Butlletí núm.: 1 – El Barroc. Curs 2013 - 2014 Benvolguts i benvolgudes, Ens plau presentar-vos aquest butlletí fruit del següent projecte: el Barroc. Enguany, s’ha fet per primer cop un projecte interdisciplinar: els diferents grups de Llenguatge Musical, l’orquestra “Trèmolo”, les diferents corals... tota l’escola ha participat de ple en aquest repte. Seguint diferents mètodes més curriculars com anàlisis d’audicions i partitures per obtenir un coneixement extraient-ne així conclusions pròpies i obtenir una visió crítica. Però, a més a més, el Barroc no s’ha quedat immers en una aula sinó que hem apostat per mirar més enllà, així hem fet una sortida per trobar una luthier i conèixer en primera persona el significat d’aquest ofici i, com a colofó, un gran concert a l’església dels Josepets de Gràcia....
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Butlletí núm.: 1 – El Barroc. Curs 2013 - 2014
Benvolguts i benvolgudes,
Ens plau presentar-vos aquest butlletí fruit del següent projecte: el Barroc.
Enguany, s’ha fet per primer cop un projecte interdisciplinar: els diferents
grups de Llenguatge Musical, l’orquestra “Trèmolo”, les diferents corals... tota
l’escola ha participat de ple en aquest repte. Seguint diferents mètodes més
curriculars com anàlisis d’audicions i partitures per obtenir un coneixement
extraient-ne així conclusions pròpies i obtenir una visió crítica.
Però, a més a més, el Barroc no s’ha quedat immers en una aula sinó que
hem apostat per mirar més enllà, així hem fet una sortida per trobar una luthier i
conèixer en primera persona el significat d’aquest ofici i, com a colofó, un gran
concert a l’església dels Josepets de Gràcia....
Des de l’escola ens n’enorgullim gratament d’haver convertit una època
musical en una tasca autèntica; és a dir, viure l’esperit del Barroc.
Gràcies per la vostra col·laboració i bona disposició que ha facilitat la
realització d’aquesta idea, i, per descomptat, per la vostra participació que han fet
possible aquest projecte.
Bernat Padrosa, Director
Mil gràcies ¡ ¡ ¡
En primer terme, us vull donar les gràcies a tots i totes per haver conduït aquest projecte titulat el Barroc cap a l’èxit.
L’elecció d’aquesta època conjuga dues vessants: en primer terme, perquè suposa el naixement del sistema tonal, i d’altra banda, per acostar-la als alumnes que no s’hi senten atrets d’una manera espontània. Calia canviar aquests prejudicis, i... dit i fet! Els alumnes han conegut els grans compositors ( Bach, Rameau, Vivaldi, Haendel...) i les formes que li són pròpies (preludi i fuga, cantata, concerto...), han analitzat partitures, escoltat interpretacions històriques i conegut el clavicèmbal com a instrument original de l’època del Barroc. Tot aquest coneixement ha servit com a plataforma per desenvolupar constructivament un pensament propi i una visió crítica del Barroc. Defugim la percepció simplista per donar pas a l’argumentació.
Evidentment, per embriagar-nos del perfum del Barroc havíem d’anar més enllà. És per aquest motiu, que vam llogar un clavicèmbal per veure’l, entendre’l i escoltar-lo en directe; per copsar el so tan peculiar que transmet. Un ofici, el de luthier, arribà al clímax amb els Amati i Stradivarius; aquesta tasca tan minuciosa continua fent-se i la vam voler descobrir personalment. L’oïda, la visió, el tacte, l’olfacte... anaven agafant noves sensacions. Però ens faltava un òrgan per sensibilitzar: el cor. I, crec que el cor se’ns va obrir una mica tots en aquell concert on la música, la dansa i el teatre es van unir per atorgar al Barroc el lloc que es mereix. Aquell concert fou molt especial: es llogà una orquestra professional, es feu una obra de teatre, els nens petitons feien les danses, els alumnes cantaven (en anglès, francès, italià i, fins i tot, alemany!) en una gran coral... només la interpretació ens podia fer arribar a viure plenament el Barroc. I, ho vam gaudir, tots (jo, el primer!).
Penso que aquest projecte ha resultat molt positiu tan a nivell educatiu com emocional. I, acabo, tal i com he començat l’article, MIL GRÀCIES!!! I BON ESTIU!
Jordi Lalanza, Cap d’estudis
Si voleu, podeu veure un fragment de la Cantata a l’enllaç següent: http://www.youtube.com/watch?v=auLZzVQv7c8&feature=em-upload_owner
Durant aquest projecte del Barroc de l'escola, els alumnes de preparatori II es van encarregar de ser uns petits detectius.
Sabeu què? vam estudiar i aprendre molt sobre els luthiers. Ara us ho expliquem!
Els Luthiers són persones que construeixen, ajusten i reparen instruments de corda fregada i també pinçada, però nosaltres ens hem centrat més en els primers. Dins
d'aquests trobem els violins, violes, violoncels, contrabaixos i violes de gamba. Aquest últim instrument va ser molt important en el Barroc. Avui en dia els Luthiers encara existeixen i nosaltres juntament amb més companys del Trémolo vam tenir l'oportunitat de conèixer una noia que es dedica a això. El seu taller està per la Barceloneta i allà vam poder aprendre moltes coses com les pautes per a fer un instrument, quin tipus de fustes utilitzen i un llarg etcètera!!
El Rondó de PreparatoriDe com hem passat d’una peça de Bach a la nostra pròpia composició
Sabeu què? Aquest any ens hem convertit en compositors! Per aprendre’n ens hem servit d’un dels més grans i importants compositors del Barroc: Johann Sebastian Bach. Per sort, no ho hem fet sols! Tots els grups de Preparatori 2 de l’escola ens hi hem abocat per acabar fent la nostra pròpia peça. Ens han ajudat l’Olga i la Caterina i poc a poc hem anat construint el ritornello, el tema A, el tema B, etc. Perquè, sabeu? No hem fet una peça qualsevol, no, hem composat un Rondó com els que es feien al Barroc!
Voleu saber com ho hem fet? Els de dimarts de Preparatori 2 us hem fet un vídeo per a que ho pugueu seguir pas per pas. Us convidem a mirar-lo a l’enllaç següent:
http://www.youtube.com/watch?v=2EUX7r9KWvQ
Per a que pugueu veure bé el nostre rondó, us en deixem la partitura:
Una part del grup, aquell dia van faltar l’Iker, la Maria i el Pau
Ens hem fet experts d’escoltar VivaldiGuia d’audició d’algunes peces de Vivaldi
Hola a tots! Som el grup de Llenguatge I dels dijous de l’escola Tremolo i som el grup que ha treballat Vivaldi durant tot aquest temps. N’hem sabut moltes coses.
Antonio Vivaldi era italià, va néixer el 1678 i va viure 63 anys. Hem sabut que de jove, Vivaldi era capellà i li deien el capellà roig pel color del seu cabell. Com que era religiós, no va tenir fills. A part de la seva feina a l’església, Vivaldi era professor de música d’un grup de noies orfes. Els hi ensenyava música i violí, ja que aquest era el seu instrument principal. A més, li agradava molt l’òpera, cosa que va fer que en composés algunes. També va composar molta música religiosa, però la seva peça més famosa és Les Quatre Estacions, que té un moviment per cada estació de l’any.
Quan Vivaldi va morir, no era un compositor famosíssim i per tant no era gaire ric, però anys després, Bach el va descobrir, i gràcies a ell, Vivaldi es va fer més conegut.
Una de les peces que nosaltres hem escoltat i que ens ha agradat més ha estat l’Adagio de l’Estiu de “Les quatre estacions”. En aquesta peça, hi ha dues parts que es van alternant: una part tranquil·la on l’instrument solista és el violí i la part de tempesta. Vivaldi volia fer com si la música tranquil·la ens portés a la calma de l’estiu i ens anés repetint “ai, que bé, que estic” fins que de cop i sense avisar, arribava una tempesta molt forta.
Per a que la pugueu escoltar, us n’hem preparat unes partitures:
Després de tanta escolta de Vivaldi i després de fer el concert, vam fer una revisió i cadascú va triar el que més li havia agradat de tots aquests mesos envoltats de música barroca:
«El que m’ha agradat més ha estat poder cantar algunes cançons de Vivaldi i poder escoltar les Quatre Estacions», Felipe
«El que m’ha agradat més ha estat poder cantar el Gloria de Vivaldi, perquè era molt alegre», Ramon
«El que m’ha agradat més ha estat poder conèixer de prop el clavicèmbal», Maria Domingo
«El que m’ha agradat més ha estat conèixer la música de Vivaldi, perquè les cançons són molt maques. Ja coneixia el nom de Vivaldi però no les cançons, a part de la Primavera, que si que l’havia escoltada», Maria Barceló
«El que m’ha agradat més ha estat conèixer la vida de Vivaldi», Maria Manzanal
«El que m’ha agradat més ha estat escoltar l’Estiu i la Primavera», Laia
«El que m’ha agradat més ha estat conèixer la música de Vivaldi», Bruno
«El que m’ha agradat més és cantar les cançons de Vivaldi», Xesco
«A mi m’han agradat dues coses: escoltar la Primavera de Vivaldi i poder cantar l’Hallelujah al concert», Jana
«A mi el que m’ha agradat més ha estat poder compartir l’amor cap a la música del Barroc i passar-m’ho bé cada classe», Caterina
A la nostre classe de llenguatge musical amb la Lucia vàrem estar aprenen la música barroca i se'ns va acudir de fer un experiment amb copes, gots i aigua.
L'objectiu era fer sonar uns instruments de cuina, és a dir, copes i gots.
Els passos del mètode científic que vàrem seguir són:
Observació: Aigua i gots. Got de vidre ple d'aigua, sona.
Formulació d'hipòtesi:
Menys aigua = Més agut
Més aigua = Més greu
Experimentació: Vàrem agafar els gots
i les copes i les vàrem omplir d'aigua.
En cada got vàrem posar una quantitat
d'aigua diferent. A continuació vam
afinar els gots en 8 tons i vàrem
improvisar una melodia amb
acompanyament.
Conclusió: Amb les copes vàrem descobrir que es pot fer un instrument musical i tocar diferents
Bach, un gran compositor del BarrocVoleu saber el que hem après de Bach?
El grup de Llenguatge 2 del dimarts hem estat investigant i aprenent sobre Bach i els concerto grosso, un gènere musical que Bach va utilitzar per fer el concert de Brandenburg núm. 2. Us hem fet un resum de tot el que hem après per a que pugueu estar tant informats com nosaltres.
Biografia de Bach
Johann Sebastian Bach va néixer el 1685 a Alemanya i va morir al 1750 al mateix país quan tenia 65 anys. Tenia set germans i ell era el vuitè. Era religiós com la seva família. Els seus pares van morir quan ell tenia 10 anys, i per tant va quedar orfe quan era molt petit. Ell va anar a viure a casa del seu germà gran. Com la gent de la seva època, Bach portava perruca.
La seva famíliaBach era un compositor del Barroc. La seva mare es deia Maria Elisabetz Lamuhirt i el seu pare Johan Ambrosius Bach. El seu pare feia música i ell li va començar a ensenyar.Va tenir dues dones: la primera, Maria Barbara, la segona Anna Magdalena. Va tenir 20 fills. Anna Magdalena va ser molt important perquè tenia un diari on apuntava algunes de les composicions de Bach i els seus fills i gràcies a ella ara podem escoltar i tocar algunes de les seves cançons.
Les seves músiquesA part de amb el seu pare, va aprendre música a l’escola de música de Sant Miquel de Lüneburg. Bach va fer moltes músiques: cantates, misses, concerto grosso etc. De fet, era tant bo que mentre ell vivia també tenia molt èxit. Ell sabia tocar el violí, el clavecí i l’orgue.
Concerto grosso
Els concerto grosso són uns concerts tocats per una orquestra. Aquest tipus de concerts van alternant entre el tutti (melodies que toca tota l’orquestra) i el solo (melodies que toca un instrument solista). El solo va canviant d’instrument, no sempre és el mateix.
El rei de Brandenburg li va demanar a Bach que composes una música per ell i Bach va agafar la idea de peces que ell ja s’havia inventat. D’aquí en van sortir els 6 concerts de Brandenburg. Es diuen el concerts de Brandeburg però, tot i així, no estaven composats en aquesta ciutat alemanya. El concert de Brandenburg núm. 2 és un concerto grosso molt bonic. A classe l’hem escoltat molt atentament i n’hem mirat la partitura. Us convidem també a escoltar-lo per a poder-lo gaudir!
Totes les preguntes que ens vam fer sobre Bach.
A més, el nostre grup us convidem també a escoltar aquest coral de Bach que nosaltres hem après i que vam cantar al concert. Ja veureu què bonic!
El Barroc. Preguntes i respostes.Tot el que no sabíem i ara sí que sabem de l’època del Barroc
Es va acabar Nadal i vam tornar a la nostra rutina habitual: escola, esport, anar a dormir d’hora, veure menys la família i..., és clar: Trémolo!
I després de tot l’empatx dels menjars i les emocions dels Reis d’Orient, la Caterina ens va explicar que a partir d’aquell moment i fins que fins al concert que faríem al maig, a l’escola Tremolo hi treballaríem el Barroc. Aquest nom ens sonava i vam estar parlant de que era l’època de Bach, de Vivaldi, del clavicèmbal, etc.
Però, com era la societat del Barroc? Com eren les ciutats? De quina època parlàvem? Hi havia tantes coses que no sabíem que vam fer una sèrie de preguntes per a poder buscar-ne la resposta. Algunes d’aquestes preguntes van ser:
Quin batibull de preguntes oi? Si en voleu saber la resposta ens ho haureu de preguntar!
Però, què és el que més ens ha sorprès de tot el que vam aprendre? Aquí us ho expliquem:
Sabíeu que...... al Barroc encara no existia el piano, hi havia un altre instrument semblant anomenat clavicèmbal.... els burgesos solien portar perruca, tot i que tots tenien cabell. Era una qüestió de la moda del moment.... es tenien molts fills. Per exemple, Bach en va tenir 20!... els orígens de la paraula “barroc” no estan molt clars.... a l’època del Barroc, tots els carrers de la ciutat anaven a parar a una plaça i no hi havia edificis, només cases fetes de pedra o maons.
Quin va ser el compositor més important del Barroc?
Hi havia instruments de metall?
Havia nascut Mozart?
La gent portava perruca? Perquè?
Hi havia edificis o només hi havia cases?
Tots els nens i nenes anaven a l’escola?Hi havia Rei?
On es va originar el Barroc?
Quan va durar el Barroc?
18
... com que no existia encara l’electricitat, al Barroc no hi havia ni telèfons, ni televisions, ni focs elèctrics, etc. I tampoc cotxes!... el Messies de Haendel és una de les peces barroques que més s’interpreta.... hi havia Rei.... Bach i Vivaldi són compositors del Barroc.... els faristols, enlloc de ser de metall com ara, eren de fusta.... el Barroc va durar aproximadament 150 anys.
Ara que ja sabeu més coses del Barroc, us volem explicar que després de saber tot això, a classe vam començar a aprendre tot el que després havíem de cantar al concert.
I què és el que més ens va agradar del concert? Doncs us ho expliquem:
«El concert em va semblar preciós. Una gran moguda, això si. Va ser impressionant amb tantes veus diferents cantant i amb els músics tocant. Em va agradar molt», Èlia
«A mi, el concert em va agradar perquè crec que tant els adults com nosaltres vam cantar bastant bé. Jo m’ho vaig passar molt bé tocant l’hivern de les quatre estacions de Vivaldi. Va ser molt divertit! », Ares
«Al concert m’ho vaig passar molt bé i va ser una experiència molt bona», Carla
Hola a tots. Som el grup de dijous de Llenguatge 2, i durant aquest temps hem estat estudiant el Barroc i més concretament el compositor Johann Sebastian Bach. Voleu saber més coses d’ell? Nosaltres en volíem saber moltes! Ens vam fer moltes preguntes sobre Bach i algunes les vam poder respondre. Us les posem aquí per a que pugueu saber el mateix que sabem nosaltres sobre aquest gran compositor:
1. On i quan va néixer? On i quan va morir?Va néixer el 21 de març de 1685 a Eisenach, Alemanya i va morir el 28 de juliol de 1750 als 65 anys a Leipzig
2. Tenia pares o era orfe? Com es deien?Els seus pares es van morir quan ell tenia 10 anys.
3. Tenia germans? Algun d'ells també va ser compositor?Tenia set germans i ell era el vuitè.
4. On va viure?A moltes ciutats, però sempre d’Alemanya.
5. De quin color era el seu cabell? Com era físicament?Portava una perruca de color blanc llarga i arrissada. Era rabassut, tenia els ulls foscos, tenia papada i no tenia bigoti.
6. Com anava vestit?Anava amb una jaqueta llarga: levita de color fosc amb molts botons, una armilla del mateix color, una camisa blanca i un fulard. Portava pantalons fins als genolls i mitges.
7. Es va casar? Quantes vegades?Es va casar dues vegades, la primera amb una cosina seva i la segona amb una senyora que es deia Anna Magdalena.
8. Va tenir fills? Com es deien?Va tenir 7 fills amb la primera dona i 13 amb la segona. En total, 20.En aquella època era habitual tenir més fills que no pas ara, però no tants com en va tenir Bach.
9. De petit li agradava la música?Sí, el seu pare li va ensenyar a tocar el violí i el clavecí.
10. Tenia algun parent músic? Sí el seu pare era músic i la família de la mare tenia més de dos-cents anys de tradició musical.
11. Va estudiar música en algun lloc?A l’escola de Sant Miquel de Lüneburg.
12. Va cantar algun cop?Sí, va cantar a cors com el cor de l’església d’Ohrdruf.
13. Com és que va ser músic? Com se li va ocórrer la idea de ser compositor?Perquè el seu pare va ser músic i li va ensenyar música i a ell li va agradar. No se li va ocórrer, quan va anar a viure amb els seu germà, ell li va ensenyar.
14. Quina mena de música li agradava?La música barroca, perquè era la del seu temps.
15. Tota la vida va ser compositor?Sí.
16. Quantes peces va composar exactament?1127!
17. Quin estil de música feia?Música barroca.
18. A la gent li agradava la seva música?Sí, per això és tant famós.
19. Totes les cançons que va fer, tenien lletra?No, perquè només va fer 525 peces vocals. Les altres no ho eren.
20. Tenia els seus músics o anava contractant a músics cada vegada que composava una música?(no ho sabem)
21. Quants anys va viure? Eren molts o pocs anys per aquella època?65 anys. Eren bastants per l’època.
22. Què era el que li interessava més de la música?Li agradava la música perquè pensava que així contactava amb Deu.
23. Va ser ell el més important del Barroc?Sí, o un dels més importants.
24. Actualment, quina és la seva obra més coneguda?N’hi ha unes quantes: La Passió segons Sant Mateu, l’Oratori de Nadal, el Minuet en Sol Major, Jesus Bleibet Meine Freude...
Després de tot això, també hem sabut que Bach va signar algunes de les seves obres amb el seu nom. Com ho va fer?A Alemanya, les notes no es diuen com nosaltres les coneixem, sinó que utilitzen les lletres de l’abecedari. Ho fan d’aquesta manera:
Bach va notar que totes les lletres del seu nom i va fer una melodia amb les notes: si bemoll, la, do, si i així va poder signar amb música! D’aquesta petita melodia, se’n diu el “motiu Bach”, i nosaltres l’hem escoltat a l’última peça que Bach va composar, però també la podeu sentir en obres d’altres compositors, que li fan un homenatge al compositor alemany.
I per acabar, us recomanem un vídeo que vam veure a classe de música on podeu conèixer més sobre la segona dona de Bach, Anna Magdalena. Cliqueu aquí (minut 12:43 - minut 14:38).
El Barroc. Preguntes i respostes.Tot el que no sabíem i ara sí que sabem de l’època del Barroc
Es va acabar Nadal i vam tornar a la nostra rutina habitual: escola, esport, anar a dormir d’hora, veure menys la família i..., és clar: Tremolo!
I després de tot l’empatx dels menjars i les emocions dels Reis d’Orient, la Caterina ens va explicar que a partir d’aquell moment i fins que fins al concert que faríem al maig, a l’escola Tremolo hi treballaríem el Barroc. Aquest nom ens sonava i vam estar parlant de que era l’època de Bach, de Vivaldi, del clavicèmbal, etc.
Però, com era la societat del Barroc? Com eren les ciutats? De quina època parlàvem? Hi havia tantes coses que no sabíem que vam fer una sèrie de preguntes per a poder buscar-ne la resposta. Algunes d’aquestes preguntes van ser:
Quin batibull de preguntes oi? Si en voleu saber la resposta ens ho haureu de preguntar!
Però, què és el que més ens ha sorprès de tot el que vam aprendre? Aquí us ho expliquem:
Sabíeu que...... al Barroc encara no existia el piano, hi havia un altre instrument semblant anomenat clavicèmbal.... els burgesos solien portar perruca, tot i que tots tenien cabell. Era una qüestió de la moda del moment.... es tenien molts fills. Per exemple, Bach en va tenir 20!... els orígens de la paraula “barroc” no estan molt clars.... a l’època del Barroc, tots els carrers de la ciutat anaven a parar a una plaça i no hi havia edificis, només cases fetes de pedra o maons.
Quin va ser el compositor més important del Barroc?
Hi havia instruments de metall?
Havia nascut Mozart?
La gent portava perruca? Perquè?
Hi havia edificis o només hi havia cases?
Tots els nens i nenes anaven a l’escola?Hi havia Rei?
On es va originar el Barroc?
Quan va durar el Barroc?
22
... com que no existia encara l’electricitat, al Barroc no hi havia ni telèfons, ni televisions, ni focs elèctrics, etc. I tampoc cotxes!... el Messies de Haendel és una de les peces barroques que més s’interpreta.... hi havia Rei.... Bach i Vivaldi són compositors del Barroc.... els faristols, enlloc de ser de metall com ara, eren de fusta.... el Barroc va durar aproximadament 150 anys.
Ara que ja sabeu més coses del Barroc, us volem explicar que després de saber tot això, a classe vam començar a aprendre tot el que després havíem de cantar al concert.
I què és el que més ens va agradar del concert? Doncs us ho expliquem:
«El concert em va semblar preciós. Una gran moguda, això si. Va ser impressionant amb tantes veus diferents cantant i amb els músics tocant. Em va agradar molt», Èlia
«A mi, el concert em va agradar perquè crec que tant els adults com nosaltres vam cantar bastant bé. Jo m’ho vaig passar molt bé tocant l’hivern de les quatre estacions de Vivaldi. Va ser molt divertit! », Ares
«Al concert m’ho vaig passar molt bé i va ser una experiència molt bona», Carla
Giovanni de’ Bardi va néixer el 5 de febrer del 1534, a Florència, i va morir al setembre de 1612.
Va ser el “Duque di Vernio” un italià crític literari, escriptor, compositor, científic i soldat. Va tenir una educació clàssica (llatí i grec), així va aprendre el art de la composició musical. Va passar molts anys com un soldat, fins hi tot va lluitar en alguna guerra.
Al voltant de 1570 va reunir un grup de gent que van fer “La camerata Florentina” que intentava reviure l’antiga musica grega i el drama, formant l’opera. Bardi va col·laborar amb aquestes persones per l’entreteniment de l’acord des de l’any 1579 fins el 1608. El grup incloïa a Vincenzo Galilei (pare del astrònom Galileo), Giulio Caccini, Pietro Strozzi i deriva la seva inspiració en Girolamo Mei.
El resultat de l’associació va ser la invenció de la monodia, i poc després l’òpera, amb les innovacions presentades per Bardi, van ser una de les característiques definitòries del que avui coneixem com la música barroca.
Òscar Pons, Quart de Grau elemental
Vincenzo GalileiVincenzo Galilei (1520 - 2 de juliol de 1591) va ser un llaütista italià, compositor i teòric de la música. Pare del famós astrònom i físic Galileo Galilei, va esdevenir una de les figures més importants de finals del Renaixement musical i contribuí de manera significativa a la revolució artística que donaria lloc a un nou estil: el Barroc. Va néixer cap al 1520 a Santa Maria a Monte, a prop de Florència (Itàlia). L'any 1560 s'instal·là a Pisa –on nasqué Galileo– i a començaments dels 70 marxà cap a Florència, on morí el 1591. Com Galilei era un músic
molt preparat –bon intèrpret del llaüt, luthier, cantant i compositor–, aviat rebé el suport econòmic de la noblesa. En una estada a Venècia conegué Gioseffo Zarlino, el teòric de la música més important del segle XVI, i estudià amb ell. Més tard es va incorporar a la Camerata Fiorentina, grup de poetes, músics i intel·lectuals guiats pel Compte Giovanni de'Bardi, que pretenien recuperar la música de l'Antiga Grècia i el teatre clàssic. Entre 1570 i 1580 es dedicà especialment a la teoria de la música i a la composició.
Giulio CacciniGiulio Caccini (Roma, 8 d'octubre de1551 – 10 de desembre de 1618) fou un compositor del
Barroc italià.Fou deixeble d'Escipió della Palla, i al 1564 passà a
Florència, on va obtenir una plaça de cantor en la capella de música del gran Duc de Toscana, i al 1604 a París , retornant després a Florència, on va morir. Durant força temps ha estat considerat com l'inventor del cant recitatiu i com el creador de l'Òpera moderna. Però, en realitat, aquesta gloria només li correspon a mitges, perquè abans que ell, Pieri, i també Cavaliere, havien donat a conèixer bones obres en aquest tema. No se li pot discutir l'honor d'haver donat justa expressió al cant dramàtic, fent-lo correspondre amb el text literari, fins al punt que un eminent crític,
coetani seu, li deia que era el pare d'un nou gènere, d'un cant recitat, noble i superior als cants populars, que no permuta ni altera les paraules que els pren la vida i el sentiment, sinó que, per contra, els augmenta, afegint-hi més ànima i més força.
Caccini no coneixia gaire la part científica del seu art, però restava admirablement dotat pel sentiment melòdic, i tenia sobretot una rara intuïció dramàtica. Abans de llançar-se al teatre, escriví alguns assaigs que assoliren el més complet èxit, i quan donà al públic el Combattimento d'Apolline col serpente. Havia madurat el seu pla, que introduí una vertadera revolució en l'art musical. Poc temps després l'associació es traslladà de Florència a Roma, i allà compongué, la música de Dafne 1594, d' Ottavio Rinuccini, contribuint aquest força en fixar la forma definitiva de la declaració musical o recitativa.
La flauta travessera és un instrument de vent fusta però actualment és de metall. Això es degut a que al principi era un instrument de fusta anomenat traverso, un instrument inventat a França a principis del S XVII.Principals diferencies entre flauta travessera i traverso:
Material de construcció (fusta/metall)El sistema de claus (abans eren forats). El sistema de claus el va inventar BÖEHM.Extensió de notes:
Traverso: Re 3 a Mi 5.Flauta travessera: Do 3 a Do 6.
El traverso és més fluix i dèbil però al mateix temps el so és més càlid. És més gruixut i el forat és més petit i rodó que el de una flauta moderna. El traverso és una mica més curt que la flauta travessera.
Aquest curs, a l’auditori de l’escola Trémolo, vam fer un concert de tecla de música Barroca. L’Àngel, el meu company de música, i jo érem els qui presentàvem aquest concert. Primer de tot l’Àngel va parlar sobre l’instrument que tots tocàvem, el clave, i que aquell en concret era elèctric i podia tenir sons diferents. Seguidament jo vaig explicar dos dels llibres d’on molta gent en tocava peces. Aquests dos llibres són: el llibre d’Anna Magdalena Bach i el de El Clave ben Temperat.
Llibre d’Anna Magdalena Bach
El quadern d’Anna Magdalena és un dels regals que va fer Johann Sebastian Bach a la seva segona esposa pel seu aniversari. Consisteix en petites peces com ara
minuets, rondós, poloneses, sonates, preludis, marxes i algunes peces vocals en forma d’ària. Aquest llibre o quadern però no va ser fet només amb obres de Bach sinó que molts altres grans compositors d’aquella època, entre d’altres quatre dels seus fills, van fer peces curtes per aquest regal. Més tard, aquest regal que havia estat d’Anna Magdalena s’ha trobat i ha estat publicat. Actualment és un llibre que utilitzen molts dels estudiants de piano, o de qualssevol instrument de tecla.Per més informació cliqueu aquí.
El Clave ben temperat
És un llibre de Johann Sebastian Bach que conté preludis i fugues. Té 24 preludis i fugues ja que volia demostrar que es podien fer obres amb totes les tonalitats, és a dir, do M, do m, do b M, do b m, etc. Després d’aquest llibre en va fer un altre, el clave ben temperat 2 o el segon volum del clave ben temperat, i aquest va ser molt més complicat.
Per més informació aquí. En aquest enllaç també podeu trobar-hi i escoltar totes les cançons d’aquest llibre.
Després d’aquesta presentació i explicació, a part, jo també vaig tocar una peça també: el preludi i fuga en si b M de Bach.
És el preludi en si b M del 1er volum del clave ben temperat.
Johann Sebastian Bach fou un organista i compositor alemany de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història. Les seves obres es consideren de les millors de la música barroca i fonts d’informació per a músics posteriors com el famós Mozart o Beethoven.
Un preludi són passatges improvisats que s’interpretaven abans de l’execució de peces instrumentals. Més tard, el preludi va ser compost juntament amb la resta de la composició instrumental a la qual preludiava, però mantenia el seu caràcter improvisador.
I per últim dir vos que jo al concert només vaig tocar el preludi, la fuga no, però si voleu escoltar la peça sencera cliqueu aquí que us portarà a un enllaç del youtube.
Un dels temes recurrents en el Barroc, heretat d’èpoques antigues, era preguntar-se si els planetes emetien algun tipus de música.
L’harmonia de les esferes és una antiga teoria d’origen pitagòric que es basa en la idea de què l’univers està governat segons proporcions numèriques harmonioses i que el moviment dels cossos celestes segons la representació geocèntrica de l’Univers –el Sol, la Lluna i els planetes– es regeix segons proporcions musicals; segons aquesta teoria les distàncies entre planetes correspondrien als intervals musicals.
Un dels grans científics del barroc, Johannes Kepler, figura clau en la revolució científica, astrònom i matemàtic alemany conegut sobretot per les seves lleis sobre el moviment dels planetes en la seva òrbita al voltant del Sol, va mostrar gran interès per aquest tema.
Gràcies a la seva sòlida formació musical va escriure el tractat De Harmonices Mundi on va intentar descriure, des d’un punt de vista matemàtic, com deuria ser la música que generaven els planetes coneguts fins aleshores.
Malgrat que en la seva època mai es va representar, donada la complexitat que presentava, avui hi ha algun intent de
recrear la música que va composar per il·lustrar la seva teoria.
En aquest sentit, l’interès per la música dels planetes encara perdura fins als nostres dies i avui sabem, gràcies a un satèl·lit especial que va enviar la NASA els any 90 anomenat TRACE (Transition Region and Coronal Explorer), que els nostres avis tenien raó i els planetes emeten una música inaudible per a la nostra oïda.
El satèl·lit va confirmar que l’atmosfera del Sol emet realment sons infrasònics i que interpreta una partitura formada per ondes que son aproximadament 300 vegades més greus que els tons que poden captar l’oïda humana. Aquí us deixo un enllaç per als que tingueu curiositat per escoltar la música dels planetes: