ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS Aquesta actuació està subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya en el marc del projecte Treball a les 7 comarques i amb el finançament del Servei Públic d’Ocupació Estatal i el Fons Social Europeu.
311
Embed
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS · 2018. 1. 30. · OT Ripoll Pl. Abat Oliba, s/n - Ripoll OT Sant Joan de les Abadesses Pl. de l’Abadia, 9 - Sant Joan
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
Aquesta actuació està subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya en el marc del projecte Treball a les 7 comarques i amb el finançament del Servei Públic d’Ocupació Estatal i el Fons Social Europeu.
1 / INTRODUCCIÓ
2 / ANÀLISI
2.1 / Dades generals del Ripollès2.2 / Organització i promoció turistíca
2.2.1/Analisidegestió.Entitatsrelacionadesambelsectorturistic2.3 / Analisi de l’oferta turística
3.3 / Característiques del mercat de turisme actiu i de natura3.3.1/Característiquesdelmercatd’ecoturismeenelspaïsosdesenvolupats3.3.2/Tipologiadelconsumidordeturismedenatura,actiuiecoturisme3.3.3/Paperdelsoperadorsturísticsinouscanalsdecomercialització3.3.4/Coms’adaptenelsterritorisilesempreses,exemplesd’especialització3.3.5/Característiquesdelsprincipalsmercatseuropeusemissorsdeturisme
3.4 / Anàlisi dels productes del Ripollès3.4.1/Identificaciódelsproductesques’ofereixenawww.ripolles.com3.4.2/Presènciadeproductesenprogramesdelsoperadorsturístics3.4.3/PresènciadelRipollèsenelscanalsdedistribucióturística
6.1 / Quadre resum de les estratègies i accions6.2.1/Estratègiadegestió-comercialització6.2.2/Estratègiadecreaciódeproducte6.2.3/Estratègiadeposicionament
7 / ANNEXOS
7.1 / Presència de productes en programes dels operadors turístics7.2 / Oferta hotelera i allotjaments7.3 / Oferta d’activitats i recursos7.4 / Oferta de paquets - Jornada de creació de paquets turístics - Consorci Ripo-
llès Desenvolupament7.5 / Entrevistes amb agents del territori
ÍND
EX
261262
263
264265283305
INTRODUCCIÓ1
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
6
1 / Introducció
Aquesttreballesrealitzaenelmarcdelprojecteco-marcal«Treball a les 7 comarques»alRipollès.
L’estudi s’ha realitzat en col·laboració l’empresaGrup Transversal i Turisme i Desenvolupament Local per petició del Consorci Ripollès Desenvolu-pament.
L’objectiud’aquesttreballés larevisió estratègica del turisme a la comarca del Ripollès partint de la base del Pla d’acció del Consorci Ripollès Desen-volupament 2011-2021.L’estudivolserl’instrumentd’enfocdelanovaifuturaagència.
Pertant,hemaplicatlametodologiadelaplanifica-ció estratègica, combinada amb una metodologiamésinductiva,mésorientadaalaconsecuciódere-sultats aplicables en base a un plantejament previinicial.
A continuació s’especifiquen les entrevistes ques’hanrealitzat:
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
9
2 / Anàlisi
ElRipollèsésunacomarcademuntanyadelPirineuoriental amb una extensió de 956,6 km2. Pel nordlimita amb la Cerdanya i les comarques francesesdelConflentielVallespir;al’oestambelBerguedà;a l’est amb la Garrotxa, i pel sud amb la comarcad’Osona.
Els municipis que conformen la comarca del Ripo-llèssón19ambunapoblaciól’any2013quesumava25.995 habitants. La major part dels municipis, 12deltotal, tenenmenysde500habitantsambtretsclaramentrurals.
El territori s’estructura bàsicament en tres gransàreesilapoblació,engeneral,estàconcentradaenpocsnuclis,totiquealtractar-sed’unterritoriruralhihaunimportantnombredepoblaciódispersaencasesdepagèsienalgunsnuclisdisseminats.
Les tres unitats geogràfiques que es diferencien alRipollèssónlessegüents:
Vall de Ribes, al nord-oest de la comarca. Zonad’altamuntanyaiquepateixunfortprocésdedes-poblament durant els darrers anys. Per les sevescaracterístiques geogràfiques i paisatgístiques, hi
predominen bàsicament activitats agrícoles i, con-cretament,ramaderesielturismedemuntanya.Elsmunicipisinclososenaquestàmbitterritorialsón:
Vall de Camprodonsesituaalnord-estdelacomar-ca.Tambéhipredominenlesactivitatsramaderesielturisme,itambéhapatit,totiquedemaneranotanacusadacomlaValldeRibes,unfortdespobla-ment en els darrers anys. La indústria també hi téuna certa importància, sobretot en els municipismés importants: Sant Pau de Segúries i Campro-don.Elsmunicipisquel’integrensón:
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
10
2 / Anàlisi
El Baix Ripollès,zonasituadaalsuddelacomarcadelRipollès,ésons’hiconcentrenelsmunicipismésgransdelacomarca,entreellslacapitalRipoll,ions’hi ubiquen bona part de les activitats industrialsiqueatorguen a lacomarca l’etiqueta decomarcaindustrial.ElsaltresmunicipisimportantssónSantJoandelesAbadessesiCampdevànol.Elsmunicipissón:
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
11
2 / Anàlisi
El poblament es distribueix pel territori de formairregular.Enaquestsentit,elsprincipalsnucliss’ubi-quenalsfonsdelesvalls.EnsónbonsexemplesRi-poll(10.798habitants),SantJoandelesAbadesses(3.434habitants),Campdevànol(3.422habitants)iCamprodon(2.466habitants).
L’any 2013, la distribució geogràfica de la poblaciócomarcalestavarepartidadelasegüentmanera:
Municipi 2013 Km2 hab./km2
Campdevànol 3.422 32,6 105,0
Campelles 137 18,6 7,4
Camprodon 2.466 103,4 23,8
Gombrèn 199 43,3 4,6
LesLlosses 214 114 1,9
Llanars 506 24,7 20,5
Molló 356 43,1 8,3
Ogassa 248 45,2 5,5
Pardines 158 31 5,1
Planoles 302 18,8 16,1
Queralbs 185 93,5 2,0
RibesdeFreser 1.891 41,9 45,1
Ripoll 10.798 73,7 146,5
SantJoandelesAbadesses 3.434 53,7 63,9
SantPaudeSegúries 677 8,7 77,8
Setcases 189 49,1 3,8
Toses 149 57,9 2,6
VallfogonadeRipollès 217 39,2 5,5
VilallongadeTer 447 64,2 7,0
Total Ripollès 25.995 956,6 27,2
Font:Idescat
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
12
2 / Anàlisi
Distribució de la població per àmbits geogràfics (2013)
Font:elaboraciópròpiaapartirdelesdadesd’IDESCAT.
Dels19municipisde lacomarca,nomésun,Ripoll,supera els 10.000 habitants. Campdevànol, Cam-prodon,RibesdeFreseriSantJoandelesAbades-sesestrobencompresosentrelafranjade1.000a5.000habitants.Entre500i1.000habitantsn’hihados:SantPaudeSeguriesiLlanars.Larestademu-nicipistenenunapoblacióinferiora500habitants.
Els municipis que configuren l’actual comarca delRipollès,hananatpatintapartirdelsanysseixantadelseglepassatunaimportanticonstantdavalladade la seva població, passant de tenir 30.920 habi-tantsl’any1.960als25.995del’any2013.
Vall de Ribes
11%Baix Ripollès
71%
Vall de Camprodon
18%Municipis<500habitants 2.801
501-2.000habitants 3.074
2.001-5.000habitants 9.322
5.000-12.000habitants 10.798
TOTAL RIPOLLÈS 25.995
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
13
2 / Anàlisi
Evolució demogràfica al Ripollès 1950-2013
Font:IDESCAT.
ORGANITZACIÓ I PROMOCIÓ TURÍSTICA2.2
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
15
2 / Anàlisi
2.2 / ORGANITZACIÓ I PROMOCIÓ TURÍSTICA
L’auge dels serveis al Ripollès es troba relacionatamblaimplantaciódelturisme,sobretotapartirdelesdarreresdècades.Enefecte,elpaisatgedelaco-marcahagauditsempred’admiradorsfidelsquejaalesprimeriesdelsegleXXvancolonitzarambelsseusxaletsd’estiupetitesàreesdeCamprodoniRi-besdeFreser.Enunaprimerainstància,l’atractiuesvaanarestenentalspoblesdelesrespectivesvalls,que, amb la consolidació de Vallter 2000 i Vall deNúria com a estacions de muntanya, van desesta-cionalitzarl’estiueigtradicional.Mésendavant,tam-béalBaixRipollès,dedinàmicamésindustrial,estàdesenvolupant una oferta pròpia de turisme cultu-ral,TerradeComtesiAbats.
Anivellturístic,elRipollèsesdivideixentreszonesigualquelestresunitatsgeogràfiquesques’hanco-mentat anteriorment: baix Ripollès, Vall de Ribes iValldeCamprodon.
Oficines de Turisme del Ripollès
OT Vall de CamprodonCtra.C-38Km23,55-Cam-prodon (Gestió: Mancomunitat de la Vall de Cam-prodon)OT CamprodonC/SantRoc22-Camprodon(Ges-tió:AjuntamentdeCamprodon)OT RipollPl.AbatOliba,s/n-RipollOT Sant Joan de les AbadessesPl.del’Abadia,9-SantJoandelesAbadessesOT SetcasesC.delRec,5-SetcasesOT Vall de NúriaEstacióValldeNúria-QueralbsOT Vall de Ribes Ctra.deBruguera,2 -RibesdeFreserOT Vallter 2000 PladeMorens,s/n-Setcases
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
16
2 / Anàlisi
Al Ripollès trobem diferents entitats relacionadesamb el sector turístic i/o similar que tenen com aobjectiu promocionar el territori. A continuació esdetallalainformaciódecadaunad’elles:
2.2.1. / ANALISI DE GESTIÓ. ENTITATS RELACIONADES AMB EL SECTOR TURÍSTIC
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
17
2 / Anàlisi
•AjuntamentdeRipoll•AjuntamentdeSantJoandelesAbadesses•AjuntamentdeVallfogonadeRipollès•AjuntamentdePlanoles•Mancomunitat de Municipis de laVall de Cam-
El Consorci Ripollès Desenvolupament és l’ens enquèelConsellComarcaltédelegadestoteslestas-quesdeturismedelacomarcadelRipollès.Vinculaitreballatransversalmentambtotselsòrgansien-titatsimplicadesenturisme,tantanivellcomarcal,provincial,zonaPirineusiCatalunya.
Actualments’estàtreballantperfuncionaratravésdelafuturaAgènciadeDesenvolupamentdelRipo-llès.Aquesta,ésunensconsorcialpúblicdecaràcterlocalinaturalesaassociativaiinstitucional,dotatdepersonalitat jurídica,pròpia i independent icapaci-tatplenaperalcomplimentdelsseusfinsisotmèsal’ordenamentpúblic.
L’objecte principal de l’Agència és el desenvolupa-ment de mesures i accions per afavorir una majorcohesió i coordinació interorganitzativa, i augmen-tarlacompetitivitatieldesenvolupamentglobaldelacomarcadelRipollès.L’Agènciaactuarà,pertan,comamotordedesenvolupamentdelterritori.Elsobjectiusprincipalsdel’enssón:
dors PRESSTRIP (periodistes) WORKSHOPS(taules de treball amb tour-operadors) BLOG-TRIPS(bloggersprescriptorsdeviatgesainter-net)encol·laboracióambPTCBPGi/oACT
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
L’Escola d’Hostaleria del Ripollès, que depèn delConsorci Ripollès Desenvolupament, es va crearamblaintenciódedonarunaformacióquenos’im-partia a les comarques veïnes i alhora volia donarvalorafegitalsectordel’hostaleriailarestauració.Des de la seva obertura els eixos vertebradors del’Aulad’Hostaleriahanestatbendefinits:formació,potenciaciódelagastronomiaautòctonaisuportalsempresarisdelsectordel’hostaleriailarestauració.Laubicaciódel’aulaesvaferentresnausdelviverd’empresesdelConsorciRipollèsDesenvolupamentiesvafinançarambunfonsFeder.
L’any2003s’inauguraoficialmentl’Aulad’Hostaleriadel Ripollès i s’inicia l’activitat formativa impartintel Programa de Garantia Social d’Auxiliar de CuinaiServeisdeRestauracióielscursosdegranpúblic.
L’octubredel2007s’inicienlesobresd’ampliaciódel’aula:s’agafen2mòdulsmésdelviverd’empresesiesrealitza ladivisióhoritzontalde lafincaamblaplanta baixa i el primer pis. L’octubre de 2008, les
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
El 2013, coincidint amb els 10 anys d’activitat del’Aula,esfaunasegonaampliacióireforma.Estrac-tad’unaampliació(60m2més)iadequaciód’espaisidel’adquisiciódenovamaquinàriapertaldecom-plir amb els nous requisits per impartir formació(aixís’hanpogutobtenirfinsaquatrecertificatsdeprofessionalitatdelServeid’OcupaciódeCatalunya,elSOC).
CONSORCI DE TURISME DE LA VALL DE RIBESwww.vallderibes.cat
HISTÒRIC
Pel 2010 es comença a plantejar la possibilitat dedefinir un nou marc legal pel Patronat de Turismede laValldeRibes(constituït1996)persolucionarcertes irregularitats donades per la forma jurídicadel’entitat(estavadotatdemésfinançamentpúblicqueprivat,limitacióenlasol·licituddesubvencions).Durantel2011,desprésdevàriesreunionsigestionspercercarelnoumarc legal,esdecideixoptarperunCONSORCIonpúblicsiprivatshiestiguinrepre-sentants.Duranttotel2011estreballaperagruparlesdiferentsentitatsdelavallenassociacionssec-torialsperrestarrepresentadesenelnouconsorci.Esredactenelsestatutsdelnouis’aprovenaprin-cipisd’anyentotselsajuntamentsde laVallmen-ys Queralbs. Es publiquen els estatuts definitius alDOGCel23dejunydel2011.
ElConsorcideTurismedelaValldeRibesesvacons-tituir a l’octubredel2012amblavoluntatdereor-denarlapolíticailapromocióturísticadelaValldeRibes.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
22
2 / Anàlisi
Eljulioldel2013esreactivaelConsorci i iniciaunanovaetapadegestióacàrrecdelConsorciRipollèsDesenvolupament
El nou consorci públic-privat ha unit esforços perpromoure turísticament la Vall de Ribes, integratpelssismunicipisdelavalliamblaValldeNúriacomaprincipalmotordelsectoridel’economiadelavallengeneral.ElnouconsorciocuparàelllocqueteniafinsaraelPatronatdeTurismedelaValldeRibes.
•Incrementar i millorar la imatge i la qualitat del’ofertaturísticadelaValldeRibes.
•Coordinar, ajudar i dinamitzar les tasques dedesenvolupamentturísticqueportinatermeles
entitats locals i potenciar la col·laboració entreelles,siescau.
•Promourelacelebraciódeconvencions,semina-ris,trobades iactivitatsanàlogues,denivellsu-pralocalaqualsevoldelespoblacionsconsorcia-des, a fi d’aprofitar i difondre els seus recursosturístics.
•PromourelapresènciaactivadelaValldeRibesen els mercats turístics i també en els òrgansconsultius i de decisió en matèria de turismed’abastsupralocal.
•Proposar el desenvolupament de productes tu-rísticsipromocionarlasevademanda.
•Duratermeelsmandatsquelespersonesien-titatsconsorciades lipuguinencarregarenma-tèriadeturisme i representarels interessostu-rísticsdelaValldeRibesenorganismesd’àmbitsuperior.
•Realitzar qualsevol altra activitat que ajudi alcompliment de les finalitats per a les quals escreaelConsorci.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
Comaenssupramunicipal, téassignadesdiversescompetències, entre elles, la promoció turísticaicultural–en laqual tambés’operacomaoficinadeturisme–ilaprotecciódelpaisatgedelaValldeCamprodon.
Des de la Mancomunitat de laVall de Camprodon,s’impulsaunprojectededesenvolupamentruralin-tegralisostenibleambtresgranseixosd’acció:
1. Promoció, comercialització i distribució delsproductesagroalimentarislocals
Totes les accions que s’emprenen en el marcd’aquestaplanificacióestratègicaimpliquenimpac-teentotselsàmbits.Així,lamilloraenlacomercia-lització del producte agroalimentari local implicacreixementdelsectorprimariireforçamentdel’eco-nomialocal.Aquestcreixementireforçamentimpli-camésimillorgestiódelaterraidelsboscos,amblaconsegüentmilloradelpaisatge.Elpaisatgeésunvalorindestriabled’unapolíticadeturismesosteni-
blequebuscalaconstrucciódeproductesturísticsdequalitat i l’acollidaa lapersonavisitantambelsmillors estàndards, alhora que promou entre elsseusestablimentselmínim impactesobre l’entornielconsumdeproducteslocals.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
26
2 / Anàlisi
ASSOCIACIÓ DE COMERÇ I TURISME DE LA VALL DE CAMPRODONwww.lavalldecamprodon.cat
ACTUALITAT
Lasevafinalitatésladerepresentar,gestionaride-fensar, així com fomentar els interessos comunsdels seus membres. Localitzada a la Vall de Cam-prodonitenintencomptelaimportànciadelsectoreconòmic del comerç i del turisme, aquestaAsso-ciació vetllarà també pel millor desenvolupament,la dinamització i la promoció de quantes activitatspuguinafavoriraquestsector.
ESTRUCTURA
Actualment l’entitat la composen gairebé 150 asso-ciats,téunàmbitd’actuacióques´estàobrintatotalaVall,iestàgestionadaperunaJuntade5membres,totsellscompaginenlestasquespròpiesdel’associa-cióamblesdelsseusestabliments.Aquestajuntaescomplementaamblacol·laboraciódel´AODLdeDes-envolupamentRuraldelaMancomunitatIntermunici-paldelaValldeCamprodonquetéelseupladetreballdirigitadonarsuporttècnicasetentitatsdelterritori.
A la Vall de Camprodon no trobem definit un plad’acció conjunt entre el sector públic (representatper laMancomunitatde laValldeCamprodon) ielsector privat (representat per l’Associació de co-merç iTurismede laValldeCamprodon) jaqueestélapercepcióques’actuaiescol·laboranomésenaccionsconcretes,peròhihaunamancadecoordi-nacióentreambduesentitats.
Es detecten discrepàncies i susceptibilitats entrel’estaciódemuntanyaVallter2000(gestionadaperFGC)ielsensabansesmentats,donantlasensacióquedinslaValldeCamprodonnohihaunúnicpladefinitniconsensuatpertoteslesparts.Escreuquecadascú treballa sota les seves premisses i el seuplad’acció,quenoésdeltotacordatniconsensuatentretotselsagentsimplicatsdelaValldeCampro-don. Cadascú treballa moltíssim en el seu àmbit,peròmancalauniód’esforçosglobals.
delazona•Dinamitzaciódelawebidelesxarxessocials•Noves tecnologies: codis QR dels establiments
associats, webcam des del Pont Nou, aplicacióAppslbdb...
ASSOCIACIÓ PROFESSIONAL D’HOSTALERIA DEL RIPOLLÈSwww.ahripolles.com
ACTUALITAT
L’Associació d’Hostaleria del Ripollès és una enti-tatsenseànimdelucrequerepresentaelsectordel’hostaleriailarestauraciódelRipollès.L’Associacióvetllailluitapelsinteressosdelsseusmembrespertaldefomentarlainterrelacióentrelespersonesdelmateixàmbitprofessional.
L’entitat, com s’autodefineix “aposta i treballa pelturisme de qualitat en una comarca de muntanya,caracteritzada per la gastronomia pròpia i de qua-litat,ambunampliventalld’activitatspergaudirentotselspoblesqueconfigurenelnostreterritori”.
ASSOCIATS
•Hotels,hostalsirestaurants:30•Càmpings:1•Bars:3
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
ElsFogonsdelaValldeRibestél’objectiudecercaridivulgarelsfonamentsdelacuinatradicionalpiri-nenca:investigar-neelsorígensilescaracterístiquesqueladefineixen,recopilarantiguesreceptesivellestècniquesenlapreparaciódelsplats,ifinsitottenirpresent la recuperació dels estris i productes ambquèaquestacuinasemprehaanatacompanyada.Elllegathistòric iungrapatde tradicionshanacabatforjantlabonatauladelaVall,amblavidaapagès,elconreude la terra, lacuradelbestiar, laqualitatdel’aigua,lavigènciadelamatançadelporc,l’abun-dànciadeproductesnaturalsquel’entornproveeix,el treball artesà, i la conservació i manteniment alllarg de tots aquests anys de determinats ingre-dientspropisdelterritori.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
CUINES DE LA VALL DE CAMPRODONwww.cuinesvalldecamprodon.blogspot.com
HISTÒRICUndelstretsprincipalsdelaValldeCamprodonéslasevariquesagastronòmica,tantpelllegathistòric,quehamarcatunacuinatradicionaldemuntanyadegranqualitat,comperlesnovespropostesquesor-geixendelesjovescuinescreatives.AquestéselfilconductorquevaimpulsarelsrestaurantsdelaVallaagrupar-se,l’estiude2005,enl’associacióCuinesdelaValldeCamprodon,ambl’objectiuderecupe-rar, preservar i promocionar aquest patrimoni tansuggerent –gastronomia, productes i tradicions-, id’enriquir-loenlamesuradelquesiguipossible.
ACCIONSL’associació presenta diverses campanyes que esconcreten en tres temporades gastronòmiquesanuals,sempremirantdepotenciar lestradicionsielsproductesdelterritoriidelligar-losalsciclesdelavidaidelaterra.
•TemporadagastronòmicadelaTrumfa-tresset-manesdesetembre.La trumfa o patata de muntanya, és un cul-tiu d’estiu que dóna els seus fruits en finalitzarl’agostidurantelmesdesetembre.AlaValldeCamprodon,alçada,sòliclimafanquecadaanytorniaarribarunapatatanovadetexturafortaisabor inigualable.Els restaurantsde lesCuinesde la Vall de Camprodon presentem llavors lespropostesgastronòmiquesmésdiverses,jasiguiprovenintdelacuinaméstradicionalcomendin-
sant-nosenlacuinacreativad’autor.
• Temporada gastronòmica de la Matança i laQuaresma - tres setmanes abans de Carnaval itresdesprésLaMatançadelporcésunafestaqueduratotundiaienlaqueesconsumeixenlespartsdelporcque no es podran conservar. La resta es sala os’emboteix, i es bull o s’asseca en la més puratradició de la subsistència, preservant l’aporta-cióproteicaicalòricaperalarestadel’any.Peròlamatançatambésuposauncanvienl’ali-mentació,perquèelsproductesacabatsd’elabo-rarnecessitentempsdecuraciópersermengí-vols.LaQuaresma,gastronòmicament,suposalaintroducciód’alimentsalternatius,sovinttambébenconservats,comsónlessalaons.Llegumsiverdures d’hivern acaben de composar la dietad’aquestaèpocadel’any.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
31
2 / Anàlisi
tivesielsabordelacarndepoltreiapostantpelmanteniment d’un sector tradicional i, alhora,estratègic,hemdeciditabordaraquestproductetotportant-loalesnostrestaulesperfer-nedifu-sióipedagogia
ALGUNES CONCLUSIONS SOBRE L’ANALISI DE GESTIÓ TURÍSTICA
Observant la gestió dels diferents gestors turísticsdelacomarca,aixícomlesvaloracionsd’algunsdelsresponsablesd’aquestes,espotconcloureques’haacabatcreantunmodeldegestióturísticaineficienti insostenible econòmicament. Es constata, perexemple, que moltes de les accions promocionalsque es porten a terme no es projecten a l’exterior,aforadelacomarca,aixídoncsnocreennotorietatper poder mantenir un flux de visitants satisfacto-rientemporadesbaixes.Peròunaconstatacióméssorprenent –i preocupant– és la duplicació i tripli-caciód’organismesquetreballenenelterritori,quecomportaqueunmateixestablimentturísticpaguidiferentsquotesadiversesassociacionsquesegu-ramentbusquenelmateixobjectiu.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
32
2 / Anàlisi
té molt a veure amb la identitat pròpia de lesvalls,ialamancad’identitatcomarcal.Lesvallspresenten una dinàmica endògena basada enbona part en factors emocionals i seguramenthistòrics que priven en algun moment de plan-tejar-senousescenarisdefutur.Aquestaspecteésclaual’horadeformularunanovaestratègiaturística,ipodriaarribaraseruntalód’Aquil·lesd’aquestanovaestratègia,sinósesuperenmoltsdelsprejudicishistòricsqueplanenenladescon-fiançamútuamanifestadaentoteslesreunionsientrevistesmantingudesambelsdiferentsorga-nismesturístics.
•Raonsdetradicióturística.L’organitzacióactualtéaveure,enbonapart,araonsobjectivesdetra-dicióturística.Perexemple,CamprodoniValldeRibescomadestinacionsd’estueigaprincipidelsegleXX.PeròcaldirquesomaprincipidelsegleXXiprobablementlesdinàmiquesactualsdistenmoltdelesqueestructuravenunadestinacióalseglepassat.Unareflexiósobreelshàbitsturís-ticsactualsensportariaràpidamentaconclourequecadascundelstresterritorisqueestructurenturísticamentelRipollèsésexcessivamentpetit,i no configura una experiència completa sufi-cient.Esdiu,perexemple,quesialgúconeix la
comarcaésperCamprodon,peròunaafirmaciód’aquesttipus(repetidaaraiadéspermoltsdelsagents públics i privats de Camprodon) no sesostésobrecapdadaobjectiva,sobrecapestudidepúblic, iobviaunaclarainecessàriadiferen-ciacióentreelpúbliccatalàil’estranger.
•Raonsinercials.Creiemquemésenllàderaonsdiscutibles,peròsimésnoargumentables,hihaalgunesraonsquenosesostenenenresmésqueinèrciesiprejudicisarrelatsalllargdelsanys.Esconstataunacertafilosofiadecampanar,iestro-baafaltarclaramentunanecessàriadinàmicadecomplicitaticomportamentcol·laboratiu,queésfonamentalperaunabonapraxienlapromocióturísticad’unadestinació(elqueimportaésquelagentvingui,desprésjaesdistribuirà).Aquestainèrciaimpedeixquealgunspuguinveurelane-cessitatd’iniciarnovesdinàmiquesdepromoció,l’assumpció de noves tècniques i especialmentl’orientacióanousobjectius.
supost disposat per cada organització és moltminsoipermetnomésalgunesaccionsmínimessenseprojecció,senseefectesrealsenpromocióturística.
–Altreballarambdiferentsplansd’acció,aixòhaacabatafectantlaimatgedelacomarca;nohihacapfilconductorcomú,nohihauntretdiferen-cial que la gent tingui al cap quan li parlem delRipollès
–Empobrimentdel’oferta,odelaimatged’aques-ta. No hi ha la mentalitat de fer moure un visi-tant d’un lloc a l’altre de la comarca per poderaugmentar lasevaexperiència isatisfacció(ex-ceptuant l’acció pròpia dels establiments, que
ofereixen informació sobre atractius de tota lacomarca i fins i tot de les comarques veïnes).peròaixòacabareduintl’oferta,escurçal’estada,inoposaenvalortotelpotencialdelacomarca.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
35
2 / Anàlisi
A continuació es mostra el resultat de l’estudi del’oferta hotelera i d’allotjaments de la comarca delRipollèsdistingint lestreszones:baixRipollès,ValldeRibesiValldeCamprodon.
La font d’aquesta informació és elaboració prò-pia.Lametodologia ques’haseguitperadquirir lainformacióés laprospeccióde lespagineswebdecadaundelsestabliments.Enelcasdenotenirpà-ginaweb,s’hafetatravésdeportalsiintermediarisd’internetonhihapenjadainformaciódelsestabli-ments.Sipercapd’aquestsdoscanalsobteníemlainformació, o aquesta era confusa, s’ha procedit afertrucadespersonalitzades.
Elsconceptesestudiatssónelssegüents:
Nomdel’establiment MunicipiTipusd’establiment(hostal,hotel,càmping...) Nivell de qualitat (espigues, estrelles, catego-
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
39
2 / Anàlisi
CAPACITAT HOTELERA I ALLOTJAMENTS
ESTABLIMENTS HABITACIONS / PARCEL·LES PLACES
Baix Ripollès
Vall de Ribes
Vall de Camprodon
Baix Ripollès
Vall de Ribes
Vall de Camprodon
Baix Ripollès
Vall de Ribes
Vall de Camprodon
HOTELS 9 19 29 167 515 468 347 1.162 1.023
CÀMPINGS 7 3 4 616 225 653 1.841 800 1.648
TURISMERURAL 74 48 29 253 137 129 656 333 297
ALBERGS/CASESCOLÒNIES 3 6 8 23 0 5 203 721 873
APARTAMENTSRURALS 16 33 33 55 72 72 141 165 165
TOTAL 109 109 103 1.114 949 1.327 3.188 3.181 4.006
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
40
2 / Anàlisi
Les tres zones presenten un nombre similar d’es-tabliments,ladiferènciarecaueneltipusd’establi-ment. Les Valls de Ribes i Camprodon tenen mésestablimentshotelersqueelBaixRipollès,aixícomcases de colònies, albergs i apartaments rurals.Aquestfets’inverteixenelnombredecàmpingsitu-rismerural,onéssuperioralbaixRipollès.
LesVallsdeRibesiCamprodontenenunallargatra-dicióturística,fetqueinflueixambelnombred’ho-tels ja que normalment són establiments familiarsque passen de generació en generació i d’aquestamaneraesmantenenoberts.
Elturismeruralhapatitunincrementnotableambelsúltimsanys.L’any2000hihavia17establimentsrurals(turismerural iapartamentsrurals);el2014n’hi ha 233. El baix Ripollès és aquesta tipologiad’allotjamenttéméspreeminència,ambun49%deltotaldel’ofertadelacomarca.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
41
2 / Anàlisi
Lacapacitatdeplaceshoteleresid’allotjamentsésmoltsimilaralBaixRipollèsialaValldeRibes,en-torn dels 3.185 establiments, i un 20% superior alaVall de Camprodon.Aquesta última presenta unnombreelevatdeplaceshoteleresidecàmpings.
El Baix Ripollès ha augmentat la seva capacitatd’allotjamentenelsúltimsanysdegutalturismeru-ralielscàmpings.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
42
2 / Anàlisi
DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC
A l’hora d’avaluar el desenvolupament turístic delRipollèsésimportanttenirencomptelessegüentsdades que ens reflecteixen directament el grau decapacitat,proactivitatisensibilitatdelsagentsturís-ticsdelestreszones:
•Opció de reservar online a través de la web del’establiment
•Opció de comprar a través d’un intermediaricomperexempleBooking
Gairebé un 40% dels establiments de la Vall deCamprodonesvenenatravésd’intermediariscomBooking, Costa Brava verd Hotels,Agora, Bedand-breakfast.eu..Aquestfetésmoltrellevantalhoradevalorar laVall de Camprodon com un punt turísticmadur.
Pelquefaalavendadepaquets,un10%delsesta-blimentsdelaValldeCamprodonvenenpaquetstu-rísticsatravésdelessevespàginesd’internet.Des-prés d’algunes entrevistes amb els agents, podemafirmarqueelproblemagenerald’aquestesaccionséslacomercialitzaciódelspaquets.Elsagentstenenl’empentapercrearpaquetsentreellsperò,enge-neral,noacabentransformant-losenventesdirec-tesrellevants.
En general, les Valls de Ribes i Camprodon tenenmésconscienciaturísticaquealbaixRipollès,sentmajoralaValldeCamprodon.Totiaixí,ladiferènciaentreelsindicadorsnumèricsdelestreszonesnoéstangrancomfaunsanysenrere.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
44
2 / Anàlisi
SERVEIS ESPECIALS
BAIXRIPOLLÈS
VALL DE CAMPRODÓN
VALL DERIBES
TOTAL
Bicicletes 4 0 5 9
Adaptatminusvàlids 3 0 3 6
Energiesrenovables 2 0 1 3
Gimnàs 3 0 0 3
Pistadepàdel 5 1 2 8
Campdefutbol 5 4 4 13
Piscina 18 12 12 42
Granja/hort 9 3 4 16
Tallers/act. 4 0 3 7
EstrellaMichelin 1 0 0 1
Spa,saunaosimilar 3 6 6 15
Parcinfantil/zonajocs 7 12 10 29
Botiga 4 3 3 10
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
45
2 / Anàlisi
COMPARATIVA AMB COMARQUES VEÏNES
Acontinuacióesmostren lesdadesdecapacitatshoteleres i d’allotjament de les comarques veïnesalRipollèspertaldecompararlasituaciódelaco-marca.
Cal tenir en compte que aquestes dades s’han ex-tretdelaGeneralitatdeCatalunya,iperpoderferlacomparativatambés’haseguitlamateixafontenelcasdelRipollès.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
46
2 / Anàlisi
ElRipollèséslasegonacomarca,desprésdelaCer-danya,pelquefaalnombred’establimentshotelers.Quant a turisme rural i càmpings es manté forçaequilibradaamblarestadecomarques.
En relació al turisme rural, el Ripollès es troba enquarta posició, la resta de comarques presentenmés nombre de places d’aquests tipus d’establi-ment,exceptuantlaCerdanya.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
47
2 / Anàlisi
NIVELL DE QUALITAT
Per valorar el nivell de qualitat dels establimentshotelersid’allotjamentsdelacomarcadelRipollès,ensfixaremamblesdiferentscategoritzacionsjaes-tablertes:
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
48
2 / Anàlisi
Elsresultatsdel’estudisónelssegüents:
HOTELS
El 66% dels hotels del baix Ripollès estan a la ca-tegoria inferiorde“pensióohostal”;encanvia lesVallsdeRibesiCamprodonmésdel50%delshotelsestanrepartitsentre2,3i4estrelles,sentlaValldeRibessuperiorenaquestaspecteambun68%delshotelsdinsd’aquestestrescategories.
Nohihacaphotelde5estrellesalacomarcadelRi-pollès.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
49
2 / Anàlisi
TURISMERURAL
Només el 6,6% dels establiments de turisme ruraldelRipollèsestancategoritzats,10deltotaldels151establiments.
El 80% estan al baix Ripollès i el 20% a laVall deCamprodon;alaValldeRibesnon’hihacap.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
• Necessitat constatada d’estructurar i ordenarmillorl’ofertaturística,decaraaobtenirunposi-cionamentclardeladestinació.
• Necessitat d’impulsar estratègies de promocióde la destinació que siguin realment efectives.Esconstataunaimportantdesafeccióenrelacióambtotselsensdepromocióturística,perraódemancad’efectivitat.
•L’impulsalacomercialitzacióespercepcomunaoportunitat. La idea d’estructurar l’oferta de lacomarca, la paquetització, i l’obertura de nous
canalsdecomercialitzacióésbenpercebutpelsagentsturísticsdelacomarca.Recelen,però,dequicomiquanespottirarendavantunainicia-tivad’aquesttipus,alaqualdonarienunsícon-dicionata:laparticipaciódelsectorprivat,alfetque es faci a nivell comarcal però d’una formaquenominimitzilesValls.
CONCLUSIONS SOBRE L’OFERTA D’ALLOTJAMENT
LesdadescorroborenquetantlavalldeCamprodoncomladeRibesdisposend’unaofertaturísticamésdesenvolupada que el baix Ripollès, especialmentenelmónhoteler,mésdesenvolupatidemésqua-litatengeneral.Totiaixí,queelbaixRipollèstinguielmajorpercentatgedeturismerural,aixícompelque fa als càmpings, fa que aquest territori tambéjuguiunpaperrellevanten ladinàmicaturísticadelacomarca.
En aquest sentit, les dades matisen conceptes co-munamentacceptats(prejudicis)queatorguenunatotalpreeminènciaturísticaalavalldeCamprodon,
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
52
2 / Anàlisi
ialatradiciódeRibes.Acceptantelmajordesenvo-lupamentturísticde lesvalls,queés innegable, lesdadesdesmenteixenqueelbaixRipollèssiguiunte-rritoriestrictament“industrial”.Entotcashauríemdedirquenoés“nomésindustrial”,jaquelasevaac-tivitat turística pondera notablement en el conjuntdelacomarca.
• Tot i que és molt clar que qui lidera la qualitatturísticaéslavalldeCamprodonienpartladeRibes,icaltenirmoltclaraixòenelmomentdeformularpropostesdefutur.
•Enqualsevolcas,l’estructuradel’ofertad’allotja-mentfacilitapensarenunasoladestinacióturís-tica, especialment si comparem aquesta ofertaambladelescomarquesveïnes.
•Lesnecessitatsactualsdelmercattambésónungran argument per reunir tota aquesta oferta iiniciar accions conjuntes de promoció i comer-cialització.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
61
2 / Anàlisi
TIPOLOGIA DE CUINA
Pelquefaaltipusdecuina,totiquenoespotafirmarqueesperfiliuneixdistintiuclar,síqueéscertquela majoria de l’oferta gira entorn a conceptes comaracuinacatalanacasolana,cuinademercat...Moltprobablement,uncomúdenominadordelamajoriadel’ofertaseria:
La seva opció gastronòmica justament corroboraelseixosabansdefinits,jaquelasevaopcióculinàriaestàtotalmentbasadaarecuperarundiscurssobrelacomarca,elsseusproductes,lasevatradició.
LES ORGANITZACIONS DE PROMOCIÓ DE LA CUINA I LA RESTAURACIÓ
•FogonsdelaValldeRibes•CuinesdelaValldeCamprodon• L’Associació Professional d’Hostaleria del Ripo-
llès•l’Aulad’HostaleriadelConsorci
Queunacomarcatanpetitatinguiquatreorganitza-cionsdedicadesbàsicamentalamateixamissiónoéshabitual,ientotcasprobablementésineficient.No hem sabut trobar cap argument estrictamentgastronòmicoculinarique justifiqui l’existènciade
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
Sobrel’eficàciadelasevaacciótambéésforçadis-cutible,jaquemalgrattotnos’haaconseguitportara terme iniciatives promocionals rellevants, com síque han assolit altres destinacions. Per posar al-gunsexemples:lacuinavolcànicadelaGarrotxa,lescampanyes dels calçots a Tarragona, la gamba dePalamós, etc. Tampoc han aconseguit generar ac-cionsdeprestigicol·lectiusobre lacuina,comhanimpulsatorganitzacionssimilarsaOsonaoalazonade Girona, basades en la cooperació entre establi-ments,iaccionsdepromocióconjunta.
marcal, sobre la personalitat gastronòmica delRipollès,ilasevaqualitat
• Impulsar accions de promoció que siguin veri-tablementeficaces,queatreguinnouspúblics i
en temporades poc freqüentades (normalments’impulsen accions de promoció gastronòmicaen la temporada baixa de destinacions turísti-ques).
Els elements hi són, només falta ordenar-los i es-tructurarunaestratègiacomunaquefacidestacarlacuinadelripollèsdeformaexitosa.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
63
2 / Anàlisi
Laramaderia,sobretotl’extensiva,éslaprincipalfontderiquesaagràriadelterritori.Actualmentl’econo-miaramaderaesfonamentaenelbestiarboví,mésenlavacadecarnqueenladellet,desprésdelcan-vid’orientacióqueesvaproduirambl’entradaalaUnió Europea. L’existència de marques de qualitatidecertificacióecològicadonenunaltvalorafegitaaquestesproduccions.Caldestacarenelcasdelboví de carn, les marques d’etiquetatge facultatiupropietatdel’AssociaciódeRamadersdelRipollès:
Llangonisseta i embotits elaborats ambcarndeporcdelRipollès
PoltredemuntanyadelRipollès
Xaidel’AssociaciódepastorsdelRipollès
LletiderivatslàcticsdelRipollès
TrumfadelaValldeCamprodon
CocadelRipollès
2.3.3 / PRODUCTES AGROALIMENTARIS
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
64
2 / Anàlisi
A través del Consorci Ripollès Desenvolupaments’hacreatunamarcadequalitat “ProductedelRi-pollès” que engloba els productes agroalimentarisdequalitatproduïts,transformatsi/oelaboratsalacomarca iambcaracterístiquessuperiorsa lamit-jana.
Per potenciar aquests productes del territori, desdelConsorciRipollèsDesenvolupamenttambés’hatreballat en la creació d’associacions del sectoragroalimentari.Sónlessegüents:
1-Associació de Criadors d’Eugues de MuntanyadelRipollès
2-AssociaciódeRamadersdelRipollès
3-AssociaciódePastorsdelRipollès
4-AssociaciódeCarnissersiXarcutersdelRipollès
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
Tal com s’afirma al Pla d’Acció del CRD: “part deles oportunitats del creixement i millora del sectorestan lligades a la indústria agroalimentària, en elsentit que es pot donar valor afegit als productesdeautòctonsdequalitatqueenaquestsmomentss’estanproduintalacomarca.Amés,calesmentartambé les oportunitats que es deriven d’activitatsrelacionadesocomplementàriescomelturismeru-
En aquest sentit, es constata la necessitat que elsproductorsdelRipollèsi,arreldel’estudiactualso-bre la millora de la difusió i comercialització delsproductesde laterra,coneguinaltresexperiènciesreeixides sobre el tema. De la mateixa manera, estractad’unsectorquerequereixd’accionsdereforç,essencialmentanivell formatiu idedifusió,per taldemillorarenlagestió, innovacióiconsolidaciódelessevesrespectivesempreses.”
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
Volemsubratllarqueaquestadimensiódelsproduc-tesagroalimentarispotserunaoportunitataexplo-tar en el futur no gaire llunyà si s’estableixen unespautes d’acció comunes i compartides, amb el su-portd’accionsdepromocióadequades.
Lainterrelacióentreproductorsirestaurantshadesermésestreta.Peròsobretotl’acciódelsrestaura-dors ha de ser rellevants per a l’acompliment delsobjectius de millora del producte, l’atractivitat i elposicionamentdelacomarca.
Més enllà de la seva transcendència històrica, elmonestirdeRipollésundelsmonumentsromànicsmés importants de Catalunya. La portalada és lapeçaromànicamésimportant,altramentconegudacomLaBíbliaenpedra.ActualmentenprocésdeserdeclaradapatrimonimundialdelaUNESCO.
Unaaltrajoiaromànicaéselclaustrededobleplan-ta.Al’interiordel’esglésiahihalestombesdelcomteGuifréelPelósideRamonBerenguerIII,entrealtres.Laclaupercomprendrelatranscendènciahistòricadel monestir de Ripoll la trobem al Centre d’Inter-pretaciódelMonestir,situata lacapelladelaCon-gregació,construïdaalsegleXVIIal’esglésiadesantPeredeRipoll,contiguaalmonestir.
Fundatel885tambéperGuifréelPelós,enelmarcde la seva estratègia repobladora, la primera aba-dessafoulasevafillaEmma.Fouelprimeri,durantunes quantes dècades, l’únic monestir femení deCatalunya.
L’esglésiadelmonestirtéplantadecreullatinaiunasola nau.A l’interior és remarcable el retaule de laVergeBlancaisobretotelconjuntescultòricdelDa-vallament,odelSantíssimMisteri(1251).Esconser-vatambéunpetitclaustred’estilgòtic.
ElmitedelcomteArnauéspresentiposatenvaloren diferents indrets de la comarca, especialment alGombrèn(castellicentred’interpretació)iaSantJoandelesAbadesses(Centred’interpretació).Ésunmitequerebladesdelpuntdevistadelpatrimonimaterialiimmaterial,elricpassatmedievaldelacomarca.Caltenir-lo en consideració i potenciar-lo amb equilibri
2.3.4.1 / DESCRIPCIÓ DE L’OFERTA MÉS RELLEVANT
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
ElRipollèsésunadelescomarquesambunpassatmedieval més ric de Catalunya, sobretot centraten el romànic. D’una banda, disposa del monestirfundacional de Catalunya (Santa Maria de Ripoll),el primer dels grans monestirs que configuren elmapabenedictí(idespréscistercenc)deCatalunya,alqualseguiranPoblet,SantesCreusiMontserrat.L’altregranmonestir,eldeSantJoandelesAbades-ses, és rellevant com a joia del romànic, per la be-llesaarquitectònicaipelsseuscontingutspatrimo-nials,sobretoteldavallament.
Peròlalecturadelromànicnoacabaambelsmones-tirs.Defet,elterritori,lasevahistòria,noespotcom-prendre sense l’estol d’esglésies romàniques queestructurenelterritoridelacomarca.Capd’ellesnodestacasobradamentsobre lesaltres,peròcadas-cunad’ellesajudaadibuixarunrecorregutmoltricperunterritoriielseupaisatge.Pertantelromànicésclaramentundelselementsqueajudenaconfi-gurarladestinacióturísticaiadibuixar-neelsseusatributsd’autenticitat.
Algunes conclusions
• El patrimoni romànic de la comarca és un bonfonamentperalaconstrucciódelapersonalitatdeladestinació.Monestirsiesglésies,conjunta-ment amb la història fundacional de Catalunya(Guifré,AbatOliba)
•TerradeComtesiAbatshaposatlesbasesd’unproducte territorial, que ara però s’ha d’eixam-plar a la resta de la comarca, amb una lecturamés global de l’època medieval i del patrimoniromànic.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
75
2 / Anàlisi
Lespassejadesconsideradesméscurtesid’unnive-llbaixdedificultatnolesheminclòsenaquestllistat,tot i que existeix una gran oferta a la comarca delRipollès. Igualque l’ascensióalsdiferentscimsdelRipollès.Noméss’hantingutencompteaquellesru-tesqueformenpartd’una“marca”ouncircuitbenestructurat.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
76
2 / Anàlisi
AlRipollèstrobemunagranvarietatderutes i tra-vesses que transcorren per diferents punts de lacomarca.Lesrutesambmésdificultat,peròtambéambmillorspaisatges,estrobenalesVallsdeRibesiCamprodon.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
77
2 / Anàlisi
A continuació es mostren els diferents esdeveni-mentsesportiusde lacomarcaquehantingut llocdurantaquestany2014.
2.3.5.1 / ESDEVENIMENTS ESPORTIUS
NOM POBLACIÓ GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES
MaratóHivernal Campdevànol x
ErmitesdeRipoll Ripoll x
DerbyInternacionaldeCiutadansALWC(esquí)
LaMolina x
GranPremiCEAPIberdrola(esquí) LaMolina x
Duatlódecarretera SantJoandelesAbadesses x
CopadelMónSnowboard-Boardercross LaMolina x
KmVerticald'Ogassa Ogassa x
TrialdeSantigosa SantJoandelesAbadesses x
TravessaValldeNúria-Ulldeter ValldeNúria x
LaTrineu LaMolina x
Corriolsdefoc VallfogonadeRipollès x
CursadeSantAmand Ripoll x
MollóTrailcamídelaRetirada Molló x
BategaalBac Planoles x
CursadelComteArnau Campdevànol x
Bastions RibesdeFreser x
UltraTraildel'Emmona SantJoandelesAbadesses x
Territorid'Isards Camprodon x
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
78
2 / Anàlisi
Compodemobservara la taulaanterior,hihaunagran quantitat d’esdeveniments esportius a la co-marca del Ripollès, uns 41 de ressenyats. Actual-mentaqueststipusdecursesestanenaugeicon-
seqüentment, al ser el Ripollès una comarca ambungranvalornaturalipaisatgístic,creixendeformaexponencial.
Entrevalls Queralbs-Setcases x
UltraTrailUlldeter Setcases x
Setdellonga VilallongadelTer x
Bicitrailer Vallter
ValldeRibesExtremSeries RibesdeFreser x
TravessaNúria-Queralt-Berga Queralbs x
OlladeNúria ValldeNúria x
Copacatalanadetrial Vallter x
BTTMinerad'Ogassa Ogassa x
MercatdelComteArnau SantJoandelesAbadesses x
ValldeRibesXS RibesdeFreser x
Vallterduatlóhybrid Setcases x
EsquelladePardines Pardines-ValldeRibes x
Anarfentruralrunning RibesdeFreser x
BTTTerritorid'Isards ValldeCamprodon x
CursadelaMarrana Setcases x
UPTeamTrailSetcases Setcases x
MemorialXaviTondo Setcases x
CronoescaladadelCremalleradeNúria Queralbs x
CursademuntanyaColld’Ares Camprodon x
CursadelTaga SantJoandelesAbadesses x
TrailTerradeComtesiAbats Ripoll x
Cursainternacionald'atletismedefons Ripoll x
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
Lamajoriad’agentsturísticsdelacomarcavalorenpositivament aquests esdeveniment ja que els hiomplenelsseusestablimentsdurantalgunscapsdesetmanafluixosdurantl’any.Algunsd’ells,col·labo-rant directament amb l’organització de les curses,ofereixen descomptes i ofertes que es publiciten atravésdelaweb,comperexempleEmmonaoTraildeTerradeComtesiAbats.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
81
2 / Anàlisi
VALL DE NÚRIA
L’estaciódemuntanyaValldeNúria,d’unariquesanatural i paisatgística única, està situada dins delPirineuOriental,eneltermemunicipaldeQueralbs.DominantundelspuntsméselevatsdelaValldeRi-bes,estàenvoltadapercimsdegairebé3.000me-tresid’onneixenmultituddefontsitorrents.
-ElsantuaridelaMaredeDéudeNúria:Aquasidosmilmetresd’altura,ofereixnosolsunrecernaturalentregranscims,sinótambéelreceres-piritual d’un santuari marià d’arrels i tradicionsantigues.Espaiidoniperorganitzar-hirecessosidiesdemeditacióipregària.
Vallter 2000 es troba en un cercle d’origen glacial(cercledeMorens–UlldeTer),alazonamésorien-tal del Pirineu (Girona), a la comarca del Ripollès idinseltermemunicipaldeSetcases.Estractad’unaestació acollidora i familiar, amb gairebé 35 anysd’activitatcomapistad’esquí.
Envoltada de cims (alguns d’ells sobrepassen els2.800m),labasedel’estacióestàsituadaa2.000md’altitudsobrelavalldelriuTer.Lasevaprivilegia-da situació geogràfica permet contemplar una pa-noràmicaúnicaiexcepcional.Desdelacota2.535mesdivisalabadiadeRosesielcapdeCreus(CostaBrava).
Aquesta situació la converteix en lloc ideal per lapràctica de l’esport de muntanya a l’aire lliure: es-quí de muntanya, raquetes, bakcountry ski, campsde neu, tallers de nivologia, esquí alpí, snowboard,freeride,descensambtrineuodescensambtubby.Vallter2000disposad’unagranvarietatd’activitatsiserveispermetpodergaudird’unaexcel·lentexpe-riència.
Instal·lacions i serveis:
- Pistes d’esquí i Snow amb telecadira, teleesquí,cintestransportadores,telecorda
-Allotjament:XaletRefugiUlldeter- Restauració: Frankfurt La Borda, Cafeteria Les
Molló Parc és el parc d’animals dels Pirineus queocupaunasuperfíciede10hectàreesdinsdeltermemunicipaldeMolló(Ripollès)iauns600metresdelseunucliurbà.
Instal·lacions i serveis:-Zonesdedescans-Cafeteria-Zonadepícnic
Activitats que es poden realitzar:-Recorregutalparcambelqueespotgaudirdela
naturadurant2i3hores.Elrecorregutindicatper-metcaminarentrecérvols,dainesicabirols;veu-recoms’alimentenidescansenelsanimals,comesrelacionenentreells,juguenitenencuradelessevescries,entrealtres.Aixímateix,elparcguiaalvisitantcapalrecintedelscaprins,ocupatperlaCabraHispànica,id’altresrecintesons’hipo-dranobservarmuflons,óssos,isardsimarmotes.Amantsdelanatura,senderistes,muntanyencsipúblic tant infantilcom juvenilescitenaquí,aMolló Parc, públic pel qual s’han previst inicia-tives educatives i culturals diverses. En aquest
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
84
2 / Anàlisi
sentit,durantelrecorregutiatravésdediversesactivitats, el visitant pot apreciar la flora, apre-nentadistingirpins,roures,alzines,freixes,grè-vols, alberedes, faigs, etc.; i a gaudir dels seuspratsidel’encantdelboscmixtdelPirineu.
-MollóParcd’aventura.L’espai, faunahectàrea,comptaambunboscd’avets-algunsfan40me-tres-iaprofitaeldesnivelldelsòlperalainstal·la-ció de 54 jocs, entre ells, tirolines i ponts tibe-tans.Entotal,hihaquatrecircuitsambdiferentsnivellsdedificultatenfunciódel’alçadail’edat.Und’aquestsestàpensatperanensd’entre2a5anys.
Actualmentvisiten les instal·lacions25.000perso-nes,xifraquevolenaugmentaramb10.000visitantsmés per recuperar les continuades inversions querequereixaquesttipusd’instal·lacions.
CONCLUSIONS SOBRE ELS PRODUCTES TURÍS-TICS DE NATURA
ElrecursprincipaldelRipollèsestrobaenlasevana-tura,ienelsseusatractiuspaisatgísticscomlesacti-vitatsdeturismeactiuques’hipodendesenvolupar.Per tant, cal enfocar en aquesta línia de recursos,productesiactivitats,l’esforçmésimportantperlapersonalitzaciódiferencialdel’ofertadelacomarca.D’altrabanda, lacomarcahaviscutmoltdetempsarreceradasotarecursosquehanestattractorsdela comarca, ambdós gestionats per Ferrocarrils delaGeneralitat:ValldeNúriaiVallter2000.Peròaixòtambéhageneratunagrandependènciad’aquestsrecursos per a la resta d’oferta de la comarca, es-pecialmentl’ofertahotelera.Enaquestsentit,quanespecialmentValldeNúriahainiciatunagestióméscompetitivapelquefaalasevaexplotació,aixòhagenerattensions.
D’altrabanda,espotapreciarlainiciativaprivadadelacreaciódelMollóParc,unainiciativaqueajudaalacompetitivitatdelacomarcaaportantunnoual·li-cient bàsicament enfocat al turisme familiar, peròprenentlanaturacomapretext.Iniciativesd’aquesttipusenriqueixenl’ofertadelacomarca,iajudenal
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
• Tot i la riquesa natural de comarca, caldrà ferunesforçperpersonalitzardeformadiferenciall’oferta de natura. En línia del que va fer el Pa-llars Sobirà amb el ràfting, probablement siguieltreckingirunningdospossiblesactivitatsquepuguinaportarexcel·lènciaalacomarca,entantquesónduesactivitatsjaarreladesiquepodenesdevenirelementsdistintius.
•Igualment,calferunareflexiósobreelsproduc-tesqueofereixenlesvallsdeRibesideCampro-don,enlalíniadeconstruirproductesterritorialsemblemàtics, que ajudin a la categorització delesvallsenelmercatturístic.
• Es verifica la necessitat d’un acostament delsagents turístics a Ferrocarrils de la Generalitat.Els responsables de la gestió de les estacionsmanifestenlasevaoberturaapactarunaestra-
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
86
2 / Anàlisi
Alllargdel’anyesportenatermealgunesactivitatsprogramades per públic individual; es tracta de vi-sites guiades, tallers i excursions on els visitantspodenassistir-hisensenecessitatdeserunmínimgrupdepersonesnidereservarprèviament.
Aquestainformacióésextretadel’agendaqueportaa terme el Consorci Ripollès Desenvolupament del2014.
2.3.6 / ACTIVITATS ORGANITZADES
ACTIVITAT LLOC GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES
Terra de Comtes i Abats
MonestirdeSantJoandelesAbadesses SantJoandelesAbadesses x x x x x x x x x x x x
MonestirdeRipollicentred'interpreta-ció
Ripoll x x x x x x x x x x x x
CastelldeMataplanaiMuseudelComteArnauaGombrèn
Gombrèn x x x x x x x x x x x x
Museu Etnogràfic
Taller"Femunxai" Ripoll x x x x x x x x x
Taller"Fesdemonjocopista"al'Scrip-torium
Ripoll x x x x x x x x x
VisitaguiadaalmuseuiFargaPalau Ripoll x x x x x x
Taller"Lasetmanadelesjoguines" Ripoll x
El Ripollès Convida
ElCastellielmuseudelComteArnau Gombrèn x x x x x x x x x x x x
EspaiNatural:LesGorgesdelFreser Queralbs x
CincSeglesForjantRipoll Ripoll x x
ElMolípetit,elmolídelesabadesses SantJoandelesAbadesses x x x x
Lapetjadadel'Abat Ripoll x x x x
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
87
2 / Anàlisi
Compodemobservaralcalendarid’activitatsorga-nitzades,lamajorpartd’ellestenenllocalbaixRipo-llès. En general, hi ha una falta d’activitats progra-madesqueespuguinferperpúblicindividualisense
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
88
2 / Anàlisi
Al Ripollès hi trobem 13 empreses de guiatges. Lamajoria d’elles treballen amb temes relacionatsamblanatura,sobretotesportsd’aventuraiexcur-sionisme.Aquestes,totiqueestanobertesatotalacomarca,acostumenaferlessevesactivitatsalesVallsdeRibesiCamprodon,ontrobenlescondicio-nesoptimesdepaisatgesimuntanyes.
A continuació es detallen les empreses de guiatgedelRipollès:
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
89
2 / Anàlisi
CONCLUSIONS SOBRE LES EMPRESES DE GUIATGES
És important assenyalar l’existència d’un nombrerellevantd’empresesorientadesageneraractivitatturística.Tot iaixí,es tractad’empresesd’unacer-tafragilitat,microempresesquepodenihandeferencaraunrecorregutdeprofessionalitzacióicreixe-ment. Són claus, en qualsevol cas, per a la milloradel’atractivitatdelterritori,ilamodernitzaciódelasevaoferta.Qualsevolaccióqueesportiatermeleshadetenirencompte i leshadepotenciar,comaelementclaudelsector turístic, tant rellevantcoml’hostaleriailarestauració.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
Aquestarepeticiód’esdeveniments,sumatambunafaltad’organitzaciócomarcal,a lamancadecalen-daritzaciócoherent,portaaunapèrduad’esforçosifaltad’efectivitatalhoradepromocionarelsesde-veniments. Actualment es troba a faltar una pro-moció que arribi a l’exterior; comunicar els esde-veniments de forma conjunta i organitzada podria
• Obrir un debat sobre la proliferació, al nostreentendre excessiva, de microesdeveniments.Valdria més, si fos possible, apostar per menysesdeveniments que assolissin major potència imajornotorietat.
•Obrirundebatsobrelacalendaritzacióordenadad’aquestsesdeveniments,ilapossibilitatdepac-tar una agenda comuna, que es pugui difondreconjuntament.
• Especialment pel que fa a esdeveniments simi-lars, seria bo arribar a acords per unificar es-forços d’organització i de difusió, per tal queelsesdevenimentsaplegatsesdevinguinsenyesd’identitatdelacomarca.
• Abordar el repte que la difusió dels esdeveni-ments esdevingui un factor de millora del posi-
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
94
2 / Anàlisi
cionamentde lacomarca, ipossibilitarpertantla difusió a escala nacional. Els esdevenimentspodenserunrevulsiunouperalapromociódelacomarcaanivelldeCatalunya,incrementarlesvisites de dia i els consums de restauració. Emel futur, l’augment de pernoctacions es veuriaafavoritperl’organitzaciód’esdevenimentsméspotents,queconvidessinapassardiversosdiesalacomarca.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
95
2 / Anàlisi
FESTESMAJORS POBLACIÓ GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES
FestamajordeSantEudald Ripoll x
FestamajordeCamprodon Camprodon x
Festamajorpetita,SantJoan Campdevànol x
FestamajordeNevà x
FestamajordeToses Toses x
FestamajordeQueralbs Queralbs x
FestamajordePardines Pardines x
FestamajordeRibesdeFreser RibesdeFreser x
FestamajordelesLlosses LesLlosses x
FestamajordePlanoles Planoles x
FestamajordeVallfogonadelRipollès VallfogonadelRipollès x
FestamajordeSantPaudeSegúries SantPaudeSegúries
FestamajordeGombrèn Gombrèn x
FestamajordeSantJoandelesAbadesses SantJoandelesAbadesses x
FestamajoriBalldelsPabordes SantJoandelesAbadesses x
FestamajordeCampdevànol Campdevànol x
FestamajorlaGala Campdevànol x
FestamajordeLlanars Llanars x
FestamajordeSetcases Setcases x
FestamajordeVilallongadelTer VilallongadelTer x
Festamajord'Ogassa Ogassa x
FestamajordeMolló Molló x
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
96
2 / Anàlisi
FIRA DE LES 40 HORESEls senyors feudals concedien als pagesos, enaquesta època de l’any, 40 hores per reunir-se alpoble i anar a adorar el Santíssim.Aquests aprofi-tavenl’avinentesaperferfiraitambéperpresentarensocietatelsseusfillsifillesenedatdecasar-se.Latradiciós’haviaperdut,peròesvarecuperaripocapoc,s’haanatconsolidantdinsdelcalendaridefi-resdeCatalunyaondestaca,amés,perserunadelespoquesdelescomarquesgironinesquecontinuaessentunafiramultisectorial.
Ho organitza: l’Ajuntament de Ripoll, la Unió Inter-sectorialiEmpresarialdelRipollèsilaUniódeBoti-guersdeRipoll.Lloc:RipollDates:abril
PROCESSÓ DELS SANTS MISTERISS’iniciaelDiumengedeRams,amblabenedicciódelapalma.L’actesegüentesrealitzaelDijousSantalanit,ambladesfiladadelmanipledelssoldatsro-mans i la interpretació de la Retreta. El DivendresSantalmatítéllocelViaCrucispelscarrersdelPo-ble, latambéconegudacomlaprocessódedones,
i per tancar la litúrgia se celebra la processó delsSants Misteris. Finalment, divendres i dissabte alvespretéllocelRetauledelaPassióiseguidamentlaProcessódelsSantsMisterispelsprincipalscarrersdelavila.
Ho organitza: l’Associació dels Sants Misteris deCamprodonLloc:CamprodonDates:abril
PROCESSÓ DELS SANTS MISTERIS AMB PAS-SOS VIVENTSS’iniciaeldijoussantambl’entregadelpendóalesautoritats del poble. El Divendres sant, a partir deles20.30h,unequipformatperunes250personessurten al carrer per posar en escena la ProcessódelsSantsMisteris:unavintenaderomans,acom-panyatsde lamainada idelseguicidediferentsfi-gurants.
CLOWNIACertamendedicatalamúsicafestivadelpaís,orga-nitzatpelgrupTxarango,ambalsevaprimeraediciódurantaquest2014.Durantdosdies,entresesce-naris,esportenatermediferentsconcertsmatinals,de tarda i nocturns. Amb una capacitat de 3.500persones. La programació també inclou algun es-pectacledeteatreidecirc.
FESTA DE LA LLANA I CASAMENT A PÀGESLafestapreténreviureelscostumsancestralsdelatosadelsxaisid’uncasamenttradicionaldepagès.Elprincipalatractiudelafesta-amésdelamostrafolklòrica- rau en el fet que l’enllaç sol ser verídic icomptaamblapresènciadedestacadespersonali-
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE RIPOLLOrganitzatperlasecciómusicaldelCentred’Inicia-tivesiTurismetéllocdesdel1980durantelsmesosdejulioliagost,ihiactuenintèrpretsdediversesdis-ciplinesdelamúsicaclàssica.
FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA ISAAC ALBÈNIZL’any1985esvaorganitzaraCamprodonelprimerFestival“IsaacAlbéniz”,coincidintambel125èani-versaridenaixementdel’il·lustrecompositor.Aquestfestivalésconegutivaloratperunampliventalldepúblicideprofessionalsdelamúsica.Elfestival,queté lloc al Monestir de Sant Pere, comparteix datesambel“CursInternacionaldeMúsica”,adreçataes-tudiantsdegraumitjà,superioripostgrau.
ROMÀNIC EN VIU, CICLE DE CONCERTS A LES ESGLÈSIES ROMÀNIQUES DE TOSES I PLANOLESAquestCicledeConcertstélaparticularitatqueesdesenvolupaíntegramentalesesglésiesdelsmuni-cipisdeTosesiPlanoles,entotalsetconcertsperasisermitesromàniquesmil·lenàries,oferintmúsicaen directe als milers d’habitants i estiuejants quedurantelsmesosdecalors’acumulenenaquestescontrades. Els pobles amfitrions de les actuacions
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
99
2 / Anàlisi
musicalssónDòrria,Nevà,Fornellsdelamuntanya,Toses i Planoles, tots ells ubicats en els dos citatsmunicipis.
Estilstanvariatscomeljazz,elswing,labossano-va, la música de cantautor, els ritmes africans ofins itot lamúsicaclàssicahanomplertderitmeaquestsrecintesromànicsmil·lenarisd’excel·lentacústica.
CICLE DE REPRESENTACIONS DEL MITE DEL COMTE ARNAUEl Cicle va néixer l’any 1996 amb un objectiu clar:recuperar a través d’un festival multidisciplinar lallegenda del ComteArnau i aquest personatge mí-ticcomaelementidentificadoripromocionaldelanostravila.Actualmentesmantéfidelalsobjectiusinicialsiescontinuatreballantanyrereanyperman-tenirvivalallegenda.
FESTIVAL DE MÚSICA DE LA VALL DE CAMPRODONLapropostadelFestivalrepresentaunapropamentatotelmónmusicalactualiabarcatotselsgèneres,desdelamúsicaclàssicafinsaljazz,passantperlamúsicad’arreltradicionalilesmúsiquesdelmón.El Festival aprofita la combinació dels atractius delaValldeCamprodoncomsónnatura,arquitecturaipaisatge,percrearunmarcexcel·lentpergaudiralafrescadelesnitsd’estiuamblamúsicadelmésaltnivell.Laubicaciódelsdiferentsconcerts variadepobleid’espaiencadascun,iaixòpermetaprofitarelsdiferentsescenarisperdescobriralpúblicmonu-ments,places,esglésiesromàniquesialtresindretsd’interèsdelaVall.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
MERCADAL DEL COMTE GUIFRÉElmercadalvanéixerl’any1997,inspiratenelsmer-cats medievals i que compta amb actuacions querecorrenelscarrersdelapoblació.Lafestaensre-torna a èpoques passades en que els comerciantsdelcentredeRipollesvesteixeniofereixenactivitatslúdiquesalsvisitants.
DIADA DE SANT GILLa Vall de Núria celebra la tradicional diada quecommemora l’estada de Sant Gil a la vall. Sant GiléselpatródelspastorsdelPirineuOriental.Durantla diada, ofereixen a la Mare de Déu productes delbestiarcomlallana,elsformatgesolamantegadelletd’ovella.
Durantelmatí,s’esperal’arribadadelbisbedelaSeud’Urgell i de diferents autoritats del país. A quartsd’unadelmigdiaesfaunamissasolemneconcele-brada. Seguidament, en honor al Sant, els pastorsdelavalltraslladenenprocessólaimatgedelaMaredeDéudeNúriaal’ermitadeSantGil.Duranteldia,tambéhihadiversesballadesdesardanes,ipercon-clourelajornadafestiva,esfaunaexhibiciódegos-sosd’atura.
CONCURS D’HABILITAT INTERNACIONAL DE GOSSOS D’ATURAEl Concurs Internacional d’Habilitat de Gosd’Atura s’inicia després de l’esmorzar dels pas-tors,amblaparticipaciódepastorsqualificatsdeFrança,Andorra, País Basc, Castelló i Catalunyaiambelrespectiu lliuramentdetrofeusipremisalcampdefutbol.Elconcursesdivideixenduesparts, la primera es fa una exhibició de tots elsparticipants i la segona part es realitza nomésambelsfinalistes.Abansd’acabar-seelconcurs
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
101
2 / Anàlisi
esfaunaexhibicióambgossosd’aturaianimalsdeplumes.
Durant els últims anys s’han incorporat activitatscomanimacióinfantil, jocsdecucanya,firaartesa-nal, exhibicions amb oques, degustació de format-gesivinsentred’altres.
Ho organitza: Associació concurs gossos d’aturaValldeRibesiAjuntamentdeRibesdeFreserLloc:RibesdeFreserDates:setembre
DANSA DE LA GALA DE CAMPDEVÀNOLLaGalaoDansadeCampdevànolésl’acteprincipaldelaFestaMajordelRoserqueescelebraeltercerdiumengedesetembre.Esballaeldiumengeieldi-llunsa les18ha laplaçade laDansa,ambunpro-tocol icerimonialmoltacurats.Solsencasosmoltexcepcionals es balla fora d’aquests dies o fora delapoblació.
TRIA DE MULATS D’ESPINAVELLLaTriadeMulatsd’Espinavellésunafiraramaderad’arreltradicionaldebestiarequí.Demicaenmica,lafirahaanatguanyantadeptesiadmiradors.
LA BIENNAL DEL METALLEl2012esvacelebrarlaprimeraediciódelaBien-naldelmetall.Ésunespaidetrobadapertoteslesempreses, institucions, forjadors i persones vincu-ladesalmóndel ferro.Undelsprincipalsobjectiuséspromocionarladifusióielconeixementdelsec-tormetal·lúrgic.LaBiennalinclouunamostrad’es-tandsempresarialsde la indústriametal·lúrgicadeCampdevànol, del Ripollès, de Catalunya i d’altrespaïsos,completadaperunamostrad’estandsinsti-tucionals,decentresdeformació,empresessubmi-nistradores,bancsicaixesid’altresadministracionspúbliques que promouen l’activitat econòmica delmetall.
També s’organitzen activitats docents, xerrades iconferènciesexperimentalsi,desdelaperspectivacultural, una concentració de forjadors perquè elsciutadans i interessatspuguingaudirendirectedel’apassionantmóndelaforja.
MuseudelPastoraToses:actualmentexisteixunapetitaexposicióanomenadaMuseudelPastorambunacol·lecciód’eines,estris iremeis,mitjançant laqual, es mostra un mode de vida tradicional i unaculturaquehamarcatprofundamentelcaràcterdelespoblacionsdelPirineuienparticulardelmunicipideToses.Aquestpetitmuseul’obrenelspropietarisdelacasadeturismeruralCalMestreaFornellsdelaMuntanya.Pelquefaalnouprojectesobrelama-teixatemàtica,hiha l’edificiconstruïtperònoestàmuseïtzat. En l’actualitat s’utilitza com a sala poli-valentdelmunicipi.Laidead’aquestmuseueraquefosuncomplementdelMuseuEtnogràficdeRipoll.
Centred’InterpretaciódelboscilanaturadePlano-les: L’objectiu d’aquest centre era queel trencalòs,elclimaielmediambientfossinlesprincipalstemà-tiques.Peròtambélarecercacientífica,larealitzaciód’exposicionsilacelebraciódecongressos.Igualqueenelcasanterior,hihal’edificiconstruïtperònoestàequipat.Enl’actualitatnos’utilitza.L’alcaldessaestàoberta a la seva utilització i museïtzació i/o com apunt d’inici o d’interpretació del futur parc NaturalCapçaleresdelTeridelFreseralaValldeRibes.
Setcases,paisatgeimponentaSetcases:L’objectiud’aquest centre era ser un espai d’acollida i infor-macióturísticadevisitantsdelesvallsaltesdelTer.Tambéincloureunespaid’interpretaciódelpaisatgede la capçalera delTer, del futur Parc Natural, i engeneral del patrimoni natural i cultural de la zona.L’espai també serviria com a centre d’activitats desensibilització,educacióambiental iprevenciódelsriscosdelamuntanya.
CONCLUSIONS SOBRE ELS PROJECTES EN CURS
Calanalitzar laviabilitatdelsprojectesplantejats, ireorientar-neelplantejamentsiésnecessari.Creiem que el més important seria orientar certsesforçosaidentificarelementsmotorsoclaramentdiferenciadorsdelterritoricomaprimerpasabansd’unafuturaposadaenvalor.
D’altra banda, es fa necessari repensar la identitatde lesvalls, i ferun intentperconstruirundiscursquelesposicioniilescaracteritzienelfutur,comunclarreforçdelposicionamentdeladestinacióturís-ticaqueesenfortiriprojectar.
2.4 / PROJECTES EN CURS
COMUNICACIÓ2.5
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
106
2 / Anàlisi
Des del Ripollès es fan accions per tal de donar aconèixerlacomarcaielsseusatractiusal’exterior,aforalacomarca.Acontinuacióse’nesmentenelsprincipals:
•Elfetqueelportalelripolles.comsiguiprivatésun fet que caldrà discutir (en funció de quinasigui la denominació que adopti la destinació).Omple un espai a nivell informatiu que hauriad’estarenmansd’organismespúblicsomixtos.Elterritori,entèscomadestinacióturística,ne-cessitaràd’unportalpotentqueamésofereixilacomercialitzaciódelsproductesanunciats.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
108
2 / Anàlisi
AlacomarcadelRipollèsexisteixendiferentsinicia-tivespercomercialitzarpaquetsturísticsqueenglo-ben activitats, àpats, allotjaments... Es tracta d’ini-ciatives privades, resultat d’acords bilaterals entreestabliments, restaurants, empreses de guiatges,etc.
Acontinuacióesdetallenlesdiferentsiniciativesdepaquets.D’aquestllistatquedenexclososelsrecur-sos que faciliten informació d’allotjaments, restau-rants...senseexistirunpaquetconcret.
PAQUETS D’AGENTS TURÍSTICS
Alguns agents turístics del Ripollès, principalmentallotjaments, s’han creat els seus propis paquetstreballantconjuntamentambempresesd’activitats.Concretament22establiments,un7%deltotald’es-tabliments de la comarca. Aquests paquets s’ofe-reixenprincipalmentdesdelessevespaginesweb.
Paquets:
•Alberg rural La ruta del ferro – Sant Joan de les Abadesses- PaquetsescolarsXanascat- AlbergsCostaBravaPirineus(comentatalse-
- Pack“activitatsalaValldeRibes”:sopar,allo-tjament,esmorzariactivitataescollir(passe-jada en cavall, tir amb arc, descoberta vida apagès,excursió,sortidaabuscarbolets,raque-tesdeneu,caminadanocturna,descobertadecoves)
- Pack“LaVall de Ribes en 4x4”: sopar, allotja-ment,esmorzariexcursióen4x4
- Pack “escapada romàntica a la Cerdanya”:allotjament,aperitiu,sopar,detall(cavaibom-bons),cocktailromàntic,accésSPAnocturn
- Pack “escapada romàntica deluxe”: allotja-ment, aperitiu, sopar amb begudes incloses,cockail,accésSPAnocturn,massatgerelaxant,servei de barnussos i tovalloles, detall (cava ibombons),esmorzar,SPA
- Pack“escapada relax”: allotjament,esmorzar,SPA
La majoria d’aquests agents turístics preparen elspaquets amb molt bona predisposició però es tro-benambelproblemadelasevacomercialització.Engeneralelresultatdevendesd’aquestspaquetsésforçabaix.
JORNADES DE CREACIÓ DE PAQUETS TURÍSTICS
L’any2012,desdelConsorciRipollèsDesenvolupa-ment,esvanportaratermeunesjornadessobrelacreaciódepaquetsturístics.Enelmarcd’aquestesjornades, es van crear paquets amb els assistentsdediferentsestabliments:
1- Walking pyrenees Experience: producte cul-turaliturísticqueconsisteixenunitinerariper-manent d’uns 25 km ideat especialment per aturistes i senderistes que combina natura, cul-tura, gastronomia i història. Inclou allotjament,restaurant,visitesculturals,excursions....Noesvavendrecappaquet,iaras’hanreconvertitsotaelnomdeSerradeMonestirs.
2-La Unió de les Valls:paquetsqueinclouenallo-tjaments, restaurants i activitats com taller deratafia,excursions,...-Peçallarga–HostalMoliné-AnticMas-HostalMoliné–LaPeçallarga-AnticMas–LaPeçallarga-HostalMoliné–LaPeçallarga–AnticMas
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
113
2 / Anàlisi
3- Senderisme: paquets que inclouen allotja-ments,restaurants,transfers,rutes,combinacióambcultura,activitatsitallers,guiatge.Hiha5paquetsdiferentsenfunciódelsagents
turísticsquehiparticipen.
4- Can Peric: paquets que inclouen allotjament,restaurant i activitats com paintball, rutes ambcavall,excursions,massatges...- Findesemanadeaventurayrelax- Findesemanaenfamilia- Findesemanadeadrenalinayrelax
5- Paquets del Ripollès: paquets que inclouenallotjament,restaurantiactivitatsprincipalmentalaValldeNúria
6-Comte Arnau:paquetsqueinclouenactivitatsdel Cicle de Representacions del ComteArnau,allotjamentirestaurant
7-Un cap de setmana entre vall i muntanya:pa-quetqueinclouallotjament,restaurantipropos-tesderutesautoguiadesivisitalliurealmonestirdeRipollicentred’interpretació
8- Un cap de setmana entre Ter i Taga: paquetqueinclouallotjament,restaurantipropostesderutesautoguiadesivisitalliurealmonestirdeRi-pollicentred’interpretació
A l’Annex s’especifica informació més detallada decadaund’aquestspaquets.
Aquests paquets que tenen a la web els serveixd’aparador,realmentelquèacostumenaferéspa-quetsamida,l’opcióéscrearlatevapròpiaruta.
Itinerannia no es comissiona dels paquets venuts,defetsónlespròpiesagènciesooperadorsquecon-feccionen els seus paquets amb la informació queelshifacilitendesd’Itinerannia.
EltotaldeproductesdesenderismequeItineranniatédetectatsqueesdesenvolupen,formantpartd’unpaquet,alacomarcadelRipollèssón19productes.El nombre de persones que tenen constància quehancompratund’aquestsproductessón1.348per-sonesielnombredepernoctacionsquehasuposatalacomarcasón8.831pernoctacions.
TERRA DE COMTES I ABATS
Desde l’any 2013Terra deComtes iAbats comer-cialitzapaquetsqueinclouenvisiteslliuresiguiadesalsmonestirsdeRipolliSantJoandelesAbadesses,alscentresd’interpretacióialtresequipamentscomelMuseuEtnogràficdeRipoll.Aquestspaquetsvanacompanyatsd’unàpataunrestaurantaescollirdelbaixRipollèsiopciódedescomptesadiferentsallo-tjaments.Hihapaquetsdirigitsapúblicindividualitambépergrupsd’unmínimde20persones.
Ésinteressantsconstatarlaprovapilotques’hapor-tataterme,generantpaquetsquereuneixenvistesiàpatsilapossibilitatd’incorporarallotjament.Ambun any des de l’inici de la comercialització, s’hanvenutmésde1.000paquetsincloentàpats,i31pa-quetsincloentallotjaments.Totiqueelsresultatsnorepresentenunvolumextraordinari,síquehanasso-litunvolumsignificatiutenintencompteelsmitjansdisposatspertirarendavantaquestainiciativa,quees proposa com un exemple a seguir. Els packs escomissionen(araód’1europeràpatvenut).Laini-
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
115
2 / Anàlisi
ciativademostraqueaquestpotserunbonsistemaper generar una línia d’atofinançament acomplintl’objectiu de la comercialització. D’altra banda, de-mostratambéquehihalapossibilitatdecrearpac-ksitirarendavantunaestratègiadecomercialitza-cióefectiva.Tambééscertqueunaestratègiamésglobal necessita d’un sistema tecnológic que donisuportalainiciativa(portalambmotordereservesperfacilitarlavendaonline).www.terradecomtes.cat
SERRA DE MONESTIRSRutacirculardemuntanyaquepermetdescobrirSe-rraCavalleraielsmonestirsquehihaalsseuspeus.Participants: Mas Mitjavila, Can Galló, el resurantagrobotigaCanRudes,l’albergRutadelFerro,laTro-badaHotelilesGuiesAltTer.
- 1ActivitatalScriptòriumdeRipoll- 2Tallersgastronòmicsalsallotjamentsrurals- Assegurança- Documentacióifullsderuta- Telèfon de contacte 24 hores per informació o
AquestpaquetésunasegonafasedelpaquetWal-kingpyreneesExperiencequenovatenirèxitdeguta la seva falta de comercialització. Fa pocs mesosque s’ha creat, i conseqüentment encara no hi havaloraciódelsresultats.www.serrademonestirs.com
REFUGIS DEL TORBLagrantravessaapeuentreNúriaiCanigó.CercleprincipalqueuneixlaValldeNúria,Ulldeter,laMun-
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
116
2 / Anàlisi
tanyadeRojà ielMassísdelCanigó,dissenyatperfer-lo en cinc etapes naturals. Segueix els caminshistòrics transitats durant segles per aquests con-trades, de sempre pels pastors transhumants i elsseusramats,idespréstambépelsexcursionistes.
Desde lasevaweb,espodenrealitzar lesreservesdelsdiferentsallotjaments(refugis):
PetitsGransHotelsdeCatalunyasónhotelsamben-cant amb un màxim de 15 habitacions i que tenenunplad’accióespecíficifanaccionspromocionals.
Àmbitcatalà.
Elsdiferentsestablimentspaguenunaquotaanualqueelspermetcomercialitzar-seatravésdelasevacentral de reserves, i ser inclosos en diferents pa-quetsiofertes.
Exempledepaquet:- Senderisme als Pirineus de Molló a Setcases -
Ofereixhotelsdediferentscategories(2,3i4estre-lles), però tots amb un perfil comú: hotel familiar,
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
117
2 / Anàlisi
petit i acollidor, on es pot gaudir del tracte afable,personalifamiliar,d’unaexcel·lentcuinaautòctonaid’unesacuradesinstal·lacionsperfermoltagrada-blelavostraestada.Gestionalesreservesonline.Aquest portal creat ja fa molts anys, pioner enaquestàmbit, té lamateixafilosofia ienllaçaambPetitsGransHotelsdeCatalunya(creataposterio-ri).Defet,elshotelsdelRipollèsquepertanyenalsdos portals són els mateixos, ja que són projectesenllaçats.
- TravessaNúriaSetcases:Rutadesenderismeamb 2 nits d’hotel en régim de mitja pensióen habitació doble. El preu inclou el trasllatd’equipatged’hotelahotel+tickettrencrema-llera+taxiUlldeter-Setcases+llibrederutaimapa.
Des del juny de 2014, els albergs de Llançà, Ban-yoles,laValld’enBasiSantJoandelesAbadesses(ALBERGRURALRUTADELFERRO)s’uneixensotalamarcaambl’objectiudeserlaxarxad’albergsdereferènciadelescomarquesgironinesenqualitatdegestióiallotjament,percrearpaquetsturísticsiim-pulsarelturismedefamíliaid’activitatsalanaturaalterritori.
Ésunarutaperl’AltBerguedà,peròunapetitapartd’aquesta ruta transcorre per Montgrony i un delsallotjamentsassociatséselcàmpingMolídeSerra-dell.
Desdelawebs’ofereixlapossibilitatdereservarelsdiferentsallotjamentsdeformagratuïta.Pagant15€d’inscripció, s’inclouen altres serveis com: MapaOficialAlpinadelaRuta,RoadbookperlaBTT,Sa-marretadelaRuta,Productesalimentarisesportius,Obsequidefinalderuta.
www.rutaermita.com
CONCLUSIONS SOBRE LA COMERCIALITZACIÓ
De les converses mantingudes amb els agents tu-rísticsdelacomarcaesdesprènqueunaestratègiadecomercialitzacióintegradapotserunaoportuni-tat. Els dèficits de comercialització dels productesgeneratsalacomarcasónclars, ipertant,unaini-ciativa que aglutinés els productes més rellevantssota una clara estratègia de comercialització seriauningredientnecessari,nodal,siespensaenunnousistemad’organitzaciódelapromocióturística.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
121
3 / Turisme a la natura
ElRipollèsposseeixunescaracterístiquesgeogràfi-ques,debiodiversitatisocialsidealsperaldesenvo-lupamentd’unturismedequalitatrelacionatamblanatura i lacultura.Conscientsd’aquestarealitat fatempsqueelsgestorsturísticsde lacomarca, jun-tamentambelteixitempresariallocal,treballenperpotenciarelRipollèscomunadestinacióturística.
Lamilloraprogressivadelesinfraestructures,l’apa-riciódenegocisvinculatsalsserveis,lacreaciód’es-paisd’interpretacióieldissenydeproducteturístic,juntamentambunsrecursosnaturalsiculturalsdegranatractiuiunpaisatgesingular,hancontribuïtaldesenvolupamentd’unturismebasatprincipalmenten lacultura ien lapràcticad’activitatsenelmedinatural.
Aquestsesforçosestradueixenenunterritoriambun gran potencial per esdevenir una destinació dereferènciaenturismedenatura,ambunmodeldedesenvolupament turístic comparable a destina-cionsanivelleuropeuicapaçdesatisferlesexpec-tatives d’una demanda turística cada vegada mésexigenticanviant.
Per aconseguir-ho és important seguir treballanten la conservació dels ecosistemes del territori i
conèixer lespautesdeconsumdelspracticantsdeturisme de natura, turisme actiu i ecoturisme delspaïsos desenvolupats, adaptar l’oferta a les novestendènciesdelademanda,iestablirunaestratègiadecomunicaciótambéadaptadaalsseushàbitsdeconsum.
EnaquestcontextesposademanifestelpaperquepottenirlafiguradelParcNaturaldelesCapçaleresdelTeridelFresereneldesenvolupamentturísticdelacomarca i lasevacontribucióen ladinamitzacióturísticaienlapromociódelsproducteslocals.
3.1.1 / Justificació
En aquest estudi analitzarem el paperquetenenelsespaisnaturalsprotegitscom a principals destins de les activi-tats de turisme actiu, de natura i eco-turisme. Estudiarem les tendències delademandadelturismerelacionatamblanatura,analitzaremelperfildelcon-sumidordel turismedenatura iactiu iveuremquinéselpaperdelsoperadorsturísticsenladinamitzacióturísticadelsespais naturals protegits, però tambécoma indicadorsde les tendènciesdeconsumicompra.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
La metodologia que s’utilitza per l’elaboració delpresentestudihaestatlasegüent:
•Anàlisidefonsdocumentalsdereferènciasobreel turisme de natura, actiu i ecoturisme. S’hantingutencompteelsinformesitreballsrealitzatsper les principals organitzacions que observeni monitoritzen el sector com són l’OrganitzacióMundialdelTurismeoelWorldResourcesInstitutentrealtres.
•També s’han valorat els treballs de recerca rea-litzatsperorganitzacionsmediambientalsdere-nominternacionalcomlaUnióInternacionalpera laConservacióde laNatura,Europarc, lesRe-servesde laBiosferao laCartadePaisatgesdeCatalunya.
•Perconèixercoméselconsumdeturismedinsdelsespaisprotegitsicomafectaaquestalacon-servaciódelsecosistemes,s’hatingutencomptel’evolució de les principals organitzacions me-diambientals gestores d’espais protegits en elsprincipalspaïsoseuropeusenrelacióalturisme,comsónelNationalTrustoelNatuurmonumen-ten.
•Persabercomevolucionaelperfil ihàbits de lademandadeturismedenatura,actiu iecoturis-me s’han fet estudis de mercat dels principalspaïsosemissorsd’aquestturisme:França,RegneUnit,Alemanya,Holanda iBèlgica.Tambéper laproximitat,elpropimercatcatalàil’espanyol.
•Finalments’hananalitzatelsoperadorsturísticsdereferènciad’aquestspaïsosalsergrans indi-cadorssobrelestendènciesdelademandaidelsproductesqueescomercialitzen.S’hanestudiatenconcretelsproductesqueaquestsoperadorstenen al Ripollès, cóm és la seva estructura i lamaneraenqueelsposenadisposiciódelsseusclients.
3.1.2 / Metodologia
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
123
3 / Turisme a la natura
Enaquestapartats’introdueixenelsconceptesmésrellevants que s’utilitzen al llarg del resent estudirelacionatsambladescobertad’espaisnaturalsilapràcticadelTurismeActiu.
ElTurismedenaturaiactiuésunmercatjovequeenelsúltims20anyshaestatundelsgransprotagonis-tesdelcreixementturísticdeleszonesd’interioridemuntanya.Ésunsectordinàmicenpledesenvolupa-mentonnombrosesvariablesinfluencienenelmo-ment de fer una definició conceptual. Per aquestaraótrobemqueexperts,organitzacions,empresarisiusuarisutilitzendefinicionsdiferentsperreferir-se,ifinsitotelmateixconceptepottenirconnotacionsdiferentssegonsacadapaís.
Aixòésdeguta lavarietatdemotivacionsperpartdels consumidors, a la diversitat d’activitats i pro-ductes turístics, la constant evolució i aparició denovesactivitatsil’estretlligamambaltresformesdeturisme,comelrural,elculturalielgastronòmic.
Una vegada definits els conceptes utilitzats, faremreferènciaalesprincipalsorganitzacions,queaniransortintalllargdel’estudi,iquetenenaveureambeldesenvolupamentturísticaescalainternacional,aixícomamblaconservaciómediambiental.
3.1.3 / Marc conceptual
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
124
3 / Turisme a la natura
TURISME A LA NATURATé com a motivació principal la realització d’activitats recreatives i d’esbarjo en la natura sense degradar-la.
Aquestes activitats no estan especialitzades en el coneixement ni en activitats esportives que utilitzin expressament els recursos naturals”.
TURISMEDE NATURA
TURISMEACTIU
ECOTURISME
Técomaprincipalsmoti-vacionslarealitzaciód’ac-tivitats recreatives i d’es-barjo, la interpretació i/oconeixement de la naturai la pràctica d’activitatsesportivesdebaixainten-sitat física que utilitzin elmedi natural de maneraespecífica,garantintlase-guretat del turista, sensedegradaroesgotarelsre-cursos.
És aquell que té com amotivació principal larealització d’activitats es-portives de diversa inten-sitat física i que utilitzaexpressament la naturasense degradar-la. Dinsdel turisme actiu s’in-clouen activitats com elsenderisme,eltrekking,elcicloturisme, lesraquetesde neu, les rutes a cavall,entred’altres.
El viatge mediambiental-mentresponsableaàreesrelativament poc altera-despergaudiriapreciarlanatura i que promou —almateixtemps—laconser-vació, té un baix impacteambiental i proporcionaun benefici socioeconò-micalapoblaciólocal.
HéctorCeballos-Lascurain.UICN
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
125
3 / Turisme a la natura
Les Reserves de Biosfera són“zones d’ecosistemes terrestres o costeres/marines, o una combinació delesmateixes,reconegudesinternacionalmentenelmarcdelProgramaMABdelaUNESCO”.Serveixenperimpulsarunarelaciópositivaentrelapoblacióilanatura,ambl’objectiudepromoureundesenvolupamentsosteniblemitjançantundiàlegparticipatiu,l’intercanvideconeixement,lareducciódelapobresa,lamilloradelbenestar,elrespectealsvalorsculturalsilacapacitatd’adaptaciódelasocietatdavantelscanvis.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
126
3 / Turisme a la natura
CBI Market & International Database-Ésl’AgènciadelMinisterid’AssumptesExteriorsdelsPaïsosBaixos.Fundadael1971haevolucionatdemaneraqueenl’actualitatfuncionaanivellinternacional.ElCBIcontribueixaldesenvolupamentsostenibledelspaïsosatravésdel’expansiódelessevesexportacions.Entred’altres,elCBIrealitzaestudisdemercatipertantésunafontdeprimerordreperobtenirinformaciósobreelsmercatsturístics.
LaXarxa Natura 2000éslaxarxad’àreesdeconservaciódelabiodiversitatdinsl’UnióEuropea.Lasevafi-nalitatésassegurarlasupervivènciadelesespèciesielshàbitatsamenaçadesd’Europaperl’impacteadversdelesactivitatshumanes.
ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS I EL TURISME DE NATURA3.2
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
128
3 / Turisme a la natura
Els espais naturals protegits juguen un paper vitalen la protecció de la biodiversitat a nivell mundial.Perònohemdecaureenl’errordeveureelsespaisprotegitscomespaisaliensal’activitathumana.
En l’actualitat el 21% del territori a nivell Europeuestaprotegit.AEuropa lesàreesprotegidesesca-racteritzenper ladiversitatdepaisatges idesiste-mesdegestió.Sibéalgunesàreessónreservesdefauna salvatge, reserves naturals integrals i altresfiguresquetenencomaobjectiuprincipallapreser-vacióde labiodiversitatatravésdeestrictesregu-lacions d’us, existeixen altres espais protegits quebasenelsseusmodelsdegestióenunússosteniblequeassegural’educaciómediambientaldelapobla-ció, l’esbarjo i la dinamització de l’economia tradi-cionallocal.
L’existència de nombrosos Acords InternacionalsGovernamentals posen de manifest l’importànciadels espais protegits per a la biodiversitat, peròtambéperalapoblacióenelseuconjunt.Elsacordsinternacionalsmés importantsrelacionatsambelsespaisprotegitsaEuropasón:LaConvenciódelesNacions Unides per a la Diversitat Biològica (UNConvention on Biological Diversity) i les DirectriusdelaUnióEuropeaperOcellsiHàbitats(EU’sBirds
Enaquestcapítoles faunanàlisidelpaperqueactualmentestanexercintels espais naturals protegits com adinamitzadors socioeconòmics deles principals destinacions europees,i alhora com el turisme en aquestsespais contribueix a la conservaciódels mateixos. En aquest sentit tam-bés’estudialasituaciódeCatalunyaielpotencialquetéelRipollès.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
Molthacanviat lapercepcióde lasocietat respec-teelsespaisprotegits.Enunprimermomentelva-lor dels espais naturals radicava en la possibilitatd’aprofitamentdelsseusrecursosnaturals,ambelpasdeltempslabellesadelsespaisvacomençaraadquiririmportància,finsquevanéixerelconceptedeParcNacionalaNordAmèricaalsegleXIX.
Enelcasd’EuropalamajoriadeParcsNacionalsesvancrearjustdesprésdelaIGuerraMundialseguintel model Nord-americà, basat en la preservaciód’espais únics per la seva bellesa natural i atractiupaisatgístic.Aquestavaloraciódelsespaisnaturalsaviatevolucionànovamentperserlasingularitatdelabiodiversitatl’elementderellevància.
Enaquestcontext,el1948esvacrearlaUnióInter-
nacional per a la Conservació de la Natura (IUCN,InternationalUnionforConservationofNature),queencaraavuidiatécomaobjectiupromourelacon-servaciódelanaturaanivellmundialiésl’organis-mequivadefinirformalmenteltermeParcNacionalenel1969.
Des d’aquests moments el nombre d’espais natu-ralsprotegitsnohadeixatdecréixerienlesdarreresdècadesassistimaunanovaevolucióenlapercep-ciódelesàreesprotegidesquearaesvalorenperdi-versesraons:perladiversitatiqualitatdepaisatges,perlasevabiodiversitat,peròtambé,pelseupoten-cialcomafontderiquesaeconòmica.
Desdel’apariciódelprimerParcNacionalNord-ame-ricà,lesàreesprotegideshanpassatdetenirunrolpurament conservacionista, gestionats pel governcentralmitjançantequipscientífics,d’esquenesalaopiniódelasocietaticomaillesindependentsalarestadelmón;a tenirunrolméssocial,onelsbe-neficisrepercuteixenenl’economiailaculturadelacomunitat,onalaconservaciós’afegeixlarestaura-ciói larecuperaciód’ecosistemes,asergestionatsper equips pluridisciplinaris, amb l’implicació de lapoblació local i amb un valor internacional que estradueixenl’apariciódecorredorsverds.
3.2.1 / Paper que tenen els espais protegits en el desenvolupament de natura, actiu i ecoturisme
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
130
3 / Turisme a la natura
LaUnióInternacionalperalaConservaciódelsRe-cursos Naturals (IUCN), qui reuneix 89 estats, 112agènciesgovernamentals,1.200ONGsimilersd’ex-perts icientíficsdemésde160països,afirmaque“lesàreesprotegidesilesespèciesamenaçadespo-drienprotegir-seméseficaçmentsilapoblaciólocalconsideraquefer-hovaenelseupropiinterès”.Tre-ballarambinocontralapoblaciólocalésunimpor-tantprincipidefuncionamentdelaIUCN.
La IUCN diferencia les àrees protegides en les se-güentscategories:
I. Reserva natural integral: Espai protegit gestionatprincipalment amb finalitats científiques o de pro-tecciódelavidasalvatge.
VI. Àrea protegida de Recursos Gestionats: Espaiprotegit gestionat principalment per a l’aprofita-mentsostenibledelsecosistemesnaturals.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
131
3 / Turisme a la natura
CalressaltarlaconcepciódelaIUCNdeParcNacio-nalidePaisatgeprotegitterrestre/marítimons’in-trodueix el lleure com un element en la raó de serd’aquestsespais.Aquestfetposademanifestelva-lorsocioeconòmicdelesàreesprotegides.Totiqueaquestes definicions no són oficials, el reconeixe-mentdelaIUCNanivellmundial,comaorganismede referència en la conservació de la natura, enspermet visualitzar la rellevància que han arribat aadquirirelsespaisprotegitseneldesenvolupamentdellleureidelturisme.
L’informe realitzat en 2012 per la Comissió Euro-pea,atravésdel’AgenciaEuropeadelMediAmbient(EEA),posademanifestelsdiversosbeneficisdelesàreesprotegidessobrelasocietatilanecessitatdetrobar els mecanismes per mesurar els beneficis iinterioritzar els resultats en de manera que ajudinenelprocésdepresadedecisions.
L’EEA assegura que determinar el valor econòmicde les àrees protegides és un repte complex peròs’estan desenvolupant diferents metodologies perquantificarcomesmanifestenelsbeneficisdelses-paisprotegitsenlaeconomiareal,tantdinsdelseuàmbitterritorialcomenlesàreesd’influència.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
132
3 / Turisme a la natura
RecentsestudisrealitzatsperlaComissióEuropea,sobrelacontribuciódelsespaisNatura2000enlaeconomiaeuropea,indiquenqueels beneficis de la xarxa poden ser entre tres i set vegades més alts que el cost de la seva implementació.Aquestésunindicadorclaudel’importànciadelsespaisnaturalsperaleseconomieslocalsiregionals.
TantperlaIUCNcomperalaComissióEuropealesàreesprotegidess’hanconvertitendestinsturísticsde primer ordre i forts dinamitzadors de la econo-mialocal,generadorsdellocsdetreballdirectesiin-directes,associatsalasevagestió,alaconstruccióigestiód’infraestructures ia laofertad’activitats iserveisturístics.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
1. Valor socioeconòmicElsespaisprotegitsbengestionatscontribueixenala generació de llocs de treball estables, principal-mentatravésdel’activitatturística,contribueixaladiversificacióde laeconomia local iatrauunnom-bre,cadavegadaméselevat,devisitantsinteresatsperladiversitatdepaisatgesiderecursosnaturals,peròtambéperaltreselementsculturalmentidenti-tariscomlagastronomia,contribuintalavaloraciódelproductelocalilabiodiversitatenl’agricultura.
2. Valor socialElsespaisprotegitsposenadisposiciódelasocietatàreesd’elevadaqualitatambientalonrealitzaracti-vitatsd’esbarjoiderelaxació,contribuintal’adopciód’unritmedevidasaludablefísic,mentaliespiritual,isóntambéuncampd’entrenamentidealambpro-pòsitscientíficsieducacionalscontribuintalacons-cienciaciómediambientalilasostenibilitatsocial.
3. Valor mediambientalUns ecosistemes ben conservats juguen un paperimportantíssimenlaconservaciódelsecosistemesanivellmundialiamésaportenunsserveisalaso-cietat, entre ells la provisió d’aigua de qualitat, lacontribucióalamitigacióiadaptacióalcanviclimà-tic, lapreservaciódefaunasalvatge,delsendemis-mes,elspaisatgesidentitaris,ilafloraifaunalocal.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
134
3 / Turisme a la natura
Les àrees protegides són els destins turístics perexcel·lència en la pràctica d’ecoturisme i activitatsesportivesdediferentintensitatfísica.Lesprincipalsactivitats turístiques que es realitzen en les àreesprotegides es basen principalment en la contem-placióiinterpretaciódelanatura,elsenderismeielcicloturisme.
A nivell internacional, el turisme de muntanyaés un dels sectors turístics amb més projecciódecreixement ipotencialpercontribuiraldes-envolupamenteconòmicdeterritorisd’interior.LesNacionsUnides,dinselmarcdel’AnyInter-nacionalde lesMuntanyes(2002), jaapuntavaqueaquestturismerepresentavadel15al20%del total dels ingressos turístics mundials. Lesdadesdelsúltimsanysmostrenunarelaciócadavegadamés importantde lesactivitatsa lana-turai lesvacances.Segonsl’organitzacióWorldResourcesInstitute,sielturismeanivellmundialcreixalritmed’un4%anual,elturismedenaturahofaaunritmed’entreel10%iel30%.
Per tant, podem afirmar que s’estan produint va-riacions en la demanda de turisme a escala inter-nacionalafavord’unturismedenaturaiactiu,ielsespais protegits són destins turístics de referènciaperaquestmercatencontinucreixementidesenvo-lupament.
Cal destacar, en relació a l’ús turístic dels espaisprotegits,l’augmentanivellmundialdepracticantsd’activitatsfísiques,icomaquestapràcticahadeixatdeserunaactivitatdelleureperconvertir-seperamoltsusuarisenpartd’unestildevidasaludable.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
135
3 / Turisme a la natura
L’associació“Ramblers” en el Regne Unit, témés de 70 anys d’història i compta amb més de140.000associats.Segonsaquestaassociació:AlRegneUnitcaminarésl’activitatdelleureméspo-pular,ielmotiuprincipaldevacancespel18%dels3.6bilionsdeviatgesanuals.És l’activitatprincipaldel36%delesvisitesalcampidel33%delesvisitesalacosta.Les persones amb treballs professionals són méspropensesacaminarque lespersonespocprofes-sionalitzades. Més del 28% dels professionals delRegneUnitcaminencomamínim30minutsalmes.
SegonselMinisterid’Esports,de laJoventut,de l’educació popular i de la vida associativa deFrança:Alvoltantde25milionsdepersonesdemésde15anysvandeclararal2011tenircomaficióunaacti-vitatrelacionadaambelsesportsdenatura.Aquestmateixanyesvanregistrar3,1milionsdellicenciesperlesfederacionsesportives.Elsenderisme ielcicloturismeobttsón lesactivi-tats més practicades, comptant amb 7.2 milions i15.5milionsdepracticantsrespectivament.
“Peraqueelturismedenaturaesconverteixienunsector rellevant d’ingressos sense convertir-se enunperill,escrearàunsegelloficialdesostenibilitat,elsegellRedNatura,queesconcediràalesempre-sesquecompleixinambtoteslespautesirequisitsdelasostenibilitateneldesenvolupamentdelesse-vesactivitatsdeturismeactiu”.
Segonsunestudifetel2010perlaFederaciódesenderisme(DWV)d’Alemanya:Més de 40 milions de persones feien senderismehabitualmentimésde6milionshovanferforadelseupaísderesidència.A Alemanya i ha més de 200.000 km senyalitzatsperelsenderismeimésde150rutesdellargadis-tància, adaptades al cicloturisme. Més de 5.300allotjamentsestanassociatsaWanderhotels,Bett+Bike(associaciód’allotjamentsespecialitzatsperaciclistes).
Undelsentornsonesconcentrad’una formamésclaraaquestaactivitatturísticaésenelsespaispro-tegitsjaquelaqualitatdelsseuspaisatges,larepre-sentativitat dels seus ecosistemes, la conservacióderecursosnaturalsilaprotecciód’endemismesoaltresespeciesamenaçadesliatorguenunadiferen-ciacióiunagarantiadequalitat.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
Conscients d’aquesta realitat, el 2003, el EnglishTourist Board i el Tourism Management Institute(xarxadeprofessionalsdedestinsturístics)vanre-dactar un Manual per a la Gestió de DestinacionsTurístiques (Destination Management Handbook)adreçatalsresponsablesdelagestiódelesdestina-cions.
Aquest Manual defineix un destí turístic com unapart significativa d’un territori gestionada per alseu desenvolupament turístic per part d’autoritatslocals,gestors d’espais protegits,associacionspú-blic-privadesdeterritorisambespecialatractiutu-rísticoperempresesdelsectorprivat.
Aquesta és una visió molt integradora on es rela-ciona clarament àrea protegida amb destíturístic.Podemtrobaraltresdefinicionsprocedentsd’orga-nitzacions com l’Organització Mundialdel Turisme(UNWTO), però sigui quina sigui la definició, totescoincideixen en uns elementscomuns: l’atractivitatdelpaisatge,lanecessitatd’unsequipamentsiser-veisperatendrelademandaturística,unacomunitat
Caltambétenirencomptequeunmodeldegestióbasat en principis sostenibles pot ser moltbenefi-ciós pels espais protegits i per la comunitat, peròalhoral’activitatturísticaimplicaunsriscostantso-cialscommediambientalsquecaltenirencompteimonitoritzar.
LaDireccióGenerald’IndustriaiEmpresadelaCo-missióEuropeai laUniversitatdeSurreyhanrealit-zatrecentmentunManualquedefineixelSistema Europeu d’Indicadors per aDestinacions Soste-nibles (ETIS)adreçataorganitzacionsigestorsdedestinsturístics.
3.2.1.1 / Espais naturals protegits i gestió turística. Instruments de planificació
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
137
3 / Turisme a la natura
L’ETIS està dissenyat per poder-se adaptar a lescaracterístiquesdeldestíipoder-secomplementarambaltresmecanismesdemonitoritzaciódelasos-tenibilitat.
Si la sostenibilitat és important en qualsevol destí,més rellevància adquireix quan es tracta d’àreesprotegides, iespaisnaturalsengeneral,on l’activi-tat turística es desenvolupa en espais fràgils, i pertantadoptarunsistemapermonitoritzarl’impacteésimprescindiblepermaximitzarelsbeneficismini-mitzantelspossiblesefectesnegatius.
Ambl’objectiudegarantireldesenvolupamentsos-tenibledelsespaisnaturalsprotegits,aixícomasse-gurarlaimplicacióicomplicitatdelapoblaciólocalialtresagentsquehiactuen,neixaEuropalaCarta de Turisme Sostenible en Espais Naturals Prote-gits (CETS)delamàde“Europarc”.
CETS és un mètode i un compromís voluntari peraplicar els principis del turisme sostenible, orien-tatalsgestorsdelsespaisnaturalsprotegitsia lesempresesperdefinirlessevesestratègiesdeformaparticipativa.
ETISés un procés per gestionar, monitoritzar
i augmentar la sostenibilitat de les destinacions turístiques europees,
basat en experiències prèvies d’implementació d’indicadors en
diferents indrets europeus.
ETIS consta de 27 indicadors bàsics i 40
opcionals estructurats en 4 grans grups:
• Gestió de la destinació.• Impacte econòmic• Impacte social i cultural• Impacte mediambiental
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
Enunaprimerafase,ésl’espaiprotegit,ambl’acordi compromís dels empresaris turístics i altres ac-torslocals,quisol·licital’adhesió,iéselterritoriquis’acredita.
Enunasegonafase,elsistemad’adhesiódistingeix,enelsespaisjaacreditats,alesempresesquemésimilloresforçosfanperfersosteniblelasevaactivi-tat.SegonslaCETS,aquestreconeixementésmoltmésqueuna nova marca dequalitat jaqueamésgaranteixunaautènticacooperacióentrel’empresail’espaiprotegitperaconseguirunturismesosteni-ble.
Al 2012, dels 107 espais CETS a Europa, 36 es lo-calitzenal’estatespanyol,delsquals4estrobenaCatalunya.Enelconjuntd’Espanyahihavienja260empresesadheridesalprograma.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
142
3 / Turisme a la natura
NATIONALTRUSTwww.nationaltrust.org.uk
Fundadaal1895alRegneUnit,enl’actualitatcomptaambmésde3,7milionsdesocisi61.000voluntaris.Són propietaris o gestionen: 250.000 ha. d’espaisd’interèsnaturalopaisatgístic;300edificishistòricsi49elementsdepatrimoniindustrial.Moltesdelesinfraestructuresquegestionenestanadaptadesalavisitaturística,rebent50milionsdevisitants l’any,delsquals12milionspaguenperalgunservei.
Dinsdelasevaestratègiadefuncionament,elNatio-nalTrustressaltaque“éspossibleelconflicteentrelaconservaciódelsespaisielseuaccésalpúblic,perònohauriadeseraixí.Pensantallargterminideve-gadesenssemblaquehemprioritzatlaconservaciódeles“coses”alespersones…Perpreservarindretsperafuturesgeneracions,esnecessariexplicarlescosesmillor,peròtambénecessitemrelaxar-nosdelproteccionismesempreiquansiguipossible.Estemdesenvolupantnovesmaneresdepresentarelsnos-tres espais de manera imaginativa sense compro-metreelnostredeuredeconservació”.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
i protecció de les aus i del medi ambient en gene-ral.Comptaambmésd’1miliódesocis,delsquals195.000sónjoves,i18.000voluntaris.Gestiona200reservesnaturalsambunabastdegairebé130.000ha.deterreny,hàbitatdelesespeciesd’ocellsmésraresoamenaçades.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
144
3 / Turisme a la natura
NATUURMONUMENTENwww.natuurmonumenten.nl
Creada l’any 1905 als Països Baixos, compta ambmésde882.000socis.Natuurmonumententél’ob-jectiudepreservarlanatura,elspaisatgesielpatri-moniculturalcomaformadepromoureunamillorqualitat de vida en el país. Gestionen 100.000 ha.distribuïdesen345espais
Totiserunaorganitzacióquetreballaperlaconser-vaciódelanatura,tenenunaagendad’activitatsdedescoberta i lleureduranttot l’any,ambpropostesdesenderismeicicloturisme.També,isempresotala organització tècnica del tour operador SNP Na-tuurreizen,proposenactivitats tipus“producte”desenderisme, cicloturisme i nordic walking. Mereixuna atenció especial les propostes lúdic-culturals id’educacióambientalperafamíliesianens.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
Ambunasuperfíciede3.000a20.000ha.,handeserespaishumanitzats.Enl’actualitathihamésde40“sites”classificatsirebenmésde32milionsdevisitantsanuals.Laxarxacomptaambunaestruc-tura tècnica amb les funcions de recolzament alsespais,formaciódelsgestors,suportalacertificacióiaccionsdecomunicació.Permillorarlasevagestióconjunta,esvacrearl’associaciól’any2000
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
146
3 / Turisme a la natura
Del’anàlisid’aquestesorganitzacionsmediambien-tals cal destacar l’enfocament turístic que han ad-quirit,entenentque la implicacióde lasocietat i laconscienciaciómediambientalésunfactorclauenlaconservaciódelsecosistemes.
I es tracta d’un benefici mutu o de “win-win” onambdues parts surten guanyant ja que la societatadquireix coneixements sobre la natura d’una ma-neralúdica,satisfentlessevesnecessitatsdelleure,i lesàreesprotegides,juntamentamblacomunitatquelesacull,esbeneficieneconòmicamenticultu-ralmentdelturisme.
Finalment cal destacar l’activitat de les xarxes so-cialsdinsaquestesorganitzacionscomavehicleperinteractuaramblasocietatipromocionarlessevesactivitats.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
147
3 / Turisme a la natura
SegonsinformesdelInstitutodeEstudiosTu-rísticos, a Suïssa, un dels països més benestantsdelmón,elturismedemuntanyageneraaproxima-dament 300.000 llocs de treball. Un de cada onzesuïssostreballaenturismedirectaoindirectament.
ElServeideParcsNacionalsnord-americans,en el 2012 afirmava el manteniment de 243.000llocsdetreballienl’informe,publicataprincipisdemarçdelpresentany2014,elevaamésde19milmi-lionsdedòlarsl’activitateconòmicagenerada.S’es-timaquepercada1$invertitpelServeideParcs,re-tornenalterritori10$.
Segonsl’estudi“Letourisme-toutnaturelle-ment!”fetperSanu,CentredeFormaciópelDesen-volupamentSostenibledeldepartamentd’esports,naturaiturismedeSuïssael2011,els14parcsna-cionals d’Alemanya reben uns 50 milions de visi-tants per any, obtenint uns 2.100 milions d’eurosd’ingressos.
Segons dades del Ministère de l’artisanat ducommerce et du turisme de França hi ha uns 50milions d’estades en municipis a l’entorn d’espaisprotegits, 28 milions de visites als espais“Conser-vatoiredulittoral”i32milionsals40“GrandSitesde
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
148
3 / Turisme a la natura
Segons l’anuari 2011 d’Europarc España www.re-deuroparc.org, els espais protegits representen el12,8%delterritoridel’Estat(14parcsnacionals,162parcs naturals, 277 reserves, 319 monuments, 56paisatges protegits i més de 800 espais amb d’al-tres figures de protecció). Aquests parcs generen2.300llocsdetreballdirectes.
El2013Espanyas’haconvertitenelsegonpaísdelmónennombredeReservesdelaBiosfera,afegint3noveszonesfinsarribarales45zonesdeclarades,just per davant de Rússia i per darrera dels EstatsUnits.Anivelldevisitesturístiques,ambdadesdel2011, els parcs nacionals espanyols van rebre 10,2milions de visites, xifra per sota de la registrada el2004queesconsiderahistòricaamb11milionsdevisites.Enelmateixperíodeescalculaqueelsparcsnaturalsvanrebreuns11,5milionsdevisites.
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de SantMauricivaregistrarenel2012unaafluènciadegai-rebé300.000visitantsperòelparcquetéunmajornombre de visitants és el de Montserrat amb una
Aixíapartirdel’any1982,esvapromourelacreaciód’unavintenad’espaisprotegitsdediversatipologiaiextensióiambcriterisdegestiódiferents,entreelsqualscalcitarlaZonaVolcànicadelaGarrotxa,elsAiguamolls de l’Empordà, el Massís de Pedraforca,lesIllesMedes,elsMassissosdel’AlberaidelGarraf,Montserrat,laRierad’ArbúciesaHostalric,l’illadeCaramany,etc.
3.2.2. / Situació dels espais protegits a Catalunya
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
149
3 / Turisme a la natura
L’any 1992 la Generalitat de Catalunya va aprovarel Pla d’Espais d’Interès Natural que va significarlaconsolidaciódelprocésques’haviainiciatenelsúltimsanysil’ampliaciódelasuperfíciedelterritoriprotegitaCatalunya.Mésrecentment,apropostadelaUnióEuropea,s’haampliatatravésdelaXar-xa Natura 2000 aprovada pel govern català l’any2006.
El resultat de tot això és que en l’actualitati segons les dades de l’informe de EuroparcEspañadel’any2007,CatalunyaéslasegonaComunitat en nombre d’hectàrees protegi-des,ambmésd’1milió.LaprimeraésAndalu-sia,queenté1,7milions.
La major part dels espais protegits de CatalunyacorresponenalacategoriaVdelaclassificaciódelaIUCNcomaPaisatgeProtegit.
El valor determinant per a la seva protecció, se-gons l’estudi de l’ICHN (Institució Catalana d’His-tòriaNatural)al2008“Protegits,defetodedret?”,ésevidentmentelpatrimoninatural,peròcaltenirpresentquemoltsdelsespaisnaturalsprotegitsin-corporennotablesvalorsdepatrimonicultural,quesovintnoestenenencompteal’horad’establirelscriterisdeprotecció.
Alguns dels espais protegits integren valors cul-turals i espirituals de referència per a la identitatdeCatalunya.ElméssimbòlicdetotséselcasdeMontserrat,peròtambéSantPeredeRodesaCapdeCreus,Montsant,Núria,elPedraforca,etc.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
150
3 / Turisme a la natura
Dinsial’entornd’algunsespaisesdesenvolu-peniniciativesdecaràcterturísticquepodengenerarunamajorintensitatdefreqüentació.Éselcasperexemple,delarutadelCamídelsBonsHomes,elCamídeSantJaume,CarrosdeFoc,elBrogitdelaVallalaSerradelMont-sant,Itinerànnia,laRutadelTer,etc.quesónunexcel·lentcomplementperaladescobertaintegrald’aqueststerritoris(paisatges,hàbi-tats,patrimonicultural,formesdevida)peròque cal gestionar de forma adequada i pre-veureelsseuspossiblesimpactes.
No hem d’oblidar que els espais protegits podencontribuird’unamaneramolt importantaldesen-volupament econòmic dels territoris on estan si-tuats,sobretotquanestractad’espaisruralsd’in-teriorodemuntanyaambpoquesalternativesenaltres sectors.Aquesta contribució pot ser via di-recta,mitjançantlíniesd’ajuteconòmicalapobla-ció local o bé de forma indirecta, amb programesdesuportaladinamització.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
151
3 / Turisme a la natura
LaLlei8/2005,de8de juny,deprotecció,gestió iordenaciódelpaisatgedeCatalunyacreaelcatàlegde paisatge com un instrument nou per a la intro-ducció d’objectius paisatgístics en el planejamentterritorial a Catalunya, així com en les polítiquessectorials,id’aquestamaneraadoptaelsprincipisiestratègiesd’accióqueestableixelConvenieuropeudelpaisatgepromogutpelConselld’Europa.
Gràcies aquests catàlegs tenim les eines que enspermetenconèixercoméselnostrepaisatgeiquinsvalorsté,quinsfactorsexpliquenlasevaraódeser,comevolucionaenfunciódelesactualsdinàmiqueseconòmiques, socials i ambientals i, finalment, de-fineixenquintipusdepaisatgevolemicompodemassolir-lo.
Atès ladiversitat paisatgística i lavarietat derecursos naturals i culturals del Ripollès, quecaracteritzenunaevolucióhistòricapròpia,elcatàleg de paisatge de Catalunya divideix lacomarcaen6paisatgesdiferents:Capçaleresdel Llobregat, Valls del Freser, Alt Ter, Vall deCamprodon, Valls d’Olot i Alta Garrotxa. Unabona part d’aquests paisatges formaran partdelnouParcNaturaldelesCapçaleresdelTeridelFreser.
Peracadaund’aquestspaisatgesespresentaunafitxa resum destacant els trets distintius, els prin-cipalsvalorsielsobjectiusdequalitatpaisatgísticaqueesrecomanaassolir,quetenenunamajorrela-cióambeldesenvolupamentturístic.
3.2.3 / El cas del Ripollès
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
•PetitsnuclisdepoblaciócomQueralbs,Pardines,Serrat, Toses, Fornells de la Muntanya, Dòrria,VentolàiNevà,onpredominenelsedificiscons-truïtsambmaterialsautòctonsimajoritàriamentsituatsalsvessantsdelesmuntanyes.
VALLS DEL FRESER (RIPOLLÈS)Campelles - Gombrèn - Pardines - Planoles - Queralbs - Ribes de Freser
Setcases -Toses - Vilallonga de Ter
Objectius de qualitat paisatgística (Resum)
Trets distintius Principals valor del paisatge
Uns paisatges naturals ben conservats, amb qualitat paisatgística, viables ecològicament i que compaginin l’activitat agrope-cuària,l’extraccióderecursosnaturalsil’ústurísticidegaudi.
• Els monestirs de Ripoll i SantJoan de lesAbadesses, jun-tament amb el ric patrimoni de restes arqueològiques del’èpocafeudalestesespertotelterritori.
• Els valors productius, històrics i simbòlics de les colòniesindustrials.
ALT TER (RIPOLLÈS I GARROTXA)Campdevànol - Campelles- Camprodon - Gombrèn - Les Llosses - Llanars - Ogassa
Pardines - Planoles - Ribers de Freser - Ripoll - Sant Joan de les Abadesses Sant Pau de Segúries - Toses - Vallfogona del Ripollès - Vilallonga de Ter
Uns paisatges naturals ben conservats, amb qualitat paisatgística, viables ecològicament i que compaginin l’activitat agrope-cuària,l’extraccióderecursosnaturalsil’ústurísticidegaudi.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
155
3 / Turisme a la natura
• Els paisatges d’alta muntanya, alpins i subalpins, amb lapresènciadeformesdemodelatglacialilescomunitatsve-getalspròpiesdel’altamuntanya:boscosdepinegre,nere-tarsipratsalpins.
• Els nuclis d’Espinavell, Molló, La Roca, Abella, Setcases iTregurà, que destaquen per la seva estructura compacta,construcciódepedra,normalmenta lameitatdelvessantde lamuntanya,ambcarrers irregulars iquetenencomaedificiprincipall’esglésiadinsdelmateixnucli.
• Una vall envoltada per cims majestuosos, travessada percursosfluvialscomelriuTeriambunagranvarietatd’hà-bitatsvegetalsidecromatismes,depenentdel’estatgeidel’èpocadel’any.
VALL DE CAMPRODON (RIPOLLÈS)Camprodon - Llanars - Molló - Pardines - Queralbs - Setcases - Vilallonga de Ter
Objectius de qualitat paisatgística (Resum)
Trets distintius Principals valor del paisatge
Uns paisatges naturals ben conservats, amb qualitat paisatgística, viables ecològicament i que compaginin l’activitat agrope-cuària,l’aprofitamentderecursosnaturalsil’ústurísticidegaudi.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
157
3 / Turisme a la natura
•PaisatgedemuntanyamitjanaarticulatpelsriusFluviàiSeronhidestaquenlesmorfologiesproduïdespelvulcanismequaternari com la cinglera basàltica de Castellfollit de laRocaoels40volcanscatalogats.
• Existència del parc natural de la ZonaVolcànica de la Ga-rrotxa, que protegeix els principals elements del paisatgegeològic,vegetalifaunísticdelesVallsd’Olot.
CARACTERÍSTIQUES DEL MERCAT DE TURISME ACTIU I DE NATURA3.3
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
159
3 / Turisme a la natura
PerredefinirunaestratègiaturísticaglobalperalRi-pollès,quepermeti integrarelsdiversosproductesturístics de la comarca, adaptant-los als diferentsmercats per afavorir la seva comercialització, ésnecessariunmarcteòricqueensajudiaidentificarquinessónlestendènciesenl’àmbitdelturismedevacancesengeneral,ambespecialatencióalturis-medenatura,alturismeactiuial’ecoturisme.
Amb l’objectiu de senyalar quines són les tendèn-cies turístiques que s’estan imposant en els mo-delsdeconsumturísticanivellmundial, isobretotenelspaïsosmésavançats,s’hantingutencompteelsestudisrealitzatsperlesinstitucionsdereferèn-cia a nivell mundial que elaboren informes sobrequines són les previsions de futur turístic.Algunesd’aquestesorganitzacions:OrganitzacióMundialdelTurisme(UNWTO),OrganitzacióperlaCooperacióiDesenvolupamentEconòmic(OCDE),ConsellMun-dial deViatges iTurisme (WTTC), Direcció Generald’Empresa i Indústria de la Comissió Europea, Se-cretaríadeEstadodeTurismoiAgènciaCatalanadeTurisme.
Paral·lelament a les tendències que s’estan impo-santenelsmercatsturísticsdereferència,ésimpor-tantanalitzarlescaracterístiquesdelmercatdeva-
En aquest capítol analitzarem quines són les tendències que s’estan imposantenelsmer-catsturísticsiestudiaremlescaracterístiquesdelsmercats prioritarisperalRipollès, iquesónCatalunya,Espanya,França,elRegneUnit,Alemanya,HolandaiBèlgica.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
160
3 / Turisme a la natura
Sianalitzemalgunsdelsestudisrealitzatsperorga-nismesdereferència(OMT,OCDE,WTTC,…)quede-terminenelsreptesilíniesestratègiesquemarcaraneldesenvolupamentturísticdelspaïsosdesenvolu-pats, trobemqueentotselsdocumentsescoinci-deixenquelesprincipalstendènciesenelsmodelsde consum turístic a nivell mundial, estan relacio-nats amb l’aposta amb un model de turisme cadavegadamésresponsableambl’entornonesdesen-volupa,l’interèsperexperiènciesúniquesisingulars,lasegmentaciódelsmercats,elpaperdelesnovestecnologiesdelacomunicacióenlesestratègiesdepromocióicomercialitzaciódelsproductesilarela-cióqualitat/preu.
Lapràcticad’activitatsdelleureiesportivesal’airelliure,comelsenderismeoelcicloturisme,vanmésenllàdeseractivitatsturístiquesicadavegadamésformenpartd’unestildevidasaludable,fetqueestradueixenunaugmentsignificatiudel turismedenaturaielturismeactiu,ienuninterèscadavegadaméselevatperpartdelasocietatenladescobertadels principals valors i atractius dels territoris queesvisiten.
alspaïsosdesenvolupats.Unclarexempled’aques-ta realitat és el moviment LOHAS, sorgit a EstatsUnits,ques’identificaambelconjuntdelapoblacióquebasaelseuestildevidaenpautessostenibles,saludablesisolidàrieswww.lohas.com
AEstatsUnits1decada4adultsespodriaconside-rarcomLOHASielsprincipalssectorsdemercatondirigeixen el seu consum són: La salut personal, laconstrucciósostenible,l’ecoturisme,eltransportal-ternatiu,estildevidasaludable,energiaalternativa.
Aquesta tendència a un consum sostenible estàcreixentamblamateixaintensitataEuropa.
Aquesta realitat ha provocat que arreu del món esvagin consolidant oferta especialitzada en viatgessostenibles,osimésno,quemoltsoperadorsides-tinacionsapliquinelsprincipisdelasostenibilitatenlessevesestratègiesdegestióturísticaidecreaciódeproducte.Unexempleéselconsorci internacio-nalTUI,quedesdefaanysofereixvacancespertotelmónambunaltvalorafegitenrelacióalasoste-nibilitat.Elsseusclientsnonomésgaudeixendeva-cancesdequalitat,améscontribueixenenprojectesenfocatsaldesenvolupamentsocialdelspaïsosquevisitenidelmediambientdelplaneta.
3.3.1. / Característiques del mercat d’ecoturisme en els països desenvolupats
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
161
3 / Turisme a la natura
L’OMTdefineixelturismesosteniblecom:
Elturismequesatisfàlesnecessitatsdelstu-ristes i de les regions amfitriones actuals, almateixtempsqueprotegeiximilloralesopor-tunitatsdefutur.
El turisme sostenible es basa en la responsabilitatambiental,social ieconòmica.Estractad’unturis-mequevetllaperminimitzarelsimpactesnegatiusque l’activitat turística pugui ocasionar, és respec-tuós amb la cultura i la societat, beneficia a la po-blaciólocalilaimplicaenlapresadedecisionsquepuguinafectaralasevavida.Ésunturismeinclusiu,que busca la interrelació entre turistes i residents,ambl’objectiud’unbeneficimutu,ifacilital’activitatturísticadetotalapoblaciósiguiquinasiguilasevacondiciófísicaoestatdesalut.
Elturismesostenibleposaenvalorlaidentitatdelsterritoris i es basa en els seus trets singulars, afa-vorint una activitat econòmica complementàriamitjançantproductesrelacionatsamblacultura,lagastronomia, l’artesania local o els valors tradicio-nals,sempresotaunarelacióderespecteibeneficibilateral.
En aquests últims anys es va consolidant elconceptedeturismeresponsable,quepodemassimilaraunmovimentotendènciaenelqueestanimplicatstotselsactorsdel’activitattu-rística:visitants,població local,operadorsdeviatges i empreses de serveis turístics. Totshandeprendreresponsabilitatsperferlesse-vesactuacionsméssostenibles.
SegonsunestudifetperlaUniversitatGeorgeWas-hingtonentreelsanys2009i2012aunamostrade838viatgers,elseuropeusquedeclaravenhaverfetactivitats “d’aventura suaus” a la natura van aug-mentarun27%.Entenentperaventurasuaularea-litzaciód’activitatsrelacionadesamblanaturaqueimpliquenunnivelld’activitatfísicadebaixaintensi-tat(ornitologia,ecoturisme,senderisme,cicloturis-me,rutesacavall,etc…).
SegonsdadesdelCBIwww.cbi.eu,elperfildelade-manda de natura en els països desenvolupats co-rrespon majoritàriament a dones de entre 41 i 60anys,ambfillsmenorsde18anysiambunnivellso-cioeconòmicalt.
Engeneralesbuscaferactivitatsenfamília,debaixaintensitat física, com el senderisme o el cicloturis-me,alhoraqueesgaudeixdelaessènciagenuïnadelesdestinacionsmitjançantlagastronomia,lesvisi-tesculturalsilesactivitatsrelacionadesambl’iden-titatlocal.
Viatgen en grups reduïts amb la finalitat d’interac-tuaramblapoblaciólocaliminimitzarl’impactequepuguin generar tant social com mediambiental. Lamajorresponsabilitatambientalfaquebusquinem-preses turístiques que segueixen principis sosteni-blesenlarealitzaciódelasevaactivitat.
La qualitat del medi, juntament amb la percep-ciód’autenticitat i ruralitat,són els factorsclauenl’elecció del destí de vacances. L’ecoturista buscaproductesturísticsforadelesrutesconvencionalsimoltpersonalitzats.
També cal tenir en compte que s’està produint uncanvigeneracionalenrelacióalesactivitatsqueesrealitzen.SegonselMinisterid’esports,delajoven-tut,del’educaciópopularidelavidaassociativadeFrança,enaquestpaíssónlespersonesmadureslesprincipalspracticantsd’activitatsdenatura,comelsenderisme,ielsjoves,enespecialdelgèneremas-culí,cadavegadapractiquenméselturismerelacio-natamblabicicleta,especialmentlaBTT.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
164
3 / Turisme a la natura
ELS MERCATS DE TURISME DE NATURA: FEDERACIONS DE SENDERISME
ELS MERCATS DE TURISME DE NATURA: FEDERACIONS DE CICLISME / CICLOTURISME
Enlasevamajoriasónpetitesomitjanesempresesde propietat local, cada vegada més professiona-litzades, que van més enllà de l’oferta d’activitatsd’aventura per oferir experiències amb la màximaseguretationescombinendiversesactivitats:turis-meactiu,gastronomia,enoturisme,patrimonicultu-ral,artesania…
Pelquefaalademandainternacionaldeturismedemuntanya a Espanya, aquesta és encara escassa,sobretottenintencompteellideratgequetécomadestinacióvacacionalanivellmundial.ElInstitutodeEstudiosTurísticos,enuninformefetel2009sobreel turisme de muntanya a Espanya, posa de mani-festqueel2006elturismedemuntanyanomésvasuposarun1%deltotaldelademandaquevarebrel’estat.
Tot i que la presència dels mercats internacionalsenelturismedemuntanyaaEspanyaencaraéspocsignificativa,Catalunyaestrobaenunasituaciódelideratgecomadestinacióanivellestatal.S’estimaque la demanda internacional de turisme de mun-tanyaaEspanyaesconcentraespecialmentalPiri-neuCatalà(27%),seguitdelaSerradeTramuntana(21%)ielPirineud’Osca(13,5%).
Els principals mercats emissors responsablesd’aquestturismedemuntanyasónAlemanya,Reg-neUnitiFrança.Aquestsmercatsrepresententam-béelsprincipalsmercats internacionalsentermesdedemandageneraldeturismeaCatalunya.
Les agències de viatge especialitzades en turismeactiuidenaturajuguenunpapervitalperalseudes-envolupament, al posar a l’abast dels seus clientsproductesiserveisendestinacionspocconegudesiquedifícilmentpodrienaccedir-hipelseucompte.
3.3.3 / Paper dels operadors turístics i nous canals de comercialització
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
167
3 / Turisme a la natura
Aquestesempresessónamésimportantsca-talitzadorsde la industria turística i referentssobre les tendències de la demanda estran-geradeviatgesdenatura,actius id’ecoturis-me.Enelcapítol4.2s’incorporenelsresultatsd’unaanàlisirealitzatals388operadorsdere-ferènciaaEuropa.Entreaquestss’hantrobat50productesdelRipollèsen42agències.
Enaquestamateixalininaésinteressantana-litzar l’impacte que tenen les noves tecnolo-giesdelacomunicacióeneldesenvolupamentdenovesfórmulesdecomercialitzacióturísti-caen lesqualselRipollèshicomençaatenirunacertapresència,iqueanalitzemendetallenelcapítol4d’aquestdocument.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
A mode d’exemple d’iniciatives que estan sorgintarreud’Europacalcitar,perlasevasingularitatien-cert,elssegüentscasosdedestinacionsques’hanespecialitzatiunitperaprofitarelsbeneficistantdeconeixement,promocióitransferènciadefluxostu-rístics,queaportaeltreballenxarxa:
BESTOFWANDERN:Agrupacióde10regions(20municipis)de5països,majoritàriamentdeparlaalemanyamésunaregiófrancesa.Tam-bé un soci de venda de material online (PMOUTDOOR)+1touroperador(DERTOUR).
ALPINE PEARLS:Associació de 27 municipisdels Alps a Alemanya, Austria, Itàlia, Suïssa,França iEslovèniaquevolenoferir“experièn-ciesmediambientalmentsostenibles,cultural-mentdiverses,d’altaqualitat iplenesd’aven-tura”.
La mobilitat sostenible és el principal objec-tiu i per tant s’aposta per la peatonalitzaciódels destins i per una bona xarxa de serveisdetransportencomú.Dels10principisbàsicsdestaquem, a més de la mobilitat sostenible,l’ofertademultiactivitat,laparticipacióactivadelesdestinacionsenlaconservaciódelana-turaielsuportalacultura,lagastronomiaielscostumsalpins.www.alpine-pearls.com
3.3.4. / Com s’adapten els territoris i les empreses, exemples d’especialització
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
169
3 / Turisme a la natura
STATIONS DETRAIL: Es tracta d’una iniciati-vafrancesaqueintegradestinsespecialitzats100%entrails(territorisqueproposenlasevadescobertaatravésdelapràcticaesportivadecórrer).
S’ofereixen itineraris, serveis i material tantpels que s’inicien com per apassionats deltemaquetrobenrespostaprofessionala l’or-ganitzaciód’estades.Caldestacarelvalorqueatorguen al paisatge, les rutes i el patrimo-ni dels destins, la seva adaptació a les novestecnologies (especialment smartphones) i laimplicaciód’unamarcadematerialtècnicquefaserviralgunsdelsdestinscoma laboratoriinteractiudeprovesambelsusuaris.
Lesestacionsdetrailofereixenalsseusclientsdutxes,vestidorsiarmaris,saladefitness,ma-pesdecircuits,serveisdemonitors/coaching,saladereunions,Internet,testdematerialtèc-nic, sauna, osteopatia, allotjaments i restau-rants.www.stationdetrail.com
Abandadelscasoscitatsd’especialitzacióendes-tinacions,trobemtambéarreud’Europacasosmoltinteressantsd’especialitzacióiassociaciód’empre-ses.Alguns exemples que ens poden servir com afontsd’inspiraciósón:
WALKERS / CYCLIST WELCOME: Són duesiniciatives impulsades al Regne Unit per talqueelsturistesquerealitzenactivitatsdesen-derisme o de cicloturisme puguin identificarquins són els allotjaments que els ofereixenserveis de qualitat i adaptats a les seves ne-cessitats.
Elsserveisqueofereixenalsseusclientsestanrelacionatsamblainformacióturísticadelte-rritori,especialmentpelquefaarutes,trans-port públic i previsió meteorològica; horaris icaracterístiques d’àpats especialment adap-tats per satisfer les necessitats nutricionalsdelsesportistes;idisposiciódellocsadaptatsper rentar i assecar la roba, fer reparacions imanteniment de bicicletes, guardar materialtècnic,etc…
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
170
3 / Turisme a la natura
BISTROTDEPAYS:Xarxaambmésde20anysd’experiència que inclou 242 cafès de poble,que sovint són l’únic establiment comercialobertalapoblacióipromocionenlesactivitatsielsproductesgastronòmicslocals.Cobreixenlesnecessitatsd’informacióalnohaver-hiofi-cinesdeturisme.
Per poder entrar dins de la xarxa han de serundelsúltimscomerçosdelapoblació,estarubicatsenpoblacionsdemenysde2.000ha-bitants,restarobertstotl’any,vendreproduc-tesdeprimeranecessitaticomptarambinfor-macióturística local,organitzaciód’activitatsipromociódeproducteslocals.SotalamarcaRandoBistrot,treballenperconciliarelsende-rismeambelsproductesgastronòmicslocals:Itineraris+dinarenunBistrotdepays.www.bistrotdepays.com
GITESPANDA:Estractademésde300allo-tjaments situats en Parcs Naturals o espaisemblemàticsintegratsdinsdelamarcaGitesdeFranceiestanrecolzatsperlaorganitzaciómediambientalWWF.
Estractad’establimentssituatsenunentornnaturaldequalitat,disposend’unequipd’ob-servació de la natura i informació específicaperdescobrirelpatrimoninaturaliculturaldelterritoridurantl’estadadelsclients.Estanges-tionatsperpersonalconscienciatamblapre-servaciódel’entornonestroben.www.gites-panda.fr
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
Atravésdelessevesactivitats,elshotelshandecompartirelstresvalorsfonamentalsdelsparcs:compromísambelterritori,tracteper-sonalitzat als clients i respecte pel medi am-bient icontribucióamantenir laqualitatdelspaisatges.www.hotels-au-naturel.com
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
172
3 / Turisme a la natura
A continuació s’analitzen les peculiaritats del mer-catdevacancesid’ecoturismeenelspaïsosdesen-volupats,isobretotdelsmercatsactualsipotencialsconsumidorsdeturismerelacionatamblanatura.
• Les fonts d’informació utilitzades per planificarel viatge són les recomanacions de familiars iamics (64%), Internet (42%), l’experiència deviatgesanteriors(29%)i lesagènciesdeviatge(29%).
ImportànciadelturismeaCatalunya
• El nombre de viatges dels residents a EspanyacapaCatalunyavaendescensdesdel2012.
•AEspanyahihaviael20081.500empresesdeturisme actiu generant un volum de negoci de150milionsd’eurosanuals,(RevistaSavia,Eltu-rismoactivotomalaalternativa,2008)
• El cas de la Ruta del Carrilet a la província deGirona, és un clar exemple. S’ha passat d’uns350.000 usuaris/any el 2002 als prop dels 1.5milionsd’usuarisel2010.
• Espanya compta amb una xarxa de més de60.000 quilòmetres de senders senyalitzatscomGR(GranRecorregut),PR(petitrecorregut)iSL(senderslocals).
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
176
3 / Turisme a la natura
Característiquesdelademandadeturismedenatura
•Deltotaldeviatgesgeneratspelsespanyolsdinsl’Estat, un 36,8% afirma que realitza activitatsvinculadesalanatura.
•LaprincipaldestinacióésCatalunya(16,4%delsviatges), segons l’ObservatoriTurístic de la Co-munitatValenciana,novembre2012.
•SegonsunestudidelOrganismoAutónomoPar-quesNacionales(OAPN),fetel2008,un34,9%delsvisitantsalsparcsnacionalspernoctavaenallotjaments propers, i 54,9% feia despesa enrestaurantsdelazona.
•AmbdadesdeFamilitur,gairebéel40%delsviat-ges dins Espanya tenen com a interès passejarpelcampigaudirdelanaturadurantlesvacan-ces.
• En l’estudi realitzat per la FEDME –FederaciónEspañoladeDeportesdeMontaña-el2011,Sen-derosSeñalizadosyDesarolloRuralSostenible,
del’anàliside11sendersse’nvaextreurequeun74,3% dels usuaris dels camins eren turistes, iqueanivelldeprocedències,el34,4%proveniendel’estranger.
Institucionsientitatsrelacionades
Anivellespanyolcaldestacar:
La Federació Espanyola d’Esports de Mun-tanya i Escalada (FEDME,www.fedme.es)ésuna federació esportiva privada que exerceixfuncions públiques de caràcter administratiu(llicències).Congregaamésde92.000fede-rats (desembre 2012) que realitzen activitatsalanatura.Elsenderismeésunadelessevesprioritats.
La Federación Española de Ciclismo RFECwww.rfec.com incorpora un apartat de ciclo-turismealasevawebenlaquèespublicauncalendaridemarxesisortidesd’aquestamo-dalitat.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
•Elsviatgesestanmoltvinculatsalsperíodesdevacances escolars, tot i que les vacances mésllargues es fan a l’estiu (juliol-agost) i Nadal(duessetmanes).
ImportànciadelturismeaEspanyaiCatalunya
• Més de 4,1 milions de turistes francesos varenviatjaraCatalunyael2013.Éselprincipalmercatemissor internacional per a Catalunya tant pernombredeturistescomperdespesa.
•La inestabilitatpolíticad’altresdestinacionstu-rístiques de la Mediterrània també ha afavoritCatalunya/Espanya,ons’haproduïtunaugmentsignificatiudelturismefamiliar.
•Anivelld’intermediació,abandadelesagènciestradicionals, cal tenir en compte entitats comels comitès d’empresa, les mútues, associa-cions diverses... molt actives en l’organitzaciódeviatges.
•Anivelldetransport,elprincipalmitjàéselco-txe(75,7%dequotademercat).L’aviórepresen-ta un 23,1% i el tren un 0,6% segons dades del’AgènciaCatalanadeTurisme.
• Pel que fa la tipologia d’allotjament, més de lameitat(50,9%)s’allotjaenhotelsosimilars,un26,9%enhabitatgesd’amicsifamiliars,mentrequeelshabitatgesdelloguerrepresentenel13%i un 9,1% en altres allotjaments com ara càm-ping,turismerural,etc.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
181
3 / Turisme a la natura
L’ofertadeturismedenaturaalpropipaís
• La importància del turisme de natura a Françaesveureflectidaperlagranquantitatd’estadesdeturistesfrancesosenespaisprotegitsdelseupropi país. El 2006 es varen realitzar prop de50 milions d’estades en municipis situats dinsaquests espais, que varen generar 283 milionsde pernoctacions, segons l’enquesta “Suivi delaDemandeTouristique”.Ésadir,el34%delto-taldepernoctacionsturístiquesrealitzadespelsfrancesos.
•10parcsnacionalscobreixenpropdel9,5%delterritori nacional, amb 48 parcs naturals regio-nals,156reservesnaturalsimésde1.200espaisdinslaxarxaNatura2000.
Entemesdesenderismeicicloturismes’hancreatmarquesdequalitatanivelldedestinació.Éselcas per exemple de les Villes vélotouristiqueswww.franceveloturisme.com, Loire à Vélo www.loireavelo.fr o Destination Rando www.destina-tion-rando.com
• El cicloturisme a França genera per si sol propde16.000llocsdetreball,i7,3milionsd’estadesturístiques (d’aquestes, 5,5 milions del propimercatfrancèsi1,8milionsdelmercat interna-cional).
• Els 7 destins mítics de senderisme segons laFFRandonnéesón:
-ChemindeSaint-Jacques,
-GR-20aCòrsega,
-Alps,elspicsmésaltsd’Europa..iGR-5,
-CostabretonainormandaGR-34,
-TravessadelsPirineusGR-10,
-CamídeStevensoniCévennesGR-70,
-Volcansd’AuverniaGR-30
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
182
3 / Turisme a la natura
Característiquesdelademandadeturismedenatura
• D’acord amb l’enquesta Eurobaròmetre 2014,gairebéun34%delmercatfrancèsesmouperaspectesvinculatsalanaturaigairebélameitatdelsenquestats(46%)indiquenquel’entornna-turalésunfactorderepeticiódelavisita.
• Segons una enquesta del 2012 realitzada perTNSSofres,entre lesactivitatspracticadesdu-rantelsviatgesdevacances,lesactivitatscultu-ralsielsenderismesónesmentadesperun51%delsenquestats.
•ElsesportsdenaturaaFrançaestancreixentdeformamoltnotable.SegonsunestudifetpelMi-nisteridel’esportdel’any2011,escalculaquehiha25milionsdepracticantsmajorsde15anysde les diferents modalitats. D’aquests, s’estimaen 7,2 milions els senderistes i 15,5 milions elsciclistes(incloentBTT)imésde3milionsdefe-derats. Una bona part d’aquestes activitats espractiquenexclusivamentdurantelsperíodesdevacances.
La Féderation Française de la Randonnée Pédestre www.ffrandonne.fr agrupa més de3.400 associacions locals, representant unes220.000 llicències en tot el territori francès,amésd’unes8.000llicènciesdecaire indivi-dual.Estractad’unaorganitzacióforçaprofes-sionalitzadaque,amésd’organitzarsortidesiviatges,realitzaunagrantascadesenyalitza-cióidocumentació(guies),incorporantdarre-ramentlageolocalitzaciódecamins.
LaFéderation Française de Cyclotourismewww.ffct.orgtéuns120.000afiliats.LaseccióBTTestàrepresentadaper1.800associacions(querepre-sentengairebéel50%del’activitatdelsfederats).
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
183
3 / Turisme a la natura
Vinculat al turisme eqüestre, la Féderation Française de Relais d’Étapes et Tourisme Equestre,creadael1992,agrupaestablimentsde diferents característiques preparats peracolliraquestatipologiadeturistes.
LaFéderation des Parcs naturals régionauxwww.parcs-naturelsregionaux.tm.fr agrupaactualment48parcsregionalsque,amésdevetllar per la conservació d’aquests espais,lluita per a influir en les polítiques de gestiómediambiental.Ofereixenmoltainformacióalvoltantdelsserveis i lesactivitats turístiquesdinselsParcsifomentenelconsumdelspro-ducteslocals.
L’associació Rando Accueil www.rando-ac-cueil.comamb250establimentsd’allotjamentadherits (hotels, albergs, càmpings, refugis)ofereixserveis i infraestructuresadaptadesalesnecessitatsdelturistaactiu.Habitualmentes localitzen prop de senders. Mantenen lli-gams amb les principals federacions nacio-nals.
LesGîtes de Francewww.gites-de-france.com,fundadal’any1951,agrupaallotjamentsrurals(turismerural,càmpings,apartaments,...)quecompleixen amb uns criteris de qualitat con-crets.Actualmenthihapropde58.000allotja-mentsinscrits,quegenerenuns35milionsdepernoctacionsiunaxifradenegocidemésde450milionsd’euros.
•Aquests,cadacopmésdeixendebandaelsaspectes esportius (sobretot en la bicicleta)percentrar-seenaspectesméstranquils,em-prantestructurescomles“viesverdes”icom-binantambd’altresproductesturístics.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
AFrançahihadosassociacionsmoltvincula-desalsenderismeielturismedenatura:•Vagabondageswww.vagabondages.com,queen l’actualitat agrupa 9 operadors especialit-zatsquetreballenperaoferirunserveiprofes-sionalid’acordambelscriterisdeconservacióipreservaciódelsespaissobreelsqueoperen.Amésdecompartircriteris,tambéactuacomaxarxadecomercialitzaciódelsdiferentspro-ductescreatspelsassociats.• Sentiers Croiés és una associació similara l’anterior de professsionals del trekking i elsenderisme.Posenenvalorelturismerespon-sable i dissenyen conjuntament alguns cir-cuits.Hiha10agènciesassociades.
Entreelsprincipalsoperadorsdeturismedenatu-raqueprogramenviatgesambdestíRipollès,s’hanidentificat 58 i seleccionat 8 per estudiar els seusproductes.Lallistaespotvisualitzarenelcapítol4ienl’Annexd’aquestdocument.
• El turisme de natura va representar el 2012 un22%deltotaldelsviatgesquevarenferelsbri-tànicsdinselseupaís,lamajoriaentreabrilise-tembre(VisitEngland).
•Elsbritànicsconcebenlessevesvacancesenen-torns de natura com espais de relaxació idealsperferpassejades.
•AlRegneUnithiha15parcsnacionalsrepartitsper tot el territori www.nationalparks.gov.uk. Eltotal dels parcs nacionals del Regne Unit varenrebreel2009uns150milionsdevisitants,gene-rantunsingressosaproximatsde4.800milionsdelliures.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
•Segonsunestudide2009delComitèdeTrans-port i Turisme del Parlament Europeu els mer-catsbritànicsialemanysónelsprincipalsemis-sorsdecicloturismed’Europa.
La National Cycling Charity www.ctc.org.uk és una organització benèfica independentamb 130 anys d’història promovent i impul-sant l’úsde labicicletaalRegneUnit.Téuns70.000membres.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
189
3 / Turisme a la natura
Ramblers www.ramblers.org.uk. És la prin-cipal associació de senderisme del RegneUnit amb més de 70 anys d’història. Té uns140.000associats iedita larevista“Walk”.Técomapartnerl’operadorHFHolidays.
“Association of Independent Tour Operators”AITO, www.aito.com, agrupa 120 operadorsturístics. Els criteris d’accés a l’associaciósón molt estrictes fent especial referència alturisme responsable, sobre el qual han creatun codi de bones pràctiques www.aito.com/sustainable-tourism/ethosifinsitottenenunrànquinginternvinculantl’aplicaciódelasos-tenibilitat amb els diferents membres www.aito.com/aito-members.
Entreelsprincipalsoperadorsdeturismedenatu-raqueprogramenviatgesambdestíRipollès,s’hanidentificat 76 i seleccionat 8 per estudiar els seusproductes.Lallistaespotvisualitzarenelcapítol4ienl’Annexd’aquestdocument.
• Un 40% dels turistes busquen unes vacancesecològiques i sostenibles. En conseqüència elconsorcideviatgesTUIvatenirl’any2012uns2milionsdeclientsallotjatsenestablimentsambalguntipusdecertificaciósostenible.
• Els productes que principalment consumeixenelsturistesalemanyssón:
•Enrelacióal’úsdelesnovestecnologiesenlare-cercad’informacióturística,el76%d’alemanysutilitzen habitualment Internet, i un 51% buscarecomanacionsonlineabansdecompraraltouroperador.
• L’ús d’Internet durant les vacances va en aug-ment: un 35% de turistes per penjar fotos, un29%perferpostsiun35%percercarinforma-cionslocals.
Importànciadelturismed’AlemanyaaEspanyaiCatalunya
•Espanya és laprimera destinació escollida pelsalemanys.
•Espreveuuncertaugmentdevisitantsitambéde propostes de paquets dinàmics, és a dir deviatgespersonalitzats,segonsinformaciódeRei-seAnalyse2013(dadesdel2012)idel’Estudide
•EnunestudirecentfetperTourismQueenslandsobre el perfil dels ecoturistes a Alemanya, esdestacaqueun24%delsenquestatsconsideraEspanyacomadestinacióavisitar.
Característiques de la demanda de turisme actiu idenatura
•SegonsunestudirealitzatperCBIl’any2009,elperfildelsviatgersdeturismeactiud’Alemanyaesdefineixcomunadultentre35i65anys,ambun nivell socioeconòmic superior a la mitjana,moltsd’ellsjubilats.
•Elsenderismeéslaprincipalactivitatal’airelliu-re dels alemanys, tot i que també s’interessenpelciclisme,elcaiacielmuntanyisme.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
194
3 / Turisme a la natura
Institucionsientitatsrelacionades
Naturfreunde www.nfi.at, creada el 1895, ésunadelesassociacionsvinculadesalturismeilanaturamésimportantsd’Europa.
NABUwww.nabu.de(NatureAndBiodiversityConservation Union) és una associació me-diambientalquegestiona110.000ha.d’espaisprotegits.Elturismeésunaactivitatimportantde l’associació per donar a conèixer aquestsespais.
La Deustchen Wanderverband www.wan-derverband.deés l’AssociaciódeSenderismed’Alemanya amb més de 600.000 membres.Organitzenuncopl’anylaDeutscherWander-tag, un gran festival del senderisme que reu-neixentre30.000i50.000amantsd’aquestapràctica.
LaFederació de Ciclisme Alemanya, la Allge-meiner Deutscher Fahrrad-Club www.adfc.de,fundadael1979,agrupa137.000membresquetenenperobjectiucomúmillorarlarelaciódelciclistaambelseuentorn.
A Alemanya també hi té presència la mar-ca d’hotels adreçats específicament al perfilsenderista Wanderhotels www.wanderhotels.com,quetéunsaltsnivellsd’exigènciaperofe-riralsenderistaelsmillorsserveis.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
195
3 / Turisme a la natura
Operadorsdeturismeactiuidenatura
Els operadors de turisme actiu i de natura van enaugment.Algunesiniciativesadestacarsón:
Forum Anders Reisen www.forumandersrei-sen.deésunaassociaciódepetitsoperadorsde turisme sostenible. Agrupa 126 membresqueescomprometenaaplicarcriterissosteni-blesiresponsablesenlessevesactivitats.El2012varenteniralvoltantde114.000clientsiunafacturacióde172milionsd’euros.Editenun catàleg anual conjunt (Reiseperlen) ambunamitjanade150productessostenibles.
Allianz Selbständiger Reiseunternehmen –Bundesverband e.V (ASR) – www.asr-berlin.de és l’Aliança d’Empreses de Viatges Inde-pendents. Fundada el 1976 amb l’objectiu demanteniripotenciarlesagènciesdeviatgemi-tjanes i independents, posa l’accent en el tu-risme ecològic i socialment responsable. Lessevesactivitatsescentrenendonarvaloralsseusassociatsapartirdegenerarcondicionscomercialsjustes.
Entreelsprincipalsoperadorsdeturismedenatu-raqueprogramenviatgesambdestíRipollès,s’hanidentificat 68 i seleccionat 7 per estudiar els seusproductes.Lallistaespotvisualitzarenelcapítol4ienl’Annexd’aquestdocument.
Revista Vertraeglich-reisen www.vertraeglich-reisen.de Revistadeturismesostenible
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
197
3 / Turisme a la natura
Dadesdel’activitatturística
•Tot i la crisi, es considera que l’holandès és unmercat emissor estable. El 2012, un 61% de lapoblaciód’Holanda(9,6milionsdepersones)vaviatjaral’estranger.
•Amésd’espaisprotegits,caldestacariniciativescom la New Dutch Water Line http://www.ho-
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
199
3 / Turisme a la natura
llandsewaterlinie.nl/, que amb 135 quilòmetresde recorregut circular al voltant d’Amsterdam iUtrechtpermetconèixeraquestalíniadedefen-saamb45fortificacionsapeuoenbicicleta.
•AHolandahihaunaxarxade31.000kmd’itine-raris senyalitzats per cicloturisme sota un ma-teixensgestor(Fietsplatform).
Característiquesdelademandadeturismedenatura
•Escalculaquehiha300.000personesfederadesa lesduesprincipalsentitatsvinculadesalsen-derisme: la NederlandesWandelsport Band i laWandelsportorganitzatieNederland.
•Anivelldecicloturisme,escalculaquehihauns32.000 federats entre les dues principals en-titats: Dutch Fietsberaad i Stichting LandelijkFietsplatform.
• Anualment el cicloturisme representa més de450milionsd’eurosdenegoci(201milionsd’eu-ros en vacances domèstiques i 251 milions enviatgesforadelpaís).
• Entre les motivacions per repetir destí, segonsl’enquesta Eurobaròmetre 2014 destaca ambun 56% les característiques naturals (paisatge,clima,etc.)seguitdelaqualitatdel’allotjament,ambun38%,il’interèshistòricicultural,31%.
Institucionsientitatsrelacionades
Entre les institucions relacionades amb el turismedenaturadestaquen:
La Nederlandse Wandelsport Bond www.nwb-wandelen.nl és l’organització més im-portant vinculada al senderisme d’Holanda icomptaamb60.000membres.
LaWandelsport Organisatie Nederlandwww.knblo.nléslafusiódeduesentitatsvinculadesalsenderisme(2004)ipassaaserlaRealAs-sociació Holandesa per a la Educació Físicacomptant amb prop de 600 organitzacionsafiliades.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
200
3 / Turisme a la natura
El Stichting Landelijk Fitsplatform www.fietsplatform.nlgestionaunaxarxadecaminsrurals(4.500km)peralapràcticadelciclisme.Téequipde150voluntarisques’encarreguende mantenir la senyalització i els camins, amésdecol·laborarambdiferentsentitatsior-ganitzacions.
La Fietsersbond www.fietsersbond.nl és laUnióCiclistaambmésde35.000membres i150 agrupacions locals. S’orienta al manteni-mentderutesciclistesilaseguretatdelsprac-ticantsd’aquestamodalitat.
Operadorsdeturismedenatura
L’Associació d’Agències de Viatge i Touroperadorsholandesa (ANVR) – www.anvr.nl és l’entitat queagrupalamajorpartd’operadorsdelpaís.Fundadael 1966 ha anat incrementant el seu pes, conver-tint-seenunlobbydecaraalaindustriaienunse-gelldequalitatdecaraalsclients.
Els holandesos són un referent en el compromísamb les pràctiques de turisme sostenible. MoltsdelsoperadorsestanadheritsaTravelifewww.trave-life.info,GlobalCodeofEthicsforTourismdelaOMThttp://ethics.unwto.org/en/content/globalcode-ethics-tourismoGreenSeatwww.greenseat.nl
Entreelsprincipalsoperadorsdeturismedenatu-raqueprogramenviatgesambdestíRipollès,s’hanidentificat 54 i seleccionat 7 per estudiar els seusproductes.Lallistaespotvisualitzarenelcapítol4ienl’Annexd’aquestdocument.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
202
3 / Turisme a la natura
Dadesdel’activitatturística
•Al2010, l’agènciad’estadísticabelga(StatisticsBelgium) ja indicavaqueelsbelguesutilitzavenhabitualmentInternetperalessevesvacances.Un45%haviareservatpaquetsonline,un36%allotjament, un 37% activitats i un 26% bitlletsd’avió.
• Els belgues tenen cinc períodes de vacances:juliol-setembre,tardor,Nadal,carnestoltesiset-manasanta.
•Comamotivacionsprincipalsperalviatgesdelsbelgues, segons dades de l’enquesta Eurobarò-metre2014,apareixen:
• A l’hora de cercar allotjament, prefereixen elshotels (61%), seguit del lloguer d’apartaments(20%)idelcàmping(16%).
L’ofertadeturismedenaturaalpropipaís
• Bèlgica compta amb el Hoge Kempen NationalPark www.rlkm.be/en/hogekempen/general/,unaàreaprotegidaqueocupadesdelmarç2006unes57.000hectàreesalaprovínciadeLimburg.
•S’hacreatlafigurade“Paisatgesregionals”www.regionalelandschappen.be, on s’han identificat12espaisapreservaripromoure.
• Segons dades de l’enquesta Eurobaròmetre2014, aquests elements són el principal motiuper repetir destí, seguit de la qualitat de l’allot-jament.
• Els viatges d’aventura estan creixent en els úl-tims 5 anys degut a l’interès per experiènciesúniques.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
204
3 / Turisme a la natura
Institucionsientitatsrelacionades
Una entitat destacada a Bèlgica és Aktivia www.aktivia.be, la federació esportiva queuneix a 200 clubs de senderisme de la regiódeFlandesiquerealitzamésde1.000activi-tatsl’anyambpropd’unmiliódeparticipants.
La Vlaamse Wandel-en Omnisportfederatie(VWO)–www.vwofederatie.beésunafedera-cióesportivaperaexcursionistesiciclistesdeFlandes. Compta amb més de 10.000 mem-bres.
La Federació de Senderisme Flamenca, laVlaamse Wandel Federatie(VWF)–www.vwf.be representa a més de 17.000 senderistes is’organitza a partir de 75 grups locals. Editaunarevistatrimestral.
Entreelsprincipalsoperadorsdeturismedenatu-raqueprogramenviatgesambdestíRipollès,s’hanidentificat 22 i seleccionat 1 per estudiar els seusproductes.Lallistaespotvisualitzarenelcapítol4ienl’Annexd’aquestdocument.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
207
3 / Turisme a la natura
Analitzar els productes turístics que actualments’estan oferint al Ripollès, tant per part del pro-piterritori, ielseuteixitempresarial,comperpartd’operadors turístics, ens proporciona una based’informació que ens permetrà identificar com escomporten els mercats preferents, la tipologia deproducte més adient a les seves característiques inecessitats, quins canals de comercialització sónelsmésadequatsicoms’hauriend’enfocarlesac-cionsdepromoció.
Enprimer llocanalitzemelsproductesques’estanoferint a través de la web www.elripolles.com, pelquefaalturismefamiliarial’excursionisme,jaquesónelsprincipalsperfilsdelademandaactualielsquetenenméspotencialdecreixementenrelacióalturismedenatura,actiuid’ecoturisme.
Estudiarem la localització de les activitats turísti-quesdelRipollès,pervisualitzarlasevadistribucióa la comarca. Això permetrà millorar les sinergiesamb les diferents marques i gestors del territori,identificarsingularitats, imillorarelposicionamentdelesdiferentslíniesdeproducte.
D’altra banda, analitzem operadors turístics i pro-ductes que es comercialitzen del Ripollès en els
mercats preferents, fent especial atenció a la sevaestructura,característiquesdelproducte,perfildelclientienfocamentpelquefaalacomercialització.
Finalmentenscentraremen lacomercialitzaciódeproductes turístics del Ripollès a través dels nouscanalsdedistribucióturística,quehanevolucionatapartird’Interneti/oapartirdefórmulesbasadesenpreusmoltbaixos,comlescentralsdereserves,lescaixes-regals o les vendes flash (ofertes puntuals).Analitzem aquestes fórmules de comercialitzaciójaquesónmodelsenplenaexpansióiquegenerenmoltacontrovèrsia.Totiaixòsónunrecursdemàr-queting,malgratquecomacanaldevendalasevarendibilitatperalesempresesésdiscutible.
Enaquestscapítolensaproximaremalasitua-cióactualdelRipollèspelquefaalasevaofertaturísticaonlineatravésdela web de promoció turística comarcal www.elripolles.com, ensaproparemalestendències,lesmotivacions,lespreferències quant a destinacions i la tipologiad’estades,mitjançantl’anàlisiiestudi dels ope-radors turísticsdelsprincipalsmercatsdelade-mandadeturismeactiu,denaturaiecoturisme.Iperúltimveuremlapresènciadelacomarcaenels nous canals de distribució turística.
3.4 / Introducció
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
208
3 / Turisme a la natura
Les propostes deTurisme Familiar i ExcursionismedelRipollès,queespresentenalapàginawebwww.elripolles.coms’hananalitzatambl’objectiuprincipald’identificarlespossibilitatsdepromocióicomercia-litzaciód’aquestespropostesatravésdelesplatafor-mesonlineiofflinedereferènciaaCatalunya.
L’orografia del territori fa que el major nombre depropostespergaudirenfamíliaeslocalitzinalBaixRipollèsidisminueixinennombreamesuraqueaug-mental’altitudcapalaValldeNúriaiVallter.Aques-tescaracterístiquessóntambélacausaper laquealgunesdelesactivitatsesconcentrinenunesàrees
Destacaelnombredepropostesdesenderisme,quees diferencien entre passejades curtes, aptes perfer-seambnensmoltpetitsqueencaranocaminen,ilesrutesfamiliars,ambnensquesolencaminarunmàximde3h.Tambédestaquenlespropostesaca-valliencarruatge,ilesvisitesguiades,queenlasevamajoriatenenuncairehistòricicultural.
EXCURSIONISME VALL DE CAMPRODONVALLTER
VALL DE RIBESVALL DE NÚRIA
BAIX RIPOLLÈS TOTAL
Itinerànnia 7 7 6 20
SendersGR 2 3 5
Excursionsd’altamuntanya 3 3
Raquetes 2 3 5
Esquímuntanya 2 2 4
ElsBastions 1 1
RefugisdelTorb 1 1
ElCamí 1 1 1 3
RutadelTer 1 1
Refugisdemuntanya 2 3 2 7
Guiatgesdemuntanya 4 5 2 11
Centresexcursionistes 3 2 5
Altresrutes 3 3 5 11
TOTAL 27 34 16 77
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
210
3 / Turisme a la natura
Enelcasdel’excursionisme,elRipollèstambéofe-reix un ampli ventall de propostes adreçades a unpúblicquebuscaactivitatsdemajorintensitatfísicaenindretsdemuntanya.
ÉsalaValldeRibesilaValldeNúria,juntamentambVallter,onesconcentraelmajornombredepropos-tesd’excursionisme,alserindretsambunaorogra-fia idòniapera lapràctica d’activitats,com lesex-cursions d’alta muntanya, les raquetes de neu, lestravesses, o l’esquí de muntanya, amb una ofertad’estacionsd’esquíiempresesdeguiatgedequali-tat.
Caldestacarlesinfraestructuresturístiquesadreça-desalpublicexcursionista iesportiu,amb laxarxade senders Itinerànnia i els refugis de muntanya,aixícoml’ofertadetravessesorganitzadesiserveisdeguiatge,queestrobenpertotalacomarcaifandelRipollèsunterritoriidealambpotencialdeposi-cionar-secomunadestinaciódereferènciaperalspracticantsdeturismeactiuiesportiu.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
211
3 / Turisme a la natura
Anàlisi de la promoció online de les propostes turístiques del Ripollès
Les propostes turístiques del Ripollès es presen-ten a l’usuari web classificades per temàtiques i/osegments de mercat dins l’apartat general “Quèvolsfer?”.Enaquest,lesfamíliesielsexcursionistestrobenfàcilmentunespaiadreçatafacilitarlasevacerca d’activitats turístiques segons necessitats ihàbits.
Tant en l’apartat “Turisme familiar” com “Excur-sionisme”, les propostes es troben agrupades ensubapartats atenent a unes variables que les defi-neixen.
EnelcasdelTurismeFamiliar, lesactivitatsespre-senten en dos subapartats, “Mou-te en família” i“MultiactivitatalesEstacionsdeMuntanya”,12sub-grups i 91 fitxes de propostes turístiques. La loca-lització,eltipusd’activitat,latemàticailaidoneïtatsegonsl’edatdelsnenssónelsvalorsutilitzatsperaconseguirlaclassificació.
En el cas de l’Excursionisme, les 77 propostes tu-rístiques es presenten en 13 subgrups i en la sevamajoria el format final és també fitxa tècnica. Les
variablesquefanpossible laclassificaciósónprin-cipalment la categorització dels senders i rutes, ladisciplinaesportivautilitzadaperferlesrutesilaim-plicaciód’organitzacionsesportives.
En qualsevol cas, cada apartat i subapartat es ca-racteritzaperunpetit textexplicatiu,quefacilitaal’usuariwebidentificarelcontingut,iunafotografia,que en el cas de les propostes de turisme familiars’acompanyaambiconaanimada.Enlespropostesd’excursionismeeltextcontétambérecomanacionspergaudirambseguretatpreservantl’entorn.
Pel que fa a les fitxes de les propostes turístiques,el seu format i contingut varia segons el públic aquis’adrecen,famíliesoexcursionistes,jaquetantla informació com el format necessari per satisferles seves necessitats són molt diferents. Tot i aixíenambdósformatstrobemunapartatcompartit, imoltencertadament,“persiushemdeconvèncer”,que permet destacar els valors diferenciadors decadaproposta.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
212
3 / Turisme a la natura
Adaptació de les fitxes del Ripollès per accedir a les principals eines de promoció i comercialitza-ció de Catalunya
Amb l’objectiudepossibilitar lapromoció icomer-cialitzaciódelespropostesdeTurismefamiliariex-cursionisme del Ripollès a través de les principalsplataformesonlineiofflinedeCatalunya,hemana-litzat la manera en què aquestes plataformes pre-sentenal’usuariweblespropostesturístiques.
Enaquestsentits’hanidentificat4plataformesprin-cipalsquerepresentenquatreformesdepromociódiferents.Sónlanovawebdecomercialitzacióturís-tica promoguda per l’Agencia Catalana deTurismewww.catalunya.com,lawebdel’empresad’interme-diació turística Let’s bonus www.lestbonus.com, lawebde larevistadeviatgesDescobrirwww.desco-brir.catielscatàlegsprofessionalsquealgunesdes-tinacions posen a disposició dels professionals delsector(esfaservircomamodeleldelacomarcadelPallarsJussà).
Cal però diferenciar les eines de comercialització(catalunya.com i letsbonus.com) de les eines depromoció (descobrir i catàleg professional) ja que
Enelcasdeleseinesdecomercialitzacióesposaadisposiciódelclientactivitatsoproductesturísticsamb una logística d’empresa al darrera que com-portaunpreu.Enelcasdeleseinesdepromocióesposaadisposiciódelclientinformaciód’activitatsipropostesdetottipus,hihagionolalogísticad’unaempresa,siguinonodepagament,iescomplemen-ta amb altres informacions que permeten promo-cionarelterritorienelseuconjunt.
Una vegada analitzada la informació que lescitadesplataformesfanservirpercomercialit-zaripromocionarlesactivitats,s’identifiquenunscampsquenoescontemplena lesfitxesdelRipollèsiquesónelssegüents:
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
216
3 / Turisme a la natura
Unaaltrainformaciódebaseimportantperconèixerquina és la situació de la comercialització de pro-ductesturísticsdelRipollèsatravésd’intermediaris,haestatidentificarquinsestanjapresentsenlapro-gramaciód’algunsoperadorsturísticsdereferènciaanivelleuropeu.
De cada operador identificat interessa conèixer laseva estructura, filosofia i estratègia empresariali els sistemes de promoció i comercialització. Nopodemoblidarquesovintestractad’agènciesmoltprofessionalitzadesiambunagrancapacitatd’inno-vaciómalgratlasevaestructurapetita,laqualcosaelshapermèsmantenir-seicréixerenunmercattanglobal.
Defet,talcoms’indicatambéenunestudisobreelcicloturismeaFrançarealitzatpelMinisterideTuris-medelpaísveí,“l’anàlisidelsproductesquepropo-senelsoperadorsésunindicadorclaudequinessónles tendències generals del mercat i permet apro-par-sealesmotivacionsdelaclientela”.Pertant,totiqueespuguiafirmarquelademandacanalitzadaatravésd’operadorsdenínxolsiguisovintminoritària,lessevesmotivacionsipautesdeconsumpodenserrepresentatiusdelconjunt.
Aixímateix,laformaenquèesdissenyenicomuni-quenelsproductessónunaguiadegranenlacon-figuració d’ofertes atractives per aquests mercats.Per aquest motiu, s’ha analitzat el contingut d’al-guns dels productes que aquests operadors turís-ticsposenenelmercat(tipusdepúblicalquèvanadreçat, allotjament que utilitzen, preu de venda,etc.), i que es desenvolupen al Ripollès, però am-pliant amb d’altres, que podrien servir de guia perfer-nedesimilars.
DCB Turisme i Desenvolupament Local en el mo-mentdeferaquestestudicomptaambmésde500referènciesdetouroperadorsiagènciesdeviatgesque programen sortides de descoberta, ecoturis-me,turismedenaturaiactiu,cultura,gastronomia,etc.Ipertant,activitatsquepodrienincloure’senelconceptede“turismerelacionatamblanatura”moltadientamblescaracterístiquesdelazonadelRipo-llès.
3.4.2. Presència de productes de la zona en els programes dels operadors turístics
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
217
3 / Turisme a la natura
Elsresultatsobtinguts,pelquefaaproductespro-gramats a la comarca del Ripollès, i el seu entorn,s’han extret a partir de l’anàlisi de 388 operadors turístics de 6 països europeus, que són l’EstatEspanyol,França,RegneUnit,Alemanya,Holanda iBèlgica.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
223
3 / Turisme a la natura
Totinoconsiderar-secomarepresentatives,jaqueel pes d’aquestes agències en el conjunt de la de-mandadeturismealRipollèsésminoritària,lainfor-macióqueespresentaacontinuaciópotserunbonguióperestructurarproductessimilarsenelterrito-riiconèixerpreusorientatiusdevenda.
Dels 50 productes turístics oferts pels operadorsquel’inclouenelRipollèsdinslasevaprogramació,analitzemels30mésrepresentatius.Aquestopera-dorshanestattriatstenintencompte:
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
226
3 / Turisme a la natura
Analitzantlapresentaciódelsproductesdinsdeleswebs dels operadors, apreciem una tendència cla-ra a presentar les propostes mitjançant una imat-gegràfica,queidentificaelterritorioelsprincipalselements patrimonials, i una descripció dels prin-cipals valors que caracteritzen el producte com aexperiència turística(productetangible) idelsser-veisqueincorpora,aixícomdelseupreu.Enalgunscasosesdiferencienels“higlights”oelementsmésdestacablesdelproducteil’experiència.
Associadaaaquestaintroducció,ienlamajoriadecasosenunaltreplanaolink,s’especifical’itineraridetallat.Enmésdelameitatdelsproductesanalit-zats també es proporcionen més fotografies, prin-cipalmentrelativesalpaisatgeielselementspatri-monials.
Pel que fa a la facilitat per fer la reserva online, lameitat de les agències ho incorporen dins la web.Tanmateixnomésunespoquesintegrenelsistemadepagamentenlínia.
Tambés’utilitzencomelementsd’atracció,totiquede manera minoritària, la organització d’activitatsper famílies, l’utilització de trens com a mitjà detransport, labotànicadelterritori, l’ornitologiaielsesportsd’aventura.
Finalmentcaldestacarlaintegracióde“documenta-ció”comaparaulaclau.Aquestelementesrefereixalvalorque,enaquestcasunoperador,atorgaaladocumentació de viatge que proporciona als seusclients. Aquesta és rellevant ja que es tracta d’unproducteitinerantonlafacilitatdel’autoguiatgeésunfactorclau.
2.PARAULESCLAU
PARAULES CLAU
Paisatge 26
Cultura 13
Documentació 1
Patrimonihistòric 21
Gastronomia 6
Allotjament 13
Història 16
Ornitologia 1
Tren 2
Botànica 2
Esportsd’aventura 1
Activitatsperafamílies 4
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
228
3 / Turisme a la natura
Lesimatgesgràfiquesqueapareixenalesplaneswebper promocionar els productes turístics analitzats,posenenvaloriconesoelementsrepresentatiusdelpaisatgeidelselementsdelpatrimoniculturaldelazonaqueesvisita.Elsrecursoslligatsalagastrono-miaialanaturatambéhisónmoltpresents.
Elcasdel’empresaInntravelésunclarexempledecomlesimatgespermetenvisualitzarlesexperièn-cies.Aquestaempresa,queésunreferentenlapre-sentació de productes de descoberta del territori,afegeixmoltesfotografiesdelsàpatsqueesfanenruta, i que integren producte local, ja que un valordiferencialdelessevesruteséselcomponentgas-tronòmicielcultural.
En general s’ha trobat que els operadors utilitzenmésfotografiesdepaisatgeirecursosculturalsquedelapròpiaactivitatqueproposenfer(senderisme,cicloturisme o cavalls) i pocs mostren els allotja-mentsenelsquèesfal’estada.
3.IMATGE
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
És el cas de 18 dels 30 productes analitzats, elsqualsdestaquenleseinesd’autoguiatgecommapesde ruta i roadbooks, com a element diferenciadordelproducte.
Perpaïsoss’haidentificatqueHolandaofereixamb-duesmodalitatsperigual,Françacomercialitzamésproductes amb guia que sense. A l’estat espanyolhihaeldobledeproductesidentificatssenseguiainomésalRegneUnitelnombredeproductessenseguiaésmoltsuperioraldeproductesambguia.
Les ofertes guiades s’adrecen a grups reduïts quearribencomamàxima16persones ionelguia téunafunciódenexed’unióentreelgrupielterritoriamésdel rold’acompanyament.Enalguncassóngrupsgransdefinsa40persones,queesdesplacenenautocar.
TIPUS DE VIATGE
Ambguia 12
Individualsenseguia 18
TOTAL 30
4.TIPUSDEVIATGE
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
230
3 / Turisme a la natura
Dels productes analitzats, el més freqüent corres-pon a una durada aproximada d’una setmana. Simirem en detall les propostes trobades, aquestesestan formades majoritàriament per viatges de 6 i7nitsdedurada(10i11propostesrespectivament)superantenmésdelameitatalarestadeproductestrobats(21productesde30).
Els viatges de menys duració corresponen princi-palmentaoperadorsespanyolsivanadreçatsafa-míliesqueviatgenambnenselcapdesetmanaoagrupsreduïtsperferunaexcursióguiadad’undia.
Cal destacar els productes de més d’una setmanadeduració,enconcrets’hantrobat5propostes,queprincipalmentcorresponenaviatgesitinerants(queconnecten diferents comarques o països) o viat-ges de touring (en cotxe propi principalment) perdescobrir diferents indrets del Pirineu Català. Dels5casostrobats3corresponenalmercatholandes,probablement pels seus hàbits de consum turístic(touringambcotxe),1alemany(tambécorresponaunviatgedetouringambcotxe)i1anglès(enaquestcasestractad’unviatgedecicloturisme).
5.NOMBREDENITS
NOMBRE NITS
1nit 1
2nits 1
4nits 1
5nits 1
6nits 10
7nits 11
8nits 1
10nits 1
Mésde10nits 3
TOTAL 30
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
231
3 / Turisme a la natura
Lamajorpartdeproductesidentificatsvanadreçatsaunpúblicadultqueviatjasensefills,entotals’hanidentificat 23 propostes de viatge pensades per aclientsadults.Totiaixò,lamajoriapermetincloureoviatjarambnens,adaptantelviatge, isempreenproductes autoguiats. S’han detectat 3 productesquevanadreçatsindistintamentaadultsifamílies.
Per altra banda cal destacar 3 productes especial-mentdissenyatsperviatjarenfamília,dosd’ellses-panyolsiunfrancès,iunviatgeperagrupsdejoves,enfocatagaudirdelanaturailaculturadelterritori,iofertperl’operadorCrossRoads.
Els hotels triats per configurar aquests productessónprincipalmentdecategoriamitjana.Sónl’opcióescollidaen20dels30productesenquèhihaallot-jamentincorporatiquesónlamajoria.
Perpaïsos,elsoperadorsfrancesostrienhotelsdecategoria mitjana en 6 de les 7 rutes analitzades,excepte en una de les propostes“Ruta pel massísdelCanigó”queperlescaracterístiquesdelterritorinomésespotdormirenrefugis/albergs.Aquestésun dels pocs casos de producte que s’ha analitzattotinodesenvolupar-sealRipollès,perlaproximitatilessimilitudsenlescaracterístiquesdel’entorn.
Els establiments de turisme rural només són em-pratsperoperadorsespanyols(2dels3productesidentificades) i anglesos (1 ruta). Tot i això sovintenladescripciónoquedaclarsil’allotjamentésunhotelrural(ques’hainclòscomahoteldecategoriamitjana)ounacasadeturismerural.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
232
3 / Turisme a la natura
Cal destacar que els productes on el càmping ésl’opciód’allotjamentescollidavanadreçatsalmer-catholandes,und’ellsésperjovesil’altreperadultsqueviatgenenbicicleta.
La segona opció més treballada és la que inclounomés l’esmorzar en el preu, i corresponen a pro-ductes autoguiats i majoritàriament de cicloturis-me, ja que permet al client fer els àpats segons elseuritmedepedalada.
La pensió completa és la fórmula més comú delsproductesd’operadorsfrancesos(4de7propostes),trobem2viatgesd’operadorsanglesosi1espanyolque incorporen aquest règim alimentari als seusproductes(l’àpatdemigdiacorresponenmoltsca-sosapicnic).
ALLOTJAMENT
Altstanding4i5* 1
Mitjana 20
Rural 3
Càmping 2
Refugi/alberg 2
Noindica 1
Noinclòs 1
TOTAL 29
RÈGIM ALIMENTARI
Mitjapensió 9
Esmorzar 9
Pensiócompleta 7
Selfcatering* 2
Noindica 3
TOTAL 30
Selfcatering:enapartamentsocasesruralsdelloguer
8.RÈGIMALIMENTARI
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
233
3 / Turisme a la natura
Enaquestcas identifiquemsielsclientssegueixenunaruta itinerant ipertantpernoctenendiferentspoblacions. El resultat és clarament d’una tendèn-ciacapa lesrutes itinerantsonespernoctaenunmínimde3poblacionsdiferents.
Pel que fa als productes no itinerants dels opera-dors, es a dir, que pernocten en un mateix allotja-mentduranttotal’estada,calcitarqueenelcases-panyolsónpropostesd’undiaodecapdesetmanaienelcasdelsestrangers,mercatfrancèsialemany,fanservirunafórmuladeviatged’entre4i6nitsrea-litzantexcursionsradials.
Segonselsresultatsobtinguts,espotafirmarqueelsproductesdeturismedenatura,actiuid’ecoturismees porten a terme principalment d’abril a octubre,finsitotalsmesosd’estiuonl’activitatfísicaesportaatermeenunambientd’altestemperatures.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
234
3 / Turisme a la natura
L’estudi d’aquesta variable ens permet saber siaquests productes de turisme actiu, de natura id’ecoturisme són efímers (es programen en unasolaocasió)osónpartd’unaprogramacióestable.Elsresultatsobtingutsenspermetenafirmarqueenlamajoriadecasosestractad’unaofertadeviatgescontinuadaeneltemps.
Els operadors estrangers promocionen els viatgesambseualRipollèsambunaperiodicitatmínimade4mesos,totiqueelméshabitualésqueforminpartd’una programació de més de 6 mesos, i per tantunaprogramacióestable.
Per la resta, destaca el fet que hi ha dos viatges,d’operadorsfrancès iholandes,quesónproductesoneltrenéselmitjàdetransportprincipalnonomésenelstrajectesorigen/destíperòtambécomamitjàdetransportalllargdelaruta.Enambdóscasoseltrenésundelsatractiusqueescombinaambactivi-tatsdesenderismeirelaxació.
ElprincipalproducteidentificatalRipollèshaestatel cicloturisme, seguit del senderisme, quasi en lamateixaproporció(10i9respectivament).Aquestesactivitatssobresurten,imolt,delarestadetemàti-quescomladescoberta,elturismeeqüestre,elruraloelsitinerarisencotxe.
Caldestacarespecialmentelcasdel’operadorHo-landès Treinreiswinkel. El seu no ha estat un delsproductes seleccionats per l’anàlisi, però l’esmen-temperl’originalitatdel’itinerariqueofereix.L’ope-rador proposa un itinerari pels Pirineus, aprofitantelsrecorregutsde3trens“singulars”:elTrainJaune,elcremalleradeNúria ieltrende laRhune,alPaísBascFrancès.
Peròelfetmésdestacatésque11dels30productessónrutesqueconnectenelsPirineusambelmar, ide fet, és aquesta combinació l’element d’atracciódelproducte.En lamajoriadelscasoseldesplaça-mententrelesmuntanyesilaMediterràniaesrealit-zaenbicicletatotiques’hantrobatunparelldepro-postesdesenderismeialgunaencotxede lloguer.L’existènciadelesViesVerdesdelFerroielCarbóiladelCarriletjuguenunpapermoltimportantenladinàmicad’aquestsproductesis’evidenciaquesóngransdinamitzadorsturísticsdelazona.
Perentendreelpaperdelsnouscanalsdedistribu-cióturísticaenlapromociódelesdestinacions,calidentificarlesfórmulesdevendaquehansorgitenels darrers anys i que estan prenent força com aconseqüènciade l’evoluciótecnològica isocialques’estaproduint.
Es tracta de fórmules de comercialització turísticabasadesenlavendaonlineiinspiradesenlesnovescaracterístiquessocials.Fruitd’aquestarealitatsor-geixenwebscomperexemplelesd’ofertesd’últimahora(persatisferlanecessitatdelleureabaixcost),elspacksregals(perdonarrespostaa la incertesainherentalferunregal)oleswebscol·laborativesoP2P(quesegueixenunafilosofiadeconsumbasatenl’intercanviilasostenibilitat).
Enalgunscasos,comleswebscol·laborativesoP2P,aquests canals generen controvèrsia i entren enconflicteambelsmitjanstradicionalsqueelsveuen
com una competència deslleial que vulneren la le-galitat.Tanmateixaquestesviescomptenambunapopularitatcreixentipertantleshemdeconsiderarcomunanovatendènciaenlarecercaicontractaciódevacances.
Enaquestapartatprimeranalitzemlapresèn-ciadeproducteturísticdelRipollèsenleswebscorporativesdelacomarca,mitjanspromocio-nalsméstradicionalsqueelsanteriormentes-mentats, però que tenen un rol important enlarecercad’informacióturísticaperalsusua-ris.Enunsegonapartatdiferenciemelsnouscanals de distribució i analitzem la presènciadelsproductesdelRipollèsenwebsdevendesflash, packs regals i webs experiencials, con-siderant la importància que estan adquirintrecentment.
3.4.3. Presència del Ripollès en els canals de distribució turística
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
238
3 / Turisme a la natura
Acontinuaciódetallemleswebscorporativesdelacomarca que s’han analitzat en la recerca de pro-ducteturísticdelRipollès.Enaquestcas, icomhohem fet en el cas dels operadors considerem pro-ducte l’ofertaestructuradad’activitatsamb,comamínim,allotjament.
WEBS CORPORATIVESLeswebscorporativessónaquellesgestionadesperorganismespúblicsopúblic-privatsquetenencoma objectiu promocionar un producte, una infraes-tructuraounterritorideterminat.DeixantdebandalawebcorporativadeturismealRipollès,alaqueesdedica un anàlisi propi, hem tingut en compte lesprincipalswebscorporativesquecontribueixenalapromociódelacomarca.
En les webs corporatives analitzades s’ha trobatproducte turístic als portals de lesViesVerdes i alportald’Itinerànnia.
Enelcasdelesviesverdes,elproductequeespro-mocionaestàestructuratenbasealarutadelFerroielCarbóisotalamarcaBedandBike.Aquestano-menclaturaesrefereixalsallotjamentsirestaurantsqueestanubicatsal llargde laviaverda iquehanadaptat la seva oferta a les característiques de lademandadecicloturisme,conformanttotplegatunproducteespecialitzat.
PelquefaaItinerànnia,elproductequeespromo-ciona està estructurat en base a rutes temàtiquesformadesapartirdelaxarxadesendersielsserveisturísticsques’haninvolucratenelprojecte.Esposaal’abastdelpúblicunproducteespecialitzatensen-derisme amb un preu determinat que inclou, en lamajoriadecasos(4dels5trobats),elsallotjamentsalllargdelaruta.TanmateixenundelscasoselpreuinclouelcremalleraméseldinarielforfetalaValldeNúria.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
239
3 / Turisme a la natura
A continuació fem una petita explicació dels nouscanalsdedistribucióturísticaonlinequemésforçaestanprenentidetallemleswebsques’hananalit-zatenlarecercadeproductedelRipollès.
VENDES FLASHEsdenominavendaflashaquellmodeldevendadeproducteturísticbasatenlacomercialitzaciód’ofer-tes d’última hora. La situació econòmica actual,marcada per una recessió econòmica generalitza-da, es tradueix en la reducció dels fluxos turístics,fetquehafacilitatl’apariciód’aquesttipusdevendaque ha evolucionat notablement. El fet de ser pro-ductesqueesposenalavendaambpocaantelació,respectealadatad’execució,iaunpreud’oferta,faque el mercat turístic que utilitza aquest canal dedistribuciósiguimajoritàriamentelnacional.L’avan-tatgepelsproveïdorsdeserveisturísticsésquepo-denposaralavendalesplacesqueaúltimahoranos’hanreservatiqueprobablementelshiseriamoltdifícildecomercialitzarambelsseusrecursos.
PACKS REGALSParlemdepacksregalsalafórmuladevendadepro-ductes enfocada al regal d’experiències. En aquestcas, el consumidor adquireix per un preu únic unconjunt de propostes turístiques entre les quals eldestinataridelregalpodràescollirunproducteperaserconsumitperunaoduespersones.Espresentacomunaalternativaderegalqueestàevolucionantamb força degut a la heterogeneïtat dels consu-midors i laflexibilitatqueofereixunproductecomaquest,oneldestinataripotescollirentreunnom-bremoltelevatdepropostesturístiques,ipertant,l’èxit del regal esta quasi garantit. L’avantatge perels proveïdors de serveis és que exposen els seusproductesenun“aparador”accessibleaunnombrecadavegadaméselevatdeconsumidors.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
240
3 / Turisme a la natura
WEBS “EXPERIENCIALS”Les webs“experiencials” són canals de distribucióque posen a disposició dels consumidors la possi-bilitat de conèixer un destí a través d’activitats or-ganitzades i realitzades per empreses locals. Lamàxima d’aquests intermediaris és la comercialit-zació“d’experièncieslocals”,lapromociódeldesen-volupamenteconòmiclocal,l’intercanviculturalilarelació amb persones no sempre professionals delsectorturístic.Estractadeladistribuciódeproduc-tesúnics,diferents,originals.
Dinsaquestconceptepodemdiferenciarlamodali-tatqueesconeixambelnomdeP2P.Estractadewebs on la fórmula és l’intercanvi de serveis o bél’oferta “d’experiències locals” no professionalitza-desacanvid’unpreuméseconòmic.Algunsexem-plessónleswebsonelturistapotsoparencasad’unlocal,elcoachsurfing,etc.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
241
3 / Turisme a la natura
Totes aquestes fórmules de comercialització ofe-reixen l’avantatge a les empreses proveïdores deserveis turístics de posar els seus productes al’abastd’unnombremoltelevatdeconsumidorspo-tencials,totiquelarendibilitatd’aquestapromociónoésgaireelevada.
EnelcasdelesVendesFlashielsPacksRegalsl’ele-mentpreuésespecialmentdeterminant.Elbaixcostd’adquisicióéspossiblejaqueelsproveïdorsdeser-veisturísticshandeposara lavendaelsseuspro-ductesreduintentreun10%iun20%elseumargede benefici. Aquest marge es redueix encara méspelfetd’haverderecompensaral’intermediariambunacomissiópervendaquetambéoscil·laentreun10%iun20%més.Aquestfetposademanifest lapocarendibilitatd’aquestscanalsperòqueperaltrabandasónunspotentsinstrumentsdemàrquetingquearribenaunpúblicmoltelevat.
Opinions molt diverses – en contra:•Banalització•Nul·larendibilitat•Noesfidelitzaelclient•Elclients’adaptaalarebaixa•Potperjudicarlareputaciódel’establiment
Opinions molt diverses – a favor:•Einapublicitàriadebaixcost.•Facilitatd’arribaraunmercatgeogràficde-terminat/segmentatmoltampli.• Varietat de productes i preus. No és sols“lowcost”•Einapervendreproductesquenoespodenvendred’altramanera
Larecercas’harealitzatdurantelsmesosdemarçiabrildel2014i intentaserunamostrarepresentativa de la presència del Ripollèsen aquests canals. Cal però tenir en comptequeestractademitjansmoltdinàmics,onlesofertesipropostesdeviatgecanviencontínua-ment,comhofantambéenalgunscasos lesmateixesempreses.
EnelcasdelesVendesFlash,s’hatrobat1produc-te,ambseualRipollès,dinsl’apartat“Experiència”de Lets Bonus. En aquest cas és una experiènciaromànticaaunhoteldeRibesdeFreserambsoparinclòs.
•Enelcasdewww.atrapalo.comlesofertess’hantrobat dins les classificacions“Esquí” i“Aventu-ra”.Concretamenthanestat2productesencadacas.Aquestsesbasenen2rutesderaquetesdeneu, l’estaciód’esquíVallter2000iunaactivitatdebarranquismeaRibesdeFreser.
• www.planb.es posa a disposició dels clients unproducteanomenatescapadarústicaquepotsertrobatdinsl’apartat“Experiències”.
En les Webs experiencials el component local ésl’elementdereferència.Enmoltsdelscasos,ladinà-micaesbasaenelP2Pipertantsónactivitatspocprofessionalitzades que realitzen particulars, ja si-guiperextreureuncomplementeconòmicobépergaudird’unintercanvicultural.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
El nivell de presència de productes del Ripollès enelsnouscanalsdedistribucióturísticaésescaigenel moment de l’anàlisi.Aquesta baixa presència espotatribuiralapossiblemancadeconeixementdelsectorsobreelsbeneficisanivellpromocionalquehiaportenobéperlapocarendibilitatqueaquestesvendesgeneren.
Els productes que s’han trobat en el moment del’anàlisi són principalment activitats relacionadesamblaneu,ambpredominidelesraquetes,ileses-tadesenallotjaments.Elsargumentsdevendasónprincipalmentelpaisatge,lanatura,elrelaxilagas-tronomia.
DAFO4
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
•Experiènciadetreballarenxarxaambaltreste-rritorisiiniciativesmoltdinàmiques:Itinerànnia,ViesVerdes, Ruta delTer, País d´Art i d´HistòriaTransfrontererdelesVallsCatalanesTecidelTer,...
4.1 / PUNTS FORTS
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
247
4 / DAFO
•El turisme actiu i de natura té uns índexs decreixementpersobredelamitjana.
•Oportunitat que representa la creació del futurParcNaturaldelesCapçaleresdelTeridelFre-sercomamarcadequalitat turística ielementdedinamització.
•Proximitat a altres Parcs Naturals com el de laGarrotxa, que són un referent en la cooperacióentre gestors, societat civil i sectors empresa-rials(especialmentturísticiagroramader)atra-vésdelaCartaEuropeadelTurismeSostenible.
•El caràcter transfronterer de la comarca li per-metaccedirafonseuropeusdecooperacióterri-torialtransfrontereraINTERREG.
•La creació d’una estructura de suport al teixitempresarial a partir de l’Àrea de Turisme delConsorciRipollèsDesenvolupament.
4.2 / OPORTUNITATS
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
248
4 / DAFO
•Dispersió d’esforços en les estratègies de pro-moció turística, especialment online. Les diver-sesplaneswebcorporativesnoestan interrela-cionades.
•Dificultats per treballar en xarxa entre les dife-rentszonesturístiquesdelacomarca:ValldeRi-bes,ValldeCamprodoniBaixRipollès.
•Reticències de part del sector turístic de RibesdeFreserenverselsgestorsdeValldeNúria.
•Falta d’implicació del sector empresarial en lesestratègiesdedinamitzacióturísticadelConsor-ci Ripollès Desenvolupament i en la cooperaciópúblic-privat.
•Manca de coordinació i difusió conjunta de lesactivitatsqueespodenferalacomarca.
•Manca de coneixement de les característiquesdelsmercatsinternacionalsidelsrequerimentsdelsvisitantsatretspelturismeactiuidenatura.
•Lasituaciód’estancamentproperaaldeclivicoma destinació turística (un declivi que també espalesaenaltresàmbitscomeldemogràfic, l’in-dustrial,etc.)
Ésevident,doncs,queesconstatalanecessitatdegenerarnousrevulsiusenaquestacomarca,quealnostre entendre han de començar per posar unsbonsfonamentsal’estructuraturística,iquepassenper:
• Definir nous objectius per al turisme de la co-marca.
•Impulsarnovesformesdecomercialitzacióturís-tica,quealnostreentendrehandeserl’eixd’ac-tuacióenelspropersanys,per talde focalitzarelsesforçosal’obtencióderesultatsacurt,mitjàillargtermini.
5.1 / INTRODUCCIÓ
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
253
5 / CONCEPTE ESTRATÈGIC
DEFINICIÓ DE LA COMARCA COM A DESTINACIÓ
Què és una destinació turística?Unaprimeradefi-nicióde“destinacióturística”és:unterritoriquege-neraunatractiuturísticiundeterminatfluxdevisi-tants.Unadestinacióturística,enaquestadefinicióambigua,potsertantunaciutat,unacomarca,unaregió,unpaís...
Ensinteressamés,però,unasegonadefinició:Des-tinació turística és un territori que s’organitza perser atractiu turísticament. Per tant, la definició delque és una destinació passa sobretot per les rela-cionsqueestableixenelsagentsturísticstanpúblicscomprivatspertaldeconfigurar-secomunterritoriturístics. Aquesta definició posa l’accent sobretotenelsaspectesorganitzatiusidepromocióicomer-cialització,inotantenelconceptede“marca”,quenormalmentsesuperposaaldedestinacióigeneraconsegüentmentconfusió.
És el Ripollès una destinació turística?Aramateix,seguintlesduesdefinicionsanteriors,elRipollèsnoés una destinació clara. Ara mateix és un territorionhistòricamenthanconviscutdiferentsiniciativescentradesenmicroterritoris:laValldeRibesilaVallde Camprodon principalment, i després el baix Ri-
En qualsevol cas, podem afirmar categòricament,que l’estructura actual és inviable per diversesraons:
• Són territoris massa petits, amb atractius pun-tuals.Defet,elsturistesnoacotenlessevesacti-vitatsalsterritorisentantquesónmassapetitsi mancats de suficients atractius. Passen d’unavall a l’altra, indiferentment, i també gaudeixendelsatractiusdelescomarquesveïnesiofertesmés llunyanes (Girona, Costa Brava, Figueres,fins i tot Barcelona), en funció de la durada del’estada.
• Les limitacions pressupostàries aporten moltpoquespossibilitatsrealsdepromoció,especial-mentenunmomentenquèésmoltdifícil tirarendavantunapromocióeficientacausadel’ato-mitzaciódelsmitjanspromocionals(on line,offline,etc.).
• Es dóna,doncs, lasituacióqueenunacomarcade població molt minsa, hi acaba havent qua-
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
254
5 / CONCEPTE ESTRATÈGIC
treocincnuclisorganitzatius,cadascunambunpressupostmolt limitat,quetreballenenterrito-ris summament petits, amb relativament pocsagents, i aconseguint uns resultats comercials ipromocionalsalnostreparertotalmentdeficients.
Per què és necessari que la comarca esdevingui destinació turística? Diversesraonsavalenaques-taproposta:
•Lasituacióproperaaldeclivi.Calunrevulsiuqueapropi la proposta turística d’aquest territori anouspúblics,especialmentalpúblicinternacio-nal.
• Eficiència. Tants organismes provoquen un re-dundànciad’esforços,ambelconsegüentsobre-cost. Una única organització turística hauria deserabansqueresméseficient.
•Eficàcia.Elsresultatsqueobtenen lesdiferentsaccionsempresespelsdiferentsorganismesdepromoció turística no obtenen resultats relle-vantsqueimpulsinelterritoridecididament.
• Coherència i lògica de mercat. Per coherènciaambelshàbitsdeconsum,ésevidentqueunes
destinacions tan petites no acaben satisfentrealment el públic. Per tant, caldria dotar-sed’una majora coherència en relació amb qui ésclauperal’èxitd’unadestinació:elpúblic.D’al-trabanda,noesconstatengransdiferènciesenproducte entre les valls, que podrien ser un ar-gument fort per defensar el sistema actual. Encanvi, lanecessitatdevisualitzarunaexperièn-cia diferencial en aquest territori continua sentunaclaramancançaquehauriadeconvertir-seenunaoportunitatperassolirunposicionamentmoltméscompetitiuenelmarcdelespropostesdelamarcaPirineus.
• Tendències actuals. Les tendències actuals delmercat fan convenient un canvi substancial enla promoció turística, molt més focalitzat a lacomercialització, a la presència on line, i a unmajordinamismeal’horadegenerarpropostesque millorin l’atractiu i visualitzin l’experiènciaturística d’un territori. L’adopció de noves tèc-niquescomercials ielsnoussistemestecnolò-gicsquerequereixen,faninviablesdestinacionsmoltpetites.Lacomarcaentesacomadestina-ciótindrialacapacitatd’abordaraquestssiste-mesinnovadors.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
255
5 / CONCEPTE ESTRATÈGIC
CONCRECIÓ D’UN NOU MODEL DE GESTIÓ TURÍSTICA DE LA DESTINACIÓ
-Potenciar posicionament destinació-Promocionar productes-Reforçar plataforma
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
256
5 / CONCEPTE ESTRATÈGIC
5.1.1 / RECURSOS
Sónlabasedel’atractiudeladestinacióturística.Isón,almateixtemps,elselementsqueajudenapo-sicionar una destinació pel seu atractiu. Els recur-sosnosónencaraunproducte,hoseranquansiguinconfigurats com un element consumible. Algunsrecursos,totiquenoacabarantenintpreudebes-canvi,contribuiranadefinirl’atractiudelazona(perexemple, lesmuntanyes).Algunsrecursosquefinsara no s’apreciaven amb valor de canvi, ho podenserenelfutur(perexempleelsbolets).
LacomarcadelRipollèsespotresumirentresgranslínies de recursos que poden arribar a configuraraquest territori com una destinació summamentatractiva:
• Recursos naturals. Alguns recursos naturals hancomençat el seu camí en la transformació com aproductes, per exemple en el cas d’Itinerània, olaRutadelFerro,percitar-nedos.Peròengeneralconstitueixen el principal atractiu de la comarca,queesvinculad’aquestamaneraestretamentaunamarcafortacoméslamarcaPirineus.
La creació del nou parc natural de les Capçaleres,reblarà el clau de l’atractiu natural de la comarca,ajuntantperprimeravegadaenunconcepteúniclesduesvallsdeRibesideCamprodon,iamésconver-tint-se probablement en un enclavament de dinà-micatransfronterera,jaqueesconnectaràambelsespaisprotegitsfrancesos.
El nou parc natural de les Capçaleres serà un element diferencial de la comarca que re-forçarà l’atractiu natural d’aquesta amb un millor posicionament
• Patrimoni Històrico-artístic. Tot i que la comar-ca presenta diferents atractius històrics i culturals(perexemplelatradiciópreindustrialexemplificadaenlaFarga,comtambéla industrialconcretadaendiverses colònies industrials), és indiscutible queelprincipaleixpatrimonialestrobaenelRomànic,exemplificaten:
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
–Lesesglésiesromàniquesialtrespetitscenobisque teixeixen una mena de xarxa vinculada alsnuclishabitatsdesd’antic.
Monestirs i esglésies romàniques converteixen lacomarcadelRipollèsenundelsindretsmésinteres-sants de Catalunya per gaudir d’aquest estil artís-tic,peròtambésónl’exponentdelamateixaèpocafundacionaldeCatalunya,ambdospersonatgestanrellevantscoml’abatOliva iGuifréelPilósquevandeixarclaramentlasevaempremtaenaquestterri-tori.
El romànic és un element clau en la diferen-ciació de la comarca, i es planteja com una línia complementària a l’eix primordial que és la natura
•Gastronomia.Uneixcomplementari,ambgranpo-tencialenelfutur,passaperlagastronomia,tantpelque faa laproducció coma lacuinadeproductespropisdiferencials.Enaquestsentit, l’hostaleriadela comarca ha fet diversos intents de generar unacuinaambpersonalitat,totiquequedamoltafeinaperfer.
La cuina del Ripollès ha de jugar un paper fo-namental en el futur, per tancar el cercle de l’atractivitat, amb una experiència satisfac-tòria també en l’àmbit gastronòmic
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
• La manca de necessitat de posicionar l’oferta, jaqueestractasobretotlesvallsdedestinacionstra-dicionals consolidades a les quals no ha calgut ferunareflexiósobrelasevaposicióenelmercat.
• En tot cas s’ha viscut excessivament de motorscomaralaValldeNúria.Enelmomentqueperexem-pleValldeNúriaesdotad’unadinàmicapròpia,tantanivellcomercialcompublicitari,larestadel’ofertaquedadescol·locada.
La construcció d’un nou posicionament de l’ofertaturísticacomarcalpassaperdefinirunsargumentsforts, uns atributs potents, i treballar amb unitatd’accióiambcoherènciaalarecercad’unnouposi-cionamentquesuposiunrevulsiuperaladinàmicaturísticadelterritori.Sempretotimaginariturísticésconstruït:basatenrealitat,peròmodelatenfunciódels públics que prioritzem. Aquest aspecte fona-mentaldelanovadestinacióestàíntimamentacomespromocioni,enlalíniadecreariconsolidarunnoudiscursturísticquebusquiirecalquilesdiferències,queofereixiunaimatgedistintivaalterritori.
Un dels punts més conflictius serà buscar un sis-tema de denominació del territori que, conservantles tradicions de les valls, proposi una“imatge-pa-raigua”quelesaplegui.Aquestafitahadeserelre-sultatd’untreballencomú,participatiu,pertalqueningúsesentiexclòs.
La comarca ha de buscar i trobar elements distintius que millorin el posicionament tu-rístic del territori a partir d’una personalitat diferencial, singular
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
Un millor coneixement dels públics actuals i la definició dels públics prioritaris de futur és clau de cara a planificar una estratègia comercial efectiva
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
260
5 / CONCEPTE ESTRATÈGIC
5.1.4 / PRODUCTE
Entenemperproductel’estructuraciódelsrecursosiserveisenelementsconsumibles.Pertant,nototsels recursos són productes (per molt importantsque siguin els recursos), i cal distingir claramententrelleureiturismepertaldenoequivocar-nosenelplantejament.Així,perexemple,moltsmunicipisconfonenlageneraciód’activitatsal’estiuambpro-ductesturístics,quanenmoltscasossónactivitatsque s’ofereixen als propis conciutadans, o als pro-pietaris de segones residències. Una oferta turísti-cahadepretendresertractoradenouspúblics,nonomésacontentarelspúblicscaptiusotradicionals.Hadeserinnovadoraidiferencialperatreurenouspúblics.Hadedibuixarunaexperiènciadelterritori,perquèajudialposicionamentd’aquest.
Lesnovestendènciesenturismeensconfirmenqueavuilespersonesjanoesmouenper“estar”enunindret, per “veure” coses. Cada vegada més l’ele-mentmotivadord’unviatgeés“viureunaexperièn-cia”,icalqueaquestaexperiènciasiguisubstancial,transformadora,simésnosatisfactòria.
En aquest sentit, és fonamental la creació de pro-ductequecomportilaplasmaciódel’experiència.Enaquestsentit,lacreaciódepacksquesiguincompar-
•Icomercialitzabletantpelsmateixosagentsdelterritori,comperlesplataformescomercialitza-dores pròpies, o destinat a ser intermediat peragènciesocanalsenorigen.
La creació de productes s’ha d’orientar es-pecialment a definir l’experiència turística de la comarca: venem experiències singu-lars, com a base d’un posicionament nou
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
261
5 / CONCEPTE ESTRATÈGIC
5.1.5 / COMERCIALITZACIÓ
És, entre tots, el gran repte que planteja aquestaproposta.Defet,éselgranreptedetoteslesdesti-nacions:superarlapromociótradicional,ipassaralacomercialitzaciódirectaointermediadadelspro-ductesd’unterritori.
En aquest sentit, proposem desfer el binomi PRO-MOCIÓ-COMERCIALITZACIÓ, i passar a entendrequepromocionaricomercialitzarformenpartdelamateixaestratègia.Peròaixònoméss’aconseguiràamb un equip preparat per a aquesta funció. Pertant,proposemqueenelfuturescontractiunaem-presaambexperiènciaenlagestiódedestinacionsturístiques, especialment en els àmbits de creaciódeproducteicomercialitzacióturística.
Seguintlatendènciaactuald’hàbitsdeconsumtu-rístic,ésclarquecalfonamentarl’estratègiadeco-mercialitzacióenunaplataformaon-line,quesiguielnuclidegestiódeladestinació,entesacomacentraldereservesmoderna,activa.Tambédesd’aquestaplataforma se serveixen productes a altres canalsd’intermediació,especialmentbookingsquevenenproductesturísticsenorigen.
Finalment,lafunciódecomercialitzacióhadeseguirtreballant en els canals off-line: la venda directa atravésdetotselscanals,especialmentalesoficinesdeturisme,ilavendaamajoristes(especialmentaoperadorsturísticsespecialitzatsinternacionals).
Aquesta funció nova en el panorama de la gestióturísticadeterritoriscomaraelRipollès,necessitademassacríticasuficientpersereficient.Enaquestsentit,ésfonamentalquehiparticipindecididamentelsagentsprivats,tantpelquefaalacreaciódepro-ductecomespecialmenten lacomercialització.Ésfonamentalaquíl’apostaperladimensiócomarcal,jaqueelsanticsterritoristurístics(lesvallsdeRibesiCamprodonielbaixRipollès,enaquestcasatravésdeTerradeComtes iAbats),sónmassapetitspersuportar l’operativa que comporta aquesta funció(quedescrivimtotseguiten l’estratègiadecomer-cialització).
Estructurar una estratègia comercial on line i off line és l’eix troncal del pla, i el gran repte que es pot plantejar la comarca per evolucio-nar cap a nous models de promoció turística
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
262
5 / CONCEPTE ESTRATÈGIC
5.1.6 / COMUNICACIÓ I PROMOCIÓ
Éslafuncióclàssicadelapromocióturísticapúbli-ca,quenormalmentsecentraen l’impulsdecam-panyesdepublicitat, laproducciódefulletons,etc.Aquesta funció requereix d’un pressupost elevat,i ,comenl’aspecteanterior,éspreferiblequeafec-ti tota la comarca per fer inversions amb resultatseficaços.Concentrarelpressupostdecomunicacióhauriadepossibilitarferaccionsquetranscendeixinlacomarca iel territoriproper ipoder impactarendiferentspúblicsenorigen.
Una política de comunicació lligada a la promocióturísticahauriadecombinartresperspectives:
La comunicació turística s’ha d’orientar so-bretot a reforçar els atributs del territori, i per tant el nou posicionament, a partir de la promoció de productes que els exempli-fiquin.
ESTRATÈGIESI ACCIONS6
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
265
6 / ESTRATÈGIES I ACCIONS
OBJECTIUS
•Crearunsistema de gestió unificatalacomarcapertalquelagestióturísticamillori en eficièn-cia (millorràtiocost-resultats) ieficàcia (asso-liment de reptes de promoció turística i impulsdelsector).
•Garantirlaparticipació dels agents privats en la presa de decisionsenlapromocióturística
•Aplicarmetodologies avançades de promoció, basades en la comercialització sistemàtica:portalon-linedepromoció-comercialització,ac-ciósobrecanalsd’intermediacióenorigen,gene-raciódeproductespensatsperalaintermedia-ció,etc.
• Incrementar el volum econòmic de la promo-ció turística,enbasealaunificacióderecursosdepromocióial’assolimentderecursosexternscomaresultatd’unapolíticade lobbyde laco-marca.
• Prioritzar l’esforç de gestió en la comercialitza-ció dels productes turístics, que implica una acciódecididaen lacreaciódepaquets iprogramacionspròpiesprevialacomercialització.
• La interrelació entre promoció i comercialització(promocionemmentrevenem,oditd’unaaltrama-nera,noméspromocionemelquevenem).
• La participació molt clara del sector privat en lapresadedecisions.
• La implantació de sistemes d’autofinançament(comissions per venda, quotes, etc.) que comple-mentinlesaportacionspúbliques.
6.1.1 / ESTRATÈGIA DE GESTIÓ-COMERCIALITZACIÓ
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
266
6 / ESTRATÈGIES I ACCIONS
La proposta que es desenvolupa en els següentsprogrames, segueix aquests paràmetres, i acabaconfigurantun model de gestió inèdit en la gestió turística d’àmbit comarcal-regional a Catalunya.
PROGRAMA MODEL DE GESTIÓ
El model d’organització i funcionament que es re-presenta en el quadre següent parteix del quadreexposat abans on es dibuixen les funcions d’unadestinacióturística.Nomésquearalesfuncionses-tandisposadesverticalitzadesenunavisiójeràrqui-cadelagestió,peròtambédesdelpuntdevistadelfluxfuncionaldelagestióqueconvéportaratermeenbasealsparàmetresdegestióexposatsabans.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
267
6 / ESTRATÈGIES I ACCIONS
Accions comercials off-line Administració
GESTIÓ D’EQUIPAMENTS
TAULES DE PARTICIPACIÓ
Plataforma de vendes on-line
PROMOCIÓ - COMUNICACIÓ
ESTRATÈGIA DE CREACIÓ DE PRODUCTE
CENTRAL DE RESERVES
JUNTA GENERAL
CONSELL EXECUTIU
COMITÈ TÈCNIC EXECUTIU
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
Atesa la complexitat del sistema de gestió que esplanteja,proposemquel’execuciódelagestióturís-ticacomarcals’encarreguiaunaempresaespecia-litzada, que hauria de reunir les següents caracte-rístiques:
•Experiènciaencomercialitzacióturística.Hadedisposar de know-how suficient per emprendrei executar una estratègia de comercialitzacióorientadaa l’assolimentderesultatsacurt ter-mini(ambunaperspectivadecreixementamitjàillargtermini).
•Experiènciaencreaciódeproducte.Hadetenirexperiència en paquetització, especialment enproductes i serveis compartits (packs compar-tits entre diversos establiments i serveis), pertant amb una òptica de desenvolupament delsectorenlasevaglobalitat(nonoméspacksen-treestablimentsiserveissingulars)
• Experiència en gestió d’equipaments. Atesa lanecessitat de gestionar equipaments culturalso oficines d’informació, és necessari que puguiacreditarexperiènciaenaquestvessantdeges-tió.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
270
6 / ESTRATÈGIES I ACCIONS
• Experiència en planificació de gestió i comer-cialització.Tot ique l’empresanohadeserne-cessàriament una consultoria turística, sí queha de tenir experiència en la planificació estra-tègica,jaquelagestiód’aquestprojectevamésenllàdelagestiódeldiaadia.Laplanificaciós’had’orientar al disseny de plans d’acció factibles(especialmentelplacomercial,ielpladecomu-nicació i promoció), que tinguin un acceptablegraudecompliment,iobtinguinresultatstangi-bilitzables.
• Experiència en comunicació turística. Tot i quel’empresanocalquesiguiunaagència,síquehadepresentaruncurrículumd’accionsdecomu-nicació,publicitat,publicityirelacionspúbliquesquetanquielcercledeserveisnecessarisperdo-narcomplimentaladefiniciódelpla.
•Promoció-comunicacióturísticadelterritori–Implementació d’una estratègia de comuni-
cació multicanal adreçada als diferents seg-ments de públic (nacional-internacional, mo-tivacions). Campanyes, accions de publicity,accionspress-trips,fam-trips,etc.
–Creaciód’instrumentsdecomunicaciódirecta
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
(marca Pirineus, i marca Girona-Costa Brava,ACT)ialessevesactivitatspromocionals.
Enaquestprogramavolemsubratllatunaaccióim-prescindible: la creació d’un Observatori Turísticcomarcal.Lamancadedadessobreelspúblicsquegaudeixendelterritori,lessevesmotivacions,lesse-ves circumstàncies, les seves preferències, etc., ésundèficitnotableal’horadecrearnousproductesid’estructurarunaestratègiadeposicionamentexi-tosa.
Naturalment, cal ser pragmàtic amb una acciód’aquesttipus,jaquepodriasuposaruncostinassu-mible.Peraixòplantegemquel’observatoris’hadedotardemecanismesd’uncertautomatismeenlarecollidadedadesitambéenlasevainterpretació.
PROGRAMA SISTEMA DE COMERCIALITZACIÓ
El sistema de comercialització que proposem esbasaenentendreelfluxconceptualplantejatenl’es-tructuraciódeladestinacióturísticaqueproposem(capítoldeconcepteestratègic),onsónclausqua-treaspectesqueestanestretamentvinculats:
(Aquest aspecte es desenvolupa en l’estratègia decreaciódeproducte)
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
273
6 / ESTRATÈGIES I ACCIONS
COMERCIALITZACIÓ ON-LINE
Una de les accions centrals que proposem és lacreaciód’unaplataformaon-linequehad’acompliral mateix temps dues funcions al nostre entendrevinculades(seguintelmodeldelwebdeTurismedeBarcelona):
–Promociódelturismedelterritori,potenciantlesexperiències singulars i tots els eixos de majoratractivitatdelterritori(aixòvinculatal’estratè-giadeposicionamentqueesdetallaenunaltrecapítol)
–Comercialització on-line de productes, aprofi-tant la immediatesadelaconsulta,ques’hadeconvertirencaptacióimmediatadevendes.
La venda on-line ha de prioritzar la venda de pa-quetsiexperiènciesglobals(productescombinats),perònohadetancar laportaaserunbookingco-mercialitzador de serveis, restauració i allotjamentdeformasingular,enlamesuraques’hadedeixarla porta oberta que tots clients puguin confegir-seelsseuspropis“packs”.D’algunamanera,l’objectiuseria, a nivell comercial, que aquest portal pogués
oferir“tota”l’ofertaturísticadelacomarca:desdelacomprad’entradesaunequipamentturístic,oaunconcert,ferlareservad’unrestaurant,oreservarunallotjament. Les vendes generen unes comissionsque han de convertir-se, en el temps, en una fontd’ingressosrellevantperalsostenimentfinancerdelapromocióturísticacomarcal.
Peralacreaciód’aquestportalesrequereixunatec-nologiasofisticadaicomplexa,quenoespotcrearexpressamentpelseualtíssimcost.Enaquestsen-tit,coms’exposaenl’accióquedesenvolupaaquestaspecte, proposem l’adopció d’una tecnologia jaexistentespecialitzadaenlagestiódedestinacionsturístiques (tecnologia desenvolupada a Àustria), imolt implantada a centreeuropa en diverses desti-nacionsturístiquesregionals.
• Transformació de les oficines d’informació enoficinesdevendaipetitescentralsdereserves.Es tracta que les oficines d’informació turísticanonomésinformindeformagenèrica,sinóquevenguin productes dels establiments afiliats.D’aquesta manera s’aconsegueix la immedia-ta transformació de la informació en consum, itambé la potenciació d’aquells establiments iserveisquecontribueixena lapromoció turísti-cadelterritori.Aixònoésuntractedefavor,sinódonar acompliment a la interacció público-pri-vada que es proposa. D’altra banda, les vendesgeneren unes comissions que contribueixen al’autofinançamentdelservei.
• Intermediació a touroperadors i canals de ven-da turística en origen i destinació. L’altre graneix d’actuació de la comercialització passa perla funciód’intermediació,ésadir, lacol·locaciódeproductesaagènciesreceptives,gransope-radorsinternacionals,itambé(cadavegadamés
important) a canals de venda on-line, que nor-malment funcionenenorigen,aixícomelspor-talsturísticsiagènciesespecialitzades(enelcasdeturismedenaturaésclaramentpertinent).
•Vendadirectaagrups(públicnacional).Promo-ció de productes a grups d’interès (col·lectius,associacions,etc.).
• Venda directa a individuals (públic nacional).Estratègiesdevendadirectadeproductesapú-blic individual, utilitzant els diversos canals decomercialització (web, e-mailings, difusió física,etc.).
PROGRAMA SOSTENIBILITAT ECONÒMICA
Un dels objectius del model de gestió és disposard’unfinançamentadequatperpoderportaratermeles accions previstes. L’ambició del projecte com-portaalmateixtempsunpressupostambiciós,quepugui donar compliment especialment a dos eixosclau:
•lacomercialització•lapromoció
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
275
6 / ESTRATÈGIES I ACCIONS
CONCEPTES D’INGRESSOS
Per compensar aquest pressupost de costos, pro-posemunaestructurad’ingressosbasadaenelsse-güentsconceptes:
b)Aportacionspúbliquesexternes(percontribuiraenfortirunmodel“innovador”depromociótu-rística). Cal continuar amb la recerca d’aquestfinançamentexterior.
Creiemqueelmésefectiuésposarlesbasesdelnouensges-tor a partir del Consorci Ripollès Desenvolupament, en pleprocésdetransformacióenunaAgènciadedesenvolupamentdelacomarca.Peròelnouensgestorhauriadetenir lesse-güentscaracterístiquesperpoderserassumitpertotselsac-torsdelacomarca:
Estractasovintdedadesquejas’estanrecollint,comaracon-sultes ateses a les oficines de turisme, nombre i tipologia devisitantsalsprincipalsequipaments,llocd’origendelsvisitants,informaciósol·licitada,visitesaleswebspromocionals,etc.isiéspossible,resultatsd’enquestesdesatisfacciód’aquestsvisi-tants,queajudenadefinirisegmentaraquestesaccions.A nivell econòmic i social, fer un recull sistemàtic de l’ocupa-ciódelsestabliments, l’evoluciódel’ofertaturísticaambaltesibaixesd’empreses,l’ocupaciólaboral,latipologiadellocsdetreball,ialtres.En aquest sentit, es proposa: avaluar quins mètodes de se-guiment de l’activitat estan en marxa en el territori; analitzariconsensuarambelsseusresponsableslaformadecoordinarlarecollidadeinformació;incorporaraquestesdadesaleses-tratègiesdecomunicaciótantanivellinterndelacomarcacomextern.
INDICADORSD’AVALUACIÓ:•Entitatsiequipamentsalsquèesproposalacol·laboracióalobservatoriturístic•Entitatsiequipamentsques’incorporenaunapropostad’ob-servatoriturísticcomú.•Nombred’indicadorsqueesrecullen• Notícies que s’incorporen basades en resultats dels indica-dors•Anàliside laviabilitatde implementarelsistemaETISenelterritori
Així,enelmarcdelnousistemadegestió,proposemlacreaciósistemàticadenouspaquetsquereuneixinexperiènciesdife-rents.Aquests paquets haurien de reunir les característiquessegüents:
• Ser generalitzables (compartibles per diversos restaurants,diferentsallotjaments).•Serrendiblesperalsagents•Suposaralgunestalvirellevantperalclient•Generarunescomissionsperal’ensgestor(entornal10%)
Aquesta ha de ser una fórmula rellevant d’autofinançament,peròsobretotlademostracióquelapromocióesfavenent:quevendaipromocióvanjuntes.
INDICADORSD’AVALUACIÓ:•Nombredepaquetscreats•Nombredepaquetsvenuts• Quantitat d’agents implicats en l’operativa de creació delspacks• Nombre de packs venuts via majorista a portals i agènciesminoristes
TIPUS D’ACCIÓ: ÀMBIT TEMÀTIC: Comercialitzacióturística
DESCRIPCIÓ:Percentraldereservesnoentenemunelementpassiuquerepcomandes i les canalitza, sinó un ens actiu que desenvolupauna estratègia de comercialització. Que implementa accionssistemàtiques de venda, al servei dels establiments de la co-marca,itambéenbeneficidelainstitució(comissionant-seperlavenda,pertaldecontribuirafersostenibleaquestprojectedecomercialització).
En aquest sentit, caldria analitzar la reconversió o la recupe-ració(adquisició?)delportalRipollès.com.Aquestportal,quenoméspromociona,ocupaunespaicentralenlapromociótu-rísticadelacomarca.Totiquenos’acabad’entendrecomunpropietariprivats’haapropiatd’unadestinacióterritorial.
La gestió de la plataforma, actualització, seguiment, millora,enriquiment,vaacàrrecdelaCentraldeReserves.
TIPUS D’ACCIÓ: ÀMBIT TEMÀTIC: Comercialitzacióturística
DESCRIPCIÓ:Totil’evolucióquehaexperimentatelmercatturísticlesdarre-res dècades, en un clar procés d’individualització de la plani-ficaciódelsviatges,unpercentatgemoltelevatde lesvendesescontinuaproduintperintermediació,enduesfórmulesbà-siques:
•Viatgesorganitzatsperagències(públicescolar,públicadult),cadavegadamésespecialitzades(turismedenatura,perexem-ple). Poden ser agències emissores (bàsicament excursionsnacionals)oagènciesreceptives(deturismeinternacional)
• Vendes per canals: fonamentalment a través de portals decomercialitzacióturística,jasiguiadestinaciócom,cadavega-damés,enorigen(públicinternacional).Elscanalspodensergeneralistes,especialitzatsenofertesipromocions,oespecia-litzats.
Unadelesfuncionsdelnousistemadecomercialitzacióésofe-rir i vendre productes (ja siguin packs, visites, o altres activi-tats)aaquestscanals.Naturalment,caldisposardedescomp-tessuficientmentatractiusperpoderentrarenaquestscanals,als quals caldria afegir la comissió per comercialització, peròqueenaquestcashauriadesermenorqueenelcasdelaven-dadirectadeproductes.
Aquesta funció l’hauria de realitzar un equip comercial espe-cialitzat,ambconeixementsuficientdelmercatturístic,iamb
DESCRIPCIÓ:Launificaciódelagestióturísticademostraràqueéselsistemamés eficient i més eficaç de gestió turística que es pot dotaraquestterritori.
Perquè el pla tingui continuïtat i sigui sostenible, cal abordarprioritàriament el sistema de finançament de tota l’operació.Per això, creiem que el pla econòmic s’ha de basar en un fi-nançament compensat, basat en les següents fonts d’ingres-sos:
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
283
6 / ESTRATÈGIES I ACCIONS
OBJECTIUS
• Organitzar l’oferta turística dels diferents terri-toris i marques del Ripollès: ordenar, estructu-rar,prioritzar...ambl’objectiudedisposard’unaoferta definida i amb personalitat que milloril’atractivitatdeladestinació.
•Transformarrecursosenproductes,ésadir,con-vertir ofertes que ara o no es comercialitzen, otenen un comportament passiu en el mercat,en productes comercialitzats, ja sigui de formasingularobéempaquetatsambaltresserveisoactivitats.
•Generarunentorndeparticipacióperlamilloraconstantdelproducteilasevacomercialització.Aquestobjectiuestàsupeditatqueelsaltresestirin endavant. En qualsevol cas, tots els objec-tius s’han de portar a terme amb un mínim departicipacióid’adhesiódelsagentsturísticsdelterritori,especialmentdelsprivats.
DEFINICIÓ DE L’ESTRATÈGIA
Unadelesconstatacionsmésclaresdel’anàlisiéslamancadeproductesquecontribueixinalasingula-ritzaciódeladestinació,iquealhoraenmillorincla-ramentl’atractivitat.Enaquestsentit,totiquemoltsagentsprivatshantreballatpelseucompteidefor-mamoltpositivaenlamilloradel’ofertarespectiva,iavegadescreantofertesmoltrellevantsperal’ac-tractivitatdelterritori(perexempleelcasdeMollóPark,peròtambéclaramentl’ofertadeValldeNúriaiVallter,ambdóspropietatde laGeneralitatdeCa-talunya),esfanecessàriaunareflexióperpal·liarelspunts febles que presenta l’oferta turística, a par-
6.1.2 / ESTRATÈGIA DE CREACIÓ DE PRODUCTE
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
284
6 / ESTRATÈGIES I ACCIONS
tir d’una estratègia molt centrada en la creació denous productes, especialment en la paquetitzaciódel’ofertaactual,peròdonant-liunadimensióexpe-riencial i singular que ara no es percep adequada-ment,oquenoacabadeposarsuficientmentenva-lorelterritoriilessevesvirtualitatsipotencialitats.
Sabem que la participació acaba essent una cosadepocs,jaqueunamajoriaprobableacabiactuantd’una forma passiva, seguidista o potser fins i totreactiva o negativa.Tot i així, la nostra experiènciaensdiuqueelsques’impliquiniveginenaquestaini-ciativaresultatsgeneraranunentornd’adhesiósufi-cientperimpulsarunaestratègiacomlaqueestemdefinint.
Cadascund’aquestsblocshadecomportarprogra-mes propis de desenvolupament de producte, queproposemdesenvoluparendiferentsaccionsvincu-lades.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
285
6 / ESTRATÈGIES I ACCIONS
Cal tenir en compte que la definició estratègicad’aquesteslíniesdeproducteafectaradicalmentelposicionamentde ladestinació.Peraixò lareflexióhadeserunamicamésàmpliaidefinircomvolemserconegutsireconegutscomadestinació,queésuna forma de prioritzar després determinats pro-ductesoexperiènciesenelterritori.
Enaquestsentit,semblamoltclarquelalíniadeNa-turahadeserpreponderant,iespecialmentaques-ta ha de saber aprofitar l’oportunitat que brinca lacreaciódelnouparcnaturaldelesCapçaleres.PeròlacreaciódelParcnoseràsuficient,siabansnohemsabut estructurar productes emblemàtics que aju-dinaestabliruna ideamoltclaraen l’imaginari tu-rístic,generantunsatributsquehandeconfigurarlapersonalitatdiferencialdeladestinació.
PROGRAMA DE CREACIÓ DE PRODUCTES TERRI-TORIALS DE LES VALLS
ElcasdelbaixRipollès,totiqueaparentmentmenysturístic,síquequedamésclaralasevaidentitatvin-culadaalsgransmonestirs.Totiquelasevaperso-nalitatés,sobretot,lavinculaciód’aquestpatrimoniamb el de les valls, de manera que la proposta de
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
• Cal iniciar un procés per crear un producte di-ferencial que personalitzi i modernitzi l’ofertadelaValldeRibes,ilafacimenysdependentdel’emblemadeNúria.Aixònovolpasdircrearunproducte“contra”Núria,sinóunapropostaquel’enriqueixiiquefacidelarestadelaVallunpuntambmajorinterèsintrínsec.
PROGRAMA DE CREACIÓ DEL PRODUCTE ROMÀNIC DEL RIPOLLÈS
Tal com dèiem abans, un dels eixos vertebradorsdelsrecursosdelacomarcaéselpatrimonicultural.Aquestpatrimoniesmanifesta,alnostreentendre,enduesdimensions:
a)Elpatrimonihistòricmaterial,queesconcretabàsicamentenelsmonumentsromànicsescam-patsper tota lacomarca, ique il·lustrenelmo-mentméspotentd’aquestterritori.
b) La cultura tradicional que es manifesta en es-devenimentsdebaseantropològicaohistòrica.
•Perquèesdisposad’unespaiadequat,coméselPalau de l’Abadia, amb espai suficient per aco-llir-lo.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
287
6 / ESTRATÈGIES I ACCIONS
• Perquè hi ha ubicat, al Palau de l’Abadia, unacol·lecciódemaquetesdemonumentsromànicsde la comarca, i la possibilitat de completar-la.Naturalment,aquestesmaquetess’hauriend’in-terpretar,peròaixòésrelativamentfàcildepor-tar-hoaterme.
D’alguna manera, aquesta estratègia pot llegir-secoml’extensiódelprojecteTerradeComtesiAbats.Creiemmésaviat,quedelqueestractaésdeportarelprojectedeTCiAaunarealitatmés lògica,com-prensivaiproductiva.
Lasegonalíniad’acciópassaperracionalitzariopti-mitzarlaprogramaciód’esdevenimentsperamillo-ratelsresultatsperalturisme(fires,mercats,ciclesculturals,espectacles,etc.).Creiemqueelsesdeve-nimentspodenserunrevulsiupera l’atractivatdela comarca, i una forma per recalcar la personali-tat de la destinació. Es tracta, sobretot, de priorit-zar alguns esdeveniments perquè siguin un motord’atracció. Perquè això sigui realitat, cal potenciar
PROGRAMA DE CREACIÓ DE PRODUCTE AGROA-LIMENTARI I GASTRONÒMIC
Per donar resposta al tercer eix de recursos de lacomarca,aquestprogramadeterminaunaestratè-gia per valoritzar el producte agroalimentari. Comconstatàvem en l’apartat d’anàlisi tant referint-sealsproductorscomalsrestauradors,lacomarcatéunaclarapossibilitatdeposarenvalorelseupatri-moniagroalimentaripersubratllarlasevapersona-litatdiferencial.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
288
6 / ESTRATÈGIES I ACCIONS
PROGRAMA DE POTENCIACIÓ DELS PRODUC-TES DE NATURA
L’articulació d’una oferta diferencial basada en elsrecursosnaturalséslagranoportunitatquetéperdavantlacomarcaal’horad’estructurar-secomunadestinacióturísticapotent.Enaquestsentit,esplan-tegenalgunsreptesfonamentals:
•Aprofitarl’oportunitatdelacreaciódelnouParcNatural de les Capçaleres. En aquest sentit esplantegendosreptescomplementaris:
–Plantejar un sistema d’aprofitament real delparc en base a un acord institucional perquèelParcsiguiclaramentunrevulsiuturístic,se-guintelmodeldeparcsquerealmenthanestatclausenlaregeneracióturísticadelterritori.
–Replantejar-seladenominaciódelParc,perquès’alineïambunafuturadenominaciódelades-tinació, consensuada pel territori, i especial-mentefectivaperalapromocióturística.
• Definir i prioritzar una línia de producte que si-gui, en la mesura del possible, exclusiva del te-
rritori. Com en altres destinacions turístiquespirinenquesquehansabutprioritzatalgunpro-ducteoconcepteconcret(elràftingalPallars,elconcepte“volcànic”peralaGarrotxa,elconcep-te d’”escapada” per a Andorra...), es tracta deconsensuarunconceptevertebradorbasatenlanatura,elspaisatges,lesactivitats,elturismeac-tiu...quepersonalitziladestinació.Comhemditabans,elrunningpotserunelementemblemàticdelacomarca,perlaquantitatd’esdevenimentsd’aquesttipusques’organitzenenaquestterri-tori,encomparacióambaltrescomarques.
•Articularundiscursespecíficconjuntsobreaques-ta qüestió que sigui la base d’un nou posiciona-mentdelacomarcaquesingularitziaquestades-tinaciódinsdeCatalunyaienelmarcdelsPirineus.
Aquestprogramaenglobaunasèried’accionsorien-tadesamillorarl’atractivitatdelterritoriiamante-nir-ne la viabilitat, basada en la sostenibilitat. Sónaccionsquedeterminenlaqualitatdeladestinació,orientades a facilitar l’ús del territori per part delsvisitants, i potenciar-ne la satisfacció i, per tant, lasevafidelització,il’efecteprescriptord’aquests.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
INDICADORSD’AVALUACIÓ:•Creaciód’unacomissiód’estudidelnouprojecte•Encàrrecaunaconsultoriaquegestionilaconceptualitzaciódelproductenou•Celebraciódereunions• Disposar d’una proposta en màxim 8 mesos després de lacreaciódelacomissió
DESCRIPCIÓ:LavalldeCamprodoncontinuaessentel territoridelRipollèsambmésdesenvolupamentturístic,iambunaofertamésàm-pliahoteleraiderestauraciódelacomarca.L’impulsal’estaciódeVallterhadonatunanovaempentaalturismedelavall,es-pecialment atès que les pistes no disposen d’oferta hotelera,itotalavallgaudeixdelsfluxosatretsperlespistesal’hivern.EnstrobemambunasituaciósimilaraladelaValldeRibes,quenodisposad’unproducteclar,benposicionat,ambnotorietat,quedistingeixielterritorid’altres.
Esfanecessari,doncs,laidentificaciódelsatributsdistintiusdelavall, iprobablement lacreaciód’unnouproducteterritorialque ajudi a reforçar la personalitat de laVall (tot i que la valldeCamprodonjadisposad’elementsambunacertanotorietat,
INDICADORSD’AVALUACIÓ:•Creaciód’unacomissiód’estudidelnouprojecte•Encàrrecaunaconsultoriaquegestionilaconceptualitzaciódelproductenou•Celebraciódereunions•Disposar d’una proposta en màxim 8 mesos després de lacreaciódelacomissió
DESCRIPCIÓ:El Palau de l’Abadia, a Sant Joan de les Abadesses, disposad’unacol·lecciódemaquetesdelsedificisromànicsmésrelle-vantsdelacomarca.Alhora,elPalaudel’Abadiadisposad’es-paisuficientperdimensionaraquestacol·leccióicompletar-laamb altres elements d’interpretació. D’altra banda, el Palaupresentaunnotablevalorpatrimonial.
– Analitzar l’oferta, evitar duplicitats i solapaments no pro-ductius–Creaciód’unaplanificacióconjunta–Impulsaunapromocióconjunta
Undelsobjectiusfinalsseriahavercreatunaprogramacióquetingui la suficient capacitat i interès de projectar la comarcaenfora,igenerarnotorietatalmenystrescopsl’any:primavera,estiuitardor.
Les iniciatives que s’han portat a terme des de diversos àm-bitsjavanencaminadesenaquestsentit,especialmentl’escolad’HostaleriadelConsorci,aixícomdiversesiniciativessorgidesalesvalls.CalXescdeGombrènmarcaclaramentunlideratgereconegut,nonomésperhaverobtingutunaestrellaMichelin.Enaquestsentit,caldriainiciarunprocésque,continuanteltre-ballanteriordevaloritzaciódelsproductesiformaciócondueixialaconcreciódeprojectesclaramentorientatsal’objectiuaquímarcat:
•Creaciód’un“club”derestaurantsquetreballinambproduc-tesdeproximitat.Creaciódedinàmiquespromocionalsconjun-tes.(ModelOsonaCuina,perexemple).Hauriendeseraquestsrestaurants els que marquessin els seus objectius (ja que noespotimposardesdeforaunadinàmicaqueclaramenthadesorgirdelspropisimplicats),elseucalendariiimpulsessinlesiniciatives,coordinatspotserdesdelConsorci.
Aquestaaccióhauriadeseguir la líniaque jaexisteixalajun-tar-sediferentsrestaurantspertreballarconjuntamentlesdife-rentstemporadesdelacomarca
DESCRIPCIÓ:Per tal de posar en valor el sector agroalimentari es proposacreartaulesdetreballambproductorsirestauradors.L’objectiud’aquestaaccióéscrearunproducteturísticvinculatalsectoragroalimentari.Unexempleseriacrearrutesagroalimentàries,com:
Jugantambellèxic,esproposacrearunproducteturísticquevinculi lapropostad’etapaambelconceptedetapaalsesta-bliments gastronòmics. Les tapes són una manera divertidadetastarelsproductesdelterritori,jaqueespodencuinardi-ferentsopcionsambquantitatspetites.LapropostahadeserfidelalProductedelRipollèsirespectaralmàximlautilitzaciódelproductelocal.
DESCRIPCIÓ:Enl’anàlisideproductesdeturismeactiu,naturaidescobertadels territoris que s’ofereixen en els principals mercats turís-tics,s’hapogutconstatarquelagastronomiaielproductelocalsónundelselementsqueajudenasingularitzaridonarqualitata lesexperiènciesturístiques. Aixímateix,sónuninstrumentquepermetqueelsbeneficisdel’activitatturísticas’estenguinalsproductorsagroalimentaris.
La comarca disposa de productes de qualitat, amb marquesreconegudes i col·lectius gastronòmics que ajuden a la sevapromocióidifusió.
Per això es proposa establir un programa de treball conjuntambaquestsproductorsafiqueadaptinlessevesexplotacionsalsvisitantsinteressatsiesfacilitilavendadirecta,prioritzantelsproductorsdelamarcaRipollès,itenintencomptelesdifi-cultatsdevisitaralgunesexplotacions.
També, perquè l’hostaleria de la comarca incorpori cada copméselproducte local ielposienvalor,donantaconèixer lesespecificitatsdelproducte,lesexplotacionsiproductorsimpli-catsenelprojecte,etc.
INDICADORSD’AVALUACIÓ:•Nombredesessionsdetreballambproductorsagroalimenta-risiempresesturístiques•Nombred’empresesques’incorporenalprojecte•Nombredeproductesturísticsqueincorporenproductelocali/ovisitesaexplotacions.• Nombre d’establiments d’hostaleria que utilitzen productelocal
INTERRELACIÓAMBALTRESACCIONS:
AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:ConsorciRipollèsDesenvolupament-CRDTeixit empresarial turístic i productors agroalimentaris de lacomarcaEstablimentsd’hosteleriairestauració
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
DESCRIPCIÓ:Entre ladocumentaciópreparadaenaquestdocumentestra-tègichihaunargumentarisobreelpaperquetenenelsEspaisNaturalsProtegits(ENP)enlavaloritzacióturísticadelsterrito-ris,enlacaptaciódenoussegmentsdevisitantsienlacreaciódellocsdetreball inovesoportunitatspera lapoblació local.És important que en el procés de creació del Parc Natural,elsagentsturístics iproductorsagroalimentarispuguinveureexemples de bones pràctiques de territoris que a partir delsseusENP,hangeneratunaactivitateconòmicamoltimportant.Esproposaferseminaristemàtics,presentacionsivisitesate-rritorisenelsqualsl’estratègiaturísticaesbasaenlavaloritza-ciódelsEspaisNaturalsProtegits.
DESCRIPCIÓ:La Carta Europea del Turisme Sostenible –CETS- permetcomptarambunsistemadegestióquefacompatible lacon-servaciódelPatrimoninatural,cultural,etnològicd’aquestses-paisamblasevafreqüentacióturística.Mitjançantelconsensamb els empresaris turístics, les entitats representatives delteixitsocialielsgestorsdelsEspaisProtegitsespreparaunPlad’Actuacionsqueasseguriunagestiórespectuosaisostenible.
Una gran part del Espais Naturals Protegits europeus situatsenzonesturístiqueshanimplementatlaCETS.Concretament,dels107espaiseuropeusquecomptenambaquestaacredita-ció,36estrobena l’estatespanyol,delsquals4aCatalunya.En el conjunt d’Espanya hi ha 260 empreses adherides en elprograma. L’obtenció d’aquesta acreditació a més d’assegu-rarunagestióturísticasostenibleper l’espai lidónavisibilitata nivell mundial a través de programes de promoció turísticaimpulsatsperEUROPARC,TURESPAÑA,etc.
AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:ConsorciRipollèsDesenvolupament-CRDConsorcid’Espaisd’InterèsNaturaldelRipollès–CEIRMAssociacions i empreses turístiques de la comarca, especial-mentdel’àmbitdelParcAltresassociacionsvinculadesambelteixitassociatiuielssec-torsagrícola,ramader,agroalimentari,etc.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
DESCRIPCIÓ:Atès que Parc Natural és una marca turística consolidada enels principals mercats europeus de turisme actiu, de natura idedescobertadelsterritoris,esproposaeldesenvolupamentd’unpladecomunicacióqueposienvalortotelprocésinicialdecreaciódelParc,elsrecursosiatractiusexistentsenelseuàmbit ielsproductesturísticsiactivitatsassociadesques’hipodrandesenvolupar.
Es tractad’unacomunicacióadreçadaalsmercats, jaqueenl’acció2.4.1.espreveuaccionsdesensibilitzaciódecaràcterin-ternenverselsagentsturísticsdelterritoriialapoblaciólocal.
En una primera etapa, la comunicació s’hauria de centrar enremarcarqueelfuturàmbitdelParcésunespaid’altvalorpai-satgístic i ambiental, inclòs dins la Xarxa Natura 2000, i quel’estatusdeParcNaturalestàenprocésd’obtenció.
En una segona etapa, quan ja estigui aprovat, fer èmfasi enaquestamarca.
INDICADORSD’AVALUACIÓ:•Nombrededocumentsonlineiofflinegenerats,queincorpo-renelconcepteParcNatural• Nombre d’empreses i entitats que incorporen els valors delParcNaturalenlasevadocumentacióonlineioffline• Mitjans de comunicació que difonen notícies relacionadesambelParcNatural.
INTERRELACIÓAMBALTRESACCIONS:
AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:ConsorciRipollèsDesenvolupament-CRDConsorcid’Espaisd’InterèsNaturaldelRipollès–CEIRMAssociacions i empreses turístiques de la comarca, especial-mentdel’àmbitdelParc
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
DESCRIPCIÓ:En l’Estudi de Revisió Estratègica del Ripollès al qual s’incor-pora aquest Pla d’Acció, hi ha un apartat específic sobre lescaracterístiques dels principals mercats emissors de turismecapaCatalunya,quepodenserd’interèsperalacomarca.Aixímateix,incorporainformaciósobrelestendènciesques’estanimposantenelsmercatsiunarelaciód’operadorsturísticsial-tresestructuresdecomercialitzaciód’aquestsmercats,quejaestanprogramantlazona.
Així mateix, en el marc del projecte Itinerànnia hi ha estudisrealitzats l’any 2008 i 2009 que incorporen una relació mésexhaustivad’operadorsdelsprincipalsmercatsemissors,ambunafitxadescriptivadecadaund’ells,aixícominformaciócom-plementàriadesuportalapromocióturística,comarafiresdereferència,mitjansdecomunicació,associacionsifederacions,planeswebibutlletinselectrònics.
Esconsideraaquestainformaciómoltútilperorientarelsem-presaris en el seu procés d’identificació dels mercats poten-cialsiperalacreaciódeproducte.
Perquèaixòcontinuï tenintutilitat,calmanteniractualitzadaaquestainformacióisiéspossible,anarampliantlesbasesdedadesd’operadors ialtresprescriptors.Enaquestsentitseràde molta utilitat la participació en accions promocionals i laconsultadels informes iestudisquepubliquenaltresentitats
A més de la informació més genèrica sobre tipologia de visi-tants,hàbitsdeconsum,fontsd’informacióqueutilitzen,etc.contéfitxesdecomestanestructuratselsproductesturísticsde les agències de viatges, operadors i entitats de comercia-lització de referència. Hi ha informació sobre tipus de públic,preudevenda,allotjament,règimalimentari,paraulesclau,ac-tivitatsqueesrealitzendiàriament,etc.Aquestainformacióésuna bona base perquè les empreses puguin adaptar els seusserveisalsrequerimentsd’aquestestipologiesdevisitants.
Des del Consorci Ripollès Desenvolupament es poden creartaulesdetreballidonarassistènciatècnica,afid’acompanyarlesempresesielsgestorsd’equipamentsacrearproductesques’hiadaptin.
Peraixòesproposaque,apartirdelsproductesturísticsdes-crits en les accions 2.5.2. i 2.3.3. i de la identificació d’altresproductes en funcionament a la comarca, es creï un catàlegprofessional .Aquest comptarà amb una presentació generaldelacomarcaidelsseusatractiusturísticsaixícomdediversespropostesd’activitatpergaudir-ne.Espresentaranelsdiversosproductesturísticspreparats,organitzatspertipologiesitipusdepúblicalsqualsvanadreçats:ecoturisme,senderisme,bici-cletademuntanya,rutesculturals,rutesgastronòmiques.
Aquestcatàleg,traduïtalsidiomespertinents,s’hadeconvertirenunaeinademoltautilitatpera lapresentaciódelterritori;cal incorporar-loa leswebsdereferència i fer-loarribara lesentitatsdepromocióturística(esmentadesmésendavant,enl’acció3.1.3.).
INDICADORSD’AVALUACIÓ:•Nombredeproductesincorporatsaldossierprofessional•Nombred’empresesqueincorporenproducte•Nombred’idiomesenquèestradueix•Nombredeplataformesquel’incorporen• Nombre d’operadors i mitjans de comunicació als qualss’adreça
INTERRELACIÓAMBALTRESACCIONS:
AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:ConsorciRipollèsDesenvolupament-CRDTeixit empresarial turístic i productors agroalimentaris de lacomarcaGestors d’equipaments culturals i de xarxes de senderisme icicloturisme
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
DESCRIPCIÓ:ElRipollèscomptaambinfraestructures(xarxesdeferrocarrili itineraris de senderisme i cicloturisme) que li permeten po-sicionar-se en els mercats de demanda internacionals, cadavegadaméssensiblesambtemesmediambientalsiamblauti-litzaciódemitjansdetransportambunmenorimpacteenter-mesd’emissionsdeCO2.EnaquestalíniacaltenirencomptequeentreelsobjectiusprioritarisdelanovaEstratègiaEuropa2020hihalalluitacontraelcanviclimàticilareducciódelesemissionsdeCO2.
Pertant,cal integraren lesaccionsdecomunicació,apartatsespecíficsqueposinderelleuquelacomarcajaestàprepara-daperdonarrespostaalesdemandesdemobilitatsostenible,tant pel què fa al desplaçament des dels llocs d’origen, comendestí,enaquestcasposantenvalorelsproductesturísticsquehiaposten.Perexemple,el ferrocarrilde laValldeNúria,elsitinerarisdelesViesVerdesidelscentresBTTilaxarxaItin-nerànnia.
- Sensibilitzar els agents turístics locals de la importànciad’adaptarl’ofertaalesnovesdemandesturístiques-Participarenprojectesdecooperacióanivellestatali/oeuro-peuambelmateixobjectiu
DESCRIPCIÓ:Alacomarcahihaunaextensaxarxad’itinerarisdecaràcterlo-cal,supralocalisupracomarcalperalapràcticadesenderisme,cicloturisme,BTT,rutesacavalletc.Tenintencomptequesónutilitzadesperunnombreimportantdevisitantsd’arreuitenenun impacte econòmic rellevant s’ha d’assegurar el bon estatd’aquestesxarxes.Siaquestmantenimentesdelegatotalmentals ajuntaments o iniciatives privades, es corre el risc que hihagitramsquenotinguinelnivelldequalitatqueesrequereix.
Esproposadissenyarunplademantenimentcontinuat,amitjài llarg termini, liderat pel Consorci Ripollès Desenvolupamentaixícom,establirunsistemaperrecollir incidènciesdeformaconjunta que permeti restablir la qualitat dels itineraris afec-tats.Espotiniciarperfases,començantperaquellstramsdemajoratractivitatturística.
En el desplegament d’aquest pla, caldria treballar de formacoordinadaambelsgestorsd’algunesdelesxarxesintercomar-calspresentsenelterritori,comelConsorcidelesViesVerdesoItinerànnia,quejatenensistemesdemanteniment.Tambéésimportantimplicaralsestablimentsturísticspropersaaques-tesviesiquerebendeprimerama,comentarisdelsusuaris.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
305
6 / ESTRATÈGIES I ACCIONS
OBJECTIUS
L’estratègia de posicionament que proposem esplantejaelssegüentsobjectius:
•Millorarelposicionamentdel’ofertaturísticadelsterritoris del Ripollès en relació amb les gransmarquesenquès’inclouoesrelacionaelterrito-ri:Pirineus,Girona-CostaBrava,Barcelona.
• Millorar la competitivitat en relació amb altresdestinacions pirinenques, o prepirinenques, apartird’unaclaraarticulaciódelsseusatributs,ilaposadaenvalordelsseusvalorsdiferencials.
Aquestaestratègiadefineixunpladetreball,perònoconcretalessolucionsfinals,perquèaquestess’hande prendre per consens entre els ens públics i elsagentsprivatsdetotelterritori.Aquestpladetreballtindrialessegüentsfites:
b) Consensuar la denominació de la destinació(enshiestenemmésendavant)
c)Definirunpladecomunicaciódeladestinació.
Aquests passos s’han de portar a terme de formaordenada, i en taules de treball participades, comdèiem,perrepresentantsdetotelterritoritantdelmónpúbliccomdelprivat.
6.1.3 / ESTRATÈGIA DE POSICIONAMENT
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
• Singulars, diferencials. Han de contribuir a di-ferenciaraquestadestinacióenrelacióamb lesqueactuenenelsmateixosentornsomarques,especialmentlesdestinacionspirinenques.
•Atractius, revulsius, motors.Elsatributsdefinitshandecontribuiral’èxit,ipertantcalprioritzaraquells atributs que, per propis, per singulars, iperexitosos,hand’ajudara lapreeminènciadeladestinació.
Enaquest sentit,creiem queunsatributs força in-discutibles i significativament útils al nostre parerserien:
•Autenticitat.Undelsatributsmésclarsésquelacomarcahasabutconservarelseuesperit.Mal-gratl’empremtadelaindustrialització,lestradi-cionshisónbenvives,elpatrimonianticéselsmés rellevants, la gastronomia pròpia conservaviveslessevesarrelsielsseusproductespropis.ElRipollèspotferdel’autenticitatunarietdife-rencialperalseuposicionament.
•La natura/muntanya espectacular més prope-ra. També altres comarques pirinenques tenenunamuntanyaespectacular.PeròladelRipollèsés l’alta muntanya més propera al mar (CostaBrava)iespecialmentaBarcelona.D’algunama-nera,espodriadirquesónels“PirineusdeBar-celona”.JugaramblamarcaBarcelona,malgratsembli una contradicció, creiem que ha de serobjected’unareflexiópausadaiprofunda,jaqueelqueaportaBarcelonaenaquestsmomentsésmoltrellevant.
• La destinació emblemàtica del turisme ac-tiu (running, trecking, esquí, etc.). Creiem queaquesthadeserunaltreeixdeposicionamentfonamental,basatenlaprioritzaciódedetermi-natsproductesiactivitats“estrella”.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
307
6 / ESTRATÈGIES I ACCIONS
•La terra dels orígens de Catalunya.Latradiciódel romànic, però també el paper configuradordelanaciócatalanadel’edatmitjanaperpartdepersonalitat com l’Abat Oliba o el comte GuifréelPilós,sónunsclarsatributsd’aquestterritori.Aquestunatributpotentquevertebraelpolsdeturismeculturald’aquestterritori.
DENOMINACIÓ DE LA DESTINACIÓ
Aquesta és sens dubte una de les qüestions méscontrovertides al territori, ja que cadascú defensamarquesiconceptesdemarquesdesdeperspecti-vesipremissesdiferentsiavegadescontraposades.Peraixòenaquesttreballnofemcapproposta,mésenllàdesuggeriralgunesreflexionsenaquestsentit:
•Ésfonamentalqueladestinaciós’estructurisotauna denominació comuna i assumida per totsdeformaelmésconsensuadapossible,enbasea l’acord que vol funcionar com una destinaciócohesionada.Aramateix,lapermanènciadede-nominacions territorials al mateix nivell generaconfusióiminimitzalapotènciadeladestinació.
Cal començar l’edifici de la destinació pels fona-mentsiabordaraquestaqüestióquanelnousistemaorganitzatiu icomercialitzadorestiguienfunciona-ment.Ésadir,quanladestinacióestiguiconstituïda,llavors serà el moment d’abordar aquesta qüestiócomdèiemdelaformamésracionaliefectivapos-sible.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
308
6 / ESTRATÈGIES I ACCIONS
PLA DE COMUNICACIÓ
L’elaboració d’un pla de comunicació és fonamen-talpertald’articularunaestratègiadecomunicacióquepotenciïunnouposicionamentde lacomarca.Aquest pla, però, no es pot fer de forma definitivasensehaveracomplertelprocésdescritmésamunt.
• La comunicació ha d’enfocar-se a la venda deproducte, però amb la mateixa força i intencióreforçar els atributs permanents de la destina-ció.Pertantcalnoconfondreunapolíticadeco-municacióambunaestratègiaacurttermini, jaquetotaacciódecomunicacióhaderevertirenunposicionamentaassoliramitjàillargtermini.
•Laformulaciódelacomunicacióhadeserglobal,però haurà de referenciar les subdestinacionsterritorials(lesvalls) ipotenciar-ne lasevaper-sonalitat.
•Lacomunicacióhad’utilitzartotselscanalspos-siblesienlamesuradelpossiblehadetenirpro-jecció internacional (internet). La comunicacióoff-line però ha de prioritzar la comunicació enl’àmbit nacional, amb l’objectiu de captar nousvisitants, renovar els missatges, modernitzar elseuestil,etc.
ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS
DESCRIPCIÓ:El procés que es marca en les accions en l’àmbit de turismenecessita d’una tercera línia de treball orientada a millorar elposicionamentturísticde lesvalls ia incrementar-ne lanoto-rietatil’atractivitat.Enaquestsentit,caldriaportaratermeunnoupladecomunicacióquedonirespostaalssegüentsreptes:
DESCRIPCIÓ:Enunaaltraacciójas’hadeterminatelsobjectiusd’unaplata-formaon-linedepromocióicomercialització.Peròésclarqueaquest també ha de ser el principal element de comunicaciódequèesdotiaquestprojecte.EnlalíniadelmodeldeTurismedeBarcelonaidelestendènciesdelmercat,ésclarqueelwebcentraldelterritorihadetenirunpesmoltrellevant.Enaquestsentitproposem:
Es proposa revisar que els continguts d’aquests portals, pelquefareferènciaalRipollès,estiguinactualitzatsivagin,enlamesuraquesiguipossible,enlamateixalíniaeditorialdelaco-municacióturísticadelacomarca,incorporantlacomunicaciósobreelParcNatural,seguintelprocésdescritenl’acció2.4.3.Pertant,proposarnouscontingutsorevisióalsseusgestors,encasqueesconsideriadient