Mapa Sonor

Mapa sonor de l’IES. Broch i Llop

IES. Professor Broch i Llop

Vila-real

Enrique Vilanova Añó

Treball de camp realitzat per alumnes de 4t d’ESO

sota la direcció d’Enrique Vilanova Añó

SO I SOROLL

Vivim immersos en un món de sons. Ells omplin la nostra vida. Les paraules, la música, els sons de la natura ens omplin de sentiments.

Els sons també ens posen a l’aguait, ens avisen del perill, ens acceleren la sang o ens tallen l’alè.

Una altra cosa són els sorolls. Estem i vivim saturats de sorolls, molts d’ells perfectament evitables i controlables. El soroll i les vivències que provoquen depenent de cadascú, de l’edat, nivell cultural, costums socials, països i cultures.

Els espanyols tenim fama de sorollosos. Però no tan sols la fama. Segons un informe de l’OCDE sobre contaminació acústica, Espanya és el segon país més sorollós del món, avantatjat tant sols pel Japó.

No obstant això, aquestes conclusions són rebutjades per qualificats experts del nostre país.

La veritat és que els sons omplin la nostra vida; el

silenci és necessari i saludable; i l’excessiu soroll suposa un risc per a la salut. L’Organització Mundial de la Salut (OMS), al 1972, s’atreví a catalogar el soroll com una forma més de contaminació: l’acústica. Set anys més tard, a la Conferència d’Estocolm sobre Medi Ambient, ja es va incloure definitivament el soroll com a element contaminant i la llavors anomenada CE va demanar als seus països membres un especial esforç ja que aquesta contaminació afecta a tots els ciutadans.

ELS SONS

Els sons es caracteritzen per la seua freqüència i per la seua intensitat, mesurada, en dB(A).

L’oïda no percep totes les vibracions de l’ambient sinó tan sols aquelles que tenen determinades freqüències. Açò varia en cada espècie animal. Per sota determinats llindars de freqüències, no escoltem res. I dins de les freqüències auditives, si sobrepassem certa intensitat, sols notarem una sensació dolorosa insuportable.

L’Organització Mundial de la Salut, recomana que els sorolls que apleguen a les nostres oïdes no sobrepassen la banda de 45 a 55 dB(A). I no obstant això, la majoria de ciutadans vivim en unes condicions ambientals en què no es respecten aquestes recomanacions.

Per ficar alguns exemples, un despertador genera 70 dB(A). Estar en un bar amb música, 100 dB(A). El trànsit del carrer escoltat des de casa 70-80 dB(A). La televisió 75 dB(A).

Encara que es recomana almenys unes 6 hores de silenci diari, en qualsevol ciutat com la nostra açò no és possible ni de nit, ni tan sols en el camp o en la zona de masets.

Vila-real, per molts motius, no és una ciutat silenciosa, ni de dia ni de nit.

CONSEQÜÈNCIES DEL SOROLL

1.- EFECTES SOBRE L’OÏDA

L’oïda rep l’impacte del soroll i per tant es ressent fàcilment. Si el soroll és brusc i intens, però breu, es pot produir una sordesa que pot ser temporal o perllongada. Però si el soroll intens actua de forma perllongada, es produeix una fatiga auditiva i una sordesa crònica i permanent, irreversible.

2.- EFECTES SOBRE EL SOMNI.

L’OCDE dóna per fet que el soroll pertorba el somni i el descans amb nivells entre 30 i 35 dB(A), i nivells punta de 40 dB(A).

Durant el somni tenim la impressió que no percebem els sorolls. No obstant això, el soroll nocturn que passa un cert llindar és apreciat pels nostres sentits, encara que no ens n’adonem. Així apareix l’insomni, els despertars freqüents i matiners, i el somni de mala qualitat, amb efectes tant físics com psicològics.

3.- ALTRES EFECTES DEL

SOROLL.

• Disminució del to muscular de l’estómac i també de la secreció de saliva i sucs gàstrics que dificulten la digestió.

• Augment de l’adrenalina, que comporta una hiperexcitació que origina comportaments estranys en els individus.

• Augment de l’estrés.• Augment del ritme cardíac i la tensió arterial.

• Mal de cap i tensió muscular.• Irritabilitat, malhumor, cansament, fatiga,

disminució del rendiment, de l’atenció i concentració, que pot augmentar el risc d’accidents.

Els nadons de fins a dos anys que han viscut tot aquest temps sotmesos a allò que els experts anomenen “noise confussions” (confussió de sorolls), envoltats de la televisió, la ràdio, la rentadora o l’aspiradora, tarden més temps en parlar correctament que aquells que viuen en ambients més silenciosos.

PERÒ, ON ESTÀ EL PROBLEMA?.

1.- LLAR, DOLÇA LLAR.

La llar pot i ha de ser un lloc de pau. Les veus, els aparells i electrodomèstics, la música o la tele, les portes, els jocs... Amb sentit comú i educació, és possible respectar la intimitat de cadascú i el dret al silenci.

2.- ELS BONS VEÏNS.

En els moderns edificis no existeix la intimitat de les cases, i la forma de construir no té en compte moltes vegades les més elementals normes d’aïllament. Les reparacions domèstiques, els animals, l’ascensor, les portes del garatge, la música, els crits...

La nostra llibertat acaba on comencen els drets dels altres. I una bona forma de fer-nos la vida agradable és evitar molèsties als altres.

3.- EL CARRER VIBRA.

El carrer és un focus permanent de sorolls, molts més del que seria aconsellable i suportable.

El trànsit de dia i de nit, camions, ciclomotors, acceleracions, sirenes, fregament de rodes en l’asfalt, tubs d’escapament, botzines,...

Obres i reparacions, edificis en construcció,... Carreteres, autopistes, corredors, desviaments,... Bars, discoteques i pubs, festes diverses,... Empreses, indústries,...

Amb alguns d’ells hem de conviure. Però el progrés no està renyit amb la qualitat de vida.

Les autoritats i els tècnics saben que hi ha dissenys, normes, mesures per paliar els efectes dels sorolls.

El progrés es mesura no tan sols per a l’avanç de la ciència i la tècnica, sinó també perquè aquestes estiguen al servei de la comunitat i del bé comú.

4.- NIT SENSE FÍ.

Els llocs de diversió nocturns solen ser massa sorollosos. Les terrasses d’estiu, festes (patronals, de carrer, de masets,...) revetlles, etc., solen tenir la música a tot volum.

La festa és una dimensió essencial en la vida de les persones, però s’ha d’harmonitzar amb el dret al silenci.

5.- TREBALL SOROLLÓS.

Molts treballs són excessivament sorollosos, tant per qui treballa com pel qui viu a prop. En el nostre entorn hi ha moltes indústries molt prop de llocs habitats, que fan un soroll excessiu tant de dia com de nit.

A Espanya hi ha uns 500.000 treballadors amb un nivell de soroll al seu lloc de treball que supera els 85 dB(A). “L’ideal sería un control del lloc de treball, i un altre control mèdic del treballador exposat, i pendre mesures en tots dos casos”

El secret està en la inversió per adoptar les mesures necessàries, però “qualsevol mesura és cara”.

Per tant, la sortida més senzilla és la protecció individual del treballador, que no sempre és precisament l’òptima. No obstant, en algunes professions ni tan sols cap aquesta protecció individual.

TREBALL DE CAMP

Des del 26 de novembre fins al 6 de gener ens disposarem a dur a terme el següent treball de camp, el mapa sonor de l’I.E.S. Broch i Llop.

Material

o Comptador manualo Cronòmetreo Podòmetreo Cinta mètricao Sonòmetre[1]

[1] En el cas de no disposar de sonòmetre, per obtindre una escala arbitrària, es pot utilitzar un magnetòfon amb un vúmetre d’agulla , que ens indique la potència del so que arribe al micròfon.

Activitat

Calia reflexionar si el nostre centre és sorollós o no ho és, atés que l’aire pot ser contaminat pel so.

Es varen prendre tres mesures, en distintes franges horàries (primeres hores del matí, després de l’hora del pati, i a últimes hores de la jornada escolar).

Com es representa gràficament un mapa sonor?.

La representació gràfica es fa fonamentalment mitjançant un codi de colors, com els que s’especifiquen al quadre següent:

Interval de soroll dB (A) Colors Trames

< 35 Verd clar

35 a 40 Verd

40 a 45 Verd fosc

45 a 50 Groc

50 a 55 Ocre

55 a 60 Taronja

60 a 65 Rosa

65 a 70 Carmí

70 a 75 Lila

75 a 80 Blau

> 80 Blau fosc

La representació de com queden les nostres aules, i espais comuns i de treball, podem observar-la a continuació:

També ens interessarem per les vies urbanes que ens envolten, per saber com afecten també al nostre centre.

L’avinguda Europa, l’avinguda Portugal i el carrer Bàrbara Royo.

Avinguda Europa

• Descripció de la via:

Via de dos carrils en cada sentit. Presenta una zona d’aparcament en un dels sentits.

Conclusions:

Es tracta d’una via ràpida i de trànsit intens, on l’aforament de vehicles sobrepassa en tot moment els 50 vehicles cada 15 minuts.

El trànsit és més intens entre ultimes hores del matí, ja que es dòna l’eixida i entrada a la zona industrial sud de Vila-real.

Els dB(A) trobem que es disparen en passar camions o ciclomotors, d’ací els índex més elevats que observem. Hem de destacar que les mesures més baixes es donen amb una menor intensitat de trànsit, així com quan aquesta és més elevada (en aquest cas a causa que la velocitat és moderada i s’hi forma cua).

Avinguda Portugal

• Descripció de la via:

Via de dos carrils en cada sentit, separats per una andana central. Presenta zones d’estacionament en tots dos sentits.

Conclusions:

Es tracta d’una via de trànsit mitjà.

Destaquem en aquesta via el seu índex de so més baix que en l’anterior, per trobar-se encara sense obrir clarament al trànsit

En aquest tram trobem, a prop, un col·legi.

Carrer Bàrbara Royo

• Descripció de la via:

Via amb dos carrils en cada sentit.

Les dues vies presenten dues zones d’estacionament localitzades als dos costats de les voreres.

Conclusions:

Es tracta d’una via de trànsit mitjà.

Actualment aquesta via roman sense estar oberta al trànsit.

Solucions per a reduir el soroll ambient

1.- Que els conductors es consciencien que a major velocitat, major soroll; per tant, han de moderar ells mateixos la velocitat; respectar els límits establerts.

2.- Prendre millors mesures de control respecte a les motos amb “escapament lliure”.

3.- Ampliar el nombre de passos de zebra elevats (policies tombats), per reduir d’aquesta manera la velocitat dels vehicles que circulen per la via.

4.- Limitar mitjançant les senyalitzacions verticals la velocitat. Que es faça complir aquest límit de velocitat.

Bibliografia

ALONSO PASCUAL, Juan J. et alters: 12. La Contaminación, Guía de la Naturaleza de la Comunidad Valenciana II, Levante - El Mercantil Valenciano, Alzira, 1989, pp 544-546.

COLECTIVO AFECTADOS CONTAMINACIÓN ACÚSTICA. PROYECTO SONIDO SANO: “Contaminació Acùstica”, POBLE julio-agosto 1997, n 21, pp10.

GIORDAN, Andrè i SOUCHON, Christian: La educación ambiental: guía práctica, Serie fundamentos, DIADA editora, Sevilla, 1995

LECHUGA, Diego: “Ruidos y olores”, NATURA Agosto 1987, nº 53, pp 32-37

MONFORT GÓMEZ, Hector: “Ruido: el enemigo invisible”, POBLE setembre 1996, n 11, pp 36-37.

RICO, Javier: “ España: ruidosa por naturaleza”, NATURA Junio 1996, nº 159, pp 54-55

SACRISTÁN, Eulalia: “Contaminar de oido”, NATURA Agosto 1990, nº 89, pp 22-26.