Fuma la meua pipa de la pau · Amb l’ajuda dels indis del Mardi Gras, Chief Albert Lambreaux okupa les cases federals anome-nades Cooper Project. S’instal·la a la casa de la

La historia de la humanitat és una historia de dominació, però també de resistència en-front del poder. De totes les modalitats possibles de resistència, la insubmissió indivi-dual presenta unes característiques pròpies. Hi ha una persona que decideix oposar-se a un dispositiu de dominació, tot i confiant que un grup seguesca la seua iniciativa. Són tres, per tant, els elements que es troben en aquesta situació: l’individu que trenca la norma, el grup que pren aquest trencament com a model del comportament propi, i l’entorn de dominació que s’ha de veure afectat per l’acte de resistència.

Sabem d’aquests episodis d’insubmissió per la història o pel periodisme, però també per la literatura o el cinema, que han trobat ací arguments valuosos. I com que són aquests els que tenen més influència en l’imaginari col·lectiu, aleshores el comentari de la insubmissió no es pot separar radicalment de la seua representació.

25

Smoke My Peace PipeFuma la meua pipa de la pau

Primera emissió: 23 de maig de 2010

E07

La insubmissió

Amb l’ajuda dels indis del Mardi Gras, Chief Albert Lambreaux okupa les cases federals anome-nades Cooper Project. S’instal·la a la casa de la mare d’un dels indis, perfectament habitable, mentre que els desplaçats del Katrina no tenen on viure i han hagut d’emigrar.

La marxa dels jueus d’Egipte o les revoltes d’esclaus, amb figures com Moisés o Espàr-tac, els moviments d’albigesos o càtars en l’Edat Mitjana, les revoltes del segle XVI de camperols, com ara l’encapçalada per Thomas Muntzer, o de burgesos, com les nostres Germanies.

Una de les insubmissions més famoses fou el motí de la Bounty. El 28 d'abril de 1789, 31 dels 46 homes del veler de l'armada britànica Bounty s'amotinaren. L'oficial Fletcher Christian encapçalà l'amotinament contra el comandant de la nau, el tinent William Bligh, un marí amb experiència, que havia acompanyat Cook en el seu tercer viatge al Pacífic. La nau havia marxat a la Polinèsia per tal d'arreplegar especímens de l'arbre del pa, per tal de dur-los al Carib, perquè els seus fruits, rics en glúcids, serviren d'ali-ment als esclaus. El 26 d'octubre de 1788 ja havien carregat 1015 exemplars de l'arbre. En començar el viatge de tornada es va produir l'amotinament i els mariners llançaren els arbres al mar. Bligh i 18 homes foren abandonats en un bot. En 1790, després de 6.000 km de navegació heròica, arribaren a Gran Bretanya. L'armada britànica envià un vaixell per reprimir el motí, el Pandora, comandat per Erward Edwards. Va matar 4 amotinats. Per haver perdut la nau, Bligh va patir un consell de guerra. En 1804 fou governador de Nova Gal·les del Sud (Austràlia) i la seua repressió del comerç de rom provocà una revolta. L'única colònia britànica que queda en el Pacífic són les illes Pit-cairn. Els seus 50 habitants (dades 2010) viuen en la major de les illes, de 47 km2. Els habitants de Pitcairn, que formen 9 famílies, són descendents dels amotinats de la Bounty i les seues dones tahitianes.

L'episodi de la Bounty fou traslladat a la literatura i al cinema. Jules Verne va escriure Els amotinats de la Bounty (1879). S'hi va fer una pel·lícula muda sobre l'assumpte, The

Capítol 07! Comentaris

26

Mutiny of the Bounty (1916), dirigida per Raymond Longford. En 1933, Charles Chauvel va dirigir In the Wa-ke of the Bounty, protagonitzada per Errol Flynn (Christian) i Mayne Lyn-ton (Bligh). En 1935 es va fer Moutiny of the Bounty, traduïda ací com La tra-gedia de la Bounty, amb Clark Gable (Christian) i Charles Laughton (Bligh). En 1962 Lewis Milestone di-rigí Mutiny on the Bounty, on Brando estaba acompanyat de Trevor Howard (Bligh). La pel· lícula es va projectar ací com Re-belión a bordo. En 1984, Roger Donaldson va dirigir The Bounty, traducida ací com Motín a bordo, protagonitzada per Mel Gibson (Christian) i Anthony Hopkins (Bligh). En totes les versions cinematogràfiques, Bligh es presenta com un home major. Realment, va

nàixer en 1754 i tenia poc més de 30 anys quan el viatge.

En cert sentit, la cons-trucció d’assenta-ments d’aquells que s’han emancipat, com en el cas de Pitcairn, es va repetir en els quilombos, comuni-tats en mig de la sel-va on s’arribaren a reunir milers d’es-claus que havien fu-git de les plantacions americanes. El cor de

les tenebres (1899) de J. Conrad i la seua versió cinematográfica, d’Apocalypse Now (1979) de Francis Ford Coppola

Comentaris! Capítol 07!

27

A diferencia de l’amotinament de la Bounty, el cas de El Cuirassat Potiomkin (1905) so-bre el qual Serguei M. Eisenstein va realizar una histórica pel·lícula (1925), tenia relació amb un moviment revolucionari d’abast més ampli.

El moviment d’emancipació de l’Índia del domini britànic incorporà a la insubmissió la filosofía de la no-violència. La satyagraha o desobediència civil no violenta fou prac-ticada en episodis cèlebres, com la Marxa de la Sal (1930) o les vagues de fam. A l’ex-trem d’aquesta insubmissió trobem les immolacions dels monjos budistes en protesta pels bombardejos de Vietnam del Nord o la dominació del Tibet.

Alguns fets d’insubmissió individual, com ara la negativa de Rosa Parks a dirigir-se a la part de darrere d’un autobús (1955) o el tank man (l’home del carro de combat) de Tian-an-men (1989), fan pensar en la importancia no només de la decisió individual, sinó també en la importancia del grup de referencia (en el primer cas, la comunitat ne-gra) o l’entorn (front al tank man hi havia un tanquista que va parar el seu carro de combat, un fotògraf i un càmera que immortalitzaren el moment).

Capítol 07! Comentaris

28

No existeix la festa, sinó les festes, perquè són manifestacions molt heterogènies, se-gons siguen més privades o més públiques, més tradicionals o més innovadores, més orientades a l’oci o al negoci... Tractarem ací un tipus de festa que es caracteritza bàsi-cament per la subversió d’un ordre social. Les festes de les carnestoltes o les festes dels “indis” es caracteritzen perquè hi ha una representació que inverteix un ordre (i un or-de) social determinat.

Afirmava E. Durkheim que els fets socials són fets bàsicament coactius, que se’ns im-pose. Pensem, per exemple, en el llenguatge: posem adjectius a substantius, però els posem, per exemple, a les preposicions. Aquestes regles que estan fetes per la comuni-tat lingüística se’ns imposen. Però a més d’aquesta coacció dels fets socials, percebem dominacions d’uns grups sobre altres. Determinats llinatges (per exemple, les famílies nobles, les dinasties reials) governen sobre altres, els posseïdors sobre els desposseïts,

29

E08Creighton i Toni recorden les desfilades que ja no es fan. En contra de l’opinió de Creighton, Toni no lamenta que la desfi-lada dels Cavaller del Momus se suspenguera perquè duien llances de veritat. Quan Sofia anomena Endymion com el seu favorit, Creighton la marmola amb un “això una llista de ce-lebritats de série B i tones de collars de plàstic”.

La festa

All On a Mardi Grass DayTot en un dia de Mardi Grass

Primera emissió: 6 de juny de 2010

els homes sobre les dones... La pertanyença a un determinat grup incrementa la possi-bilitat d’estar en una situació dominant. En aquest sentit, els grups són quasi “ordes” en el sentit religiós o militar del terme. Els individus també estan ordenats, i els que disposen de majors recursos (el que estan primers en la possessió de capital econòmic, social, cultural o simbòlic —per fer servir la classificació de Bourdieu) dominen sobre els que tenen menys.

Els ordres i els ordes socials són percebuts pels individus. Algunes festes, com les car-nestoltes tenen l’efecte catàrtic de subvertir els ordes i els ordres socials. Certament aquesta subversió es pot percebre com un parèntesi lúdic, com un període de diverti-ment on es relaxen les imposicions socials. Però l’efecte va més enllà. No es tracta no-més de la possibilitat de fer una crítica social. Aquestes festes no canvien la realitat so-cial, però evidencien que aquesta no és natural, sinó contingent, altrament dit, que l’ordre i l’orde social es pot canviar. És per això que moltes vegades estes festes han es-tat prohibides, particularment en situacions de tirania, que són aquelles en les quals el poder precisa d’un esforç de legitimació més elevat.

Capítol 08! Comentaris

30