Intervenci Intervenci ó ó n psicol n psicol ó ó gica en los gica en los usos ling usos ling üí üí sticos interpersonales sticos interpersonales Ferran Suay i Lerma Ferran Suay i Lerma Societat Valenciana de Psicologia Societat Valenciana de Psicologia Universitat de Val Universitat de Val è è ncia ncia
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
IntervenciIntervencióón psicoln psicolóógica en los gica en los usos lingusos lingüíüísticos interpersonalessticos interpersonales
Ferran Suay i LermaFerran Suay i LermaSocietat Valenciana de PsicologiaSocietat Valenciana de Psicologia
Universitat de ValUniversitat de Valèènciancia
►►Una llengua pot sobreviure sense Una llengua pot sobreviure sense gramgramààtica unificada, sense tica unificada, sense reconeixement legal i sense presreconeixement legal i sense presèència ncia ppúública. Però no pot sobreviure sense blica. Però no pot sobreviure sense parlants. O amb uns parlants que no parlants. O amb uns parlants que no exerceixen, perquexerceixen, perquèè cada dos per tres es cada dos per tres es passen sense necessitat al castellpassen sense necessitat al castellàà. .
Adaptat de Joan Tudela Adaptat de Joan Tudela (AVUI, 06/06/06)(AVUI, 06/06/06)
Tria lingüística
Llengua A
reforçadors càstigs
Positius Negatius Directe Cost de resposta
Llengua B
reforçadors càstigs
Positius Negatius Directe Cost de resposta
Probabilitat = f (Ref/Càst)
REFORÇADORS► Aconseguir els
objectius sense perdre temps
►Obtenir atenció► Ser acceptat►Mantenir l’anonimat► Saber que t’entendran
CCÀÀSTIGSSTIGS►► Probabilitat de ser Probabilitat de ser
contrariatcontrariat►► Cost en temps i esforCost en temps i esforçç►► Demanda Demanda
dd’’explicacionsexplicacions►► ConnotaciConnotacióó polpolííticatica►► Possibilitat de ser Possibilitat de ser
maltractatmaltractat
Euskal hiztunenEuskal hiztunenhizkuntzahizkuntza--jokaerakjokaerak
MENDEKOTASUNAMENDEKOTASUNA
Leialtasuna minimoaLeialtasuna minimoa
LEIALTASUN AHULALEIALTASUN AHULA
ASERTIBITATEAASERTIBITATEA
HIZKUNTZA MENDEKOTASUNA
UKO EGITEAUKO EGITEA
SubmissiSubmissióó linglingüíüísticastica
►►PlegarPlegar--se se sistemsistemààticamentticament a la a la
llengua (dominant) de llengua (dominant) de
ll’’interlocutor/ainterlocutor/a�� Sempre euskaldunak Sempre euskaldunak �� no no éés s
cortesiacortesia
�� SistemSistemààticament ticament �� no no éés lliure s lliure
eleccieleccióó
Qui practica la submissiQui practica la submissióó linglingüíüística?stica?
►► EuskaldunakEuskaldunak
�� De qualsevol classe social i nivell culturalDe qualsevol classe social i nivell cultural
�� De qualsevol tendDe qualsevol tendèència polncia políítica o ideologiatica o ideologia
�� De tots els nivells de De tots els nivells de ‘‘consciconscièència lingncia lingüíüísticastica’’
�� Amb qualsevol altra persona (residents de Amb qualsevol altra persona (residents de
llengua inicial castellana, parlants dllengua inicial castellana, parlants d’’altres altres
llengllengüües, altres bascoparlans....)es, altres bascoparlans....)
�� El mite de la dificultatEl mite de la dificultat�� El mite de la incomprensiEl mite de la incomprensióó absolutaabsoluta
►►Kaixo eta agur i Kaixo eta agur i folklorismefolklorisme institucionalinstitucional►►Pares a fills, però no entre pare i marePares a fills, però no entre pare i mare►►Canvi al castellCanvi al castellàà entre euskaldunsentre euskalduns
�� En presEn presèència de monolingncia de monolingüüeses�� ÀÀrees temrees temààtiques?tiques?�� Castellanismes expressiusCastellanismes expressius
Com hem aprCom hem aprèès aquesta s aquesta conducta?conducta?
mecanismes bmecanismes bààsics de lsics de l’’aprenentatge en humans: aprenentatge en humans:
►► ReforReforçç negatiunegatiu�� Mantenir lMantenir l’’anonimatanonimat�� Llengua Llengua ““neutraneutra””�� Evitar dificultats de comunicaciEvitar dificultats de comunicacióó
Castigar el euskera Castigar el euskera ►►HistòricamentHistòricament
► ''Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes''
Juan Carlos I (2001)
CCààstig en lstig en l’’actualitatactualitat
tancat
insolidari
provincià
maleducat
antiquat
radical
intolerant
....
••LleisLleis
••Dificultats de comunicaciDificultats de comunicacióó
••ConnotaciConnotacióó polpolííticatica
••CConflicteonflicte�� fatigafatiga
••Incomoditat Incomoditat = cost de = cost de
respostaresposta
Desemparança apresa
Learned helplessnessOvermier i Seligman (1967)
Efectes de la desemparança apresa en animals
% animals que aprenen a evitar la descàrrega
NORMALS DESEMPARATS
Weiss et al., 1975
Efectes en humans• Descens de la motivació (Cowling, 2006)
• Baixa autoestima (Weems i Silverman, 2006)
• Menor capacitat per a reconèixer el control
(Maldonado, 2002), i resoldre problemes (Gonzalez, Goeppinger i
Lorig, 1990)
• Alteracions de la memòria (Kim, Song i Kosten, 2006)
• Depressió (Sloman, Farvolden, Gilbert i Price, 2006)
• Submissió (Kao, Nagata i Peterson, 1997)
Aprenentatge per Aprenentatge per observaciobservacióó
ImitaciImitacióó
Modelatge de la conducta linguisticament Modelatge de la conducta linguisticament submisasubmisa
CONSCICONSCIÈÈNCIA LINGNCIA LINGÜÍÜÍSTICA I DESEMPARANSTICA I DESEMPARANÇÇAA
SITUACIÓD’INTERACCIÓLINGÜÍSTICA
PARLAR EN CASTELLÀ
Contribuir a la substitució
Mala consciència
PARLAR EN CATALÀÉs estressant Permet que se’ns qüestioneProvoca canvi de tema (la llengua)Connota políticamentGenera conflicte ����fatiga
PRESSIÓSOCIAL
INCOM
ODITAT
INCOM
ODITAT
INCOM
ODITAT
INCOM
ODITAT
DesemparanDesemparançça en parlants da en parlants d’’una una llengua minoradallengua minorada
►► No existeix la noNo existeix la no--conductaconducta
►► No hi ha cap tria lingNo hi ha cap tria lingüíüística neutra: stica neutra:
euskalunitzem o castellanitzemeuskalunitzem o castellanitzem
�������� No hi ha tria satisfactòria No hi ha tria satisfactòria (doble c(doble cààstig)stig)
ReforReforççament i cament i cààstig en humansstig en humans
►► ReforReforççadors i cadors i cààstigs: incondicionats i stigs: incondicionats i
condicionatscondicionats
►►El pes especEl pes especíífic dfic d’’un cervell evolucionat:un cervell evolucionat:
�� Els factors cognitius com a moduladors de Els factors cognitius com a moduladors de
ll’’efecte de les contingefecte de les contingèènciesncies
Es pot evitar o reduir la Es pot evitar o reduir la submissisubmissióó linglingüíüística?stica?
QuQuèè ens falta per assolir la normalitat?ens falta per assolir la normalitat?El plantejament tradicionalEl plantejament tradicional
2. Tenir consciència lingüística no significa saber com evitar la submissió
• Què pensar
• Què dir i fer
• Com sentir-nos
El nostre plantejament El nostre plantejament (complementari)(complementari)
FIDELITAT LINGÜÍSTICA(voler usar el català)
ÚS EFECTIU DEL CATALÀ
Possibilitats
►Actuacions sobre l’estímul:► Canviar el modelatge
► Canviar les contingències associades a l’elecció de llengua
►Actuacions sobre la resposta:
► Reduir impacte del càstig
►Ampliar l’efecte dels reforçadors
Nivells dNivells d’’ananààlisi de la conductalisi de la conducta
COM ENS SENTIM?
EMOCIONS
QUÈ DIEM? QUÈ FEM
COMUNICACIÓ
QUÈ ENS DIEM?PENSAMENTS
Actuacions sobre lActuacions sobre l’’estestíímul:mul:
Canviar el modelatgeCanviar el modelatge►►Poders pPoders púúblicsblics►►Mitjans de comunicaciMitjans de comunicacióó►►ÍÍdolsdols►►Models presencials:Models presencials:
�� Mares i paresMares i pares�� Altres familiarsAltres familiars�� Mestres Mestres �� ÍÍdols localsdols locals
Actuacions sobre lActuacions sobre l’’estestíímul:mul:
Canviar les contingCanviar les contingèènciesncies►►Poders pPoders púúblicsblics
�� Lleis Lleis �� Usos i costums (models)Usos i costums (models)
►►Massa crMassa crííticatica
Actuacions sobre la respostaActuacions sobre la resposta::
Reduir impacte del cReduir impacte del cààstigstig►►Xarxa social: trencar sensaciXarxa social: trencar sensacióó de solitudde solitud
►►PoblaciPoblacióó--dianadiana: parlants amb voluntat d: parlants amb voluntat d’’usar usar
el catalel catalàà (consci(conscièència lingncia lingüíüística).stica).
►►No qNo qüüestiona la necessitat destiona la necessitat d’’accions en favor accions en favor
de la llengua a uns de la llengua a uns altres nivellsaltres nivells..
►►ProgressivitatProgressivitat en len l’’assoliment de lassoliment de l’’assertivitat assertivitat
linglingüíüística.stica.
50 edicions50 edicions
►► Primera: Alboraig (PaPrimera: Alboraig (Paíís Valencis Valenciàà), novembre 2003), novembre 2003►► Darrera: Universitat de ValDarrera: Universitat de Valèència, setembre 2007ncia, setembre 2007
AdaptacionsAdaptacions
�� Per a funcionaris: Taller dPer a funcionaris: Taller d’’usos lingusos lingüíüístics en lstics en l’’atenciatencióó al pal púúblic blic (6 hores).(6 hores).
�� A lA l’’euskara: 3 edicions al Paeuskara: 3 edicions al Paíís Basc + 1 curs de formacis Basc + 1 curs de formacióó de de formadors (EMUN).formadors (EMUN).
�� Curs dCurs d’’ExtensiExtensióó UniversitUniversitàària (40 hores)ria (40 hores)�� MMààster en Assessorament Lingster en Assessorament Lingüíüístic (UV, 2 crstic (UV, 2 crèèdits)dits)
Azken laburpenaAzken laburpena
No hem volgut dir que...No hem volgut dir que...
►► ... la soluci... la solucióó a la discriminacia la discriminacióó linglingüíüística estiga stica estiga exclusivamentexclusivament en modificar la conducta individual.en modificar la conducta individual.
►► ……el canvi del canvi d’’algunes conductes individuals algunes conductes individuals solucionesolucione la situacila situacióó anormalitzada de la cultura anormalitzada de la cultura basca.basca.
►► ... el ... el nivell psicològicnivell psicològic dd’’ananààlisi siga mlisi siga méés important s important o mo méés fructs fructíífer que els altres.fer que els altres.
Hem dit que...Hem dit que...►► ... s... s’’ha dha d’’actuar actuar tambtambéé a nivell psicològica nivell psicològic, ,
canviant les conductes de les persones.canviant les conductes de les persones.
►► ... les opcions individuals ... les opcions individuals ajuden a produir ajuden a produir canvis canvis socials imprescindiblessocials imprescindibles..
►► ... la conducta d... la conducta d’’una persona pot una persona pot influirinfluir la de la de moltes altres (efecte expansiu).moltes altres (efecte expansiu).
►► ... tothom pot ... tothom pot aprendre a viure milloraprendre a viure millor les les interaccions linginteraccions lingüíüístiques, i això augmentarstiques, i això augmentaràà la la prespresèència social del catalncia social del catalàà..
GrGrààcies per la cies per la vostra atencivostra atencióó
Preguntes, comentaris i Preguntes, comentaris i crcríítiques seran benvingutstiques seran benvinguts