-
143
Tots sabem per experincia que lalumnat s molt divers, tant pel
nivellacadmic com pels interessos i grau de motivaci. Les fitxes
daquesta sec-ci tenen com a missi proporcionar recursos per a
atendre la diversitatde lalumnat.
Les fitxes de refor estan dirigides a lalumnat amb dificultats.
Per aix,tornen a treballar, duna forma ms senzilla i regulada, els
aspectes ms b-sics de la unitat. Aquestes fitxes de refor atenen a
diferents tipus de difi-cultats que obstaculitzen
laprenentatge:
Dificultats conceptuals de la matria mateixa. En moltes ocasions
snecessari reprendre alguns continguts bsics de les unitats
didctiques.Ara b, en el plantejament de les fitxes de treball
partim de la base que sms fcil aprendre una cosa en la prctica que
si ens limitem a repetircontinguts exclusivament una vegada i una
altra, sense posar-los en ac-ci. Per aquest motiu aquestes fitxes
de refor permeten enfortir els co-neixements mitjanant lacci: el
comentari de textos i la interpretacide documents grfics sn les
formes ms comunes daconseguir-ho en lanostra rea.
Dificultats dels procediments propis de lrea. Lrea de geografia
ihistria t una forta crrega procedimental. Procediments com la
lecturade textos, la interpretaci i construcci de mapes i grfics,
la lectura di-matges sn una part substancial i fonamental de la
matria. Per aquestmotiu moltes fitxes reforcen el seu
aprenentatge.
Dificultats lingstiques. El codi lingstic s el principal en la
trans-missi de la histria, i gran part de la matria consisteix en
laprenentat-ge de nous conceptes. Una dificultat afegida s que
molts conceptes delllenguatge corrent adquireixen un altre
significat propi i especfic en elcontext de la histria. En resum,
lrea pateix una forta dependncia delnivell lingstic dels alumnes i,
en ocasions, els estudiants tenen dificul-tats daprenentatge per
mera incomprensi del discurs. Per aix, algunesfitxes de refor
insisteixen en laprenentatge de conceptes i en la correc-ci
dalgunes dificultats lingstiques que poden plantejar-se.
Dificultats matemtiques. La utilitzaci de les operacions
aritmtiquesbsiques, la mesura i les seues unitats, i el treball amb
ndexs, taxes, per-centatges i proporcions s fonamental en cincies
socials. Per aquest mo-tiu algunes fitxes de refor insististeixen
en aquest tipus de continguts.
Les fitxes dampliaci estan dirigides als alumnes ms avanats, que
po-den anar ms enll del nivell mitj de laula, o b a aquells alumnes
que te-nen un inters especial per determinats aspectes. Presenten
una metodolo-gia indagatria i plantegen petites investigacions
relacionades amb:
Estudi de casos concrets.
Investigaci en Internet.
La literatura i altres manifestacions artstiques com a font. El
cinema com a font.
REFO
R I
AMPL
IACI
143
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 143
-
144 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
EL TEMPSFITXA 11
NOM: CURS: DATA:
RESOL
Completa aquestes frases amb les dates del quadre.
Labsolutisme va nixer a Frana en el , durant el regnat de Llus
XIV, i en el es va convertir en el sistema poltic de quasi totes
les monarquies europees.
A Anglaterra, els reis de la dinastia Estuard van intentar,
sense xit, establir labsolutisme, per es van trobar amb loposici de
la burgesia. Les revolucions de i van acabar amb lexpulsi dels
Estuard del tron i el triomf de la monarquia parlamentria de
Guillem dOrange.
Tria la resposta correcta.
a) Quin pas va deixar de ser una de les grans potncies europees
a partir del tractat dUtrecht?
Espanya. Frana. Anglaterra. ustria.
b) Quin rei espanyol va comenar el seu regnat en el segle XVIII
i el va acabar en el XIX?
Carles III. Felip V. Carles IV. Ferran VI.
Relaciona cadascun daquests reis amb el perode del seu regnat.
Collocals desprs perordre dantiguitat.
a) Carles III. 1) 1746 1759.
b) Felip V. 2) 1700 1746.
c) Carles IV. 3) 1788 1808.
d) Ferran VI. 4) 1759 1788.
Ordena cronolgicament els esdeveniments segents.4
3
2
1642 - segle XVIII - 1688 - segle XVII
1
1r
2n
3r
4t
Nmero dordre
Mot de Squillace.
Signatura del tractat dUtrecht.
Es promulguen els decrets de Nova Planta.
Inici del regnat de Ferran VI.
Mort de Carles II dHabsburg.
Inici de la Guerra de Successi espanyola.
Inici del regnat de Carles IV.
Felip V s reconegut rei dEspanya.
Comena la Revoluci Francesa.
Abdicaci de Carles IV a Baiona.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 144
-
145 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
RE
FOR
I
AM
PLI
AC
I
CONCEPTES FONAMENTALSFITXA 21
NOM: CURS: DATA:
RESOL
Relaciona cada concepte amb la seua definici.
a) Sistema poltic que es caracteritza perqu el rei concentra
tots els poders.
b) Conjunt de relacions socials, econmiques i poltiques que
caracteritzaven les monarquies europees del segle XVIII.
c) Moviment intellectual que es va desenvolupar a Europa en el
segle XVIII, caracteritzat per una confiana illimitada en el poder
de la ra per a resoldre els problemes de lsser hum.
d) Doctrina que defensava el proteccionisme econmic i la
intervenci de lestat en leconomia.
e) Forma dorganitzaci social caracterstica de lAntic Rgim.
Shavia originat durant ledat mitjana i dividia la societat en tres
ordres o estaments: el clergat, la noblesa i el poble pla.
f) Sistema poltic implantat a Anglaterra a finals del segle
XVIII, caracteritzat perqu el rei accepta el control del
parlament.
g) Sistema poltic que naix de laplicaci de les idees illustrades
per part de la monarquia absoluta. Els reis volien que la societat
evolucionara, per que la monarquia dirigira el procs, sense comptar
amb la societat.
h) Associaci professional dartesans, que controlava la producci
de manufactures i fixava unes condicions determinades per a accedir
a lofici i per a elaborar els productes.
i) Doctrina que t com a principis bsics la llibertat, la
igualtat davant la llei i la propietat com a criteri de
diferenciaci social.
j) Teoria econmica segons la qual la riquesa dun pas depn de
lagricultura.
Marca amb una x la resposta correcta.
a) El sistema poltic que va regir en la major part dEuropa en el
segle XVIII era:
Labsolutisme. El parlamentarisme. El despotisme illustrat.
b) El liberalisme, base del parlamentarisme angls, va ser
enunciat per:
Jacques Bossuet. John Locke. Jean Colbert.
c) El tipus de govern dalguns monarques absoluts, influts per
les idees de la Illustraci, es coneix per:
Monarquia absoluta. Monarquia parlamentria. Despotisme
illustrat.
d) El concepte de separaci de poders va ser desenvolupat
per:
Jacques Bossuet. Rousseau. Montesquieu.
e) La base del liberalisme econmic es troba en la teoria
exposada per:
Jean Colbert. Franois Quesnay. Adam Smith.
f) La teoria de les relacions socials del liberalisme va ser
exposada per:
Voltaire. Rousseau. Adam Smith
2
1
1) Illustraci.
2) Parlamentarisme.
3) Liberalisme poltic.
4) Antic Rgim.
5) Despotisme illustrat.
6) Absolutisme.
7) Fisiocrcia.
8) Mercantilisme.
9) Gremi.
10) Societat estamental.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 145
-
146 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
LA DECLARACI DE DRETS DE LA REVOLUCI ANGLESAFITXA 31
NOM: CURS: DATA:
Llig aquest text i respon a les preguntes. 1
Extrau diverses disposicions del text anterior que reflectisquen
com es limitava el poder del rei angls.
Per qu no es va implantar labsolutisme a Anglaterra?
Busca informaci en una enciclopdia o en Internet i elabora una
lnia del temps sobre els principals esdeveniments poltics
ocorreguts a Anglaterra durant el segle XVII, per a comprendre com
es va arribar a aquesta Declaraci de Drets.
2
RESOL
Labsolutisme va ser el sistema poltic predominant a Europa
durant el segle XVII. A Anglaterra, per, no va poder implantar-se a
causa de loposici del Parlament. Lany 1688, aquest va oferir la
corona anglesa a Guillem II dOrange, que va haver dacceptar la
denominada Declaraci de Drets; aquesta limitava el poder reial i
subordinava la persona del rei al Parlament.
Els Lords espirituals i temporals i els membres de la Cambra
dels Comuns, reunits a Westminster,representant legalment,
plenament i lliurement tots els estaments del poble daquest regne
[] declaren:
Que el prets poder de suspendre les lleis o la seua execuci per
autoritat reial, sense consentiment del Parlament, s illegal.
Que el prets poder de dispensar les lleis o la seua execuci per
lautoritat reial, com ha sigut practicat en els ltims temps, s
illegal.
Que la creaci del Tribunal per a les causes eclesistiques i
altres comissions i tribunals danloga naturalesas illegal i
perniciosa.
Que recaptar tributs per a la Corona allegant les seues
prerrogatives, sense consentiment del Parlament, s illegal.
Que els sbdits tenen el dret de petici al rei, i qualsevol
impediment o persecuci a causa de lexercicidaquest dret s
illegal.
Que alar o mantenir un exrcit dins del regne en temps de pau,
llevat que ho consentisca el Parlament, s illegal.
Que els sbdits de religi protestant poden tenir armes per a la
seua defensa dacord amb la seua condici i en la forma que
prescriuen les lleis.
Que lelecci dels membres del Parlament ha de ser lliure.
Que la llibertat de paraula en els debats o procediments del
Parlament no ha de ser impedida ni posada en dubte en cap tribunal
ni lloc fora del Parlament.
Que no han de ser exigides fiances excessives, ni imposades
multes excessives, ni infligits cstigs cruels i desacostumats.
Que els jurats han de ser legalment elegits, i que els jurats
que han de resoldre en causes per alta traci han de ser
propietaris.
Que les promeses o amenaces de multes i confiscacions abans que
les persones afectades siguencondemnades pel delicte sn illegals i
nulles.
I que per a la reparaci dels greuges, lesmena, observaci i
defensa de les lleis, el Parlament ha de serconvocat amb
freqncia.
Declaraci de Drets de la revoluci anglesa (13 de febrer de
1689)
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 146
-
147 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
RE
FOR
I
AM
PLI
AC
I
FELIP V I EL NOU ESTAT DESPRS DE LA GUERRA DE SUCCESSIFITXA
41
NOM: CURS: DATA:
Llig el text segent i fes les activitats.1
Explica per qu Felip V va abolir els furs de Valncia i Arag. (En
1716 va abolir tamb els de Catalunya i va obligar a substituir el
catal pel castell en els documents i actuacions pbliques.)
Digues quins territoris espanyols van donar suport a Felip
dAnjou en la Guerra de Successi.
Completa el segent arbre genealgic sobre els aspirants al tron
espanyol a la mort de Carles II.
2
RESOL
Carles II no va tenir descendncia, fet que va originar un greu
problema successori. Els principalsaspirants al tron espanyol eren
dos: larxiduc Carles dustria i un nt de Llus XIV de Frana,
FelipdAnjou. Aquesta situaci va desembocar en una guerra que va
durar tretze anys, en la qual es vanveure implicats diversos pasos
europeus i que va implantar a Espanya la Casa de Borb en lapersona
de Felip V.
Considerant haver perdut els regnes dArag i Valncia, i tots els
seus habitants per la rebelli que vancometre faltant enterament al
jurament de fidelitat que em van fer com a legtim rei i senyor seu,
tots els furs,privilegis, exempcions i llibertats de qu gaudien i
que amb tan liberal m els havien sigut concedits aix permi com pels
senyors reis els meus predecessors, particularitzant-los en aix
dels altres regnes daquestaCorona; i tocant-se el domini absolut
dels referits regnes dArag i Valncia, ja que a la circumstncia han
de ser compresos en els altres que tan legtimament possesc en
aquesta Monarquia, safig ara la del dret de rebelli; i considerant
tamb que un dels principals atributs de la sobirania s la imposici
i derogaci de lleis, les quals amb la varietat dels temps i mudana
de costums podia Jo alterar dhuc sense els grans i fundats motius i
circumstncies que hui concorren per a fer-ho tocant als dArag i
Valncia; he jutjatconvenient, aix per aix com pel meu desig de
reduir tots els meus regnes dEspanya a la uniformitat dunesmateixes
lleis, usos, costums i tribunals, governant-se igualment tots per
les lleis de Castella, tan lloables i plausibles en tot lUnivers,
abolir i derogar enterament, com a partir dara mateix done per
abolits i derogats,tots els referits furs i privilegis, prctiques i
costums fins ac observats en els referits regnes dArag i Valncia,
sent la meua voluntat que aquests es redusquen a les lleis de
Castella i a ls, prctica i forma de govern que es t i sha tingut en
aquesta i en els seus tribunals sense cap diferncia en res,
podentobtenir per aquesta ra igualment els meus fidelssims vassalls
els castellans oficis i ocupacions a Arag i Valncia, de la mateixa
manera que els aragonesos i valencians han de poder des dara
tenir-los a Castellasense cap distinci, facilitant Jo per aquest
mitj als castellans motius perqu acrediten de nou els afectes de la
meua gratitud, dispensant en ells els majors favors i grcies tan
merescudes de la seua experimentada i acusada fidelitat i donant
als aragonesos i valencians recprocament i igualment majors proves
de la meuabenignitat habilitant-los per al que no ho estaven enmig
de la gran llibertat dels furs de qu gaudien abans i que ara queden
abolits.
Decrets de Nova Planta (29 de juny de 1707)
PRETENDENTS AL TRON DESPANYA
Felip III
Llus XIII Anna Felip IV Maria Anna Ferran III
Llus
Descendncia
Carles VI
Elionor de Neoburg
Maximili Manuel
Josep Ferran
Frana(Borb)
Espanya(Habsburg)
Baviera(Wittelsbach)
Margarida Teresa Leopold ILlus XIV Maria Teresa
Matrimoni
Maria Antnia
ustria(Habsburg)
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 147
-
148 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
LA DIVISI DE PODERSFITXA 51
NOM: CURS: DATA:
Llig aquest text i fes lactivitat. 1
RESOL
Influt pel model angls, el filsof francs Montesquieu va criticar
amb duresa labsolutisme i va establir les bases del liberalisme
poltic. La seua doctrina sobre la separaci dels tres
poders(legislatiu, executiu i judicial) ha arribat fins als nostres
dies amb plena vigncia.
Completa un esquema sobre la divisi de poders segons
Montesquieu.
En cada estat, hi ha tres classes de poders: el legislatiu,
lexecutiu de les coses pertanyents al dret de gentsi lexecutiu de
les quals pertanyen al civil (judicial).
Pel primer, el prncep o el magistrat fa les lleis per a cert
temps o per sempre, i corregeix o deroga les que estan fetes. Pel
segon fa la pau o la guerra, envia o rep ambaixadors, estableix la
seguretat i preveu les invasions. I pel tercer castiga els crims o
decideix les disputes dels particulars. Aquest ltim es dir
poderjudicial; i laltre (segon), simplement poder executiu de
lestat. La llibertat poltica, en un ciutad, s latranquillitat
desperit que prov de lopini que cadasc t de la seua seguretat; i
per a beneficiar-sen cal que siga tal el govern que cap ciutad
tinga motiu de tmer-ne un altre.
Quan els poders legislatiu i executiu es troben reunits en una
mateixa persona o corporaci, llavors no hi ha llibertat, perqu cal
tmer que el monarca o el senat facen lleis tirniques per a
executar-les de la mateixa manera. Aix ocorre tamb quan el poder
judicial no est separat del poder legislatiu i de lexecutiu. Estant
unit al primer, limperi sobre la vida i la llibertat dels ciutadans
seria arbitrari, pel fet de ser un mateix el jutge i el legislador
i, estant unit al segon, seria tirnic. []
El poder judicial no ha de confiar-se a un senat permanent i s a
persones elegides entre el poble en determinades poques de lany, de
la manera prescrita per les lleis, per a formar un tribunal que
duresolament el temps que requerisca la necessitat. Daquesta manera
el poder de jutjar, tan terrible en mans de lhome, no estant
subjecte a una classe determinada, ni pertanyent exclusivament a
una professi es fa, per dir-ho aix, nul i invisible. [] Per si els
tribunals no han de ser fixos, les seues sentncies han de ser-ho de
tal manera que no han de contenir altra cosa que el text literal de
la llei, perqu si pogueren ser lopini particular del jutge, es
viuria en la societat sense saber-hi amb exactitud lesobligacions
que es contrauen [].
MONTESQUIEU, Lesperit de les lleis (1748)
LORGANITZACI DE LESTAT
consisteix en
i lexerceix
consisteix en
i lexerceix
consisteix en
i lexerceix
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 148
-
149 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
RE
FOR
I
AM
PLI
AC
I
LANTIC RGIM EN EL CINEFITXA 61
NOM: CURS: DATA:
Capritx imperial, dirigida per Josef von Sternberg (1934)La
pellcula narra com sacorda el matrimoni de la jove princesa
prussiana Sofia amb Pere, hereu al tron de limperi rus. Sofia s una
jove ingnua,que espera trobar-se amb un prncep blau, per el que
troba s un lluntic depravat, mig retardat mental, i la seua
dominant mare, lemperadriu Isabel. La princesa, que canvia el seu
nom pel de Caterina, aprn a sobreviure a les intrigues palatines,
mentre el seu cor busca consol en altres homes.
La missi, dirigida per Roland Joff (1986)Narra una de les
accions espanyoles en el Nou Mn: levangelitzaci dels indis guarans,
portada a terme pels jesutes en les conegudes reduccions.
Rebelli a bord, dirigida per Frank Lloyd (1935)La fragata Bounty
ix de Portsmouth el 28 dabril de 1787 i navega pels mars del sud
capa Tahit a la recerca duna estranya planta que no existeix a
Anglaterra (larbre del pa). El capit de la nau, William Bligh,
sotmet tota la tripulaci a una cruel dictadura, ra perla qual el
segon de bord organitza un mot.
Les amistats perilloses, dirigida per Stephen Frears
(1988)Adaptaci de la novella de Choderlos de Laclos, que recrea
lambient de luxe, oci i perversi de laristocrcia en lpoca anterior
a la Revoluci Francesa. Des dunaperspectiva histrica serveix per a
comprendre lelevat tren de vida de la privilegiadanoblesa francesa
de lltim ter del segle XVIII, en contrast amb la situaci dels
camperols.
Esquilache, dirigida per Joaqun i Josefina Molina (1989)La
pellcula ens conta les intrigues del Madrid de linici del regnat de
Carles III, on es veu lascens i declivi de poltics, com el marqus
de Squillace. Aquest va promoure una reforma de lordre pblic i un
canvi dindumentria que va acabar desembocant en el fams mot,
resposta dels enemics del ministre, que esperonar el poble contra
ell.
Lltim dels mohicans, dirigida per Michael Mann (1992)En lAmrica
del segle XVIII Frana i Anglaterra senfronten pel domini de la
zona, i utilitzen els indis com a aliats per a vncer els seus
enemics.
El perfum, dirigida per Tom Tykwer (2006)Basada en la novella de
Patrick Sskind i ambientada en la Frana del segle XVIII, la
pellcula relata la histria dun psicpata amb unextraordinari sentit
de lolfacte, un home amb una vida obsessionada i dominada per les
olors i la sensaci que aquestes li produeixen.
Intenta veure alguna de les pellcules esmentades i explica el
que t relaci amb la unitat.1
RESOL
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 149
-
150 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
LANTIC RGIM EN INTERNETFITXA 71
NOM: CURS: DATA:
http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/carlos2.shml
Aquesta pgina proporciona moltes dades sobre lltim dels ustries
espanyols, Carles II.
http://www.fuenterrebollo.com/faqs-numismatica/guerra-sucesion.html
En aquesta adrea sofereix abundant i variada informaci sobre la
Guerra de Successi espanyola.
http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/felipe5.shtmlhttp://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/borbones.shtml
Aquestes pgines contenen moltes dades sobre la Casa de Borb a
Espanya. La primera ofereix un resum del regnat de Felip V, i la
segona, biografies de la resta dels reis daquesta dinastia.
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2181.htm
En aquesta adrea es poden conixer els orgens de la Illustraci i
com es desenvolup.
Fes clic en la segona de les adreces esmentades. Analitza i
explica la relaci familiar entre elspretendents al tron i Carles
II.
Entra en la quarta adrea. Fes un arbre genealgic des de Felip V
fins a Carles IV, veient lesrelacions familiars entre uns reis i
altres.
Fes clic en la cinquena adrea. Tria algun dels grans personatges
del perode i comenta la seuaobra.
3
2
1
RESOL
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 150
-
151 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
RE
FOR
I
AM
PLI
AC
I
EL TEMPSFITXA 82
NOM: CURS: DATA:
Marca amb una X la resposta correcta.
a) El denominat mot del te a Boston contra lintent del govern
angls de monopolitzar el comer del te va tenir lloc lany:
1760. 1773. 1776. 1783.
b) La Declaraci dIndependncia dels Estats Units va ser signada
el:
4 de juliol de 1773. 4 de juliol de 1776. 4 de juliol de
1783.
c) Gran Bretanya va reconixer la independncia dels Estats Units
lany:
1776. 1783. 1787.
Ordena cronolgicament els esdeveniments segents.2
1
Indica si sn vertaderes (V) o falses (F) aquestes
afirmacions.3
RESOL
Nmero dordre
Es va redactar la Declaraci dels Drets de lHome i del
Ciutad.
Es produ el colp destat del 9 de termidor, desprs del qual
Robespierre s jutjat i executat.
Es va proclamar la Repblica.
Napole va transformar la Repblica en Imperi.
Els representants del Tercer Estat van passar a denominar-se
Assemblea Nacional.
LAssemblea Nacional va passar a dir-se Assemblea
Constituent.
La Convenci va jutjar Llus XVI per traci i el va executar en la
guillotina.
Es van reunir els Estats Generals.
Els muntanyesos, dirigits per Robespierre, van prendre el
poder.
Es va proclamar la Constituci de 1791.
Els ciutadans de Pars van assaltar la Bastilla.
Napole va ser derrotat a Waterloo.
Es va instaurar un Directori de cinc membres.
Napole Bonaparte va donar el colp destat del 18 de Brumari i es
va proclamar cnsol.
Es va iniciar el Terror.
FV
Entre 1814 i 1824 es van independitzar les colnies espanyoles a
Amrica, excepte Cuba i Puerto Rico.
La primera onada revolucionria va comenar en 1820 a Espanya:
Riego es va alar contra la monarquia absoluta de Ferran VII.
En 1821 els grecs es van revoltar contra la dominaci turca. La
revolta va culminar amb la independncia de Grcia en 1829.
La revoluci de 1830 va comenar a Frana, on la monarquia absoluta
de Carles X de Borb va sersubstituda per la liberal de Llus Felip
dOrleans.
A Brusselles es va produir un alament que va acabar amb la
independncia de Blgica respecte a Holanda el 1831.
Lany 1848 va ser el de menys intensitat revolucionria de tot el
segle XIX a Europa.
La revoluci de 1820 va esclatar a Frana, on es va instaurar la
Segona Repblica.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 151
-
152 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
CONCEPTES FONAMENTALSFITXA 92
NOM: CURS: DATA:
Uneix cada definici amb el concepte a qu correspon.
a) Els salaris dels treballadors i els preus dels productes
sajustaran dacord amb la llei de loferta i la demanda.
b) Els ciutadans tenen una srie de drets que el poder poltic ha
de respectar i arreplegar en una constituci.
c) La naci s un sser viu, amb una cultura, una llengua i una
histria comunes, amb el dret a formar un estat.
d) Imita els models artstics de lantiguitat clssica perqu els
considerava ms purs i racionals.
e) Defensa la supremacia de la imaginaci, la fantasia i la
creativitat sobre la ra.
f) poca que es va iniciar desprs de la derrota de Napole, durant
la qual van tornar al poder els monarques de lAntic Rgim.
Observa aquests esquemes.2
1
Respon.
a) Qu significa la paraula sobirania? Qui t la sobirania
nacional en labsolutisme?
b) Qu vol dir sufragi censatari?
c) Quina diferncia hi ha entre la societat estamental i la de
classes?
d) Qu s el poder executiu? Qui t el poder executiu en el sistema
liberal?
e) Qui t el poder executiu en el rgim absolutista?
f) En quin grup social es trobaria un ric comerciant en el rgim
absolutista? I en el rgim liberal?
g) Qui fa les lleis en el sistema absolutista? I en el liberal?
Com es diu el poder de fer les lleis?
RESOL
1) Liberalisme poltic.
2) Restauraci.
3) Liberalisme econmic.
4) Romanticisme.
5) Neoclassicisme.
6) Nacionalisme.
SISTEMA POLTIC ABSOLUTISTA
REI(Per la grcia de Du)
Governa i legisla
So
bir
ania
abso
luta
Assemblea consultiva
(Parlaments, Estats Generals)
SOCIETAT ESTAMENTAL
NOBLESA
CLERGAT
ESTAT PLA
SISTEMA POLTIC LIBERAL
CONSTITUCI
GOVERN
Poderexecutiu
Poderjudicial
ASSEMBLEA
Poderlegislatiu
So
bir
ania
nac
ion
al
Sufragicensatari
ALTA
MITJANA
BAIXA
SOCIETAT DE CLASSES
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 152
-
153 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
RE
FOR
I
AM
PLI
AC
I
SIMN BOLVARFITXA 102
NOM: CURS: DATA:
Llig el text segent i fes lactivitat. 1
Escriu un resum o extracte del text anterior.
Busca informaci en una enciclopdia o en Internet i completa la
fitxa.2
RESOL
Limperi espanyol a Amrica es va esfondrar, desprs de quasi tres
segles, en pocs anys. Hi vancontribuir tres factors: el
descontentament dels criolls (entre els quals van sorgir molts dels
ldersdel moviment independentista), lexemple dels Estats Units i de
la Revoluci Francesa i la debilitatde lexrcit espanyol, embrancat
en la Guerra dIndependncia.
Tot espanyol que no conspire contra la tirania en favor de la
justa causa pels mitjans ms actius i eficaos,ser tingut per enemic
i castigat com a trador a la ptria, i per consegent ser
irremissiblement passat per les armes. Per contra, es concedeix un
indult general i absolut als qui es passen al nostre exrcit amb les
seues armes o sense; als qui presten auxili als bons ciutadans que
sestan esforant per eliminar el jou de la tirania. Es conservaran
en els seus llocs i destinacions els oficials de guerra i
magistrats civils que proclamen el Govern de Veneuela i sunisquen a
nosaltres; en una paraula, els espanyols que facen senyalats
serveis a lestat seran reputats i tractats com a americans.
I vosaltres, americans a qui lerror o la perfdia us ha extraviat
de la senda de la justcia, sapieu que els vostres germans us
perdonen i lamenten sincerament els vostres esgarriaments, en
lntima persuasi que vosaltres no podeu ser culpables i que solament
la ceguesa i ignorncia que us han tingut fins al present els autors
dels vostres crims han pogut induir-vos-hi. No temeu lespasa que ve
a venjar-vos i a tallar els llaos ignominiosos amb qu us lliguen a
la seua sort els vostres botxins. Podeu comptar amb una immunitat
absoluta en el vostre honor, vida i propietats; el simple ttol
dAmericans ser la vostragarantia i salvaguarda. Les nostres armes
han vingut a protegir-vos, i no sutilitzaran mai contra un sol dels
nostres germans.
Aquesta amnistia sestn fins als mateixos tradors que ms
recentment hagen coms actes de traci; i ser tan religiosament
complida que cap ra, causa o pretext ser suficient per a
obligar-nos a trencar la nostra oferta, per grans i extraordinaris
que siguen els motius que ens doneu per a exercir la
nostraanimadversi.
Espanyols i canaris, compteu amb la mort, fins i tot sent
indiferents, si no obreu activament en obsequi de la llibertat de
lAmrica. Americans, compteu amb la vida, fins i tot sent
culpables.
Decret de guerra a mort de Simn Bolvar (Trujillo, 15 de juny de
1813)
Simn Bolvar
Dades biogrfiques:
Rellevncia histrica:
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 153
-
154 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
LES REVOLUCIONS POLTIQUES (1776-1848) EN LA LITERATURAFITXA
112
NOM: CURS: DATA:
Charles DICKENS, Histria de dues ciutats
Aquesta novella histrica, ambientada en lpoca de la Revoluci
Francesa, conta lahistria del doctor Manette. Aquest, perseguit per
la monarquia, sexilia a Anglaterra i ref laseua vida amb la seua
filla. Quan esclata la Revoluci, torna a Frana per a enfrontar-se
alsseus fantasmes, i fins i tot ha de prendre partit durant lpoca
de les grans persecucions.
Mark TWAIN, Les aventures de Tom SawyerEn aquesta novella es
descriu la vida al sud dels Estats Units abans de la guerra civil,
sempre al voltant del riu Mississip, on el jove Tom corremoltes
aventures amb el seu amic Huckleberry Finn, un pillet de bon
cor.
Baronessa ORCZY, La Pimpinela Escarlata
En el ms cruel del Terror, un noble angls crea un grup per a
salvar de la morten la guillotina nobles francesos. Mentre s
perseguit a mata-degolla, ell socultasota la identitat dun
petimetre casat amb una francesa, a qui faran xantatge pera
descobrir-lo.
STENDHAL, Roig i negre
Novella romntica que narra la histria de Julien Sorel, un
aspiranta seminarista que acaba sent amant, al mateix temps, de
duesdames de lalta societat; tamb relata els seus dubtes sobre el
seufutur: lexrcit o lesglsia. Sol estar sempre en el lloc adequat i
en el moment oport, i la seua bellesa i encant sembla que el faran
triomfar en la vida.
Alexandre DUMAS, El comte de MontecristoEl protagonista daquesta
obra, ambientada a principis del segle XIX, s EdmondDants, un
mariner marsells injustament empresonat durant tretze anys, que
elabora un pla per a venjar-se dels amics que el van trair.
Lle TOLSTOI, Guerra i pau
En aquesta novella, lescriptor rus narra les vides i vicissituds
delscomponents de diverses famlies aristocrtiques russes entre 1805
i 1815, durant les guerres napoleniques.
Llig alguna daquestes obre i respon.
Per qu lhas triada? Qu nopines?
Fes un resum del que has llegit i explica el que t relaci amb la
unitat.
Comenta qu s el que ms tha cridat latenci.
1
RESOL
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 154
-
155 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
RE
FOR
I
AM
PLI
AC
I
LES REVOLUCIONS POLTIQUES (1776-1848) EN EL CINEFITXA 122
NOM: CURS: DATA:
La venganza del conde de Montecristo, dirigida per Len Klimovsky
(1954)
Basada en lobra dAlexandre Dumas, El comte de Montecristo.
Lady Hamilton, dirigida per Alexander Korda (1941)
Aquesta pellcula conta la vida de lalmirall Nelson,un heroi
dAnglaterra, mentre patrulla el Mediterranicontra els francesos i
viu els seus amors a Npolsamb lesposa dun diplomtic britnic.
Guerra i pau, dirigida perKing Vidor (1956)
En aquesta adaptaci de lobrade Lle Tolstoi es mostra lagrandesa
i la misria de limperirus en el seu enfrontament ambNapole.
Revoluci, dirigida per HughHudson (1985)
En 1776 esclata la guerradindependncia de les colniesamericanes.
Aquesta contesa saliena a Tom Dobb, que, al
costat del seu fill Ned, es guanya la vida comerciantal llarg
del riu amb la seua barcassa, en la qualviuen. Un dia es troben amb
Daisy McConnahay,entusiasta defensora de la causa
americana;esperonats per ella, els membres de lexrcitcontinental
requisen lembarcaci, que li donen encanvi un rebut de dubts valor.
Temptat per lespromeses de diners i terres, el jove Ned suneix
alsvoluntaris americans. Davant de tal decisi, a Tomsolament li
queda allistar-se tamb amb la finalitatde protegir el seu fill.
Bolvar eterno, dirigida per Efterpi Charalambidis(2007)
Retrata una de les fases de la biografia delllibertador veneol,
quan Jos Antonio Pezpromovia un moviment amb la finalitat de
separarVeneuela de la Gran Colmbia. Es tracta dunapellcula sobre la
vida de Bolvar.
El grito de Dolores o la independencia de Mxico,dirigida per
Felipe de Jess Haro (1907)
Aquesta pellcula conta com es va produir la independncia de
Mxic. Un dels seusprotagonistes principals va ser el cura
MiguelHidalgo, que va donar el denominat Grito a la insurrecci al
poble de Dolores, el 16 desetembre de 1810.
Waterloo, dirigida per Sergei Bondarchuk (1970)
Film sobre els preparatius i la batalla final deWaterloo entre
les tropes napoleniques i la coalicide pasos europeus.
La noche de Varennes, dirigida per Ettore Scola(1982)
La nit en qu la famlia reial va voler fugir de Franaper posar-se
en lloc segur de la ira delsrevolucionaris, un grup de viatgers
marxa en diligncia xarrant da i dall.
El patriota, dirigida per Roland Emmerich (2000)
Benjamin Martin s un vidu, pare duna nombrosaprole i amo duna
plantaci. Quan es parla de lluitarcontra Anglaterra per a
aconseguir la independncia,Benjamin refusa donar suport a la causa.
Gabriel,el fill major, decideix anar a la guerra, cosa queobliga
Benjamin a replantejar-se la seua postura.
Langlesa i el duc, dirigida per Eric Rohmer(2001)
Aquesta pellcula semmarca en els anys del Terror. Laprotagonista
s un personatgereal, una anglesa, Grace Elliott,antiga amant del
duc dOrleans.
Maria Antonieta, dirigida perSofia Coppola (2006)
Aquesta pellcula conta la vidaduna de les ms famosesreines de la
histria: MariaAntonieta, casada als quinzeanys amb Llus XVI.
RESOL
Intenta veure alguna de les pellcules esmentades i explica el
que t relaci amb la unitat.1
777070 _ 0143-0252.qxd 26/6/08 12:25 Pgina 155
-
156 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
LES REVOLUCIONS POLTIQUES (1776-1848) EN INTERNETFITXA 132
NOM: CURS: DATA:
Entra en la primera adrea esmentada. Tria un document i
comental.
Fes clic en la segona de les adreces indicades i intenta aclarir
els punts de vista de cada grup present en el procs
revolucionari.
Fes clic en la setena i la huitena adreces i fes un cronograma
dels principals esdeveniments del procs dindependncia de lAmrica
hispana.
3
2
1
RESOL
http://www.der.uva.es/constitucional/verdugo/revolucion_americana.html
Aquesta pgina cont interessants documents sobre la Revoluci
Americana.
http://www.der.uva.es/constitucional/verdugo/revolucion_francesa.html
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2439.htm
En aquestes adreces sofereix abundant informaci i documentaci
sobre la Revoluci Francesa.
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2574.htmhttp://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2580.htm
En aquesta adrea sofereixen moltes dades sobre la independncia
de lAmrica hispana.
http://www.csf.itesm.mx/yves.solis/main/sigloxix/content_template_congreso.htmhttp://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2467.htmhttp://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2468.htm
En aquestes adreces sofereix informaci i documentaci sobre la
Restauraci i el Congrs de Viena.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 156
-
157 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
RE
FOR
I
AM
PLI
AC
I
EL CONTEXT ESPACIAL I EL TEMPSFITXA 143
NOM: CURS: DATA:
Completa aquestes frases amb les paraules i dates del
quadre.
El procs dindustrialitzaci t caracterstiques i conseqncies
distintes en funci de cada pas i lpoca en qu va tenir lloc. Es
distingeixen: :
La , que va comenar cap a a .
La , que va comenar cap a .
La , que sest produint en lactualitat.
Entre 1820 i 1840 les innovacions de la primera revoluci
industrial es van estendre
per .
Els pasos ms prxims a la Gran Bretanya, com , i ,
van ser els primers a seguir els seus passos. En la resta dels
pasos europeus la industrialitzaci
va ocrrer vertaderament en el .
Marca amb una X les afirmacions veritables referides a la Gran
Bretanya en els inicis de la revoluci industrial.
La poblaci estava decreixent.
La poblaci estava creixent.
Mancava de recursos minerals.
Tenia jaciments de ferro i abundant carb mineral.
No possea un imperi en ultramar.
Tenia nombroses colnies en ultramar.
Els transports eren molt difcils.
Tenia una gran facilitat de transports.
El principal sector afectat per la industrialitzaci va ser el
txtil.
El sector txtil no es va veure afectat per la
industrialitzaci.
Situa en la segent lnia del temps les innovacions que
sassenyalen a continuaci.
1769. Mquina de vapor, Watt. 1870. Transport frigorfic.
1807. Vaixell de vapor, Fulton. 1885. Autombil.
1814. Locomotora de vapor, Stephenson. 1903. Aeropl.
1896. Zeppelin. 1879. Bombeta, Edison.
1837. Telgraf. 1876. Telfon.
3
2
Europa - 1760 - primera revoluci industrial - tres fases - Gran
Bretanya - tercera revoluci industrial -segona revoluci industrial
- Alemanya - 1870 - segle XX - Frana - Blgica
1
RESOL
1700 19101750 1800 1850 1900
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 157
-
158 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
CONCEPTES FONAMENTALSFITXA 153
NOM: CURS: DATA:
Indica si sn vertaderes (V) o falses (F) aquestes afirmacions
relatives a la revoluci industrial. 1
Relaciona cada concepte amb la definici.2
Uneix cada personatge amb lactivitat que li correspon.
a) Karl Marx. 1) Pintor francs representant del realisme.
b) Bakunin. 2) Va difondre la producci en srie.
c) Daumier. 3) Representant de lanarquisme.
d) Charles Dickens. 4) Creador del marxisme o socialisme
cientfic.
e) Henry Ford. 5) Escriptor representant del realisme.
3
RESOL
a) Barri planificat en la segona meitat del segle XIX, amb cases
de bona qualitat, carrersordenats i tot tipus de serveis, en el
qual vivien la burgesia i les classes mitjanes.
b) Nom amb qu els terics marxistes van definir els obrers, les
persones que treballavenen les fbriques a canvi dun salari.
c) Fort creixement de la poblaci a partir de la segona meitat
del segle XVIII com a conseqncia del descens de la mortalitat
grcies, entre altres causes, a laparici de les primeres
vacunes.
d) Establiment en el qual els obrers utilitzen mquines per a
treballar.
e) Corrent cultural que es va desenvolupar a mitjan segle XIX,
tant en literatura com en pintura, i es caracteritza pel desig de
plasmar la realitat tal com s.
f) Moviment obrer sorgit a Anglaterra en el primer quart del
segle XIX, que es va organitzarper a destruir les mquines, que es
consideraven culpables de laugment de la desocupaci i del descens
dels salaris.
1) Revolucidemogrfica.
2) Fbrica.
3) Ludisme.
4) Eixample.
5) Proletariat.
6) Realisme.
FV
A mitjan segle XVIII es va produir la revoluci industrial: es
van inventar mquines moltespecialitzades, van sorgir les fbriques i
la producci es va orientar a la venda.
La revoluci industrial va sorgir a Espanya, entre altres raons,
per la forma de pensar de la burgesia,per labundncia de carb i per
les innovacions tecnolgiques que es van aplicar.
En aquesta primera fase de la industrialitzaci van destacar dos
sectors: la indstria qumica i la indstria elctrica.
Laparici de la mquina de vapor i del ferrocarril va revolucionar
els mitjans de transport.
En el segle XIX, la industrialitzaci es va estendre des de Gran
Bretanya al continent europeu,primer a Alemanya, Blgica i Frana. Al
mateix temps, lorganitzaci econmica va anar canviant i van sorgir
les societats annimes i els bancs moderns.
A partir de 1870 es va produir una segona revoluci industrial:
es van comenar a aplicar novesfonts denergia, com lelectricitat i
el petroli, van aparixer la producci en srie i les cadenes
demuntatge, i es va produir un procs de concentraci
empresarial.
La revoluci industrial va marcar el pas duna societat agrcola i
rural a una societat industrial i urbana, una societat de classes
en la qual la burgesia es va convertir en la classe ms
poderosa.
La industrialitzaci va ser lorigen de la bretxa econmica entre
els pasos desenvolupats i els pasossubdesenvolupats.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 158
-
159 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
RE
FOR
I
AM
PLI
AC
I
EL MARXISMEFITXA 163
NOM: CURS: DATA:
Llig el text segent i fes les activitats.1
Busca en un diccionari els termes que no conegues.
Fixat especialment en un dels punts fonamentals de la teoria
marxista: lafirmaci de lexistncia duna permanent lluita de classes
al si de qualsevol societat. Explica com es concretava aquesta
lluita de classes a mitjan segle XIX i com conclouria, segons
Marx.
Busca informaci i elabora una breu biografia sobre Marx i una
altra sobre Engels.2
RESOL
En les dcades centrals del segle XIX van sorgir diverses formes
dorganitzaci obrera i diferentsteories socialistes. El marxisme s
la ms important de les teories socialistes, tant per
cohernciaterica com per repercussions prctiques. Deu el nom a Karl
Marx, que va tenir la collaboraci deFriedrich Engels.
La histria de tota societat fins al dia de hui no ha sigut sin
la histria de la lluita de classes. Homes lliures i esclaus,
patricis i plebeus, nobles i serfs, mestres artesans i aprenents,
en una paraula,opressors i oprimits, cara a cara sempre, obstinats
en lluita constant, van mantenir una guerraininterrompuda, velada
unes vegades, i altres franca i oberta, en una lluita que porta en
cada etapa a la transformaci revolucionria de tot el rgim social o
a lextermini de les dues classes belligerants.
La moderna societat burgesa que sala sobre les runes de la
societat feudal no ha abolit els antagonismesde classes. El que ha
fet ha sigut crear noves classes, noves condicions dopressi, noves
modalitats de lluita, que han substitut les antigues. La nostra
poca, per, lpoca de la burgesia, es caracteritza per haver
simplificat aquests antagonismes de classes. En lactualitat tota la
societat tendeix a separar-se,cada vegada ms obertament, en dos
grans camps enemics, en dos grans classes antagniques: la burgesia
i el proletariat, lnica classe revolucionria. Les classes mitjanes
sn conservadores i reaccionries, i si sagiten revolucionriament s
per temor a caure en el proletariat; i la plebs de les
gransciutats, aquella podridura passiva, aquell fem dels ms baixos
fons de la vella societat, est, per les seuescondicions de vida, ms
predisposada a vendres a la reacci que a donar suport a la revoluci
proletria.[]
En la mesura que es desenvolupa la burgesia, s a dir, el
capital, es desenvolupa tamb el proletariat,aquesta classe obrera
moderna que solament pot viure trobant treball, i que solament
troba treball en la mesura que aquest nodreix i incrementa el
capital. Lobrer, obligat a vendres a trossos, s unamercaderia com
una altra qualsevol, subjecta, per tant, a tots els canvis i
modalitats de la competncia, a totes les fluctuacions del
mercat.
Lexistncia i la dominaci de la classe burgesa tenen per condici
essencial la concentraci de la riquesa en mans duns quants
individus, la formaci i increment constant del capital; i aquest,
al seu torn, no potexistir sense el treball assalariat. []
El proletariat no pot revoltar-se sense fer saltar totes les
capes superposades que constitueixen la societatoficial acabant,
abans de res, amb la burgesia. []
El primer pas de la revoluci obrera ser lexaltaci del
proletariat al poder, la conquista de la democrcia. El proletariat
es valdr del poder per a anar despullant a poc a poc la burgesia de
tot capital, de tots elsinstruments de la producci,
centralitzant-los en mans de lestat, s a dir, del proletariat
organitzat com a classe governant, i procurant fomentar per tots
els mitjans i amb la major rapidesa possible les energies.
KARL MARX i FRIEDRICH ENGELS, El manifest comunista (1848)
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 159
-
Qu pensa Lle XIII sobre la lluita de classes? Quins sn, a parer
seu, els deures dels obrers? I dels patrons?
Qu opines de la seua mentalitat? Creus que s conservadora o
progressista? Justifica la resposta.
Busca informaci en una enciclopdia o en Internet i elabora una
breu biografia sobre Lle XIII.2
160 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
LENCCLICA RERUM NOVARUMFITXA 173
NOM: CURS: DATA:
Llig aquest text i respon a les qestions.1
RESOL
Durant el pontificat de Lle XIII (1878-1903), lesglsia va
experimentar un considerable avanmodernitzador. En la seua encclica
Rerum novarum va expressar la doctrina de lesglsia respectea la
justcia social amb un carcter progressista.
[] s mal capital suposar que una classe social siga
espontniament enemiga de laltra, com si la naturahaguera disposat
els rics i els pobres per a combatres mtuament en perpetu duel. s
aix tan ali a la ra i a la veritat que, per contra, s el ms cert
que, com en el cos sacoblen entre si membres diversos, don sorgeix
aquella proporcionada disposici que justament es podria denominar
harmonia, aix ha disposat la natura que, en la societat humana,
aquestes classes bessones concorden harmnicamenti sajusten per a
assolir lequilibri. Totes dues es necessiten en absolut: ni el
capital pot subsistir sense el treball, ni el treball sense el
capital. Lacord engendra la bellesa i lordre de les coses; per
contra, de la persistncia de la lluita ha de derivar-se
necessriament la confusi juntament amb un brbar salvatgisme. Ara b:
per a acabar amb la lluita i tallar fins a les seues mateixes
arrels, s admirable i vria la fora de les doctrines cristianes. En
primer lloc, tota la doctrina de la religi cristiana,de la qual s
intrpret i custdia lesglsia, pot b arreglar entre si i unir els
rics amb els proletaris, s a dir, cridant les dues classes al
compliment dels seus deures respectius i, abans de res, als deures
de la justcia. Daquests deures, els que corresponen als proletaris
i obrers sn: complir ntegrament i fidelment el que per prpia
llibertat i conformement a la justcia shaja estipulat sobre el
treball; no danyar de cap manera el capital; no ofendre la persona
dels patrons; abstenir-se de tota violncia a lhora de defensar els
seus drets i no promoure sedicions; no barrejar-se amb homes
depravats, que encoratgen pretensionsimmoderades i es prometen
artificiosament grans coses, cosa que comporta penediments estrils
i les consegents prdues de fortuna.
I aquests, els deures dels rics i patrons: no considerar els
obrers com a esclaus; respectar en ells, com s just, la dignitat de
la persona, sobretot ennoblida pel que es diu el carcter cristi.
Que els treballsremunerats, si satn a la naturalesa i a la
filosofia cristiana, no sn vergonyosos per a lhome, sin de
moltahonra, quan donen honesta possibilitat de guanyar-se la vida.
Que el que s realment inhum i vergonys s abusar dels homes com de
coses de lucre i no estimar-los ms que pel que els seus serveis i
msculspoden donar de si. I igualment es mana que es tinguen en
compte les exigncies de la religi i els bns de les nimes dels
proletaris. Per aix s obligaci dels patrons disposar que lobrer
tinga un espai de temps idoni per a atendre a la pietat []. Per
entre els primordials deures dels patrons es destaca el de donar a
cadasc el que siga just.
s cert que per a establir la mesura del salari amb justcia cal
considerar moltes raons; per, generalment,tinguen present els rics
i els patrons que oprimir per al propi lucre els necessitats i
desvalguts i buscar el guany en la pobresa aliena no ho permeten ni
les lleis divines ni les humanes. I defraudar alg en el salari
degut s un gran crim, que crida a veus les ires venjadores del cel.
[]
Encclica Rerum novarum del papa Lle XIII (15 de maig de
1891)
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 160
-
161 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
RE
FOR
I
AM
PLI
AC
I
LA REVOLUCI INDUSTRIAL EN LA LITERATURAFITXA 183
NOM: CURS: DATA:
Charles DICKENS, Temps difcils
Charles DICKENS, Gransesperances
Charles DICKENS, Oliver Twist Charles DICKENS, David
CopperfieldEn totes aquestes novelles, sobretoten la primera,
Dickens descriu les desoladores conseqncies
que per a les classes treballadores va tenir la revoluci
industrial i critica lestratificacisocial de la societat
victoriana. En Temps difcilsCharles Dickens descriu les penries de
la revoluciindustrial, les miserables condicions laborals dels
obrers en una fbrica duna ciutat imaginria,Coketown, i qestiona
leducaci racionalista i les prctiques utilitaristes de mitjan segle
XIXa Anglaterra.
Emilia PARDO BAZN, La tribunaEs considera la primera novella
espanyola delproletariat. La protagonista daquesta
novella,ambientada en el Sexenni Revolucionari, s una obrera de la
fbrica de tabacs de la Corunya, una cigarrera anomenada Amparo, el
sobrenom de la qual s Tribuna. Amparosenamora dun capit, Baltasar,
que, a pesar de deixar-la embarassada, es casa amb Josefa, una rica
dama. Amparo t el seu fill el mateix diaque es proclama la
repblica. Lautora intentavaexpressar els perfils i mentalitat
daquest grup de treballadores.
mile ZOLA, GerminalEn aquesta obra es descriuen les difcils
condicions de vida dels miners del nord de Frana en la segona
meitat del segle XIX. Es retrata un grup de persones que viu en
condicionsinfrahumanes i per les venes de les quals corre lodi i el
rancor. Els somnis de joventut, la recerca de lamor, tot xoca
contra la realitat sinistra de lamina, que es cobra vides i tot
just permet viure als qui aconsegueixen eixir del seu fosc pou.
Perquan falta el pa, quan el somni es converteix
en malson, els miners salcen contra les forces de la destrucci:
la vaga fa eixir de tots i cadasc el millor i el pitjor de lsser
hum.
Victor HUGO, Els miserablesEn aquesta novella es condemnen les
injustciessocials de la Frana del segle XIX i es reflecteix
lasituaci dels treballadors explotats en un pas amb gran quantitat
de problemes poltics i socials, en uns moments en qu la societat ha
de prendre decisions molt complexes. Conta la histria de Jean
Valjean, que, durament i injustament condemnat a pres per robar una
barrade pa, es veu perseguit per la justcia al llarg de tota la
seua vida. Lliure sota fiana, sestableix a Vigau i arriba a
convertir-se en alcalde. No obstant aix,torna a aparixer en la seua
vida el comissari depolicia, Javert, per a qui la cerca de Valjean
shaconvertit en una obsessi.
Jules VERNE, La volta al mn en 80 diesEl protagonista daquesta
novella s Phileas Fogg, un ric angls, avorrit i membre del Reform
Club, queaposta que pot fer la volta al mn en noms 80 dies,i ho
aconsegueix, acompanyat pel seu criat, grciesal seu carcter enrgic
i decidit i als modernsmitjans de transport.
Joseph CONRAD, Lagent secretTracta de la vida de Verloc, un
agent secret al servei de lambaixada russa infiltrat entre els
anarquistes de Londres, a qui se li encarrega cometre un atemptat
terrorista a lobservatori de Greenwich Park, a fi dobligar el
govern de Londres a adoptar mesures repressivescontra els refugiats
poltics.
Wladyslaw REYMONT, La terra de la gran promesa
En aquesta novella es conta la histria de Lodz, una ciutat
polonesa al cor dEuropa que a finals del segle XIX era lepicentre
de la indstriatxtil, ra per la qual va ser anomenada la terra de la
gran promesa. Tres joves estudiants de Riga, un polons catlic, un
ambicis jueu i un alemanyluter, es troben a Lodz, i decideixen
obrir una fbrica per a fer fortuna.
Intenta llegir alguna de les novelles esmentades i explica el
que t relaci amb la unitat.1
RESOL
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 161
-
162 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
LA REVOLUCI INDUSTRIAL EN EL CINEFITXA 193
NOM: CURS: DATA:
Intenta veure alguna de les pellcules esmentades i explica el
que t relaci amb la unitat.1
RESOL
Oliver Twist, dirigida per DavidLean (1948)
Oliver, dirigida per Carol Reed(1968)
Oliver Twist, dirigida perRoman Polanski (2005)
Es tracta dadaptacions de lanovella homnima de Charles
Dickens, el protagonista de la qual s Oliver, un orfenascut en
un hospici en el qual la seua mare vamorir en portar-lo al mn, i a
qui li passen nombrosesdesgrcies.
Grans esperances, dirigida per Stuart Walker (1934)
Grans esperances, dirigida per David Lean (1946)Sn dues
adaptacions de la novella de CharlesDickens, que conta la histria
dun orfe a qui unbenefactor desconegut ajudar a convertir-se en un
cavaller.
Temps moderns, dirigida per Charles Chaplin (1936)
Aquesta pellcula s una stirade la societat industrial.
Elprotagonista daquesta histria s un obrer de la indstria delacer
que perd la ra, esgotat pel frentic ritme de la cadena de
muntatge.
La volta al mn en 80 dies, dirigida per Michael Anderson
(1956)
La volta al mn en 80 dies, dirigida per Buzz Kulik (1989)
Sn dues versions cinematogrfiquesde la novella homnima de J.
Verne.
La terra de la gran promesa,dirigida per Andrzej Wajda
(1975)
Es tracta duna adaptaci de lanovella homnima de
WladyslawReymont.
Cor de vidre, dirigida per Werner Herzog (1976)
Lacci t lloc a principis del XVIII (abansde la revoluci
industrial), en un petitllogaret bavars, leconomia del qual esbasa
en la producci de vidre bufat decolor roig rob, que entra en crisi
quanmor el mestre vidrier, lnic que coneixiael secret de la frmula
del color. La pellcula avanales conseqncies que tindr per a la vida
rural i la producci artesanal la revoluci industrial.
Germinal, dirigida per Claude Berri (1993)s una versi
cinematogrfica de lobra homnimadmile Zola.
Titanic, dirigida per J. Cameron (1997)El protagonista daquesta
pellcula s Jack, un jove artista que guanya en una partida de
cartes un passatge a Amrica en el primer i ltim viatge del Titanic,
el transatlntic ms granconstrut fins llavors. En el viatge,
Jacksenamora de Rose, una jove de bonafamlia (vinguda a menys) que
va a casar-se amb Cal, un milionari envanit. El Titanic xoca amb un
enorme iceberg a la deriva i senfonsa en les aiges delAtlntic.
Els miserables, dirigida per Bille August (1998)s una adaptaci
de la novella homnima de Victor Hugo.
Steamboy, dirigida per Katsuhiro Otomo (2005)La histria daquest
film animat transcorre en lAnglaterra victoriana de la revoluci
industrial,en la dcada dels cinquanta. Ray Steam s un xiquet
inventor,obsessionat per les mquines de vapor,fill dun enginyer
anomenat Eddy Steam,que ha inventat, juntament amb sonpare, un
petit aparell basat en el vaporcapa de concentrar i desencadenar
una gran energia.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 162
-
163 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
RE
FOR
I
AM
PLI
AC
I
LA REVOLUCI INDUSTRIAL EN INTERNETFITXA 203
NOM: CURS: DATA:
Fes clic en la segona adrea i fes un resum sobre la importncia
de ls del vapor en la indstria i el transport.
Entra en la quarta de les adreces indicades. Tria algun dels
textos ms emblemtics i comental.
2
1
RESOL
http://www.cnice.mecd.es/eos/MaterialesEducativos/bachillerato/historia/rev_industrial/introduccion.htmhttp://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2472.htmhttp://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2487.htm
Aquestes pgines contenen abundant informaci sobre la revoluci
industrial.
http://www.ucm.es/info/bas/es/marx-enghttp://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2700.htm
Aquestes pgines contenen nombrosos escrits de Marx i Engels. La
segona ofereix, a ms, enllaos a altres pgines que analitzen el
marxisme i la vida dels seus fundadors.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 163
-
164 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
EL CONTEXT ESPACIALFITXA 214
NOM: CURS: DATA:
Classifica els pasos segents en el lloc que correspon.1
Relaciona els personatges segents amb el pas corresponent.
a) Bismarck. 1) La unificaci dItlia.
b) Vctor Manuel II.
c) Guillem I.
d) Garibaldi.
e) Cavour. 2) La unificaci dAlemanya.
Completa el text sobre la formaci dels Estats Units amb els
segents topnims i expressions.
En la primera meitat del segle XIX els Estats Units es van
estendre per nous territoris. i
van ser comprades a Frana i Espanya, respectivament; la Gran
Bretanya va cedir Oregon, el mateix any
en qu fou annexionada; i, desprs duna curta guerra amb Mxic, van
ser incorporats
i , amb la qual cosa els Estats Units van arribar a la costa de
loce , que fou rpidament
colonitzada. Aquesta va proporcionar terra i recursos, i va
forjar la identitat del poble
dels Estats Units.
Situa els segents territoris en limperi colonial del qual van
formar part.4
Califrnia - Texas - Pacfic - Louisiana - expansi cap a loest -
Florida - Nou Mxic
3
2
Lndia - el Congo - Somlia - Hong Kong - Gibraltar - Egipte -
Filipines -Corea - Indoxina - Puerto Rico
Blgica - Romania - Bulgria - Alemanya - Srbia Grcia - Montenegro
- Itlia - Albnia
RESOL
Obtenen la independncia per disgregacio separaci dun imperi
Obtenen la independncia per uni de diversos estats
PossessionsImperi colonial
Imperi britnic
Imperi francs
Imperi belga
Imperi alemany
Imperi itali
Rssia
Estats Units
Jap
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 164
-
165 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
Ordena cronolgicament aquests fets.2
RE
FOR
I
AM
PLI
AC
I
EL TEMPSFITXA 224
NOM: CURS: DATA:
Completa la segent cronologia comparada amb aquests
esdeveniments.
Es va proclamar el regne dItlia, el primer rei del qual va ser
Vctor Manuel II, rei de Piemont.
Prssia va vncer ustria en la batalla de Sadowa i va crear la
Confederaci de lAlemanya del Nord.
Desprs de la victria sobre Frana en la batalla de Sedan, els
estats del sud es van unir a la Confederaci.
Desprs de la derrota dustria per Prssia, Vencia va ser
incorporada al regne dItlia.
Va nixer limperi alemany, el II Reich.
Desprs de la derrota de Frana per Prssia, els Estats Pontificis
van ser incorporats al regne dItlia.
1
RESOL
Nmero dordre
Abraham Lincoln va ser triat president dels Estats Units.
Louisiana i Florida van ser comprades a Frana i Espanya,
respectivament.
Es va iniciar la Guerra de Secessi.
Annexi de Nou Mxic i Califrnia desprs duna breu guerra amb
Mxic.
Onze estats del sud, partidaris de mantenir lesclavitud, es van
separar dels Estats Units i van formar una Confederaci.
Els estats del nord van guanyar la guerra i lesclavitud va ser
abolida.
La unificaci alemanyaLa unificaci italiana
1815 El territori alemany estava dividit en 39estats. El Congrs
de Viena els va agrupar en la Confederaci Germnica, presidida per
ustria.
1848 Un parlament reunit a Frankfurt va oferir la corona duna
Alemanya unificada al rei de Prssia, que no la va acceptar.
Cavour i Napole III es van entrevistar. 1858
Lexrcit francopiemonts va derrotar en 1859les batalles de
Magenta i Solferino els austracs, que van cedir la Llombardia al
Piemont.
Garibaldi, al capdavant dun exrcit de voluntaris, 1860els
camises roges, conquist els estats del sud.
1861
1866
1870
1871
Completa aquestes frases amb les dates segents (1870 - 1885 -
1830).
Des de les potncies europees van reprendre el procs dexpansi
colonial.
Lexpansi imperialista es va accelerar a partir de .
En la Conferncia de Berln de les potncies europees es van
repartir el continent afric.
3
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 165
-
166 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
CONCEPTES FONAMENTALSFITXA 234
NOM: CURS: DATA:
Uneix cada definici amb el concepte a qu correspon.
a) Lextensi del domini dun pas (metrpoli) sobre altres
(colnies).
b) Els ciutadans tenen una srie de drets que el poder poltic ha
de respectar i arreplegar en una constituci.
c) Moviment artstic que sinspira bsicament en la natura, de la
qual volia copiar les formes, mentre que la decoraci adquireix una
fora inusitada, encara que sempre subordinada a la
funcionalitat.
d) La naci s un sser viu, creat en el transcurs dels temps, amb
una cultura, una llengua i una histria comunes, que t dret a
organitzar-se com a estat sobir.
e) Estil pictric que busca captar la impressi immediata que
produeix la visi dalguna cosa, mitjanant una tcnica de pinzellades
soltes i colors purs, i que presta especial atenci a lefecte de la
llum.
f) Moviment sorgit a Anglaterra en la segona meitat del segle
XIX, que defensa la concessi del dret de vot a la dona.
g) Estil pictric que busca plasmar els sentiments dinquietud,
temor i por de lsser hum.
h) La naci es forma per la decisi voluntria dun conjunt de
persones.
i) Estil pictric que presenta els objectes i les figures des de
diferents angles, fet que distorsiona la realitat.
Marca quines van ser les principals potncies colonials en el
segle XIX.
Alemanya. Austrlia. Frana. Blgica. EUA
Espanya. Regne Unit. Itlia. Xina. Jap.
Assenyala per quines causes les grans potncies europees volien
apropiar-se de colnies.
El fort creixement de la poblaci.
El fort descens de la poblaci.
La cerca de matries primeres barates i de nous mercats per a les
seues indstries.
Laugment del temps lliure.
La cerca despais on invertir els seus capitals.
La missi de civilitzar uns pobles que consideraven culturalment
ms endarrerits.
La tasca missionera, tant de lesglsia catlica com de les
protestants.
El desig daugmentar el prestigi dun pas i enfortir lorgull
nacional.
La curiositat cientfica.
3
2
1
RESOL
1) Concepci cultural de naci.
2) Imperialisme.
3) Expressionisme.
4) Impressionisme.
5) Liberalisme.
6) Cubisme.
7) Concepci poltica de naci.
8) Sufragisme.
9) Modernisme o Art nouveau.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 166
-
167 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
RE
FOR
I
AM
PLI
AC
I
LA INDEPENDNCIA DE GRCIAFITXA 244
NOM: CURS: DATA:
Llig aquest text i fes les activitats.1
Era Grcia una naci captiva? A quin imperi estava sotmesa?
En quin context va assolir la independncia?
Anota les idees prpies del liberalisme i del nacionalisme que
trobes en el text.
Relaciona tamb la independncia de Grcia amb lesperit del
romanticisme: lexaltaci dels sentiments i les emocions, la
imaginaci, lidealisme, el valor de lindividu, etc. A continuaci,
busca informaci en Internet sobre pintors i escriptors romntics que
sinspiraren en aquest moviment per a fer alguna de les seues
obres.
RESOL
A principis del segle XIX, Grcia formava part de limperi otom.
En una poca en qu lesrevolucions poltiques liberals van provocar
una gran inestabilitat en tot el continent europeu, vasorgir a
Grcia un fort sentiment nacionalista i, en 1821, els grecs es van
revoltar contra el dominiturc. La intervenci de les grans potncies
europees, sobretot de Frana, Gran Bretanya i Rssia,que van donar
suport a lalament dels grecs per a afeblir limperi turc, va ser
decisiva, i Grcia va obtenir la independncia en 1829.
Nosaltres, descendents dels savis i nobles pobles de lHllade,
nosaltres que som els contemporanis de les preclares i civilitzades
nacions dEuropa, nosaltres que contemplem els avantatges de qu
gaudeixenprotegides per limpenetrable escut de la llei, no trobem
ja possible patir sense covardia i automenyspreu el jou cruel del
poder otom que ens ha sotms per ms de quatre segles [].
La naci grega pren per testimonis el cel i la terra que, a pesar
del jou espants dels otomans queamenaaven daniquilar-la, existeix
encara. Desprs daquesta prolongada esclavitud hem decidit recrrer a
les armes per venjar-nos i venjar la nostra ptria contra una
terrible tirania. [] Desprs dhaver rebutjat la violncia nicament
grcies a la valentia dels seus fills, declara hui davant Du i
davant els homes,mitjanant lrgan dels seus representants legtims
reunits en congrs nacional, la seua independnciapoltica.
Aquesta guerra contra els turcs en la qual ens trobem embrancats
no s la duna fracci o el resultat dunasedici. No est destinada a
lobtenci davantatges per a una part allada del poble grec; s una
guerranacional, una guerra sagrada, una guerra que t com a objectiu
reconquistar els drets de la llibertatindividual, de la propietat i
de lhonor, drets que els pobles civilitzats dEuropa, els nostres
vens, tenen hui.
Haurien de ser els grecs els nics europeus apartats, com si
foren indignes, daquells drets que Du ha establitper a tots els
homes? O b estaven condemnats per la seua naturalesa a una
esclavitzaci eterna queperpetuava en el seu pas lespoliaci i les
massacres? La fora brutal dunes quantes hordes de brbars que, sense
que sels haguera provocat, van venir, precedides per la matana i
seguides per lesperit dedestrucci, a establir-se entre nosaltres
podria ser legalitzada en algun moment pel dret dels
habitantsdEuropa?
Partint daquests principis i convenuts dels nostres drets,
solament volem, solament reclamem la nostrareintegraci a lassociaci
europea, ja que la nostra religi, els nostres costums i la nostra
posici ensconviden a unir-nos a la gran famlia dels cristians.
Caminem de com acord cap al nostre alliberament, amb la ferma
resoluci dobtenir-lo o de sepultar per sempre les nostres desgrcies
sota una runa digna del nostre origen.
Declaraci dIndependncia de Grcia (Manifest dEpidaure, gener de
1822)
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 167
-
168 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
ELS FONAMENTS DE LIMPERALISME BRITNICFITXA 254
NOM: CURS: DATA:
Llig els dos textos segents i fes les activitats.1
Compara els motius amb qu aquests dos poltics britnics
justifiquen lexpansi colonial del seu pas.
Indica quines altres causes expliquen la creaci dels grans
imperis colonials.
RESOL
En les ltimes dcades del segle XIX, les grans potncies europees
van portar a terme una intensacolonitzaci dels continents afric i
asitic.
Ahir vaig donar una volta per lEast End londinenc i vaig
assistir a una reuni de desocupats. Vaig sentir fortesdiscussions.
No sescoltava altra cosa ms que un crit: Pa, pa! En reviure tota
lescena quan tornava a casa, em vaig sentir encara ms convenut que
abans de la importncia de limperialisme. [] La idea quejo acaricie
representa la soluci del problema social, a saber: per a salvar els
40 milions del Regne Unit dunaguerra civil funesta, nosaltres, els
colonitzadors, hem de possessionar-nos de nous territoris per a
collocar-hilexcs de poblaci, per a trobar nous mercats en els quals
collocar els productes de les nostres fbriques i de les nostres
mines. Limperi, ho he dit sempre, s una qesti destmac. Si no voleu
la guerra civil, heu de fer-vos imperialistes.
Opini de Cecil Rhodes sobre limperialisme (1895)
Podem dividir les nacions del mn, grosso modo, en vives i
moribundes. Duna banda tenim grans pasoslenorme poder dels quals
augmenta dany en any, augmentant la seua riquesa, augmentant el seu
poder,augmentant la perfecci de la seua organitzaci. Els
ferrocarrils els han donat el poder de concentrar en un sol punt la
totalitat de la fora militar de la seua poblaci i de reunir exrcits
duna grandria i podermai somiats per les generacions que han
existit. La cincia ha collocat en mans daquests exrcitsarmaments
que augmenten el poder, terrible poder, daquells que tenen
loportunitat dusar-los. [] Al costatdaquestes hi ha un nombre de
comunitats que solament puc descriure com a moribundes, encara
queleptet indubtablement se li aplica en grau diferent i amb
diferent intensitat. Sn principalment comunitats no cristianes,
encara que lamente dir que aquest no s exclusivament el cas, i en
aquests estats ladesorganitzaci i la decadncia avancen quasi amb
tanta rapidesa com la concentraci i augment de poderen les nacions
vives que es troben al costat seu. Dcada rere dcada cada vegada sn
ms dbils, mspobres i tenen menys homes destacats o institucions en
qu poder confiar, aparentment saproximen cadavegada ms al seu dest
tot i que encara sagarren amb estranya tenacitat a la vida que
tenen. En elles no solament no es posa remei a la mala
administraci, sin que aquesta augmenta constantment. []
Per tot aix, per una o altra ra, per necessitats poltiques o
filantrpiques, les nacions vives aniran apropiant-se gradualment
dels territoris de les moribundes i sorgiran rpidament les llavors
i les causes de conflicteentre les nacions civilitzades [];
naturalment no hem de suposar que a una sola de les nacions vives
se li permeta tenir el beneficis monopoli de curar o esmicolar
aquests desafortunats pacients []; aquestesqestions poden ocasionar
diferncies fatals entre les grans nacions, els poderosos exrcits de
les quals es troben cara a cara amenaant-se []; indubtablement no
permetrem que Anglaterra quede en situaci de desavantatge en
qualsevol reajustament que puga tenir lloc. Daltra banda, no
sentirem enveja si lengrandiment dun rival elimina la desolaci i
lesterilitat de regions a les quals els nostres braos no poden
allargar-se [].
Discurs de lord Salisbury al Royal Albert Hall el 4 de maig de
1898 (publicat en el peridic The Times del dia 5 de maig)
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 168
-
169 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
RE
FOR
I
AM
PLI
AC
I
NACIONS I IMPERIS (1850-1914) EN LA LITERATURAFITXA 264
NOM: CURS: DATA:
Intenta llegir alguna de les novelles esmentades i explica el
que t relaci amb la unitat.1
RESOL
Rudyard KIPLING, Lhome que volia ser reiConta les aventures de
dos aventurers, ex soldats britnics (Danny i Peachy), que intenten
guanyar una fortuna endinsant-se en 1880 en les terres
limtrofesentre lndia i Rssia, en el llegendari regne de Kafiristan,
en lactual Afganistan.All Danny ser considerat la reencarnaci
dAlexandre el Gran i es convertir en governant suprem.
Isak DINESEN, Memries dfricaNarra la histria dun matrimoni dans,
els barons Blixen, que sestableix a Kenya disposat a conrear la
terra. Els plans no ixen desprs com es pretenia i sarribar al
divorci. Karen es queda sola en la plantaci i viur un roman amb un
caador i aventurer angls. El contacte diari i cordial amb els
nadius i la seua fascinaci per lentorn que lenvolta fan dfrica la
seua nova llar.
Giuseppe Tomasi de LAMPEDUSA, El gatopardoAquesta novella recrea
el mn declinant de la noblesa siciliana en lltim ter del segle XIX.
La revolta de les tropes de Garibaldi va a torbar lafable vida del
prncep Don Fabrizio Salina i de la seuafamlia.
Thomas MANN, Els BuddenbrookLa novella narra la histria duna
famlia de lalta burgesia de Lbeck, la seuaprogressiva decadncia al
llarg de diverses generacions i el conflicte entrelhome de
temperament artstic i el seu entorn, tot al voltant de
lempresafamiliar Johann Buddenbrook, que es dedica a la importaci i
exportaci de cereals.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 169
-
170 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
NACIONS I IMPERIS (1850-1914) EN EL CINEFITXA 274
NOM: CURS: DATA:
Intenta veure alguna de les pellcules indicades i explica el que
t relaci amb la unitat.1
RESOL
Spy of Napoleon, dirigida per Maurice Elvey(1936)
Pellcula histrica que es basa en lenfrontamentpoltic entre
Napole III i el canceller alemanyBismarck.
Les quatre plomes, dirigidaper Zoltan Korda (1939)
Les quatre plomes, dirigidaper Shekhar Kapur (2002)
Sn dues versions de la mateixahistria, la dun jove oficial de
lexrcit de limperi britnicque lluita per preservar el seu honor
desprs de seracusat de covardia durant
la guerra a Egipte en 1898. Solament a Londres,Harry sassabenta
que el seu millor amic, Jack, i el seu antic regiment han patit un
brutal atac per part dels rebels. A linstant, el vincle damistatque
t amb els seus companys li dna forces per a vncer els seus dubtes i
la seua incertesa i emprendre una missi que s ms forta que la seua
resoluci contra la guerra: salvar els seus amics coste el que
coste.
Cimarrn, dirigida per Anthony Mann (1960)Aquesta pellcula narra
la vida dels colonsdOklahoma. T escenes espectaculars de
lescarreres de carros, els guanyadors de les qualsobtenen terrenys
gratis per a establir-shi.
El Gatopardo, dirigida per Luchino Visconti (1963)
s una adaptaci de la novella homnima escritaper Giuseppe Tomasi
de Lampedusa.
Amrica, dirigida per Elia Kazan (1963)En aquesta pellcula Elia
Kazan narra els esforos de la seua prpia famlia per arribar a
aquella terrade promissi que per a alguns representen els EUA.
55 dies a Pequn, dirigida per Nicholas Ray (1963)
Aquest drama romntic es desenvolupa a Pequn en 1900, quan els
bxers es rebellen contra els occidentals a la Xina i desencadenen
una
matana. El major Matt Lewis arriba a la ciutat al comandament
duna companyia de marines nord-americans per a reforar la guarnici
de les ambaixades europees. Lambaixador britnic es nega a evacuar
la ciutat, perqu una columna ve des de la costa per a auxiliar-los;
per aquestacolumna s derrotada per les forces imperials, i els
membres de les delegacions europeessatrinxeren en lambaixada
britnica juntament amb un grup de xinesos cristians.
La llegenda de la ciutat sense nom, dirigida per Joshua Logan
(1969)
s una divertida comdia musical ambientada en el mn sense llei
que era lOest nord-americdurant el segle XIX, en lpoca de la febre
de lor.
Lhome que volia ser rei, dirigida per John Houston (1975)
Es tracta duna versi de la novella de RudyardKipling.
All que el vent sendugu, dirigida per Victor Fleming (1939)
La protagonista daquesta novella, ambientada en la guerra civil
americana, s Escarlata OHara,que naix en la plantaci de Tara, prop
dAtlanta, i veu interrompuda la seua vida de festes per la guerra.
A ms haur de fer-se crrec de la hisenda i traure avant la seua
famlia.
Memries dfrica, dirigida per Sydney Pollack (1985)
Versi cinematogrfica de la novella homnima de lescriptora danesa
Isak Dinesen.
Un horitz molt lluny,dirigida per Ron Howard (1992)
s una de les recreacionsms recents de la conquista de lOest.
Narra larribada a Amrica del Nord de nous colons
procedentsdEuropa.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 170
-
171 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
Uneix cada esdeveniment amb el lloc en qu es va produir.
a) Proclamaci de la primera Constituci espanyola.
b) Pronunciament dirigit per ODonnell que va posar fi a la Dcada
Moderada dIsabel II.
c) Labraada entre el general liberal Espartero i el general carl
Maroto va segellar la fi de la Primera Guerra Carlista.
d) Es va proclamar com a cant independent durant la Primera
Repblica.
e) Alament militar que va obligar la regent M. Cristina a
entregar el poder als progressistes.
f) Pronunciament liberal dirigit pel coronel Riego.
Indica en quines daquestes zones va tenir el carlisme un major
nombre de seguidors.
Andalusia. Galcia. Maestrat.
Pas Basc. Castella. Navarra.
En el segle XIX es van establir a Espanya les bases de la
moderna industrialitzaci. Marca quins en van ser els principals
focus.
Andalusia. Galcia. Maestrat.
Pas Basc. Castella. Navarra.
Digues si sn vertaderes (V) o falses (F) aquestes afirmacions
relatives a la poblaci espanyola a finals del segle XIX.
5
4
3
2
Quines ciutats espanyoles van serassetjades pels francesos?
En quines rees va dominar la guerrilla?
Quines van ser les principals victriesespanyoles?
RE
FOR
I
AM
PLI
AC
I
EL CONTEXT ESPACIALFITXA 285
NOM: CURS: DATA:
Observa el mapa i respon a les qestions1
RESOL
Bailn(1808)
Ocaa(1809)
Arapiles(1812)
Ciudad Rodrigo(1812)
Vimiero(1808)
San Marcial(1813)
Vitria(1813)
Burgos
SaragossaTarragona
Valncia
Girona
Mar Cant br i c
Mar
Med i ter ran i
O C E
A T L N T I C
GranadaCadis
Lisboa
Madrid
Salamanca
Zona de guerrilles
Batalles
Exrcit francs
Exrcit angloespanyol
Ciutats assetjades
Ciutats
Zona ocupadapels francesoslagost del 1808
ltims territoriscontrolatspels francesos
1) Las Cabezas de San Juan (Sevilla).
2) La Granja (Segvia).
3) Vergara (Guipscoa).
4) Cadis.
5) Viclvaro (Madrid).
6) Cartagena.
FV
Hi va haver molt poca emigraci espanyola a altres pasos.
Molts espanyols van emigrar a altres pasos.
La majoria dels emigrants procedia de Galcia, Canries i les
regions cantbriques.
La major part de lemigraci va anar a Amrica del Nord.
La major part dels emigrants es va dirigir a Amrica Llatina
(Argentina i Cuba, principalment).
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 171
-
172 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
EL TEMPSFITXA 295
NOM: CURS: DATA:
Relaciona cada perode amb les dates correctes de la seua
duraci.
a) Guerra de la Independncia. 1) 1875-1885.
b) Regncia de Maria Cristina. 2) 1808-1814.
c) Regncia del general Espartero. 3) 1840-1844.
d) Regnat de Ferran VII. 4) 1868-1874.
e) Regnat dAlfons XII. 5) 1833-1840.
f) Regnat de Isabel II. 6) 1814-1833.
g) Sexenni Democrtic. 7) 1844-1868.
Ordena cronolgicament els esdeveniments segents.2
1
Completa el quadre de les constitucions amb les paraules i dates
del quadre. Respon a les preguntes.3
RESOL
Nmero dordre
Entrada a Espanya dels Cent Mil Fills de Sant Llus.
Eixida dEspanya de les tropes napoleniques i retorn de Ferran
VII.
Amadeu I de Savoia arriba a Espanya.
Isabel II es veu obligada a abandonar Espanya.
Proclamaci de la Constituci de 1837.
Alament popular del 2 de maig de 1808.
Mort de Ferran VII.
Proclamaci de la Primera Repblica.
Regncia de Maria Cristina.
Alfons XII s proclamat rei: s linici de la restauraci.
Elaboraci de la Constituci de Cadis.
Colp destat del general Pava.
Regncia del general Espartero.
Isabel II s proclamada reina.
Pronunciament liberal dirigit pel coronel Riego.
IdeologiaAny Tipus de sufragi Caracterstiques
Universal Separaci de poders. Progressista
1837 Censatari La Corona podia vetar lleis i dissoldre el
Parlament. Progressista
Sobirania compartida entre les Corts i el rei.
La ms avanada del segle XIX.
No sespecifica. Sobirania compartida entre les Corts i el
rei.
Censitari - universal - moderada - progressista - 1812 - 1845 -
1869 - 1876
Quina va ser la primera constituci espanyola? Quina s la que es
va mantenir durant ms temps?
Quants textos constitucionals es van promulgar durant el segle
XIX a Espanya?
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 172
-
173 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
Marca amb una X la resposta correcta.
a) La Constituci amb qu es va governar en la restauraci va ser
la de:
1874. 1875. 1876. 1877.
b) Lalternana en el govern de conservadors i liberals es coneix
com a:
Caciquisme. Turnisme. Topinada.
c) La manipulaci dels resultats electorals es coneixia com
a:
Caciquisme. Turnisme. Topinada.
d) El sistema poltic de la restauraci deixava fora:
Els conservadors. Els liberals. Els anarquistes.
e) En 1879 Pablo Iglesias va fundar:
La Confederaci Nacional del Treball (CNT).
La Uni General de Treballadors (UGT).
El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).
4
Serrano - Sagasta - Narvez - Prim - Amadeu I - ODonnell -
Cnovas
RE
FOR
I
AM
PLI
AC
I
CONCEPTES FONAMENTALSFITXA 305
NOM: CURS: DATA:
Completa el text segent amb les paraules del quadre.
Locupaci francesa dalgunes ciutats i les abdicacions de Baiona
van provocar la revolta popular
del a Madrid, que va ser linici de la ,
un conflicte llarg i dur que va acabar en 1814 i durant el qual
els revoltats, reunits
en les , van elaborar la , la primera
constituci espanyola.
Relaciona cada esdeveniment amb les seues conseqncies.
a) Entrada dels Cent Mil Fills de Sant Llus. 1) Cessi del tron
dEspanya a Napole.
b) Abdicaci de Baiona. 2) El poder passa als progressistes.
c) Pronunciament de Viclvaro. 3) Torna a entrar en vigor la
Constituci de 1812.
d) Revoluci de 1868. 4) Anulla la llei slica.
e) Colp destat del general Pava. 5) Final de la Primera
Repblica.
f) Pronunciament de Riego. 6) Retorn a labsolutisme.
g) Pragmtica Sanci. 7) Isabel II es veu obligada a abandonar
Espanya.
Colloca aquests personatges en el perode histric
corresponent.3
2
guerra del Francs - 2 de maig de 1808 - Constituci de 1812 -
Corts de Cadis
1
RESOL
Regnat dIsabel II Sexenni Democrtic Regnat dAlfons XII
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 173
-
174 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
EL DECRET DE VALNCIAFITXA 315
NOM: CURS: DATA:
Llig el text segent.1
Respon.
Per qu va abolir Ferran VII la Constituci de 1812 i les
Corts?
Quins grups creus que donaven suport al retorn a lestat de coses
de 1808, s a dir, la restauraci de labsolutisme? Justifica la
resposta.
Quins sectors estarien en contra de la suspensi de la Constituci
de 1812? Per qu?
Esbrina quines conseqncies poltiques es van derivar daquesta
situaci i comenta-les per escrit en el quadern.
2
RESOL
Ferran VII, alliberat pels francesos el 24 de mar de 1814, va
arribar a Valncia el 13 de maigdaquell mateix any amb el ferm
propsit de suspendre la Constituci de 1812 i reinstaurar la
monarquia absoluta.
Els anys segents es van veure jalonats per una contnua lluita
entre els liberals, partidaris de restaurar la Constituci, i els
sectors ms reaccionaris, obstinats a mantenir labsolutisme.
[] Les Corts, en el mateix dia de la seua installaci, i per
principi de les seues actes, em van despullar de la sobirania poc
abans reconeguda pels mateixos diputats i la van atribuir
nominalment a la naci per a apropiar-se-la aix ells mateixos, i
donar a aquesta desprs sobre tal usurpaci les lleis que van voler,
imposant-li el jou que forosament les rebera en una nova
constituci, que sensepoder de provncia, poble ni junta, i sense
notcia de les que deien representades pels suplents dEspanya i
ndies, van establir els diputats, i ells mateixos van sancionar i
van publicar en 1812.
[] Per tant, havent escoltat el que unnimement mhan informat
persones respectables pel seu zel i coneixements, i el que sobre
tot el que ac es cont se mha exposat en representacions, que de
diverses parts del regne se mhan dirigit, en les quals expressen la
repugnncia i disgust amb qu aix la constituci formada en les Corts
generals i extraordinries com els altres establiments poltics de
nou introduts sn mirats en les provncies, els perjudicis i mals que
han vingut dells, i saugmentarien si ho autoritzara amb el meu
consentiment, i jurara aquella constituci; conformant-me amb tan
decidides i generals demostracions de la voluntat dels meus pobles,
i per ser elles justes i fundades, declare que el meu reial nim s
no solament no jurar ni accedir a aquesta constituci ni a cap
decret de les Corts generals i extraordinries i de les ordinries
actualment obertes, a saber, els que siguen depressius dels drets i
prerrogatives de la meua sobirania, establides per la constituci i
les lleis que de llarg temps la naci ha viscut, sin declarar
aquella constituci i tals decrets nuls i de cap valor ni efecte,
ara ni en cap temps, com si no hagueren passat mai tals actes, i es
llevaren del mig del temps, i sense obligaci en els meus pobles i
sbdits, de qualsevol classe i condici, a complir-los ni
guardar-los. I com que el qui volguera sostenir-los, i
contradiguera aquesta la meua reialdeclaraci, presa amb aquest
acord i voluntat, atemptaria contra les prerrogatives de la meua
sobirania i la felicitat de la naci i causaria torbaci i
desassossec en els meus regnes, declare reu de lesa majestat a qui
tal gosara o intentara, i que com a tal se li impose la pena de la
vida, ho execute de fet o b per escrit o de paraula, movent o
incitant, o de qualsevol manera exhortant i persuadint que
sobservenaquesta constituci i decrets.
Reial Decret de Valncia (4 de maig de 1814)
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 174
-
175 HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S.
L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
RE
FOR
I
AM
PLI
AC
I
LA PRAGMTICA SANCIFITXA 325
NOM: CURS: DATA:
Llig el text segent i respon.1
A quina altra pragmtica sanci fa referncia el rei Ferran
VII?
A qu creus que es refereix el rei quan diu que les torbacions
que van agitar Europa i desprs la Pennsula van impedir lexecuci
daquests importants designis?
Qu es restablia en la Pragmtica de 1789 i tamb en la de 1830?
Quina importncia tenia aquesta qesti? Explica la resposta.
Consulta la Constituci de 1978, vigent actualment, i esbrina qu
estableix respecte a la successi en el tron. Compara la situaci amb
lexistent en 1830 i contesta per escrit.
2
RESOL
Al mar de 1830, estant la reina Maria Cristina de Borb encinta,
el seu esps Ferran