 4 l'artmedieval 1. romanic

Coberta: -la nau central està coberta er una VOLTA DE CANÓ reforçada per arcs

FAIXONS que descarreguen el pes en pilars. -Les naus laterals: d’alçaria i amplària menors, estan coronades amb volta

d’arestes.

Page 22: Tema 4 l'artmedieval 1. romanic

Coberta: -la nau central està coberta er una VOLTA DE CANÓ reforçada

per arcs FAIXONS que descarreguen el pes en pilars.

Page 23: Tema 4 l'artmedieval 1. romanic

-Les naus laterals: d’alçaria i amplària menors, estan coronades amb volta d’arestes.

Page 24: Tema 4 l'artmedieval 1. romanic

LES COBERTES

- La volta de canó: aplicada a la nau central. Amb arcs formers que la dividien en trams.

- La volta d’arestes: A la nau LATERAL- La volta de quart de canó: A la nau central. - Cobertes de quart d’esfera: Cobrien l’absis. - Trompes o petxines: per passar de la planta quadrangular del

creuer a la secció circular de la cúpula.

Page 25: Tema 4 l'artmedieval 1. romanic

Als murs que separen les naus s’hi distingeixen dos nivells:-Les arcuacions: que comuniquen la nau central amb les laterals.

-la tribuna: un passadís superior amb petites finestres per on es filtra la llum.

Page 26: Tema 4 l'artmedieval 1. romanic

Exterior: El pes de la volta de canó obligava els arquitectes a utilitzar murs molt amples i massissos que es van reforçar amb poderosos contraforts, als

quals s’hi van obrir poques finestres.

Page 27: Tema 4 l'artmedieval 1. romanic

Exterior: , als quals s’hi van obrir poques finestres.

Destaca el cimbori i les dues torres campanar que flanquegen la façana occidental