This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Nombres de fins a sis xifres: descomposicióUNITAT 1
Nom Data
REFO
RÇ
Recorda
● Els nombres de cinc xifres estan formats per desenes de miler (DM), unitats de miler (UM), centenes (C), desenes (D) i unitats (U).
● Els nombres de sis xifres estan formats per centenes de miler (CM), desenes de miler (DM), unitats de miler (UM), centenes (C), desenes (D) i unitats (U).
Per comparar nombres de sis xifres, es comparen successivament, i mentre siguin iguals, les centenes de miler, les desenes de miler, les unitats de miler, les centenes, les desenes i les unitats.
1 Escriu el signe < o > segons que correspongui en cada cas.
2 Compara aquestes parelles de nombres i escriu el signe < o >.
4 Llegeix les preguntes i respon-les.
2.347 21.760
56.978 35.900
78.090 85.000
92.870 98.000
74.650 75.000
97.000 93.000
34.056 34.060
73.200 73.100
65.342 65.324
134.000 234.000
456.600 346.000
654.780 754.780
362.000 363.000
789.000 786.000
503.965 504.000
102.200 102.000
561.900 561.800
823.760 823.763
3 Ordena els nombres i escriu el signe corresponent.
120.000 89.000210.000
De més petit a més gran
675.000 675.100875.050
De més gran a més petit
● Quin nombre és més gran: 830.004 o 829.006?
● Quin nombre és més petit: 49.999 o 120.000?
● Quin nombre és més gran: 235.089, 235.098 o 235.908?
Per comparar nombres de set xifres, es comparen successivament, i mentre siguin iguals, les unitats de cada ordre (unitats de milió, centenes de miler, desenes de miler, unitats de miler, etc.).
● Quins pobles tenen més d’un milión tres-cents mil habitants?
● Quins pobles tenen menys d’un milió tres-cents cinquanta mil habitants?
Montrodó1.300.000 habitants
3 Observa el nombre d’habitants de cada poble i respon les preguntes.
1 Ordena els nombres i fes servir el signe corresponent.
2.890.0003.900.000 2.990.000
De més petit a més gran
8.200.0008.200.002 9.200.000
De més gran a més petit
2 Pensa i escriu aquests nombres.
Quatre nombres més grans que 1.000.000 i més petits
● Per aproximar un nombre a les desenes, compara la xifra de les unitats amb 5.● Per aproximar un nombre a les centenes, compara la xifra de les desenes amb 5.● Per aproximar un nombre als milers, compara la xifra de les centenes amb 5.
● Per fer estimacions de sumes, aproximem els sumands i després sumem.● Per fer estimacions de restes, aproximem el minuend i el subtrahend i després restem.
Solució:
2 Fes estimacions de les sumes i restes aproximant com s’indica.
A les desenes
A les centenes
Als milers
89 1 34 5
672 2 338 5
3.278 1 6.960 5
3 Resol aquest problema.
Ahir un autobús va recórrer 415 quilòmetres i avui n’ha recorregut 380. Quants quilòmetres ha recorregut aproximadament entre els dos dies?
1 Fes estimacions d’aquestes sumes i restes aproximant com s’indica.
3 Llegeix el problema i resol-lo aplicant la propietat distributiva de la multiplicació.
● Propietat distributiva de la multiplicació respecte de la suma. Per multiplicar un nombre per una suma, es multiplica el nombre per cada sumand i, després, es sumen els productes obtinguts.
3 3 (2 1 4) 5 3 3 2 1 3 3 4 5 6 1 12 5 18F F
● Propietat distributiva de la multiplicació respecte de la resta. Per multiplicar un nombre per una resta, es multiplica el nombre per cada terme i, després, es resten els productes obtinguts.
2 3 (7 2 4) 5 2 3 7 2 2 3 4 5 14 2 8 5 6
F F
1 Aplica la propietat distributiva de la multiplicació respecte de la suma.
● 3 3 (2 1 5) 5 3 1 3 5 1 5
● 2 3 (4 1 6) 5 3 1 3 5 1 5
● 5 3 (3 1 4) 5 3 1 3 5 1 5
● 6 3 (5 1 2) 5 3 1 3 5 1 5
2 Aplica la propietat distributiva de la multiplicació respecte de la resta.
● 2 3 (5 2 3) 5 3 2 3 5 2 5
● 3 3 (6 2 2) 5 3 2 3 5 2 5
● 4 3 (7 2 3) 5 3 2 3 5 2 5
● 5 3 (8 2 4) 5 3 2 3 5 2 5
Solució:
La Laia té a la seva floristeria 4 gerros amb flors. A cada gerro hi ha 9 roses i 2 margarides. Quantes flors hi ha en total als gerros?
Una divisió està ben feta si es compleixen aquestes dues relacions:● El residu és més petit que el divisor.● El dividend és igual al divisor pel quocient més el residu.
● Un dia té 24 hores. Després del migdia, per saber quina hora és, restem 12 al nombre d’hores indicat al rellotge.
● Una hora té 60 minuts. Per llegir l’hora, hem de dir el nombre que indica les hores i, després, el que indica els minuts, també la podem expressar com en el rellotge de busques.
1 Dibuixa les busques perquè els dos rellotges marquin la mateixa hora.
2 Escriu l’hora que marca cada rellotge digital de dues maneres diferents.
3 Completa aquestes frases.
4 Llegeix el problema i resol-lo.
La Cristina va entrar a la biblioteca a les 16 : 10. Hi va estar llegint durant 1 hora i 20 minuts. A quina hora va sortir de la biblioteca?
● La pel·lícula s’acaba a les 19 hores. c La pel·lícula s’acaba a les de la tarda.
● La fruiteria tanca a les 21 hores. c La fruiteria tanca a les de la nit.
● El tren surt a les 23 hores. c El tren surt a les de la nit.
Quan les dues primeres xifres del dividend formen un nombre més gran o igual que el divisor, s’agafen les dues primeres xifres del dividend per començar a dividir.
Quan les dues primeres xifres del dividend formen un nombre més petit que el divisor, s’agafen les tres primeres xifres del dividend per començar a dividir.
1 Multiplica o divideix el dividend i el divisor pel nombre indicat i fes les divisions.
2 Elimina el mateix nombre de zeros al dividend que al divisor i resol les divisions.
3 Llegeix els problemes i resol-los.
3 3 12 : 4 5 : 5 : 4 32 : 8 5 : 5
3 5 8 : 2 5 : 5 : 3 18 : 6 5 : 5
3 2 20 : 4 5 : 5 : 5 45 : 15 5 : 5
● 140 : 20 5 14 : 2 5 ● 5.600 : 700 5 : 5
● 600 : 300 5 : 5 ● 9.000 : 300 5 : 5
● 800 : 40 5 : 5 ● 4.500 : 90 5 : 5
28 persones del club de muntanya han anat d’excursió al Pedraforca. Al club han preparat 112 entrepans. Quants entrepans podrà menjar cada excursionista?
A l’excursió al Montseny hi ha anat el doble de persones que al Pedraforca. Al club han preparat el doble d’entrepans que el dia del Pedraforca. Quants entrepans podrà menjar cada excursionista?
Si multipliquem o dividim el dividend i el divisor d’una divisió exacta pel mateix nombre, el quocient no varia.
2. Pensa si és un problema d’una operació o de dues.
3. Planteja les operacions i resol-les.
4. Comprova que la solució obtinguda és raonable.
Solució:
Aquest matí, han deixat al forn d’en Cesc un cistell amb 125 barres de pa i un altre cistell amb 95. Ha venut un total de 195 barres. Quantes barres li han sobrat?
Solució:
Solució:
La Nerea ha comprat un diccionari de 18 €, un compàs de 9 € i una llibreta de 3 €. Paga amb 40 €. Quants diners li tornen?
En Baldiri ha collit un total de 1.400 quilos de pomes. Ja se n’han endut 40 caixes amb 25 quilos cada una. Quants quilos de pomes li queden?
En Pau té una col·lecció de 80 cromos. Dos cinquens dels cromos són de plantes. Quants cromos de plantes té en Pau?
A la classe de l’Elena hi ha 28 alumnes. Tres quarts dels alumnes practiquen natació. Quants alumnes practiquen natació?
La Paula ha comprat un ram de 72 flors. Cinc vuitens de les flors són roses i la resta són lliris. Quantes flors de cada tipus hi ha al ram de la Paula?
Per calcular la fracció d’un nombre, se segueixen aquests passos:
2 Compta bitllets i monedes i calcula quants diners hi ha.
3 Llegeix aquest problema i resol-lo.
● 283 cèntims 5 5 €.
● 532 cèntims 5 5 €.
● 764 cèntims 5 5 €.
● En total hi ha c € i cèntims 5 €.
● En total hi ha c € i cèntims 5 €.
L’Anna ha anat al mercat amb 15 euros. Ha comprat un quilo de pomes a 1,50 euros, 1 quilo de costelles a 12 euros i un litre de llet a 85 cèntims. Quants diners li queden?
El decímetre, el centímetre i el mil·límetre són unitats de longitud més petites que el metre.
● 1 metre és igual a 10 decímetres c 1 m 5 10 dm.● 1 metre és igual a 100 centímetres c 1 m 5 100 cm.● 1 metre és igual a 1.000 mil·límetres c 1 m 5 1.000 mm.
1 Observa les mesures indicades en cada objecte i completa les taules.
Les unitats de longitud més grans que el metre són el quilòmetre, l’hectòmetre i el decàmetre.
● 1 quilòmetre és igual a 1.000 metres c 1 km 5 1.000 m.● 1 hectòmetre és igual a 100 metres c 1 hm 5 100 m.● 1 decàmetre és igual a 10 metres c 1 dam 5 10 m.
1 Completa aquestes equivalències.
2 Observa el plànol i expressa en metres les distàncies següents.
● Els esdeveniments segurs són els que es compleixen sempre.● Els esdeveniments possibles són els que es poden complir de vegades.● Els esdeveniments impossibles són els que no es compleixen mai.
1 Observa les fruiteres i encercla l’opció correcta en cada cas.
2 Com és cada esdeveniment? Observa els dibuixos i completa les frases.
a. Agafar sense mirar una pera és un esdeveniment segur.
b. Agafar sense mirar un plàtan és un esdeveniment possible.
c
a. Agafar sense mirar una cirera és un esdeveniment segur.
b. Agafar sense mirar un plàtan és un esdeveniment possible.
c
a. Agafar sense mirar una maduixa és un esdeveniment segur.
b. Agafar sense mirar una pinya és un esdeveniment possible.
El decilitre i el centilitre són unitats de capacitat més petites que el litre.● 1 litre és igual a 10 decilitres c 1 ¬ 5 10 d¬.● 1 litre és igual a 100 centilitres c 1 ¬ 5 100 c¬.
1 Completa aquestes equivalències.
2 Expressa aquestes capacitats en la unitat indicada.
3 Llegeix aquest problema i resol-lo.
● 2 ¬ 5 2 3 10 5 d¬● 15 ¬ 5 d¬● 92 ¬ 5 d¬
● 8 ¬ 5 8 3 100 5 c¬● 45 ¬ 5 c ¬● 90 ¬ 5 c¬
L’Alfred va beure 50 d¬ de suc de taronja i la seva germana, 25 d¬. Quants centilitres de suc va beure l’Alfred més que la seva germana?
3 Pinta les estrelles perquè les oracions següents siguin certes.
Recorda
Per exemple, si en un bombo hi ha 10 boles blaves i 3 de vermelles, i en traiem una sense mirar: és més probable que sigui blava que vermella i és menys probable que sigui vermella que blava.
1 Observa les flors del gerro i respon les preguntes.
● Si treu una figura sense mirar, és probable que sigui un quadrat que un hexàgon.
● Si treu una figura sense mirar, és probable que sigui un triangle que un hexàgon.
● Si treu una figura sense mirar, és probable que sigui un triangle que un quadrat.
● Quantes flors hi ha?
● Si agafes una flor sense mirar, què és més probable que sigui, una
margarida o una rosa?
● Si agafes una flor sense mirar, de quin tipus és menys probable
que sigui?
● Hi ha més estrelles grogues que de cap altre color.
● Hi ha més estrelles vermelles que blaves.
● Si agafes una estrella sense mirar, el menys probable és que sigui blava.
L’Anna té 10 figures geomètriques en una capsa: 2 són triangles, 5 són quadrats i 3 són hexàgons.
● Segons els costats, els triangles poden ser equilàters, si tenen els 3 costats iguals; isòsceles, si tenen 2 costats iguals, o escalens, si tenen els 3 costats desiguals.
● Segons els angles, els triangles poden ser rectangles, si tenen un angle recte; acutangles, si tenen 3 angles aguts, i obtusangles, si tenen un angle obtús.
1 Mesura els costats d’aquests triangles i pinta’ls seguint el codi de colors.
2 Observa els triangles següents i marca amb una creu les caselles que corresponguin a cadascun.
Els quadrilàters poden ser:● Paral·lelograms, si tenen els costats paral·lels dos a dos.● Trapezis, si només tenen dos costats paral·lels. ● Trapezoides, si no tenen cap costat paral·lel.
1 Escriu paral·leles o secants a sota de cada parella de línies.
2 Relaciona cada figura amb la seva característica.
3 Repassa del mateix color els costats paral·lels. Després, escriu paral·lelogram, trapezi o trapezoide a sota de cadascun.
Els paral·lelograms poden ser:● Quadrats, si tenen 4 costats iguals i 4 angles rectes.● Rectangles, si tenen els costats iguals 2 a 2 i 4 angles rectes.● Rombes, si tenen 4 costats iguals i els angles iguals 2 a 2.● Romboides, si tenen els costats iguals 2 a 2 i els angles iguals 2 a 2.
1 Escriu el nom de cada paral·lelogram.
2 Completa la taula amb el nom dels paral·lelograms.
3 Dibuixa les figures que es descriuen i escriu-ne el nom.