UNITAT DIDÀCTICA 1: EL PSIQUISME. - blocs.xtec.cat · relació al coneixement del cos i de la ment. La Psicologia biològica s'encarrega d'estudiar les interaccions i les influències

UNITAT DIDÀCTICA 1: EL PSIQUISME.

1. Concepte de psicologia

2. Base biològica de la psicologia

3. Components generals del psiquisme

3.1. La conducta

3.1.1 Definició 3.1.2 Modificació de conducta 3.1.3 Conductes conscients i inconscients 3.1.4 Comportament i actitud

3.2. Processos mentals o funcions cognitives

3.2.1 Processos cognitius bàsics 3.2.1.1 Sensació 3.2.1.2 Percepció 3.2.1.3. Atenció i concentració 3.2.1.4. Memòria 3.2.1.5. Motivació

3.2.2 Processos cognitius superiors

2.2.2.1. Pensament 2.2.2.2. Llenguatge 2.2.2.3. Intel·ligència

3.3. L’estat emocional

3.3.1.Les emocions

3.3.2.Què és la intel·ligència emocional? 3.3.3.Els sentiments

4. L’aprenentatge

5. La personalitat

5.1. L’autoconcepte i l’autoestima 5.2 Mecanismes de defensa

6. .Activitats

C7 – RECOLZAMENT PSICOLÒGIC AL PACIENT CLIENT UD1 – EL PSIQUISME

2

1. CONCEPTE DE PSICOLOGIA

La paraula psicologia prové del grec psyke que vol dir “ànima” i de logia que vol dir estudi, per tant podem dir que la psicologia és l'estudi de l'ànima, de la ment. Però si busquem als llibres veurem que la psicologia és una ciència molt complexa, ja que l’única forma de poder estudiar la ment de els persones és a través de la seva conducta (comportament) la qual està estretament lligada amb la seva vida, societat, cultura,... La Psicologia és doncs, l’estudi científic de la conducta humana o de les accions observades, és a dir, del comportament i dels processos mentals com les emocions, la percepció, la memòria..., dit d’una manera senzilla, és l’estudi del que la persona fa, sent o pensa. Si analitzem aquesta definició obtenim:

- El que fa la gent es relaciona amb la conducta. - E que la gent pensa fa referència als processos mentals. - El que la gent sent està relacionat amb les emocions i els sentiments.

Finalment, la forma com tots aquests components es mostren i defineixen la persona en el seu conjunt té a veure amb la personalitat. La psicologia és una ciència que ha nascut entre la filosofia (recerca del saber per fonaments lògics) i la fisiologia ( estudi dels processos vitals de l'organisme) i ja a principis del segle XX neixen les primeres escoles psicològiques:

Estructuralisme:

Funcionalisme: Més tard apareixen els models psicològics que són sistemes d'idees que tenen unes característiques comunes i que s'utilitzen per explicar una sèrie de fenòmens. Els principals models psicològics són:

Model de l'escola de la Forma (Gestalt):

Model biològic: fa referència al funcionament biològic. En tot comportament existeix la intervenció dels comportaments biològics. Ex: herència: el comportament dels pares pot influir en el dels fills.

Model psicodinàmic o psicolanalític:

Model conductista: els precursors van ser Watson i Skinner. Es basen en la observació de la conducta i la importància de l’ambient. S’interessen per les respostes de l’organisme com a resposta a estímuls externs. Donen més importància a l'ambient que envolta a l'individu i treuen importància a l'herència.

Model humanista:

Model cognitivista: model més recent. No només donen importància a la conducta i el medi ambient, sinó també als factors personals, és a dir, s’interessen en com l’ésser humà aprèn.

Sempre hi ha hagut moltes teories sobre la relació entre la psicologia i la biologia/fisiologia, en relació al coneixement del cos i de la ment. La Psicologia biològica s'encarrega d'estudiar les interaccions i les influències entre el cervell i el comportament.

2. BASES BIOLÒGIQUES DE LA PSICOLOGIA. Tots els nostres processos mentals i la nostra conducta tenen una base biològica. El sistema nerviós i el sistema endocrí s'encarreguen de controlar totes les funcions orgàniques.

Sistema nerviós

Dirigeix les funcions corporals i coordina les activitats en l'àmbit de les cèl·lules, òrgans i teixits. És l’encarregat de coordinar totes les funcions de l'organisme i de dirigir les relacions que s’estableixen amb l’exterior. El SN està constituït per les neurones, que unides les unes amb les altres, constitueixen la base estructural i funcional del teixit nerviós.


4

Sistema endocrí

Regula el metabolisme activant les funcions cel·lulars, afavorint la síntesi de substàncies importants per al creixement i per a la diferenciació sexual i la reproducció. Està format per glàndules endocrines, que són glàndules de secreció interna (hipòfisi, pàncrees, tiroides, testicles,...). És l'encarregat de controlar les funcions corporals i de mantenir l'equilibri entre el medi intern i extern de l'organisme.

Està molt unit al SN a través de la hipòfisi i intervé en la coordinació i integració de les funcions orgàniques i la conducta a través de la producció d'hormones com la adrenalina, prolactina, andrògens, estrògens,...

3.COMPONENTS GENERALS DEL PSIQUISME 3.1. LA CONDUCTA 3.1.1. Definició

La conducta és la manera de comportar-se, actuar o procedir d’una persona en resposta a una situació, o dit d’una altra manera el que una persona diu o fa.

La conducta és el resultat de la interacció de:

Factors interns

Factors externs o ambientals

La conducta es considera la manifestació més observable de la personalitat.

3.2.2. Modificació de conducta (MC)

En atenció sanitària sovint haurem de treballar per modificar certes conductes. Per exemple, en un pacient ingressat que no vol col·laborar, un usuari que està acostumat a una dieta i s’ha de reeducar a una de més saludable,...

En funció de cada situació i atenent a les conseqüències que poden tenir determinades conductes, les conductes les podem classificar en:

Adequades:

Inadequades:


5

La modificació de la conducta (MC)consisteix en intervenir de manera directa sobre el comportament humà i comprèn des del camp de la psicologia a altres camps com l’educació, l’esport, l’àmbit laboral o la integració social.

Les bases de la modificació de la conducta (MC) estan inspirades en les teories psicològiques de l’aprenentatge.

La modificació de conductes per aconseguir passar de conductes inadequades a adequades presenta tres possibilitats:

A) Perfeccionar o incrementar una conducta que ja es posseeix.

S’utilitzen mètodes per reforçar o estimular la conducta desitjada. La utilització de reforços (recompenses) o estímuls parteix del principi que quan ens comportem d’una forma determinada i obtenim una gratificació per això, tendim a repetir aquest comportament. Reforços habituals a l’entorn sanitari són: afalacs, elogis, petits regals o privilegis...

B) Adquirir noves conductes.

A més de mètodes de reforç, per adquirir noves conductes és necessari un procés d’aprenentatge. Aquest es pot produir per observació o imitació o, també, aprenent a partir de seqüenciar el procés de conductes més simples.

Per exemple ensenyar a una persona a moure’s amb crosses, primer se li fa una demostració.

C) Eliminar certes conductes.

Imagina’t que una persona que ha fumat tota la seva vida ha de deixar de fer-ho per prescripció mèdica. En aquests casos les tècniques més utilitzades també són els reforços. En alguns casos aquests es poden aplicar no com a recompensa sinó com a càstig, és a dir, quan es produeixin les conductes que es volen reduir o eliminar els segueixi una conseqüència negativa o desagradable.

3.2.3. Conductes conscients i inconscients.

Donem per suposat que les persones es comporten de determinada manera, sigui o no adequada de forma voluntària o conscient, però això no sempre és així, i menys en persones malaltes o desplaçades del seu ambient natural.

La consciència és

La podem considerar també com la facultat que té cadascú per ser protagonista dels seus actes i responsable de les conseqüències que d’ells es segueixen, segons la seva percepció del bé i del mal.

Per exemple la pèrdua de consciència és habitual en persones amb demència senil, això pot provocar problemes de convivència en entorns d’internat, ja que no tenen consciència que determinades accions poden ser perjudicials per als altres.

3.2.4. Comportament i actitud o motivació

Realitzar qualsevol canvi de comportament o de la conducta suposa estar en predisposició de realitzar-la. Aquesta és una qualitat denominada actitud.

Entenem per actitud una tendència, disposició o inclinació que incita a una persona a actuar


6

d’una manera determinada enfront de qualsevol situació. Podríem dir que és el preàmbul per realitzar una conducta.

Les actituds permeten explicar el pas dels estímuls a la resposta, per tant, de les actituds que tinguem dependrà que desenvolupem uns comportaments o altres.

Generalment les actituds es reforcen els primers anys i es van modelant al llarg de tota la vida, aquesta flexibilitat és útil en la nostra actuació professional perquè per provocar qualsevol canvi en el comportament d’una persona haurem d’aconseguir primer la seva predisposició o el que és el mateix, una actitud favorable a realitzar-ho.

3.2. ELS PROCESSOS COGNITIUS

Són processos psíquics que es produeixen al nostre cervell i que ens diuen com hem d’analitzar la informació que rebem de l’exterior (estímuls), adquirir coneixements, organitzar-los,…per tal d’elaborar conductes futures. Des de les dades aportades pels sentits, o dades d’entrada, passant per totes les etapes internes d’elaboració, interpretació i emmagatzematge per la seva utilització, la Psicologia ha descrit una sèrie d’etapes, que defineixen els diferents moments del processament.

Processos cognitius bàsics o simples:

Són funcions que es donen de forma natural i no hi intervé la voluntat. Són pròpies de molts animals.

1. Sensació 2. Percepció 3. Atenció 4. Memòria 5. Motivació

Processos cognitius superiores o complexes

Són específiques de l’ésser humà ja que exigeixen un nivell de complexitat superior.

1. Pensament 2. Llenguatge 3. Intel·ligència

3.2.1 Processos cognitius bàsics o simples:

3.2.1.1. Sensació

És el procés pel qual els òrgans dels sentits responen a una estimulació física o química per part d’un estímul.

En la sensació cal considerar tres elements:

L’estímul (tèrmic, mecànic o químic):


7

L’òrgan del sentit:

Presa de consciència Per poder sentir una estímul cal que es trobi sempre entre uns llindars o límits: Llindar absolut:

Llindar diferencial:

Llindar superior:

3.2.1.2. Percepció

És l’organització i la interpretació de la informació que prové de l’ambient mitjançant els estímuls, a través del sistema nerviós. L’objectiu de la percepció és que associem aquesta informació a alguna cosa coneguda i ho arxivem per donar-li significat. La percepció d’una persona pot estar influenciada per la personalitat (no totes les persones percebem igual el mateix estímul), per l’autoestima (si tenim un alt concepte de nosaltres mateixos, sempre sabrem justificar el perquè del que fem), la influència del grup (si es pertany a un grup, la percepció de les coses es veu influenciada per aquest grup), i els trastorns (determinades malalties mentals com la psicosi, provoquen una distorsió de la realitat, al igual que determinades drogues i substàncies.)

És molt important diferenciar sensació de percepció:

La sensació seria l'estimulació física que provoca un estímul en l'òrgan sensorial corresponent (rajos de llum que entren a l'ull, ones sonores a l'oïda,...)

La percepció seria l'organització que realitza el nostre sistema nerviós d'aquesta informació, associant la informació a una cosa coneguda.

3.2.1.3. Atenció

És la concentració de la nostra activitat mental sobre un objecte o un problema que ens interessa conèixer o resoldre. Eleva el nivell de l’activitat mental i fa possible una millor adaptació de la nostra conducta a la situació del moment. Hi ha tres maneres principals d’atenció:


8

Atenció espontània:

Atenció voluntària:

Atenció habitual: és la forma intermèdia entre les dues anteriors. Es dóna quan estem atents per hàbits, per costums i no perquè ens atregui l’objecte. Tampoc es necessita fer un gran esforç de voluntat. És la forma d’atenció més freqüent de la vida quotidiana: l’alumne a la classe, un treballador al taller, un conductor al volant,...

L’atenció està molt lligada a dos factors:

L’estat d’ànim: un bon estat d’ànim estimula l’atenció.

La fatiga mental : a més fatiga, més dificultats de mantenir l’atenció.

3.2.1.4. Memòria

És el procés mitjançant el qual registrem, emmagatzemem i recuperem informació. Presenta aspectes molt variats:

Memòria espontània: Quan reconeixem coses o situacions que hem vist o viscut.

Memòria voluntària: Quan volem recordar alguna cosa que sabem que tenim emmagatzemat.

Memòria a curt termini: Capacitat de recordar informacions recents.

Memòria a llarg termini: Capacitat de recordar informacions de fa temps. La principal malaltia de la memòria és l’amnèsia, que és la pèrdua total o parcial de la memòria produïda per traumes mecànics o psicològics. Pot afectar al record anterior o posterior al trauma. Existeixen dos tipus d’amnèsia:

Amnèsia de fixació o anterògrada:

Amnèsia d’evocació o retrògrada:

3.2.1.5. La motivació Recerca de satisfacció que fa que la persona actuï d’una determinada manera. És un impuls que incita a la persona a mantenir una direcció per aconseguir una meta i per tant,


9

és molt important en tots els processos de modificació de conducta que hem vist anteriorment. Abraham Maslow va dissenyar una jerarquia motivacional en 6 nivells, que segons ell expliquen la determinació del comportament humà:

Actualment hi ha diverses teories contemporànies de la motivació.

3.2.2. Processos cognitius superiores o complexes

3.2.2.1. Pensament Capacitat d’ordenar i coordinar els processos de la memòria per resoldre problemes o prendre decisions. La base del pensament són els conceptes, que són blocs fonamentals del pensament, que agrupen els objectes d’iguals característiques. Existeixen 4 tipus de pensament:

Pensament concret:

Pensament abstracte: relaciona amb el que no es pot veure: idees abstractes com l’amistat, amor, odi,...

Pensament racional:

Pensament creador: combina raonament més imaginació.


10

3.2.2.2. Llenguatge És un sistema organitzat de símbols que permet comunicar els nostres pensaments o conceptes. Mitjançant el llenguatge ens expressem, comprenem i pensem. El llenguatge té la seva base en un conjunt de normes: la gramàtica. En la gramàtica diferenciarem:

Fonologia: estudia els fonemes (les unitats mínimes del so)

Morfologia: estudia els morfemes o paraules (les unitats més petites amb significat).

Sintaxi: elabora normes per combinar paraules per fer frases.

Semàntica: estudia el significat de les paraules.

3.2.2.3. Intel·ligència

És la capacitat d’entendre i conèixer les coses. Alguns autors l’entenen com una cosa global de la persona i la mesuren mitjançant una puntuació o quocient intel·lectual, mentre que altres creuen que cal fer atenció als diferents factors de la intel·ligència com la capacitat de resoldre problemes, desenvolupar una tasca verbal, reconèixer imatges, realitzar operacions de càlcul,... A partir de la segona idea es van crear moltes proves per mesura la intel·ligència amb tècniques d’anàlisi factorial (Test de Thurstone, Guilford i Catell) El CI (quocient intel·lectual) mesura la relació entre l’edat mental i cronològica d’un individu. Un CI proper a 100 indicaria una intel·ligència normal, és a dir, la que es correspon amb l’edat. Per sota de 80 indicaria deficiència i per sobre de 120 superioritat.

Durant molt temps les capacitats intel·lectuals es van considerar estables i no controlables; això ha canviat i si que existeixen programes per aprendre a pensar, a aprendre,... Cal destacar el fet que existeixen certs trastorns genètics com el síndrome de Down que limiten el desenvolupament de la intel·ligència.

3.3. L’ESTAT EMOCIONAL 3.3.1 Les emocions. Les emocions són reaccions internes de caràcter subjectiu davant estímuls de l’interior o externs a l’individu. És el procés que s’activa quan l’organisme detecta algun perill, amenaça o desequilibri amb la finalitat de mobilitzar els recursos que té al seu abast per controlar la situació. Es poden dividir en:

Emocions d’interrelació:

- Afectivitat:

- Agressivitat:


11

Emocions cap a l’interior: apareixen quan la persona nota algun tipus d’amenaça, ja sigui real o imaginària. Són l’angoixa, la por i l’ansietat. També existeixen emocions positives, com les llàgrimes d’alegria, emoció o felicitat.

Les emocions produeixen canvis fisiològics com acceleració del ritme cardíac, respiratori, tensió muscular,...El rostre sol ser moltes vegades un reflex de les emocions i sentiments de l’individu. En els últims anys s’han descobert que les emocions poden ser perjudicials per a la salut. Això ha provocat un canvi en la forma de tractar les malalties, ja que a més dels factors físics, cal tenir en compte els psicològics per tal de millorar la salut del pacient. Les emocions negatives com la ira, l’ansietat o la depressió i també l’estrès, limiten l’eficàcia de certes cèl·lules immunològiques i són nocives per a la salut. Les emocions positives, com el riure, el bon humor, l’optimisme o l’esperança, poden ser eines efectives per afrontar la malaltia. Conèixer les pròpies emocions és doncs fonamental, però també cal saber-les controlar i dirigir. Aquesta és la base de la intel·ligència emocional.

3.3.2 Què és la intel·ligència emocional? De la mateixa manera que es reconeix el CI, es pot reconèixer la intel·ligència emocional.

La intel·ligència emocional expressa la capacitat de sentir, entendre, controlar i modificar els estats anímics propis i aliens.

Inclou totes aquelles habilitats vinculades a la comprensió dels sentiments i el control de les emocions.

Per adquirir les capacitats anteriorment comentades, cal tenir habilitats:

Internes o intel·ligència intrapersonal:

De relació o intel·ligència interpersonal:

En l’entorn sanitari les emocions de pacients i familiars estan a flor de pell, per això és important saber conduir-los de forma ràpida i adequada.

Característiques bàsiques i pròpies de la persona emocionalment intel·ligent:

Tenir suficient grau d’autoestima Ser persones positives Saber donar i rebre Empatia (entendre els sentiments dels altres) Reconèixer els propis sentiments Ser capaç d’expressar tant els sentiments positius com els negatius Ser capaç també de controlar aquests sentiments Motivació, il·lusió, interès Tenir valors alternatius


12

Superació de les dificultades i de las frustracions Trobar l’equilibri entre exigència i tolerància.

Goleman explica que la Intel·ligència Emocional és el conjunt d’habilitats que serveixen per expressar i controlar els sentiments de la manera més adequada en el terreny personal i social. Inclou, per tant, un bon ús dels sentiments, motivació, perseverança, empatia o agilitat mental. Qualitats que configuren un caràcter amb una bona adaptació social.

3.3.3 ELS SENTIMENTS

Tant les emocions com els sentiments formen part de l'àrea afectiva de la persona i estan intensament relacionats, però el seu significat és diferent. Es diferencien especialment quan a la durada en el temps i a la intensitat en què es viuen:

El sentiment és més durador i menys intens.

L'emoció és breu i més intensa.

El sentiment és doncs, una emoció pensada i sentida, que roman encara en absència de l'estímul que la va generar.

4. L’ APRENENTATGE Moltes de les habilitats, excepte algunes de supervivència com mamar, són adquirides o apreses. L’aprenentatge és l’adquisició d’habilitats que permeten canvis més o menys permanents de la conducta. És un canvi en la conducta que reflexarà l’adquisició de coneixement mitjançant l’experiència. Els canvis en la conducta es poden observar de forma objectiva. Existeixen diferents tipus d’aprenentatge:

CONDICIONAMENT CLÀSSIC Aprenentatge en el que un estímul que en primer moment és neutre (perquè no provoca resposta) s’associa amb un altre estímul, anomenat incondicionat (perquè provoca una resposta natural), perquè el primer o neutre provoqui per sí sol una resposta que abans només era generada per l’estímul incondicionat. Es converteix així en un estímul condicionat i la seva resposta en una resposta condicionada. Per tant: Estímul neutre: és el que abans del condicionament no tenia efecte sobre la resposta que es desitja obtenir. La finalitat és que provoqui una altra resposta. Estímul incondicionat: és el que provoca una resposta sense que s’hagi après; és una resposta natural que no precisa d’entrenament. Estímul condicionat: és l’estímul anterior neutre al que se li ha associat un estímul condicionat per produir una resposta que abans només era generada per l’estímul incondicional. Resposta condicionada: és una resposta que es produeix després de l’estímul condicionat.


13

CONDICIONAMENT OPERANT

Aprenentatge en el que una resposta voluntària (a l’atzar) es reforçarà o debilitarà en funció de si les conseqüències són positives o negatives. Les respostes positives tenen més probabilitats de repetir-se. Segons aquesta teoria tant persones com animals tenim tendència a repetir conductes positives.

APRENENTATGE OBSERVACIONAL (Bandura) L’aprenentatge s’aconsegueix observant altres models (persona que serveix d’exemple a l’observador). Si el comportament que s’observa té recompensa, l’observador pot fer el mateix per obtenir-la.


14

Exemple: missatges publicitaris.

5.LA PERSONALITAT

La personalitat des de l’òptica de la psicologia, és el conjunt de trets psicològics interns que determinen la forma en què un individu es comporta en diferents situacions, és a dir, la seva manera habitual de ser, pensar, sentir i actuar.

La personalitat està determinada per dos components diferents:

El temperament:

El caràcter:

La personalitat és doncs alguna cosa interna, estable al llarg de tota la vida, consistent, que permet la identitat personal de cadascú. Com hem vist, hi ha una petita part que ens ve donada pels gens, però és la vida i l'experiència qui la va modelant.

De tot això, en podem extreure que quan un individu coneix la seva personalitat, pot tenir un major control sobre les seves respostes davant certes situacions, i per tant, pot gaudir d'una vida més satisfactòria. Una persona que presenta una personalitat madura i ajustada respon de manera flexible als conflictes i és capaç d'adaptar-se a les diferents circumstàncies en les quals s'ha de desenvolupar.

Existeixen diferents corrents de pensament de la psicologia de la personalitat:

Els personalistes: Diuen que la conducta humana depèn de certes facultats o qualitats internes característiques de la persona (Freud, Erikson, Rogers).

Els situacionistes.

Els interaccionistes.

5.1. L’autoconcepte i l’autoestima.

Hi ha una relació entre el comportament i la percepció, de vegades idealitzada, que l’individu sosté de la seva personalitat. Això té a veure amb l’autoconcepte o percepció que les persones tenen de sí mateixes.

Per analitzar l’autoconcepte cal partir de la relació que manté l’individu amb la realitat; així podrem


15

distingir:

La percepció que un té de sí mateix o allò que és, és a dir, l’autoconcepte.

La percepció que li agradaria arribar a tenir o allò que vol ser, és a dir, el jo ideal.

És important que la persona disposi d’una bona percepció de si mateixa i que a més a més mantingui un equilibri entre allò que creu que és i el que voldria ser, ja que aquests aspectes condicionaran l’autoestima.

L’autoestima és la valoració de l’autoconcepte i és molt important per al desenvolupament de qualsevol persona.

Una autoestima adequada, és a dir, una valoració positiva d’un mateix, contribueix a un desenvolupament adequat de les habilitats personals i augmenta el nivell de seguretat de la persona.

Una autoestima baixa, pot ajudar a augmentar la sensació de derrota i de fracàs en la persona. Odiar-se i culpar-se a un mateix, ser pessimista o sentir-se impotent són algunes de les manifestacions de l’autoestima negativa.

L’autoestima pot baixar en moments d’estat d’ànim baix, que són habituals en persones malaltes. Fins i tot en persones que han gaudit d’una autoestima molt alta poden caure en una situació depressiva a causa del canvi que han experimentat a causa de la malaltia.

5.2. Mecanismes de defensa de la personalitat.

Els mecanismes de defensa de la personalitat són estratègies que l’ésser humà utilitza de forma inconscient per evitar o disminuir l’angoixa que li produeixen determinades situacions.

Usar-lo és un fenomen normal i natural, només, si aquest mecanisme falla o s’usa de forma exagerada es pot considerar patològic.

Tots els mecanismes de defensa de la personalitat:

- Són inconscients - Operen de manera mecànica - Tracten de disminuir l’ansietat - Distorsionen la realitat

Els més importants són:

- Negació:

- Repressió: l’individu elimina de a seva consciència una situació, sentiment, imatge, o record perquè li produeix ansietat.

- Afiliació: cercar suport en persones perquè l’ajudin a afrontar el problema.


16

- Anticipació: s’anticipen de forma realista les conseqüències de la situació i es consideren diferents alternatives.

- Racionalització:

- Compulsió: l’individu executa de forma reiterada conductes o accions per tal d’escapar de l’angoixa que li provoca una situació determinada.

- Desplaçament: es trasllada la conducta d’una persona a una altra.

- Regressió:

- Utilització de la malaltia: la persona utilitza la malaltia per obtenir-ne un benefici de tipus laboral, emocional,... es pot desenvolupar de forma conscient o inconscient.


17

6. ACTIVITATS UNITAT DIDÀCTICA 1

1. Què és la psicologia?

2. Explica breument els principals models psicològics.

3. Què és la conducta? Posa un exemple de conducta adequada i inadequada.

4. Explica les 3 possibilitats que existeixen per a transformar conductes inadequades en adequades.

5. Indica alguns reforços positius que podrien contribuir a que aprofitessis millor els teus estudis.

6. Què vol dir que una conducta és inconscient? Posa'n un exemple.

7. Dels següents comportaments indica quins no són permesos per la llei i, segons el teu criteri, quins no són acceptats per les normes socials i quins si.

Anar amb bicicleta per la ciutat.

Fumar en un establiment públic.

Treure el gos a passejar i que s’orini en el parc.

Passar-se el semàfor en vermell.

Parlar amb la boca plena.

Roncar per la nit.

Faltar al respecte a un empleat.

Pintar grafitis en una paret.

No votar en una convocatòria.

Cremar una paperera.

Orinar al carrer.

Els que hagis classificat com no acceptats, creu que són deguts a una falta de consciència ètica o es realitzen deliberadament i amb ple coneixement que s’està actuant contra les normes establides. Debateu-ho a classe.

8. Una adolescent a qui se li ha administrat la píndola postcoital serà atesa en un centre de

planificació familiar on se la informarà sobre mètodes anticonceptius i malalties de transmissió sexual.

Indica alguns reforços que es poden utilitzar perquè prengui consciència de les seves actuacions i orientar-la en un ús responsable de mètodes anticonceptius i la pràctica del sexe segur.

9. Diferencia entre percepció i sensació. Posa un exemple.

10. És possible que una dona de 86 anys amb alguns problemes de memòria se’n recordi amb precisió d’alguns fets de la seva infància? Justifica la teva resposta.

11. Creus que l'actitud, la motivació i el comportament estan relacionats? Explica com.

12. Indica alguns reforços que siguin motivadors per a les situacions següents:

un nen que ha d'adquirir l’hàbit de controlar els esfínters.


18

Una adolescent que no vulgui menjar per no engreixar-se.

Un adult a qui es recomana que rebaixi el seu nivell d'ingesta d'alcohol.

Una anciana perquè s'adapti al seu ingrés en una residència.

13. Per què el pensament i el llenguatge són processos cognitius superiors?Explica la diferència entre sentiment i emoció a través d'un exemple.

14. Defineix: percepció, sensació, atenció, memòria, pensament, llenguatge, intel·ligència.

15. Llegeix atentament el text sobre intel·ligència emocional. Comenteu-ho a classe.

Per què una persona amb un enlluernador expedient acadèmic no assoleix l’èxit? Quina és la raó perquè un individu menys brillant triomfi? No s’obsessioni amb el seu quocient intel·lectual i analitzi més les seves emocions. Aquesta sembla la clau per aconseguir el que es proposi.

El quocient emocional amenaça desterrar el quocient d’intel·ligència dels test psicològics que es realitzen, per exemple, en proves de selecció de personal o exàmens escolars.

Prestigiosos professors nord-americans com Peter Salovey, de la Universitat de Yale, admeten que el quocient d’intel·ligència intervé en només un 20% en els factors que determinen l’èxit, mentre que el 80% restant està vinculat a altres factors que formen part de la intel·ligència emocional. E. Urreta

16. Què volem dir quan una persona té habilitats de relació? 17. Defineix personalitat. 18. Sovint s’escolten frases com les següents: “ En Pere no té personalitat”, o bé, “és una persona

amb molta personalitat”. És possible que una persona no tingui personalitat o que en tingui molta? Raona la teva desposta.

19. Tenint en compte que el caràcter i el temperament formen part de la personalitat, en quins

casos s’hauria d’utilitzar el terme personalitat, el terme caràcter i el terme temperament. 20. La personalitat és hereditària o adquirida? 21. Estableix les diferències entre temperament i caràcter. 22. Quina de les següents afirmacions és correcta? “Des de que està malalt li ha canviat el temperament”. “Des de que està malalt li ha canviat el caràcter”. 23. Quines conseqüències positives té per a l'individu el coneixement de la seva pròpia

personalitat?


19

24. Relaciona amb fletxes cada corrent de pensament de la personalitat amb les seves corresponents teories:

Personalistes La conducta està determinada per les condicions

específiques de les situacions.

Situacionistes Consideren que la conducta està en funció de la personalitat i les situacions.

Interaccionistes La conducta humana depèn de certes qualitats internes de la persona.

25. Què són els mecanismes de defensa?

26. Fixa’t en la situació següent:

En Robert té 42 anys, està casat i té dos fills, després de diferents proves li acaben de diagnosticar un tumor al testicle, raó per la qual hauran d’extirpar-lo.

Descriu quins efectes pot suposar en la seva autoestima.

Descriu algun mecanisme de defensa que pugui desencadenar per evitar un conflicte psicològic.

27. Al pare de la Maria de 73 anys li han diagnosticat la malaltia d’Alzheimer en fase moderada i a la consulta li han informat que aquest procés es va aguditzant. També li han advertit dels efectes d’aquesta malaltia en la persona que la pateix i en els seus cuidadors.

Davant aquesta situació estressant explica breument:

Com pot actuar la Maria si adopta una conducta afrontativa?

Com es pot comportar el pare de la Maria si adopta una conducta regressiva?


20


21


22

ARTICLE: FACTORES AMBIENTALES I EQUILIBRIO PSICOLÓGICO

Llegeix l'article Factores ambientales i equilibrio psicológico, de Joan Corbella i contesta les següents preguntes:

1. Quants grups de personalitat descriu l'article?

2. A cada un dels grups, què influencia el seu estat d'ànim?

3. Per què creus que passa?

4. Quin mecanisme ens pot defensar de les agressions desproporcionades?

UNITAT DIDÀCTICA 1: EL PSIQUISME. - blocs.xtec.cat · relació al coneixement del cos i de la ment. La Psicologia biològica s'encarrega d'estudiar les interaccions i les influències

Documents