Estudi de cas

LES TEORIES DE L’ACCIÓ COL·LECTIVAESTUDI DE CAS: LA PLATAFORMA ANTIINCINERADORA DE LA VALL DEL GES

1.1. ANTECEDENTS i CRONOLOGIA:

Per introduir una visió general dels antecedents que remeten al conflicte

analitzat en el present treball, podíem perfectament referir-nos a l’inici de l’article

que Joan Carles Llurdés escriví respecte l’abocador de Cardona en el llibre que

porta per títol “Aquí no!”. Malgrat les significatives diferències que separen els

abocadors de les incineradores, el problema de fons és comú: els residus

industrials. A més a més, val a dir que la plataforma que serà objecte d’estudi en

les pàgines següents es mou sobretot entre els moviments opositors a les

“inadequades” mesures per fer front a aquest problema comú. Tal i com ens deia

un dels fundadors de la plataforma: “ens hem centrat principalment en el tema dels

residus i, per tant, és amb les plataformes que comparteixen aquest problema,

amb qui establim més contacte”.

Així doncs, tot plegat ens remunta als 5 milions de residus industrials

produïts a Catalunya cada any i al primer pla de gestió dels residus industrials

(PDRI) del 1990, en el qual es fomentava l’eliminació dels residus més que no pas

la seva reducció. Els indrets on s’acordà que es localitzarien el conjunt d’abocadors

i incineradores serien municipis amb població escassa i amb tendència a

l’envelliment, amb predomini del sector primari (preu del sòl baix) i proximitat

relativa als principals eixos de comunicació i focus generadors de residus. Amb tot,

la Generalitat buscava la reducció dels riscs de conflictivitat i exercir pressió als

ajuntaments dels pobles per evitar la seva oposició a tals mesures, justificant-ho a

partir del creixement econòmic que portarien els nous abocadors i incineradores i

apel·lant a la solidaritat envers a la resta del país.

Posteriorment s’aprofundirà en aquesta rivalitat d’interessos però vegem

com comença tota la història.

1.1.1. El gran deute de Sant Pere de Torelló

El conflicte territorial que presentem en aquest estudi

el situem a la Vall del Ges, al nord de la comarca d’Osona.

Concretament, el projecte d’incineradora debatut

actualment, es troba al municipi de Sant Pere de Torelló, el

qual ha vist amb aquesta proposta una clara oportunitat de

salvar un deute de grans dimensions acumulat d’anys

enrere.

1992Construcció de la Central Tèrmica per oferir calefacció i aigua publica.

Pèrdues anuals de 132530 € de la Tèrmica i deute de l’Ajuntament de 700 milions pts.Alcalde : R. Vaqué

El consistòri convoca un concurs públic per la gestió del servei municipal de calefacció (obert a empreses privades)

2002 (Desembre)L’empresa CERR presenta el projecte al DMAH

2001 (18 Abril)Reunió de veïns a Sant Vicenç de Torelló per comentar el tema

2001 (25 Abril)Constitució de la Comissió de treball de la Plataforma Antiincineradora de la Vall del Ges

2004 (3 Gener)La Plataforma obté el document per presentar al·legacions (20 dies per fórmular.les)

2003 Reial Decret 653/2003 sobre la incineració de residus

ÍNDEX CRONOLÒGIC

Per començar, l'any 1992 es va construir una Central Tèrmica per donar

calefacció al municipi. El projecte es presentava com a un model de cogeneració

(calefacció i electricitat) i es podria dir que la població s’hi

mostrava, en gran part, conforme. Tot i així, la realitat va ser ben

diferent, ja que la central ha aconseguit cremar tan sols el 30%

de les tones de fusta previstes en un principi i, a més,

d’electricitat, no n’ha produïda ni un sol quilovat. Durant els dotze

anys de la Tèrmica, aquesta ha presentat un rendiment

decreixent, augmentant així el dèficit i convertint-la en “una

perillosa ferralla contaminant que actualment llença a l’atmosfera

una quantitat de partícules contaminants quatre vegades per

sobre dels límits permesos legalment”1. En definitiva, el resultat

de tot plegat va ser un Ajuntament fortament endeutat per les

males pràctiques del seu alcalde, Ramón Vaqué, i el pèssim

funcionament de la seva principal inversió, la Tèrmica. Una

notícia que recollia El País al Novembre del 2001 ho resumeix

perfectament:

“La térmica que abastece de agua y calefacción a la

población, una de las grandes obras del anterior alcalde

de Sant Pere, el polémico Ramon Vaqué (CiU), había

llegado a una situación insostenible: con unas pérdidas

anuales de 22 millones de pesetas (132.530 euros) y un

avanzado estado de abandono técnico, se había

convertido en una carga para un Ayuntamiento que

acarrea una deuda de más de 700 millones [de

pessetes].”(Notícia de El País: Dilluns, 5 de Novembre del

2001)

Val a dir també, que la jugada que realitzà aquest

personatge no només va deixar un llegat econòmic important,

sinó que va aconseguir a més que el poble se li girés en contra i,

en conseqüència, en les eleccions del Maig del 2003 es va

produir un canvi de color polític en la junta de govern. Una

mostra de la crispació dels veïns de Sant Pere l’hem percebut en

un fòrum electrònic de la comarca d’Osona:

1 Veure: http://www.valldelges.net

2004 (12 Març)Reial Decret 436/2004 que defineix els diferents tipus de biomassa

2004 (7 Setembre)La Generalitat de Catalunya “atorga a l’empresa CERR, SL l’autorització ambiental per al Projecte de Central Tèrmica de Combustible Preparat de Sant Pere de Torelló”(obligant a cumplir els Reial Decret 653/2003 i 436/2004

2004 (4 Maig)Última entrevista de la Plataforma amb el Conseller de Medi Ambient Salvador Milà

2005 Deliberació sobre la creació o no del projecte i nova presentació d’al:legacions per part de la plataforma

2005 (Març)El conflicte segueix latent

“El Vaqué no va dubtar en deixar el poble ple de deutes per tal de poder fer

el seu populisme barato, és a dir, coses com donar aigua

calenta a meitat de preu del que costa arreu, pagar els

llibres a la canalla, arreglar carrers etc., tot coses molt

"visibles" Però el deute anava creixent. El de després (el

Jordi) segueix els seus passos: Resulta que es troba un

ajuntament endeutat fins al gorro i en lloc de dur una

política d'austeritat pressupostària ell va i tira la casa per

la finestra i fa les mateixes coses que el Vaqué,

populistes i visibles” (cita d’un veí de Sant Pere en l’e-

fòrum:

www.osona.com/forumeleccions/index.php?accio=veure&pag=6).

Avui dia, segons la pàgina web oficial de l’ajuntament de Sant Pere, el deute

es manté en 360.000 euros2. L’alcalde és Jordi Fàbrega i Colomer d’Entesa pel

Progrés Municipal (un grup afí a Inciativa per Catalunya-Els Verds).

2 Dades extretes de: http://www.stpere.net/home.htm

1.1.2. La resposta al problema: una solució basada pels interessos econòmics.

Davant d’aquesta situació insostenible que hem comentat, ha entrat

recentment a gestionar la central Tèrmica un consorci d’empreses privades format

per CESPA (gestora de residus), EMTE (enginyeria) ESTEBANELL y PAHISA

(distribució elèctrica) i ENDESA que n’aporta el finançament. L’Ajuntament, així, ha

tingut l’oportunitat de començar a eixugar el deute que tenia acumulat i està a la

llum de tothom, que aquesta gestió s’ha dut a terme basant-se en els interessos

econòmics d’un Ajuntament en crisis.

En un inici aquest fet no escandalitza a ningú; ara bé, naturalment, l’ajuda

que han ofert les empreses no és, ni molt menys, desinteressada. A canvi de seguir

mantenint el servei de calefacció per Sant Pere, CESPA hi cremarà aquells residus

que li són sobrers (els quals inclouen des de cartró fins a plàstics). Tot plegat fa

que, allò que va començar essent una mera central Tèrmica, es vulgui convertir

avui en una veritable Incineradora de Residus (encara que com ens comentava

Ramon Minoves, els responsables del projecte anomenen a la futura central “de tot

menys incineradora”). Així doncs, novament descobrim interessos econòmics

darrera la posició de les empreses.

Arribats a aquest punt, hom pot preguntar-se on rau el conflicte si totes les

parts contractants són favorables al projecte. La resposta és òbvia: la ciutadania.

1.1.3. Evolució del conflicte

Cal remarcar que, en un principi, el conflicte que presentem només

enfrontava a l’Ajuntament del poble de Sant Pere i el col·lectiu d’empreses CERR,

contra el moviment social d’oposició. Les preferències generals eren representades,

doncs, per òrgans que en altres casos solen actuar com a mediadors. Ara bé, a

partir del 7 de Setembre del 2004 la cosa canvia, ja que la Generalitat atorgà a

CERR l’autorització ambiental per tirar endavant el projecte i passa, per tant, a

formar part del conflicte com a impulsor dels interessos generals. Aquest fet no

provoca que l’Ajuntament es col·loqui en un nivell intermig en el conflicte, ja que

segueix essent el punt de mira de la Plataforma antiincineradora, però si que

deduïm que ha intentat a exercir com a tal, fent promeses (incomplertes) de que

intentaria aturar el projecte.

1.2. CONSEQÜÈNCIES DE LA INCINERADORA:

Els perjudicats de tot plegat, com dèiem, resultarà ser la població de la Vall

del Ges, ja que hi ha varies conseqüències previsibles a destacar en l’aplicació del

present projecte:

En primer lloc, trobem el factor el qual la plataforma analitzada posa més

èmfasi a l’hora de mobilitzar la gent, el medi

ambient i la salut pública. La incineració dels residus

industrials s’ha presentat com una solució al

problema de l’excés d’aquests productes a gran part

dels països desenvolupats. En principi es preveien

grans avantatges amb la seva implementació, ja

que, tal i com es presenta en la pàgina web de

l’empresa CESPA3, la crema de residus permet

”reduir el volum de residus, produir energia a través

de la seva recol·lecta i l’ús de terrenys d’encobriment.”

Tot i així, ha quedat demostrat en diferents estudis que, a la pràctica,

destaquen forces desavantatges en l’aplicació del procés.

Per començar, una tercera part dels residus cremats es converteixen en

cendres que, depenent dels materials combustionats, poden resultar en elements

altament contaminants com el diòxid de sofre, clor, fluor, sulfats, etc. A més a més,

a tot plegat cal afegir-hi les dues terceres parts dels residus que són transformats

en gasos i que són expulsats per la xemeneia de les incineradores. Entre aquests

s’hi poden trobar elements altament perjudicials pel medi ambient com les dioxines

i els furans, que degut a la seva persistència i la seva fàcil absorció en els greixos

corporals, poden afavorir al desenvolupament de cèl·lules cancerígenes. A tot

plegat caldria establir-hi un nivell concret de risc, no obstant, la ciència no ha

trobat encara la forma d’estimar una dada objectiva al respecte. A partir d’aquesta

mancança, són casos com el de Mataró (que va produir-se un augment de malalties

entre els veïns pròxims a la incineradora) el què motiva a la gent a rebutjar

aquestes mesures.

En aquest últim punt, cal adjuntar-hi un factor multiplicador dels efectes que

podria portar la incineradora de Sant Pere de Torelló: la boira i la inversió tèrmica

típica de la Plana de Vic. Aquestes condicions medi ambientals tant característiques

de la zona estudiada impedeixen que el fums emesos s’elevin i es dispersin per tota

l’atmosfera, lo qual porta ara ja a una situació insostenible amb les emissions de

3 Veure: http://www.cespa.es/anima.htm

esquema funcionament incineradora

l’actual central tèrmica (de reduïdes dimensions i menys perjudicial que el projecte

en deliberació). El mateix Ramon Minoves que hem comentat anteriorment, ens

deia que els últims estudis que s’han

realitzat sobre la contaminació

atmosfèrica en la comarca d’Osona

estimen que l’aire està al límit de

saturació. Així doncs, tot fa pensar que

l’augment significatiu de gasos emesos

que comportaria la implementació de la

incineradora podria conduir a una situació d’enormes riscs sanitaris per la població.

Una segona conseqüència esperada, fa referència a les repercussions que la

incineradora portaria respecte el turisme. Precisament, les terres de la Vall del Ges

destaquen per estar relativament poc explotades, lo qual ha portat a que comenci a

aparèixer oferta per un mercat tant creixent actualment com el del turisme rural.

Tot i així, és previsible que, amb la construcció de la incineradora (que a més és

previst que serà un edifici de grans dimensions i amb un considerable impacte

visual), aquest mercat perdrà una quantitat important de demanda.

Finalment, l’última conseqüència que es pot deduir a priori, representa un

factor que no es fa massa palès en les reivindicacions de la plataforma, encara que

tothom el té present. Aquest factor és la confiança ciutadana envers els polítics o,

dit més generalment, l’afecció política. Al respecte, queda clar que un projecte, el

qual és rebutjat per un ampli ventall de partits polítics de la mateixa població,

juntament amb els partits i institucions de les poblacions veïnes i inclòs alguns

representants d’altres àmbits i administracions que, individualment o per mitjà

d’entitats, han recolzat el moviment opositor, s’acaba aprovant, llavors la població

desconfiarà del sistema democràtic (posteriorment es detallaran els diferents actors

del moviment opositor). La Plataforma Antiincineradora té el suport de directe de la

ciutadania i de la societat civil i, inevitablement, el fet que aquest col·lectiu no sigui

escoltat significarà anar en contra d’una part important de la població de la regió. A

més, val a dir que el partit polític que està portant a terme la negociació del

projecte d’incineradora, resulta ser l’opció que es declara més ecologista del marc

polític català (IC-Els Verds), fet que ha provocat que població votant del partit i

inclús alguns afiliats, hagin mantingut una opinió de disconformitat envers aquest i

s’hagi unit al moviment de protesta. Per acabar, cal mencionar que l’Ajuntament de

Sant Pere de Torelló ha mostrat en diferents situacions la intenció de frenar el

projecte en qüestió, lo qual ha portat als ciutadans a fer-se il·lusions que

posteriorment han estat ofeses amb l’elaboració de minses reformes en el projecte.

Tot plegat ha fet augmentar la desafecció política entre la població de la Vall

del Ges, entre els quals es cada vegada més comú sentir les típiques expressions

com “amb els polítics no es pot confiar” o “tots els polítics són uns venuts”. Així

doncs, podem avançar ja, que la plataforma en contra de la incineradora ha portat

un increment del capital social (bridging) entre els seus membres (molt diversos

entre ells), i podria inclús afavorir a una percepció de major qualitat del sistema

democràtic si se’ls fes cas; ara bé, si pel contrari se’ls ignorés, les conseqüències

serien fatals en aquest aspecte.

1. 3. ESTRUCTURA DE COSTS I BENEFICIS (legitimitat democràtica vs preferències

intenses):

Amb lo vist fins ara, podem percebre ja com s’estructura el sistema de costs

i beneficis dels dos actors principals en el conflicte. A més, es va perfilant la

contraposició de legitimitats característica dels béns territorials, és a dir la

legitimitat democràtica contra les preferències intenses d’un grup territorialment

concentrat.

1.3.1. Legitimitat democràtica

Com ja s’ha dit, en aquest cas el conflicte s’inicia amb la confrontació entre

l’Ajuntament i les empreses contra la plataforma formada pels veïns de la Vall del

Ges, fet que diluïa la legitimitat democràtica a mans d’un òrgan local (l’Ajuntament:

principalment l’alcalde i el seu partit polític) i de les empreses privades (CESPA,

ENDESA, ...). Aquests organismes no portaren de bon principi la bandera dels

residus com a problema que afecta a tots (perquè llavors no es reconeixia

l’implementació de la incineradora), però si que presentaven el projecte com una

solució favorable per tothom (calefacció i aigua per Sant Pere, un motor econòmic

important, l’orgull de la puntualitat tecnològica, l’edificació d’un edifici emblemàtic,

la no perjudicialitat de la biomassa, etc. i, per suposat, beneficis econòmics per les

cinc empreses amb presència a tot l’Estat Espanyol). S’entenia doncs, com un

projecte que portaria beneficis per a tots i sense cap element perjudicial, però amb

l’implicació de la Generalitat en la disputa, ja es va introduir aquest element de

“solidaritat” amb un problema comú com és el dels residus.

1.3.2. Preferències intenses

Com a resposta, la reflexió d’un grup de veïns de localitat concreta respecte

les conseqüències que portaria una incineradora a escassos metres de les seves

cases (basant-se sobretot en el què havien sentit d’altres casos geogràficament

més apartats), féu sorgir un moviment opositor al projecte, característic dels

conflictes NIMBY. Al·legaven a qüestions ambientals (qualitat de l’aire i impactes

paisatgístics) i de salut social (propensió als càncer), però també donaven raons

econòmiques (efectes sobre el turisme) i implícitament si deduïen raons socials

(desafecció política). No explicarem en aquest punt cadascuna de les reivindicaions

que prestà la plataforma perquè ja s’ha fet anteriorment, però si que destaquem

aquest caràcter protector que es percep en totes elles envers lo què creien que els

pertanyia: l’aire i el paisatge de la Vall del Ges. Aquest era, doncs, el bé que es

disputava, i era la intenció de defensar-lo, lo què va fer mobilitzar a les poblacions

de Sant Pere i Sant Vicenç per dir allò de “Aquí no!”.

Val a dir, que actualment la plataforma ha assolit un nivell de conscienciació

ambiental i de connexió amb altres plataformes (antiincineradora) tan elevat, que

l’ha fet passar de dir “Aquí no”, a dir “Aquí no, però allà tampoc” (aprofitant la

terminologia que usa Oriol Nel·lo en el llibre titulat “Aquí no!”).

1.3.3. Costs i Beneficis

En definitiva, concloem que l’estructura de costs i beneficis dels actors que

hi ha en conflicte (per una bada la Generalitat de Catalunya, la CERR i l’Ajuntament

de Sant Pere; i per l’altre la Plataforma Antiincineradora de la Vall del Ges) respecte

el bé públic mencionat, és la següent:

En primer lloc, la Taula 1 ens mostra els costs i beneficis que obtindrien els

diferents components en cas de que no s’acabés realitzant la incineradora.

Seguidament, veiem en la Taula 2 els costs i beneficis de les parts en cas de

que el projecte s’acabés tirant endavant.

(veure Taula 1 i 2, pàgina II annex)

1.3.4. Intensitat de preferències

El tema de la intensitat de les preferències dels col·lectius estudiats, és de

molt difícil operacionalització, no obstant és lògic pensar que aquells que es veuen

directament afectats per l’emissió dels gasos contaminants de l’incineradora (els

veïns de la Vall del Ges i principalment els de Sant Vicenç, per la direcció del vent),

respondran a unes preferències de major intensitat, perquè veuen els perjudicis

més pròxims. Per contra, el col·lectiu general, tot i que el problema dels residus és

de suma importància, no veu tant propers els efectes d’aquest i, per tant, la seva

intensitat és menor.

Utilitzant una escala cardinal de preferències, intuïm que ens trobaríem en

una situació semblant a la següent4:

COL·LECTIU LOCAL COL·LECTIU GENERAL

CREACIÓ INCINERADORA - 5 3ANUL·LACIÓ PROJECTE 5 - 2

1. 4. CARACTERÍSTIQUES DEL BÉ:

Per començar a definir les característiques del bé que es disputa en el

conflicte analitzat en aquest treball, cal abans definir bé aquest bé.

Davant la presentació dels costs i beneficis dels dos col·lectius, deduïm que

el bé perseguit per la Plataforma de la Vall del Ges, i que està en joc en la

negociació, és el medi ambient. Aquest bé es pot entendre en dos sentits: la

qualitat de l’aire, el qual correspon a un bé públic pur per la no rivalitat en el

consum i la seva impossibilitat d’exclusió; i, d’altra banda, el paisatge de la Vall del

Ges, que representa igualment un bé públic pur, perquè respon a les mateixes

característiques.

Ara bé, cal tenir present també, que darrera de tots ells hi apareixen altres

qüestions en joc. En primer lloc, la destrucció del paisatge comportaria una possible

reducció de la demanda del turisme rural de la zona i, en segon lloc, la

contaminació de l’aire suposaria un empitjorament de la salut pública (més riscs de

càncer, etc.). A més a més, com ja s’ha remarcat anteriorment, es disputen molts

elements econòmics, començant pels ingressos que comportaria per l’Ajuntament,

com l’oportunitat de les empreses per augmentar la seva producció, fins a

l’augment de llocs de treball. També un servei eficient de calefacció per la població i

la possibilitat de reduir de residus.

2. LA PLATAFORMA VALL DEL GES: EL MOVIMENT SOCIAL

2.1. LA FORMACIÓ

Els primers passos del moviment en contra de la creació d’una incineradora,

localitzada a Sant Pere de Torelló, van sorgir a arrel d’una publicació a un diari

4 Les dades de la taula són purament intuïtives, per fer-se una idea de la intensitat de les preferències.

comarcal. En aquest article es parlava de la construcció d’una gran infrastructura

que permetria la creació de llocs de treball pels habitants de la Vall del Ges (Torelló,

Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló). Arran d’aquesta publicació, a l’any

2001, els veïns del carrer Bellmunt de Sant Vicenç de Torelló van posar-se en

contacte i van iniciar un estudi a fons del problema en qüestió. En veure que es

tractava de la implementació d’una incineradora al poble veí, van considerar

necessari centrar-se en el problema, ja que els residus tòxics expulsats per la

incineradora, recaurien, en primer lloc, al poble de Sant Vicenç (degut la direcció

dels vents de la zona) i en menor mesura, a les poblacions que es troben a menys

de 20 km de distància de tal construcció.

Així doncs, l’actual Plataforma Vall del Ges va sorgir d’un moviment veïnal

encapçalat per tres membres, els quals van considerar adequat informar a tota la

ciutadania de Sant Vicenç del projecte que s’estava plantejant. Per aquest motiu, i

per donar a conèixer l’existència de la seva petita associació, van decidir realitzar el

que ells en diuen la “Bustiada”, és a dir, van repartir informació a cadascuna de les

cases del poble. Des d’aquest moment va deixar de ser moviment format per tres

persones per passar a ser una acció col·lectiva, ja que tots els ciutadans que

creguessin necessari lluitar en contra de la formació d’una incineradora, podien

annexionar-se a tal moviment. I va ser des d’aquest moment que es va crear una

Assemblea. Ramon Minoves (fundador de la Plataforma Vall del Ges) conta que la

primera assemblea hi van assistir cent-setanta persones.

Amb el temps, la Plataforma Vall del Ges ha deixat d’estar formada

únicament per ciutadans de Sant Vicenç, per incloure habitants de Sant Pere de

Torelló i de Torelló, a més a més, d’incloure d’associacions de caire divers. La

Plataforma, en cap moment, ha negat o dificultat l’entrada de nous col·lectius, ja

que un dels seus objectius és incrementar-ne el nombre de membres i que, en

conseqüència, aquesta tingui més ressò i més força. El que sí demana la Plataforma

és que totes aquelles persones que considerin adequat actuar per la mateixa,

hauran de deixar de banda els seus ideals polítics o les seves ideologies personals

per tal de evitar conflictes interns dins la Plataforma. És per aquest motiu que

considera fonamental que totes les persones membres, han de compartir un

objectiu bàsic que és lluitar per evitar la creació de la incineradora.

2.2. LA CRONOLOGIA

La plataforma va formar-se, com ja hem mencionat anteriorment, a l’any

2001. Va ser a partir d’aquest moment que va començar a mobilitzar-se i a actuar

per evitar la construcció de la incineradora. Des dels seus inicis, la Plataforma Vall

del Ges, ha concentrat els seus esforços en actuar en dues línies paral·leles. En

primer lloc, s’han realitzat activitats per informar del problema existent, per

mobilitzar als ciutadans, i per fer conèixer de l’existència de tal Plataforma. En

segon lloc, s’han realitzat activitats amb la intenció de pressionar directament a les

empreses que van presentar el projecte en qüestió i també la Generalitat de

Catalunya, concretament al Departament de Medi Ambient.

Per tal d’informar als habitants de la Vall del Ges i aconseguir que es

possessionessin a favor o en contra de la incineradora, s’ha distribuït informació

casa per casa (el que ja hem anomenat anteriorment bustiada), s’han fet xerrades

informatives obertes a tota la població, s’han col·locat pancartes en els balcons de

les cases i també en llocs estratègics de les carreteres (realitzades mitjançant

l’acció col·lectiva dels membres de la Plataforma), s’han vengut pòsters, s’han creat

cartells per ficar dins els cotxes i també, han estat presents en els mercats

setmanals que realitzen els pobles més propers, col·locant-hi un punt d’informació.

Amb tot això s’ha aconseguit recaptar 5.621 signatures.

A més a més, l’assemblea que forma la Plataforma, ha realitzat activitats

més multitudinàries, que són les que han tingut més ressò. Per exemple,

anualment s’ha realitzat una caminada popular, on cada any ha vist augmentada el

nombre de participants, s’han realitzat manifestacions i tallades de carreteres

(l’última va ser al passat Nadal), en la qual es van versionar les típiques cançons

nadalenques, i aquestes van ser cantades per tots els membres assistents.

Per veure’n una mostra:

(veure Cançó 1, pàgina IX annex)

Com hem dit, paral·lelament a les activitats col·lectives que s’han anat

realitzant al llarg d’aquests quatre anys, s’han creat activitats de caire més polític i

burocràtic que han estat presentades davant dels actors oposats a la Plataforma.

L’ any 2002, L’empresa CERR S.L. (formada per CESPA, ESTEBANELL o

PAHISA i ENDESA) va presentar, davant del Departament de Medi Ambient de la

Generalitat de Catalunya, la proposta d’instal·lar una incineradora de residus

industrials i comercial a la Vall del Ges. Abans de que la conselleria aprovés aquest

projecte, la Plataforma, en un plaç d’un mes (gener del 2004) va recollir 1.500

al·legacions que van ser presentades al Departament de Medi Ambient, juntament

amb un text on s’incloïen tots els punts en que la Plataforma es mostrava en

desacord, com també hi havia presents les reflexions de cadascun dels temes

exposats en la proposta, a més de mencionar tots aquells aspectes que no s’ havien

tingut en compte.

Tot i els esforços, el 7 de setembre del 2004, la Conselleria de Medi Ambient

va autoritzar la incineradora, sense imposar cap canvi dels que la Plataforma

apuntava i considerava extremament necessaris. Novament, la Plataforma Vall del

Ges, va activar-se per reunir el màxim nombre d’al·legacions possibles en contra de

la proposta de resolució realitzada per la Conselleria. En aquest cas, es van reunir

2.400 al·legacions presentades per ciutadans, entitats i institucions. En aquestes

sol·licituds, presentades al novembre del 2004, es demanava que s’anul·lés la

proposta de resolució realitzada pel Departament de Medi ambient, que es procedís

a la retirada del projecte presentat per CERR S.L i, en tot cas, que se li denegués

l’autorització mediambiental.

Des del novembre del 2004, la Plataforma Vall del Ges està a l’espera de que

la Conselleria doni una resposta envers les últimes al·legacions presentades. A més,

la mateixa té coneixement que s’estan realitzant negociacions entre les empreses

implicades en el projecte i el respectiu Departament de la Generalitat de Catalunya.

Actualment la Plataforma i totes les persones interessades en que no es creï

la incineradora estan vivint una situació d’incertesa, ja que es desconeix si

s’aconseguirà aturar la implementació de tal infrastructura, si simplement s’haurà

aconseguit canviar alguns punts del projecte inicial, o si aquests quatre anys de

lluita no han estat suficients per paralitzar els interessos de l’empresa CERR. S.L i

l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló. Ara bé, estem segurs que si la Conselleria

autoritza altra vegada que la incineradora es construeixi, la Plataforma no

s’aturarà. El mateix Ramon Minoves, fundador de la Plataforma Vall del Ges, va

mencionar que si la resolució de la negociació recau en acceptar l’incineradora,

sense cap canvi, la Plataforma seguirà un camí alternatiu. Encaminarà les seves

accions cap a la via judicial.

Hem de mencionar que al llarg d’aquests quatre anys, la Plataforma ha

mantingut negociacions tant amb els dirigents de CERR S.L com amb el Conseller

de Medi Ambient. Concretament han estat tres vegades que tal empresa i la

Plataforma han mantingut contacte directe.

2.3. LA XARXA D’ACTORS

2.3.1. Una actuació col·lectiva

Actualment la Plataforma Vall del Ges ja no disposa únicament del

recolzament dels veïns de Sant Vicenç de Torelló, sinó que hi ha entitats

ecològiques, associacions municipals, individus i Ajuntaments de tota la Vall del

Ges, i també de fora d’aquesta zona, que estan implicats en aquesta institució. Els

col·lectius que acabem de mencionar tenen unes característiques institucionals molt

diferents, ja que algunes d’elles són reconegudes per tot el territori català, mentre

que d’altres són petites associacions de veïns. Però, a més, tots ells realitzen

tasques molt diferenciades: alguns d’ells s’han format per satisfer el temps de

lleure els ciutadans, d’altres són associacions de pares i mares d’alumnes de

centres escolars, d‘altres òrgans que executen funcions polítiques o ideològiques,

com també hi ha individus que no formen part de cap entitat organitzada.

Ara bé, tots els actors que recolzen la Plataforma Vall del Ges tenen un

objectiu comú: evitar que es construeixi el projecte d’incineradora que ha estat

aprovat per la Generalitat de Catalunya. És per aquest motiu, per aconseguir els

objectius proposats, que totes aquestes entitats i individus deixen de banda les

seves preferències polítiques i ideològiques quan estan actuant per la Plataforma, ja

que si no fos així la Plataforma estaria fortament fragmentada.

Com ja hem mencionat, la Plataforma actua a partir d’un moviment

assembleari, i és aquí on aquesta pren les decisions. Podem dir que aquest mètode

de presa de decisions genera un alt cost pel moviment social. El fet que les

decisions hagin de ser presses per un col·lectiu molt nombrós dificulta la seva

eficiència, ja que és més difícil arribar a un acord. A més, el fet que l’assemblea no

sigui formada sempre pel mateix col·lectiu, incrementa el cost del moviment social

en qüestió. En conseqüència d’aquest, es genera un segon cost que recau sobre els

membres de l’assemblea, l’excessiva pèrdua de temps a l’hora de perdre les

decisions. La formació d’aquest moviment social, produeix un altre cost per tots els

actors que hi estan estretament lligats: les decepcions que han anat acumulant des

de l’any 2001, quan tot i el seus esforços no aconsegueixen aturar el projecte.

D’altra banda, hem de tenir present que els actors que recolzen a aquest moviment

social també tenen beneficis. Un dels màxims beneficis d’actuar col·lectivament és

que la Plataforma arribi a tenir el suficient ressò mediàtic per ser capaç d’influir en

les èlits decisòries en aquest conflicte, ja que si actuessin tots els actors de forma

independent no aconseguirien tenir la mateixa força. Hem de considerar un benefici

a llarg termini, el sentiment d’orgull que tindran tots els actors que han estat part

implicada en aquest moviment social, en el suport de la incineradora no es

construeixi.

L’ACTUACIÓ COL·LECTIVA DELS ACTORS

COSTS BENEFICIS

1. Actuar en Assemblea - Dificultat d’arribar a un

acord.- Excessiva pèrdua de

temps pels assistents.2. Descepcions

1. Tenir ressò mediàtic2. Sentiment d’orgull (si s’aconsegueix

aturar la creació de la incineradora).

2.3.2 Actors: un a un

Un cop observades les característiques comunes dels actors que recolzen la

Plataforma Vall del Ges, i els costos i beneficis que obtenen per actuar

col·lectivament, anem a veure quina és la posició que ocupa cada actor dins del

moviment social. Per fer aquest anàlisi, hem realitzat una classificació segons la

funció social dels diferents actors. En aquesta classificació tenim en compte: les

associacions cíviques, els comerços, les entitats ecologistes, les institucions i els

individus (destacant dins aquest últim col·lectiu els personatges de rellevància

mediàtica).

ASSOCIACIONS CÍVIQUES

Les entitats que han firmat el manifest en contra de la incineradora són5:

Agrupament Excursionista “La Colla del Castell” (Sant Vicenç de Torelló), etc.

(veure Associacions Cíviques, pàgina VI annex)

Cap de les cinquanta-tres associacions nomenades ha nascut arran del

conflicte en qüestió, és a dir, totes elles eren existents abans que es crees el

moviment social en contra de la instauració de la incineradora a Sant Pere de

Torelló. Són associacions de caràcter municipal, formades per un nombre reduït de

membres i socis, les quals disposen de poca capacitat de mobilització més enllà

dels ciutadans del municipi corresponent. Hem de dir que cap d’aquestes

associacions actua en l’Assemblea. Ara bé, tenim constància que hi ha membres de

tals associacions que sí participen en l’Assemblea però sense representar

l’associació del qual és membre.

Tot i ser entitats petites, han servit de mitjà per transmetre la informació del

conflicte existent, a tots aquells ciutadans que desconeixen el problema i que són

membres de cada associació. Podem considerar que totes elles han tingut un paper

socialitzador important. A més, algunes d’elles han realitzat activitats autònomes i

independents de la Plataforma, en contra de la construcció de la incineradora. Tot i

ser institucions sense un poder polític real, dins el moviment social estan

esdevenint una font important de poder.

Si fem l’anàlisi cost/benefici que suposa actuar col·lectivament per

cadascuna d’aquestes associacions, veiem que és un cost important arribar a un

acord entre tots els socis de la mateixa. Per tal que l’entitat pugui firmar com a tal,

cal que tots els membres amb dret a vot estiguin d’acord a fer-ho, aquest fet pot

5 Institucions adherides abans del 31 de maig del 2004.

arribar a ser costós per una associació, ja que és difícil que tots els seus membres

entenguin el conflicte de la mateixa manera. D’altra banda, com hem dit, totes elles

són associacions locals, on els membres són veïns de la Vall del Ges. Per tant, el

principal motiu que porta a cadascuna d’aquestes associacions a actuar és evitar

que la inscineradora es creï perquè no perilli la salut de tots els ciutadans de la Vall

del Ges, i concretament, dels membres d’aquestes associacions.

COMERÇOS

Els comerços que s’han posicionat en contra de la creació de la

incineradora han estat: DOES (Torelló), Aquàrium del Ges (Torelló), etc.

(veure Comerços, pàgina VI annex)

Les botigues són actors previs al sorgiment del conflicte. Aquestes realitzen

activitats d’àmbits ben diferenciats: Llibreries, Floristeries, Forns de Pa,

Peixeteries... En tots aquests centres el capital social existent és molt alt, la relació

entre el client i el dependent és més que una relació de compra/venda. Aquesta és

precisament la funció principal que executen aquestes entitats dins el moviment

d’oposició a la creació de la incineradora. Dins la Plataforma, els comerços no

desenvolupen un rol dinàmic, sinó que són utilitzades com a mitjà de transmissió

d’informació, i més concretament, en aquests establiments és on els interessats

poden comprar pancartes (contribuint en el finançament de la Plataforma). Ara bé,

que no siguin actors dinàmics, no vol dir que no siguin importants, ja que disposen

d’un gran capital social que és molt beneficiós per la Plataforma.

En fer l’anàlisi costs/beneficis veiem que el fet que un establiment es

posicioni a favor o en contra del conflicte, pot provocar que perdi part dels seus

clients, si aquests tenen una ideologia oposada. Per tant, els comerços

anteriorment esmentats corren el risc de disminuir la seva clientela. Pel contrari,

pot ser que augmentin el nombre de clients no habituals, ja que totes aquelles

persones que vulguin comprar una pancarta, es veuen obligats a anar a un

d’aquests comerços, degut a que només es troben allà. Venent aquestes pancartes

els comerciants aconsegueixen que els seus establiments siguin coneguts.

ENTITATS ECOLOGISTES

Les entitats ecologistes que donen suport a la Plataforma Vall del Ges són:

Assemblea en defensa de les terres Nord-Orientals, Agrupació excursionista de

Palafrugell, etc.

(veure Entitats Ecologistes, pàgina VII annex)

Totes aquestes entitats existien abans que es produís el conflicte a Sant Pere

de Torelló. Totes elles tenen en comú que van ser creades com a moviment per

salvar la flora, la fauna i el benestar de la vida humana de diferents zones de

Catalunya. Algunes com a moviment opositor i d’altres com a protectors de la

natura que ens envolta. La totalitat de les associacions esmentades van ser creades

amb la intenció de mobilitzar grans masses de població, per tal de arribar a tenir

capacitat d’influència sobre aquells òrgans que decideixen si el problema en qüestió

s’ha de tirar endavant o s’ha de aturar. Tot i que, possiblement, no totes les

associacions han tingut el mateix resultat (algunes hauran pogut aturar el conflicte i

d’altres no), si que totes han tingut molt poder d’influència i de mobilització.

L’actuació de totes elles permeten enfortir la Plataforma Vall del Ges per dos

motius: en primer lloc, perquè no solament s’està lluitant per evitar que es creï la

incineradora a la Vall del Ges, sinó que s’està lluitant per benestar ambiental de tot

Catalunya. I en segon lloc, perquè aquestes institucions permeten que el conflicte

en qüestió sigui conegut fora de la comarca d’Osona. Així doncs, les entitats

ecològiques juguen un paper mobilitzador i de suport a les actuacions que realitza

la Plataforma Vall del Ges.

El fet d’incloure’s en el conflicte de Sant Pere de Torelló, genera uns

costs/beneficis a cadascuna d’aquestes entitats. Cal tenir en compte, que totes elles

van haver de lluitar o encara estan lluitant per un conflicte concret que ja els hi va

suposar uns costos importants. Per tant, el fet d’incloure’s en nous conflictes els hi

suposa uns costos addicionals. Aquests costos són, primerament, activar novament

la seva associació (en el cas que hagués deixat d’actuar un cop finalitzat el conflicte

pel qual es va crear), i en segon lloc, invertir més temps o bé, dedicar part del

temps que utilitzarien per fer gestions internes a la organització, a crear activitats

per ajudar a la Plataforma Vall del Ges.

D’altra banda, l’actuació conjunta del màxim nombre d’associacions ambientals

incrementa la capacitat de pressió sobre les èlits que decideixen si el problema en

qüestió s’ha de realitzar o no.

INSTITUCIONS

Els òrgans institucionals que s’han posicionat a favor de l’antiincineració són:

- Ajuntament de Torelló

- Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló

- Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà

- Ajuntament de Sant Sadurní d’Osormort

- Consell Comarcal

- Agenda XXI (formada per nou municipis de la Vall del Ges, Orís i Bisaura)

Cap d’aquestes institucions s’ha posat en funcionament arran del projecte

presentat a la Generalitat de Catalunya per tal de construir una incineradora a Sant

Pere de Torelló. Tots ells exerceixen competències polítiques i administratives dins

el nivell que li pertoca. Són entitats que disposen de la capacitat de prendre

decisions que afecten a un o més municipis. Aquest fet els hi dóna poder. Ara bé,

aquest poder no es veu exercit en el conflicte que estem estudiant, ja que

únicament s’han posicionat a favor de la Plataforma, però no s’han mobilitzat. Per

exemple, l’Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló no ha subvencionat la Plataforma,

ni tan sols n’ha facilitat el seu desenvolupament. Així doncs, observem que

aquestes institucions no estan utilitzant el poder de que disposen per actuar en

benefici de la Plataforma.

És fàcil pensar que si un Ajuntament actua en favor o en contra del conflicte

sorgit, li podria generar importants costos de cara a les properes eleccions

municipals. El fet de no ser neutral en un problema d’aquesta envergadura, i actuar

en una direcció concreta, podria produir que l’alcalde i els seus regidors perdessin

el recolzament de molts ciutadans en les properes eleccions. Seguint el mateix fil

argumental, podem pensar que un consistori es veurà beneficiat d’actuar a favor de

la Plataforma, si aquest fet implica augmentar el nombre de votants en les properes

eleccions municipals. Si els ciutadans, i víctimes en aquest conflicte, s’adonen que

el seu ajuntament actua defensant el benestar dels seu poble, és molt probable que

en les properes eleccions siguin ells qui recolzin al actual ajuntament; votant-lo.

INDIVIDUS

L’últim col·lectiu d’actors que hem tingut en compte dins la nostra

classificació són els individus. Una persona sola disposa de molt poc poder

d’influència davant d’institucions públiques o d’importants empreses privades. Quan

els individus actuen individualment, generalment mai són escoltats. Ara bé, la

situació canvia quan aquest col·lectiu deixa d’actuar de forma aïllada i passen a

unir-se. Quan els individus actuen mitjançant un grup organitzat, passen

desenvolupar un fort poder de pressió. Això és el que ha sorgit en el cas que

estem analitzant. Primerament, el petit grup de veïns del carrer Bellmunt de Sant

Vicenç de Torelló i, seguidament, la majoria dels ciutadans de la Vall del Ges han

aconseguit formar una assemblea i tirar endavant la Plataforma. A més a més, han

arribat a recopilar 5.621 signatures oposant-se al projecte, 1500 al·legacions al

Departament de Medi Ambient i més de 2400 al·legacions a la proposta de resolució

realitzada pel mateix departament. Així doncs, podem veure que un col·lectiu que

no disposa de poder ni capacitat de mobilització, en aquest conflicte és l’actor que

juga un paper més destacat i alhora més rellevant, ja que la inactivitat o disminució

d’aquests dins la Plataforma podria provocar que passés a ser inactiva o

desapareixés.

El nombre d’individus que han firmat en contra de la instal·lació de la

incineradora a Sant Pere de Torelló és molt més alta que el nombre de membres

actius de la Plataforma. Possiblement això no seria així si els costos d’actuar en

aquesta fossin més baixos. El fet de formar part d’aquest moviment social implica

dedicar-hi molt temps, ja que s’ha de anar a manifestacions, s’han de realitzar

activitats... Molta gent no està disposada a sacrificar el seu temps lliure en aquest

tipus d’activitats, o bé, hi ha molta gent que disposa de molt poc temps lliure. És

per això, que dins del col·lectiu d’individus, hi ha un grup molt petit que realitzen la

major part de les tasques i, pel contrari, la majoria realitzen activitats puntuals, o

bé, actuen com a free-riders. Els individus més vinculats en aquest moviment social

també obtenen importants beneficis. Un d’ells és l’emoció d’entrar a actuar en un

món totalment desconegut, en el qual es poden aprendre gran quantitat de

elements nous. I un segon motiu que incentiva als individus a actuar en aquest

moviment col·lectiu és que permet augmentar el capital social de cada individu.

Segons Ramon Minoves, amb activitats d’aquesta envergadura aprens a moure't i

a conèixer gent molt interessant.

PERSONATGES RELLEVANTS

Em considerat adequat diferenciar aquest col·lectiu del anterior, ja que

aquests són actors amb superior poder d’influència. En el cas anterior hem dit que

quan un individu actua de forma autònoma o independent no disposa de capacitat

de influència. La situació canvia quan parlem de personatges com:

- Sr. Josep-Lluís Carod Rovira (Líder d’Esquerra Republicana de Catalunya)

- Sr. Joan Saura (Líder de Iniciativa per Catalunya als Verds)

- Sr. Artur Mas (Líder de Convergència i Unió)

- Sr. Joaquim Nadal (Conseller d’obres Públiques de la Generalitat de Catalunya)

- Tres diputats al Parlament de Catalunya de la Comarca d’Osona (CiU, ERC i ICV)

Els seus noms tenen gran ressò mediàtic, és a dir, que són coneguts per la

major part dels habitants de Catalunya. Són actors que, encara que actuïn

individualment, tenen poder d’influència. Val a dir que tots aquests personatges

s’han posicionat a favor del moviment antiincineradora, però cap d’ells ha utilitzat

el seu poder per facilitar l’activitat que està portant a terme la Plataforma Vall del

Ges.

(veure Esquema 1, pàgina IX annex)

2.3.3. Taula d’actors

(veure Taula Actors 1, pàgina IV annex)

2.4. LA PLATAFORMA EXPLICADA A PARTIR DE LES TEORIES DE L’ACCIÓ

COL·LECTIVA

Ara que ja coneixem com es va instituir la Plataforma, quines activitats

realitza i com ha anat evolucionant al llarg dels seus quatre anys d’història,

disposem dels coneixements necessaris per iniciar-ne un anàlisi científic. En aquest

anàlisi volem explicar, a partir de diferents enfocaments teòrics, perquè els

individus i les institucions decideixen posicionar-se a favor de la Plataforma Vall del

Ges i cooperar dins aquesta, quina és la metodologia utilitzada per aquesta

organització, com actuen els membres de l’assemblea alhora de prendre decisions i,

per últim, quines són les característiques que permeten la unitat del grup.

Perquè els individus i les institucions decideixen posicionar-se a favor de la

Plataforma Vall del Ges i cooperar dins aquesta?

La Plataforma Vall del Ges sorgeix com un moviment opositor a la instal·lació

de la incineradora, ja que un dels seus principals objectius és evitar que la

contaminació produïda per la mateixa, arribi a generar greus malalties als ciutadans

més pròxims a la incineradora. Així doncs, la Plataforma Vall del Ges, tot i lluitar

per un resultat que no tothom i estarà d'acord (evitar que es creï la incineradora),

també està lluitant pel benestar de totes les persones que estan exposades al

problema en qüestió. Observem doncs que, la contaminació no és un bé d’interès

individual, tot el contrari, és un bé públic pur, igual que també ho és la salut.

Tenint clar què estem analitzant en aquest punt, anem a observar perquè els

individus i entitats estan d'acord a actuar a favor del moviment antiincineradora. La

teoria de Mancur Olson ens explica que els individus decideixen formar una

organització, i actuar conjuntament amb altres individus, quan tots ells

persegueixen un bé comú. Aquest autor considera que una organització ha de tenir

un objectiu clar i aquest ha de ser el mateix per tots els seus membres. Mancur

Olson, com a defensor de la teoria del Rational Choice, entén que els individus

segueixen aplicant les característiques individualistes quan actuen en

organitzacions, és a dir, que els individus encara que actuïn per l’organització

seguiran pensant en els seus interessos propis, és per aquest motiu que moltes

vegades l’objectiu de l’organització no és el mateix que el de cada individu. Segons

la Teoria d’Olson, com que la contaminació és un bé que afecta a tots els ciutadans

de la Vall del Ges, i l’interès màxim de cada habitant és protegir la seva salut,

passaran a ser membres de la Plataforma tots aquells ciutadans que siguin víctimes

del problema en qüestió i mostrin interès en solucionar-lo. Aquest raonament ens

permet explicar perquè els membres de l’assemblea són majoritàriament ciutadans

de Sant Pere de Torelló i Sant Vicenç, i no és formada per individus que no estan

exposats al problema. A més a més, les associacions i entitats que recolzen la

Plataforma totes pertanyen a la Vall del Ges, a excepció de les entitats ecologistes

(el seu objectiu és resoldre qualsevol problema mediambiental que sorgeixi, sigui

d’on sigui). L’argument que ens donaria Olson és que els individus que actualment

recolzen la Plataforma ho fan perquè consideren que són la part afectada del

conflicte, i que com a tal s’han d’unir per satisfer el seu objectiu comú. Ara bé, el

fet d’actuar conjuntament no implica que cada col·lectiu tingui uns interessos

propis, que són diferents als dels altres col·lectius, i que són els que els han portat

a actuar a favor del moviment antiincineradora.

Olson ens dona una resposta addicional a les preguntes formades inicialment. Si

tots els ciutadans i institucions víctimes de la instalació d’una incineradora, i dels

problemes que aquesta genera, s’haguessin mobilitzat a favor de la Plataforma,

aquesta gaudiria de més suport del que té actualment. Olson ens respon aquest fet

dient que cadascun dels actors ha fet un anàlisi cost/benefici respecte al fet de

posicionar-se en el conflicte, i només han decidit actuar en favor de la Plataforma

aquells actors, els costos dels quals són inferiors als beneficis que obtindran. De

manera que tots aquells actors que han decidit no actuar en el conflicte, però que

prefereixen que la incineradora no s’instal·li, estan adoptant una posició de free-

rider. Tots els ciutadans que no han lluitat per aturar la incineradora - si aquesta no

s’acaba creant- gaudiran d’un aire sense contaminació sense haver tingut cap cost.

Dins el col·lectiu que considera necessari actuar i lluitar per paralitzar el projecte de

creació de la incineradora, hi ha aquells que actuen més activament, i en canvi, ni

ha d’altres que actuen en casos més puntuals. Olson ens respondria dient que són

els individus més motivats els que són actors permanents dins la Plataforma, i els

menys motivats són aquells que actuen en certes ocasions. Entenent que els actors

que actuen contínuament dins la Plataforma són el grup privilegiat d’aquesta.

Quina és la metodologia utilitzada per aquesta organització per no perdre el suport

dels seus actors?

Anteriorment hem explicat perquè els individus i les entitats s’han posicionat

a favor de l’actuació de la Plataforma Vall del Ges, anem a veure ara quins

mecanismes utilitza aquesta per fer que tots aquells que la recolzen no en surtin.

La Plataforma és el mitjà que té la ciutadania, i tots aquells actors que

s’oposen al projecte en qüestió, per expressar els seus punts de vista. La

Plataforma s’organitza i actua a partir de les decisions que es prenen en una

Assemblea oberta. En aquesta es permet que tots els seus assistents participin i

donin les seves opinions. El model Veu-Sortida d’Albert O. Hirschmann defensa que

una organització ha de tenir mecanismes perquè els seus membres puguin crear les

seves valoracions sobre la mateixa (expressar la seva veu), ja que si això no és

així, tots ells tendiran a sortir-ne.

Hirschmann ens permet respondre a la pregunta formulada. Els actors

recolzen la Plataforma perquè aquesta els hi permet expressar les seves veus, les

seves opinions. Ara bé, en el moment que la Plataforma perdi el seu caràcter

assembleari i prohibeixi que els seus membres puguin expressar-se, s’iniciarà el

procés de sortida, i la Plataforma perdrà una part important dels actors que

actualment l’estan recolzant.

Com actuen els membres de l’assemblea alhora de prendre decisions?

En l’argumentació anterior hem exposat que la Plataforma actua a partir

d’un òrgan central de poder: L’assemblea. Anem a veure quins mecanismes utilitza

aquesta per tal d’aconseguir que tots els seus participants es posin d’acord i

s’arribin a prendre decisions consensuades. El mètode més còmode per arribar a

acords seria que l’òrgan que pren les decisions estes format per un nombre reduït

de membres. Però aquest no és el cas que estem analitzant, ja que el nombre de

assistents en les assemblees és variable, però s’ha arribat a un màxim de 170

membres. Arribar a acords entre tots ells, pot arribar a ser molt difícil si tots tenen

maneres d’actuar diferents, i cap d’ells vol cedir a canviar-les. Creiem que la batalla

de sexes (un model concret de la teoria de jocs) ens permetrà entendre la dinàmica

de negociació que segueixen els membres de la assemblea per arribar a l’acord. En

primer lloc, partim de la idea que el millor per l’Assemblea és que hi hagi molts

assistents, ja que això vol dir que hi ha molta gent interessada en el funcionament

de la Plataforma. Per tant, el que menys interessa és que l’assemblea perdi

assistents. Per altra banda, sabem que com més membres hi hagi participant, més

difícil serà negociar i arribar a un acord. A més hem de tenir en compte que la

majoria d’ells poden tenir propostes i visions diferents respecte quina és la millor

manera d’actuar per la Plataforma, de manera que serà difícil prendre decisions si

cap d’ells canvien les seves preferències. Si cap d'ells està disposat a canviar el seu

posicionament, l’únic que aconseguiran és que l’Assemblea no arribi a cap decisió,

que la Plataforma no actuï, i en conseqüència que aquesta perdi el poder necessari

per fer oposició al projecte d’instal·lació de l’incineradora a Sant Pere de Torelló.

Per tant, l’opció que beneficiarà a l’assemblea és que els seus participants, deixin

les seves preferències individuals i intentin prendre aquelles decisions que tothom

consideri més o menys adequades. D’aquesta manera s’aconseguirà arribar a uns

resultats consensuats que permetran enfortir la Plataforma.

Quines són les característiques que permeten la unitat del grup?

Un fet que facilita la unitat existent entre la Plataforma és, com ja hem

mencionat, que les decisions són preses a partir d’un òrgan de poder horitzontal

(l’assemblea), però la unitat no només és existent alhora de prendre les decisions,

sinó que també apareix en el moment d’executar-les. Els col·laboradors actius de la

Plataforma utilitzen el seu temps lliure per dedicar-lo preparar i realitzar a les

activitats que la Plataforma considera necessàries, que generalment són els

dissabtes i els diumenges. Aquests preparatius solen realitzar-se al mig dels

carrers, a casa d’un dels participants o en locals cedits per una de les associacions

membres. Això fa que s’estableixin forts vincles entre tots els col·laboradors i, per

tant, que es creï capital social. Hem de tenir en compte que aquesta Plataforma va

néixer a partir d’una acció veïnal i que la majoria de les entitats/ individus que la

recolzen són de pobles molt propers, la qual cosa ens permet dir que el capital

social ja era existent, i que la Plataforma l’ha augmentat.

Considerem, per tant, que no es produeixen fractures en el grup, sinó que

aquest es manté unit, degut al fort capital social intern a la Plataforma.

2.5. ALTRES MOVIMENTS SOCIALS: CASOS SIMILARS

EL MOVIMENT EN CONTRA LA INCINERADORA DE MONCADA I REIXACH

La Planta Incineradora de Montcada es va construir a l’any 1974, i va entrar

en funcionament al maig de 1975. Malgrat les promeses de tancar-la i el perill que

suposa per a la salut, encara continua en funcionament. Al llarg dels anys, s’ha

intentat aturar-la però cap d’aquests intents ha tingut èxit.

La situació canvia amb el sorgiment del Pla Metropolità de Gestió de Residus

Municipals ( PMGRM), en aquest document s’indica la prohibició de creació de la

incineradora a la Zona Franca de Barcelona, com a conseqüència del moviment

ciutadà i ecologista coordinat per la Plataforma Cívica per a la Reducció dels Residus

(PCRR) i recolzat per Greenpeace. Però, pel contrari, el PMGRM reforça l’activitat que

executen les incineradores existents a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, és a dir,

la de Montcada i Reixach i la de Sant Adrià. Explícitament aquest document diu

que la capacitat d’incineració conjunta de Montcada i Sant Adrià s’hauria d’ampliar de

les 350.000 tones/any actuals fins a 424.000 el 2006. Això significaria augmentar-la

un 22 %, que ve a ser una incineradora i mitja més com la de Montcada. Davant

aquest projecte, és quan a Montcada i Reixach s’inicia un fort moviment social en

oposició a la incineració. L’acció col·lectiva que apareix està dirigida per la Plataforma

Cívica per a la Reducció dels Residus (PCRR) la qual està recolzada per institucions

com Greenpeace i Ecologistes en Acció de Catalunya, entre d’altres. Aquesta

Plataforma afirma que s’aconseguirà tancar la incineradora de Montcada i Reixach

(com les demés existents a l’Àrea Metropolitana de Barcelona) a través del mateix

PMGRM. En la pàgina 26 del nou PMGRM (o a la p. 153 de la versió llarga) indica que

les incineradores de Montcada i Sant Adrià s’han de tancar si els materials de rebuig

amb “contaminació creuada” són inferiors als previstos”. Entenent per contaminació

creuada les barreges “intractables” de matèria orgànica i inorgànica. De manera que

tots els materials de rebuig que no s’inclouen en aquesta classificació disposaran de

dipòsits controlats (contenidors).

La PCRR inicia la seva actuació, a favor del tancament de la inicineradora, a

partir d’aquest punt. El pas més important és informar a la ciutadania que recicli i

separi les matèries orgàniques de les inorgàniques per tal que el nombre de material

barrejat entre productes orgànics i inorgànics caigui en picat, ja que si això passa la

inicineradora de Montcada i Reixach s’haurà de tancar immediatament. Caldria evitar

que fins a un màxim de 350.000 tones vagin al contenidor de rebuig. Així doncs, cal la

mobilització de 417.000 persones, el 14 % dels habitants de tota l’AMB. Per

aconseguir això es van editar tríptics, cartells i avisos per col·locar als propis

contenidors.

Hem de tenir present que la PCRR té al seu darrera una xarxa d’entitats i de

socis molt considerable, a més dels socis que té Greenpeace, la qual cosa facilita que

la informació s’estengui a un gran nombre de ciutadans. El segon pas que realitza la

PCRR és exigir a cada barri i cada població la retirada dels contenidors de rebuig, i que

aquests es substitueixin per contenidors de matèria orgànica i inorgànica, per tal que

la ciutadania es vegi obligada a separar els dos tipus de matèries. A més a més, es

formen Consells participatius/Fòrums ciutadans per tal d’elaborar i aplicar, juntament

amb els ajuntaments i altres agents socials, iniciatives de protesta contra el projecte

del PMGRM.

En aquest cas concret, s’està lluitant per dos fets paral·lels: en primer lloc, que

l’incineradora no augmenti l’activitat que realitza actualment, i en segon lloc, que

aquesta s’arribi a tancar. Per tant, observem que el plantejament d’aquest conflicte

no és comparable al nostre cas d’anàlisi (la plataforma Vall del Ges) on es vol evitar

que la incineradora s’arribi a crear, ja que de moment és sols un projecte.

A més, hem de puntualitzar que l’organització que encapçala l’acció col·lectiva

a Montcada i Reixac, la Plataforma Cívica per a la Reducció dels Residus, no és creada

per solucionar aquest conflicte concret, sinó que ja ha actuat en situacions similars

anteriorment, disposa d’experiència, i a més a més, està recolzada per una xarxa

d’actors permanents que li donen el seu suport. En canvi, la Plataforma de la Vall del

Ges, és una organització que apareix per solucionar aquest problema concret, on els

seus membres no disposen d’experiència prèvia, on la ciutadania desconeix el

problema en qüestió i, a més, ha d’invertir gran part del seu temps en informar als

diferents actors, per tal que aquests es posicionin i acabin recolzant a la Plataforma.

3. ALTRES APLICACIONS DE LES TEORIES DE L’ACCIÓ COL·LECTIVA

En aquest apartat pretenem respondre les preguntes habituals que es

planteja la Teoria de l’Acció Col·lectiva, utilitzant les mateixes tècniques que

aquesta proposa. Hem optat per donar a la secció un caràcter conclusiu, que ens

permetrà entendre i intuir les possibles causes de l’èxit o fracàs dels cinc processos

que s’estudien de tota acció social. Aquests són: el sorgiment de l’acció col·lectiva,

el desenvolupament, l’estat actual, les perspectives de futur i l’impacte del

moviment.

3. 1. EL SORGIMENT

Per començar l’anàlisi d’un moviment social, és imprescindible tenir present

quins factors han afavorit o entorpit el sorgiment d’aquest. En el nostre cas,

creiem que els elements que han permès que es creés la Plataforma

Antiincineradora de la Vall del Ges han estat principalment sis.

a) El capital social: el capital social de la Vall del Ges és força elevat. Aquesta

afirmació és particularment difícil de constatar amb dades objectives, però es

pot entendre d’on sorgeix la intuïció, ja que Sant Pere i Sant Vicenç són pobles

molt petits (2.244 habitants a Sant Pere i 1.935 habitants a Sant Vicenç), on

pràcticament tothom es coneix. Això fa que la xarxa social sigui molt àmplia,

bastant horitzontal i tancada, lo qual afavoreix a una major confiança

interpersonal i facilita en escreix el sorgiment de la cooperació.

b) El context: Ramon Minoves ens deia fa escassos dies que “l’aire de la comarca

d’Osona està al límit”, lo qual clarament afavoreix a una percepció de

vulnerabilitat més intensa per part de la població. A més, Osona no té

precedents respecte incineradores, però si que és molt comú el problema dels

purins i els seus efectes contaminants. Així, la gent ja està força consciensada

en termes ecològics. Això pot haver generat un escenari de sortida propici a la

implicació a moviments respectuosos amb el medi ambient.

Finalment, hi ha dos elements més que han contribuït a augmentar la intensitat

de les preferències dels actors, per un cantó el mercat en expansió del turisme

rural (que ha fet que aquells qui tenen perspectives d’obtenir ingressos arran

d’aquest mercat es mobilitzessin) i per l’altre, el pes dels pagesos (un grup força

present en la zona i amb interessos amb la conservació del medi)

c) Grup privilegiat: una característica de la plataforma antiincineradora, és que hi

ha un motor central que treballa en el dia a dia, perquè el moviment funcioni

(posen al dia la pàgina web, organitzen les excursions i manifestacions, es

comuniquen amb altres plataformes, preparen cartells, etc.). Aquests actors (un

grup reduït) són els mateixos que van iniciar l’acció col·lectiva, assumint costs

molt alts, però compensats per l’elevada motivació de que disposaven. Aquesta

capacitat d’assumir els costs inicials de l’acció (fer la “bustiada”, preparar la

primera reunió de veïns, encapçalar el moviment i informar a la població), i la

de tirar endavant malgrat la presència de free riders, ha estat el què ha fet

possible la creació i consolidació del moviment social.

Val a dir, que aquest grup petit impulsor del moviment, ha coincidit en el grup

de més proximitat en el conflicte, ja van ser sobretot els veïns del carrer més

proper a la Tèrmica i els que els tocarà més de prop els gasos emesos.

d) Iniciativa individual: el grup que hem comentat en el factor anterior, feia

referència a un col·lectiu d’individus que, al marge de tota vida asscociativa o

partidista que tinguessin, van posar-se d’acord per actuar conjuntament. Així

doncs, els unia un interès comú que era d’una gran intensitat (anul·lar el

projecte d’incineradora) i va ser al voltant d’això, i només això, que van decidir

formar un front d’acció. Aquest fet, va afavorir que no s’interferissin pluralitat

de visions que entorpissin l’acció col·lectiva i va permetre que el grup reunís

persones molts diverses. 6

6 Aquest objectiu únic de la plataforma i el seu caràcter apartidista, se’ns va ressaltar especialment en l’entrevista realitzada, i queda demostrat en el comunicat de constitució de la plataforma quan diu: “L’objectiu d’aquesta plataforma es impedir que es construeixi a la Vall del Ges una central Incineradora-Termo-Elèctrica.“

Avui dia, la plataforma no té límits a l’hora de créixer, i la diversitat interna

permet que el capital social vagi a més entre els ciutadans de la Vall del Ges.

e) Combinació de motivacions: utilitzant la mateixa terminologia que usa Elster, en

la plataforma han coincidit motivacions racionals egoistes, tant de resultats com

del procés (per exemple: quan ens acomiadàvem dels entrevistats, tot

comentant els possibles resultats que podrien succeir, aquests van dir, “no sé si

tindrem èxit o no, però almenys hem conegut a molta gent i ens ho hem passat

molt bé”). Aquest entramat de motivacions ha permès, sobretot, que el

moviment iniciat per motivacions racionals egoistes de resultats i possiblement

alguna motivació Kantiana, s’extengués ràpidament i no fracassés en el seu

sorgiment.

f) Altres: algunes qüestions que creiem que han pogut ajudar a la creació de la

Plataforma, però que estarien en un llunyà segon terme pel seu nivell

d’importància, serien: l’alta taxa de població activa (tradicionalment el sector de

la població amb major integració social i més polititzada) de Sant Pere de

Torelló en comparació a la mitjana de la província (taula 3) i l’arriada tradició

catòlica de part de la població més gran (que enforteix els vincles socials en la

celebració dels rituals).

Per últim, també podríem incloure-hi la forma en què es va presentar el projecte

en un principi, ja que les empreses oferien als ciutadans la creació d’un edifici

de 35 metres d’alçada (equivalent a 11 plantes) i una xemeneia de 43 metres,

com unes infrastructures de gran orgull pel poble. La resposta, està clar que no

va ser l’esperada per les empreses, ja que la imatge d’una obra de tals

dimensions al bell mig de la Vall del Ges va esgarrifar, com és natural, a gran

part de la població d’aquella localitat. En aquest sentit, a més, si que hi havia

precedents a la comarca, ja que a la població de Manlleu s’hi troba un edifici de

similars dimensions.

(veure Taula 3, pàgina III annex)

3.2. EL DESENVOLUPAMENT

La Plataforma Vall del Ges té quatre anys d’història. Des dels seus inicis ha

tingut molt clar quina és l’objectiu òptim que es vol aconseguir, tot i saber que serà

difícil obtenir-lo. La finalitat de la Plataforma és aconseguir que el projecte

d’incineradora s’aturi, o almenys que es canviïn els aspectes més incoherents que

s’inclouen en aquest. Els fundadors de tal moviment van considerar adequat

organitzar-se com una Assemblea popular, on tots els actors que estiguin

interessats en el conflicte puguin formar part del moviment. Dins la pròpia

Assemblea no tots els individus juguen el mateix rol; bàsicament hem de

diferenciar entre dos grups d’actors. En primer lloc, aquells que participen en casos

puntuals, és a dir, que no participen de totes les assemblees que es realitzen. En

segon lloc, aquells en que la seva participació és constant. Aquest últim col·lectiu és

el que està més motivat per solucionar el problema, i és per això, que sense la seva

actuació l’Assemblea no existiria, o bé, ja hauria desaparegut.

La Plataforma utilitza dos mecanismes per tal d’arribar a aconseguir els

objectius proposats. El primer dels quals és realitzar un treball continu. Des de que

la Plataforma es va instaurar no ha deixat d’actuar, tot i que hi ha hagut èpoques

de més activitat que d’altres, la Plataforma no ha tingut cap moment de inactivitat.

Els membres d’aquesta consideren que la seva activitat no s’aturarà fins que el

conflicte no s’hagi resolt. El segon mecanisme és mobilitzar el nombre màxim de

ciutadans. La mobilització de la ciutadania permet que la Plataforma tingui més

força, i alhora, que la Generalitat de Catalunya s’adoni que aquest projecte no

disposa de la legitimitat dels veïns de la Vall del Ges. Fer que la ciutadania es

mobilitzi no és fàcil, tot el contrari, però per aconseguir-ho la Plataforma entén que

el millor mètode és informar. Amb informació, els individus poden opinar, la qual

cosa significa que es posicionen a favor d’un argument (aturar la incineradora) o de

l’altre (crear l’incineradora). Així doncs, la majoria d’activitats realitzades per la

Plataforma és informar a la ciutadania, de manera que es posicionin a favor

d’aquesta. Amb la informació que es dóna s’intenta sensibilitzar als ciutadans, ja

que es considera que el mitjà més efectiu per aconseguir el posicionament dels

individus és la sensibilització. Un exemple clar és la lectura d’un text realitzat per

un ciutadà víctima de la incineradora de GREFACSA (Lleida). En aquest text, llegit

en un acte públic, s’exposaven les conseqüències que s’estan vivint dia rere dia a

les zones properes a tal infrastructura, com també les conseqüències que es viuran

en un futur. Aquest text va tenir tal ressò mediàtic, que va catalitzar el

posicionament dels ciutadans presents en l’acte.

Des de la seva creació, la Plataforma Vall del Ges, ha incrementat el nombre

d’actors vinculats en aquest moviment. Un dels fets que ens permet explicar aquest

comportament és que no representa un color polític concret, ni defensa una única

ideologia. És un moviment amb totalment apartidista, la qual cosa ha facilitat que

la ciutadania, tot i els seus ideals polítics, es vinculessin a tal moviment. Un altre

fet que considerem rellevant per explicar l’èxit d’aquesta Plataforma és que no

només actua per solventar el problema pel qual s’ha creat, sinó que recolza i actua

en tots aquells conflictes d’àmbit ecologista, on la seva actuació pot beneficiar la

salut de les persones.

Grafic 1: Estat de participació present

Per arribar a la situació actual, on la Plataforma disposa del més alt recolzament

d’entitats i ciutadans (dels quatre anys d’història) s’han realitzat activitats de tot

tipus. Ramon Minoves afirma que no es realitzen uns els mecanismes de

mobilització concrets, sinó que tot el que surt es fa. A més a més, han observat que

les activitats que es realitzen any rere any, el nombre d’assistents cada cop és

superior. Un exemple clar és la caminada popular realitzada al mes d’Abril, on el

primer any van haver-hi noranta participants, el segon any, aproximadament cent,

i l’any passat afirmen que van assistir-hi més de cinc-centes persones.

Per concloure aquest apartat volem fer menció al finançament de que

disposa la Plataforma. Aquest moviment social obté subvencions dels ajuntaments

ni altres administracions públiques catalanes. Ramon Minoves afirma que compten

amb la solidaritat de les persones i de les associacions que els recolzen, ja que són

aquests els que els hi faciliten el material necessari. I en cas que la Plataforma li

manqui diners, realitzen activitats públiques com xocolatades…on els membres

assistents hagin de pagar una quantitat mínima per poder-hi participar.

3.3. ESTAT ACTUAL

Amb aquest Gràfic volem representar

visualment la situació actual en que es troba la

Plataforma. La Plataforma, en els seus inicis, era un

moviment desconegut per la ciutadania com també

ho era el conflicte en qüestió. Va ser a partir de la

Bustiada que aquest moviment va començar adquirir

ressò mediàtic, el qual s’ha augmentant

progressivament a partir de les activitats i

mobilitzacions que la Plataforma ha realitzat de manera periòdica. Hem de destacar

que en aquests quatre anys d’història, hi ha hagut moments de més i menys

pressió, en els quals les mobilitzacions han estat més o menys concentrades. Tot i

així, no és fins avui que la Plataforma disposa de màxim recolzament i participació.

Pensem que aquest fet pot ser explicat perquè la probabilitat d’instal·lar la

incineradora és molt alta, ja que al passat mes de setembre, la Generalitat de

Catalunya va aprovar el projecte presentat per CERR. S.L. Aquesta realitat crea

inquietud entre la ciutadania (de Sant Vicenç de Torelló, Sant Pere de Torelló i de

Torelló), la qual augmenta la seva motivació envers el problema, i provoca que

recolzin la Plataforma i les activitats que aquesta dur a terme.

Ara bé, no considerem que la Plataforma, actualment, es trobi en el seu punt

òptim, és a dir, que disposi de màxim recolzament i participació per part dels

ciutadans, associacions i entitats ecologistes. Nosaltres pensem que aquesta

situació s’arribarà en un futur proper.

3. 4. FUTUR

Per parlar del futur del moviment social estudiat, diferenciarem entre el futur

pròxim i el futur llunyà. El primer farà referència al què s’espera de l’acció

col·lectiva en els pròxims anys, quan el conflicte encara serà latent. El segon, en

canvi, ens referirem a què passarà amb la Plataforma un cop finalitzat el conflicte.

3. 4. 1. Futur Pròxim

Mantenint sempre present el grau de complexitat i inexactitud que

comporten les previsions en les ciències socials, exposem quines són les possibles

tendències que seguirà l’acció col·lectiva analitzada, que ens semblen més

plausibles.

Primer de tot, creiem que, en poc temps, el nombre de participants en el

moviment social creixerà substancialment,

ja que suposarà l’extensió de l’àmbit

d’influència de la Plataforma al llarg de

tota la Comarca d’Osona. Amb l’entrada

de membres de poblacions com Vic o

Manlleu, l’acció col·lectiva arribarà al seu

punt àlgic, ja que una major propagació

és pràcticament impossible degut a la

caracterització del bé cercat com a bé territorial.

Les raons en què ens basem per dir tal cosa, són principalment tres. Per

començar, les conseqüències de la implantació d’una incineradora a la Vall del Ges,

tindrien efecte a tota la Plana de Vic, ja que la inversió tèrmica i la freqüent boira

que hi ha en la zona, provocaria que els gasos emesos no es dispersessin en

l’atmosfera i es concentressin al llarg de tot el territori no muntanyós. Així, el

conflicte NIMBY no es centra exclusivament en la Vall del Ges, sinó en tota la Plana

de Vic.

En segon lloc, segons els estudis d’Inglehart7, els valors postmaterialistes

(entre els quals es troba la defensa del medi ambient), són actualment valors en

7 Veure: Inglehart, R. Welzel C. Liberalism, Postmaterialism, and the Growth of Freedom: The Human Development Perspective. Disponible a: http://www.worldvaluessurvey.org/library/index.html

Máxima participació en la plataforma

Gràgic 2: Estat participació futur

alça en la nostra societat, fet pel qual és d’esperar que la població cada vegada es

mobilitzi més amb moviments de sensibilitat ecològica i de salut.

L’última raó que exposem va lligada al relativament alt sentiment de

comarca que es respira en la societat osonenca. A diferència d’altres indrets de

Catalunya, la comarca d’Osona es caracteritza per la gran importància que pren la

seva capital a l’hora d’establir relacions amb altres pobles de la comarca. Vic es

situa al centre del territori i una àmplia xarxa de carreteres connecta la ciutat amb

els demés pobles. Això fa que tan els vigatans com els ciutadans dels pobles dels

voltants, se sentin força osonencs, ja que uns i altres passen gran part del temps a

la capital i ningú s’atreveix a dir que la ciutat és exclusiva dels de Vic. Així, es

tendeix a parlar en l’àmbit comarcal, per tal de no excloure aquella població no

empadronada en el municipi. Tot plegat augmenta el sentiment comarcal, el qual

podrà afavorir que la seva població actuï conjuntament per fer front a un problema

que els afecta a tots, la incineradora.

Unes primeres mostres de l’expansió del moviment, la trobem ja a la ciutat

de Manlleu (on l’alcalde s’ha posicionat en contra del projecte a títol individual) i a

la ciutat de Vic, on es pot veure actualment almenys una pancarta pertanyent a la

Plataforma.

Tot i així, per contra, hem de dir que la Plataforma se li plantegen reptes

difícils de superar, ja que, com s’ha dit, aquesta es basa en arguments ambientals i

de salut pública per fer front al projecte, i la Generalitat ha presentat informes

tècnics que neguen la perjudicialitat del procés d’incineració. Així doncs, al tractar-

se d’un tema d’alta complexitat tècnica, la participació en un bàndol o en l’altre es

basa en la confiança envers els tècnics. Això podrà treure participants potencials a

la Plataforma Antiincineradora. A més, l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló està

portant a terme una forta campanya de desacreditació del moviment opositor, fins

al punt que en la pàgina web oficial de la institució es titlla de manipuladors de la

informació a la Plataforma.

3. 4. 2. Futur Llunyà

Pel que fa al futur llunyà, ens plantegem si la Plataforma tindrà continuïtat

un cop finalitzat el conflicte. Al respecte, primer especifiquem què significaria la fi

del conflicte, ja que no entenem com a tal la creació de la incineradora. Aquest fet

reforçaria encara més el conflicte i com a conseqüència la Plataforma seria més

activa que mai. Així, interpretem la fi del conflicte com a l’anul·lació del projecte

d’incineradora i creiem que, en aquest cas, la Plataforma romandrà inactiva, però

no desapareixerà.

La inactivitat derivarà de que s’haurà complert l’únic objectiu que es recull

en el comunicat de constitució de la Plataforma, i per tan, la gent no tindrà

incentius a continuar formant part d’aquest moviment. Tot i així, considerem que

no desapareixerà perquè la Plataforma ha establert forts lligams amb altres

plataformes que tracten el mateix tema i s’ha integrat tant en la lluita contra això,

que aquell grup “motor” que abans parlàvem li serà impossible deixar d’actuar.

Seran doncs, aquestes persones més implicades que impediran la desaparició de la

Plataforma i aquesta seguirà generant, com fins ara, una major conscienciació

ambiental entre la població que permetrà que el grup “motor” es vagi renovant.

3. 5. IMPACTE DE LA PLATAFORMA

Per concloure el treball, presentarem breument alguns dels efectes que ha

produït i produirà la Plataforma. Aquests es poden classificar en 2 categories:

Impacte en la ciutadania: principalment, ha augmentat el capital social

(bridging) i ha generat conscienciació sobre el medi ambient. Hem arribat a la

primera conclusió, a partir d’observar que la gent que ha reunit la plataforma,

respon a realitats molt diverses (ideològicament, socialment, etc.). Així, la

participació en aquesta no significa simplement una acció associativa entre un grup

d’iguals, sinó que estableix contactes entre grups de població que sense aquest

conflicte no s’haguessin relacionat. Creiem, per tant, que l’acció col·lectiva està fent

augmentar els nivells de confiança entre ciutadans, encara que crea l’efecte

contrari respecte la confiança envers els polítics i les institucions.

També ha generat conscienciació ecològica, ja que els mateixos impulsors de

la Plataforma ens deien que ells no s’havien preocupat excessivament en aquests

temes fins que el tema els va tocar de prop. Avui dia, prenen atenció a totes les

notícies relacionades amb la pol·lució de l’aire.

Impacte en el conflicte: actualment la Plataforma ja ha exercit capacitat

d’influència en el projecte d’incineradora, ja que a partir de que el projecte es fa

públic (dia 30 de Desembre del 2003) i mitjançant els vint dies que s’atorgaren per

presentar al·legacions, aquesta va aconseguir modificar lleugerament el

plantejament inicial. A més, darrerament hi ha hagut una nova presentació

d’al·legacions i el projecte torna a estar en deliberació.

El resultat està a l’espera del què s’acabi decidint en els despatxos de la

Generalitat, tot i que, fins ara, podrirem parlar d’èxit relatiu de la Plataforma. No

ens mullarem en dir si creiem que el projecte s’acabarà tirant endavant o no, ja que

seria pura especulació, però sí que podem afirmar que sense la presència d’un front

opositor com el que ha significat la Plataforma Antiincineradora de la Vall del Ges,

de ben segur que no haguessin existit els dubtes que es presenten avui dia entre

els dirigents polítics.

4. CONCLUSIONS

És difícil extreure conclusions d’un treball en el qual en desconeixes com s’ha

acabat el conflicte en qüestió, ja que no disposes de la capacitat de jutjar quines

actuacions han provocat que el conflicte s’aturés, o justament el contrari, quines

actuacions han estat errònies per part de la Plataforma i han acabat provocant que

la incineradora es creï. Ara bé, com que l’objectiu fonamental d’aquest treball no és

valorar quina de les parts en el conflicte ha actuat millor, sinó quina ha estat el

paper que hi ha jugat la Plataforma Vall del Ges, per finalitzar aquest treball,

creiem que és convenient mencionar aquells punts que han permès que la

Plataforma arribés a ser tant nombrosa i esdevingúes un fort grup de pressió.

Alguns dels fets que cal destacar són:

• El conflicte s’ha desenvolupat en un poble petit, aquest fet provoca que hi hagi

molta interrelació entre la ciutadania, la qual cosa genera que la Plataforma

Vall del Ges tingués més facilitats per adquirir força (generalment en els pobles

petits el capital social és més elevat).

• El bé públic que està en joc en aquest conflicte és la salut i el medi ambient.

Per tant, no estem parlant d’un tema que només afecta a un col·lectiu concret

de la societat, sinó que és un tema d’interès per a tothom. És un bé públic pur.

• Les preferències intenses s’han vist potenciades per les característiques

geogràfiques de la zona (la inversió tèrmica incrementa la por ciutadana).

• La Plataforma sempre s’ha defensat com apartidista i ha mantingut força

horitzontalitat en el seu funcionament.

• La Plataforma sempre ha estat activa gràcies a uns pocs individus que sempre

han estat al capdavant, els quals han assumit la major part dels costos i que

estan disposats a tot per tal que la Plataforma segueixi activa fins que el

conflicte desapareixi (és un grup “privilegiat”).

• Els efectes principals són un major capital social entre els participants, una

major conscienciació mediambiental i l’augment de la desafecció política dels

ciutadans. Tot i així, val a dir que tots els progressos que realitza la Plataforma

es transformen a una major politització de la ciutadania, una major satisfacció

amb el sistema i inclús podria propiciar un augment de l’associacionisme.

!!!! Un cop finalitzat el treball, diferents diaris comarcals han publicat articles

comunicant que el grup que explota la tèrmica (CERR S.L) renuncia a la gestió per

diners. (Marxa, 18 de Març del 2005).

Observant aquesta noticia podem concloure que la Plataforma Vall del Ges

ha esdevingut una font molt important de pressió dins el conflicte, ja que podem

assegurar que sense aquesta, la incienradora ja estaria en construcció. Davant

d’aquesta darrera informació, ens hem posat en contacte amb els principals

membres de la Plataforma per tal de descobrir quina és la seva valoració. Segons

Ramon Minoves “s’ha guanyat una batalla però no la guerra”. La qual cosa significa

que la Plataforma Vall del Ges seguirà activa fins que s’afirmi rotundament que

CERR S.L s’allunya d’aquest projecte, i que l’ empresa que finalment s’adjudiqui la

gestió de l’actual central tèrmica, actuï respectant el benestar dels ciutadans i les

propietats climàtiques i geogràfiques de la Vall del Ges.