Matèries anuals o semestrals · Web viewFACULTAT DE BIOLOGIA Dues són les activitats que es van dur a terme en el marc d’aquest ajut. Com a primera activitat es va organitzar

AJUTS PER A L’ADOPCIÓ DE LA METODOLOGIA DEL SISTEMA DE TRANSFERÈNCIA DE CRÈDITS EUROPEUS

(ECTS) A LES UNIVERSITATS CATALANES

FACULTAT DE BIOLOGIA

Dues són les activitats que es van dur a terme en el marc d’aquest ajut.

Com a primera activitat es va organitzar una jornada introductòria sobre l’estat de l’aplicació dels criteris de l’Espai Europeu d’Educació Superior a tres Facultats de Biologia (o Ciències) de l’Estat Espanyol. Es van convidar dos Degans i un Delegat del Degà per a l’EEES de tres Facultats espanyoles on està força avançat el procés. La jornada es va estructurar en una primera part de presentació d’experiències per part dels convidats, i una segona part de taula rodona. La jornada va ésser oberta a tot el professorat de la Facultat de Biologia i va tenir comptar amb una presència molt important de professorat, que va participar molt activament en la taula rodona. A continuació s’adjunta el programa de la jornada

JORNADA D’INNOVACIÓ DOCENT“APLICACIÓ DE L’EEES EN FACULTATS DE BIOLOGIA”

-PROJECTE AGAUR- ECTS-

FACULTAT DE BIOLOGIADimecres, 4 de juliol. Aula Magna

Programa

10.00h – 10.10hPresentació de la Jornada

10.10h – 11.40hPresentació de les experiències d’aplicació dels criteris de l’EEES en altres Facultats de Biologia, a càrrec de:

- Dr. Jaime Gómez, Degà de la Facultade de Bioloxía de la Universidade de Santiago de Compostela

- Dr. Luis Corral, Degà de la Facultad de Ciencias de la Universidad de Córdoba

- Dr. Lluís Pascual, delegat del Degà per la implantació de l’EEES a la Facultat de Biologia de la Universitat de València

-11.40 – 12.00

Pausa – Café

12.00 – 13.30

1

Taula rodona amb la intervenció dels tres ponents, oberta a discussió amb tot el professorat

Tanmateix, es va aprofitar l’estada dels convidats per fer reunions més concretes de treball sobre problemes particulars en l’aplicació de l’EEES i del sistema ECTS-

La segona activitat que es va dur a terme amb aquest ajut es va realitzar fora de la Facultat de Biologia, a un centre de convencions de la localitat gironina de Caldes de Malavella. Una seixantena de professors representatius de la Facultat pels seus càrrecs, trajectòria d’innovació docent o compromís amb l’EEES, van ésser convidats a participar en aquestes jornades. La reunió va durar tres dies i es va estructurar en base a sessions obertes comunes, grups de treball reduïts i tallers. La pretensió d’aquestes jornades era establir un marc organitzatiu i docent on es poguessin desenvolupar els nous graus. A continuació s’adjunten el programa de les jornades i totes les conclusions dels diferents grups de treball, amb propostes d’organització, plans docents i llista de professors participants.

JORNADES PROJECTE AGAUR ECTS – JULIOL 2007

Programa

Dimarts 10 Juliol

9h. Sortida de la Facultat

10.30h Arribada e instal·lació

11 h. Presentació: Organització i objectius de les Jornades (Javier Casado).

11.30 h. Aspectes relacionats amb l’estructura i organització del graus i màsters a la Facultat de Biologia. (Javier Casado – Creu Palacín)

Temes a desenvolupar:

1. Estructura temporal de graus i màsters 1.1. Matèries semestrals i/o anuals. 1.2. Temporalització de les matèries dins el seu semestre o any 1.3. Espais adequats

2. Tipologia de matèries comunes en el primer curs de tots els graus de la FB

3. Continguts del 4art any del grau 3.1. Projecte 3.2. Practicum (a la FB i a empreses) 3.3. Activitats no acadèmiques

4. Tipologia d’activitats i distribució dels temps dedicat a les mateixes per professors i alumnes de graus i màsters

2

4.1. Tot allò que es pot fer en una assignatura i com es compatibilitza.

4.2. El rol del professorat: equips docents. 4.3. Enquestes d’avaluació dels aprenentatges

5. Avaluació continuada i coordinació d’activitats en graus i màsters 5.1. Disseny de la coordinació 5.2. La figura del coordinador de curs (o de semestre) 5.3. Tutories docents: ensenyament tutoritzat

6. Competències transversals (generals: instrumentals, personals i sistèmiques) 6.1. Com formar els estudiants en competències. 6.2. Com avaluar les competències

7. Pla d’acció tutorial (PAT) 8. Aspectes a tenir en compte en la seqüència Graus – Màsters a

la FB. 8.1. Esquelet en Y dels graus: Mecanismes i estructura dels

continguts de les assignatures per afavorir-ho.

13.30h. Formació dels 4 grups de treball que tractaran els temes 1, 2, 3 i 4; repartició de tasques i temes. Grups moderats per un coordinador i un secretari

14 h. Dinar

16 h . Reunió dels grups. Treball amb els temes assignats.

18.30 h. Descans

19 h. Posada en comú del treball dels grups i conclusions

20.30 h. Lliure

Dimecres 11 de Juliol

9.30 h. -Formació dels 4 grups de treball que tractaran els temes 5, 6, 7 i 8; reunió dels grups i treball amb els temes assignats. Grups moderats per un coordinador i un secretari.

11:30h. Descans


14 h. Dinar

16 h. Aspectes organitzatius específics de cada Grau (aplicació dels resultats de la discussió de les sessions anteriors a les particularitats de cadascun dels graus). Formació de 3 grups de treball, un per cadascun dels

3

actuals ensenyaments de la facultat. Grups moderats per un coordinador i un secretari.

16.30h Reunió del grups i treball amb els temes assignats

18.30 h. Descans


20.30 h. Lliure

Dijous 12 de Juliol

9.30 h. Plans docents de les assignatures. Exemples. Pedro Moral i Creu Palacín

10.30h. Treball en equip: Elaboració del pla docent d’una hipotètica assignatura de grau (una cada equip)

11.30h. Descans

12h. Resultats del treball en equip. Problemes de coordinació entre plans docents

13h. Resum i conclusions. Informe PROJECTE AGAUR.

14.30h Dinar

17h Tornada a Barcelona

4

Jornades PROJECTE AGAUR- ECTSJuliol 2007 – Caldes de Malavella

PROPOSTES DEL GRUPS DE TREBALL

Punt 1: Estructura temporal de Graus i Màsters

- En les assignatures obligatòries del segon i del tercer curs del Grau es podrien establir uns quatre carrils de matèries en les que estiguin implicats, de manera seqüencial, els coneixements necessaris per assolir les competències pròpies d’un biòleg.(+/-12 Crèdits per matèria) El primer curs ve definit per decret però hauria de estar dissenyat de tal forma que el contingut fos útil pels diferents graus de la Facultat de Biologia i pogués servir com a primer bloc dels diferents carrils successius.

- Aquestes matèries estarien constituïdes per blocs lligats temàticament encadenats de forma que un bloc porti directament al següent:

- Aquest disseny de segon i tercer curs implica que les matèries siguin anuals. Permet la impartició de les classes magistrals reagrupant els alumnes en grups més nombrosos i mantenir grups petits en altres activitats avaluables.

- Una implicació és que l’avaluació continuada té ple sentit ja que els diferents blocs podrien ser avaluats de diferent forma (s’hauria d’especificar prèviament la ponderació de cada prova). La implementació del Campus Virtual pot ser de gran utilitat.

- Les matèries seqüencials permeten una millor motivació en l’aprenentatge i una millor integració dels coneixements alhora que facilita l’adquisició i l’avaluació de les habilitats transversals i dona sentit a les competències que ha d’assolir un biòleg pel desenvolupament professional.

- La figura del Coordinador serà de cabdal importància.

- Les pràctiques de laboratori i camp plantegen un problema de coordinació i de distribució temporal. El nombre total d’alumnes serà un factor limitant.

- El Postgrau contemplarà dos tipus de Màster: El professionalitzador (el veritable màster amb l’estructura dels màsters actuals) i d’altres amb una orientació acadèmica o de recerca i que s’ajustaria a una estructura més semblant als programes de Doctorat

- Les assignatures de Màster tindran una durada semestral.

5

- El treball de recerca de màster planteja dificultats de simultaniejar amb la intensitat de la resta de docència. Seria desitjable una ampliació del temps per a la realització d’aquest treball de recerca.

- Els espais de l’aulari i del nou edifici semblen més fàcils de modificar o adaptar a les noves necessitats mentre que l’edifici Ramon Margalef ha de jugar el seu paper en el treball més presencial. Seria necessari dissenyar una distribució racional i òptima de l’espai disponible.

- Els laboratoris de docència disponibles son el factor més limitant al aplicar aquest nou disseny i això determinarà el nombre màxim d’alumnes que pot absorbir la Facultat .

Altres consideracions:

- Seguretat en que s’assolirien totes les competències en el Grau- Dificultat màxima en la coordinació- Les assignatures seqüencials tindran diferents professors de diferents

camps i de diferents departaments. Ha d’existir un fil conductor que derivarà de la posta en comú de tots els temes per part de tots els departaments.

- Avantatges: evitarà iteracions perquè tot estarà molt ordenat, i permetrà una visió més general (per les temàtiques transversals)

- Poden existir matèries de mida més petita per cobrir forats entre les assignatures grans-seqüencials.

Punt 2: Tipologia de Matèries Comunes del primer curs de tots els graus de la Facultat.

- Adscripció a la branca de Coneixement de Ciències- Matèries bàsiques:

1. Biologia2. Física3. Geologia4. Matemàtiques5. Química

- Basant-nos en un acord de la Comissió Acadèmica de la Facultat (més Caps de Departament i C. De Convergència Europea), fa una any i mig i en el marc de les directius pròpies del Grau de Biologia, la distribució de crèdits corresponents a aquestes matèries (exceptuant la Biologia) son:

1. Física (6 ECTS) 2. Geologia / Medi Natural ( 6 ECTS)3. Matemàtiques ( 6 + 6 ECTS): Matemàtiques + Estadística 4. Química (6 ECTS)

Aquestes matèries haurien d’estar contextualitzades dins el marc dels graus en BIOCIÈNCIES de la Facultat, amb la intervenció desitjable d’un equip docent format bàsicament per biòlegs.

6

- És possible un SEMESTRE comú mínim de 30 ECTS. Per tots els graus de Facultat, però depèn de la confecció definitiva de cada PLA d’Estudis dels graus

- El tractament de la Matèria de BIOLOGIA a primer curs ha estat força discutit, sempre considerant elevat grau de transversalitat. Entre les opcions possibles hi ha:

- Disseny experimental - Conceptes bàsics de biologia de caràcter anivellador- Instrumental de Laboratori (bàsicament metodològica)- Aplicacions informàtiques en Biociències

- Amb caràcter general es recomana que les matèries es desenvolupin a un ritme pausat, perquè els alumnes puguin pair el que fan, més que no pas fer moltes coses.

Altres consideracions:

- No ens ha de fer por recordar les coses diverses vegades en diferents assignatures, tot i que s’ha d’evitar iteracions innecessàries.

- Els conceptes bàsics podrien anar no tan sols associats a les assignatures de laboratori, si no també a les pràctiques de camp

- Possibilitat d’intercalar al primer curs alguna assignatura “purament troncal” en comptes de tan sols física, química, mates....

- En el mateix sentit, possibilitat de donar a primer curs assignatures que “despertessin” vocació a cadascun dels graus de la facultat.

- És molt important la tipologia del professorat més adient pels primers cursos.

Punt 3: Continguts del 4 art any del Grau

PROJECTE DE FI DE CARRERA

Estem parlant de 300 persones: implica una gran càrrega de feina. Cal tenir en compte el cost econòmic i la dedicació del professorat

Hauria de ser fix: per fer-ho més fàcil

Possibilitat d’aprofitar els crèdits de recerca que fan ja les alumnes -amb beques o no- als departamentsCal tenir un Tutor: Importància per fer el seguiment de l’activitat, tipus, dedicació, i que a més estigui al tribunal. El tutor encamina l’alumne cap a la recerca, màster o cap a l’empresa.

7

Compte amb els ERASMUS (són les ERASMUS que fan estades, no els que fan assignatures de graus)

Val la pena fixar una assignatura obligatòria: Projectes, amb 6 ECTS

Es fixa, pel moment, un valor de 6 ECTS pel Projecte Fi de Carrera

També estaria bé disposar d’una assignatura de disseny del projectes de fi de carrera i que podria tenir 3 ECTS i seria obligatòria. També podria estar integrada dins l’assignatura de Projectes, i tindria en total 9 ECTS.

ACTIVITATS SUSCEPTIBLES DE SER CONSIDERADES AL QUART ANY

-PRACTIQUES EN EMPRESA: 15 ECTS equivalent a 3 mesosDirigies per un tutor. Tipus de perfils?

-ESTADES ERASMUS DE RECERCA: 30 ECTS, equivalent a mig any, 6 mesos, fora de la UB

-CURS PRÀCTIC FACULTAT (tipus LAB 3): 6 ECTS, pràctiques grans de diferents departaments, assignatures...

-PROJECTES BIBLIOGRAFICS: 3 ECTSNo recull de bibliografia; sinó una destil·lació de la informació; fonts d’informació, antecedents...

-PROJECTES DE RECERCA EN ELS DEPARTAMENTS (30 ECTS) seguint el model de les beques de col·laboració actual (convocatòria MEC).

-ASSIGNATURA OBLIGATÒRIA PROJECTES 6 ECTSAmb la possibilitat de afegir l’assignatura de disseny de projectes (3 crèdits) o bé integrar els continguts d’aquesta amb la de Projectes i fer-la de 9 crèditsContinguts: Redacció, gestació, realització i tancament d’un projecteEs podria fer també fora de la pròpia Universitat

MINOR COURSES o Complements de formació

Entre 6 i15 ECTS

- Complements de formació- Intercanviables amb altres facultats: molt important- EXEMPLES de cursos que podrien oferir els departaments

Manipulació d’animals laboratori

Laboratori de radioactivitat

8

Biologia Molecular

Biologia cel·lular

Genètica molecular

Immersió lingüística

Pedagogia en ciències

Aspectes econòmics. Empreneduria i empresa

Informàtica avançada

Química orgànica............

AVALUACIO DEL PROJECTE

TRIBUNALa) Tribunal: Tutor + 2 Professors de la Facultatb) Diferents tribunals per resoldre els 200 projectes aprox.

FORMAT El format ha d’ésser igual per a tots els projectes

Escrit: 20 fulls de promigPresentació oral: 15 minuts, incloses preguntesPresentació en format Pòster

Punt 4: Tipologia d’activitats i distribució dels temps dedicat a les mateixes per professors i alumnes de graus i màsters

TOT ALLÒ QUE ES POT FER EN UNA ASSIGNATURA I COM ES COMPATIBILITZA

Les activitats que es poden desenvolupar en una assignatura admeten una primera classificació en :

Activitats Presencials Activitats Semi-Presencials o tutoritzades Treball Autònom

D’altre banda la unitat de mesura en que es comptabilitzarà la càrrega lectiva de l’assignatura és el crèdit ECTS.

Cada crèdit ECTS es pot traduir en una quantitat d’hores que anirà entre 25 i 30 hores.

9

Per tant caldrà organitzar el treball de l’alumne a partir de la distribució de les activitats que es dissenyin per l’assignatura.

En una primera fase, s’ha de repartir el percentatge de crèdits que es dedicarien a cada una de les activitats.

És possible pensar en una distribució del següent ordre.

30% hores presencials30 % hores no presencials40% treball autònom

Aquesta podria ser una partició plausible i força consensuada de la distribució del temps, tot i que caldria pensar en una forquilla més ampla en funció de les assignatures.

Una altre qüestió a abordar, no menys complexa, és la relació o inventari d’activitats presencials i semi-presencials que poden ser planificades en el desenvolupament de l’assignatura.

La taula següent recull aquesta relació d’activitats i la seva classificació com o presencials o no presencials:

Activitat Tipus

Relació alumne/professor

Lloc Hores P.alumne

Hores NPalumne

Hores Pprofessor

Hores NPprofessor

Classe magistralSeminariClasse ProblemesClasse DebatP ordinadorP laboratoriVisita campMostreig camp

Treball en grupResolució cas pràcticLectura dirigidaFòrum de discussióAssaigTreball bibliogràficExercicisMemòria pràctiquesProjecte fi carrera

PortafoliExamen o prova escritaExamen o prova oral

10

Un altre element important consisteix en definir la càrrega real d’hores que suposa per l’alumne en quant a treball (autònom i no autònom) la llista d’activitats planificades a l’assignatura. En aquest sentit, sembla clar que aquesta càrrega serà diferent en funció de l’assignatura.

També és important quantificar les hores que suposen pels professors la llista d’activitats proposades.

MODELS DISTRIBUCIO HORES ACTIVITAT DOCENT

Finalitat de les guies docents i actuació prèvia a la creació de la guia d’una assignatura Descriure activitat Destacar competències a adquirir: futura activitat professional Detallar continguts Detallar metodologies docents Assignar crèdits europeus a matèries Valorar la duració en hores del crèdit Indicar temps i moments Dissenyar activitats educatives Realitzar cronogrames d’activitats Oferir informació complementaria

Contingut de la guiaPrograma

Teòric Pràctic Altres activitats formatives Horaris Competències a desenvolupar

Bibliografia recomanada General Específica

Mètodes docents Especificar objectius i mètodes per activitats

Exàmens i forma d’avaluació Especificar les diferents modalitats per activitat

Idioma Excepcions

Tipus de classesClasses teòriques magistralsClasses teòriques actives sobre preguntes o exemplificació de casos.Pràctiques manipulatives i experimentals:

Laboratori Informàtica Anàlisis de casos

TutoriesSeminarisRecerca d’informacióetc….

Guia de distribució d’activitatsNomés el 30% de la càrrega lectiva presencial de l’assignatura: activitats lliurement escollidesÉs necessari dissenyar l’especificació de la part que es sotmeti a experiència pilot

PlanificarQui participaActivitats

Càrrega de les activitats

11

Ordenació acadèmica: horaris de classes presencials i tutories necessitats d’espai

Exemple d’una fulla de guia per a assignatures (Model 1)Assignatura de 6 crèdits europeus

S’assumeix que el valor de transferència es 1 x1 Valor assignat del crèdit = 25 horesFactor addicional

Ponderador multiplicador de preparació d’activitats d’aula Contempla la relació de dificultat relativa teoria-pràctiques

Respecte a l’estructura actual teoria pràctiques (crèdits no europeus: 1 crèdit = 10 hores) La reducció no supera el 50% Manté la relació

Exemple d’una fulla de guia per a assignatures (Model 2)Respectar els límits màxims de reducció

Teoria 4 crèdits x 0.70 = 28 hores mínim Pràctica 2 crèdits x 0.70 = 14 hores mínim

Es fa menys incidència en la recerca d’informació Ho compensa la major càrrega expositiva

La tutoria es planifica per a que sigui obligatòria per l’estudiant La labor de tutoria es menys intensa

Activitats complementàries Nomes s’ofereix una Més assequible en termes d’esforç de l’estudiant És més similar a la docència anterior

EL ROL DEL PROFESSORAT: EQUIPS DOCENTS

Queda clar que ás necessària una elevada tasca de coordinació tant dins les assignatures (equips docents) com entre assignatures d’un mateix curs (el coordinador de curs) i de tot el grau (el cap d’estudis) pel bon funcionament dels futurs graus.

Atès l’important volum de feina que representaran aquestes tasques s’ha de preveure la càrrega de treball que suposaran per tal que quedi reconeguda i compensada en el pacte de dedicació del professor. ENQUESTES D’AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES

Actualment es té implementada una única enquesta de satisfacció de l’activitat docent del professor grup. Aquesta enquesta ve emplenada pels alumnes just abans de la finalització del període docent. Aquest sistema té el problema que només tracta parcialment la mesura de satisfacció de client. Actualment l’enquesta implementada s’utilitza com a part de la informació per la valoració docent del professorat. Aquesta visió parcial amenaça en convertir l’enquesta amb una finalitat en sí mateixa. Això, com és ben conegut, suposaria un greu problema de biaix per assolir els objectius reals que es puguin plantejar en una assignatura.

12

Caldria dissenyar un sistema de mesura que inclogui tots els grups de clients implicats en els objectius docents propis del grau amb la finalitat de poder desenvolupar accions de millora de qualitat docent eficients i dinàmiques.Per tant, a més de considerar l’alumne com a client-grup , també cal considerar al professor com a client intern. Un altre aspecte important serà considerar la població d’egressats tant a la finalització del grau, com al cap d’un temps fixat donat que part dels objectius consisteixen precisament en la visió global del grau i la introducció al mon professional. En conclusió, cal plantejar-se derivar des del sistema actual d’enquesta de l’alumnat a un sistema global d’enquestes que permeti la correcció eficient i dinàmica del sistema en un entorn de millora de la qualitat.

Altres consideracions

- Hi ha un problema de lèxic a l’hora de definir la tipologia d’activitats- S’ha de revisar clarament la relació nombre alumnes/professor en les

diferents activitats. Una proposta seria, seguint l’ordre de la fitxa presentada anteriorment: 60, 30, 15, 15, 15, 12, 15, 8....

- No hi ha consens respecte a les hores per activitat, tan d’alumne com de professor. On hi ha més discrepàncies és en el que li representa a l’alumne en treball una hora de teoria, en la quantificació de l’activitat semipresencial i en el diferent pes de les activitats en funció del curs.

Punt 5: Avaluació continuada i coordinació d’activitats en graus i màsters

Propostes prèvies de treball sobre avaluació, coordinació i estratègies-activitats-competènci es

AVALUACIÓEquilibri entre activitats i avaluació- Acreditativa: donar nota- Formativa: informativa per el professor- Formadora: informativa per l’alumne

Avaluació individual- Per el professor: prova nivell (acreditativa): sobre continguts amb preguntes teòriques i

pràctiques (interpretació gràfics, problemes, ..)- Entre companys (peer review) (acreditativa / formativa)- Autoavaluació (informativa): qüestionari, fitxa, test, etc,...

Avaluació en grup- Per el professor: sessió tutoria (informativa / acreditativa), informes, petits problemes,

resolució casos,...- Entre companys (peer review) (formativa)

Dissenyar criteris correcció sobre plantilles- Per avaluació per parells (entre companys)- Per automatitzar correcció treballs per professor

Avaluació per blocs continguts - coneixements (competències específiques)- competències transversals (personals, sistèmiques)

13

- Dissenyar taules de valoració competències

Sistemes i models avaluació- Distinció entre grup gran (40-60 alumnes) / grup petit (15-20 alumnes)- Pluja d’idees, mapes conceptuals, debat grupal de casos, resolució casos, etc.- Avaluacions conjuntes per grups de matèries (projecte, portafoli, ABP,...) per avaluar

coneixements bàsics matèries implicades (blocs temàtics)

Valoració quantitativa treball individual i de grup- Presencial (elaborat in situ): 80% – 30% segons nivell- Semipresencial = treball no presencial dirigit (tutoritzat): 30% - 80% segons nivellProblemes o dificultats:- Dificultat valorar treball en grup: mateixa nota a tothom? Matisar entre components mateix

grup treball?- Quantificació del treball de seguiment de l’alumne: còmput temps dedicació en funció mida

grup.: grups grans permeten menys activitats en total, ja que es convenient subdividir-los.

En un treball o activitat no presencial tutoritzat s’ha de valorar:- L’adquisició de coneixements- Les fonts utilitzades- Les conclusions - Us referències bibliogràfiques - Exposició oral- Comunicació escrita i oral- Presentació treball- Exposició oral- Capacitat síntesis- Compliment terminis presentació (capacitat autoregulació alumne)- Nivell comprensió

La valoració del treball dels companys ha de valorar:Capacitat comentari críticCapacitat fer propostes i suggeriments per millorar treball

COORDINACIÓNivells coordinació:- Treball en equips docents uni- o multidisciplinars (per ensenyaments transversals). Format

per els professors tutors o coordinadors de les matèries.- Coordinador de matèria (o àrea)- Coordinador activitats cursos grau: cap d’estudis i equip de suport (un per curs???)

Proposar activitats coordinades i progressives en complexitat al llarg del grau.

Elaborar activitats d’avaluació en relació als objectius plantejats a la matèria o bloc temàtic integrant aspectes teòrics i pràctics:- Què han de saber - Com ho han d’aprendre- Que volem avaluar: producte i procés- Com s’ha d’avaluar – Com pensem fer-ho: Instruments

AVALUACIÓ

- Avaluació continuada implica un aprenentatge continuat amb un treball continuat que s’ha de valorar i per tant quantificar.

- La valoració i quantificació d’activitats ha d’estar adequada al nivell i adaptada a la tipologia de la matèria.

14

- L’avaluació continuada no es pot traduir només en fer varis exàmens parcials, però si que es convenient complementar les diferents activitats d’avaluació amb proves de síntesi per blocs i/o una final de tipus integrador, on es relacionin tots els conceptes apresos. Ara bé, mai ha de ser única.

- L’aprenentatge continuat i per tant, l’avaluació continuada, ha de posar en joc la motivació de l’alumne.

- L’avaluació continuada és mes adient amb una programació anual de les assignatures, sobre tot si, tal com es planteja a la nova LOU, no podran ser de menys de 6 crèdits.

- L’anualitat en la distribució d’assignatures permet assentar millor els coneixements i treballar de manera més coherent amb a través de les diferents activitats d’avaluació que es programin.

- L’avaluació continuada es compatible amb un sistema d’ensenyament transversal, la qual cosa s’hauria d’aplicar en el futurs graus i màsters, en la mesura que fos possible.

- La programació del contingut de les matèries ha d’anar cap uns criteris de qualitat i no tant de quantitat. Els temaris han de ser adequats al temps de docència i als objectius de l’assignatura. Han d’estar clars per l’alumne.

- Se’ls hi ha de donar les eines per ser autosuficients i ser capaços de deduir i construir el seu propi coneixement. Se’ls ha de donar les eines per aprendre. El professor a més de donar els coneixements mínims i imprescindibles, ha d’ensenyar l’ofici.

- Requereix treballar en equip. S’ha de fugir del sistema clàssic “d’un professor una assignatura”. S’han de programar els coneixements, els objectius i avaluació, de forma coordinada amb la resta d’assignatures de l’àrea i àrees afins.

- S’hauria d’estandarditzar, que no homogeneïtzar, la metodologia d’avaluació per no despistar a l’alumne. Varietat si, però no anarquia.

- Es necessària una molt bona coordinació de totes les activitats, amb una graella - cronograma per visualitzar-les de forma immediata.

- Avaluació continuada no vol dir carregar de molts treballs a l’alumne fora de classe, sinó aprofitar aquesta per treballar de forma interactiva en la mesura de lo possible.

- L’avaluació continuada no és esmicolar la matèria en múltiples proves i activitats. Es millor fer-ne poques però ben programades i sempre adaptades al curs i nivell.

15

- El treball continuat junt amb l’avaluació continuada permet recuperar alumnes considerats dintre dels estàndards de normalitat i, fins i tot, per sota de la mitja. Està clar, que un alumne bo ho és amb qualsevol sistema, però es tracta de potenciar i extreure el màxim rendiment de tots i cada un dels alumnes, no només dels excel·lents.

- Un aprenentatge continuat i l’avaluació continuada implica retroalimentació tant per el professor com per l’alumne.

- Les competències personals i sistèmiques son eines, no el medi per aprendre. Es poden valorar dins cada assignatura o matèria, però seria més convenient valorar-ho al llarg de tot el grau i fins i tot, hi podria haver una assignatura o matèria lligada al projecte final que valores si s’han aconseguit totes les competències proposades en el grau i màsters.

- L’avaluació continuada i la valoració de les competències transversal, es imprescindible per adequar-nos al sistema europeu, ja que actualment els nostres alumnes estan en inferioritat de condicions alhora de valorar les seves competències quan demanen una beca ERASMUS, tal com ja s’ha comprovat en mes d’un cas. El nou sistema hauria de servir per donar valor al grau.

COORDINACIÓ

- La coordinació de les matèries i de les activitats d’avaluació ha d’estar molt ben organitzada. Implica un treball en equip, per departaments, per curs i per ensenyament.

- L’estructura de coordinació hauria de ser la següent: Equip docent departamental: coordinar les matèries de curs.

Format per els coordinadors de les diferents assignatures Equip interdepertamental multidisciplinar: de cara a potenciar

un ensenyament transversal. Format per un representat/coordinador de cada departament. D’aquests s’escolliria un coordinador per cada curs.

Equip de suport Cap Estudis. Format per el/la Cap d’Estudis i els respectius coordinadors de cursos.

- S’hauria de donar autoritat i poder executiu als respectius coordinadors i caps d’estudis per obligar a complir els acords presos a nivell de Grau i en el seu cas, vedar certes actuacions dels professorat.

- S’hauria de potenciar un reconeixement oficial, acompanyat d’incentius econòmics i/o de desgravació per dedicació al càrrec.


- Està clar que s’han de valorar capacitats a més de continguts. La proporció continguts/habilitats pot variar segons les assignatures.

- Hem de buscar solucions al fracàs acadèmic, que no és tan sols un problema dels alumnes.

16

- El treball continuat depèn molt de la marxa regular del curs. L’inici de les pràctiques de vegades descol·loca tot l’ensenyament, amb solapaments i trencaments.

- Utilitat dels exàmens – o proves- comunes a les assignatures. També és interessant homogeneïtzar els tipus d’activitats.

- L’alumne ha de poder fer totes les activitats de les que s’ha matriculat, sense solapaments. En l’actualitat hi ha molts punts de conflicte.

- El temari de les assignatures sempre ha d’ésser dimensionat i s’ha d’anar amb compte de no saturar a l’alumne de treball.

- S’ha d’activar clarament la figura de coordinador d’assignatura.

Punt 6. Competències transversals

- instrumentals- personals- sistèmiques

A. De quina manera formem els estudiants amb aquestes competències ?i a com les obtenen?

1. L’alumne ha de ser conscient que se li valoraran aquestes competències.

2. Professorat dels inicis de grau: ha de tenir capacitat de transmissió de valors.

3. Les assignatures haurien de tenir sempre una proporció de cadascuna d’aquestes competències.

4. Bona relació entre alumnes i professorat (buscar complicitats): evitar la despersonalització (conèixer el nom dels alumnes). Equip docent – tutor amb interrelació amb els alumnes. Que existeixi un interlocutor.

5. Les competències s’aprenen de manera integrada dins la tipologia d’activitats

6. Fer un esforç de valoració global incloent-hi les competències

B. Com avaluar les competències adquirides?

1. Ha d’haver-hi una valoració implícita dins el conjunt de la nota/assignatura

2. Valoració qualitativa global al llarg del grau:

-graella de valoracions qualitatives que tots els professors hi puguin posar dades en quant a l’assoliment de les competències. Aquestes valoracions haurien d’anar coordinades pel coordinador de curs i l’equip de professorat. Aquestes graelles tinguin accés els TUTORS al llarg del GRAU: Tutor: aconsella a l’alumne a 4rt curs que facin “minor courses” concrets per millorar aquelles capacitats de menys habilitat per l’alumne.

17

Model de valoració de competències a través de les diferents activitats que poden realitzar els alumnes de Grau i Màster, fet pel grup de treball 6.

a b c d e f g h i j k l m n o p q r s

Clas. M

Semin.

Probl.

Debat

P. Ordi

nP.

LabVis.Ca

mpMo.Ca

mpLectu

raFòru

mAssai

gRes.Cas

osExer

c.Mem.

PrProjec

tePorta

FEx. Escr

Ex.Oral

Estudi

capacitat organització 8 1 5 3 1 1 1 3 10 4 1 3capacitat anàlisi 3 3 7 4 1 3 6 4 2 7 1 1

resolució problemes 1 14 2 4 11 4 1 4 1treball equip 4 9 5 7 6 4 1 1 1

coneixem lleng estranjera 10 13 3 2 8 1 3

raonament crític 6 3 2 10 2 2 8 3 2 1 3aprenentag autònom 2 3 1 1 1 5 4 4 1 3 2 3 2 10

comu oral llengua nativa 1 3 9 1 2 5 6 1 7 6presa decisions 1 2 1 2 4 2 2 10 2 9 3 2

informàtica 6 14 3 3 5 1 7 1adaptació a noves

situacions 1 6 7 1 1 4 4 9 1 4 2 218 28 39 47 19 21 0 17 24 23 20 52 17 6 59 8 19 11 22

18

0

10

20

30

40

50

60

70

Clas. M

Semin.

Probl.

Debat

P. Ord

in

P. Lab

Vis.Cam

p

Mo.Cam

p

Lectu

ra

Fòrum

Assaig

Res.Cas

os

Exerc.

Mem.P

r

Projec

te

PortaF

Ex. Esc

r

Ex.Ora

l

Estudi

19

Capacitat d'organització Clas. MSemin.Probl.DebatP. OrdinP. LabVis.CampMo.CampLecturaFòrumAssaigRes.CasosExerc.Mem.PrProjectePortaF

Capacitat d'Analisis i Sintesis Clas. MSemin.Probl.DebatP. OrdinP. LabVis.CampMo.CampLecturaFòrumAssaigRes.CasosExerc.Mem.PrProjectePortaF

20


- Les activitats que comporten desenvolupar un conjunt més important de competències serien el Projecte fi de carrera, la Resolució de casos pràctics i el Debat.

- Hauria de tenir-se en compte la competència “autorregulació” (bona o deficient compensació del temps dedicat per part de l’alumne a treballar les diferents assignatures de l’ensenyament).

Punt 7. Pla d’Acció Tutorial (PAT)

PAT per a tots els graus que es desenvolupin a la Facultat de Biologia.

Aplicació

S’aplicarà als quatre cursos de cadascun dels graus. Per a tots els estudiants de primer, incloent-hi tant els estudiant procedents de selectivitat com els trasllats d’expedient.

Hores de reconeixement pel tutor: 30, 20, 20, 30 hores (de primer a quart respectivament) per grup i curs.

Relació de 30-20 estudiants per professor tutor

Tipus de tutories: grupals i individuals, al llarg de tots un curs. La primera reunió es farà en uns dies reservats específicament per tutories el primers dies de curs.

La selecció de tutors serà entre els professors del Graus

En un futur s’implantarà el PAT en Màsters

Recursos:

- Formació de tutors ICE- Aplicació plataforma Moodle- Ajuda administrativa- Pressupost al Centre per a material - Coneixement del Expedient de l’estudiant i de la Graella d’activitats

transversals i valoració de competències per part del tutor

Organització d’acord amb la actual regulació de tutories:

21

- Un tutor Coordinador del PAT de la Facultat de Biologia designat pel Degà de la Facultat.

- Un coordinador de tutors de cada un dels Graus que pot ser el Cap d’estudis del grau o be una persona delegada

- Els tutors de cada Grau.

Cada coordinador escollirà els tutors entre els professors que participin del Grau, malgrat siguin d’un altra facultat.

La participació del estudiants al PAT serà altament recomanada. Els estudiants han de percebre la importància de les tutories.


- Necessitat de coordinació i col·laboració entre els tutors i els estudiants- ERASMUS: Es proposa una reunió informativa pels nous ERASMUS i un altra

de coordinació.- Un grup de professors recomana l’obligatorietat de l’assistència dels

estudiants a les tutories. - Es demana disminuir la relació estudiants per professor tutor..- Que els treball dels tutors quedi clar al Pacte de Dedicació del Professorat- S’ha de pensar què passa amb la tutorització dels alumnes que no acabin el

grau en 4 anys - Estaria bé que el tutor hagués de signar, per exemple, el full de matrícula de

l’alumne, així forçaríem una visita obligada de l’alumne al tutor, amb el conseqüent aprofitament..

- Possibilitat del seguiment pel tutor dels “seus” alumnes ja egressats.

Tema 8: Aspectes a tenir en compte en la seqüència Graus – Màsters a la FB.

Es proposa un esquelet en Y: Es poden dissenyar amb aquesta estructura els ensenyaments que ja té la Facultat (C. Ambientals. Biologia i Bioquímica) a més de dos potencials incorporacions, amb les que sembla que tots hi estem d’acord (Ciències Biomèdiques i Biotecnologia) . Així doncs el mapa de graus podria quedar de la següent manera:

22

S’acorda que:

Els graus s’han de programar per separat encara que la docència d’algunes matèries sigui comuna; aquests punt es clau per donar a l’alumne una visió global del seu programa docent.

Els graus poden tenir itineraris o branques. Es justifica perquè el RD diu que la titulació tindrà un epígraf que dirà Especialitat en:...- Aquest punt en molt important pel grau de Biologia.

Es proposa poder programar assignatures mes “pròpies” de la titulació junt amb les més transversals per fer més atractiva la programació (no avorrir als alumnes)

Estructurar els continguts de manera que permetin la transferència de crèdits a blocs d’assignatures afins (tipus mòdul).

Fixar en aprox. 2,5 anys el període comú obligatori, en funció del Grau. C. Ambientals s’allunya una mica d’ aquest esquema i quedaria amb

aprox. 1 any comú. El segon semestre del tercer any i el quart any serien específics per

cada ensenyament (en funció de les assignatures i el grau, podria ésser tot el tercer any específic del grau)

S’ha discutit que el grau no requereix d’una gran especialització i que aquesta ja s’assolirà amb el Màster


CC

AA

Bio

logi

a (1

o 2

?)

BQ

Bio

med

icin

a

Bio

tecn

olog

ia1r any (>80-90% comú)

2n i ½ de 3r any(50% +/- 20% comú)

2a ½ 3r any + 4r any (100% especializació)

Branques ?

23

- S’aconsella incrementar els crèdits dels “Minors” de quart any donat que figuren al suplement europeu al títol

Aspectes organitzatius específics dels diferents graus

Aspectes organitzatius específics del Grau en Biologia

- Gran debat en tots els temes tractats per aquest grup- Problema amb la seqüenciació de les matèries. Es considera una bona idea

que no s’ha de rebutjar però que tampoc s’ha d’introduir de cop: Algunes matèries seqüencials (permetria la renovació d les

metodologies docents) Identificació d’assignatures afins que facilitin la seva calendarització

(exemple: zoo-fisio animal) Aplicació de la seqüenciació amb sentit comú, ofertant també

matèries standard -en el sentit més clàssic.

- Matèries anuals (com a mínim, les més grans)- Durada de les sessions 1-1.5h- Matèries de comunes de primer curs:

Biologia 6 Física 6 Química 6 Matemàtiques 12 6+6 Geologia/medi natural Recuperem una biologia general seqüencial amb continguts

conceptuals i pràctics Assignatures pràctiques integrades de laboratori

- Possibles problemes associats al volum d'estudiants: caldrà diversificar bé l'oferta

Aspectes organitzatius específics del Grau en Bioquímica

- Estructura temporal : Es podria ajustar a un primer semestre comú amb altres graus de la FB

- Tipologia de matèries comunes: Es compatible- Continguts de 4art any de grau: En el cas de doble titulació s’hauria de realitzar

un pràcticum per cada grau

24

- Tipologia d’activitats: importància del treball individual a pràctiques per assolir nivells de competències.

- Avaluació continuada i coordinació d’activitats: comú amb els altres graus- Competències transversals: Experiències en pràctiques integrades (Laboratoris

I, II i III)- PAT- Estructura en Y

A sota es llisten les matèries comunes proposades per al graus en BQ a Espanya:

1.- Química para las Biociencias Moleculares (Mín. 12 ECTS).2.- Fundamentos de Biología, Microbiología y Genética (Mín. 12 ECTS).3.- Física, Matemática e Informática para las Biociencias Moleculares (Mín. 12 ECTS).4.- Métodos Instrumentales Cuantitativos y Biología Molecular de Sistemas (Mín. 10 ECTS).5.- Bioquímica y Biología Molecular (Mín. 26 ECTS).6.- Integración Fisiológica y Biología Molecular de Sistemas (Mín. 30 ECTS para Bioquímica)7.- Bioingeniería y Procesos Biotecnológicos (Mín. 26 ECTS para Biotecnología).8.- Aspectos Sociales y Económicos de la Bioquímica y Biotecnología (Mín. 4-10 ECTS, para Bioquímica y Biotecnología respectivamente).9.- Proyecto Fin de Grado (Mín. 15 ECTS).

Aspectes organitzatius específics del Grau en Ciències Ambientals

BLOQUES TEMÁTICOS

I.- Ciencias experimentales

I. A.- Bases científicas generales 12%

I. B.- Bases científicas del medio natural 23%

II.- Ciencias sociales, económicas y jurídicas 10%

III.- Tecnología ambiental 15%

IV.- Gestión y calidad ambiental en empresas y administraciones 12%

V.- Conservación, planificación y gestión del medio natural, rural y urbano 12%

25

VI.- Conocimientos y técnicas ambientales transversales 8%

VII.- Materias instrumentales 8%

1. Estructura temporal organitzada majoritàriament anualment: això és factible

La temporalització de les matèries donada seqüencialment:- punts febles: la multidisciplinarietat de les matèries- punts a favor:

Coordinació més fàcil. També és possible en algunes matèries més afins

2. Tipologia de Matèries comunes: - És posible: 30 ECTS amb els altres graus de la Facultat en el 1er curs en:

i. Matemàtiques (12 ECTS.)ii. Física (6 ECTS.)iii. Química (6 ECTS.)iv. Geologia ( 6 ECTS.)v.

Aquests 30 ECTS comuns de matèries científiques generals corresponen a un 12.5 %. Aquest valor en el Llibre Blanc correspon al 12%.

3. Continguts del 4t any

- ERASMUS (30 cr.)- Practicum empreses (15 cr.)- Optatives (15 cr)- Assig. Teòrica de disseny projectes (6 cr.)- PROJECTE (18 cr.)- Altres (fòrum ambiental + tallers....) (6 cr.).

4. Tipologia d’activitats i distribució temporal:(En procés d’anàlisi…..idem per tots els graus)

5. Avaluació continuada:

- És viable amb equips docents ben coordinats per matèries (no per assignatures.)

- La seqüenciació anual de les matèries també facilita una avaluació continuada (amb diferents professors implicats). També és més factible pel menor nombre d’alumnes/assignatura.

26

6. Formar-los en competències transversals és possible (i ja s’està fent....)(molt important el darrer any)

7. Implementació de tutories

1. Tutoria d’acollida de 1er2. Important durant 3er i 4rt curs, en el procés d’assignació de proyectes, pràctium, erasmus, competències transversals

8. Esquelet en Y:

- És difícil.: L’esquelet és en forma d’I (grega, no llatina)

- Els biòlegs que vulguin passar a Ciències Ambientals, és més convenient que facin un màster en Ambientals que no pas fer un segon grau en Ambientals.


- Hauria de considerar-se la figura del director d’acollida, un professor que tuteli que la feina (practicum) que es fa a les empreses sigui la correcta.

27

PLANS DOCENTS DE LES ASSIGNATURES

- Declaració de l’oferta formativa de l’unitat didàctica- És el que l’estudiant pot esperar de l’assignatura- És un contracte- Es presenta la fitxa resum de l’assignatura on es consideren:

Assignatures fonamentalment teòriquesmàxim 1/3 activitat presencialmàxim 1/3 activitat dirigidamínim 1/3 treball autònom

Assignatures fonamentalment pràctiquesmàxim 2/3 activitat presencialmínim 1/3 treball autònom

Alguns aspectes novedosos que apareixen en els plans docents elaborats a les JID AGAUR

- Fer un petit test abans de les sessions pràctiques, que pot permetre saber si l’alumne ha llegit previament i ha entès el que ha de fer a cada sessió

- Fer constar al pla docent els requeriments previs de l’assignatura

- Disseny d’assignatures fonamentalment transversals- Seminaris per sintetitzar i integrar les sortides de

camp- Taules d’activitats/hores i competències assolides

(veure docs dels plans docents)- Disseny d’assignatures sense sessions pràctiques, que

compten amb la presència al pla d’estudis d’assignatures de pràctiques integrades

- Disseny total d’una assignatura amb sessions presencials teòrico-pràctiques

- En tots els casos on s’ha calculat surten moltes hores de dedicació per part del professor

Algunes recomanacions per fer Plans Docents

Competències Transversals

28

- Gairebé totes les competències transversals son pròpies de la Titulació. Es poden especificar directament al Grau

- Al pla docent s’haurien d’especificar només les competències específiques de l’assignatura (si n’hi ha)

Competències Específiques

- Si és possible, posar les que surten als llibres blancs

Objectius d’aprenentatge

- Han d’ésser la “traducció” de les competències- Cada competència (o grup de competències) ha de tenir els

seus objectius específics- Especificar el que han de “saber” i el que han de “saber fer”

Programa

- Ha de reflectir els objectius d’aprenentatge (concrecions sobre el “saber” i el “saber fer”)

Metodologia

- Posar un nombre limitat d’activitats (tenir en compte que hi ha més aprenentatges)

Avaluació

- Avaluar el que es faci fer- Una avaluació no hauria de suposar < 10% del total de

l’assignatura

29

EXEMPLES DE PLANS DOCENTS DE POSSIBLES ASSIGNATURES ELABORATS PELS DIFERENTS GRUPS DE TREBALL

Biologia Evolutiva

PLA DOCENT / ASSIGNATURA1. Dades generals

Nom assignatura Biologia EvolutivaNº ECTS /tipus 12 / obligatòriaAny Acadèmic (impartició) 2008Titulació/Ensenyament(Màster) BiologiaCoordinador/a XYProfessors/res (Departament + nº Crèdits) Professors dels departaments de genètica,

biologia animal, biologia vegetal, biologia cel·lular(Facultat de Biologia) i paleontologia (Facultat de Geologia)

Hores estimades (12 ECTS x 25 hores = 300 hores total)Presencials (classes, seminaris, laboratori, avaluació presencial..) màxim 1/3 del total

100

Activitats dirigides (no presencials) + tutoria (màxim 1/3 del total) 50Aprenentatge autònom (mínim 1/3 del total) 150

2. Competències que es desenvolupen en l’assignatura

- Capacitat per interpretar i analitzar la biodiversitat des d’un punt de vista evolutiu i crític.

- Tenir una visió integradora del fenomen biològic (res no té sentit en biologia sinó és sota el prisma de l’evolució)

3. Objectius (coneixements/habilitats/actituds ≈ què ha de saber (reconèixer, identificar, enumerar...)/què ha de saber fer (resoldre, analitzar, calcular,...)/com ha de fer-actuar (platejar-se, optar, esforçar-se..)

- Conèixer l’origen i la dinàmica de la variabilitat biològica- Interpretar aquesta dinàmica des del punt de vista de l’evolució- Entendre l’origen de les espècies, dels grans grup de la cèl·lula- Conèixer la importància i el paper del registre fòssil i del desenvolupament

embrionari en l’evolució- Entendre l’origen i el paper de l’espècie humana en la biosfera- Analitzar la variabilitat genètica i interpretar els arbres filogenètics- Analitzar i situar els organismes en el seu context evolutiu- Assumir a la pròpia filosofia vital les conseqüències del fet evolutiu

30

4. Programa (Blocs temàtiques + temes)

Tema 1. La variabilitat, base de l’evolució. Dinàmica evolutiva de la variabilitat. Genètica de poblacions i evolució molecular.

Tema 2. Plasticitat fenotípica i mecanismes epigenètics.Tema 3. Fets i teories en els estudis evolutius. Controvèrsies

actuals de l’evolucionismeTema 4 El “misteri dels misteris”: concepte d’espècie i

especiació.Tema 5. Incorporant genomes: Simbiogènesi i origen dels

eucariotesTema 6. “Endless forms most beautiful”: biologia evolutiva del

desenvolupamentTema 7. “Les pedres del dimoni”: el registre fòssil, l’explosió

càmbrica i les extincionsTema . “From so simple a beginning”: evolució humana i

genòmica evolutiva de poblacions humanas

Treball pràctic (20h)Tècniques d’estudi i presa de dades al camp. Anàlisis i interpretació de les dades.

Anàlisis del polimorfisme a les poblacions actuals. i elaboració d’arbres filogenèticsPràctica amb espècies sinmòrfiques per estudiar l’aïllament reproductor.Identificació d’espècies fòssils i la seva ubicació en el seu llinatge evolutiu.Estudi del caràcter gradual o no de una sèrie de organismes en el registre fòssil.Anàlisi de la plasticitat fenotípica amb un organisme adient.

Problemes (10 h)Resolució de problemes dels temes de programa especialment de la primera part

5. Metodologia(Metodologia a seguir: classes magistrals, simulacions, seminaris, treballs no presencials,...)

5.1. Classes teòriques (60 h)Les classes teòriques s’impartiran a una aula de la Facultat de Biologia en grups de 60 alumnes emprant les eines adients per el seguiment de l’explicació com ara les presentacions en suport electrònic (Power Point / Flash), els vídeos, les col·leccions d’imatges, etc.. . Les presentacions, classes magistrals i seminaris, seran publicades al dossier de l’assignatura amb anterioritat a la sessió, sempre que sigui possible.

5.2. Sessions pràctiques (20h)

31

Les classes pràctiques es realitzaran a una aula de la Facultat de Biologia en grups de 12 alumnes seguint el programa abans esmentat a l’apartat corresponent

5.3.Les classes pràctiques es realitzaran a una aula de la Facultat de Biologia en grups de 30 alumnes

5.4. Activitats tutoritzades (50 h)

Tasques a desenvolupar: L’alumne haurà de realitzar un treball sobre una matèria inclosa en el temari. Lectura d’articles científics publicats, i recerca de nous conceptes que apareguin als mateixos. Preparació d’un article/treball per a la seva presentació i la direcció de la discussió en un fòrum amb tots els estudiants i un professor. Hi ha la possibilitat que l’alumne entregui al professor preguntes d’examen pensades per ell indicant les respostes correctes.

5.5. Aprenentatge autònom (150h)Estudi dels conceptes que s’impartiran a les classes presencials. Consulta de fonts complementàries, lectura de textos i articles proposats pel professor, consulta de pàgines web proposades pel professor.Activitats d’avaluació (resolució de problemes)

6. Avaluació (criteris, sistemes i ponderació)

L’avaluació serà continuada. S’avaluaran els coneixements i les habilitats adquirides per l’alumne, així com la seva participació en les diverses activitats presencials i no presencials.Prova de síntesi sobre la matèria teòrica i pràctica impartida (60 %). Assistència amb aprofitament a les sessions teòriques i pràctiques (10%).Treballs tutoritzat de curs (20%). Participació activa en les activitats programades (10%). En el cas d’escollir l’avaluació única es realitzarà la primera quinzena de juny.

7. Bibliografia (fonts d’informació bàsica)

Genètica Molecular


Nom assignatura Genètica MolecularNº ECTS /tipus 6/OBLAny Acadèmic (impartició) 3erTitulació/Ensenyament(Màster) Biologia/GrauCoordinador/aProfessors/res (Departament + nº Crèdits)

32

Hores estimades 150Presencials (classes, seminaris, laboratori, avaluació presencial..) màxim 1/3 del total

50


2. Competències que es desenvolupen en l’assignaturaCapacitat d’organització i participacióCapacitat d’anàlisi i síntesiResolució de problemesGestió de la InformacióPresa de decisions?Treball en equipRaonament críticAprenentatge autònomCreativitatMotivació per a la qualitatAdaptació a noves situacions

3. Objectius (coneixements/habilitats/actituds ≈ què ha de saber (reconèixer, identificar, enumerar...)/què ha de saber fer (resoldre, analitzar, calcular,...)/com ha de fer-actuar (platejar-se, optar, esforçar-se..)Conèixer els mecanismes moleculars subjacents als fenòmens genètics.Comprendre en profunditat el flux d’informació genètica

4. Programa (Blocs temàtiques + temes) 8 Blocs de 2 temes cada un:

1.- REPLICACIÓ2.- REPARACIÓ3.- RECOMBINACIÓ4.- TRANSPOSICIÓ5.- TRANSCRIPCIÓ6.- REGULACIÓ EXPRESSIO GÈNICA7.- TRADUCCIÓ8.- ESTRUCTURA DE GENOMES


Al llarg de 15 setmanes del semestre, cada setmana es distribueix així:Dilluns: 1 h = 1 CLASSE MAGISTRAL sobre el tema (1/60)Dimecres: 1 h = 1 SEMINARI/DEBAT sobre una lectura del tema (1/15)Divendres: 1 h = Resolució de PROBLEMES (1/15)*

*els quocients són el nombre d’alumnes per grup

Aquesta taula resumeix la distribució d’hores i activitats per a l’alumne:

Presencial SemiPresencial Apren. autònom Total

33

Teoria/magistral 16 35 51Seminaris/debat 15 30 45Problemes 15 20 10 45Tutories 5 5Avaluacions 4 4Total 50 25 75 150

* No s’han inclòs pràctiques assumint que hi haurà uns laboratoris intregrats en el grau.

6. Avaluació (criteris, sistemes i ponderació)Exemple:. S’avaluarà els coneixements teòrics i pràctics assolits, les habilitats pràctiques adquirides,

el grau d’aprofitaments i l’ interès .... assistència a sessions presencials / examen escrit-oral / participació a classe,.... assistència (10%)/ examen teòric (40%)/treball a pràctiques (30%)/presentació de treballs (20%)

S’han assignat 4 hores presencials a avaluació:2 h = prova de síntesi2 h = 4 x 0,5 h = 4 avaluacions parcials (de 2 blocs temàtics cada una)

Botànica

PLA DOCENT DE l'ASSIGNATURA

1. Dades generalsNom assignatura BotànicaNº ECTS /tipus 12 / obligatòriaAny Acadèmic (impartició) 2009-10Titulació/Ensenyament(Màster) Grau de BiologiaCoordinador/aProfessors/res (Departament + nº Crèdits) La majoria del professorat de la Unitat de

Botànica (Departament de Biologia Vegetal)........

Hores estimades (12 ECTS x 25 hores = 300 hores total)Presencials (classes, seminaris, laboratori, avaluació presencial..) màxim 1/3 del total

125


2. Competències que es desenvolupen en l’assignaturaCapacitat d'anàlisi i de síntesi, d'organització i planificació, de comunicació oral i escrita en llengua nativa, i de gestió de la informació

Treball en equip. Raonament crític. Compromís ètic. Aprenentatge autònom. Adaptació a noves situacions.

34


Ha de saber:Conèixer l'estructura i el funcionalisme dels vegetals des d'un punt de vista evolutiu, així com els grans grups del món vegetal i dels fongs.Conèixer i entendre els cicles vitals des d'una perspectiva evolutiva.Identificar els principals elements del paisatge vegetal en relació amb els factors ambientals.Reconèixer els tàxons més representatius i/o abundants de la flora catalana.Situar el paper dels vegetals en els ecosistemes i l'ús que en fa l'home

Ha de saber fer:Interpretar les estructurres i els òrgans vegetals i fúngicsIdentificar els tàxons principals de la flora catalanaUtilitzar amb propietat la terminologia botànica.Interpretar textos científics relacionats amb la BotànicaTransmetre de manera clara i precisa els coneixements adquirits.

4. Programa (Blocs temàtics + temes)

a). Diversitat, classificació, morfologia, organització i formes de vida dels vegetals i dels fongs.

b). Reproducció i multiplicació dels vegetals i dels fongs. Els cicles biològics: diversitat i interpretació evolutiva.

c). Grups sistemàtics principals.

d). Geobotànica.

5. Metodologia(Metodologia a seguir: classes magistrals, simulacions, seminaris, treballs no presencials,...)El curs s'organitzarà en sessions de teoria (7 crèdits equivalents a 175 hores) i de pràctiques (5 crèdits equivalents a 125 hores).Les sessions de teoria constaran de classes magistrals, de seminaris i de lectures (en total, 56 h presencials i 119 entre no presencials, aprenentatge autònom i avaluació). Les pràctiques constaran de 70 hores presencials i 55 entre no presencials i d'aprenentatge autònom. Les 70 h presencials es reparteixen entre 30 h de laboratori (10 sessions de 3 h), 32 h de camp (3 sortides de 8 h, 1 de 5 h i 1 de 3 h a un jardí) i 8 h de seminaris (4 seminaris de 2 h).Els seminaris de pràctiques (un per cada sortida de camp exceptuada la més curta) serviran per discutir els aspectes geobotànics de les sortides (adaptacions morfològiques, flora, territoris florístics, les comunitats en el temps i en l'espai, ...).Les 55 h de pràctiques no presencials + d'aprenentatge autònom inclouran la redacció d'una memòria de pràctiques (5 h), l'elaboració d'un herbari bàsic (15 h) i 35 h d'autoavaluació i aprenentatge autònom.

35

6. Avaluació (criteris, sistemes i ponderació)Exemple:. S’avaluarà els coneixements teòrics i pràctics assolits, les habilitats pràctiques adquirides, el grau

d’aprofitaments i l’ interès .... assistència a sessions presencials / examen escrit-oral / participació a classe,.... assistència (10%)/ examen teòric (40%)/treball a pràctiques (30%)/presentació de treballs (20%) No s'ha tractat


Biologia Cel.lular


Nom assignatura Biologia CelularNº ECTS /tipus 12/obligatoriaAny Acadèmic (impartició) Segundo (requerimientos previos)Titulació/Ensenyament(Màster) BiologiaCoordinador/a el que toque Professors/res (Departament + nº Crèdits) Todos

Hores estimades : 301 h (primera aproximación)Presencials (classes, seminaris, laboratori, avaluació presencial..) màxim 1/3 del total

105


2. Competències que es desenvolupen en l’assignaturaGenerales

1. Capacidad de organización y planificación2. Conocimiento de una lengua extranjera en el campo científico3. Habilidades elementales en informática como herramienta de investigación4. Recuperar y analizar información de diferentes fuentes5. Exposición oral y escrita, de información y de resultados6. Capacidad de aplicar la teoría a la práctica (diaria) del laboratorio (Toma de decisiones)

Personales1. Trabajo en equipo, fomentando el trabajo interdisciplinar. 2. Pensamiento crítico (capacidad de análisis y síntesis)

Específicas1. Capacidad de aplicar la teoría a la práctica (diaria) del laboratorio (Toma de decisiones /

Resolución de problemas) : a. Leer y entender un artículob. Interpretar resultados experimentales – Análisis de datos

2. Capacidad de trabajo en un laboratorio de Biología Celular (esterilidad, seguridad, etc…)

36


Entender el modelo funcional integrado de la célula eucariotaAnálisis de la respuesta celular frente al entorno y su modificación por la propia célulaConocimiento de procedimientos de uso de equipos y técnicas empleados en la investigación en Biologia Celular

Entender información científica, integrarla, criticarla y ser capaz de exponerlaTrabajar en un laboratorio de Biologia Celular (cultivo celular, microscopía, análisis de proteínas, etc...)

Tiene que trabajar mucho y bien

4. Programa (Blocs temàtiques + temes)Enseñanza basada en resolución de problemas

Bloque 1 : El citoesqueletoBloque 2 : Matriz, adhesión y señalizaciónBloque 3 : Transporte intracelularBloque 4 : Ciclo celular

Por temas

Tema 1. Citoesquelet d’actina Molècula. Equilibri G/F in vitro: Polimerització. Equilibri G/F in vivo: Proteïnes associades a l’actina. Regulació funcional de les proteïnes associades a l’actina. Tema 2. Citoesquelet de tubulina Molècula. Equilibri dímer/microtúbul in vitro: Polimerització. Equilibri dímer/microtúbul in vivo: Proteïnes associades als microtúbuls (MAPs). Regulació de les MAPs. Tema 3. Citoesquelet dels filaments intermedis Molècula. Equilibri tetràmer/filament in vitro: Polimerització. Equilibri tetràmer/filament in vivo: Proteïnes associades als filaments intermedis (IFAPs). Regulació de les IFAPs. Citoesquelet vegetal. Tema 4. Matriu extracel·lular Elements i funcions. Matriu animal. Matriu vegetal. Tema 5. Adhesió cel·lular

37

Adhesió. Característiques de les molècules adhesives. Mecanismes reguladors de les interaccions adhesives. Integrines. Característiques de l’adhesió mitjançada per integrines. Característiques moleculars. Senyalització derivada de l’adhesió per integrines. Cadherines. Característiques de l’adhesió mitjançada per cadherines. Característiques moleculars. Senyalització derivada de l’adhesió per cadherines. Immunoglobulines. Característiques de l’adhesió mitjançada per immunoglobulines. Característiques moleculars. Senyalització derivada de l’adhesió mitjançada per immunoglobulines. Selectines. Característiques de l’adhesió mitjançada per selectines. Característiques moleculars. Senyalització derivada de l’adhesió mitjançada per selectines. Proteoglicans i ADAMs. Tema 6. Senyalització intracel·lular Introducció. La cèl·lula com a receptor, integrador, transductor i efector de senyals. Control del cicle cel·lular (proliferació, diferenciació i apoptosi), de la fisiologia cel·lular (vies i compartiments) i de les seves relacions amb l’exterior (emissió de senyals, moviment i adhesió cel·lular). Recepció i transducció. Mecanismes i molècules intermediàries de la transducció. Canals iònics. Proteïnes G trimèriques. Altres activitats enzimàtiques. Xarxes de senyalització i mòduls d’acoblament. Tema 7. Transport nuclear Importació i exportació nuclears. Elements del transport mitjançat per senyal. Mecanismes d’exportació/importació. Regulació pel cicle Ran i per fosforilació dels senyals d’importació/exportació. Tema 8. Translocació en el reticle endoplasmàtic Dominis funcionals del reticle endoplasmàtic. Translocació co-traduccional. Translocació post-traduccional. Processament post-traduccional. Retrotranslocació. Resposta front a proteïnes mal plegades o estrès. Tema 9. Importació proteica mitocondrial Compartimentació mitocondrial. Senyals d’importació. Xaperones i transportadors citoplasmàtics. Complexes Tom, Tim, GIP. Processament proteic intramitocondrial. Xaperones matricials. Redistribució als diferents compartiments funcionals. Tema 10. Importació proteica al cloroplast Compartimentació mitocondrial. Senyals d’importació. Xaperones i transportadors citoplasmàtics. Complexes Toc i Tic. Processament proteic estromàtic. Xaperones estromàtiques. Redistribució als diferents compartiments funcionals. Tema 11. Importació proteica als peroxisomes Variabilitat funcional dels peroxisomes. Peroxines. Senyals d’importació PTS1 i PTS2. Importació. Tema 12. Degradació proteica Lisosomes: importació de proteïnes integrals de membrana i d’enzims. Proteasomes: components i regulació. Tema 13. Transport vesicular Transport per vesícules nues i recobertes: endocitosi, exocitosi i transport entre compartiments. Generalitats del transport per vesícules recobertes: COPI, COPII, adaptadors/clatrina. Tema 14. Exocitosi-endocitosi Secreció constitutiva i regulada: compartiments d’origen, transport i fusió amb la membrana plasmàtica. Càrregues solubles i de membrana. Regionalització membranosa: dominis caveoles-raft-glicosinapsi. Endocitosi: endocitosi mitjançada

38

per receptor, endocitosi de fase fluida, fagocitosi. Endosomes i reciclatge de membrana. Tema 15. Cicle cel·lular Introducció. Maquinària del cicle cel·lular. Quinases dependents de ciclines. Ciclines. Regulació de l’activitat dels complexos CDK-ciclina. Activació dels complexos CDK-ciclina per CAK. Proteïnes inhibidores dels complexos CDK-ciclina. Enzims que modifiquen covalentment a les CDKs. Control de la mitosi. Control de la transició G2/M. Control de la transició metafase/anafase. Control de la transició G1/S. Control de la fase S. Control del cicle cel·lular en resposta al dany en el DNA i als estímuls mitogènics excessius. Oncogens i proteïnes supressores de tumors. Apoptosi.


- Clases magistrales (máximo 45 h / curso) (trabajo alumno : 90 h (x2), profesor : 135 h (x3))

- Tutorías de grupo (máximo de 6 h / curso ) (trabajo alumno : 6 h, profesor : 12)

- Problemas (considerado en prácticas) : (máximo 15 h / curso; trabajo alumno : 30 (x2) ; profesor 30 (x2))

- Prácticas de laboratorio : 45 h – Actividades de preparación / evaluación (Moodle)

- Trabajos semipresenciales basados en Moodle (técnicas, preparación de problemas)

Trabajo de alumno : 301 hECTS Teorias (8) : 45 (Clase)+ 6 (tutoria) + 60 (semipressencial) + 90 (trabajo propio) : 201 h ECTS Prácticas (4) : 45 (presencial) + 15 (problemas) + 40 (propio) : 95 Examen : 5 h Trabajo de profesor : 650 h45 + 135 p + 6 + 12p + 130 (semipresenciales, x3) : 328 h (TEORIA)En prácticas : 45 + 90 p : por grupo de 12 alumnos : 135 h (+ por grupo extra) : 295 h (de las 45 horas % -parte coordinada con otras prácticas - transversalidad)Examen : 5 h (examen) + 10 h corrección + 20 preparación

1 grupo de 60 alumnos 12 ECT, requiere dos profesores a dedicación completa

6. Avaluació (criteris, sistemes i ponderació)Exemple:. S’avaluarà els coneixements teòrics i pràctics assolits, les habilitats pràctiques adquirides,

el grau d’aprofitaments i l’ interès .... assistència a sessions presencials / examen escrit-oral / participació a classe,.... assistència (10%)/ examen teòric (40%)/treball a pràctiques (30%)/presentació de treballs (20%)

39

No se considera la asistencia a clase

Actividades semipresenciales- evaluadas : 20 %

- Problemas basados en artículos entregados como tareas (Moodle), recogidos y evaluados por el profesor

- Tareas de conocimiento y aplicación de técnicas basados en ejemplos semipresenciales (Moodle)

- Pruebas de autoevaluación por bloques (repetidos; valor)

Actividades de prácticas de laboratorio : 30 % - 2 semanas intensivas

- Tarea de estudio y autoevaluación de conocimientos previa a las prácticas- Libreta de laboratorio (Portafolio)- Prueba de conocimientos / resolución de casos posterior a las prácticas

Prueba de ‘validación de conocimientos’ : 50 % - Presencial / Personal, y la ha de aprobar

- Conocimientos (test)- Resolución de casos (problemas


Biodiversitat Humana


Nom assignatura BIODIVERSITAT HUMANANº ECTS /tipus 6 TRONCALAny Acadèmic (impartició) 2009-10Titulació/Ensenyament(Màster) GRAU BIOLOGIACoordinador/a CLARA GARCÍA MOROProfessors/res (Departament + nº Crèdits) CLARA, MIGUEL, PEDRO, ALEJANDRO

DEPT. BIOLOGIA ANIMAL: 6 CRÉDITOS

Hores estimades exemple (2,5ECTS x 25 hores = 62,5 hores total) 150Presencials (classes, seminaris, laboratori, avaluació presencial..) màxim 1/3 del total

48


2. Competències que es desenvolupen en l’assignatura Comprendre i identificar la variabilitat biològica humana Comprendre els mecanismes en els que es basa l'evolució temporal i

espacial de les poblacions humanes

40

Coneixement d'altres cultures i costums Compromís ètic davant la diversitat humana


Estudi de la variació en diferents nivells: molecular, morfològic i poblacional Aprendre a utilitzar els recursos específics per a l'estudi i quantificació de la

biodiversitat humana Analitzar i interpretar la informació de la variabilitat a nivell individual i

poblacional



classes magistrals: 10 hores seminaris: 12 hores (6x2h) debat: 2 hores (1x2h) pràctiques de laboratori: 18 hores (9x2h) activitats presencials d'avaluació: 4 hores tutories: 2 hores

lectura dirigida: coneixement d'altres cultures, ... (12 hores) resolució de casos pràctics: simulació d'una excavació (video Atapuerca),

visita a museu per analitzar restes humanes dipositades per tal d'identificar la variabilitat, ... (24 hores)

problemes i exercicis d'autoavaluació (12 hores)

Estudi i aprenentatge autònom: 54 hores6. Avaluació (criteris, sistemes i ponderació)Exemple:.

9. S’avaluarà els coneixements teòrics i pràctics assolits, les habilitats pràctiques adquirides, el grau d’aprofitaments i l’ interès ....

10.assistència a sessions presencials / examen escrit-oral / participació a classe,.... 11.assistència (10%)/ examen teòric (40%)/treball a pràctiques (30%)/presentació de treballs

(20%)

La qualificació final de l'assignatura és única i indivisible. Per a superar l'assignatura cal obtenir com a mínim el 35% del valor màxim assignat a cada una de les proves d'avaluació continuada.

12. assistència a les activitats presencials: 10% 13. preparació, presentació i defensa dels seminaris: 15% 14. participació i defensa de criteris en el debat: 15% 15. elaboració informe de pràctiques: 15%

41

16. prova de continguts (test): 15% 17. prova escrita de resolució de problemes i altres qüestions: 30%


La dona i l'home, uns bitxos que es desconeixen mútuament. Melià Golf Vichy Català. Juliol 2007. Edicions UB

Ecologia

Pla Docent:

Nom de l’Assignatura EcologiaNº ECTS /tipus 12Any Acadèmic (impartició) tercerTitulació/Ensanyament Grau en BiologiaCoordinadorProfessors (Departament + nº hores):

300 hores / alumne (H. ESTIMADES :12*25 = 300)

1460 hores / professorPresencials (40 %) 110 horesActivitats dirigides

(20 %) 80 hores

Treball Autònom (40 %) 110 hores

Objectius:- Adquirír els coneixements bàsics en Ecologia del medi terrestre, aquàtic

continental, i marí- Adquirir la metodología bàsica d’anàlisi de l’estructura i funció dels

ecosistemes: o Anàlisis en dinàmica poblacional o Anàlisis en estructura de comunitatso Análisis de processos biogeoquímics

- /…./

Competències: - Generals

Capacitat d’anàlisi i de síntesisResolució de ProblemasAprenentatge autònomAdaptació a noves situacions

- EspecíficsPlanificació del treball de camp Disseny experimental

42

Capacitat de treball de camp i laboratoriAnàlisis de dades i obtenció de resultatsCapacitat de síntesis a diferents escales de temps i espai

Temari (continguts i programa):Bloc I- Ecologia de PoblacionsBloc II: Ecologia de ComunitatsBloc III: Ecologia sistèmica i global

Metodología:

Activitats PresencialsDocència Teòrica Docència

PràcticaActivitats

Tipus d’activitat acadèmica

Magistral Seminaris /problemes

Treball en grup

Present.de treballs

Pràctiques Camp

Pràctiques Laborator/ordinador

Evaluació

Total

Hores impartides

50 10 0 0 20 15 10 110Preparació hores impartides

150 30 0 0 120 30 100 460

TOTAL 200 40 0 0 140 45 110 570

Activitats semi-presencials/ dirigidesTipus d’activitat Nº hores

de treballpersonal

Dedicació del Professor

Lectura dirigida 20 ¿?Assaig 15Resolución d’exercicis 30Memoria de pràctiques 15

TOTAL 80

Avaluació: (com i quan):

Ítems d’avaluació % avaluació Quanmemoria de pràctiques 25 Després de la

pract.exercicis no presencials 15 seqüencialsproves de síntesis final 60 3 (después de

cada bloc

43

temàtic)TOTAL 100

Bibliografía:

Recomenacions:

Zoologia


Nom assignatura ZoologiaNº ECTS /tipus 12/ObligatoriaAny Acadèmic (impartició) 2008-09Titulació/Ensenyament (Màster) BIologiaCoordinador/a Benet TallaferroProfessors/res (Departament + nº Crèdits)

Hores estimades (12ECTS x 25 hores = 300 hores total)Presencials (classes, seminaris, laboratori, avaluació presencial..) màxim 1/3 del total

125


2. Competències que es desenvolupen en l’assignatura

Competències transversals:

Capacitat de pensament crític, lògic i creatiu. Capacitat d’anàlisi i síntesi. Contribució a la adquisició de competència en el desenvolupament de l’activitat

científica. Capacitat de treball en equip. Capacitat de comunicació escrita Capacitat d’organització i planificació

Competències específiques:

Coneixement dels diferents models d’organitzacio dins del regne animal. Reconèixer i situar, dins l’escala evolutiva, els principals grups animals i

interpretar la seva evolució. Obtenir una visió global de la filogènia del regne animal. Identificació d’espècies i grups taxonòmics rellevants. Coneixement sobre tècniques d’estudi de la biodiversitat animal. Saber accedir a les principals bases de dades internacionals relacionades amb

la biodiversitat animal

44

Realització/presentació treballs en equip i discussions en seminaris dirigits pels estudiants

3. Objectius

Conceptuals generals:

• Reconèixer els principals grups d’animals i situar-los dins de l’escala evolutiva.

específics: • Conèixer i identificar les sinapomorfies que suporten els principals

brancatges evolutius del Regne Animal. Conèixer les principals teories evolutives sobre l’evolució animal, així com els principals punts febles de les mateixes.

Procedimentals (habilitats) • Aconseguir la capacitat de distingir les teories evolutives controvertides y/o

provisionals de les mes fiables, particularment en el camp de l’evolució i la filogènia animal, per tal de poder continuar la recerca en els camps mes adequats.

• Estudiar i comprendre la complexitat i la diversitat dels éssers vius i la seva evolució i les correlacions evolutives entre ells i el seu ambient.

• Adquirir la capacitat de llegir i de utilitzar la literatura apropiada amb una amplia comprensió del seu contingut, context, objectius, qualitat de la informació i la seva interpretació i utilitat. Comprensió crítica dels treballs de recerca en el camp de la evolució i la filogènia animal.

Actitudinals (Actituds) • Capacitat d’exposició clara i exacta d’un tema. Discussió madura del seu

contingut tant amb especialistes com amb persones no expertes. • Capacitat critica i analítica del contingut dels treballs de recerca.

Reconeixement que les asseveracions deuen de ser provades i que la evidencia que presenten es correcte.

• Capacitat d’utilitzar diversitat de mètodes d’estudi i d’anàlisi i de pensar independentment Definir els experiments adequats per tal de solucionar els problemes que es plantegen.

• Familiaritat amb la terminologia, nomenclatura y els sistemes de classificació més apropiats.

45

4. Programa

Teoria (44h)Temes a desenvolupar en las classes teòriques presencials

44 sessions.

Sessions Teorico-Pràctiques (60h)

20 sessions de 3 hores.

Sortides de camp: (21 h)

3 sortides de 7 hores

5. Metodologia

5.1 Activitats presencials

5.1.1. Classes teòriques (44h).

Es centraran en els conceptes bàsics de zoologia, evolució animal i

Les classes teòriques desenvoluparan els conceptes bàsics del temari i inclouran les eines adients per il.lustrar l’explicació (presentacions, vídeos, etc...). El material de suport a l’assignatura estarà disponible en un dossier electrònic prèviament a la seva impartició.

Grups grans

5.1.2. Sessions Teòrico-pràctiques (60 h).

El reconeixement de la diversitat dels diferents grups es farà en sessions teòrico pràctiques.

Les sessions de pràctiques es duran a terme als laboratoris del Departament de Biologia Animal, amb materials procedents de la col.lecció del Departament i amb material viu.

Grups màxim 12 alumnes

5.1.4. Pràctiques de camp (21 h)3 sortides de camp centrades en el mostreig i/o observació de fauna d’artròpodes, vertebrats i invertebrats marins respectivament.

5.2 Activitats tutoritzades (25 h)

46

Estudi de la diversitat taxonòmica dels principals grups d’animals mitjançant diversos tipus de materials seguint les indicacions dels professors.

5.3 Aprenentatge autònom (150 h)Estudi dels conceptes que s’impartiran a les classes presencials. Consulta de fonts complementàries, lectura de textos proposats pel professor, consulta de pagines web proposades pel professor.

6. Avaluació (criteris, sistemes i ponderació)

L’avaluació serà continuada. S’avaluaran els coneixements i les habilitats adquirides per l’alumne, així com la seva participació en les diverses activitats presencials i no presencials. En el cas d’escollir l’avaluació única es realitzarà la primera quinzena de juny.

Assistència a les sessions teòrico- pràctiques (10%). Participació activa en les activitats programades (10%). Preparació de temes de forma autònoma i prova escrita. Llibreta de pràctiques. Prova de síntesi sobre la matèria teòrica i pràctica impartida (40 %).

7. Bibliografia

Bioestadística


Nom assignatura BIOESTADISTICANº ECTS /tipus 6Any Acadèmic (impartició) 2098Titulació/Ensenyament(Màster) BIOLOGIACoordinador/a Miquel CalvoProfessors/res (Departament + nº Crèdits)

A. Miñarro (6), A. Arcas (6), F. Oliva (6), J. Ocaña (6)

Hores estimades Presencials (classes, seminaris, laboratori, avaluació presencial..) màxim 1/3 del total

50


2. Competències que es desenvolupen en l’assignatura.Transversals:Captació d’informació oral i estructuració posterior. Capacitat deductiva i analítica.Desenvolupament d’estratègies de resolució de problemes.Capacitat de resumir i sintetitzar.Capacitat de plantejament d’hipòtesis.Presa de decisions.

47

Expressió oral, escrita i gràfica.

Específiques:Capacitat de modelització matemàtica i estadística de la realitat.Presa de decisions a partir de criteris estadístics – probabilístics.

3. Objectius (coneixements/habilitats/actituds què ha de saber (reconèixer, identificar, enumerar...)/què ha de saber fer (resoldre, analitzar, calcular,...)/com ha de fer-actuar (platejar-se, optar, esforçar-se..)Coneixements:L'objectiu bàsic de l'assignatura és familiaritzar l'estudiant amb els conceptes i tècniques estadístiques més importants dins dels diferents àmbits de la Biologia:

1. Diferenciació entre mostra i població2. Diferenciació entre Estadística descriptiva i Inferència estadística3. Coneixement de les eines bàsiques d’Estadística descriptiva4. Lleis bàsiques de la probabilitat. Principals distribucions lligades a

fenòmens biològics5. Conceptes i eines bàsiques d’Inferència estadística: mostratge, intervals

de confiança, principals contrastos d'hipòtesis sota la premissa de normalitat, contrastos per variables categòriques

6. Relacions entre variables: regressió lineal simple.

L'alumne ha de ser capaç d'analitzar i resoldre les diferents qüestions teòriques i aplicades, aquestes darreres manualment o amb l'ajut de l'ordinador.

Un objectiu secundari és fomentar la capacitat d'anàlisi i raonament de l'alumne, per la qual cosa és fa més èmfasi en les premisses i condicions que en les fórmules de resolució.Aquesta assignatura és la base de Disseny d'Experiments i Anàlisi de Dades, on s'estudien tècniques més avançades com l'anàlisi de la variància i els mètodes multivariants.Habilitats:Reconèixer les situacions reals on cal aplicar cadascuna de les tècniques estadístiques estudiades.Utilització d'algun paquet estadístic, interpretació dels llistats i elaboració de les conclusions en termes biològics.Comunicació de resultats de forma rigorosa i entenedora.Capacitat de comunicació amb un expert en Estadística per a la resolució i discussió de problemes més complexos.

Actituds:Plantejar-se la interpretació probabilística – estadística dels fenòmens i sistemes biològics.Plantejar-se la interpretació probabilística – estadística de la presa de decisions i dels seus riscos associats.

48

4. Programa (Blocs temàtiques + temes)1. Càlcul de probabilitats1.1 Distinció clara entre els esdeveniments deterministes i aleatoris.Concepte de regularitat estadística i llei empírica de l'atzar.Entendre la relació entre la Probabilitat i l'Estadística a través d'una breu ressenya histórica.Adquisició del concepte de probabilitat com una funció real i distingint-la de la forma concreta en que s'assignen els valors.Veure com l'existència d'informació addicional pot afectar la probabilitat d'un esdeveniment: concepte de probabilitat condicionada.Comprendre el significat del concepte d'independència estocàstica i ser capaços d'avaluar quan es dona a la pràctica.Manejament dels teoremes fonaments del càlcul de probabilitats: Teorema de les probabilitats totals i Teorema de Bayes.• Objectius- Generals2. Variables aleatòries• Objectius- Generals3. Principals models probabilístics3.1 Fer veure la importància de tenir uns models ben definits i amb propietats ben estudiades que es puguin adaptar a diverses situacions pràctiques.Aprofundir en els conceptes vistos al tema anterior amb exemples concrets i d'interès molt general.Adquirir la capacitat d'identificar el model probabilístic adient per a cada problema concret i resoldre’l un cop identificat.Resolució de problemes concrets tant amb l'ajuda d'una calculadora i de taules estadístiques com a través de l'ús d'un paquet estadístic amb l'ordinador.Veure les relacions entre alguns dels models estudiats i remarcar la importància del model norma con a conseqüència del teorema central del límit.• Objectius- Generals4. Estadística descriptiva4.1 Definir els objectius de l’Estadística com a ciència i la seva classificació en Estadística descriptiva iEstadística inferencial.Definir les tècniques estadístiques gràfiques i a quin tipus de variable podem d’aplicar-se.Definició del concepte d’estadístic i definir els principals estadístics de centralitat, dispersió i de forma.Estudi de la relació entre dues varibles: obtenció de la recta de regressió i interpretació del coeficient decorrelació.Estudi de diversos casos pràctics amb l’ordinador mitjançant el paquet estadístic triat.• Objectius- Generals5. Estimació5.1 Definir amb claredat les diferències entre població i mostra.

49

Entendre el concepte d’estimador puntual com a un estadístic que permet aproximar els valors d’un paràmetre desconegut.Fer veure les limitacions de l’estimació puntual, per tal d’introduir l’estimació per intervals deconfiança.Entendre el concepte de nivell de confiança i la seva interpretació freqüentista.Ajudar-se de l’ordinador per la realització de casos pràctics en els que s’insistirà en la selecció del model adient al problema.• Objectius- Generals6. Els contrastos d’hipòtesis6.1 Plantejament dels contrastos d’hipòtesis com a una decisió dicotòmica: hipòtesi nul·la en front a hipòtesi alternativa.Definició del estadístic del contrast i les regions crítiques i d’acceptació.Entendre que la presa de decisions implica sempre un possible error: errors de tipus I i II; nivell de significació i potencia del test.Remarcar la importància de la mida mostral a l’hora de planificar un experiment.En els casos pràctics es farà que l’alumne dissenyi diferents contrastos d’hipòtesis, els valori i proposi formes de millorar-los.• Objectius- Generals7. Anàlisi estadística normal7.1 A continuació es detallen els principals contrastos que es veuran en aquesta unitat:-Contrastos per a la mitjana d’una població normal: el test de la t de Student.-Contrastos per a dues poblacions normals:

-Cas de dades aparellades-Cas de poblacions independents: comparació de les variàncies com a pas previ per a la comparació de mitjanes.

L’objectiu principal d’aquesta unitat consisteix en que l’alumne sigui capaç d’identificar el tipus de contrast adient a cada situació concreta. Cal insistir en la necessitat de verificar les condicions del contrast més que en el càlcul numèric concret.En aquesta unitat les pràctiques amb ordinador són molt importants ja que permeten que l’alumne s’enfronti a un bon nombre de problemes reduint el temps de càlcul i insistint en identificar el contrast adient.• Objectius- Generals8. La prova de la Khi-quadrat• Objectius- Generals


Presencials Semipresencials Treball autònomClasses Magistrals 28 28Problemes 10 10Pràctiques Ordinador 10

50

Resolució Problemes semipresencials

21

Resolució Casos Pràctics

21

Avaluacions 2 8Estudi autònom 12TOTAL 50 50 50

6. Avaluació (criteris, sistemes i ponderació)Es pot realitzar en dues modalitats:• Avaluació continuada: que comporta:

Resolució dels casos plantejats a pràctiques. La nota de pràctiques es calculafent la mitjana de les pràctiques programades per cada curs, i representael 20% de la nota final.

Lliurament de llista de problemes resolts (manual o electrònicament), i representa el 10% de la nota final.

Realitzar una prova de síntesi en el període previst pel Consell d’estudis. Laprova és comú per a tots els grups, i representa un 70% de la nota final. Elsalumnes que no superin la primera convocatòria només hauran de repetiraquesta prova de síntesi en la segona.

• Avaluació única: consisteix en una prova de síntesi en el període previst pel Conselld’estudis. La prova és també comú per a tots els grups, i avalua el coneixementintegral adquirit a les classes de teoria, de problemes i a les pràctiques. Per acollir-seen aquest segon tipus d’avaluació, l’estudiant interessat haurà de seguir les directriusi respectar els terminis que especifiqui el Consell d’Estudis per a tot l’ensenyament.


Regulació del Metabolisme


Nom assignatura Regulació del metabolisme (Biologia)Nº ECTS /tipus 12 / troncalAny Acadèmic (impartició)Titulació/Ensenyament(Màster) Biologia Coordinador/a Ignasi RemírezProfessors/res (Departament + nº Crèdits) Montse Busquets

Neus Carbó

51

Javier CasadoMontse EsteveRoser IglesiasFrancesc LópezMiquel LloberaTeresa MampelPedro MoralMaria Soley

Hores estimades (12ECTS x 25 hores = 300 hores total)Presencials (classes, seminaris, laboratori, avaluació presencial..) màxim 1/3 del total

95


2. Competències que es desenvolupen en l’assignatura- Instrumentals

- Capacitat d’anàlisi i síntesi- Capacitat d’organització i planificació- Comunicació oral i escrita en castellà o català- Coneixement d’anglès- Resolució de casos pràctics

- Personals- Treball en equip- Raonament crític

- Sistèmiques- Aprenentatge autònom- Motivació per la qualitat


Conèixer els principals mecanismes de control del metabolisme intermediari des de l’àmbit hormonal, enzimàtic, transcripcional i de vies metabòliques, per tal d’entendre el metabolisme des del nivell molecular al més intengratiu i l’impacte de la desregulació d’aquests mecanismes sobre el metabolisme i la inducció de patologies.

Interpretar dades metabòliques, i caracteritzar situacions fisiopatològiques tot avaluant la seva repercussió sobre el metabolisme.


INTRODUCCIÓ AL METABOLISMETema 1.- Estructura i funció d’òrgans i teixits.Tema 2.- Interrelacions metabòliques entre òrgans i teixits.

INTRODUCCIÓ A LA REGULACIÓ DEL METABOLISMETema 3.- Transport i compartimentació cel.lular.Tema 4.- Mecanismes de control del metabolisme.Tema 5.- Paper de les hormones en el metabolisme.

EL METABOLISME DESPRÉS DE LA INGESTIÓ D’ALIMENT

52

Tema 6.- Digestió i absorció d’aliments.Tema 7.- El teixit adipós blanc.Tema 8.- El múscul esquelètic i cardíac.Tema 9.- El fetge.

ADAPTACIONS METABÒLIQUES AL DEJUNITema 10.- Adaptacions al dejuni a curt termini.Tema 11.- Adaptacions al dejuni a llarg termini.

NUTRICIÓ PROTEICA I METABOLISMETema 12.- Importància de les proteïnes a la dieta.Tema 13.- Utilització metabòlica dels aminoàcids.

METABOLISME DEL COLESTEROLTema 14.- Síntesi i transport de colesterol.Tema 15.- Metabolisme del colesterol i l’aterogènesi.

PRÀCTIQUES1) Aïllament d’adipòcits de rata i estudi de la lipòlisi.2) Disseny i realització d’experiments sobre la regulació de la

lipòlisi en adipòcits


Les tres primeres parts del programa de teoria es desenvoluparà a les aules. Inclourà el plantejament i resolució de qüestions i problemes sobre els diferents aspectes de cada tema. Ocuparà els mesos de setembre, octubre i novembre.

La quarta, cinquena i sisena parts del programa es treballaran el desembre i en format Aprenentatge Basat en Problemes. L’alumnat formarà grups reduïts de treball (en torn a 5 persones) i triarà (o se li assignarà) un problema a resoldre. En aquest mes, a l’hora de classe el/la professor/a tindrà una reunió amb els grups per discutir i orientar la resolució del problema. Cada dia de la setmana estarà dedicat a un problema (i per tant a un grup de treball) diferent. A la darrera setmana del curs els grups de treball hauran de fer una presentació de 10-15 minuts i posterior discussió amb la resta de l’alumnat.

Les pràctiques es fan de forma intensiva (4 dies consecutius) en el laboratori 20.

Presencials Activitat dirigida

Treball autònom

TOTAL

Classes magistrals semiclàssiques

20 10 40

Classes magistralsinteractives

20 30 40

laboratori 20 15 10seminari 15 40 30avaluacions 20 0 0TOTAL (Màx 100) 95 (Màx 100) 85 (Min) 120 300

53

Classes magistrals clàssiquesClasses magistrals interactivesLectura del guió de pràctiquesResposta test previ de pràctiquesRecolecció d’informació per seminariDiscussió amb el professor en petits grups per preparar el seminariPreparació resum final seminariImpartició seminari a la classeEstudi de primers temes en ABP: lectura, resolució problema, discussió a la classe, conclusions

6. Avaluació (criteris, sistemes i ponderació)Exemple:. S’avaluarà els coneixements teòrics i pràctics assolits, les habilitats pràctiques

adquirides, el grau d’aprofitaments i l’ interès .... assistència a sessions presencials / examen escrit-oral / participació a classe,.... assistència (10%)/ examen teòric (40%)/treball a pràctiques (30%)/presentació de treballs

(20%)

L’alumnat podrà optar entre avaluació única i una avaluació continuada. El professorat d’aquests grups recomana l’opció d’avaluació continuada. Qui opti per l’avaluació única haurà de fer-ho constar per escrit signant l’imprès que es proporcionarà, amb còpia per a l’interessat i pel professor o professora (art. 12 de les Normes Reguladores de L’avaluació i de la Qualificació dels Aprenentatges).

L’avaluació única consistirà en una prova escrita (1 de febrer de 2008) que abastarà el programa de teoria (8 punts) i les pràctiques (2 punts). Per aprovar l’assignatura caldrà obtenir un mínim de 4 punts de la teoria i 1 punt de les pràctiques.

L’avaluació continuada constarà de: - dues proves d’acreditació de nivell: La primera a finals d’octubre

(sobre els temes 1 a 6 del programa) i la segona a finals de novembre (sobre els temes 7 a 9 del programa). Cadascuna val 3 punts de la nota final. Per acreditar nivell suficient en una prova, cal treure un mínim de 1,8 punts. Qui no superi en una o les dues proves aquesta puntuació, haurà d’acreditar el nivell el dia de la prova de síntesi (1 de febrer de 2008).

- Els seminaris del mes de desembre s’avaluen en dues parts. La primera (0.75 punts de la nota final) correspon a la valoració del procés de preparació i presentació del seminari. Aquesta valoració tindrà en compte l’opinió del professorat, la del propi alume (autoavaluació) i la dels companys de seminari (avaluació entre pars). La segona correspon al resultat de la prova escrita sobre el conjunt de seminaris (1.25 punts) que es farà el dia de la prova de síntesi (1 de febrer de 2008).

- De les pràctiques, es valorarà el treball previ sobre el guió de pràctiques (test de comprensió a entregar entre 1 i 3 dies abans de l’inici del grup de pràctiques, 0.25 punts de la nota final). Es valorarà també el test final sobre les pràctiques i els càlculs i gràfics a entregar una setmana després d’acabat el grup de pràctiques, 0.75 punts de la nota final).

54

Finalment, acabats tots els grups (cap a mitjans de novembre) es farà una prova escrita de comprensió global de les pràctiques (1 punt de la nota final). Per acreditar coneixement suficient de les pràctiques cal obtenir una puntuació global mínima de 1.25. Qui no superi aquesta puntuació haurà d’acreditar-se de la part de pràctiques el dia de la prova de síntesi.

Avaluacions Contingut / Metodologia quan valor

Com supera

rTeoria 60

- 1: prova escrita Temes 1-6 (ABP) Finals octubre 30 ≥18/30- 2: prova escrita Temes 7-9

(presencial)Finals novembre 30 ≥18/30

Seminaris (ABP): problema 20 ≥12/20- 3: opinions (professor, alumne, companys) i presentació oral

Discussió d’un cas.Seminari (3

sessions presencials + feina

en grup)

Finals desembre 7.5

- 4: prova escrita Seminaris: propi i no-propi Últim dia classe 7.5

5.0Pràctiques 20 ≥15/20

- 5: prova escrita: test previ comprensió

Guió penjat 3 dies abans començar grup pràctiques

2.5

- 6: entrega de treball: test, gràfics,

Pràctiques fetes 1 setmana després d’acabar cada grup pràctiques

7.5

- 7: prova de síntesi Comprensió global pràctiques

Mitjans novembre (en acabar tots els grups de pràct.)

10

Avaluació única: - 1 de febrer de 2008- teoria: 8 punts- pràctiques: 2 punts- cal aprovar totes dues parts

Seminaris:- Dejuni- Diabetis- Hiperamonèmia- Balanç de nitrogen i malnutrició- Hipercolesterolèmia familiar

55


Fisiologia Animal

PLA DOCENT / ASSIGNATURA1. Dades generalsNom assignatura Fisiologia AnimalNº ECTS /tipus 12 / troncalAny Acadèmic (impartició) 2007-2008Titulació/Ensenyament(Màster) BiologiaCoordinador/a J. Gutiérrez et al./ Dp FisiologiaProfessors/res (Departament + nº Crèdits)Tots som pocs.../Dp Fisiologia - Biologia / 0.05 cred(per que sigui significatiu)Hores estimades (12ECTS x 25 hores = 300 hores total)Presencials (classes, seminaris, laboratori, avaluació presencial..) màxim 1/3 del total 88(29.3%)Activitats dirigides (no presencials) + tutoria (màxim 1/3 del total) 60,5(20.2%)Aprenentatge autònom (mínim 1/3 del total) 151,5(50.5%)2.a. Competències específiques que es desenvolupen en l’assignaturaCapacitat de comprensió dels mecanismes de funcionament animal, del control i regulaciódels seus òrgans i sistemes funcionals, de la seva interacció amb l’ambient i dels processosevolutius que condicionen la capacitat funcional.Capacitat per a la realització de proves funcionals i determinació de paràmetres fisiològics i laseva interpretació.Capacitat crítica i d’anàlisi i síntesi dels continguts impartits.2.b. Competències transversalsLes del llibre blanc3. ObjectiusProporcionar el coneixement del funcionament integrat dels òrgans i sistemes dels animals,les variacions al llarg de l’evolució i les adaptacions als diferents ambients.Ensinistrar en l’ús de tècniques i instruments que permeten explorar les funcions delsorganismes i la interpretació de la informació obtinguda.4. Programa1ª Part1. INTRODUCCIÓ2. EXCITABILITAT ELÈCTRICA CEL·LULAR I LA SEVA TRANSMISSIÓ3. CONTROL NERVIÓS4. CONTROL ENDOCRÍ2ª Part5. TAXA METABÒLICA I TEMPERATURA CORPORAL6. CIRCULACIÓ7. RESPIRACIÓ8. ALIMENTACIÓ, NUTRICIÓ I DIGESTIÓ9. EXCRECIÓ i EQUILIBRI IÒNIC5. Metodologia

56

Activitats presencials 88hClasses magistrals 37hPràctiques de laboratori 20hPràctiques de simulació informàtica 10hActivitats en grup 16hAvaluació individual 5hActivitats semi-presencials guiades 60,5hPreses de decisióAprenentatge basat en problemes (ABP)Preparació de portafoli docentParticipació en Fòrum de debat del Campus VirtualElaboració d’informes,Etc,.....Treball autònom del estudiant 151,5h6. Avaluació (criteris, sistemes i ponderació)L’assistència a les pràctiques i activitats en grup es obligatòria. S’avaluarà els coneixementsteòrics i pràctics assolits, les habilitats pràctiques adquirides, el grau d’aprofitaments i l’interèsPonderacióActivitats presencials 70%Activitats semipresencials guiades 30%7. Bibliografia (fonts d’informació bàsica)• BARBER, A.M.; PONZ, F. Fisiología animal: funciones vegetativas. Madrid: Síntesis,1988• BARBER, A.M.; PONZ, F. Neurofisiología. Madrid : Síntesis, 1989• HILL, R.W.; WYSE, G.A. Fisiología animal. Madrid: Médica Panamericana, 2006• HOAR, W.S. General and comparative physiology. 3rd ed. Englewood Cliffs, N. J.:Prentice-Hall, 1983• KAY, I. Introduction to animal physiology. Oxford: Bios Scientific, 1998• MATTHEWS, G.G. Neurobiology: molecules, cells and systems. Cambridge, (Mass.):Blackwell Science, 1998• MOYES, C.D.; SCHULTE P.M. Principios de fisiología animal. Madrid [etc.].Addison Wesley Iberoamericana España, 2007. [ed. anglesa].• RANDALL, D.J.; BURGGREN, W.; FRENCH, K. Fisiología animal [de] Eckert:mecanismos y adpataciones. 2a ed. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana de españa,1998. [Tr. de: Animal physiology, 4th ed]• SHEPHERD, G.M. Neurobiología. Barcelona: Labor, 1985• WITHERS, P.C. Comparative animal physiology. Fort Worth [etc.]: SaundersCollege, 1992Enlaces de interésMERLOT: Multimedia Educational Resources for Learninig and Online Teaching Varios autores.Comunidad virtual. http://www.merlot.org/Harvey Project Varios autores. Comunidad virtual. http://harveyproject.org/

57

Frontiers in Physiology APS Education Office. American Physiological Society. Portal de recursos.http://www.the-aps.org/education/frontiers/index.htmArchive of Teaching Resources: Graduate & Professional Education APS Education Office.American Physiological Society. Portal de recursos. http://www.apsarchive.org/main/gradhome.aspCATEUS: Cooperariva de Aplicaciones Tecnológicas para la Enseñanza UniversitariaSemipresencial Grupo de Innovación Docente en Fisiología. Universitat de Barcelona. Comunidadvirtual. http://www.ub.es/grindofi/The Physiome Project National Simulation Resource Physiome Project http://www.physiome.org/University of Auckland’s IUPS Physiome Website The International Union of Physiological SocietiesPhysiome Project http://www.physiome.org.nzAnatomy and Physiology Lab Rick Gillis, Glenn Brice and Kerrie Hoar. University of Wisconsin - LaCrosse. HTML. http://bioweb.uwlax.edu/APlab/Biointeractives: Animations. General Biology: Diffusion Across Membranes Dennis Liu, SatoshiAmagai. Howard Hughes Medical Institute. Shockwave Flash. http://www.biointeractive.org/Biointeractives: Animations. The Visible heart Dennis Liu, Christine E. Seidman, Satoshi Amagai.Howard Hughes Medical Institute. Java Applet/QuickTime Video. http://www.biointeractive.org/Biointeractives: Click and Learn. Vertebrate Circulatorium Satoshi Amagai. Howard HughesMedical Institute . Java Applet. http://www.hhmi.org/biointeractive/demos/index.htmCell-Tissue-Body Explorer Tomaz Amon. University Ljubljana. HTML/VRML.http://www.bioanim.com/CellTissueHumanBody6/index.htmlInteractive Physiology Pearson Education. HTML. http://www.interactivephysiology.com/InterNICHE International Network for Humane Education. http://www.interniche.org/Recopilación de enlaces autoaprendizaje Fisiología Animal Veterinaria. Universidad de Murcia.HTML. http://www.um.es/grupo-fisiovet/docencia.htmThe McGill Physiology Virtual Lab Domnica Marghescu and Jennifer Day. McGill University. HTML.http://www.medicine.mcgill.ca/physio/virtual_lab/virtual_lab.htmVirtual Labs in Physiology, simPHYSIO series. Camillan Huang and H. Craig Heller. StanfordUniversity. Shockwave Flash. http://www.stanford.edu/~camillan/simphysio/intro.htmlThe NORINA Database: Audiovisual alternatives to the use of animals in teaching . The NorwegianReference Centre for Laboratory Animal Science & Alternatives. HTML.http://oslovet.veths.no/NORINA/Metabolic Pathways of Biochemistry Karl J. Miller. The George Washington University. HTML.http://www.gwu.edu/~mpb/Actin-myosin crossbridge animation Jeff Sale. San Diego State University College of Sciences.QuickTime Video. http://www.sci.sdsu.edu/movies/actin_myosin.html

58

Basic Neural Processes Tutorials John Krantz. Hanover College. HTML.http://psych.hanover.edu/Krantz/neurotut.htmlBiointeractives. Animations. Biological Clocks: Fly Circadian Activity Dennis Liu, Michael Rosbash,Donna Messersmith. Howard Hughes Medical Institute. Shockwave Flash/QuickTime Video.http://www.biointeractive.org/Biointeractives: Animations. Biological Clocks: Human SCN Anatomy Dennis Liu, Joseph S.Takahashi, Donna Messersmith. Howard Hughes Medical Institute. Shockwave Flash.http://www.biointeractive.org/Biointeractives: Animations. Biological Clocks: The Drosophila Molecular Model Dennis Liu,Michael Rosbash, Donna Messersmith. Howard Hughes Medical Institute. Shockwave Flash.http://www.biointeractive.org/Biointeractives: Animations. Biological Clocks: The Mammalian Molecular Model Dennis Liu,Joseph S. Takahashi, Donna Messersmith. Howard Hughes Medical Institute. Shockwave Flash.http://www.biointeractive.org/Biointeractives: Animations. Neurobiology: Anatomy of the Cochlea Dennis Liu, A. James Hudspeth,Donna Messersmith. Howard Hughes Medical Institute. Shockwave Flash.http://www.biointeractive.org/Circadian Rhythms Liz Hunter, Jim Yurasits, Marjorie Maxey. Center for Biological Timing. HTML.http://www.cbt.virginia.edu/tutorial/TUTORIALMAIN.htmlEstructura, desarrollo y funciones del sistema nervioso Jorge Belmar . Pontificia Universidad Católicade Chile. HTML. http://www.puc.cl/sw_educ/neurociencias/Foundations of Neurobiology Homepage Fred Delcomyn. WH Freeman. HTML.http://www.whfreeman.com/delcomyn/INDEX.HTMInteractive Electrophysiological Software for Research and Teaching Peter H. Barry. The Universityof New South Wales. HTML. http://www.med.unsw.edu.au/PHBsoftNEUROBIOLOGY Molecules, Cells and Systems (Animations) Gary G. Matthews, Animations byKarin Christensen. Blackwell Science. Shockwave Flash.http://www.blackwellpublishing.com/matthews/animate.htmlNeuron. Carnevale, N.T.; Hines, M.L.. Duke University. Aplicación. http://neuron.duke.edu/Physiological Events at the Neural Synapse Barbara Liang. Fox Valley Technical College (Wisconsin).Shockwave Flash. http://www.wisc-online.com/lrnobj/ap1/AP1201/index.htmlBrain Sheep Dissection: The Anatomy of Memory Sitara Cave and Susan Schwartzenberg. TheExploratorium. HTML. http://www.exploratorium.edu/memory/braindissection/index.htmlSimulación potenciales de acción CTI Universidad de Navarra. Applet Java.http://www.unav.es/fyn/potenciales/potenciales.htmlThe Ionic Basis for the Action Potential Thomas J. Herbert. University of Miami. HTML.http://fig.cox.miami.edu/Faculty/Tom/bil255/action_potential.htmlThe Whole Brain Atlas Keith A. Johnson and J. Alex Becker . Harvard and MIT. HTML/Java.

59

http://www.med.harvard.edu/AANLIB/home.htmlVirtual Neurphysiology Lab Howard Hughes Medical Institute. Shockwave Flash.http://www.hhmi.org/biointeractive/vlabs/index.htmInteractive Respiratory Physiology Wilmot C. Ball. Johns Hopkins, School of Medicine. Aplicación.http://oac.med.jhmi.edu/res_phys/AboutProgram.HTMLBiointeractives: Click and Learn. Electrocardiogram Primer Howard Hughes Medical Institute .Shockwave Flash. http://www.hhmi.org/biointeractive/demos/index.htmBiointeractives: Click and Learn. Heart Size in Mammals Howard Hughes Medical Institute.Shockwave Flash. http://www.hhmi.org/biointeractive/demos/index.htmBiologyLabs On-Line: CardioLab. Desharnais, R.A.; Bell, J.R. California State University system andBenjamin Cummings. HTML. http://biologylab.awlonline.com/BiologyLabs On-Line: HemoglobinLab. Desharnais, R.A.; Bell, J.R. California State University systemand Benjamin Cummings. HTML. http://biologylab.awlonline.com/CardioLab. Robert Desharnais & Jeff Bell. California State University. Java Applet.http://biologylab.awlonline.comFrog Heart Physiology Laboratory Jonathan Swallow. University of Waterloo. Aplicación.http://lt3.uwaterloo.ca/~jswallow/frogdemo/Hemoglobin Dissociation Curve Autor desconocido. VentWorld. HTML.http://www.ventworld.com/resources/oxydisso/oxydisso.htmlHyperHeart. Knowledge Weavers: Dan Blumenthal and Brandon Hull. University of Utah. ShockwaveFlash. http://www-medlib.med.utah.edu/kw/pharm/hyper_heart1.htmlVirtual Cardiology Lab Joseph Perpich, Dennis Liu, Satoshi Amagai, Thomas Traill. Howard HughesMedical Institute . Shockwave Flash. http://www.hhmi.org/biointeractive/vlabs/index.htmBiointeractives: Click and Learn. Electric Fish Howard Hughes Medical Institute. Java Applet.http://www.hhmi.org/biointeractive/demos/index.htmCalifornia Blackworm Charles D. Drewes. Iowa State University. HTML.http://www.carolina.com/tips/worm/worm.aspFish on Line Daniel Pauly, Rainer Froese, Maria Lourdes Palomares. University of British Columbia.HTML. http://www.fishbase.org/Fish_On_Line.htmThe Bioluminescence Web Page Steven Haddock and James F. Case. UCSB. HTML.http://lifesci.ucsb.edu/~biolum/The Owl Pages Deane P. Lewis. HTML. http://www.owlpages.com/Digestive Physiology of Herbivores R. Bowen. Colorado State University. HTML.http://arbl.cvmbs.colostate.edu/hbooks/pathphys/digestion/herbivores/index.htmlEndocrinology Yu-Wai Peter Lin . Barry University. HTML. http://socrates.barry.edu/snhsplin/Endocrinology/endocrinology.htm

60

Fisiologia Vegetal

FISIOLOGIA VEGETAL 12 ECTS Anual

Clas

ses

Mag

istra

ls

Sem

in.

Prob

lem

es

Deba

t

Visit

a de

cam

p

Exàm

en E

scr

Exàm

en O

ral

TOTA

L PR

ESEN

CIAL

P. L

ab

Res.C

asos

Exer

c.TO

TAL

SEM

IPRE

SEN

CIAL

Mem

. Pra

c

Porta

F

Lect

ura

Estu

di

TOTA

L AU

TON

OM

Pr Pr Pr Pr Pr SPr SPr SPr Au Au Au Au 1 classe magistral x tema = 29 58 1 seminari x tema 29 0 5 debats 10 0 exàmens orals 2 0 problemes 8 0 6 pràctiques (10 sessions) x 4 h. 40 20 10 casos (5 hores presencials) 25 0 Preguntes curtes i problemes 25 0 memòria en grup (3) 20 20 exàmen escrit 3 Lectures 2 (complementar estudis i models per redacció) 9 13 22

3 sortides de camp de mig dia (un ecosistema natural un de productiu i camps experimentals) 9

61

90 90 120 120Competències treballades capacitat organització x x x x x x x x x capacitat anàlisi x x x x x x x x x x x x resolució problemes x x x x x treball equip x x x x x x coneixem lleng estranjera x x x raonament crític x x x x x x x x x x aprenentag autònom x x x x x x x comu oral llengua nativa x x x x x x x x x presa decisions x x x x x x x x x x x informàtica x x adaptació a noves situacions x x x x x x x x 1h teoria = 2h treball autònom 2h laboratori =1h treball autònom 12 ECT x 25 h alumne = 300 h 30 % = presencial = 90 hores 30 % semipresencial = 90 h 40 % autòmo = 120 h

62

avaluacions

Microbiologia

63

64

Participants a les Jornades Projecte AGAUR-ECTS

EQUIP DEGANAL

Javier Casado - DegàCreu Palacín - Vicedegana Acadèmica (Graus)Pedro Moral – Vicedegà Acadèmic (Màsters)Jorge Lloberas – Vicedegà RecercaFrancesc López – Secretari

CAPS D’ESTUDIS

Antoni Arcas - BiologiaMarta Pérez – Ciències AmbientalsRoser Iglesias – Bioquímica

DIRECTORS I SECRETARIS DE DEPARTAMENT

Marina Blas – Cap Biologia AnimalSantiago Mañosa – Secretari Biologia AnimalJosé Antonio del Rio – Cap Biologia Cel.lularManuel Reina – Secretari Biologia Cel.lularNéstor Hladun – Cap Biologia VegetalSergi Munné – Secretari Biologia VegetalEnric Canela – Cap Bioquímica i Biologia MolecularNeus Carbó – Secretària Bioquímica i Biologia MolecularJoan Armengol – Cap EcologiaAntoni Miñarro – Cap EstadísticaMiquel Calvo – Secretari EstadísticaJoaquim Gutiérrez – Cap FisiologiaGinés Viscor – Secretari FisiologiaNeus Cols – Secretària GenèticaFrancisco Lucena – Cap MicrobiologiaMontserrat Esteve – Representant Secc. Nitrògen-Obesitat

ALTRES CÀRRECS FACULTAT

Teresa Pagès – Coordinadora Formació ProfessoratRosa Araujo – Coordinadora PATSusanna Balcells – Coordinadora Mobilitat InternacionalMontserrat Busquets – Ex Cap d’Estudis de Bioquímica. Coordinadora Llibre Blanc Bioquímica i BiotecnologiaMiquel Llobera – Coordinador Biologia PAUDavid Bueno – Futur Coordinador Biologia PAUJosep Sánchez – Ex Degà de la Facultat de Biologia. Coordinador Estatal Llibre Blanc BiologiaTecla Riera – Ex Cap d’Estudis de BiologiaFrancesc Sabater – Ex Cap d’Estudis de Ciències Ambientals- Coordinador Llibre Blanc CCAA

65

REPRESENTANTS MÀSTERS

Xavier Ruiz – Biologia AnimalSílvia Atrian - GenèticaTeresa Mampel – Bioquímica i Biologia MolecularMontserrat Vidal - EcologiaJavier Pastor - MicrobiologiaLluïsa Vilageliu - GenèticaIsabel Trillas – Biologia Vegetal

REPRESENTANTS DEPARTAMENTS

Gustavo Llorente – Biologia Animal (Zoologia)Antoni Serra – Biologia Animal (Zoologia)Clara Garcia – Biologia Animal (Antropologia)Jeús Pérez – Biologia Cel·lularJoan Montes - Biologia Cel·lularJesús Ureña - Biologia Cel·lularRamon Masalles – Biologia Vegetal (Botànica)Xavier Sans – Biologia Vegetal (Botànica)Dolors Sant – Biologia Vegetal (Fisiologia Vegetal)Maria Soley – BioquímicaMaria Rieradevall - EcologiaFrancesc Oliva - EstadísticaJordi Ocaña - EstadísticaJosefina Blasco – FisiologiaTeresa Carbonell - FisiologiaMagda Grifolls - MicrobiologiaLluís Serra - Genètica

66

67

68

Matèries anuals o semestrals · Web viewFACULTAT DE BIOLOGIA Dues són les activitats que es van dur a terme en el marc d’aquest ajut. Com a primera activitat es va organitzar

Documents