Segre lectura 2 3 14

REPORTATGE

Lleida exporta teatre

ENTREVISTA

Xavi Roca, smart marketing

2 de març del 2014 Núm. 823

REPORTATGEJA

UM

EB

AR

RU

LL

06LECTURA

Edited with the trial version of Foxit Advanced PDF Editor

To remove this notice, visit:www.foxitsoftware.com/shopping

Les companyies de teatre lleidatanes ja fa temps que travessen les fronteres per

moure espectacles a la Xina, França, Galícia o Rússia. Tenen experiència, creuen

en el que fan, ofereixen propostes de qualitat i per

voltarmón aposten per espectacles sense text, en què

busquen el factor universal del teatre gestual.

TEXT: JAUME BARRULL CASTELLVÍ

TEATRE

Exportant espectacles

REPORTATGE

07LECTURA

Edited with the trial version of Foxit Advanced PDF Editor

To remove this notice, visit:www.foxitsoftware.com/shopping

es companyies de teatre lleidatanesestem passant un bonmoment”, diuJordi Pedrós de Campiquipugui, grup

de teatre que passeja l’espectacleNeeNaw, unaambulància amb unsmetgesmolt esbojarratsdisposats a practicar operacions a cor obert almig de la plaça. L’afirmació d’entrada sobtaperquè la resposta general en els temps actualsacostuma a ser d’ofec econòmic i escasses pers-pectives de futur. Totes les companyies acu-mulen factures sense cobrar i han de lluitar peraconseguir pòlisses de crèdit; una situació de-licada que “demoment anem trampejant, peròens costamés avançar que no pas uns anys en-rere”, comenta el Jordi Huete d’Encara faremsalat, companyia que ha mogut l’espectacleHumortal –quatre enterramorts que amb untaüt es passegen per places i carrers per buscarunmort per posar dins la caixa i un lloc idoniper enterrar-lo–, per tres continents. L’Enric dela Baldufa, una companyia que ambdivuit anysd’història i un bon grapat d’espectacles en car-tera, mira enrere i diu que “les contractacionsal país han disminuït entre un setanta i un vui-tanta per cent els últims cinc o sis anys”.

Amb aquest panorama, l’afirmació delsCampiquipugi, sembla destinada a quedar enevidència. La crisi ho vol tenyir tot de negre iles dades de l’atur atrapen gairebé tots els sec-tors, però “la crisi també ha espolsat el pano-rama”, reflexiona Jaume Jové, actor i clown queva per lliure amb l’obraMinute per tot Europa,la història d’un fotògraf passavolant que arribaa una ciutat i decideix que vol fotografiar-neel públic. Una selecció natural que les compa-nyies lleidatanes estan suportant amb solvència,ja que són un referent pel que fa al teatre in-fantil i familiar de carrer. “Nosaltres portemtrenta anys a la trinxera i a Lleida s’ha de reco-nèixer que hem creat un ambient entre lescompanyies que és més de col·laboració queno pas de competència”, emfatitza el Jordi deXip Xap, hores després d’haver tornat d’Eivissa,on havien presentat la divertida cursa de RumRumTrasto karts. L’aposta pel teatre d’animacióen espais oberts és un dels factors comuns,però la diversificació de propostes és tan ha-bitual com necessària. El teatre escolar és undels recursos puntals de les companyies, quetant poden trobar-se embarcades fent Terrabaixa d’Àngel Guimerà per a escoles de tot Ca-talunya com la Blancaneu en anglès per al cir-cuit de tot l’Estat. Els ingressos provenen detenir una carteramolt àmplia, des d’animaciópura i dura fins a obres de sala, des d’espec-taclesmusicals fins amonòlegs. En aquest con-text, s’obre camí el teatre sense text.

Veure món sempre crida l’atenció i dónacategoria, però exportar espectacles no és tansenzill com sembla. “En aquest sentit la clausón les fires i els festivals com Tàrrega, que ésun referent internacional i podem aprofitar.

“L

REPORTATGE

Les companyieslleidatanesde teatrede carrer tenenunllarg recorregut igaudeixendeprestigiinternacional

IMPACTE VISUAL. La companyia la

Baldufa aposta per una posada en

escena molt acurada i vistosa

08LECTURA

Edited with the trial version of Foxit Advanced PDF Editor

To remove this notice, visit:www.foxitsoftware.com/shopping

INTERACCIÓ. Campiquipugi aposta peruns espectacles en què la interacció ambel públic és molt directa i atrevida.

No parlem de tractes de favor, sinó que si ensseleccionen podem actuar davant de progra-madors de tot el món sense haver de gastaren desplaçaments”, assegura el Jordi d’Encarafarem salat. “A les fires s’hi ha de ser”, comentael Jaume Jové, “però és car i no està clar quanveuràs els resultats”. Les polítiques dels festi-vals i les fires són diverses, des de pagar el vi-atge i l’estada a les companyies i deixar-lospassar la safata, fins a cobrar als actors per poderpresentar la seva proposta. “En aquest sentitno sapsmai com anirà, perquè a nosaltres enshan trucat per demanar un espectacle que ha-vien vist feia tres anys en una fira”, explica elFerran de Fadunito, una companyia de Cer-vera que presenta Ceci 3.0, una proposta quejuga amb una cadira de rodes per reflexionarsobre les ciutats on vivim i lamobilitat. Pensarespectacles de comunicació gestual és unaaposta que fan totes i actuar a l’estranger és un

viatge en paral·lel. “Nosaltres fa dies que vamdecidir sortir a fora per tirar endavant”, explical’Enric de la Baldufa; qui coincideix amb el Jordide Xip Xap quan diu que “amb el Rum RumTrasto karts vam apostar per un espectaclemolt visual i gestual, sense text, amb la idea ini-cial de poder-lo rodarmés enllà de Catalunya”.

El teatre és cultura en viu, necessita dels ac-tors en directe i la interacció amb el públic éstotal; “per això s’ha de tenir molt en compteel tipus d’espectacle que vols oferir en relacióal mercat potencial a què vols arribar”, explicael Jordi de Campiquipugui. El teatre sense textés, per defecte, el més internacional i el mésexportable. “El llibre imaginari és una obra desala molt gestual i en alguns passatges breusintervé una veu en off, que, a l’estar gravada, lapodem posar en l’idioma propi de cada paíssense que nosaltres hi haguem de dir ni unaparaula”; explica l’Enric de la Baldufa. El teatre

REPORTATGE

CA

MP

IQ

UIP

UG

UI

DA

VID

DE

LV

AL

09LECTURA

Edited with the trial version of Foxit Advanced PDF Editor

To remove this notice, visit:www.foxitsoftware.com/shopping

REPORTATGE

les companyies

CAMPIQUIPUGI 2007 -cqpproduccions.comes passengen amb la seva ambulànciaNeenaw i els personatges fantàstics

ENCARA FAREMSALAT 2001- efs.catmouen per tot el món els enterramortsde l’Humortal i juguen al golf amb el nouGlof.

FADUNITO 2004 - fadunito.comsón de Cervera i, a banda del Petit Circ,provoquen el públic amb una cadira derodes al Ceci 3.0.

LA BALDUFA 1996 -labaldufateatre.comExporta espectacles de sala com el Llibreimaginari i propostes de carrer com elZeppelin.

JAM 2010 - jamweb.catva participar a Alemanya ambMinute iara també prepara la peculiar terrassade La Crèperie.

XIP XAP 1983 - xipxap.catliteralment roden Europa amb amb lacursa de vòlids Rum Rum trasto karts.

VOLTAELMÓN

sense text és doncs, una via d’accés importantalmercat internacional, una proposta escènicaque tendeix a l’humor i que funcionamolt béals llocs oberts “perquèmantenir l’atenció delpúblic a l’aire lliure és molt complicat i ne-cessites uns jocs molt visuals i universals, nopotsmuntar una història llarga i complexa quepugui confondre l’espectador”; diu el Jordi del’Encara farem salat. “Si parles, fas que la genthagi d’estarmoltmés atenta i, si no pot sentir-te o no t’entén, acaba desconnectant. A més,si fas un espectacle itinerant necessitaries unainfraestructura especial”.

“Quan actues en una plaça, encara que es-tiguis programat, sempre hi ha gent que not’espera, que no sap qui ets ni què estàs fent;i això ho has de respectar perquè és la sevaciutat i d’alguna manera ets un intrús” diu elJaume Jové. Tant un com els altres fan unhumor que potser s’acostamés al públic adultamb un tipus de gags que tenen doble lectura,que permeten jugar amb els infants i els seuspares demaneres diferents. “Nosaltres ens pas-segem amb un taüt negre, i mentre els adultsidentifiquen perfectament de què parlem i finsi tot un programador alemany ens va dir queno ens agafava perquè aquest tema seria com-plicat de vendre al seu país, els nens hi jugueni senzillament veuen una caixa que es pot con-vertir en un tobogan”, diu el Jordi d’Encarafarem salat. Entre grans i petits hi ha diferèn-cies en la doble lectura dels espectacles, peròla comunicació gestual és en general força in-ternacional. El que varia és com la gent s’acostaals espectacles i als actors, cap companyia acaba

PER A TOTS ELS PÚBLICS. Amb l’espectacleMinute Jaume Jové s’acosta a tota la família.

EVOLUCIÓ. Fadunito estan mutant elsespectacles de carrer, passant del’animació més tradicional com Petit

Circ (esquerra) a una proposta mésexperimental com és Ceci 3.0 (dreta).

ORIOL AUBETS

10LECTURA

Edited with the trial version of Foxit Advanced PDF Editor

To remove this notice, visit:www.foxitsoftware.com/shopping

REPORTATGE

COREA. Els Encara

farem Salat van viatjar

a Corea del Sud

presentant Humortal.

El llenguatge corporal buscal’essència dels sentiments apartir de gestos i expressionsque arriben al públic d’arreu

FA

DU

NIT

O

FA

DU

NIT

O

ENCARA FAREM SALAT

11LECTURA

Edited with the trial version of Foxit Advanced PDF Editor

To remove this notice, visit:www.foxitsoftware.com/shopping

REPORTATGE

de distingir si uns riuen el tercer gag i en unaltre país els fa més gràcia el sisè, però totess’adonen que la manera com interactuen ésmolt diferent, i totes coincideixen amb el Jordide Xip Xap quan diu que “els francesos sónmolt respectuosos amb la cultura i es nota quede ben petits van a veure exposicions i al te-atre, que els eduquen des de casa i que el con-junt de la societat té molt clar que els artistessón una professió que s’ha de respectar i po-tenciar”. A tot arreu hi ha de tot i generalitzarsempre es fa entre cometes, perquè és la pròpiaexperiència la que en condiciona la lectura,però sí que hi van veient trets particulars comen el cas de Finlàndia, “on ningú no reaccio-navamentre actuàvem i en acabar vam creureque havia estat un fracàs”, recorda el Jordi d’En-cara farem salat, “però després va venir el di-rector del festival a felicitar-nos perquè haviaestat tot un èxit, quemai no havia vist la genttan animada”. Una reacció que potser ens vasemblar distant, pròpia dels països nòrdics ifreds, i que ens va xocar amb la del públic rus,que tot i ser a la vora, eramolt agraïda i expres-

Entrevista a Jordi Duran i Roldósdirector artístic de Firatàrrega

“ELSGÈNERES ES BARREGEN”Jordi Duran i Roldós (Sant Antoni de Vilamajor, 1974) , llicenciat en filologies cata-lana i hispànica, va estudiar direcció escènica i dramatúrgia a l’Institut del Teatre i haestat director de l’Aula de Teatre de la UdG. A la Fira de Tàrrega hi va començar a tre-ballar com a tècnic de programació fa deu anys..Quin és el pes de les companyies lleidatantes a la Fira de Tàrrega?A grans trets, la meitat dels espectacles són catalans i l’altra meitat es reparteix entrela resta de l’estat i les propostes internacionals. Les lleidatanes hi són presents perquètenen una arrelada tradició en els espectacles d’animació al carrer.I com en valora l’estat de forma?N’hi ha de consolidades, que treballen i han treballat bé i arreu. Tot i això, estaria béque en poguessin emergir més per renovar el panorama i oxigenar-lo. Des de la Firaintentem donar suport i visibilitat a projectes nous i arriscats com els Íntims Produc-cions o el Jaume Belló.El teatre gestual és una bona aposta per exportar espectacles?

Més enllà de la disciplina, el format o el pressupost, hi ha la singularitat. Allò quede debò té alguna cosa diferent, un toc, personalitat, pot resultar atractiu. Una es-cenificació excepcional pot travessar les fronteres que vulguis.Per què el teatre sense text té tendència a l’humor per davant d’altres gè-neres?

Això no és del tot cert, potser ho és en el cas de les companyies lleidatanes, molt es-pecialitzades en aquest sector, però avui en dia els gèneres estan tan barrejats queenmolts espectacles costa distingir-los. Actualment, s’aposta per projectes que bar-regen dansa, circ, teatre i altres disciplines en un sol format.A la Fira també aposten, de fa temps, per entendre el carrer com un es-cenari que dónamés joc que no l’animació de caràcter més familiar.

Procurem no estancar-nos, per això també treballem durant tot l’any en projectesde suport a la creació i a la formació. El carrer dónamolt joc i cada vegada hi ha pro-postesmés arriscades, idees que vanmés enllà del pur entreteniment i plantegen es-pectacles d’entrada més difícils de llegir.

SALA. La Baldufa tam

12LECTURA

Edited with the trial version of Foxit Advanced PDF Editor

To remove this notice, visit:www.foxitsoftware.com/shopping

REPORTATGE

UNA HISTÒRIA. Xip Xap aposta peruna bona escenografia i una històriaque doni sentit a l’espectacle.

siva”. Els moviments busquen l’essència mésprimària de la gent, els sentiments i les reac-cions més exagerades, però al mateix tempsmés pures, els instints més bàsics que com-partim com a espècie. I potser perquè enaquesta quotidianitat universal prima la seri-ositat, en l’oferta teatral s’hi imposa l’humor.“A mesura que ens fem grans el dia a dia i lesobligacions ens desconnecten de l’infant queduem a dins; al carrer t’adones que si dones elsrecursos adequats la majoria estem disposatsa jugar com els més petits”, diu somrient elJaume Jové.

Actuar de manera espontània davant delpúblic i buscar-ne la complicitat només amb elmoviment del cos “és una experiènciamolt in-tensa i imprevisible, hi ha molta adrenalinaperquèmai no saps comsortirà, busques la com-plicitat del públic i necessites que es deixi endurper l’espectacle”, diu la Cristina de Campiqui-pugi. El teatre d’aquesta mena té un tarannàque esmou, que avança, que generalment co-mença aquí i acaba allà baix. “Ambel teatre ges-tual o l’animació de carrer és més fàcil atrapar

el públic passavolant, perquè treballes un tipusde gags i d’arts visuals que de seguida et potcaptivar i és fàcil d’entendre”, puntualitza el Jordide Xip Xap.

El teatre sense text és un gènere complexque no es pot encasellarmalgrat les tendències,per això hi ha companyies com Fadunito quebusquen nous formats per donar-li una altravolta. Són una bonamanera demoure’s i sortir,però viatjar lluny és complicat i a vegades ésmés un prestigi que no pas un negoci. “Volarfins a Costa Rica només per un bolo fa gràciauna vegada, però no és realment operatiu” con-fessa el Jaume Jové. Tots els grups coincideixena remarcar que actuar en altres països és unagran experiència i que s’ha de fomentar, que ésuna vivència molt positiva, però també és im-portant destacar, com comenta el Jordi de XipXap, que “a nosaltres ens fa tanta il·lusió ac-tuar a Almenar com a Florència, i que al paíshem de lluitar perquè hi hagi una política cul-tural compromesa i que tothomhi tingui accéscom passa a països com França; “que sortirha de ser una opció i no una obligació, vaja”.mbé aposta per espectacles de sala on gairebé tot és sense text.

DA

VID

DE

LV

AL

VÍCTOR POLO

13LECTURA

Edited with the trial version of Foxit Advanced PDF Editor

To remove this notice, visit:www.foxitsoftware.com/shopping