m Tarragona 201112

7/30/2019 m Tarragona 201112

1/24

Dimarts, 20 de novembre de 2012nm. 2.173

www.diarimes.com

Un nou afer esquitxa elhlding Innova de Reus iarriba a la FiscaliaREUSLa contractaci duna dona per part del PP per treballar com assessoraper que hauria fet tasques al partit cobrant dInnova obre una nova polmica.P8

TARRAGONA

El projecte del Parc deles Lletres Catalanessadapta a les demandesvenals.P2

ELECCIONS

Batet defensa lEstatpropi per desencallarprojectes com el MercatCentral.P6

Rafael Luna (PP) criticala manca de debat sobre

el territori.P7

REUS

Un dentista reivindica elseu sou a les portes de laseva exempresa.P9

CAMP DE

TARRAGONA

Desmantellen la xarxade trc dhaixix msgran de Catalunya.P8

ESPORTS

Salamero haurde recomposarla reraguarda delGimnstic.P14

AVUI

Lhumorista grfic Forges, protagonistaa la cinquena Setmana del CmicTARRAGONA El dibuixant va oferir ahir una conferncia a lAntiga Audincia i vaassegurar que sc com un dibuixant de cmic dropo.P5

El conegut humorista grfic Forges conversava ahir, abans de la conferncia, amb alguns assistents a la jornada.

CRISTINA AGUILAR

TARRAGONA

La Plataforma

dAfectats perla Hipotecademana aturar200 execucionsVan presentar ahir unescrit demanant lamoratria.P3

OLIVIA MOLET

Els de la PAH, als jutjats.

TARRAGONA

Els secretarisjudicialsprotesten ales portes delAudinciaReclamen que sadequiel seu salari a les novesresponsabilitats.P5

OLIVIA MOLET

La concentraci dahir.

7/30/2019 m Tarragona 201112

2/24

2 diarims 20/11/2012

TARRAGONA

Laia Daz

LAjuntament de Tarragona haet cas a les demandes dels vensi ha incls algunes modifcaci-ons en el projecte del utur Parcde les Lletres Catalanes que shade construir a la Vall de lArra-bassada.

Entre els ms destacats hi ha lano eliminaci de vuitanta placesdaparcament entre els carrersJosep Carner i Carles Riba, ja queaquests dos vials no seran se-mipeatonals com estava previstsin que els vehicles hi podranseguir circulant.

A banda, el regidor del bar-ri, Xavier Tarrs, asseguravaque tamb han canviat didearespecte a la collocaci delsgronxadors. Josep Maria Ber-tran, secretari de lAssociaci deVens de la Vall de lArrabassa-da, explicava que no volien queaquestes zones destinades alsms petits estiguessin repartidesentre les tres parcelles en qu esdividir el parc. No viem ambbons ulls que els gronxadors es-tiguessin separats perqu nomsque hi vagis amb dos nens petitss molt dicil poder vigilar-losa tots dos si un est en un lloc ilaltra en un altre, exposava Ber-tran. s per aix que, fnalment,tots els gronxadors sinstallarana la zona central del parc, s a dir,la que coincideix amb la zona

enjardinada que ja hi ha al barri.Tarrs tamb explicava quesha incorporat la installacidunes tanques al voltant de les

zones verdes per tal de preservaramb major seguretat la seva con-servaci.

Adjudicat a una UTEPel que a al procediment dad-judicaci de lobra, lAjuntament

ja ha decidit que ser la UniTemporal dEmpreses ormadaper Moix, Serveis i Obres i EmteService lencarregada dexecutar

les obres. Ara sestan acabantde resoldre totes les qestionsadministratives i es calcula queels treballs podrien comenar aprincipis de lany vinent.

El cost de lobra serd1.123.966 euros. Des de lenti-tat venal consideren que pelstemps que correu lobra estuna mica sobredimensionada,per entenen que shagi de tirarendavant perqu est fnana-da pel Pla nic dobres i serveis

(PSUOC) de la Generalitat deCatalunya i sin es tira endavantels diners es perdran ja que ni-cament es poden utilitzar per

aquesta obra.Al nou parc se li ha

aquest nom perqu al pade leix que dna continles tres peces que ormenzona ldica shi gravar el ncatorze autors de les Lletrlanes des de ledat mitjansegle XX i acompanyat dude cadascun dells. Algunoms seran els de Vctor Maria Aurlia Capmany,Rodoreda, Ramon Llull, March, Joanot Martorelcs Oller, ngel GuimerIxart, Joan Maragall, Josepo Jacint Verdaguer, entre d

Finalment no sesuprimiran les 80 placesdaparcament queshavia dit inicialment

EQUIPAMENTS

Inclouen modificacions en el projectdel Parc de les Lletres CatalanesLAjuntament ja ha adjudicat lobra a lUTE formada per Moix, Serveis i Obres i Emte Service

Imatge virtual de com ser el nou Parc de les Lletres Catalanes de la Vall de lArrabassada.

CULTURA

La banda de pop liderada pel compositor catal Joan Roviraactuar aquest proper divendres 23 de novembre a les deu dela nit a la Sala Highland de Tarragona (Rambla Vella, 9) dins laprogramaci de concerts que habitualment oereix la sala a laciutat.Redacci

Joan Rovira aquest divendres al Highland

MY SPACE

VICENT ANDRS ESTELLS

J.MaS

EGARRA

SALVADOR ESPRIU

PROJECTE PARCDE LES LLETRESCATALANES

LOCAL SOCIAL

SALVADOR

CARLESRIBA

MERCRODOREDA

JOSEPPLACASADEVALL

JOSEPCARNER

LLOREN VILLALONGA

7/30/2019 m Tarragona 201112

3/24

320/11/2012diarims

TARRAGONA

Laia Daz

La Plataforma dAfectats perla Hipoteca (PAH) reclamar laparalitzaci cautelar de les 200execucions hipotecries que hiha pendents a la demarcaci deTarragona.

Ahir al mat el portaveu de laPlataforma a Tarragona, JoanBel, va fer arribar al jutjat deprimera instncia de la ciutat lapetici dels tres casos ms ur-gents, entre els quals hi ha el dela dona amb mobilitat redudaque aquest passat divendres vaaconseguir un ajornament delseu desnonament. Aquesta acciva ser noms una de les que ahires van fer arreu de lEstat. Lesdiferents delegacions de la Pla-taforma van acudir als diferentsjutjats del pas amb escrits persollicitar una moratria per alscasos de desnonament i execu-ci hipotecria.

Actualment, la Plataformatarragonina est oferint lajudaa unes 200 famlies, de les qualsuna cinquantena ja han vist comel seu pis es posa a subhasta.Daquestes unes trenta shan po-gut beneciar ns al moment dela daci en pagament, alliberant-

se aix un deute que ronda elstres milions i escaig deuros. Toti aix, la Plataforma comenara portar ara els escrits als jutjats

daquesta cinquantena de fam-lies perqu el seu procs quediaturat ja que consideren que lamoratria presentada pel governcentral.

Lescrit que es va presentarahir al jutjat tarragon, lha re-dactat la Plataforma que ja lhaenviat a tots els collegis dadvo-cats del pas. El text incideix en elfet que el Tribunal de Justcia dela Uni Europea (TJUE) est exa-minant si el sistema dexecucihipotecria espanyol respecta els

parmetres mnims que exigeixla normativa comunitria de tu-tela de consumidors i usuaris. sper aix que, mentre es determi-

na si es compleixen els parme-tres mnims que exigeix la nor-mativa comunitria, lassociacidemana la suspensi de tots elsprocediments en curs.

Bel assegurava que sn op-timistes alhora daconseguir laresoluci que volen i remarcavaque moltes de les famlies afec-tades que shan pogut acollir a ladaci en pagament, s a dir, quehan aconseguit que sels hi per-doni el deute estan comenantde zero. Sn moltes les famlies

que han pogut trobar feina, queara tenen un pis de lloguer i queno tenen un deute hipotecari deper vida, armava Bel.

JUDICIAL

La Plataforma dAfectatsper la Hipoteca vol aturar

200 execucions pendentsAhir van presentar al jutjat de primera instncia un escrit per sollicitar unamoratria per als casos de desnonament i execuci hipotecria

OLvia mOLet

Membres de la Plataforma i alguns afectats ahir al jutjat.

La Biblioteca Pblicaacull avui la xerradaEl mn de lesllegendes urbanes

La Biblioteca Pblica acolliraquesta tarda, a partir de dosquarts de set, la xerrada El

mn de les llegendes urba-nes, a crrec de Carme OriolCarazo, professora del Depar-tament de Filologia Catalanade la Universitat Rovira i Vir-gili. La proposta forma partde la programaci del cicle dellegendes urbanes La ciutata cau dorella, organitzat perla Conselleria de Joventut delAjuntament de Tarragona, laBiblioteca Pblica de Tarrago-na i lEscola de Lletres de Tar-ragona. La xerrada explicarles caracterstiques daquestsrelats i analitzar la funcique tenen en la societat queels transmet. Aix mateix, uti-litzar exemples de llegendessorgides recentment per evi-denciar la importncia que te-nen aquests relats avui en diai de com els mitjans de comu-nicaci contribueixen a la sevadifusi. Les llegendes urbanessn uns relats molt units a laquotidianitat i es troben moltpresents en les converses deldia a dia. Tot i ser tan presents,els folkloristes no les han co-menat a estudiar ns fa rela-tivament pocs anys. No s queaquests relats no existissin enel passat, sin que els recopi-ladors de reculls folklrics noles van anotar i, per tant, hi hapoca constncia de la seva pre-sncia en la societat de les ge-neracions anteriors a les nos-

tres. Els seus temes sn moltvariats. Cal inscripci prvia alweb www.tarragonajove.org.Redacci

7/30/2019 m Tarragona 201112

4/24

4 diarims 20/11/2012

TARRAGONA

Redacci

El Collegi Ofcial de Farmacu-tics de Tarragona (COFT) va ce-lebrar ahir a la tarda una JuntaGeneral Extraordinria en laque els collegiats van ratifcarlactual Junta de Govern encap-alada per Joaquim Nolla. Dels162 vots totals, 153 collegiats

van votar a avor de la ratifca-ci, sis en contra i tres en blanc.

Desprs de la renuncia alcrrec de la presidenta AnnaSnchez per un presumpte con-icte dinteressos, segons elsestatuts collegials automtica-ment la presidncia va recau-re en el fns ara vicepresident,

Joaquim Nolla, i la resta delscrrecs en les responsabilitatsprviament assignades. De totamanera, la Junta resultant vavoler ormular una consulta atots els collegiats posant a laseva consideraci la ratifcacidels crrecs. Aix doncs Nollaser el president, Jordi Blanch

el secretari, Francesca Masot latresorera, Llus Escuder el pri-mer vocal de Docncia, ngelsDronda Ayza segona vocal delConsell de Collegis Farmacu-tics de Catalunya, Tnia PiquCalaell tercera vocal de lOfci-na de Farmcia, Amlia Olietequarta vocal i Vicente PerpiFortea cinqu vocal.

La junta del COFT ratificaJoaquim Nolla com apresident

COLLEGIS PROFESSIONALS

Van votar un total de 153 collegiats

Laia Daz

Lhumorista grfc Antonio Fra-guas Forges va oerir ahir alvespre una conerncia en elmarc de la 5a Setmana del C-mic, Jornades destudi de lartseqencial.

Conegut pel seu estil de l-nies gruixudes i per ser lin-ventor dun vocabulari propique ja orma part de limaginaricollectiu, Forges va autodefnirals autors dacudits grfcs comels dibuixants de cmic droposperqu em histries dun soldia. Amb el suport dalguns delsseus acudits projectats a la granpantalla de lAntiga Audincia, eldibuixant no va deixar el to hu-morstic durant tota la xerradaqualifcant a tots aquells que esriuen de les seves prpies grciesde tontos. Ja ho deia Plat queels que riuen de les seves grciessn tontos i a casa meva ja sabenque quan em senten riure sol oestic llegint el Quixot o mesticllegint els meus propis acudits.

Ara b, Forges no va ser lnicque va er s de lhumor i lironia

durant la xerrada dahir. Lencar-regat de presentar a lillustradorva ser Miquel Villalba, organit-zador de la Setmana del Cmic,que va voler demostrar-li a For-ges la importncia de la seva vi-sita a Tarragona dient-li que perprimera vegada en cinc anys ha

vingut a un acte del cicle li la regidora de Cultura, Crespo.

Els actes de la Setmana mic sallargaran fns el provendres dia 23. Hi ha prodes exposicions i projecccinema entre daltres activ

SOCIETAT

Forges: Sc com undibuixant de cmic dropoLhumorista grfic va oferir ahir al vespre una xerrada a lAntiga Audin

CRISTINA

Antonio Fragua Forges conversa amb alguns dels assiste

7/30/2019 m Tarragona 201112

5/24

520/11/2012diarims

TARRAGONA

Redacci

Li fa mal lesquena, t una citi-ca, lumblgia, un dolor al coll oal cap? Li agradaria saber el quet passa i trobar-hi una soluci?

Per tant, no hi ha dubte. La

funci ms important de la sevacolumna vertebral, la ms cru-cial, s protegir la medulla espi-nal. La columna vertebral formauna armadura, una closca comun capoll per a ella.

Si es desarregla la mecnicade la seva columna vertebral,si es produeixen subluxacionsvertebrals, la medulla espinalperd contacte amb les cllules,rgans i teixits de la resta delcos. La seva salut es fragilitza,perd la seva homestasi, s laporta oberta a les malalties.

Les 24 vrtebres que com-

ponen la columna vertebral, -7cervicals, 12 dorsals, 5 lumbarsi 4 coccges (que juntes compo-nen el cccix)-, estan ntima-ment relacionades amb la restade lorganisme. Per aix, una

malformaci o descollocaciduna vertebra -anomenada su-bluxaci vertebral- pot afectardiferents zones del nostre orga-nisme.

Aix la primera vertebra cer-vical, anomenada Atlas, estrelacionada amb el subminis-trament sanguini al capdavant,amb la hipsi, el cuir cabellut,els ossos de la cara, el cervell,loda interna i mig i el sistemanervis simptic. Una subluxa-ci a aquest nivell pot provocarnerviosisme, insomni, mals decap, depressi nerviosa, tras-

torns menstruals, fatiga crni-ca, marejos o vertgens i hiper-tensi.

Aix la quarta vertebra lum-bar est relacionada amb laprstata, els msculs lumbars iel nervi citic, entre altres. Unasubluxaci daquesta vertebraest associada amb citica, lum-

blgia, miccions difcils, dolo-roses i freqents. Aix la segonavertebra dorsal correspon al cor.Una subluxaci a aquest nivellpot provocar trastorns funcio-nals del cor i certs dolors de pit.

Qu li sembla, s importantper a la salut tenir una columnavertebral en bon estat de fun-cionament? Pensi-ho i doni lesgrcies a la seva columna verte-

bral per mantenir-lo dret i per-metre a la vida que ueix en elseu cos, expressant a travs delsistema nervis central conve-

nientment protegit.El doctor quiroprctic es de-dica a arreglar les subluxacionsvertebrals. Corregeix de mane-ra natural els trastorns mec-nics de la teva columna verte-

bral. En collocar les vertebresen la seva posici normal, per-met arreglar la causa del dolori del desequilibri tal mecniccom siolgic.

Aquest mes especial faci unexamen complet de la seva co-lumna vertebral a meitat depreu. Truqui al 977 24 19 55.www.centroquiropractico.es.

SALUT

Amb una columna

vertebral sana est ms salut, msenergia i ms vidaAquest mes, Centro Quiropractico ofereix un examen completde la columna vertebral

CEDIDA

S. Jimnez

Diversos secretaris judicials, re-presentants de tots els jutjats dela demarcaci de Tarragona, vanconcentrar-se ahir, a dos quartsde tres del migdia, a les portesde lAudincia de Tarragona, pertal de demanar millores salarialsdavant el notable increment deresponsabilitats acumulades.

Segons un dels portaveus delcollectiu, des de lany 2003 elshan atribut ms funcions sensecanviar les seves retribucions.Lany 2009 amb la reforma deles lleis processals, sobretot almbit civil, van assumir moltescompetncies que abans erendels Jutges, per sense cap tipus

de remuneraci afegida. El col-lectiu de secretaris judicials po-dria protagonitzar, en els propersmesos, noves movilitzacions oprotestes. De fet, un dels porta-veus de lassamblea de secreta-ris judicials de la demarcaci deTarragona, assegurava que no esdescarta realitzar noves movilit-zacions, com ara una vaga gene-ral del sector, a partir de la con-centraci de la que es va realitzar

ahir i que es feia simultniamenta tot lEstat.

Volem que sadequi les nos-tres condicions a la realitat. Shadescarregat de feina als jutges inosaltres en tenim ms. No cal

que es faci la reforma de for-ma immediata per volem uncomproms per part del Governperqu tot millori a mig termini,quan la crisi hagi passat, expli-cava ahir el portaveu de lAssam-

blea de secretaris judicials.Aquests denuncien un im

portant increment del volum defeina durant els darrers anys aljutjats que ha repercutit directament en les seves tasques.

LABORAL

Els secretaris judicials protesten perlacumulaci de responsabilitatsRepresentants de tota la demarcaci es van concentrar ahir a les portes de lAudincia de Tarragona

OLVIA MOLET

Els secretaris judicials es van concentrar ahir a les portes de lAudincia de Tarragona.

SOCIETAT

CRISTINA AGUILAR

Rudi, va ser rebuda amb els vestits tradicionals dArag.

El Centre Cultural dArag repa Luisa Fernanda RudiLa presidenta dArag, LuisaFernanda Rudi, va fer campa-

nya ahir en terres tarragoninesper donar suport al cap de llistadel PPC a la demarcaci, Rafa-el Luna. Al migdia es va reuniramb aliats i simpatitzantsal Club Nutic Salou, mentreque a la tarda es va reunir ambdirectius i simpatitzants delcentre cultural dArag a Tar-ragona, on va oferir un discurssobre la situaci a la seva comu-nitat autnoma.

La presidenta dArag, dema-nava ahir a Tarragona a Artur

Mas que no trenqui de formaunilateral el gran pacte polticde la Constituci i lestat de lesautonomies aprovat lany 1978per tots els espanyols i msdel 90% dels catalans i es vamostrar conada que el 25-Ntriomfar el seny catal. Rudiva criticar que pretendre queCatalunya pugui viure millorseparada de la resta dEspanyano se sost sobre dades reals.

7/30/2019 m Tarragona 201112

6/24

6 diarims 20/11/2012

ELECCIONS

Vicente M. Izquierdo

Albert Batet va continuar ahirfent campanya de cara a les elec-cions al Parlament de Catalunya,que es desenvoluparan aquestdiumenge. El convergent va acu-dir a la porta del Mercat Centralde Tarragona per intentar captarnous votants i per acabar de con-vncer aquells que tenen prcti-cament decidit el seu vot. Tot iaix, Batet va demanar pblica-ment el vot a aquelles personesque no han votat mai CiU, que elmoment sho val.

Aprotant la seva ubicaci,Albert Batet va deixar clar queestic convenut de qu ambun estat propi, amb pacte s-cal, amb agenda scal i amb elsnostres propis recursos podremdesencallar temes com el MercatCentral, i s el que hem de deci-dir diumenge. Hi ha moltescoses que les gestiona Espanya,i les gestiona malament, ma-nifestava, tot afegint que hi hamolt vot indecs, per tothomcoincideix en un aspecte: quevivim un moment excepcional aCatalunya. Aquesta s la nostra

oportunitat, potser la ltima enmolts anys. En aquest sentit, fafalta un vot til.

Ja en clau ms provincial, Batetva confessar que estem notantmolt lescalfor de tots els ciuta-

dans de Tarragona amb el pro-jecte nacional que tenim davant.La demarcaci de Tarragona sclau pel resultat de Catalunya; lafora del sud de Catalunya ha deser vital.

Finalment, Batet tamb va ferreferncia a les darreres enques-tes que han sortit en els mitjansde comunicaci, tot i que len-questa veritable la tenim diu-menge.

CIU

Batet: Amb un estat propi es podriadesencallar el Mercat CentralEl convergent demana el vot de totes aquelles persones indecises que mai han apostat per CiU

OLVIA MOLET

Batet, a la porta del Mercat Central, fent campanya.

ACN

Convergncia i Uni va celebraraquest dissabte un acte al mo-nestir de Poblet per reclamarque Catalunya sigui un nou es-tat dEuropa. El candidat de CiUa la demarcaci, Albert Batet,va apellar a la simbologia delmonestir on reposa el rei JaumeI per reivindicar la identitat na-cional histrica de Catalunya.

Acompanyat dalcaldes, re-gidors i altres representants del

mn local, Batet va armells sn el bra armat dsident i que la fora denicipis s una fora mpel projecte nacional dLacte va nalitzar amfotograa davant del mamb dues grans bandesenyera i leuropea. Deteixa manera que rem uci al 1150, rem una gradEuropa amb Jaume I, tenciar Batet.

CiU reivindica un estatEuropa a Poblet

CIU

Van desplegar una gran bandera al monest

Els assistents, davant del monestir amb dues grans ban

Rivera diu que Catalunya hauria de

proposar un pla dinfraestructures

CIUTADANS

El candidat va demanar ahir el vot des dun hotel a Tarragona

ACN

El candidat de Cs a la presidnciade la Generalitat, Albert Rivera,va dir ahir que els partits catala-nistes haurien dhaver proposatun nou pla dinfraestructurespel pas en comptes dimpulsarel nou Estatut dautonomia. Toti que lEstatut inclou clusulesdinversi estatal en infraestruc-

tures, Rivera considera que eltext es va fer dividint els catalansi sense tenir en compte el que elsuneix. A ms, shauria dhaverapostat per reclamar a lestatnoves i millors infraestructures,a ms dimpulsar-ne de prpies.Tot i aix, tamb va criticar quees facin infraestructures senseprevisi dimpacte econmic,

com laeroport de Lleida-Alguai-re. Segons ell, la formaci t unbon equip a Tarragona i shamostrat convenut de guanyarun diputat el proper diumenge.

Hem fet molts quilmetres,hem estat amb la gent i seguiremfent-ho, va dir. Per al candidatper Tarragona, Mata Alonso, eldiumenge cal un vot de cstig. Rivera, amb Matas Alonso candidat per Tarragona a lacte celebrat ahir a la ciutat.

7/30/2019 m Tarragona 201112

7/24

720/11/2012diarims

ELECCIONS

Slvia Jimnez

Quins resultats esperen ob-tindre el proper 25 de novem-

bre? Espero consolidar el tercerdiputat i potser un quart. Tambvoldrem ser la segona fora po-ltica a la provncia de Tarragona.Aquest seria el nostre titular. Era necessria aquesta novaconvocatria deleccions? Sn unes eleccions que notenen ni principi ni nal. ArturMas no ha sabut administrar elGovern, no ha fet poltiques queataquin els problemes reals delsciutadans, ni poltiques per a re-activar leconomia, crear de llocsde treball o reforar mesures so-cials... El que ha fet s , i el que hafet s malbaratar. Sha aprotatde forma descarada de la bonavoluntat dun mili i mig de ciu-tadans per anar a Madrid i dema-nar caixa o faixa. Mas creia queanticipant les eleccions i amb laparaula mgica dindependn-cia podria aconseguir que Euroamiri Catalunya de forma diferent.Ell busca la majoria absoluta i diuque far un referndum i, si no lideixen, se saltar les lleis a latorera

... Ha comenant donantmolt mal exemple als ciutadnas,explicant que les lleis sn per sal-tar-les. Esperarem durant aques-

ta travessia en el desert... Malgrat el posicionament

general del PP envers el nacio-nalisme, vost que viu a Cata-lunya, creu que est en millorsituaci dentendre les aspira-cions nacionalistes dels ciuta-dans? Qualsevol posicionament slcit, sempre que sigui dins de lademocrcia. Lnica cosa que dics que Mas, davant dun tnelsense sortida, ha optat per bus-car lexcusa, la independncia,per lliurar-se de tots els mals.Per Catalunya, fora dEspanya,tindr problemes per pagar pen-sions, les empreses marxaran,hauriem de sortir dEuropa, i perals nostres familiars seriem es-trangers. Mas vol convertir-se enlObama de Catalunya. Creu que el discurs de CiUpot beneciar al PP que se situaa laltre extrem? No ho cregui. Aix no bene-ca a ning. Shan convocat uneseleccions com un plebiscit. Quanli preguntem al candidat de Tar-ragona de CiU, Albert Batet, quinprograma ens porta tadones queno en porta cap. A qualsevol pre-

gunta respon el mateix: espoli,independncia... I la ruta? Lat planicada? Per la tensi els pots fer re-

collir a les urnes... No es pot dir que aprotemuna situaci que ha provocatMas. Nosaltres voldrem queaquesta legislatura tingus con-tinutat. Som lnica formacipoltica que pot aturar aquestviatge. Tot i que hi hagi altraformaci poltica que defensi elmateix, no t ni diputats, ni es-tructura ni un govern a Madridni presncia a Europa per aturar-ho. El vot til contra la indepen-dncia s el vot al Partit Popular. Si el PP no volia aquests co-micis, amb quin programa espresenta? Hi ha novetats? Portem el mateix programade la campanya anterior perquhi ha coses que no shan soluci-onat, com la reforma del SOC olexistncia duna llei dempre-neduria. Portem, a ms, mesuresper aconseguir un 20 per centde reajust en la despesa pblica,la reducci de diputats al Parla-ment, la desaparici dels con-sells comarcals, de les embaixa-des poltiques, reduir la despesadels mitjans de comunicaci deCatalunya i leliminaci, tamb,de moltes institucions que pro-voquen un cost de 4,5 milions alany. Tot plegat signicaria unestalvi de 1.000 milions deurosque podriem destinar a despesa

social. Daltra banda, em preocu-pa que als debats de campanya esparla poc del territori i de Tarra-gona. Batet no parla de la demar-caci, s una sucursal de Mas,que ens ve a parlar del mateix delque parla el candidat i quan hade parlar del territori es perd. Vost sap que AlejandroFernndez, president del PP,sha mostrat molt crtic amb eltercer l i es mostra en contra.Comparteix la seva opini? La comparteixo total i abso-

lutament. Les infraestructuresms importants sn les que re-alitza el Govern de lEstat i el deMariano Rajoy ja ha previst moltmilions pel corredor del Mediter-rani, quan abans era noms unaillusi. Shan posat tamb moltsmilions per pagar els afectats deles expropiacions i molts altresper fer el tercer l ferroviari comuna provisionalitat, perqu lesmercaderies no han de passar pel

bell mig dels municipis turstics.Per aix, benvingut sigui el tercer

Albert Batet no parla deTarragona, s una sucursal

dArtur Mas

CRISTINA AGUILAR

RAFAEL LUNACandidat del PP per Tarragona

El candidat del PP es mostra crtic amb les poltiques emprades pel

govern de la Generalitat i per la convocatria de les eleccions del 25N

Rafael Luna, candidat del PP per Tarragona als comicis del 25N.

l com una provisionalitat.Per una altra banda, el PP s

partidari de lenergia nuclearper Albert Batet no es posicio-na sobre aquesta qesti i esticesgarrifat. A partir del dia 25 no-vembre, qu farem? Esperar laindependncia? I, mentrestant

qu farem?. Son unes eleccionsmolt atpiques. Tornant al tercer l. Fernn-dez posa en dubte que siguprovisional? Creu veritablement que ser p rovisional? Jo el dono suport i s cert quepensar en el tercer l ferroviaren una situaci de crisi t el perill de qu esdevingui etern. Perentenc que el tercer l s provi-sional. Critiquen les mesures deMas, per el govern popular dela Comunitat de Madrid aplicar leuro per recepta... Cada comunitat que faci eque crequi oport, especialmensi ho pot fer sense demanar laindependncia. Si ja existeix unataxa de farmcia amb el copaga-ment no cal que es mantingui lataxa. El que no es pot fer s duplicar els costos via scal als ciutadans o als sectors econmics ques el que est fent. Estan contents amb els pres-supostos que ha presentat el PPdel 2013 pel que fa a Tarragona? De cada 10 euros als pres-supostos, 6 van a projectes socials. Catalunya est entre lestres comunitats que ms percepdaquestos pressupostos. Per damunt de Valncia i Balears. Cata-lunya s la comunitat que menysretallades t en inversions: un10% comparativament amb e16% de la resta dEspanya. En

hagus agradat tenir ms, perels pressupostos demostren uncomproms ferm amb Catalu-nya.

7/30/2019 m Tarragona 201112

8/24

8 diarims 20/11/2012

REUS

Susanna Cases

Nou enrenou entorn al hldingdempreses municipals Innova,el monstre descrit aix permolts que ms maldecaps estportant al govern municipal. Defet, aquest cop un dels socis degovern nha resultat esquitxat.

El Partit Popular (PP) va con-tractar una treballadora a princi-pis dany com assessora del GrupMunicipal a lAjuntament que,tot i rebre el salari des dInnova,noms hauria desenvolupat tas-ques relacionades amb el PP ala seu tal com va avanar ahirSer-Rdio Reus. Aix ho asse-gura la prpia treballadora en lademanda que va presentar arrandel seu acomiadament desprsde lestiu.

En aquest sentit, la ja exasses-sora, representada per ladvocatEduard Ortiz, va interposar unademanda de conciliaci per aco-miadament contra Innova i elPP, en la qu assegurava que lesseves tasques com assessora delGrup Municipal van consistir

durant aquests mesos en aten-dre els militants i simpatitzantsi efectuar les tasques prpiesadministratives del partit, tot irebre diners pblics, dInnova.

Cas tergiversat en campanyaTot i haver arribat a un acordeconmic favorable a la treba-lladora, ha sortit ara a la llumun cas que, per la primera tinentdalcalde, la popular Alicia Ale-gret sest polititzant quan sun tema estrictament laboral.

Alegret va negar ahir rotunda-ment les acusacions i va titllar lesinformacions de desvirtuadesi interessades sobre un temaque sha tergiversat, en campa-nya electoral.

El PP no ha contractat a nin-g. Va ser contractada per Inno-va en virtut de lacord que es vaadoptar a principis de mandat,en el qu els assessors dels GrupsMunicipals sn contractats perInnova, va dir ahir Alegret, re-cordant que, pel nombre de votsi regidors, al Grup Municipal del

PP li correspon un assessor atemps complet i un altre que vacobrir la denunciant al 33% dela jornada.

Tot i assegurar que va desen-

volupar la seva feina en el marcdel Grup Municipal, Alegret,per, no va detallar la relaci detasques desenvolupades. La pri-mera tinent dalcalde tamb vareconixer que la ja exassessora,aliada al PP des de fa ms de 10anys, shavia passat ocasional-ment per la seu del partit.

Prdua de confianaAqu a les tardes no ve tothom.I ella venia a les tardes, va as-segurar Alegret, recordant queaquesta senyora ho ha dit un copse lacomiada i que els asses-sors dels Grups Municipals no

txen. Diferents treballadorsmunicipals i gent relacionadaamb el consistori, per, asse-guren no haver-la vist mai perlAjuntament.

Tot i no voler a entrar a valo-rar el cas laboral de la denun-ciant per respecte, Alegret vadir ahir que va ser contractadaa principis dany per uns motiusconcrets i, a lestiu, es va perdrela conana amb ella tamb permotius concrets. Sha arribat aun acord en un marc de concili-aci als tribunals i aquest temasest convertint en una altracosa, va seguir ahir Alegret.

Aix, per la primera tinentdalcalde, alg est traspassantalgun lmit i ho est fent perquestem en campanya electoral.Sest vinculant el meu cognom

i les sigles dun partit a un cas decorrupci. Innova est sent in-vestigada per diferents motius is pervers traspassar-ho a aquestgovern, va criticar Alegret.

Denncia de la CUPPer la seva banda, la CUP ha pre-sentat un escrit dampliaci a laFiscalia, per qu tamb investi-gui aquesta informaci, que espot tractar duna greu irregula-ritat. Des de la CUP no sentncom Innova va poder contractaruna persona que treballava a laseu daquest partit per a tasquesinternes daquest, pagant ambdiners pblics la seva nmina.

A ms, el regidor de la CUP,David Vidal, tamb demana alalcalde i president dInnova,Carles Pellicer, que convoqui unconsell dadministraci dInnovael ms rpidament possible.

En aquesta lnia, des del PSCi Ara Reus tamb es demana laconvocatria urgent dun con-sell dadministraci dInnova. Elssocialistes reusencs demanen, a

ms, lobertura dun expinformatiu per saber la dassessors dels Grups cipals i crrecs de conagovern i esclarir si la extrdora va dur a terme tasqusessorament del Grup Muo tasques de partit ambpblics, va dir ahir el po

socialista, Andreu Martn

Contractacions dInnovaFonts municipals informper acord de tots els grunicipals i igual que al manterior, Innova s lencda de gestionar la contrdel personal adscrit alsmunicipals, tot i que la selatorgament de funcionsde cada grup.

Des dAra Reus tambdemanar ahir que els crconana es contractin ade lAjuntament i sinclocaptol 1 dels pressupostnicipals, per tal davantransparncia. No s unnera de pagar sous enca gent del partit, va assahir Alegret que, daltra tamb va reconixer que canvi sha de fer, tot i quuna situaci illegal, alque samagui.

Les presumptes irreguentorn a Innova estan svestigades per lOcina AEuropea (OLAF), la FiscaJutjats de Reus i el TribuComptes.

MUNICIPAL

El PP va contractar una treballadoraper al partit pagant el sou InnovaAlegret nega les acusacions i recorda que, arran dun acord, els assessors dels Grups Municipals reben el salari des dInnova

Els partits de loposicidemanen una reuniurgent del ConselldAdministraci

La CUP ja ha fet arribara la Fiscalia un escritdampliaci per qu hoinvestigui

Redacci

Lrea de Benestar Social delAjuntament de Reus, amb elsuport de lObra Social La Cai-xa, inicien un nou programa so-cial que permet a les famlies ensituaci de vulnerabilitat sociallassistncia dels seus lls a lesescoles bressol.

El projecte dna suport alsinfants i les famlies en situacide vulnerabilitat o de risc socialper al menor perqu assisteixi auna llar dinfants durant lactualcurs, i tingui la oportunitat deconsolidar hbits i relacionar-se amb altres infants. El valor deles ajudes en cada cas varia se-

gons la situaci de cada famlia.El pressupost del projecte s de55.150 euros, dels quals 32.000sn aportats per lObra SocialLa Caixa, i la resta per lAjunta-ment de Reus. Actualment, ja hiha 22 menors que es beneciendaquesta ajuda, i durant el per-ode de curs que queda hi poden

haver-hi noves incorporacions.Les famlies que reben aques-

tes ajudes sn derivades delsmateixos Serveis Socials, delCentre de desenvolupamentinfantil i atenci preco, de lesescoles bressol o per demandadirecta de la famlia. Es tractade famlies on cada un dels pro-

genitors no ha de superar elsingressos econmics que marcalIndicador de Renda de Suci-ncia (IRSC). Tamb han de ser

famlies on treballen els dos pro-genitors, monoparentals ambel progenitor treballant, on unprogenitor treballa i laltre pa-teix una malaltia que li dicultala cura de linfant, on un delsprogenitors es troba en situacide privaci de llibertat i laltretreballa, o infants amb Necessi-tats Educatives Especials.

Les famlies que reben aques-tes ajudes inscriuen els seus llsen escoles bressol municipals, lallar dinfants El Barrufet, i la llarAssumpci Cuadrada.

Es facilita laccs a les escoles bressol a

nens de famlies en vulnerabilitat social

BENESTAR SOCIAL

Una vintena de menors ja shan beneficiat daquest programa pioner a la ciutat

Redacci

La Biblioteca Central XavierAmors acollir avui, a les vuitdel vespre, la inauguraci delexposici Parlem-nos, quees podr visitar ns al 5 de de-sembre. A lacte hi assistir laregidora dEnsenyament i Pol-tica Lingstica, presidenta del

Consell de Centre del Centre deNormalitzaci Lingstica delrea de Reus Miquel Ventura,M. Dolors Sard Lozano.

Aquesta mostra, que arribaa Reus per iniciativa del Centrede Normalitzaci Lingstica delrea de Reus Miquel Ventura(CNL) i de lrea dEnsenyament

i Poltica Lingstica, constaduna quarantena de fotogra-es de 41 alumnes dels cursos decatal per a adults del CNL delValls Oriental, acompanyadesduna frase dita per ells matei-xos al llarg duna entrevista so-bre les seves experincies en unnou pas.

Lalumnat del CNL tamb hiparticipar llegint diverses fra-ses sobre la seva vivncia a Ca-talunya.

Deixant de banda la qualitatde les fotograes exposades, lamostra tamb pretn promourela llengua catalana com a llen-gua social i comuna, indepen-

dentment de les llenges que esfacin servir en els mbits privats,

i fer reexionar els catalanopar-lants sobre el paper actiu quetenim perqu els nouvingutspassin de forasters a vens.

Lexposici Parlem-nos espodr visitar a la Biblioteca Cen-tral Xavier Amors de dilluns adivendres, de deu del mat a vuitdel vespre, i dissabtes, de deu ados quarts de dues i de cinc avuit.

Aquestes fotograes ja shanexposat a Falset i a Cambrils, idesprs daquest perode a Reusviatjar a alguna altra localitatdel Baix Camp encara per deter-minar.

La Biblioteca Xavier Amors acull lainauguraci de Parlem-nos

MOSTRA

Recull fotografies dalumnes dels cursos de catal per a adults del CNL del Valls Oriental

Mas Pintat se sumla celebraci del DInternacional de lInfncia

La regidoria de FamliaGran de lAjuntament da travs de Mas Pintat,pament municipal qusuport a la infncia i a lelies, organitza una festapartir de dos quarts de starda amb motiu del Dianacional de la Infncia.

Entre altres actes pra lequipament de Masdestaquen activitats cconfecci dun imant Internacional de la Inper part dels infants aseves famlies, animafantil amb un recull dei canons dedicades a a

celebraci, un taller decares pels nens i nenmostra de les activitatliars que es realitzen Pintat i un berenar amper a tothom. Des dcentre incidim en la milla qualitat de vida dels ipromovem els seus vetllem per les seves ntats mitjanant uns estrobada entre les famlinfants, que compten intervenci de profesexperts, assegura la rede Famlia i Gent Gran, crdia Bonll.

7/30/2019 m Tarragona 201112

9/24

920/11/2012diarims

REUS

Mnica PrezEstar aqu ns que cobri el dar-rer sou, explica Jordi Rodrgueza les portes del seu antic lloc defeina, de qu va ser acomiadat elpassat 31 doctubre i a on ara tor-na reclamant la darrera mensu-alitat que encara em retenen. Esmanifesta tot sol, recolzat pelsvianants que se solidaritzen ambla seva causa i amb una pancar-ta en qu mostra la imatge delsamos de la clnica dental on tre-ballava.

Segons ell mateix explica,Rodrguez portava nou anysexercint-hi de dentista ns quea nals del mes passat li van co-municar que prescindirien dell,i van acomiadar-lo sense pagar-li, com denuncia, la mensualitat

del mes doctubre. Rodrguezassegura que es va personar ahira primera hora a la clnica perdemanar el sou. Des de lempre-sa, segons diu, lnica respostava arribar en forma davs alsMossos dEsquadra per tal queel desallotgessin de les portes dellocal. Mhan identicat i prou,perqu tothom t dret a mani-festar-se. Animo a la gent a quesurti al carrer per conscienciarels empresaris que tots estempatint, que necessitem realmentla feina.

La seva s noms una hist-ria personal dins les moltes querecull en la seva particular lluitaal passeig Sant Jordi. Fins arahe sobreviscut llogant habitaci-ons del meu propi pis. Ara lhe

posat en venda. Tinc una altrafeina per el sou no em serveixper afrontar els pagaments de lahipoteca i les factures, i a partirdara no s com viur, conclou.Rodrguez es preocupa especial-ment perqu tinc persones quedepenen de mi, la meva expare-lla i la seva famlia, per exemple, iels he de continuar ajudant.

Espero que recapacitin el msaviat possible, acaba dexplicar,i assegura que lnic que vol spoder comptar amb uns dinersque necessita, i que la seva inten-ci no s la danar contra ning,sin noms poder cobrar un souque han pagat els clients a qu jomateix he ats, perqu he estattreballant amb tota la professio-nalitat de qu disposo.

LABORAL

Es manifesta davant la sevaantiga feina per cobrar el souJordri Rodrguez mantindr la seva reivindicaci fins que em paguin

OLVIA MOLET

Rodrguez sost una pancarta a la clnica on treballava

Redacci

Lactriu reusenca de 25 anysAida Folch, protagonista de Laartista y la modelo de Fernan-do Trueba, ha estat reconeguda

amb el premi Ojo crtico, queatorga Rdio Nacional dEspa-nya (RNE) en la categoria decinema per la seva capacitat,

entre daltres, per assumir unpaper en un altre idioma.

El lm, nalista en la carreraper representar Espanya en laprxima edici dels Oscars, va

ser rodat en francs i la seva tra-ma se centrava en la histria decom una jove altera la vida dunvell escultor de fama.

RNE reconeix aix el seu tre-ball en la tretzena edici delsguardons, per la seva aptitudper mesurar-se amb actorsconsagrats, la valentia i la sen-sibilitat patents en la seva in-terpretaci i la seva indubtableprojecci internacional.

El jurat ha estat format, entredaltres, per Alberto MartnezArias, director de El ojo crti-co, Berta Tapia, responsable delrea de cultura de RNE, i elsactors Antonio de la Torre i As-sumpta Serna.

Els premis Ojo crtico deRNE van ser creats fa 23 anysamb lobjectiu de premiar jovestalents.

Aida Folch, premi Ojocrtico en la categoria decinema

RECONEIXEMENT

Lactriu protagonitza La artista y la modelo

Detenen un ve de Reus amb 75quilos dhaixix en un vehicle

SUCCESSOS

La Gurdia Civil de la Coman-dncia de Tarragona ha de-tingut a la localitat de Reus unciutad marroqu, Ayad E. H.a qui li van ser intervinguts 75quilograms dhaixix.

La Gurdia Civil en el seuservei diari per prevenir el trcde substncies prohibides efec-tua controls en diferents punts

darreu del territori.Aix, aquests ltims dies es vaprocedir a controlar diferentspunts i carrers de la localitat de

Reus, donant com a resultat lalocalitzaci del detingut, AyadE. H., que transportava en elmoment de la detenci, 75 qui-los dhaixix a linterior del ma-leter dun vehicle dalta gamma.

Fruit daquesta actuaci, ams de lesmentada substncia,van ser intervinguts dos vehi-cles, diversos telfons mbils i

diners en metllic. El detingutva ser posat a disposici del Jut-jat dInstrucci nmero 3 de lacapital del Baix Camp.

Redacci

La presidenta espanyola de Vo-luntariat Snior de CooperaciTcnica (SECOT), Mnica Oriol,

participa en els actes comme-moratius del cinqu aniversaride la Delegaci de SECOT aReus, que tindr lloc avui, co-incidint amb la novena JornadadEmprenedors de Reus, que secelebra a Tecnoredessa.

La presidenta preveu unatrobada amb els sniors i elscollaboradors de la Delegaci,durant un esmorzar a la seu queSECOT t a Tecnoredessa. En elcurs daquesta trobada es retrhomenatge a Lloren Pellic,fundador de la Delegaci.

Mnica Oriol ser lencar-regada de pronunciar la con-

ferncia de cloenda, abans dellliurament dels IX Premis Reusa la Creaci dEmpreses. Preci-sament el ttol de la seva confe-

rncia ser Emprenedors ambvocaci de ser empresaris, i sque SECOT (Seniors Espaolespara la Cooperacin Tcnica) suna entitat sense afany de lucre,declarada dutilitat pblica, queaprotant lexperincia direc-tiva dels membres associats endiferents camps de lempre-sa, privada o pblica, realitzatasques de Voluntariat SniordAssessorament Empresarial,posant els coneixements adqui-rits al servei de la societat.

La presidenta de SECOT vi-sitar les installacions de Tec-noredessa, i ser rebuda per

lalcalde de Reus, Carles Pellicer.Tamb participar en el lliu-rament de premis i en el dinarcolloqui que tindr lloc poste-

riorment.

Extens currculumLlicenciada en Cincies Eco-nmiques i Empresarials perla Universitat Complutensede Madrid, Mnica Oriol s, ams de presidenta de SECOT,presidenta del Cercle dEmpre-saris i consellera independentdINDRA. Tamb accionistaprincipal i presidenta executivadel grup Seguriber-Umano, quepresta serveis de tecnologia encontrol i seguretat. Ha estudiatdiversos cursos de postgrau aHarvard i Esade.

La delegaci de SECOT a Reuscelebra el seu cinqu aniversari

ECONOMIA

Participar als diferents actes la seva presidenta, Mnica Oriol

7/30/2019 m Tarragona 201112

10/24

10 diarims 20/11/2012

CAMP DE TARRAGONA

La famcia FermSanz acull el semsobre les defenses

La farmcia Fermn Salaboratori Vitae orgdem a partir de les sitarda un seminari queper ttol Prepara les tefenses per aquest hiverconferncia anir a cla biloga Ingrid Beniexposar com funciondefenses del cos humquina manera es podementar de manera nLacte tindr lloc a les lacions de la farmcia.R

ACN

La policia ha desarticulat el grupms important a nivell logsticde trc de haixix que treballavaa Catalunya i que entrava drogues ns a les Terres de lEbre.En loperaci shan intervinguta immobles de Tarragona i Cam

brils.Els Mossos dEsquadra han

detingut ns a 19 persones, 15 jahan ingressat a pres, que formaven part de tres grups criminalsdiferenciats que es dedicaven afer entrar la droga a la pennsulavia martima per poderla distribuir a pasos europeus comFrana o Itlia. Els detingutsaconseguien portar el haixix enun iot ns a les Terres de lEbrei des dall es guardava en nausi masies per desprs collocarlaen dipsits de camions que esdesplaaven ns a Frana o Itlia. La policia calcula que haurien pogut introduir entre 8 i 10

tones dhaixix durant els ltimssis mesos.

La investigaci dels MossosdEsquadra va comenar arrande la denncia duna vena delHospitalet de Llobregat peramenaces i un intent de segrestdel seu ll de quatre anys. A ladona, de nacionalitat marroquina, els amenaadors li exigienque descobrs el parador del seuexmarit, suposadament vinculat a una xarxa de trc de droga.Daqu, els agents van anar estirant els ls i van obrir dilignciesa travs de les quals van poderidenticar dos dels implicats ideterminar que darrere les amenaces hi havia un deute de migmili deuros a causa dun assumpte de drogues. Linspectordels Mossos dEsquadra, QuimFrancesc, va explicar que lamenaa havia de ser una mesurade pressi per localitzar lhome,que havia perdut entre 300 i 400

quilos de droga. Les investigacions van derivar a un entramatde ns a tres grups criminalsdiferenciats que actuaven coordinadament per introduir haixixa Catalunya i distribuirlo perEuropa. El primer grup sencarregava daconseguir grans quantitats de droga des del Marroc ies transportava a travs dunaembarcaci valorada en 800.000euros fons al Delta de lEbre. All,un segon grup sencarregavadamagar la mercaderia en casesi masies i facilitava la logstica atots els transportistes. Un ve dela zona els facilitava les propietats per amagar la droga. El tercergrup sencarregava de transportar el haixix en camions, a linterior dels dipsits de combustible,ns a altres pasos, principalment, Frana i Itlia i una petitapart es quedava a Catalunya.

Loperaci va comptar ambtres intervencions a Tarragona,

Cambrils i la Roca del Valls, elmes de setembre a partir de lesquals es van intervenir ns a 15quilos de haixix, que es trobavenals camions. La policia va detenirels tres conductors. El cop nalde la investigaci va tenir lloc el29 doctubre passat, quan es vaescorcollar vuit domicilis, naus imasies de Rub, Mollet del Valls,Hospitalet de Llobregat, Sitges,Santa Margarida i els Monjos,Viladecans i Deltebre. Els agentsvan detenir ns a 10 persones

encarregades daquest transport.El mes passat es va desarti

cular el grup que transportavala droga per carretera des de lesTerres de lEbre i ns altres puntsdel territori espanyol, Frana iItlia. Es van intervenir tamb 16quilos de marihuana, 86.000 euros en efectiu, quatre escopetes,dues pistoles, un revlver, dipsits de combustible, etc.SegonsFrancesc, els tres grups criminalsformaven una organitzaci logstica.

SUCCESSOS

Desarticulen la xarxade trfic de haixix ms

important a CatalunyaTransportaven la droga amb un iot fins al Delta de lEbre i desprssamagava a naus i masies; la policia ha actuat a Cambrils i Tarragona

MOSSOS DESQUADRA

El grup transportava la droga fins al Delta amb un iot.

Redacci

La Secci Quarta de lAudinciade Tarragona ha absolt a lexregidor dUrbanisme de SalouEsteve Ferran Gombau dhaverutilitzat informaci privilegiadaen la compravenda duna ncaper la qual va obtenir una plusvlua de 500.000 euros. La sen

tncia acorda absoldre a EsteveFerran Gombau del delicte i delsfets pels quals havia estat acusat,declara doci les costes, aixcom aixecar totes les mesurescautelars que poguessin haveramb relaci a lacusat absolt.La sala comunica que contraaquesta sentncia s pot inter

posar recurs de cassaci davantel Tribunal Suprem. Lexregidorsenfrontava a una possible penade 4 anys de pres o a una multadun mili deuros. El passat 17doctubre, Esteve Ferran Gom

bau va negar en la seva declaraci davant la Secci Quartahaver utilitzat informaci pri

vilegiada en la compravendaduna nca. Lacusat i el seupare, lexalcalde de Salou EsteveFerran Rivera, mort el passat 11de novembre, van comprar unsterrenys per 30.000 euros i elsvan vendre per 506.445, desprsque el POUM canvis ls. En lasentncia sindica, a ms, que

en el cas dexistir delicte, aquesthauria prescrit en haver transcorregut ms de cinc anys entreladquisici dels terrenysse

tembre de 1999 i la seva vendaoctubre de 2004. En el momentde la venda, la famlia Ferran estava molt qestionada per quatre casos urbanstics diferentsi per haver constitut el 2003 lasocietat Casmar XXI, dedicadaa la venda de productes per alesport i les activitats immo

biliries. El jutge va arxivar lesdiligncies contra lexalcalde i elseu ll, per lAudincia de Tarragona va reobrir el cas el 2010en acceptar el recurs dapellaciinterposat per la Fiscalia.

Lexregidor Esteve Ferran absolt dhaver

utilitzat informaci privilegiada

TRIBUNALS

Contra la sentncia es pot interposar recurs de cassaci davant del Tribunal Suprem

Mont-roig cobraels 1,4 milionsdeuros en concepdexpropiacions

El subdelegat del governyol a Tarragona, Jordiha anunciat que lAjun

de Montroig del Camcobrat 1,4 milions deuconcepte dexpropipagats pel govern de Sierra ha volgut remaimportncia daquest que el Govern est detots els seus esforos ael que sha quedat a dedemarcaci de Tarragoanteriors governs. El legat ha insistit que amesura semmarca ambiniciatives, com ara el fliquiditat per a comunittnomes, o el pla de paga provedors, que demosuport que lEstat dnmunitats i ajuntamensortir tots junts de la crnmica. Sierra ha agrlleialtat institucional mda per lalcalde de MoFerran Pellicer, i els rde lequip de govern, Jullardo i Fermn Daz, qtreballat colze a colzaquesta Subdelegaci dvern de Tarragona per suna situaci que els cimportants problemesquiditat.

7/30/2019 m Tarragona 201112

11/24

1120/11/2012diarims

CAMPDETARRAGONA

Redacci

Lempresa Plana Fbrega ha posat en marxa una campanya perrenovar els porters electrnics

de les comunitats dels edifcisamb uns models que incorporen les ltimes tendncies en elmercat, i amb dissenys propis dePlana Fbrega.

Aquesta empresa, que portams de 45 anys installant porters electrnics, ha dissenyatuna gamma completa de porterselectrnics dacer inoxidable dela millor qualitat i amb garantiade resistncia enront actes vandlics.

Una de les caracterstiquesprincipals i destacades s queaquests porters automtics

sadapten a lestructura de ledifci, s a dir, la distribuci delstargeters s idntica a la distri

buci dels pisos de limmoble.

Els targeters sn de metacrillatde 5 millmetres i sn lluminosos, a ms de molt clars i elegants en el disseny.

Aquests porters electrnics,tant la seva estructura com elsdierents pulsadors sn dacerinoxidable i incorporen tambuna videocmera.

Aix mateix, una altra de lescaracterstiques s que sadapten a qualsevol mida, s a dir,que si es a el canvi de porter,dun antic per aquests nous models, no cal incorporar un marc,sin que es an a la mida que es

necessita. Es realitza la installaci i el servei tcnic sense crrec addicional, a ms, els venspoden comunicar qualsevol avaria directament a Plana Fbregaque en ar el manteniment.

SERVEI RECOMANAT

Els ms innovadors porterselectrnics de Plana Fbrega

Aquesta empresa dissenya aquests videporters amb la darrera tecnologia del mercat

No cal obres perinstallar el modelsdacer inoxidablei targeters demetacrillat

Placa dacer inoxidable dissenyada segons la tipologia de lediici.

DIARI MS

Aquestsvideoporterssadapten a ladistribuci delspisos de limmoble

Plana Fbregadissenya els seuspropis models i fa45 anys que intallaporters electrnics

CEDIDES

ACN

Els municipis ebrencs aectatspels aiguats del passat dissabtecomencen a recuperar la normalitat i avaluar les destrossesocasionades en domicilis particulars, camins i camps de conreu. A la pedania tortosina delsReguers, laigua va provocar elpnic venal a linundar linteriorde diversos habitatges, en algunscasos, arribant al mig metre dalada. Els membres de la amliadel mateix poble que van resultar intoxicada pel um generatper un grup electrogen i queromanien ingressats ja han re

but lalta mdica. LAjuntamentde Tortosa ha habilitat una lniatelenica especial per atendre i

inormar els aectats. Laiguat vadeixar tamb una vctima mortala Roquetes (Baix Ebre).

Una catstroe, un holocaust, no parava de repetir ahirun aectat. Als seus 57 anys, JoanSebasti havia vist en diversesocasions com orts aiguats inundaven parcialment la seva casadels Reguers, per mai amb lavirulncia que va viure el passatdissabte a la tarda. Vam veurecom augmentava el nivell de laigua i la squia va sobreeixir. Totva quedar inundat, els moblesdins a casa. Sho va endur tot, hova negar tot. Les cases dels ve

ns igual. Va entrar aigua per lesclavegueres, que van vessar i nodonava labast, recordava.

Daltra banda, tamb ahir, elsindicat dUni de Pagesos (UP)demanava a les administracionscatalana i estatal que articulin unseguit de mesures per tal que lapagesia pugui er ront als danyscausats pels orts aiguats de dissabte a la tarda en ctrics, horta iolivera de diverses zones del BaixEbre Els Reguers a Tortosa, Roquetes i Aldover i del MontsiEls Valentins a Ulldecona, LaSnia i Mas de Barberans. Entreles mesures fscals que reclamael sindicat hi ha ladequaci delsmduls de lIRPF a la prdua deproducci que han causat els aiguats, lexempci de quotes dela seguretat social o de lIBI i unincrement de la quantia de les

despeses en lestimaci directade la declaraci de la renda.

El sindicat tamb ha iniciatconverses amb ladministracicatalana per valorar quins ajutsms es poden instrumentar itamb reclamar ajuts destat algovern espanyol per compensarla prdua de bns productius iper compensar les prdues derendes utures. Durant els propers dies estaran disponibles alsajuntaments els models de document per comunicar els danyspatits. Els responsables dUP vanacompanyar els representantsdels serveis territorials dAgricultura a les Terres de lEbredurant la visita a algunes de lesexplotacions aectades.

SUCCESSOS

Les Terres de lEbre es recuperen delsaiguats i UP demana ajuts pels danysEl sindicat agrari vol ladequaci dels mduls de lIRPF a la prdua de producci que hi hagut

Hi ha un any de margeper extraure els llotsde Flix, segons elconseller Recoder

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Llus Recoder, vaassegurar ahir que el govern

de lEstat encara t un any demarge per iniciar lextraccidels llots contaminats de lem

bassament de Flix sense perdre els ons europeus. Recoderva clarifcar que la subvencieuropea sha de justifcar a 31de desembre del 2015 i que eltermini dexecuci de les obress de 24 mesos. Si comencema 1 de gener de 2014 tenim dosanys per acabarles, i ara tenimms dun any per acabar totesles obres demergncia necessries per iniciar la retirada,va maniestar. El conseller vaconessar sentirse incapadentendre les presses delMinisteri per iniciar les obres.Recoder, va realitzar ahir unavisita a Tortosa.

La fota catalana detonyina roja podrpescar ms i ns a mstard lany vinent

La divuitena reuni especiade la Comissi Internacionaper al Conservaci de la Tonyi

na Roja de lAtlntic ICCATen les serves sigles en anglsva acordar ahir elevar la quotade captures total admissiblede captures o TAC per a lAtlntic Oriental i el Mediterrani a partir del prxim 2013en 600 tones, passant de les12.900 actuals a les 13.500Aix permetr els sis pesquerdel cercle amb base a lAmetllade Mar (Baix Ebre) incrementar lleugerament la seva quotaper, sobretot, segons ha acordat tamb lICCAT escoltanles reclamacions el sector, poder allargar el perode de captures en deu dies, fns a fnalsdel mes de juny. Pescadors ecologistes van valorar satisactriament la reuni.

Redacci

Diumenge, 18 de novembre,la parrquia Sant Joan Baptista del municipi de La Pobla deMaumet va obrir el segon ciclede concerts dorgue a mans deMontserrat Torrent, experimentada organista que acumulaalgunes de les distincions musicals ms importants de lEstat i

que, en aquesta ocasi, va delectar els ms de cent pobletans ipobletans reunits a la parrquiaper gaudir amb els excellents

sons de lorgue. Els assistentsa la parrquia van poder escoltar composicions dautors tandestacats com Joan Cabanilles,Johann Sebastian Bach, FelixMendelssohn o els contemporanis Xavier Montsalvatge iMaurice Duru, en un acte organitzat per Amics de lOrgue,grup recentment constitut i que

t, entre altres fnalitats, la depreservar i potenciar lorgue poblet com a instrument musical ide diusi cultural. La parrquia es va omplir de gom a gom per escoltar les composicions.

CEDIDA

La Pobla estrena el segon ciclede concert dorgue

PATRIMONI

Prop de 1.300 personesparticipen a la Festadel Vi de Vila-rodona

Prop de 1.300 persones vanparticipar aquest diumengea la setzena edici de la Festa del Vi Jove de Vilarodonaque organitza la Cooperativadaquesta localitat de lAltCamp i que, any rere any, serveix per presentar els vins Flama Roja de la DO Tarragonaque elaboren i comercialitzen.

Es va servir, un esmorzar tpicde veremador pa torrat amboli nou, botiarra negra, cansalada, una arengada, etc.

7/30/2019 m Tarragona 201112

12/24

12 diarims 20/11/2012 CATALUNYA-ESPANYA-MN

ACN

Lempresari hoteler i presidentde la patronal gironina FOEG,Jordi Comas, va morir aquestapassada matinada desprs quetres lladres entressin al seu ha-

bitatge de Platja dAro (Baix Em-pord).

En el moment de lassalt vio-lent, Comas estava a dins la casaacompanyat per la seva dona.Els assaltants els van lligar a totsdos de mans i peus i, mentre elslladres regiraven la casa, lem-presari va perdre el coneixementi va morir. Lautpsia haur dedeterminar ara si Comas va patirun infart o b els lladres el vanmatar perqu li van obstruir lesvies respiratries.

Els mossos han obert una in-vestigaci i treballen per localit-zar els tres assaltants, que duienroba fosca. El cas est sota secretde sumari.

Comas va accedir a la presi-dncia de la patronal lany 2009,desprs de la mort sobtada delanterior president, Joan FaustoMart. Era el sis president de lafederaci i a principis de novem-

bre del 2010, les eleccions el vantornar a raticar en el crrec.

Ms vigilncia a Platja dAroArran daquest incident els Mos-sos dEsquadra van anunciarque reforaran la vigilncia i elscontrols a la Costa Brava i moltespecialment a la zona de PlatjadAro. El cap de la Regi Policialde Girona va voler enviar un mis-

satge de tranquillitat, conscientque aquest cas podia generaruna certa alarma social en trac-tar-se dun assalt violent en undomicili. Amb els nmeros a lam, lactivitat delictiva va caurea la demarcaci en un 5% lanypassat respecte el 2010 i aquestany la davallada se situaria enun 1,5%, per tant no es pot par-lar dun repunt de violncia a la

zona, segons dades daquest cospolicial.

Nombroses mostres de condolDaltra banda, el mn empresa-rial giron est de dol desprs deconixer la mort de Comas. Elsqui el recordaven ahir al mat endestacaven la seva empenta,el seu carcter positiu i la sevacapacitat negociadora. Era unempresari les 24 hores i un granlluitador, assenyalava el presi-dent de la Cambra de Comer deSant Feliu de Guxols, Joan Puig.

Al migdia, unes 150 personeses van aplegar davant lAjunta-ment de Platja dAro per fer unminut de silenci. Visiblementemocionat, lalcalde del munici-pi, Joan Giraut, va agrair a Comastot el qu havia fet per al munici-pi i va qualicar els fets dinexpli-cables. Al seu costat, el nebot dela vctima, Jordi Daz, va assegu-rar que la famlia est conster-nada per la mort horrorosadel seu oncle. No entenem comuns desaprensius li han poguttreure la vida per agafar quatrerals, va dir Daz.

SUCCESSOS

Mor el cap de la patronal gironina enun assalt violent a casa sevaTres lladres van lligar la vctima de mans i peus i lautpsia haur destablir les causes de la mort

ACN

Ahir al migdia es va fer un minut de silenci a Platja dAro.

Montoro diu que calinvestigar compteson hi ha indicisdirregularitats

El ministre dHisenda, Cris-tbal Montoro, va armar ahirque lobligaci de lAgncia

Tributria s investigar elsindicis de comptes que noshan declarat a Hisenda perpart de dirigents de la Co-munitat Autnoma de Catalu-nya. Montoro va fer aquestesmanifestacions des de Sevillaen referncia a les informaci-ons publicades per El Mundosobre suposats comptes rela-cionats amb el president dela Generalitat, Artur Mas, aSussa. Segons el ministre, uncop hi ha aquests indicis detinena de comptes que noshan declarat a Hisenda, enaltres pasos o a paradisos s-cals, lobligaci de lAgnciaTributria s investigar des dela prioritat de lluitar contrael frau scal. En relaci ambaquest cas, els Mossos dEs-quadra van anunciar aquestdilluns que exerciran accionslegals contra el diari i contraels responsables de les infor-macions publicades els ltimsdies en aquest rotatiu per-qu consideren que recullengreus falsedats i per defen-sar lhonor i la credibilitat dela policia catalana.ACN

Mas assegura queretirar leuro perrecepta si es declaque s illegal

El candidat de CiU a ladncia de la GeneralitaMas, va assegurar que s

tribunal declara illegaper recepta, el Govern la sentncia i per tant elr, per va preguntar no es pot fer, com es pocopagament del PP delsonistes, perqu tamb la malaltia, va subrams de recordar que hitopall de 61 euros lanva argumentar que amesura no t un efecaptatori, sin dissuasoapuntar que a loctubrfet un 20% menys de rrespecte al mateix mes dpassat. Segons Mas, ja ta estadstica demostrasistema permetia acumceptes sense lestricta ntat, a diferncia daltresms rics que Catalunposen algun tipus de lla seva banda, Metges talunya va insistir a deal Govern que retiri leurecepta desprs que el CdEstat, lrgan consulgovern espanyol, hagi derat inconstitucional amesura que va entrar eel passat 23 de juny.ACN

Les FARC declaren un alto elfoc unilateral de dos mesos

PATRIMONI

Els rebels de les Forces Arma-des Revolucionries de Co-lmbia, les FARC, van anunciarahir un alto el foc unilateral dedos mesos, coincidint amb lesnegociacions de pau a Cuba.Aquest ser el primer alto alfoc en ms duna dcada. Elstres processos de pau anteri-ors van fracassar, per tant lesFARC com el govern colombies mostren optimistes.

El president Juan ManuelSantos vol arribar a un acord

en els propers nou mesos, perja va avisar que les seves opera-cions militars no cessaran nsque se signi un acord nal depau. El conicte sha prolongatdurant gaireb mig segle i hacostat la vida a milers de per-sones.

Lalto al foc comenaraquesta mitjanit i sallargarns el 20 de gener. Les FARCshan comproms a suspendretotes les operacions militarsofensives. ACN

La UE demana a Israel i

Palestina la fi dels atacs

INTERNACIONAL

Els ministres dAfers Estran-gers de la Uni Europea (UE)van demanar ahir a israeliansi palestins la immediata detots els atacs i van lamentarprofundament la prdua de vi-des civils en ambds bndols.Tots els atacs han dacabar im-mediatament, ja que causen unpatiment injusticable a civilsinnocents, van assenyalar elsVint en una declaraci escrita.Els titulars dExteriors van con-demnar el llanament de coets

des de Gaza i van assegurar queno hi pot haver justicaci perapuntar deliberadament a civilsinnocents, pel que van recla-mar al moviment radical isla-mista Hamas i altres grups ar-mats a Gaza el seu cessamentimmediat. A ms, van asse-gurar que el territori dIsrael tdret a protegir la seva poblaci,per actuant sempre de mane-ra proporcionada i assegurantsempre la protecci dels civilsque hi viuen.

La morositat de bai caixes torna a maun sostre histric

La morositat de bancs itorna a marcar un nouhistric desprs denns el 10,86% i ja sumacords consecutius, segpublicar ahir el Banc dnya. La morositat del cdel sistema nancer, inles entitats nancereconcedeixen crdits asum, ha quedat xada10,71%. Des de labril ltats de dipsit han ananous sostres histrics.

Perms de residnper als estrangers

comprin casa

El govern espanyol es pconcedir el perms de recia a ciutadans estrangcomprin un habitatge de 160.000 euros. Segsecretari dEstat de CJaime Garca-Legaz, lara t com a objectiu lstock dhabitatge a lEsministeris implicats cran aquest dimarts unade treball per avanardetalls daquesta mesues vol implementar.

7/30/2019 m Tarragona 201112

13/24

1320/11/2012diarimsOPINILes cartes alDiariMs, poden fer-les arribar a la redacci per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 de Reus),o mitjanant el correu electrnic ([email protected] o [email protected]). El diari es reserva el dret de publicaci de les cartes i de no donar resposta ales mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el mxim de vint lnies. Les cartes han danar signades indicant el nmero de D.N.I. i el telfon de contacte.

Edita:Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001issn: 1579-5659

Director General:Carles Abell

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles Magran

Cap de distribuci:Jaume Caada

Directora: Slvia Jimnez.[[email protected]]Redacci: Laia Daz, Vicente Izquierdo,Susanna Cases, Mnica Prez.Especials:Laura Gmez.Tancament: Mario Lpez.Fotografa:

Cristina Aguilar, Olvia Molet.Edici de publicitat: Sara Sorando.Distribuci:Marta Lpez.Administraci:Nria ClosPublicitat:

Maria Molleda, M. Jess del Hierro,Merc Ripoll, Antnia Turull.[[email protected]]Imprimeix: Indugraf Oset, S.A.

Distribuci

controlada:

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 21 47 21

C/Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

Amb la collaboraci de:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

TRIBUNA

La campanya electoral catalana, en curs, ensha portat ns la data innumerables comen-taris i discursos de tot tipus, lgics dintreduna disputa partidista, s ms, tota aquestadisbauxa de manifestacions i contra mani-festacions dialctiques s un fet que sha deconsiderar normal en qualsevol confronta-ci democrtica, entesa en el seu ms amplicontingut de llibertat dialctica, elevada a lamxima potncia.

Malgrat tot lanterior, el cert s que a partdel que es pot considerar lgic, tamb ha en-trat en discussi linsult, ms o menys dissi-mulat, la desqualicaci a ladversari sensemiraments, o ns i tot latac als que podenpensar diferent, per la senzilla ra daquesta

discrepncia.Latac frontal que ha rebut el President

Mas, especialment daquells que venen a fercampanya amb AVE i que desprs tornencorrents a Madrid, insultant-lo sense capmirament, tergiversant el seu discurs, o ns

i tot, manipulant de manera tradorenca lesseves declaracions, sn un exemple dunamanera de fer altament perillosa, sobre totquan ve dels que es creuen en la possessi dela veritat absoluta.

s cert que en el darrers mesos, una partmajoritria del mn meditic de la capitalha optat clarament per enfrontar-se a qual-sevol planejament que suposi una opci comla via del referndum, fent servir tots els mit-jans per atacar la proposta duna part majo-ritria de la societat catalana per escoltar,amb la mxima transparncia a tota la socie-tat i conixer que s el que vol.

Sembla evident que el plantejament deles opcions centralistes s que el que no esacceptable sota cap concepte, malgrat elslgics, s que sobtingui aquesta opini, lliu-

rament expressada de la ciutadania, no estandisposats a acceptar, no el que pugues sortir,sin de manera especca, la prpia celebra-ci de la consulta.

s evident que el plantejament que esdefensa per part daquells que soposen a laconsulta, s de difcil fonamentaci, ms sicap, quan el lgic en democrcia s escoltarlopini de la gent, a ttol dexemple en les

darreres eleccions americanes es van produirms de 40 referndums consultes junta-ment en la prpia elecci presidencial; pertant, poc sentn aquest afany per no optarper la lgica duns anhels modlics.

Davant del marc exposat sembla que snpocs els arguments a emprar pels del no,que es veuen obligats a optar per la des-qualicaci o el propi insult davant una man-ca darguments en una qesti plena de lgi-ca democrtica a tots els nivells.

Esperem que la resta de campanya electo-ral no ens segueixi portant per aquest camfosc que lnic que garanteix s assentar,sobre la encara jove democrcia, tics, queestic segur estan superats, ns i tot pels quefan de lestratgia de linsult el seu nic argu-ment poltic.

CARTES

AgradecimientoAgradecemos de todo corazn al centrosociosanitario Francol, el cario y afectoque ha demostrado todo el personal sanita-rio, des de el servicio de limpieza hasta losdoctores y doctoras, desde un ingreso has-ta sus ltimos momentos. Ella comentabaque se senta como en casa. Nunca podre-mos agradecerles con hechos o palabras elafecto, familiaridad y derroche de ternuraque recibi en ese centro y el gran apoyo anosotros como familiares. Muchas graciasy un carioso abrazo de toda la famlia.

Famlia de Romualda Valero Martnez

Independncia ja!1936, siniciava la Guerra Civil. Tenia qua-tre anys. El fossar del meu poble a vessar

davantpassats nostres, de testimonis dunpassat de Catalunya. Ells soportaven, impo-tents, colonitzadors daqu i dall. Poltics idoctrinaris, bla, bla, bla... i prou jugar ambels nostres sentiments octogenaris. Enssentim prou legitimats per trencar cadenesque ens lliguen a gent extranya.

Miquel Sol. Tarragona.

Entidades bancarias y famliasMientras unos pocos an tenan dinero su-ciente para comprar viviendas y los ban-cos vendan por cantidades nada despre-ciables los apartamentos que embargabana sus deudores, el Estado se mantena almargen del problema, porque el problemaera para los ciudadanos que no podan pa-gar, mientras que las entidades bancariastenan grandes benecios gracias a esa si-tuacin.

Mientras, de la noche a la maana, losbancos se negaban a ofrecer hipotecas ainters jo porque argumentaban que losintereses estaban muy bajos y eso no podaser porque supona una gran ventaja paralos clientes, el Estado se mantena al mar-gen de ese abuso, porque el abuso era con-tra los ciudadanos que as tenan que pagarms, mientras que las entidades bancariastenan grandes benecios gracias a esa si-tuacin.

Mientras, de la noche a la maana, losbancos imponan en sus hipotecas unaclusula suelo para evitar que los interesesque pagaban los ciudadanos fueran exce-sivamente bajos, el Estado se mantena al

margen de ese abuso, porque el abuso eracontra los ciudadanos que as tenan quepagar ms aunque los intereses bajaran,mientras que las entidades bancarias ten-an grandes benecios gracias a esa situa-cin.

Sin embargo, ahora que hay quien plan-tea que la entrega de la vivienda sirva paracancelar la hipoteca por completo en casode impago (como ya sucede en otros pasesdesde hace tiempo), o quien plantea que nose desahucie a una familia en caso de im-pago de la hipoteca cuando ello signiquemandarla a vivir a la calle, ahora s que escuando el Estado interviene, pero no por-que le interese el bienestar de los ciudada-nos sino porque, en la situacin econmicaactual, aceptar cualquiera de las dos supo-

siciones implica prdidas econmicas paralos bancos. Y eso, el poder poltico no lopuede consentir.

Siempre me haban enseado que, enteora, el Estado debe velar por el bienestarde las familias. Ahora me queda claro queel Estado slo vela por el bienestar de lasentidades bancarias, tristemente! Cmose llama esto?

Pelay Romay

MentirososAnte un panorama de continuo aumentodel nmero de personas que da a da vanengordando las listas de parados, con lasconsecuencias de empobrecimiento delas familias, con resultados de desahuci-os por cientos de miles, en un pas dondela pequea y la mediana empresa echa laspersianas cada da, se convocan elecciones

generales, y un partido poltico, el PP, saleen campaa prometiendo en su programaelectoral dar solucin a esos problemas ydiciendo, por activa y por pasiva, que cre-ara empleo, que habra crdito para lasfamilias y las empresas, que no recortarala sanidad pblica, que no recortara la en-seanza privada, que mantendra el poderadquisitivo de las pensiones, que no subi-ra los impuestos. Llegan las eleccionesy ante esas promesas y el desastre de losdos ltimos aos de legislatura del PSOE,el PP gana las elecciones en el pasado mesde noviembre del ao 2011. Menos de unao despus el PP nos ha mentido en todolo que prometi. Han subido el IBI, han

subido el IRPF, han recortado la sanidadpblica y la enseanza pblica (junto a lascomunidades autnomas) hasta puntosinsospechados, nos hacen pagar tres veceslos medicamentos, (en Catalunya an ms,con el euro por medicamento). En el casosangrante del paro, en el que estamos cercade llegar a seis millones de personas sin tra-bajo, lo que han hecho es una reforma labo-ral que facilita el despido casi libre, cuandoen campaa dijeron todo lo contrario.

Son los de este gobierno unos fullerosporque ante el drama de cientos de milesde familias que, despus de aos de estarpagando al banco sus viviendas, al quedar-se sin ingresos, por perder el trabajo, estasfamilias no pueden pagar sus hipotecas yvemos todos los das como (muchas veces

a palos) la polica les echa de sus casas, y elgobierno fullero del PP, ante las luchas delos movimientos ciudadanos como StopDesahucios anuncia a bombo y platillocon todos los medios de comunicacin,que son todos en este pas, que se rene deurgencia con el PSOE para dar una solu-cin rpida al problema de los desahucios(recordemos que durante aos en el parla-mento tanto PP como PSOE se han negadoa votar a favor de las propuestas de IU y deplataformas ciudadanas para que reforma-ran la ley hipotecaria que es una ley del ao1909 y que solo favorece a la banca y porlo tanto siempre se han negado a legislarpara favorecer la dacin en pago) y comoera de esperar estos dos partidos esceni-can que no han llegado a ningn acuerdoy el gobierno del PP se saca de la manga,como un jugador fullero, un decreto en el

que durante dos aos no habr desahuciosa las personas (dicen ellos, los fulleros) enriesgo social, y por lo tanto se seguirn de-sahuciando a la mayora de familias que nopueden pagar, desoyendo una vez ms a lasplataformas ciudadanas como Stop Desa-hucios, a los jueces, a los colegios de aboga-dos, a algunos sindicatos policiales, y a losms importantes, a esos ciudadanos que secuentan por cientos de miles, que cada dapiden a gritos la dacin en pago.

Seores del gobierno, son ustedes, con lacomplicidad del PSOE, unos defensores delcapital bancario y por lo tanto unos men-tirosos fulleros.

Miguel Dueas. Tarragona.

Insults o argumentsLLUIS BADIA

Advocat

La Plataforma dAfectats per la Hipoteca (PAH) reclamar la

paralitzaci cautelar de les 200 execucions hipotecries que hiha pendents a la demarcaci de Tarragona. Representants dela Plataforma a Tarragona van fer arribar al jutjat de primerainstncia de la ciutat la petici dels tres casos ms urgents, entreels quals hi ha el de la dona amb mobilitat reduda que aquestpassat divendres va aconseguir un ajornament del desnonamentde casa seva. I s que lacord de Govern, pel qual es paralitzen elsdesnonaments no acabar amb aquesta problemtica. Lacordnoms afecta a les famlies que tinguin rendes menors als 19.000euros i noms es veuran beneciats per aquesta mesura algunscollectius, per sn els menys. Famlies nombroses, deutorsa latur o famlies amb tercers al seu crrec sn algunes de lescondicions per beneciar-se de les noves mesures. Per elsdesnonaments han comenat a afectar a la classe mitjana; de fet,aquesta s tamb una de les classes ms castigades per la crisieconmica que ens afecta. Calen, doncs, mesures ms valentesi agossarades i que, veritablement, acabin amb el drama que esprodueix, dia rere dia, arreu del territori. Solucions, en denitiva,que no discriminin.

La Plataforma dAfectats perla Hipoteca demana aturarexecucions

EDITORIAL

+ CONFIDENCIAL

Si els aragonesos no paguessin lIBIAmb la voluntat de resultar graciosa, la presidenta de la comuni-tat dArag, va fer ahir unes declaracions a Tarragona que pocssalouencs voldrien escoltar. La presidenta dArag, Luisa Fer-nanda Rudi, es trobava ahir fent campanya en terres tarragoni-nes per donar suport al cap de llista del PPC a la demarcaci, Ra-fael Luna. Es va reunir amb aliats i s impatitzants al Club NuticSalou, i la tarda es reunia amb directius i simpatitzants del centrecultural dArag a Tarragona. Ja al vespre, viatjava ns a Roda deBar. Per va ser a Tarragona, on Rudi, va dir que si els arago-nesos deixessin de pagar lIBI a Salou, el seu ajuntament tindriaproblemes... Tots els salouencs coneixen la gran presncia dara-gonesos a la capital de la Costa Daurada, on tenen bona part dela seva segona residncia. Per si hi ha quelcom que no suporten

els salouencs els de carrer s que els aragonesos parlin comsi el municipi fos seu. Per aix, suposem, Rudi va fer aquestesdeclaracions a Tarragona...

7/30/2019 m Tarragona 201112

14/24

14 diarims 20/11/2012

ESPORTS

Vicente M. Izquierdo

El partit de diumenge a SantAndreu, no tan sols va deixar laderrota i la mala imatge del Gim-nstic, sin que va provocar con-seqncies que poden marcar elfutur de lequip. Concretament,el ball de targetes que va oferirlrbitre va implicar que quatrefutbolistes del conjunt grana nopuguin participar en lenfronta-ment de diumenge al Nou Estadicontra el Llagostera (cinc de latarda).

Tres daquests jugadors sndefenses i un altre centrecampis-ta, motiu pel qual Javi Salamerohaur de recomposar completa-ment la reraguarda de lequip jaque, si Rodri no hagus estat undels sancionats, potser hauriaestat una opci per ocupar leixde la defensa.

Amb Xisco Campos, AleixCoch i Fran Vlez sancionats, lespossibilitats dopci per al tcnicgrana sn mnimes, ja que ni-cament queden quatre defensesdisponibles, sempre que AlbertoBenito es recuperi de les sevesmolsties, un fet que es conver-teix en dubte desprs de qu ellateral dret no sexercits ahiramb la resta de companys. Elsdos centrals serien, si no passares estrany, Lucas Viale i PedroMairata, mentre que oo tor-

naria a la titularitat en el carrilesquerre de la defensa.En el cas de qu Alberto Beni-

to no arribs recuperat, sobri-rien diversos escenaris. Un, i elmenys traumtic, seria el de pu-jar Marc Duran de la Pobla, i queaquest actus en el lateral dret,fent un relleu natural. El segon,una mica ms enrevessat, seriael de desplaar Viale al carril dreti pujar Albert Mozo, Toni Cunillo, ns i tot, el prometedor JuanMadero a leix central, sempredeixant oo al lateral esquerre.

En tercer terme, Juanjo Bezares

o Joel Coch podrien retrocedir laseva posici per jugar de central,tot i que aquest no t la sucientvelocitat com per anar b al tallcontra el tipus de davanters quet el Llagostera i, el segon, nocompta amb ritme competitiu.

Tres defensors

La ltima de les possibilitats pas-sa per jugar amb defensa de tres.Aquesta, per, perd fora teninten compte que Salamero ja la vautilitzar i el Nstic no va passarde lempat a zero contra el dbil

Iecl al Nou Estadi. Tot i aix, ju-

gar amb tres homes davant serialnica opci possible si AlbertoBenito no arriba a temps i Sala-mero vol actuar amb futbolistesespeccs per a la seva demarca-ci.

Encara, per, s molt aviat perparlar de lalineaci que presen-tar el tcnic davant del Llagos-tera, ja que resten cinc sessionsabans de rebre els catalans. Ahirlequip es va exercitar a la gespade lannex del Nou Estadi, unasessi sense Benito i Albert Vir-gili, amb molsties. I s que el

davanter del Catllar ha jugat lamajoria de partits daquesta tem-porada sense estar al cent percent. La gran exigncia de la ca-tegoria i les necessitats de lequiphan provocat que Virgili shagihagut de sacricar en molts en-frontaments. Tot i aix, sesperaque el seu concurs no perilli i queformi parella atacant amb De laEspada, que es preveu que ja esti-gui completament recuperat.

Avui lequip realitzar el seudescans setmanal per, dem,exercitar-se a les installacionsde Camp Clar, a les deu del mat.Dijous, doble sessi, la primerade les quals a lannex i al Nou Es-tadi i la segona, a la tarda, al NouEstadi. Divendres i dissabte sal-ternaran entrenaments a lannexi al Nou Estadi.

FUTBOL

Salamero noms t quatre defensesper diumenge, pendent de BenitoEl jugador de la Pobla, Lucas Viale, Mairata i oo, nics jugadors disponibles a la reraguarda

Lafici demana a crits que jugadors com Eugeni sempre estiguin al camp.

CEDIDA

Pujar algun jugador dela Pobla o endarrerirBezares o Joel Coch,opcions possibles

Una altra possibilitat sque Salamero torni autilitzar la defensa detres, com contra el Iecl

TENNIS TAULA

El primer equip del Nstic va tornar a trobar-se amb el traquest dissabte, el segon de la temporada. Va ser contra elxa Malgrat de Mar, per un ajustat 4-3 i va ser en els doblees va decidir el duel. La parella lvaro Barreneche-Marcva ser la que va desfer la igualada.Redacci

El Nstic es retroba amb la victria

FUTBOL AMERIC

Els Imperials de Reus van arrencar la nova temporada una clara derrota al Camp Municipal dArgentona (21-0el primer partit de Lliga, els reusencs no van saber demoper qu sn els actuals vencedors del campionat i va marxdescans amb el mateix 21-0 nal. Redacci

Els Imperials sestrenen amb derrota

Redacci

Arman Barfull, director del Ral-liRACC Catalunya-Costa Daura-da, es mostra molt satisfet percom sha desenvolupat la darre-ra edici de la prova, com en elsdarrers anys, a terres tarragoni-nes.

La satisfacci nal sol ser el

millor indici que tot ha anat b,i aquest any no solament ho es-tem de satisfets, sin que a mshem aconseguit just el que ensproposvem: que el nostre Ral-liRACC tingui un acostamentclar i amb futur a la societat, jaque el pblic sempre va estar enel punt de mira quan disseny-

vem aquesta 48 edici, mani-festa Barfull.

El director de la prova tam-b explica tots els aspectes quevan haver de supervisar, ja queuna vegada establert un altnivell en aspectes com la segu-retat, la cura del medi ambient,les innovacions en matria es-

portiva i organitzativa i de crearlnic ralli del mundial amb undesenvolupament de trams mix-tos, li tocava clarament el torn aintentar involucrar en la nostraproposta a les persones que pos-siblement no presenciarien unaprova automobilstica daquesttipus. I amb Barcelona ho hem

aconseguit.La gran novetat era la partida

de la cursa des de la Ciutat Com-tal i, en paraules dAman Barfull,hem pogut viure un espectaclegrandis, indit, unnimementlloat per la Federaci Internaci-onal, equips, pilots, periodistesi ciutadans. Quan contemplava

la sortida dels cotxes derampa de sortida despr

tarda rica en emocions, ntenir una altra sensaci tot estava sortint tal i comvem dissenyat per ambellesa superior a la queem podia tenir la sortidalavinguda de la Catedral

El RalliyRACC s unconsolidada per la seva nnia devoluci est orientde ledici que acabem da la societat, al pblic, a lsones que han de fer ambpresncia que la prova sigtadanament important, sentenciava ahir Arman director.

Aman Barfull: Hem fet un pas molt importantper apropar el RalliRACC a la societat

MOTOR

El director de la prova destaca que la participaci de Barcelona ha estat clau per lxit que ha assolit enguany

7/30/2019 m Tarragona 201112

15/24

1520/11/2012diarims

ESPORTS

FELICITACIONS Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar [email protected]

Felicidades Ainara!!! Hoycumples 8 aos y te deseamosque pases un feliz da. Con ca-rio de parte de toda la fami-lia Muak

Feliz cumple guapa, un besazode tu compi de la ocina.

Mnica Prez

No he vist encara la jugada, pers un xoc espatlla contra espatlla.En cap moment lagafo ni faig capacci en qu es pogus assenya-lar falta, explica Ferran Asen-sio. Diumenge, en la cita contrael Badalona, el collegiat BoschDomnech va decretar lexpulsidel defensa roig-i-negre per unpenal que Pelegr transformariaen el 0-1 al 55. El gol en contrava deixar tocat un CF Reus que jano va saber recuperar-se del cop,i que va acabar caient en una citaen qu havia presentat dinici lescredencials per endur-se sensedicultats els tres punts.

Ja ho va dir lentrenador SantiCastillejo en la roda de premsaposterior a lencontre: Encarano he vist cap entrenador mar-xar de Reus queixant-se de lar-bitratge. No ho va fer tampoc unAlbert Cmara que asseguravano haver pogut veure amb niti-desa lacci i argumentava que anosaltres larbitratge tamb ensha anat en contra moltes vega-des. No va voler criticar la feina

del collegiat un Ferran Asensioque explicava ahir que est clarque els rbitres est all en elmoment en qu transcrren lescoses i han de prendre una deci-si que pot ser o no ser encerta-da. Tamb es poden equivocar.

La importncia de lexpulsi,per, va encara una mica msenll del propi fet que Ferran nopodr estar en la propera cita da-vant LHospitalet, un dels grans

reptes del grup en la recerca reu-senca de la dinmica positiva.Ladu del defensa va servir perreequilibrar un partit que els dela capital del Baix Camp afron-taven en superioritat numrica,desprs de lexpulsi de Marceloper doble amonestaci encaraen el primer temps. Si et paresa mirar la situaci del partit ells

estaven amb un jugador menys.Vull quedar-me amb que va serun error puntual i amb que encap moment vaig fer una accique es pogus interpretar coma falta, explicava Ferran abansdacabar dient que tampoc nocrec massa en aix de que exis-teixen compensacions.

Havia parlat tamb el pro-pi entrenador navarrs sobreel tema en la mateixa roda de

premsa, en qu va assegurar quea nosaltres en aquests tres anysi mig mai no ens ha compensatning. Ahir a la tarda, lentitatroig-i-negra no havia deciditencara si recrrer o no la sancia Ferran. Encara no ens hemreunit i el club decidir si creuenque es pot recrrer, i si nalmentem toca complir ajudar en tot el

que pugui des de fora, tot i quesigui una mica injust, acabavael jugador.

Edu Vives tampoc hi serLa de Ferran no ser lnica baixaper sanci entre les les de Cas-tillejo de cara a la propera citacontra LHospitalet, cinqu clas-sicat i a tan sols un punt de lesplaces de privilegi. Tampoc no hipodr ser Edu Vives, que va sertamb amonestat contra el Bada-lona i haur de complir sanci enel proper partit.

Lentrenador roig-i-negrehaur de tirar denginy per subs-tituir dues baixes en un onzehabitual en qu mostra una con-ana cega. Ambdues, a ms,es localitzen en la defensa. Perdavant, encara tota una setma-na de provatures per trobar unaalternativa dins un CF Reus queles t de sobres, i afrontar ambsolvncia un dels encontrescomplicats daquesta tempora-da per a patir, i no deixarem defer-ho durant tot lany, com diuCastillejo.

El jugador, que no ha vistencara el vdeo, asseguraque va ser un xoc

despatlla contra espatlla

Castillejo afronta el darrerduel amb dues baixesdeterminants dins la lnia

defensiva

FUTBOL

Ferran: No vaig fer cap acci enqu es pogus assenyalar faltaLequip estudia encara recrrer la sanci que va deixar fora el defensa del Reus per un dubts penal

Ferran Asensio lluita una pilota en un partit anterior.

cf reus deportiu

Redacci

El Club Esportiu Tarragona P-del Indoor sha fet amb el tercerlloc del Campionat dEspanyade menors per equips. Tot unxit del TPI i de la seva Escolade Competici en qu ha estatla primera vegada que el Clubtarragon participava en aquestcampionat, amb una represen-

taci formada per 8 jugadorsmasculins i 7 jugadores femeni-nes.

El TPI es va imposar en lajornada de divendres al Club dePdel Torrejn de Ardoz, men-tre que ahir dissabte al partitde quarts de nal van guanyarel Agredol Pdel Club. En se-minals el TPI va caure davant

el conjunt que sha proclamatcampi dEspanya, el CD SerraMorena / LAmistat. El duel peltercer lloc se lha endut el TPIdavant el CD Bruc Osuna de Ma-drid. El Campionat dEspanya deMenors per Equips de Pdel sun dels esdeveniments de for-maci ms importants que secelebren a Espanya.

El TPI acaba tercer al Campionat

estatal de menors per equips

PDEL

Era el primer cop que el club prenia part daquest torneig

Una imatge dels participants al Campionat dEspanya de menors per equips.

cedida

Excellent medalla de plata larecollida pel duo espanyol Ta-nia Calvo-Helena Casas a laprova de velocitat per equipsfemenina a la primera jornadade la Copa del Mn de pista quee sva celebrar al veldrom ChisAvui de Glasgow. Amb la quartaplaa de Joan Peralta en la velo-citat i la setena dHelena Casasal keirin va acabar diumenge laparticipaci de la selecci es-panyola en la segona mnigade la Copa del Mn de pista, a

la que shan aconseguit quatremedalles: una plataforma de lavelocitat per equips femenina,i tres bronzes, amb Tania Calvoen 500 metres, David Muntaneren persecuci i Unai Elorriaga,en omnium. Quant al keirin,la trajectria de Cases i Calvova ser parallela: desprs de nosuperar la classicatria, acon-seguien una plaa a la repesca-ino aconseguien estar entre lestres millors en la seminal dis-putada.Redacci

Helena Casas sacomiada de

Glasgow amb una plata

CICLISME

7/30/2019 m Tarragona 201112

16/24

16 diarims 20/11/2012