tec estudi uoc.pdf

8/10/2019 tec estudi uoc.pdf

1/54

Seleccionar,

recollir,organitzar i

elaborar lainformaci escrita

Vicens Gmez MolinaLucia Herrero AlcortaHelena Palomares Larreula

PID_00178330


2/54

FUOC PID_00178330 Seleccionar, recollir, organitzar i elaborar la informaci escrita

Cap part d'aquesta publicaci, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,reproduda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitj, tant si s elctric comqumic, mecnic, ptic, de gravaci, de fotocpia o per altres mtodes, sense l'autoritzaciprvia per escrit dels titulars del copyright.


3/54


4/54


5/54

FUOC PID_00178330 5 Seleccionar, recollir, organitzar i elaborar la informaci escrita

Introducci

Els continguts per estudiar es presenten majoritriament per escrit i interessaaccedir a la informaci que aporten i transformar-la en coneixement. Per a fer

aquest cam que va des de laccs a la informaci fins al coneixement poden

ser tils diferents mtodes.

En aquest apartat veurem com la lectura s la porta que permet accedir a la

informaci que aporten els textos escrits. Tamb veurem quins mtodes faci-

liten que, a mesura que llegim els continguts destudi, els anem comprenent

i, alhora, els preparem per a lestudi i reps posteriors.

Per a comprendre i recordar tota la informaci de les matries destudi cal fer

tot un treball de seleccionar, recollir, organitzar i elaborar la informaci escrita.


6/54


Objectius

Heu de ser capaos del segent:

1. Analitzar la prpia competncia lectora.

2. Identificar els procediments que ajuden a millorar la competncia lectora.

3. Reconixer els diferents procediments de lectura i el que aporta cadascun

respecte a la comprensi de textos escrits.

4. Llegir duna manera rpida un text per a poder-ne extreure la idea general.

5. Llegir duna manera detallada un text per a comprendren el sentit com-

plet.

6. Aplicar el mtode del subratllat per a seleccionar la informaci dun text.

7. Emprar el resum, lesquema, el quadre sinptic i el mapa conceptual com

a tcniques de recollida, dorganitzaci i delaboraci de la informaci es-

crita.

8. Seleccionar, recollir, organitzar i elaborar la informaci dels continguts de

les matries destudi per a comprendrels, entendrels i recordar-los.


7/54


1. Lectura i comprensi de textos escrits i documentsmultimdia

La lectura s un instrument fonamental per a aprendre, ja que gran part de

laccs al coneixement el fem a partir de textos escrits i documents multimdia.

Llegir no s noms desxifrar les grafies de la llengua escrita; llegir s compren-

dre la informaci que cont el text.

En la mesura que dominem la lectura, tant en velocitat lectora com en

comprensi del que llegim, accedirem ms gilment al coneixement i

podrem dir que ser ms fcil aprendre.

Millorar leficciai leficincialectora s el que permet millorar lestudi de

textos escrits.

Parlar deficcia lectoravol dir aconseguir accedir a la informacidel text

que es vol llegir. Per tant, una lectura efica ser aquella en la qual compren-

guem i retinguem tot el que llegim. Si quan llegim no entenem el que llegim,

la lectura no s efica. Aix, podrem dir que leficciai la comprensi lectora

sn una mateixa cosa.

Eficcia

Leficcia consisteix a aconse-guir els objectius que ens pro-posem.

Leficincia lectoraconsisteix a comprendre el text en un temps mnim. Si

comprenem el que llegim per necessitem dedicar-hi massa temps, la lectura

no s eficient. Serem eficients en la lectura quan en la comprensi hi invertim

un temps mnim. Per tant, millorar la nostra velocitat lectorafacilita rendi-

bilitzar el nostre temps destudi.

Llegirem duna manera eficient quan aconseguim combinar la velocitat

i la comprensi en la lectura dun text.

Activitat

Feu lactivitat 1: Leficincia lectora, que trobareu al subapartat Activitats i recursos.

Eficincia

Leficincia est enfocada a sa-ber utilitzar els recursos de lamillor manera, a aconseguir elsobjectius en el temps mnim.


8/54


1.1. Tipus de lectura

En enfrontar-nos a un text escrit o un document multimdia no sempre te-

nim el mateix objectiu de lectura. Hi ha vegades que llegim per entretenir-nos,

daltres llegim per cercar una informaci concreta, mentre que daltres neces-

sitem analitzar un text per a entendren per complet el contingut...

Segons lobjectiu pel qual llegim un text (per qu llegim aquest text?,

qu en volem treure?...) podem distingir diferents tipus de lectura.

Algunes tipologies de lectura sn:

1) Lectura per a lestudi: lobjectiu daquesta lectura s comprendre el con-

tingut del text i memoritzar-lo, assimilar-lo de manera que el puguem aplicaren els contextos que pertoqui. Aquest tipus de lectura demana una lectura

pausada i analtica que permeti captar el mxim del contingut. Aporta un alt

nivell de comprensi.

2) Lectura dentreteniment: aquesta lectura la fem per plaer; interessa com-

prendre el significat del contingut del text per no ns lobjectiu principal.

Lobjectiu principal s gaudir llegint i gaudir del que el text aporta. s una

lectura relaxada.

3) Lectura general: lobjectiu de la lectura s fer-se una idea general del con-tingut del text. Per tant, s una lectura rpida del text, per sense la intenci de

comprendren tot el contingut. Podem dir que la comprensi s baixa perqu

el que interessa s anar de pressa per a saber de qu parla el text.

4) Lectura de reconeixement: lobjectiu de la lectura s buscar una dada con-

creta o un aspecte especfic que creiem que podem trobar en el text. En aquest

cas, no hi ha comprensi del text, ni tan sols podem dir que el llegim; senzi-

llament, fem una ullada al text de pressa.

Els diferents tipus de lecturamarcaran tamb la velocitata la qual decidirem

llegir i el grau de comprensidel text que volem assolir. Per exemple, llegirem

duna manera ms pausada i analtica un text destudi que no pas quan llegim

un text per tenir noms una idea general del que diu.

Activitat

Feu lactivitat 2: Per qu llegeixo?, que trobareu al subapartat Activitats i recursos.

Objectius de lectura

Els objectius de lectura sn elsmotius o finalitats pels quals

estem llegint un text. Aquestsobjectius poden ser ms omenys explcits, podem serms o menys conscients queels tenim marcats. Per totalectura respon a un objectiu.

Exemples dobjectius delectura

Poden ser exemplesdobjectius de lectura:distreures, informar-se, cercarinformaci concreta, tenir una

visi general del tema, com-prendre el text en tota la com-plexitat i labast, pensar i en-tendre els continguts de les as-signatures destudi, estudiarper afrontar un examen...


9/54


1.2. La velocitat lectora

Normalment es parla de la velocitat lectorareferint-nos al nombre de parau-

les per minutque som capaos de llegir.

Per la velocitat lectora sobretot pren sentit quan facilita la comprensi lec-tora, s a dir, quan ajuda a assolir el nostre objectiu, que s millorar la com-

prensi dels textos escrits.

La velocitat lectora i la comprensi lectora no sn incompatibles, sin

necessries per a una lectura eficient.

La velocitat a la qual llegim est lligada a com la nostra vista accedeix a desxi-

frar les grafies, per tamb a la finalitat de la lectura, a la tipologia de textos,als coneixements previs que tenim sobre el tema que llegim, etc.

En qualsevol cas, lideal s adaptar el ritme de lectura a la finalitat del que

es llegeix i al tipus de lectura. Aix es diu flexibilitat lectora.

La flexibilitat lectoraconsisteix a adequar la velocitat als objectius de la lec-

tura, tenint en compte la dificultat i la familiaritat del text que volem llegir.

Per exemple, si el text s fcil, podrem llegir ms rpidament; en canvi, si el

text s ms complex, la lectura ser ms lenta.

Per tant, no es tracta de llegir rpidament duna manera indiscriminada, sin

que adaptarem el ritme de lectura, la velocitat a qu llegim, segons la situaci

de lectura (objectiu de la lectura, dificultat del text i familiaritat del contingut).

Lobjectiu de la lectura ser un dels aspectes que determinar la velocitat

de lectura.

1.3. La comprensi lectora

Per a comprendre el significat dun text s molt til fer s duna srie

destratgies en el moment en qu llegim el text. Hi ha diferents maneres i

condicions de dur a terme lactivitat lectora que fan que una manera de llegir

sigui ms adequada que laltra.

Per a comprendre un textcal focalitzar latenci i la concentraci en el que

llegim i fer-ne una lectura activa.

Llegir duna manera activa vol dir que, mentre anem llegint el text, fem altresaccions que ajuden a comprendre el que el text aporta. No sols llegirem el text

de forma seguida, sin que farem altres processosque ajuden a reflexionar

Reflexi

Llegir a poc a poc, lentament,no sempre significa que enten-gueu millor el que llegiu. Hi hadiferents tcniques per a millo-rar la velocitat a la qual llegim.Us pot ser til cercar i entrenarla vostra velocitat lectora.


10/54


sobre el que llegim, a relacionar el text amb els coneixements previsque

tinguem sobre el tema de manera que tingui un significat per a nosaltres i a

identificar la nova informacique aporta el text per a incorporar-la amb la

que ja sabem.

La lectura rpida, la lectura detallada del texti el subratllatsn els

processos bsics que ajuden a comprendre el sentit ple del text.

1.3.1. La lectura rpida del text

La lectura rpidao prelecturaconsisteix a llegir duna manera rpida

el text complet amb lobjectiu dobtenir-ne una primera idea sobre el

contingut.

Aquesta primera lectura rpida dun text amb un temps mnim tamb rep el

nom de skimming.

1) Per qu cal fer una lectura rpida dun text?

Pot ser til fer-ne una lectura rpida per a tenir una idea general dun tema

destudi o de qualsevol altre text en qu de moment noms interessi identificar

de qu parla. Aquesta primera lectura rpida permet aproximar-nos al que el

text aporta; s el primer pas per a anar comprenent el que el text transmet.

Podem fer una lectura rpida dun text en diferents moments o per diferents

finalitats com, per exemple:

La podem utilitzar en un text concret, abans de fer-ne una lectura ms

detallada.

Tamb pot ser til per a fer una ullada general al contingut sencer duna

matria de manera que rpidament puguem tenir una visi global del tema

en qesti. Per a identificar el contingut dun llibre o la cerca en una enciclopdia i

decidir aix ens interessa o no llegir-lo tot.

2) Com fem una lectura rpida dun text?

Fer la lectura rpida o prelectura dun text consisteix a:

Skim

Skims una paraula anglesaque significa tractar superfi-cialment. Exemple: to skimthrogh a booksignificaria fulle-jar un llibre.Referncia extreta del dicci-onari Collins Universalespa-nyol-angls.


11/54


a) Llegir per sobrei duna manera rpida el text sencer. En una lectura per

sobre del text, com que t la finalitat bsica didentificar la idea general del

text, no cal aturar-se a saber el significat de cadascuna de les paraules que

cont. Aix, doncs, tamb servir per a detectar all que no entenem i que

potser ms endavant pot interessar esbrinar o analitzar amb ms profunditat.

Aquesta primera lectura sha de fer en un temps mnim. El temps de lectura

dependr de la longitud del text, per sacostuma a dir que no ha de passar

de cinc minuts.

b)Un cop finalitzada la lectura rpida del text, plantejar-se qestions con-

cretesque facilitin fer suposicions o hiptesis sobre el seu contingut i sobre

el que acabem de llegir rpidament.

Models de qestions que es poden plantejar

Qu em suggereix el ttol? Qu s el que s ms importat? Qu s daquest tema? Quina relaci t aquest tema amb lanterior? Quina relaci t aquest tema amb el que ve a continuaci? Qu vol dir lautor? Podria emetre alguna opini personal sobre aquest tema?

Respondre mentalment a qestions sobre el text ajuda a concretar la

idea que se nha extret sobre el contingut en aquesta primera lectura.

Exemple de lectura rpida dels temes duna matria destudi

Per tal de fer una lectura rpida dels temes duna matria destudi a partir dun materi-al destudi i amb lobjectiu de reconixer quins continguts treballarem podem procedirllegint:

Els ttols i subttols de la matria. Lndex de continguts del material destudi. Els ttols i subttols dels apartats. Els pargrafs i les paraules destacats (negretes, cursives...). Els grfics, fotografies i illustracions.

Amb aquesta primera lectura rpida noms sobt una idea general del que

aporta el text, santicipa la totalitat del seu contingut a partir de suposicions;per si es vol conixer, comprendre i recordar tot el contingut que aporta el

text, cal fer-ne una lectura detallada, ja que s la que ajuda a comprendre la

totalitat del text.

Activitat

Feu lactivitat 3: De qu va aquest article?, que trobareu al subapartat Activitats i re-cursos.


12/54


1.3.2. La lectura detallada del text

Desprs de fer una lectura rpida dun text, ja sabem de qu parla, ens nhem

fet una primera idea, tenim una hiptesi formulada sobre el que exposa. El

pas segent s fer una relectura o lectura detallada del text escanejant-ne vi-

sualment el contingut.

La lectura detallada o lescaneig del text consisteix a recrrer el text buscant

les dades i informacions concretesque puguin ser tils per a comprendren

el contingut. En fer-ho, comprovarem si les hiptesis que havem fet en la

primera lectura sn certes.

En aquesta segona fase es tracta didentificar quines sn les aportacions

ms rellevants del text, captar-ne les idees principals... s el moment de

fer una lectura completa i detallada del text.

Aquesta lectura detallada dun text explorant-ne el contingut tamb rep el

nom de scanning.

1) Per qu fem una lectura detallada del text?

Fer front a la lectura dun text quan lobjectiu s comprendren i recordar-ne

el contingut implica anar ms enll didentificar noms la idea general del

text o identificar-ne les idees secundries. Llegir els textos per a comprendrelscomporta analitzar-ne ms detalladament el contingut.

La lectura detallada del text s la que en permet comprendre el sentit

complet.

La lectura detallada analitzant el contingut del text s molt til per a:

Comprendre plenament el contingut dun text concret. Treballar amb profunditat el contingut duna matria de manera que per-

meti preparar-la per a lestudi posterior.

Preparar el text per a elaborar-ne un resum, un esquema o un comentari

de text.

2) Com hem de fer una lectura detallada del text ?

La lectura detallada permet analitzar el contingut dun text. Aquest procs es

pot fer seguint les pautes segents:

Scan

Scans una paraula anglesaque significa examinar, ex-plorar.Referncia extreta del dicci-onari Collins Universalespa-nyol-angls.


13/54


a) Llegir pargraf per pargraf: es tracta de llegir cadascun dels pargrafs que

cont el text, ja que generalment cadascun cont una sola idea principal (en

alguns textos, per, i segons lestil de lautor, podem trobar pargrafs sense cap

idea principal o a vegades amb ms duna).

b) Aclarir el significat de les paraules o dels motspoc clars: s el momentde cercar el significat de les paraules desconegudes.

c) Reflexionarsobre la informaci que aporta cada pargraf fent anotacions

al marge. Una vegada llegit el pargraf s recomanable aturar-se un moment

per respondres, encara que sigui mentalment, qestions com:

Qu em diu el tema?

De qu em parla aquest pargraf?

Quina s la idea que desenvolupa?

Per qu?

On?

A qu fa referncia?

Qu significa aquesta paraula?

Anotar al margeduna manera sinttica i directa les respostesa aquest tipus

de qestions ajuda a recollir els conceptes principals que aporta cada pargraf

i el conjunt del text.

d)Fixar-se en lestructura, els marges, els grfics, la presentaci i les paraulesclau del text tamb pot ajudar a entendren el contingut.

Per a treure ms fruit daquesta lectura ms minuciosa i analtica s molt til

aplicar altres procediments que permetin recollir i seleccionar la informaci

rellevant, com ho sn el subratllati el resumdel text. O organitzar aquesta

informaci i elaborar-la per a la seva comprensi com s el cas dels esquemes.

I en cas que fos necessari fer una interpretaci ms personal de la informaci

que aporta el text, els quadres sinpticsi els mapes conceptualssn eines

adients, ja que permeten establir relacions entre diferents informacions.

Comprendre el text ajuda a recordar-lo ms fcilment.

Activitat

Feu lactivitat 4: Exactament, de qu parla?, que trobareu al subapartat Activitats irecursos.

Reflexi

Formular preguntes ajuda a lle-gir comprensivament, a apren-dre millor els temes destudi,a consolidar el que heu aprs irelacionar les idees.


14/54


1.4. La lectura de documents multimdia

Actualment en els nostres estudis utilitzem cada vegada ms documents multi-

mdia. Les caracterstiques daquests documents fan necessari tenir unes con-

sideracions especfiques per a afrontar la lectura de manera que aquesta no

deixi de ser eficient.

1) Com sn els documents multimdia ?

Entenem que un document de text sovint s un document lineal, discursiu,

format majoritriament de text. En canvi, quan es fa referncia a documents

multimdia, es parla de documents que poden incloure text, per tamb imat-

ges, so, animacions i sobretot enllaos o linksque condueixen a altres parts

del document o a altres documents.

Moltes de les pgines web sn un bon exemple de documents multimdia que

habitualment utilitzem en les consultes a Internet per a cercar i seleccionar

informaci.

Es tracta de trobar quins avantatges i inconvenients t utilitzar Internet, quan

es fa servir per a lestudi dun tema. En tot cas, ls de les tecnologies de

la informaci i la comunicaci (TIC) shan de convertir en una eina efica

daprenentatge.

Multimdia

El terme multimdiasutilitzaper a fer referncia a qualsevolobjecte o sistema que utilitzamltiples mitjans dexpressi(fsics o digitals) per a presen-tar o comunicar informaci.Fa referncia a la capacitat depresentar simultniament in-formaci diversa com a partdun disseny com.

Reflexi

Avui dia els llibres digitals (ebo-oks), els podcasts... shan con-vertit en un suport per a pre-sentar i fer-nos arribar informa-ci.

s indiscutible que es pot assenyalar com un avantatge de laccs a la infor-maci a travs dInternet, la facilitat que dna per a accedir al gran ventall

de contingutsque permeten completar un tema destudi (textos, llibres, cita-

cions, materials destudi, biblioteques virtuals, enciclopdies i diccionaris en

lnia...), aprofundir-hi i trobar-ne aclariments. Daltra banda, aquest gran ven-

tall dinformaci i els enllaos que sovint inclouen generen diferents itinera-

ris de lecturaque poden comportar que la lectura es desvi de lobjectiu i de

la finalitat que pretenia, cosa que fa que la lectura es dispersi i que el lector es

collapsi per excs dinformaci.

2) Com shan de llegir documents multimdia ?

En els documents multimdia saccedeix als diferents continguts i informaci-

ons del text a partir de mens, enllaos, barres de navegaci... que fan que la

lectura del document pugui ser ms personalitzada i flexible. s a dir, des dun

mateix punt de partida cada lector pot prioritzar la lectura dunes informaci-

ons enfront dunes altres.

Reflexi

Lobjectiu de lectura ha de serclar.


15/54


En els documents multimdia, les diferents tipologies de dades (tex-

tos, imatges, so, vdeo, animaci...) estan integradesen una mateixa

presentaci i, en alguns casos, lusuari hi pot interaccionar. Per tant, el

lector ha de prendre decisionssobre com ha de llegir aquest document.

Per a fer una lectura eficient dels documents multimdia i millorar el rendi-

ment en lestudi a partir daquest tipus de documents i de la consulta a infor-

macions dInternet hi ha certes recomanacions que val la pena tenir presents:

a) No perdre lobjectiu de vista: en la cerca dinformacions a Internet s con-

venient definir prviament lobjectiu i la tipologia dinformaci que es vol

trobar i tenir-ho present mentre duri la cerca, per tal de prendre decisions so-

bre qu interessa llegir i com interessa llegir cada part daquest document.

b) Marcar-se un temps per a la cerca de la informaci: aix permet no per-

dre el control del temps. Sha de valorar si la inversi de temps que es dedica a

trobar una informaci s rendible, si es destina una dedicaci de temps ajus-

tada o shan de variar els mitjans de recerca de la informaci.

c) Evitar laccs a altres tipus denllaos i informacions que no se centrin

en lobjecte de cerca o destudi: quan es fa una cerca de pgines web o es lle-

geixen documents multimdia, hi ha certs enllaos o recursos que es presenten

que poden ser atractius o que poden ser interessants per a altres cerques per

que, en aquest moment, no formen part del nostre objectiu. Utilitzar marca-dors web, desar com a favorit o etiquetar els enllaos que puguin semblar in-

teressants per a altres cerques, permetr poder accedir en un altre moment a

la informaci que ha quedat pendent de consultar, de llegir.

Reflexi

Shan de prendre decisions res-pecte al que cal llegir en cadamoment.

d) Utilitzar estratgies de cerca i eines dorganitzaci de la informaci di-

gital: utilitzar claus de cerca per Internet que permetin anar ms directament

a la informaci que interessa llegir i consultar i crear marcadors i etiquetes

que permetin classificar la informaci dels continguts del web, faciliten laccs

a la informaci de la Xarxa i poden ser una bona inversi en la millora del

rendiment del temps dedicat a la cerca i lectura dinformacions dInternet i

documents multimdia.

Algunes estratgies per a una cerca eficient a Internet

Ser especfic en la cerca. Fer s de termes acadmics. Escriure frases exactes inserint-les entre cometes. Utilitzar el+ i el per a forar o excloure paraules que vulgueu que apareguin o no

a la cerca. Afegir davant la descripci de la cerca la clau intitle: per a cercar directament el ttol

duna pgina. Afegir la clau site: i especificar-la per a cercar directament en un domini especfic

(.org, .edu, .cat...). Afegir la clau filetype: i especificar-la per a cercar directament en un tipus de fitxer

(.doc, .odt, .pdf, .xls, .ppt...).

Avaluaci dels resultatsduna cerca a Internet

Al Web hi ha infinitatdinformaci sobre un tema,per cal ser crtics amb els re-sultats de la cerca ja que tot-

hom pot publicar al Web, hiha pgines no actualitzadesi no tot el contingut que shitroba s de qualitat.


16/54


Activitat

Feu lactivitat 5: Quina informaci busco?, que trobareu al subapartat Activitats i re-cursos.


17/54


2. Selecci de la informaci: el subratllat

Sabem que en la majoria de textos escrits hi ha sempre una informaci que sms rellevant que una altra o que en un moment concret interessa ms que una

altra. Identificar la informaci rellevant dun text s una tasca imprescindible

per a poder-lo comprendre.

El subratllats un procediment que facilita identificar i seleccionar la

informaci important del text i comprendre la informaci escrita.

Per tant, quan lobjectiu que plantegem en la lectura s entendre la informaciescrita, ls del subratllat mentre llegim ser de gran ajuda.

2.1. El subratllat

Subratllar un text mentre el llegim en facilita la comprensi, ja que en subrat-

llar centrem latenci en la cerca i selecci dinformaci; facilita fer-ne una

lectura activa. A la vegada tenir un text en el qual hi ha subratllat el que s ms

important, en el qual queda treballat i destacat el seu contingut fonamental,

en facilita la lectura posterior: podem tornar a llegir el text fixant-nos en el

que hem seleccionant com a important.

Haver fet aquest treball danlisi del text que comporta haver-lo subratllat, ja

ajuda a integrar les idees que aporta el text amb les que nosaltres ja tenem

respecte del seu contingut. Per tant, subratllar el text ajuda a comprendrel i

tamb que sigui ms fcil poder-lo memoritzar.

1) Qu s el subratllat?

Subratllars assenyalar duna manera grfica sobre el text les idees msimportants, destacar les idees fonamentals del text.

Lectura activa

Llegir duna manera activa sllegir pensant en all que lle-giu. s a dir, una lectura en laqual analitzeu el que llegiu,mentre ho feu. A vegades po-

deu estar llegint i pensant enuna altra cosa.

Concentraci i atenci enel procs lector

El subratllat ajuda a concen-trar-se en lestudi dels textosescrits, a centrar latenci en elque llegim, ja que fora a pen-sar en all que es llegeix.


18/54


Exemple de text subratllat

Antoni Serra Ramoneda, Gnere i poder en el mn laboral, El Peridico24/5/2010

El subratllat s una tcnica senzilla que ajuda a fer una lectura comprensivadel text i permet preparar-lo per a elaborar-ne resums, esquemes i quadres

sinptics.

2) Per qu subratllem un text?

Subratllem el text per a comprendrel i preparar-lo per a lestudi posterior.

Lobjectiu del subratllat s destacar les idees essencialsdun text, per a la

vegada facilita:

Mantenir latencimentre llegim.

Desenvolupar i aplicarfuncions mentals danlisi, observaci i jerar-

quitzaci.

Organitzar i comprendreel que llegim.

Repassarel contingut del text, ja que permet identificar-ne rpidament

les idees principals.

Tipus de subratllat

Hi ha diferents tipus de subrat-llat: lineal, estructural i de re-for o marques.
http://www2.elperiodico.es/default.asp?idpublicacio_PK=46&idnoticia_PK=716216&idioma=CAT


19/54


Preparar el materialescrit per a elaboracions posteriors (resums, esque-

mes, quadres sinptics...).

3) Com es fa un subratllat?

Per a subratllar un text es tracta que, a mesura que llegim el text anem

destacant, normalment amb una lnia, les paraules o frases que volem

destacar.

Quins aspectes hem de tenir en compte per a subratllar:

a)Subratllar en la segona lectura del text. Es recomana subratllar el text un

cop ja se nha fet una primera lectura rpida, sabem de qu parla i, en una se-

gona lectura, interessa conixer-ne ms a fons el contingut. Per tant, el subrat-llat sacostuma a aplicar en la segona lectura completa del text.

Amb qu subratllo?

Subratllar amb llapis permetesborrar les parts que en re-visar el text es considerin malsubratllades.

b)Subratllar el que s fonamental. A mesura que anem fent aquesta segona

lectura ms detinguda del text, hem danar identificant les idees que sn fo-

namentals. Hem de subratllar totes les idees que considerem principals i no-

ms aquestes.

En cada pargraf del text hem de fixar-nos si hi identifiquem alguna idea fo-

namental. Reflexionar-ho pargraf per pargraf permet que no sescapi cap

contingut important (no vol pas dir que en tots els pargrafs hi trobem unaidea per subratllar, es tracta de valorar-ho).

s recomanable destacar la idea que sigui la sntesi del contingut del text de

manera diferent de la resta didees fonamentals perqu sigui rpid identifi-

car-la.

Com es pot identificar una idea principal

Si en un pargraf suprimim una frase o frases i, en fer-ho, el pargraf perd tot el sentit,vol dir que la frase que falta s la principal, s la que interessa subratllar.

Si hi ha paraules que a vegades tal qual o a vegades a partir de sinnims, es repetei-xen molt al llarg del text, vol dir que sn clau per a entendre el contingut del text;interessa recollir-les en el subratllat.

Sovint, quan es vol introduir un concepte nou en un text o remarcar-lo, susen frasesde lestil: Com a punt de partida, La qesti principal, Com a conclusi direm, Finalment iper concloure...Fixar-nos en aquestes frases introductries pot ajudar a trobar les frasesimportants per subratllar.

Quina quantitat de text he de subratllar

s clar que la quantitat de text per subratllar depn daltres aspectes com la finalitat delsubratllat, la tipologia de text, i que limportant s que reculli les idees fonamentals queinteressen segons el que vulguem extreure del text, per normalment sacostuma a dirque la quantitat de paraules subratllades no ha de ser superior a la quarta part del

total del text que cal subratllar.

Reflexi

Subratllar noms algunes ide-es principals far que perdemcontingut del text.Subratllar massa far que notingui sentit haver subratllat eltext, no servir per a distingirel que s fonamental del queno.

Usar el diccionari

No sha doblidar consultar eldiccionari si hi ha paraules queno es coneixen o no es com-prenen prou b.


20/54


c)Subratllar paraules o frases curtes. Podem subratllar paraules o frases curtes,

sempre de manera que formin part de les idees principals del text i que llegint

la part subratllada puguem comprendre el que vol dir el pargraf o, al final

del subratllat, tot el text.

Es recomana subratllar bsicament: les idees fonamentals, les paraules clau,els noms propis, les dates o les dades que siguin rellevants. Aquestes paraules

o frases han de ser clau per a la comprensi del text.

d) Tornar a llegir elque hem subratllat. Un cop subratllat tot el text s reco-

manable fer-ne una ltima lectura, ara noms del que sha subratllat. Llegir el

que hem subratllat ha de permetre comprendre el contingut del text. Si lheu

subratllat b, noms llegint el text subratllat s suficient. Si en fer-ho hi ha

aspectes que veiem que no queden subratllats, s el moment de revisar-ho i

inclourels.

Una manera de saber si hem subratllat correctament un text pot ser intentar

trobar les respostes respecte al contingut del text de preguntes com: qu, com,

quan, qui i per qu.En el cas del material destudi, respondre a aquestes pre-

guntes permet recollir la informaci ms important.

2.2. Tipus de subratllat

A partir dun mateix text podem fer diferents tipus de subratllat depenent del

que en vulguem treure de la lectura, segons la tipologia del text o quina siguila seva complexitat.

Sobretot en el casos de textos molt llargs o complexos com ho poden ser els

textos destudi, utilitzar diferents tipus de subratllat permet establir jerarquies

segons la importncia de les idees.

s de diferents tipologies de subratllat per a jerarquitzar la importncia de les idees del text

Les paraules clau

Les paraules clau sn concep-tes que aporten molt significatal text i que sovint es relacio-nen amb idees principals deltext.

Hi ha diferents tipus de subratllat que podem aplicar en un text per a selecci-

onar la informaci:

1) Subratllat lineal. En el subratllat lineal es destaca la informaci traant

lnies horitzontals sota les paraules o frasesque volem remarcar. Aquestes

lnies poden ser de diferents formes o colors. Combinar en un mateix text

diferents tipus de lnies o diferents colors pot ajudar a establir jerarquies entre

el que subratllem.

Reflexi

Sha de vigilar tamb no abu-sar de ls de diferents subrat-llats. Recordem que la clau sque el subratllat ha de ser til.


21/54


Exemple de text subratllat lineal

El subratllat lineal ajuda a extreure el contingut principal dun text; per tant,

s til per a preparar el text per a elaborar-ne un resum.

2) Subratllat estructural. Consisteix a fer anotacions al marge del text que

aporten informaci respecte del contingut del text. Per a fer-ho:

Es marca amb una lnia vertical les lnies o pargrafs que vulguem destacar.

Sinclou al costat de la lnia vertical la paraula o anotaci breu que identi-

fiqui el contingut de les lnies o pargrafs marcats.

Exemple de text subratllat estructural

Vicen Villatoro, Quadrar. Discurs. Rics, El Punt Avui21/05/2010 )

Aquest subratllat ajuda a conixer lestructura del text, quins continguts in-

clou, com estan ordenades les idees. Per tant, s un subratllat til per a prepa-

rar el text per a elaborar-ne un esquema, un quadre sinptic o un mapa

conceptual.

Models de paraules queidentifiquen continguts

Paraules com definici, carac-terstiques, elements, causes,conseqncies, circumstncies...poden ser models de paraulesque identifiquen el contingutdun pargraf.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/270982--quadrar-discurs-rics-.html


22/54


3) Subratllat de refor o marques. Es tracta dutilitzar codis personals (lletres,

paraules, signes) que permetin destacar qestions importants del contingut del

text i tamb reflexions sobre el contingut (dubtes, relacions, disconformitats,

importncia...) i anotar-ho, sovint, al marge.

Aquest tipus de subratllat s til per a recollir aspectes relatius a la nostra com-prensi del text. Per tant, afavoreix la lectura crtica i lelaboraci de resums

personalitzats i comentaris de text.


23/54


Exemple de subratllat de refor o marques

Vicen Villatoro, Quadrar. Discurs. Rics, El Punt Avui21/05/2010 )

Activitat

Feu lactivitat 6: Subratllar un text, que trobareu al subapartat Activitats i recursos.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/270982--quadrar-discurs-rics-.html


24/54


3. Recollida, organitzaci i elaboraci de lainformaci: el resum, els esquemes, els quadressinptics i els mapes conceptuals

Un cop sha comprs el text i se nhan sabut identificar les idees fonamentals,

es tracta de recollir aquesta informaci i organitzar-la per al treball i estudi

posteriors.

Segons el tipus de text, el contingut i la forma com est exposada la infor-

maci, ser ms til utilitzar una manera de treballar amb la informaci que

aporta el text o una altra per tal dentendren, recollir-ne i organitzar-ne el

contingut.

Els resums, els esquemes, els quadres sinptics i els mapes conceptuals sn

diferents opcions de treballar la informaci dels textos escrits i documents

multimdia.

3.1. El resum

El resum permet fer una sntesi del contingut dun text de manera que sigui

til per a treballar-lo i repassar-lo desprs, o que puguem aportar una mateixa

informaci duna manera abreujada.

Quan parlem del resumens referim al procs que comena amb la lectura del

text i el subratllat per a acabar amb la redacci del resum. Conv tamb, abans

del resum, tenir elaborat lesquema del text.

1) Qu s el resum?

El resums lexpressi breu i sintticade les idees principals dun text.

Consisteix a elaborar un text nou, a partir dun altre text, que exposiamb paraules prpies el contingut fonamentaldel text original duna

manera abreujada.

En el resum sexpressa el contingut del text duna manera condensada, per

sense alterar-ne el contingut. s a dir, no shi afegeix cap reflexi prpia (va-

loracions, comentaris...) sin que sexpressa duna manera breu i fidel nica-

ment el que el text exposa. Aix, doncs, no sutilitzen les frases principals del

text de manera literal com les ha expressades lautor, sin com nosaltres les

hem ents.

Resumir amb les prpiesparaules

Resumir el contingut dels tex-tos expressant-lo amb les pr-pies paraules s un bon exerci-ci per a afrontar les proves es-crites i per a elaborar lexercici

de resum dun text abans defer-ne el comentari.


25/54


Elaborar un resum s tamb un procs. Aquest procs comporta: la lectura

del textper a aproximar-nos a la seva comprensi, la identificaci de les idees

principals del text a partir del subratllat, la reelaboraci ila incorporaci de

les ideesque aporta el text amb les que nosaltres tenim prviament i, final-

ment lexpressi coherent i sintticadel seu contingut.

Aix, doncs, en un resum podem escriure breument les idees centrals del text

i explicar clarament les relacions que hi ha entre elles, reorganitzar duna ma-

nera personal aquestes idees i escriure-les amb les prpies paraules, sempre,

per, sense alterar el contingut del text original.

2) Per qu resumim un text?

Resumir un text permet tenir un recull sinttic del seu contingut, per elaborar

el resum dun text tamb ajuda a:

Comprendre el que llegim i estudiem.

Tenir preparats els textos per a repassar-los i estudiar-los.

Treballar bsicament la capacitat de sntesi.

Exercitar lexpressi escrita tan necessria en la resoluci dexmens i pro-

ves escrites.

3) Com es fa un resum?

Per a fer el resum dun text se nha dhaver fet la lectura comprensivai elsubratllati/o esquema. s a dir, hi ha un treball previ amb el text, abans de

procedir a elaborar-ne el resum.

Un cop fet aquest treball podem procedir a redactar el resum. Per a fer-ho:

a) Llegirem el text subratllat.

b) Ordenarem i agruparem les idees subratllades, unint les que sassemblin

entre elles. Els diferents subratllats utilitzats poden donar pistes sobre les idees

que aporten informaci semblant.

c)Procedirem a recollir el contingut del text subratllatduna manera sint-

tica en una redacci nova. En aquesta redacci nova tindrem en compte que:

Preparar les assignaturesdestudi

Elaborar els resums i/o esque-mes dels temes destudi s unamanera activa destudiar i detenir preparat el material per alestudi i reps posteriors.

Partir del subrallat

Per a elaborar el resum ser degran ajuda partir dels diferentstipus de subratllat (a ms dellineal, lestructural i el de re-for o marques), ja que perme-ten haver treballat duna ma-nera ms personal el contingutdel text.

El resum ha de ser curt i incloure les idees rellevants. El resum ha

dincloure les idees principals del text i duna manera sinttica; per tant, les

idees rellevants shan dexpressar directament, explcitament i breument.

Pot anar b intentar reduir cada idea o punt essencial amb una frase. Sha

devitar afegir-hi aportacions prpies que no haurien de formar part del

resum dun text.

Quant ha docupar elresum?

Sacostuma a dir que el resumno ha de representar ms dela quarta part de lextensi deltext original.


26/54


Lexpressi ha de ser clara i precisa. El resum ha dexposar les idees fo-

namentals del text utilitzant paraules clares i precises. El text del resum

tamb ha de mantenir una unitat que tingui sentit en llegir-la; s a dir, no

es tracta noms que sigui una enumeraci didees. Sha devitar incloure-hi

expressions de lestil: lautor diu, segons el text, en el text, etc. Som nosaltres

els autors i les autores del text nou que s una sntesi del text original.

Lestructura ha de ser coherent i lgica. Les idees recollides en el resum

han de guardar una coherncia entre elles. s recomanable comenar ex-

posant les idees ms generals i fonamentals per a anar-les concretant i ex-

plicant quan calgui. s important respectar lordre, la jerarquia i la conne-

xi de les idees. Pot ser til seguir lestructura introducci-desenvolupa-

ment-conclusi.

d) Llegim el resum elaboratper assegurar-nos que hem assolit lobjectiu que

hem plantejat: recollir sintticament i coherentment totes les idees principals

del text. Una manera de revisar el resum s fixar-nos si inclou les respostes a

les preguntes que hem fet en el moment de subratllar el text, si podem com-

prendre el contingut del text noms a partir del resum, sense haver de recrrer

al text original.

s recomanable fixar-se especialment en els punts segents:

Que contingui totes les idees principals.

Que mantingui una estructura expositiva ordenada. Que el missatge estigui expressat de manera entenedora.

Que la sintaxi, el lxic i lortografia siguin correctes.

Activitat

Feu lactivitat 7: Resumir un text, que trobareu al subapartat Activitats i recursos.

3.2. Els esquemes

Els esquemes permeten obtenir una visi global i concreta de tot el contingut

dun text o tema destudi.

Quan parlem del procs delaboraci dun esquema hem de tenir en compte

que aquest procs sinicia amb la lectura comprensiva del text; inclou, per tant,

el subratllat del text. Els esquemes poden ser tamb un bon punt de partida

per a elaborar un resum.

1) Qu s un esquema?

Nota

Reviseu si podeu respondre lespreguntes: qu, com, quan, quii per qu.


27/54


Un esquemas lexpressi grfica de les idees fonamentalsdun text

o tema destudi de manera que es mostren classificades i jerarquitza-

des lgicament.

Un esquema complet ha dincloure:

Ttol de lesquema.

Idees principals.

Idees secundries de cada idea principal.

Els detalls de les idees secundries (de manera jerarquitzada, sovint de la

ms general a la ms concreta).

Lesquema ha de ser breu i clar, ha de permetre tenir una visi global del con-

tingut del text o tema destudi.

2) Quins sn els tipus desquemes ms usuals?

Hi ha diferents tipus desquemes que poden ser tils per a recollir i sintetitzar

la informaci dun text o dun tema destudi.

Exemples de diferents tipologia desquemes

Exemple desquema de claus

Exemple desquema de fletxes

Nota

Els esquemes poden tenir mol-tes formes. Limportant s queno continguin errors, siguinclars i facilitin la comprensi ilestudi del text.


28/54


Exemple desquema numric

Els esquemes que habitualment sutilitzen sn els esquemes grfics i els esque-

mes numrics.

Lesquema grfics el que utilitza claus i fletxesper a organitzar la

informaci.

Mentre que lesquema numrics el que utilitza nombres i/o lletres

per a recollir la informaci duna manera organitzada.

En qualsevol cas, els esquemes sn diferents maneres de presentar visual-

ment la informaci i es tracta descollir el que sigui ms til segons el tipus

dinformaci que sha dorganitzar i recollir i segons lestil de cadasc.

3) Per qu elaborem esquemes dun text?

Els esquemes sn un bon instrument per a comprendre un text i sn tils per

a repassar i memoritzar el text o el tema treballats, sobretot en els casos quesiguin delaboraci prpia.

Aplicats a la preparaci duna matria destudi, donen una visi de conjunt

dels continguts de la matria i les relacions que hi ha entre els diferents temes

de la matria, molt til sobretot quan hi ha gran quantitat dinformaci per

treballar, estudiar i memoritzar.

Elaborar un esquema tamb ajuda a:

Comprendre el que llegim i estudiem. Tenir preparats els textos per a repassar-los i estudiar-los.

Desenvolupar la capacitat de sntesi.

Reflexi

Lelaboraci prpia dels es-quemes dels textos i te-mes destudi s una maneradestudiar activa que facilita lacomprensi i memoritzaci.


29/54


Expressar idees complexes amb poques paraules.

Memoritzar la informaci que hem esquematitzat.

4) Com es fa un esquema?

Per a fer lesquema dun text hi ha un treball previ: haver-ne fet la lectura

comprensivai el subratllat. Ls dels diferents tipus de subratllat en el mateix

text facilita la selecci, classificaci i jerarquitzaci de les idees.

Hi ha diferents maneres de fer un esquema, dexpressar com estan classificades

i jerarquitzades les idees dun text, per un cop fet aquest treball previ de

lectura i subratllat del text, podem establir la resta de passos que cal seguir:

a) Localitzarem els apartats principals. Es tracta de rellegir el text identifi-

cant en cada pargraf les idees generals o centrals i les paraules clau. s acon-

sellable fixar-se especialment en les frases i paraules subratllades.

b) Anotarem les ideesduna manera jerrquica. Es tracta danar escrivint les

idees i paraules que hem localitzat duna manera jerrquica. No segons lordre

en qu poden aparixer en el text, sin segons la seva importncia.

s a dir, collocarem progressivament les idees i paraules ms importants en el

mateix nivell per a, desprs, incloure en un altre nivell les idees secundries.

En aquesta ordenaci tindrem en compte quina relaci de dependncia hi ha

entre elles.

Tenint en compte que per a fer lesquema del text partim del subratllat, les

anotacions fetes al marge definiran lesquelet de lesquema, mentre que les

paraules subratllades seran les que inclourem per a completar lesquelet.

Tindrem aix un primer esquema, que revisarem i ampliarem si cal. Fins i tot,

si conv, afegirem alguna frase breu o idees secundries importants.

Reflexi

Sense un coneixement mnimdel contingut del text no senpot fer un esquema.

Recordeu

Un esquema complet hadincloure: Ttol de lesquema. Idees principals. Idees secundries de cada

idea principal. Els detalls de les idees se-

cundries.

c) Comprovaremque lesquemas correcte. Per a revisar si lesquema reflec-

teix el contingut fonamental del text, es tracta de llegir lesquema elaborat iseguidament llegir el que haveu subratllat en el text. Fixeu-vos si reconeixeu

en lesquema elaborat el contingut fonamental del text.

Tingueu en compte tamb:

Si usa el mnim de paraules per a recollir les idees.

Si ofereix una visi completa del contingut del text.

Si les idees principals es reconeixen rpidament.

Si est organitzat duna manera lgica.

Si queden diferenciades les idees principals de les secundries i comple-

mentries.

Si les relacions que sestableixen entre les diferents idees sn clares.

Reflexi

La prctica habitual s el quems ajudar a saber fer bonsesquemes.


30/54


Si la presentaci s clara i visual i facilita la comprensi del text.

En lelaboraci de lesquema tindrem en compte que sigui clartant pel que fa

a lexpressicom a lestructura:

Per a aconseguir claredat en lexpressiutilitzarem bsicament paraulesclau i noms, de tant en tant, alguna frase. Un esquema no ha de contenir

totes les paraules subratllades ni tal com apareixen en el text original; el

ms adient s sintetitzar-les de manera que puguem obtenir un esquema

que contingui tota la informaci rellevant del text i de la manera ms

visual que sigui possible.

Lesquema sha delaborar amb el mnim de paraules possibles.

Perqu lestructurasigui ntida i visualdeixarem marges amples i tamb

es poden utilitzar signes que permetin destacar o distingir una informaci

(s de diferents colors de lletra, subratllats, majscules, diferents tipus de

lletra o de diferent grandria i s de signes convencionals).

Per tant, per a fer un esquema cal:

Entendre b el text i haver-ne seleccionat les idees centrals.

Escriure les paraules clau i relacionar les idees.

Escriure el mnim nombre de paraules. Triar un sistema desquematitzaci clar i entenedor.

Activitat

Feu lactivitat 8: Esquematitzar un text, que trobareu al subapartat Activitats i recur-sos.

3.3. Els quadres sinptics

Els quadres sinptics permeten obtenir una visi sinttica del contingut dun

text i tamb comparar-ne les variables que hi apareixen.

Quan parlem del procs delaboraci dun quadre sinptic hem de tenir en

compte que aquest procs sinicia amb la lectura comprensiva del text; inclou,

per tant, el subratllat del text.

1) Qu sn els quadres sinptics?

Reflexi

Un esquema ha de permetrecaptar el contingut fonamental

dun text amb un sol cop devista.


31/54


Un quadre sinptic s un tipus desquema que recull i estructura

les idees dun text en forma de quadre comparatiude manera que

sestableixen i es visualitzen les relacions entre les diferents variables.

Exemple de quadre sinptic que recull el concepte de posici social

Posici social

Rol Estatus

Consisteix en: Accions a les quals estem obligats per la nostra posici Drets que sens reconeixen per la nostra posici

Carcter Dinmic Esttic

Exemple El rol dentrenador de futbol ens obliga a decidirlalineaci i la tctica, conixer lestat fsic dels jugadors,responsabilitzar-nos de les derrotes...

Lestatus dentrenador de futbol ens dna dret a un reco-neixement i al respecte per part dels jugadors, a un soums bo i a certs privilegis respecte dels jugadors...

Font: Filosofia i ciutadania, Edeb.

2) Per qu elaborem quadres sinptics dun text?

Els quadres sinptics sn molt tils per a comparar, contrastar i interpretar

dades i variables dun mateix text o de diferents fonts dinformaci. Sn, per

tant, una eina que facilita la comprensi profunda del material destudi i afa-

voreixen la capacitat danlisi i sntesi del contingut destudi.

Els quadres sinptics faciliten el reps rpid dun tema, ja que presenten la

informaci duna manera molt estructurada, relacionada i visual.

Elaborar un quadre sinptic ajuda tamb a:

Recollir la informaci de textos en qu hi hagi moltes dades relacionades

o a comparar-los (en sn exemple textos que aporten informaci sobre

caracterstiques, causes, conseqncies, percentatges, xifres...).

Recollir i comparar informacions de diferents fonts.

3) Com es fa un quadre sinptic?

Per a fer el quadre sinptic dun text hi ha un treball previ: haver-ne fet la

lectura comprensivai el subratllat.

Ls del subratllat lineal ajuda a seleccionar les idees principals.

Ls del subratllat estructural permet identificar lestructura del text. Es tracta

de sintetitzar amb una paraula o frase curta el contingut de cada apartat del

text.


32/54


s a dir, ls de diferents tipus de subratllat en el mateix text facilita la selecci

i classificaci de les idees, i tamb la comparaci i relaci entre elles.

A partir daqu, per a elaborar un quadre sinptic caldr:

a)Decidir els criteris de classificacique volem incloure en el quadre. A par-tir de les diferents informacions que aporta el text o textos que cal sintetitzar

i organitzar, es tracta didentificar quins elements o caracterstiques volem re-

collir.

Un cop feta aquesta selecci delements i caracterstiques que cal incloure, cer-

carem la paraula o paraules que les identifiquin i que serveixin com a capa-

lera o ttol daquesta tipologia de dades.

b) Construir el quadreamb el nombre de caselles corresponents. Un cop tin-

guem els elements i caracterstiques identificats, decidirem en quina part del

quadre els situarem: a la part horitzontal i a la part vertical.

A partir daqu i del nombre i tipologia de dades que hem dincloure en el qua-

dre sinptic, calcularem el nombre de files (apartats horitzontals), columnes

(apartats verticals) i requadres que hem de dibuixar.

Un cop presa aquesta decisi, dibuixarem el quadre i hi inclourem els ttols o

capaleres que identifiquen les dades que cal recollir.

c) Emplenar les dadesal lloc corresponent. Un cop tenim la base del quadre

construda amb les capaleres o els ttols corresponents, es tracta de cercar les

dades en el text o textos i incloure-les en el requadre corresponent del quadre

sinptic.

Activitat

Feu lactivitat 9: Un quadre sinptic, que trobareu al subapartat Activitats i recursos.

3.4. Els mapes conceptuals

Els mapes conceptuals permeten obtenir una visi de conjunt dun tema. Ai-

x facilita la comprensi i el record de la informaci i tamb permet obtenir

arguments per a les nostres opinions sobre el tema treballat.

Quan parlem del procs delaboraci dun mapa conceptual no podem oblidar

que el pas previ tamb s la lectura comprensiva del text, s a dir, la lectura

i el subratllat.

Els mapes conceptuals sn una eina molt til per a lelaboraci de resums

duna informaci o dun tema destudi.


33/54


1) Qu s un mapa conceptual?

Un mapa conceptuals una classificaci grficai esquemticadels

conceptes dun tema de manera jerrquicai en el qual es reflecteixen

el tipus de relacionsque hi ha entreels diferents conceptes.

Estructura dun mapa conceptual

Mapa conceptual sobre els mapes conceptuals. Traducci del mapa publicat a larticle the theory underlying concept maps and how to construct them, de J.D. Novak

Els mapes conceptuals sn formats pels elements segents:

a)Els conceptes. Podrem dir que els conceptes sn les paraules que tenen

significat propi.

Exemples

Exemples de paraules que podem considerar conceptes: taula, cotxe, nima, infant,terra, estrella,geografia... Totes aquestes paraules tenen sentit per elles mateixes.

Exemples de paraules que no podem considerar conceptes: sembla, comporta, indica,serveix per, t... Totes aquestes paraules no tenen sentit per elles mateixes.

b)Les paraules denlla. Podrem dir que sn les paraules que sutilitzen per

unir conceptes i indicar quina relaci hi ha entre ells.


34/54


Exemples de paraules enlla

Sembla, comporta, indica, serveix per, t...

c)Les proposicions. Podrem dir que una proposici s un sinnim de frase

o oraci. s a dir, dos o ms conceptes units per paraules amb la finalitat de

construir una unitat semntica, una frase o una oraci.

Exemple de proposici

La Terra s el tercer dels planetes del sistema solar.

Normalment, els conceptes es relacionen de les maneres segents:

Un concepte forma part dun altre: sestableix una relaci dinclusi.

Exemples dinclusi

La Terra forma part del sistema solar. Terra forma part de Sistema solar

Un concepte depn dun altre: la seva relaci s subordinada.

Exemple de subordinaci

Lxit depn delestudi.

Un concepte ninclou un altre: la seva relaci s de supraordenaci.

Exemple de supraordenaci

Els organismes unicellulars inclouenels bacteris.

Un concepte s causa dun altre: sestableix una relaci causal.

Exemple de causa

La pluja s causa dela condensaci del vapor daigua.

En el mapa conceptual es reflecteix el tipus de relacions que sestableixen entre

els conceptes.

Els mapes conceptuals sn dinmics. Aix vol dir que els podem anar cons-

truint i completant a mesura que anem ampliant els coneixements i les infor-

macions sobre un tema.

2) Per qu elaborem mapes conceptuals dun text?

Els quadres sinptics sn molt tils per a organitzar les idees i conixer les re-

lacions que sestableixen entre elles. Lesfor delaboraci del mapa conceptual

dun tema ajuda a la seva comprensi i facilita poder exposar-lo posteriormentamb claredat i amplitud.


35/54


Els mapes conceptuals tamb sn una bona eina per a conixer el que ja sabem

sobre un tema i relacionar-ho amb la nova informaci que obtenim.

El mapa conceptual s una eina que permet anar-la ampliant a mesura que

anem incorporant coneixements nous sobre un tema.

Elaborar un mapa conceptual ajuda tamb a:

Comparar i posar en com amb altres persones els continguts i les inter-

pretacions dun tema.

Preparar el gui dun tema per a ser exposat, ja sigui oralment o per escrit.

3) Com es fa un mapa conceptual?

Per a fer el mapa conceptual dun text hi ha un treball previ: haver-ne fet la

lectura comprensiva. El subratllat lineal ajuda a tenir recollides les idees prin-

cipals del text. Per a elaborar un mapa conceptual podem establir els passos

segents:

a)Elaborar una llista de les coses que sabemdel tema sobre el qual elaborarem

el mapa conceptual.

b) Identificarles idees principals del text que estem treballant i fer una llista

amb els conceptes inclosos en les idees principals.

c)Decidir quin conceptedels relacionats prendrem com a punt de partida per

a elaborar el mapa de conceptes.

d) Ordenarla resta de conceptesdels ms generals als ms especfics.

e) Concretar les relacionsque sestableixen entre els diferents conceptes (re-

lacions directes i relacions creuades).

f) Construir el mapa conceptual a partir dels conceptes seleccionats i les

relacions que hem definit que sestableixen entre ells.

g) Revisar el mapaconceptual elaborat. En la revisi cal fixar-se especialment

en si el mapa reflecteix el que sabem sobre el tema, si les relacions establertes

sn certes o les hem de modificar, afegir o eliminar.

Activitat

Feu lactivitat 10: Un mapa conceptual, que trobareu al subapartat Activitats i recur-sos.

Nota

Hi ha diferents programes quepodem trobar a Internet i quepermeten elaborar mapes con-ceptuals.


36/54


4. Activitats i recursos

4.1. Activitat 1: Leficincia lectora

Objectius de lactivitat

1)Reflexionar sobre la prpia competncia en lectura rpida i comprensi

lectora a partir dun text concret.

Enunciat de lactivitat

El text segent correspon a un article publicat en el diariAvui.

La tweetpelli, en marxa

Es prepara a Barcelona el rodatge del primer film cooperatiu realitzat amb aportacionsde twittaires. Els beneficis es destinaran a una ONGAVUI.catInsitut Francs de BarcelonaUlt. Act. 21/05/2010 16:13

La primera tweetpellija est en preparaci. El projecte, nascut a Barcelona, consisteix arodar un film cooperatiu realitzat amb aportacions de tots els twittairesque hi vulguin

participar. I els beneficis de la comercialitzaci del productes es destinaran a unaONG, que encara no sha triat.

La iniciativa s del periodista Valent Sanjuan, que en el programa Vist i no vist, deCatalunya Rdio, va convidar setanta usuaris de Twitter a debatre sobre les iniciativesque sinicien a les noves xarxes socials.

El programa va ser un xit i Sanjuan va plantejar, a travs del canal de Twitter deVist i no vist, la idea dimpulsar una pellcula cooperativa entre els membres de lacomunitat.

El film, sense nim de lucre, tindr com a eix temtic la xarxa social Twitter, i hi par-ticiparan ms de 400 internautes per collaborar en les tasques de disseny, fotografia,gui, direcci dart i producci.

Tot i que tot lequip est format per voluntaris que no rebran cap remuneraci, algu-nes empreses del sector Garage Films, Animals Films, Riedweg, Twist, Co-op, GrauLuminotec, Alkimia Films i The Bright Show shan ofert per ajudar en el projecte.

La trama constar de sis histries diferents dirigides per sis directors, i sn els mateixostwittairesels que estan creant la trama al canal del film.

El projecte, presentat aquest dijous a la nit a lInstitut Francs de Barcelona, vol do-nar a conixer Twitter no noms com a xarxa social sin com a plataforma didees,obrir vies alternatives en el camp del cinema i convertir Catalunya en un referent eninnovaci en la producci de films i les xarxes socials.

Diari Avui - Cultura i comunicaci


37/54


a)Feu una primera lectura rpida del text amb lobjectiu didentificar rpida-

ment de qu vael text, que us en feu una idea general. No haureu de dedicar-hi

ms de dos o tres minuts. Tenir en compte el ttol i subttol del text us ajudaran

a fer-vos una primera suposici sobre el contingut de qu podria tractar.

Seleccioneu quina de les opcions segents explica millor el contingut:

b)Torneu a llegir el text detingudament amb lobjectiu didentificar-ne lesidees principals, les que ens naporten el contingut fonamental. De les frases

segents seleccioneu les que considereu que sn idees principals del text:


38/54


Reviseu si heu assolit els objectius de lactivitat.

4.2. Activitat 2: Per qu llegeixo?


1)Identificar el tipus de lectura a partir duns models donats.

2)Relacionar el tipus de lectura amb lobjectiu de lactivitat lectora.


a)Llegiu els casos que us plantegem a continuaci i indiqueu quin tipus de

lectura creieu que han de dur a terme cadascun dels personatges segons latipologia de lector.

b) Indiqueu quin dels personatges haur de treballar per a aconseguir una

millor comprensi lectora.


39/54



4.3. Activitat 3: De qu va aquest article?


1)Fer una lectura rpida del text.

2)Identificar la idea general del text.

3)Concretar una hiptesi sobre el contingut dun text a partir del planteja-

ment de qestions concretes.


El text segent correspon a un article publicat en el diariEl Punt.

El Museu Deu del Vendrell reivindica en una mostra la figura delpintor i dibuixant Ramon Calsina

La seva famlia ha creat una fundaci per recuperar la seva memria i obra

28/03/09 02:00 - EL VENDRELL - CARINA FILELLA

Gaireb disset anys desprs de la seva mort, s poca la seva obra exposada enmuseus i, menys encara, el coneixement social. El Museu Deu del Vendrell volcontribuir a divulgar la figura i lobra de lartista catal Ramon Calsina amb unaexposici que, a ms de cinquanta obres, mostra algunes peces que formen partdel record infantil de lartista i tamb dibuixos de crtica social i artstica. Laseva famlia va aprofitar lacte inaugural per presentar la fundaci creada perreivindicar la seva figura.

La mostra Ramon Calsina: creador incondicional, que es va inaugurar ahir al vespreal Museu Deu del Vendrell, s un recorregut per la vida i obra de lartista poblenovRamon Calsina Bar (Barcelona, 1901-1992). El muntatge, que es podr visitar enaquest espai fins al 28 de juny, inclou una cinquantena dobres seves, la majoriade les quals no shavien mostrat anteriorment al pblic i ara sexposen grcies a la

collaboraci de la Fundaci Ramon Calsina i de colleccionistes particulars. La mostraes completa amb imatges del Poblenou, amb peces de records dinfantesa de Calsinai amb dibuixos de crtica social i artstica.


40/54


Lexposici s un acte de justcia per tal de redescobrir la figura daquest importantartista catal, segons apunten els responsables del Museu Deu, que tamb han orga-nitzat tot un seguit dactes vinculats a la figura de Ramon Calsina, tant per a adultscom per a infants: es faran tallers, narraci de contes i xerrades, entre altres.

Quan tenia quinze anys, Ramon Calsina va publicar el seu primer dibuix aEl Patufet.Aix comenava un llarg cam daprenentatge, dexposicions i de comproms social ipoltic. Lany 1929 li va arribar el primer gran reconeixement, ja que va ser becat endues ocasions per la Fundaci Ramon Amig i Cuys. La primera beca li va permetreconixer lEstat espanyol, fonamentalment Granada, on va coincidir amb FedericoGarca Lorca i Manuel de Falla. La segona el va portar a Pars, on va participar al Salondes Superindpendents. Crtics deLe Quotidien,Le JournaliLe Mercure de Francevanexaltar lobra de Calsina.

Desprs dels entrebancs de la Guerra Civil espanyola, va viure en un ambient dexiliinterior fins prcticament lany 1957, en qu les principals institucions artstiquesbarcelonines i els intellectuals ms prestigiosos van organitzar lexposici homenat-ge Treinta aos de pinturaa les Galeries Syra. Aquest fet va reiniciar una constant demostres de lobra de Calsina. Lany 1964 va guanyar el premi internacional de dibuixYnglada-Guillot; el 1984, la Medalla dOr del Fons Internacional dArt, i el 1990, laCreu de Sant Jordi.

Ara, les obres que sexposen al museu vendrellenc donen una visi global del pen-sament i de la vida de lartista.

Ahir, durant lacte inaugural de lexposici, el fill de lartista va presentar la FundaciRamon Calsina, creada recentment amb lobjectiu de preservar i conservar lobra deRamon Calsina Bar: Lobjectiu s divulgar-la i mostrar-la segons el concepte quetenia lartista sobre lart.

a)Feu una primera lectura rpida del text amb lobjectiu didentificar rpida-

ment de qu va, perqu us en feu una idea general. No haureu de dedicar-hi

ms de dos o tres minuts.

Tingueu en compte aspectes que us poden ajudar a fer-vos una primera supo-

sici respecte del contingut sobre el qual pot parlar el text, com ara:

El ttol i subttol del text.

El que s ms important.

Qu en saps del tema.

Qu vol dir lautor.

Si podries emetre alguna opini sobre el tema.

b)Seleccioneu quina de les opcions segents nexplica millor el contingut:


41/54


El Museu Deu del Vendrell exposa lobra de lartista catal Ramon Calsina.

El Museu Deu del Vendrell exposa lobra de lartista catal Ramon Calsina i

la seva famlia presenta la Fundaci Ramon Calsina. Els dos esdeveniments

tenen com a objectiu difondre i reivindicar la figura de lartista.


4.4. Activitat 4: Exactament, de qu parla?


1)Fer una lectura detallada del text per a comprendren el sentit complet.


El text segent correspon a un article publicat en el diariEl Punt:

El Museu Deu del Vendrell reivindica en una mostra la figura delpintor i dibuixant Ramon Calsina

La seva famlia ha creat una fundaci per recuperar la seva memria i obra28/03/09 02:00 - EL VENDRELL - CARINA FILELLA

Gaireb disset anys desprs de la seva mort, s poca la seva obra exposada enmuseus i, menys encara, el coneixement social. El Museu Deu del Vendrell volcontribuir a divulgar la figura i lobra de lartista catal Ramon Calsina amb unaexposici que, a ms de cinquanta obres, mostra algunes peces que formen partdel record infantil de lartista i tamb dibuixos de crtica social i artstica. Laseva famlia va aprofitar lacte inaugural per presentar la fundaci creada perreivindicar la seva figura.

La mostra Ramon Calsina: creador incondicional, que es va inaugurar ahir al ves-pre al Museu Deu del Vendrell, s un recorregut per la vida i obra de lartista poble-nov Ramon Calsina Bar (Barcelona, 1901-1992). El muntatge, que es podr visitaren aquest espai fins al 28 de juny, inclou una cinquantena dobres seves, la majoriade les quals no shavien mostrat anteriorment al pblic i ara sexposen grcies a lacollaboraci de la Fundaci Ramon Calsina i de colleccionistes particulars. La mos-tra es completa amb imatges del Poblenou, amb peces de records dinfantesa de Cal-

sina i amb dibuixos de crtica social i artstica.

Lexposici s un acte de justcia per tal de redescobrir la figura daquest importantartista catal, segons apunten els responsables del Museu Deu, que tamb han orga-nitzat tot un seguit dactes vinculats a la figura de Ramon Calsina, tant per a adultscom per a infants: es faran tallers, narraci de contes i xerrades, entre altres.

Quan tenia quinze anys, Ramon Calsina va publicar el seu primer dibuix aEl Patufet.Aix comenava un llarg cam daprenentatge, dexposicions i de comproms social ipoltic. Lany 1929 li va arribar el primer gran reconeixement, ja que va ser becat endues ocasions per la Fundaci Ramon Amig i Cuys. La primera beca li va permetreconixer lEstat espanyol, fonamentalment Granada, on va coincidir amb FedericoGarca Lorca i Manuel de Falla. La segona el va portar a Pars, on va participar al Salondes Superindpendents. Crtics deLe Quotidien,Le JournaliLe Mercure de Francevanexaltar lobra de Calsina.

Desprs dels entrebancs de la Guerra Civil espanyola, va viure en un ambient dexiliinterior fins prcticament lany 1957, en qu les principals institucions artstiquesbarcelonines i els intellectuals ms prestigiosos van organitzar lexposici homenat-ge Treinta aos de pinturaa les Galeries Syra. Aquest fet va reiniciar una constant de


42/54


mostres de lobra de Calsina. Lany 1964 va guanyar el premi internacional de dibuixYnglada-Guillot; el 1984, la Medalla dOr del Fons Internacional dArt, i el 1990, laCreu de Sant Jordi.

Ara, les obres que sexposen al museu vendrellenc donen una visi global del pen-sament i de la vida de lartista.

Ahir, durant lacte inaugural de lexposici, el fill de lartista va presentar la FundaciRamon Calsina, creada recentment amb lobjectiu de preservar i conservar lobra deRamon Calsina Bar: Lobjectiu s divulgar-la i mostrar-la segons el concepte quetenia lartista sobre lart.

a)Rellegiu el text i feu una lectura detallada pargraf per pargraf per tal de

comprendre el sentit complet del text. Recordeu seguir els passos segents:

Llegir pargraf per pargraf.

Aclarir el significat de les paraules o dels mots poc clars.

Reflexionar sobre laportaci de cada pargraf fent anotacions al marge.

Fixar-se en lestructura del text.

b)Anoteu la informaci que aporta el ttol i el subttol del text.

c)Anoteu els conceptes principals que aporta cadascun dels pargrafs, pargraf

per pargraf.

d)Respecte a lestructura del text, indiqueu en quines dues grans parts podem

dir que est estructurat o quins dos tipus dinformacions aporta.

Proposta de resoluci de lactivitat 4: Exactament, de qu parla?

b)La informaci que ens aporta el ttol i el subttol del text es podria concretar amb unaredacci de lestil:

El Museu Deu del Vendrell vol contribuir a divulgar la figura i lobra de lartista catal RamonCalsina amb una exposici. La famlia va aprofitar lacte inaugural per presentar la fundacicreada per a reivindicar la figura de lartista.

c)La informaci que sextreu de cada pargraf es podria concretar de la manera segent:

Pargraf 1: La mostra Ramon Calsina: creador incondicional s un recorregut per lavida i obra de lartista poblenov Ramon Calsina Bar (Barcelona, 1901-1992).

Pargraf 2: Lexposici s un acte de justcia per a redescobrir la figura daquest artista catal. Els responsables del Museu Deu tamb han organitzat tot un seguit dactes vinculats

a la figura de Ramon Calsina, tant per a adults com per a infants.

Pargraf 3: Quan tenia quinze anys, Ramon Calsina va publicar el seu primer dibuix. Lany 1929 li va arribar el primer gran reconeixement, ja que va ser becat en dues

ocasions. La primera beca li va permetre conixer lEstat espanyol, on va coincidir amb Federico

Garcia Lorca i Manuel de Falla. La segona el va portar a Pars, on crtics en van exaltar lobra.

Pargraf 4: Desprs de la Guerra Civil va viure en un ambient dexili.

A partir duna exposici homenatge es va reiniciar una constant de mostres de lobrade Calsina.

Va guanyar el premi internacional de dibuix Ynglada-Guillot, la Medalla dOr delFons Internacional dArt i la Creu de Sant Jordi.


43/54


Pargraf 5: Les obres que sexposen donen una visi global del pensament i de la vidade lartista.

Pargraf 6: Durant lacte inaugural de lexposici es va presentar la Fundaci Ramon Calsina. Lobjectiu s preservar i conservar lobra de Ramon Calsina Bar.

d)Els dos tipus dinformacions que el text aporta sn respecte a lexposicii respecte a latrajectria artstica del pintor.


4.5. Activitat 5: Quina informaci busco?


1)Llegir duna manera efica un document multimdia.

2)Prendre decisions en la lectura del document multimdia.

3)Extreure una informaci concreta a partir dun document multimdia.


44/54



a)Entreu a la Viquipdia i cerqueu la informaci relativa a larquitecte catal

Antoni Gaud i Cornet.

b)Llegiu larticle publicat en la Viquipdia catalana sobre larquitecte catalAntoni Gaud, amb lobjectiu dextreure la informaci relativa a la relaci entre

larquitecte i la tcnica del trencads com a proposta plstica basada tamb en

el reciclatge.

Per a resoldre lactivitat sha de fer una lectura del document multimdia i

prendre les decisions de lectura oportunes perqu amb la mnima inversi de

temps possible sobtingui la informaci que es demana per a: exposar duna

manera breu quina s la relaci entre larquitecte Antoni Gaud, la tcnica del

trencads i el reciclatge de materials per a lexpressi plstica.

c)Exposeu duna manera breu quina s la relaci entre larquitecte Antoni

Gaud, la tcnica del trencads i el reciclatge de materials per a lexpressi pls-

tica.

Proposta de resoluci de lactivitat 5: Quina informaci busco?

c)Per tal dextreure la informaci sobre la relaci entre larquitecte Antoni Gaud, la tc-nica del trencads i el reciclatge de materials per a lexpressi plsticaduna manera gilper completa a partir del text multimdia proposat, cal prendre decisions adequades per aafrontar la lectura:

Tenir clar que ens hem de centrar noms en Antoni Gaud com a arquitecte i en quconsisteix el trencads. Per tant, tota la informaci complementria respecte a la vida delautor, la seva trajectria artstica, el moviment arquitectnic en qu es va fonamentar,la repercussi artstica... es pot obviar.

Com que ens demanen una exposici breu, hem daconseguir fer lactivitat en un tempsmnim. Orientativament, no haurem de dedicar ms de vint minuts a cercar el text irecopilar la informaci. A aquest temps, caldr afegir-hi el que necessitem per a elaborarla informaci, lexposici breu. En cas que el temps dedicat a la lectura del text i la reco-pilaci de la informaci superi de llarg aquests vint minuts, caldr revisar si shan presles decisions adequades en la lectura del document multimdia (potser no saccedeix alsenllaos adequats, ens ha cridat latenci una altra informaci i ens hem entretingut allegir-la, les imatges i els recursos audiovisuals que ens proposa el text ens han fet perdrelobjectiu...).

Fer una visi rpida del contingut generaldel document per a identificar en quins mo-ments sesmenta el trencads, quin enlla del trencadsinteressa consultar. En aquestcas, o b a partir de la taula de contingutsque proposa el document o en el segon pargrafja esmenta la tcnica del trencads i dna opci a accedir a lenlla en el qual sexplicaen qu consisteix:Es va traslladar per realitzar els seus estudis darquitectura a la ciutat de Barcelona on lesseves primeres obres van estar infludes per diversos estils com el neogtic, mudjar, bar-roc, fins arribar a lexplosi del modernisme on va aconseguir dimplantar un estil propi,amb la utilitzaci dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades de la geometria,la utilitzaci de totes les arts aplicades per la decoraci dels seus edificis i la recuperaciper lornamentaci de lantic mosaic transformat per Gaud en trencads, convertit enuna nova tcnica.

Lenlla ens porta a la informaci segent:

El trencadss una mena de mosaic de fragments cermics tpic de larquitectura mo-dernista. Els arquitectes del modernisme van ser molt proclius en ls de les rajoles cer-miques, per Antoni Gaud va proposar uns sistemes fins aleshores indits. Josep Maria

Jujol i Gibert va ser lencarregat daplicar-les i qui li va donar la personalitat caracterstica.Utilitzava peces de rebuig de la fbrica Pujol i Bausis, emplaada a Esplugues de Llobregat,
http://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Gaud%C3%AD_i_Cornet


45/54


i tamb trossos de plats i tasses de caf de pisa blancadaltres manufactures dEspanya.Tamb va utilitzar rajoles de cermica i el mosaic amb la tcnica de lopus tessellatum.

Per a cercar la paraula trencadsdins el document multimdia es pot usar lopci de cercardins la pgina o del document.

Una possible exposici breu de quina s la relaci entre larquitecte Antoni Gaud, latcnica del trencads i el reciclatge de materials per a lexpressi plsticapodria ser:

Antoni Gaud va implantar un estil propi el qual destaca per la decoraci dels seus edificis,la recuperaci per a lornamentaci de mosaic antic, transformat per ell en trencads com anova tcnica. El trencads s una mena de mosaic de fragments cermics en el qual AntoniGaud bsicament creava a partir de peces de rebuig duna fbrica de cermiques i tamb detrossos de plats i tasses de caf de pisa blanques, entre daltres.


4.6. Activitat 6: Subratllar un text


1)Seleccionar la informaci ms important dun text.

2)Aplicar el subratllat per a la selecci de la informaci rellevant dun text.


a)Llegiu el text segent (feu-ne una primera lectura rpida i una segona lec-

tura detallada) i subratlleu-lo per tal didentificar i seleccionar la informaciimportant del text.

Lentrevista

Lentrevista s un tipus de conversa formal amb una srie de trets distintius. Si nor-malment una conversa comporta un intercanvi de preguntes entre dues o ms per-sones, en el cas de lentrevista hi ha un repartiment especfic daquestes funcions:sempre s un qui fa preguntes, lentrevistador, i un altre qui respon, lentrevistat (b-viament, el que pot canviar s el nombre dentrevistadors i dentrevistats, per noels papers).

Una entrevista pot tenir pblic. En el cas duna entrevista televisiva o radiofnica,el pblic s laudincia de la cadena; en el cas dun diari, es fa per als lectors. Lesentrevistes de treball sn, en aquest sentit, diferents: una persona encarregada de laselecci de personal entrevista un candidat a ocupar un determinat lloc de treball (i,per tant, lentrevistador s, a la vegada, el destinatari de lentrevista, el pblic.)

Lentrevista s un tipus de conversa formal perqu exigeix una preparaci prviaa lactivitat. Lentrevistador elabora un gui de preguntes concretes i dirigeix, encerta manera, les respostes de lentrevistat (de vegades, els entrevistats demanensaber les preguntes abans de lentrevista). Tanmateix, lentrevistador no coneixper endavant les respostes que rebr i es pot trobar en la necessitat de saltar-seel gui. Per aquest motiu, un bon gui per a una entrevista ha de ser noms unapauta prou flexible per a poder-la seguir, per tamb per a poder-la abandonar siel curs de la conversa ho exigeix i, eventualment, poder-la reprendre ms tard.El millor entrevistador s, doncs, alg que segueix un bon gui, per tamb t la

capacitat de la improvisaci.

Els temes de les entrevistes sn tan variats com els motius que fan interessant eltestimoniatge de la persona entrevistada. Aix no obstant, podem parlar de dosenfocaments diferents a lhora de fer una entrevista:


46/54


Hi ha entrevistes en les quals es ressegueix tota la trajectria vital duna per-sona (per exemple, quan es parla amb un escriptor de tota la seva vida i laseva obra).

Altres entrevistes, en canvi, se cenyeixen a un fet concret de lactualitat (comara quan hom pregunta a un poltic la seva opini sobre un fet del moment).

Finalment, direm que hi ha una certa tradici de publicar en forma de llibres sriesdentrevistes diferents que han tingut molt xit en ser emeses per rdio o per televisi.

Llengua i literatura I. Edeb (2008)

Proposta de resoluci de lactivitat 6: Subratllar un text

Cal que el subratllat destaqui totes les idees principals del text, sense cap omissi importanti tamb sense subratllar un excs dinformaci. El subratllat del text podria ser el segent:

Lentrevista


4.7. Activitat 7: Resumir un text


1)Posar un ttol a un text.


47/54


2)Resumir el contingut dun text.


a) Llegiu larticle segent publicat en el diari El Peridico amb la finalitat

delaborar-ne un resum.

Article deEl Peridico

VolcPERE PUIGDOMNECH 24/04/2010

La setmana passada va estar marcada per lerupci del volc Eyjafjalla, que ha llan-at tones de cendres a latmosfera i ha paralitzat el trnsit aeri de mig Europa. Leserupcions volcniques han estat freqents en la histria dIslndia. I tamb ho snels volcans amb producci de cendres. Per avui tenim una societat molt complexa:volem que tot funcioni i volem seguretat costi el que costi. Potser tot no pot ser.

No som conscients dels moviments interns del planeta fins que es produeixen terra-trmols o erupcions volcniques. Aquests ltims mesos nhem tingut bons exemples.Erupcions com la de lEyjafjalla esdevenen sovint en escala geolgica. Sense anar gai-re enrere en el temps, en els ltims 30 anys destaquen la del Mount St. Helens alsEUA, lany 1980, i la del Pinatubo a les Filipines, el 1991. Les cendres daquest ltimvan cobrir gaireb la meitat de la superfcie del planeta i es calcula que la temperaturaglobal va baixar mig grau. Predir levoluci de lactual erupci s complicat, sobretotperqu al costat hi ha un gran volc, el Katla, que sovint sha activat al mateix temps.

En els anys venidors hi haur sens dubte noves erupcions i algunes poden ser dra-mtiques. Per a nosaltres, el cas ms prxim s el Vesuvi. Al segle xx va tenir treserupcions, lltima lany 1944, i sabem que en temps histrics els seus efectes hanestat desastrosos. Des de fa ms de 150 anys el Vesuvi es controla amb detall, per ales zones afectades per erupcions ara hi viuen ms de dos milions de persones. En cas

que es repetissin, una evacuaci pot ser complicada.

No obstant, davant una erupci, un terratrmol o una gran nevada noms es potactuar prevenint i reaccionant tan b com es pugui. Com en el cas de la grip A, arasembla que les mesures preventives han estat excessives. Per aix sha dafinar enels mtodes predictius i fer que les mesures de seguretat siguin proporcionades alrisc. Avui depenem davions, cables i telecomunicacions, per res de tot aix existiafa 100 anys. Com ms compliquem la nostra vida, ms coses poden fallar en casdemergncia.

b)Poseu un ttol nou a larticle.

c)Resumiu-ne el contingut expressant-vos amb les vostres prpies paraules.

Recordeu que prviament es recomana fer-ne una primera lectura rpida, una

segona lectura detallada i subratllar el text per tal didentificar i seleccionar la

informaci important del text.

Proposta de resoluci de lactivitat 7: Resumir un text

b) Ttol: hi ha molts ttols possibles, per exemple, Potser tot no pot ser, Ens pot tocarde ms a prop, Un volc paralitza el trnsit aeri a Europa, Podem prevenir les erupcionsvolcnique

tec estudi uoc.pdf

Documents