L'ECONÒMIC 29 DEL 17 AL 23 DE JULIOL DEL 2010 EINES al com van les co- ses, només es pensa en el futur platejant una única qüestió: quan sortirem de la crisi? Però la pregunta té el perill de no fer-nos responsables ni d’un bocí de la situació i creure que tot ens és aliè, que estem en una tempesta i que fins que no claregi na- veguem com podem. Però qui així pensi es pot estar equivocant perquè el món continua girant. Durant el mes de juny, McKinsey Quarterly ha publicat un treball intro- ductori de prospectiva que identifica les cinc forces que canviaran l’estructura de l’economia mundial en un futur no gaire llunyà (propers 10 anys). La pri- mera és la que anomenen “el gran reequilibri” refe- rint-se al pes que adquiri- ran les economies emer- gents (Xina i Índia, però també l’Amèrica Llatina, països de l’Europa de l’Est i del nord d’Àfrica), les quals seran les grans contribu- ïdores al creixement de l’economia mundial no no- més per l’aparició d’una gran onada de nous consu- midors –d’una ampliació de la classe mitjana (70 mi- lions de persones a l’any)–, sinó també pel salt que do- naran les empreses d’aquests països. De ser la fàbrica del món, pels seus costos més baixos, esde- vindran els grans prove- ïdors de capital, talent i in- novació. La segona força és la de “l’imperatiu de la produc- tivitat”; el món occidental per mantenir el seu nivell haurà d’aprendre a fer més amb menys treballadors; T treballadors amb coneixe- ment que aniran assumint que la feina no és un lloc on anar sinó alguna cosa que fas. La dificultat, diu el McKinsey Quarterly, és si hi haurà suficients treba- lladors amb aquestes ca- racterístiques atenent els resultats educatius. La web 3.0, que crearà dades in- tel·ligents amb poca impli- cació humana, augmentarà el poder de la informació. La tercera força és la de “la xarxa global”, una mostra de la qual l’hem vista en la crisi financera. Aquesta xarxa no és només digital, té a veure amb el moviment de capitals, de béns i serveis, d’informa- ció i de persones, perme- tent models de negoci dife- rents als coneguts fins ara i augmentant la incertesa. Com diu l’estudi: imagineu el poder de quatre mil mi- lions de ments connecta- des, estàs preparat per a la innovació que està a punt de desencadenar-se? Fa 15 anys menys del 3% de la població mundial tenia mòbil i menys d’un 1% es- tava connectada a internet. Avui, aquells números són el 50% i el 25%, respecti- vament. La quarta força és “la de posar preu al planeta”, és a dir, es perfila un conflicte entre la creixent demanda de recursos amb subminis- traments limitats i la ne- cessitat de canviar les acti- tuds socials cap a la protec- ció del medi ambient. La propera dècada veurà una major atenció a la produc- tivitat dels recursos, l’apa- rició d’importants indús- tries de tecnologia neta i d’iniciatives legislatives. La cinquena i última força és la que anomenen “the market state”, fent servir el joc de paraules per refe- rir-se a la complexitat de la relació entre els governs i la globalització, i les empre- ses i els governs. L’escenari és d’un increment de les relacions i complicitats en- tre ells, i tenint en compte que els països competiran pel creixement i la creació de llocs de treball, per les empreses pot representar un avantatge competitiu escollir bé els estats socis. Per altra banda, les empre- ses s’hauran d’acostumar a treballar amb entorns re- gulats de manera diver- gent. La síntesi de tot plegat pot ser: en els propers deu anys, apareixen nous pa- ïsos actors en l’economia mundial que se situen al ni- vell dels països de l’OCDE (el gran reequilibri); aquests, per poder compe- tir, han d’augmentar la se- va productivitat (l’impe- ratiu de la productivitat), i tot això en l’entorn d’un món totalment intercon- nectat (la xarxa global), amb un conflicte entre ex- plotació dels recursos na- turals i la protecció del me- di ambient (posar preu al planeta), i on s’establirà una relació nova entre els governs i les empreses en el marc d’un món globalitzat (the market state). Un món diferent al del se- gle XX. I serà en aquest món en què les empreses hauran de competir, des de les més grans fins la botiga de la cantonada, perquè a la botiga també l’afecta. Si es vol ser competitiu cal tenir mètode i la prospectiva forma part del mètode. HI HA FUTUR El món occidental per mantenir el seu nivell haurà d’aprendre a fer més amb menys treballadors; treballadors amb coneixement que aniran assumint que la feina no és un lloc on anar sinó alguna cosa que fas Copenhagen Institute for Futures Studies www.cifs.dk/en Economist Intelligence Unit www.eiu.com Infonomia www.infonomia.com McKinsey Quarterly www.mckinseyquarterly.com/ home.aspx MIT Media Lab www.media.mit.edu OECD www.oecd.org/maintopic Strategy Institute (Boston Con- sulting Group) www.bcg.com/about_bcg/stra- tegyinstitute/default.aspx Tendencias 21 www.tendencias21.net World Economic Forum www.weforum.org World Future Society www.wfs.org Josep Albet DIRECTOR D’ALBET CONSELLERS BCN Cues a Nova York en l’inici de les vendes de l’iPhone 4 d’Apple. L’ECONÒMIC GESTIÓ EMPRESARIAL PER SABER-NE MÉS Glossari L’estratègia és allò que propor- ciona coherència i sentit a les de- cisions individuals d’una organit- zació o una persona, segons expli- ca Robert McQueen Grant. El present es pot veure com el fu- tur del passat. Situació actual, que en el món empresarial és conseqüència de les decisions presses en el passat. Observació a llarg termini del futur de la ciència, la tecnologia, l’economia i la societat per tal d’identificar tendències signifi- catives. PRESENT La competència és la raó de ser de l’estratègia. La competència es defi- neix com la rivalitat d’interessos en- tre les empreses d’un mateix sector econòmic. COMPETÈNCIA PROSPECTIVA ESTRATÈGIA