-
Ii)EALITAT, META VISICA, ESPIRITUALISME
Una concepcio integral de la Historia de la Filosofia acostunla
veure la
rnarxa del pensament ,cony una serie no interrompuda d'esforcos
de la rao
humana en la recerca de to Absolut. ll'aquesta concepcio n'han
nascut dues
interpretations contraposades: qui creu trobar en cada nova
sistematitzacio
doctrinal 1'expressi6 de la rcalitat; qui representa la
Filosofia coin una eterna
Iluita de sistemes sense rues eficacia que la veritat
subjective; simbol de dues
actitnds de L'esperit burin, la optimista do que es exemple la
concepeio pura
Ilegeliana, i la pessinrista, dell esceptics de tots els temps i
dels partidaris del
tradioionalisnre i del fideismc. Ales la inarxa del pensament no
es pot repre-
sentar per una linia recta; ni es constant, rri es uuiforme. A
vies dels moments
de gran riquesa ideologica, la historia registra los epoques de
decadencia i de
restaurae 6.
Els temps actuals es troben encara en In coufiuencia de dues
orientacions
(pie marqucii els sistenies del segle Xtx; el Kantisme continuat
fins al subjec-
tivisme absolut i el positivisme que ha det
-
36 ANVARI DE LA SOCIETAT CATALANA I)E FILOSOFIA
sofia procura donar a ]'home nna visi6 de 1'univers, arribant
per mitjans natu-rals (pensament i experiencia) a penetrar els
problenies-limits dcl coneixementi de l'acci6. Essent pel mateix
moths una manera de veure mitjancera en-tre el saber cientific i la
creencia religiosa, s'explica perque el conflicte entrela rah i la
fe i en general tota falsa posici6 de les relations entre les
nccessi-tats de saber i de creure rau a una filosofia insuficient i
extraviada. L esperithums, no pot tancar-se en les antinomies
insuperables que resulten tl'unaciencia, pensar historic i
condicionat, i de la filosofia que mira les cosec subspecie
aeternitatis (1).
Un dels aspectes mes caracteristics de la Filosofia moderna en
relacio ambla Filosofia medieval es el retorn als procediments de
les ciencies de la ua-tura. Ningu no pot deseoneixer el progres
extraordinari que sabre I'antigaLe)gica representa l'humanisnre del
Renaixenrent, el naturalisme dels anglesosi el matematisme dels
cartesians. Aquell malentes de la filosofia i de la cien-cia
desapareix quan els fil6sofs i els savis entren en un terrenv coma
de re-cerca: la naturalesa; utilitzen els mateixos instruments:
]'experiencia i la in-duceib, i es contenten amb una mateixa forma
de certitud. Pero, en aquestavia d'arnieal consorci entre ]a
filosofia i ]a ciencia, la filosofia anava per-dent per grans sa
fesomia, transformant-se en una ciencia especial al costatd'altres
ciencies o perdent tots els seas dominis dels que s'apoderaven
lesaltres disciplines del coneixement. Exil-liada ara dels sous
veils dominis, hornli assenyala avuv una nova missi6: la de
reconciliar a les ciencies o la de po-sar-se al servei de les
necessitate de la vida.
Si la teoria instrumental del coneixement es 1'ultima paraula de
la Filo-sofia, podem afirmar tambe que el coma denominador dels
sistemes noeses el relativisme (2). El relativisme pren una
postures semblant a ]a dels escep-tics classics. Ningu no dubta que
el coneixement es una relaci6; sia coneixe-ment intuitiu
(subjecte-objecte), sia coneixement representatin
(subjecte-objecte-representaci6); les hipotesis comencen des del
moment que tractemde fixar el caracter essential de la relaci6 de
coneixement. La relaci6, queconstitueix el coneixement, no obliga a
1'afirmac16 d'una relativitat feno-menologica que sia connatural a
tota forma d'actuaci6 del pensament. Elstermes d'aquella relaci6
sc)n positions de realitat, d'existencia, es a dir, ab-soluts; es
el pressupost necessari de la intel-ligibilitat de la mateixa
relaci6.
(1) La Teologia , la Filosofia , la Cieneia i fins ]'Art ionen
funcions ben definides:llur col . laboraci6 en una conce ]i66 total
del mbn es diferent . Paulsen assenyalava a lafilosofia de 1' esde
ven i dor com una miss in especial In de conciliar la ciencia i la
crecucia.(Die Zukunfisaufgalu'n der Philosophic en (Die Kultur der
Gcgenw:u• 1 ,,, T: Berlin, 1907.)
(2) Sempre partim del concepte do la Filosofia moderna agnIstica
i relativista,re coneixent , emper6 , I'existencia, durant agnest
periode de la Filosofia , d'escoles idireccions quo conserver i
renoven l'antiga concepci6 substaneialista i dognultica. Enaquest
sentit, ]a MetafisiCa ha anat realitzant la incorporacib dell
resultats do I's eien-cies naturals i hist6riques a les tesis de
l'espiritualisme, i es encara aquesta una tascaque esta 11um- de
considerar - se coin definitiv :unent realitzada.
-
JAUMM SXUU % " UNTKW - I?WUN/, )IO-t(IfoSica, 37
17emes, 1'afirmacio, ussencia del judici, ono es per ^-entura
una posicio supra-
fenomenal, a mcn^-s de confondre-la amb la pura consecucio
empirica do les
rc^preacntacions'? 1)ir que els termer son posteriors ^ la
relacio es afirmar
quclcom absolut do la relacio, es posar la relaci6 com a
realitat. La possi-
bilitat d'establir relations de caracter uni^-crsal es condicio
necessaria de
tota doctri^ia cientifica, mes el relativisme mai no podra
sortir d'una serie
infinity de posiciuus de relati^-itat (1).
Una conecpcio fetx^menista del conoixortzent desco^ieix
1'e^sscucialitat de
la relacio cognoscitiva, ^d es, polar-nos en contacte ideal amb
es cores. ^_ e-
ria dificil caracteritzar ^I'altre mode el ^+oneixement; el
coneixement no es
pura passi^^itat, ni subject^ivitat; cum la tensio voluutaria,
e5 al matcis temps
acti^^itat i ener^;ia conscient; si manoa^ a^ una repreeentacio
la consciencia
d'un q^^^^l irre^luctihlc
Absolut no es troba per ac^uolls doh caanins, to absolut
cientific, les lleis fisi-
qucs, cls prinuipis fonamentals do la naturalesa, estan sotmesos
a la matcisa
cu^idicionalitat, i tuta construccio cientifica no es una
couquesta parcia^l dc^fi-
nitiva de la realitat, lino una adaptacio comoda, econouiica per
a orientar-se
en el ruon complex i perpetuahnent fluctuant de la
1'eiiomenok>gia (2). Pcl
bon relati^-ista la ciencia no arriba a les cosec; no passa de
]es relations i 6s
en tot car una visio subjeeti^^a de les qualitats de percepcio i
referenda dell
objectes sensiblea. N[es 1'espericncia, una pregona experiencia
de la ^^ida de
Pesperit, va triomfant de tots e1s intents del scientisme i ara
mes que mai
serii^ uccessari cercar cn la 1+'ilosofia una concepciG de
Pe^^^cri
-
:S5 :1\V':11bI UI: 1.:1 SUl'11^;T_^'1' C^A'P:11,:AV':^ I^IJ
Fll,o5u1?l^^
sensihlo estatueix ja com a corolari que eii els mateixos inicis
de 1a in^-est^i-gacio cietttifica l'interes filosofic acompan}-a a
1'acci6 escrutadora del sari;la idea, deia L. Bernard, es el
^prinau^n ^^aoven^^ del raonament cie^^tific.
La ciencia apla^a per a mes tard e1s problemes ontologics; no
deu resol-dre'ls, Pero tampoc pot negar-loc. Si els principis
basics de la rao sou il•lusoris,no hi ha manes de sortir de la Pura
descripcio dels fets, d'una especie d'^esta-distica mes o 1nen^-s
exacta dels fenomens que cauen rota Pobscr^^acio Lageneralitracio
do la ciencia suposa idecs i a^;iomes; vetaqui un proces quees
convertcix per a la 1^'ilosofia cn un problema: el do
Punic°crsalitat i la ne-cessitat. La tcoria rclativista de la
ciencia es basa, doncs, en una, concepciopa^rcial de Pexpcriencia.
h:ns ^-eiem obligats a reconciscr que hi ha funcionsirrecb^ctiblcs
de coucixement; hi ha irrcductibilitat d'experienciea; hi ha
irre-ductihilitat do la rao a Pcxpcriencia; hi ha cncara
irreduct^ibilitat enta'e lafuncio abstractiea, que e^plica tot el
mo^^iment ascendent de la conei^;en^ai la intu'ici^^
i^itcl^lectua^l que ens relaciona c^irectamcnt a^mb cl nuiu do
lcsidecs i dcls F^rincipis. La ciencia respon, doncs, cols a ]a
mcitat do 1'iustintlogic i del desig do saber; podricm >titica
ens atansa a clla^.
["n altrc punt a considcrar cn P^u;bual situacio do la
l^ilosofia^ ^^^ la dcsin-tegraci^"^ dcL sistcnut. La E^rinu^ra
tactirti c^mtr^i^ la Fikmofi.a^ fou in^ciadapor Pcscomesa d'un grup
do psicolcgs. La doctsinroblemade. Paaiima de la 1+'il^^soiia a la
('ieucia; nu^s, corn era logic, per cumptes dosostenir-sc la
YsicoLogia com nna ins estigacio indcpe^ulent, ha acabat
essentabsorbida per les ^+ieucies de feiiomens men^•s complexes: la
Fisiulogia i laATecanica (1).
L'c^^olucionisme, solidaritzant-se amb la h'ilosofia, produi
tambG de mo-
( I ) Tn I I f I I I lest a o Im's. 1wr al I I ^ ve I I idol.
(Ic I; I F ilosofin , 4"^ ];I A o I ist it I Ici(') d' III
)aP^;irolf gia punillif-lit coill a ci('^:Icia wit urn], com
tlepil. 1:1 catcgoria do vk'^Ilcia a la Meta-
fisica. Al ca 1) i a I;k ti, In Aletalkica lut % in ja estat
l'objecte de la crit ica de I'vsl.ola an-
glesa des de I ocke: Kant son I bL Iva haver promim ia I (,it :I
(It lest sent it I a it It iina para I I 1^ I ...i dcspl'6^ de Kmit
la Mciafkic^l tOl-IM Zi 1)(101-0 111111 IMII^X^I
ifilillodVI'MUl.
-
tir:xttn [i^^sTr Id^^alitttl, niF^ajisic•a, ^^.^pirih^ali,nre
39
meat la il^lu^i^^ d' una conque5ta dcfinitiva en el mGn de
laAque^t meto ► lc la 1',icok^gia ^cuetica . ana ngia. lc,
,uggestions de la 1^ nxxlcrna i printipal-
Kant, c
-
40 ANVARI ICE LA NOCIETAT l'ATALANA 1)E FILOSOFIA
s'ha deformat en sistematica , i to que es tin encert en
l'ordenaci6 serial dels
})rol,lemes esdeve una equivocaci6 en convertir-se en problema
unic.
I 'exclusivisnie de 1'Epistemologia, el problema central de Ii
qual es lacritica del coneixement, no porta a result.ats mes
satisfaetoris quc el psico-
logis ne naturalista. La critica, en son aspecte sistenii tic,
es un return a l'art
de la disputa, mentre que la tondencia de la vera filosofia es a
solutions de
validesa universal i objectiva. La contraposici6 Bets sistemes
ha estat sempre
l'argunient aquiles dels esceptics. Seria coca ben migrada
1'especulacit) liloso-
fica si es mantingues en els limits d'una nuda interrogacib
sobre la natura-
lesa i les causes de l'univers i de la vida. En aquest cas, la
filosofia no repre-
sentaria un gran avenc sobre el saber vulgar. Les inquietuds de
1'esperit sobre
els objectes que estan mes enlla de les fites de la percepci6,
no s'esvaeixen
suscitant antinomies , per tat cone aquestes declarer a la rat)
humana en una
situaci6 d'impotencia que es la negaci6 radical de I'instint de
saber i de la fe
natural en nostres facultats de coneixer . L' Episternologia ins
el printer estadi
de la Filosofia sistematica (la Psicologia i la Logica en son
propiament les
propedeutiques); convertir-la en metode exclusiu de recerca e.,
quedar-se a
meitat del can ) i, perque la Filosofia , quo no fa roes que
enumerar probleines,
110 passa d'esser una Metodica de la vida intellectual que
facilment degenera
en una filodoxa.Arribem, done, it problema, central per uns,
unit per altres, de In Filo-
sofia, at problema metafisic. ll'aquest problema ha de sortir in
soluci6 de
la crisi actual del pensament filosofic , irradiant al mateix
temps , corn doctrina
de la idealitat , a totes les formes de la cultura.
II
La Metafisica... Molts veuen eneara darrera d'aqucsta paraula
pendre
consistencia totes les preocupacions d'un coneixement a priori:
miren a la
Metafisica coin un sistema d'abstraccions i de intuitions
nli.stiques, especie
de poesia del pensador , en Iluita constant amb l'esperit de
recerca , i aril) la
pretensi6 de substituir at dinamisme del treball intellectual el
quietism,
d'una ciencia infusa. No dubtem que In ha falser Metafisiques de
la mateixa
manera que hi ha en la Hist()ria de la ciencia mantes hipotesis
i teories que una
observaci6 acurada i reflexiva ha refusat; per() niai In quo 6s
una orientaei6
equivocada, una visi6 parcial dels objectes o una error de
metode s'ha consi-
derat obstacle per afirmar la realitat d'un problema. La
Hist6ria de le-, Aces
filosofiques palesa un ritme (le sistemes antagonics, mes a un
esperit, asse-
nyat rnai no li sera dificil descobrir el fit conductor del
progr6s efel+tiu de
l'intel • lecte huma. Malgrat les discrepancies d'escola, la
Metafisica ha anat
font son cami ; la necessitat metafi. sica 1'experimenta el savi
to mateix quo
1'home vulgar, i avui es pot dir que l'antiga actitud de
menyspreu ha estat
-
JAU:rnE SERRA HUNTER. -- Idealitat, naetaf,sica. cspiritualisme
41
substituida per I'interes viu, i calla volta mi's general. dell
homes de cierrciapels problemes tiloselfies.
Em (tues series de eonsi leiacions es fonamenta la possibilitat
de la Meta-fisica. La cit'ncia con)en^a el treball conscient de
l'honie per desentranvar elssecrets de la nature; estudia la
complexitat dels fen6mens, les lleis de sos pro-cessos, les causes;
en una paraula, fa Clara i explicita la intel•ligibilitat de
lesroses. I explicac.i6 cientffica proporciona a 1'esperit una
seguretat superiorit la de l'observaci(vulgar i realista, Ines el
plaer de la invenci6 experimentalva acompanvat de la dolor (IM,
inicia el duhte del desmentiment per rovesexperieneies. Les
relacions de coexisteneia i succesi(i Ii donen una
explicaci6empirica; la ]lei i la cause, una explicaci6 rational;
pero encara manta unnou pas per a lit investigaci6 perfecta;
1'explicaci(i ultima cis la reducc16 trans-cendeaital de tot on
teixit de Ileis it les essencies i principis; cs el perg2te del
per-grce, LO dire deixa a I'esperit en estat de repels. Quan en el
fenomenismc de lanatura s'ha trobat la rah suficient, Farrel intima
de l'ordre, la Metafisicasuhstitueix a la ciencia.
Un segor) fonament de la Metafisica el trobem en la possibilitat
de co-rnencar una nova especulaci6: la vida mateixa de 1'esperit.
No E's cols la tras-cendencia, to absolut, yo qui d611a naixement a
la Metafisica; ho es, sobre-tot, lit necessitat de cercar un sentit
it aquesta riquesa d'espiritualitat de litque no pollen] trobar una
explicac16 satisfactoria en 1'experiencia sistcma-titrada. Suposant
que fos llegitima la desintegraci6. que alguns
sistemescontemporanis pan fet do l'antiga Enciclopedia filosofica,
quedarien encaraper explorar dos dominis del saber Juana: el
problema de 1'essencialitat, i delsprincipis i el problema de lit
vida superior de 1'esperit.
Els antics arguments contra la Metafisica han fet son temps;
valdrien, entot eas, per ferir lit Metafisica feta de pores
abstractions ontologiques o 1.1construida a 1'entorn de c.onceptes
maullevats a una ciencia particular (1).La veritable concepci6 del
m6n ha d'essei
-
^:3 1\V'.-^Itl ; I,.^ tiul'I]:T .1'I' l':1'i' AI.:^\ :^ ]11:
L'ILOtiUI^I:A
mcn^-s el e^^nt nn nxmu^nt inicia2 r^ tra,ntiioiu;c, una
reHr^i^^a I'^^Ljeeti^•i^nu^, rccunei^;
ale] c^>'neiseuu^^nt a Ie^ tlc i tlc laI?I reali^me nat,nral
la I^'il^^^^^fuila realitat, i a^gnetita realitat, ex}x^ricncia^
t^^tal }x^r crfur^
ultim e^nu^i^enu^nt ^^x^r alt^res, re^^u^^n la Ilci ale ^i^nte^i
^lel^,Lmen t.
1?n 1^'il^^^^,fia, el prul>Iema nmtafi^ic i^, cl f.u^t^^r tle
Ia ^i,t^c-(I). alp ;i t^^ta
ciplin:^ cientSfica 5i ezi^ti^ uu c^^ntr;t^l. aleIes cii^neie^
ctipecial^. (^r^^te la ^letaii^ica en la h'ilu^.^^ti,^ una fun-uiu
la Ie, en lcn ci^^nc+ien (`?);1'atipirae^i^^ Ie^
-
^TAUJCI: tiiatw ^ I I i^^^ri^at,. -- 1^lr^^liln /,
^^i^'l^x/i.,^ic^n, ^'.•?^ir•rliui (i.v^^^c l'3
cartes es estudi^frtci^cn cl mim de lcs co^cs c^,gnoscilflc,,.
['cr^> la 1l,^hfti^ica,
rcfhf^ifl^c ^^ una funcii"^ }^uramcnt or^anitraflora, a mss
d'c^ser una trt:nsacei
-
41 ANVARI DE LA SOCIETAT CATALANA DE 1'ILOSOFJA
sia el punt d'obir en la construcci6 filosofica, els materials
estan sennpre fretsde la naturalesa; la Fenomenologia de l'esprit,
deia (l mateix Hegel, 6;; tunviatge d'exploraci6. Ales no per aixo
hell) de creure que la Metafisiea depende la individualitat del
filosof; unia Metafisica concebrda el'aquesta fais6 nopassaria
d'csser una MIetafisica agnostica (1) sennhlant a la de certs
neokan-tians per als quals existeix un problem, mes no tin objecte
nnetafisie, coil siel fet d'esser un prohlema no constituis ja un
contingut real de coneixennent.
La Metafisica per raons morals 6s igualmcnt infeeunda corn a
sistema.La rah practica esta sotsmesa als nnateixos perills de Ia
hipercritica, i eI easde Nietzsche cnfront de I'Etica de valor,;
absoluts t6 la maxima elogiinciaper exiltnir-nos de noves
argumenntacions. Una fonamentaciri l6gica en enspostulats de la rah
practica no sennbla possible Si no s'adnu't alruenvs la.validesa
del prinneipi de rat) suficiernt (tile es, ahan5 de tot, Luna llci
de Ia ra6teorica. I+:s dubt6s tannb6 que 1'experiencia moral pugui
donar a la lletafisicaun punt de partida i nut control analog al
que subntinistra al pensantent, es-peculatiu l'experiencia sensible
(2).
-
JnU^u: SLHL2:^ 1[urrTE^t. - Ideali/al. ^ncdtrJ±.^i^•n,
rsy^irifuafi .vinc^5
ti ccm,egii^nci
-
it ^^^-_^i;r iii, i,.^ ^^u^^i^^rr.^^r r,l^r.^i,.^^.^ i^i^;
rii,utiuri.^
formes ialtinies ae Pesscr, es a ^lir, sobre les categories
superiors ^lel }^^-'^isa-ment, l'Utitolcgia es el com^^lcment
ohligat ale 1'h:pistemologia. L,ti (,'o^molo-gia es la DLctafisica
do to finit; soli contingnt no shn ^,r^,piamcnt els ^+onccp-tes
eapcrimcntals, sin^i 1'estusament ^Ic tota. nna cultura., sulnrtot
siZduesta s'ha nni^-ersalitzat, cone es se^ui en 1'Hel•]enisnu^ i
el Cristia'aisme.L'estn^li aprofundit de lcs obres dcls til^isofs
cl^^ssics descubreis cl fil Secretque lliga cl sea pensament ^ nna
eporti i a^ un^l cultin^a; la, terminologia^ hotcqui^ocar-nos
ahunti ^egada, per
-
JAUME SH,1MA I I UNTHR. I f1c(I I i t(T 1 , 1) 1 , /W I ^i c(I .
f 's t If? I I i s )f I T
84'ria, pel Illateix 1notill, 1111a cq1liv(^caci4,) tt)rllar
literahliclit As anticssistellies. Refer el passat, fid com / Ilf
(^s 1111 impossible, (lill Wilvielkill(L pcnjll^110SZ11tres
mateiXos ells hem toruat difel-clits de lo que ^rclll. Ulm
oriclitack')scillidalit portaria A triollit, dc les dcctrilws
d,(^Sc(da i scria com la prefe-r^lwia del comentari sobve Fobra
viva de hl jdw^ofio (1). El retorl) a 1111afilo"ofia pura i
estrictollient ciml a sisiclila ('-', 1111a forma, de regressi()
ell ht\i(hc del jwllsanlcnt^ vada doctrina porta, 1'emprellita dels
temps, i cada doc-Ohm jdos6fica, delli6s. la (1,1111a visi(I
persowd, plrciallm^llt h1trall"Illi'sible.Record('111 1,cristic;l
(111i mati'i F V,-,colhstica medievak rcmarquelli talllb6 que
(,- ) (111c restil for("a al H(^Jlaixvlllellt dels sc,"'Ics xv i
Xvl foren les Hilites depart'it, ( 11tre plat(,mics, i ^11'ktoWiCS,
i I)OtSCY ht CMIS^l 11H]l
,
\^IIM (IC Ll (TiSiactilal rall a 11o havel. sablit reahtzar la
filosofia moderim I'assimilack') dolP,lisalliclit, tradicional (2)
a les nmcs orientaciolls de 1,^poca moderml.
Si Agulla filosotia exemplar ha de g1lial, llostrcs passo" ell
Illig de It's te-licbres de I'actual disprrsi4) filos6fica 6s la
dels temps Wcsplendor de la cul-UML gnpt.
^io que constitueh Atema juvvntut i constant actualitat de la
filosoffitgnWa A ralleute dhihmic 04 spu clasicisme, desx-efliador
sempre de llo\csvirtualitats ideol6giques, sombrades arreu dels
dihiegs plat6iiics i dels trac-tats d'Arist6fil; i no scria cap
incxactitud dir que Fespiritualismic filos6ficde Plah') i
1'experilliclitalisme cicittific (t'.Arist6fil coiiscrven encara sa
vita-litat per oriental. ]a filosoffil del scgle -\-X,
La -no\ a filosolia reclamant la prcfcr^ika dv bs hnw4ms mqwAny
tie res-perit ell la forillaci6 (Fulla Coll cepe i(') 16gica del
111611 i de la vida. H'I sell ve-ritaldc plolt, dc vista 11o 6.s el
de ]a reyvsentach A A Wd cmiuvVtv, sW6 elde les idees; lo prinker
seria confolldre Fellolliellologia i Aletafisica; lo
segoll,convertir la Aletafisica en una MaUqba&a o una JAgW&
Ablal-sv mi 4 Qw-trina (te les idees 6s Ablarac en 0 Inmt
cametuHstic tie !a Filowly les Awexpressi() de 1'ess^.ncia dc Ics
coses, tenen la nihxima atracci6, constituiot1,illtvm^^ 1116's
1wriliallent de la vida.
1"c8piritualislile 11o 6,., 1111a (1cii0nihm66 negativa, com
alginis siqw.scu,que ha imscut com a reavci6 m,ntra ]a Hlosoda
inateridista; ilo 6s, tanilm,1111a sohIci(,) privativa de la
q6esti() de les i-clacions entre Fanima i cI cos.1"espiritualisme
modern ha d'6sscr mia soluci6 integral defis problemes filo-sofics.
Es objectiAsK i eAh tmi almhat del fcitomenismic empiric com
del'idealismV, 1)111,; O,Cdisnic o positivisnic espiritualista))
Fanomenava Ravais-
qui el profetitzava com la filomda de restiewni(tor. Pere)
aquest realisme,per 1116', que sellibli paradoxal, no menysprea la
col-labonl,66 de l'idealisine,
(1) ^Ilr^ririt ^,liil^^^^^^,}ti^^ur -hn dit 13uutrom, -distinct
drs ^^-^tenu^^, lui aus^ir,t liar rtSalite.^ (Ln 1'!^i(u.,^^^^l^ic
^°ii h'rcuure deq^itis ltiti7), ux^i^tcu'ia prc5rnttid^i al III C
^n-^;rc: lntruuu•iuunl dr b' luvulia. 1:^0^.
(3) La irudiciu cultural lil^^^b[icu conipr^n jx^r uosaltrra la
lilosulia L^•I•lenicu i lacultura cristianu.
-
Is ANVARI 1)E LA SO(IETAT ('ATALANA )E FILOSOFIA
com no nega tampoc la valor de ]a ciencia; es 1111 idealis(ne
mes aviat de
filiacio Ilatina, idealisn)e eoncret i psicologic (pie,
reeoneixent els drets pri-
morllials de I'esperit, no oblida 1'existeneia de la, naturalesa
que 1'erntorn,t.
El deseredit de I'espiritualisme del segle XIx ha estat lit seva
alian^a amb
lit, Filosotia de to Absolut; en cam'], el fonan)ent del nou
sistema es la Feno-
menologia de la eonsciencia. El eogilo eartesia es till encert,
mes durable que
eI duhte universal I la de(h(ceio matenlatica. E'S' sohretot, el
fenomenisnle
de lit reflexi6 4:o (Jill dung valor it tots els altres
fenomens, car provoca la
distincio ent're I'aspecte subject iii i s(ib,jeetiu, ('ntre et
e(neixe)neiit i I'exis-
tetneia (I). «I.'unic nletode fecutul per aquesta visi4')
superior que (11111 el non)
de nictafisiea, es la reflexiu aplicada c.onl 1111 microscopi
interior ills feno-
mens (li^ la eouscienciaw> (2).
El u(etode psicologic es el p(n)t,flies controvertit del
sistema. El (111i es
fia (uassa de la propia meditacio, (linen ('Is adversaris, es
taa(ca la Aorta del
moll exterior, i, si vol esser logic, acabara per negar la
rcalitat d'aquest nuns
sensible que es com lma naturalesa qui es rebel-la contra les
categories del
pcnsan)ent. Ja es fora a no menVspreable la do la prupia
observaci6 (pie eleva
de to eonsciencia personal al concixen).eOt de I'existelcia de
lu, I)ivnutat per
(u)a dreccra mes practicable que la de la contemplaci6 del m611
exterior.
('on.statem per 1111 mon)ent que la refIexio sobre el concepte
de la propiil
finitud i d('pendencia erns porta a reconeixcr I'exIstencia de
to Absolut, com
a esperit, coil it substancia, corn it eausa. No neguem (pie
1'especulacioI sobre
la temporalitat i contingencia de les roses sensibtes palesen
tambe lit niateixa
existencia nles enlla de les fites do la hunlana percepci6.
Pero, perg11e hens
de preferir aquest eanti pel sol fet d'estar-Ili
fa.lniliaritzats des dcls primers
mm1Jnealts de la vida? I>ergtie m.alfiar-nos de la
introspeccio, i, en canvi, dom(r
aquella conliano^a tan il•linlitada a Ies representacions
s.,nsibles en qui' I'ohra
pe.rturbadora (le lit in(aginaci6 Ili prep una part tall
considerable? Nosaltres
ohjectem als (Jill aixi pensen que qui c(altrail l'hahitud de
mirar lcs cosec
des de fora, Ii ha (I'esser tan 4111(11 almenVs corn als
psicol)gistes realitzar
el transit del n16n sensible al moll superior do les
represcntacions ideals.
I'arlant anlb exactitud, 1'espiritualisme no nega la rcalitat
dull m6n
exterior at jo, Ill preten trobar en les formes individuals
inferiors de I'Univers
esperits inferiors, monades qui somnien o energies (1'identica
natura it la del
subjccte espiritual; reelama sols per a 1'esperit, per al
pensament, per a les
idees la primordialitat que en l'ordre logic o d'estiniaci6 li
pertan.;. Totes
les formes do lempirisme, aixi sensualista com
intel•lectualista, cometen la
falta de rnutilar lcs lades de la eonsciencia; pateixen, demos,
la il•lusi6 Was-
similar 4o que es ja una claboraci6 mental, la percepci6
sensible it 11101 intulei(
que Jolla la total cognoscibilitat de les cosec exteriors.
Aquest ll.enguatge,
(1) SHAnwowi'u TlonnsoN: The 1!eiophysics of experience ( 1898 )
i ibans en The
Philosophy of Reflection (1878).
(2) A'ACIEnoT: Le nouveau spirilrlalisme (Paris, 1881).
-
.1AirNr^: Siitit . Iltr:v'r1 R. -Idealihlt, »rrlafi,^iea,
espirihatli sme 1!1
de quals imperfections n'ha fet Bergson una critica genial, ha
d'esser subs-
tituit per una nomenclatura mes natural, c6 es, mes psicologica,
mes espiri-
tualista.
Dintre d'aquesta posici6 sistematica les dues solutions viables
porter al
dualisine: el jo i el no-jo coin a factors solidaris que es
donee conjantament:
antitesi on 1'existencia i sintesi en el coneixemont; o com
substantivacio de
dues series de fen6mens: uns els primaris, els interns, els
estats de conscien-
cia, que no pressuposen altra cosa que un proces on funci6 d'un
substractum, i
els secundaris, els externs, les representations sensibles, que
no poden expli-
car-se per la pura experiencia dels sentits, ni tampoc per una
activitat prc-
jectiva, sin() per la dualitat que prirnitivament s'expressa pel
jo i pel no-je.
Fonamenten, alguns, aquesta conccpci6 en el finalisme immanent
de l'Uni-
vers, on 1'harmonia prirnitiva, en la compatibilitat de 1'esser
i del pensar, de
les lleis de la natura i do l'esperit. Si 1'adaptaci6 d'uns
essers als altres es un
principi general del cosmos, perque no hem d'admetre-la entre la
consciencia
i 1'esser, declarant la possibilitat de transcendir de la pr6pia
fenomenalitat?
El realisme de la consciencia perrnet una doble marxa
constructiva del
pensament. Per un costat, la consciencia, condicionada pel
sistema nervi6s,
sotmesa a les lleis generals de la biologia, es coin una porta
oberta al mbn
de les roses sensibles. L'organisme, qui es una cosa nostra, ens
relaciona
amb els altres essers individuals qui formen l'Univers. Per tin
altre costat,
la consciencia esguarda fit a fit el mbn interior i es troba en
relaci6 directa
amb tota la riquesa de la vida intellectual i moral; el proces
de 1'activitat
psiquica ens posa on cami d'anar prenent possessio de totes les
formes do
1'esser, des d'una consciencia individual copsada en la durada,
on el devenir,
fins a 1'Acte pur qui exclou tota ombra de mutaci6 i de
possibilitat.
Ultimament, en la Historia podem trobar encara una eonfirmaci6
de
nostra tesi. Tota reforma que ha representat un progres real on
la hist6ria
del pensament, s'ha consumat on vistes a 1'espiritualisme. La
filosofia grega
pre-socratica es una orientacib en aquest sentit; aquella
constant recerca
per a resoldre el problema dels principis de les cosec es pot
eonsiderar coin
una marxa gradual vers 1'essencialitat del jo; cada volta quo
els pre-socratics
topen amb tin concepte que no s'explica per la pura percepcio,
doscobreixen
un caire d'aquesta vida complexa i rica do 1'esperit. Despres,
les cores han
passat sempre corn una rcpetiei6 de les intuitions socratiques
(S. Agusti,
Descartes, Leibniz).
IV
La crisi actual filos6fica no es comparable a les crisis quo
inauguron una
nova epoca de la Historia do la Filosofia; hem vist que es,
principalment,
una crisi motivada per una falsa posicio dels problemes i una
adaptaci6
irregular de les resultancies de la ciencia moderna. La tesi de
la decadencia
-
50 ANV'' UI IIE LA NOCIETAT ('ATALANA DE FILOS(FIA
de tota la cultura occidental es avui encara una Cosa
discnrtiide, i sembla Ameslogic cercar cn la nrateixa trajeotoria
del pensament europeu del segle Nixles causes de la dcsvaloritzaciu
de Ics ductrimes filosofiques i de Ilur prestigi
en els medic culturals.
Les simpaties id colugiques, I'i>>teres enrocional per la
Filosofia depen
sempre de 11111 ace i6 sobrc els problenies de vitalitat
contenrporania. La
consciencia social no encerta sempre a (1istiugir entre car quo
es ()bra de la
Filosofia o d'una oricrntacio particularista de sistema, i cis
pobles no p 'r-
donen facibnent als ideolegs que and) ses utopies han errat el
can ii de llurs
aspiracions. El pessinrisrue de molts i 1'escepticiSill e de
tots sun fills naturals
d'una epoca de gran riquesa intcl•lectual, Tires (1'escassa
virtualitat nroralit-
zadora; per aixo es necessari restaurar la funci6 es
piritualista do la, l'ilosotia.
('ivnsiderarrt que la darrera derivaci6 del materialisure fou
1'enaltinrent del
factor economic, co Gs, de la prosperitat material, s'imposa,
err pruner lice,
una revisiu de les valors de la filosofia i de la cierncia
enfiorrt de la tecnologia
i de la practica.
Els filosofs han de contestar a la indiferencia de la massa
social, anib
1'acci6 organitzadora del pensament, anrb la direcciu de la
e
-
,^t
L'oposiciu cntre. 1'illealismc i e1 reali^n.c c5 en ^•ie^
Il'c^5cr supera^Ila. I,:I^
1!^ilo^ufia naturalist, i la cicncia afilo5ufica llaeian atcrrat
1'harmouia eutre to
real i to ideal, entre eL limit natural 11e PaceiG crea1l^^ra i
la ^^isiu llun^^a^na
d'un estat Ilerfevte. La N'il^^sofia que. no dunl>> la rau
ni al realisme ^^ul^;ar,
ni a Pidealisme anlijectin, ha Il'actuar sobre lei e,^tu'epcions
morals isocials
cn el sealtit Ile tornar a I'equililn•i enta•c la
Ex>teneialitat de P^rnima col^k^c-
t i^•a, que cti la rI