Planificació de l‟espai fluvial a la conca del Gaià Annex 01.A.08: Els sistemes naturals de la conca - 1 - 06068_01A08_AX_Sistemes_v4.doc ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ A L’ENFOCAMENT METODOLÒGIC ............................................ 1 1.1 Conca drenant – Espai fluvial ............................................................................. 1 1.2 Els hàbitats com a unitat d‟estudi ....................................................................... 2 2 CONTEXT BIOGEOGRÀFIC I DIVERSITAT ECOLÒGICA ..................................... 3 2.1 Factors biogeogràfics ......................................................................................... 3 2.2 Factors ecològics locals ..................................................................................... 4 3 ANÀLISI DE L’ESTRUCTURA ECOSISTÈMICA DE LA CONCA ........................... 5 3.1 Vegetació potencial i actual................................................................................ 5 3.2 Distribució i abundància dels hàbitats ................................................................ 9 3.3 Dades de síntesi dels hàbitats de la conca ...................................................... 24 3.4 Hàbitats d‟interès comunitari ............................................................................ 26 4 FAUNA.................................................................................................................... 28 4.1 Invertebrats ...................................................................................................... 28 4.2 Vertebrats......................................................................................................... 28 5 ESPAIS PROTEGITS I ALTRES CATALOGACIONS ............................................ 31 5.1 Espais del pein i la xarxa natura 2000 ............................................................. 31 5.2 Espais naturals de protecció especial .............................................................. 36 5.3 Zones humides................................................................................................. 37 5.4 Forests d‟utilitat pública .................................................................................... 37 5.5 Planejament territorial ...................................................................................... 39 5.6 Àrees importants per a les aus......................................................................... 40 6 BIBLIOGRAFIA I ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ ............................................ 41
47
Embed
ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ A L’ENFOCAMENT METODOLÒGIC 1aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/espais_fluvials/... · models més complexos que permetessin una aproximació
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Planificació de l‟espai fluvial a la conca del Gaià
Annex 01.A.08: Els sistemes naturals de la conca - 1 -
06
06
8_
01
A0
8_
AX
_S
iste
me
s_
v4
.do
c
ÍNDEX
1 INTRODUCCIÓ A L’ENFOCAMENT METODOLÒGIC ............................................ 1
Els boscos de pins, tant de filiació mediterrània com submediterrània, exhibeixen una
gran diversitat a la conca del Gaià. Entre les pinedes mediterrànies, destaquen
àmpliament les pinedes de pi blanc amb sotabosc de màquies i garrigues (42aa), que
trobem en una bona part de les muntanyes de la part mitjana i alta de la conca, entre
el Montmell i la Baixa Segarra, i amb sotabosc de brolles calcícoles (42ab), que
mostren una distribució similar, amb més penetració cap a la línia costanera.
Segueixen, en extensió, les pinedes de pi blanc amb sotabosc de màquies
austromediterrànies (42z), que es reparteixen per les muntanyes litorals fins a les
proximitats de Vila-rodona. Poden considerar-se residuals les pinedes de pi blanc
sense sotabosc llenyós (42ad), als obacs de Querol, i les pinedes de pi pinyer (42y),
aquestes últimes de tendència acidòfila, als substrats eocènics de les proximitats
d'Aguiló. Quant a les pinedes submediterrànies, les més abundants són les de
pinassa, denominades “dels prepirineus i el territori auso-segàrric” (42t): constitueixen
la formació forestal més important de la part alta de la conca, entre els obacs
d'Ancosa i la serra de Queralt. Les pinedes de pinassa sense sotabosc forestal (42v),
es troben als contraforts del Montagut i a les serres de Brufaganya i el Pany. Les
pinedes de pi roig, homogènies (42o) o amb pinassa (42ah) s'han descrit només en
dos punts a l'est de Santa Coloma de Queralt. Per últim, poden considerar-se de
transició les pinedes de pi blanc i pinassa (42ai), que s'estenen per la capçalera de la
conca, al nord de Querol; sovint s'instal·len en els vessants meridionals, mentre que
els obacs són ocupats per rouredes o boscos submediterranis mixtos.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca del Gaià
Annex 01.A.08: Els sistemes naturals de la conca - 18 -
06
06
8_
01
A0
8_
AX
_S
iste
me
s_
v4
.do
c
Boscos esclerofil·les
[LHC: grup 4c; subgrup 45]
Els boscos esclerofil·les representen la vegetació potencial de la major part de la
conca del Gaià, amb l'excepció de les àrees més frescals de l'extrem nord. No
obstant, la intensa acció antròpica secular al territori ha relegat aquests boscos a tot
just el 4% de la superfície (1.700 ha). La major part d'ells es concentren en àrees
muntanyenques de la serralada Prelitoral, sobretot a la meitat meridional, esdevenint
rars als contraforts més interiors. Geogràficament es diferencien d'una forma clara els
boscos purs o mixtos de carrasca, de caire continental, situats al nord del Pont
d'Armentera, i els alzinars i comunitats afins, al sud, que demanden un bioclima més
temperat i humit. Entre els primers, predominen els carrascars típics (45f), que
esdevenen freqüents al terç septentrional de la conca, normalment convivint amb
pinedes de pi blanc o pinassa; els boscos de carrasca i pins (45h) s'ha cartografiat als
contraforts occidentals de la serra d'Ancosa (obacs del Puig de les Basses i del Puig
de la Marieta); els carrascars amb roures (45d1) marquen la transició cap als boscos
submediterranis, apareixent en alguns torrents i rases de la Baixa Segarra (torrents
d'en Gol, del Bassot i del Ruc; rases de Guialmons, Balcells i les Piles). Quant als
boscos esclerofil·les de tipus litoral els alzinars (45c) són els més representatius: tot i
que n'apareixen retalls esparsos en diversos punts de la meitat nord de la conca
(serra Voltorera, serra de Ramonet, Puig de les Basses, torrent de Bruell, torrent de
Pedrafita) és destacable l'extensió que ocupen a l'est, entre l'obaga del Montmell i el
Turó del Mas d'en Bosc; amb gairebé 100 ha d'extensió, els boscos d'alzina i pins
(45g) apareixen en els mateixos indrets, alternant amb els alzinars purs; per contra,
els boscos d'alzina i roures (45d) són pràcticament anecdòtics, ocupant petites
superfícies al voltant de Sant Magí de Brufaganya, de Biure de Gaià i als vessants del
Montclar i el Puig de Gaigs.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca del Gaià
Annex 01.A.08: Els sistemes naturals de la conca - 19 -
06
06
8_
01
A0
8_
AX
_S
iste
me
s_
v4
.do
c
Molleres i aiguamolls
[LHC: grup 5]
Aquest grup d'hàbitats, d'extensió modesta (264 ha), ja que es limita de forma estricta
a les vores de rius, torrents i rases, està representat a la conca del Gaià per les
formacions de plantes fistuloses altes que creixen en sòls profunds i humits, és a dir,
els canyissars i els canyars. Els primers (53a), són formacions típiques de les vores
d'aigua i apareixen al llarg dels cursos fluvials de la conca de forma fragmentària,
sobretot a la part alta del Gaià, aigües amunt de Querol, inclosos alguns dels torrents
que hi aflueixen (riera de Sant Magí, riera de Biure i afluents). A la meitat meridional
són més esporàdics: s'han cartografiat al Gaià, al seu pas per Montferri i a la
desembocadura, així com al torrent de Renau. Els canyars (53d) són d'origen al·lòcton
i, arran de l'abandonament progressiu del seu ús en tasques agrícoles, han proliferat
de forma invasiva per bona part de torrents i rieres. Tret de la Baixa Segarra, a la
resta de la conca predominen àmpliament sobre els canyissars i conformen bandes
contínues al llarg de força trams del riu Gaià i de molts dels seus tributaris.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca del Gaià
Annex 01.A.08: Els sistemes naturals de la conca - 20 -
06
06
8_
01
A0
8_
AX
_S
iste
me
s_
v4
.do
c
Roques, tarteres i glaceres
[LHC: grup 6]
Els hàbitats rupestres estant representats, a la conca del Gaià, per un única unitat de
llegenda: els cingles i penyals calcaris mediterranis (62a) que, amb un total de 364 ha,
adquireixen entitat cartogràfica al nord-oest de la conca als cingles de calcàries
triàsiques de Selmella i als conglomerats calcaris eocènics de la serra de Comaverd,
la serra dels Clots i la Punta Alta, aquí alternant amb brolles de romaní (32u).
Tot i la seva transcendència com a biòtops (atès que permeten la penetració de
comunitats rupícoles de diferents grups dins dels dominis geogràfics de les conques
deposicionals i planes litorals, on les cingleres de muntanya no tenen presencia
significativa), els hàbitats fluvio-rupestres (talussos, congostos i altres escarps
d‟origen fluvial) no es troben cartografiats per qüestions d‟escala i pel seu
desenvolupament vertical.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca del Gaià
Annex 01.A.08: Els sistemes naturals de la conca - 21 -
06
06
8_
01
A0
8_
AX
_S
iste
me
s_
v4
.do
c
Conreus
[LHC: grup 8a; subgrups 82, 83 i 87]
Els conreus constitueixen el grup majoritari d'hàbitats de la conca del Gaià ja que,
amb gairebé 18.000 ha cobreixen un 42,1% de la superfície. Les vinyes (83d), amb
6.680 ha són el conreu predominant a la meitat meridional de la conca, del Pont
d'Armentera cap al sud. Més al nord encara apareixen als peus del Montagut i de
Selmella. A les mateixes àrees també assoleixen una notable representació (3.910
ha) els fruiterars de secà (83a), que alternen amb les vinyes: la major part
corresponen a camps d'ametllers, encara que també hi ha alguns conreus d'olivers.
En contrast, els conreus herbacis, amb una extensió també molt important (6.399 ha),
es concentren a la Baixa Segarra i a les valls de la part més interior de la serralada
Prelitoral, on predominen els de secà (82c), mentre que els de regadiu (82b) es troben
en petits polígons a les terrasses dels trams mitjà i baix del Gaià. De la resta de
conreus, cal destacar els avellaners (83e), que adquireixen certa importància a la part
baixa de la conca, particularment a la zona de la Secuita - el Catllar - la Riera de Gaià
- la Nou de Gaià, i al triangle Bràfim - Montferri - Vila-rodona. Finalment, els fruiterars
de regadiu (83b) es localitzen en alguns polígons al voltant de Vila-rodona, Bràfim, la
Nou de Gaià, Vespella de Gaià i Altafulla, normalment compartint l'espai amb vinyes o
avellaners i les plantacions de pollancres (83g), testimonials, s'han indicat en dos
polígons a la ribera del Gaià, aigües amunt de Montferri. Incloem en aquest grup els
conreus abandonats (87a), entitat molt heterogènia i discutible, donada la dinàmica de
les parcel·les agràries i la baixa capacitat descriptiva del concepte. La cartografia en
reporta una superfície gens menyspreable (282 ha), que es reparteix per la meitat
meridional de la conca.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca del Gaià
Annex 01.A.08: Els sistemes naturals de la conca - 22 -
06
06
8_
01
A0
8_
AX
_S
iste
me
s_
v4
.do
c
Àrees urbanitzades o molt transformades
[LHC: grup 8b; subgrups 85, 86]
Aquest grup d'hàbitats inclou nuclis urbans, urbanitzacions, polígons industrials i
logístics, així com jardins i parcs urbans i pedreres a cel obert. La seva extensió
(1.078 ha, 2,5% de la conca) és inferior a la rellevància paisatgística que tenen. Les
àrees urbanes i industrials (86a) inclouen tots els pobles i viles de la conca,
concentrant-se especialment a la part baixa. Les urbanitzacions extensives (86b) es
troben esparsament per tota la conca, però són destacables a les planes de Santes
Creus on se‟n concentren en poc espai les tres més extenses: L'Arboçar, Mas
Blanquers i Mas d'en Parés. Les pedreres i les zones d'extracció d'àrids (86c) ocupen
44 ha repartides en 6 polígons: Ferran, lo Mas d'en Blanc, Cal Ramonet, Cal Cases (a
l'obaga de Selmella, 2) i Viladeperdius.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca del Gaià
Annex 01.A.08: Els sistemes naturals de la conca - 23 -
06
06
8_
01
A0
8_
AX
_S
iste
me
s_
v4
.do
c
Àrees talades o cremades
[LHC: grup 9]
La conca inclou un únic polígon de 30 ha, cremat l'any 2006 (90n), al turó de Sant
Simplici, al nord de la Móra.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca del Gaià
Annex 01.A.08: Els sistemes naturals de la conca - 24 -
06
06
8_
01
A0
8_
AX
_S
iste
me
s_
v4
.do
c
3.3 DADES DE SÍNTESI DELS HÀBITATS DE LA CONCA
L'extensió i percentatge de la conca que ocupa cadascun dels hàbitats es proporciona
a la taula següent (taula 2).
Entre els ambients naturals destaquen, per la seva extensió, les brolles calcícoles de
romaní (18,3%), amb diferència l‟hàbitat més ben representat a la conca. Segueixen,
per la seva superfície, les pinedes de pi blanc amb sotabosc de brolles calcícoles
(5,4%) i de màquies o garrigues (4,3%), i les denominades “pinedes de pinassa dels
Prepirineus i el territori ausosegàrric” (4,7%). A continuació se situen les bosquines
colonitzadores de pi blanc (3,7%), les pinedes de pi blanc amb sotabosc de màquies
de margalló (2,8%), els carrascars (2,2%), les rouredes de roure valencià (1,9%), les
pinedes de pi blanc i pinassa (1,4%), els fenassars (1,2%), les garrigues de coscoll
(1,2%), els alzinars (1,1%) i els prats sabanoides d‟albellatge (1,0%).
En el capítol dels conreus, la diversitat no és tan elevada com la dels ambients
naturals (producte, en gran part, de l'acció antròpica). Es reparteixen el protagonisme,
amb una segregació geogràfica clara, la vinya (15,7%) i els conreus herbacis de secà
(14,5%), seguits pels fruiterars de secà (9,2%) i, a molta distància, els avellaners
(1,2%), essent testimonials la resta de conreus. Les superfícies molt transformades es
reparteixen entre els nuclis urbans i les àrees industrials (2,0%), els creixements
residencials extensius (0,4%) i les pedreres (0,1%).
Co
di
CO
RIN
E (
n1
)
Descri
pc
ió
Co
di
CO
RIN
E (
n2
)
Descr.
Co
di
CH
C
Descri
pc
ió C
HC
Su
p (
m2)
%
1 Ambients litorals i salins 88913,1 0,02%
15 MATOLLARS I FORMACIONS HERBÀCIES DE SÒLS SALINS O GUIXENCS
8736,3 0,00%
15a Vegetació (salicornars, prats, jonqueres, ...) dels sòls salins, poc o molt humits o, fins i tot, inundats, del litoral
8736,3 0,00%
16 PLATGES ARENOSES I DUNES 74428,4 0,02%
16a Platges arenoses nues o amb vegetació nitròfila de teròfíts 74428,4 0,02%
18 PENYA-SEGATS I COSTES ROCOSES 5748,4 0,00%
18c Penya-segats i costes rocoses de les zones central i meridional
5748,4 0,00%
2 Aigües continentals 836107,5 0,20%
22 AIGÜES DOLCES ESTAGNANTS 572931,8 0,13%
22c Estanys (i embassaments) de terra baixa i de l'estatge montà, incloent, si és el cas, les formacions helofítiques associades
572931,8 0,13%
24 AIGÜES CORRENTS 263175,7 0,06%
24a Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa densa
263175,7 0,06%
3 Vegetació arbustiva i herbàcia 118028089,0 27,79%
3a Matollars i brolles 104330887,1 24,57%
31 BOSQUINES I MATOLLARS DE MUNTANYA I D'AMBIENTS FRESCALS DE TERRA BAIXA
521202,9 0,12%
31ad Bosquines d'arbres caducifolis joves, procedents de rebrot o de colonització, estadis inicials del bosc
141984,8 0,03%
31y Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus ulmifolius)..., de terra baixa (i de l'estatge montà)
379218,1 0,09%
32 BOSQUINES I MATOLLARS MEDITERRANIS I SUBMEDITERRANIS
103809684,2 24,45%
32ae Bosquines de pi blanc (Pinus halepensis) procedents de colonització
15840205,4 3,73%
32h Màquies i garrigues amb margalló (Chamaerops humilis), llentiscle (Pistacea lentiscus), ullastre (Olea europaea var. sylvestris),... de les contrades mediterrànies càlides
1166508,6 0,27%
32t Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles o gairebé, d'indrets secs, sovint rocosos, de terra baixa i de l'estatge submontà
5037271,1 1,19%
32u Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis) -i timonedes-, amb foixarda (Globularia alypum), bufalaga (Thymelaea tinctoria)..., calcícoles de terra baixa
77592797,6 18,27%
32x Brolles calcícoles amb dominància d'esteperola (Cistus clusii), albada (Anthyllis cytisoides),... de les contrades mediterrànies càlides
4172901,4 0,98%
3b Prats i herbassars 13697201,9 3,23%
34 PRATS (I ALTRES FORMACIONS HERBÀCIES) BASÒFILS, SECS, DE TERRA BAIXA I DE LA MUNTANYA MITJANA
13669079,5 3,22%
34g
Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, Galium lucidum (espunyidella blanca)..., xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània
5182150,8 1,22%
34h Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de terra baixa
2052038,9 0,48%
34k Prats sabanoides d'albellatge (Hyparrhenia hirta), de vessants solells de les contrades marítimes
4348228,0 1,02%
Planificació de l‟espai fluvial a la conca del Gaià
Annex 01.A.08: Els sistemes naturals de la conca - 25 -
06
06
8_
01
A0
8_
AX
_S
iste
me
s_
v4
.do
c
34n Joncedes i prats, sovint emmatats, d'Aphyllanthes monspeliensis, -i timonedes associades- calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa i de terra baixa
2086661,8 0,49%
37 HERBASSARS, JONQUERES I PRATS HUMITS 28122,4 0,01%
37b Jonqueres de jonc boval (Scirpus holoschoenus) i herbassars graminoides, higròfils, de terra baixa (i de la muntanya mitjana)
28122,4 0,01%
4 Boscos 109787047,1 25,85%
41 BOSCOS CADUCIFOLIS, PLANIFOLIS 8306249,5 1,96%
41m Rouredes (de Quercus humilis, Q. x cerrioides), sovint amb alzines (Q. ilex), de terra baixa
56709,1 0,01%
41n Rouredes de roure valencià (Quercus faginea o híbrids), calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa (i de terra baixa)
8249540,4 1,94%
42 BOSCOS ACICULIFOLIS 81243018,3 19,13%
42aa Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de màquies o garrigues
18255909,0 4,30%
42ab Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles calcícoles, de les contrades mediterrànies
22855016,1 5,38%
42ad Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) sense sotabosc llenyós
148421,4 0,03%
42ah Pinedes mixtes de pi roig (Pinus sylvestris) i pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii)
31468,4 0,01%
42ai Pinedes mixtes de pi blanc (Pinus halepensis) i pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii)
5780290,6 1,36%
42o Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), calcícoles, catalanídiques (i auso-segàrriques)
53983,8 0,01%
42t Pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) dels Prepirineus i del territori auso-segàrric
19988771,8 4,71%
42v Pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii), o repoblacions, sense sotabosc forestal
2318363,8 0,55%
42y Pinedes de pi pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana
54484,1 0,01%
42z
Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de màquies o garrigues amb ullastre (Olea europaea var. sylvestris), margalló (Chamaerops humilis), ... de les contrades marítimes càlides
11756309,3 2,77%
43 BOSCOS MIXTOS DE CADUCIFOLIS I CONÍFERES 1240335,7 0,29%
43f
Boscos mixts de roure valencià (Quercus faginea) i pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) i/o pi roig (Pinus sylvestris), calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa (i de terra baixa)
1240335,7 0,29%
44 BOSCOS I BOSQUINES DE RIBERA O DE LLOCS MOLT HUMITS
2001374,7 0,47%
44b Sargars (de Salix purpurea, S. elaeagnos, ...) i altres bosquines de ribera
326045,3 0,08%
44h Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la terra baixa (i de la muntanya mitjana)
797323,9 0,19%
44k Omedes de terra baixa 468729,6 0,11%
44l Freixenedes de Fraxinus angustifolia, de terra baixa 295255,3 0,07%
44o Tamarigars, de sòls salabrosos 114020,5 0,03%
45 BOSCOS ESCLEROFIL·LES I LAURIFOLIS 16996068,8 4,00%
45c Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa 4696865,7 1,11%
45d Boscos mixts d'alzina (Quercus ilex) i roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. pubescens), de terra baixa i de l'estatge submontà
275903,6 0,06%
45d1 Boscos mixts de carrasca (Quercus rotundifolia) i roures (Quercus faginea, Q. x cerrioides, Q. Pubescens), de terra baixa i de l'estatge submontà
497549,7 0,12%
45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia) 9403892,0 2,21%
45h Boscos mixts de carrasca (Quercus rotundifolia) i pins (Pinus spp.)
897626,2 0,21%
5 Molleres i aiguamolls 2642931,0 0,62%
53 VORES D'AIGUA I HÀBITATS INUNDABLES 2642931,0 0,62%
53a Canyissars 573440,8 0,14%
53d Canyars de vores d‟aigua 2069490,2 0,49%
6 Roques, tarteres i glaceres 3642822,8 0,86%
62 ROQUES NO LITORALS 3642822,8 0,86%
62a Cingles i penyals calcaris de les contrades mediterrànies càlides
3642822,8 0,86%
8 Terres agrícoles i àrees antròpiques 189533219,7 44,63%
82 CONREUS HERBACIS 63994643,2 15,07%
82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses
2351312,1 0,55%
82c Conreus herbacis extensius de secà 61643331,1 14,52%
83 CONREUS LLENYOSOS I PLANTACIONS D'ARBRES 111945917,3 26,36%
83a Fruiterars alts, predominantment de secà: conreus d'oliveres (Olea europaea), d'ametllers (Prunus dulcis), de garrofers (Ceratonia siliqua),…
39099422,0 9,21%
83b Fruiterars, principalment de regadiu: sobretot conreus de pomeres (Pyrus malus), de presseguers (Prunus persica), de pereres (Pyrus communis) i d'altres rosàcies
86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada
8428699,1 1,98%
86b Àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació natural
1906247,4 0,45%
86c Pedreres, explotacions d'àrids i runam 440159,3 0,10%
87 CAMPS ABANDONATS, ERMOTS I ÀREES RUDERALS
2817553,4 0,66%
87a Conreus abandonats 2817553,4 0,66%
9 Àrees talades o cremades 85242,2 0,02%
90 ÀREES TALADES O CREMADES 85242,2 0,02%
90n Àrees afectades per incendis el 2006 85242,2 0,02%
TOTAL 424644372,4 100,00%
Taula 1.- Superfície i percentatge dels hàbitats, d‟acord amb la LHC, cartografiats a la conca del riu Gaià. Font: Elaboració pròpia a partir de la Cartografia dels Hàbitats de Catalunya 1:50.000 v2.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca del Gaià
Annex 01.A.08: Els sistemes naturals de la conca - 26 -
06
06
8_
01
A0
8_
AX
_S
iste
me
s_
v4
.do
c
3.4 HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI
La Directiva hàbitats (Directiva 92/43/UE, relativa a la conservació dels hàbitats
naturals i de la fauna i flora silvestres i Directiva 97/62/UE, en què s‟adapten al
progrés científic les espècies i hàbitats llistats en la directiva original), defineix com a
hàbitat natural les zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves
característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals
com seminaturals.
A continuació, defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari aquells que,
d'entre els hàbitats naturals, compleixen alguna d'aquestes característiques:
Estan amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural a la Unió
Europea.
Tenen una àrea de distribució reduïda a causa de la seva regressió o a causa
de tenir una àrea reduïda per pròpia naturalesa.
Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions
biogeogràfiques en què es troba la UE, és a dir l'alpina, l'atlàntica, la boreal, la
continental, la macaronèsica i la mediterrània.
Són, en definitiva, els que apareixen en l'annex I de la Directiva i és important
remarcar, doncs, que no són tots els hàbitats presents a la UE sinó una selecció
d'aquests. Alguns exemples en són els alzinars, els carrascars, diversos tipus de
pinedes, els penya-segats marins, els matollars de sòls guixencs o salins, diversos
tipus de prats mediterranis o alpins, etc.
Per últim, la Directiva defineix els hàbitats naturals prioritaris, d'entre els hàbitats
naturals d'interès comunitari, com els amenaçats de desaparició, presents en el
territori de la UE (és a dir, els que indica el punt 1), la conservació dels quals suposa
una especial responsabilitat per a aquesta a causa de la importància de la proporció
de la seva àrea de distribució natural inclosa en el seu territori.
A la conca del Gaià, d‟acord amb la cartografia disponible (DMAH, 2005) hi trobem 16
tipus d'hàbitats d'interès comunitari, que ocupen una superfície considerable, tal com
es reflecteix en la taula següent:
Grup Codi Hàbitat Prioritari Sup (ha) % Sup
HÀBITATS COSTANERS I HALÒFILS
1240 Penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació, amb ensopegueres (Limonium spp.) endèmiques
0.57 0.005%
1410 Prats i jonqueres halòfils mediterranis (Juncetalia maritimi) 0.22 0.002%
1510* Comunitats halòfiles dels sòls d'humitat molt fluctuant SI 0.44 0.004%
HÀBITATS D'AIGUA DOLÇA
3270 Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodion rubri (p.p.) i del Bidention (p.p.)
3.26 0.029%
3280 Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes
8.32 0.074%
MATOLLARS ESCLEROFIL·LES
5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics 116.65 1.03%
PASTURES NATURALS I SEMINATURALS
6220* Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) SI 205.20 1.81%
6420 Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion
8.89 0.079%
6430 Herbassars higròfils, tant de marges i vorades com de l'alta muntanya 9.37 0.083%
HÀBITATS RUPÍCOLES
8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola 364.28 3.23%
BOSCOS
9240 Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure africà (Quercus canariensis)
824.95 7.31%
92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera 166.35 1.47%
92D0 Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea)
11.40 0.101%
9340 Alzinars i carrascars 1.699.61 15.06%
9530* Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii)
SI 1.998.88 17.71%
9540 Pinedes mediterrànies 5.870,20 52.00%
TOTAL 11.288.60 100%
Taula 2.- Superfície i percentatge dels hàbitats d'interès comunitari, d‟acord amb la LHC, cartografiats a la conca del riu Gaià. Font: Elaboració pròpia a partir de la Cartografia dels Hàbitats d'interès comunitari a Catalunya 1:50.000 v30/12/2005.
En conjunt, els hàbitats d'interès comunitari ocupen una superfície de 11.289 ha, és a dir
tenen representació en un 26,6% de la conca. Amb una gran diferència, són les pinedes
mediterrànies (9540) les que predominen entre els hàbitats d'interès (52%), seguides per
les pinedes submediterrànies de pinassa (9530), amb un 17,7% i pels alzinars i
carrascars (9340), amb un 15,1%, i per les rouredes de roure valencià (9240), amb un
Planificació de l‟espai fluvial a la conca del Gaià
Annex 01.A.08: Els sistemes naturals de la conca - 27 -
06
06
8_
01
A0
8_
AX
_S
iste
me
s_
v4
.do
c
7,3%. De la resta, només els matollars termomediterranis (5330), els prats secs basòfils
(6220), els costers calcaris amb vegetació rupícola (8210) i les alberedes (92A0) superen
l'1%.
Els hàbitats qualificats de prioritaris, d'altra banda, cobreixen 2205 ha: un 5,2% de la
superfície de la conca (taula 3, en negreta).
Planificació de l‟espai fluvial a la conca del Gaià
Annex 01.A.08: Els sistemes naturals de la conca - 28 -
06
06
8_
01
A0
8_
AX
_S
iste
me
s_
v4
.do
c
4 FAUNA
4.1 INVERTEBRATS
El coneixement actual de la fauna a la conca del riu Gaià aporta una informació
desigual dels diferents grups zoològics. En gran part del país, i no n‟és una excepció
aquesta conca, la fauna invertebrada és la més desconeguda. Tot i així, per a zones
concretes, hom disposa d‟informació rellevant respecte alguns grups.
El millor inventari de les espècies invertebrades presents al conjunt de la conca pot
ésser consultat, per quadrícules UTM, a la Base de dades de la Biodiversitat de
Catalunya (BDBC), elaborada a càrrec del Departament de Medi Ambient i Habitatge
(DMAH, 2010a).
No s‟exposa en el present apartat el llistat de tàxons que d‟acord amb la BDBC han
estat citats en el context geogràfic de la conca, atès que es tracta d‟una informació
que transcendeix els objectius d‟aquest document i no aporta una informació d‟utilitat
per no trobar-se les citacions relacionades amb els hàbitats que ocupa cada tàxon.
D‟altra banda, les dades més especifiques disponibles referides als grups invertebrats
més estrictament relacionats amb l‟ecosistema fluvial poden ser consultades a la
caracterització de l‟espai fluvial 01B05, i a l‟apèndix 01B05.6.
4.2 VERTEBRATS
La informació a escala de conca de la major part de grups ha estat obtinguda per Solé
i col·laboradors (Solé, J. 1992). Aquest treball inèdit ha estat, posteriorment i parcial,
publicat en diversos estudis monogràfics (principalment a Solé, J. 1994; Solé J. 1995;
Solé, J. i Martí, F. 1996; Lopez, M. i Solé, J. 1997). A més a més, s‟han utilitzat les
recopilacions d‟informació dels diversos grups de vertebrats, les quals atenyen àmbits
territorials més amplis, generalment el català o l‟espanyol, publicats en format d‟atles
(ocells nidificants a Estrada i alt. 2004 i hivernants a Herrando, i alt. 2011; mamífers a
Ruíz-Olmo, J. i Aguilar, A. 1995; quiròpters a Serra-Cobo, J. 2008 ; hèrptils a Llorente, G.
A. 1995; peixos a Doadrio, I. 2001; i invertebrats a Olmo Vidal, J.M. 2006, a Verdú, J.
R. i alt. 2006, i a Verdú, J. R i alt. 2009).
La fauna de la conca del riu Gaià està dominada per una majoria d‟espècies de caire
mediterrani (són les més abundants i representatives), amb requeriments termòfils,
que ocupen la gran diversitat d‟ambients que ofereix la conca. Tanmateix, la seva
situació biogeogràfica, juntament amb la orografia, permeten l‟existència al context
ecològic adequat per a permetre la presència d‟elements faunístics de caire
submediterrani i fins i tot d‟apetències eurosiberianes en algunes zones molt
localitzades de la serralada prelitoral.
Moltes d‟aquestes espècies presenten aquí, principalment al Bloc del Gaià, el límit
meridional de les seves àrees de distribució; en alguns casos es tracta de poblacions
aïllades. Es coneixen també espècies d‟interès per la seva especialització en
l‟explotació de recursos específics, o per ser rares i escasses en la resta del territori i
mantenir aquí poblacions relictuals (a zones especialment ben conservades de l‟àrea
d‟estudi).
Atès que la composició de les comunitats faunístiques del territori es troben
estretament relacionades amb l‟estructura dels ecosistemes, la caracterització que
aquí s‟aporta de la fauna vertebrada de la conca del riu Gaià ha estat basada en els
hàbitats descrits precedentment. Així, es repassen, en endavant, les diverses unitats
ecosistèmiques de la conca i s‟hi citaran les espècies de major interès, atenent
principalment a criteris d‟endemicitat i raresa a escala local o regional, sense més
pretensió que la d‟exemplificar la diversitat i importància de les comunitats
faunístiques del territori i advertir dels punts de major interès faunístic, per tal que
aquesta informació pugui ser d‟utilitat a l‟hora de diagnosticar les relacions conca-
espai fluvial.
Tot i que les comunitats faunístiques dels hàbitats d‟influència fluvial (molleres i
aiguamolls, boscos de ribera, etc.) també hi són succintament apel·lades, aquestes
són tractades específicament i amb més profunditat a l‟annex 01B05.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca del Gaià
Annex 01.A.08: Els sistemes naturals de la conca - 29 -
06
06
8_
01
A0
8_
AX
_S
iste
me
s_
v4
.do
c
Hàbitats aquàtics no marins, molleres i aiguamolls (hàbitats 24a, 53a i 53d)
Les comunitats faunístiques vinculades a aquests ambients es troben detalladament
descrites a l‟annex de caracterització de l‟espai fluvial, motiu pel qual aquí tan sols
s‟aporta una breu presentació, contextualitzada a escala de conca, dels tàxons
vertebrats de major interès.
Els hàbitats aquàtics a la conca estan representats pels diversos cursos d‟aigua
permanents o temporals i per les petites làmines d‟aigua d‟origen artificial, -que
formen zones entollades recreant condicions anàlogues, que no idèntiques, a les
zones d‟aiguamoll-, a més d‟aquells hàbitats immediats que en reben la influència
directa. Tots aquests ambients atorguen la possibilitat d‟acollir espècies diferents a les
de la resta del territori confrontant, caracteritzat per l‟elevada xericitat ambiental. Es
tracta doncs d„hàbitats azonals, independents doncs de les condicions bioclimàtiques i
edàfiques dominants al context territorial on es troben. Aquests ambients són
imprescindibles per a la reproducció i el manteniment de poblacions sedentàries de
moltes espècies, i especialment per grups d‟ocells com els limícoles, els ardèids i
molts insectívors que utilitzen aquest indrets per alimentar-se en època de migració o
hivernada.
Els hàbitats d‟aigües corrents del baix Gaià han estat desnaturalitzat per causa de la
construcció de la presa del Catllar, i la presència d‟aigua més avall d‟aquesta és
anecdòtica (només alguns tolls permanents relacionats amb els retorns de regs
agrícoles). Només circulen breu i ocasionalment petits cabals generats dins la conca
no embassada en episodis de pluges abundants.
També els ambients de transició de la desembocadura del riu Gaià han estat molt
malmesos, sobretot arrel de la dessecació d‟aiguamolls i més recentment amb la
manca de cabals, la sobreexplotació de l‟aqüífer i les ocupacions de les zones
pròximes a la llera per usos del sòl de caire antròpic. Aquestes transformacions
probablement han provocat una disminució molt important de la biodiversitat
associada a aquesta zona, especialment evident respecte l‟avifauna. Malgrat això, la
presència d‟aigües permanents i platges de llims i sorres emergides, fa que d‟aquest
enclavament encara resulti un espai d‟interès per a moltes espècies, i de manera
singular per les comunitats d‟aus littori-limícoles. Tot i el seu estat de degradació
encara es utilitzada per moltes espècies de limícoles i ardeids durant els passos
migratoris, i en menor grau durant l‟hivern i l‟època reproductora. Malgrat la
desaparició progressiva de moltes espècies d‟aus nidificants per la transformació de
l‟entorn, encara podem citar al tram baix del Gaià alguna parella nidificant d‟espècies
d‟interès com el martinet menut (Ixobrichus minutus).
Respecte la fauna piscícola destaquen la bagra (Squalius laietanus), o el barb cuaroig
(Barbus haasi) ben distribuïts per tot el curs principal excepte al tram baix. Cal també
ressenyar la presència de l‟anguila (Anguilla anguilla).
D‟entre els amfibis destaquen la salamandra (Salamandra salamandra) abundant a
tots els cursos de muntanya, la reineta (Hyla meridionalis) que forma nuclis
poblacionals aïllats sobretot a les terres baixes, o el gripau d‟esperons (Pelobates
cultripes) que es manté en una sola localitat al tram baix.
D‟entre els rèptils cal destacar la presència localitzada de la tortuga de rierol
(Mauremys leprosa) de requeriments aquàtics que encara ocupa alguns trams del
curs principal des de la desembocadura, alguns tolls permanents a la plana litoral, el
pantà i a la serralada prelitoral .
Els ocells vinculats als cursos fluvials més destacats són el blauet (Alcedo athis),
present arreu durant l‟hivern però escàs i localitzat com a reproductor, i la merla
d‟aigua (Cinclus cinclus), la més exigent respecte la qualitat de les aigües, que només
s‟ha detectat com a reproductora en un petit tram del curs principal a la serra
Prelitoral. Entre les ardèides destaca la reproducció habitual d‟alguna parella de
martinet menut a la desembocadura i la població flotant de bernat pescaire (Ardea
cinerea), amb una cita d‟un intent de reproducció l‟any 1999 a Querol.
El turó (Mustela putorius) és un carnívor escàs a la Catalunya meridional que ha estat
citat a la meitat alta del riu, encara que avui en desconeixem l‟estatus.
Planificació de l‟espai fluvial a la conca del Gaià
Annex 01.A.08: Els sistemes naturals de la conca - 30 -
06
06
8_
01
A0
8_
AX
_S
iste
me
s_
v4
.do
c
Formacions arbustives i herbàcies (grups d‟hàbitats 32, 34, 35 i 37)
Entre la gran diversitat d‟espècies i estructures que conformen els paisatges herbacis,
arbustius i subarbustius, podem trobar algunes espècies d‟especial interès com la
serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis), només present a les zones litorals més
termòfiles i fins la serra prelitoral. En indrets més humits podem trobar la serp de vidre
(Anguis fragilis), i més rarament a la conca mitja s‟ha localitzat el lludrió llistat
(Chalcides striatus).
Aquests ambients representen zones d‟alimentació estratègiques per a un gran
nombre d‟espècies d‟aus a l‟hivern. Entre les reproductores, una de les espècies més
interessants es l‟hortolà (Emberiza hortulana) que es reprodueix en poques localitats
en ambients mixtes amb zones arbustives i herbàcies i zones ermes o conreus de
cereal.
Boscos (grups d‟hàbitats 41, 42, 43 i 45)
El conjunt dels boscos juguen un paper molt important dins de la matriu paisatgística
de la conca (dominen el 25,85 % de la seva superfície). Els hàbitats que generen
presenten en conjunt una fauna característica, acollint també moltes espècies
ubiqüistes. Les particularitats respecte a paràmetres com l‟estratificació, la continuïtat
vertical, la maduresa o la presència de cavitats en cadascuna de les comunitats, en
determinarà la presència o absència de les espècies amb requeriments més
específics.
D‟entre els invertebrats que habiten aquests ambients forestals, cal citar, pel seu
interès, la presència del lepidòpter (Graellsia isabelae) a les pinedes de pinassa de la
conca alta.
La fauna vertebrada més destacable dels boscos de la conca estaria representada per
espècies com l‟escurçó ibèric (Vipera latasti), sempre vinculat a les zones de
muntanya mitjana i, d‟entre els ocells de major interès i estrictament forestals,
l‟esparver (Accipiter nissus), l‟astor (Accipiter gentillis), o el gamarús (Strix aluco). El
mussol banyut (Asio otus), també ocupa gran part de la conca, especialment en zones
ecotòniques o en boscos illa.
Pel que fa als artiodàctils, les reintroduccions de cabirols (Capreolus capreolus) a
finals del segle passat a les zones pròximes de la conca, a la serra del Montmell, han
permès que hagi colonitzat gran part de la conca alta i mitja del Gaià, especialment
els vessants de la serra del Montmell i fins al Montagut, i fins la meitat occidental en
indrets com Alió o Vilabella.
Roques, tarteres i coves (grup 6)
L‟existència d‟espais rupícoles és destacable a la conca, principalment per la
presència de cingleres calcaries a les zones de muntanya, on hi trobem associades