TAULA DEL SECTOR LOGÍSTIC Sergi Saurí · Els vehicles de gran volum deixen la mercaderia al CCU i al llarg del dia, Vanapedal s'encarrega d'entregar els paquets als comerciants

1

Llibre Blanc de la

Distribució Urbana de

Mercaderies

TAULA DEL SECTOR

LOGÍSTIC

Sergi Saurí

27 de març de 2019

Jornada “ Els reptes de la DUM”

Contingut

Els reptes logístics de les ciutats

Mesures de millora

Llibre Blanc de la DUM

2

1. Els reptes logístics de les ciutats

3

Les ciutat són cada cop més denses i el volum de transport urbà de mercaderies està

augmentant.

Font: UN, WB, OECD, ITF, Scháfer/Victor 2000,

Cosgrove/Cargett 2007, Scháfer 2007, Arthur D. Little

Avui en dia, el 64% dels recorreguts es realitzen

en un entorn urbà, i es calcula que el nombre

total de quilòmetres recorreguts pels vehicles

de transport de mercaderies es triplicarà al

2050.

Són responsables de fins a un 50% de les

emissions NOx (Dablanc, 2011), a més dels

altres costos externs vinculats al vehicle privat

L’auge del comerç electrònic

4 Els reptes logístics de les ciutats

Les ciutats estan emprenent

accions per la mobilitat de

passatgers, però en canvi

es deixa de banda la

distribució urbana de

mercaderies del darrer

quilòmetre.

Volum de vendes minoristes per comerç electrònic a nivell mundial de

2014 a 2021 (Statista, 2017)

Canvis d’hàbits de consum:

augment del comerç

electrònic d’un 25% per

any (de 2016 a 2017).

Identificació dels actors implicats

5 Els reptes logístics de la ciutat

Fabricants Hotels, restaurants, supermercats…

Proveïdors de serveis de transport i operadors

Autoritats públiques

Ciutadans

Logística de la Distribució Última Milla a les ciutats

Volen oferir als clients i als subcontractistes els millors preus i la millor

qualitat

Volen donar un bon servei i minimitzar els

costos

Volen optimitzar els procediments

Representen als ciutadans i volen establir una regulació

per a millorar l'ús de la infraestructura urbana

Volen una millor qualitat de vida

Per tal d'aconseguir aquestes fites és necessari definir i

crear un model de distribució urbà de mercaderies....pèro l’elevada complexitat

comporta sovint la presa de decisions i de solucions que són parcials, insuficients o

inclús contraproduents

2. Mesures de millora

6

- Centres de consolidació urbana

- Distribució hores vall

- Punts de recollida

- Regulacions d’accès

- Regulacions en l’aparcament C/D

- Criteris per les ordenances

municipals i normativa urbanísitca

- Apps d’economia col·laborativa

- Transparència i difusió de les fonts

d’informació

- Car sharing

- Vehicle elèctric

- Cargocycles

- Innovacions per al futur proper

Estratègia logística. Centres de consolidació urbana

7 Mesures de millora

Els CCU (centres de consolidació urbana) com a plataformes intermodals permeten la gestió de

mercaderies i ajuden a millorar l'eficiència de la distribució del darrer quilòmetre en una zona

específica.

Els camions pesants no haurien de realitzar les entregues del darrer quilòmetre a petita escala

Els camions pesants es substitueixen per

vehicles alternatius, millorant les condicions

mediambientals per:

La reducció dels quilòmetres recorreguts

amb vehicles contaminants.

Substitució de la flota de vehicles per

vehicles alternatius i bicicletes de càrrega

lliure d'emissions contaminants.


Requeriments

La participació de transportistes i comerciants.

La cooperació de l'Administració pública.

Un marc legal.

Un estudi específic per cada ciutat.

Un anàlisi del cost-benefici que inclogui una estimació

no monetària de les millores en la qualitat de vida

de la ciutat.

Prop d'un 20% dels transportistes

estan disposats a utilitzar les

plataformes CCU.

Prova pilot a l’estació de França de Barcelona. Projecte GrowSamerter. H2020. 2015-2019

Prova pilot. Projecte SMILE. Barcelona, 2014


Es va intentar engegar una CCU a petita escala que combinava l'ús de dos

tricicles elèctrics (bicicletes de càrrega) i un terminal urbà de càrrega i

descàrrega situat al mig de la ciutat.

Promogut per l'Ajuntament i amb una forta col·laboració de l'operador privat

Vanapedal.

Els vehicles de gran volum deixen la mercaderia al CCU i al llarg del dia, Vanapedal s'encarrega d'entregar els paquets als comerciants i als clients finals.

Terminal de càrrega i descàrrega

64

Furgoneta km/dia estalviats

1,9

Tones de CO2 estalviades durant

la prova pilot

2.400

Litres de combustible

estalviat duran la prova pilot

Estratègia logística. Distribució fora de l’horari laboral


Disminuir les activitats en hores punta, produeixen congestió i contaminació

OHD (distribució fora de l'horari laboral, de les seves sigles en anglès) permet reduir les entregues

en hores puntes i millora per tant l'eficiència en les activitats de distribució de mercaderies a través de

diverses alternatives. Implicacions:

Fa possible la simplificació del sistema i de les rutes.

Els costos de logística es redueixen gràcies a una distribució de mercaderies més ràpida i

eficient.

Aquesta estratègia redueix els conflictes entre els repartidors i els altres usuaris de l'espai públic,

però també fa que augmenti el soroll nocturn.

Els actors implicats són principalment

repartidors i comerciants, així com la

societat en general que està representada

per les autoritats locals.

Aquesta estratègia és especialment

interessant pels supermercats i els grans

comerços.

Estratègia logística. Punts de recollida


Formes actuals d'entregues utilitzades a Alemanya (Morganti, Dablanc, & Fortin, 2014)

Els operadors logístics creen xarxes de punts de recollida per evitar la distribució de porta a porta i

oferir enviaments propers a les adreces desitjades. El procés d'entrega és directe per al remitent i el

missatger pot entregar el paquet al primer intent i en un sol lloc, evitant així múltiples viatges. Aquesta

modalitat pot ser de dos tipus:

Punts de recollida assistits: Alguns proveïdors defineixen un punt de recollida seleccionant botigues

independents, els empleats habituals són els responsables de rebre, emmagatzemar i lliurar el paquet,

i de corroborar la identitat de la persona que agafen.

Taquilles: Hi ha taquilles ubicades en zones estratègiques de la ciutat on el destinatari pot retirar el

paquet només amb un número identificador de client. Tan bon punt arriba el paquet, el client rep una

notificació i el paquet es pot recollir els 7 dies de la setmana, les 24 hores al dia.

Es necessita més d'un viatge per entregar un paquet.

Mesures reguladores. Normativa d’accés


Es defineixen zones de baixa emissió (LEZ, per les seves sigles en anglès) o zones de congestió en

àrees de càrrega i descàrrega (CCZ, per les seves sigles en anglès) amb l'objectiu de regular l'accés a

àrees específiques ja sigui prohibint o aplicant tarifes per donar accés a un determinat grup de vehicles.

Es poden seguir diferents criteris per establir les restriccions: tipus de vehicle, pes del vehicle, tipus de

conductor...

Control d'accés DGT Barcelona (2006)

... però la restricció més habitual es basa en les

emissions del vehicle, Euro Standards. El principal

objectiu és:

Optimitzar els recorreguts del transport de

mercaderies.

Promoure un canvi de la flota de vehicles per

vehicles més sostenibles.


ACTORS

IMPLICATS AVANTATGES INCONVENIENTS

Transportistes

Menys congestions de trànsit

Reducció del temps en les

congestions de trànsit

Millors condicions laborals

Costos addicionals

Necessitat d'ajustar les

rutes

Adaptar la flota i els

vehicles nous.

Comerciants Reducció del soroll a la zona.

Més atractiu per als vianants.

Costos de servei més

elevats dins de la zona

restringida.

Autoritats Locals

Fàcil d'implementar.

Baixos costos inicials.

Reducció de la contaminació

ambiental i acústica, la congestió

del trànsit, el tràfic.

Diners addicionals per millorar el

transport.

Queixes dels

transportistes i/o dels

ciutadans

Mesures reguladores. Regulació de l’estacionament per C/D


S'utilitzen diferents mètodes per millorar el servei d'estacionament

dels transportistes:

Control i gestió dels espais lliures a través de sistemes

informàtics: La tecnologia s'utilitza per informar si les àrees de

càrrega i descàrrega estan lliures, per reservar-ne un espai, per

calcular el temps d'espera, etc.

Places d'estacionament multiús: Compartir-ne l'ús permet

augmentar les zones de càrrega i descàrrega. Durant unes

franges de temps el seu ús és exclusiu per els transportistes.

Restringir l'estacionament als vehicles de transport de

mercaderies més contaminants: assegura i facilita el procés de

descàrrega als vehicles sostenibles.

Regulacions per restringir el temps de càrrega i descàrrega.

Sistemes informàtics provats a Lisboa (BESTFACT, 2013)

Yorshire Regne Unit


ACTORS

IMPLICATS AVANTATGES INCONVENIENTS

Transportistes

Menys estrès.

Més informació sobre les zones de càrrega

i descàrrega.

Estalvi en el nombre de kilòmetres

recorreguts.

Adaptació de la

tecnologia.

Adaptació dels

sistemes.

Comerciants Sense influències Sense influències

Autoritats Locals

Més control dels vehicles de transport de

mercaderies.

Menys accidents de trànsit.

Menys congestió als carrers molt transitats.

Menys emissions contaminants.

Grans costos

inicials (depenent

de les solucions

informàtiques

implicades).

Innovacions en vehicles. Vehicles elèctrics


Quota de mercat dels VE (2013-2016)

Aquests vehicles ja estan en ús en moltes solucions LMD:

La distribució de mercaderies del darrer quilòmetre és una gran oportunitat per incorporar VE degut a

la repetició de les seves rutes.

Models limitats, infraestructures i suport tècnic en un impediment.

Es necessita la participació de

l'Administració pública perquè els

beneficis són bàsicament per als

ciutadans.

Innovacions en vehicles. Bicicleta de càrrega


Alternativa a considerar amb fortes restriccions en àrees urbanes

complexes.

Lliurament de mercaderies, de punt a punt.

Alguns operadors estan renovant la seva flota de vehicles urbans.

DHL, està introduint les bicicletes de càrrega a les seves flotes

de LMD dintre de les ciutats. Disposen d'una terminal central on

accedeix un remolc desmuntable que pot transportar fins a quatre

contenidors, i la distribució de la mercaderia des de la terminal es

fa amb bicicletes de càrrega.

3. Llibre Blanc de la DUM

18

Recomanacions de mesures a implementar als municipis

segons els seus objectius

Contingut bàsic:

Taxonomia de mesures (pros, contres, requeriments,

factor clau d’èxit o fracàs, etc.)

Exemples d’aplicació

Entrevistes amb alguns Ajuntaments (Estocolm, Torí i

Brussel·les)

Recomanacions i conclusions

Impacte de les

innovacions en els

objectius bàsics de

millora

19 Llibre Blanc de la DUM

Compatibilitat entre les mesures

20 Llibre Blanc de la DUM

Centre d’Innovació del Transport (CENIT)

C/ Jordi Girona, 1-3, C3, S120, 08034, Barcelona

www.cenit.es

A research group of:

TAULA DEL SECTOR LOGÍSTIC Sergi Saurí · Els vehicles de gran volum deixen la mercaderia al CCU i al llarg del dia, Vanapedal s'encarrega d'entregar els paquets als comerciants

Documents