9 9 FUTUR PARC NATURAL MAS DE MELONS FUTUR PARC NATURAL MAS DE MELONS FITXA EXTENSIÓ 2.733,84 HA. COMARQUES Les Garrigues, el Segrià. CASTELLDANS 1.431,55 HA. ARTESA DE LLEIDA 734,66 HA. LLEIDA 567,64 HA. FLORA Alternança entre conreus de secà i vegetació espontània. Ametllers, garriga, brolles calcícoles, entre les quals destaca el romaní amb maleïda i esteperola, brolla de romaní amb sanadella. FAUNA Sisó, trenca, ganga, calàndria, guineu, conill, llebre, fagina, toixó, mostela. ESPAIS NATURALS Institut Cartogràfic de Catalunya A questa petita plataforma estructural de relleu suau, entre les Garrigues i el Segrià, situada a 100 metres per sobre de la baixa plana central i on hi nidifi- quen espècies estepàries d’interès, és una de les zones excloses de la zona regable del futur canal Segarra-Garrigues per tal de preservar les aus estepàries. La Unió Europea obliga a deixar en secà unes 5.000 hectàrees del canal, unes 1.400 de les quals seran al Mas de Melons. Aquesta decisió, que ha provocat queixes entre els pagesos que hi tenen propietats, té el suport dels ecologistes. Són molts els ocells que a Catalunya són nidificants exclusius de les planes de la Depressió Central, i la zona del Mas de Melons n’és un dels màxims exponents, amb aus com ara el sisó, la trenca, la ganga o la calàndria. El paisatge és definit per una alternança entre els conreus de secà, cereals i ametllers amb fragments de vegetació natural. És dominat per la garriga i per les brolles calcícoles, que prenen un gran desenvolupament i entre les quals desta- ca la de romaní amb maleïda i esteperola, mentre que la brolla de romaní amb sanadella creix en els indrets de sòl molt pobre. També s’hi conser- ven interessants comunitats estèpiques de mamífers, com ara la guineu, el conill o la llebre, entre altres. La fauna invertebrada, sense ser espe- cialment remarcable, presenta algunes singularitats com diverses espè- cies d’heteròpters molt rares a la Mediterrània occidental, típiques de la península Ibèrica. L’espai es troba en bon estat i l’únic perill per a la seva conservació seria una transformació en els usos del sòl, com ara el canvi de cultius amb el regadiu del futur canal.❁ El Mas de Melons es podria convertir en el parc natural d’aus estepàries més gran de Catalunya amb les 1.400 hectàrees a excloure de l’àrea regable del canal Segarra-Garrigues. A cavall de les Garrigues i el Segrià, l’espai del Mas de Melons és un clar exemple del paisatge estepari i es caracteritza per la varietat d’espècies vegetals, entre les quals predomina el romaní, i la concentració de moltes aus que hi nidifiquen. Les aus estepàries se salven del Segarra-Garrigues 3 5 7 6 13 14 12 17 16 Segrià Garrigues Pla d’Urgell Urgell Segarra Noguera Pallars Jussà Alt Urgell Solsonès Cerdanya Pallars Sobirà Val d’Aran Alta Ribagorça 2 21 4 11 20 10 1 19 18 15 1 Aiguabarreig Segre-Cinca 2 Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana 3 Aigüestortes 4 Alfés 5 L’Alt Àneu-La Bonaigua 6 Bessons, Els 7 Estany de Montcortès 8 Estanys de Basturs 9 Mas de Melons 10 Montllober 11 Pantà d’Utxesa 12 Serra d’Aubenç 13 Serra del Boumort 14 Serra de Carreu 15 Serres del Cadí-Moixeró 16 Serra Llarga 17 Serra del Montsec 18 Tossa Plana de Lles-la Llosa 19 Tossals d’Almatret 20 Tossals de Montmeneu 21 Tossals de Torregrossa 9 8 Dipòsit legal: L-1182-02 . Edita: Diari Segre SL . Fotografia: Robert Prat . Disseny: Pepo Curià