LES IMATGES DE LA VIDA L’Arlet estava molt contenta perquè aquell dia era un dia molt especial. Era el dia del seu setè aniversari i el de l’aniversari del seu avi vellet (el seu besavi) que feia 100 anys. La mare li havia dit que feia una centena! Una què? pensava ella… L’Arlet no es podia ni imaginar que volia dir fer 100 anys. Per a ella, un any era una cosa molt llarga, havia de passar molt de temps, concretament 365 dies, i 365 era un número molt gros. En canvi els pares i els avis sempre deien que els anys passen volant, i ella la veritat és que això no ho veia gaire clar. Ella només pensava en el 10, el dia que faria 10 anys. El 10 és un número d’aquells que costa d’oblidar; per fi completes els dits de les dues mans, deixes els números d’una xifra dels petits per als de 2 que tenen els de 4t, 5è i 6è… Fas una desena, i això és important. Però sabia que encara faltaven 3 anys, i això era 3 vegades 365 dies, vaja, moltíssim! Enmig de tan d’aniversari van rebre un full de l’escola que els demanava que fessin un número 10 per a guarnir el passadís de l’escola. Aquell any l’escola celebrava 10 anys. Les escoles també fan aniversaris? També bufen les espelmes? es va preguntar l’Arlet sorpresa… després de molt pensar va arribar a la conclusió que encara que les escoles no es feien grans com els nens quan creixen, també podien fer anys, que els dies, els anys, els hiverns, els estius, també passaven per les escoles, i que per tant, també podien celebrar els seu aniversari. També va suposar que el pastís d’aniversari se’l deurien menjar els nens perquè això si que ho tenia clar, les escoles no mengen! Va estar rumiant com podia fer el 10 i ben aviat va tenir clar que faria un deu amb 10 imatges importants de la història de l’escola, igual que havien fet amb el seu avi vellet una foto per cada any! Quina feinada, si l’Arlet només tenia 7 anys i en feia 4 que anava a la Sínia, com podia recordar els anys que ella no hi havia anat? Si l’àvia, el tiet,.. i molta família havien ajudat a la mare a fer el recull de fotografies de l’avi, ella podia demanar ajuda a la seva germana gran que ja estava a l’institut i va començar P3 a la Sínia, ara ja feia 10 anys. L’Èlia i l’Arlet van estar mirant fotografies, diria que van arribar a veure més 1000! Quina passada! Escollir les que expliquessin més la història de l’escola era el més difícil, però no van dubtar ni un instant a posar-se a treballar.